ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Veclus s.l. Estudi, gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològic Barcelona, desembre de 2021 veclus@veclus.cat ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Sumari Recerca i realització: Francesc Caballé Esteve SUMARI 1. Consideracions prèvies ............................................................................................................... 2 2. Localització i planejament .......................................................................................................... 3 3. Estat actual .................................................................................................................................. 9 4. Evolució històrica ......................................................................................................................... 24 4.1. Evolució constructiva sobre plantes i alçats actuals .................................................... 28 4.2. Sobre els límits de la finca ............................................................................................ 34 5. Conclusions: valoració patrimonial .............................................................................................. 35 6. Apèndix documental .................................................................................................................... 37 Per a qualsevol ús de les informacions o imatges fotogràfiques incloses en el present estudi serà necessari citar-ne l'origen i autoria. Les imatges d’arxiu no poden reproduir-se ni publicar-se per a un ús diferent al d’aquest estudi Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Consideracions prèvies 1. CONSIDERACIONS PRÈVIES El Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Veclus s.l. la realització d’un estudi històrico-arqutiectònic de la finca de titularitat municipal situada al carrer Manacor 1 (Districte de Sarrià -Sant Gervasi). Com a antecedents existia un “Informe sobre la Diagnosi Estructural i Construciva” realitzat el 2017-2018 per l’arquitecte Lluís Gibernau on es descriuen i analitzen els sistemes constructius de l’edifici i el seu estat. Les tasques realitzades per Veclus sl han consistit en un treball de camp i l’elaboració d’un reportatge fotogràfic de l’estat actual de la finca –inclòs el jardí- que permetés una valoració patrimonial. Paral·lelament s’ha realitzat una recerca històrica documental que ha permès datar l’origen de la finca i fer-ne la seva evolució constructiva amb la localització de dos projectes de reforma. Al final del treball s’inclou un apèndix amb les fitxes de tots els documents i la seva reproducció. L’estudi clou amb unes conclusions i valoració patrimonial. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 2 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Localització i planejament 2. LOCALITZACIÓ I PLANEJAMENT Cassoles estava formada, precisament pels barris del Putxet, de la Bonanova i de Lledó. Durant dècades –fins i tot després de l’agregació municipal de 1897– va consolidar-se com una zona d’estiueig, nodrida de torres eclecticistes, modernistes i noucentistes. Amb la instauració de nous mitjans de transport com el metro (l’any 1924) i els tramvies es va anar transformant en lloc de residència habitual. A partir de la segona meitat del s. XX moltes de les torres que configuraven el barri van ser substituïdes per blocs de pisos, desenvolupant un urbanisme molt més dens. El barri està dominat pel parc del Turó del Putxet, a l’antiga finca “Torre Espanya” de la família Morató i expropiat per l’Ajuntament l’any 1970. La zona baixa del barri, coneguda com el Farró, s’estructurava a l’entorn dels carrers de Saragossa i de Vallirana, que van veure trencada la seva continuïtat vers El Putxet a causa de l’obertura –durant la dècada de 1970– de la Ronda del Mig, una barrera urbana que ha vingut mutilant el barri fins els nostres dies. Aquest estudi se centra en una parcel·la que es troba a la falda del Turó del Putxet, situat al d’El Putxet i El Farró, a l’extrem oriental del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Font: Punt d’Informació Urbanística de Barcelona. La finca número 1 del Carrer de Manacor s’emplaça en una parcel·la situada a la falda del Turó del Putxet, al bell mig del barri d’El Putxet i El Farró, prop del límit del Districte de Sarrià-Sant Gervasi amb el Districte de Gràcia.La parcel·la es troba a la bora de l’accés sud al Parc del Turó del Putxet, un espai públic que dóna forma el terç nord de l’illa de cases. El Putxet és un petit puig que s’extén entre els actuals barris de Vallcarca i de Sant Gervasi. Malgrat que es té notícies de l’existència d’un santuari situat en aquell emplaçament des de, com a mínim, el s. XVII, no va ser fins la dècada de 1870 que aquella zona periurbana començà a allotjar Vista satel·litària del Barri d’El Putxet i El Farró, dominat per l’antiga Torre Espanya, actual Parc del les primeres torres o “quintas de recreo” de la burgesia que buscava Turó del Putxet. allunyar-se de la contaminació i els conflictes socials de Barcelona.En Font: Carto BCN. aquell moment, el terme municipal de la Vila de Sant Gervasi de Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 3 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Localització i planejament La parcel·la se situa al bell mig d’una de les illes de cases més gran de la L’altre edifici és un annex de planta quadrada, format per dos nivells titularitat i destí, al règim del domini públic. (Art. 204) ciutat, delimitada al Nord pels carrers de Marmellà, Portolà i Ferran sota coberta de dos aiguavessos. Segons la documentació parcel·lària i  Quedaran qualificats en situació urbanística de fora d'ordenació Puig; a l’Oest pels carrers de Manacor i Cadis; al sud pels carrers del urbanística de la fincaes tracta de la parcel·la número029 de l’illa de els edificis i les instal·lacions construïdes abans de l'aprovació del Putxet i Elisa; i a l’est pels carrers de Musitu, Fidel Fita i Roca i Batlle. Les cases 05 30382. De la mateixa font es desprèn que, segons el Pla PGM i que en virtut de les seves determinacions han de ser seves coordenades UTM-ETRS89 (m): 41.406549, 2.142391. General Metropolità, la finca compta amb una qualificació urbanística de objecte d'expropiació, cessió obligatòria i gratuïta dels terrenys o La finca presenta un perfil irregular i una topografia molt accidentada, “6a” –Parcs i jardins actuals de caràcter local–.Aquesta qualificació bé enderroc o expropiació dels edificis. (Art. 222.4) en pendent, salvada per murs de contenció i escales.La finca està suposa els següents condicionants:  Als edificis i les instal·lacions en situació de fora d'ordenació no formada per un gran jardí i per dues edificacions: L’edifici principal és  Les edificacions no sobrepassaran l'ocupació del 5% de la podran ser objecte d'obres de consolidació, augment de volum, una mansió aïllada amb façanes als quatre vents i edificada en diverses superfície del parc en servei en el moment en que es projectin modernització o increment del seu valor d'expropiació, però sí les fases, formant un maclatge de volums dissemblants. En termes generals dites edificacions. (Art. 203) petites reparacions que exigís la higiene, ornat i conservació de es pot definir com un edifici format per quatre nivells: planta soterrani,  Sempre que es garanteixi l'assolellament de les àrees l'immoble. De totes maneres, en casos excepcionals podran planta baixa, planta primera i planta segona (aquesta darrera enjardinades i de repòs. (Art. 203) autoritzar-se obres parcials i circumstancials de consolidació subdividida per un altell). En els sistemes de coberta hi conviuen terrats  L'Administració municipal o, en el seu cas, la metropolitana, quan no estigués prevista l'expropiació o enderroc de la finca en plans transitables i teulades de pavelló o de quatre aiguavessos. podran expropiar aquests terrenys per sotmetre'ls, en quan a el període de 15 anys. (Art. 222.5) Sota aquestes línies, plànols parcel·laris del sector del Putxeton es troben la parcel·la i els edificisque centra l’interès d’aquest document. A mà dreta, plànol urbanístic de la parcel·la. Font: Punt d’Informació Cartogràfica de Barcelona. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 4 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Localització i planejament Tres plànols de localització de l’illa de cases, de la parcel·la i de l’edifici objecte d’estudi, dins de la trama urbanística d’El Putxet i El Farró Font: Sede Electrónica del Catastro. El Cadastre del Ministeri d’Hisenda es refereix a l’edifici com una finca construïda sense divisió horitzontal, atorgant-li la referència cadastral 8346629DF2884E0001XU i fixant-ne la seva adreça única al número 1del Carrer de Manacor(08023, Barcelona). La mateixa font defineix la finca com un terreny urbà d’usos residencials edificat l’any 1900 (sic). Amb tot, la parcel·la figura oficialmentamb una superfície gràfica total de 3.299m2 i una superfície total edificada de915 m2. L’edifici principal presenta una superfície edificada de 773,78 m2, mentre que l’edifici annex presenta 141,58 m2. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 5 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Localització i planejament En aquesta pàgina, quatre vistes aèries del sector on s’ubica la finca número 1 del Carrer de Manacor, al bell mig del Turó del Putxet. Font: Bing maps. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 6 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Localització i planejament Vista satel·litària de l’any 2018. Font: Portal d’Informació Urbanística de Barcelona. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 7 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Localització i planejament Al llarg dels segles XX i XXI la legislació municipal ha sotmès aquest sector a diferents àmbits de planejament que es tradueixen en els següents plans d’ordenació i d’usos: Plans d’Ordenació:  B1690 – Modificació del Pla General Metropolità per regular el sistema d'equipaments d'allotjament dotacional al municipi de Barcelona (2020).  B050117 – PE de protecció del Patrimoni arquitectònic de Barcelona a l'àmbit del districte de Sarrià-Sant Gervasi (2000).  SG211 - Plan parcial de ordenación de la zona del Turó del Putxet (rectificado) con modificaciones derivadas del acuerdo 17/4/1957 de la comisión ejecutiva del Plan de ordenación urbana de Barcelona y su comarca (1957). Plans d’Usos:  B1697 – Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, La finca número 1 del Carrer de Manacor no està inclosa dins el Catàleg habitatges d'ús turístic, llars compartides i residències Arquitectònic de la Ciutat, de manera que no gaudeix de cap nivell de col·lectives docents d'allotjament temporal a la ciutat de protecció. Tanmateix, es troba entremig de dues finques que, per la seva Barcelona (PEUAT) (2021). rellevància històrica i paisatgística, sí que disposen de protecció  B1702 – Suspensió de l'atorgament de llicències i/o comunicats i patrimonial: la mansió coneguda com Bosc d’en Bertran (veure imatge altres autoritzacions municipals. (CUINES INDUSTRIALS - PLATS inferior), catalogada amb l’identificador 2346; i la Vil·la Subirats, PREPARATS) (2021). catalogada amb l’identificador 2319, ambdues protegides amb un nivell  B1555 – Pla Especial Urbanístic per a la implantació C (Bé cultural d’interès urbanístic). d'instal·lacions de subministrament per a vehicles a motor a la ciutat de Barcelona (2021).  B1649 – Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels jocs d’atzar a la ciutat de Barcelona (2021).  B1682 – Pròrroga Suspensió potestativa prèvia per a la regulació de les llars compartides a la ciutat de Barcelona (2020).  B1654 – Pròrroga Suspensió potestativa prèvia d'Habitatges d'Ús Turístic i edificis d'habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona (2019).  B1095 – Modificació de l'Ordenança Municipal d'Activitats i Establiments de Concurrència Pública, pel que fa als locals on s'exerceix la prostitució (2009).  PECNAB – Pla Especial de comerç NO alimentari de la ciutat de Barcelona (PECNAB) (2007). Plànol del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, on s’hi ha la finca objecte d’estudi.  SR249A - PE d'establiments de concurrència pública i altres Font: Portal d’Informació Urbanística de Barcelona. activitats al Districte de Sarrià-Sant Gervasi (2006). Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 8 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual 3. ESTAT ACTUAL Reportatge fotogràfic de l’estat actual de l’edifici Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 9 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual MUR DE TANCA Detall on s’aprecia el treball d’una rosa Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 10 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Detall de les fulles d’un roser Porta d’accés Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 11 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual CASETA DEL GUARDA Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 12 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual EXTERIORS Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 13 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 14 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 15 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual INTERIORS Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 16 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 17 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 18 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 19 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 20 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 21 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual JARDINS Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 22 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Estat actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 23 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica 4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA El juny de 1860 Joan Batllori anunciava al Brusi la venda d’una  Dècada 1850 [Joan Batllori] casa a l’anglesa a la falda del Putxet. El 20 de juliol escripturava Inici de la parcel·lació de terres i urbanització del Putxet. Les la venda de la casa objecte d’estudi. No sabem si era la mateixa, terres on se situa la finca havien estat d’una finca extensa i però ho podria ser. plantada de vinya a mans de Joaquim Castañer. El 1845 part del terreny el va obtenir Manuel Soler i part Josep Bertran i Ros. L’adquiridor de la finca va ser Fidel Arnet. De fet comprava el terreny i una casa de planta baixa encara en construcció, a més El 1855 el paleta de Sarrià Joan Batllori va obtenir en d’un quart de ploma d’aigua (DOC. 1). establiment les terres de Manel Soler i va endegar un projecte d’urbanització. Tres anys abans, al 1852, ja es tenen notícies de  1860-1890 [Família Arnet-Mercè Casas] construccions en venda als terrenys de Josep Bertran. Fidel Arnet –natural de Valls- vivia a Barcelona al carrer de Sant Domènec del Call. La casa-torre del Putxet era la residència d’estiueig. Quan la va adquirir el 1860 va acabar les obres fins a construir una casa de planta i pis. Malauradament no s’ha localitzat cap expedient amb el projecte original a la sèrie d’obres de l’antic Ajuntament de Sant Gervasi. La casa se situava al que llavors es deia carrer de la Lluna, numero 35. La va heretar el seu fill Ramon Arnet, el qual va morir el 1890. La seva vídua Mercè Casas va fer un inventari on Diari de Barcelona, 16 de juliol de 1852 s’especificaven diverses estances de la finca: cuina, menjador, rebost, sala, habitacions –diferenciant només dreta o esquerra i Entre 1855 i 1860 Joan Batllori va començar a construir i vendre davant o darrera. (DOC. 2). cases-torre al Putxet envoltades de jardí, raó per la qual s’ha de considerar com l’artífex de la urbanització d’aquesta àrea. Una  1897-1899 [Francesc Olivé ; Pere Mestres] de les cases que va vendre va ser la d’objecte d’estudi. En aquest curt període de dos anys la finca va passar per diverses mans. Amb alguns deutes, la vídua Mercè Casas i el seu  1860 [Fidel Arnet] fill Lluís Arnet es van desprendre de la casa-torre el mateix any en què Sant Gervasi s’integrava a Barcelona: 1897. L’adquiridor va ser Francesc Olivé i Colet que en va pagar 15.625 pessetes (DOC. 3). El mateix dia que la comprava (21 de maig de 1897), Francesc Olivé la venia a l’industrial Ignasi Vives i Vilella per 20.000 pessetes, el que suposava un gunay directe de 4.375 pessetes , un 28 % , en un sol dia (DOC. 4). Ignasi Vives no devia complir els pactes de la compra-venda, perquè el novembre de Diari de Barcelona, 1 de juny de 1860 1897 Francesc Olivé apareix com a propietari tornant a vendre la casa a Pere Mestres i Sugrañes (Doc. 5). Es tractava d’una venda a carta de gràcia, amb la facultat del comprador per a recuperar la casa en un termini de dos anys. A més, Francesc Olivé es quedava a la casa com a inquilí pagant un lloguer. Abans de Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 24 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica finalitzar el termini, el 1899 Fracnesc Olivé va recuperar la casa i segons plànols de l’arquitecte Joaquim Manich Comerma. A la va cedir a Fructuós Andia (Doc. 6). nivell de planta l’edifici s’ampliava una mica, recreixent la banda sud-est. Els forjats –de bigueta de ferro i revoltó- són, doncs,  1899-1904 [Fructuós Andia] d’aquesta època. Es possible que es volgués adaptar l’antiga Fructuós Andia va ser-ne el propietari només durant 4 anys. Se casa-torre com una residència de convidats, separada de la gran suposa que la casa va servir encara com a segona residència. cas dels Bertran. Potser també es va construir la caseta del L’única cosa que s’ha pogut documentar d’aquest moment és la guarda, que no apareix al plànol de situació, però sí, com hem regularització de la superfície de la finca inscrita al Registre amb vist al parcel·lari de 1928. l’acord i reconeixement de límits dels veïns l’any 1901 (Doc. 7).  1904-1919 [Dolors Llorach] Dolors Llorach , casada amb Enric Funoll i Vilanova, va comprar la casa el 1904 per un valor inferior al de transaccions anteriors, només 14.500 pessetes (Doc. 8). Se suposa que la casa continuava funcionant com a segona residència. No es té notícia de cap obra o reforma durant aquest temps. Ja vídua, el 1919 Dolors Llorach va vendre la finca a Cristina Güell i López.  1919-1941 [Cristina Güell i López – Josep Bertran i Musitu] Cristina Güell i López (1876-1957) era filla d’Eusebi Güell, primer comte de Güell i d’Isabel López. L’any 1910 es va casar amb Josep Bertran i Musitu, fill i hereu de Felip Bertran, propietari de la gran finca veïna. El matrimoni Bertran Güell viva al carrer Pau Claris 89, però mantenia la luxosa finca del Putxet. La casa objecte d’estudi la va comprar el 1919 Cristina Gëull (DOC. 9). Amb tot, l’adquisició es va fer per incorporar la casa dins l’extensa finca del “Bosc Bertran” propietat del seu marit Josep Bertran. Sabem d’aquesta connexió gràcies al document gràfic dels parcel·laris de Vicenç Martorell que reproduïm en aquesta pàgina. La propietat dels Bertran s’estén fins a la casa, eliminant part del mur que les separava i creant al que el plànol indica com a “plaza”, on hi menaven camins del “Bosc Bertran” (DOC. 11). El mateix plànol també indica la planta de les estructures i camins de la part de jardí de la finca, així com la caseta del Guarda. - 1925 Obres de reforma Mentre la casa va ser a mans de Cristina Güell es van produir obres de reforma, de les quals oficialment va demanar permís el seu espòs Josep Bertran Musitu (Doc. 10). Les obres consistien Integració de la casa dins la finca dels Bertran. Plànol Martorell (1928) Plànol de situació i secció del projecte de reforma de 1925 (DOC. 10) en l’ampliació de part de la planta baixa i l’aixecament d’un pis Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 25 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica Alçat i plantes del projecte de reforma de 1925 (DOC. 10) Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 26 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica Durant la Guerra Civil, la gran mansió de Josep Bertran i Musitu va ser confiscada pel POUM1. Posteriorment, al 1938 fou seu del Ministeri de l’Aire de la República, i algunes fonts diuen que també hostatjà el president del consell de ministres republicà Joan Negrín. Es de suposar que donada la connexió existent de la finca, la casa objecte d’estudi va formar part dels espais ocupats per dependències oficials republicanes. El retorn dels béns a la família Bertan - Musitu acabada la guerra va fer que Cristina Güell recuperés la seva finca, per tornar a separar-la del “Bosc Bertran” i vendre-la quasi immediatament.  1941-2009 [família Zobel] El 13 d’agost de 1941 Cristina Güell va vendre la finca de Manacor 1 a favor d’Erich Victor Zobel (DOC 12), industrial de Plànols de les obres de reforma de 1942 (DOC. 13) nacionalitat suïssa. L’estiu següent de 1942, Victor Zobel emprenia unes noves obres de reforma interior de la casa, per adaptar-la al seu gust i necessitats personals. Les obres es van fer seguint el projecte de l’arquitecte Pere Ricart Biot (DOC. 13). L’antiga casa-torre va deixar de ser una residència d’esbarjo per esdevenir per primer cop des del seu aixecament al 1860 una residència familiar habitual. La casa va estar a mans de la família Zobel fins a la mort de la filla de Victor Zobel, Olga Zobel l’any 2005. La seva hereva va ser la seva filla Mònica Cannavale, incapacitada legalment per una minusvalia psíquica. Els seus tutors legals van demanar a l’ajuntament l’expropiació de la finca, cosa que es va fer efectiva el juliol de 20092.  2009-2021 [Ajuntament de Barcelona] A mans municipals, només s’ha donat ús a la casa del guarda que dóna al carrer, on hi ha “La casa del silenci”, l’agrupament escoltes “Santes” i l’Associació de veïns i amics del Putxet”. L’edifici principal resta a l’espera d’una consolidació i restauració per a un nou ús, després dels estudis de diagnosi estructural encarregat per BIMSA i realitzat per l’arquitecte Lluís Gibernau Ponsà de 2017. 1 Deixem de banda en aquest estudi la figura de Josep Bertran i Musitu i el seu paper durant la Guerra Civil com a organtizador del servei d’espionatge franquista (SIFNE). 2 Dades extretes de: https://jptorrents.wordpress.com/tag/putxet/ Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 27 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica 4.1 Evolució constructiva sobre plates i alçats actuals  Fase 1 (1860-1924) Casa-torre de planta i pis, coberta de terrat. Observable com a estat previ a les obres de reforma de 1925 (vegeu Doc. 10) L’estat de l’edifici original es pot veure en es plànols de la reforma de 1925. La distribució de la planta era diferent, especialment la posició de l’escala que havia de pujar al terrat, ja que a la secció es veu que no hi havia una planta superior. La fletxa indica el nivell de terrat que es va eliminar el 1925 amb la remunta del pis. La fle Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 28 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica  Fase 2 (1925- 1941) 1935: Remunta del pis superior, creixement de la planta, construcció porxo, creació de la terrassa superior i canvis en la distribució de la planta baixa. En principi, el projecte no preveia la construcció de l’element de “la torre” amb un altre nivell de pis i per tant la seva alçada hauria de ser igual a la de la resta del pis remuntat. Les línies visibles a la façana nord-est indicarien el nivell original d’aquest element construït el 1925. La casa s‘integra dins el patrimoni i la finca veïna de la família Bertran Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 29 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica Plantes de l’abast de les obres de 1925, amb l’ampliació de la planta, i aixecament del primer pis. L’element de “torre” no tenia un pis superior. El plàno parcel·lari de Vicenç Martorell de 1929 (Doc. 11) confirma aquest fet ja que atorga la mateixa alçada a tota la planta. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 30 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica  Fase 3 (1942-1960?) El 1942 es fa una reforma interior rellevant, amb canvis de Les obres interiors de planta baixa van comportar també la decoració distribució, canvi de l’escala i accés a un segon nivell al pis de la que veiem avui dia “torre”. Tot i que aquest element ja apareix construït amb aquesta doble alçada als plànols de projecte, no es descarta que s’aprofités el moment per a la remunta, o aquesta es va produir en algun moment no documentat entre 1929 (plànol Martorell) i 1941, quan la casa és adquirida per Eric Zabel i torna a esdevenir una residència familiar. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 31 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 32 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica  Fase 4 (1960-70? –actualitat) Obres no documentades que han acabat configurant l’etat actual de l’edifici: - Addició d’un cos a la cara nord-oest - Creació d’un segon nivell de planta, rebaixant forjats i obertures a la façana nor-est - Construcció de petits afegits Cossos afegits Nou nivell de segona planta. L’escala d’accés a l’espai preexistent de la”torre” marca fins a quin punt es va baixar el forjat per a crear aquest nou nivell de pis Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 33 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Evolució històrica 4.2. Sobre els límits de la finca A l’hora de fer la recerca històrica s’han detectat algunes discrepàncies sobre la cabuda i els límits físics de la finca. Com hem documentat, ja al 1901 es va fer un reconeixement de límits entre els veïns per tal de justificar la major cabuda que tenia la parcel·la respecte al que estava declarat al Registre de la propietat (DOC. 7). Sobre el terreny, tant Felip Bertran com Antoni Baldrich van reconèixer les mitgeres certificant que la parcel·la de Manacor 1 no havia crescut ocupant terreny dels veïns i justificant la nova cabuda com un error. Quan la finca va passar a mans de Cristina Güell i es va connectar amb la propietat dels Bertran eliminant part de la tanca, mai no va perdre la seva entitat cadastral i registral i es va mantenir com una propietat independent. Tot sembla indicar que la línia del límit entre les propietats dels Bertran i la finca objecte d’estudi havia de ser una línia recta, fruit de la parcel·lació del segle XIX. Així ho insinuarien tant el plànol parcel·lari de 1928, com el de situació de les obres que es van fer el 1925 i que tornem a inserir en aquesta pàgina. Amb tot, actualment el límit entre les finques dels Bertran i Manacor 1 no segueix cap línia recta. Aquesta diferència només es va poder produir a l’hora de la venda feta el 1942 per Cristina Güell a favor de Erich Victor Zobel i la desvinculació de la relació amb la casa dels Bertran. A més, ha perdut bona part de la seva profunditat, on hi ha una casa que correspon al carrer Fidel Fita. Caldria una acurada consulta al Registre de la Propietat – impossible de realitzar en aquest estudi- per determinar l’origen d’aquesta diferència i esbrinar si hi ha hagut segregacions o modificacions. En groc, el que es considera el límit històric original de la parcel·la. En trama, els límits del parcel·lari cadastral actual Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 34 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Conclusions: valoració patrimonial 5. CONCLUSIONS: VALORACIÓ PATRIMONIAL  Poc després de recuperar la propietat acabada la Guerra civil, el  La finca objecte d’estudi constitueix un exemple paradigmàtic 1941 Cristina Güell va vendre la finca de Manacor 1 que, del procés de parcel·lació i urbanització del barri del Putxet de lògicament, va tornar a separar-se físicament de la finca dels mitjan segle XIX. Bertran. Mai no s’havia annexionat a nivell cadastral.  S’ha documentat el seu origen al 1860 dins la promoció que va  Els nous adquiridors, la família Zobel, va fer obres de reforma fer el paleta de Sarrià Joan Batllori a partir de 1855 sobre unes interior per acomodar la casa com a residència familiar habitual. terres abans plantades de vinya que havien estat de la família En una data no coneguda –antrior o en paral·lel al 1942- es va Castanyer. Es tenen poques dades d’aquest procés i de la figura aixecar el nivell del cos de la “torre” fins un segon pis. de Joan Batllori, personatge clau en la construcció d’aquest seguit de “cases a l’anglesa”, o “cases-torre” envoltades de jardí  Postriorment es va crear un segon nivell de pis a la resta de que van configurar aquesta part del barri. l’edifcii baixant el forjat del primer i es van afegir diversos cossos que desvirtuen la composició inicial de la finca.  La casa –encara en obres- va ser adquirida per Fidel Arnet (natural de Valls) el 1860. Ell lla va acabar. No s’ha localitzat cap  Durant tota la segona meitat del segle XX i fins que l’adquirí expedient d’obres a l’arxiu de l’antic municipi de Sant Gervasi l’Ajuntament el 2009 la casa ha estat a mans de la família Zobel i que correspongui al projecte original de la casa. En qualsevol s’hanporudït diferents arranjaments. Des d’aleshores s’està cas, les escriptures notarials han documentat abastament tant la pendent d’unes obres de rehabilitació i de dotar-la d’un ús cronologia com la promoció i propietat inicial de la finca. concret.  La finca va ser una residència ocasional, o segona residència, de  A nivell històric patrimonial cal assenyalar: diverses famílies fins a inici del segle XX: Successivament van ser - L’edifici és el resultat de dues modificacions realitzades al segle els Arnet (fins 1897), Francesc Olivé i Fuctuós Andia (aquests dos XX (1925 i 1942) sobre la base d’una primera construcció de molts pocs anys) i Dolors Llorach (1904-1919). 1860.  Amb l’adquisició de la finca per part de Cristina Güell el 1919, la - No hi ha cap resta ni evidència per pretendre un retorn a casa va tenir un nou estatus. Cristina Güell estava casada amb el l’edifici original. S’aconsella mantenir la volumetria dels cossos propietari de la gran finca veïna coneguda coma a “Bosc originals i l’estructura de les terrasses, així com les obertures de Bertran”, Josep Bertran i Musitu. Gràcies al plànol parcel·lari de la façana principal. La façana lateral més oriental és la més 1928 sabem que la casa es va connectar amb la propietat dels alterada i és on es van obrir les finestres luminars quan es va Bertran: es va enderrocar part del mur de mitgera i davant la guanyar la segona planta interior.. porta d’entrada es va crear una “placeta” d’on sortien camins que anaven al centre de la casa dels Bertran. El matrimoni - La decoració interior fruit de les reformes de 1925 i 1942 no té Bertran-Güell a més, el 1925 van fer obres d’ampliació i reforma cap rellevància patrimonial. Podria respectar-se, però, la de la casa objecte d’estudi, amb l’aixecament del primer pis, que columna de la planta baixa. podria haver passat a ser una casa de convidats. Aquesta podria ser també la data de la caseta del Guarda. - Pel seu delicat treball, té un valor patrimonial remarcable la tanca exterior del jardí, que s’ha de mantenir i restaurar.  S’ignora quin ús va tenir la casa durant la Guerra Civil si és que va formar part del complex dels Bertran ocupat pel ministeri d’aviació de la República. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 35 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Conclusions: valoració patrimonial - La planimetria de 1928 dibuixa un seguit de terrasses qualificades com a hort. Caldria un estudi específic sobre el jardí per veure quina ha estat la seva configuració contemporània, de la qual no se n’ha obtingut referències documentals. - Igualment caldria un estudi sobre la definició dels límits actuals i la discrepància amb els històrics. Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 36 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental 6. APÈNDIX DOCUMENTAL En aquest apartat s'inclouen les fitxes dels documents recercats durant la investigació i que fan referència d'una manera explícita a l'evolució històrica de la finca objecte d'estudi i el seu entorn urbà. A banda de la seva identificació arxivística, cadascun dels documents que s'inclou a l’apèndix disposa d'un apartat de resum i/o transcripció parcial, d'on s'extreuen aquelles informacions més útils i significatives per a la història de l'evolució de la propietat i de la configuració estructural de l'edifici. Sempre que ha estat possible s'ha realitzat una còpia de la documentació, seguint i respectant les normes i criteris de cada arxiu consultat. Arxius i fonts consultades Registre de la Propietat (RP) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) Arxiu Històric de la Ciutat (AHCB) Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 37 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 1 Venda de del terreny feta per Joan Batllori a favor de Fidel Arnet 1860 AHPB Notari: Francesc Xavier Moreu (1281/30) Resum/transcripció: 20 juliol 1860 El paleta Joan Batllori ven a Fidel Arnet i Moragues, natural de Valls el que es descriu com: “Toda aquella porción de terreno que contiene cuatro estares o solares y medio, de estensión cada solar 20 palmos de ancho o frente, y de fondo lo que contenga desde su frente hasta encontrar la tierra del vecino, en cuyo punto se toma el camino por detrás de la casa de la viuda Bruguera, con una casa compuesta de bajos tan solamente sin concluir edificada al centro de dicho terreno y circuida de huerto o jardin (...) situada en el termino del pueblo de San Gervasio en el camino que va al Putchet” El terreny venut procedia d’una finca més extensa que havia estat de Joaquim Castañer i que aquest havia establert l’any 1845 a favor de Manuel Soler. El mateix Soler va establir a Joan Batllori diverses peces l’any 1855. La venda també incloïa un quart de pluma d’aigua provinent de la mina de la torre Gomis o Frare Blanch que posseïa Batllori des de 1859. El preu de la vedna va ser de 800 duros de plata Observacions: Reproducció de l’escriptura Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 38 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 39 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 40 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 2 Inventari postmortem dels béns que foren de Ramon Arnet 1890 AHPB Notari: Francesc Pasqual Elies (1422/1) Resum/transcripció: 10 abril 1890 La vídua de Ramon Arnet, Mercè Casas i Planas continua l’inventari dels béns del seu difunt marit, mort el 12 de febrer de 1890. Els béns immobles consistien en una casa al carrer de Sant Domènec del Call –on hi residien-, una casa a celler a Valls i la torre de Sant Gervasi. La torres es descriu: Una casa-torre situada en el pueblo de san Gervasio de Cassolas senyalada de numero 35 correspondiente hoy al Registro de la propiedad de Gracia, se compone de planta baja y un piso, con una porción de terreno secano de extensión un jornal y diez centimos, cana de rey iguales a 66 areas 92 centiareas y además con un cuarto de pluma de agua. Es relaciones els mobles de la casa pertanyents al difunt, indicant diversos llocs de la casa: - en la cocina... - En el comedor--- - en la despensa ... - en el aposento de la derecha... - en el aposento de la izquierda... - en la sala - en el cuarto de detras de la drecha - en el cuarto de detras de la izquierda - en la sala de detrás -en otra sala - en un cuartito pequeño Observacions: Reproducció parcial de l’escriptura Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 41 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 42 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 43 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 44 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 3 Venda de la finca feta per Mercè Casas i Planas i el seu fill Lluís 1897 Arnet i Casas a favor de Francesc Olivé i Colet AHPB Notari: Antoni Par (1142/4) Resum/transcripció: 21 maig 1897 Venda de la finca feta per Mercè Casas i Planas i el seu fill Lluís Arnet i Casas a favor de Francesc Olivé i Colet La finca es descriu com “Casa-torre sita en el agregado pueblo de San Gervasio de Cassolas, hoy termino municipal de esta ciudad y calle de la Luna antes del Putchet, senyalada de numero 35 compuesta de planta baja y un piso alta con una proción de terreno secano de extensión un jornal y diez centímos cana de rey iguales a 66 áreas 92 centímetros, si bien solo hay inscritos en el Registro de la Propieadd una superficie de 20 áras 50 centiaras y 10 decímetors y además un cuarto de pluma de agua, lindante por oriente con honores de los herederos de don José rovira, por poniente y norte con los de don Felipe Bertran y por mediodia frente con la calle de la Luna antes del Putchet ”. Fa un llistat del seguit de càrregues de la finca (censos i hipoteques) i dels títols de propietat, indicant l’anterior possessió de Ramon Arnet i Vives (espòs difunt de Mercè Casas i Planas i pare de Lluís Arnet) segons una divisió de béns feta amb la seva germana Assumpció Arnet i Vives el 1880 a Valls. Ramon Arnet va morir sense deixar testament el 1890, però es va establir la successió segons s’havia pactat en els capítols matrimonials amb Mercè Casas de 1870 El preu de venda escripturat va ser de 15.625 pessetes que el comprador Francesc Olivé va pagar parcialment als venedors, ja que també va apagar directament deutes dels mateixos referits a la finca. Dóna referències de titularitat anteriors i de dominis Observacions: Reproducció parcial de l’escriptura Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 45 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 46 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 47 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 48 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 49 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 50 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 51 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 52 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 4 Venda de la finca feta per Francesc Olivé i Colet a favor d’Ignasi 1897 Vives i Vilella AHPB Notari: Antoni Par (1142/4) Resum/transcripció: 21 maig 1897 El mateix dia d’haver adquirit al finca de mans de Mercè Casas i el seu fill (veure Doc. anterior), Francesc Olivé la ven a l’industrial Ignasi Vives i Vilella. Consta la mateixa descripció i dades de càrregues i propietat. El preu de la venda va ser de 20.000 pessetes Observacions: No reproduït per similitud en document anterior Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 53 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 5 Venda de la finca a carta de gràcia feta per Francesc Olivé i Colet 1897 a Pere Mestres i Sugrañes AHPB Notari: Joaquim Nicolau (1394/135) Resum/transcripció: 20 novembre de 1897 Francesc Olivé ven a carta de gràcia la finca a Pere Mestres i Sugrañes amb un seguit de pactes: - Que en el termini de dos anys el venedor pot recuperar la finca pagant el mateix preu i les despeses ocasionades per la transacció - Que durant aquest termini Francesc Olivé continuarà ell o una tercera persona com a llogater de la finca, pagant un lloguer de 1.700 pessetes anuals - Que si passat el termini no s’executa la recuperació, Pere Mestres serà el propietari absolut de la finca sense necessitat de nova escriptura. El preu pactat va ser de 20.000 pessetes La descripció de la finca és idèntica a la dels documents precedents Observacions: Reproducció parcial de l’escriptura No s’explica com Francesc Olivé continuava sent el propietari després d ela venda del Documenta anterior Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 54 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 55 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 56 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 57 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 58 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 6 Retrovenda a favor de Fructuós Andia 1899 AHPB Notari: Joaquim Nicolau (1394/145) Resum/transcripció: 31 juliol 1899 El 1897 Francesc Olivé havia venut la finca a favor de Pere Mestres amb el pacte de poder-la recuperar abans del termini de dos anys. Abans de transcorregut el termini Francesc Olivé exerceix el dret de recuperar la finca que en aquell mateix moment cedeix Fructuós Andia. La finca es descriu igual que en escriptures anteriors amb l’única diferència que gaudeix, a més de mtija ploma d’aigua procedent del Llobregat Observacions: Reproducció parcial de l’escriptura Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 59 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 60 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 61 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 7 Reconeixement límits de les finques de Fructuós Andia, Felip 1901 Bertran i Antoni Baldrich AHPB Notari: Joaquim Nicolau (1394/54) Resum/transcripció: 9 de febrer de 1901 Segons el Registre de la Propietat la finca de Fructuós Andia tenia una cabuda molt inferior a la que realment tenia en realitat la parcel·la. Per subsanar-ho els veïns col·lindants reconeixen els límits de la parcel·la tal i com es troben, sense reclamar cap part. Felip Bertran diu que el límit oriental de la finca que va heretar del seu pare el 1855 era una propietat de Joaquim Castañé, que aquest va establir a Manuel Soler i d’aquet va acabar passant a la família Arnet i després a Fructuós Andia. La finca dels Bertran també procedia d’un establiment fet per Joaquim Castañé el 1845. Entre aquestes dues finques hi ha una paret mitgera tal i com es va pactar en una escriptura privada entre Felip Bertran i Mercè Casas feta el 1895. Antoni Baldrich també reconeix com a límit la paret mitgera existent amb la finca d’Andia . Amb aquest reconeixement de límits dels veïns Fructuós Andia pot procedir a declarar la superfície total de la seva finca sense que hi hagi reclamacions. Observacions: Reproducció de l’escriptura Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 62 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 63 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 64 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 65 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 66 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 67 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 68 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 69 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 8 Venda de la finca feta per Fructuós Andia Echauri a favor de 1904 Dolors Llorach i Ferrer AHPB Notari: Martí Beya (1411/98) Resum/transcripció: 17 maig 1904 Fructuós Andia Echauri, del comerç, ven Dolors Llorach i Ferrer –casada amb Enric Funoll i Vilanova- la finca del Ptuxet que havia adquirit de Pere Mestres el 1899 i que es descriu com “toda aquella casa torre situada en el término municipal de esta ciudad, correspondiente a la sección de San Gervasio de Casolas y call de la Luna, antes del Puchet, senyalada de numero uno y anteriorment de numero 35, compuesta de planta baja y un piso alto, con una porción de terreno secano (...) dotada con un cuarto de pluma de agua del río Llobregat”. El preu escripturat va ser de 14.500 pessetes Observacions: No reproduïda per no aportar dades noves rellevants Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 70 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 9 Venda de la finca feta per Dolors Llorach Ferrer a favor de 1919 Cristina Güell i López AHPB Notari: Antoni Par (1142/124) Resum/transcripció: 27 gener 1919 Venda de la finca feta per Dolors Llorach i Ferrer a favor de Cristina Güell i López, esposa de Josep Bertan i Musitu. La finca es descriu com “Toda aquella casa-torre situada en el término municipal de esta ciudad barrio de San Gervasio de Cassolas y su calle de Manacor, antes de la Luna, y más antes del Puchet, en la que está señalada de numero uno, antes 35, se compone de planta baja y un piso alto, se halla dotada de un cuarto de pluma de agua más un metro cúbico cada 24 horas proveniente del rio Llobregat. Se halla levantada sobre parte de una porción de terreno de superficie 66 areas 92 centiareas y linda por mediodía frente con la calle de Manacor, por la izquierda saliendo oriente con honores de los herederos de don José Rovira; y por poniente derecha y norte espalda con los de los sucesores de Felipe Bertran”. El preu de venda escripturat va ser de 55.000 pessetes Dóna referències de titularitat anteriors i de dominis Observacions: Reproducció de l’escriptura Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 71 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 72 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 73 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 74 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 10 Projecte d’obres de reforma i ampliació 1925 AMCB: Exp. 2637 Resum/transcripció: l’Abril de 1925, mitjançant l’apoderat Francesc Conforto, Josep Bertran i Musitu demana permís a l’ajuntament per a fer obres de reforma a la casa del carrer Manacor 1. Les obres consistien en l’ampliació de part de la planta baixa i l’aixecament d’un pis segons plànols de l’arquitecte Joaquim Manich Comerma. El projecte es va aprovar el juliol del mateix any 1925 Observacions: El plànol marca fossa sèptica Josep Bertran consta com a propietari tot i que la finca era de la seva dona Cristina Güell Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 75 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 76 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 77 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 78 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 79 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 11 Plànol parcel·lari 1929 AMCB: Plànol Martorell E1-c Resum/transcripció: Detall del plànol parcel·lari de Vicenç Martorell on s’aprecia la finca i la seva relació amb la propietat de Bertran i Musitu. Observacions: Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 80 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 12 Venda de la casa a favor d’Erich Victor Zobel 1941 RP Registre 12, finca 239, inscripció 29 Resum/transcripció: El 13 d’agost de 1941 Cristina Güell ven la finca a Erich Victor Zobel Observacions: Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 81 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Doc. 13 Reforma interior de l’edifici 1942 AMCB: Antecedents 23715 Resum/transcripció: El juny de 1942 Eric Zabel demana permís per a fer obres interiors segons un projecte de l’arquitecte Pere Ricart. Es canvia la distribució de planta baixa i pis. Als plànols surt l’espai superior d’estudi. Observacions: Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 82 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 83 ESTUDI HISTÒRIC DE LA FINCA DEL CARRER DE MANACOR, 1 (BARCELONA) Apèndix Documental Veclus s.l. Estudi i documentació del patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic 84