Guia pedagògica Transformem els patis ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT Guia pedagògica: Transformem els patis 05. Pròleg 07. Per què transformar els patis? 08. La salut del joc i del contacte amb la natura. 10. El pati, un temps per la infància beneficis natura i diferència risc vs perill 12. Antecedents pedagògics a la nostra ciutat. 14. Alguns projectes que coneixem d’altres llocs del món. 16. Amb la intenció de compartir i co-construir el projecte. Les veus de la comunitat educativa 18. Agents implicats en aquest canvi. Rols d’uns i altres 20. El terra i la vegetació. 22. Espais que faciliten el joc, el moviment i l’aprenentatge. Aprenentatges que mobilitzen 24. L’acompanyament dels adults. Compromís i formació de l’equip. Observacions i intencionalitats. 25. Construcció d’un projecte dinàmic i de recerca 2 6. Coherència amb el projecte de l’escola. 27. Continuïtat dels espais de dins i els de l’exterior 26. L’escola surt al barri 28. El barri entra a l’escola. 30. Material i elements que ho faciliten. 32. Catàleg. 34. Normativa integrat 36. Manteniment integrat 38. Conclusió 40. Lectures interessants SUMARI 4 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 5 t expla dolenditia di as as et ipsanienda nul- Ulend empeles recullit, is coria velis conseque dias eate voluptas nonseque volore etur au- tempo reperis imostiunt as molupta conecae et harciat emquia dolluptaes venem et porerum quidita tibus, omnimus qui ut es doloreped quam vid quassint es velentis dolore, sapiti cone qui ipsuntes eum asin pra quides dolorume nonseru ntoribus, etus, optiis mi, en- dam auditatia quat. Itibus. Sapid magnatuscium quassequam fugia diat autas sae incia nobitatus autem ea doluptatius eum nia dipsum vent volorem. Ro blaborerit voluptaest aut omnimpor seque a voles ut quam fugit de abo. Optaqui aepudit, commodit labo. Et ipici dis acculpari quis sita- tiumquia solutet pliquam duci doluptiiste intures erum- quidus exceaquiatem facearibus comnihic temporro ex es qui conseque dolorerion nonsequae ped maiore vi- dellorrunt voloratis doles sint, optatatur? Ur sam siminto tatatem sit qui ut dolentiis quunt que modiass itaturectur aligent ipitiam rentotas de idipsunt, sequam, iligent venimin umquibu sandips usaeperio. Ut omnis es qui imuscil ipiditem abore, et vollestrum quas pra nis nam verunt. Officae cuptatatur sae nobitio nseribus adigend erroviti ut enimint magnisc iumquata volore pre dolupta quasp- ienim et ario. Et peratqui omnis earibus, tet harume eni restiumquia inctur, quissi cullupi enitatur, soloris un- disti struptati corehent re ducim re, con ea arum do- lupti siminis si reperunt quas simet fugias doluptatetus etur, sum doluptas soluptat. Ant experum quit et ilis sandi re liquaspistem ratest, ullaut fugit veriam harum sitiur adis est eaquiatia nec- tium a quat es ut omnia cupid estio. Itatiur alitius et, ni- atiur, utae corepud anistia conecea nulles vellici mendit qui ut occuptam fuga. Us et od quam facepuditio. Fu- gia quate laborrum repedi omnis dolorep ressum fuga. Undunt. Pròleg 6 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 7 a gran transformació social i cultural que es- Ltem vivint, on la digitalització i la reclusió d’in- fants i famílies en la pròpia llar, està comport- ant grans canvis en les formes de socialització. L’alarmant dificultat dels infants a l’hora d’establir relacions amb els seus iguals, de realitzar jocs de qual- itat, d’esposar-se a riscos i afrontar-los, de realitzar ex- ercici físic i de tenir contacte amb la natura, fa que hagi arribat el moment de fer canvis importants. Naturalitzant els espais exteriors, s’estimula la curios- itat, la imaginació, la fascinació i l’aprenentatge per descobriment, respectant el ritme de cadascú. Els el- ements naturals ofereixen reptes i complexitats que es modifiquen i es transformen amb el temps, fent que l’espai no sigui monòton i avorrit pels infants, a la vega- da que fa créixer el seu respecte per la natura. Si el que realment es pretén, és crear espais de qualitat, a on els infants gaudeixin, interactuïn amb la natura i amb altres persones, es moguin i aprenguin, cal natu- ralitzar els espai exteriors. “El pati que m’agrada més és el de la cabana, perquè com que no hi ha pilotes podem estar més tranquils” — Judit, 4t de Primària. Escola pau Vila. Per què transformar els patis? 8 Guia pedagògica Transformem els patis “x xxt” — Víctor, 9 anys Espai exterior: beneficis del contacte amb la natura Guia pedagògica Transformem els patis 9 espai exterior ha sigut el gran oblidat dels el primer que es va crear amb aquesta intenció, era el L’centres educatius. Concebut durant molt mes de maig de 1914 i vuit anys després va fer la seva es- de temps com un simple espai d’esbarjo i trena l’escola del Mar, tot tenint en compte l’experièn- distensió, s’han menyspreat els beneficis cia i la trajectòria de l’anterior. Seleccionem aquests dos del joc a l’aire lliure i no ha sigut fins els darrers anys centres perquè tenen alguna connexió amb la temàtica que estan aflorant les mancances d’uns infants criats en d’aquesta publicació com és: la relació saludable entre entorns urbanitzats i sense contacte amb la natura. infància, natura i vida a l’aire lliure. Nombrosos estudis afirmen que un contacte més habit- L’escola del Bosc es va construir a la muntanya de Mont- ual amb la natura provoca en els infants, i en les per- juïc i la del Mar a la platja de la Barceloneta. Es van es- sones en general, una millor funció cognitiva; un aug- collir aquest dos punts de la ciutat pensant amb els in- ment de la creativitat; un major sentit de llibertat; una fants que hi anirien i les finalitats pedagògiques que es millor relació amb els altres; un menor dèficit d’atenció volien portar a terme. degut a una reducció de l’estrès; un menor nivell d’agressivitat; un menor índex de malalties; una major L’objectiu principal era oferir una educació integral a resiliència emocional; més oportunitats per conèixer-se nens i nenes que podrien no haver tingut el contacte un mateix; una major atracció pels entorns naturals; a tan directe amb la natura com necessitaven per la seva més, d’afavorir el joc actiu, millorant les habilitats mo- salut, malgrat mai es va voler considerar aquests cen- tores i reduint els nivells d’obesitat. Per contra, els in- tres com especials. Les dues escoles estaven situades fants que no acostumen a jugar a l’exterior, tenen me- en un medi privilegiat (una a la muntanya i l’altra a la nys xarxes socials, poden tenir menys confiança i estar platja). menys integrats en la seva comunitat. A l’escola del Bosc, comptava amb patis grans i espaio- sos plens de flors, places de jocs envoltades d’arbres, bosquets de pins, eucaliptus esvelts, brolladors d’aigua, Risc versus perill estava i està ubicada a la finca de Laribal, amb espais exteriors diversos en el que es feien classes, es sortia a Tot i que cada vegada més, els parcs infantils segueixen llegir, a dibuixar al natural i fer altres activitats a l’aire unes normatives més estrictes i que els infants passen lliure en un clima de benestar i tranquil·litat. Rosa Sen- menys hores a l’aire lliure, han passat de rebre 156.000 sat escrivia: “Mai no he cregut que era perdre el temps consultes mèdiques per accidents produïts en parcs als el fet de deixar que els alumnes es lliuressin al joc; però Estats Units l’any 1980, a rebre’n 271.475 el 2013. tampoc he tingut la necessitat de disfressar el treball amb el nom de joc, a la manera de certs sistemes edu- Aquestes dades demostren, com defensen molts estu- catius, per tal de fer-lo agradable, perquè resulta força diosos3, la importància de viure situacions de risc. Son atractiu per als infants quan respon a llurs interessos i aquestes situacions, les que permeten a l’infant desen- quan està ben triat i adequat a llur capacitat i a l’estat de volupar i millorar les habilitats motores i guanyar con- llur desenvolupament físic i mental”. fiança per poder ser físicament actiu. Perquè per poder avaluar i saber gestionar el risc hi hem d’haver estat Es donava molta importància a l’observació i l’ex- exposats. ploració d’aquest entorn natural, amb les seves plantes i animals, una pràctica que en aquells moments era im- Els espais naturals estimulen i ofereixen reptes als in- pensable i que es va convertir en l’eix conductor d’una fants que els parcs tradicionals no permeten, ja que bona part de les seves accions i del seu currículum. amb l’objectiu d’evitar qualsevol perill eliminen també els riscos i amb aquests, perden un dels elements que Aquesta va ser la primera escola pública municipal de fa més atractiu a un espai pels infants, l’autosuperació. Barcelona. Rosa Sensat i Antolí Monroy van ser els directors de la secció de nenes i de nens. Dos mestres impulsors dels Antecedents pedagògics a la nostra principis de la pedagogia de “l’escola nova” en la que ciutat s’inspiraven. Això volia dir, posar els infants al centre del projecte educatiu tot impulsant la seva individual- Ja fa més de 90 i 100 anys, en un i altre cas, que l’Ajun- itat i els seus interessos, “es remarcava la importància tament de Barcelona va tenir la iniciativa de crear dos del contacte amb la natura per gaudir d’una educació centres amb característiques singulars força sorpre- integral, i s’inculcava el valor del treball. Es consider- nents en aquells moments. Un, l’escola del Bosc, va ser ava la salut i l’educació física tant important com l’ad- 10 Guia pedagògica Transformem els patis quisició de forces intel·lectuals” el seu moment i no tant com a escola sinó com a centre de memòria històrica de l’educació a Catalunya i espai En quant a l’educació física i el lloc de la seva real- de debat. ització, Rosa Sensat va escriure “El fet de l’actuació a l’aire lliure és una garantia perquè quedi atès deguda- L’escola del Mar va ser dirigida per Pere Vergés. S’havia ment aquest aspecte de l’educació. Molts mestres ru- pensat, també, com una escola per a infants amb una rals tenen el camp a les portes de l’escola. A les ciutats salut delicada que necessitaven temps a l’aire lliure i a i als pobles d’importància cada dia són més nombro- prop del mar per la seva recuperació. Es valorava que sos els edificis escolars que es construeixen en indrets fos una escola en la que es poguessin fer activitats es- espaiosos i que tenen grans patis o jardins al voltant. portives saludables. Tenen a l’abast de la mà, doncs, l’acció beneficiosa dels agents externs espai, sol, llum i aire pur que asseguren Els principis pedagògics que la inspiraven eren diver- la llibertat de moviments, base de tot desenvolupa- sos i amb diferents matisos, alguns d’ells propers als ment físic” pensaments de l’escola Moderna de Ferrer i Guardia. Es treballava amb la idea de renovació constant i es te- L’escola del Bosc es va convertir ràpidament en un nia molt en compte la realitat que envoltava als infants model a tenir en compte i rebia visites de diferents amb una visió amplia cap a les humanitats. Oferia una professionals del món. Rosa Sensat també va viatjar a formació integral mitjançant un ensenyament individu- diferents països d’Europa amb la intenció de conèixer alitzat amb la participació dels infants en activitats com i connectar amb les diferents corrents pedagògiques el teatre, la biblioteca i el servei meteorològic. Quasi que eren vigents en aquells moments així va conèixer totes les activitats es realitzaven a la sorra de la platja, els plantejaments pedagògics d’Ovide Decroly a l’esco- on també després de dinar els infants feien la migdiada la L’Ermitage de Brusel·les, l’Institut Jean-Jacques Rous- en hamaques amb l’acompanyament del so del mar. seau fundat per Édouard Claparède a Ginebra entre al- tres. Els professionals que hi treballaven compartien la tesi de conèixer la naturalesa a través del contacte directe Vuit anys després, al barri de la Barceloneta, al costat i no tant a través dels llibres. Així que es va estructu- de la platja, es va crear l’escola del Mar, just on ara hi rar tot un projecte en que els infants observaven, des ha una placa commemorativa que ho explica. A l’any de la platja de la Barceloneta, la direcció dels vents, la 1938, va ser bombardejada i cremada pels aliats feix- naturalesa dels núvols, les diferencies de temperatura istes i es va traslladar a Montjuïc. Després, a l’any 1948 i l’estat del mar com una manera de vincular-se amb es va situar definitivament al barri del Guinardó. Hi ha el medi natural. L’entusiasme dels infants els va portar opinions que expressen que hauria de tornar al seu inclús a ser col·laboradors del Servei Meteorològic de punt d’origen amb una construcció de fusta com era en Catalunya. “S’ha de posar l’infant en contacte directe amb les formes de la vida, amb la natura i amb el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses” — Rosa Sensat Guia pedagògica Transformem els patis 11 12 Guia pedagògica Transformem els patis Boston (Estats Units) L’ajuntament de Boston, l’any 1995, va començar a transformar els espais exteriors de les escoles amb l’objectiu inicial de promoure l’activitat física entre els infants. Posteriorment, va incloure la promoció de classes a l’espai exterior i la formació del professorat per impartir-les. Fins l’any 2013 s’havien recuperat 130 hectàrees d’asfalt i educat a més de 30.000 infants de Boston amb aquesta nova metodologia Els directors dels centres escolars afirmen que amb aquestes trans- formacions ha millorat el comportament dels infants, s’ha promogut l’exercici físic i han millorat les relacions entre iguals i amb la comunitat. Els mestres de Boston han après una altra manera d’ensenyar fent servir una nova metodologia d’ensenyament i una nova manera de desenvolupar les lliçons. La transformació dels es- pais exteriors es duia a terme emfatitzant els projectes locals i participatius. Experiències d’altres llocs del món Guia pedagògica Transformem els patis 13 Finlàndia Canadà L’any 2020, a Finlàndia, van seleccionar deu centres Amb l’objectiu de naturalitzar els espais exteriors per escolars amb l’objectiu de comprovar si l’augment d’al- potenciar l’exercici físic entre els infants, l’adminis- gunes malalties autoimmunes, podria estar relacionat tració del Canadà va promoure la transformació de 59 amb l’excés d’higiene i la mancança d’exposició amb escoles. Comparant el que hi passava abans i després la natura i els seus microbis. Van dividir els centres en de la transformació, l’any 2007, van comprovar com el tres grups: el “grup estàndard” format per tres centres tipus de jocs que practicaven els infants en els nous es- amb patis de sorra o grava i amb molt poca o gens zona pais verds es va diversificar molt, realitzant molts més verda; un segon grup format per quatre centres a on es jocs simbòlics i de construcció. Els jocs competitius van va intervenir en els espais exteriors; i els altres tres cen- perdre el protagonisme que tenien en els patis amb ci- tres eren llars d’infants en què es feien sortides diàries ment, per donar lloc a jocs que afavorien un moviment a algun bosc proper. i un desenvolupament més saludable, també entre aquells infants que fins llavors es movien molt poc; a la Els quatre patis en què es va actuar, s’hi va posar gespa vegada que els índexs de satisfacció general dels infants natural i diverses plantes. Els nens passaven una mitja- i el tracte vers els companys van passar a ser molt més na d’una hora i mitja diària en aquest espai i se’ls ani- positius. mava a jugar amb elements naturals. Al cap de 28 dies es van fer tests que mostraven un terç més de diversitat microbiana en la pell dels infants dels espais transformats i significativament superior en l’intestí, respecte als que jugaven en grava. Les anàlisis de sang assenyalaren canvis beneficiosos en proteïnes i cèl·lules lligades al sistema immunitari. Dades que reforçarien la importància de renaturalitzar els espais exteriors. 14 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 15 otser una de les primeres accions que convin- Pdria realitzar, seria encetar una conversa amb tot l’equip sobre les intencions per les que es vol continuar transformant el pati, a on s’està i cap a on es vol anar perquè realment sigui un espai de benestar per a tothom i com els adults s’imaginen els in- fants i a ells mateixos en aquest lloc. Es podria plantejar com una conversa oberta i sincera que transcorregués al llarg de varies sessions, per tal que es diguessin i s’es- coltessin diferents punts de vista, junt amb els reptes i les dificultats. Ben segur que hi hauran opinions divers- es i inclús divergents, que s’hauran de tractar de mane- ra que es converteixin en oportunitats. Aquesta podria ser una conversa interessant perquè tothom pot donar el millor de si quan sap què està fent i per què? Nosaltres ens imaginem i desitgem que l’acompanya- ment dels mestres fos proper, respectuós i acollidor amb els infants, amb una presència interessada en el seu fer, en les seves accions i jocs, que escolti i atengui el que necessiten. De manera que ens apropem a un acompanyament que va més enllà del tradicional fet de vigilar el pati. Pensem que les actituds que es desprenen d’aquest acompanyar i interessar-se per allò que fan els infants possibiliten una major tranquil·litat i serenitat, alhora que eviten que els conflictes quedin pendents i que els infants puguin sentir-se sols. A més permet un coneixe- ment molt més gran dels infants i de les seves accions. Pensem en mestres que acompanyen i donen seguretat amb la seva presència i a través de la seva mirada. Si aquest pati és gran i s’han delimitat diferents zones per estar, jugar i experimentar, els mestres que hi siguin es poden repartir per aquests espais per tal d’estar al cas dels infants d’una forma més propera i atendre les necessitats que convinguin. Allà on es situessin podrien continuar fent-ho durant el període de temps que es de- cideixi. De manera que cadascú es fes càrrec i tingués cura de l’àrea de la zona que ocupi. Les persones que estiguin al càrrec d’una determinada zona poden procurar que l’espai, els elements i materi- als d’aquell lloc estiguin disponibles, a vegades caldrà intervenir per evitar coses com que es traslladin les gall- edes i les pales d’un lloc a un altre, que l’escorça i les pedres dels sorrals s’escampin fora de la zona en la que estan i tantes altres casuístiques que poden sorgir. I es podrien concretar diferents comissions de treball que se’n fessin càrrec, les quals també podrien comptar amb col·laboracions puntuals de les famílies. Donar a conèixer en què consisteix el projecte del pati, els ben- eficis que aporta i com és possible col·laborar és una L’acompanyament dels mestres 16 Guia pedagògica Transformem els patis informació permetrà aconseguir persones voluntàries Els acords als que arribés la comissió, s’haurien de que ho facin. compartir amb altres membres de la comunitat educa- tiva que també es situen en aquest exterior, com per Entenem una manera d’estar els mestres al pati similar exemple les persones que atenen el servei de menjador amb la que estan en altres estructures de l’escola, amb i les famílies. La informació permet que tothom se senti la mateixa atenció i amb el mateix interès. part del projecte sobretot si té possibilitats de debatre’l. El joc, les situacions d’activitat espontània dels infants a Incloent en aquest projecte la consideració ecològica l’aire lliure són situacions privilegiades per l’observació, d’aquest canvi, obrint la nostra mirada perquè, tal com fent-ho ens adonarem gratament del que són capaços, llegim en un text de Jeanne Hansen, l’educació sigui de la seva creativitat i dels vincles que estableixen entre part d’un sistema ecològic molt més gran que el mateix ells. Aquests processos podrien definir un eix de treball pati i de l’escola en el seu conjunt. Escriu ella, que no de l’equip que intentés també ampliar possibilitats de podem educar sense tenir en compte tot el sistema i contacte amb la natura i aconseguir un pati més natu- afegeix esperançada de que un petit canvi, pot ser el ralitzat. cas de la nostra relació amb els infants i en el pati de l’escola, pot crear un canvi significatiu en la manera Es tracta d’una observació que vol mirar amb profun- d’estar en el món. Aquesta pot ser una oportunitat per ditat intentant entendre i en cap cas es tracta de con- aprendre a viure i a conviure en un futur ple de reptes trolar. ecològics tot creant un clima que afavoreixi la connexió amb la natura. Quan estem a l’aire lliure la percepció del temps can- via perquè transcorre d’una altra manera, sembla un Una manera d’incrementar la sensibilitat envers al nos- temps més tranquil. Una sensació similar com la que tre planeta i transformar la nostra manera de viure de tenim quan observem sense presses la vegetació que forma que sigui molt més respectuosa amb el medi am- hem plantat. bient. Guia pedagògica Transformem els patis 17 “ xxt” — Víctor, 9 anys 18 Guia pedagògica Transformem els patis scriu Heike Freire que: “El contacte amb la na- Etura és tan important per a la salut física dels nens com per al seu aprenentatge: a través dels seus sentits, dels seus cossos, incorpo- ren coneixements que constitueixen les bases d’una memòria duradora, i són essencials per a la seva vital- itat. A l’aire lliure entren en relació amb altres organ- ismes vius i comencen a conèixer-los i respectar-los”. Transformar els patis de les escoles de la ciutat pot ser una oportunitat que permeti connectar les escoles amb la natura i fer que aquestes gaudeixin d’un paisatge ro- tundament diferent, especialment aquelles que tenen patis que són poc més que una pista d’esport, un petit sorral i un parell d’arbres. De manera que, aquest espai gran i segons com despersonalitzat que es va projectar d’aquesta manera en el moment de la seva construcció es pugui modificar deixant d’aportar el poc que apor- ta, provocant en els infants la repetició dels jocs que realitzen així com algunes conductes que es voldrien diferents. Per poc que es faci ja s’estarà obrint el camí cap al molt, si es té la intenció clara. Podem comprovar fàcilment el seu efecte simplement es substitueix o es tapa una part de l’excessiu ciment, que pavimenta alguns d’aquests patis, per sorra, terra, escorça, plantes i arbres. De manera que es crea una altra realitat que dona una identitat diferent a l’escola. El terra, aquesta superfície que ens sustenta, pot con- servar bona part de les irregularitats que tingui: pen- dents, dunes, canals... tal com les trobaríem en alguns entorn naturals i que permeten viure l’experiència de caminar per sobre d’elles i transitar-les. Fer-ho és ben- eficiós per l’organisme humà i si el pati és una gran ex- tensió plana també ens podem plantejar algun canvi en el seu relleu construint diferents zones amb còdols, troncs, terra, sorra... A ells, els agrada molt pujar i baixar desnivells, només cal observar el que fan espontàniament quan anem a la muntanya o al camp. Ràpidament es posen en acció pujant a munt per aconseguir el cim i veure el món des d’una altra perspectiva, posteriorment baixen de dif- erents maneres: rodolant, accelerant la velocitat... La topografia creada pot generar també superfícies per seure, estirar-se i rodolar. Crear una zona amb terra permet que els dies de plu- ja es generin bassals i rierols facilitant que els infants visquin un seguit de noves experiències en un paisatge canviant en el no cal que els adults intervinguem. La vegetació és un altre element important en aquest exterior perquè crea ambient i fa que l’espai sigui més El contacte amb la natura Guia pedagògica Transformem els patis 19 natural, i delimiti diferents zones. Plantes, arbustos i arbres poden formar part d’ella. És important escol- lir les espècies que s’adaptin millor al lloc on es plan- taran. Barcelona és una ciutat gran amb diferencies climàtiques entre la part nord i la sud. A l’hora d’escollir els arbres que es volen plantar, es pot tenir en compte que els de fulla caduca deixen passar el sol a l’hivern i permeten gaudir d’ombra quan fa cal- or. La morera, l’acàcia i el til·ler són alguns exemples d’arbres que es podrien plantar en el pati d’una escola, si el seu sòl ho permet. La tipuana tot i que és un arbre de fulla semicaduca també pot ser apropiada, l’olivera, malgrat és de fulla perenne, també es podria cultivar en algun parterre i el fet de que doni fruit pot generar al- guna activitat que es podria compartir amb els infants. Quelcom similar podria passar amb el llimoner. Altres possibilitats són el nesprer, un arbre bastant rústic que es fa amb facilitat a la part alta de la ciutat i l’arbocer. Als arbres, es poden penjar menjadores pels ocells que ben segur generaran tot un altre moviment. Els arbustos permeten delimitar zones i crear espais de intimitat. Es poden plantar diverses varietats, el saüc i el roser salvatges són dues d’elles. Les plantes obren moltes possibilitats, millor escollir aquells exemplars que ja hagin crescut una mica abans de trasplantar-los per tal que sobrevisquin. El nabiu és una planta que es fa amb facilitat especialment en les zones humides. Hi ha també aquelles que neixen de forma espontània entre mig de la gespa, que a vegades s’anomenen “males herbes”, són plantes resistents a les trepitjades i converteixen la gespa en una catifa de colors a la primavera Si es sembren llavors perquè creixi herba i flors de dif- erents especies aniran a alimentar-se les formigues, s’aproparan els ocells a picotejar les llavors. Oportuni- tats diverses per aprendre de les plantes, dels insectes, de les aus i de les papallones. Les plantes aromàtiques són també recomanables per- què són molt sostenibles, resistents i de gran interès pels sentits. Es pot cultivar romaní, farigola, espígol, menta, marialluïsa... A algunes d’elles, els hi cauen les fulles a l’hivern i tornen a rebrotar a la primavera. La marialluïsa és quasi un arbust que pot fer-se bastant “En medios relacionados gran. Les aromàtiques es poden plantar de forma que dibuixin un laberint o bé un mandala. directamente con la naturaleza, materias diversas rodean al niño La mateixa forma en espiral del mandala pot traçar un recorregut que rodegi un petit monticle de forma que dispuestas a ser transformadas condueixi al seu cim. Realització que es podria identifi- según las claves de cada juego” car amb un certa idea de moviment. 20 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 21 Hi ha també les plantes enfiladisses, creixen ràpid i són fulles dels arbres, són mostres continues de com d’ex- força decoratives. Es poden trasplantar al principi a la traordinària és la vida, la qual cosa es manifesta en les primavera. D’entre les nombroses espècies d’enfiladiss- coses més petites i senzilles”. es, destaquem la glicina, el lligabosc, el gessamí i l’heu- ra. Estem pensant en espais exteriors el més naturals possibles, patis en els que es pugui viure la vida ofer- Delimitar una zona per l’hort al pati és també un pro- int la possibilitat de tenir experiències de qualitat, de jecte de gran interès pels infants, podria fer-se al terra, contacte directe amb elements com l’aire, la terra, les delimitant-lo amb travesses ecològiques, o en jardi- plantes i l’aigua podent recuperar sensacions com les neres de les que s’utilitzen pels horts urbans que tin- de barrejar amb les mans l’aigua amb la sorra per fer-ne guin una alçada adequada pels infants. diferents composicions. L’aigua és un element que la majoria d’infants desitgen pels seus patis. Si l’escola està en un barri en el que hi ha algun hort urbà es pot consultar a les persones que se’n cuiden. Si es pot col·locar una font al pati, en el cas de que no Els avis i àvies de la mateixa escola també poden as- hi sigui, segur que els nens i nenes, més petits i més sessorar i col·laborar en el seu manteniment, només grans, en treuen rendiment. Al voltant de la font es necessiten saber que ho poden fer perquè s’hi prestin. poden col·locar pedretes o bé una reixa per evitar la L’hort necessita d’algú que s’encarregui, podrien fer-ho formació de bassals. alguns grups d’infants acompanyats d’un adult que en faci el seguiment. A l’hort es pot instal·lar un sistema de Tal com afirma Isabel Cabanelles:“En medios relaciona- reg per degoteig. dos directamente con la naturaleza, materias diversas, como la tierra, el agua, la arena, etc., rodean al niño Si el terra està airejat i es planten diferents tipus de dispuestas a ser transformadas según las claves de cada vegetació apareixeran un munt d’essers vius, com per juego. Son materias básicas, capaces por si mismas de exemple insectes, aranyes, cucs i cargols. Trobar-los és sugerir sin dirigir el sentido del juego”. tota una aventura que obre possibilitats a l’observació i al coneixement dels infants. La seva curiositat sorgeix A prop de la font pot ser que hi hagi un sorral, en el de forma natural, quan aquests estan disposats a apren- que un grup d’infants comparteixin aventures com ex- dre alguna cosa. És com si el seu cervell els hi demanés cavar per veure si descobreixen algun tresor, omplir i sortir de la seva zona de confort, en la que disposen ple- transportar galledes de sorra a prop de la construcció na competència, per entrar en la zona d’aprenentatge. que estan fent, fer canals per l’aigua... Són accions per les que necessiten temps i per tant és freqüent que hi Per mantenir aquesta curiositat, l’infant necessita un tornin el dia següent per continuar la seva obra. entorn en el que pugui explorar, investigar, moure’s i desenvolupar accions que li permetin millorar el seu L’escola, haurà de preveure que tots els infants tinguin nivell de competència, els processos de la natura són tenir botes d’aigua i roba de recanvi per quan sigui una possibilitat a observar i meravellar-se. necessari. Tal com explica Heike Freire: “Que la terra continuï gi- De tant en tant caldrà fer tasques de manteniment del rant al voltant del sol, sense aturar-se ni un instant, o pati, per tal de conservar en bon estat les intervencions que puntualment, cada primavera, tornin a sortir les d’anys anteriors. Lxxxut 22 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 23 ltres aspectes que ens permetran continuar Aamb algunes idees clares són els materials i els espais que es poden projectar de manera que provoquin altres possibilitats. Es poden escollir aquells que més interessin en funció de les ex- pectatives. Definim aquests territoris tenint en compte diferents aspectes del creixement dels infants, de manera que podem considerar: • Recerca sensorial • Habilitats motrius, • Aspectes emotius i personals • Aspectes de relació i de joc • Aspectes estètics i creatius • Observació del medi natural amb la intenció de que el pati sigui un espai acollidor i holístic. Aquesta és la manera que hem trobat d’explicar-nos malgrat sabem que l’aprenentatge dels infants és global i en cap cas fraccionat. Escriu Heike Freire que: “Encara que ens entestem a convertir-lo en un mer fenomen mental, el món és això que ens entra constantment pels sentits: es toca, s’olo- ra, s’escolta, es respira, es veu, es tasta...; és l’espai on som i pel qual ens desplacem. Ens arriba a través de les sensacions de pes, densitat, temperatura, equilibri, color, llum, gust, so... I els nens, més bé que els grans, saben obrir-s’hi, oblidar-se de si mateixos, tornar-se tot orelles, ulls, mans, llengua, pell, cos...”. Espais que faciliten el joc, el moviment i l’aprenentatge 24 Guia pedagògica Transformem els patis Recerca sensorial Habilitats motrius Els patis poden oferir la possibilitat de tenir experièn- Tenim clar que aquest no és la única possibilitat del cies de qualtat, de contacte directe amb elements com pati, hi són també tots els altres aspectes. l’aire, la terra, les plantes i l’aigua vivint la sensorialitat de forma àmplia i harmoniosa. En aquest exterior amb diferents materials com pe- dretes, sorra, aigua poden realitzar accions tan Hi ha infants que els agrada terrejar i estar en contacte primàries com buidar i omplir, obrir i tancar, ajuntar amb el terra. Exploren per aquí i per allà, de manera i escampar... que troben diferents elements que observen i con- verteixen en petits tresors que guarden a les seves A altres nens i nenes, els agrada jugar a córrer, a sal- butxaques. Una recerca que els permet percebre molts tar, trepar i fer equilibris tot provant amb el seu cos. El detalls d’aquests objectes que a nosaltres, el adults, so- desenvolupament de les habilitats motrius és evident vint ens passen desapercebuts. Podem, amb facilitat, i adquireixen rellevància conforme es van fent grans, escoltar les explicacions que fan de les seves troballes, així per exemple l’interès que manifesten per saltar són encisadores. Es tracta d’un contacte sensorial amb amb precisió fins a un punt determinat, córrer tant com el món que expressen amb plaer. Per a ells és tota una puguin, enfilar-se a algun lloc. Accions que els permet descoberta. tenir consciència del que poden realitzar. Observem com són capaços de moure’s tenint en compte l’estruc- tura física del seu entorn i els seus límits. L’esforç físic, viscut amb llibertat, pot ser un repte que els il·lusioni. Guia pedagògica Transformem els patis 25 Aspectes emotius i personals Aspectes de relació i joc Els rituals que estableixen infants i adults, són un mitjà La mirada cap als altres es manifesta amb més intensitat de referència en l’organització del temps que segurit- conforme van creixent i es van fent més grans. D’aques- zen. Les experiències que viuen en aquest exterior els ta manera imiten algunes accions dels companys amb permet continuar construint la seva identitat i autono- els que tenen algun vincle. És bonic veure la cura com mia. s’apropen entre ells i manifesten els seus afectes. Aquest espai del pati que pot ser ampli als ulls del in- Junts són capaços d’organitzar diferents espais de joc fants, necessita també d’espais d’intimitat en els que ja sigui motriu, representatiu, d’imitació i simbòlic. Les poder estar-hi amb tranquil·litat tot compartint secrets seves accions van acompanyades de diàlegs que ens que a vegades diuen a veus. Busquen els llocs per fer- poden resultar interessants d’escoltar i ho hauríem de ho. De manera que les relacions entre ells van creixent fer sense interferir excessivament. en intensitat, comparteixen aventures i expressen emo- cions vinculades. Són jocs que tenen a veure amb històries de cases, bo- tigues, restaurants, pirates, princeses, astronautes… Fantasia i realitat poden barrejar-se. Un material con- cret es pot convertir en qualsevol cosa. Es tracta de jocs espontanis que no persegueixen cap finalitat en si mateixos i per això mateix podem pensar de que són actes de llibertat de nens i nenes. Jugar amb els altres requereix d’unes regles que els permet entendre’s. Aquestes són tan importants que poden passar-se estona organitzant l’espai de joc i de- finint les regles que els permetrà posar-se d’acord. Hi ha moments en que poden trencar i saltar-se les regles per tal de descobrir nous ordres. 26 Guia pedagògica Transformem els patis Aspectes estètics i creatius Observació del medi natural Observem en els infants moments de concentració en Es poden crear espais pensats per l’observació directa els que el que succeeix al seu voltant sembla no existir. d’alguns éssers viu que poden trobar utilitzant, quan Són moments en els que aprecien allò que descobreix- convingui, instruments com la lupa o el microscopi. en, es deixen sorprendre per allò que és extern a ells, Contrastant les dades obtingudes amb la informació creen composicions, fan construccions... Ordenen ma- que localitzen en alguns llibres de consulta. terials, creen circuits, construeixen, fan túnels… per fer-ho utilitzen alguns elements naturals com fulles, En aquest medi, també poden fer el seguiment del ci- branques i pedres. Fan, miren rectifiquen, tornen a fer cle vital d’algunes plantes, arbustos i arbres que tenen i tornen a mirar tot comprovant si la seva creació té el al seu abast (creixement i desenvolupament). Així com resultat que esperaven. els òrgans de les plantes: diferents tipus d’arrels, tiges i fulles. Algunes de les seves realitzacions, ens fan pensar en obres d’artistes vinculats amb el corrent d’art contem- Poden plantejar-se recerques que necessitin l’ús de dif- porani anomenat Land Art. erents instruments de mesura: de longitud, capacitat, massa, temps i temperatura. Tal com explica Heike Freire: “La creativitat és possible- ment una de les capacitats més genuïnament humanes. Fer el seguiment de l’aspecte del cel i de les condicions Gràcies a ella construïm el món i ens construïm també a atmosfèriques de cada moment. nosaltres mateixos. En lloc de limitar-nos a repetir o im- itar els altres, entreguem també una cosa pròpia i úni- Orientar-se en l’espai i saber la posició que ocupen en ca. Ens impulsa a alliberar-nos de les normes externes aquest: els punts cardinals. i a viatjar cap a dins; a tolerar l’ambigüitat i explorar la incertesa; a assumir riscos, ser flexibles i adaptar-nos a Tot això acompanyat d’un compromís ferm de respecte les circumstàncies de l’entorn. Es posar davant del buit, amb l’entorn, la gestió de l’aigua i dels residus. al no-res. Ens ensenya que hi més d’una resposta a la pregunta i més d’una solució a un problema”. En definitiva, un pati amb diferents espais que neces- siten l’acompanyament dels mestres i alguns recursos Guia pedagògica Transformem els patis 27 “A l’aire lliure els infants es delecten construint petits refugis o cabanes, ja sigui sobre dels arbres o a terra mateix. L’impuls de crear un espai íntim i secret respon a necessitats i desitjos psicològics ancestrals relacionats amb la supervivència” materials. Per exemple, una casa natura en la que els de manera que permeten un joc més obert i polisèmic, infants poguessin trobar diferents instruments que que nodreix la fantasia i la imaginació dels nens: un pal permetin les seves recerques, llibres de consulta, doc- prou llarg pot ser un dia un cavall, un altre dia un peix umentacions realitzades, col·leccions, imatges... Així i el següent una canya de pescar”. com una taula gran en la que puguin treballar en allò que tinguin entre mans infants. Un terreny que estigui cada vegada més naturalitzat on puguin viure la natura, que els permeti expressar Sempre des de la perspectiva que els aprenentatges que les seves pors, viure les seves inquietuds i elaborar les pugui generar aquest pati sigui una incògnita, que les seves idees en interacció amb alguns companys o bé tot accions dels infants siguin imprevisibles perquè es mo- sols quan així ho desitgin. guin més en l’àmbit de les possibilitats que en el de la programació. Un espai que també permeti la soledat i la calma en el que podem col·locar algun banc que convidi a seure Un pati que aculli el joc espontani i que permeti el ple per parlar amb tranquil·litat, amb aquesta intenció hi desenvolupament de les capacitats dels infants. Un es- són en molts dels jardins públics. pai on puguin plasmar allò que cadascú porti, el que cadascú visqui a fora. Tal com explica Heike Freire: “Al camp, a l’aire lliure, en contacte amb la immensitat de l’espai, els nens es Amb elements manipulables i mòbils com troncs, caix- delecten construint petits refugis o cabanes, ja sigui so- es... que són un recurs que permet als infants portar a bre dels arbres o a terra mateix. L’impuls de crear-se terme les seves idees i afavorir la interacció i la social- un lloc, un espai íntim i secret, respon a necessitats i ització entre ells. Busquem sobretot aquells que siguin desitjos psicològics ancestrals relacionats amb la super- naturals. vivència de la nostra espècie. Encara que, generalment amagats i de reduïdes dimensions, solen estar vetats Explica Heike Freire: “Els objectes de la natura són tots per als adults, podem ajudar-los a fabricar-los, sempre diferents i posseeixen una complexitat sensorial més que ens ho demanin”. gran que els de plàstic. Visualment suaus, amb tons més apagats i variacions d’intensitat més graduals, aporten calma i tranquil·litat. A més, no són mai estructurats, 28 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 29 Pautes d’observació Observant els infants des de la distància, en un primer cop d’ull podrem deduir que hi ha infants que estan ju- gant junts perquè estan asseguts un al costat de l’altre i altres que juguen sols perquè estan en un altre racó del pati sense ningú al costat. Però el que pot estar passant és que aquella nena sola, el que ha fet és marxar a “tre- ballar” mentre l’altre s’ha quedat a “casa” i que al costat hi ha una altre nen amb qui no comparteixen joc, so- bretot entre infants del segon cicle d’educació infantil. Hi ha moltes maneres de mirar els infants i la més comú és observar-los vigilant que no prenguin mal o facin quelcom inadequat. Però per poder veure les seves ha- bilitats i qualitats, els adults hem de canviar de mirada. Hem de deixar de buscar els perills i els inconvenients de les seves accions. Hem de deixar de mirar-los des de dalt, per observar-los des de la seva alçada, des del seu costat, evitant intervenir o anticipar-nos a allò que creiem que esdevindrà, per escoltar i sorprendre’ns de les seves propostes i accions. Des de ben petits, han interioritzat molt bé el que sig- nifica formar part d’un grup social i tenen molt clar que les seves accions tenen una repercussió en el conjunt d’iguals. Si observem atentament, i des d’una distància prudencial, el comportament dels diferents membres del grup en el joc lliure, durant diferents dies, tindrem una informació força fidedigna dels rols de cadascú d’ells respecte als seus companys. Si les dinàmiques de joc i relacions que observem a l’es- pai exterior no son les desitjables perquè els infants no hi estan a gust i/o perquè els jocs que realitzen no són constructius, en el sentit de captivadors i engrescadors, l’adult ha d’afavorir el sorgiment de noves dinàmiques; oferint un espai de reflexió en comú, a on entre tots i totes es creïn noves propostes de joc i a on els elements naturals hi siguin presents. 30 Guia pedagògica Transformem els patis Construcció d’un projecte dinàmic i de recerca Guia pedagògica Transformem els patis 31 niciar un projecte és una oportunitat que ens per- expressades amb nous llenguatges que remeten també Imet obrir-nos a noves possibilitats i plantejar-nos a altres significats i amb els quals l’escola s’identifica. si l’escola que hem viscut fins aquest moment pot ser diferent. Una qüestió sobre la qual podem con- El compromís d’un projecte dinàmic i de recerca ens tinuar avançant i podem continuar-ho fent tot desitjant porta al repte d’oferir en cada moment el millor per a que el projecte de l’escola no sigui finit i estigui en con- les persones que formen part del col·lectiu. strucció constant tenint en compte els criteris plante- jats en el seu moment, les observacions realitzades, les Aquest pot ser un projecte que s’iniciï i no s’acabi, per- aportacions externes i tants altres recursos. què els pensaments que s’elaboren també es mouen. Es tracta d’un pati que acull les accions i el moviment dels Poc pot ser molt. Només es tracta de començar. Els in- infants alhora que ell també està en moviment. fants saben utilitzar de forma creativa molts dels ele- ments que troben en aquest entorn, que volem natu- Perquè tal com reconeixen Isabel Cabanelles i altres ralitzat. autors: “Investigar no puede ser encerrar rígidamente la amplitud de campos que la infancia nos ofrece para Per canviar, necessitem uns referents teòrics, un observar y comprender : debe suponer fluir al unísono coneixement profund del context i tenir molt clara la participando de su experiencia, tomar conciencia de lo intenció. Les experiències viscudes poden ser un punt ocurrido, de lo que en el fluir con los niños tú les ofrec- de partida a partir del qual imaginar altres possibilitats es y ellos te aportan”. 32 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 33 l pati forma part de l’escola, és un dels seus Eespais i per tant és també un lloc d’aprenen- tatge de tal forma que ens podem imaginar un moviment fluid entre el dins i el fora tant pel que fa als interessos que expressin els infants com per la mirada i compromisos dels adults. Es tracta d’una rel- ació amb l’aprenentatge que no es pot quedar relegada a l’interior de l’aula perquè tot el que ens envolta pot provocar la construcció de nous relats. Es tracta de trencar la dualitat classe – pati considerant també aquest com un espai educatiu i d’aprenentatge. La coherència té a veure amb aquesta connexió, relació i vinculació d’uns plantejaments amb altres i també amb les idees, les actituds i els comportaments. La co- herència facilita la cohesió de l’equip i dona claredat a l’escola. Actualment, unes quantes escoles, estan projectant els espais, els temps i els continguts amb més flexibilitat i amb un grau d’autonomia significativa per part dels in- fants, de tal manera que nens i nenes de diferents edats poden coincidir en un mateix espai realitzant accions diverses en un mateix temps acompanyats d’adults gen- eradors de suggeriments i de contextos rics en possibili- tats. Intencions que poden correspondre amb diferents àmbits del currículum i al desenvolupament de les dif- erents competències. Un plantejament que és compatible amb alguns dels projectes que es dibuixin a l’hora de continuar trans- formant els patis. Necessitem creure’ns que el pati és també un espai educatiu, tant a les hores d’esbarjo com a la resta de la jornada escolar, es tracta d’un espai al- ternatiu, capaç d’acollir alguns de les accions que es re- alitzin, tal com ja feien les primeres escoles municipals. Com diuen Olívia Pares i Susana Llinares a Patios vivos, “La realidad es que no sabemos a ciencia cierta si la escuela ha transformado el patio, o si transformamos la escuela mediante el proceso de remodelación del patio, o ambas a la vez.” De manera que deixa de tenir sentit el dir és l’hora del pati, com si la classe hagués acabat ignorant que aquest és també un espai d’aprenentatge. Convertir els patis en espais més naturals, és fer-los més agradables i confortables i per tant, provocar una canvi d’actitud, en les dinàmiques i en les relacions entre les persones fent que siguin molt més espontànies. Parlar i pensar en els patis és també una oportunitat per posar de relleu una de les accions per excel·lència dels infants com és el jugar. Jugar és una necessitat vital, Els espais de dins i els de fora 34 Guia pedagògica Transformem els patis “Siempre que juegan, los niños generan aprendizaje y descubrimiento: ven los límites y posibilidades del propio cuerpo” fent-ho obsequien els seus organismes amb altres ener- gies i sensacions. Algunes de les seves característiques són l’acció, la manipulació de diferents materials, la rel- ació amb altres persones i aquest situar-se a mig camí entre fantasia i realitat. Jugar és un indicador de salut. El joc té una relació misteriosa amb la vivència de lliber- tat perquè està fora de guions establerts. Quan observem infants que juguen, ens impressiona tot el que poden fer. El joc és creació i els patis espais privilegiats per fer-ho, sobretot des d’aquesta dimensió espontània i autèntica a la que els mestres no ens podem girar d’esquena. El joc és una peça clau en el desenvolupament integral de l’infant ja que guarda connexions sistemàtiques amb el que no és joc, és a dir, amb el desenvolupament de la persona en altres aspectes com poden ser la creativitat, la solució de problemes, l’aprenentatge de rols socials... El joc és un dret i un mitjà d’aprenentatge dels infants. Escriu Mar Herranz Sánchez a Patios vivos: “Siempre que juegan se genera aprendizaje y descubrimiento: ven los límites i posibilidades del propio cuerpo, ex- ploran el medio y los elementos jugados, resuelven problemas, interactúan... Desde este punto de vista, las persones adultas somos facilitadoras de estos procesos. Intervenimos indirectamente y generamos condiciones favorables, ganamos terreno al pavimento y aumenta- mos los elementos motivantes que pueden encontrarse para poner en marcha el interés por el descubrimiento y las posibilidades de creación”. Tal com es plantegen a Reggio Emilia, en l’àmbit de les seves escoles maternals com per exemple l’escola Diana, la possibilitat de que existeixin transparències i connexions entre el dins i el fora de l’edifici permet que els infants tinguin la possibilitat de dominar l’exterior inclús quan estan a dintre. Aquestes transparències tant poden ser internes com externes. Mitjançant diverses finestres situades en l’interior de l’edifici s’ofereix visi- bilitat, comunicació i transparència alhora que facilita a infants i adults trobar i retrobar els llocs que desitgen. Es tracta d’una altra percepció de l’espai, amb més llum i molt més circular. Guia pedagògica Transformem els patis 35 36 Guia pedagògica Transformem els patis maginem una escola oberta i permeable amb el Iseu entorn, en la que els infants i els adults poden gaudir d’allò que aquest els aporta, perquè estan en contacte permanent i es complementen. Una escola en la que són habituals les sortides, com una oportunitat que s’ofereix als infants de poder viure en altres paisatges geogràfics i establir un relat continuo a partir de les percepcions i les accions que realitzen els infants en aquest entorn. Una altra oportunitat per crear nous vincles amb la na- tura, la cultura, l’entorn social, viure altres experièn- cies i obrir nous coneixements. Poder sortir a alguns parcs de Barcelona amb les bicis i els patinets és una oportunitat diferent del que poden viure al pati de les seves escoles. Hi ha algunes escoles a Barcelona en que aquestes sor- Diàleg entre l’entorn global i el pati Sortides fora de l’escola Guia pedagògica Transformem els patis 37 xxxa tides estan sistematitzades i concreten el lloc i la fre- gaudiran d’aquell lloc. qüència en què fer-les. De manera que els infants sa- ben a on aniran i a on tornaran perquè al llarg de la Passar diferents dies en un mateix espai, permet con- setmana, cada mes o cada dos mesos es posen en ruta struir una història en la que s’encadenin accions i jocs caminant, en bici i en patinet amb l’únic objectiu d’ar- de dies anteriors. Tanmateix és una oportunitat de fer ribar-hi. També ho poden fer en autocar si la distància d’aquest lloc sigui cada vegada més conegut i entrar en els obliga a utilitzar-lo. l’aventura de nous racons i misteris. Un cop allà, si ja s’hi ha estat més d’una vegada, pot ser Com a essers vius que som, tenim unes necessitats bi- que els infants diguin cap a on volen anar i què volen ològiques i necessitem viure en contacte amb el nostre fer. Pot ser que el projecte que imaginen l’explicitin dies entorn físic. abans a l’escola. Si pensem en sortides d’altres característiques, com Sortides que permeten l’exploració de diferents en- poden ser les sortides culturals, artístiques i per conèix- torns naturals com la platja del Bogatell, un tram del er algun indret de la ciutat poden ser altres el recursos riu Besòs o algun punt de Collserola. que es posin en funcionament. Els plànols de les rutes que es faran, poder parlar abans del lloc que es visitarà, El que incrementa l’interès d’aquestes experiències, el que s’anirà a veure són algunes de les possibilitats és el fet que hi vagin varies vegades al llarg del curs que permetran preparar la sortida. Sempre acompa- al mateix lloc, de manera que mai és igual i quan els nyats de la suficient sensibilitat com per deixar-nos sor- infants saben el que es trobaran poden imaginar com prendre pels infants i per les seves particulars formes d’apropiar-se de la ciutat. 38 Guia pedagògica Transformem els patis Punts clau de la “normativa sobre l’equipament de les àrees de joc i superfícies” a tenir en compte. Extrets del blog https://elnousafareig.org: • En general, totes les estructures i elements han d’es- tar lliures de qualsevol aresta afilada o molt marca- da, de claus o cargols que sobresurtin o de projec- cions perilloses. • Cal esmolar les arestes dels troncs i les travesses de fusta. • Les estructures com tobogans, rocòdroms, gronxa- dors o altres que els infants utilitzen a altures con- siderables han d’estar instal·lades sobre superfícies amortidores. • Es poden considerar superfícies amortidores: sor- res, graves de entre 0,2 i 8 mil·límetres (ull de per- diu), escorces vegetals o materials semblants que no es compactin i que absorbeixin l’impacte de possi- bles caigudes. • Qualsevol estructura amb elevacions de més de 55 centímetres sobre les que un infant pugui caminar ha de comptar amb un paviment amortidor. • Els troncs no han tenir estelles i si és necessari, han Normativa i Manteniment Guia pedagògica Transformem els patis 39 d’estar convenientment subjectes al paviment per evitar que puguin rodolar. • Per a la higiene d’un sorral, la sorra més adequada és la sorra silícia rentada ja que permet la seva ven- tilació i desinfecció i triga molt més a endurir-se que el sauló. • Les estructures metàl·liques han d’estar convenient- ment protegides per evitar el seu deteriorament o oxidació. • Cal evitar estructures o tanques que puguin produir atrapaments dels dits, cap o extremitats dels infants. Les barres de les tanques no han de permetre el pas del seu cos. • Les porteries i altres instal·lacions esportives o lúdiques de grans dimensions han d’estar conve- nientment ancorades al paviment per tal d’evitar la seva caiguda. • És molt important el correcte i periòdic manteni- ment de les instal·lacions i la vegetació dels espais exteriors per a l’ús dels infants i el públic en general. L’homologació d’un espai exterior té una vigència d’un any degut al desgast que poden tenir els elements. És per aquest motiu que és bàsic que hi hagi una super- visió i un manteniment periòdic de tots els elements. 40 Guia pedagògica Transformem els patis Guia pedagògica Transformem els patis 41 “Diem a les mestres que tenim set i elles ens deixen anar a beure aigua. Però nosaltres fem una trampeta: enlloc de beure’ns l’aigua, la guardem a la boca i la tirem a la sorra.” — Clàudia, P5. Escola Sadako. epensar els patis com a espais que es poden Rrenaturalitzar obre la possibilitat de pensar en l’escola com un tot, com un hàbitat que té dif- erents llocs. Pels nens i nenes jugar i aprendre a l’aire lliure contribueix en el seu benestar i al desen- volupament de les seves capacitats tant físiques com intel·lectuals, així com socials i afectives. Naturalitzar els patis de les escoles és assegurar-se que els infants tenen un espai verd i tranquil fomentant la vida silvestre en els terrenys de l’escola. Cada pati de cada escola pot tenir la seva fisonomia particular evitant les duplicitats que observem en dif- erents parcs i zones de joc de la ciutat. Els infants tam- bé poden expressar la seva opinió i els professionals poden ajudar a fer-les possibles. Uns patis que es configuren amb diferents elements, uns de vius i altres d’inerts, com els que hem citat a les pàgines anteriors. També es poden documentar les accions dels infants ja sigui al pati com en les seves sortides a l’exterior de l’escola mostrant els processos que es generen, creant una segona pell, com deia Loris Malaguzzi, en la que es pot mostrar informacions, relats, fotografies, dibuixos de quan els infants estan a l’exterior i inclús quan ja no hi són. Mentre ens podem preguntar en què està millorant l’es- cola amb tota aquesta transformació? I en què pot con- tinuar millorant? Així com tantes altres preguntes que poden emergir en cada un dels equips. Conclusions 42 Guia pedagògica Transformem els patis Lectures d’interès — AISA, Ferran. Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya. Barcelona. Edicions del 1984 — BONAS, Meritxell i altres (2014). Tot esdevé petit i gran alhora. Eixos del projecte d’El Martinet. Ripollet. Associació d’Amics d’El Martinet — CABANELLES, Isabel i altres (2005). Territorios de la infància. Barcelona. Editorial Graó. Biblioteca de Infantil — Educación ecosocial (2017). Cómo educar frente a la crisis ecològica. Informe anual del Worldwatch Institute, Madrid. Fuhem Ecosocial — ESCOLA EL MARTINET (2014). ...a fora. Ripollet. Associació d’Amics d’El Martinet — FREIRE, Heike (2011). Educar en verd. Barcelona. Editorial Graó — FREIRE, Heike i altres (2020). Patios vivos para renaturalizar la escuela. Barcelona. Octaedro editorial — RITSCHER, Penny (2003). El jardí dels secrets. Barcelona. Editorial A.M. Rosa Sensat. Temes d’infància — S ALADRIGAS, Robert. (1973) L’escola Del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés. Barcelona. Edicions 62 — SENSAT, Rosa. (1996) Vers l’escola nova. Vic. Eumo Editorial I un documental per veure — DION, Cyril i LAURENT, Mélanie. Demain. França Logos i crèdits Redacció: Lídia Esteban i Anna Serra Edició i coordinació: Víctor Farradellas Disseny i maquetació: Enric Adell Fotografies: Joan Juanola Agraïments: Escola els Encants rosasensat.cat