OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D’ANÀLISI LA RENDA DE LES LLARS A BARCELONA DISTRIBUCIÓ PER DISTRICTES, BARRIS I SECCIONS CENSALS 2019 Juny 2022 Presentació El present informe analitza la distribució territorial de la Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) de l’any 2019 i és el segon d’una nova etapa que es va encetar l’any anterior. La disponibilitat d’informació directa de l’economia de les llars per part de l’INE amb un nivell de desagregació territorial de secció censal1 va motivar el canvi metodològic per tal d’ampliar l’estudi de la distribució territorial de la renda. La nova metodologia afegeix informació sobre els principals conceptes que afecten a la Renda Disponible de les Llars (salaris, rendes mixtes, prestacions socials, impostos i cotitzacions socials); permet analitzar l’efecte de l’acció redistributiva del sector públic i amplia l’anàlisi fins l’àmbit de secció censal. 1 Atlas de distribución de la Renta de los Hogares. INE 2 Índex Presentació...................................................................................................................2 Índex.............................................................................................................................3 1. Introducció .............................................................................................................4 2. Síntesi de principals resultats ................................................................................5 3. La Renda Disponible de les Llars de Barcelona.....................................................8 4. Resultats per districtes.........................................................................................10 5. Resultats per barris..............................................................................................16 6. Resultats per seccions censals............................................................................26 7. Distribució i desigualtat territorial de la RDLpc.....................................................39 8. Nota metodològica...............................................................................................43 9. Glossari de Conceptes.........................................................................................44 10. Referències i fonts d’informació .......................................................................45 3 1. Introducció La Renda Disponible de les Llars (RDL) es defineix com el volum de recursos de que disposen les llars per consumir o estalviar. Es tracta, d’una macromagnitud comptable que permet aproximar el benestar material de la població. En relació a l’economia d’un territori, la Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) és l’indicador macroeconòmic que millor mesura el nivell mig de benestar material de la població en aquest territori. D’acord amb la definició de la Renda Disponible de les Llars en els manuals de comptabilitat nacional, aquesta magnitud és el saldo del Compte de Renda de les Llars, on s’inclouen els recursos (salaris, prestacions socials i les rendes professionals i d’altres, com les rendes de la propietat) i els usos (impostos i cotitzacions socials). El saldo entre recursos i usos és la Renda Disponible de les Llars. En aquest informe es calcula la Renda Disponible de les Llars segons la seva definició en els manuals d’estadística oficial: com saldo entre recursos i usos del Compte de Renda. Aquest plantejament permet presentar de forma desagregada l’estructura dels recursos de l’economia de les llars dels districtes i barris de la ciutat. L’aproximació del Compte de Renda te dues avantatges: permet conèixer l’estructura dels ingressos de les llars en cada territori i fa possible calcular un concepte important per entendre millor l’economia de les llars: la Renda Primària de les Llars (RPL). La RPL és la suma de remuneració d’assalariats i rendes professionals i de la propietat, de forma que és la renda abans de l’actuació del sector públic aplicant prestacions, impostos i cotitzacions. En relació al sistema d’estimació, aquest s’ha fonamentat en tres principis: a) estimació separada dels principals components del Compte de Renda per poder estimar la RDL com a saldo entre recursos i usos, b) ajust dels resultats de barris i districtes a les dades oficials de la RDL de Barcelona de l’Idescat, i c) estimació de totes les magnituds de baix a dalt (bottom up) començant per seccions censals i, per agregació, obtenció dels resultats de barris i de districtes. El detall del sistema d’estimació es pot trobar a l’apartat de metodologia. L’estructura de l’informe és la següent: en primer lloc es presenta la RDLpc del conjunt de Barcelona, en comparació a la RDLpc de Catalunya, la seva evolució i estructura. Seguidament es presenten, primer pels districtes i posteriorment pels barris, els valors de la RDLpc i la posició de cada territori, el pas de la renda primària a la renda disponible per l’efecte de l’acció redistributiva del sector públic, l’evolució temporal de la RDLpc i, finalment, l’estructura dels recursos de l’economia de les llars. En el següent apartat es presenten les dades per seccions censals. En aquesta aproximació, tenint en compte que a aquest nivell de desagregació alguns dels resultats poden estar afectats per dades individuals, les dades es presenten en mapes de districte amb quinze nivells de RDLpc. Tenint en compte la problemàtica apuntada, en aquest apartat no es porta a terme l’anàlisi de la renda primària, estructura de recursos i de la dinàmica que, per tant, es presenten únicament per districtes i barris. El darrer apartat de resultats es centra en una anàlisi de la distribució territorial de la RDLpc i de la seva desigualtat, fent ús dels indicadors més emprats en aquest tipus d’aproximació. L’informe finalitza amb una nota sobre la metodologia aplicada i un glossari de conceptes. 4 2. Síntesi de principals resultats Renda Disponible de les Llars de Barcelona La Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) de Barcelona va ser l‘any 2019 de 22.229 €2. A Catalunya la RDLpc és de 18.207 €, per tant, la RDLpc de la ciutat és un 22% més elevada que la de Catalunya. Entre 2018 i 2019 la RDLpc de Barcelona va augmentar un 4,5%, mentre que Catalunya va registrar 4,1%. Si s’aplica la inflació del període3, és a dir, si es calcula l’evolució real de 2018 a 2019, la RDLpc a Barcelona va incrementar un 3,5%. Els principals recursos de l’economia de les llars de Barcelona són els salaris, amb un 53,4%, seguides de les Rendes Mixtes (28,3%) i finalment de les Prestacions Socials (18,3%). Si es consideren només els recursos sense l’efecte de l’actuació de les administracions públiques (salaris més rendes mixtes) s’arriba a la Renda Primària (RPL). La Renda Primària pc de Barcelona es va situar al 2019 en 25.733€ , un 15,7% superior a la RDLpc. Resultats per districtes El districte de Barcelona amb un nivell de RDLpc més alt és Sarrià-Sant Gervasi, que amb 35.998€ supera el valor de Barcelona en un 62%. El districte amb menor renda per càpita és Ciutat Vella, 14.865€, valor que suposa un 67% de la mitjana de la ciutat. La Renda Primària de les Llars (RPL) mostra que abans de la intervenció redistributiva del sector públic els diferencials de renda entre els districtes són clarament superiors: Sarrià-Sant Gervasi té una la RPLpc que supera la mitjana de Barcelona en un 91% mentre que, el districte de menor índex, que és Nou Barris, té un valor del 61% de la mitjana. Mentre que en Renda Disponible el districte de menor valor és Ciutat Vella, en Renda Primària el districte que té un valor inferior és Nou Barris. Això és degut a l’efecte de les Prestacions Socials, que a Nou Barris tenen un efecte molt més important que a Ciutat Vella. Entre 2015 i 2019 hi ha una estabilitat de les posicions relatives dels districtes, Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella són els districtes amb major increment de la RDLpc. Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb més proporció de Rendes Mixtes (41%) i menys de Prestacions (11%), sent l’altra extrem Nou Barris, amb el valor mínim de Rendes Mixtes (21%) i màxim de Prestacions (25%). L’estructura dels recursos està significativament relacionada amb el nivell de RDLpc: 2 Les dades de la RDL per Barcelona són les d’Idescat, però en el càlcul per càpita s’apliquen les dades padronals, per poder mantenir la mateixa font d’informació dels residents a tots els nivells territorials de treball: seccions censals, barris i districtes. 3 A falta d’informació sobre la inflació per a la ciutat, s’aplica la dada de la província de Barcelona publicada per l’INE. 5 major proporció de Rendes Mixtes comporten més nivell de RDL, mentre que més proporció de Salaris i Prestacions es relacionen amb una Renda Disponible menor. Resultats per barris Les Tres Torres és el barri amb una RDLpc més alta (42.055€), superant el valor de Barcelona en un 89%. El barri amb menor renda per càpita és Ciutat Meridiana (10.739€), valor que suposa el 48% de la mitjana de la ciutat. En Renda Primària per càpita els diferencials són més elevats que en Renda Disponible: Les Tres Torres tenen una RPLpc més del doble que la mitjana de la ciutat (59.826€). El barri amb menor Renda Primària és Ciutat Meridiana, amb un 43% del valor de Barcelona (10.440€). Els barris que tenen un pes més gran de les Rendes Mixtes (un 42% del total de recursos) són els que tenen uns valors de RDLpc més elevats, com els barris de Sant Gervasi, Tres Torres i Pedralbes, amb l’excepció del Barri Gòtic que té una proporció important d’aquestes rendes (32%) malgrat el seu nivell de renda més baix. Els barris amb més Prestacions Socials (a l’entorn del 30% dels seus recursos) són els que tenen valors més baixos de la RDLp, com ara Canyelles o Can Peguera, encara que l’estructura d’edats dels residents és també condicionant del volum de Prestacions Socials que perceben els residents de cada barri. Entre 2015-2019 Vallvidrera, Sarrià, Sant Gervasi-Bonanova, les Tres Torres, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sant Gervasi-Galvany i el Putxet són els barris que més augmenten, mentre que Sant Genís dels Agudells, el Besòs i el Maresme, Porta, Vall d’Hebron, Roquetes, la Guineueta, la Prosperitat i la Marina del Prat Vermell registren les menors variacions en la seva RDLpc. Una explicació d’aquesta dinàmica és que els barris amb més RDLpc tenen un pes més alt de Rendes Mixtes, que són les que han augmentat més intensament (22%). Un increment superior al de la resta de recursos (Salaris i Prestacions socials), que mostren una variació més propera a la variació de la RDLpc pel conjunt del període (10,7%). Resultats per seccions censals (sscc) La secció censal de menor renda està barri del Besòs i el Maresme, amb una RDLpc que no arriba als 8.000. Amb una dada més de sis vegades superior, la secció censal de renda més alta està al barri de Sant Gervasi- Galvany (RDLpc de més de 45.000€). Mentre que el districte amb menor RDLpc és Ciutat Vella i el barri de menor RDLpc (Ciutat Meridiana) està a Nou Barris, la secció censal d’inferior RDLpc de Barcelona està situada en el districte de Sant Martí. Les seccions censals poden tenir valors de RDLpc molt allunyades de la mitjana del districte. Per exemple: a Sarrià-Sant Gervasi es troba una secció 6 censal amb un valor de RDLpc menor que bona part de les seccions censals dels districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. Les deu seccions censals de major RDLpc estan als districtes de Sarrià- Sant Gervasi i les Corts, mentre que les deu de menor renda estan distribuïdes per quatre districtes: Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella. Distribució i desigualtat territorial de la renda Aproximadament un 12% de la població de Barcelona viu en entorns territorials (seccions censals) de RDLpc inferior al 30% de la mitjana i una mica més del 13% viu en entorns de RDLpc superior en un 30% de la mitjana. Més d’una tercera part de la població viu en seccions censals properes a la RDLpc de la ciutat. La desigualtat en la distribució territorial de la renda és més elevada en termes de Renda Primària (Índex de Gini 0,22) que en Renda Disponible (Índex de Gini 0,17). El districte de Barcelona amb una desigualtat territorial més elevada és Ciutat Vella (Índex de Gini de 0,13) mentre que el districte amb menor desigualtat és el de Gràcia (Índex de Gini de 0,06). Entre 2015 i 2019 la desigualtat territorial en la distribució de la RDLpc a Barcelona registra una lleugera tendència a augmentar (Índex de Gini de 0,15 a 0,17 i P90/P10 de 1,97 a 2,09). Aquest augment de la desigualtat pot ser explicat en bona part pel fet que les Rendes Mixtes han augmentat en el període més que la resta de recursos de les llars (prestacions i salaris), i aquestes rendes són el recursos més presents en els territoris amb una RDLpc més elevada. 7 3. La Renda Disponible de les Llars de Barcelona La Renda Disponible de les Llars per càpita (RDLpc) a Barcelona es va situar l’any 2019 en 22.229€. Aquest valor és un 22% superior al de Catalunya. Si es té en compte la Renda Primària de les Llars per càpita (RPLpc), la renda de les llars sense l’acció del sector públic, comptant només els recursos privats (la remuneració d’assalariats i les rendes mixtes -rendes professionals i de la propietat-), el diferencial amb Catalunya passa a ser del 23%. Taula 1: RDL, RDLpc, RPpc. Barcelona i Catalunya. 2019 Barcelona Catalunya Bcn/Cat RDL 36.383.182 139.741.988 26,0% RDL pc 22.229 18.207 1,22 RPL pc 25.733 20.867 1,23 La RDLpc a Barcelona en el 2019 va créixer un 4,5% respecte el 2018. El Gràfic 1 mostra l’evolució pel període 2010-2019. En termes nominals, la Renda puja un 8,5% però en termes reals, descomptant l’efecte de la inflació4, la Renda va disminuir un - 4,8%. Entre 2018 i 2019 la RDLpc de Barcelona va augmentar un 4,5%, mentre que a Catalunya la RDLpc va augmentar un 4,1%. Si s’aplica la inflació del període, la RDLpc a Barcelona va incrementar un 3,5%. La RDL es calcula com un saldo entre recursos i usos de l’economia de les llars, el que permet fer una anàlisi de l’estructura dels recursos de les llars. El Gràfic 2, mostra el predomini de la remuneració d’assalariats com a principal recurs. Al llarg del temps les proporcions són estables. 4 Es fa servir la taxa de variació de l’IPC de la província de Barcelona, com millor aproximació a la inflació de la ciutat. 8 Pel que fa a la dinàmica dels recursos, destaca que els que més han augmentat són les Rendes Mixtes (22%) mentre que les variacions dels altres recursos han estat inferiors i més properes a la variació de la RDLpc pel conjunt del període (10,7%). 9 4. Resultats per districtes Sarrià-Sant Gervasi es manté com el districte amb el nivell més alt de RDLpc (35.998€) i Ciutat Vella amb 14.865€ torna a ser el districte amb el nivell més baix, sent la Renda Disponible de Ciutat Vella un 41% de la de Sarrià-Sant Gervasi. Taula 2: RDL i RDLpc. Districtes de Barcelona. 2019 Districtes RDL RDLpc milers € % € índex Ciutat Vella 1.537.502 4,2% 14.865 0,67 Eixample 6.755.841 18,6% 25.406 1,14 Sants-Montjuïc 3.488.417 9,6% 18.949 0,85 Les Corts 2.429.869 6,7% 29.642 1,33 Sarrià-St. Gervasi 5.373.104 14,8% 35.998 1,62 Gràcia 2.977.786 8,2% 24.449 1,10 Horta-Guinardó 3.385.498 9,3% 19.741 0,89 Nou Barris 2.691.599 7,4% 15.771 0,71 Sant Andreu 2.925.695 8,0% 19.528 0,88 Sant Martí 4.817.871 13,2% 20.216 0,91 BCN 36.383.182 100,0% 22.229 1,00 El Gràfic 3 mostra la distribució territorial de la RDLpc per districtes en termes d’índex. Sarrià-Sant Gervasi té un valor un 62% per sobre de la mitjana de la ciutat, sent Ciutat Vella el districte de menor índex, un 67% del valor del conjunt de Barcelona. 10 L’efecte del sector públic: la Renda Primària de les llars Els diferencials de RDLpc entre els districtes, malgrat la seva magnitud, són encara més grans sense l’acció redistributiva del sector públic (mitjançant les prestacions socials i amb l’efecte dels impostos i les cotitzacions). L’impacte de l’actuació del sector públic sobre l’economia de les llars s’aprecia si es compara la Renda Primària (RPLpc), la que es genera mitjançant l’activitat econòmica i la Renda Disponible (RDLpc), la que finalment tenen les famílies per consumir i estalviar. La Taula 3 mostra com en tots els districtes la RDLpc és menor que la RPLpc, a excepció de Nou Barris, on és pràcticament igual. Al conjunt de Barcelona la RPLpc també és superior a la RDLpc, de forma que la RDLpc es redueix en un -13,6% respecte la Renda Primària. Aquest resultat s’explica per dues raons. D’una banda, l’efecte net del sector públic ha de suposar una detracció de les rendes privades per poder finançar la producció de serveis públics i, en segon lloc, en el marc del sistema impositiu progressiu, aquest efecte ha de tenir un impacte negatiu més intens a 11 Barcelona, tenint en compte que la RDLpc de la ciutat és superior a la del conjunt de l’economia espanyola i catalana. Taula 3: RPLpc i RDLpc. Districtes de Barcelona 2019 Districtes RPLpc RDLpc RDLpc/RPLpc € índex € índex % Ciutat Vella 17.702 0,69 14.865 0,67 -16,0% Eixample 29.802 1,16 25.406 1,14 -14,7% Sants-Montjuïc 20.685 0,80 18.949 0,85 -8,4% Les Corts 35.511 1,38 29.642 1,33 -16,5% Sarrià-St. Gervasi 49.195 1,91 35.998 1,62 -26,8% Gràcia 28.437 1,11 24.449 1,10 -14,0% Horta-Guinardó 21.173 0,82 19.741 0,89 -6,8% Nou Barris 15.774 0,61 15.771 0,71 0,0% Sant Andreu 20.784 0,81 19.528 0,88 -6,0% Sant Martí 22.660 0,88 20.216 0,91 -10,8% BCN 25.733 1,00 22.229 1,00 -13,6% Els diferencials en Renda Primària són més elevats que en Renda Disponible. Si en la RDLpc dels districtes els índexs tenen una ràtio max/min de 2,42 (1,62/0,67), en la RPLpc la ràtio max/min passa a ser de 3,1 (1,91/0,61). En termes monetaris vol dir que Nou Barris, el districte amb menor Renda Primària, suposa menys del 33% de la que tenen a Sarrià-Sant Gervasi. El Gràfic 4 il·lustra aquest impacte. L’efecte és més intens a Sarrià-Sant Gervasi; hi ha un efecte més neutral a la major part de la resta dels districtes i, significativament, un canvi de posició entre Ciutat Vella i Nou Barris. Mentre que Ciutat Vella és el districte de menor Renda Disponible, Nou Barris és el de menor Renda Primària. Aquesta permuta de posicions pot ser el resultat de les piràmides de població de Nou Barris i 12 de Ciutat Vella: el primer recepciona un nivell de Prestacions Socials molt superior a Ciutat Vella, i per aquest motiu es produeix el canvi d’ordre. L’evolució de la Renda Disponible per càpita de les Llars L’evolució de la RDLpc es presenta pel al període 2015-2019, anys d’inici i final del període disponible amb la nova metodologia, i la variació més a curt termini entre 2018 i 2019. Tal com es pot veure a la Taula 4, en termes de RDLpc en euros tots els districtes incrementen entre 2015 i 2019, encara que destaquen Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella, justament els districtes situats als dos extrems de la distribució. En termes generals es constata que els districtes amb una RDLpc superior a la mitjana tenen unes variacions de renda, tant en el període 2015-2019 com 2018-2019, superiors a la del conjunt de la ciutat. En canvi els districtes per sota de la mitjana varien també per sota de la ciutat, amb l’excepció de Ciutat Vella, que augmenta clarament per sobre en el període més llarg i amb una taxa molt propera a la ciutat en el curt termini. Taula 4. Evolució de la RDLpc. Districtes de Barcelona 2015 2018 2019 Var 15-19 Var 18-19 Sarrià-St. Gervasi 29.737 33.855 35.998 21,1% 6,3% Les Corts 26.231 28.178 29.642 13,0% 5,2% Eixample 22.700 24.150 25.406 11,9% 5,2% Gràcia 21.819 23.109 24.449 12,1% 5,8% BCN 20.055 21.272 22.229 10,8% 4,5% Sant Martí 18.788 19.407 20.216 7,6% 4,2% Horta-Guinardó 18.350 18.968 19.741 7,6% 4,1% Sant Andreu 18.246 18.855 19.528 7,0% 3,6% Sants-Montjuïc 17.500 18.297 18.949 8,3% 3,6% Nou Barris 15.059 15.388 15.771 4,7% 2,5% Ciutat Vella 13.010 14.233 14.865 14,3% 4,4% L’estructura dels recursos de les llars La Taula 5 mostra els percentatges de cada un dels principals recursos de les llars. Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb un percentatge més alt de Rendes Mixtes (41%, rendes de professionals i rendes de la propietat) i un percentatge menor de Prestacions Socials (11%). A l’altre extrem, Nou Barris és el districte amb més Prestacions Socials (25%) i menys Rendes Mixtes (21%). 13 Taula 5: : Estructura del Compte de Renda. Principals Recursos. Districtes de Barcelona. 2019 Rendes Total Districtes Salaris Prestacions Mixtes recursos Ciutat Vella 58% 28% 15% 100% Eixample 52% 30% 18% 100% Sants-Montjuïc 57% 23% 20% 100% Les Corts 50% 32% 18% 100% Sarrià-St. Gervasi 47% 41% 11% 100% Gràcia 54% 28% 18% 100% Horta-Guinardó 55% 23% 22% 100% Nou Barris 54% 21% 25% 100% Sant Andreu 57% 21% 22% 100% Sant Martí 58% 23% 19% 100% BCN 53% 28% 18% 100% Com es constata al Gràfic 5, existeix una correlació negativa entre la RDLpc i els Salaris i Prestacions mentre que la correlació amb Rendes Mixtes és positiva. En aquestes correlacions cal tenir en compte que les Prestacions més importants són les de jubilació, raó per la qual la relació de les Prestacions amb la Renda no és tant intensa, sent clau en la magnitud de les Prestacions l’estructura d’edats de cada districte. Aquesta relació permet entendre la gran diferència existent entre les Prestacions de Nou Barris i Ciutat Vella, malgrat ser dos districtes similars pel que fa al seu valor de RDLpc. 14 15 5. Resultats per barris Les Tres Torres és el barri amb una RDLpc més alta, amb 42.055€, superant el valor de Barcelona en un 89%. El barri amb menor renda per càpita és Ciutat Meridiana, amb 10.739€, valor que suposa només el 48% de la mitjana de la ciutat. Els Gràfics 6 i 7 mostren els barris situats a les dues cues, superior i inferior, de la distribució de la RDLpc de Barcelona. Una presentació de la distribució de la RDLpc pel conjunt de la ciutat es pot veure al mapa adjunt, i a la Taula 6. 16 17 Taula 6: RDLpc i RPpc. Barris de Barcelona. 2019 Barris RDLpc RPLpc € índex € índex el Raval 12.142 0,55 14.317 0,56 el Barri Gòtic 16.732 0,75 20.610 0,80 la Barceloneta 16.322 0,73 18.156 0,71 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 18.075 0,81 22.102 0,86 el Fort Pienc 23.137 1,04 26.068 1,01 la Sagrada Família 22.753 1,02 25.472 0,99 la Dreta de l'Eixample 30.341 1,36 38.489 1,50 l'Antiga Esquerra de l'Eixample 27.634 1,24 33.919 1,32 la Nova Esquerra de l'Eixample 25.378 1,14 28.950 1,13 Sant Antoni 22.851 1,03 25.625 1,00 el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 16.160 0,73 18.145 0,71 la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 12.528 0,56 12.129 0,47 la Marina de Port 16.999 0,76 17.714 0,69 la Font de la Guatlla 20.302 0,91 21.849 0,85 Hostafrancs 19.678 0,89 21.654 0,84 la Bordeta 19.998 0,90 21.463 0,83 Sants - Badal 19.724 0,89 21.169 0,82 Sants 21.686 0,98 24.243 0,94 les Corts 28.898 1,30 34.052 1,32 la Maternitat i Sant Ramon 26.416 1,19 29.454 1,14 Pedralbes 39.025 1,76 53.374 2,07 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 29.429 1,32 39.925 1,55 Sarrià 35.993 1,62 49.473 1,92 les Tres Torres 42.055 1,89 59.826 2,32 Sant Gervasi - la Bonanova 36.874 1,66 49.930 1,94 Sant Gervasi - Galvany 37.290 1,68 52.385 2,04 el Putxet i el Farró 30.800 1,39 38.689 1,50 Vallcarca i els Penitents 26.010 1,17 30.794 1,20 el Coll 21.252 0,96 24.139 0,94 la Salut 24.786 1,12 27.950 1,09 la Vila de Gràcia 23.749 1,07 28.604 1,11 el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 25.292 1,14 28.223 1,10 el Baix Guinardó 21.811 0,98 23.450 0,91 Can Baró 20.248 0,91 22.034 0,86 el Guinardó 21.229 0,96 23.240 0,90 la Font d'en Fargues 24.807 1,12 29.236 1,14 el Carmel 15.582 0,70 15.873 0,62 la Teixonera 17.118 0,77 18.120 0,70 Sant Genís dels Agudells 17.351 0,78 17.511 0,68 Montbau 19.170 0,86 19.762 0,77 la Vall d'Hebron 22.778 1,02 24.296 0,94 la Clota 19.442 0,87 23.538 0,91 Horta 19.947 0,90 21.169 0,82 Vilapicina i la Torre Llobeta 19.414 0,87 20.080 0,78 Porta 16.964 0,76 17.186 0,67 el Turó de la Peira 14.545 0,65 14.611 0,57 Can Peguera 12.738 0,57 11.598 0,45 la Guineueta 18.932 0,85 18.358 0,71 Canyelles 17.878 0,80 16.561 0,64 les Roquetes 13.014 0,59 13.130 0,51 Verdun 14.267 0,64 14.280 0,55 la Prosperitat 15.799 0,71 15.720 0,61 la Trinitat Nova 12.205 0,55 12.007 0,47 Torre Baró 11.455 0,52 11.707 0,45 Ciutat Meridiana 10.739 0,48 10.440 0,41 Vallbona 11.660 0,52 12.298 0,48 la Trinitat Vella 11.994 0,54 12.704 0,49 Baró de Viver 12.022 0,54 11.419 0,44 el Bon Pastor 15.351 0,69 16.464 0,64 Sant Andreu 21.547 0,97 23.334 0,91 la Sagrera 19.799 0,89 20.473 0,80 el Congrés i els Indians 20.089 0,90 21.617 0,84 Navas 20.375 0,92 21.392 0,83 el Camp de l'Arpa del Clot 20.927 0,94 22.559 0,88 el Clot 20.483 0,92 22.611 0,88 el Parc i la Llacuna del Poblenou 21.441 0,96 24.222 0,94 la Vila Olímpica del Poblenou 32.436 1,46 42.963 1,67 el Poblenou 22.751 1,02 27.694 1,08 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 25.589 1,15 32.962 1,28 el Besòs i el Maresme 12.787 0,58 12.993 0,50 Provençals del Poblenou 20.080 0,90 22.831 0,89 18 Sant Martí de Provençals 18.637 0,84 18.881 0,73 la Verneda i la Pau 16.820 0,76 16.303 0,63 BCN 22.229 1,00 25.733 1,00 El Gràfic 8 mostra la diferent dispersió de la RDLpc dels barris de cada districte, i també els que tenen uns valors més atípics en relació al seu districte. Gràfic 8. RDL pc dels barris de cada districte Sarrià-St. Gervasi Les Corts Eixample Gràcia Sant Martí Horta-Guinardó Sant Andreu Sants-Montjuïc Nou Barris Ciutat Vella 0 50 100 150 200 Els barris de l’Eixample i Gràcia tenen menys dispersió, mentre que els de Sarrià-Sant Gervasi i, especialment, els del districte de Sant Martí, mostren un major rang entre els barris de menor i major RDLpc5. Entre els barris més atípics respecte als seus districtes destaca a Les Corts el barri de Pedralbes i a Sant Martí, amb signe oposat, els barris de la Vila Olímpica i el del Besòs i el Maresme i, finalment, a Ciutat Vella, el barri del Raval. L’impacte que tenen aquestes dades extremes sobre la mitjana dels districtes depèn del pes poblacional de cada barri. Així, mentre que el Raval és quasi la meitat de Ciutat Vella i, per tant, té un impacte molt gran sobre la dada dels districte, a Sant Martí el barri de la Vila Olímpica té un impacte molt menor, ja que els seus residents suposen un percentatge molt menor del total del districte. Aquests impactes són importants per entendre la coherència entre els resultats dels districtes i barris: justament l’efecte que té el Raval sobre Ciutat Vella explica que aquest districte tingui una RDLpc inferior a Nou Barris, malgrat que és a Nou Barris on es troba el barri amb menor RDLpc de la ciutat (Ciutat Meridiana). L’efecte del sector públic: la Renda Primària de les llars Tal com s’ha fet a la presentació dels resultats dels districtes, resulta d’interès aproximar a nivell dels barris, la Renda Primària de les Llars per càpita (RPLpc). És natural tenint en compte l’objectiu redistributiu de l’acció del sector públic, que l’impacte del sector públic sigui asimètric segons el nivell de la RDLpc de cada barri. Així, Les Tres Torres tenen una RPLpc de 59.826€ (més del doble que la mitjana de la ciutat) i la seva RDLpc és, en canvi, de 42.055€ (un 89% superior a la mitjana). La Renda Disponible és més d’un 30% inferior a la Renda Primària. Situacions similars es troben a Pedralbes o Sarrià. Aquests dos barris corresponen als punts que en el Gràfic 9 apareixen en l’extrem dret de la relació lineal entre el nivell de Renda Disponible i la reducció d’aquesta respecte al valor de la Renda Primària. 5 Com es veurà més endavant l’avaluació de la dispersió dels districtes pot ser significativament diferent quan en comptes de considerar la distribució de la RDLpc entre barris es fa l’anàlisi a un nivell més desagregat, en termes de seccions censals. 19 A l’extrem esquerra del Gràfic 9 se situen barris com Ciutat Meridiana que amb una Renda Disponible de 10.739€ (48% de la mitjana) té una Renda Primària pràcticament igual a la Disponible. La major part dels barris compleixen aquesta relació: quan més alt és el valor de la Renda Disponible més gran és el percentatge de reducció d’aquesta Renda respecte la Primària. El Gràfic 9 permet identificar tres grups de barris pel que fa al diferencial entre Renda Primària i Renda Disponible. En el primer grup es troben els barris, la majoria, que compleixen aquesta relació lineal que reflecteix la progressivitat fiscal. Aquest grup té els valors extrems esmentats anteriorment. El segon grup té una Renda Disponible superior a la que correspon a la relació lineal, aquest és el cas dels barris de Canyelles; Can Peguera; La Verneda o la Guineueta. Són els únics barris de Barcelona que tenen una Renda Disponible superior a la Renda Primària. El tercer grup té una Renda Disponible inferior a la que li correspon en funció de la relació lineal, en aquesta situació es troba el barri Gòtic; la Clota; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera o el Raval. Tant el segon grup com el tercer estan formats per barris que tenen una composició demogràfica o social que afavoreix o limita l’efecte de les prestacions socials en la seva renda disponible. L’evolució de la Renda Disponible per càpita de les Llars Tal com s’ha fet en l’anàlisi de la dinàmica dels districtes, també pels barris es fa una doble aproximació a la dinàmica: en el termini més llarg, des del 2015, i en el curt termini, la variació en el darrer any. Entre 2015 i 2019, els barris on la RDLpc creix més (per sobre del 15%) són Vallvidrera, Sarrià, Sant Gervasi-Bonanova, Tres Torres, Sant Pere, Santa Caterina i 20 la Ribera, Sant Gervasi-Galvany, el Putxet, la Dreta de l’Eixample, Pedralbes i la Vila de Gràcia. A l’altre extrem, amb una evolució menor al 3,5% es troben Sant Grenís dels Agudells, el Besòs i el Maresme, Porta, Vall Hebron i Roquetes. Entre 2018 i 2019, incrementen per sobre del 7% Vallvidrera, el Coll, Sant Gervasi- Bonanova, el Poblenou, Dreta de l’Eixample, Sarrià i Diagonal Mar. A la banda baixa, amb creixements per sota l’1% La Clota, Can Peguera, Genís dels Agudells, Baró de Viver, Trinitat Vella, Roquetes, Torre Baró, la Marina del Prat Vermell i el Besòs i el Maresme i Porta. Al Gràfic 10 s’observa una certa correlació positiva entre el nivell de la RDLpc (any 2019) i la variació tant a llarg termini com a curt6. Gràfic 10: Nivell i dinàmica de la RDL pc Una explicació d’aquesta dinàmica és que els barris amb més RDLpc tenen més Rendes Mixtes i justament aquestes han augmentat intensament, tant en el conjunt del període com al darrer any, amb taxes del 22% i 6,6% respectivament. Aquesta evolució ha estat més elevada que la de la resta de recursos (Salaris i Prestacions socials), com mostra la variació més moderada del conjunt de la RDLpc (taxes del 10,7% i 4,5% en el període i en el darrer any, respectivament). 6 Pel període 2015-2019 la correlació entre nivell de RDLpc i variació és r=0,72, i per la variació 2018-2019 la correlació és r=0,66. 21 S’adjunten seguidament mapes classificant els barris segons la intensitat del creixement de la seva RDLpc en comparació a l’evolució del conjunt de la ciutat. 22 23 L’estructura dels recursos de les llars La Taula 7 presenta l’estructura dels recursos de les llars per barris. Els barris que tenen un pes més gran de les Rendes Mixtes (entre un 35% i un 43% del total de recursos) són els que tenen uns valors de RDLpc més elevats, com els dos de Sant Gervasi, Tres Torres o Pedralbes. Excepcions són a Ciutat Vella, el Barri Gòtic i el de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb unes proporcions lleugerament per sobre del 30% important d’aquestes rendes malgrat el seu nivell de renda més limitat. En canvi, els barris amb més Prestacions Socials (entre el 25% i el 30% dels seus recursos) són els que tenen valors més baixos de la RDLpc encara que, a la vista dels resultats, sembla clar que l’estructura d’edats dels residents és també determinant en el volum de Prestacions Socials que perceben els residents de cada barri. Entre els barris amb més Salaris hi ha més diversificació en els nivells de RDLpc, ja que es troben des de barris de renda força baixa, com la Clota, a barris de nivell molt més alt, com Diagonal Mar. En aquests barris els Salaris suposen entre el 58% i el 68% dels recursos, i encara que la relació entre Rendes Mixtes i Prestacions és bastant variable, en pràcticament tots els casos les Rendes Mixtes són més importants que les Prestacions Socials. Gràfic 11-1: Barris amb més Prestacions socials. Barcelona 2019 60% 50% 40% Salaris 30% 30% 28% 30% 27% 27% 27% 26% 25% 25% 25% Rendes Mixtes 20% Prestacions 10% 0% Gràfic 11-2: Barris amb més Rendes Mixtes. Barcelona 2019 60% 50% 43% 42% 42% 42% 41% 41% 39% 40% 35% 34% 32% Salaris 30% 20% Rendes 10% Mixtes 0% Gràfic 11-3: Barris amb més Salaris. Barcelona 2019 80% 68% 70% 62% 62% 61% 60% 59% 58% 58% 58% 58% 60% 50% 40% Salaris 30% 20% Rendes Mixtes 10% 0% Prestacions 24 Taula 7: Estructura del Compte de Renda. Barris de Barcelona. 2019 Barris Salaris Rendes Prestacions Total Mixtes recursos el Raval 60% 26% 14% 100% el Barri Gòtic 55% 32% 13% 100% la Barceloneta 58% 23% 18% 100% Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 56% 31% 13% 100% el Fort Pienc 54% 26% 20% 100% la Sagrada Família 55% 25% 20% 100% la Dreta de l'Eixample 47% 39% 14% 100% l'Antiga Esquerra de l'Eixample 51% 34% 16% 100% la Nova Esquerra de l'Eixample 53% 27% 20% 100% Sant Antoni 52% 28% 19% 100% el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 58% 24% 18% 100% la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 53% 19% 27% 100% la Marina de Port 57% 20% 23% 100% la Font de la Guatlla 56% 22% 22% 100% Hostafrancs 56% 24% 20% 100% la Bordeta 58% 21% 21% 100% Sants - Badal 57% 22% 21% 100% Sants 57% 24% 19% 100% les Corts 51% 30% 19% 100% la Maternitat i Sant Ramon 50% 28% 21% 100% Pedralbes 45% 42% 12% 100% Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 49% 41% 10% 100% Sarrià 48% 41% 11% 100% les Tres Torres 48% 42% 9% 100% Sant Gervasi - la Bonanova 46% 42% 12% 100% Sant Gervasi - Galvany 46% 43% 11% 100% el Putxet i el Farró 50% 35% 15% 100% Vallcarca i els Penitents 52% 30% 18% 100% el Coll 57% 24% 19% 100% la Salut 52% 28% 21% 100% la Vila de Gràcia 55% 30% 15% 100% el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 53% 27% 20% 100% el Baix Guinardó 54% 24% 22% 100% Can Baró 55% 24% 21% 100% el Guinardó 56% 23% 21% 100% la Font d'en Fargues 53% 28% 18% 100% el Carmel 56% 21% 23% 100% la Teixonera 58% 21% 21% 100% Sant Genís dels Agudells 54% 21% 25% 100% Montbau 55% 21% 24% 100% la Vall d'Hebron 56% 21% 23% 100% la Clota 68% 20% 11% 100% Horta 54% 23% 22% 100% Vilapicina i la Torre Llobeta 55% 22% 24% 100% Porta 54% 21% 24% 100% el Turó de la Peira 55% 20% 24% 100% Can Peguera 50% 20% 30% 100% la Guineueta 52% 20% 28% 100% Canyelles 51% 19% 30% 100% les Roquetes 56% 21% 24% 100% Verdun 55% 21% 24% 100% la Prosperitat 54% 21% 25% 100% la Trinitat Nova 55% 20% 25% 100% Torre Baró 56% 22% 23% 100% Ciutat Meridiana 53% 21% 26% 100% Vallbona 56% 23% 20% 100% la Trinitat Vella 57% 22% 21% 100% Baró de Viver 53% 20% 27% 100% el Bon Pastor 59% 20% 20% 100% Sant Andreu 57% 22% 21% 100% la Sagrera 55% 21% 24% 100% el Congrés i els Indians 57% 22% 21% 100% Navas 55% 22% 23% 100% el Camp de l'Arpa del Clot 56% 22% 22% 100% el Clot 58% 22% 20% 100% el Parc i la Llacuna del Poblenou 57% 24% 19% 100% la Vila Olímpica del Poblenou 57% 31% 12% 100% el Poblenou 62% 24% 14% 100% Diagonal Mar i el Front Marítim del Pobleno 62% 26% 12% 100% el Besòs i el Maresme 54% 21% 24% 100% Provençals del Poblenou 61% 21% 17% 100% Sant Martí de Provençals 55% 20% 25% 100% la Verneda i la Pau 53% 20% 27% 100% BCN 53% 28% 18% 100% 25 6. Resultats per seccions censals La distribució territorial de la RDLpc per seccions censals (sscc) de Barcelona es presenta al Mapa adjunt. El Gràfic 12 mostra la important diversitat de la RDLpc de les sscc d’un mateix districte. Mentre que el districte amb menor RDLpc és Ciutat Vella, el barri de menor RDLpc està a Nou Barris i la secció censal d’inferior RDLpc no es troba ni a Ciutat Vella ni a Nou Barris, sinó a Sant Martí. Pel que fa als valors extrems, la secció censal de menor renda està al barri del Besòs i el Maresme, amb una RDLpc que no arriba als 8.000€. Amb una dada més de cinc vegades superior, la secció censal de renda més alta està situada al barri de Sant Gervasi-Galvany, amb una RDLpc de més de 45.000€. 26 Gràfic 12. Índex RDL pc de les seccions censals de cada districte Sarrià-St. Gervasi Les Corts Eixample Gràcia Sant Martí Horta-Guinardó Sant Andreu Sants-Montjuïc Nou Barris Ciutat Vella 0 50 100 150 200 250 El Gràfic 12 és il·lustratiu pel que fa a les sscc atípiques: la secció censal amb menor RDLpc de la ciutat està a un districte que té un valor mig de renda bastant elevat, Sant Martí i hi ha una secció censal a Sarrià-Sant Gervasi amb una RDLpc inferior a bona part de les sscc de Nou Barris o Ciutat Vella. Més en general, els quatre districtes que tenen valors de RDLpc per sobre de la mitjana de Barcelona, especialment l’Eixample i Gràcia, tenen un bon nombre de sscc molt per sota d’aquesta mitjana. Finalment, el districte de Sant Martí torna a ser en termes de sscc el que te valors més extrems, tenint sscc amb índexs per sobre del 50% del conjunt de Barcelona, i també d’altres sscc inferiors al 50% de la mitjana de la ciutat. Al mapa de la pàgina següent es pot veure la posició de les 10 seccions censals amb més i menys RDLpc. Es constata que mentre les sscc de major RDLpc estan només a dos districtes, Sarrià- Sant Gervasi i les Corts, les sscc de menor nivell de RDLpc estan més disperses en la geografia de la ciutat, trobant-se a quatre districtes: Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella. Des d’un punt de vista temporal s’ha pogut comprovar que mentre que les sscc de RDLpc més elevada van variant any a any, encara que sempre en un àrea espacial molt delimitada (Tres Torres, Pedralbes, Sant Gervasi), les sscc de menor RDLpc estan més fixades, ja que des de 2015 fins a 2019 sempre són pràcticament les mateixes. 27 Treballar amb el detall de desagregació per secció censal suposa que alguns dels resultats poden estar afectats per dades individuals. Per aquesta raó es presenten els resultats de la RDLpc de les sscc en mapes de districte, amb una estratificació detallada en 15 categories. 28 Nivells de RDL p Districte 1 Barcelona Menys de 0,45 5,6% 0,7% De 0,45 a 0,60 27,8% 5,6% De 0,60 a 0,70 18,5% 5,4% De 0,70 a 0,80 25,9% 12,5% De 0,80 a 0,90 13,0% 15,1% De 0,90 a 0,95 0,0% 8,7% De 0,95 a -1,00 3,7% 8,8% De 1,00 a1,05 1,9% 8,6% De 1,05 a 1,10 1,9% 6,4% De 1,10 a 1,20 1,9% 8,4% De 1,20 a 1,30 0,0% 5,1% De 1,30a 1,40 0,0% 4,0% De 1,40 a 1,60 0,0% 4,8% De 1,60 a 2,00 0,0% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 29 Nivells de RDL p Districte 2 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,7% De 0,45 a 0,60 0,0% 5,6% De 0,60 a 0,70 0,0% 5,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 12,5% De 0,80 a 0,90 4,6% 15,1% De 0,90 a 0,95 5,2% 8,7% De 0,95 a -1,00 12,7% 8,8% De 1,00 a1,05 10,4% 8,6% De 1,05 a 1,10 13,3% 6,4% De 1,10 a 1,20 26,0% 8,4% De 1,20 a 1,30 11,0% 5,1% De 1,30a 1,40 5,8% 4,0% De 1,40 a 1,60 8,1% 4,8% De 1,60 a 2,00 2,9% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 30 Nivells de RDL p Districte 3 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,7% De 0,45 a 0,60 4,3% 5,6% De 0,60 a 0,70 6,8% 5,4% De 0,70 a 0,80 19,7% 12,5% De 0,80 a 0,90 31,6% 15,1% De 0,90 a 0,95 15,4% 8,7% De 0,95 a -1,00 7,7% 8,8% De 1,00 a1,05 6,8% 8,6% De 1,05 a 1,10 1,7% 6,4% De 1,10 a 1,20 5,1% 8,4% De 1,20 a 1,30 0,9% 5,1% De 1,30a 1,40 0,0% 4,0% De 1,40 a 1,60 0,0% 4,8% De 1,60 a 2,00 0,0% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 31 Nivells de RDL p Districte 4 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,7% De 0,45 a 0,60 0,0% 5,6% De 0,60 a 0,70 0,0% 5,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 12,5% De 0,80 a 0,90 1,8% 15,1% De 0,90 a 0,95 5,3% 8,7% De 0,95 a -1,00 1,8% 8,8% De 1,00 a1,05 7,0% 8,6% De 1,05 a 1,10 5,3% 6,4% De 1,10 a 1,20 15,8% 8,4% De 1,20 a 1,30 14,0% 5,1% De 1,30a 1,40 28,1% 4,0% De 1,40 a 1,60 3,5% 4,8% De 1,60 a 2,00 15,8% 5,0% Més de 2,00 1,8% 1,0% 100,0% 100,0% 32 Nivells de RDL p Districte 5 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,7% De 0,45 a 0,60 0,0% 5,6% De 0,60 a 0,70 0,0% 5,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 12,5% De 0,80 a 0,90 1,0% 15,1% De 0,90 a 0,95 0,0% 8,7% De 0,95 a -1,00 0,0% 8,8% De 1,00 a1,05 0,0% 8,6% De 1,05 a 1,10 0,0% 6,4% De 1,10 a 1,20 2,0% 8,4% De 1,20 a 1,30 7,1% 5,1% De 1,30a 1,40 12,2% 4,0% De 1,40 a 1,60 28,6% 4,8% De 1,60 a 2,00 38,8% 5,0% Més de 2,00 10,2% 1,0% 100,0% 100,0% 33 Nivells de RDL p Districte 6 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,7% De 0,45 a 0,60 0,0% 5,6% De 0,60 a 0,70 0,0% 5,4% De 0,70 a 0,80 0,0% 12,5% De 0,80 a 0,90 3,4% 15,1% De 0,90 a 0,95 2,3% 8,7% De 0,95 a -1,00 13,8% 8,8% De 1,00 a1,05 25,3% 8,6% De 1,05 a 1,10 14,9% 6,4% De 1,10 a 1,20 18,4% 8,4% De 1,20 a 1,30 12,6% 5,1% De 1,30a 1,40 5,7% 4,0% De 1,40 a 1,60 3,4% 4,8% De 1,60 a 2,00 0,0% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 34 Nivells de RDL p Districte 7 Barcelona Menys de 0,45 0,0% 0,7% De 0,45 a 0,60 0,0% 5,6% De 0,60 a 0,70 8,1% 5,4% De 0,70 a 0,80 22,8% 12,5% De 0,80 a 0,90 20,3% 15,1% De 0,90 a 0,95 13,0% 8,7% De 0,95 a -1,00 14,6% 8,8% De 1,00 a1,05 8,9% 8,6% De 1,05 a 1,10 4,9% 6,4% De 1,10 a 1,20 4,9% 8,4% De 1,20 a 1,30 2,4% 5,1% De 1,30a 1,40 0,0% 4,0% De 1,40 a 1,60 0,0% 4,8% De 1,60 a 2,00 0,0% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 35 Nivells de RDL p Districte 8 Barcelona Menys de 0,45 0,9% 0,7% De 0,45 a 0,60 22,2% 5,6% De 0,60 a 0,70 17,1% 5,4% De 0,70 a 0,80 29,1% 12,5% De 0,80 a 0,90 21,4% 15,1% De 0,90 a 0,95 6,0% 8,7% De 0,95 a -1,00 1,7% 8,8% De 1,00 a1,05 1,7% 8,6% De 1,05 a 1,10 0,0% 6,4% De 1,10 a 1,20 0,0% 8,4% De 1,20 a 1,30 0,0% 5,1% De 1,30a 1,40 0,0% 4,0% De 1,40 a 1,60 0,0% 4,8% De 1,60 a 2,00 0,0% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 36 Nivells de RDL p Districte 9 Barcelona Menys de 0,45 1,1% 0,7% De 0,45 a 0,60 8,4% 5,6% De 0,60 a 0,70 2,1% 5,4% De 0,70 a 0,80 8,4% 12,5% De 0,80 a 0,90 22,1% 15,1% De 0,90 a 0,95 14,7% 8,7% De 0,95 a -1,00 17,9% 8,8% De 1,00 a1,05 20,0% 8,6% De 1,05 a 1,10 4,2% 6,4% De 1,10 a 1,20 1,1% 8,4% De 1,20 a 1,30 0,0% 5,1% De 1,30a 1,40 0,0% 4,0% De 1,40 a 1,60 0,0% 4,8% De 1,60 a 2,00 0,0% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 37 Nivells de RDL p Districte 10 Barcelona Menys de 0,45 1,4% 0,7% De 0,45 a 0,60 4,1% 5,6% De 0,60 a 0,70 5,4% 5,4% De 0,70 a 0,80 17,7% 12,5% De 0,80 a 0,90 22,4% 15,1% De 0,90 a 0,95 16,3% 8,7% De 0,95 a -1,00 7,5% 8,8% De 1,00 a1,05 4,8% 8,6% De 1,05 a 1,10 10,9% 6,4% De 1,10 a 1,20 2,7% 8,4% De 1,20 a 1,30 3,4% 5,1% De 1,30a 1,40 0,0% 4,0% De 1,40 a 1,60 2,7% 4,8% De 1,60 a 2,00 0,7% 5,0% Més de 2,00 0,0% 1,0% 100,0% 100,0% 38 7. Distribució i desigualtat territorial de la RDLpc L’anàlisi de la distribució i desigualtat territorial de la RDLpc requereix observar la forma estadística d’aquesta distribució i, en particular, alguns estadístics característics de la mateixa, especialment els estadístics de dispersió o desigualtat. Un primer resultat consisteix en estimar el nombre de persones que viuen en àrees de la ciutat d’un determinat nivell de renda. Tal com mostra el Gràfic 13, els diferents nivells de desagregació territorial porten a distribucions diferents. Quan el nivell de desagregació territorial és de districtes hi ha diferències importants en la distribució dels territoris i la de la població resident en els mateixos. El millor ajust entre la distribució de territoris i de població afectada s’obté amb la desagregació per sscc, per la seva homogeneïtat poblacional. Aquesta distribució mostra que aproximadament un 12% de la població de Barcelona viu en seccions censals de RDLpc molt baixa (inferior al 30% de la mitjana) i un 13% viu en seccions censals de renda molt alta (superior en un 30% de la mitjana). Més d’una tercera part de la població viu en seccions censals properes a la RDLpc de la ciutat. 39 Al Gràfics 14 i 15 es poden veure les distribucions de la RDLpc i de la RPLpc amb els seus valors quantitatius. A la Taula 8 es presenten els estadístics més representatius d’aquestes distribucions. Gràfic 14: Distribució RDL pc de les sscc Gràfic 15: Distribució RPL pc de les sscc Taula 8: Estadístics de la distribució de la RDLpc i de la RPLpc. Barcelona 20197 Estadístics RDLpc RPLpc Mitjana 22.445 25.889 Mediana 21.310 23.486 Desv Tip 6.976 11.040 C.V. 0,311 0,426 Asimetria 1,081 1,584 Tant la RDLpc com la de la RPLpc tenen distribucions asimètriques a la dreta, de forma que la mitjana és superior a la mediana, i el coeficient d’asimetria és positiu. 7 Les mitjanes de la RDLpc i de la RPLpc no coincideixen amb les del conjunt de Barcelona perquè són dades de les sscc sense ponderar per població. 40 Si es comparen les dues distribucions es veu que la de la RPLpc és més asimètrica que la RDLpc, té valors més extrems a la cua de la dreta, més valors per sota de la mitjana i, tal com mostra la desviació típica i el coeficient de variació, té més dispersió. Així, la desigualtat territorial de la renda és més elevada en Renda Primària que en Renda Disponible. Tenint en compte el significat de les variables considerades, la característica més rellevant de les seves distribucions són els indicadors de desigualtat, que es presenten a la Taula 98. Taula 9: Distribució de la RDLpc i de la RPLpc per percentils. Indicadors de desigualtat. Barcelona 2019 Percentils RDLpc RPLpc Indicadors desigualtat RDLpc RPLpc P10 15.084 15.212 P90/P10 2,09 2,65 P20 16.913 17.665 P90/P50 1,48 1,71 P30 18.885 19.805 P50/P10 1,41 1,54 P40 20.111 21.733 GINI 0,17 0,22 Mediana 21.310 23.486 P60 22.771 25.516 P70 24.165 27.550 P80 26.621 31.066 P90 31.555 40.246 Els resultats de la Taula 9 mostren que si bé els nivells de la RPLpc són superiors a la RDLpc, aquests impactes són clarament progressius: els diferencials entre Renda Primària i Disponible en els percentils de renda més baixa (P10 i P20) són molt menors que en el percentil 90, amb detracció de prop de 10.000€, més d’un 20% de la RPLpc. Per la seva banda, la lectura dels indicadors de desigualtat de la Taula 9 mostren dos aspectes rellevants: la reducció de la desigualtat al passar de la RPLpc a la RDLpc i, a més, aquesta reducció és més intensa entre les rendes altes9. Pel que fa a la desigualtat de la distribució de la RDLpc entre les sscc dels districtes, a la Taula 10 es poden apreciar els resultats de dos indicadors, el quocient P90/P10 i l’índex de Gini. Seguint els resultats de l’índex de Gini, el districte amb més desigualtat territorial és Ciutat Vella, seguit de Sant Martí i les Corts. A l’altre extrem, Gràcia és el districte amb una desigualtat territorial menor, tant en termes d’Índex de Gini com de P90/P10. 8 Tres dels quatre indicadors estan definits a partir dels percentils: la mediana (percentil 50%) i els percentils representatius dels valors més baixos (percentil 10%) i més alts (percentil 90%). També s’inclou un dels indicadors més emprat en les anàlisis de desigualtat: l’índex de Gini. 9 Aquest segon aspecte es pot apreciar tenint en compte que la reducció en el quocient P50/P10 és de 0,13 punts, mentre que la reducció de P90/P50 és de 0,23 punts. 41 Taula 10: Desigualtat territorial per districtes P90/P10 i Gini. 2019 Districtes P10 P90 P90/P10 Gini Ciutat Vella 11.096 19.544 1,76 0,13 Sant Martí 15.173 24.375 1,61 0,12 Les Corts 22.790 40.715 1,79 0,12 Nou Barris 11.651 19.646 1,69 0,11 Sarrià-St. Gervasi 28.851 44.437 1,54 0,10 Sants-Montjuïc 15.456 22.906 1,48 0,09 Horta-Guinardó 16.003 23.587 1,47 0,09 Sant Andreu 14.700 23.067 1,57 0,09 Eixample 21.126 31.377 1,49 0,09 Gràcia 21.703 28.631 1,32 0,06 En relació a l’evolució 2015-2019 (Taula 11) la desigualtat territorial de la distribució de la RDLpc registra una lleugera tendència a augmentar (P90/P10 de 1,97 a 2,09). La dinàmica de la desigualtat entre les rendes altes i baixes és clarament diferent: les rendes altes augmenten la desigualtat (P90/P50 1,39 a 1,48), mentre que les baixes són mes estables (P50/P10 de 1,42 a 1,41). Taula 11: Evolució de las desigualtat territorial a Barcelona. 2015-2019 Percentils RDL pc 2015 2018 2019 Var.15/19 Var.18/19 P10 13.847 14.434 15.084 8,9% 4,5% P20 15.832 16.585 16.913 6,8% 2,0% P30 17.520 18.218 18.885 7,8% 3,7% P40 18.718 19.335 20.111 7,4% 4,0% Mediana 19.645 20.480 21.310 8,5% 4,1% P60 20.763 21.708 22.771 9,7% 4,9% P70 22.000 22.954 24.165 9,8% 5,3% P80 23.864 25.167 26.621 11,6% 5,8% P90 27.339 29.638 31.555 15,4% 6,5% Indicadors 2015 2018 2019 P90/P10 1,97 2,05 2,09 P90/P50 1,39 1,45 1,48 P50/P10 1,42 1,42 1,41 GINI 0,15 0,16 0,17 42 8. Nota metodològica Les estimacions que es presenten en aquest informe tenen com a fonts d’informació l’Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares de l’INE10, les estimacions del Compte de Renda municipal de l’Idescat11 i el padró municipal d’habitants. El procés d’obtenció de les estimacions es fa seguint el següent procés: Lectura de dades de l’Atlas a nivell de secció censal i municipal, obtenció de dades absolutes per a les magnituds següents: remuneració d’assalariats, prestacions socials (suma de prestacions de jubilació, desocupació i altres), altres ingressos, impostos i cotitzacions socials. Càlcul de les magnituds per habitant a partir de la informació padronal. S’aplica aquesta informació per tal d’homogeneïtzar les dades per habitant provinents de les diferents fonts d’informació emprades. Obtenció dels estimadors territorials a partir de models de regressió on les magnituds del Compte de Renda municipal de l’Idescat s’ajusten amb les variables homòlogues de l’Atlas. Aquesta especificació s’aplica en els estimadors dels salaris, prestacions socials i impostos i cotitzacions. Tenint en compte els problemes de cobertura i conceptuals del concepte tributari dels “altres ingressos” en comparació a les Rendes Mixtes del Compte de Renda12, s’especifica en aquest cas un model múltiple amb les variables de l’Atlas que millor ajusten la magnitud comptable13. Obtenció de les estimacions a nivell de secció censal per a les cinc magnituds estimades. D’aquesta forma queda corregit el problema de la subcobertura de les dades de l’Atlas14. Càlcul de la RDL i de las RDLpc com a saldo entre recursos i usos del Compte de Renda, a nivell de sscc. Obtenció dels resultats pels districtes i barris. Els resultats dels barris són una mitjana ponderada segons població resident dels resultats de les seccions censals. Els resultats dels districtes són una mitjana ponderada segons població dels barris. Obtenció de totes les estimacions definitives amb un calibratge amb els resultats de l’estadística oficial de Catalunya, en el Compte de Renda de Barcelona de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). 10 https://www.ine.es/experimental/atlas/experimental_atlas.htm 11 https://www.idescat.cat/pub/?id=rfdbc&lang=cat 12 La subcobertura suposa que els “altres ingressos” de l’Atlas tenen un valor molt menor que les Rendes Mixtes macroeconòmiques. El desajust conceptual té diferents elements entre els quals destaca el concepte de lloguer imputat, ja que tributàriament s’aplica a segones residències i comptablement s’aplica a l’habitatge principal. 13 Malgrat als problemes esmentats, l’ajust dels model de Rendes Mixtes és satisfactori. 14 Amb carácter general la subcobertura de la Renda neta per càpita de l’Atlas, que és el concepte equiparable a la Renda disponible aquí estimada, és de prop del 30%. La Renda bruta per càpita de l’Atlas, que són els ingressos de les llars sense restar els impostos i les cotitzacions, és un concepte comparable al total de recursos comptable, i en aquest cas el biaix és encara més elevat. 43 9. Glossari de Conceptes . Compte de Renda de les Llars: Compte de Renda del sector institucional Llars que recull els recursos i usos de l’economia de les llars i que genera com a saldo els recursos que les llars poden destinar al seu consum o a l’estalvi. Cotitzacions socials: Pagaments que els treballadors realitzen a la Seguretat Social. Desigualtat territorial de la renda: Dispersió en la distribució de la renda en les diferents àrees territorials que composen un territori en estudi. Lloguer imputat: Ingrés que s’imputa a les llars propietàries del seu habitatge principal i que equival al lloguer que haurien de fer efectiu per disposar d’una vivenda de les mateixes característiques. De forma indirecta és un sistema que reflecteix en termes de renda una part del patrimoni de les llars. Impostos: Tributs de caràcter directe i naturalesa personal que graven la renda i el patrimoni de les persones físiques. Inclou I’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), Impost de Béns Immobles (IBI) i l’Impost sobre vehicles de Tracció mecànica (IVTM). Indicadors de desigualtat: L’indicador de desigualtat més emprat és l’índex de Gini, però freqüentment es fan servir com a indicadors quocients entre valors de la distribució: el quocient entre els valors màxim i mínim, i també el quocient entre percentils: P90/P10, P90/P50 i P50/P10. Prestacions socials: S'entenen les transferències corrents proporcionades a les llars amb intervenció d'un tercer (Administració pública, societats, institucions de crèdit, etc.), que són objecte d'assignació personal i tenen com a finalitat cobrir les càrregues que, per a les llars, es deriven de l'existència de certs riscos o necessitats sense que hi hagi una contrapartida equivalent i simultània del beneficiari. Salaris: Comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable. Renda Disponible de les Llars: saldo entre els recursos i els usos del Compte de Renda de les Llars segons la fórmula: RDL = (Remuneració d’Assalariats + Prestacions + Rendes Mixtes ) – (Impostos + Cotitzacions) Renda Primària de les Llars: suma de la remuneració d’assalariats, rendes dels professionals, rendes de la propietat, lloguer imputat i altres rendes alienes a l’acció del sector públic Rendes Mixtes: Inclou les rendes dels professionals, el lloguer imputat i el saldo de rendes de la propietat. 44 10. Referències i fonts d’informació Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (2019): Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/renda-familiar/renda-familiar/distribucio-territorial-de-la-renda- familiar Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (2020): Els salaris a Barcelona (2018) https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/mercat-de-treball/remuneracions-salarials/remuneracions- salarials Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (2020): L’emprenedoria a Barcelona (2018) https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/mercat-de-treball/emprenedoria/emprenedoria Eurostat (2013): The use of registers in the context ef EU-SILC: challenges and opportunities. Statistical Working Papers. Luxembourg. https://ec.europa.eu/eurostat/documents/3888793/5856365/KS-TC-13-004-EN.PDF IDESCAT (2019): Renda Familiar Disponible Municipal 2016. https://www.idescat.cat/pub/?id=pibc INE (2019): Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares. https://www.ine.es/experimental/experimental.htm INE (2019): Atlas de Distribución de la Renta de los Hogares. Metodologia https://www.ine.es/experimental/atlas/exp_atlas_proyecto.pdf INE (2019): Encuesta de Condiciones de Vida. https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254735976608 INE (2019): Contabilidad Regional de España (CRE). https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/categoria.htm?c=Estadistica_P&cid=1254735576581 Méndez, JM. y Vega, P. (2014): Comparación entre los ingresos del trabajo entre la ECV y las fuentes administrativas, Documentos de Trabajo, 2/14. INE Ministerio de Trabajo (2019). Muestra Contínua de Vidas Laborales. http://www.seg- social.es/wps/portal/wss/internet/EstadisticasPresupuestosEstudios/Estadisticas/EST211?changeLanguage=es Ministerio de Trabajo (2019). Muestra Contínua de Vidas Laborales. Metodologia. http://www.seg-social.es/wps/wcm/connect/wss/320b09c6-dc33-42be-b532- 08880e618742/MCVLGuia20191003.pdf?MOD=AJPERES&CVID= Muns, J. (1971): La renta de Barcelona ciudad y su zona de influencia, Revista Econòmica de Catalunya, 23. Banca Catalana Reglamento UE 549 (2014): Sistema Europeo de Cuentas Nacionales y Regionales de la UE https://www.boe.es/doue/2013/174/L00001-00727.pdf 45