2021 I BARCELONA CULTURA Informe del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona COMITÈ EXECUTIU DEL CONSELL DE LA CULTURA DE BARCELONA: Antonio Ramírez (president) Pau Alsina Ester Bonal Amadeu Carbó Martina Millà Cristina Pujades Mercè Sarrias ÍNDEX 1 I INTRODUCCIÓ 4 Canvis en la política cultural de la ciutat Valoració del Comitè Executiu La relació entre el Comitè Executiu i el Consell de la Cultura de Barcelona 2 I LES TASQUES DEL COMITÈ EXECUTIU: SUBVENCIONS, BEQUES I JURATS PER A LA DIRECCIÓ D’ENTITATS I INSTITUCIONS 7 Reformulació del procediment de l’acció subvencional de l’ICUB Participació en les Beques Barcelona Crea Reforma i proposta de jurats dels Premis Ciutat de Barcelona Proposta de jurats per als concursos per la direcció d’equipaments i institucions Participació en la Convocatòria d’adquisició d’obra artística per promocionar creadores i creadors en l’àmbit de l’art contemporani 3 I ALTRES ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL CONSELL DE LA CULTURA 11 Renovació de les Comissions de cultura popular i tradicional 4 I CANVIS AL COMITÈ EXECUTIU 12 Balanç d’una etapa al Comitè Executiu: Martina Millà i Cristina Pujades Noves membres, nous perfils per a una nova etapa 5 I APORTACIONS A L’INFORME DELS MEMBRES DEL PLENARI 14 ANNEX 15 Recull de respostes rebudes a les tres preguntes formulades “Una cultura que ens convida a tots i totes a repensar-nos com a individus i societat.” 1 I INTRODUCCIÓ Presentem l’informe del 2021 sota el paraigua de la transició. L’any que ha acabat ha estat un any de canvis per al Comitè Executiu, amb la marxa d’alguns membres, acabat el man- dat, i amb la consegüent incorporació progressiva d’altres, un procés que tot just finalitza. Entendre el paper del Comitè, assumir-ne els mecanismes i abastar en una mirada global les polítiques culturals de la ciutat i la seva materialització a través de l’Institut de Cultura requereix un temps de relleu, que hem entès també com un temps de diàleg i coneixement entre nosaltres. Som, doncs, un grup nou, amb una nova presidència a càrrec d’Ester Bo- nal, que incorpora noves mirades, però amb un esperit de continuïtat sobre la manera en què creiem que s’ha d’entendre la cultura a la ciutat: una cultura amb la mirada posada en el rigor, atenta a les noves tendències i maneres d’entendre-la, amb vincles amb la comuni- tat i en diàleg constant amb les inquietuds de la societat que l’envolta, la crea i la defineix. Durant el 2021 hem viscut la marxa de Joan Subirats de la direcció de l’Institut de Cultura i la presa del relleu per part de Jordi Martí, que ha expressat un ànim de continuïtat res- pecte al seu predecessor. L’etapa Subirats ha suposat per al Comitè un moment de diàleg més fluid respecte a les etapes anteriors: ha pogut consolidar la seva funció com a element participatiu en l’observació i la reflexió entorn a les polítiques culturals, tant pel que fa a les seves tasques tradicionals (participació en els jurats de les subvencions i els relleus en els canvis de les institucions de la cultura de la ciutat), com en les comissions de transfor- mació d’alguns dels mecanismes que fan possible la connexió entre les polítiques culturals i el ciutadà (ajuts, beques, premis, etc.). Les limitacions de la pandèmia, però, han fet més petit l’espai de reflexió i han impedit l’execució d’algunes propostes, tot i que encara són sobre la taula. CANVIS EN LA POLÍTICA CULTURAL DE LA CIUTAT Quant a la política cultural de la ciutat, també ens hem trobat en un any de transició i no- vetats amb la presentació del nou Pla de drets culturals i les seves tres primeres mesures, l’última de les quals s’ha presentat ja durant aquest any: Cultura de barris i acció comuni- tària; Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural; Cultura feminista: dret a una cultura diversa i equitativa. Es tracta d’un pla que preveu nou mesures sobre el teixit cultural de la ciutat, amb l’objectiu de crear un marc no només teòric sinó també concret per entendre la cultura des d’una mirada comunitària i diversa, que doni suport als creadors i a la producció cultural, i incorpori 4 una mirada feminista i contemporània sobre l’accés, la representació i la decisió en el món de la cultura. El pla té com a objectiu un canvi en la manera de viure la cultura a la ciutat, posant l’accent en l’apertura a tota la ciutadania i en el suport a la creació en tots els àmbits. També hem vist néixer el Pacte per la cultura, un pont de comunicació entre els diferents grups municipals que aposta per aprofundir en unes polítiques culturals que cobreixin les necessitats i mancances actuals (accés al públic, suport a artistes, atenció a la innovació i a les noves propostes) i estableixin nous horitzons que connectin cultura amb educació, tecnologia i innovació. En l’àmbit estatal s’ha signat l’acord de capitalitat Barcelona-Madrid, amb una important dotació econòmica enfocada cap a grans projectes, que encara es troba en procés d’encaix en la seva elaboració, però que ja serà efectiva aquest any 2022 en alguns dels equipaments i festivals de la ciutat. Finalment, d’entre els nous esdeveniments que marcaran el ritme cultural de la ciutat des- taquem la celebració del Manifesta, que convertirà la ciutat en capital de l’art contemporani el 2024, amb una mirada internacional, d’àmbit metropolità i descentralitzat. VALORACIÓ DEL COMITÈ EXECUTIU En un any, el 2021, encara molt pendent de la pandèmia, i diem encara amb l’ànim de final, el Comitè vol destacar l’esforç de tots els agents culturals de la ciutat, creadors, institu- cions i indústries culturals per mantenir viva la cultura. I també l’esforç de la ciutadania per continuar defensant-la i entenent-la com un element essencial en les seves vides. El Comitè celebra l’extensió i l’ambició del Pla de drets culturals, un pla que s’haurà de desplegar pas per pas i que posa l’accent en algunes de les seves preocupacions: la cultura comunitària, el suport directe a les creadores i els creadors, la innovació i els nous camps d’experimentació cultural en l’univers digital, els vasos comunicants entre cultura, edu- cació i ciència, i l’accés de tothom a la cultura. Estarem atents a la seva posada en marxa i concreció durant els pròxims anys. Volem destacar la incorporació en el pla d’algunes de les propostes del Comitè, com la de les Beques Barcelona Crea i la reformulació del procedi- ment de l’acció subvencional de l’ICUB, un procés encara en marxa, pel qual s’ha creat un grup de treball en què el comitè ha participat molt activament (veure punt 3). Sobre el Pacte de la cultura, el Comitè n’estén també una mirada activa, celebrant l’ampli- tud de les intencions i la voluntat de tots els grups municipals de posar la cultura en primer terme de les necessitats de la ciutat. Per acabar, volem reiterar el nostre compromís amb una cultura que no renuncia al rigor en la tasca, que assumeix la responsabilitat de transitar-hi des del reconeixement de la in- terdependència i ens convida a tots i totes a repensar-nos com a individus i societat. 5 LA RELACIÓ ENTRE EL COMITÈ EXECUTIU I EL CONSELL DE LA CULTURA Un dels propòsits del comitè durant el 2021 era millorar la seva comunicació amb el Consell de la Cultura. La pandèmia ha fet difícil l’objectiu, però malgrat les circumstàncies, el mes de juliol es va celebrar una reunió amb els membres de reconeguda vàlua, i es va propiciar la seva incorporació als jurats dels Premis Ciutat de Barcelona, una elecció que depèn ínte- grament del Comitè. També amb l’objectiu de renovar el paper del Consell de la Cultura com a òrgan de debat i potenciar-ne el caràcter d’àgora, el Comitè vol posar en marxa una sèrie de taules rodones sobre temes que considera rellevants en la vida cultural de la ciutat. L’objectiu és elevar el debat entorn de l’actualitat cultural més enllà d’aspectes concrets. Les quatre primeres taules proposades són les següents: • De què parlem quan parlem de bicapitalitat? • Cartografiar la cultura. Paisatges després de la batalla: La cultura després de la pandèmia. • Els grans equipaments culturals i el seu públic: el museu com a espectacle versus el museu com a constructor de ciutadania. • Cap a un nou model de direcció dels grans equipaments culturals. El projecte va haver de ser ajornat pels impediments de la pandèmia, però ha estat incor- porat com a activitat en el Pla de drets culturals. Esperem que l’any que ve es pugui fer efectiu, si més no, en alguna de les propostes. Amb l’ànim d’incorporar totes les veus a l’informe, hem formulat tres preguntes referents a l’activitat de l’ICUB als membres del Consell de la Cultura. Volem agrair l’àmplia partici- pació i l’esforç que han fet en la concreció. Destaquem les bones expectatives davant del Pla de drets culturals i el desig de veure com es materialitza durant els pròxims anys . També celebrem la valoració positiva dels nous ajuts directes a la creació, les Beques Barcelona Crea. Ens fem ressò de les reflexions sobre la necessitat d’establir uns canals de comunicació entre tots els sectors a l’hora de prendre decisions en polítiques culturals i dels suggeri- ments d’articulació d’algunes de les necessitats encara pendents. (*) (*) Podreu trobar les respostes en el tram final d’aquest document. 6 “La convocatòria va desvelar l’existència de projectes culturals a la ciutat que no s’havien visibilitzat mai en la convocatòria de subvencions” 2 I LES TASQUES DEL COMITÈ EXECUTIU: SUBVENCIONS, BEQUES I JURATS PER A LA DIRECCIÓ D’ENTITATS I INSTITUCIONS Una de les tasques principals del Comitè Executiu és participar com a jurat o proposar perso- nes apropiades per fer aquesta funció en processos de subvencions, de les Beques Barcelona Crea i dels Premis Ciutat de Barcelona, i en la configuració de jurats per a comissions de selecció en concursos de les diferents institucions culturals de la ciutat. Durant el 2021 hi ha participat a través de les accions següents: 1. Valoracions en les diferents Convocatòries de subvencions de l’ICUB: la Convocatòria general de subvencions en les modalitats de Cultura i de Cultura i Educació; en la Convocatòria d’inversions en espais privats de creació, llibreries i sales de cinema, i sales de música; en la Convocatòria d’inversions TIC; i en la Convocatòria de subvencions per a projectes puntuals. 2. Participació en la Convocatòria d’adquisició d’obra artística per promocionar creadores i creadors en l’àmbit de l’art contemporani gestionada pel Macba. 3. Valoracions i la cerca de jurats de les Beques Barcelona Crea. 4. Elaboració de proposta de noms i participació directa com a membres de jurats dels Premis Ciutat de Barcelona. 5. Proposta de noms per als comitès d’experts en els concursos per a la direcció de les diferents institucions que pertanyen o estan vinculades a l’Ajuntament. 6. Participació com a membres del jurat del premi Hipàtia. 7. Participació com a membres del jurat del premi Joves Creadores de La Bonne. REFORMULACIÓ DEL PROCEDIMENT DE L’ACCIÓ SUBVENCIONAL DE L’ICUB Des del 2017, el Comitè Executiu ha proposat alternatives per a la millora del sistema de subvencions de cultura, amb l’objectiu de poder adaptar-se als nous reptes del s. XXI. D’una banda, es reclamava un sistema més accessible i entenedor per a les persones i les entitats 7 que s’hi volguessin presentar. De l’altra, la necessitat d’establir uns criteris d’avaluació clars, amb uns requisits ben definits, i que el procediment d’atorgament fos diàfan i el més objectiu possible per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Així mateix, es dema- nava que hi hagués un retiment de comptes dels objectius assolits i desenvolupats per part dels subvencionats, a part de l’auditoria econòmica que ja es sol·licita. El novembre del 2020, la direcció de l’ICUB va impulsar una comissió de treball per posar en marxa la reforma. Tot i que encara s’hi està treballant, algunes de les propostes s’han incorporat ja a la convocatòria d’aquest any. Els principals punts de treball fins ara han estat els següents: • Actualitzar els criteris generals d’avaluació per al conjunt de projectes, definint aspectes de nova incorporació com la interculturalitat i la interdisciplinarietat. • Precisar els criteris específics per als diferents àmbits, de manera que s’avaluïn les característiques pròpies de cadascun dels formats dels projectes presentats, per poder posar en relleu la importància, la qualitat i les possibilitats de retorn social característics de cada modalitat. • Definir un protocol i una metodologia per al funcionament de les comissions de valoració, per aconseguir garantir l’objectivitat, la transparència i l’equitat, emfatitzant sobre la igualtat d’oportunitats entre projectes emergents i consolidats, millorant l’equilibri entre la renovació necessària i la sostenibilitat del conjunt de projectes presentats a la convocatòria. El debat s’ha materialitzat en la posada en marxa, en aquesta convocatòria, del programa informàtic GESOL que facilita i clarifica la valoració dels projectes, i suposa un pas enda- vant en la seva ordenació i transparència. S’ha procedit també a la incorporació d’avalua- dors independents, que junt amb membres del Comitè Executiu i de l’ICUB valoraran les propostes, per aconseguir que cada projecte tingui un mínim de tres punts de vista dife- rents. Paral·lelament s’ha elaborat una guia orientativa per als avaluadors. Entenem la reforma del sistema de subvencions com un procés continu que aquest any ha fet un pas endavant. Des del Comitè hauríem desitjat que l’avançament fos més decidit, clar i ambiciós. Malgrat això, som conscients que és un procés delicat, donada la complexitat de les mateixes subvencions, pel seu caràcter general i divers en cada modalitat i les seves circumstàncies històriques. A aquest fet, s’hi afegeix la complexitat administrativa i el marc legal restrictiu en què es mou l’Administració. El Comitè està plenament compromès amb els objectius d’aquest procés. PARTICIPACIÓ EN LES BEQUES BARCELONA CREA Les Beques a la Creació, rebatejades aquest any com a Beques Barcelona Crea, van néixer com a proposta del Comitè per substituir els Premis Ciutat de Barcelona, que l’any 2020 no tenien gaire sentit a causa de la pandèmia. L’objectiu era oferir dotacions econòmiques als creadors per desenvolupar un projecte en un moment molt difícil per a la subsistència. El gran èxit de la convocatòria, a la qual es van presentar més de dues mil persones per 8 a dues-centes beques, va fer palesa la necessitat de la seva existència, una necessitat que l’ICUB ha escoltat establint-ne la celebració anual. La convocatòria va desvelar, a més, l’existència de projectes culturals a la ciutat que no s’havien visibilitzat mai en la convoca- tòria de subvencions. Respecte a l’anterior convocatòria, aquest any s’ha fet una reordenació de les categories i del repartiment de la quantitat de beques després d’una reflexió sobre la primera edició. Cal destacar la insistència de centrar-se en el creador i la introducció d’una subdivisió de guió. Aquest any, però, tot i que es manté la dotació de 6.000 € per beca, l’aportació econò- mica total de l’Ajuntament és més baixa, 1.020.000 €, i la quantitat total de beques ha passat de 225 a 170. El Comitè valora molt positivament la incorporació de les beques a la resta d’ajuts convo- cats per l’ICUB i espera que se n’incrementi la dotació durant els pròxims anys, perquè es puguin establir com un referent sòlid per als creadors de la ciutat. Destaquem també la bona valoració de la convocatòria per part dels altres membres del Consell de la Cultura. REFORMA I PROPOSTA DE JURATS DELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA Durant l’any passat, l’ICUB va plantejar la necessitat de fer una reforma de les categories dels Premis Ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’adaptar-les a la realitat cultural del mo- ment i augmentar la visibilitat dels guanyadors, reduint-ne les categories. En la consulta sobre aquesta reforma, el Comitè Executiu va defensar la necessitat de mantenir categories específiques per poder destacar àmbits que d’una altra manera passen desapercebuts. En la proposta de jurats, que depenen totalment del Comitè Executiu, a més del compromís amb la paritat, el Comitè s’ha esforçat en proposar veus expertes sobre cadascuna de les categories amb una mirada transversal, oberta a la renovació i de diferents edats. S’ha pro- posat un total de 70 persones: 41 dones i 29 homes. De les 14 categories dels Premis Ciutat de Barcelona 2021, 10 han estat presidides per dones i 4 per homes. Hem proposat també com a jurats alguns dels membres de reconeguda vàlua del Consell de la Cultura, per incentivar-ne la participació en les funcions que té atribuïdes el Comitè. PROPOSTA DE JURATS PER ALS CONCURSOS PER LA DIRECCIÓ D’EQUIPAMENTS I INSTITUCIONS En aquest curs passat els membres del Comitè han participat, o bé designant membres o bé amb la seva presència, en els jurats dels concursos següents: Concurs de Direcció de La Capella, Concurs de Direcció del Museu Frederic Marès, Concurs Direcció El Graner, Concurs Direcció Museu de la Música i Concurs de Direcció del Museu de Ciències Naturals. El Comitè ha posat un èmfasi especial en la necessitat de reformar les bases d’aquests con- cursos amb l’objectiu d’assegurar la transparència i el rigor en els projectes i les persones que són escollides per dirigir-les. S’han fet algunes reunions al respecte, però no s’ha acon- seguit avançar gaire, degut a la diversitat i complexitat de les relacions establertes amb cadascuna de les institucions. El Comitè vol remarcar la necessitat de treballar en la direcció 9 de la millora de les bases dels concursos com a element imprescindible per aconseguir la qualitat i la projecció internacional que les nostres institucions necessiten. També destaquem en aquest apartat un cert estancament a l’hora de nomenar direccions de museus d’àmbit municipal. En aquests moments, n’hi ha molts de pendents de nomena- ments o sense direcció des de fa un temps. PARTICIPACIÓ EN LA CONVOCATÒRIA D’ADQUISICIÓ D’OBRA ARTÍSTICA PER PROMOCIONAR CREADORES I CREADORS EN L’ÀMBIT DE L’ART CONTEMPORANI El Comitè Executiu va ser present també en la comissió de valoració de les propostes pre- sentades a la convocatòria d’adquisició d’obra artística, que disposava d’una dotació de 600.000 euros. Plantejada com una mesura extraordinària de rescat amb motiu de la pandè- mia, la convocatòria promoguda per l’Ajuntament a través del Macba tenia com a objectius reconèixer i patrimonialitzar generacions que no estan plenament representades en els fons públics, i fer arribar recursos al conjunt del teixit vinculat a l’art a la ciutat. El Comitè valora molt positivament la iniciativa, que espera que es repeteixi en els pròxims anys. 10 3 I ALTRES ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL CONSELL DE LA CULTURA RENOVACIÓ DE LES COMISSIONS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL La Comissió de Cultura Popular i Tradicional, depenent del Consell de la Cultura, és l’única que té un caràcter permanent dins del Consell. Hi estan vinculades la Comissió de Segui- ment del Protocol Festiu i la Comissió de Seguiment del Seguici Popular de Barcelona. Durant el 2021 s’ha començat a desenvolupar un document de funcionament que reguli la seva activitat i s’ha iniciat la renovació dels membres de les tres comissions, un procés que ha acabat durant el primer trimestre del 2022. També s’han posat en marxa diversos grups de treball, entre els quals destaca la Comissió Tècnica, creada el 2019 per millorar la gestió i tractament de les activitats que realitzen les diferents associacions de cultura popular. L’objectiu inicial era fer un calendari d’actes, començant pels de foc, i establir un marc de col.laboració fluid amb l’Ajuntament. La rea- lització del calendari ha permès iniciar un procés d’unificació de criteris dels diferents districtes i d’aquesta manera facilitar els tràmits i permisos per als diferents actes. Actual- ment es treballa en una eina de gestió que permeti la monitorització i solució de problemes en temps real per resoldre de manera ràpida i eficaç els imprevistos en qualsevol de les activitats. 11 “La renovació dels membres del Comitè Executiu iniciada el 2021 acaba ara amb la incorporació de dues persones vinculades a la creació artística.” 4 I CANVIS AL COMITÈ EXECUTIU BALANÇ D’UNA ETAPA AL COMITÈ EXECUTIU: MARTINA MILLÀ I CRISTINA PUJADES Els membres del Comitè Executiu durant el període 2017-2021 Martina Millà i Cristina Pu- jades volen agrair la col.laboració tant dels altres components del Comitè Executiu com de l’ICUB durant aquest període. Ha estat molt enriquidor conèixer de primera mà com es ges- tiona la cultura des de l’àmbit municipal i poder contribuir a la millora d’aquest projecte col.lectiu, gràcies a la capacitat de diàleg establert amb els responsables de les polítiques culturals a l’ICUB. Així mateix, ha estat una experiència fantàstica poder compartir aquest temps amb els altres membres del CE-CC, professionals en àmbits culturals diferents, i entre tots ajudar a construir una mirada cultural polièdrica que permeti afrontar els rep- tes actuals amb una visió més complexa. Creiem fermament que és a través de la creació d’una xarxa de contactes com la que es pot construir des del Consell de la Cultura que es pot tenir una visió de la situació real del moment que travessem. El Consell aplega un grup de professionals únic, que permet generar transversalitats intersectorials. Un contacte estret entre aquest grup i l’ICUB permet a l’Administració conèixer de prop els diferents agents culturals actius a la ciutat, i de retruc permet que els membres del Comitè i del Consell coneguin el funcionament de l’Institut de la Cultura, que malauradament encara és un gran desconegut. És en aquest sentit que veiem que el Consell és una interfície que permet revertir aquesta situació de desconeixement mutu i apropar l’Administració pública a la cultura no oficial. Aquest ha estat un dels aspectes més rellevants de la nostra participació en el Comitè Executiu del Consell de la Cultura, però també creiem que és un aspecte a treballar i a millorar. NOVES MEMBRES, NOUS PERFILS PER A UNA NOVA ETAPA La renovació dels membres del Comitè Executiu iniciada el 2021 acaba ara amb la incorpo- ració de dues persones vinculades a la creació artística: Alexandra Laudo i Lucía Piedra. Amb elles el Comitè reforça la connexió amb pols creatiu de la ciutat, la mirada intercultu- ral i de gènere, i la inclusió de generacions més joves. 12 ALEXANDRA LAUDO (Barcelona). És una professional independent de mirada oberta, experta en arts visuals i arts performatives, amb una àmplia trajectòria professional en l’àmbit comissarial. Ha treballat en qüestions relacionades amb la narració, el relat i els espais d’intersecció entre les arts visuals i la literatura; la construcció social del temps i l’expe- riència de la temporalitat; la història de la mirada, l’oculocentrisme i les relacions entre la tecnologia i les maneres de veure i mirar; l’ús de la foscor, l’opacitat i l’absència en la pràc- tica artística; i, més recentment, el paradigma de productivitat 24/7 amb relació al consum de cafeïna i altres estimulants, les noves tecnologies i la son i el temps de descans. Ha estat vinculada com a col.laboradora o curadora externa a diferents projectes, entitats i centres d’art de la ciutat de Barcelona: la Sala d’Art Jove, Sant Andreu Contemporani, la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, el Centre d’Art La Capella, la Fundació Joan Miró, o CaixaForum, entre altres. És Llicenciada en Humanitats i postgraduada en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), i ha cursat també un M. A. en arts visuals i museologia a la New York University (Nova York), amb una Beca d’Estudis de la Fundació “la Caixa”. Durant el curs 2015-2016 va ser una de les vuit participants de CuratorLab, el programa internacional d’in- vestigació comissarial de Konstfack (Estocolm). LUCÍA PIEDRA (l’Havana, Cuba). La seva pràctica es pot entendre com un acte de presa de posició, també una activitat discursiva i creativa, una metodologia oberta a desviacions i a l’articulació de dispositius que adquireixen formes molt diferents. Aquestes interac- cions poden oscil.lar des de pedagogies excèntriques i boges (tallers per oferir certificats i regularització en l’espai acadèmic, assignatures ofertes des de l’Institut de Pràctiques i Activismes Afro/Negres) fins a la publicació d’un text crític (en premsa, llibres, un blog o un fanzín), la realització de mapes i peces per a instal·lacions (mapes i rituals de ficcions) o articulacions entre text i so, actualment en un estat molt experimental (articulació entre sons del bloc de l’Est i del Carib). I des d’aquestes pràctiques s’interessa per abordar com es legisla i representa el cos negre com a model subjacent i estès de submissió, la construc- ció de les gramàtiques socials en relació amb les topografies del pensament, les relacions d’enemistat i les seves múltiples reconfiguracions en la societat contemporània, els espais de negociació, els espais de gaudi, la ficció especulativa, les interseccions narratives entre so, text i imatge i les formes de representació que reorganitzen la contranarració. La Lucía és investigadora, comissària independent, professora col·laboradora de la Uni- versitat Oberta de Catalunya i de la Universitat de les Arts de l’Equador i coordinadora del Grup de Pensaments, Pràctiques i Activismes Afro/Negres associat actualment al MACBA però en via de cooperativitzar-se. Docent del Programa d’estudis independents 2021-2022 del Macba. Les seves investigacions i projectes estan travessats per la perspectiva postco- lonial/decolonial, l’activisme antiracista, la interculturalitat i la intersecció entre formes de governabilitat i representació, el pensament crític i els feminismes. Grau de M. A. en Estudis Culturals i Literatura Comparada (UAB) i Museologia, i llicenciada a l’Institut Su- perior d’Art de l’Havana, Cuba. Actualment treballa en el seu projecte predoctoral. 13 “Amb la intenció d’iniciar el debat i l’intercanvi de mirades, des del Comitè Executiu hem volgut afegir en aquest informe una breu valoració de l’any cultural.” 5 I APORTACIONS A L’INFORME D’ALTRES MEMBRES DEL PLENARI Amb la intenció d’iniciar el debat i l’intercanvi de mirades, des del Comitè Executiu hem volgut afegir en aquest informe una breu valoració de l’any cultural per part de les entitats i els membres de reconeguda vàlua que formen part del Consell, a partir de tres preguntes formulades. Algunes de les reflexions recollides ja han estat expressades en el mateix infor- me. Recollim en aquest apartat totes les respostes rebudes com a document annex. • Què penseu de les polítiques culturals que s’han portat a terme en el darrer any des de l’ICUB? • Quins aspectes, en relació amb les necessitats del vostre sector d’activitat, creieu que no s’han abordat des de les polítiques culturals que s’han portat a terme? • Quines polítiques o accions concretes valoreu com a positives per al sector cultural de la ciutat? Aprofitem l’ocasió per agrair la participació de totes les persones i entitats que heu fet arribar les vostres respostes. 14 ANNEX: RECULL DE RESPOSTES REBUDES A LES TRES PREGUNTES FORMULADES 15 QUÈ PENSEU DE LES POLÍTIQUES CULTURALS QUE S’HAN PORTAT A TERME EN EL DARRER ANY DES DE L’ICUB? NICOLÁS BARBIERI Respondre en termes generals sobre el conjunt de les polí- Membre de reconeguda vàlua tiques culturals de l’ICUB és difícil. Si em concentro en els aspectes que conec més directament, crec que hi ha hagut un pas endavant important pel que fa a les polítiques cul- turals i la seva relació amb l’àmbit educatiu. Des d’una mirada més estratègica fins a projectes específics. És cert també que queda molta feina per fer i sobretot per valorar en termes de l’impacte que aquestes polítiques puguin estar generant. Per la seva banda, crec que el Pla de drets culturals també és un pas endavant en termes de polítiques culturals i ciu- tadania, sobretot pensant en les desigualtats existents en l’exercici d’aquests drets. El repte és que tant la ciutada- nia en general com el sector cultural és facin seu aquest pla i, sobretot, la importància dels drets culturals MARTÍ SALES Les dues mesures de govern i el Pla de drets culturals em Membre de reconeguda vàlua semblen molt exhaustius i ambiciosos, una feinada molt aterrada que tinc moltes ganes de veure com es desplega. ASSOCIACIÓ S’ha vist l’inici d’un canvi en les polítiques culturals a la D’ACTORS ciutat que encara cal aterrar per adaptar-se a la realitat I DIRECTORS del sector, amb el coneixement que estem en un moment PROFESSIONALS d’inici de canvis. Apostem per la continuïtat en unes polí- DE CATALUNYA tiques transparents i flexibles que ens integrin en el procés (AADPC) de presa de decisions. 16 Sí que volem fer èmfasi en la necessitat imminent que les polítiques i els models culturals han de millorar la situació de tots els agents artístics amb les eines i els recursos que necessiten per potenciar-se. ASSOCIACIÓ S’ha presentat un ambiciós Pla de drets culturals que segur D’EMPRESES que ajudarà moltes entitats i persones sempre que estigui DE TEATRE ben dotat econòmicament. S’ha explicat al sector privat. DE CATALUNYA S’ha procurat escoltar els diferents agents del sector i cre- (ADETCA) iem que es té una idea clara del mapa teatral, encara que hi ha polítiques que no compartim. Els ajuts a entitats teatrals privades es mantenen, però ens manca una política decidida de visualitzar la consideració i protecció del teixit cultural privat. Els teatres portem de- mandant mesures molt senzilles des de fa més de dos anys i esperem… Sense aquesta consideració no veiem que es pugui tirar endavant cap política. És important el que s’ha fet amb el Festival Grec com a far de cultura en pandèmia. Creiem que necessita més dotació. Els fons de cocapitalitat haurien de notar-se en l’àmbit pri- vat també (alliberament de recursos que podrien ajudar el sector). La política cultural per a Barcelona ha d’anar lligada i coordinada amb la de la Generalitat, i les dues s’han de construir amb el sector privat, que en teatre és majoritari i essencial. Trobem a faltar un treball clar i real de col.laboració publicoprivada (no limitat als ajuts) per engegar projectes ambiciosos culturalment per a Barcelo- na, i de Barcelona al món. Hi ha diàleg i contacte amb els representants culturals, es- pecialment amb en Dani Granados. ASSOCIACIÓ Pensem que s’han desenvolupat polítiques necessàries D’ESCRIPTORS i força valentes, sobretot en relació amb la crisi deriva- EN LLENGUA CATALANA da per la pandèmia de covid-19. La resposta ràpida que (AELC) s’havia donat a aquesta crisi s’ha mantingut després del primer any d’obstacles, el 2020, i l’Associació considera molt positiu que bona part de les activitats i dels ajuts que l’ICUB proposa en relació amb la literatura i els autors s’hagin mantingut, o que fins i tot s’hagin incrementat. 17 La transformació dels Premis Ciutat de Barcelona en be- ques, per exemple, va ser un aspecte molt positiu, i el fet de mantenir les beques un cop es reprenguin els premis com a tals és un encert. També el manteniment de les beques Montserrat Roig i Carme Montoriol, és clar. En aquest sentit, i també pel que fa als esdeveniments, l’ICUB ha estat un exemple de normalitat i valentia, de compromís amb l’ecosistema literari. ASSOCIACIÓ La valoració des de l’Associació de professionals de la DE PROFESSIONALS Dansa de Catalunya és molt positiva. En constant diàleg, DE LA DANSA DE tant pel que fa a les línies d’ajudes com a l’atenció a les CATALUNYA possibles línies d’acció marcades des d’entitats com la nos- (APDC) tra i que es desenvolupen tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana. ARTIBARRI La nostra sensació és que han sigut unes polítiques benin- tencionades, i amb un mar de discurs i teoria que compar- tim (drets culturals) i portem des del 2004 fomentant. Hi ha hagut un acostament real entre Educació i Cultura que és molt benvingut. Ara bé, la sensació final és negativa, ja que veiem mesures “fum” que no afecten aspectes rellevants de l’ecosistema de la cultura comunitària (mou quasi 4 milions d’euros a Bar- celona) i que ha obviat l’arrelament territorial. Les políti- ques han anat a favor de programes “marca blanca” ICUB (Districte Cultural o “Creadors en residència”) que no aca- ben de tenir una governança i un treball arrelat de proxi- mitat amb les creadores i les comunitats dels territoris. També s’ha posat molt d’èmfasi en drets dels creadors i en un canvi de model cultural, quan, en realitat, es pro- mouen grans esdeveniments o equipaments (línia quasi continuista al 2014 i al PSC del 2016). A més, s’inclou algun aspecte de proximitat a manera de greenwash o community wash, però que no repercuteix en els nostres projectes. En l’informe de “Cultura de base” ja vam incloure una esmena específica al Pla de drets culturals i la seva mirada sobre l’acció comunitària. 18 ASSOCIACIÓ DE MÚSICS En general les considerem positives, creiem que van en la DE JAZZ I MÚSICA bona direcció. Tot i així, encara sembla prematur jutjar MODERNA DE CATALUNYA la majoria de línies de la segona mesura de govern pre- (AMJM) sentada per l’ICUB, ja que moltes d’elles estan encara per desenvolupar. COORDINADORA Hi ha la sensació que en línies generals totes les polítiques DE COLLES que s’han dut a terme per recuperar la cultura durant la CASTELLERES pandèmia o després són positives. Especialment allò que DE CATALUNYA fa referència a intentar mantenir les entitats i organitza- cions en l’aspecte econòmic, en forma de manteniment de convenis o subvencions. Tot i així, malgrat tot, potser en alguns casos ha estat insuficient i caldrà analitzar-ne quins. També hi ha la sensació que s’hagués pogut fer més pressió en el retorn de l’activitat. ENS DE Les polítiques que vol executar l’ICUB durant els pròxims L’ASSOCIACIONISME anys estan resumides en el Pla de drets culturals ‘Fem cul- CULTURAL CATALÀ tura’, presentat l’abril del 2021. Des de l’ENS, compartim la filosofia que motiva el Pla, és a dir, la convicció que la cultura ha de ser un dret universal, el tercer pilar de l’es- tat del benestar juntament amb l’educació i la sanitat. En el punt 3 (Cultures populars: dret a les pràctiques po- pulars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social) es presenta un decàleg d’accions: “1. Crear un espai de coordinació municipal per al seguiment de programes, recursos i accions municipals en els àmbits de la in- terculturalitat, el feminisme i l’educació en matèria de cultura popular. 2. Desenvolupar un calendari festiu de cultura popular que sigui reflex de la diversitat cultural i desenvolupar accions de memò- ria i commemoratives que promoguin el reconeixement dels dife- rents elements referencials. 3. Desenvolupar un programa de cultura popular destinat a equi- paments culturals que promogui la diversitat cultural amb una perspectiva intercultural. 4. Dissenyar programes educatius per als equipaments culturals i de proximitat centrats en la diversitat i la mediació cultural. El disseny i la implantació d’aquests programes s’ha de realitzar en aliança amb el tercer sector de la ciutat. 19 5. Iniciar el procés de reflexió i debat necessari per actualitzar el model de xarxa, la missió i els valors de les Cases de la Festa. 6. Desenvolupar un sistema d’informació a partir d’indicadors específics en l’àmbit de les cultures populars, posant èmfasi en la participació, la diversitat i el diàleg intercultural. 7. Dissenyar programes específics en l’àmbit de la cultura popu- lar amb l’objectiu de lluitar contra el racisme, l’exclusió, la dis- criminació i l’estigmatització per raons de diversitat cultural o religiosa, d’origen, de gènere, funcional, d’edat, etc. 8. Dissenyar accions específiques de reconeixement de la diver- sitat de bagatges culturals i dels drets històrics del poble gitano. 9. Desenvolupar un programa de mesures de reconeixement dels pobles minoritzats en origen. 10. Crear i impulsar un grup de treball per festes majors entre diferents àrees municipals i de districtes per tal d’ajudar a con- solidar-les i desenvolupar la seva tasca entorn de l’accés i la par- ticipació cultural. 11. Unificar els criteris i els processos administratius segons ti- pologies d’actes per a la sol·licitud de llicències i permisos d’ús de l’espai públic. 12. Potenciar mecanismes per a la interlocució i l’acompanya- ment amb l’objectiu d’atendre les demandes dels diferents col- lectius de l’àmbit de les cultures populars, amb independència de la forma amb què aquests col.lectius s’estructurin.” Els objectius d’aquestes mesures són lloables, però des de l’ENS considerem que cal tenir presents quatre coses: • Concreció. La majoria de mesures són encapçalades pels verbs “desenvolupar”, “dissenyar”, “potenciar”, “iniciar”. Es troben a faltar mesures palpables, que transcendeixin l’àmbit administratiu i tinguin una incidència real explí- cita. • Participació. El Pla es concep com una eina per fomen- tar la participació cultural. Irònicament, però, ja marca unes línies d’actuació definides. Considerem que la millor manera de fomentar la participació cultural és garantir tres coses: recursos econòmics a les entitats, possibilitat d’utilitzar equipaments públics i evitar ingerències de l’Administració pública a les associacions. Pensem que el model de Cases de la Festa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona segueix aquesta filosofia, que no s’hauria d’abandonar. • Interculturalitat. En aquest punt som especialment crí- tics. Considerem que, si es desitja l’adaptació de la població nouvinguda a la societat barcelonina, s’ha de plantejar un 20 paradigma completament nou. No es tracta que en l’àmbit “cultures populars” es posi èmfasi en la diversitat, sinó que aquesta diversitat sigui un factor present en el con- junt d’àmbits culturals, com s’esdevé en la concepció de les polítiques d’igualtat entre dones i homes. Per enten- dre’ns: una persona d’origen pakistanès ha de poder optar a les convocatòries generals de subvencions (si es consi- dera oportú, amb criteris de discriminació positiva), no pas a les línies d’interculturalitat; plantejar-ho així és una pràctica benintencionada però segregacionista. • Salvaguarda del llegat històric i arxivístic. Conside- rem que les mesures ignoren la protecció del patrimoni cultural immaterial català, és a dir, de totes aquelles ma- nifestacions heretades des de fa segles: bestiari, imatgeria, patrimoni coral, tècniques associades als establiments emblemàtics, etc. Tampoc s’incideix en mesures per allibe- rar continguts sobre cultura popular, un àmbit en el qual l’ICUB ha realitzat una bona tasca en la darrera dècada. FAD, FOMENT Atenent les limitacions pressupostàries i l’impacte de la DE LES ARTS pandèmia les considerem positives i encertades. I DEL DISSENY GREMI D’EDITORS Pel que fa al sector del llibre, volem destacar la col.labo- DE CATALUNYA ració en l’organització del Sant Jordi i el Llibrestiu i el suport al Forum Edita i les diferents fires i festivals, com el Saló del Manga i el Còmic i La Setmana del Llibre en català. A banda d’això, cal assenyalar la importància de seguir apostant i treballant amb diversos festivals vinculats al món del llibre, com Món Llibre, BCNegra, Novel.la Histò- rica i el recent de gènere fantàstic, entre d’altres. PLATAFORMA ASSEMBLEÀRIA Agraïm molt la interlocució fluida amb el teixit associatiu. D’ARTISTES DE CATALUNYA (PAAC) 21 QUINS ASPECTES, EN RELACIÓ AMB LES NECESSITATS DEL VOSTRE SECTOR D’ACTIVITAT, CREIEU QUE NO S’HAN ABORDAT DES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS QUE S’HAN PORTAT A TERME? NICOLÁS BARBIERI Entenc que tenim un repte pendent compartit entre Ajun- Membre de reconeguda vàlua tament i universitats. Repensar i impulsar el rol de les universitats com a agents culturals a la ciutat. Certament s’ha avançat en aquest aspecte els darrers anys, però crec que les universitats han de jugar un rol molt més impor- tant no només en la programació cultural, sinó fonamen- talment en la promoció de la pràctica cultural, la creació, la participació comunitària, etc. A l’Amèrica Llatina hi ha bons exemples d’universitats compromeses amb els drets culturals i l’equitat en la participació. MARTÍ SALES No pertanyo a cap sector en concret perquè treballo amb Membre de reconeguda vàlua molts àmbits diferents (museus, editorials, teatre, música), la meva mirada és més multisectorial, de ciutat, i crec que hauria de ser la predominant a l’hora d’articular els dis- cursos que generem els membres del Consell de la Cultura, per abandonar d’una vegada i per totes l’escombrar cap a casa, el “qué hay de lo mío” que massa vegades es donava en els plenaris. A banda d’això, se’m fa difícil detectar grans oblits perquè, com deia, fa tota la sensació que s’ha treballat amb molta minuciositat cada aspecte de l’ecosistema cultural de la ciutat. 22 ASSOCIACIÓ En relació amb la creació, les residències són vitals per al D’ACTORS creixement creatiu artístic, és important posar fil a l’agu- I DIRECTORS lla en el desenvolupament d’aquest pla i que les fàbriques PROFESSIONALS de creació siguin un pol clau. DE CATALUNYA Donar un paper més rellevant a les entitats articuladores, (AADPC) que, al capdavall, som les que treballem i lluitem per pro- fessionalitzar el sector. Per aquest motiu, és indispensable simplificar la part burocràtica de tots els tràmits (model unificat de sol·licitud de subvencions, finestreta única, preveure que els ajuts que se’ns concedeixin segueixin un model adaptat, interlocucions i comunicació amb el personal tècnic de l’Ajuntament més accessible i directe, per exemple). ASSOCIACIÓ En el cas de la nostra entitat, l’associació d’escriptors més D’ESCRIPTORS gran i representativa del país, ens preocupa el compromís EN LLENGUA CATALANA de les institucions amb la normalització i la promoció de (AELC) la llengua catalana; l’ICUB no n’és una excepció. Creiem urgent desenvolupar polítiques de discriminació positiva envers els creadors en llengua catalana, i de promoció i di- vulgació de la nostra obra entre els lectors. En aquest sen- tit, seria interessant que aquest reforç positiu, en pro de la diversitat i contra la minorització lingüística, es veiés reflectit encara més en la programació dels actes de l’ICUB o en què l’ICUB participa, i també que es manifestés de manera clara el compromís i la prioritat del català com a llengua de cultura a Barcelona (naturalment, no com a única llengua de cultura, però sí com la que hi té més tradició i com a llengua d’acollida a qualsevol membre nouvingut en l’àmbit cultural barceloní). ASSOCIACIÓ Continuem reivindicant una direcció artística per a un DE PROFESSIONALS dels esdeveniments més destacats que afecta el nostre sec- DE LA DANSA DE tor, Dansa Metropolitana, que fugi de la immediatesa i de CATALUNYA la necessitat programàtica i que dibuixi un full de ruta de (APDC) llarg recorregut que afecti no únicament l’exhibició sinó també l’àmbit educatiu, de producció, comunitari, etc. Cal parlar de renovacions en les mirades artístiques de pro- grames com el Grec, la Mercè i Dansa Metropolitana per tal de donar noves oportunitats a altres maneres de fer. 23 Uns relleus que es produeixen en algunes fàbriques de cre- ació i en altres no, que semblen càrrecs perpetus. ARTIBARRI No s’ha fet cap priorització cap a les pràctiques d’arts co- munitàries ni cap canvi estructural. Necessitem subven- cions amb un termini llarg per poder tirar endavant pro- cessos que, a més, són molt complexos (és urgent canviar el model de subvencions, mireu l’exemple que la resolució arribi al juny, és un sense sentit!!). A més, realment no hi ha partides específiques, ni cap pro- grama o esdeveniment de ciutat (es va eliminar el progra- ma Artipart!!) Trobem a faltar que es pressionin els equipaments cultu- rals grans per desbordar el seu impacte més enllà. També l’espai de Taula de Cultura Comunitària en l’àmbit de ciu- tat que es va proposar des de l’informe “Cultura viva” no avança. Grans infraestructures com Grec, Virreina i altres equi- paments no preveuen projectes sòlids de mediació i treball comunitari sostenibles. A la Mercè sempre es creen rela- cions unipersonalistes (qui té accés o capital cultural hi pot fer algun projecte participatiu). ASSOCIACIÓ La presència del circ en els grans equipaments públics en- DE PROFESSIONALS DE cara és mínima. A Barcelona no existeix cap espai d’exhi- CIRC DE CATALUNYA bició de circ i, durant els últims anys, hem vist també com (APCC) s’han perdut iniciatives com el Festival Sant Martí de Circ. Des de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya hem rebut amb molta sorpresa la notícia de la pèrdua de la categoria de Circ, que a partir d’ara passarà a la categoria genèrica d’Arts Escèniques, i veiem amb preocupació que al jurat no hi ha cap persona especialista. El diàleg amb l’associació creiem que és limitat, no vam ser consultades per a l’elaboració del Pla de drets culturals. Volem iniciar un espai de debat amb l’Ajuntament de Bar- celona per tal de generar un marc de convivència amb els artistes de circ a gorra. 24 ASSOCIACIÓ Creiem que falta abordar seriosament les polítiques sobre DE MÚSICS DE JAZZ les condicions laborals dels músics. Des de l’ICUB s’ha de I MÚSICA MODERNA fer més pressió al Govern central per reconduir la pro- DE CATALUNYA blemàtica en la contractació de músics en espectacles pú- (AMJM) blics, més tenint en compte que el grup polític de Govern a Barcelona coincideix amb el del Ministeri de Treball. COORDINADORA DE Aquest any encara no s’ha pogut tornar a la normalitat, COLLES CASTELLERES en relació amb el que dèiem en l’anterior resposta creiem DE CATALUNYA que ha faltat un impuls per al retorn de l’activitat, a banda d’una millora entre la comunicació del sector amb l’Admi- nistració. En aquest sentit, pensem que hi hauria d’haver hagut alguna política mes proactiva per al retorn que no pas esperar a veure què feia el sector. ENS DE Considerem que és inadmissible que la direcció del Museu L’ASSOCIACIONISME Etnològic i de les Cultures del Món (MUEC) de Barcelona CULTURAL CATALÀ i del Museu de la Música de Barcelona estiguin vacants. Des de l’ENS, pensem que el MUEC ha de ser un centre acadèmic de referència per als col·lectius de cultura po- pular i, al mateix temps, un equipament que vetlli perquè el conjunt de la societat barcelonina —i específicament aquells districtes i barris amb menys capacitat adquisiti- va— coneguin el patrimoni cultural de la seva ciutat i el seu país. El desmantellament del projecte Museu Nòmada és una notícia dolenta, en la mesura que allunya el MUEC del teixit associatiu de Barcelona. D’altra banda, valorem que l’ICUB hauria d’agilitzar els tràmits requerits a les entitats per a l’ocupació de vies pú- bliques. En un moment de recuperació de l’activitat cul- tural festiva, quan encara no podem calibrar ben bé quin ha estat l’efecte de la pandèmia en les entitats, és impor- tant posar les màximes facilitats possibles per tal que les associacions tornin a apoderar- se dels carrers. Compar- tim l’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona de pacificar els carrers per tal que en puguin fer ús les persones, no pas els vehicles. En aquest empeny, i també en la línia de fomentar la cultura comunitària, cal eliminar obstacles a l’organització d’activitats a l’espai públic. 25 FAD, FOMENT Falta més atenció al món del disseny, Barcelona ha deixat DE LES ARTS de ser la ciutat del disseny i és una llàstima haver perdut I DEL DISSENY aquest actiu de marca que existia. GREMI D’EDITORS • Consolidar i fer visible el lideratge editorial de Barcelona DE CATALUNYA al món i apostar més clarament per la projecció interna- cional de Barcelona com a Ciutat de la Literatura. • Impulsar el foment de la lectura amb idees renovadores en col.laboració amb les institucions del món del llibre i els organismes educatius. • La Gran Biblioteca de Barcelona. • Consolidar el teixit de llibreries de Barcelona, sobretot, en els barris més allunyats del centre amb polítiques fis- cals que ajudin directament aquests negocis com a centres culturals. • Altres projectes que van quedar sense materialitzar-se en el que es va anomenar Mesura de govern del sector del llibre del 2017. PLATAFORMA Cal més presència de les tres associacions professionals a ASSEMBLEÀRIA la presa de decisions. Reclamem més governança compar- D’ARTISTES tida; hem presentat una esmena als estatuts de Manifesta DE CATALUNYA al.legant que creiem necessari que dins del seu Comitè ciutadà hi hagi presència del teixit associatiu (les entitats representatives del sector ACCA/GAC/Ab/PAAC) i no només “sis persones de reconegut prestigi”. Creiem que s’ha de repensar el model de funcionament de les fundacions d’art privades (Sunyol, Miró, Tàpies, Brossa, etc.) amb fons públics de la nostra ciutat per ga- rantir-ne la transparència, el bon ús dels recursos públics que reben, la protecció del patrimoni que custodien i els drets d’artistes i treballadores que hi col·laboren. Creiem també que les administracions públiques implicades amb totes aquestes fundacions tenen la responsabilitat de vet- llar perquè això sigui així i que per tant s’han de posicio- nar i implicar en la lamentable situació d’aquestes i altres fundacions. 26 Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats: ens preo- cupa la reducció de competències, espai i pressupost a la seva direcció, així com la seva impossibilitat a l’hora de formar equip, donada la externalització de tots els serveis. Ens preocupa que el model de contractació de professio- nals de la cultura sigui a través de licitació i dins el règim d’autònoms. 27 QUINES POLÍTIQUES O ACCIONS CONCRETES VALOREU COM A POSITIVES PER AL SECTOR CULTURAL DE LA CIUTAT? NICOLÁS BARBIERI Novament la meva resposta està vinculada als aspectes Membre de reconeguda vàlua que conec de més a prop. Per això crec que les beques deri- vades dels Premis Ciutat de Barcelona han estat una me- sura positiva per al sector. Crec, però, que el repte pendent continua sent arribar a molts agents i comunitats cultu- rals que no se senten part d’aquest sector o que han estat exclosos històricament. D’altra banda, també conec de primera mà el treball de l’Observatori de dades culturals i entenc que, tot i les limi- tacions existents, s’ha avançat en la generació de coneixe- ment rellevant per al sector. MARTÍ SALES Crec que és molt bona pensada mantenir les Beques Bar- Membre de reconeguda vàlua celona Crea, que tan bé van anar per al món de la cultura. I em sembla fantàstic que es posi en marxa la Sala BAM, molt necessària per recosir el teixit de sales de música en directe, tan tocat pel monocultiu dels macrofestivals. ASSOCIACIÓ La futura materialització del pla que proposeu, en espe- D’ACTORS cial les residències artístiques als espais de cultura viva, el I DIRECTORS programa Barcelona Districte Cultural, etcètera, sempre PROFESSIONALS que es garanteixi l’aplicació dels convenis sectorials per- DE CATALUNYA tinents. (AADPC) Valorem molt positivament el projecte de baixos de pro- tecció oficial cultural, ja que potenciarà moltíssim l’inter- 28 canvi cultural i la dinamització veïnal, com també poten- ciar el treball que realitzem des de la cultura. Aprofitem per demanar l’impuls de la creació de la Casa del Teatre, com també es vol obrir la Casa de la Música, tot i que seria més interessant crear la Casa de les Arts Escèniques i la Música. A títol informatiu, fa uns anys vam començar a parlar de la creació d’una acadèmia de les arts catalanes a Catalu- nya, un embrió de projecte susceptible de reobrir amb la complicitat de les administracions i el sector cultural. ASSOCIACIÓ La Quinzena de Dansa és un bon projecte, però es multipli- D’EMPRESES DE caria amb agents privats. I caldria enfocar més aviat que TEATRE DE CATALUNYA tard el problema de les joves companyies i de les de fora de (ADETCA) Barcelona, que coneix l’ICUB. • Respecte als teatres i espectacles mitjans i grans, suport mediàtic amb campanyes. Respecte als petits, suport a “On el teatre batega” i a les campanyes escolars. • Salvació del projecte Antic Teatre. • Ajut a l’ampliació de teatres com l’Àtrium i altres que estan demanant ajut per llicències per créixer. • Agilitat i protecció en les llicències als projectes culturals. • El Paral.lel cultural. • Mapa teatral: Dani Granados coneix el concepte. Rescat d’espais però amb gestió professional privada pactada amb sector. ASSOCIACIÓ Les iniciatives que considerem més positives són les se- D’ESCRIPTORS güents: EN LLENGUA CATALANA • La conversió dels Premis Ciutat de Barcelona en beques, (AELC) i, un cop restituïts els remis, el manteniment de les beques com una manera de donar suport a projectes vinculats d’una manera o una altra a la ciutat. 29 • El manteniment de les beques d’escriptura Montserrat Roig i Carme Montoriol, que any rere any s’estan conver- tint en un referent per als professionals del sector. • El naixement del Festival 42, de gèneres fantàstics, i l’es- pecial atenció que el certamen va parar al boom d’escrip- tura fantàstica en llengua catalana, un molt bon exemple del camí a seguir per tal de contribuir a la preservació, la normalització i la promoció de la literatura catalana. • El primer gest de l’anterior comissionat de Cultura i del ge- rent de Biblioteques de Barcelona, Joan Subirats i Ferran Burguillos, de convidar un autor en llengua catalana a pronunciar un dels discursos de Sant Jordi 2021, en aquell cas Pol Guasch; i sobretot el compromís que l’escriptor o escriptora que farà el pregó l’any 2022 sigui un autor en ca- talà, després del greuge arrossegat durant gairebé 10 anys. ASSOCIACIÓ El Pla de drets culturals de la ciutat és una a de les apostes DE PROFESSIONALS DE que valorem més positivament des de l’associació. LA DANSA DE CATALUNYA (APDC) ARTIBARRI • Premis Barcelona 2020, amb la mirada oberta (no sense la cultura comunitària o educació ). • Defensa dels drets dels treballadors i drets culturals. • Increment d’ajudes a la cultura aplicades a processos al territori. • Millores de contractació. • Pla de museus amb temes de territoris i implicació comunitària. • Educació-cultura i territori • Implicació mirada intercultural i de gènere • Implicació pla de barris i cultura amb èmfasi en projectes d’arrel comunitària en cultura 30 ASSOCIACIÓ Nous processos i concursos per a la gestió d’equipaments. DE PROFESSIONALS DE CIRC DE CATALUNYA (APCC) ASSOCIACIÓ DE La política sobre els baixos de protecció oficial per a acti- MÚSICS DE JAZZ vitats artístiques, les noves fàbriques de creació i la nova I MÚSICA MODERNA Casa de la Música (antiga Barts). DE CATALUNYA (AMJM) COORDINADORA DE Totes aquelles polítiques i manteniment de convenis enca- COLLES CASTELLERES ra que no hi hagués hagut activitat. Per exemple, que han DE CATALUNYA permès que les entitats poguessin mantenir la seva activi- tat, tenint en compte no només la pròpia de cultura popu- lar, sinó també l’activitat social. Ja que d’alguna manera això ha permès que el retorn hagi estat més fàcil. ENS DE Des de l’ENS tenim una perspectiva àmplia de les reaccions L’ASSOCIACIONISME que ha provocat la pandèmia en moltes poblacions de Ca- CULTURAL CATALÀ talunya. Des d’aquesta mirada panoràmica, estem d’allò més satisfets amb la resposta que ha tingut l’ICUB. Enlloc d’ajornar o cancel.lar actes, com tants altres municipis, els ha adaptat per garantit que es poguessin continuar organitzant. La cancel.lació d’actes no s’ha produït per deixadesa política, sinó per les directrius d’obligat com- pliment del PROCICAT. En aquesta línia, també valorem positivament que l’ICUB hagi impulsat i consolidat les Beques Crea Cultura per re- vertir els efectes negatius de la pandèmia. És una mesura excel.lent, si bé considerem que s’haurien d’equilibrar les beques que es distribueixen en cadascuna de les vuit lí- nies. Així, només s’atorguen 8 de les 170 beques a projectes de cultures populars (4,7%). Més enllà de la covid-19, pensem que l’ICUB està fent una bona feina en l’àmbit de la cultura popular en els darrers 31 anys. Es fan molts esforços en l’àmbit comunicatiu, amb la publicació d’un butlletí setmanal, i també en la programa- ció d’activitats segons el cicle festiu. FAD, FOMENT Destacaríem les polítiques d’unir cultura i ciència. DE LES ARTS I DEL DISSENY GREMI D’EDITORS Volem destacar la col·laboració en l’organització del Sant DE CATALUNYA Jordi, el Llibrestiu i la Setmana del Llibre, així com el su- port a les Fires del Còmic i del Manga i el Forum Edita. PLATAFORMA • Que les Beques Premis Ciutat de Barcelona tinguin conti- ASSEMBLEÀRIA nuïtat a través de les Beques Barcelona Crea. El sector les D’ARTISTES celebra molt, l’alta participació justifica la seva necessitat. DE CATALUNYA Només volem transmetre que, degut a la tardança en els pa- (PAAC) gaments, aconsellem/demanem que les bases especifiquin quan es duran a terme aproximadament perquè l’artista es pugui organitzar pel que fa a l’aspecte pressupostari. També seria bo, en benefici de l’interès del projecte, que l’artista tingui un any per desenvolupar-lo des que es fan els pagaments. • La convocatòria d’adquisicions d’obra de l’Ajunta- ment, que esperem que es repeteixi periòdicament. Degut a la tardança en els pagaments, demanem que a les bases s’adverteixi de la data aproximada en la qual es podran dur a terme, encara que es tracti d’uns mesos després i perquè l’artista ho pugui tenir en compte. • Celebrem l’assignació de les noves direccions de La Ca- pella i del Macba a través de concurs públic, i també recla- mem que l’Ajuntament en faci seguiment amb la finalitat que les directores puguin tirar endavant el projecte esco- llit. • Que s’hagi desestimat la possibilitat d’obrir un nou equi- pament amb l’extensió de l’Hermitage a la ciutat. 32 ABRIL 2022