ESTUDI DE PAISATGE URBÀ LA BARCELONETA + El present Estudi de Paisatge Urbà del barri de la Barceloneta ha estat redactat per un equip multidisciplinari amb experiència prèvia en la redacció d’estudis i plans de paisatge i patrimoni; requisit indispensable per al correcte desenvolupament del treball i per complir amb les directrius de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. El contracte de redacció recau en l’UTE formada pels despatx professionals Carles Enrich Studio SLP i LANDLAB Laboratorio de Paisajes SLP, iniciant-se l’11 de juny de 2021 amb una durada de 9 mesos. Dins el marc de les directrius extretes dels Estudis previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del Paisatge Urbà de Barcelona, el present treball analitza la unitat de paisatge del barri de La Barceloneta. Per a aquesta tasca es defineix l’àmbit de la unitat així com les seves subunitats, aplicant la metodologia indicada per tal d’integrar el document amb la resta d’Estudis de Paisatge Urbà de la ciutat. Promotor: Ajuntament de Barcelona Òrgan contractant: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida Seguiment: Montserrat Prado Barrabés, Cap del Departament de Projectes i Estudis de Paisatge de l’IMPUiQV Bartomeu Antich Garcia, Tècnic de l’IMPUiQV Redacció: Col·laboradors: Carles Enrich Studio SLP + LANDLAB Laboratorio César Jiménez Cerrada de Paisajes SLP, UTE Clàudia Bescós Yáñez Gloria Carolina Fiallo Cardona Miriam García García (LANDLAB Laboratorio de María Sans Segura Paisajes SLP), Doctora arquitecta, paisatgista i Miguel González Ramírez urbanista. Carles Enrich Giménez (Carles Enrich Studio SLP), arquitecte. 2 03 Anàlisi de les variables 54 A. Tipificació 56 02 Formes i teixit urbà 58 Dinàmiques econòmiques 104 Jerarquía d’eixos 60 Intensitat i distribució del petit comerç 106 L’estructura del barri 62 Intensitat i distribució del comerç turístic 107 L’edificació tradicional 64 Antiguitat de l’edificació El marc perceptiu 108 66 Antecedents Composició de la façana urbana 68 Els quadres: les mirades dins del barri 108 10 Consolidació del teixit urbà La postal panoràmica: la mirada exterior 110 70 El paisatge sonor 116 El teixit històric 12 Estructura de l’espai públic 72 Els equipaments 74 La seqüència històrica del barri 30 L’ombra a l’espai públic 76 B. Caracterització 118 Context i situació actual 42 01 El marc físic i l’estructura verda 78 Unitats de paisatge 120 Ubicació de l’àmbit al plànol de Geomorfologia 80 L’escala funcional del barri 120 Barcelona 43 Topografia i hidrologia 81 Delimitació de les unitats de paisatge 122 Plànol actual de l’àmbit amb toponímia 44 Estructura del verd urbà 82 Estructura i agents sociodemogràfics 46 Vegetació i biodiversitat 84 Subunitats de paisatge 126 Referències de normativa i planejament 50 L’ecologia del sòl litoral 86 Introducció 6 Principals transformacions El port i la seva logística comercial 126 52 Efecte illa de calor 88 El port i l’activitat nàutica 128 El litoral de la Barceloneta El nucli antic 130 90 Objectius i metodologia La consolidació moderna 134 8 Evolució de la línia de la costa 92 Espais verds 138 Visió del conjunt 9 Inundabilitat i erosió 93 La platja 142 El patrimoni 94 El patrimoni arqueològic 96 Pervivència dels elements construïts 97 El patrimoni protegit 98 L’estructura de mobilitat 100 Els corredors de mobilitat 102 L’accessibilitat des de la intermodalitat 103 4 04 06 Bibliografia i Identificació referències 208 i detecció de valors 146 A. Valors 148 B. Fragilitats 162 C. Potencialitats 176 Estètics 150 Estètiques 164 La maritimitat i la relació amb el mar 178 Fem barri: generadors d’identitat 180 La mirada interior i exterior 150 El bloqueig visual 164 La reactivació de l’espai públic 182 Ecològics 152 Ecològiques 166 L’ecologia del sòl 152 Efectes del canvi climàtic a la costa 166 Productius 154 Productives 168 La diversitat d’activitats econòmiques 154 Massificació de l’espai públic 168 05 Històrics i patrimonials 156 Històriques i patrimonials 170 E s t ra tè g i e s La memòria del barri construït 156 L’origen esborrat 170 de millora Socials 158 Socials 172 de la qualitat La dinàmica de l’espai públic 158 Interrupció de l’espai públic i peatonal 172 paisatgística 184 Identitaris 160 Identitàries 174 La identitat fundacional del barri 160 Gentrificació i turisme 174 La maritimitat i la relació de la ciutat amb el mar 188 Recuperem la identitat del barri a través 196 del patrimoni ordinari El nou espai públic 200 01 Introducció 6 Objectius i metodologia La Barceloneta és un barri que dota del caràcter de La metodologia suggerida en aquest Estudi de mar a la ciutat de Barcelona. Tot i la seva reduïda Paisatge Urbà incorpora fases d’aproximació extensió, encaixada entre uns límits físics molt mitjançant la recopilació d’informació, l’anàlisi, clars com són la platja, el Port Vell, la Ronda Litoral el diagnòstic i la detecció de valors, fragilitats i el Port Olímpic, serveix com a relat de moments i potencialitats, així com algunes propostes significatius en la història de la transformació de estratègiques articulades, no només des del la ciutat. present més immediat, sinó també des d’un futur necessari de començar a imaginar. Es tracta d’un barri d’origen mariner i d’ordre militar; deu el seu sòl a l’espai guanyat a la mar. Des d’un anàlisi multi-escalar a través de la És precisament aquesta condició de barri litoral cartografia, fotografies, dades i relats, s’il·lustra la gènesi de les transformacions a nivell social, aquesta proposta d’aproximació al paisatge urbà econòmic i ambiental que es desenvoluparan en del barri des d’una perspectiva sensible amb el present Estudi de Paisatge Urbà. els components socials, ambientals, culturals i econòmics. Tanmateix, el seu futur està marcat pels efectes previsiblement més intensos de la crisi climàtica sobre el territori, i pels reptes socioambientals als que s’enfronta el conjunt de la ciutat i que passen per retornar la resiliència i la variabilitat ecològica. A la Barceloneta sempre és possible sentir-s’hi com a casa. La proximitat de la seva gent i la vida Per aquest motiu, els objectius de l’Estudi, es oberta al carrer son tret de la personalitat d’aquest concentraran en tres eixos o perspectives des de barri amb historia pròpia. (Homs, 2014). les quals s’articulen el conjunt dels treballs que conformen tradicionalment els estudis de Paisatge Urbà de la ciutat de Barcelona. • Reincorporar els valors estructurants de la maritimitat com a concepte teòric i tècnic, capaç de conciliar les relacions del barri de la Barceloneta amb el mar i les seves dinàmiques espacials i temporals. • Evidenciar les possibilitats de millora de l’espai públic del barri litoral en què es reconeguin les diversitats de les activitats endèmiques, així com els criteris d’integració socioecològica. • Proposar estratègies de millora de la qualitat de vida local mitjançant l’enteniment i la integració del patrimoni ordinari, com a part fonamental de la gestió de l’espai públic sensible a les necessitats locals. 8 02 Antecedents 10 El teixit històric La costa natural (<1400) Ampliacions del port (1590-1679) Durant la major part del període medieval El Consell de Cent va ampliar consecutivament la ciutat de Barcelona no disposava de cap el moll de Santa Creu, amb dos trams de 186m estructura portuària artificial més enllà d’alguns cadascun (Fig. 01). Aquesta ampliació va suposar ponts de fusta construïts ocasionalment. La mar la desaparició total de les Tasques i va augmentar arribava fins l’actual passeig d’Isabel II, i a 200m considerablement l’acumulació de sorra cap a la aproximadament de la costa existia una barra de zona del Besòs, generant-se una amplia platja, sorra anomenada les Tasques (Fig. 02) que oferia origen topogràfic de la Barceloneta. Al final de les una defensa natural i generava una llacuna litoral ampliacions del port en 1679 es col·locaria una navegable al seu interior. La comunicació amb el llanterna i una bateria (Fig. 03). mar es produïa aproximadament on avui en dia es situa la plaça del Duc de Medinaceli. Primera estructura portuària (1439) L’any 1439 Alfons el Magnànim va atorgar a la ciutat la llicència preceptiva per construir un moll on convingués, responent a les necessitats d’un tràfic naval en ascens. Aquesta primera estructura, l’Esperó de Llevant, es va construir en pedra i fusta en front del desaparegut Convent de Santa Clara (actual Parc de la Ciutadella). L’obra es va allargar fins a 1454, es pretenia unir la costa amb les Tasques però es va descobrir que aquest nou element obstaculitzava el flux de sediments transportats per la deriva litoral de nord a sud, acumulant sorra a la part septentrional i erosionant la gran barra de sorra que feia de port. Després de la Guerra Civil de 1462-1472, al 1477 es van reprendre les obres per generar una nova escullera de pedra situada al centre de l’espai portuari, en la prolongació del carrer Riera Palau. Aquest nou moll conegut con a moll de Sta. Creu connectava amb una illa de sorra restant de les Tasques que va prendre el cognom del notari Joan Maians, qui va acabar el projecte l’any 1489. 12 01 02 03 Fig 01. Vista del moll de Barcelona durant la fase final dels treballs d’ampliació, vers l‘any 1616. Atribuïble a la pintora Rafaela Puig. Font: BNE, ms. 1196 Fig02. Croquis B - Reseña histórica del Puerto de Barcelona desde su origen hasta la actualidad. José M. Jáuregui, 1934. Font: Memoria acerca del estado y progreso de las Obras y de los Servicios, y asuntos importantes del Puerto durante los años 1930-1931-1932-1933 y 1934 [...]. Junta de Obras del Puerto de Barcelona. Fig 03. Plano de la Plaza de Barcelona. 1697. Font: Archivo General Militar de Segovia El teixit històric Enderroc de La Ribera, construcció de paraments de maó i/o adob i arrebossat exterior, la Ciutadella i planificació del varrio de aquest tipus de construcció tenia una inspiració Playa (1714-1718) clara en els orígens neerlandesos de Van Verboom. L’enginyer va definir dos tipologies: la primera Pocs mesos després de la rendició de Barcelona per a la gent comú amb dimensions exteriors de en la Guerra de Successió, des de la Corte Real 8,36x5,2m (40x25 palms) i formades en fileres es va ordenar erigir una fortalesa amb l’objectiu senzilles, la segona per a la gent més acabalada d’establir control sobre la pròpia ciutat, el mar i la amb dimensions exteriors de 8,77x6,68m (42x32 campinya davant possibles rebel·lions. La ubicació palms) i formades en fileres dobles amb pati a d’aquesta nova fortalesa es va estudiar en conjunt l’interior (Fig. 05-08). amb la resta d’elements repressiu-defensius de la ciutat: Castell de Montjuïc, Drassanes, muralles, Per als nous habitants es van proposar tres llanternes, baluards, forts, etc. exempcions per construir a la Barceloneta: la primera sobre la titularitat del terreny, en cas El lloc escollit per a la construcció de la fortalesa d’haver-hi xaboles, els seus habitants serien va ser sobre les ruïnes del convent de Santa Clara desnonats i quedarien sense dret sobre la parcel·la, i les muralles del Baluard de Llevant, en l’extrem la segona l’exempció de la contribució al cadastre nord-est de la ciutat i des d’on es podia controlar i la tercera l’exempció d’allotjament de tropes, en la ciutat, el mar i el camp. Aquesta posició ser cases extramurs. permetia reaprofitar els materials de les muralles existents properes, que s’havien de reforçar degut al setge que havia patit la ciutat, però afectava urbanísticament a la major part del barri de La Ribera, obligant a l’enderroc sense compensació de 1.262 cases. (Fig. 04) L’enginyer Joris Prosper Van Verboom va ser l’encarregat per Felip V de la construcció de la fortalesa i millora de les muralles. Per esmenar part del perjudici produït als habitats de la ciutat, Van Verboom va generar de seguit i amb la providència del Marques de Castel-Rodrigo (Capità General de Catalunya) un pla d’urbanització dels terrenys existents a l’hort de Sant Pau i un pla per a la formació d’un nou barri de Platja, fora muralles i al costat del moll, el que seria la futura Barceloneta. La urbanització dissenyada per Van Verboom diferia de l’habitual de colonització de l’Ordenança d’Indies, el seu traçat estava possiblement inspirat en les poblacions portuàries angleses, amb illes més llargues que amples. Aquesta ordenació permetia un major control de la població gràcies a les visuals continues i poder tallar fàcilment els carrers per trams, fets importants en tractar- se d’una urbanització extramurs així com per no entorpir la visió des de la Ciutadella. Les construccions originals es plantejaven de planta baixa i primera, construïdes amb fonamentació 14 de calç, estructura d’entramat de fusta amb 04 1715 Tipologia 2 Van Verboom MPD_19_088.jpg 05 06 07 08 Fig 04. Plano comparativo de la Ciudadela de Barcelona con el ex-barrio de La Ribera en 1697. Segons Sanpere i Miquel, 1908 Font: ICGC Fig 05. Plano, perfil y elevación de una de las Pequeñas casas señaladas en el Plano General con la cifra 2. Prosper Van Verboom, 1715. Font: Archivo General de Simancas Fig 06. Plano del Puerto, y Muelle de Barcelona. Prosper Van Verboom, 1715. Font: Archivo General de Simancas Fig 07. Plano y elevación de una de las Casas dobles de las que haran frente a la Ciudad señalados en el Plano general con la letra 1. Prosper Van Verboom, 1715. Font: Archivo General de Simancas Fig 08. Plano Perfiles del terreno donde se ha de establezer el Barrio de las casas de la Marina, en los quales se demuestra con lineas lavadas de amarillo, el terreno que se ha de bazar para llenar el hondo. Prosper Van Verboom, 1715. Font: Archivo General de Simancas El teixit històric Barraquisme i urbanisme espontani donde dimanan los aciertos mas primorosos en el (1718-1753) Arte de la Mathematica, assi como lo havia hecho su Antecessor el Marqués de Castel-Rodrigo. Cap a 1718 ja s’havia terraplenat i replantejat el nou barri costaner, però la construcció es va Formó el proyecto el Comandante General paralitzar en favor de les obres de la fortalesa i de del Cuerpo de Ingenieros, Don Juan Martín la urbanització de Sant Pau així com per la marxa Cermeño (hoi Theniente General) con medidas, y de Van Verboom a Sicília. proporciones para la comodidad, la decencia y la hermosura. Molt pocs veïns van demanar llicències per construir els seus habitatges, durant aquest Amb la supervisió de l’enginyer Zermeño sobre la període es va construir un escorxador, xalets (com base del disseny de Van Verboom a partir de 1753 el del capità del port amb el seu hort) i nombroses es van construir per fi les primeres edificacions del xaboles, arribant a generar petits nuclis de gent pla d’urbanització (Fig. 11). Les cases construïdes amb menys recursos, com l’anomenat La Ginebra finalment estaven construïdes en maó amb a prop del fort de Don Carles, sense cap tipus arrebossat i pintat, amb una única tipologia d’equipament urbà (metge, església, etc.) i amb corresponent a la primera descrita per Verboom fama d’espais conflictius (Fig. 10). Un exemple de amb accés des de dos carrers però amb una mida les construccions amb llicència es troba al 1730, quadrada de 8,36x8,36m (10 vares) i alçada de amb un projecte de Francisco Guien (Fig. 09) per 5,85m (7 vares), caracteritzant així la morfologia a la ubicació de barraques de pescadors al port de urbana. Barcelona. En aquest moment eren nombrosos els habitants expropiats que marxaven a Mataró i altres nuclis costaners. Primera pedra del ‘varrio de Playa’ o de la ‘Marina’ (1753) En l’obra de Sebastià Coll Breve noticia de la fabrica y construccion del nuevo barrio en la playa de Barcelona, llamado vulgarmente Barceloneta d’aproximadament 1755 es descriu la primera construcció d’acord als criteris projectats per Van Verboom: Aconteció por entonces, que un Cerero, vecino de la Ciudad de Barcelona, llamado Francisco Elias, pidio licencia al Señor Marqués, para construir en la Playa dos Barracas de ladrillo; y pareciendole à su Exc. que podrían servir de modelo, para todas las demás, si salian segun las medidas, que el mismo Elias havia propuesto: le dio la licencia, que solicitaba. Fabricòlas; pero quedaron tan baxas, y poco comodas para la habitacion, que à nadie parecieron bien. Con esto tomó su Exc. otro rumbo, el mas 16 acertado, y seguro; y fue recurrir à la Fuente, de 09 10 Fig 09. Plano de el terreno destinado a barracas de pescadores por el Ex. S. Marques de Risbour. Francisco Guien, 1730. Font: Archivo General Militar de Madrid Fig 10. Porción del Plano de esta plaza en que van señaladas las barracas y demás habitaciones existentes en la Marina. Miguel Marín, 1735. Font: Archivo General Militar de Madrid Fig 11. Plano del Muelle de Barcelo (na). Pedro Min Zermeño, c.1760. Font: Archivo General Militar de Madrid 11 El teixit històric El creixement del barri ampliava en direcció al port uns 6,5m la planta A l’any 1858 el barri va deixar de ser jurisdicció baixa, però en reformes urbanístiques posteriors militar en favor de l’Ajuntament de Barcelona, al En 1742 es crea la Junta d’Obres del Port, a l’any es va possibilitar la construcció de tot el volum. mateix temps que es generava el Pla Cerdà davant següent es comença a prolongar i construir el moll, el proper enderroc de les muralles. La Comissió de incloent la construcció de la Torre del Rellotge en Si bé inicialment les parcel·les eren d’una mida Propietaris va pressionar en aquest moment per 1772. única de 8,36x8,36m, es van consolidar dos obtenir més alçada edificable, autoritzant-se en tipologies més sortides de la divisió en meitats de 1868 la construcció d’un tercer pis i golfa. En 1872 El nou barri contava en 1756 amb 8 carrers, 158 la inicial: 8,36x4,18m i 4,18x4,18m. Aquesta divisió es concediria permís per construir quatre pisos, cases completes i 56 en construcció, un quarter generada pels propietaris, i que va potenciar sempre que fossin en parcel·les senceres i amb un per a 1.200 homes, la plaça menor o de Sant l’habilitació del tercer pis i següents, estava mínim de 60 metres de perímetre. Garriga i Roca, Miquel, l’església homònima, i iniciada la plaça orientada a obtenir un major rendiment de la arquitecte municipal en el moment, generaria entre major que s’havia d’anomenar de los Boteros. parcel·la per al lloguer o venda, passant aquests 1858 i 1862 varies planimetries a diferents escales habitatges a ser un bé de mercat. amb projectes de connexió de la Barceloneta amb Totes les construccions originals han patit la resta de la ciutat (Fig. 14), si bé les alineacions i modificacions i ampliacions al llarg del temps, a carrers proposats mai es construirien, la cartografia excepció de la Casa de la Barceloneta 1761, la qual generada permetria aplicar les millores urbanes i està restaurada tal com serien les construccions ampliar la trama de l’eixample a la part nord del barri. originals, amb l’alçada de dos plantes i cornisa. A l’any 1764 es van construir dues casernes, la primera de cavalleria que fou enderrocada en l’any 1930, la segona d’infanteria que seria enderrocada a després de la guerra civil, amb capacitat per a 1.200 homes cadascuna. El nou barri havia duplicat les seves dimensions inicials, possibilitada aquesta ampliació gràcies a la continua aportació de sediments i creixement de la platja, no obstant a l’altra banda del rec encara existia la barriada de la Ginebra. A la fi del s.XVIII els artesans de la ciutat van veure afectada la seva activitat en part degut a la guerra internacional de Francia amb la Segona Coalició, quedant alguns d’ells en situació de mendicència. Les propostes per a la Barceloneta (Fig. 13) van ser diverses i es van desenvolupar amb diferents temporalitats, consistien en: - Construcció d’una nova illa de 18 habitatges al costat de l’escorxador, amb una disposició en perpendicular a la resta de trama i que donaria origen a l’Eixample de La Barceloneta. - Augment d’un pis en aproximadament 2/3 del barri per al qual Francisco Huarte va generar en 1837 un nou alçat tipus (Fig. 12). Aquesta proposta formalitzaria l’inici del augment en alçada del barri. - Afegit d’un pòrtic en les cases que donaven al moll, inicialment es tractava d’una porxada que 18 12 13 14 Fig 12. Plano que manifiesta la vista de una de las casas de la población de la Barceloneta con el proyecto de la misma con 2º piso. Francisco Huarte Jáuregui, 1837. Font: Archivo General Militar de Madrid Fig 13. Plano de la població de Barceloneta con parte del recinto de esta plaza y el de la Ciudadela, en que se manifiestan las propuestas que ha hecho la Junta de Auxilios de esta Ciudad. Antonio López Sopeña, 1801. Font: Archivo General Militar de Madrid Fig 14. Quarterons. Garriga i Roca, 1862. Font: AHCB El teixit històric Reforma del recinte emmurallat: considerable. A l’any 1834 es va instal·lar la Passeig de l’esplanada, Pla de Palau i drassana Nueva Vulcano (Fig. 21), especialitzada Porta del Mar (1795-1836) en vaixells de vapor, l’any 1835 es va inaugurar la primera plaça de braus de Barcelona ‘El Torín’ (Fig. En l’any 1796 el capità general Agustín de Lancaster 17). L’any 1848 s’inaugura en Barcelona la primera y Araciel ordena construir el Passeig de Sant Joan, línia ferroviària d’Espanya, de Barcelona a Mataró, popularment anomenat Passeig de l’Esplanada i al 1854 s’inaugura la línia Barcelona a Granollers, ja que es situava en l’espai buit entre els edificis ambdues línies tenien les seves estacions entre la restants de La Ribera i La Ciutadella. Era el segon fortalesa de la Ciutadella i el barri de la Barceloneta, gran passeig arbrat de Barcelona després de Les aprofitant els terrenys lliures i plans (Fig. 16). El Rambles, i contava amb cascades, sortidors i sis traçat de les vies va consolidar llavors l’aïllament fileres d’arbrat. En 1816, el capità general Francisco urbà del barri, generant una segona muralla amb Javier Castaños, ordena construir en l’extrem de el nucli de Barcelona, però aleshores connectava mar del Passeig de l’Esplanada, el primer parc el barri amb el nord de Catalunya i França. públic de la ciutat: El Jardí del General. Era d’estil neoclàssic, amb parterres florits, arbrat perimetral Aprofitant la proximitat de les vies i la disponibilitat i diversos espais d’estada, contenint també una de terreny l’any 1861 es va instaurar al barri La Maquinista Terrestre i Marítima (Fig. 18 i 19), una petita col·lecció zoològica. empresa metal·lúrgica que contava amb una superfície de 17.500m2 i 1.200 treballadors i que Des de l’ampliació de les muralles al s.XVI, la amb la Nueva Vulcano van ser dos de les fàbriques connexió entre el port i la ciutat es realitzava més emblemàtiques de l’inici de la industrialització per la Porta de Mar, situada al Pla de Palau. A a Barcelona. Anteriorment, a l’any 1842, s’havia l’interior de la muralla de Mar s’aixecaven al segle 15 instaurat la fàbrica de gas de La Barceloneta (Fig. XV dues “alles” (naus) gòtiques corresponents 20). D’aquestes dues fàbriques posteriorment es a l’Alle dels Draps i la Llotja (construïda sobre el van reutilitzar algunes construccions per albergar Puig de Les Falzies). Aquest fet suposava que tots a partir de l’any 1979 l’Institut Joan Salvat Papasseit els productes transportats o obtinguts del mar o La Fàbrica del Sol i altres estructures romanents passessin per aquest indret, el qual s’utilitzava al parc de la Barceloneta. també per festivitats i esdeveniments. l’Alle dels Draps fou adaptada al 1656 com a palau degut al trasllat dels virreis, l’explanada que s’estenia entre aquest edifici i la Llotja, connectada amb la Rambla pel carrer també conformava un centre representatiu, enfront del que ja constituïa la plaça de Sant Jaume, seu de les institucions locals. En 1820 es realitza el primer projecte d’urbanització de la plaça saló, a càrrec del coronel José Massanés (Fig. 15), i les obres s’iniciaren el 1822. En 1833, per ordre del capità Manuel Llauder, s’inicià una operació d’eixamplament per la banda de mar amb l’enderroc de la vella muralla i la construcció d’un nou i monumental Portal del Mar segons projecte del mateix Massanés del 1836. Industrialització i ferrocarril, una nova frontera i connexió Des de la primera meitat del s. XIX la Barceloneta va desenvolupar una estructura urbana i productiva 20 16 17 Fig 15. Ensanche de la Plaza de Palacio de Barcelona y alzado de las Puertas del Mar. Josep Masanés, 1848. Font: AHCB Fig 16. L’Espagne a vol d’oiseau. Alfred Guesdon, 1856. Font: AHCB Fig 17. Plaça de braus ‘El Torín’, c.1915 Font: Arxiu Municipal Districte Ciutat Vella (AMDCV) Fig 18. Vista aèria de ‘La Maquinista’, c.1930 Font: AMDCV Fig 19. Arc d’accés de ‘La Maquinista’, c.1899 Font: AMDCV Fig 20. Fàbrica de gas ’La Catalana’, 1923 Font: Anuari Banca Marsans Fig 21. Drassana ‘Nuevo Vulcano’, c.1930 Font: AMDCV 18 19 20 21 El teixit històric De la fortalesa al parc de la Ciutadella. lúdic o de gaudi del mar ja que va ser ocupat per Renovació urbana (1871) múltiples estructures funcionals del port com els Magatzems Generals de Comerç (1900, Fig. 27), Els regidors de Barcelona van realitzar peticions els Tinglats (1900), duanes i magatzem de duanes, per l’enderroc de la Ciutadella els anys 1794, 1840, comandància, etc. (Fig. 24-25) 1845 i 1862. Finalment les corts sortides de la revolució del 1868 van aprovar en 1869 donar la Des de 1895 existirien diferents propostes per propietat dels terrenys de la fortalesa a l’ajuntament generar un Passeig Marítim que uneixi el front a condició de construir jardins, pagar l’enderroc i marítim fins al Besòs, inclouen el pla d’enllaços del la construcció de casernes de substitució. 1905 de Leo Jaussely. El 1871 Josep Fontseré i Mestre, mestre d’obres i fill de l’arquitecte del Torín Josep Fontseré i Domenech, va guanyar el concurs d’urbanització dels jardins amb el lema “els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà”, amb un clar caràcter humanista i higienitzant (Fig. 23). El projecte també incloïa la construcció d’edificis auxiliars i un pont creuant les vies del ferrocarril cap a la platja, on en 1905 es construiria l’hospital d’infecciosos (Fig. 22). L’incendi que destruí el Palau Reial l’any 1875 – 22 immediatament substituït per cases d’habitatges sense pretensions representatives– i l’enderroc entre 1878 i 1881 de la Muralla i Portal del Mar, afectaren ja definitivament el caràcter monumental que, des de bon començament, es volgué donar a aquest espai. Actualment està tancat per l’Escola de Nàutica, construïda entre 1930 i 1933 segons projecte de Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, al lloc on hi havia hagut el Portal del Mar. En l’any 1872 s’inaugura la primera línia de tramvia de Barcelona: Gràcia-Drassanes. L’enderroc del Portal del Mar facilita, en l’any 1873, l’ampliació de la línia amb una nova secció que uniria Barceloneta amb la Boqueria. Aquesta secció arribava fins al c. Judici, però pocs mesos després es va allargar fins als Banys del Astillero i posteriorment es generaria un nou ramal fins als Banys Orientals. La majoria de l’Exposició Universal del 1888 es va albergar dins del parc però es va utilitzar l’oportunitat per a reformar i construir nous eixos i equipaments, com el Passeig de Colon construït sobre la traça de la Muralla de Mar, que unia Montjuïc amb el parc i que re-formulava el front marítim històric de Barcelona (Fig. 26). No obstant aquest passeig no va tenir un caràcter 22 23 24 25 Fig 22. Puente de la Sección Marítima, 1888. Font: AMDCV Fig 23. Plano del parque y jardines en la ex-Ciudadela de Barcelona, por D. José Fontseré i Mestre. 1873 Font: AHCB Fig 25. Barcelona y puerto c.1939 Font: AMDCV Fig 26. Panorama del Paseo Colón y Puerto, 1900. Font: AMDCV Fig 27. Dipòsits Comercials c.1899 26 Font: AMDCV 27 1899 Dipòsits comercials AMDCV.jpg El teixit històric Els banys i berenadors de la Barceloneta construirien les calçades i voreres, fins al moment de terra. En 1928 s’ampliaren els banys de St. Mentre es construïa i tecnificava el moll, la Sebastià, amb un edifici amb casino. part llevantina del barri disposava d’una platja tranquil·la. A principis del s. XIX es va posar En aquest moment apareixen edificis al barri de 7 de moda els banys al mar i en instal·lacions plantes o més, el nombre d’habitatges augmenta específiques de bany i balnearis, on es disposava notablement passant de 5.669 en 1905 a 7.441 en d’un espai segur per aprendre a nadar i relaxar-se. 1930. Aquest augment està marcat, entre altres Aquests establiments van prosperar fins tenir el coses, per la immigració de treballadors per a major auge a principis del s. XX. Eren nombrosos l’exposició universal de 1929. i es situaven al llarg de tota la platja, els més destacats eren: Junta de Damas (1851), Baños del Astillero (1856), Baños Flotantes (1857), Baños de San Miguel (1861), La Deliciosa (1867), Baños Orientales (1872), Baños Pompeya (1882), Baños de San Sebastián (1893), etc. L’afluència de barcelonins a aquesta zona repercutiria més enllà dels propis balnearis, generant-se una zona de lleure on proliferarien també els berenadors de platja, els quals van caracteritzar el litoral barceloní fins que van ser enderrocats a l’any 1994 en aplicació de la Llei de Costes. Teixit social i densificació En 1917 es construiria l’edifici de la cooperativa La Fraternitat, fundada l’any 1879, dedicada a posar a l’abast dels socis productes de consum a millor preu, organitzat activitats culturals i oferí serveis assistencials. En 1920 es va construir l’Escola del Mar, va ser un referent de la renovació pedagògica de l’època, ja que oferia una formació integral, promovent l’autonomia de l’alumnat i la participació en la gestió de l’escola. La seva ubicació, a tocar de la platja, era idònia per als infants amb problemes de salut i va condicionar el seu plantejament pedagògic caracteritzat per donar centralitat a les activitats esportives i l’observació de l’entorn natural. El 7 de gener de 1938, una bomba llançada per l’aviació feixista va destruir l’escola que va quedar completament cremada. La seva tasca va continuar al Roserar de Montjuïc (1938-1948) i a l’Escola del Mar del Guinardó, des de 1948 fins a l’actualitat. En 1927 es va autoritzar l’edificació de les porxades amb façana al moll, que servien com tallers, terrasses dels bars i cases de menjar. Al mateix temps es 24 28 29 30 31 32 33 34 Fig 28. Escola de natació als Banys Orientals, 1877. Font: AHCB Fig 29. Cooperativa Obrera Popular El Siglo XX c.1960. Font: AMDCV Fig 30. Escola del mar, c.1921. Font: AMDCV Fig 31. Club Natació Barcelona, c.1899. Font: AMDCV Fig 32. Vista aèria de la platja. Gaspar, 1930. Font: AGA Fig 33. Vista dels Banys de St. Sebastià i Nuevo Vulcano, c.1899. Font: AMDCV Fig 34. Berenadors, 1988. Font: AMDCV Fig 35. Seu de La Fraternitat al c. St. Carles 9, 1914. Font: AMDCV Fig 35. Seu de La Fraternitat al c. St. Carles 9, 1914. Font: AMDCV Fig 36. Banys Orientals, c. 1899. 35 Font: AMDCV 36 37 El teixit històric Guerra civil i franquisme (1936-1975) Aquest passeig i el nou front es definirien al Pla Parcial d’Ordenació de La Barceloneta de 1960, Durant la Guerra Civil part del barri va resultar que desenvolupa el Pla d’Ordenació de Barcelona bombardejat i destruït. El primer projecte de i la Seva Zona d’Influència de 1953. En el PP es reforma de l’època dictatorial estava patrocinat per recull la prolongació del Passeig Marítim i la la Cámara de la Propietat i estava destinat a donar generació d’un front d’edificis públics completant un nou caràcter monumental al barri (Fig. 40). El les illes existents. projecte plantejava transformar el actual carrer Almirall Cervera, eixamplar-lo de 6 a 18 metres Amb motiu d’una visita del dictador Franco per d’amplada i unir amb pòrtics de dos en dos illes assistir a unes maniobres navals es va desnonar (Fig. 41), generar un carrer del mateix ample fins als habitants del Somorrostro i enderrocar totes les a la plaça on es situava la caserna de St. Carles. barraques, re-allotjant a la població en Badalona. Dins de la plaça es construiria un edifici destinat Amb aquesta intervenció es continuaria amb el a escola i serveis municipals (Fig. 43), amb uns passeig marítim i s’avançaria en la re-formulació pòrtics emmarcant la plaça. Als antic terrenys de del front. la plaça de braus i La Maquinista es generaria un espai lliure, prèvia expropiació, per aïllar la zona d’habitatge de l’illa industrial. Les reformes no es realitzarien de manera immediata, i les noves onades d’immigració resultarien en el creixement de dues zones de barraques, una al costat dels banys de St. Sebastià 38 (Fig. 38) i el Somorrostro (Fig. 39) a la banda nord. En 1950 es terminaria el Bloc de Pescadors de J.A. Coderch sobre la parcel·la resultant de l’enderroc de la caserna de cavalleria. En 1956 la Comissió d’Urbanisme recomanà l’execució del Passeig Marítim, en compliment de la Llei de Costes del 1918, concretament la secció entre la punta de la Barceloneta, a l’arribada del Passeig Nacional a la platja, i el carrer de la Marina. L’enginyer Aurelio González Isla, director del port, i l’arquitecte Enric Giralt Ortet s’encarregaren d’elaborar els canvis necessaris per adaptar un projecte anterior al nou perfil de la costa. El 23 de juny de 1956, se’n va aprovar el primer tram 39 (Fig. 42), de 540 m, que corresponia a la secció entre el carrer de l’Almirall Cervera i l’Hospital d’Infecciosos, finalment lliurat a la municipalitat el 15 de febrer de 1959. Aquest projecte plantejava un passeig elevat a 2,70m sobre el nivell de la platja, amb un balcó de 10m. Aquesta secció (Fig. 45) que s’havia d’allargar fins al Passeig Nacional i cap al Besòs no es va executar totalment ja que en el moment aquests altres trams estaven totalment ocupat amb berenadors i barraques, quedant a dia d’avui els dos tipus de passeig marítim, elevat i a nivell de platja. 26 40 Fig 38. Casino i Torre de St. Sebastià, amb Fig 43. Escola Verge del Mar a la plaça del barraques, c.1940. Poeta Boscà, c.1953. Font: AMDCV Font: AMDCV Fig 39. Carrer del Somorrostro, 1966. Fig 44. Vista panoràmica del Passeig Font: AMDCV Marítim recentment inaugurat, c.1960. Font: AMDCV Fig 40. Reformes urbanes plantejades durant el període de pos-guerra Fig 45. Secció del Passeig Marítim de Font: La obra realizada por el primer Barcelona. Enric Giralt i Aurelio González, Ayuntamiento de Barcelona después de la 1956. liberación. Barcelona Instituto Gráfico Oliva Font: AHCB de Vilanova, 1941. Fig 46. Bloc d’habitatges. J.A. Coderch, Fig 41. Carrer amb arcada creuant el c. 1960. Almirall Cervera, c.1970. Font: AMDCV Font: AMDCV Fig 47. Planta del Passeig Marítim de Fig 42. Vista aèria del litoral amb el primer Barcelona. Enric Giralt i Aurelio González, tram del Passeig Marítim, berenadors en 1956. 41 primer pla i Somorrostro al fons, c.1960. Font: AHCB 42 Font: AFB 43 44 45 46 47 El teixit històric Social-democràcia, i el gran període Buscant l’equilibri La Barceloneta. Realitza un anàlisi urbà intensiu i transformador dels jocs olímpics (1978- proposa una sèrie d’actuacions puntuals d’espai 1994) Degut a la re-formulació urbana de les olimpíades públic i programes socials i culturals. el barri es transforma en un punt d’atracció Entre l’any 1980 i 1992 es van aprovar un continu internacional. Amb grans equipaments hotelers, 2013 MPE del Port Vell de Barcelona. Modificació de plans i actuacions urbanístiques: comercials i de lleure destinats al turisme, per redimensionar l’ancoratge del port, amb aquesta localitzats principalment a l’entorn del Port Olímpic actuació es va renovar l’aspecte del Moll de La 1981 PE Sector Maquinista. Que defineix l’enderroc i també a l’extrem del moll, on es construirà en Barceloneta i el passeig Joan de Borbó. de les naus de La Maquinista, la construcció 2009 l’hotel W. També s’ha generat un clúster del grup d’habitatge social sobre la parcel·la en mèdic d’investigació en torn a l’Hospital del Mar, 2015 MPGM i MPERI Barceloneta. Texts refosos de continuïtat amb el barri i el reaprofitament de part i l’últim projecte plantejat és la construcció d’un planejament per a incorporar noves qualificacions dels edificis com a institut públic. nou museu de referència internacional al costat específiques per a l’habitatge de La Barceloneta, de l’hotel W. petits canvis d’alineacions i delimitacions de polígons 1985 PERI Barceloneta. Pla Especial de Reforma d’actuació urbanística. Interior de gran abast, inclou més de 30 Aquesta pressió d’activitat turística o internacional actuacions en 2 etapes. Planteja les bases per a ha generat en els darrers anys conflictes amb 2018 MPPE de la Nova Bocana del Port de Barcelona. la reordenació del front marítim amb incorporació la vida quotidiana, motius pels quals s’intenta Per incorporar un gran equipament hoteler, comercial d’equipaments sota el balcó i la continuació del incorporar altres mesures de renovació urbana i i museu. passeig mantenint els berenadors i la cota de la promoció social destinades a mantenir i millorar la platja, incorporació d’equipaments en edificis qualitat de vida dels habitants. 2019 Pla Litoral: Pla estratègic dels espais litorals del nucli urbà, renovació d’habitatges existents, de la ciutat. Té un horitzó temporal de 10 anys i es trasllat del mercat a la plaça de la Font, obertura La relació dels principals plans i actuacions desplega a través de 61 projectes que s’ordenen en de vies com la av. Icària, construcció del parc de que s’han produït des de les olimpíades fins a diferents àmbits d’intervenció. La Catalana i obertura i millora d’espais públics, l’actualitat és la següent: ordenació de l’aparcament etc. Aquests darrers anys Barcelona ha executat 2001 MPGM zona G5 PERI sector Nord de La projectes importants d’obertura de la ciutat al mar 1986 MPG Barceloneta. Que recull les Barceloneta. Per possibilitar la construcció de la que han convertit el litoral barceloní en un element qualificacions del PERI nou seu central de la companyia Gas Natural SDG, icònic amb una imatge turística i comercial de primer S.A. entre els c. Aiguader i Balboa, amb projecte de ordre. No obstant això, el model de transformació del 1990 PERI sector Nord Barceloneta. Defineix Miralles-Tagliabue (EMBT). litoral avui mostra símptomes d’esgotament degut, les expropiacions necessàries i els paràmetres entre altres, al model econòmic que s’ha imposat al urbanístics per a la obertura de la Av. Icària, el 1999 MPE de l’Hospital del Mar i Parc de Recerca litoral, a la tendència a la segregació socioespacial Parc de La Catalana, construcció d’habitatges i Biomèdica. Modificació per incorporar edificis i l’existència de dinàmiques de gentrificació, a la equipaments. universitaris i de recerca, generant el clúster pèrdua d’activitats tradicionalment relacionades amb d’estudis mèdics ‘Parc de Salut Mar’. la mar i a la implantació d’usos privatius en espais de Amb motiu de les Olimpíades de 1992 es caràcter públic. A més, ha faltat una visió conjunta de transforma la zona industrial entre La Barceloneta 2004 PMU Entorn Mercat i plaça del Mar. tot el front marítim de la ciutat i les intervencions han i Poblenou per construir el Port Olímpic i la Vila Document pel qual es proposa la renovació del deixat espais que, encara avui, resten per repensar i Olímpica. En aquest moment es construeix la mercat en compte del trasllat i s’ajusta a la realitat integrar. Ronda Litoral i una sèrie d’equipaments públics les qualificacions de la plaça després de l’enderroc i privats en el front marítim en continuïtat amb de l’escola Verge del Mar. El Pla estratègic dels espais del litoral de la ciutat, o Pla el passeig existent. Entre aquests destaquen el Litoral, esdevé un instrument que té com a principal CC Barceloneta (1994), CAP Barceloneta (1993), 2007 MPGM Regulació de l’edificació tradicional objectiu que la ciutat reconquereixi el front litoral com Institut Municipal d’Investigació Mèdica (1991), de La Barceloneta per millorar la seva accessibilitat a espai públic de qualitat, obert i gaudit per tota la Centre poliesportiu marítim, Hotel Arts (1992), vertical. Es realitza un anàlisi de les tipologies ciutadania, fent-ho de manera consensuada i amb la Torre Mapfre (1992), entre altres. de parcel·lari existents al barri i es determinen necessària complicitat de tots els agents per definir aquells edificis amb capacitat per integrar millores un nou model de futur per a aquest àmbit de la ciutat. d’accessibilitat. 2008 Projecte d’intervenció integral Barri de 28 52 48 49 50 53 Fig 48. Construcció dels blocs d’habitatges sobre l’antiga Maquinista, a la pl. de Pompeu Gener, c.1986, Gabinet d’estudis urbanístics. Font: BCNROC Fig 49-50. Ampliacions d’edificis existents, c.1985, Gabinet d’estudis urbanístics. Font: BCNROC Fig 51. Programa d’actuació i pla d’etapes PERI Barceloneta 1985 Font: RPUC Fig 52. Parc de La Barceloneta amb elements de ‘La Catalana de Gas’. Font: https://www.barcelona.cat/ca/que- pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la- 54 barceloneta_96269141552.html Fig 53. Parc de recerca Biomèdica. Font: https://www.plataformaarquitectura. c l /c l / 0 2 - 1 5 9 9 7 7 /p a rc - d e - re c e rc a - biomedica-de-barcelona-prbb-pinearq- brullet-de-luna-arquitectes Fig 54. Plaça del Poeta Boscà i Mercat de La Barceloneta. Font: https://www.arquitecturacatalana. c a t /c a /o b r e s /n o u - m e r c a t - d e - l a - barceloneta Fig 55. Edifici de Gas Natural i de l’avinguda Icària. Font: http://www.mirallestagliabue.com/ project/gas-natural-fenosa-office-building/ 51 55 La costa Ciutadella i planificació Primera pedra del ‘varrio natural (<1400) del varrio de Playa de Playa’ o de la ‘Marina’ (1714-1718) (1753) 500 1209 1439 1714 1782 Ampliacions Barraquisme i El creixement del port urbanisme espontani del barri (1590-1679) (1718-1753) 30 Reforma del Pla de Palau i De la fortalesa al parc de Teixit social i Social-democràcia, i el gran Porta del Mar la Ciutadella. Renovació densificació període transformador dels (1820) urbana (1871) jocs olímpics (1871-1994) 1823 1885 1933 1956 1994 Industrialització i Els banys i Guerra Civil i Buscant l’equilibri ferrocarril, una nova berenadors de franquisme frontera i connexió La Barceloneta (1936-1975) 32 34 36 38 40 Context i stuació actual Se situa dins del districte històric de Ciutat Vella de Barcelona. D’entre els barris que el conformen, n’és el que es troba més aïllat. El seu vincle amb el mar i la connectivitat amb la ciutat apareixerà temps després. Fou fundada l’any 1753 i dissenyada per l’enginyer militar Juan Martin Cermeño. Aquest fet condicionarà en gran part la seva estructura i les seves diverses transformacions que efectua al llarg dels anys malgrat les possibilitats de creixement reduïdes. Per aquest motiu és possible afirmar que la influència de la Barceloneta és multi escalar i que, tanmateix, no tan sols dialoga amb Barcelona i amb el barri, sinó que també ho fa amb la seva pròpia condició de litoral. Superfície (km2) x Densitat (hab/km2) Població x Població per sexe La Barceloneta, amb una superfície de 131ha, està localitzada al sud-est de la ciutat, sobre terreny guanyat a la mar. Delimita pel mar en ambdós costats est i oest. El costat nord presenta un eix d’aïllament físic causat per la xarxa d’infraestructura lineal que l’entravessa: les vies fèrries del port, per la RENFE i l’Hospital del Mar. És un barri capaç de reflectir dos condicions de relacionar-se amb el mar molt diferents en escala, en capacitat, accessibilitat, en capacitat de gestió, de materialitat i de complexitat. Per una banda, l’espai del port i, per l’altra, el teixit urbà i les platges de Sant Miquel, la Barceloneta i el Somorrostro. Aquesta doble condició, suposa repercuteix en algunes contradiccions que es fan evidents en el conjunt de l’escena urbana i de manera molt especial en l’espai públic. 42 Collserola Els tres turons Gran Via de les Corts Catalanes Av. Dia Montjuïc gonal Zona Franca Mar Mediterrani Riu Llobregat iu BesòsR 56 Un sumatori d’eixos que deuen els seus noms la història militar del barri i que, han sofert una sèrie de renovacions urbanes que han condicionat el caràcter dels seus carrers. Aquestes transformacions històriques permeten llegir l’empremta de la Barceloneta en fragments temporals. Així mateix, la pell que envolta el barri és tan flexible com les seves pròpies dinàmiques. La seva complexitat fa que tingui explicacions de diversa granulometria, ja sigui de caràcter social, econòmic o ambiental. És un barri amb un nombre de llocs de treball i d’habitants força equilibrat (17.906 llocs i 15.068 hab., respectivament). Malgrat això, la taxa d’autosuficiència laboral de la Barceloneta és baixa. La taxa d’atur està entre el 10 i 12%. El potencial socioeconòmic de la Barceloneta és Fig 56. Font: https://es.paperblog. mitjà (genera un 7% del VAB total del litoral). c o m / b a r c e l o n a l a - b a r c e l o n e t a - antigua7-07-2013-1974928/ Fig 57. La barceloneta, barcelona. Font: https://lh3.googleusercontent.com/ A76UgH1rzyDnnPZAGZNMXypTNgPWIDb- hcAoIGvJtvsnjvu3Qyz7nSBNM8mOqrQQdo0 44 cyA=s128 57 Parc de la Ciutadella Estació de França Montjuïc Carrer del Dr. Aiguader Ronda Litoral Ronda Litoral Carrer C d a e r r B e a r l b d o e a C G a in r e re b r r a Port Vell de l C a a M rre aq r u d i ’A ni n sta C dre Platja del Somorrostro arr a e r D d ò e r C i S a a a r nt C Terminal de Ferris rer d a e r l P e e s C p a e r r R e u r b d ia C e n l’ e A s arre lm r d ir e al l l J A u ixad Platja de la Barceloneta C dici a arrer de la Dra Port Olímpic ssana Platja de Sant Miquel Platja de Sant Sebastià Mar Mediterrani Terminal de Creuers Av. Paral·lel La Rambla La Rambla Passeig Joan d C e arr C Ca C Bo e rb r d a e Ca rre r r re ar r r ó l C rr d d er d om e p r d e e e S e a S l M te ls P n a t n M t d E a e e iq l r m Car r S e a s r n c t ad u o el de a S C e la rs ra Ca v r il r C e a r r d r la e C e r a l r a d re Car e M l Ba r l u de re P r e d st e ra a o M n r n ç d te a ve e d e C r r a a C rr arr C er e d r a e r d rer l’ C e A a de t r Gra l V ànt r id er u d e i i n T a a G o r r ò ra s C Ca uíte s arr r e re rt r r d d e e C l D C la ar r r . V a e G rr il r i a d n e é r Jo e d i i ’ P Alc o a sa C S a a a n rr la r e m ta a g ar r à d C s e a S rre n C a r ca a d rr n e e t C r a la a d L P r e lu re ïsa r l’A o d cla C r m arr e d l e e B C m a i r ra M ll a a r c il i r de ere r B l ó a Sal n er d ar c Via Laietana v g e a uer c t S eló P òa ri p M a a a s l s lo e l it Passeig de Sant Joan Carrer Marina al·le l r v. P a A L’estructura morfotipològica de la Barceloneta ha Com a resultat de la pròpia forma del barri, aquest Té l’objectiu de recuperar i reforçar l’esperit de la possibilitat la incorporació de caràcter temporal fet, permet que dins dels seus estrets i allargats comunitat i crear espais de trobada i cooperació per de població molt diversa. carrers, els espais de trobada i reconeixement buscar solucions comunes entre tots i totes davant entre veïns siguin directes, malgrat els ritmes de les problemàtiques que van més enllà de l’àmbit El quart de casa o l’habitatge d’entre 25 i 35 m² turistificació frenètics als quals està sotmès. individual. és un tipus d’habitatge que en una ciutat com Barcelona té un lloc precís: la Barceloneta. Famílies Aquest esperit cooperativista, que reivindica el És un projecte que mira pel bé comú i per fer efectius monoparentals, avis amb o sense acompanyant, teixit social de la Barceloneta, es pot apreciar en els nostres drets socials: el dret a l’habitatge, al treball, parelles sense fills, estudiants, gent que viu sola, les organitzacions i associacions que lluiten avui a la salut, a l’educació o a l’alimentació, entre d’altres. gent de pas o d’estades mitges per qüestions de en dia per mantenir viu el caràcter de barri. (Pla Comunitari). treball, negoci, estudi, etc., troben en el quart de casa un habitatge de dimensions adequades. La pressió turística i l’elevat cost a l’habitatge Aquest pla comunitari reconeix projectes a partir de (X. Eizaguirre) (dels més elevats de Barcelona) ha desencadenat les necessitats locals destacades: una pèrdua de població força accentuada. En La població que resideix permanentment a la resposta a aquestes dinàmiques, els veïns, A) Solidaritat veïnal – Ajuda mútua Barceloneta és, majoritàriament, envellida; fet associacions, comerços, serveis i administracions que genera conflictes en la seva cohabitació amb del barri han impulsat un pla de desenvolupament Part dels projectes busquen generar estratègies de els residents de caràcter temporal. Pel que fa a socioeconòmic comunitari (Barceloneta Proa solidaritat veïnal en les què els espais públics i els l’estructura socio-professional, es caracteritza la Mar) que promou l’activitat econòmica i les equipaments esportius serveixin com a suport. per ser un dels sectors de la ciutat amb menor oportunitats que ofereix el barri, entre elles el percentatge de població amb rendes altes (al vincle i la relació històrica amb el mar. B) Ocupació i desenvolupament local voltant d’un 6%). Dins del present Estudi del Paisatge Urbà, s’ha Identificant la població en estat d’atur, les associacions inclòs la participació de Proa la Mar, que ha nodrit la cerquen la generació d’estratègies autogestionades La Barceloneta rebossa esperit de vida col·lectiva; identificació de la xarxa d’agents socials. Aquesta o subvencionades de reincorporació laboral i l’escala, la barra, el carrer i finalment, l’illa. Amb associació compta amb un Pla Comunitari: el PLA de reapropiació dels espais que han patit les un ampli sentit cooperativista, el barri sent des COMUNITARI DE LA BARCELONETA. conseqüències de la gentrificació. del seu patrimoni ordinari, la necessitat de teixir vincles socials. El Pla Comunitari és una xarxa de veïns, veïnes, associacions, comerços i serveis que treballem C) Salut conjuntament per millorar la qualitat de vida a la Barceloneta. Es reivindica un reforç de les xarxes de cures i de l’espai públic com a capacitador d’aquestes. Població per nacionalitat (en %) x Població de naixement (en %) F) Educació La diversitat de la població i la immigració, moltes vegades de caràcter temporal, obliga a generar processos comunitaris que consolidin el sentit de comunitat. Per tal motiu, proposen, entre altres dinamitzacions, activitats per a nens i nenes en l’espai públic. G) Gent gran La informació sociodemogràfica mostra una població molt envellida i vulnerable, per la qual cosa, la Covid-19 va fer encara més palpable la necessitat de generar estratègies i definir espais oberts segurs i adaptats. 46 Barceloneta Diversa Banc del Temps de la Barceloneta Taula Tècnica de Gent Gran Taula de Governança Casal Comunitari Taula de l’Equitat de Gènere de la Barceloneta Xarxa Barceloneta Solidaria Interculturalitat Gent gran Educació Solidaritat veïnal Taula d’Infància, Adolescència i Joves Bon Veí Bon profit Gènere Pla Comunitari de la Barceloneta Comissió d’Habitatge de la Barceloneta Habitatge Bon Veïnatge amb la Gent Gran Salut Ocupació i desenvolupament local Assamblea d’Habitatge de la Barceloneta Taula de Salut de la Barceloneta Barceloneta Proa a la Mar Xarxa EntreNosaltres Llibreria La Garba Escola de Salut PERI 1976 - 1985 2008 - 2010 PERI- Pla Especial de 1990 Pla d’Actuació del Reforma Interior PERI- Sector Nord Districte 1986 2002 2014 2021 1858 1861 1976 1998 PE Ordenació urbana de la 2000 2001 Ampliació de la piscina L'ordenació territorial 2016 Pla Especial Urbanístic Pla de Garriga i Roca Projecte de Garriga Pla general façana al mar de Reserva urbanística Determinació del tipus La nova boca del Port municipal Sant de consumidors de Pla de l'Habitatge de per a la regulació dels Plans especials per a la Barceloneta i Roca metropolità Barcelona per a l'establiment d'equipament de Barcelona Sebastià Cànnabis Barcelona establiments PEU 1801 2011 2018 2020 2021 Es formula el pla 1998 Parc de la Barceloneta 2016 Ordenació de les Pla Especial Urbanístic Pla Especial Urbanístic Plans especials urbanístic de 1801 1964 Aprovació de la ley de per a la instal.lació Protecció de la activiats de pública per a la implantació per a la regulació dels urbanístcs Pla de la Ribera costes d'un punt verd qualitat urbana concurrència d'instal·lacions establiments MPE 1886 2004 2007 2008 - 2009 2019 Pla de la Junta d'Obres Pla Especial Plans de Millora Urbana Pla de millora urbana Ordenació urbanística Aprobació del Pla de del Port Urbanístic per a la de l´entorn de l'Hospital del Mar Reforma Integral implantació 1757 1772 1846 1854 1884 1889 1929 1940 1986 2002 2018 S’inicia un projecte Construcció de la Construcció de la S'inaugura el Aprovació del contra S’inaugura l'Estació El primer projecte de Ordenació urbana Piscina municipal de 224 cases Torre del Rellotge línia de ferrocarril Construcció del fort Per al Parc de la mercat projecte d'urbanització de França reforma per al barri de la façana Sant Sebastià ciutadella BARCELONETA BARCELONETA BARCELONA-MATARÓ TANCAR LA COMUNICACIÓ BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA AMPLIACIÓ BARCELONETA 1764 - 1779 1834 1853 1886 1931 1959 2001 2007 Creació de la La primera plaça Instal·lació de la Projecte de reforma S'inaugura el Inauguració del primer La nova bocana del D'ordenació plaça dels Boteros de bous fabrica de gas del moll telefèric tram del passeig Marítim Port de Barcelona urbanística AVUI PLAÇA DEL MERCAT BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA AMB MONJUIC S’ENDERROQUEN LES BARRAQUES EDIFICI VELA L'HOSPITAL DEL MAR 1910 1945 32.385 hab 1960 22.247 hab 1970 35.373 hab 26.969 hab 1898 18.382 hab 2000 2021 1882 2013 15.458 hab 15.068 hab 1848 1860 15.826 hab 15.570 hab 12.738 hab 14.700 hab 1821 1.350 hab 1768 1787 1800 - 1801 4.118 hab 14.700 hab 15.826 hab 34.034 hab 15.458 hab 1753 1.977 hab 2.392 hab 3.290 hab 1862 1888 1992 DIFERENTS DEIXA DE SER 1939 GRAN EXPOSICIÓ RECONSTRUCCIÓ NUCLIS OFICIALMENT JOCS OLÍMPICS DE� URBANITZATS MILITAR UNIVERSAL DEL MERCAT BARCELONA Presa de https://www.research- Presa de https://4.bp.blog- gate.net/figure/Figura-9-La-C - spot.com/-woRo4Op3GFk/TwD1K sa-de-La-Barceloneta-Casa-reconst OcRI/AAAAAAAAAFM/kk5uoOfRY ruida-siguiendo-el-diseno-original_ jE/s1600/barcelona_plano.jpg 48 fig5_267815513 , Pareja-Eastaway, M., & Simó-Solsona, M. 1960 1945 35,373 Hab. 34,034 Hab. 32,385 Hab. 1939 1970 SE RECONSTRUYE EL MERCADO 26,969 Hab. 1920 1910 34,034 Hab. 22,247 Hab. 15,458 Hab. 14,700 Hab. 1898 1992 14,700 Hab. JUEGOS OLIMPICOS 1888 18,382 Hab. BARCELONA 2000 2010 2011 1862 1882 GRAN EXPOSICION 15,458 Hab. 16,099 Hab. 15,766 Hab. UNIVERSAL 2012 1860 DEJA OFICIALMENTE DE 15,826 Hab. SER JURISDICCION 15,745 Hab. 14,700 Hab. MILITAR 1848 2019 12,738 Hab. 2013 15,173 Hab. 15,570 Hab. 2014 2015 2016 2020 2018 2021 15,181 Hab. 15,036 Hab. 15,068 Hab. 15,112 Hab. 2017 14,893 Hab. 15,068 Hab. 15,101 Hab. 1821 - 1822 1,350 Hab. 1800 - 1801 1768 1787 4,118 Hab. 1753 1758 3,290 Hab. DISTINTOS NÚCLEOS 1,350 Hab. 1,977 Hab. 2,392 Hab. URBANIZADOS 35500 35400 35300 35200 35100 35000 34900 34800 34700 34600 34500 34400 34300 34200 34100 34000 33900 33800 33700 33600 33500 33400 33300 33200 33100 33000 32900 32800 32700 32600 32500 32400 32300 32200 32100 32000 31900 31800 31700 31600 31500 31400 31300 31200 31100 31000 30900 30800 30700 30600 30500 30400 30300 30200 30100 30000 29900 29800 29700 29600 29500 29400 29300 29200 29100 29000 28900 28800 28700 28600 28500 28400 28300 28200 28100 28000 27900 27800 27700 27600 27500 27400 27300 27200 27100 27000 26900 26800 26700 26600 26500 26400 26300 26200 26100 26000 25900 25800 25700 25600 25500 25400 25300 25200 25100 25000 24900 24800 24700 24600 24500 24400 24300 24200 24100 24000 23900 23800 23700 23600 23500 23400 23300 23200 23100 23000 22900 22800 22700 22600 22500 22400 22300 22200 22100 22000 21900 21800 21700 21600 21500 21400 21300 21200 21100 21000 20900 20800 20700 20600 20500 20400 20300 20200 20100 20000 19900 19800 19700 19600 19500 19400 19300 19200 19100 19000 18900 18800 18700 18600 18500 18400 18300 18200 18100 18000 17900 17800 17700 17600 17500 17400 17300 17200 17100 17000 16900 16800 16700 16600 16500 16400 16300 16200 16100 16000 15900 15800 15700 15600 15500 15400 15300 15200 15100 15000 14900 14800 14700 14600 14500 14400 14300 14200 14100 14000 13900 13800 13700 13600 13500 13400 13300 13200 13100 13000 12900 12800 12700 12600 12500 12400 12300 12200 12100 12000 11500 11400 11300 11200 11100 11000 10900 10800 10700 10600 10500 10400 10300 10200 10100 9900 9800 9700 9600 9500 9400 9300 9200 9100 9000 8900 8800 8700 8600 8500 8400 8300 8200 8100 8000 7900 7800 7700 7600 7500 7400 7300 7200 7100 7000 6900 6800 6700 6600 6500 6400 6300 6200 6100 6000 5900 5800 5700 5600 5500 5400 5300 5200 5100 5000 4900 4800 4700 4600 4500 4400 4300 4200 4100 4000 3900 3800 3700 3600 3500 3400 3300 3200 3100 3000 2900 2800 2700 2600 2500 2400 2300 2200 2100 2000 1900 1800 1700 1600 1500 1400 1300 1200 1100 1000 1750 1760 1770 1780 1790 1800 1810 1820 1830 1840 1850 1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 F DEMOGRAFIA PLANS PROJECTES PERI 1976 - 1985 2008 - 2010 PERI- Pla Especial de 1990 Pla d’Actuació del Reforma Interior PERI- Sector Nord Districte 1986 2002 2014 2021 1858 1861 1976 1998 PE Ordenació urbana de la 2000 2001 Ampliació de la piscina L'ordenació territorial 2016 Pla Especial Urbanístic Pla de Garriga i Roca Projecte de Garriga Pla general façana al mar de Reserva urbanística Determinació del tipus La nova boca del Port municipal Sant de consumidors de Pla de l'Habitatge de per a la regulació dels Plans especials per a la Barceloneta i Roca metropolità Barcelona per a l'establiment d'equipament de Barcelona Sebastià Cànnabis Barcelona establiments PEU 1801 2011 2018 2020 2021 Es formula el pla 1998 Parc de la Barceloneta 2016 Ordenació de les Pla Especial Urbanístic Pla Especial Urbanístic Plans especials urbanístic de 1801 1964 Aprovació de la ley de per a la instal.lació Protecció de la activiats de pública per a la implantació per a la regulació dels urbanístcs Pla de la Ribera costes d'un punt verd qualitat urbana concurrència d'instal·lacions establiments MPE 1886 2004 2007 2008 - 2009 2019 Pla de la Junta d'Obres Pla Especial Plans de Millora Urbana Pla de millora urbana Ordenació urbanística Aprobació del Pla de del Port Urbanístic per a la de l´entorn de l'Hospital del Mar Reforma Integral implantació 1757 1772 1846 1854 1884 1889 1929 1940 1986 2002 2018 S’inicia un projecte Construcció de la Construcció de la S'inaugura el Aprovació del contra S’inaugura l'Estació El primer projecte de Ordenació urbana Piscina municipal de 224 cases Torre del Rellotge línia de ferrocarril Construcció del fort Per al Parc de la mercat projecte d'urbanització de França reforma per al barri de la façana Sant Sebastià ciutadella BARCELONETA BARCELONETA BARCELONA-MATARÓ TANCAR LA COMUNICACIÓ BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA AMPLIACIÓ BARCELONETA 1764 - 1779 1834 1853 1886 1931 1959 2001 2007 Creació de la La primera plaça Instal·lació de la Projecte de reforma S'inaugura el Inauguració del primer La nova bocana del D'ordenació plaça dels Boteros de bous fabrica de gas del moll telefèric tram del passeig Marítim Port de Barcelona urbanística AVUI PLAÇA DEL MERCAT BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA BARCELONETA AMB MONJUIC S’ENDERROQUEN LES BARRAQUES EDIFICI VELA L'HOSPITAL DEL MAR 1910 1945 1960 22.247 hab 32.385 hab 1970 35.373 hab 26.969 hab 1898 18.382 hab 2000 2021 1882 2013 15.458 hab 15.068 hab 1848 1860 15.826 hab 15.570 hab 12.738 hab 14.700 hab 1821 1.350 hab 1768 1787 1800 - 1801 4.118 hab 14.700 hab 15.826 hab 34.034 hab 15.458 hab 1753 1.977 hab 2.392 hab 3.290 hab 1862 1888 1939 1992 DIFERENTS DEIXA DE SER NUCLIS OFICIALMENT GRAN EXPOSICIÓ RECONSTRUCCIÓ JOCS OLÍMPICS DE� UNIVERSAL DEL MERCAT URBANITZATS MILITAR BARCELONA Presa de https://www.research- Presa de https://4.bp.blog- gate.net/figure/Figura-9-La-C - spot.com/-woRo4Op3GFk/TwD1K sa-de-La-Barceloneta-Casa-reconst OcRI/AAAAAAAAAFM/kk5uoOfRY ruida-siguiendo-el-diseno-original_ jE/s1600/barcelona_plano.jpg fig5_267815513 , Pareja-Eastaway, M., & Simó-Solsona, M. 1960 1945 35,373 Hab. 34,034 Hab. 32,385 Hab. 1939 1970 SE RECONSTRUYE EL MERCADO 26,969 Hab. 1920 1910 34,034 Hab. 22,247 Hab. 15,458 Hab. 14,700 Hab. 1898 1992 14,700 Hab. JUEGOS OLIMPICOS 1862 18,382 Hab. BARCELONA 2000 2010 2011 1882 1888 GRAN EXPOSICION 15,458 Hab. 16,099 Hab. 15,766 Hab. 2012 1860 UNIVERSAL DEJA OFICIALMENTE DE 15,826 Hab. SER JURISDICCION 15,745 Hab. 1848 14,700 Hab. MILITAR 2019 12,738 Hab. 2013 15,173 Hab. 15,570 Hab. 2014 2015 2016 2020 2018 2021 15,181 Hab. 15,036 Hab. 15,068 Hab. 15,112 Hab. 2017 14,893 Hab. 15,068 Hab. 15,101 Hab. 1821 - 1822 1,350 Hab. 1800 - 1801 1768 1787 4,118 Hab. 1753 1758 3,290 Hab. DISTINTOS NÚCLEOS 1,350 Hab. 1,977 Hab. 2,392 Hab. URBANIZADOS 35500 35400 35300 35200 35100 35000 34900 34800 34700 34600 34500 34400 34300 34200 34100 34000 33900 33800 33700 33600 33500 33400 33300 33200 33100 33000 32900 32800 32700 32600 32500 32400 32300 32200 32100 32000 31900 31800 31700 31600 31500 31400 31300 31200 31100 31000 30900 30800 30700 30600 30500 30400 30300 30200 30100 30000 29900 29800 29700 29600 29500 29400 29300 29200 29100 29000 28900 28800 28700 28600 28500 28400 28300 28200 28100 28000 27900 27800 27700 27600 27500 27400 27300 27200 27100 27000 26900 26800 26700 26600 26500 26400 26300 26200 26100 26000 25900 25800 25700 25600 25500 25400 25300 25200 25100 25000 24900 24800 24700 24600 24500 24400 24300 24200 24100 24000 23900 23800 23700 23600 23500 23400 23300 23200 23100 23000 22900 22800 22700 22600 22500 22400 22300 22200 22100 22000 21900 21800 21700 21600 21500 21400 21300 21200 21100 21000 20900 20800 20700 20600 20500 20400 20300 20200 20100 20000 19900 19800 19700 19600 19500 19400 19300 19200 19100 19000 18900 18800 18700 18600 18500 18400 18300 18200 18100 18000 17900 17800 17700 17600 17500 17400 17300 17200 17100 17000 16900 16800 16700 16600 16500 16400 16300 16200 16100 16000 15900 15800 15700 15600 15500 15400 15300 15200 15100 15000 14900 14800 14700 14600 14500 14400 14300 14200 14100 14000 13900 13800 13700 13600 13500 13400 13300 13200 13100 13000 12900 12800 12700 12600 12500 12400 12300 12200 12100 12000 11500 11400 11300 11200 11100 11000 10900 10800 10700 10600 10500 10400 10300 10200 10100 9900 9800 9700 9600 9500 9400 9300 9200 9100 9000 8900 8800 8700 8600 8500 8400 8300 8200 8100 8000 7900 7800 7700 7600 7500 7400 7300 7200 7100 7000 6900 6800 6700 6600 6500 6400 6300 6200 6100 6000 5900 5800 5700 5600 5500 5400 5300 5200 5100 5000 4900 4800 4700 4600 4500 4400 4300 4200 4100 4000 3900 3800 3700 3600 3500 3400 3300 3200 3100 3000 2900 2800 2700 2600 2500 2400 2300 2200 2100 2000 1900 1800 1700 1600 1500 1400 1300 1200 1100 1000 1750 1760 1770 1780 1790 1800 1810 1820 1830 1840 1850 1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 F DEMOGRAFIA PLANS PROJECTES 58 59 60 61 62 63 Fig 58. Playa de la Barceloneta. Font: https://es.paperblog. com/barcelonala-barceloneta- 64 65 66 antigua7-07-2013-1974928/. El 10 de Noviembre de 2021. Val la pena fer un recorregut a través de les Fig 59. Baños y playa de la Barceloneta. Font: referències de normativa i de planejament que han https://es.paperblog.com/barcelonala- condicionat les transformacions físiques i espacials barceloneta-antigua7-07-2013-1974928/. El 10 de Noviembre de 2021. de la Barceloneta; des de les decisions de caràcter metropolità a d’altres més urbanes o locals. Cal Fig 60. Baños y playa de la Barceloneta. Font: https://es.paperblog. destacar la desafecció de l’Atermenament del com/barcelonala-barceloneta- domini públic maritimoterrestre realitzada entre antigua7-07-2013-1974928/. El 10 de Noviembre de 2021. els anys 2009 i 2011 que va permetre guanyar, en favor a la ciutat de Barcelona, una superfície Fig 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69. Font: https://es.paperblog. de terreny de 81,1ha. Les citades referències han 67 com/barcelonala-barceloneta- 68 servit com a suport del present Estudi, així com per antigua7-07-2013-1974928/. El 10 de 50 Noviembre de 2021. 69 ressaltar els valors i fragilitats que puguin sorgir de cara a identificar tendències futures. Mar Mediterrani El Pacte del Litoral és el model de governança per duur a terme el Plà del Litoral. És obvi doncs, que la implicació activa del Port de Barcelona en aquest pacte, suposaria un impuls importantissim per a la dinàmica de concertació d’acords sobre els espais de la ciutat, avui en dia inclosos en el domini públic portuari i per a la participació de la ciutadania en la gestació i concreció d’aquests acords. Fig 70. Isabel Steva “Colita” Font: https://www.istantidigitali.com/ wp-content/uploads/2020/04/Isabel- Steva-22Colita22_1966-PUERTO-DE- BARCELONA.jpg Fig 71. Bateria de la Barceloneta o Astillero a 1935, la veiem armada. Font: https://orimiro78.files.wordpress. com/2016/08/barceloneta-1935.jpg Fig 72. Vista Aèria de Barcelona. Font: https://www.thenewbarcelonapost. com/wp-content/uploads/2021/02/Vista- aeria-de-Barcelona.-%C2%A9-HEMAV.jpg Fig 73. Platja de Barcelona a l’alba Font: https://500px.com/ photo/256324215/barcelona-beach-on- 70 71 morning-sunrise-by-anek-s Per tal de dinamitzar i coordinar aquestes relacions entre la ciutat i el port, es realitzen reunions periòdiques denominades la “Taula Port-Ciutat”. Aquesta, en un principi, estava més orientada al Port Vell i en l’actualitat tracta asptectes i projectes de la zona de connexió entre els dos àmbits, així com temes: d’activitats, mobilitat y estratègia conjunta. El mapa detalla les principals transformacions de la Barceloneta. El creixement demogràfic del barri ha donat lloc a un augment de la necessitat d’habitatge. Una seqüència de carrers, eixos i corredors. Cadascuna definint projectes com a resultat de mesures de planejament, que responen a les necessitats de recolzar la infraestructura portuària i del front marítim cap al gaudi del mar o, més concretament, de la platja. Els processos de renovació, sobre els quals s’evidencien les transformacions de la Barceloneta, 72 es veuen mancats d’interacció amb la petita escala 52 73 d’hàbitat o de caràcter social i cultural. Mar Mediterrani 03 Anàlisi de les variables 54 A Tipificació 56 Formes i teixit urbà Tot paisatge o morfologia urbana és Jerarquia d’eixos L’estructura del barri es defineix des dels seus límits substancialment el reflex d’una determinada per la seva permeabilitat guiada per eixos. estructura social (Tatjer, 1973). La Barceloneta evidencia ser un teixit urbà Una relació física que obeeix a les activitats Les transformacions de les condicions urbanes, construït per eixos que relacionen la seva econòmiques del mar i fan que l’escriptura singular deixen una empremta que narra els successos geometria amb les visuals que connecten el mar del barri, des dels usos del sòl fins als espais històrics a través dels quals la societat s’ha amb l’interior del barri. col·lectius, conjuguin itineraris a través dels quals hagut d’adaptar. Aquest fet, en el cas de la podem parlar d’un barri litoral. Barceloneta, permet evidenciar un teixit urbà que Com se’n fa palès en el mapa, és possible observar és conseqüència directa d’inèrcies diverses que que, aquesta jerarquia d’eixos, es dóna per la Aquest fet evidencia, no només la persistència del caracteritzen un barri de front marítim. conjunció de variables de la mobilitat rodada, barri, sinó també les tradicions arrelades a aquesta Aquestes formes i teixits urbans es poden llegir posada en servei de la connectivitat i l’activació de estructura urbana. des de tres aproximacions diverses; En primer certs espais. lloc el barri històric, definit com un eixample que La Barceloneta ha estat una de les grans renovacions busca connectar-se amb la ciutat configurant una Tanmateix, tenint en compte que molts d’aquests de Barcelona provocada per la necessitat d’habitatge zona determinada com l’entramat tradicional de eixos són corredors peatonalitzats, es posa en per obrers i migrants, que defineix un barri de nova la Barceloneta; per altra banda la infraestructura valor l’escala humana a la Barceloneta; formada planta que busca la connexió amb la ciutat. associada al port i a les seves dinàmiques, que no per una barreja entre els habitants i els visitants. són independents a les de la resta de l’àmbit del L’extensió de la superfície del barri està determinada barri analitzat; i, per últim, la dimensió funcional, En aquest sentit, es reconeixen uns corredors per una ordenança d’edificació singular. Aquesta amb un teixit associat als equipaments de caràcter com a eixos cívics estratègics: el Carrer de La geometria consisteix en 12 illes tancades, 11 illes esportiu i de salut, entre d’altres. maquinista, el Carrer de la Atlàntida, el Carrer de blocs oberts i 83 barres d’edificis tradicionals. La de Meer, el Carrer Pepe Rubianes i el Carrer trama es complementa amb els passejos arbrats que Emilia Llorca Martin. són resultat de l’aportació dels enginyers militars, Totes aquestes formes de creixement s’han com a elements urbans que feien carrer. d’entendre segons la seva relació amb el mar i D’altra banda, el carrer Joan Borbó i la Ronda com han integrat un seqüència de platges que Litoral, esdevenen els eixos d’aproximació i Un procés d’urbanització que es pot explicar a partir suposen l’espai públic que enllaça el front marítim jerarquització que connecta la Barceloneta amb de la pavimentació dels seus carrers, que es troben amb una escala litoral. la resta de la ciutat i que, per tant, adquireixen amb el que s’entén com la casa original de planta i escales de funcionalitat diferents, assumint alhora pis, a la què el 1839 se li suma un segon pis, el 1868 Un barri de petites parcel·les, amb diverses el rol d’ésser les vies d’accés al barri. un tercer, el 1872 un de quart i fins i tot un sisè pis el escales intermèdies que condicionen i conformen 1940. el caràcter del teixit urbà de la Barceloneta. Entre Simultàniament al creixement vertical, la parcel·lació el gra petit de la casa i del barri, existeixen les El conjunt d’aquests eixos suposen l’estructura constant de l’illa original anava augmentant, generant escales de la parcel·la, la filera o l’illa; les quals de l’espai públic de la Barceloneta com a una excessiva varietat de situacions en un temps adquireixen un interès especial a la Barceloneta conseqüència del seu nivell d’urbanitat, densitat i que era molt breu com per identificar les possibles que cal posar en valor. activitats de les plantes baixes dels carrers. pressions que vindran. Aquestes unitats, per ésser implícites en l’estructura del barri, aporten una lectura que en permet l’actuació per parts. La comunitat de veïns, la filera de cases, el carrer L’estructura del barri Viure a la Barceloneta significa participar de la com a unitat veïnal i l’habitatge en planta baixa col·lectivitat, d’un espai públic singular, sense cotxes, són alguns dels atributs del barri que s’han de La uniformitat com a barri geomètricament entre dues aigües. La Barceloneta aporta als seus potenciar, on s’hi poden donar solucions racionals construït fa que siguin un conjunt de carrers en residents un gust especial per a la vida col·lectiva: i conjuntes per a dotacions i serveis (reubicació els que l’estructura és reconeguda pels vincles escala, filera, carrer i illa funcionen com a unitats de gent gran i persones amb mobilitat reduïda, que existeixen entre la forma de creixement, els organitzatives. punts de recollida de residus, neteja urbana, serveis, les plantes baixes i la materialitat. manteniment dels edificis, correus i missatgeria, sistemes comunitaris d’escomeses de serveis El seu pla correspon gairebé de manera exacta al urbans, trasters domèstics, etc.). traçat original des del segle XVII. 58 74 75 76 Fig 74. Barceloneta, Mathilde Hervella. Font: https://500px.com/photo/93617187/ barceloneta-by-matilde-hervella Fig 75. La Barceloneta vista des de la muntanya, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/8922/la-barceloneta-vista-des- de-la-muntanya/ Fig 76. La platja de la Barceloneta. Font :https :// lh3.googleusercontent . com/RYMIgIo-X_ePuLjWtEPmAgXzA K35JR94Op9OLge0A0R5I20EP6tnA- imhz07AZtWLYpmGA=s128 Fig 77. Vista parcial de Barcelona con la estación de Francia y la ronda del Litoral, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ e s /s e a rc h / 8 7 0 5 /v i s t a - p a rc i a l - d e - barcelona-con-la-est/ Fig 78. Vista parcial del barrio de la Barceloneta, Vicente Zambrano González Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ es/search/11166/vista-parcial-del-barrio- de-la-barcel/ Fig 79. Persones passejant pel carrer de l’Almirall Churruca, Paola de Grenet Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/14573/personas-paseando- por-la-calle-almira/ 77 78 79 60 Nodes Fig 80. Vista parcial de Barcelona, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ e s/s earch/13354/v is ta -parc ia l - de - barcelona/ Fig 81. Mercat de la Barceloneta, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ e s /s e a rc h / 1 2 5 8 4 /m e rc a d o - d e - l a - barceloneta/ Fig 82. Hospital del Mar i platja del Somorrostro, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/7951/hospital-del-mar-y-playa- del-somorrostro/ 80 81 82 62 Fig 83. Carrers i terrasses (vetlladors) buits a la zona del carrer de Guitert i de l’Almirall Aixada. Barri de la Barceloneta, Edu Bayer. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/18126/carrers-i-terrasses- vetlladors-buit/ Fig 84. Carrer peatonal, Font pròpia. Fig 85. Guingueta de la platja amb les taules a la sorra separades amb la distància de seguretat, Edu Bayer. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/19262/guingueta-de-la-platja- amb-les-taules/ 83 84 85 64 Fig 86. Església de San Miguel del Port. Font: https://upload.wikimedia.org/ wikipedia/commons/1/1f/Sant_Miquel_ Port_4-3-14.JPG Fig 87. Dissabte al matí en un carrer Barceloneta, David Cortes. Font: https://500px.com/ photo/107387487/saturday-morning-on- a-barceloneta-street-by-david-cortes Fig 88. La Fábrica del Sol, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ es/search/13514/la-fabrica-del-sol/ 86 87 88 66 Els carrers estrets És freqüent trobar i l’excés de places locals tancats d’aparcament o en desús que dificulta el pas deterioren la dels vianants per imatge del barri la vorera c/Salamanca c/Ginebra 68 c/Pescadors ps/Joan Borbó La falta Una franja longitudinal Actes incívics, d’accessibilitat de terrasses acapara festa i soroll, universal és un tret i condiciona la sobretot per la nit, reconeixible en la composici´´o de la generen una doble trama façana urbana cara en les façanes Consolidació del teixit urbà Estructura de l’espai públic Els equipaments L’estructura dels espais públics de la Barceloneta Pel que fa als equipaments, atent a la seva condició és també diversament complexa i evidencia un social i pública, cal destacar que degut a la seva front marítim divers en si mateix. situació estratègica i la necessitat de pensar en un barri autosuficient s’han disposat equipaments El mateix teixit urbà activa la granulometria com hospitals, centres esportius, de recreació, per la qual l’estructura de l’espai públic té biblioteques, entre d’altres, on s’evidencia la certa lògica diferent a la d’altres barris de la barreja d’un públic divers que abarca molts més ciutat; la qual cosa addicionalment provoca usuaris que els propis habitants del barri. que l’estructura verda tingui implicacions en l’escala regional, tal i com s’evidencia al mapa. Una sèrie de corredors de tota la ciutat dirigits al mar, que entren al barri i s’escolen entre els carrers L’ombra a l’espai públic estrets, els espais veïnals i les places, viuen en conflicte d’activitats sense una certa regulació. Un barri allargat i de carrers estrets amb vistes al mar però amb una ombra perpètua que La Barceloneta, a més, sempre ha manifestat tenir s’atribueix a la seva pròpia trama i ordenació. espais estranys i alineats, donada la conseqüència L’ombra de la Barceloneta fa que els carrers siguin de ser un barri militar, portuari, de tradició majoritàriament foscos, amb una perspectiva que pescadora, de “xiringuitos”, centres esportius, mira el mar com si fós l’arribada de la llum. activitats nàutiques i turisme, entre d’altres. El caràcter d’aquest seguit d’usos i activitats és efímer i fa que l’estructura de l’espai públic tingui Tanmateix, aquesta condició de llums i ombres la necessitat d’articular diverses escales de evidencia l’absència d’espais que serveixin com a funcionalitat per al barri i per a la ciutat. refugis climàtics o que protegeixin l’experiència de l’espai públic. S’entén, doncs, que aquesta ombra està generada, majoritàriament, per la disposició dels edificis i no per una estructura verda que L’antiguitat del barri, juntament amb la variabilitat cooperi amb els cicles ecològics del front marítim. a la què ha estat sotmesa des del punt de vista normatiu, ha generat una sèrie de contrastos entre el que entenem com espai públic i espai col·lectiu. Aquests es diferencien especialment per l’apropiació social i el patrimoni cultural i ordinari que es fan evidents en aquests dos conceptes de l’ús de l’espai “obert”. La necessitat de comunitat, a la Barceloneta com a qualsevol altre barri, és imprescindible. En el mateix sentit, el barri ha creat un teixit residencial que afecta de forma directa a una atmósfera que reafirma allò col·lectiu en els espais públics. En el cas del passeig marítim barceloní, es detecta una forta densitat d’usuaris en tota la seva longitud, amb especial força a la zona de la Barceloneta. Aquesta densitat provoca conflictes d’ús de l’espai públic on els corredors es barregen de ciclistes, vianants, patinadors, etc., generant tensions en l’ús d’un espai que és limitat. 70 Fig 89. Barceloneta, Mathilde Hervella. Font: https://500px.com/photo/93617187/ barceloneta-by-matilde-hervella Fig 90. Avis jugant al casal. Font pròpia Fig 91. Senyora prenent la fresca. Font pròpia Fig 92. La platja de la Barceloneta. Font: 89 gettyimages 90 91 92 Fig 93. Barcelona, Rodrigo Martins Veiga. Font: https://500px.com/ photo/134331633/barceloneta- beach-barcelona-spain-by-rodrigo- martins-veiga Fig 94. Vila Olímpica. Font: https://500px.com/ photo/72456327/barcelonas-beach- by-schrys34 Fig 95. Plaça i aparcament de bicicletes. Font pròpia 93 94 95 72 Fig 96. Home gran en un escúter assegut al passeig Marítim del Bogatell mirant el mar, Isaac Planella. Font: https://www.barcelona.cat/ imatges/ca/search/18825/home- gran-en-un-escuter-assegut-al-pa/ S’han identificat els equipaments de la Barceloneta, diferenciant entre educatius, culturals, sanitaris, Fig 97. Club Natació Barcelona. Font pròpia. esportius i altres. A més a més, s’ha posat especial interès en detectar aquells equipaments que dónen Fig 98. Espai d’Educació Ambiental El Centre de la Platja. Indicador servei a la ciutadania vinculada amb el mar, la nàutica vertical, Vicente Zambrano González. i el litoral. Font: https://www.barcelona.cat/ imatges/ca/search/12006/espacio- de-educacion-ambiental-el-cen/ 96 97 98 74 Fig 99. Parc de la platja de Sant Sebastià. Palmeres, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/ imatges/ca/search/11218/parc-de-la- platja-de-sant-sebastia-p/ Fig 100. Passeig marítim. Font pròpia. Fig 101. Plaça de la Barceloneta. Font pròpia 99 100 101 76 El marc físic i l’estructura verda Topografia i hidrologia Vegetació i biodiversitat Les actuacions realitzades durant els anys 80 i 90 han permés obrir la ciutat al mar i apropar el mar a la Reconèixer l’aigua com a procés i entaular una El reconeixement de la diversitat d’espècies ciutadania. relació directa amb aquella proximitat amb el suposa un valor des dels serveis ecosistèmics S’ha dotat a la ciutat d’un litoral que avui en dia resulta mar permet posar en valor que la Barceloneta que això implica. Això representa, al mateix temps, indissociable de la seva identitat que ha esdevingut està situada en un espai intermig, des del què els una condició de variabilitat de paisatges segons una referència a escala internacional. Tot i això ara drenatges que neixen i travessen la ciutat recorren el comportament estacional de les espècies toca passar de la reflexió sobre el continent a atendre les seves aigües fins al mar. aportant dinamisme a l’espai públic. les necessitats socials de manera eficaç i sostenible. Aquesta característica consolida una Hi ha usos i activitats que no s’havien plantejat quan responsabilitat de barri litoral a reconsiderar Aquestes espècies apareixen en els corredors per es va dissenyar la transformació. atenent a les seves condicions socials, als vianants, actuant d’obstacles de control de la El litoral està en permanent evolució. econòmiques i ambientals. velocitat i consolidació de places i espais públics. La diversitat de ports arboris acompanya també La condició d’espai intermig altera els processos possibles velocitats d’ús de l’espai, tant en els ecològics del recorregut de l’aigua de muntanya eixos com unes certes zones d’estada. fins al mar, genera intercanvis d’agents, ja siguin Efecte illa de calor contaminants o coadjuvants als cicles ecològics. Davant l’absència d’una estructura verda vinculada a l’activitat pública, el microclima de la Barceloneta L’ecologia del sòl litoral revela condicions que, tot i la seva ombra prolongada al llarg del dia, generen un sobreescalfament i una Estructura del verd urbà L’ecologia del sòl litoral contempla una reflexió manca de refugis climàtics que posen en evidència pel que fa a la materialitat i la correspondència de la condició de barri de transició litoral. La infraestructura verda del barri està definida les relacions entre les dinàmiques espacials i els per un arbrat plantejat per l’enginyeria militar, com agents cooperants amb els serveis ecosistèmics s’ha esmentat anteriorment. disposats per la condició del mar. Estructura blava Tanmateix, la maritimitat i les condicions d’espai litoral han posat en rellevància l’adequació dels En el cas de la Barceloneta, l’atenció a l’espai públic Els paisatges sumergits o invisibles de la Barceloneta espais de manera que se’n reconeguin les per l’aprofitament de les platges com a llocs d’oci i són un element clau en l’efecte termo-regulador del capacitats ecosistèmiques i ecològiques respecte trobades esportives i culturals, han condicionat un barri. No obstant, la biodiversitat marina en les zones al rol d’estructura verda, definida per eixos i caràcter de barri litoral. pròximes de les platges està molt deteriorat per la corredors ecològics i que, addicionalment, dota de gran antropització del lloc. serveis ecosistèmics tant al barri com a la ciutat. Reconèixer l’espai públic i privat com a agents Els eixos arbrats defineixen els corredors per cooperants permet corroborar la necessitat als vianants i estableixen vincles amb els espais d’incidir directament en el barri litoral des de la públics de major activitat. D’aquesta manera, seva performativitat i que aquesta atengui als s’aporta una certa estructura al barri en forma agents que interactúen: persones, condicions de xarxa, malgrat es trobi molt fragmentada. La físiques, condicions climàtiques. D’aquesta cobertura vegetal és diversa i representa una manera es pot incidir en la sensibilitat ambiental, condició d’envolvent; especialment a les façanes social i econòmica. del port i el front marítim. La visió del litoral barcelonès com a element icònic És necessari destacar la relació que ha d’existir de la ciutat que, a més d’oferir una imatge turística, i propiciar la configuració d’una infraestructura és un element econòmic de primer ordre, obliga a verda en coherència amb les possibilitats que que les seves transformacions no estiguin lligades puguin reflectir-se en un espai públic tan divers exclusivament a la zona portuària, sinó que també com ho és el de la Barceloneta i, alhora, en l’escala s’hi incorporin les condicions d’habitabilitat i espai regional amb la que coopera i estableix principis públic, tal i com suggereix la Reflexió Estratègica d’adaptació ecosistèmica. del Litoral de Barcelona. 78 102 103 104 105 106 107 Fig 102. Gavines a la platja. Font: gettyimatges 108 Fig 103. Gavines a la platja. Font: gettyimatges Fig 104. Terrasses i xiringuitos. Font pròpia Fig 105. Platja de Llevant amb gossos. Gossos gaudint de la platja, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ es/search/6681/playa-de-llevant-con- perros-perros-d/ Fig 106. Platja de Llevant amb gossos. Font: https://cdn.redcanina.es/wp- content/uploads/2017/03/04192022/ foto-playa-para-perros-en-barcelona.jpg Fig 107. Parc. Font pròpia Fig 108. Papasseït. Font pròpia Collserola Els tres turons Montjuïc Mar Mediterrani 80 Riu Llobregat Riu Besò s Collserola Els tres turons Gran Via de les Corts Catalanes Av. Dia Montjuïc gonal Zona Franca Mar Mediterrani Riu Llobregat s Riu Besò Collserola Els tres turons Gran Via de les Corts Catalanes Av. Dia Montjuïc gonal Zona Franca Mar Mediterrani 82 Riu Llobregat iu BesòsR Arbutus unedo Bauhinia purpurea Brachychiton populneus Broussonetia papyrifera Casuarina_cunninghamiana Ceiba chodatii Ceiba speciosa Celtis austalis Cercis siliquastrum Citrus aurantium Cupressus sempervirens Gleditsia triacanthos Grevillea robusta Jacaranda mimosifolia Koelreuteria paniculata Liquidambar styraciflua Melia azedarach Morus alba Olea europaea Phytolacca dioica Pinus pinea Ficus carica Populus alba Robinia pseudoacacia Tamarix gallica Laurus nobilis Taxus baccata Tipuana tipu Ulmus pumila Columba palumbus Abelia floribunda Abelia x grandiflora Acca sellowiana Bauhinia forficata Bougainvillea spectabilis Buxus sempervirens Callistemon citrinus Convolvulus cneorum Convolvulus speciosus Erica arborea Escallonia rubra Hedera helix Ligustrum ovalifolium Myoporum laetum Myrtus communis. Nerium oleander Phillyrea angustifolia Photinia x fraseri Pistacia lentiscus Pittosporum tobira Pittosporum heterophyllum Polygala myrtifolia Pyracantha coccinea Agapanthus africanus Gaura lindheimeri Gazania rigens Rhaphiolepis umbellata Senecio cineraria Viburnum tinus Hemerocallis fulva Ophiopogon japonicus Teurcrium fruticans Chamaerops humilis Phoenix canariensis Phoenix dactylifera Washingtonia filifera Washingtonia sp. Espècies consultades al Pla del Verd i de la Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona. Nasella tenuissima Cortaderia selloana Accipiter gentilis Accipiter nisus Alectoris rufa Athene noctua Buteo buteo Caprimulgus europaeus Certhia brachydactyla Corvus corax Dendrocopos major Emberiza cirlus Estrilda astrild Garrulus glandarius Hippolais polyglotta Leiothrix lutea Monticola solitarius Circaetus gallicus Hirundo rustica Jynx torquilla Aegithalos caudatus Apus apus Apus melba Apus pallidus Aratinga acuticaudata Aratinga mitrata Bubulcus ibis Carduelis carduelis Cettia cetti Cisticola juncidis Columba livia Columba palumbus Corvus monedula Cyanistes caeruleus Delichon urbicum Egretta garzetta Estrilda troglodytes Falco peregrinus Falco tinnunculus Fringilla coelebs Lophophanes cristatus Lophophanes cristatus Motacilla alba Accipiter gentilis Accipiter nisus Alectoris rufa Buteo buteo Buteo buteo Certhia brachydactyla Muscicapa striata Myiopsitta monachus Saxicola rubicola Serinus serinus Parus major Strix aluco Sturnus vulgaris Turdus merula Regulus ignicapilla Upupa epops A8n4as platyrhynchos Ardea cinerea Fig 109. Bancs a primera línia de mar. Font pròpia. Fig 110. Escocell amb vegetació. Font pròpia. Fig 111. Placa de clavagueram. Font pròpia 109 110 111 86 Fig 112 i 113. Vistes de la platja i del mar a la tardor. Onades colpejant el trencaonades, Vicente Zambrano González. Font: https://www.barcelona.cat/ imatges/ca/search/7533/vistas- de- la-playa-y-del-mar-en-otono/ 112 113 88 El litoral de la Barceloneta El litoral ha estat l’espai amb més tranformacions físiques i ambientals en el transcurs històric del barri i, al mateix temps, és l’espai més fràgil de la Barceloneta. Les platges de Sant Sebastià, Sant Miquel i la Barceloneta són algunes de les preferides i més populars a diverses escales de visitants. D’acord amb el RE; el 2012, segons les dades de 114 l’Enquesta de Platges elaborada per l’Ajuntament de Barcelona, un 78,1% dels visitants a la platja de Sant Sebastià provenia de Barcelona. A la platja de la Barceloneta, la proporció entre residents de la ciutat i turistes canvia: el 55% dels visitants provenia de fora de Barcelona. L’espai del mar fou ocupat progressivament pel desenvolupament del barri. Les previsions a curt i mig plaç ens indiquen que aquest espai serà retornat al mar en base a la projecció prevista de canvi climàtic, en què l’evolució de la línia del mar mostra la recuperació d’aquest espai ocupat pel 115 desenvolupament del barri. 116 Fig 114, 115, 116, 117, 118, 119 i 120. 90 Litoral de la Barceloneta. Font pròpia. 117 118 119 120 Mar Mediterrani 92 Mar Mediterrani El patrimoni El patrimoni arqueològic El patrimoni arqueològic, com es fa evident en la cartografia generada com a resultat de la identificació d’edificis patrimonials protegits, conforma el propi patrimoni cultural del barri i posa de manifest la necessitat de reivindicar-ne els seus valors històrics. Pervivència del elements construïts En el cas del mercat, per exmple, es va fer visible com la necessita d’integrar en el seu entorn habitatge social i la reivindicació de la necessitat de mantenir l’espai públic i col·lectiu del mercat. Aquest fet evidencia que la pervivència dels elements construïts és directament depenent tan de l’activitat de l’espai públic com de la gestió de polítiques d’habitatge aplicades als espais privats. Es posa en consideració, doncs, la visió dels plans de renovació, pels quals la Barceloneta ha estat i serà objecte de constants transformacions. El patrimoni protegit Un barri on persisteixen elements patrimonials, que avui dia formen part dels itineraris turístics, però que també acull un patrimoni immaterial vinculat a la memòria dels residents. Cal ressaltar el patrimoni tan arquitectònic com cultural, que cohesiona el barri en si mateix en forma de paisatge urbà. Gràcies a això es genera un itinerari d’espais que coexisteixen amb el patrimoni ordinari d’aquells residents que configuren, entre places, equipaments, esglésies, la platja i el port, espais singulars que donen lloc a itineraris complementaris. 94 121 Fig 121. Mercat de la Barceloneta Arquitectura en acer. Font: https://www.acib.cat/media/ acib/image/turismo/original/3_ Foto.1599293106.jpg Fig 122. Equipament. Font pròpia Fig 123. Club natacio barcelona. Font pròpia 122 123 Mar Mediterrani 96 Mar Mediterrani Fig 124. Les Pedres de Barcelona: Sant Miquel del Port Font: https://4.bp.blogspot. com/-hr6iHKEDz7A/ WJocryPBkvI/AAAAAAAA7_o/ t7_r9zMyJmE5d5vJ_5VvkChOGAXyE_ x4gCPcB/s1600/Sant%2BMiquel%2Bdel %2BPort%2B1753-1755%2B-%2B000.JPG Fig 125. Casa de la Barceloneta 1761. Font: https://www.acib.cat/ media/acib/image/turismo/original/3_ Foto.1599293106.jpg Fig 126. Torre d’Aigües de la Catalana de Gas, Antonio Lajusticia Bueno. Font: https://www.barcelona.cat/ 124 imatges/ca/search/10932/torre-de- 125 126 98 Mar Mediterrani L’estructura de mobilitat Els corredors de mobilitat D’altra banda, els corredors van connectant la ciutat amb la platja, fet que deixa en abandonament els La Barceloneta és la platja més visitada de la ciutat punts nodals dins del barri, tot generant velocitats seguida per la platja de Sant Sebastià, Sant Miquel que no corresponen al teixit urbà existent. i el Somorrostro. Presentant-se com a portes al mar, es defineix la diversitat d’una infraestructura de mobilitat que alimenta l’accessibilitat de la Barceloneta. Una única entrada de metro, les rodalies no directament accessibles des d’una estació ferroviària i una línia d’autobusos estructuren una accessibilitat concentrada en el front marítim. Aquestes condicions sumades a la xarxa d’infraestructures ciclistes i els corredors ciclables fan possible aconseguir una dinàmica no motoritzada a l’interior del barri. L’accessibilitat des de la intermodalitat La diversitat dels sistemes de transport caracteritzen la Barceloneta com un barri intermodal que confereix un cert caràcter a la mobilitat marítima. La trama de la Barceloneta ofereix una enorme diversitat de possibilitats de connectivitat, la qual cosa afavoreix les condicions de mobilitat. L’accés per mitjans no motoritzats, encara que sobresaturat i poc senyalitzat, és possible mitjançant la bicicleta o caminant. Tot i l’alta connectivitat i l’intermodalitat manifestades anteriorment, la cobertura es troba interrompuda per una sèrie d’elements urbans que, disposats de forma desordenada, obstaculitzen la connectivitat: corredors amb prioritat ciclista reflecteixen estar ocupats per terrasses i mobiliari que poden ser causants d’accidents o que simplement expulsen al ciclista d’aquestes vies. Així mateix, els carrers estrets estan altament ocupats per aparcaments que treuen espai a les persones amb mobilitat reduïda, nens o dones que necessiten espais públics que cuidin i promoguin la mobilitat inclusiva. 100 127 Fig 127. Transports turístics.. Font pròpia Fig 128. Carrers amb les voreres d’aparcament.. Font pròpia Fig 129. Línia de bus. Font pròpia Fig 130. Torre de Sant Sebastià, Antonio Lajusticia Bueno. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/11045/teleferic/ 128 Fig 131. Parada d’autobús. Font pròpia 129 131 130 Mar Mediterrani 102 Mar Mediterrani Dinàmiques econòmiques Intensitat i distribució del petit comerç S’ha evidenciat a la Barceloneta la diversitat d’economies productives, majoritàriament lligades a les economies locals que, des del petit comerç, han consolidat un teixit urbà localitzat al llarg dels corredors caminables que permeten les relacions entre el mar i la ciutat. Aquest comerç, en la seva major part, condiciona activitats associades a les dinàmiques de l’espai públic, entenent que amb el pas del temps aquest s’ha transformat al servei del turisme, modificant així l’atmosfera de la Barceloneta. En contraposició, és possible, a dia d’avui, considerar l’existència del petit comerç dirigit als habitants. Aquest està concentrat a la zona del centre i cap a l’eixample, fet que sembla un gest d’allunyament del mar i de clusterització sota un esquema de protecció dels recintes per a la vida local activa i cuidadora. S’ha observat, gràcies als apropaments obtinguts en trobades amb la comunitat, que hi ha una gran expulsió de les oportunitats de comerç local que beneficii als habitants del barri com a conseqüència de la gentrificació. Aquesta dinàmica posa en alerta les mesures que s’han tingut en compte des del concepte de litoral actiu, per tal de garantir una economia local, saludable, amb un turisme sostenible i una participació activa dels elements naturals que intervenen en els beneficis del barri. Intensitat i distribució del comerç turístic La hibridació de la Barceloneta ha fet que creixi amb gran força el poder econòmic de la turistificació per sobre del petit comerç i el benestar dels espais públics inclusius. Fet que és un motiu per adoptar mesures de protecció mitjançant les quals ambdues activitats econòmiques puguin coexistir de manera activa, pacífica i saludable. 104 132 Fig 132, 133, 134, 135, 136, 137, 138. 133 Comerços a la Barceloneta. Font pròpia 134 135 136 137 138 Mar Mediterrani 106 Mar Mediterrani El marc perceptiu Els quadres: les mirades dins del barri La Barceloneta és un barri en el qual és possible identificar les seves dinàmiques en relació a la seva connexió amb el mar. La seva morfologia potencia connexions visuals que es consoliden coherentment amb el teixit urbà. L’experiència dels recorreguts per als vianants, ofereix visuals com escenes d’un quadre. Algunes, compten amb actuacions arquitectòniques com ara els marcs que defineixen el lligam entre edificis, mentre que altres mostren perspectives més profundes. 139 Com es pot observar al plànol (3.a.8.1), aquestes visuals son possibles per la regularitat del traçat del nucli històric. La seva trama ortogonal genera carrers que creuen el barri de nord a sud i de est a oest. El mar s’entreveu al final de cada via a la cara oriental i meridional de l’entramat. A l’oest les Fig 139. Visuals. visuals conflueixen al port esportiu. Font pròpia Fig 140. Blavevubet. Les visuals cap al sud, disposen de major Font: https://500px.com/ profunditat, fet que no succeix en les mirades est- photo/150959623/blavevubet.-by-praw- suajseneger oest, degut a la disposició de les illes dels edificis. Aquestes son de planta rectangular, on el costat llarg es sitúa paralel a l’eix nord-sud. Tot això, genera unes perspectives lineals, lluny de les mirades direcció est - oest que es veuen entre- tallades degut als carrers transversals. En última instància, el Mercat i les dues illles adjaçents, situades al centre del nucli històric, trenquen amb la linealitat de molts d’aquests carrers. Al tractar-se d’illes de majors dimensions que la resta de l’entorn, son l’inici i final de diverses vies i per tant, també de les seves visuals. 108 140 Mar Mediterrani La postal panoràmica: la mirada exterior La façana marítima est (passeig Marítim de la Per altre banda, la façana marítima oest (passeig Joan Barceloneta) té la particularitat de comptar amb de Borbó) si que mostra una major homogeneitat. La Barceloneta ha desenvolupat un tractament de dos direccionalitats a l’hora de percebre-la. Per Aquesta recorre paral·lela al passeig, amb predomini caràcter urbà, consolidant-se en un envolupant una anda, està la forma habitual de mirar una d’edificis de planta baixa més cinc altures. El rime per als vianants, en el que no es reconeix el front façana marítima, de forma perpendicular a la que marca la composició d’aquesta façana es el marítim i el port com a façanes d’un escenari línia de costa . Per altre banda, la orientació de la de la trama del nucli històric, amb les seves illes relacionat amb el barri. En definitiva, el seu trama del nucli històric, girada aproximadament d’aproximadament 80 metres en la seva cara caràcter es veu definit sobre la base de les viuals 45º respecte a l’eix est-oest, possibilitant una longitudinal i els carrer dels voltants de 7,5m de secció panoràmiques, els llargs recorreguts i l’amplitud aproximació diferent. L’extrem d’aquesta trama, al transversal. El carrer Pepe Rubianes es l’únic que surt de l’horitzó marítim. seu contacte a l’est amb el mar, es talla a mode d’aquest ritme, disposant del doble de amplada (15 de dents de serra, generant petites plaçes front al metres aproximadament). Això genera una jerarquia, Dins d’aquest envolupant es troben edificis que, passeig marítim. Aquesta disposició tambñe deixa un eix central per a aquesta façana que convida a per les seves dimensions i la seva morfología, les mitgeres vistes, com imatge final de les illes en endinsar-se en el nucli històric. destaquen com fites visuals. Aquests enclavaments filera que s’endinsen al nucli històric. constaten les diferents perspectives externes al A més a més, cal destacar les visuals que es donen barri i son punts de referència per a la mobilitat Aquesta diferenciació de perspectives es fa mes en aquests forats que els carrer de forma repetida dels vianants. evident segons la direcció en la que es recorre la obren a la façana. Es genera aquí una connexió entre costa. Si es segueix un trajete nord-sud, la façana les dos façanes marítimes, est i oest, a través de la Aquest barri és el que té major façana en contacte convencional, perpendicular al mar, es la que contemplació del mar al final de cada carrer. Aquest amb el mar i la major longitud de passeig marítim apareix a primera vista. Si, pel contrari, es realitza paisatge d’aigua a aigua funciona millor desde el de Barcelona. La seva situació permet que tingui un trajecte en direcció oposada, la repetició les passeig de Joan de Borbó cap al passeig marítim, ja dues façanes marítimes ben diferenciades, l’est mes mitgeres serà la percepció que predomini. que les visuals no es veuen interrompudes per les que gaudeix de la platja en tota la seva llargada, i Això es degut a la morfologia de les illes i dels instal·lacions de la zona portuària, com si succeeix l’oest amb la façana portuària del passeig Joan de eixos vials dins de la trama del nucli històric. en el sentit contrari. Borbó, que els veïns perceben i viuen de manera S’extenen longitudinalment en la direcció nord- diferent. El passeig Joan de Borbó i el passeig sud, propiciant una major repetició de carrers i Marítim de la Barceloneta són els corredors que mitgeres en els extrems nord i sud de la trama. registren una major afluència de vianants de tot el litoral i que en alguns trams arriba a ser massiva. Aquesta façana marítima està manca de Tot i que la potència interior del barri fa que el flux homogeneitat. L’altura dels edificis varia entre vagi perdent força en direcció a la plaça del Mar, planta baixa més ú i més cinc. En particular, les els dos espais estan molt sol·licitats. mitgeres es ditingeixen entre elles per la quantitat i morfologia dels forats, així com per l’ús de diferents games cromàtiques, com es pot observar a les pàgines 112 -113 110 Mar Mediterrani 141 112 Fig 141. Façana marítima est, recorreguda de sud a nord. Font pròpia. Fig 142. Façana marítima est, recorreguda de nord a sud. Font pròpia. 142 114 Fig 143. Façana marítima oest, Passeig de Joan de Borbó. Font pròpia. 143 El paisatge sonor La vida noctura està dominada per l’oferta turística, restaurants i centres d’oci. Aquest fet ha desencadenat una serie de mesures, en aquells àmbits, on les activitats nocturnes i l’espai públic conflueixen. Tanmateix, es pot determinar que La Barceloneta, com a fita de Barcelona, es un lloc on; esdeveniments, concerts, trobades i altres activitats, han colonitzat i près les platges. Alhora, s’ha dispersat aquesta temporalitat desde la platja, cap a les entrades del barri, als seus eixos i al llarg del front marítim. Un altre focus de contaminació acústica és el tràfic rodat, de major intensitat als límits del barri. Destaca el paper de la Ronda Litoral, a l’extrem nord, ja que es tracta de una vía segregada de caràcter metropolità. Al plànol 3.a.8.3 s’analitza, el nivell en decibels, de contaminació acústica promig del barri. 144 Es pot constatar que la circunvalació costera obté els resultats més alts. També al Passeig Joan de Borbó i al Passeig Marítim, des de el creuament de C/Pepe Rubianes fins al Port Olímpic, els nivells són superiors a la mitja del barri. Segurament causats per la concurrència de persones en aquestes àrees.. Finalment, els carrers estrets i allargats de la Barceloneta a la nit, han sigut testimonis de successos desafortunats a causa de la inseguretat. Fet que ha augmentat el nivell de percepció del perill principalmente entre les dones. Fig 144. Personal del servei de neteja de 145 Barcelona pel medi ambient arribant a la platja del Bogatell per recollir la brossa que la gent ha deixat a la sorra durant la celebració de Sant Joan, Mariona Gil. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/21179/personal-del-servei-de- neteja-de-barc/ Fig 145. Un treballador del servei de neteja recull les deixalles i els envasos deixats per la gent al voltant de L’estel ferit, a la platja de Sant Miquel, Paula Jaume. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/21457/un-treballador-del- servei-de-neteja-r/ Fig 146. Cinema a la platja de Sant Sebastià a l’estiu, Antonio Lajusticia Bueno. Font: https://www.barcelona.cat/imatges/ ca/search/6746/cinema-a-la-platja-de- 116 sant-sebastia-a/ 146 Mar Mediterrani B Caracterització 118 Unitats de paisatge Es reconeixen cinc unitats de paisatge que se descriuen a continuació i configuren un entramat que permet una lectura segregada però al mateix temps única com realitat sociocultural que posa en evidència les fragilitats i potencialitats de la Barceloneta. 1. El port 4. Espais verds El port consolida una estructura paisatgística i Com a unitat de paisatge, l’espai verd es reconeix funcional per a Barcelona i Catalunya. La seva amb una clara funció d’establir vincles amb escala d’influència determina dinàmiques altres unitats. S’identifica como un equipamient econòmiques, socials, administratives i públic resilient amb una doble funció: per una ecològiques les quals incideixen en la gestió del banda dóna suport a la vida local com a espai litoral i el seu aprofitament productiu i industrial. públic d’escala local i, al mateix temps, permet el desenvolupament espontani de les activitats recreatives i esportives dels visitants del litoral de la Barceloneta. 2. El nucli antic La Barceloneta es considerada un dels barris històrics de Barcelona amb una població de 15.525 5. La platja habitants (any 2021). Constitueix un teixit híbrid suportat per una economia amb una creixent Es reconeix com una platja que conforma el front tendència a la turistificació i massificació que posa litoral i les dinàmiques resultants de les activitats en evidència la urgència d’atendre processos que associades al mar i a l’aportació activa de l’espai conciliïn el substrat social amb l’espai públic. públic. 3. La consolidació moderna La consolidació moderna de l’àmbit de la Barceloneta concentra equipaments de caràcter social, de salut i recreatius. La seva tipologia urbana i arquitectònica evidencia que la Barceloneta té una funció d’escala ciutadana on les condicions econòmiques, socials i ambientals del front marítim fan possible l’ancoratge urbà d’equipaments de gran i mitjana escala. 120 Collserola Espais verds Els tres turons Gran Via de les Corts Catalanes Av. Dia Montjuïc gonal Zona Franca Mar Mediterrani Riu Llobregat Riu Besò s 1El port 2El nucli antic 4Espais verds 3La consolidació moderna 5La platja 122 Fotografies, Font pròpia Espais verds Subunitats de paisatge 1El port 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 Fig 147, 148, 149. Àrees logístiques del port. Font pròpia. Fig 150, 151, 152, 153. El port entre el turisme i la logística. Font pròpia. Fig 154, 155, 156. L’espai púlic al port. Font 124 pròpia. El port i la seva logística comercial El port esdevé un espai intercanviador que s’explica des d’una economia de gran escala que connecta la Barceloneta amb el litoral establint relacions locals, nacionals i internacionals. Les dinàmiques del port en relació a la seva ocupació i logística comercial requereixen grans superfícies d’espais buits mancats d’activitat pública urbana 126 Mar Mediterrani El port i l’activitat náutica L’activitat nàutica va més enllà del port i es dispersa per tot el litoral, on concentra amb major atenció equipaments com centres educatius, esportius i comercials amb un caràcter nàutic que fan ús del mar i pemeten fer visible la relació de la ciutat amb el mar. Malgrat això, la seva obertura a l’espai públic és limitada i beneficia directament al sector nàutic, revelant el passat marítim de la Barceloneta. 128 Mar Mediterrani 2El nucli antic 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 Fig 157. L’arribada al barri. Font pròpia Fig 158, 159. L’Eixample de la Barceloneta. Font pròpia Fig 160. El nucli antic i els seus costums. Font pròpia Fig 161, 162. Carrer tradicional. Font pròpia Fig 163. Els marcs de la Barceloneta. Font pròpia Fig 164. El barri cap al mar. Font pròpia. Fig 165, 166. Els carrers nous de la 130 Barceloneta. Font pròpia. El nucli antic El barri litoral combina tradició i transformació barrejant el turisme amb la vida local. El teixit urbà consolida recorreguts adreçats al mar apropiats pels habitants i la població fluctuant. Reconeixem tres subunitats segons la seva situació de proximitat entre la ciutat i el mar i una configuració arquitectònica amb texit residencial i patrimoni ordinari. 132 Mar Mediterrani 3La consolidació moderna 167 168 169 170 Fig 167, 168, 169. Complex dequipaments en façana al mar. Font pròpia. Fig 170. El centre cívic de la Barceloneta. 134 Font pròpia. La consolidació moderna Aquesta unitat de paisatge es defineix com un teixit urbà d’equipaments, oficines i activitats d’oci, encara susceptible integrar noves variables socials i culturals relacionades amb el desenvolupament urbà. Això permet a la Barceloneta aglutinar serveis d’innovació i desenvolupament orientats a la seva estructura marítima. 136 Mar Mediterrani 4Espais verds 171 172 173 174 Fig 171, 172, 173 i 174. El parc de la 138 Barceloneta. Font pròpia. Espais verds El parc de la Ciutadella és un dels espais més sensibles i al mateix temps més trascendents a escala urbana. La seva principal rellevància radica a prioritzar la infraestructura verda des dels espais lliures amb capacitat ecosistèmica de la Barceloneta. Això permet identificar la necessitat de generar corredors ecològics i espais de transició que puguin interactuar mitjançant l’activació dels espais lliures i el reconeixement dels seus serveis 140 ecosistèmics. Mar Mediterrani Espais verds 5La platja 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 06 07 Fig 175, 176, 177, 178. Platja de Sant Sebastià. Font pròpia. Fig 179, 180, 181. Platja de Sant Miquel. Font pròpia. Fig 182, 183, 184. Platja de la Barceloneta. Font pròpia. 185 Fig 185, 186, 187. Platja del Somorrostro 186 142 Font pròpia. 187 La platja Si a aquest fet, se li suma que, en general, les El litoral és un espai dinàmic per definició i, per platges de la Barceloneta son les més ocupades de El front marítim disposat a la platja seca estableix tant, els paisatges associats a ell també ho són. la ciutat (només entre Sant Miquel i Sant Sebastià quatre subunitats de paisatge. Aquestes subunitats Ho són per la seva estacionalitat, per les marees, es concentren el 35% del total d’usuaris de les es caracteritzen per les dinàmiques que es per la seva varietat d’amplituds al llarg del front platges barcelonines), obtenim que l’espai públic, desenvolupen segons les activitats que es fomenten marítim, per els seus diferents usos i usuarios.. i la seva funció recreativa, a les platges està en davant de la platja. Evidenciant contrastos a la tipología Entre totes aquestes dinàmiques que modifiquen risc. A més a més, mesures correctores d’aquests arquitectònica, la permeabilitat i accessibilitat cap constantment les platges, destaca la variabilitat efectes com són els trencaonades o dics, ja han a la platja i addicionalmet el propòsit de visita dels sedimentària. En aquest aspecte, en general sigut implementades, alerant substancialment el usuaris. Les activitats que suggereixen aquestes les platges de Barcelona i en particular les paisatge litoral. En el futur serà inevitable plantejar quatre subunitats, pel que fa al mar i al front marítim platges de la Barceloneta, presenten un sistema noves mesures amb el consequent impacte en el construït, fan de la platja una zona de transició on es estructuralment deficitari en sorra amb una paisatge de les platges. media la diversitat ecosistèmica a nivell ambiental i 144 capacitat de recuperació pràcticament nul·la. cultural. Mar Mediterrani 146 04 Identificació i detecció de valors A continuació, es presenten cartografies interpretatives que ressalten valors, fragilitats i potencialitats, respectivament, i les adeqüen segons l’escala d’aproximació i influència pertinents. Es tracta de mapes il·lustratius i intencionats que són el resultat de diverses anàlisis espacials i narren, a mode de conclusió, la informació resultant dels capítols previs. Precisament, per aquest motiu, la seva aproximació es deté en les diverses escales d’aproximació al barri (la Barceloneta en relació a la ciutat i la Barceloneta com a barri), que permeten situar sobre l’espai els elements a preservar, protegir, a fer front i a incentivar. L’aproximació a la detecció de valors té un paper significatiu en la construcció de la imatge del paisatge urbà i en la identitat dels llocs. Aquests valors sorgeixen de l’anàlisi de les variables i atributs anteriors, complementats amb nombrosa informació, fruit dels recorreguts i visites al barri de la Barceloneta 148 A Valors Estètics Al parlar d’estètica dins del barri de la Barceloneta La trama d’ordenació de la Barceloneta no es hi ha una unitat de paisatge que destaca per sobre paralela ni perpendicular al front marítim, com si de la resta, degut al seu valor històric, urbanític, passa en la majoria de la resta de barris litorals de arquitectònic, veinal i cultural. El nucli antic és el la ciutat. Aquest fet, possibilita que tots els carrers traçat mes representatiu del barri i li confereix aflueixin al mar. La direccionalitat del barri ofereix singularitat, per la seva estructura única. bones vistes i bona ventilació. Les perspectives visuals, de direcció nord-sud i est-oest, com es pot Aquesta estructura está constituida per la apreciar al plànol 4.a.1.1, poden estar enmarcades modulació de la trama original d’habitatges de per elements transversals de conexió entre edificis 10x10 vares (8,35 x 8,35 m. aprox.) y carrers de 8 i o bé no estar-ho. 9 vares (6,68 i 7,52 m. aprox.). Aquests enquadraments, en el fons son també, el Aquesta norma aporta valors estétics com la resultat de la seva configuració morfotipològica, seriació, representats en el plànol de mirades suposen els eixos que donen lloc a rutes intuïtives interiors i exteriors 4.a.1.1. Alhora si a aquest fet, de caminabilitat o de connectivitat dins del barri i se li afegeix una altura promig de 3-4 plantes per entre el barri i el mar. edifici, en resulta; una magnífica massa d’escala domèstica, de contrastos, de llum i ombra, de Si per una banda, la morfotipologia del nucli rugoses façanes i d’edificacións homogènies, tan antic ens convida a una coreografia marítima, característiques de la Barceloneta. Per aquest individual i íntima en cada recorregut que la motiu, en aquest teixit, la estratègia de singularitat travessa de forma longitudinal i transversal; en el es produeix mitjançant la substracció. seu conjunt, per altre banda, la visió panoràmica, ofereix una mirada monumental i col·lectiva. És En espai públic, els buits previament representats precisament aquesta mirada monumental la que en el plànol 3.a.6.1 son llocs de referència que, per s’ha reforçat en les últimes dècades, convertint-se contrast, amplifiquen la modulació i repetició de la així, en un objecte de consum de les operadores trama. turístiques i esdevenint la imatge icònica d’aquest enclavament. Més enllà del seu traçat, caracteritzar i distingir les capacitats estètiques de la Barceloneta passa per comprendre la seva maritimitat. És per això, que es busca posar en valor els diversos enquadraments que ofereix el seu propi entramat urbà. Aquest marc des del qual la Barceloneta articula la relació dels vianants amb el mar, sostenint un diàleg afectiu, perceptual i físic, gairebé coreogràfic. 150 Ecològics En la seva pròpia definició, l’ecologia del No obstant, potser el major valor ecològic del barri En aquest sentit, el conjunt de valors ecològics són sòl busca evidenciar les relacions, vincles i sigui la seva posició geogràfica, entre dos àmbits importants, no tan sols en si mateixos, sinó per les dependències que existeixen en el sòl, com a marins i de ciutat. Precisament, per aquest motiu, possibilitats que ofereixen al conjunt de la ciutat, amb element que interconnecta els diferents sistemes tant el nucli antic com la posterior consolidació la finalitat d’adaptar-se als reptes futurs, que tenen a vius. Per aquesta raó, el seu reconeixement és moderna i sobretot el Parc de la Barceloneta, veure amb la millora de l’habitabilitat de l’espai públic, imprescindible per fer evidents els processos que tenen una alt potencial per ser conector ecològics el confort climàtic, l’erosió, les inundacions marítimes permeten centrar les bases de l’estructura vegetal. entre la ciutat i el mar. De forma concreta, resulta i la pròpia diversitat ecològica. evident la necessitat de la connexió entre el Parc En el cas de la Barceloneta, les seves variacions de la Ciutadella i el Parc de la Barceloneta, salvant i materialitat incideixen en la comunió o ruptura la Ronda Litoral i les vies ferroviàries. Es possible entre aquests elements i el mar. Això s’evidencia trobar en el passat mes o menys recent, múltiples especialment en els punts de contacte entre ensajos i respostes a una intervenció similar. l’espai públic i el litoral (Passeig Marítim i espigons en contacte amb la platja i el mar). Entenent que és un barri marítim, és necessari repensar tant la materialitat del suport com la La materialitat d’aquestes superfícies es dels seus límits en base a les variacions del nivell caracteritza per l’incidència antròpica en els estrats del mar i projeccions esperades per a l’any 2100. del sòl. Com s’ha pogut veure en la sequència Aquestes variables, tot i ser anacròniques, es històrica del barri, es tracta de un terreny guanyat conceptualitzen com a valors en un sentit directe, al mar. Aquest fet confereix a l’ecologia del sòl, una ja que permeten reconèixer el canvi del paisatge qualitat diferent a la resta de la ciutat. Per tant, la urbà com una composició complexa de les aquesta particularitat s’haurà de tenir en compte ecologies passades, presents i futures d’aquest a l’hora de dissenyar l’adaptació de l’entorn als espai litoral singular. efectes del canvi climàtic. L’estructura verda, representada al plànol 4a.2.1, emfatitza la consolidació d’eixos arbrats i dels petits enclavaments vegetats, com la Plaça de la Barceloneta, la Plaça del Poeta Boscá, la Plaça del Llagut, la Plaça de Pompeu Gener o la Plaça del Maquinista. Pel que respecta al confort climàtic derivat del nucli antic, és tracta novament d’una consequència del traçat històric. Doncs, s’ofereix una escala domèstica amb bona ventilació i contrastos de llum ombra que configuren la resposta climàtica. 152 Productius La diversitat d’activitats del barri es concentra del Mar i el Passeig Marítim. Doncs és evident i en eixos en els quals conflueix la vida turística està comprobat que la complexitat i variabilitat de juntament amb la vida local. Novament centrem funcions i usos, enriqueix la vida de cualsevol barri la mirada en el nucli antic. Ambdues maneres i en consequència, dels seus habitants i visitants. d’habitar l’espai públic reflecteixen una vida urbana que s’estén a les façanes de la planta baixa; com Els espais portuaris estan profundament un plint que varia segons el dia de la setmana i les condicionats pels usos turístics i, la magnitud de estacions. la seva escala influeix considerablement en les dinàmiques d’espai públic (Passeig Joan Borbó i El caràcter productiu de la Barceloneta es relaciona Passeig del Mare Nostrum). amb la seva condició de barri litoral i la tradició que això implica: la relació cap al front marítim, la platja i els espais públics i privats que estableixen diàlegs d’intercanvis productius. Per una banda, és rellevant distingir la Barceloneta com un barri litoral que depèn de la seva activitat marítima com a principi ordenador; dotant-lo d’activitats i suportant la trobada de diversos escenaris socioeconòmics. Aquest caràcter productiu concentrat en certs eixos es fa evident en les cartografies presentades (plànol 4.a.3.1), que plasmen la importància de rescatar una diversitat suficient com per conservar la vida quotidiana, tant d’usos com d’activitats. Per altra banda, la concentració d’usos en els diferents eixos, disposa les lògiques de comportament en la manera en què el barri s’utilitza, es viu i es consumeix. Actualment, és possible distingir una intensa segmentació d’activitats en el barri, en les que primen les vinculades al turisme i la restauració. Això posa en perill, com ja es conegut, la diversitat d’usos y la seva vàlua. Aquestes estan relacionades a carrers com el Passeig de Joan Borbó i els diversos espais públics entre la Plaça 154 Històrics i patrimonials Si bé és cert que la ciutat és com un palimpsest situació geogràfia entre el mar i la ciutat, perímetre en el que queden inscrites les impremtes de la i usos col·lectius...). Es tracta doncs, del conjunt de història, la Barceloneta és, probablement, un dels condicions per promoure en la seva conservació. barris amb un gruix històric més reconeixible en el seu patrimoni cultural i en la seva toponímia. L’estructura de la parcela original era de 140m2 a dos vents. D’aquí en deriven les següents opcions: Entre l’illa de Maians i l’última conquesta al mar distribuir l’habitatge en la parcel·la completa, mitja del Nou Passeig del Trencaones (un trencaones parcel·la a dos vents (70m2/habitatge passant), 2.0 que prolonga el Passeig Marítim fins a l’antic mitja parcel·la amb façana única (70m2), un quart espigó), hi ha més de 1230 anys que, amb les de parcel·la (35m2) i, fins i tot, un viutè (17.5m2). seves restes i memòria, configuren un patrimoni Aquesta flexibilitat en la distribució es sens dubte important de la ciutat. un valor a l’hora d’adaptar-se a les fluctuants tendències de l’habitatge i als serveis i dotacions L’evolució contínua de la Barceloneta ha generat una contemporànies. superposició de trames històriques de gran valor, representat al plànol 4.a.4.1. Aquestes evidències en edificis, places, esglésies, monuments o els propis noms dels carrers, permeten encara, a dia d’avui, establir diversos itineraris de reconeixement. El patrimoni, assenyalat en el mateix plànol, es concentra principalment en el nucli antic i també, en l’àmbit del port, al final del Passeig de Joan Borbó. Els únics enclavament que compten amb especial protecció son la Plaça de la Barceloneta i el encreuament de Pepe Rubianes amb Joan de Borbó. No obstant, més enllà d’elements concrets, el nucli antic de la Barceloneta, té un valor patrimonial com a conjunt. Un patrimoni que es pot denominar com ordinari, generador d’identitat i suport al mateix temps de les activitats i activitats. El patrimoni, sorgit del traçat originari del segle XVIII s’identifica per els elements morfotipològics que el componen (la modulació de les llars, illes, 156 Socials Les condicions socials de la Barceloneta, tal i com Per aquest motiu, des del present estudi, es fa s’ha descrit anteriorment, són diverses. En bona palpable la necessitat de diàleg permanent entre mesura això pot configurar-se com un valor, ja que agents locals, associacions, veïns i les institucions, les dinàmiques de l’espai públic responen a una per tal de reconèixer les seves necessitats en la alta diversitat en els usos i activitats al llarg dels visió de futur de la Barceloneta. carrers, places i platges. Associacions com per exemple Barceloneta Proa L’origen social de la Barceloneta està fortament a la Mar, un projecte de desenvolupament local lligat al seu orígen com a barri de pescadors i del pla comunitari del barri que sorgeix arrel artesans. Un passat auster que sens dubte es d’una iniciativa veïnal en torn al treball. No s’ha reflexa en el traçat sobri i riguròs dels seus carrers. d’oblidar que la Barceloneta és un barri de classe Novament, la morfotipologia del gran conjunt treballadora, que porta més d’una dècada patint format per per petites unitats, ha afavorit la una transformació radical de la seva economia pervivència d’un teixit urbà complexe. Aquest degut a l’impacte del model de turisme actual. fet ens porta a discernir si bé, és el contenidor el que modela el contingut o o bé al contrari. De cualsevol forma, una mostra de l’arralament d’aquest teixit, n’és l’especial resistència mostrada als processos gentrificadors que l’han assatjat en les últimes dècades, en comparació amb altres barris del districte. Els agents socials de caràcter local, institucional i turístic, es troben diàriament intercanviant els seus interessos, fet que no queda aliè als conflictes. No obstant això, l’alta ocupació de l’espai públic permet reflexionar sobre la necessitat i els condicionants d’un paisatge urbà inclusiu i segur. Aquesta intensitat d’úsos es pot observar al plànol 4.a.5.1. Sobretot es concretra a la Plaça del Poeta Boscà, en el perímetre del nucli antic, al Passeig Marítim i en el de Joan Borbó i en la zona portuària d’accés no restringit. 158 Identitaris Per parlar de la identitat de la Barceloneta, és La Barceloneta, a més a més, ens parla del que és necessari parlar de la maritimitat i, en com una zona franca, fora de la ciutat, lliure, a extramurs, aquesta condiciona tant el patrimoni ordinari com un seguit de característiques que la fan singular. les diverses escenes urbanes. En aquest sentit, doncs, la insularitat és també part de la seva identitat. Amputar els costats, les Els estenedors als carrers, els espais per a l’esport, aigües, a la Barceloneta és llevar-li els peus, la seva els jocs de nens, el mar com a lloc simbòlic, les cota zero, la seva ombra, el seu lloc: és convertir places com a llocs de trobada i d’intercanvi. Un una estructura vectorial en un barri aïllat en mans conjunt d’atmosferes articulades per la contundent d’actuacions alienes. configuració de la trama i impregnades de maneres distintes de relacionar-se amb el mar. La maritimitat es reflecteix en la quotidianitat de la vida local. La proximitat al front marítim recrea espais i itineraris que donen cabuda a activitats com la meditació, la pràctica de l’esport, estendre la roba a l’aire o els passejos. Aquest valor posa en consideració, no només la identitat dels habitants de la Barceloneta, sinó que també la del conjunt del litoral de la ciutat. En certa manera, la crisi d’identitat de la Barceloneta és l’exemple més visible en una crisi d’identitat més àmplia, la del conjunt dels espais litorals de Barcelona. Al plànol 4.a.6.1 s’han localitzat aquells espais amb identitat propia dins del barri, la majoría ubicats al nucli antic. Alhora s’han recollit cinc itineraris, inspirats, entre d’altres, en els inclosos en la Guía d’Història Urbana de Daniel Venteo. Aquests itineraris articulen les diferents trames històriques i identitàries del barri, a més a més, serveixen com a escenari en moviment de les múltiples històries que s’ubjauen al lloc. Un patrimoni inmaterial, un llegat identitari. 160 162 B Fragilitats Estètiques Davant de la morfotipologia del nucli antic que li dóna identitat i singularitat a la Barceloneta, en el seu entorn (portm consolidació moderna) s’han edificat edificat algunes arquitectures que promouen una nova imatge de postal del barri. Aquests enclavaments assenyalats en el plànol 3.a.8.2, tot i que molts no mantinguin armonia amb el traçat original, han posat el focus en la mirada exterior, en la postal panoràmica i, per altre banda, han oblidat la mirada interior, la popular. Aquella mirada posada en valor en apartats anteriors i que s’ha considerat formi part del patrimoni ordinari a conservar. La determinació dels corredors que emmarquen visuals, es veu afectada per la saturació d’elements sobre l’espai públic que en bloquegen constantment les vistes. Aquests elements es reconeixen en la seva majoria com: contenidors d’escombraries, zones de pàrquing ocupades pels cotxes i terrasses entre altres. Aquest fet implica que es comencin a generar espais residuals de poc interès per a la valorització i la cura dels espais públics de la Barceloneta. Aquests elements, tal i com es fa palpable tant en les imatges com en el mapa interpretatiu (plànol 4.b.1.1) ocupen i privatitzen l’espai sense cap tipus de reflexió en torn als valors anteriorment anunciats. Tots els elements es disposen al llarg dels carrers obstaculitzant-ne la visibilitat i la caminabilitat. 164 Ecològiques Enfrontar-nos al canvi climàtic a les zones costaneres requereix una lectura regional, i fins i tot planetària, tal i com s’ha mencionat en l’apartat de valors. Com a barri que ha crescut per sobre del mar, es projecta que per al 2100, una part del que avui dia es coneix com la Barceloneta quedi inundada de manera recurrent fruit de los temporals marítims, com es mostra al plànol 4.b.2.1. El seu nivell de pavimentació ha vulnerat la capacitat de filtració d’aigües i de relacions ecològiques respecte a les condicions ecosistèmiques del litoral. Per altra banda, per l’any 2100 tenim un 90% de certesa de que l’increment del nivell del mar estarà en torn als 62 cm, el que suposa regressions de 30 a 40 metres (plànol 4.b.2.1). Això significa que en un futur, cada vegada més proper, la Barceloneta perdrà les platges i l’espai públic haurà d’absorbir part dels usos i activitats que actualment s’hi donen. Aquest efectes suposen un risc evident de pèrdua, no únicament de l’espai públic, sinó també de la seva qualitat. Alhora, la materialitat del sòl, el replè antròpic guanyat al mar anteriorment mencionat, és una vulnerabilitat, però també ofereix la oportunitat de realitzar una adaptació integral i consequent als efectes del canvi climàtic. Si a més a més a aquests perills li afegim l’augment de les temperatures i, en especial, de les nits tropicals, suposarà en definitiva, una pèrdua de confort i habitabilitat del conjunt del barri, així com l’alteració dels ecosistemes. 166 Productives La intensificació dels usos i activitats econòmiques vinculades al turisme influeixen negativament en la qualitat de l’habitabilitat de l’espai públic. Bàsicament es pot apreciar una tematització del darrer, una disminució de la diversitat d’activitats productives i una homogeneïtzació dels usos. Aquesta massificació del turisme es tradueix en una ocupació de l’epai públic, com es pot veure al plànol 4.b.3.1. L’exemple més evident és la privatització del carrer amb les terrasses i les guinguetes que han extès la seva activitat a l’espai públic. Aquesta situació arriba a nivells extrems als límits del nucli antic amb el front marítim. En especial, el Passeig Joan de Borbó i les plaçes del Mar i a l’Escola del Mar, s’han convertit en extensions dels locals comercials en planta baixa d’aquesta zona, destinats principalment a turistes. Altres zones de l’espai públic son ocupades (plànol 4.b.3.1) per els equipaments i associacions del port i per els serveis sota el passeig marítim de la platja. L’augment creixent del desequilibri de les activitats turístiques corre el risc de eliminar els pocs locals que encara mantenen activitats vinculades al mar o bé a l’artesania. 168 Històriques i patrimonials La Barceloneta ha crescut i modificat la seva Un altre transformació important, no exempta de condició de barri complex i litoral per la d’un polèmiques, es mostra al plànol 4.b.4.1. Es tracta barri turístic, molt més homogeni, envoltat de l’extinció de les guinguetes i equipaments a d’equipaments i amb baixa permeabilitat. primera línea de plantja. On a dia d’avui està el Passeig Marítim, a l’arribada del nucli antic a la L’especulació del sòl ha imposat una fórmula platja, avans existien diverses edificacions que van de relació dels espais en els quals moltes de ser ser testimoni i prova d’una època. Al PERI de la les edificacions, que en el seu moment van ser Barceloneta de 1985 es van enderrocar totes les considerades patrimoni, han caigut en l’oblit, ja construccions per a desenvolupar el front marítim sigui per les renovacions urbanes que imposen actual, simbol del turisme massificat que avui acull noves dinàmiques, o perquè els espais públics en el barri. el seu entorn han estat sotmesos a activitats que ignoren el valor històric de la Barceloneta. Un barri principal aïllat pel seu establiment entre dues aigües i fora de les muralles, es veu Aquestes dinàmiques han afectat, fins ara, avui en dia envoltat i segregat per la hipoteca principalment als límits del nucli antic i en aquest contínua dels seus límits supeditats flux turístic. moment son una amenaça per al propi centre del El sobredimensionament d’aquest fenomen a la barri. Es tracta doncs en aquest enclavament on ciutat accentua el frec agressiu en els límits, on a dia d’avui, es preserva més intacte el traçat del es confronten directament l’escala domèstica selge XVIII, el patrimoni ordinari de la Barceloneta. i l’escala metropolitana. Introduir escales intermèdies significa suavitzar aquest frec. Al plànol 4.b.4.1 es veu la transformació patida al voltant de l’estructura original. A l’àmbit Nord, Al llarg de la seva existència, la Barceloneta, ha entre el carrer Giné i Partagàs i el Passeig Salvat conviscut amb espais i activitats alienes: militars, i Papasseit, s’ha produit una alteració de la trama. portuàries, de pesca, de restauració, d’esports, S’ha variat la modulació de les illes de habitatges. turístiques, etc., moltes d’aquestes de caràcter Potser el cas més característic en aquest efímer o de servitud a la ciutat central. aspecte, sigui el carrer de l’Almirall Churruca. En aquest punt s’ha modificat clarament la seriació de illesm passant de quatre eidificis a dos amb diferent amplada. La proliferació d’aquest tipus de transformacions pot malmetre molts dels valors estètics avans mecnionats i que estan vinculats a la conservació de la trama històrica. 170 Socials Les fragilitats socials del barri es fan evidents al La Barceloneta té una gran diversitat i una centrar de nou la mirada en l’espai públic. Al plànol estructura dels eixos que, aparentment, en 4.b.5.1 es sitúen les barreres i osbtácles que relacionen les tensions. No obstant això, a dia d’avui irrompen els carrers. També d’indica l’excesiva pocs d’aquestes vies reunirien les condicions per presència de trafic rodat i l’alta intensitat d’usos poder ser considerades eixos cívics; ja sigui perquè de zones com el Passeig Marítim i Joan de Borbó. es veuen interromputs, perquè són inconnexos Recordem que aquests carrers destacaven al perquè tenen obstacles o simplement, perquè no mateix temps per l’alta ocupació de l’espai públic contenen activitats suficientment diverses com per part dels comerços relacionats amb el turisme per sostenir la vida quotidiana. (pl+ànol 4.b.3.1). I a més a més, les prediccions del canvi climàtic preveuen el decreixement del terreny disponible per l’escampament dels ciutadans. També, com s’ha mostrat al plànol 3.b.2.1, la zona portuària compta amb al voltant de la meitat de la seva àrea restringida per a l’ús públic. Tot això suposa, sens dubte, un inconvenient i pèrdua de la cualitat ambiental i redueix l’ús social i els ciutadans que resideixen al barri. Val a dir que la condició d’insularitat de la Barceloneta evidencia una sèrie de barreres als accessos dels espais públics, però també en els usos de la planta baixa o les velocitats assolides en l’envolvent, que disminueixen la qualitat de vida local. Tal i com s’ha esmentat anteriorment, l’espai públic es veu interromput per elements urbans (contenidors de residus, vehicles estacionats o terrasses), que fan que l’espai útil i lliure per la diversitat de capacitats dels usuaris estigui molt condicionat, limitant i disminuint les condicions d’accessibilitat universal. 172 Identitàries L’increment de les activitats turístiques ha transformat l’espai públic vulnerant les dinàmiques locals. D’aquesta manera s’ha generat una intensitat d’usos que, en determinades hores i estacions, acaba comportant el desplaçament de la població local, especialment dels col·lectius més vulnerables (nens i gent gran), que no troben llocs que els acullin. Al plànol 4.b.6.1 s’ha intentat mapejar aquesta gentrificació i turistificació a través de l’augment en la intensitat dels usos relacionats principalment amb l’oci i l’alta ocupació de l’espai públic. No es tracta d’una qüestió aïllada, sinó que afecta al conjunt del metabolisme de la ciutat (mobilitat, accessibilitat, soroll, residus, etc.) i contribueix a generar una escena urbana cada vegada més homogènia, globalitzada i banal. Adicionalment, la ja citada proliferació de fites o edificacions que en les últimes decades competeixen en escala amb el nucli antic (plànol 3.a.8.2), contribueixen a generar una imatge de postal banal i superficial que rivalitza amb els veritables valors identitaris del barri. 174 Les potencialitats que es presentaran a continuació Per altra banda, aquestes mateixes temàtiques dirigeixen la seva atenció als objectius plantejats suggerides a mode de potencialitats, serviran de en el present Estudi del Paisatge Urbà i són fruit de suport per a les estratègies que es plantegen en les conclusions generades en el procés d’anàlisi el següent capítol. i identificació de valors i fragilitats. Aquestes conclusions es resumeixen a continuació: ESTÈTIQUES ECOLÒGIQUES PRODUCTIVES HISTÒRIQUES I PATRIMONIALS SOCIALS IDENTITÀRIES equipaments art al carrer Valors activitat marítima la maritimitat EL PORT Fragilitats fites que rivalitzen en pèrdua de l’espai públic ocupació de l’espai falta d’espai públic fites que rivalitzen en massa i alçada amb el NA pèrdua de connectivitat público activitats metropolitanes massa i alçada amb el competeix en extensió ciutat-mar turistificació d’activitats falta de visió compartida NA amb NA barrera ciutat - mar visuals cap al mar escala domèstica activitat marítima superposició de trames diversitat social itineraris històrics direccionalitat trama confort climàtico diversitat d’usos i tipologies d’habitatge xarxa d’agentes socials el traçat Valors modulació del traçat connector ciutat - mar activitats patrimoni ordinari teixit arrelat la maritimitat EL NUCLI ANTIC Fragilitats bloqueig de visuals al pèrdua de espai públic ocupació de l’espai especulació del sòl manca d’espai públic gentrificació mar pèrdua de calitat de l’espai públic alteracions interrupció dels carrers turistificació homogeneització d’usos morfotipológiques baixa permeabilitat en els límits equipaments LA CONSOLIDACIÓ Valors metropolitans MODERNA Fragilitats fites que rivalitzan en equipamients fites que rivalitzen en massa i alçada amb el metropolitans massa i alçada amb el NA NA escala metropolitana hàbitat composició orgànica possible corredor verd espais esportius Valors amplitud visual i espaial Ciutadella - mar equipaments vestigis industrialització espais de trobada vestigis industrializació ESPAIS VERDS Fragilitats manca de connexió homogeneïtat (mar - muntanya) experiència marítima vinculació històrica amb espais esportius art al carrer Valors visió del horitzó l’ecosistema litoral activitat marítima el mar espai de trobada la maritimitat LA PLATJA Fragilitats pèrdua d’espai ocupació de l’espai pèrdua d’espai vulnerabilitat al canvio públic climàtic 176 C Potencialitats La maritimitat i la relació amb el mar Una relació necessària d’articular i gestionar. S’han identificat tres criteris potencials: · Reconèixer la urbanitat i la materialitat que connecta el mar amb el barri; en què es fa evident la notable sensibilitat que tenen els ecosistemes socials, ambientals i econòmics que interactuen en les franges litorals d’aquest àmbit. És a dir, reconèixer una mirada més metabòlica i reguladora de les capacitats de l’espai públic, tenint en consideració les denominades variables lentes del canvi climàtic, en vista a un horitzó llunyà (inundació marítim, pujada del nivell del mar, erosió, augment de les temperatures i nits tropicals). · Entendre les dinàmiques adaptatives de los ecosistemes com a part integrant de les noves propostes. . Treure profit de la posició privilegiada com a porta del mar de la Barceloneta, afavorint-ne els diversos espais entre el mar i el front marítim: el Parc de la Barceloneta i el Parc de la Ciutadella. No només des del punt de vista de l’accessibilitat sinó que també des de la connectivitat i la diversitat ecològica. Han d’esdevenir espais en harmonia amb les determinacions establertes en altres estratègies i plans de la ciutat com el Pla del Verd i de la Biodiversitat, Pla Clima, Pla de Recursos Hídrics Alternatius o el Pla Litoral. Proposta estratègica per al Parc de la Ciutadella. Cap a un Pla Director 178 Fem barri: generadors d’identitat El patrimoni, la memòria i les tradicions locals com a criteris de millora i preservació de la qualitat de vida local. És precís identificar, posar en valor, integrar i articular els usos i activitats que millorin la vida quotidiana del barri; des de la usabilitat i caminabilitat de l’espai públic fins a la diversificació d’usos i activitats, passant pel reconeixement del patrimoni extraordinari i ordinari. Cal ser conscients de la necessària coordinació entre les lògiques locals del barri i les territorials, liderades pels interessos portuaris. Per fer barri és necessari un cert equilibri entre l’ecologia social, econòmica i ambiental. Tal i com es defineix des del Pla Estratègic del Litoral, considerar la necessitat de gestió i regulació d’aquestes activitats. El rol de l’espai públic és, per tant, imprescindible com a espai articulador d’activitats, integrador d’agents i capacitats i regulador de fluxos metabòlics. 180 La reactivació de l’espai públic Accessibilitat universal que potencia la diversitat d’usos i la reivindicació dels espais públics, atenent a la gran necessitat de caminabilitat i de generació d’espais segurs tant per visitants com per residents. Cal establir una relació entre el dret a l’espai públic i a la mobilitat segura. És precís que l’usuari recuperi l’espai públic. No tan sols més espai, sinó un espai actiu, divers integrador, accessible, flexible i ecològicament adaptat als diversos escenaris previstos i imprevistos. La integració dels itineraris del barri amb les necessitats locals, reconeixent l’existència de les petjades que ha deixat el temps en forma de patrimoni pot actuar com a catalitzador. Si parlem de potencialitats en el context actual de la ciutat de Barcelona, és possible començar a dibuixar per al barri eixos cívics pacificats i ecològics en torn als quals s’hi articulin condicions similars a les de les superilles. Un turisme digne que preservi la cura del barri tenint en compte que, si bé aquesta activitat és un dels majors beneficis econòmics de la ciutat, aquest pot ser regulat i posat en consideració com un turisme de bones pràctiques, ecològicament conscient i en coexistència amb les necessitats locals. 182 184 05 E s t ra tè g i e s de millora de la qualitat paisatgística Seguretat dirigida a velocitat i usuaris Definició de punts d’observació Articulació del patrimoni mintjançant itineraris Municipalització de locals en Mobilitat sostenible desús amb finalitats socials L’espai públic com a refugi climàtic Valors estètics Eixos verds i cívics Vertebradors d’activitats cuidadores Recuperar la identitat Valoració del patrimoni del barri a través del ordinari Plataforma única i augment de les voreres patrimoni ordinari Sostenibilitat ambiental Valors identitaris Diversitat d’ambients i hàbitats Barri pacificat Priorització de les activitats marítimes Accessibilitat universal Activació de l’espai públic del port Valors històrics i patrimonials El nou espai públic Extensió de la planta baixa a l’espai públic Sostenibilitat d’habitabilitat Reactivació de l’activitat local Reforç de l’estructura verda de la trama Valors productius Sectorització de les terrasses Adaptació de la ciutat al canvi climàtic Reducció del trànsit formant superilles La maritimitat i la relació Recuperació d’espais per als vianants de la ciutat amb el mar Valors socials Preservació de la identitat Sostenibilitat econòmica costera del barri Foment del transport públic a la trama Integració dels usos i les activitats de la platja a l’espai públic Valors ecològics La litoralitat de l’espai públic El marge litoral Diversificació de les activitats d’oci Formes i espais públics relacionats amb el mar Priorització peatonal 186 Les estratègies que es plantegen 1. La maritimitat i la relació de la ciutat amb el 2. Recuperem el barri a través del patrimoni 3. El nou espai públic a continuació s’alineen amb les ja mar ordinari proposades per el Plà del Litoral. Es tracta La presencia masiva de turistes i la pressió sobre principalment de projectes de maritimitat La Barceloneta és un dels millors barris del El patrimoni ordinari, entès com a element identitari l´habitatge han desequilibrat en les darreres (la recuperació de la memòria marítima Mediterrani en la relació mar-ciutat. Més d´una que participa i té un pes important en la legitimació dècades el seu carácter. Aquest barri popular i viu és de la ciutat, el programa de promoció i dotzena de carrers es relacionen amb el mar i hi o deslegitimació de procesoos reivindicatius, actualmente, quan el cotxe disminueix la presencia divulgació de la cultura marítima i la gestió aboquen directament. socials i pot incidir en la transformació social del als seus carrers, un barri atractiu. La direccionalitat d’equipaments en clau de maritimitat) i territori que l’envolta. Aquest, té com a objectiu dels carrers cap al mar ofereix vistes i bona ventilació. economia blava. La maritimitat, entesa com una construcció equilibrar les amenaçes de transformació del La regeneració de la vida social no s’aconseguirà tan social i cultural que reconeix als grups humans paisatge urbà, promovent la difusió i potenciant els sols des de la transformació de l’espai públic, però Aquestes tres línies estratègiques i les seves diverses relacions amb el mar. La valors històrics, urbanístics, arquitectònics veïnals és cert que aquest constitueix una peça clau en la s’articulen a través de diferents accions maritimitat suposa en si mateixa, aprofundir en el i culturals propis de la Barceloneta. recuperació d’una certa habitabilitat i complexitat que que es poden donar de manera conjunta i dinamisme d’aquests vincles. Per contra, reconeix avui es troben profundament amenaçades a causa complementaria en un mateix espai, però els processos de transformació i adaptació de Ja hem observat que el patrimoni ordinari recull del monopoli turístic. Així doncs, es persegueix la que es presenten desglossades per tal les dinàmiques relacionades amb el mar i se’n aspectes tangibles vinculats a la preservació dels devolució del protagonisme als peatons, assegurant d’aprofundir en la seva descripció. Algunes sensibilitza. elements morfotipológics del traçat del barri. “A la l’accessibilitat universal i definint nous eixos cívics d’aquestes accions poden desenvolupar- Barceloneta conservar vol dir identificar allò que sostenibles. És necessària la recuperació del se mitjançant senzilles transformacions Com ja s’ha indicat, la Barceloneta es un dels barris constitueix l’estructura del barri propiament: la paisatge urbà de barri, de la vida i el comerç de a curt termini i, d’altres, requereixen de de la ciutat més vulnerables als efectes del canvi singularitat dels carrers, la modulació sistemàtica proximitat, amb zones per estar, reunir-se i jugar, projectes urbans concrets, però en el seu climàtic, en especial a la erosió (les platjes de la de les vivendes i illes, la posició geogràfica entre organitzant i compatibilitzant aquestes activitats amb conjunt avancen reptes del barri i de la Barceloneta tal i com la coneixem están destinades dos mars i la ciutats. I veure en elll allò que s’ha la complementària activitat turística. seva relació amb el paisatge urbà. a desapareixer a mitjà termini) i la inundació del de conservar com a monument històric, allò passeig marítim i les zones adjacents fruit dels que segueix sent suport de la imatge i els usos temporals. Aquestes afeccions, sense cap mena actuals i allò que es susceptible de transformació de dubte, tindrán també la seva repercusió en moderna “(...) ”Aquest valor magistral es el veritable l’activitat econòmica del barri, degut al seu marcat patrimoni històric a defensar en la conservació del caràcter turístic directament relacionat amb les barri. Identificar en el traçat del seu model viari, en platjes. l’ordre tipològic de les seves illes i en la modulació En aquest sentit, la Barceloneta està destinada a dels seus habitatges, i en la geografia urbanística ser un laboratori contemporani de reivindicació de la seva posició, perímetre i usos colectius, es de la costa i de la relació de la ciutat amb el mar allò que ha de possibilitar una transformació futura en totes les dimensions (física, ambiental i social). adequada i eficaç alhora.” (Manuel de Solà-Morales, Més endavant s’especifiquen les estrategies que 1982). Com apuntava Solà-Morales, la Barceloneta desde la millora de la qualitat urbanística poden es un dels pocs exemples vius de assentaments aplicar-se. de nova planta del XVIII, els mes rigorosos i en certa mesura els mes excepcionals de la historia de l’urbanisme espanyol. Sense oblidar aspectes intangibles vinculats a la memòria que s’activen fent valer els elements patrimonials i determinats recorreguts d’aquest teixit. La maritimitat i la relació de la ciutat amb el mar 1Adaptació de La litoralitat Preservació la ciutat al 2de l’espai 3de la identitat canvi climàtic públic costera del barri Si bé és cert que l’adaptació al canvi climàtic no és Els espais litorals són clau per a la vida de la ciutat. La identitat es un concepte sempre difícil de el motor principal dels estudis de paisatge urbà, En aquests hi intervenen una multitud d’agents desenvolupar, en aquest apartat es vincula a en el cas concret de la Barceloneta, els escenaris públics i privats i han estat sotmesos a un ús l’aprofitament de recursos litorals des de el foment previstos fruit dels efectes del canvi climàtic posen cada vegada més intens. No és estrany, doncs, d’usos i activitats vinculades a l’economia blava. Una de manifest una enorme vulnerabilitat que es que en aquest àmbit hagin aparegut situacions economia sostenible lligada a l’aigua i al mar, com veurà reflectida, sens dubte, en la transformació de conflicte i tensions entre diversos actors, un dels sectors prioritaris i de futur per al re-impuls de l’escena urbana. un context que és difícil de gestionar amb els econòmic del barri i de la ciutat. Un objectiu que mecanismes clàssics de planificació i governança. va més enllà de l’abast d’aquest estudi, que exigiria No tan sols per l’erosió de les platges i la inundació l’elaboració, entre d’altres, d’un plà d’usos, així com cada vegada més freqüent del Passeig Marítim, No obstant i com s’ha indicat, a les últimes evitar la implantació de grans equipaments, en l’espai sinó també per les conseqüències sobre el conjunt dècades , l’espai públic de la Barceloneta, molts gestionat per el port, aliens al caràcter del barri. Es del teixit i l’espai públic que tindrà l’increment de especialment al Passeig Joan de Borbó, la seva precisament aquesta fractura d’interessos entre el les temperatures. continuació al Passeig Mare Nostrum i el Passeig port i la ciutat un dels objectius a aconseguir en el Marítim han patit una pèrdua de superfície útil, futur pròxim. Tant les determinacions del Pla Clima 2018-2030 i també de confort, fruit dels usos viculats als de Barcelona, com les previsions en aquest sentit serveis de oci i restauració. del Pla Litoral (Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat (2019), han sigut tingudes en compte en L’espai públic de la Barceloneta debe recuperar la selecció de les actuacions des de la perspectiva su complejidad y accesibilidad per tots i totes i, de la resiliència. per això, és necessari una estratègia conjunta que aglutini totes les actuacions i que, al mateix temps, En aquest sentit, l’esforç més gran que s’ha de estigui pactada amb la ciutadania i tots els agents realitzar en la transformació de la materialitat del administratius i territorials. En el present estudi es suport (sòl) i de les condicions del vol. fa un suggeriment d’algunes claus per la reflexió des de la perspectia del paitsatge. 188 buteo tus gall iter gen do rusti peregri obstetr stella b Muntaña s etrus potu s Urbà u pot s illa cine cops ga mitr Urbà cula kra audoui rus ele us vulg Costaner na s ps trun ae c r con e g julis Alytes Suncu Barba Accip Potus Buteo Potus Circae Hirun Cong Falco Coris Mota Octu c p Otus s Aratin Psitta Scorp Larus Tursio Palinu lus phas atusc nii ofa meri r ata aris rea ns er ca iscus tilis rbasta el cus icians La maritimitat i la relació de la ciutat amb el mar Reforç de l’estructura verda de la trama L’espai públic com a refugi climàtic Diversitats d’ambients i hàbtitats 1Adaptació de la ciutat al canvi climàtic És necessari reconèixer el paper regulador de les Es tracta d’una estrategia enmarcada al Pla Clima És determinant considerar espais capaços de condicions ambientals i específicament, de l‘efecte 2018-2030, és una estrategia més per fer front al configurar nous hàbitats que propiciïn condicions illa de calor de l’estructura verda. Per aquest motiu, canvi climàtic a través de l’adaptación de zones simbiòtiques entre l’estructura verda i nous usos se proposa reforçar la presència de vegetación en urbanes. de l’espai públic. els eixos estructurants del traçat regulador, així com en los passejos principals (Passeig de Joan Reconèixer l’espai públic com a refugi climàtic A més a més, davant dels efectes del canvi climàtic, de Borbó, la seva continuació al Passeig el Mare davant la previsió d’un futur amb cada vegada més en un escenari en el que les platges de San Nostrum i el Passeig Marítim) nits tropicals és la resposta a la morfotipologia Sebastià, San Miquel y la Barceloneta tendeixen densa i menuda del teixit de la Barceloneta. a disminuir fins desaparèixer fruit de la creixent A més de convertir-se en un factor estructurador del S’han identificat un conjunt de corredors i espais erosió, és necessari re-imaginar noves formes i nou model d’espai urbà pacificat, amb prioritat per potencials per millorar les condicions ambientals espais de relació amb el mar en una progressiva al passeig i la reflexió, més saludable i acollidor, el per generar una xarxa d’espais públics capaços translocació de la platja al Passeig Marítim i al verd ens ofereix altres serveis socioambientals clau d’autoregular-se climàticament. Els corredors com parc de la Barceloneta. També, mitjançant la per mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos a aquest, a eixos ecològics, serviran tan de connectors com conducció de pràctiques marítimes a l’interior del per lluitar contra la contaminació atmosfèrica, per de reguladors de les variables climàtiques. barri, definint corredors i nodes que, mitjançant preservar i augmentar la biodiversitat, per millorat l’estructura verda possibilitin la connexió entre la la salut i per promoure la cultura. Per aquest A més a més, com ja s’ha estat fent en el conjunt ciutat i el mar a través del Parc de la Ciutadella. motiu, convé naturalitzar el suport de l’espai públic de la ciutat de Barcelona, seria interessant de la Barceloneta, densificar-lo i estratificar-lo, requalificar com a refugis climàtics els espais incorporant-hi elements que amplifiquin la seva públics en continuitat amb els equipaments. posició privilegiada com a ecotò entre el mar i la Com punts de descans amb ombra, aigua i espais terra. verds dirigits a les persones més vulnerables i per a que els veïns i les veïnes puguin protegir-se de l’intens calor. A la Barceloneta s’ha definit ja la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat, Centre d’Educació Ambiental La Fàbrica del Sol, el Centre Cívic, el propi Parc de la Barceloneta i el Centre de la Platja. Resulta impactant que de nou els eixos estructurants del traçat així como els passejos principals anteriorment mencionats no es recualifiquin des d’aquesta perspectiva. El mateix passa amb els espais públics del port. 190 buteo tus gall iter gen do rusti peregri obstetr stella b Muntaña s etrus potu s Urbà u pot s illa cine cops ga mitr Urbà cula kra audoui rus ele us vulg Costaner na s ps trun ae c r con e g julis Alytes Suncu Barba Accip Potus Buteo Potus Circae Hirun Cong Falco Coris Mota Octu c p Otus s Aratin Psitta Scorp Larus Tursio Palinu lus phas atusc nii ofa meri r ata aris rea ns er ca iscus tilis rbasta el cus icians La maritimitat i la relació de la ciutat amb el mar Integració d’usos i activitats de la platja a El marge litoral l’espai públic Diversificació de les activitats d’oci 2La litoralitat de l’espai públic Com s’ha pogut veure amb anterioritat, no només La platja, no tan sols la seva materialitat, sinó A més de les activitats de platja anteriorment les platges, sinó bona part de l’espai públic el conjunt d’activitats i usos que hi tenen lloc citades, sembla convenient incorporar altres adjacent, concretament tot el Passeig Marítim, (esportius, d’oci, espirituals). Reconèixer aquests que puguin servir per equilibrar les turístiques. es potencialment inundable fruit de temporals usos i activitats poden servir para la definició Espais en què el foment de la salut, l’oci i l’esport marítims i de onades que poden superar els 5 programàtica de la necessària transformació de adaptats a les diverses edats i capacitats físiques metres des del nivell del mar. Aquests temporals l’espai públic adjacent (Passeig Marítim i Parc de permetin desplaçar l’ocupació monofuncional de marítims, segons l’últim informe del IPCC (20219) la Barceloneta) fruit dels efectes del canvi climàtic les terrasses i bars. Espais que tornin al carrer una s’estima que siguin cada cop més freqüents, mencionats i en coherència amb el seu necessari major intensitat d’usos socials als veïns i veïnes de passant de períodes de retorn de 100 anys a 1. funcionament com a corredor ambiental. totes edats. Imaginem ara un Glòria cada any. Retornant als ciutadans, habitants, veïns i visitants el dret a ocupar i viure l’espai públic del litoral, reforçant l’accés al mar, solventant els problemes de seguretat i accessibilitat dels espigons actuals redefinint les condicions de confort ambiental davant el futur increment de les temperatures i integrant mesures basades en la natura. Una reinvenció d’aquesta vora litoral realitzada a rtavés d’un sistema de capes concebudes com infraestructures públiques que amplifiquen els grandient de condicions (hàbitats) i situacions(experiències) d¡aquest espai amb el mar (García, 2019). 192 buteo tus gall iter gen do rusti peregri obstetr stella b Muntaña s etrus potu s Urbà u pot s illa cine cops ga mitr Urbà cula kra audoui rus ele us vulg Costaner na s ps trun ae c r con e g julis Alytes Suncu Barba Accip Potus Buteo Potus Circae Hirun Cong Falco Coris Mota Octu c p Otus s Aratin Psitta Scorp Larus Tursio Palinu lus phas atusc nii ofa meri r ata aris rea ns er ca iscus tilis rbasta el cus icians La maritimitat i la relació de la ciutat amb el mar Priorització de les activitats marítimes Activació de l’espai públic del port Permeabilització de la relació barri-mar 3Preservació de la identitat costera del barri Ja s’han indicat prèviament la necessitat d’afavorir En el context anterior, articular espais de transició Infiltració: la implantació i el treball local en sectors vinculats entre les activitats i usos vinculats a l’economia a l’economia blava: des de l’activitat portuària blava juntament amb una requalificació de l’espai La recuperació de l’ús públic, la infiltració de les i logística, al transport marítim, passant per la públic adjacent al port, que fragmenti la seva dinàmiques litorals en el teixit urbà, l’acceptació pesca i la comercialització de productes marins, escala, aporti complexitat i diversitat ambiental i del canvi i el dinamisme dels processos marins, el turisme blau, la reparació de vaixells i nàutica social. Especialment en la continuació del Passeig la celebració de la seva fenomenologia, la o transversals facilitadors com la investigació, la de Joan de Borbó amb el Moll Oriental. diversificació d’hàbitats i activitats, la millora de formació, l’educació o la cultura marítima. la qualitat de l’aigua del mar, l’augment de la Com s’ha pogut veure amb anterioritat, a més, biodiversitat o el confort climàtic, es configuren Es tracta d’un objectiu que va mes enllà de aquests espais careixen de les necessàries com a objectius principals de la transformació de l’abast del present estudi, que exigiria l’elaboració, condicions de confort ambiental (superfícies l’espai públic. entre d’altres d’un plà d’usos, així com evitar la majoritariament dures sense ombra pràcticament implantació de grans equipaments, en l’espai i amb humitat) i activitat porgramàtica (zones per al El front: gestionat per el port, aliens al caràcter del barri. passeig o la restauració, sense àrees de descans o joc, o bé de pràctica d’activitats esportives. Espais que siguin fonts i recursos de noves sinergies de la ciutat amb el mar i que es manifestin Como ya se ha visto con anterioridad además a través de múltiples eines, com basses d’infiltració, estos espacios adolecen de las necesarias parcs-bermas de protecció, platges urbanes, condiciones de confort ambiental (superficies piscines marines, marismes, trencaonades o mayoritariamente duras sin apenas sombra y esculls marins, entre d’altres (García, 2019). humedad) y actividad programática (zonas para el paseo o la restauración, sin áreas de descanso o, juego o práctica de actividades deportivas). 194 buteo tus gall iter gen do rusti peregri obstetr stella b Muntaña s etrus potu s Urbà u pot s illa cine cops ga mitr Urbà cula kra audoui rus ele us vulg Costaner na s ps trun ae c r con e g julis Alytes Suncu Barba Accip Potus Buteo Potus Circae Hirun Cong Falco Coris Mota Octu c p Otus s Aratin Psitta Scorp Larus Tursio Palinu lus phas atusc nii ofa meri r ata aris rea ns er ca iscus tilis rbasta el cus icians Recuperem el barri a través del patrimoni ordinari 1Valoració del Eixos verds i Barri pacificat patrimoni 2cívics 3 ordinari El barri és la unitat de dinàmiques locals per Actuacions que passen per la millora de Un barri en què no només es respecti als vianants, les quals una comunitat es sent part d’un lloc, l’accessibilitat universal, la caracterització sinó en què es desenvolupin activitats lúdiques, configura les relacions amb altres persones i diversificació i augment de la complexitat de comercials o educatives que millorin la qualitat de amb les condicions ambientals i culturals del l’espai públic. vida dels habitants. No obstant, si volem realitzar seu entorn. Fer barri des del patrimoni ordinari un passeig tranquil per el nucli antic, tan sols el suggereix actuacions que fomentin un teixit El reconeixement dels interessos, les necessitats recorergut per el Carrer de Meer, atravessant el social divers i permetin que les economies locals locals i el patrimoni ordinari aconsegueixen Carrer de l’Almirall Churruca fins arribar a la Plaça disposin d’espais de reconeixement. En aquest reforçar itineraris que equilibrin els fenòmens del Poeta Boscá ens permet accedir al Mercat de la context, els itineraris recollits en el plànol mostren de turistificació i gentrificació i que construeixin Barceloneta. Una vegada allà el recorregut peatonal recorreguts que activen la memòria del barri i noves narratives. s’interrumpeix. Sembla important definir nous recullen elements importants del mateix. itineraris petaonals que possibilitin el recorregut Eixos en què la vegetació, els espais d’estança longitudinal del nucli, tenint en compte que la majoria En un àmbit de paisatge tan ampli com el descrit en i d’oci infantil, juntament amb el mobiliari urbà, dels carrers presenten voreres molt estretes de menys aquest estudi, posar en valor el patrimoni ordinari convidin a les persones a estar. Eixos vinculats de 1,20m, sense reunir condicions d’accesibilitat també significa apostar per la revitalització i als equipaments i serveis necessaris per a la universal i on es produeix una certa tensió entre el requalificació del nucli antic davant dels processos vida quotidiana. Eixos en el sentit longitudinal i vianant i el cotxe. de litoralització i turistificació. Evitar l’aparició de transversal que possibilitin un recorregut complet edificacions i activitats que competeixin en massa del barri antic. i alçada amb la morfotipologia del barri antic o que apostin per introduir equipaments, en especial en la zona portuaria, que amplifiquin la creixent tendència del lloc com a destinació turística. Per aquest motiu en aquest treball s’aposta per entendre el reciclatge del barri antic com un element catalitzador del futur del barri i no nom´´es com testimoni del passat. 196 Recuperem el barri a través del patrimoni ordinari Definició de punts d’observació Articulació del patrimoni mitjançant itineraris A l’observar, és possible valorar que la Barceloneta Articular el patrimoni material i immaterial 1 compta amb una morfotipologia en què els carrers mitjançant recorreguts que prioritzin els eixos emmarquen les vistes al mar, tot definint nodes cívics. visuals que poden servir com a punt de partida Valoració del per a la resignificació de l’espai públic. Però per patrimoni aconseguir-ho és necessària la reorganització dels contenidors de residus i els estacionaments, ordinari entre d’altres elements. Vertebradors d’activitats cuidadores Seguretat dirigida a velocitat i usuaris Emfatitzar espais amb il·luminació segura, una Evitar els recorreguts excessivament llargs i lineals materialitat continua, visibilitat assegurada entre en els que patinets i bicis competeixin amb el 2 les fites del barri; juntament amb una proporció peató generant inseguretat. d’activitats de caràcter local que permetin que les necessitats dels habitants no es vegin Eixos verds i desplaçades, en relació amb els eixos i les places. cívics Com bé ho representa com a cas il·lustratiu, el corredor de la Maquinista fins a la Plaça Pompeu Gener i la seva capacitat d’activar un espai que integra un corredor de prioritat rodada amb un corredor peatonal. 3 Reducció del trànsit formant Recuperació d’espais per als superilles vianants Jerarquització de la xarxa viària i establiment d’una Caracteritzant els eixos i recuperant espai Barri pacificat xarxa diferenciada per a cada mode de transport actualment ocupat per terrasses, contenidors de coherent amb les unitats i subunitats de paisatge residus o vehicles estacionats, principalment en descrites (el port, el nucli antic dividit en tres les immediacions d’equipaments, associacions superilles i el creixement modern) articulades veïnals o nous espais vinculats a l’economia blava. mitjançant els eixos i corredors cívics anteriorment Així com recuperant els espais per als nens i descrits. nenes. 198 El nou espai públic 1Mobilitat Reactivació Accessibilitat sostenible 2de l’activitat 3universal local La intensitat de visitants que reb la Barceloneta La reactivació parteix d’entendre la capacitat i Cal entendre l’accessibilitat universal com una passa pel foment del transport públic com a economia local com a pont d’articulació i millora característica obligatòria dels espais públics, que mecanisme per evitar la necessitat d’ús del vehicle del disseny dels espais comunitaris, col·lectius permeti a totes les persones l’accés, activació, ús, privat. Per una banda, tot l’àmbit de la Barceloneta i públics. Aquesta reactivació no serà possible gaudi i comprensió dels espais d’una manera còmode necessita tornar a definir-se apostant per una si avans no s’aconsegueixen els objectius de i eficient. Les actuacions passen per la millora de mobiltiat sostenible, que asseguri la viabilitat movilitat sostenible i pacificació de barri, descrits l’accessibilitat universal i el traçat de l’espai públic, de les operacions portuàries i l’acces de les en els apartats anteriors. És precisament la reconeixent una mobilitat integral, activa i sostenible. mercaderies a les diferents activitats comercials recuperació de l’espai públic per al vianant, amb que es desenvolupen al barri. Per altre banda, zones d’estada, reunió i joc, la forma en que es assegurar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. podrà assolir dinamisme al comerç de proximitat i A dia d’avui, la gran mesura del viari del nucli millora de la qualitat ambiental i del paisatge urbà. antic està compromès com a aparcament per a residents ocupant un espai que es imprescindible per a requalificar. Tal i com s’ha indicat amb anterioritat, reconvertir aquests carrers en eixos cívics i començar així un procés d’introducció de nous usos i activitats que equilibrin els efectes del turisme. 200 Els carrers estrets i l’excés de places És freqüent trobar d’aparcament locals tancats dificulta el pas o en desús que dels vianants per deterioren la la vorera imatge del barri La falta Actes incívics, Una franja longitudinal d’accessibilitat festa i soroll, de terrasses acapara universal és un tret sobretot per la nit, i condiciona la reconeixible en la generen una doble composici´´o de la trama cara en les façanes façana urbana El nou espai públic 1Mobilitat sostenible c/Salamanca c/Ginebra 202 Assumint que el foment del transport públic en configuració perimetral que poden servir de una trama pacificada condiciona que, tant el metro suport i recolzament a la distribució de la única com les línies d’autobusos, han de servir com a i moltes vegades saturada boca del metro de la coadjuvants d’una accessibilitat segura i contínua Barceloneta. Foment del pels corredors perimetrals. Permetent així, que el transport públic atr ansport públic cobreixi de manera suficient les la trama necessitats de mobilitat dels usuaris. El Passeig de Salvat-Papasseit, el carrer Joan Borbó, el carrer de Sant Carles i el carrer del Doctor Aiguader, són aquelles vies de c/Pescadors ps/Joan Borbó El nou espai públic Posant al servei dels programes de les associacions 2 espacials i locals que activen els eixos cívics. Municipalització Reactivació de locals en desús de l’activitat amb finalitats socials local c/Salamanca c/Ginebra 204 Posant al servei dels programes de les associacions La relació entre l’espai públic i privat mitjançant espacials i locals que activen els eixos cívics. l’extensió de la planta baixa es fa significativament evident com a estratègia d’activació de l’espai públic, en especial en els nous eixos cívics. Extensió de la Qualsevol unitat d’actuació cal pensar-la des planta baixa a de la escala comunitària. Es fa molt necessari l’espai públic inspeccionar, rehabilitar i posar en valor les plantes baixes. L’actual situació d’abandó causa incertesa als residents i usuaris del barri. c/Pescadors ps/Joan Borbó Sectorització de les terrasses Re-densificant unes zones i esponjant-ne d’altres, produint alternança en el recorregut de l’espai públic i evitant la linealitat, la privatització i efecte barrera de les mateixes; especialment en el Passeig de Joan Borbó. Reconfigurant els espais esponjats com a elements d’articulació visual, social i ambienta El nou espai públic 3Accessibilitat universal c/Salamanca c/Ginebra Priorització Plataforma única peatonal i augment de les voreres Col·locant al peató al centre del disseny de l’espai La plataforma única com a aportació a la continuïtat públic. d’una mobilitat segura i d’activitats que cooperin entre elles, per tal d’assegurar la millora i el gaudi urbà i públic. Tanmateix, serveix com a estratègia de reducció de velocitats i d’integració d’elements 206 urbans associats, zones d’infiltració i zones verdes. c/Pescadors ps/Joan Borbó 208 06 Bibliografia i referències Alfaro, J.M. (2013). El barrio de la Barceloneta, García, M. Hacia la Metamorfosis sistética de la historia de un desalojo. Actes del VII Congrés la costa.(2017) Tesis Doctoral. Universidad d’Història Moderna de Catalunya: “Catalunya, Politécnica de Madrid. entre la guerra i la pau, 1713-1813”. Barcelona: Comunicacions, Departament d’Història Moderna, García, M. (Maig de 2019). La reinvención de la Universitat de Barcelona. costa. 2100: Escenarios de cambio climático de la costa metropolitana de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. (n.d.). Barcelona, port Barcelona Regional. mediterrani entre oceans. El testimoni del vaixell Barceloneta I. Barcelona: MUHBA Llibrets de sala García, A., Cadenas, M., Kostandinovic, N., Llinàs, 34. M., Margherita, P., Itzel , S., . . . Loanna, S. (2015). REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL LITORAL DE Ajuntament de Barcelona. (n.d.). Barcelona BARCEL. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. La segona renovació. Barcelona: Ajuntament Barcelona. Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático, IPCC (2019). El océano y la Ajuntament de Barcelona. (2021, Juliol ). Oficina criosfera en un clima cambiante. Municipal de Dades. Obtingut de Ajuntament de Barcelona : https://ajuntament.barcelona.cat/ Jáuregui, J. M. (1934). Memoria acerca del estado y estadistica/catala/Estadistiques_per_territori/ progreso de las Obras y de los Servicios, y asuntos Documents/barris/03_CV_Barceloneta_2021.pdf importantes del Puerto durante los años 1930- Barceloneta, A. d. (2017). Estratègia pel foment 1931-1932 y 1934, en la que se incluye, además, de la maritimitat. Barcelona: Ajuntament de una reseña històrica y del estado actual del mismo Barceloneta. y un bosquejo de un plan de obras para su mejora. Barcelona: Junta de Obras del Puerto de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (Març de 2019). Pla Litoral. Pla estratègic dels espais litorals de la Llano, S. P. (2009-2010). Barceloneta: DISEÑANDO: ciutat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. EL DISEÑO DEL SUELO Análisis del territorio: LA PLAÇA DE LA FONT Y PLAZA POETA BOSCAN. Ajuntament de Barcelona (2010). Han bombardejat Barcelona. una escola!: testimonis de l’Escola del Mar [Recurs multimèdia]. Un documental de Mireia Corbera, Llanza, J. (2020). ECONOMIA BLAVA A Anna Morejón, Sandra Olsina ; música original, BARCELONA. Barcelona: Fundació ENT. Pau Vallbé. Barcelona : Institut d’Educació de Palenzuela, R. S. (2002). BARCELONA, ciudad l’Ajuntament de Barcelona. mediterránea, compacta y compleja Un visión de futuro más sostenible. Barcelona: Ajuntament de Barcelona Regional Agència Desenvolupament Barcelona. Urbá. (2017). Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat. Barcelona: Barcelona Regional Agència Muñoz, J.M. (2015). Jorge Próspero Verboom, Desenvolupament Urbá. ingeniero militar flamenco de la monarquia hispànica. Madrid: Fundación Juanelo Turriano, Cuevas, K. S. (2012). Port Vell: imagen y espacio Colección Juanelo Turriano de Historia de la público de un Puerto Urbano. Barcelona: Máster Ingeniería. en Diseño Urbano: Arte, Ciudad, Sociedad Universidad de Barcelona . Pena, J. R. (2016). Reordenación del frente portuario del barrio de la Barceloneta. Barcelona: Escuela Diari Oficial de la Generalitat de Cataluña. (2020, Técnica Superior de Arquitectura del Vallés Agost 12). Gobierno España . Obtingut de Agencia Universidad Politécnica de Cataluña. Estatal Boletín Oficial del Estado: https://www.boe. es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-9553 210 Rubert de Ventós, M., Giménez Imirizaldu, A. (Febrer Architecture with people . (2020). El Globus Vermell. de 2019). Escenaris de Futur. Litoral de Barcelona. Obtingut de Architecture with people : https:// Barcelona: Barcelona Regional. elglobusvermell.org/serveis/difusion/la-barceloneta- historia-arquitectura-y-arte-publico/ Solà-Morales i Rubió, M. (Setembre de 1986). La riforma della Barcelloneta / The Barceloneta reform. Barcelona Regional, Agència desenvolupament urbà. Milán: Lotus international, nº.5. (n.d.). TREBALLS. Obtingut de Barcelona Regional, Agència desenvolupament urbà: https://www. Solà-Morales i Rubió, M. (Maig de 1982). La bcnregional.com/ca/category/projects/ Barceloneta, modelo histórico y actual. Madrid: CAU, nº.79. Barcelona Su historia a través de sus calles, . personajes y acontecimientos importantes . Suñé, M. E., & Garcia, P. S. (2014). CIÈNCIES I (2020). La Barceloneta Historia del Barrio. Obtingut TECNOLOGIES DE L’EDIFICACIÓ TREBALL de Barcelona Su historia a través de sus calles, DE FI DE GRAU REFORMA INTEGRAL EDIFICI personajes y acontecimientos importantes : http:// PLURIFAMILIAR A LA BARCELONETA. Barcelona: barcelonamemory.com/la-barceloneta-historia-del- Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona. barrio. Vella, L. B. (Juliol de 2019). Ajuntament de Barcelona. OLD BCN. (2018). OLD BCN. Obtingut de Associació Obtingut de Ajuntament de Barcelona: https://oldbcn. de comerç , Turisme de Cuitat Vella: https://oldbcn. com/images/pdf/03_CV_Barceloneta_2019.pdf com/es/ciutat-vella/la-barceloneta. i Gibert, A. E. (2008-2010). Foment de Ciutat Vella, sa. Barcelona: FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. Obtingut de : https://www.cideu.org/wp-content/ uploads/2019/12/memoria2008-2010ciutatvella.pdf i Sindreu., X. B. (2020). Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona: Universitat politécnica de Catalunya Barcelona TECH. Sáez, H. C., & Mir, M. T. (1973). La Barceloneta del siglo xviii al Plan de la Ribera. Barceloneta: Los Libros De La Frontera. Vella, L. B. (Juliol de 2019). Ajuntament de Barcelona. Obtingut de Ajuntament de Barcelona: https://oldbcn. com/images/pdf/03_CV_Barceloneta_2019.pdf Venteo, D. (Març de 2014). La Barceloneta. Guia d’història urbana. Barcelona: Viena Edicions. Ajuntament de Barcelona. 212