Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal INFORME D’IMPACTE DE GÈNERE Codi: 45IIG/2021 PROJECTE D’ORDENANCES FISCALS PER A L’ANY 2022 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Contingut Síntesi: valoració global de l’impacte de gènere ...........................................................................................2 0. Introducció als informes d’impacte de gènere ........................................................................................3 1. Descripció del projecte .............................................................................................................................4 2. Vinculació amb objectius programàtics i disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere ......9 3. Anàlisi d’aspectes formals i metodològics ............................................................................................ 12 4. Anàlisi d’impacte de gènere .................................................................................................................. 13 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació del projecte ........................................................................ 13 4.2. Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere en el projecte ........................................ 20 4.3. Previsió de resultats .................................................................................................................... 26 5. Valoració a càrrec d’organitzacions feministes i entitats de dones ...................................................... 29 6. Valoració global de l’impacte de gènere ............................................................................................... 29 7. Recomanacions ..................................................................................................................................... 30 1 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal SÍNTESI: VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE L’avaluació de l’impacte de gènere del projecte d’Ordenances Fiscals per a l’any 2022 determina que tindrà un impacte transformador de desigualtats de gènere, en grau lleugerament positiu. 2 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 0. INTRODUCCIÓ ALS INFORMES D’IMPACTE DE GÈNERE L’avaluació d’impacte de gènere pretén fer visible que les normes i les polítiques públiques no són neutres al gènere, i que tenen un impacte diferent en dones i homes, tot i que això no estigués previst ni es desitgés. Tractar de forma homogènia persones que parteixen d’una situació desigual, reprodueix aquesta desigualtat. Per això, les polítiques homogènies per a tota la població no solen ser neutres, sinó cegues, pel que fa al gènere. Així, l’avaluació d’impacte de gènere pretén “estimar els diferents efectes (...) de qualsevol política o activitat sobre temes específics en termes d’igualtat de gènere” (Comissió Europea, 2009). En aquest context d’avaluació, un informe d’impacte de gènere és un document que acompanya els projectes normatius i de polítiques públiques, i en el qual es fa una avaluació prospectiva (és a dir, prèvia i estimada) del seu impacte en funció del gènere, amb l’objectiu d’identificar i prevenir el manteniment o increment de les desigualtats de gènere, tot realitzant propostes de modificació del projecte. En l’àmbit català, la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes, estableix que la transversalitat de la perspectiva de gènere ha de ser un dels principis de funcionament dels poders públics: “els poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes” (article 3). El seguiment d’aquest mandat queda recollit en l’àmbit local per mitjà de les Directrius per a l’elaboració de normes municipals adoptades per acord de Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona del 15 d’abril de 2015. En concret, l’article 140 estableix que tot projecte normatiu s'ha d'acompanyar amb una memòria d’avaluació de l'impacte normatiu, o d'antecedents. Aquesta avaluació ha d’integrar una anàlisi d'impacte de gènere, en la qual s'avaluen “els resultats que es puguin derivar de l’aprovació del projecte des de la perspectiva de l’eliminació de desigualtats i de la seva contribució a la consecució dels objectius d'igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i homes”. Més específicament, el Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019) estableix el caràcter obligatori dels informes d’impacte de gènere de les propostes normatives (article 9): “Les propostes normatives, de pressupostos municipals, d’instruments de política fiscal municipal (ordenances fiscals, taxes i preus públics) i de planejament urbanístic s’acompanyaran d’informes d’impacte de gènere, elaborats amb metodologia d’anàlisi que permeti conèixer i fer una avaluació prospectiva de les repercussions en la igualtat o desigualtat entre dones i homes que es poden derivar de la seva aprovació, amb objecte d’identificar i prevenir la producció, el manteniment o l’increment d’aquestes desigualtats de gènere, i fer propostes de modificació del projecte, si escau”. Aquesta obligatorietat inclou les ordenances, els reglaments, els decrets (en tant que normativa) i els preus públics, i en conseqüència el present projecte d’ordenances fiscals. La Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, de l’Ajuntament de Barcelona, ha elaborat una metodologia pròpia que permet realitzar una anàlisi sistemàtica de la normativa municipal des del punt de vista de l’impacte de gènere. Aquesta metodologia segueix les directrius d’organismes internacionals (p. ex: Comissió Europea) i es basa en l’anàlisi del resultat o efecte que té la normativa, pressupost o política fiscal 3 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal sobre dones i homes, i les possibilitats que ofereix com a eina per acabar amb les desigualtats de gènere, o bé el risc que contribueixi a perpetuar-les o aprofundir-les. Quant a la valoració global de l’impacte de gènere, es fa de manera graduada:  si s’estima que és un projecte reproductor de desigualtats, s’especifica si tindrà un impacte lleugerament negatiu o molt negatiu.  si es considera que és un projecte transformador de desigualtats, s’especifica si tindrà un impacte lleugerament positiu o molt positiu. 1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE A continuació es presenta un llistat dels impostos i taxes analitzades amb una breu descripció del seu objecte. Nom 1. Ordenança fiscal reguladora de l’Impost de Béns Immobles (IBI). S'estableix l'impost sobre béns immobles com a tribut directe de caràcter real que Objecte grava el valor dels béns immobles. Nom 2. Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE). Gravar l'exercici dins el terme municipal d'activitats empresarials, professionals o Objecte artístiques, tant si s'exerceixen o no en un local determinat, i tant si es troben o no especificades en les tarifes de l'impost. 3. Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Nom Obres (ICIO). Gravar qualsevol construcció, instal·lació o obra que exigeixi l’obtenció de la Objecte corresponent llicència d'obres o urbanística (s’hagi obtingut o no aquesta llicència) sempre que l'expedició correspongui a l’Ajuntament. Nom 4. Taxes per serveis generals. Establir taxes per la tramitació de llicències i altres documents expedits per l’Administració municipal, així com la tramitació o elaboració, a instància de part, Objecte d’autoritzacions, informes tècnics, estudis i documents no regulats en altres ordenances fiscals. 4 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Nom 5. Taxes per Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Establir taxes per la prestació de Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Objecte Salvament. Nom 6. Taxes per serveis urbanístics. Establir taxes per les activitats dels serveis urbanístics municipals, tant tècniques Objecte com administratives, que es refereixin, afectin o beneficiïn de forma particular el subjecte passiu. 7. Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica Nom (IVTM). Gravar la titularitat dels vehicles de tracció mecànica aptes per a circular per les Objecte vies públiques, qualsevol que en sigui la classe i categoria. Nom 8. Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials. Establir taxes per les prestacions de la Guàrdia Urbana i per l’atorgament Objecte d’autoritzacions per a circulacions especials i pel servei de conducció i acompanyament de vehicles. 9. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic Nom municipal i la prestació d’altres serveis (Ocupació de via pública). Establir taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini Objecte públic municipal i la prestació de serveis de gestió municipal sobre el domini públic estatal. 10. Ordenança fiscal reguladora del recàrrec a l’impost sobre les estades en Nom establiments turístics. Recàrrec a l’estada, amb pernoctació o sense, en establiments i equipaments Objecte turístics gravats en els mateixos termes que fa l’impost sobre les estades en establiments turístics. Nom 11. Taxes per serveis culturals. Establir taxes per les visites als museus i les exposicions municipals, excepte les Objecte exposicions temporals, com també per les cessions temporals d’ús de locals i espais. 5 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 12. Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic Nom local i la prestació d'altres serveis a favor d’explotadors de serveis de telecomunicacions per estendre xarxes de comunicacions electròniques. Establir taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal i la prestació de serveis associats, a favor d’explotadors de Objecte serveis de telecomunicacions per estendre xarxes de comunicacions electròniques. 13. Taxa pel servei de recollida de residus municipals generats en els domicilis Nom particulars. Regulació de la taxa pel servei de recollida de residus municipals generats en els Objecte domicilis particulars. Nom 14. Ordenança fiscal general. Establir els principis bàsics i les normes generals de la gestió, inspecció, recaptació i revisió aplicables a tots els tributs municipals. Amb caràcter general, Objecte cal considerar aquests principis i normes com a parts integrants de les ordenances fiscals de cadascun dels tributs en allò que no regulin expressament. D’altra banda, existeixen tot un seguit d’ordenances fiscals i taxes que no es veuran modificades per a l’any 2022 i, per tant, no seran objecte d’anàlisi. A saber:  Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (Plusvàlues).  Taxes de mercats.  Taxes per serveis relatius a sacs i contenidors de runa i altres serveis ambientals (Gestió de Residus).  Taxes de clavegueram.  Taxes per a l’estacionament regulat de vehicles a la via pública (ÀREA).  Taxes per serveis de registre, prevenció i intervenció sanitària relatius a animals de companyia.  Taxes per a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general (Empreses de subministraments).  Taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas, aigua i hidrocarburs (Transport d’energia).  Taxes per a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal, a favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil.  Taxes per serveis especials d’enllumenat públic.  Taxes per a la utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals.  Contribucions especials. 6 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Quant a la participació quantitativa al Pressupost Municipal, cal tenir present la diferent contribució de cadascun dels tributs que s’analitzen. Per il·lustrar-ho, a continuació es presenta una taula on s’aprecia la gran rellevància quantitativa dels impostos sobre el capital (IBI, plusvàlues d’immobles, vehicles), que representen un 28,4% del total del Pressupost Municipal. Tipus d’ingrés Import % sobre total Transferències de l’Administració de l’Estat 1.130.117.720 € 34,7% Impostos sobre el capital (IBI, plusvàlues immobles, vehicles) 923.973.238 € 28,4% Transferències de comunitats autònomes 112.810.313 € 3,5% Altres ingressos (multes, interessos de demora) 108.498.367 € 3,3% Taxes per utilització privativa del domini públic (vehicles, terrasses...) 100.655.369 € 3,1% Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) 80.726.000 € 2,5% Cessió Impost sobre la renda (IRPF) 63.420.466 € 1,9% Taxes per la prestació de serveis públics (clavegueram, residus...) 62.603.036 € 1,9% Preus públics per prestació de serveis (centres cívics, bicing, residències...) 34.600.743 € 1,1% (...) (...) (...) Total 3.253.262.361 € 100% Font: Llibre verd Pressupost 2021. Ingressos. Classificació econòmica. Per últim, es presenta la codificació, en forma de número i nom abreujat, que en algunes ocasions s’usarà per a identificar i localitzar cadascuna de les ordenances fiscals de forma més ràpida i sintètica en aquest informe: Nom complet Número Nom abreujat Ordenança fiscal reguladora de l'Impost sobre Béns Immobles 1 IBI Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Activitats 2 IAE Econòmiques Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Construccions, 3 ICIO Instal·lacions i Obres Taxes per serveis generals 4 Serveis generals Taxes per Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i 5 SPEIS Salvament Taxes per serveis urbanístics 6 Serveis urbanístics Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Vehicles de 7 Vehicles Tracció Mecànica (IVTM) Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions 8 GUB especials Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del 9 Ocupació de via pública 7 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal domini públic municipal i la prestació d’altres serveis Ordenança fiscal reguladora del recàrrec a l’impost sobre les 10 Recàrrec establiments estades en establiments turístics. turístics Taxes per serveis culturals 11 Serveis culturals Taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del 12 Xarxes comunicacions domini públic local i la prestació d'altres serveis a favor electròniques d’explotadors de serveis de telecomunicacions per estendre xarxes de comunicacions electròniques Taxa pel servei de recollida de residus municipals generats en 13 Recollida domiciliària els domicilis particulars residus Ordenança fiscal general 14 Ordenança fiscal general 8 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 2. VINCULACIÓ AMB OBJECTIUS PROGRAMÀTICS I DISPOSICIONS NORMATIVES EN MATÈRIA D’IGUALTAT DE GÈNERE Un cop presentada la caracterització de l’objecte de l’anàlisi, en aquesta secció s’estableix la seva vinculació amb objectius programàtics i disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere. En particular, s’observa la relació amb els àmbits i objectius del Pla per la justícia de gènere 2021-2025, i les implicacions derivades del context normatiu i programàtic vigent: Eix i Àmbit del Objectiu del Ordenança fiscal Altres instruments normatius i programàtics Pla justícia gènere Pla justícia gènere Avançar en la incorporació de -El Pla pel Dret a l'Habitatge 2016-2025 incorpora la perspectiva de gènere i fixa els objectius i línies Ciutat de drets - 1. IBI la perspectiva de gènere en les de treball en matèria de polítiques públiques d'habitatge a la ciutat de Barcelona, assenyalant l'IBI Habitatge polítiques d’habitatge. com un dels instruments a utilitzar. Economia per a la Treballar per una promoció vida i organització -La Mesura de Govern d’Economia Feminista (2021) té com objectiu millorar les condicions econòmica que sigui feminista i 2. IAE dels temps – econòmiques, socials i laborals de les dones treballadores en les ocupacions més feminitzades i ecologista amb especial impuls Promoció econòmica precaritzades de la ciutat. de l’economia social i solidària. feminista Garantir la incorporació dels -La Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana" criteris de gènere en els fixa com a objectiu general integrar la perspectiva de gènere en el planejament i la gestió Barris propers i projectes urbans i el urbanística, l’espai públic, la mobilitat i l’ecologia de la ciutat de Barcelona. Especifica, doncs, que cal 3. ICIO sostenibles – Espai planejament urbanístic promoure un espai públic ple de vida, que sigui el més acollidor possible i que respongui a les urbà mitjançant la participació necessitats de la diversitat de persones i grups, que sigui prou flexible com per acollir ciutadana. simultàniament col·lectius diversos, sense barreres ni sectoritzacions. 9 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal -Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Estableix que els poders públics han d’incorporar la igualtat de dones i homes com a principi d’actuació transversal (art. 15). -Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes. Fixa els principis de funcionament dels poders Canvi institucional - Millorar la incorporació de la públics, el primer dels quals és el de transversalitat de la perspectiva de gènere (art. 3). Incorporació perspectiva de gènere de -Carta municipal de Barcelona (1998). Estableix que “l’Ajuntament de Barcelona ha de promoure 4. Serveis generals perspectiva gènere a plans, programes i normativa totes les accions i tots els serveis que facilitin la integració i la participació de la dona en la societat i normativa, plans i municipal. evitin la discriminació per raó de sexe” (art. 112). programes -Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019). Estipula que “la transversalitat de gènere obliga a dissenyar i avaluar el conjunt de polítiques públiques sota el criteri d’identificar i preveure repercussions diferenciades sobre homes i dones” (art. 2). Barris propers i Millorar la percepció de la 5. SPEIS sostenibles - seguretat i l’empoderament de Prevenció i seguretat les dones a l’espai públic. Garantir la incorporació dels -La Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana" criteris de gènere en els fixa com a objectiu general integrar la perspectiva de gènere en el planejament i la gestió Barris propers i projectes urbans i el urbanística, l’espai públic, la mobilitat i l’ecologia de la ciutat de Barcelona. Especifica, doncs, que cal 6. Serveis urbanístics sostenibles – Espai planejament urbanístic promoure un espai públic ple de vida, que sigui el més acollidor possible i que respongui a les urbà mitjançant la participació necessitats de la diversitat de persones i grups, que sigui prou flexible com per acollir ciutadana. simultàniament col·lectius diversos, sense barreres ni sectoritzacions. Barris propers i Promoure una mobilitat amb sostenibles - Mobilitat perspectiva de gènere i 7. Vehicles interseccional que elimini les desigualtats Promoure una mobilitat amb Barris propers i perspectiva de gènere i 8. Guàrdia Urbana sostenibles - Mobilitat interseccional que elimini les desigualtats. 10 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Garantir la incorporació dels -La Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana" té criteris de gènere en els Barris propers i com a objectiu integrar la perspectiva de gènere en el planejament i la gestió urbanística, l’espai projectes urbans i el 9. Ocupació de via pública sostenibles – Espai públic, la mobilitat i l’ecologia de la ciutat. Especifica que cal promoure un espai públic ple de vida, planejament urbanístic urbà que sigui el més acollidor possible i que respongui a les necessitats de la diversitat de persones i mitjançant la participació grups, que sigui flexible per acollir col·lectius diversos, sense barreres ni sectoritzacions. ciutadana. Ciutat de drets - Avançar en la incorporació de -El Pla pel Dret a l'Habitatge 2016-2025 incorpora la perspectiva de gènere i fixa els objectius i línies 10. Recàrrec establiments Habitatge la perspectiva de gènere en les de treball en matèria de polítiques públiques d'habitatge a la ciutat de Barcelona, assenyalant l'IBI turístics polítiques d’habitatge. com un dels instruments a utilitzar. Impulsar una participació Ciutat de drets - equitativa i representació 11. Serveis culturals Cultura i memòria diversa en la cultura des col·lectiva de la perspectiva feminista. Garantir la incorporació de -La Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana" té Barris propers i criteris de gènere en projectes com a objectiu integrar la perspectiva de gènere en el planejament i la gestió urbanística, l’espai 12. Xarxes comunicacions sostenibles – Espai urbans i el planejament públic, la mobilitat i l’ecologia de la ciutat. Especifica que cal promoure un espai públic ple de vida, electròniques urbà urbanístic mitjançant la que sigui el més acollidor possible i que respongui a les necessitats de la diversitat de persones i participació ciutadana. grups, que sigui flexible per acollir col·lectius diversos, sense barreres ni sectoritzacions. Incorporar la perspectiva de gènere en plans i programes Barris propers i 13. Recollida domiciliària municipals per afrontar sostenibles – Ecologia residus l’emergència climàtica i i sostenibilitat avançar cap a polítiques ecofeministes de ciutat. Avançar en una fiscalitat local 14. Ordenança fiscal Canvi institucional – feminista incorporant la general Pressupost i fiscalitat perspectiva de gènere en tributs, taxes i preus públics. 11 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 2. ANÀLISI D’ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS La present secció es centra en l’anàlisi de: 1) el llenguatge usat en el text del projecte i 2) l’existència d’espais de participació ciutadana que incorporin la veu de les dones en el disseny del projecte. Pel que fa a l’ús no sexista del llenguatge, a les Directrius per a l’elaboració de normes municipals (2015) s’indica que cal eliminar qualsevol discriminació per raó de sexe, i que és un principi d'actuació dels poders públics la implantació d'un llenguatge no sexista en l'àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques. A més, indica criteris específics per a fer un ús no sexista del llenguatge, entre ells l’ús de denominacions dobles i de termes genèrics, evitant la inserció d'una disposició que expressi que l'ús del masculí és genèric i que inclou tant els homes com les dones, o bé que es fa per no allargar el text. Per la seva part, el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019) també estableix que l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge és preceptiu en la documentació municipal (article 15). Per analitzar si a l’articulat del projecte d’ordenances fiscals es fa un ús adequat del llenguatge, la pregunta general orientadora és “Es fa un ús inclusiu i no sexista del llenguatge?”. La valoració i la proposta de modificació són les següents: El text del projecte fa un ús inclusiu i no sexista del llenguatge? Sí No Comentaris i propostes de modificació Es fa una valoració positiva pel que fa a l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge. En particular perquè, generalment, en comptes de l’ús del masculí genèric, s’opta per formes desdoblades o neutres, com ara els/les contribuents, la persona contribuent, qui contribueix, etc. Ordenances Fiscals X per a l’any 2022 Es valora la modificació respecte les versions de textos d’anys anteriors, on es feia un ús abundant del masculí genèric. Amb tot, existeix marge per a la revisió i millora en algunes expressions que mantenen aquest ús (ex: els interessats, els contribuents). D’altra banda, a efectes d’analitzar si el projecte incorpora la participació de grups de dones o feministes, es formula la següent pregunta: “En el procés de disseny de les ordenances fiscals, hi ha espais de participació ciutadana que incorporin la veu de les dones o d’entitats feministes?”. Aquest requisit podria quedar satisfet amb la participació d’espais de dones o feministes, com ara els Consells de Dones, o de Feminismes i LGTBI; o bé que en espais genèrics com les consultes online o el Consell de Ciutat s’incorpori l’enfocament de gènere i les necessitats de les dones. En el cas que ens ocupa, l’elaboració del projecte d’ordenances fiscals no ha comptat amb un espai de participació ciutadana on s’incorpori explícitament la veu de les dones o d’entitats feministes. Amb tot, cal tenir present que segons el Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona (2017), el desenvolupament de processos participatius és preceptiu amb ocasió de l’aprovació d’ordenances i reglaments municipals “de rellevància ciutadana especial” i que “quan es tracti d'una modificació puntual 12 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal d'abast limitat d'ordenances i reglaments no serà preceptiu impulsar el procés participatiu”.1 En aquest sentit, cal recordar que no ens trobem davant una nova regulació, sinó d’una modificació de les ordenances fiscals ja existents, que en molts casos correspon a actualitzacions de referències normatives, depuració d’errades tècniques o formals, millora de redactats, adaptacions de calendari, actualització de costos, etc. 3. ANÀLISI D’IMPACTE DE GÈNERE 4.1. DIAGNÒSTIC SOBRE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ DEL PROJECTE A continuació s’exposen dades il·lustradores de desigualtats entre dones i homes a la ciutat de Barcelona.2,3,4,5,6 Es fa èmfasi en les desigualtats econòmiques, la pobresa i la precarietat, atès que és l’àmbit més vinculat amb la capacitat de pagament d’impostos i taxes. Salaris La bretxa salarial de gènere se situa en el 21,8%, en detriment de les dones. Pensió de Els homes tenen una pensió mitjana de jubilació de 1.495€ i les dones de 905€, el que jubilació representa un 39% menys que la dels homes. Viudetat Un 14,1% de dones són vídues, davant l’1,8% dels homes. El percentatge de dones que no rep cap ingrés és del 21%, xifra superior a la dels Pobresa homes, que és del 16%. Un 27,9% dels barcelonins i un 44% de les barcelonines es trobarien en una situació de Pobresa i pobresa si haguessin de sostenir-se (sense càrregues familiars) només amb els propis autonomia ingressos. La taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes: 15,9% i 12,1% respectivament. Desocupació L’atur per baixa voluntària (sovint vinculada a criança d’infants) en el cas de les dones és d’un 16,9% i en els homes és tan baixa que no és representativa en termes estadístics. 1 “S'han d'impulsar de manera preceptiva processos participatius desenvolupats amb ocasió de l'aprovació de: (...) d) Ordenances i reglaments municipals de rellevància ciutadana especial. Quan es tracti d'una modificació puntual d'abast limitat d'ordenances i reglaments no serà preceptiu impulsar el procés participatiu”. Article 37 del Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, 2017. 2 Enquesta de Condicions de Vida 2016. Àrea Metropolitana de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 3 Idescat. Pensió contributiva mitjana de Seguretat Social per tipus de pensió i sexe. Mes de desembre. Pensió de jubilació. Àrea metropolitana de Barcelona. 2019. 4 Enquesta de Cohesió Urbana (IERMB, 2017). 5 Enquesta de Població Activa (INE, 2020). 6 Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner-EMEF 2020. 13 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal El 63,1% de les dones dedica 20 o més hores setmanals a les tasques de la llar i les cures, mentre que en els homes el percentatge és del 37,1%. Quan es pregunta pel Temps de cures temps dedicat a la cura de familiars dependents, responen “molt o bastant de temps” el 52% dels homes i el 71% de les dones de Barcelona. El 40% de les persones que viuen en llars monoparentals es troben en situació de risc de Monoparentalitat pobresa, pràcticament el doble que la resta dels tipus de família. I el 82% de les llars i risc de pobresa monoparentals estan encapçalades per dones. Mobilitat en Els homes es desplacen en vehicle privat en major proporció que les dones, un 41% i un cotxe 28% dels desplaçaments respectivament. El conjunt de dades exposades mostren com, de mitjana, les dones de la ciutat tenen menor accés a recursos econòmics que els homes, i es troben més exposades a situacions de privació material i precarietat. Això, al seu torn, condiciona la seva capacitat d’accés a serveis vinculats a contraprestacions econòmiques. Feta aquesta diagnosi general de la ciutat des de la perspectiva de gènere, a continuació es presenten les diagnosis sectorials dels àmbits d’actuació de les ordenances fiscals (habitatge, prevenció i seguretat, espai urbà, pobresa, treball de la llar i les cures, cultura, etc.). A aquest efecte, s’ha usat la tipologia d’àmbits i les diagnosis del Pla per la justícia de gènere 2021-2025. Ordenances fiscals: 1. IBI 10. Recàrrec establiments turístics Àmbit: Habitatge Diagnòstic de l’àmbit: La situació de l’habitatge a Barcelona és crítica en termes generals i els sistemes d’informació disponibles fan difícil conèixer les desigualtats de gènere que s’hi donen. La situació està marcada per un augment del 33% dels preus del lloguer en els darrers 5 anys; una de cada deu persones no té diners per pagar la llum o l’aigua i, arran de la crisi de la Covid-19, un 25,2% de les dones i un 23,8% dels homes reporten tenir dificultats per pagar els subministraments de la llar (AB, 2021). A més, un 10,6% de la ciutadania es troba en situació de pobresa energètica, sent les dones les que més van rebre ajudes municipals per aquest motiu (González Pijuan, 2017). D’altra banda, existeix un creixement sostingut del sensellarisme (Xarxa d’ajuda a les persones sense llar, 2019) durant l’última dècada, amb quasi el doble de persones allotjades en equipaments residencials i pisos municipals i de les entitats de la XAPSL, i amb més d’un miler de persones dormint al carrer. A Barcelona, en els darrers 5 anys, el nombre de persones que han sol·licitat un habitatge de protecció oficial s’ha duplicat. I només l’any 2019 es van produir 1.700 desnonaments (ASPB, 2020). 14 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal De mitjana, les famílies destinen un 22,3% de la seva renda a les despeses d’habitatge, però aquesta xifra és el 39,4% en el cas de règim de lloguer. Si a sobre les persones són migrades, hi dediquen de mitjana un 41,1%, i un 42,3% les que tenen rendes més baixes. Cal tenir en compte que la dedicació superior al 30% dels ingressos es considera sobreesforç econòmic. Si bé aquestes dades no ens permeten veure el fenomen en el cas particular de les dones, sabem que les famílies monoparentals han hagut de destinar el 64,7% de la seva renda a cobrir les despeses d’habitatge. L’estudi “Dones i treballs” (Moreno et al., 2018) va detectar que els preus de l’habitatge de Barcelona expulsaven especialment dones amb rendes baixes que treballaven a Barcelona, de manera que havien de fer trajectes interurbans diaris més llargs i més incompatibles amb les tasques de cures. Ordenança fiscal: 5. SPEIS Àmbit: Prevenció i seguretat Diagnòstic de l’àmbit: La seguretat és un dret fonamental recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans (article 3) que té una estreta relació amb la llibertat (d’expressió, decisió i moviment) i amb el dret de les persones a no patir violència (Naredo i Praxágora, 2010). Per això, la construcció del concepte de seguretat no és neutre des de la perspectiva de gènere, com tampoc ho és des del punt de vista d’altres clivelles significatives com són la classe social, l’origen, l’ètnia, l’edat o l’orientació sexual. És imprescindible entendre com homes i dones segueixen processos de socialització diferenciats que generen unes problemàtiques i unes necessitats diferents pel que fa a la seguretat. Aquesta socialització diferencial duu moltes dones a aprendre nombroses estratègies d’autoprotecció a l’espai públic (com evitar sortir de nit, no transitar per carrers poc il·luminats o solitaris, no vestir de determinada manera...) que tenen un impacte negatiu en la seva qualitat de vida, ja que generen més sensació d’inseguretat i limiten l’autonomia i la llibertat de moviment. L’any 2019 l’índex de victimització global va ser superior per als homes (31,6) que per les dones (30,3) (AB, 2020). És a dir, els homes van patir més fets delictius que les dones a l’espai públic. Tot i així, si es desagreguen aquestes dades per edat, s’observa com la taxa de victimització més alta la pateixen les dones joves, d’entre 16 i 29 anys (amb una victimització del 39,8). Alhora, si s’analitzen tots els àmbits delictius que s’inclouen dins la victimització global, s’observa que els homes presenten victimitzacions superiors en relació amb el seu vehicle, el domicili, la segona residència i la botiga/negoci. Les dones, per contra, van tenir una victimització superior en la seguretat personal. D’entre els delictes que s’inclouen a l’àmbit personal, els homes s’hi van veure més afectats, sobretot, per 15 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal intents de robatori del telèfon mòbil, estrebades, atracaments i intents d’atracament, agressions físiques i intents d’agressió física. Les dones, per contra, van patir més robatoris de bossa o cartera, intimidacions, coaccions o amenaces, i agressions sexuals. És a dir, mentre que els homes majoritàriament van patir delictes contra les seves propietats, les dones van patir més atacs contra elles i els seus cossos. Per tant, l’afectació psicològica d’aquests fets delictius també va ser més negativa per a les dones (amb un cost psicològic de 6,3) que per als homes (amb un cost psicològic de 5,4). Ordenances fiscals: 3. ICIO 6. Serveis urbanístics 9. Ocupació de via pública 12. Xarxes comunicacions electròniques Àmbit: Espai Urbà Diagnòstic de l’àmbit: L’espai urbà, com a suport físic dels usos socials, és un mecanisme de reproducció o transformació de les desigualtats de gènere. Durant molt de temps, la seva configuració no sempre ha estat pensada segons les necessitats de la vida quotidiana, és a dir, tenint en compte —també— el treball de cures. El disseny i gestió de l’espai urbà no necessàriament considera la diversitat de persones que l’ocupen, d’usos socials que se’n fa, del moment del dia en què aquests tenen lloc (no és el mateix l’ús de l’espai públic de dia o de nit), de la presència de criatures i les seves necessitats, etc. L’urbanisme amb perspectiva de gènere (aterrat a Barcelona amb la mesura de govern Urbanisme amb perspectiva de gènere “L’urbanisme de la vida quotidiana” i un manual) proposa un disseny urbà amable amb les tasques pròpies de la vida quotidiana i s’ha aplicat a moltes reformulacions d’espai de la ciutat. Es proposa una reformulació de l’espai urbà amb especial atenció a les tasques pròpies de la vida quotidiana i a les cures. Pretén espais més verds, més saludables per estar, passejar, seure, jugar, socialitzar, i amb capacitat d’enfortir la xarxa social de vida quotidiana. Aquesta concepció s’està incorporant en la implantació del model Superilla per tal de pacificar i fer més confortables els espais del barri a totes les persones i treballs. Tanmateix, els principis de l’urbanisme de gènere encara s’han d’aplicar a bona part de la trama urbana que és insensible a les necessitats de les dones. Així ho diuen les marxes exploratòries que s’han fet en diferents punts de la ciutat i que, si bé són un instrument que s’ha anat implantant, encara queda pendent la seva generalització, o el mapa de la vida quotidiana elaborat al barri del Coll-Vallcarca. La inclusió de les dones en l’espai públic, i l’ús i apropiació que en fan, és diferent respecte als homes. Així, per exemple, no és el mateix ús el que fan les dones grans amb mobilitat reduïda que el que poden fer altres persones amb plena mobilitat. A més, les dones denuncien que el 17% dels casos de violència masclista a l’àmbit social que pateixen són en l’espai públic (AB, 2018). 16 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Ordenances fiscals: 7. Vehicles 8. Guàrdia Urbana Àmbit: Mobilitat Diagnòstic de l’àmbit: La mobilitat és una activitat bàsica que diàriament realitza el 93% de les persones de la regió metropolitana de Barcelona (IERMB, 2021). És una constant històrica que les dones es desplacin més per tasques de cura (24% davant un 18% dels homes), mentre que els homes ho fan més per qüestions laborals (22% davant un 17% de les dones). Dones i homes també presenten diferències en l’ús de mitjans de transport, sent els homes molt majoritaris en el transport privat (30% davant d’11%) i les dones en el transport públic (36% davant d’un 24% dels homes), en una ciutat amb una mobilitat tradicionalment pensada per donar resposta a les necessitats laborals de la societat, i prioritzant el cotxe. Així mateix, les dones utilitzen menys la bicicleta que els homes (1,5% davant un 3,4%) (IERMB, 2020). A més, s’acostumen a desplaçar fent més trajectes i més curts que els homes, de manera que caldria conèixer si aquest tipus de mobilitat pot suposar desigualtats de gènere en el sistema tarifari. La mobilitat hauria d’estar dissenyada per dotar de la màxima autonomia de moviment totes les persones. Lluny d’això, és en primer lloc al transport públic (21,6%) on les dones pateixen violència masclista en l’àmbit social, i en l’espai públic en tercer lloc (17,5%). En conseqüència, afirmen que aquest fet les condiciona en els seus desplaçaments (un 32% procuren no sortir soles i un 24% té més por en sortir) (AB, 2018). Més enllà d’això, els mitjans de transport no sempre són inclusius amb diferents grups de persones, per exemple, amb les persones grans (amb poca presència relativa a la xarxa de metro), les dones joves i adultes (amb alta percepció d’inseguretat en el transport nocturn) o les persones que cuiden (amb insuficient espai en voreres i complicacions en mitjans de transport públic). A més, en el context actual, amb el salt exponencial que ha fet la distribució urbana de mercaderies, caldria gestionar-la de manera que no afecti negativament la mobilitat de vianants, sobretot quan duen a terme tasques de cures. L’autonomia de les dones en la mobilitat també es veu en qüestió en termes de sinistralitat viària, sent les dones responsables de menys accidents, però víctimes de més. Això es deu a la seva major presència en els desplaçaments a peu —sovint vinculats a tasques de cura—, la seva menor disposició de vehicles privats, juntament amb menys conductes de risc que els homes, fins i tot quan es posen en relació amb el volum de mobilitat de cada sexe (IERMB, 2020). La presència de les dones en els òrgans de decisió i disseny de la mobilitat és encara minoritària, de manera que les seves necessitats i experiències són menystingudes. N’és un cas el Pacte per la Mobilitat de Barcelona, on només una de cada tres persones participants és dona. 17 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Ordenança fiscal: 11. Serveis culturals Àmbit: Cultura i memòria col·lectiva Diagnòstic de l’àmbit: Les polítiques públiques basades en els drets culturals han de posar un èmfasi explícit en l’equitat de gènere. Aquestes polítiques han de reforçar la perspectiva de gènere i desplegar tot el seu potencial per promoure la participació plural i activa de les dones i de totes les persones que no compleixen la norma androcèntrica i heterosexual en la vida cultural. Davant d’aquests reptes, durant els darrers anys, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha fet una aposta ferma en polítiques culturals amb perspectiva de gènere. Es ressalta el projecte “Gènere i museus” amb la finalitat d’integrar la perspectiva de gènere en la gestió, activitats i relat als museus de la ciutat. També es posen en relleu altres actuacions com l’estudi pilot de la programació en centres cívics, l’increment de programes amb presència i visibilització de les dones creadores, i els programes de memòria que han fet un esforç molt important de recuperació històrica. Amb tot, a Barcelona encara no hi ha paritat en el context cultural i se segueixen reproduint models de feminització de rols concrets, menystinguts i més precaritzats que aquells on els homes són majoria. Així mateix, existeix un sostre de vidre que posa barreres a l’entrada de les dones a posicions de presa de decisió. La segregació vertical i horitzontal continua existint en algunes de les institucions culturals i es fa especialment palesa en certs sectors. La programació cultural, en la gran majoria de casos encara no és paritària i això segueix fomentant la invisibilització de les dones creadores i treballadores de la cultura. Per això, és fonamental treballar per unes programacions paritàries i amb perspectiva de gènere de totes les activitats culturals de la ciutat. Les dades de l’Observatori de Dades Culturals mostren que les dones participen majoritàriament com a inscrites i espectadores en diverses activitats culturals de la ciutat. De fet, elles representen el 66% de les persones espectadores de Barcelona Districte Cultural, el 73% de les inscrites als centres cívics (2020), el 55% de les usuàries de les biblioteques i el 67% de les espectadores del Festival Grec. Malgrat això, les dades posen en evidència que encara manca paritat i presència de dones com a directores i creadores. Les dades de l’Observatori troben una relació entre la dimensió dels festivals i la variable de gènere en la seva direcció. A més volum d’assistents, menys paritat i més presència d’homes directors: de fet, als festivals de més de 20.000 assistents només el 27% és paritari i només el 5% té una majoria de dones directores. L’Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere (Cabó i Sánchez, 2017) va analitzar les activitats programades i les estructures organitzatives. Pel que fa a les activitats, es van analitzar més de 19.000 activitats dutes a terme entre el 2016 i el 2017 en 105 espais diferents de programació. En la programació global analitzada de la ciutat del 2016 les dones autores van ser un 24,6%, i un 32,3% el 2017. Hi ha grans diferències entre els diversos àmbits de programació: van d’un 1,2% de dones autores en els auditoris a un 54,5% en els 18 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal centres d’exposicions. Dels set festivals de la ciutat, només el Grec i Santa Eulàlia s’acosten a la paritat en les activitats. Ordenança fiscal: 2. IAE Àmbit: Promoció econòmica feminista/Ocupacions Diagnòstic de l’àmbit: El mercat laboral barceloní ha sofert un important sotrac com a conseqüència de la crisi sanitària de la Covid-19. Si bé la política econòmica de resposta ha estat molt diferent a la de la crisi de l’any 2008, optant simultàniament per aturar l’activitat econòmica (tot desplegant mesures destinades a pal·liar-ne els efectes) i per mantenint les rendes i la capacitat de consum, es desconeix encara fins a quin punt l’afectació ha estat diferent per homes i dones. Amb tot, ja es comença a entreveure que l’impacte de la crisi es concentra en alguns dels grups amb més situació de vulnerabilitat del mercat laboral: persones treballadores amb salaris baixos i feines precàries, característiques que són molt presents en els llocs de treball feminitzats, dels i les joves, i de les persones migrants i d’origen divers. De fet, un dels problemes greus del mercat de treball és la baixa qualitat de l’ocupació concentrada en sectors de població molt concrets i en alguns sectors d’activitat. Això, de fet, ja es produïa abans de la crisi i aquesta només ho ha empitjorat (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona [IERMB], 2020). En aquest sentit, cal tenir en compte que les dones tenen una forta presència tant en els sectors essencials (que s’ha mantingut o reforçat) com en les ocupacions de serveis al públic (que han vist molt limitada la seva activitat). Així, la segregació horitzontal del treball ha tingut un paper clau en aquesta crisi sanitària, la qual cosa ha provocat més exposició de les dones al contagi i el desgast per una important presència en les anomenades ocupacions de primera línia (ocupacions essencials i al mateix temps altament exposades). Són principalment aquelles que se situen als sectors de la sanitat, l’educació, els serveis socials, el treball domèstic i de cures, el lleure i el comerç al detall. D’altra banda, l’ocupació ha augmentat durant la pandèmia en sectors com les TIC o la logística, on les dones són minoria. Les dones representen un terç de l’ocupació en la branca d’informació i comunicacions, un sector en continu creixement i fortament demandat, que ofereix salaris més elevats i millors condicions laborals (AB, 2021). En termes d’indicadors de mercat de treball, les dades del 2020 mostren que, si bé la caiguda de la taxa d’ocupació ha estat més gran per als homes, aquests estan encara 9 punts per sobre de les dones. A més, moltes de les persones que han perdut la feina no han passat a ser aturades sinó inactives. Per això, usant l’indicador d’inactivitat específica que inclou les anomenades “mestresses de casa”, s’observa que tot i que la taxa d’atur del quart trimestre del 2020 és molt similar entre homes i dones (12,6% els primers i 12,1% les segones), la taxa d’inactivitat específica és del 19% en els homes i 23% en les dones. En tot cas, aquesta bretxa de 5 punts és la més petita dels darrers anys, a causa del creixement de la inactivitat masculina. 19 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal La contractació a la ciutat era, el desembre del 2020, encara molt més baixa que la del mes de febrer del mateix any. S’observa certa feminització en els darrers mesos, que se sustenta pel creixement en contractes temporals. I també ha augmentat la feminització dels contractes a temps parcial, que s’havien distribuït de manera més igualitària en els trimestres immediatament anteriors a la pandèmia. Cal també fer esment de les jornades parcials: el quart trimestre del 2020 el pes del treball a temps parcial entre les dones assalariades a Barcelona (19,4% del total) més que duplica el que registren els homes (8,6%) (AB, 2021). L’assumpció de les tasques de cures en major mesura per part de les dones respecte als homes ha suposat que siguin elles les que accedeixen majoritàriament a aquest tipus de contractes (Institut Català de les Dones, 2020). La dificultat de conciliació i de compatibilitzar la vida personal, laboral i familiar se segueix concentrant, per tant, en les dones, amb el pes que això significa en la seva economia: menor capacitat adquisitiva que els homes tant en les prestacions d’atur com en les pensions al final de la seva vida laboral. 4.2. ANÀLISI DE LA INCORPORACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL PROJECTE Els continguts que resulten més pertinents per ser valorats des de la perspectiva de gènere són els referents a subjectes passius, motius de no subjecció, quotes, exempcions i reduccions/bonificacions. A efectes il·lustradors, a continuació es presenten alguns d’aquests tipus de continguts, extrets del text regulador de les taxes per Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). Motius de no subjecció No estan subjectes a les taxes els serveis prestats dins del terme municipal de Barcelona següents: (...) Els serveis prestats a persones en situació de discapacitat o per limitacions físiques i que es trobin en situacions d’emergència. Tarifes Espai Bombers-Parc de la Prevenció. Entrades per accés a l’exposició permanent: -Entrada ordinària: 2,50€ -Entrada reduïda: 1,50€ -Entrada gratuïta: 0€ Exempcions i bonificacions Espai Bombers-Parc de la Prevenció. Gaudiran d’entrada reduïda: − Persones aturades − Persones posseïdores de targeta rosa reduïda - Famílies , amb un màxim de dos acompanyants adults, sempre que com a mínim un d’ells sigui el pare, la mare o el tutor legal. És imprescindible que hi hagi com a mínim un membre menor de 16 anys. − Persones posseïdores de carnet de família nombrosa − Persones posseïdores de carnet de família monoparental - (...) Amb caràcter personal, gaudiran d’entrada gratuïta: - Persones jubilades i persones majors de 65 anys - Persones posseïdores de la targeta rosa gratuïta 20 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal - Persones posseïdores de la targeta acreditativa de discapacitat - Persones que disposin del passi metropolità d’acompanyant d’una persona amb discapacitat - (...) A continuació s’identifiquen diversos aspectes a considerar a partir de les seccions identificades com a més rellevants des de la perspectiva de gènere:  Existeixen importants limitacions competencials de l’Ajuntament per a la regulació de les ordenances fiscals. L’Ordenança fiscal general especifica, a la secció d’Exempcions, bonificacions i reduccions, que: -no es poden concedir altres exempcions, bonificacions o reduccions que les que la llei hagi autoritzat de manera concreta (art. 97). -les exempcions, bonificacions i reduccions s'han d'interpretar en sentit estricte. No es poden aplicar a d’altres persones que les taxativament previstes i només per a les seves obligacions tributàries pròpies i directes. Tampoc es poden estendre a altres supòsits que els específicament assenyalats (art. 98).  Cap de les ordenances fiscals fa un emmarcament o conté objectius vinculats explícitament amb la igualtat de dones i homes.  Cap de les ordenances fiscals conté mesures adreçades explícitament a contribuir a la igualtat de dones i homes.  No obstant, diverses mesures que no semblen tenir una “motivació de gènere”, poden tenir un efecte positiu en la redistribució de recursos entre homes i dones, com es veurà a la secció “Previsió de Resultats”.  La majoria de continguts pertinents des de la perspectiva de gènere es concentren en els supòsits d’exempcions i bonificacions/reduccions al pagament dels impostos i taxes. A continuació es presenta una síntesi de la valoració de l’impacte de gènere, centrada en les preguntes:  Visibilitza diferències? És a dir, el text de l’ordenança fiscal posa de relleu, de forma explícita o implícita, que s’han tingut en consideració les diferències que es donen en la realitat d’homes i dones?  Visibilitza desigualtats? És a dir, parteix de la base que les diferències visibilitzades suposen desigualtats en la presència de dones i homes, l’accés a recursos, la capacitat de decisió, la reproducció d’estereotips de gènere, etc.?  Conté elements per revertir aquestes desigualtats? 21 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Visibilitza Visibilitza diferències? desigualtats? Conté elements (explícitament o (explícitament o per revertir implícitament) implícitament) desigualtats? Actuació/mesura que contribueix a revertir desigualtats -Bonificació per habitatges de protecció oficial. -Bonificació en funció de la renda de la unitat familiar. -Bonificació per família nombrosa i discapacitat. 1 IBI SÍ SÍ SÍ -Equiparació de la cessió d’ús d’habitatges protegits al lloguer social, a efectes de bonificació. -Anys anteriors es van atorgar ajuts al pagament per a persones amb pocs recursos, persones vídues, famílies monoparentals i famílies nombroses (recollits fora de les ordenances fiscals). 2 IAE SÍ SÍ SÍ -Exempció per a associacions i fundacions de persones amb discapacitat. -Bonificació per habitatges de protecció oficial. 3 ICIO SÍ SÍ SÍ -Bonificació per discapacitat. -Disminució de base imposable (coeficient) per parcs infantils a l'aire lliure. -Exempcions i bonificacions per família nombrosa i família monoparental. 4 Serveis generals SÍ SÍ SÍ -Tarifa reduïda en serveis d’accés a oferta pública d’ocupació per a persones en situació d’atur i que no percebin cap prestació econòmica, i persones en situació de discapacitat. -No subjecció de persones en situació de discapacitat o per limitacions físiques i que es trobin en situacions d’emergència. -Entrada reduïda a l’Espai Bombers-Parc de la Prevenció per a: Persones aturades, Persones posseïdores de targeta rosa reduïda, Famílies (amb un màxim de dos acompanyants adults, sempre que com a mínim un d’ells sigui el pare, la mare o el tutor legal; és imprescindible que hi hagi com a mínim un membre menor de 16 anys), Persones posseïdores de carnet de 5 SPEIS SÍ SÍ SÍ família nombrosa, Persones posseïdores de carnet de família monoparental. -Gaudiran d’entrada gratuïta: Persones jubilades i persones majors de 65 anys, Persones posseïdores de la Targeta Rosa gratuïta, Persones posseïdores de la targeta acreditativa de discapacitat, Persones que disposin del passi metropolità d’acompanyant d’una persona amb discapacitat. -Visites gratuïtes en hores convingudes per a associacions i entitats adherides a l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva. 22 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 6 Serveis urbanístics NO NO NO 7 Vehicles SÍ SÍ SÍ -Exempció per a vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu. 8 Guàrdia Urbana NO NO NO -Exempció a titulars de reserves d’estacionament amb discapacitat física. Ocupació de via -Reducció en els casos que es compleixin tots els requisits següents: 6 mesos en situació 9 SÍ SÍ SÍ pública d’atur, demandant d’ocupació al SOC, ingressos personals anuals inferiors a 1,5 l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya). Recàrrec 10 establiments NO NO NO turístics -Entrades gratuïtes per a entitats adherides a l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. -Entrades gratuïtes per a persones posseïdores de la Targeta Rosa gratuïta, persones que disposin del passi metropolità d’acompanyant de persona amb discapacitat, o acompanyants de persones amb targeta acreditativa de discapacitat reconeguda i que requereixi el concurs 11 Serveis culturals SÍ SÍ SÍ de tercera persona, persona adulta acompanyant d’infant beneficiari del “Quadern Cultura”. -Entrada reduïda per a persones de 65 anys o més, persones aturades o posseïdores de la Targeta Rosa reduïda, famílies (infants i màxim 2 acompanyants adults), posseïdores de carnet de família monoparental. Xarxes 12 comunicacions NO NO NO electròniques -Exempció per a persones en situació d’exclusió residencial, d’acord amb allò previst a la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa Recollida energètica o de vulnerabilitat, apreciada pels serveis socials municipals. 13 SÍ SÍ SÍ domiciliària residus -Reducció per a persones que tinguin reconegut grau de discapacitat igual o superior al 75% o nivell III de grau de dependència per part de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. -Reducció per a persones beneficiàries del Cànon social de l’Agència Catalana de l’Aigua. 23 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Ordenança fiscal 14 NO NO NO general Quant a les novetats, diverses d’elles tan sols consisteixen en actualitzacions de referències normatives, depuració d’errades tècniques o formals, millora de redactats, adaptacions de calendari, actualització de costos, etc. Algunes més substantives fan referència a aspectes com:  IBI: Aplicació als immobles d’ús industrial de la bonificació relativa a la instal·lació de sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol (fins ara restaven exclosos).  IVTM: Eliminació de la bonificació dels vehicles amb etiqueta C que venien gaudint de bonificacions en l’impost.  Serveis generals: Incorporació nova llicència per emissió d’informes relatius a autorització de vols de drons.  Serveis GUB: Reducció de taxes per circulacions especials.  Serveis de telecomunicacions: Nova ordenança fiscal per fer una refosa sobre tots els aprofitaments de telecomunicacions existents a la ciutat (excepte telefonia fixa i mòbil).  Ocupació via pública: No subjecció d’activitats artístiques al carrer (música, estàtues humanes, dansa, etc.).  Residus domiciliaris: Reducció per ser beneficiari/ària del Cànon social de l’ACA. Per al conjunt de les ordenances fiscals, cal tenir en consideració que els articulats no identifiquen explícitament l’existència de diferències i desigualtats en clau de gènere. Amb tot, algunes de les mesures adoptades (en particular, exempcions i reduccions) contribueixen a revertir desigualtats de gènere, i en aquests casos s’ha valorat que implícitament contribueixen a visibilitzar diferències i desigualtats. A l’efecte de sintetitzar visualment les mesures transformadores de desigualtats (no subjeccions, exempcions i reduccions) incloses de forma explícita en les diferents ordenances fiscals, s’indiquen en color verd a la següent taula. Es posa de manifest que la situació de discapacitat és el supòsit més generalitzat per a l’atorgament d’exempcions o reduccions (inclòs en 9 de les ordenances fiscals analitzades). 24 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Acord Habitatge Renda, Família Família Targeta Jubilació, ciutadà BCN protecció Discapacitat Atur vulnerabilitat nombrosa monoparental Rosa gent gran inclusiva Família oficial 1.IBI 2.IAE 3.ICIO 4.Serveis generals 5.SPEIS 6.Serveis urbanístics 7.Vehicles 8.Guàrdia Urbana 9.Ocupació de via pública 10. Recàrrec establiments turístics 11.Serveis culturals 12. Xarxes comunicacions electron. 13. Recollida domiciliària residus 14. Ordenança fiscal general 9 4 4 3 3 2 2 2 2 2 25 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal En aquest punt cal esmentar que en anys anteriors l’Ajuntament de Barcelona ha atorgat ajuts fiscals al pagament de l’IBI, en forma de subvencions sobre la quota. Tot i que no formen part de l’ordenança fiscal i, de fet, es troben al pressupost de despeses, no es pot valorar l’IBI sense considerar l’existència d’aquests ajuts, que a la pràctica són una extensió de les reduccions sobre la quota. Aquests ajuts tenen com a objectiu corregir la manca de progressivitat de l’impost i en redueixen l’import que cal pagar en funció de la situació vital de les persones sobre les quals recau. Alguns dels ajuts, en concret les ajudes a famílies monoparentals, a persones amb pocs recursos i a persones vídues, tenen en compte algunes variables importants des de la perspectiva de gènere, com ara la presència o no de persones amb alguna discapacitat a la llar.7 Des de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona es van analitzar els ajuts de l’any 2019 efectivament concedits i es va concloure que tenien un efecte redistribuïdor en termes de gènere, atès que la majoria de persones beneficiàries eren dones i també rebien la major part del volum econòmic. En concret, les dones representaven un 76% de les persones beneficiàries i rebien un 74% del volum dels ajuts. 4.3. PREVISIÓ DE RESULTATS Sovint es considera que les normes i polítiques públiques són neutres respecte al gènere perquè s'han dissenyat pensant en el benefici de la població en el seu conjunt i, per tant, de forma igual per a totes les persones, sense fer distincions entre dones i homes. No obstant, tractar de forma homogènia persones que parteixen d’una situació desigual, reprodueix aquesta desigualtat; que és el que ocorre si no es tenen en compte les desigualtats de gènere existents en la posició econòmica, política i social de dones i homes. Per això, les polítiques pensades cap a la població en general no solen ser neutres, sinó cegues pel que fa al gènere (Emakunde, 2013). Sota aquest enfocament, els aspectes que es tenen en compte per a l’estimació dels resultats de l’aplicació de les ordenances fiscals són els següents:  Presència de dones i homes en l’àmbit d’actuació.  Accés a recursos (esfera econòmica o material). Esforç econòmic i divisió sexual del treball.  Normes socials i valors (esfera ideològica o cultural). Promoció de comportaments, rols i models d’organització social i familiar que són premiats/gravats.  Contribució a objectius programàtics. En particular, del Pla per la justícia de gènere 2021-2025.  Compliment de disposicions normatives. En primer lloc, resulta pertinent destacar la manca de disponibilitat de dades desagregades per sexe de les persones pagadores dels impostos i taxes. Això impedeix la previsió de resultats quantitatius del projecte d’ordenances fiscals per a l’any 2021, pel que fa a conèixer qui paga i com es redistribueixen els recursos entre homes i dones. Per realitzar una adequada previsió caldria disposar d’una major quantitat de dades desagregades per sexe (i també per capacitat econòmica, situació de discapacitat, 7 https://ajuntament.barcelona.cat/ajutsIBI/ca/ 26 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal exclusió residencial, tinença de persones a càrrec, etc.) relatives a les situacions gravades i als serveis regulats: propietat de béns immobles, propietat de vehicles, activitats econòmiques, ús privatiu del domini públic, serveis culturals, etc. Tot i l’absència generalitzada de dades desagregades per sexe, per al cas de l’IBI i l’IVTM, recentment s’ha disposat d’una estimació probabilística del sexe de les persones contribuents a partir dels noms de pila i seran analitzades properament. Per fer aquesta estimació probabilística, l’Institut Municipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona ha creuat els noms de les persones contribuents amb la 8 freqüència dels noms d’home i de dona de l’INE, amb base a l’Estadística del Padró Continu. De forma general, a continuació s’indiquen les dades que serien necessàries per a realitzar una anàlisi exhaustiva de cada ordenança fiscal:  Sexe de la persona contribuent  Tipus d’immoble, vehicle, etc.  Tipus d’exempció o bonificació/reducció aplicada (discapacitat, renda, atur, Targeta Rosa, monoparentalitat, gent gran, etc.).  Tipus de dret (propietat, usdefruit, etc.)  Percentatge de participació en la propietat (100%, 50%, etc.).  Import de l’exempció o bonificació/reducció aplicada (import absolut i percentatge respecte la quota)  Quota/tarifa  Codi postal  Edat o any de naixement A més, cal tenir en compte que qui paga alguns tributs poden ser tant persones físiques com persones jurídiques (ex: empreses, fundacions, associacions, entitats), amb la consegüent dificultat afegida per a l’obtenció d’informació desagregada per sexe de les persones membres i l’eventual impacte en les relacions de gènere. En seria un exemple el descompte en cas d’adhesió a l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, que s’aplica a associacions i entitats. Malgrat aquesta absència de dades desagregades per sexe, cal destacar la disposició d’informació de context que permet fer inferència de resultats. En particular, a continuació es comenta l’efecte que poden tenir les bonificacions i reduccions de tarifes per motiu de:  discapacitat  atur  renda  Targeta Rosa  monoparentalitat  gent gran 8 Instituto Nacional de Estadística-INE. Demografía y población. Frecuencia de nombres por sexo y provincia de residencia. www.ine.es/tnombres/formGeneralresult.do 27 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Nombroses ordenances fiscals (9) inclouen reduccions o bonificacions relacionades amb situacions de discapacitat. En relació a això, cal considerar que de les persones amb reconeixement legal de discapacitat a Barcelona, el 53,7% són dones9. Per tant, s’estima que la inclusió de la discapacitat com a supòsit per a la reducció de tarifes tindrà un efecte redistribuidor a favor de les dones. Pel que fa a la situació d’atur, i seguint la tendència dels darrers anys, les dades del 2020 indiquen que la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes: 13,4% i 11,9% respectivament10. Per tant, atendre la situació d’atur com a motiu per atorgar exempcions i reduccions també suposaria una acció redistributiva en termes de gènere. Quant a les dades referents a renda, cal tenir en compte que la bretxa salarial de gènere de la població barcelonina se situa en el 21,8%, en detriment de les dones. Quant a la situació de pobresa, el percentatge de dones que no rep cap ingrés és del 21%, xifra superior a la dels homes, que és del 16%.11. Per això, la inclusió de supòsits de reducció de tarifes per motiu de capacitat econòmica té un potencial efecte positiu en el pagament d’impostos i en l’accés de les dones als serveis i recursos municipals. Un altre exemple de disponibilitat de dades de context que permet fer inferència de resultats és el de persones beneficiàries de la Targeta Rosa. Disposar de Targeta Rosa constitueix un supòsit de reducció de diversos tributs i té un potencial efecte positiu en la redistribució entre homes i dones pel que fa a recursos i l’accés a serveis municipals. Això, amb base a les dades sobre característiques de les persones beneficiàries: de les persones que disposen de Targeta Rosa, el 58,5% són dones.12 En relació a la monoparentalitat, cal tenir en compte que el 82% de les llars monoparentals estan encapçalades per dones. Per això, la reducció per monoparentalitat tindrà un efecte positiu en l’accés de les dones als serveis de les ordenances fiscals que la contemplen (serveis generals, serveis de prevenció i extinció incendis, i serveis culturals). Finalment, la consideració de l’edat de la gent gran també és un dels elements que pot tenir un efecte diferencial positiu per a les dones, atès que el 58% de les persones majors de 65 anys que viuen a Barcelona són dones.13 Un cop vistos els possibles efectes en relació a l’accés als serveis i recursos, cal fer esment als possibles efectes vinculats a les normes socials i valors. A aquest efecte, es valora positivament el llenguatge usat en el text de la proposta de modificació de les ordenances fiscals, que contribueix a la construcció d’un imaginari inclusiu i no sexista, i que debilita l’imaginari androcèntric que situa els homes com a referents en l’accés a recursos i serveis. Així, majoritàriament, en comptes del masculí genèric s’usen formes desdoblades o neutres com la persona contribuent. 9 www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/discapacitats/a2015/t101.htm 10 Taxa d’atur mitjana dels 4 trimestres de l’any. Dades Catalunya. Enquesta de Població Activa, INE, 2020. 11 Enquesta de Condicions de Vida 2016. Àrea Metropolitana de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 12 Departament d’Estadística i difusió de dades. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona. Persones beneficiàries del títol Targeta Rosa. Març 2021. 13 Idescat. Padró municipal d'habitants, 2020. 28 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Respecte a la vinculació amb objectius programàtics, cal dir que cap dels textos reguladors de les ordenances fiscals exposa explícitament els seus objectius últims (més enllà d’establir els fets imposables). En el cas de l’Ordenança Fiscal General es recull de forma genèrica que: Aquesta Ordenança es dicta per a: A) Regular aquells aspectes procedimentals que puguin millorar i simplificar la gestió, de possible determinació per l’Ajuntament. B) Regular aquells aspectes comuns a diverses ordenances fiscals i evitar-ne així la reiteració. D) Regular les matèries que necessitin concreció o desenvolupament per part de l’Ajuntament. E) Informar la ciutadania de les normes i procediments el coneixement dels quals pugui facilitar el compliment de les seves obligacions tributàries. Art 4t. Els tributs municipals són els ingressos públics que consisteixen en prestacions pecuniàries exigides per l’Administració tributària municipal (...) amb la finalitat primordial d’obtenir els recursos necessaris per al sosteniment de les despeses públiques. També podran utilitzar-se com a instruments de la política econòmica i per atendre la realització dels principis i les finalitats que conté la Constitució. Art. 97.2. En els actes d'aprovació de plans d'actuació sectorial o instruments de planejament, el Plenari del Consell Municipal pot establir beneficis fiscals en relació amb els tributs municipals autoritzats per la llei i sotmesos, en tot cas, als principis de capacitat econòmica i de justícia distributiva. Per tant, es posa de manifest una generalitzada absència de vinculació explícita amb objectius d’igualtat de gènere, fet que fa esperar una invisibilització d’aquestes desigualtats en els diferents àmbits socials d’actuació: ocupació, pobresa, mobilitat, prevenció i seguretat, habitatge, cultura, etc. 4. VALORACIÓ A CÀRREC D’ORGANITZACIONS FEMINISTES I ENTITATS DE DONES En la tramitació del projecte d’ordenances fiscals no se n’ha fet valoració per part d’organitzacions feministes o entitats de dones. 5. VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE A continuació es sintetitza la valoració dels diferents aspectes considerats, tot marcant amb color blau els més rellevants per a la valoració global de l’impacte de gènere. 29 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Estimació de l’impacte de gènere Reproductor de desigualtats Transformador de desigualtat Molt negatiu Lleugerament negatiu Lleugerament positiu Molt positiu Vinculació amb objectius programàtics X Llenguatge inclusiu i no sexista (Sí/No) X Visibilització de diferències (Sí/No) X Visibilització de desigualtats (Sí/No) X Elements per revertir desigualtats (Sí/No) X Previsió de resultats falten dades falten dades falten dades falten dades Valoració d'organitzacions feministes _ _ _ _ Atenent a aquestes valoracions, globalment es determina que l’aplicació del projecte d’Ordenances Fiscals per a l’any 2022 és transformador de desigualtats de gènere, en grau lleugerament positiu. VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE Reproductor de desigualtats Transformador de desigualtat Molt negatiu Lleugerament negatiu Lleugerament positiu Molt positiu X Feta aquesta valoració, a continuació s’aporten recomanacions per tal que el projecte d’ordenances fiscals tingui un impacte que s’estimi més positiu des de la perspectiva de gènere. 6. RECOMANACIONS Els impostos i taxes poden tenir un significatiu impacte sobre la població de la ciutat. No només duen a terme una assignació de recursos més o menys redistributiva sinó que alteren els incentius de la societat potenciant o desincentivant determinats hàbits i relacions socials. Així, uns impostos i taxes municipals sensibles a les desigualtats de gènere poden contribuir a avançar cap a la igualtat efectiva i ajudar a equilibrar les relacions de poder i a reduir la feminització de la pobresa. Atenent a aquesta potencialitat i a l’anàlisi exposada (i considerant l’existència d’importants limitacions competencials de l’Ajuntament per a la regulació d’ordenances fiscals), es plantegen les següents recomanacions a l’actual formulació del projecte: 30 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal A) SOBRE ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS (SECCIÓ 3 DE L’INFORME): Ús de llenguatge inclusiu  Si bé es valora positivament la modificació respecte els textos d’anys anteriors, on es feia un ús abundant del masculí genèric, existeix marge per a la revisió i millora d’algunes expressions que mantenen aquest ús i que caldria esmenar (ex: en algunes ocasions encara es mantenen formes com els interessats, els contribuents, etc. ). Participació  A efectes d’incorporar la veu de grups de dones o feministes, es suggereix convocar una sessió de la Taula de pressupostos i fiscalitat amb perspectiva de gènere, amb l’objectiu d’informar sobre el projecte i recollir comentaris i recomanacions.  Més enllà d’aquesta Taula, integrada per persones professionals i acadèmiques de l’àmbit del gènere o l'economia, és important incorporar una major diversitat de veus de les entitats feministes i la societat civil en tot el procés d'anàlisi, per tal de conèixer les seves demandes, propostes. A aquest efecte, es podrien celebrar sessions de treball en espais com els Consells de Dones, o de Feminismes i LGTBI; o bé que en espais genèrics, com consultes online o el Consell de Ciutat, s’incorpori l’enfocament de gènere i les necessitats de les dones. B) SOBRE L’IMPACTE DE GÈNERE (SECCIÓ 4 DE L’INFORME): Dades desagregades per sexe  La manca de dades desagregades per sexe suposa un impediment per poder fer una anàlisi en profunditat i detall. Resoldre aquesta mancança és una prioritat per poder investigar de forma quantitativa la càrrega dels tributs, el seu impacte de gènere i poder proposar noves mesures o ajustos si fossin necessaris. Caldria disposar del conjunt de dades desagregades per sexe de les persones pagadores de cadascun dels impostos i taxes, així com les exempcions i bonificacions/reduccions efectivament aplicades (veure, a la secció 4.3 del present document, el detall de les dades necessàries).  Seria rellevant analitzar quines són les fórmules més rigoroses d'obtenció de dades desagregades per sexe. Caldria estudiar si les diverses estimacions probabilístiques del sexe a partir del nom de pila (a partir de programari comercial, a partir de dades de l’INE/Padró, etc.) proporcionen la robustesa necessària per a les anàlisis desitjades.  A més de la variable sexe, convindria establir quines altres variables i encreuaments (edat, territori, etc.) es requeririen per completar la informació, atenent a criteris d’interseccionalitat. A més, seria idoni adequar l’obtenció d'aquestes variables a les realitats dels diversos tributs, doncs segurament per a tributs diferents resulten rellevants variables diferents. 31 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Emmarcament en instruments programàtics  Les ordenances fiscals haurien d’estar integrades, i explicitar que ho estan, en una anàlisi global del model de ciutat per a cada àmbit d’actuació. Per exemple, les ordenances fiscals relatives a serveis culturals haurien d’estar emmarcades en una anàlisi de la presència i representació desiguals d’homes i dones en l’àmbit cultural i de memòria col·lectiva.  De forma especial es recomana emmarcar figures tributàries en l’objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de cures, assumits molt majoritàriament per les dones. En concret, es proposa que les ordenances fiscals afectades estiguin vinculades amb la futura actualització de la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura, i que (com ja ocorre en alguns preus públics municipals) s’introdueixin referències explícites al concepte cura (ex: tasques de cura, persona cuidadora, entorn cuidador, etc.). Això és especialment pertinent per a les ordenances fiscals que contemplen supòsits de discapacitat, monoparentalitat i gent gran.  De forma anàloga, les ordenances fiscals reguladores de taxes relacionades amb serveis d’urbanisme haurien d’estar vinculades a la Mesura de Govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana” i haurien de valorar les necessitats d’usos diversos de l’espai públic, així com l’accessibilitat i la seguretat. En conseqüència, seria convenient incloure la regulació de les taxes per ocupació de via pública en un programa general de planificació de l’espai públic amb perspectiva de gènere. En el cas particular de l’ocupació de la via pública amb terrasses, caldria valorar si l’espai on aniran ubicades dóna resposta a la diversitat d’usos i necessitats d’espai públic des de la perspectiva de gènere. Objectius  Caldria fer més explícita la motivació de la igualtat de gènere en l’articulat de les ordenances fiscals. Per exemple, quan els motius de no subjecció són diversos però no citen la igualtat de gènere, ni el sexisme, ni les violències masclistes, etc.: “no estaran subjectes les entitats sense afany de lucre que persegueixin finalitats d’interès general. Com ara, entre altres, la defensa dels drets humans, l’assistència social i la inclusió social, les cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries o de tipus comunitari o veïnal, el lleure, la defensa del medi ambient i la protecció dels animals” (ordenança fiscal de Serveis Generals). Exempcions i reduccions Distribució de recursos dins la família  Es recomana incloure la persona individualment, i no només la família, com unitat de referència de capacitat econòmica, per tal de tenir en consideració les relacions de poder i no presumir la solidaritat entre familiars. De fet, algunes tarifes municipals ja contemplen aquest doble criteri, per 32 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal exemple, en el cas dels preus públics de residències per a gent gran s’estableixen exempcions “quan els ingressos de la unitat familiar o la persona cuidadora no superin l’IRSC”. Monoparentalitat  S’insta a estudiar, dins del marc normatiu aplicable, l’ampliació dels supòsits d’exempcions i reduccions vinculades a monoparentalitat (doncs les dones representen el 82% de les persones adultes que viuen soles amb menors a càrrec) que actualment només es contempla en tres de les ordenances fiscals analitzades (serveis generals, serveis de prevenció i extinció d’incendis, i serveis culturals).  Més enllà de les ordenances fiscals, la monoparentalitat hauria de quedar inclosa a les bonificacions recollides en la Llei d'Hisendes Públiques. Si aquesta situació de vulnerabilitat quedés recollida en la norma d'àmbit estatal, aquestes famílies no quedarien a expenses de la voluntat dels governs locals d’atorgar eventuals subvencions (que sovint no s’atorguen d’ofici sinó que han ser sol·licitades per les persones interessades, que representen una despesa per als Ajuntaments, que s’atorguen en dotacions limitades i a repartir entre sol·licitants, etc.). Discapacitat i dependència  S’insta a estudiar la viabilitat que exempcions i reduccions vinculades a persones en situació de discapacitat es facin extensives a les persones que les cuiden o acompanyen. I que aquest supòsit es generalitzi a altres ordenances, de forma anàloga al que preveuen les taxes de serveis culturals, que inclouen entrades gratuïtes per a “persones que disposin del Passi Metropolità d’Acompanyant- AMB d’una persona amb discapacitat, o les persones acompanyants de persones amb targeta acreditativa de discapacitat reconeguda i que requereixi el concurs de tercera persona”.  També es recomana incloure l’atenció a les situacions de dependència reconeguda, tal com ja es fa en alguns preus públics de l’Ajuntament. En aquest sentit, es rellevant recordar que de les persones beneficiàries de prestacions i serveis de la Llei de Dependència, el 65% són dones14. Per tant, s’estima que l’atenció a aquestes situacions tindria un efecte positiu sobre l’accés de les dones a serveis i recursos regulats per tributs. Representació i participació  Quant al reconeixement i foment de la participació dels grups de dones i feministes, es podrien generalitzar mesures de promoció anàlogues a les que s’apliquen per a altres sectors i temàtiques. Per exemple, actualment en les taxes per serveis culturals es concedeixen reduccions (com entrades gratuïtes a museus) per a associacions i entitats adherides a l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Atenent al fet que moltes entitats feministes i de dones formen part d’aquest Acord, es proposa generalitzar aquestes reduccions a altres taxes que resultin pertinents, com ara les de prestacions de serveis de la Guàrdia Urbana. 14 Seguiment del desplegament de la Llei 39/2006. Històric i evolució de les dades de la dependència a Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya. Març de 2020. 33 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal  A més, es proposa que aquestes reduccions a determinades entitats es facin extensives a les entitats adherides a espais de promoció de la igualtat de gènere i la lluita contra les violències masclistes, en particular a l'Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència cap a les dones, i per als centres educatius del programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat (Consorci d’Educació de Barcelona). Violències masclistes  Atenent a les greus conseqüències econòmiques de les violències masclistes, caldria estudiar la viabilitat i els processos per establir reduccions per a les dones afectades per situacions de violències masclistes, amb acreditació de l’òrgan municipal que correspongui i tal com ja es fa en ajuts al pagament de lloguers, taxes universitàries, pensió d’orfandat, etc. Foment d’autonomia econòmica / lluita contra la feminització de la pobresa  S’insta a incrementar la tipologia d’ajuts al pagament de tributs amb base a la capacitat econòmica de les persones contribuents. Si bé les subvencions i ajuts queden fora de l’àmbit de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals i del que regulen les ordenances fiscals, poden significar de facto una reducció de la quota en determinats impostos. És a dir, poden aconseguir un efecte anàleg al d’una bonificació, tal i com s’ha fet anys anteriors en el cas de l’IBI, per al pagament del qual s’han atorgat ajuts a persones amb pocs recursos, persones vídues, famílies monoparentals i famílies nombroses. Totes les anteriors recomanacions són d’especial rellevància per als tributs que no inclouen cap supòsit explícit d’exempció o reducció amb efectes positius en termes d’impacte de gènere, com per exemple les taxes de serveis urbanístics, les taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana i el recàrrec a l’impost sobre les estades en establiments turístics. Com a comentari final, es subratlla la necessitat de veure la política fiscal com un dels instruments crucials per contribuir a una distribució justa i equitativa de la riquesa entre la població i avançar cap a un model social i econòmic sostenible i just. Així, més enllà de la seva finalitat recaptatòria, uns tributs sensibles a les desigualtats de gènere poden contribuir a avançar cap a la igualtat efectiva i reduir la feminització de la pobresa. 34 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Barcelona, 30 de setembre de 2021 Vist i plau, Raül López Cancho Sonia Ruiz García Tècnic de la Direcció de Serveis de Gènere i Directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Polítiques del Temps Gerència Municipal Gerència Municipal 35