Urbanisme inclusiu Urbanisme inclusiu Habitatge i gènere La perspectiva de gènere en la promoció de l’habitatge públic L’experiència de l’IMHAB L’equip d’Urbanisme inclusiu del Departament d’Estratègia Urbana inicia la seva activitat l’any 2018 donant resposta al desplegament de la “Mesura de Govern: Urbanisme de gènere” impulsada per l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. El projecte portat a terme, el “Manual d’urbanisme de la vida quoti- diana”, elaborat conjuntament amb l’Àrea d’Ecologia Urbana i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, va suposar el primer document tècnic a l’Ajuntament sobre la perspectiva de gènere i la inclusivitat en l’urbanisme i posava les bases per la incor- poració definitiva d’aquesta dimensió en l’agenda política i tècnica de l’Ajuntament. Des de llavors i al llarg d’aquests anys, Barcelona Regional ha es- devingut un referent de l’urbanisme inclusiu per diverses àrees de l’Ajuntament i ha participat en diferents treballs, sigui des d’una dimensió més normativa i instrumental, com ara la redacció de diferents plans urbanístics, com des d’una dimensió de disseny urbà, habitatge, mobilitat i equipaments. Alhora ha coordinat di- verses publicacions i ha participat en diversos espais de formació i difusió. L’estudi presenta una sèrie de criteris de disseny de l’habitatge i una aproximació a l’ anàlisi de casos existents promoguts per l’IMHAB. Els criteris amb perspectiva de gènere situen la vida al centre, és a dir, les tasques domèstiques i de cura prenen rellevància. Josep Bohigas Director general Índex 8 Vinculació amb objectius programàtics i disposicions normatives en matèria d'igualtat de gènere i habitatge 12 Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere Estat de la qüestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Proposta de criteris de disseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 30 Anàlisi de casos Carrer del Comte Borrell, 159: habitatges de lloguer . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Carrer de Bolívia amb Ciutat de Granada (Glòries): habitatges amb serveis per a gent gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Carrer de Palamós, 70-72 (Trinitat Nova): venda en dret de superfície . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18 .01): afectats urbanístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18 .03): afectats urbanístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 65 Proposta d'instruments per incloure la perspectiva de gènere Instruments de contractació pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Processos participatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Persona referent en gènere a l'IMHAB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Habitatge i gènere L’IMHAB és l’ens encarregat d’impulsar la construcció d’habitatge públic, gestionar el parc d’habitatge disponible i promoure polítiques d’habitatge sostenible com la rehabilitació de pisos i edificis. El Govern municipal treballa amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatge per donar resposta a les necessitats residencials de la població, d’una banda, recuperant pisos buits en propietat i, de l’altra, promovent la construcció de noves promocions en règim de lloguer públic. L’Ajuntament també vol garantir la qualitat de vida de la ciutadania tot impulsant la millora del parc residencial a través d’actuacions de rehabilitació i mesures d’efici- ència energètica. La finalitat de l’estudi és aprofundir la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques i serveis que proporciona. La perspectiva de gènere és un enfocament metodològic, una eina que permet l’aproximació a qualsevol fenomen o realitat social a partir del gènere com una construcció social i de les relacions de poder derivades d’aquesta construcció . La integració d’aquesta perspectiva en l’elaboració d’una acció planificada (llei, política, programa) implica avaluar les afectacions diferencials per a les perso- nes segons el seu gènere, amb l’objectiu de tenir-les en compte per trobar línies d’acció que permetin eliminar les desigualtats . Conèixer l’impacte en el gènere de les polítiques desenvolupades és cabdal per conèixer-les i aplicar-les . Aquesta perspectiva va més enllà de la persona en singular, reflexiona sobre les nostres interdependències i, per tant, inclou totes les persones a càrrec i la unitat de convivència. La pobresa material o de temps, la precarietat laboral, les males condicions de l’habitatge, etc., afecten tota la unitat de convivència. L’estudi s’ha dividit en dos apartats: • La perspectiva de gènere en els serveis que s’ofereixen des de l’IMHAB. • La perspectiva de gènere en la promoció d’habitatge públic, l’experièn- cia de l’IMHAB. Aquest document que ara us presentem fa referència a aquest segon apartat. Habitatge i gènere — 9 Vinculació amb Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mí- nimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat (Genera- litat de Catalunya). objectius programàtics S’aplica als habitatges de nova construcció, als habitatges preexistents construïts abans de l’11 d’agost de 1984, als habitatges dotacionals públics i i disposicions normatives als habitatges resultants de les intervencions de rehabilitació o gran rehabi- litació d’edificis existents. en matèria d’igualtat En matèria d’habitatge, destaquem la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, que té com a finalitat, segons l’article 2, “promoure la diversitat i la cohesió socials en els barris i els sectors residencials de les ciu- de gènere i habitatge tats i els pobles, com a garantia d’una adequada integració en l’entorn urbà, i prevenir fenòmens de segregació, exclusió, discriminació o assetjament per raons socioeconòmiques, demogràfiques, de gènere, culturals, religioses o de qualsevol altra mena”. En aquesta llei s’estableix la necessitat de treballar amb dades demogrà- fiques que donin informació de col·lectius vulnerables com les dones víc- times de violència de gènere (article 12: “El Pla territorial sectorial d’habi- tatge”), i entre les funcions del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial hi ha la de proporcionar informació útil i fiable per establir indicadors de gènere (article 94). La composició dels òrgans que depenen d’aquesta llei, com el Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l’Habitatge (article 24) o el Consell As- sessor de l’Habitatge (article 9), ha de ser paritària. En l’article 23 (“Requisits exigibles als habitatges”), s’estipula que “en el procés d’edificació i en la conservació i la rehabilitació del parc immobilia- ri residencial, s’ha de vetllar per garantir la cohesió social, l’ecoeficiència, l’optimització dels recursos disponibles, la innovació arquitectònica i la fi- xació de criteris de gènere, mitjançant (...) la innovació en la concepció i el disseny de l’habitatge, que ha de permetre la flexibilitat en la utilització dels elements per facilitar el treball domèstic i per adequar-se als nous rols de gènere, i que ha de permetre també fer transformacions dins de l’habitatge per adaptar-lo a les variacions en l’estructura familiar, si escau”. En la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, s’estableix la funció de la Comissió d’Habitatge i Assistència per a Situacions d’Emer- gència Social: “aplicar la perspectiva de gènere i incorporar la perspectiva de les dones en tots els nivells i en totes les etapes de les actuacions que es duguin a terme per protegir el dret a l’habitatge de les persones que es troben en situació d’exclusió residencial o que estan en risc de trobar-s’hi”. Les seccions territorials d’aquesta comissió hauran de tenir representa- ció paritària, segons l’article 7 i d’acord amb la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Vinculació amb objectius programàtics disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere i habitatge — 11 Criteris de disseny Estat de la qüestió dels habitatges Els espais, i especialment l’habitatge, reflecteixen la nostra cultura, les jerarquies, els costums i els rols amb perspectiva assignats . Fruit de les transformacions socials i la recer- ca d’una societat més igualitària, en el darrer segle l’habi- tatge ha estat un camp d’innovació, transformació i lluita. de gènere En aquest apartat farem una ràpida exposició d’exemples d’habitatge i de documents pràctics que atorguen un pa- per central a les tasques de cura i domèstiques. Un primer exemple d’associació en l’àmbit internaci- (obra nova i rehabilitació) onal va ser el VAC (sigles que corresponen a “Comitè Assessor de Dones per a la Construcció d’Habitatges”). Aquest comitè, que es va fundar el 1946 a Holanda, va ser format per dues associacions de dones: l’Associació Holandesa de Dones de Casa i la Lliga Holandesa de Dones Rurals. Va sorgir a Rotterdam quan va finalitzar la Segona Guerra Mundial i a conseqüència de la gran quantitat d’habitatges necessaris després de la guerra. El seu objectiu principal era assegurar la practicitat dels nous projectes d’habitatge. Un altre exemple internacional van ser els habitatges del Pedregulho, construïts entre el 1947 i el 1958 a Rio Pedregulho, espai comú d’accés. Imatge: John Hartmann 13 Estat de la qüestió de Janeiro, i projectats per Affonso Eduardo Reidy. Pedregulho, conjunt d’edificis: habitatge i serveis. Imatge: EAD/PUCV Aquest projecte va ser promogut per Carmen Portinho, 16 Proposta de criteris de disseny directora del Departament d’Habitatge Popular. Portinho considerava necessari descarregar les dones de tasques de cura. Per tant, aquests habitatges disposen d’espais comunitaris com safaretjos i espais de joc i reunió, a més d’edificis annexos multifuncionals que inclouen escola, gimnàs, centre de salut, mercat i club. També a l’Amèrica Llatina, més recentment, s’ha format MuJeFa,1 una cooperativa d’habitatge de dones caps de família constituïda a Montevideo el 1990. Es va formar a conseqüència dels problemes d’habitatge per a les famílies de rendes baixes (sobretot les encapçalades per dones), bé perquè estaven obligades a marxar a la perifèria, on no hi havia serveis ni infraestructures, o bé perquè, per motius de feina, havien d’habitar al centre de la ciutat, on es demanaven preus molt alts per infrahabi- tatges sense llum natural o ventilació. Van aconseguir un edifici que elles mateixes van rehabilitar al centre de la ciutat per tenir un habitatge digne amb serveis comuni- taris autogestionats. Aquests casos pràctics van junts amb el desenvolupa- ment de guies i manuals teòrics, que intenten donar una sèrie de pautes i criteris per aplicar a projectes diversos i fer-los més inclusius. Un exemple és el manual Gender Mainstreaming in Urban Planning and Urban Development, publicat el 2013 per Façana cooperativa MUJEFA. Imatge: Desconegut Myriam, Beatriz, Goda i Viviana, de la cooperativa MUJEFA. l’Ajuntament de Viena. Aquest manual dona pautes per Imatge: Desconegut Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 13 aplicar la perspectiva de gènere a les estratègies, als Aquest edifici, ubicat a Sant Just Desvern i finalitzat plans directors, al desenvolupament del planejament i el 1987, compta amb més de quatre-cents habitatges a la construcció d’habitatges públics, posant exemples dissenyats per tenir una composició flexible i amb nom- pràctics i construïts en cada apartat. brosos espais comunitaris. També trobem exemples de bones pràctiques properes, com l’edifici Walden 7, construït pel Taller d’Arquitectu- La Borda, construïda el 2018, també és un molt bon ra de Ricardo Bofill, en el qual treballava Anna Bofill. exemple des del seu disseny fins a la seva gestió. Es trac- ta d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús constituï- da el 2014, i tot el disseny de l’edifici ha estat col·laboratiu i participatiu. Els habitatges són flexibles i compta amb grans espais comuns que fan comunitaris els treballs de cura i fomenten les xarxes veïnals. A més, en el disseny i la construcció s’han aplicat criteris de sostenibilitat am- biental i eficiència energètica molt innovadors. De fet, en el moment de la seva construcció va ser l’edifici més alt amb estructura de fusta construït a l’Estat. En aquest cas, la cessió d’ús, model molt comú a Dinamarca o l’Uruguai, fa que la propietat de l’edifici sigui de la cooperativa. Les persones que habiten a l’edifici en són sòcies i poden habitar-hi tota vida, però no poden llogar ni vendre l’habitatge, amb la qual cosa s’evita l’es- peculació. Aquesta diversificació de models de tinença és una manera de lluitar contra l’especulació i afavorir l’accés a l’habitatge assequible. En l’àmbit nacional, trobem també diverses guies i manu- als que estudien la perspectiva de gènere aplicada a l’habitatge de forma propositiva, com és el cas de les de- senvolupades per Anna Bofill Levi,2 Zaida Muxí Martínez3 o Inés Sánchez de Madariaga.4 Centrant-se en l’àmbit de l’habitatge públic, David Hernández Falagán5 va analit- zar els habitatges amb protecció oficial de Barcelona a través d’una innovadora metodologia d’anàlisi i proposa alternatives perquè siguin més inclusius. Espais comunitàris de la cooperativa Laborda. Font: Conchi Berenguer Urrutia 1 Loza, J. Experiencias urbanas de acción colectiva. El caso de MuJeFa 4 Sánchez de Madariaga, I. (2009). Vivienda, movilidad y urbanismo INFRAESTRUCTURA ELECCIÓ APROVACIÓ ÚS en Uruguay. XXVII Congreso de la Asociación Latinoamericana de para la igualdad en la diversidad: ciudades, género y dependencia. D’OPCIONS USUÀRI Sociología. VIII Jornadas de Sociología de la Universidad de Buenos Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales (CyTET), 41(161-2), 581-597. Aires. Asociación Latinoamericana de Sociología, Buenos Aires. Recupat a partir de https://recyt.fecyt.es/index.php/CyTET/article/ 2 Bofill Levi, A. Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors view/75953 des de la perspectiva de les dones. Barcelona: Quaderns de l’Institut, 5 Hernández Falagán, D. Brau, G. i Martínez, J.A. Flexibilitat i jerarquies Vista aérea, vista interior i exterior del pati del Walden 7. núm. 6, ICS, 2007. de gènere a les tipologies residencials del Patronat Municipal de l’Habi- Font: Cortesia de Ricardo Bofill a Plataforma Arquitectura Plànol de compartimentació i distribució dels pisos de la cooperativa 3 Muxí Martínez, Z. Recomanacions per a un habitatge no jeràrquic ni tatge de Barcelona. Barcelona: PMHB, 2016. Imatge: Steve de Vriendt la Borda. Font: Lacol androcèntric. Barcelona: ICD, 2009. Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 15 Habitatge i gènere — 14 Proposta de criteris de disseny Criteris d’anàlisi CRITERIS PREVIS / Elements de l’entorn Connectivitat PLANEJAMENT Diversitat Espais multifuncionals Adaptació a la perspectiva de les persones Verd urbà Llegibilitat Característiques Convivència amb vehicles de la zona exterior d’accés Passos de vianants i espais de vida Infraestructura ciclista Voreres Parades de transport Il·luminació EDIFICACIÓ Edifici Obertures i connectivitat Planta baixa Transparència i visibilitat Espai per guardar-hi vehicles Espai d’emmagatzematge Espais de neteja i manteniment Espais comunitaris Foment d’espais comuns i de cura Connectivitat entre espais Accessibilitat i autonomia Transparència i visibilitat Senyalística Verd interior Equipament sanitari comunitari Espais de trobada i control informal Construcció Circularitat WC Noves tecnologies Interior Característiques Flexibilitat de l’habitatge Jerarquies i diferenciació dels espais Accessibilitat i autonomia Il·luminació i climatització interior Insonorització Mobiliari Espais específics Espai exterior Cuina Cicle de la roba Espai d’emmagatzematge Bany per a usos simultanis PARTICIPACIÓ Coproducció Apropiació I COGESTIÓ Sinergies amb la xarxa ciutadana Altres formes d’habitar Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 17 Habitatge i gènere — 16 A continuació s’exposen criteris de disseny de l’habitatge amb perspectiva de gènere, fruit de treballs anteriors i de la recerca feta per aquest estudi Criteris previs / Planejament | Elements de l’entorn (en el diagrama anterior se’n pot veure la llista completa). En aquest sentit, es preveuen criteris de màxims, amb la voluntat que es valori la viabilitat de l’aplicació de cada criteri. Entenem la perspectiva de gènere com aquella que situa la vida al centre, és a dir, les tasques domèstiques i les de cura prenen rellevància i se situen al mateix nivell que les productives . Per això, en aquesta llista d’indicadors també es tracta Verd urbà Connectivitat Diversitat sobre temes de qualitat dels espais i capacitat de fer més fàcils les activitats quotidianes (per exemple, la importància de poder deixar el cotxet en un espai La xarxa verda urbana genera espais La connexió de l’edifici d’habitatges La diversitat de l’entorn fa referència saludables que milloren la qualitat de amb la trama urbana circumdant hauria a la presència de diferents usos, com còmode en planta baixa, la percepció de seguretat que dona la comunicació vida. Diversos estudis mostren la con- de ser contínua, fàcil i fluida, i unir es- poden ser l’espai residencial, el comerç nexió entre espais verds, o simplement pais lliures, de joc i verds. Els murs, els quotidià (aliments i productes de pri- interior-exterior, o la importància d’una bona il·luminació i ventilació als espais vegetació, i millora de la salut. carrers amb molts carrils de vehicles, mera necessitat), les oficines o tallers, els passos elevats, els passadissos o etcètera. Aquesta diversitat de funci- relacionats amb tasques de cura, com la cuina i l’espai de la rentadora) . Aquests els atzucacs, per exemple, són barre- ons facilita la realització de les tasques indicadors sempre compleixen altres criteris, sovint de bona arquitectura, però res que dificulten aquesta connectivi- quotidianes, la mobilitat activa i la tat i, per tant, la vida quotidiana. construcció de xarxes entre persones. ens ha semblat rellevant destacar-los també com a facilitadors de la cura (de la Situar la vida al centre significa tenir a persona mateixa, de les persones que l’envolten o del medi ambient) . l’abast els equipaments i serveis quo- tidians (el CAP, la botiga de queviures, l’escola o el centre cívic). Des de la disciplina urbanística, es proposa que Cada edifici té singularitats i característiques concretes, és a dir, cada la distància que es recorri en aquesta espai, moment històric i col·lectiu té les seves pròpies característiques, i xarxa quotidiana es cobreixi aproxi- aquesta combinació de factors fa que cadascun sigui únic. Per aquesta raó, Espais multifuncionals madament en 10 minuts caminant, és Adaptació a la perspectiva a dir, l’equivalent a 400 metres per a les recomanacions han de ser conceptes oberts a l’evolució i poden actuar infants, persones amb diversitat fun- de les persones: com a porta d’entrada a reflexions i reptes de futur. Els espais multifuncionals tenen pre- cional i gent gran, i 800 metres per a la percepció d’escala sent la diversitat de necessitats i usos la resta. que poden conviure en un mateix lloc. Una ciutat que posa al centre les per- Per facilitar la comprensió dels criteris i mostrar la seva capacitat d’aplicació, En aquest sentit, els espais públics que sones i el seu benestar és d’escala hu- en l’apartat següent es fa una aproximació a l’anàlisi de casos ja existents permeten compatibilitzar els treballs mana. Cal adoptar la perspectiva de promoguts per l’IMHAB. de cura i reproducció amb els espais les persones, adaptar-se a la seva ve- de trànsit i estada fomenten la inclusió locitat caminant, al seu angle de visió, i convivència en la ciutadania. Per tant, a les seves percepcions ambientals, els espais han de tenir una barreja de etcètera. funcions (jugar, comprar, fer vida social o cuidar) i serveis (la plaça del museu, el pati de l’escola, el jardí de la biblio- teca, l’entrada a l’escola o la residència de gent gran). Sortida d’escola en una cruïlla de l’Eixample Llegibilitat “Saber on ets i a on vols anar” és un dels principis establerts a Montreal per tenir ciutats més segures. Aquest apar- tat se centra a promoure uns espais coherents, ben senyalitzats i de lectura fàcil per a les persones vianants. Centre Cívic Fort Pienc Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 19 Habitatge i gènere — 18 Criteris previs / Planejament | Característiques de la zona exterior d’accés Edificació | Edifici | Planta baixa Convivència amb vehicles Passos de vianants Infraestructura ciclista Obertures i connectivitat Transparència i visibilitat Espai per guardar-hi vehicles i espais de vida Algunes mesures efectives per garan- L’ús de la bicicleta per part de les Els edificis faciliten la vida quotidiana A la façana construïda, els vidres i les És necessari disposar d’un espai per tir la seguretat viària són la reducció Els passos de vianants han de ser su- dones és un bon indicador del seu si s’integren en l’entorn i són oberts obertures trenquen les dinàmiques deixar-hi cotxets, patinets, bicis ple- de la velocitat dels vehicles (màxim 30 ficients i coherents amb els patrons empoderament i de la qualitat de les al carrer, és a dir, si no suposen una entre el que és privat i el que és públic, gables, etcètera. Cal que sigui proper km/h) i la disminució del trànsit privat, de mobilitat de les persones. A con- polítiques de gènere en matèria de barrera en la trama urbana ni en la i faciliten la comunicació entre l’interi- a l’entrada, accessible i ampli. en benefici del transport públic i de les tinuació, es descriuen algunes reco- mobilitat i espai públic. En aquest connectivitat i s’eviten les dimensions or i l’exterior. Pel que fa al perímetre, si persones vianants. Aquestes mesures manacions: sentit, garantir la infraestructura ci- fora d’escala humana. També cal evitar no hi ha tanques —especialment si són es fan especialment necessàries en clista necessària i segura per a aquest les parcel·les grans; en el cas que si- opaques—, també es facilita aquesta espais com els habitatges amb ser- – Dissenyar els encreuaments en for- mitjà de transport contribueix al seu guin grans, han de disposar de passos comunicació. Respecte a les plantes veis, atès que les persones usuàries ma de X. ús quotidià. que les travessin verticalment i longi- baixes, quan són obertes al carrer i acostumen a pertànyer majoritària- tudinal, i tenir força obertures i portes, estan en comunicació amb els equi- ment a col·lectius més vulnerables. – Reduir la velocitat dels vehicles, so- amb una línia d’edificació pròxima a paments i el comerç, esdevenen un bretot a les cruïlles. l’espai públic. enllaç clau per a la vida comunitària. – Controlar el temps dels semàfors Espais de neteja perquè els diferents col·lectius tin- i manteniment guin temps de travessar. – Preveure l’“espai de vida” al voltant Es proposa que els espais de neteja dels passos de vianants; es tracta siguin espais confortables per complir d’un espai sense obstacles visuals les funcions a les quals es destinin. Cal d’un radi de deu metres per garan- preveure un espai de vestidor i arma- Parades de transport tir la màxima seguretat en els encre- Voreres riets per al personal de neteja. Al ma- uaments. gatzem, independent del vestidor, es desaran els materials i els productes L’existència de parades de transport – Preveure plataformes úniques i amb Les voreres són essencials per a la de neteja (cal preveure que els pres- públic properes, accessibles, amb ho- prioritat per a les persones que van a mobilitat quotidiana i impliquen po- Centre Cívic Fort Pienc Centre Cívic Fort Pienc tatges s’han de subjectar a la paret). raris de pas i recorreguts suficients, és peu en carrers estrets. sar la mobilitat a peu en el centre; Imatge: Cooperativa *estel Imatge: Cooperativa *estel fonamental per garantir l’accés als ha- per tant, l’amplitud de les voreres i bitatges, així com l’autonomia de tots de l’espai dedicat a les persones via- els col·lectius. nants és un factor clau. Es recomana que aquest espai lliure de pas i sense obstacles sigui de 3,6 metres d’ampla- da per facilitar no només la mobilitat a peu o en cadira de rodes i en els dos sentits, sinó també el desenvolupa- ment de la vida quotidiana (comprar, jugar, tenir relacions socials, passejar, Espai d’emmagatzematge etcètera). Il·luminació S’ha de preveure espai extra perquè Centre de Serveis Socials Cotxeres de s’hi pugui desar i emmagatzemar ma- Sants i PIAD. Imatge: Cooperativa *estel terial tant comunitari com dels habitat- Una distribució uniforme de la llum al ges; l’espai ha de ser còmode, espaiós carrer, especialment a l’espai de vi- i d’accés lliure per a totes les persones. anants i entrada a l’edifici, sense ra- cons foscos ni obstruccions, com ara arbres o cartells publicitaris, promou una percepció de seguretat més gran i una millor accessibilitat. Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 21 Habitatge i gènere — 20 Edificació | Edifici | Espais comunitaris Edificació | Edifici | Construcció WC Verd interior Equipament sanitari Transparència i visibilitat Accessibilitat i autonomia Circularitat Noves tecnologies comunitari Les plantes d’interior donen qualitat Els espais connectats físicament i vi- Per augmentar l’autonomia de les per- És important introduir criteris d’efici- És interessant oferir instal·lacions ade- a l’espai, milloren la salut i fan que es Quan sigui possible, es construiran sualment, amb transparències, quan sones amb diversitat funcional, de les ència energètica —més enllà del com- quades, com ara connexió wifi, mobi- percebi que l’espai està cuidat. Alhora, lavabos en planta baixa o en connexió sigui possible, permeten la connexió criatures i de les persones grans, cal pliment estricte de la normativa— que liari accessible i material electrònic també contribueixen a visibilitzar les amb els espais comunitaris. La seva entre activitats, el control informal i que els espais interiors estiguin dis- assegurin el mínim consum energètic (ordinadors, pantalles, projector, et- tasques de cures, és a dir, fan visible ubicació ha de permetre la relació di- l’amplitud d’espais. senyats perquè totes les persones s’hi i el màxim confort bioclimàtic, d’acord cètera) en un espai comú. La COVID-19 que alguna persona manté la planta i recta amb les sales i els espais inter- puguin moure lliurement i de manera amb els recursos disponibles. Per ha posat sobre la taula que els habi- té cura d’aquell espai. medis, i no han d’ubicar-se mai en es- autònoma, sense necessitar que nin- exemple, el disseny arquitectònic i tatges han de complir altres funcions pais residuals (per permetre el control gú les acompanyi. L’autonomia és una dels sistemes d’instal·lacions (clima- més enllà de les residencials, i l’estudi informal). combinació de bona connectivitat, tització, il·luminació, etcètera) haurà i el teletreball han passat a ser noves accessibilitat, llegibilitat, seguretat i de servir per optimitzar l’estalvi ener- funcions a les quals han de donar ca- senyalització adequada. gètic. Sempre que les instal·lacions buda. Per això, l’edifici d’habitatges ha siguin noves, s’han de col·locar inter- de facilitar la incorporació d’aquestes ruptors i polsadors automàtics. noves activitats tant a l’interior de l’habitatge com a l’exterior, i per fer-ho També es pot valorar l’opció d’aprofi- cal habilitar sales comunitàries multi- tar l’envolupant de l’edifici per crear funcionals. instal·lacions productores d’energia que contribueixin a tenir una menor dependència de fonts externes. Final- Fomentar espais comuns Espais de trobada Senyalística ment, convé fer una aposta clara pel Connectivitat entre espais reciclatge, planificant espais sufici- i de cura i control informal ents per a contenidors tant comunita- Una bona senyalística ha de permetre Els espais s’han d’organitzar a partir ris com dels habitatges. Espais d’entrada, jardins interiors, sa- Els espais de relació i de trobada pro- a la persona usuària de qualsevol col- de recorreguts clars i ben estructu- les d’estar comunitàries, terrasses co- picien que el control informal es doni lectiu saber on és i on són els espais on rats. Cal evitar racons o situacions munes..., tots aquells espais de troba- de manera espontània. Altres recursos vol anar en tot moment. Per tant, tam- confuses. Des de l’arribada als ac- da que formen part de l’edifici i el seu interessants són situar l’espai d’entra- bé s’ha d’adaptar a criatures. Posar la cessos verticals s’han de reconèixer entorn immediat no només ens donen da amb una bona visual sobre l’accés i senyalística a l’altura dels infants més amb claredat els diversos recorreguts més metres quadrats d’habitatge, són els espais intermedis, posar sofàs i ele- petits o pintar-la a terra, amb icones i la ubicació dels diferents habitatges. oportunitats per generar espais d’in- ments d’estada als espais d’entrada... de fàcil reconeixement, són dues opci- Cal establir connexions entre els es- tercanvi i de cures, que propicien l’en- ons. També cal retolar en braille. A més, pais, sense separacions que dificultin fortiment de xarxes veïnals i faciliten La bona visibilitat i els eixos visuals també és positiu incloure la diversitat el trànsit i interfereixin en la visual. la vida quotidiana i la democratització també faciliten el control informal. Els cultural i de llengües en la senyalística de les cures. racons, les zones fosques, els passa- i retolació. dissos i les entrades amagades, entre d’altres, són espais d’inseguretat per Quan no es puguin adoptar canvis en el a alguns col·lectius, especialment les disseny, també es pot optar per indicar dones i les persones amb gènere no que cal tancar l’aigua o apagar el llum binari. “Veure i ser vist o vista” és un per qüestions de sostenibilitat. dels principis de planejament urbà per a ciutats més segures desenvolupat a Altres pràctiques inclusives són la se- Montreal. nyalització d’espais lliures de discri- minació per motius de sexe, identitat o expressió de gènere, opció sexual, origen, capacitat, etcètera. Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 23 Habitatge i gènere — 22 Edificació | Interior de l'habitatge | Caracterìstiques Edificació | Interior de l'habitatge | Espais específics Cuina Mobiliari Insonorització Accessibilitat i autonomia Cal que sigui un espai visible, central i integrat amb la resta d’estances, de manera que faciliti la socialització de les tasques quotidianes i el control informal de persones dependents (per El mobiliari ha de ser adequat a les ne- Per al funcionament correcte de l’ha- Per augmentar l’autonomia de les per- exemple, infants que juguen en una sala annexa). Es recomana situar l’aparell de cuina en una cessitats i els espais; resistent (a l’ús bitatge, són importants l’aïllament sones amb diversitat funcional, dels i al joc); segur (cantells dels mobles illa o apèndix lineal perpendicular a la paret. Així, dues o tres persones poden treballar alhora acústic dels espais i la utilització infants i de les persones grans, cal que arrodonits i superfícies anivellades, d’elements fonoabsorbents. Les con- els espais interiors estiguin dissenyats en els costats d’aquesta illa o península i fer-ho de front. El canvi és radical, ja que suposa revestiments i teixits antial·lergògens); seqüències d’una mala insonorització perquè totes les persones s’hi puguin passar de les cuines antropocèntriques a les centrades en el treball. adaptable (a cadires de rodes o infants són, sobretot, els efectes perjudicials moure lliurement i de manera autò- petits); confortable, i per a totes les del soroll sobre la salut. noma, sense necessitat que ningú les emmagatzematge edats i capacitats. El mobiliari no ha acompanyi. de definir futurs usos de les habitaci- A continuació es fan alguns suggeri- ons (menys a la cuina i el lavabo) per ments: fer possible el canvi d’usos i la flexibi- – El sistema constructiu dels sòls i els preparació 1 litat de les estances. envans ha de garantir la independèn- cia acústica dels habitatges i, fins i tot, de les diferents estances. Això és reciclatge especialment rellevant al costat de 2 passadissos sorollosos d’ús comu- nitari o quan l’habitatge té finestres que donen a un carrer molt sorollós. – Els espais amb activitats privades o confidencials han de garantir la inti- Flexibilitat mitat acústica. Jerarquies i indiferenciació dels espais És important dotar els espais interi- 3 4 ors de flexibilitat perquè evolucionin També és molt desitjable que la com- i canviïn amb les necessitats de les partimentació dibuixi espais poc es- persones. Es tracta de possibilitar, pecialitzats i relativament homogenis, cocció per exemple, que una mateixa sala netejar de manera que es puguin destinar a sigui un dormitori o un espai d’estudi usos diversos dels habitatges. en funció de les exigències. Aquesta diversitat d’usos es pot donar al llarg menjar del temps o, fins i tot, durant el mateix Il·luminació i climatització dia. Per aconseguir aquest objectiu, és molt positiu que alguns envans es interior puguin desplaçar sense que això afec- ti les instal·lacions. És preferible que La il·luminació serà natural i la ventila- les instal·lacions (aigua, gas, electrici- ció creuada sempre que sigui possible. tat, etcètera) estiguin fixes a les faça- També hauran de ser adequades a ca- nes o en altres elements interiors que dascun dels espais. A les façanes s’ha no afectin la flexibilitat. Un paviment de tenir en compte el moviment del sol elevat o uns passos soterrats per a les per protegir-se dels excessos de radi- 3 instal·lacions són la millor solució. ació o dels enlluernaments. cocció neteja 4 treball 2 1 emmagatzematge Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 25 Habitatge i gènere — 24 Cicle de la roba Conjunt d’accions que implica la gestió de la roba. Aquest cicle inclou emmagatzemar roba Espai Bany per a usos simultanis Espai exterior bruta, rentar, eixugar/estendre, plegar, a vegades planxar, i desar la roba. Seria desitjable que d’emmagatzematge (balcons, terrasses i altres aquest cicle tingués un espai adequat, visible, centralitzat i comú, on qualsevol membre de la El bany haurà de permetre l’assistèn- espais exteriors dins unitat de convivència pogués dur a terme les activitats del cicle. En la nostra societat, l’espai per desar cia i la cura de persones dependents. de l’habitatge) coses cada vegada és més necessari. També ha de permetre els usos simul- És important doncs dissenyar espais tanis (per exemple, banyar un infant), d’emmagatzematge que siguin cò- ser accessible i adaptar-se a les dife- Després de la pandèmia de la CO- modes, espaiosos i d’accés lliure per rents necessitats de les persones. VID-19, encara hem pres més cons- emmagatzematge a totes les persones (millor en espais ciència de la importància dels espais roba bruta comuns). exteriors a l’habitatge, espais que ens connecten amb el sol, l’aire i la vida a l’exterior. Sempre que es pugui, caldrà incorporar aquests espais a l’habitat- 1 ge, aplicant mesures com les del pro- emmagatzematge jecte de decret d’habitabilitat i normes rentatge roba neta de disseny d’habitatges i allotjaments dotacionals al País Basc, que estableix uns estàndards mínims o el no-còmput 2 5 com a superfície útil de l’habitatge. 3 4 eixugat planxat / plegat planxat / plegat 4 5 eixugat emmagatzematge roba neta 3 rentatge 2 1 color emmagatzematge roba bruta blanc delicat Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 27 Habitatge i gènere — 26 Participació i cogestió Coproducció Apropiació Sinergies amb la xarxa ciutadana Per rehabilitar o construir habitatges Interior i exterior. L’apropiació de l’es- que s’adaptin a les persones usuàries, pai per part de les persones que en són L’habitatge té un paper actiu en l’ar- cal conèixer els seus perfils, les seves usuàries facilita que s’identifiquin amb ticulació i la dinamització social. Es relacions socials, les xarxes de les aquell espai, el dotin d’una significa- fomenta la col·laboració amb orga- quals formen part, els seus temps i les ció, hi estableixin vincles afectius i en nitzacions veïnals i socials, així com seves necessitats. Produir habitatges tinguin cura. Promouen l’apropiació les amb empreses locals de petita esca- amb la participació de les persones activitats que porten a terme els usua- la per tal d’enfortir les xarxes socials i usuàries ens assegura poder incloure ris, com, per exemple, exposar expres- la democratització de les tasques de tot aquest coneixement, prendre de- sions artístiques, decorar, divulgar in- cura. A la vegada, l’edifici, com a con- cisions en comunitat i arribar a con- formació, compartir material, etcètera. tinent, serà molt divers i facilitarà la sensos. vida quotidiana si incorpora espais de treball, equipaments o comerç local. Altres formes d’habitar Per assegurar el dret a l’habitatge, més enllà de la compra i el lloguer en el mercat lliure, cal promourex’habitar, com les cooperatives i la cessió d’ús, que alhora permeten la participació en el procés de disseny i la gestió. Espai polivalent de la cooperativa la Borda. Carrer de la Constitució, 85. Sants. Font: Conchi Berenguer Urrutia Criteris de disseny dels habitatges amb perspectiva de gènere — 29 Habitatge i gènere — 28 Anàlisi de casos L’IMHAB treballa per establir les bases d’un disseny inclusiu en la construcció de noves promocions. Això ho podem observar tant en els plecs de condici- ons com en els habitatges ja construïts. Un exemple d’això el trobem al plec de clàusules particulars de l’edifici d’ha- bitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 724-726 (clàusula 12). Criteris per a l’adjudicació del concurs: 5. Qualitat espacial proposta tipus d’habitatge, especialment flexibilitat i igualtat de gènere (fins a 7 punts). Es valorarà la qualitat espacial de la proposta tipus d’habitatge, especialment els aspectes relacionats amb la flexibilitat i la igualtat de gènere i, per tant, amb la màxima versatilitat d’ús per part de les persones usuàries i el mínim condicionament jeràrquic en la seva distribució. A continuació s’analitzen algunes promocions de l’IMHAB amb l’objectiu doble d’exemplificar els criteris de disseny exposats, per fer-los més com- prensibles i accessibles, i d’analitzar els habitatges construïts per l’IMHAB recentment. Aquests exemples representen diverses tipologies: habitatges de lloguer (al carrer del Comte Borrell), habitatges amb serveis per a gent gran (Glòries), habitatges de venda en dret de superfície (Trinitat Nova) i dos casos d’habitatges per a afectats urbanístics (Trinitat Vella 18.01 i 18.03). 34 Carrer del Comte Borrell, 159: Es planteja la necessitat de verificar la perspectiva de gènere en els pro- habitatges de lloguer cessos de disseny dels habitatges, i es proposa fer-ho a través d’una fitxa de compliment dels criteris de disseny (adjunta a continuació). La fitxa ana- 40 Carrer de Bolívia amb Ciutat de Granada (Glòries): litza aspectes a totes les escales: des de l’escala urbana, fixant la mirada habitatges amb serveis per a gent gran en l’entorn, fins a la participació i la cogestió dels habitatges. Per a l’anàlisi de l’interior dels habitatges s’ha utilitzat el treball que ja havia dut a terme 46 Carrer de Palamós, 70-72 (Trinitat Nova): David H. Falagán.¹ venda en dret de superfície 52 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18.01): En l’anàlisi dels exemples es presenta, en primer lloc, la fitxa de criteris afectats urbanístics complimentada, que ens ajudarà a tenir una visió multiescalar i global de la perspectiva de gènere del projecte, i a continuació s’analitzen la planta baixa, 60 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18.03): la planta tipus dels habitatges i finalment la unitat d’habitatge (o unitats, si afectats urbanístics és el cas). 1 Hernández Falagán, D., Brau, G., & Martínez, J. A. (2016). Flexibilitat i jerarquies de gènere a les tipologies residencials del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona [llibre electrònic]. Anàlisi de casos — 31 Recurs per imprimir EDIFICI - ESPAIS COMUNITARIS Fomentar espais comuns i de cura Senyalística Espais que propicien la criança i les cures comunitàries i Adaptada a les persones usuàries (altura, icones...), CHECKLIST ajuden a enfortir les xarxes entre el veïnat en braille i que sigui inclusiva Edifici Connectivitat entre espais Verd interior Adreça Recorreguts clars i ben estructurats en què Les plantes aporten qualitat a l'espai, milloren la salut i Tipus d’habitatge s’evitin racons i situacions confuses visibilitzen les tasques de cures Nombre d’habitatges Accessibilitat i autonomia Equipament sanitari comunitari Any de construcció Espais dissenyats perquè totes les persones Lavabos en planta baixa o amb connexió Arquitectes s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma amb els espais comunitaris Transparència i visibilitat Espais de trobada i control informal Espais connectats física i visualment, Espais de relació que propicien el control informal amb transparències EDIFICI - CONSTRUCCIÓ Circularitat Noves tecnologies CRITERIS PREVIS / PLANEJAMENT Eficiència energètica que asseguri el mínim consum Oferir instal·lacions adequades en espais comuns Elements de l’entorn energètic i el màxim confort bioclimàtic que supleixin les mancances dels habitatges Connectivitat Adaptació a la perspectiva de les persones INTERIOR DE L’HABITATGE - CARACTERÍSTIQUES Trama contínua, fàcil, fluida i neta Adaptar-se a la seva velocitat caminant, al seu angle de visió, a les seves percepcions Flexibilitat Il·luminació i climatització interior ambientals... Possibilitat de dur a terme diferents activitats Oferir instal·lacions adequades en espais comuns en un mateix espai que supleixin les mancances dels habitatges Diversitat Verd urbà Jerarquies i indiferenciació dels espais Insonorització Presència de diferents usos (residencial, La xarxa verda urbana genera espais saludables comercial, oficines, equipaments...) que milloren la qualitat de vida Compartimentació en espais poc especialitzats i Per evitar els efectes perjudicials del soroll homogenis, donant rellevància als espais de cura sobre la salut i garantir el funcionament correcte de l’habitatge Espais multifuncionals Llegibilitat Accessibilitat i autonomia Mobiliari Espais que tenen present la diversitat de necessitats Fàcil orientació, recorreguts clars i ben estructurats, Espais dissenyats perquè totes les persones i usos que poden conviure en un mateix lloc “saber on ets i a on vols anar” Adequat, resistent, segur, adaptable s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma i confortable CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA EXTERIOR D’ACCÉS INTERIOR DE L’HABITATGE - ESPAIS ESPECÍFICS Convivència amb vehicles Voreres Espai exterior Espai d’emmagatzematge Garantir la seguretat viària Amplada i zones lliures de pas, especialment a l’entrada de l’edifici Existència de balcons, terrasses i altres espais que Espai suficient per a les pertinences de totes permetin la relació de l’habitatge amb l’exterior les persones de la unitat de convivència Passos de vianants i espais de vida Parades de transport Cuina Bany per usos simultanis Suficients, adequats i amb visió per creuar Posició adequada, recorreguts i horaris de Espai visible, central i integrat amb la resta d’estances Ha de permetre diversos usos (utilitzar el rentamans pas del transport amb ubicació estratègica i el WC de forma autònoma) i la cura de persones Infraestructura ciclista Il·luminació Cicle de la roba Previsió d’espai adequat per a les diferents activitats Existència i característiques, proximitat Distribució uniforme de la llum al carrer, al servei de Bicing sense racons foscos i obstruccions PARTICIPACIÓ I COGESTIÓ EDIFICI - PLANTA BAIXA Coproducció Sinergies amb la xarxa ciutadana Obertures i connectivitat Espai d’emmagatzematge Capacitat de decisió de les persones en el disseny Paper actiu de l’habitatge en l’articulació Evitar les parcel·les grans, disposar de passos Per desar i emmagatzemar material tant i la gestió dels seus habitatges i la dinamització social de l’entorn que les travessin, així com d’obertures i portes comunitari com dels habitatges, còmode, Apropiació Altres formes d’habitar espaiós i d’accés lliure Decorar l’espai, divulgar-hi informació, compartir Com les cooperatives i la cessió d’ús, que Transparència i visibilitat Espais de neteja i manteniment material... facilita que les persones s’identifiquin a la vegada permeten la participació en el procés Els vidres i les obertures trenquen les dinàmiques Espais confortables, amb vestidor, armariets amb l’espai de disseny i gestió privat/públic i faciliten la comunicació interior/exterior i magatzem de productes a part Espai per guardar-hi vehicles Per deixar-hi cotxets, patinets, bicis... proper a l’entrada i accessible Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient ANOTACIONS Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient Anàlisi de casos — 33 Habitatge i gènere — 32 Carrer del Comte Borrell, 159 habitatges de lloguer EDIFICI - ESPAIS COMUNITARIS Fomentar espais comuns i de cura Senyalística Espais que propicien la criança i les cures comunitàries i Adaptada a les persones usuàries (altura, icones...), CHECKLIST ajuden a enfortir les xarxes entre el veïnat en braille i que sigui inclusiva Edifici Borrell Connectivitat entre espais Verd interior Adreça C/ del Comte Borrell, 159 Recorreguts clars i ben estructurats en què Les plantes aporten qualitat a l'espai, milloren la salut i Tipus d’habitatge Lloguer s’evitin racons i situacions confuses visibilitzen les tasques de cures Nombre d’habitatges 35 habitatges, escola bressol i aparcament Accessibilitat i autonomia Equipament sanitari comunitari Any de construcció 2019 Espais dissenyats perquè totes les persones Lavabos en planta baixa o amb connexió Arquitectes Ramon Martí i Antoni Miralles s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma amb els espais comunitaris Transparència i visibilitat Espais de trobada i control informal Espais connectats física i visualment, Espais de relació que propicien el control informal amb transparències EDIFICI - CONSTRUCCIÓ Circularitat Noves tecnologies CRITERIS PREVIS / PLANEJAMENT Eficiència energètica que asseguri el mínim consum Oferir instal·lacions adequades en espais comuns Elements de l’entorn energètic i el màxim confort bioclimàtic que supleixin les mancances dels habitatges Connectivitat Adaptació a la perspectiva de les persones INTERIOR DE L’HABITATGE - CARACTERÍSTIQUES Trama contínua, fàcil, fluida i neta Adaptar-se a la seva velocitat caminant, al seu angle de visió, a les seves percepcions Flexibilitat Il·luminació i climatització interior ambientals... Possibilitat de dur a terme diferents activitats Oferir instal·lacions adequades en espais comuns en un mateix espai que supleixin les mancances dels habitatges Diversitat Verd urbà Jerarquies i indiferenciació dels espais Insonorització Presència de diferents usos (residencial, La xarxa verda urbana genera espais saludables comercial, oficines, equipaments...) que milloren la qualitat de vida Compartimentació en espais poc especialitzats i Per evitar els efectes perjudicials del soroll homogenis, donant rellevància als espais de cura sobre la salut i garantir el funcionament correcte de l’habitatge Espais multifuncionals Llegibilitat Accessibilitat i autonomia Mobiliari Espais que tenen present la diversitat de necessitats Fàcil orientació, recorreguts clars i ben estructurats, Espais dissenyats perquè totes les persones i usos que poden conviure en un mateix lloc “saber on ets i a on vols anar” Adequat, resistent, segur, adaptable s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma i confortable CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA EXTERIOR D’ACCÉS INTERIOR DE L’HABITATGE - ESPAIS ESPECÍFICS Convivència amb vehicles Voreres Espai exterior Espai d’emmagatzematge Garantir la seguretat viària Amplada i zones lliures de pas, especialment a l’entrada de l’edifici Existència de balcons, terrasses i altres espais que Espai suficient per a les pertinences de totes permetin la relació de l’habitatge amb l’exterior les persones de la unitat de convivència Passos de vianants i espais de vida Parades de transport Cuina Bany per usos simultanis Suficients, adequats i amb visió per creuar Posició adequada, recorreguts i horaris de Espai visible, central i integrat amb la resta d’estances Ha de permetre diversos usos (utilitzar el rentamans pas del transport amb ubicació estratègica i el WC de forma autònoma) i la cura de persones Infraestructura ciclista Il·luminació Cicle de la roba Previsió d’espai adequat per a les diferents activitats Existència i característiques, proximitat Distribució uniforme de la llum al carrer, al servei de Bicing sense racons foscos i obstruccions PARTICIPACIÓ I COGESTIÓ EDIFICI - PLANTA BAIXA Coproducció Sinergies amb la xarxa ciutadana Obertures i connectivitat Espai d’emmagatzematge Capacitat de decisió de les persones en el disseny Paper actiu de l’habitatge en l’articulació Evitar les parcel·les grans, disposar de passos Per desar i emmagatzemar material tant i la gestió dels seus habitatges i la dinamització social de l’entorn que les travessin, així com d’obertures i portes comunitari com dels habitatges, còmode, Apropiació Altres formes d’habitar espaiós i d’accés lliure Decorar l’espai, divulgar-hi informació, compartir Com les cooperatives i la cessió d’ús, que Transparència i visibilitat Espais de neteja i manteniment material... facilita que les persones s’identifiquin a la vegada permeten la participació en el procés Els vidres i les obertures trenquen les dinàmiques Espais confortables, amb vestidor, armariets amb l’espai de disseny i gestió privat/públic i faciliten la comunicació interior/exterior i magatzem de productes a part Espai per guardar-hi vehicles Per deixar-hi cotxets, patinets, bicis... proper a l’entrada i accessible Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient ANOTACIONS Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient Anàlisi de casos — 35 Habitatge i gènere — 34 PLANTA BAIXA Carrer del Comte Borrell, 159 PLANTA TIPUS Carrer del Comte Borrell, 159 Entorn amb diversitat d’usos A la planta baixa de l’escola Percentatge alt de façanes Recorreguts clars i sense racons Terrassa comunitària de 48 m2 El replà d’accés als habitatges (comercial, residencial...). bressol hi ha aparcament per opaques en planta baixa. d’accés als habitatges. a la primera planta que promou promou els espais de relació a bicicletes i espai per deixar-hi els espais d’intercanvi i la i propicia el control informal. Edifici d’escala humana. cotxets. ! La façana té racons que poden Als balcons de cada habitatge democratització de les cures. generar inseguretat. hi ha espai per a verd interior. Fàcil lectura dels recorreguts. Recorreguts clars d’accés als Els habitatges no tenen habitatges i a l’escola bressol. espai per deixar-hi cotxets Manca d’espais confortables No hi ha previsió d’equipament i bicicletes a la planta baixa. per a la neteja i el manteniment WC sanitari comunitari. Voreres amb dimensions A la planta -1 de l’aparcament dels espais comuns de l’edifici suficients, amb mobiliari urbà dels habitatges hi ha 8 places d’habitatges. i arbres. per a bicicletes i a la planta -2, 24 places. Seria més adequat Parada d’autobús a 4 minuts que poguessin estar totes a i parada de metro a 8 minuts. la planta -1 o millor a la planta baixa. c. Consell de Cent c. Consell de Cent Accés Escola Bressol ! Accés habitatges WC N N Espai comú Espai comú Espai exterior Espai exterior c. Comte Borrell c. Comte Borrell Anàlisi de casos — 37 Habitatge i gènere — 36 c. Consell de Cent c. Comte Borrell HABITATGE 2 Carrer del Comte Borrell, 159 Recorreguts accessibles. Cuina oberta i central, amb Possible espai per a rentadora Manca d’espai Espai comú il·luminació natural. Permet i assecatge. Recorreguts llargs d’emmagatzematge, no Espai exterior Espai exterior ample vinculat la simultaneïtat d’usos entre vinculats al cicle de la roba: vinculat a la cuina, en espais a la sala-menjador. sala-menjador i cuina. a. emmagatzemar roba bruta; comuns. Té espai per a sis mòduls de b. rentar; c. assecar; d. plegar; Ventilació creuada i il·luminació 60 × 60 cm, que faciliten un e. roba neta. El bany no permet usos natural. bon funcionament del cicle simultanis, ja que no té cambra del menjar: 1. emmagatzemar; Espais amb dimensions compartimentada. Espai d’emmagatzematge 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; jeràrquiques: habitació doble vinculat a la cuina. 5. rentar; 6. reciclar. i habitació individual. No obstant això, no hi ha En funció de la ubicació espai per a dues persones del rentamans, que no consta (Ø 1,40 m per persona). en els plànols, el bany pot ser accessible i permetre l’ús assistencial (diàmetre 1,50 m). E 1,50m D 1,50m 1 1,40m A B C D Anàlisi de casos — 39 HABITATGE 1 Carrer del Comte Borrell, 159 Espais sense jerarquies. Cuina oberta i central, amb espai Bany accessible si la dutxa Espai comú per a més d’una persona. està enrasada amb el terra. Espai exterior Espais flexibles que permeten No permet, però, la simultaneïtat altres usos. d’usos entre sala-menjador i El bany no permet usos simultanis cuina, ja que no hi ha mecanismes de dues persones, ja que no té Recorreguts accessibles. de separació.Dimensions cambra compartimentada. reduïdes (menys de sis mòduls Tampoc permet l’ús assistencial Espai exterior ample de 60 × 60 cm que dificulten un (mínim diàmetre 1,50 m). vinculat a la sala-menjador. bon funcionament del cicle del menjar: 1. emmagatzemar; Ventilació creuada 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; i il·luminació natural. 5. rentar; 6. reciclar). Possible espai per a rentadora i assecatge. Recorreguts curts vinculats al cicle de la roba: a. emmagatzemar roba bruta; c. Consell de Cent b. rentar; c. assecar; d. plegar; e. roba neta). Previsió d’espai d’emmagatzematge en espais comuns. E C B A 4 D 1,50m 1,40m 1,40m 3 2 5 6 1 Habitatge i gènere — 38 Carrer de Bolívia amb Ciutat de Granada (Glòries) habitatges amb serveis per a gent gran EDIFICI - ESPAIS COMUNITARIS Fomentar espais comuns i de cura Senyalística Espais que propicien la criança i les cures comunitàries i Adaptada a les persones usuàries (altura, icones...), CHECKLIST ajuden a enfortir les xarxes entre el veïnat en braille i que sigui inclusiva Edifici Glòries Connectivitat entre espais Verd interior Adreça C/ Bolívia - Ciutat de Granada Recorreguts clars i ben estructurats en què Les plantes aporten qualitat a l'espai, milloren la salut i Tipus d’habitatge Habitatges amb serveis per a gent gran s’evitin racons i situacions confuses visibilitzen les tasques de cures Nombre d’habitatges 105 habitatges, CAP i casal de barri Accessibilitat i autonomia Equipament sanitari comunitari Any de construcció 2017 Espais dissenyats perquè totes les persones Lavabos en planta baixa o amb connexió s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma amb els espais comunitaris Arquitectes Peris + Toral Arquitectes, Bonell i Gil Arquitectes Transparència i visibilitat Espais de trobada i control informal Espais connectats física i visualment, Espais de relació que propicien el control informal amb transparències EDIFICI - CONSTRUCCIÓ Circularitat Noves tecnologies CRITERIS PREVIS / PLANEJAMENT Eficiència energètica que asseguri el mínim consum Oferir instal·lacions adequades en espais comuns Elements de l’entorn energètic i el màxim confort bioclimàtic que supleixin les mancances dels habitatges Connectivitat Adaptació a la perspectiva de les persones INTERIOR DE L’HABITATGE - CARACTERÍSTIQUES Trama contínua, fàcil, fluida i neta Adaptar-se a la seva velocitat caminant, al seu angle de visió, a les seves percepcions Flexibilitat Il·luminació i climatització interior ambientals... Possibilitat de dur a terme diferents activitats Oferir instal·lacions adequades en espais comuns en un mateix espai que supleixin les mancances dels habitatges Diversitat Verd urbà Jerarquies i indiferenciació dels espais Insonorització Presència de diferents usos (residencial, La xarxa verda urbana genera espais saludables comercial, oficines, equipaments...) que milloren la qualitat de vida Compartimentació en espais poc especialitzats i Per evitar els efectes perjudicials del soroll homogenis, donant rellevància als espais de cura sobre la salut i garantir el funcionament correcte de l’habitatge Espais multifuncionals Llegibilitat Accessibilitat i autonomia Mobiliari Espais que tenen present la diversitat de necessitats Fàcil orientació, recorreguts clars i ben estructurats, Espais dissenyats perquè totes les persones i usos que poden conviure en un mateix lloc “saber on ets i a on vols anar” Adequat, resistent, segur, adaptable s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma i confortable CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA EXTERIOR D’ACCÉS INTERIOR DE L’HABITATGE - ESPAIS ESPECÍFICS Convivència amb vehicles Voreres Espai exterior Espai d’emmagatzematge Garantir la seguretat viària Amplada i zones lliures de pas, especialment a l’entrada de l’edifici Existència de balcons, terrasses i altres espais que Espai suficient per a les pertinences de totes permetin la relació de l’habitatge amb l’exterior les persones de la unitat de convivència Passos de vianants i espais de vida Parades de transport Cuina Bany per usos simultanis Suficients, adequats i amb visió per creuar Posició adequada, recorreguts i horaris de Espai visible, central i integrat amb la resta d’estances Ha de permetre diversos usos (utilitzar el rentamans pas del transport amb ubicació estratègica i el WC de forma autònoma) i la cura de persones Infraestructura ciclista Il·luminació Cicle de la roba Previsió d’espai adequat per a les diferents activitats Existència i característiques, proximitat Distribució uniforme de la llum al carrer, al servei de Bicing sense racons foscos i obstruccions PARTICIPACIÓ I COGESTIÓ EDIFICI - PLANTA BAIXA Coproducció Sinergies amb la xarxa ciutadana Obertures i connectivitat Espai d’emmagatzematge Capacitat de decisió de les persones en el disseny Paper actiu de l’habitatge en l’articulació Evitar les parcel·les grans, disposar de passos Per desar i emmagatzemar material tant i la gestió dels seus habitatges i la dinamització social de l’entorn que les travessin, així com d’obertures i portes comunitari com dels habitatges, còmode, Apropiació Altres formes d’habitar espaiós i d’accés lliure Decorar l’espai, divulgar-hi informació, compartir Com les cooperatives i la cessió d’ús, que Transparència i visibilitat Espais de neteja i manteniment material... facilita que les persones s’identifiquin a la vegada permeten la participació en el procés Els vidres i les obertures trenquen les dinàmiques Espais confortables, amb vestidor, armariets amb l’espai de disseny i gestió privat/públic i faciliten la comunicació interior/exterior i magatzem de productes a part Espai per guardar-hi vehicles Per deixar-hi cotxets, patinets, bicis... proper a l’entrada i accessible Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient ANOTACIONS Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient Anàlisi de casos — 41 Habitatge i gènere — 40 c. Badajoz c. Ciutat de Granada c. Ciutat de Granada c. Badajoz PLANTA TIPUS Carrer de Bolívia amb Ciutat de Granada Espai comú Terrassa comunitària. Possibilitat de posar plantes Façanes opaques que Espai exterior a la terrassa. donen a la terrassa. Recorreguts clars i sense racons. L’edifici situat més al nord no té accés a la terrassa comunitària. El replà dels habitatges aporta un espai de trobada i de control L’edifici situat més al sud informal. té connexió a la terrassa comunitària, però mitjançant un pas estret no accessible. c. Bolívia N Anàlisi de casos — 43 PLANTA BAIXA Carrer de Bolívia amb Ciutat de Granada Edificis i espais públics El casal esdevé un espai comú Manca d’espais per guardar-hi Espai públic entre edificis Casal de barri d’escala humana. més de l’edifici i promou així vehicles com patinets, cotxets amb racons que poden Cap espais de trobada i de cura. i cadires de rodes. estar poc il·luminats. Espai exterior Verd urbà. Espai comú Possible espai per a neteja Poca diversitat d’usos a Voreres plenes de motors. Recorreguts clars, tant de i manteniment. l’entorn: terciari i equipaments. l’espai públic com del CAP, Manca de comerç. El projecte Façanes amb finestres el casal i els accessos als Possible bany comunitari. aporta diversitat. de vidre translúcid que habitatges. WWCC Previst com a bany per no permeten connexió a porteria. interior-exterior. WWCC N c. Bolívia Habitatge i gènere — 42 HABITATGE Carrer de Bolívia amb Ciutat de Granada Promoció d’habitatge dotacional per a gent gran i Casal de Barri La Llacuna. Carrer Ciutat de Granada, 145-147-149. El Parc i la Llacuna del Poblenou. Espai flexible que permet altres Previsió d’espai suficient Cuina oberta i connectada Font: Ajuntament de Barcelona usos i no només el de sala per a emmagatzematge. visualment amb la sala. d’estar-menjador. Permet la simultaneïtat d’usos. Potencial d’una bona No obstant això, no es troba Recorreguts i bany accessibles. insonorització mitjançant en una posició central dins aïllament i mobiliari l’habitatge i no té llum natural. Espai exterior d’1,50 × 2,26 m (possible armari). Dimensions reduïdes vinculat a la sala-menjador. (menys de sis mòduls de Possible ventilació creuada si 60 × 60 cm i sense espai per Previsió d’espai per a rentadora s’obren les finestres del replà a dues persones de Ø 1,40 m). i per a roba bruta. Bany central. Dificulta un bon funcionament d’amplada Ø 1,50 m que permet del cicle del menjar: l’ús assistencial. També té el Possible espai per a rentadora. 1. emmagatzematge; rentamans independent dels Manca reflexió sobre els 2. preparació; 3. cocció; altres aparells. No permet, recorreguts vinculats al cicle 4. menjar; 5. netejar; però, l’ús simultani, ja que no de la roba: a. emmagatzemar 6. reciclar. té doble cambra de WC i dutxa roba bruta; b. rentar; c. assecar; separats. d. plegar; e. roba neta. 6 A B E 4 2 1,40m 3 1 1,40m D 1,50m C 4 Espai comú Espai exterior Anàlisi de casos — 45 Habitatge i gènere — 44 Carrer de Palamós, 70-72 (Trinitat Nova) venda en dret de superfície EDIFICI - ESPAIS COMUNITARIS Fomentar espais comuns i de cura Senyalística Espais que propicien la criança i les cures comunitàries i Adaptada a les persones usuàries (altura, icones...), CHECKLIST ajuden a enfortir les xarxes entre el veïnat en braille i que sigui inclusiva Edifici Trinitat Nova (Bloc 1) Connectivitat entre espais Verd interior Adreça C/ Palamós, 70-72 Recorreguts clars i ben estructurats en què Les plantes aporten qualitat a l'espai, milloren la salut i Tipus d’habitatge Promoció de venda amb dret de superfície s’evitin racons i situacions confuses visibilitzen les tasques de cures Nombre d’habitatges 67 habitatges Accessibilitat i autonomia Equipament sanitari comunitari Any de construcció 2020 Espais dissenyats perquè totes les persones Lavabos en planta baixa o amb connexió Arquitectes Data Arquitectura i Enginyería s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma amb els espais comunitaris Transparència i visibilitat Espais de trobada i control informal Espais connectats física i visualment, Espais de relació que propicien el control informal amb transparències EDIFICI - CONSTRUCCIÓ Circularitat Noves tecnologies CRITERIS PREVIS / PLANEJAMENT Eficiència energètica que asseguri el mínim consum Oferir instal·lacions adequades en espais comuns Elements de l’entorn energètic i el màxim confort bioclimàtic que supleixin les mancances dels habitatges Connectivitat Adaptació a la perspectiva de les persones INTERIOR DE L’HABITATGE - CARACTERÍSTIQUES Trama contínua, fàcil, fluida i neta Adaptar-se a la seva velocitat caminant, al seu angle de visió, a les seves percepcions Flexibilitat Il·luminació i climatització interior ambientals... Possibilitat de dur a terme diferents activitats Oferir instal·lacions adequades en espais comuns en un mateix espai que supleixin les mancances dels habitatges Diversitat Verd urbà Jerarquies i indiferenciació dels espais Insonorització Presència de diferents usos (residencial, La xarxa verda urbana genera espais saludables comercial, oficines, equipaments...) que milloren la qualitat de vida Compartimentació en espais poc especialitzats i Per evitar els efectes perjudicials del soroll homogenis, donant rellevància als espais de cura sobre la salut i garantir el funcionament correcte de l’habitatge Espais multifuncionals Llegibilitat Accessibilitat i autonomia Mobiliari Espais que tenen present la diversitat de necessitats Fàcil orientació, recorreguts clars i ben estructurats, Espais dissenyats perquè totes les persones i usos que poden conviure en un mateix lloc “saber on ets i a on vols anar” Adequat, resistent, segur, adaptable s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma i confortable CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA EXTERIOR D’ACCÉS INTERIOR DE L’HABITATGE - ESPAIS ESPECÍFICS Convivència amb vehicles Voreres Espai exterior Espai d’emmagatzematge Garantir la seguretat viària Amplada i zones lliures de pas, especialment a l’entrada de l’edifici Existència de balcons, terrasses i altres espais que Espai suficient per a les pertinences de totes permetin la relació de l’habitatge amb l’exterior les persones de la unitat de convivència Passos de vianants i espais de vida Parades de transport Cuina Bany per usos simultanis Suficients, adequats i amb visió per creuar Posició adequada, recorreguts i horaris de Espai visible, central i integrat amb la resta d’estances Ha de permetre diversos usos (utilitzar el rentamans pas del transport amb ubicació estratègica i el WC de forma autònoma) i la cura de persones Infraestructura ciclista Il·luminació Cicle de la roba Previsió d’espai adequat per a les diferents activitats Existència i característiques, proximitat Distribució uniforme de la llum al carrer, al servei de Bicing sense racons foscos i obstruccions PARTICIPACIÓ I COGESTIÓ EDIFICI - PLANTA BAIXA Coproducció Sinergies amb la xarxa ciutadana Obertures i connectivitat Espai d’emmagatzematge Capacitat de decisió de les persones en el disseny Paper actiu de l’habitatge en l’articulació Evitar les parcel·les grans, disposar de passos Per desar i emmagatzemar material tant i la gestió dels seus habitatges i la dinamització social de l’entorn que les travessin, així com d’obertures i portes comunitari com dels habitatges, còmode, Apropiació Altres formes d’habitar espaiós i d’accés lliure Decorar l’espai, divulgar-hi informació, compartir Com les cooperatives i la cessió d’ús, que Transparència i visibilitat Espais de neteja i manteniment material... facilita que les persones s’identifiquin a la vegada permeten la participació en el procés Els vidres i les obertures trenquen les dinàmiques Espais confortables, amb vestidor, armariets amb l’espai de disseny i gestió privat/públic i faciliten la comunicació interior/exterior i magatzem de productes a part Espai per guardar-hi vehicles Per deixar-hi cotxets, patinets, bicis... proper a l’entrada i accessible Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient ANOTACIONS Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient Anàlisi de casos — 47 Habitatge i gènere — 46 PLANTA TIPUS Carrer de Palamós, 70-72 (Trinitat Nova) Espais d’accés accessible. Possibles espais per a verd interior i plantes. Recorreguts clars i sense racons dels espais comunitari. Manca d’espais comuns i de cura. Espais comuns ben connectats i amb transparències. N Anàlisi de casos — 49 PLANTA BAIXA Carrer de Palamós, 70-72 (Trinitat Nova) Voreres amples Pas de vianants suficients Possible ubicació Possible espai per a neteja Espai comú i lliures de pas. i amb visió. per a carril bici. i manteniment. Espai exterior Futur verd urbà. Recorreguts clars i fàcil Espai potencial per Manca de diversitat d’usos. orientació. a diversitat d’usos Només residencial. Parada de transport públic. i necessitats. Connexió fluida Edifici de 113 m de llarg sense Edificis i espais públics amb la trama urbana. Possible espai per pas transversal, que no d’escala humana. a cotxets i bicicletes. possibilita la continuïtat del Planta baixa transparent recorregut urbà. i amb obertures. c. Palamós N Habitatge i gènere — 48 HABITATGE 1 Carrer de Palamós, 70-72 (Trinitat Nova) HABITATGE 2 Carrer de Palamós, 70-72 (Trinitat Nova) Espais flexibles que permeten Cuina visible, central i Previsió de recorreguts curts Espais flexibles que permeten Cuina visible, central i Espais potencials per al dur a terme diferents activitats integrada. Hi caben dues vinculats al cicle de la roba: dur a terme diferents activitats integrada. Hi caben dues rentat i assecatge de la roba. en un mateix lloc. persones. Més de sis mòduls a. emmagatzemar roba bruta; en un mateix lloc. persones. Permet usos Recorreguts llargs per dur de 60 × 60 cm que permeten b. rentar; c. assecar; d. plegar; simultanis amb el menjador- a terme aquesta tasca. Habitacions no jerarquitzades un bon funcionament del cicle e. roba neta. No obstant això, Habitacions no jerarquitzades sala. Més de sis mòduls de i compartició en espais poc del menjar: 1. emmagatzemar; seria millor preveure un espai i compartició en espais poc 60 × 60 cm que permeten un Possible espai especialitzats. 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; amb condicions favorables especialitzats. bon funcionament del cicle d’emmagatzematge en espais 5. rentar; 6. reciclar. d’insolació i bona ventilació per del menjar: 1. emmagatzemar; comuns. Il·luminació natural a totes facilitar l’assecatge de la roba Accessos i lavabos de 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; les habitacions i ventilació Entrada accessible. i fer més agradable la tasca a la tipologia d’habitatge 5. rentar; 6. reciclar. No és possible construir creuada. la persona que la duu a terme. de la cantonada. un bany per a usos simultanis. Espai d’emmagatzematge Bany compartimentat que Espai exterior de grans en zones comunes. No és possible construir un bany Espai exterior de grans permet usos simultanis. Bany no accessible i que no dimensions (2,65 m × 2,9 m). per a usos simultanis. dimensions (2,65 m × 2,9 m). Dimensions que permeten permet la cura de persones l’ús assistencial. dependents. Bany no accessible i que no permet la cura de persones dependents. 6 6 5 5 3 3 2 1 2 1 4 4 N N Espai comú Espai comú Espai exterior Espai exterior Anàlisi de casos — 51 Habitatge i gènere — 50 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18.01) afectats urbanístics EDIFICI - ESPAIS COMUNITARIS Fomentar espais comuns i de cura Senyalística Espais que propicien la criança i les cures comunitàries i Adaptada a les persones usuàries (altura, icones...), CHECKLIST ajuden a enfortir les xarxes entre el veïnat en braille i que sigui inclusiva Edifici Trinitat Vella 18.01 Connectivitat entre espais Verd interior Adreça C/ Pare Pérez del Pulgar Recorreguts clars i ben estructurats en què Les plantes aporten qualitat a l'espai, milloren la salut i Tipus d’habitatge Afectats urbanístics s’evitin racons i situacions confuses visibilitzen les tasques de cures Nombre d’habitatges 54 habitatges, local comercial i aparcament Accessibilitat i autonomia Equipament sanitari comunitari Any de construcció 2019 Espais dissenyats perquè totes les persones Lavabos en planta baixa o amb connexió s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma amb els espais comunitaris Arquitectes Estudio Alvarez-Sala, Mipmarí Arquitectura i desseny Transparència i visibilitat Espais de trobada i control informal Espais connectats física i visualment, Espais de relació que propicien el control informal amb transparències EDIFICI - CONSTRUCCIÓ Circularitat Noves tecnologies CRITERIS PREVIS / PLANEJAMENT Eficiència energètica que asseguri el mínim consum Oferir instal·lacions adequades en espais comuns Elements de l’entorn energètic i el màxim confort bioclimàtic que supleixin les mancances dels habitatges Connectivitat Adaptació a la perspectiva de les persones INTERIOR DE L’HABITATGE - CARACTERÍSTIQUES Trama contínua, fàcil, fluida i neta Adaptar-se a la seva velocitat caminant, al seu angle de visió, a les seves percepcions Flexibilitat Il·luminació i climatització interior ambientals... Possibilitat de dur a terme diferents activitats Oferir instal·lacions adequades en espais comuns en un mateix espai que supleixin les mancances dels habitatges Diversitat Verd urbà Jerarquies i indiferenciació dels espais Insonorització Presència de diferents usos (residencial, La xarxa verda urbana genera espais saludables comercial, oficines, equipaments...) que milloren la qualitat de vida Compartimentació en espais poc especialitzats i Per evitar els efectes perjudicials del soroll homogenis, donant rellevància als espais de cura sobre la salut i garantir el funcionament correcte de l’habitatge Espais multifuncionals Llegibilitat Accessibilitat i autonomia Mobiliari Espais que tenen present la diversitat de necessitats Fàcil orientació, recorreguts clars i ben estructurats, Espais dissenyats perquè totes les persones i usos que poden conviure en un mateix lloc “saber on ets i a on vols anar” Adequat, resistent, segur, adaptable s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma i confortable CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA EXTERIOR D’ACCÉS INTERIOR DE L’HABITATGE - ESPAIS ESPECÍFICS Convivència amb vehicles Voreres Espai exterior Espai d’emmagatzematge Garantir la seguretat viària Amplada i zones lliures de pas, especialment a l’entrada de l’edifici Existència de balcons, terrasses i altres espais que Espai suficient per a les pertinences de totes permetin la relació de l’habitatge amb l’exterior les persones de la unitat de convivència Passos de vianants i espais de vida Parades de transport Cuina Bany per usos simultanis Suficients, adequats i amb visió per creuar Posició adequada, recorreguts i horaris de Espai visible, central i integrat amb la resta d’estances Ha de permetre diversos usos (utilitzar el rentamans pas del transport amb ubicació estratègica i el WC de forma autònoma) i la cura de persones Infraestructura ciclista Il·luminació Cicle de la roba Previsió d’espai adequat per a les diferents activitats Existència i característiques, proximitat Distribució uniforme de la llum al carrer, al servei de Bicing sense racons foscos i obstruccions PARTICIPACIÓ I COGESTIÓ EDIFICI - PLANTA BAIXA Coproducció Sinergies amb la xarxa ciutadana Obertures i connectivitat Espai d’emmagatzematge Capacitat de decisió de les persones en el disseny Paper actiu de l’habitatge en l’articulació Evitar les parcel·les grans, disposar de passos Per desar i emmagatzemar material tant i la gestió dels seus habitatges i la dinamització social de l’entorn que les travessin, així com d’obertures i portes comunitari com dels habitatges, còmode, Apropiació Altres formes d’habitar espaiós i d’accés lliure Decorar l’espai, divulgar-hi informació, compartir Com les cooperatives i la cessió d’ús, que Transparència i visibilitat Espais de neteja i manteniment material... facilita que les persones s’identifiquin a la vegada permeten la participació en el procés Els vidres i les obertures trenquen les dinàmiques Espais confortables, amb vestidor, armariets amb l’espai de disseny i gestió privat/públic i faciliten la comunicació interior/exterior i magatzem de productes a part En el primer procés participatiu que es va fer, l’accés per passarel·la exterior va ser rebutjat unànimement. Finalment es va Espai per guardar-hi vehicles acceptar una tipologia de tres habitatges per replà, amb replà exterior. Per deixar-hi cotxets, patinets, bicis... proper a l’entrada i accessible Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient ANOTACIONS Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient Anàlisi de casos — 53 Habitatge i gènere — 52 PLANTA TIPUS Carrer del Pare Pére de Pulgar (Trinitat Vella 18 .01) Recorreguts clars d’accés als El replà exterior fomenta espais Al replà exterior es poden posar Espai comú habitatges. de trobada i de control informal plantes per millorar l’espai i la Espai exterior entre els tres habitatges per salut, i visualitzar Recorreguts accessibles. nucli. les cures. El replà exterior està El replà exterior i els espais ben connectat físicament de transició aporten possibles i visualment. espai comuns i de cura. c. Perez del Pulgar N Anàlisi de casos — 55 PLANTA BAIXA Carrer del Pare Pére de Pulgar (Trinitat Vella 18 .01) Edificis i espais públics Possible espai per a cotxets Manca d’equipament Poca diversitat d’usos. WWWWCCCC Espai comú d’escala humana. i bicicletes. sanitari comú. Espai exterior Manca d’informació sobre Futur verd urbà. Possible espai per a neteja Accés als habitatges a través il·luminació de l’accés als i manteniment. del pati interior. Recorreguts habitatges i del pas inferior. Espai per a aparcament poc clars i possibilitat de de bicicletes. Possible espai comú sensació d’inseguretat. Pas inferior opac i sense i de cura. activitat. Potencial d’espai multifuncional. c. Pare Pérez de Pulgar WWCC N Habitatge i gènere — 54 HABITATGE 1 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18 .01) HABITATGE 2 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18 .01) Habitacions no jerarquitzades Recorreguts d’accés i de dintre Possible espai Habitacions no jerarquitzades Recorreguts d’accés i de dintre Espai potencial per a i compartició en espais poc de l’habitatge accessibles. d’emmagatzematge i compartició en espais poc de l’habitatge accessibles. l’assecatge de roba. especialitzats. Bany accessible i que permet en zones comunes. especialitzats. Recorreguts llargs vinculats l’ús assistencial. Espai d’emmagatzematge en al cicle de la roba: Espai exterior de grans Espais potencials per Espai exterior zones comunes. a. emmagatzemar roba bruta; dimensions. Previsió d’espai de safareig. a l’assecatge de la roba. de grans dimensions. b. rentar; c. assecar; d. plegar; Recorreguts acotats Previsió d’espai de safareig. e. roba neta. Cuina visible, central i Espai flexible que permet vinculats al cicle de la roba: Cuina visible, central i integrada. Amb més de sis dur a terme diferents activitats a. emmagatzemar roba bruta; integrada. Més de sis mòduls Espai flexible que permet dur El bany no permet usos mòduls de 60 × 60 cm i espai en un mateix espai. b. rentar; c. assecar; d. plegar; de 60 × 60 cm i espai per a a terme diferents activitats en simultanis. per a dues persones. Permet un e. roba neta. dues persones. Permet un bon un mateix espai. bon funcionament del cicle del funcionament del cicle del Bany no accessible. menjar: 1. emmagatzemar; Possible espai per a plantes. menjar. 1. emmagatzemar; 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; 5. rentar; 6. reciclar. El bany no permet usos 5. rentar; 6. reciclar. simultanis. 6 A B 5 3 5 6 C 2 A B 3 4 4 D D 1 2 1 E E E C Espai comú Espai comú Espai exterior Espai exterior Anàlisi de casos — 57 Habitatge i gènere — 56 HABITATGE 3 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18 .01) Espais flexibles que permeten Espai d’emmagatzematge Espai potencial per dur a terme diferents activitats al safareig. a l’assecatge de roba. en un mateix espai. Recorreguts llargs vinculats Previsió d’espai de safareig. al cicle de la roba: Espai exterior de grans a. emmagatzemar roba bruta; dimensions. No té bany per a usos b. rentar; c. assecar; d. plegar; simultanis, però n’hi ha dos. e. roba neta. Cuina visible, central i integrada. Més de sis mòduls Possible espai de 60 × 60 cm i espai per a d’emmagatzematge dues persones. Permet un a la sala-menjador. bon funcionament del cicle del menjar: 1. emmagatzemar; Bany no accesible i que no 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; permet la cura de persones. 5. rentar; 6. reciclar. Dues habitacions no Recorreguts d’accés i de dintre jerarquitzades i compartició de l’habitatge accessibles. en espais poc especialitzats. C E D 1 2 4 3 5 6 A B Promoció d’habitatges cooperatiu en cessió d’ús Cirerers (Sostre Cívic). Carrer del Pla de Cirerers 2. Les Roquetes. Espai comú Font: Ajuntament de Barcelona (Adrià Goula) Espai exterior Anàlisi de casos — 59 Habitatge i gènere — 58 Carrer del Pare Pérez del Pulgar (Trinitat Vella 18.03) afectats urbanístics EDIFICI - ESPAIS COMUNITARIS Fomentar espais comuns i de cura Senyalística Espais que propicien la criança i les cures comunitàries i Adaptada a les persones usuàries (altura, icones...), CHECKLIST ajuden a enfortir les xarxes entre el veïnat en braille i que sigui inclusiva Edifici Trinitat Vella 18.03 Connectivitat entre espais Verd interior Adreça C/ del Pare Pérez del Pulgar Recorreguts clars i ben estructurats en què Les plantes aporten qualitat a l'espai, milloren la salut i Tipus d’habitatge Afectats urbanístics s’evitin racons i situacions confuses visibilitzen les tasques de cures Nombre d’habitatges 76 habitatges Accessibilitat i autonomia Equipament sanitari comunitari Any de construcció 2022 Espais dissenyats perquè totes les persones Lavabos en planta baixa o amb connexió s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma amb els espais comunitaris Arquitectes TAC Arquitectes Transparència i visibilitat Espais de trobada i control informal Espais connectats física i visualment, Espais de relació que propicien el control informal amb transparències EDIFICI - CONSTRUCCIÓ Circularitat Noves tecnologies CRITERIS PREVIS / PLANEJAMENT Eficiència energètica que asseguri el mínim consum Oferir instal·lacions adequades en espais comuns Elements de l’entorn energètic i el màxim confort bioclimàtic que supleixin les mancances dels habitatges Connectivitat Adaptació a la perspectiva de les persones INTERIOR DE L’HABITATGE - CARACTERÍSTIQUES Trama contínua, fàcil, fluida i neta Adaptar-se a la seva velocitat caminant, al seu angle de visió, a les seves percepcions Flexibilitat Il·luminació i climatització interior ambientals... Possibilitat de dur a terme diferents activitats Oferir instal·lacions adequades en espais comuns en un mateix espai que supleixin les mancances dels habitatges Diversitat Verd urbà Jerarquies i indiferenciació dels espais Insonorització Presència de diferents usos (residencial, La xarxa verda urbana genera espais saludables comercial, oficines, equipaments...) que milloren la qualitat de vida Compartimentació en espais poc especialitzats i Per evitar els efectes perjudicials del soroll homogenis, donant rellevància als espais de cura sobre la salut i garantir el funcionament correcte de l’habitatge Espais multifuncionals Llegibilitat Accessibilitat i autonomia Mobiliari Espais que tenen present la diversitat de necessitats Fàcil orientació, recorreguts clars i ben estructurats, Espais dissenyats perquè totes les persones i usos que poden conviure en un mateix lloc “saber on ets i a on vols anar” Adequat, resistent, segur, adaptable s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma i confortable CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA EXTERIOR D’ACCÉS INTERIOR DE L’HABITATGE - ESPAIS ESPECÍFICS Convivència amb vehicles Voreres Espai exterior Espai d’emmagatzematge Garantir la seguretat viària Amplada i zones lliures de pas, especialment a l’entrada de l’edifici Existència de balcons, terrasses i altres espais que Espai suficient per a les pertinences de totes permetin la relació de l’habitatge amb l’exterior les persones de la unitat de convivència Passos de vianants i espais de vida Parades de transport Cuina Bany per usos simultanis Suficients, adequats i amb visió per creuar Posició adequada, recorreguts i horaris de Espai visible, central i integrat amb la resta d’estances Ha de permetre diversos usos (utilitzar el rentamans pas del transport amb ubicació estratègica i el WC de forma autònoma) i la cura de persones Infraestructura ciclista Il·luminació Cicle de la roba Previsió d’espai adequat per a les diferents activitats Existència i característiques, proximitat Distribució uniforme de la llum al carrer, al servei de Bicing sense racons foscos i obstruccions PARTICIPACIÓ I COGESTIÓ EDIFICI - PLANTA BAIXA Coproducció Sinergies amb la xarxa ciutadana Obertures i connectivitat Espai d’emmagatzematge Capacitat de decisió de les persones en el disseny Paper actiu de l’habitatge en l’articulació Evitar les parcel·les grans, disposar de passos Per desar i emmagatzemar material tant i la gestió dels seus habitatges i la dinamització social de l’entorn que les travessin, així com d’obertures i portes comunitari com dels habitatges, còmode, Apropiació Altres formes d’habitar espaiós i d’accés lliure Decorar l’espai, divulgar-hi informació, compartir Com les cooperatives i la cessió d’ús, que Transparència i visibilitat Espais de neteja i manteniment material... facilita que les persones s’identifiquin a la vegada permeten la participació en el procés Els vidres i les obertures trenquen les dinàmiques Espais confortables, amb vestidor, armariets amb l’espai de disseny i gestió privat/públic i faciliten la comunicació interior/exterior i magatzem de productes a part Es van proposar tres opcions de distribució: passarel·la, escala tancada i escala oberta, i en el procés participatiu es va op- Espai per guardar-hi vehicles tar per l’última, ja que és la que complia més requisits (seguretat, privacitat, ventilació creuada, il·luminació natural replà...). Per deixar-hi cotxets, patinets, bicis... També es va votar que es fes dutxa en lloc de banyera, cuina semioberta i accés a l’espai interior controlat. proper a l’entrada i accessible Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient ANOTACIONS Bé Escàs Insuficient Bé Escàs Insuficient Anàlisi de casos — 61 Habitatge i gènere — 60 41 graons de 22 graons de 28x18cm PLANTA TIPUS Carrer del Pare Pérez de Pulgar (Trinitat Vella 18 .03) Recorreguts clars i sense racons. Recorreguts accessibles. Espais connectats físicament i amb transparències. Espai exterior comú c. Pérez de Pulgar i de cures. Les passarel·les promouen espais de trobada i control informal. Eficiència energètica: il·luminació natural i ventilació creuada. Potencial per a verd a les passarel·les. Manquen espais interior comuns i de cures. No hi ha proposta d’instal·lacions compartides que supleixin les mancances dels habitatges. N Espai comú Espai exterior Anàlisi de casos — 63 PLANTA BAIXA Carrer del Pare Pérez de Pulgar (Trinitat Vella 18 .03) Connexió amb la trama urbana fluida. Espais multifuncionals. Edificis i espais públics d’escala humana. Voreres amples i lliures de pas. Futur verd urbà. Recorreguts clars - i fàcil orientació. Parada d’autobús. Planta baixa transparent i amb obertures. Possible espai per a cotxets i bicicletes. Possible espai per a neteja i manteniment. Possible espai comú. i de cura. Manca de diversitat d’usos Entorn residencial. FONTANERIA (0,45 x 0,25m) N Espai comú Espai exterior Habitatge i gènere — 62 HABITATGE Carrer del Pare Pérez de Pulgar (Trinitat Vella 18 .03) Proposta d’instruments Espais flexibles que permeten Cuina visible, central i Espai potencial per al dur a terme diferents activitats integrada. Permet un bon rentat i l’assecatge de roba. en un mateix lloc. funcionament del cicle del Recorreguts curts vinculats menjar: 1. emmagatzemar; al cicle de la roba: per incloure la Habitacions no jerarquitzades 2. preparar; 3. coure; 4. menjar; a. emmagatzemar roba bruta; i compartició en espais poc 5. rentar; 6. reciclar. b. rentar; c. assecar; d. plegar; especialitzats. e. roba neta. Entrada accessible. perspectiva de gènere Espai exterior de grans dimensions (2,65 m × 2,9 m). Espai d’emmagatzematge en zones comunes. 6 5 2 66 Instruments de contractació pública 3 67 Processos participatius 4 D 1 68 Persona referent en gènere a l’IMHAB 68 Formació E C A B Espai comú Espai exterior Habitatge i gènere — 64 Instruments de Formació en gènere l’òrgan de contractació per part de l’empresa adjudica- Processos participatius contractació pública Una opció per valorar la inclusió de la perspectiva de tària, tant de les persones usuàries del servei com dels gènere en l’execució del contracte és l’atorgament professionals, proveïdors, talleristes, etc., han d’estar de puntuació a aquelles ofertes que acreditin la partici- desagregades per sexe. La contractació pública és un instrument fonamental pació de persones amb formació específica en gènere. Sempre que sigui possible, les persones usuàries han per assegurar la implementació dels criteris recollits en De forma alternativa, pot valorar-se l’experiència de Inclusió de criteris de disseny amb perspectiva de ser part de la presa de decisions de qualsevol pro- aquest document. L’Ajuntament de Barcelona elabora i l’equip en l’execució de projectes que integrin aquesta de gènere en els plecs de Prescripcions tècniques jecte sobre el seu espai quotidià. Aquesta participació aprova anualment plans de contractació pública sosteni- perspectiva. La plasmació dels criteris de disseny (apartat B.2) en té un doble vessant: d’una banda, permet recollir el co- ble, a través dels quals s’estableixen les prioritats durant els documents contractuals es fa mitjançant la incor- neixement acumulat pel veïnat i les seves necessitats; el període i es defineixen els continguts de les diferents Pla o mesures d’igualtat poració de criteris d’igualtat en el plec de prescripcions de l’altra, facilita la implicació i la negociació col·lectiva. clàusules socials i mediambientals, així com les condici- Aquesta clàusula, complementària a l’obligació legal tècniques (PPT), document que conté les instruccions La coproducció és una construcció col·lectiva del co- ons d’aplicació en els contractes municipals. de disposar de pla d’igualtat, persegueix que l’em- de caràcter tècnic conforme a les quals haurà d’execu- neixement des de la participació, i també és una eina presa contractista desenvolupi accions de foment de la tar-se el contracte. En cada cas es redactaran les clàu- d’empoderament. Actualment, el vigent Pla d’objectius de contracta- igualtat entre les persones implicades en l’execució del sules que siguin pertinents per al concurs i la tipologia ció pública sostenible 2020-2021, aprovat pel Decret contracte que vagin més enllà de les obligacions legals. d’edifici. A títol d’exemple: El procés d’adjudicació de l’habitatge públic no facilita d’alcaldia S1/D/2020-1081, de 3 de desembre de 2020, els processos participatius, ja que els habitatges s’adju- incorpora nou clàusules socials de promoció de la Mesures contra l’assetjament sexual • Connectivitat entre els espais . Els espais s’han d’or- diquen quan l’obra està finalitzada (exceptuant els pro- igualtat de gènere, principalment orientades al foment i per raó de sexe ganitzar a partir de recorreguts clars i ben estructu- cessos d’adjudicació dels afectats urbanístics o altres d’aquesta igualtat entre el personal contractat. La inclusió d’aquesta clàusula motiva a l’empresa adju- rats. Cal evitar racons o situacions confuses. Des de formes d’accés com el cohabitatge). Tot i això, en aquest dicatària a implementar mesures efectives de prevenció l’arribada als accessos verticals s’han de reconèixer treball es planteja en l’àmbit teòric una proposta de pro- Es planteja que els contractes de licitació per al disseny, i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe en- amb claredat els diversos recorreguts i la ubicació cés participatiu. Som conscients, però, que primer són la construcció i la rehabilitació dels habitatges gestio- tre les persones implicades en l’execució del contracte. dels espais d’activitats. S’han d’establir connexions necessaris nous models de gestió en la promoció d’habi- nats per l’IMHAB introdueixin els requeriments que es entre els espais, sense separacions que dificultin el tatge públic a l’IMHAB. Per a aquesta tasca són cabdals detallen a continuació. Conciliació corresponsable del temps laboral, trànsit i interfereixin en la visual. És especialment els equips interdisciplinaris, en els quals tant el disseny i familiar i personal important relacionar els espais comuns amb la- la gestió com la dinamització de processos participatius A través d’aquesta clàusula, s’anima les empreses ad- vabos, vestidors, espais d’alletament, etcètera. estiguin liderats per persones expertes. Definició interna del contracte judicatàries que no incloguin aquestes mesures en el • Flexibilitat . És important permetre la flexibilitat dels La incorporació de criteris socials ha d’aportar un avan- seu pla d’igualtat a presentar un protocol o similar que espais interiors perquè evolucionin i canviïn amb les A l’hora de promoure la participació serà imprescindible tatge específic en el mateix contracte públic. La causa detalli les mesures per facilitar la conciliació del temps necessitats de les persones. Es tracta de possibilitar treballar amb tots els col·lectius implicats. Per això cal del contracte públic pot integrar interessos generals laboral, familiar i personal del personal implicat en l’exe- que una mateixa sala sigui una aula de formació o incloure-hi infants i adolescents, persones grans, per- que contribueixin a fer que sigui més eficient. En aquest cució del contracte. un espai de joc o d’activitat lúdica en funció de les sones amb diversitat funcional, etc. Un altre aspecte a sentit, atès que s’incorporaran clàusules d’igualtat de exigències. tenir en compte serà la incorporació de formes de par- gènere que significaran obligacions contractuals con- Paritat en perfils i llocs de treball o grups • Transparència i visibilitat . Els espais connectats ticipar no hegemòniques (transformar els mecanismes, cretes, per identificar clarament la significació d’aques- professionals físicament i visual, amb transparències quan sigui espais i fòrums de decisió perquè aquests s’adaptin a les tes mesures, en el títol de l’objecte del contracte i la La paritat efectiva en el conjunt de les persones contrac- possible, permeten la connexió entre activitats, el necessitats de totes les persones). Finalment, cal asse- descripció en el plec de clàusules administratives par- tades o en determinats perfils o categories professionals control informal i l’amplitud d’espais. Etc. gurar que persones cuidadores i cuidades puguin par- ticulars (PCAP) s’ha de precisar de manera explícita que és essencial per combatre la segregació horitzontal i ver- ticipar en el procés, proposant horaris de trobada fora el contracte incorpora objectius d’eficiència social. tical que es produeix especialment en alguns sectors. d’horaris de cura, fent servir espais adaptats a totes les Òrgan de validació de les ofertes persones i facilitant diferents serveis com el de cangur, Comunicació inclusiva En la definició de la mesa de contractació o l’òrgan de entre altres aspectes que s’hauran d’introduir. El procés Criteris d’adjudicació Sempre que el contracte inclogui la generació de mate- validació de les ofertes o jurat caldrà incorporar una de participació s’entén com un procés paral·lel al dis- La inclusió en el plec de clàusules administratives par- rials de comunicació, cal assegurar l’ús d’un llenguatge i persona experta en matèria d’igualtat de gènere aplica- seny. Hi ha, però, tres moments clau en aquest procés: ticulars (PCAP) de criteris d’adjudicació orientats al d’unes imatges que siguin inclusius, lliures d’estereotips da al disseny en funció de les característiques del con- foment de la igualtat de gènere suposa un incentiu per- i respectuosos amb la igualtat de gènere. tracte. Així mateix, caldrà que la composició d’aquest 1. Incorporar processos de participació en la definició què les empreses licitadores adoptin aquestes mesures òrgan tendeixi a la paritat dins de les limitacions que es- de necessitats dels habitatges, tant en la construcció en el marc de l’execució del contracte. Igualtat d’oportunitats i no-discriminació tableix l’article 326 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de futurs habitatges de les persones LGTBI de contractes del sector públic (LCSP). 2. La presa de decisions amb relació al disseny de l’edi- Clàusules: Clàusula orientada a fomentar que l‘empresa adjudicatà- fici i del seu entorn immediat. ria apliqui mesures efectives per garantir els drets de les 3. Foment de la participació de les persones usuàries en Foment de la contractació femenina persones LGTBI en el marc de l’execució del contracte. la gestió quotidiana dels habitatges i els seus espais Atenent a les consideracions de l’article 145 de la LCSP comuns. 9/2017, la incorporació d’un criteri d’adjudicació de càl- Recollida dades desagregades per sexe cul automàtic de foment de la contractació femenina Aquesta clàusula, aplicable en contractes que compor- permet combatre la sub-representació de les dones ten un sistema de control o seguiment de serveis pres- en el mercat laboral de manera general, i en especial en tats, té la finalitat de facilitar una anàlisi amb perspec- determinats sectors professionals. tiva de gènere. Implica que totes les dades lliurades a Proposta d’instruments per incloure la perspectiva de gènere — 67 Habitatge i gènere — 66 Persona referent Formació en gènere a l’IMHAB A vegades la manca de perspectiva de gènere en el dis- Més enllà que hi pugui haver una persona referent, do- seny dels habitatges és causada per la manca de perso- nar formació en gènere a les persones tècniques facili- nes referents per poder aplicar-la. L’establiment d’una tarà la implantació de criteris inclusius. Aquesta forma- persona referent de gènere serà de gran importància, ció anirà dirigida tant a personal implicat en el disseny tant per al disseny de nous habitatges com per a la re- com a personal dedicat a la gestió. habilitació o modificació d’habitatges existents (art. 21 del Reglament per a l’equitat de gènere de l’Ajuntament Des de la cartelleria fins a la planificació el i funciona- de Barcelona). Serà una figura transversal de l’Ajunta- ment d’un protocol antiassetjament, passant per la pro- ment, de proximitat i que podria donar suport, facilitar gramació i la valoració del procés de disseny de l’edifici, assessorament o fer diferents avaluacions de l’aplicació és imprescindible que el personal tècnic tingui al seu de la perspectiva de gènere tant a l’espai físic com en el abast les eines teòriques bàsiques per poder dissenyar funcionament. habitatges més inclusius i interseccionals. Aquesta persona tindrà capacitat per influir en aspec- Aquesta formació es podrà realitzar, tant per a les noves tes rellevants de la construcció d’habitatges, des de la incorporacions com per a personal ja existent, a través composició dels equips i jurats fins a les dimensions i d’un curs equivalent a alguns que ja es fan avui en dia en característiques que haurien de tenir els espais. molts llocs de treball (com ara cursos de seguretat a la feina o d’eines per prevenir i erradicar l’assetjament) i pot ser tant en línia com presencial, segons les necessitats dels diferents perfils i moments. Habitatge i gènere — 68 Direcció Tots els drets reservats Josep Bohigas, arquitecte (Director general) © de l'edició: Barcelona Regional © dels textos: Barcelona Regional Autoria © de les imatges de: Ajuntament de Barcelona, Ana Paricio Cárceles, psicòloga urbana (coordinació) Barcelona Regional. Conchi Berenguer Urrutia, arquitecta Julieta Duran Colomer, arquitecta Suport tècnic i administratiu de Barcelona Regional. Els criteris de qualitat estan basats en l’estudi Incorporació de la perspectiva de gènere en els equipaments de Barcelona (Ajuntament de Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada (BY- Barcelona, 2020), elaborat amb la Cooperativa NC-ND): No es permet un ús comercial de l’obra original ni *estel, i el Manual d’urbanisme de la vida quotidiana de la generació d’obres derivades (copyright). (Ajuntament de Barcelona, 2019). (CC BY-NC-ND 4.0) de tots els textos. En coordinació amb (CC BY-NC-ND 4.0) de les imatges. Serveis Tècnics de l’IMHAB Gerència d’Habitatge i Rehabilitació Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny de l’Ajuntament de Barcelona general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, distribuïda, transformada, emmagatzemada o trans- Correcció mesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric Manners Traductions SL com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l’autorització prèvia per Impresió escrit dels titulars de la seva propietat intel·lectual. Jeba © 2023, Barcelona Regional Barcelona, setembre 2023 Primera edició, desembre 2021 Anàlisi de casos — 71 Habitatge i gènere — 72