LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 1 La ciutat davant la càmera. imposant gràcies, en part, a la circulació i distri· Imaginaris urbans del s. XIX1 bució de les imatges i la seva sedimentació col· lectiva. Per fer-ho, al llarg del segle la fotografia va desplegar diferents estratègies de represen· Introducció tació, tot explotant les possibilitats específiques Al segle XIX, Barcelona va experimentar una de la càmera, i els seus procediments, amb modificació profunda en la seva forma urbana i aquelles pròpies d’altres llenguatges visuals dels en el seu cos social. Darrere d’aquests canvis hi quals n’era hereva, com, per exemple, les vistes havia imaginaris procedents del liberalisme, la òptiques del segle XVIII, els gravats de llibres de modernitat industrial, l’historicisme medieval o viatges o la pintura de vistes. el lleure urbà. I l’invent de la fotografia hi va te· nir un rol crucial. Va contribuir a dissenyar modes Així, al llarg del segle, es va establir una relació 1 Aquesta exposició s’em· marca en el projecte de de representació i repertoris visuals que van ser estreta entre la definició de la nova Barcelona, recerca Prehistòries de la instal·lació: de l’interior portadors dels nous valors que definirien el que predominantment burgesa, i la seva represen· eclesiàstic barroc a l’interior modern, IP Tomas Macsotay, tació visual al segle XIX. La fotografia va tenir Universitat Pompeu Fabra, era barceloní i modern al segle XIX. Però lluny PGC2018·098348·A·100 (AEI/ de ser-ne un simple mirall, la mirada fotogràfica un paper rellevant en aquests processos que no FEDER, UE). És l’evolució de la investigació feta per a sobre la ciutat va ser un motor de modelatge van ser merament visuals sinó sobretot socials, la publicació Barcelona a la butxaca. La fotografia el 1888: Política, art i record, i implementació, en dotar d’entitat visual dis· polítics i culturals. Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2013. cursos i idees sobre Barcelona que s’acabarien LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 5 1. La ciutat neoclàssica i dels edificis esmentats. Per tot això, ja feia uns les primeres fotografies anys que era motiu recurrent en els gravats d’ar· de Barcelona tistes estrangers, així com també d’estudiants de la Llotja, que hi practicaven l’ús de la càmera A la tardor de 1839 i amb motiu de l’arribada obscura, el dibuix i l’aquarel·la.3 2 Sobre l’arribada de la fotografia a Catalunya, amb el procediment del del nou invent de la fotografia a Barcelona, la daguerreotip, vegeu les La fotografia, una tècnica nova de representa· investigacions de Jep Martí, Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts va publicades al blog “L’àlbum del Jep” [blog d’investiga· organitzar una demostració pública del seu fun· ció de la ciutat, va seguir el patró que ja estava ció personal], URL: https:// lalbumdeljep.wordpress. cionament al pla de Palau.2 Aquesta va consistir establert. Els fotògrafs hi van elaborar vistes del com, i de María de los Santos García Felguera, en la presa d’una vista de la plaça amb la Casa conjunt monumental i la rodalia del port i de la com per exemple “Ramon Alabern i Moles (1811· Xifré, aleshores acabada de construir, i l’edifici Muralla de Mar, però també d’espais nous com 1878)”, Portal Fotografia a Catalunya [blog del MNAC], de la Llotja, reformat amb estil neoclàssic. La tria l’illa d’habitatges formada pel passeig d’Isabel II 30 de maig de 2017, URL: https://www.fotografiaca- d’aquest indret per a la primera fotografia de la i els carrers de la Reina Maria Cristina i de Llauder; talunya.cat/es/blog/ra- mon-alabern-moles. També, ciutat no va ser casual. Des de finals del segle els llocs d’entreteniment i socialització impulsats el catàleg editat per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona El daguerreotip. L’inici de la XVIII, el pla de Palau s’havia convertit en el cor a les Rambles, després de la seva urbanització fotografía, Barcelona, Ajun· tament de Barcelona. 2014. de la Barcelona burgesa. Gaudia d’un projecte i la desamortització del 1836. En aquestes imat· urbanístic d’eixamplament i d’un conjunt monu· ges, com en la majoria dels gravats de l’època, 3 Vegeu·ne alguns exemples a Retrat de Barcelona. mental format pel Palau Reial, la Duana, el por· hi predominen els espais oberts, les avingudes Barcelona: CCCB, Institut Municipal d’Història, vol. 1 tal de Mar i la Font del Geni Català, a més a més en projecció i vista obliqua i una mirada monu· (1995). mental marcada per l’ordre i la claredat. Final· LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 7 ment, i encara de manera més excepcional, havia estat un dels primers retratistes estrangers de tridimensionalitat. De nou, era el pla de Palau Per acabar, des de finals del 1850, l’extensió de els fotògrafs del segle XIX també es van fixar en a establir·se a Barcelona pels volts del 1849. Pro· el principal protagonista, però ara l’experiència la fotografia en paper estava afavorint noves la Ciutadella Militar per copsar·ne el conjunt i, cedia de París, ciutat amb la qual sempre va 4 Se sap que pels volts visual que se suggeria era radicalment diferent: utilitats, com ara la de la diplomàcia. Així ho van amb el pas del temps, el seu desmantellament mantenir el contacte fins al seu retorn definitiu del 1853, Franck ja havia introduït la fotografia en gràcies al dispositiu del visor binocular l’espec· exemplificar les fotografies de l’alemany August paper dins del seu treball, (fotografia pàg. 33). l’any 1857. A més de ser un destacat retratista, com així ho anunciava ell tador experimentava el sentit de la visió de ma· Brauneck, al costat d’altres estrangers com el mateix en oferir “retrats al aviat va sobresortir elaborant el que podem daguerreotip sobre metall nera immersiva en una mena de trànsit corpori britànic Charles Clifford o el francès Jean Lau· o paper”. Vegeu com a Però si bé la fotografia s’acomodà a una re· considerar algunes de les primeres vistes de Bar· exemple l’anunci a Correo cap a l’espai, entre la irrealitat i la representació. rent, que va fotografiar les polítiques de moder· de Barcelona, 14 d’agost presentació urbana ja establerta, a la vegada celona fetes amb paper fotogràfic enlloc del de 1853, p. 4. Aquesta forma visual va despuntar enmig d’una nització que l’Estat va impulsar en temps d’Isa· aquesta va anar introduint maneres de mirar primitiu daguerreotip.4 Repetint motius visuals i 5 Se’n conserven alguns tradició encara molt marcada pel gravat i la mi· bel II. En el cas de Brauneck, l’encàrrec venia exemplars a la Reial Aca· diferents i noves. En alguns casos, trobem foto· punts de vista ja establerts de la ciutat neoclàs· dèmia Catalana de Belles rada monumental, però que remetia a les ex· de l’Ajuntament de Barcelona que, juntament Arts de Sant Jordi. Vam grafies que, repetint el motiu visual, no obstant sica, la fotografia en paper li va permetre im· fer-ne una primera anàlisi periències immersives que ja des del segle XVIII amb la tasca de pintors i dibuixants, li va sol·li· a “De la era primitiva de la això, proposaven una representació on s’elimi· pulsar algunes iniciatives editorials com l’Álbum fotografía a su modernidad: 6 Ho fa sota la raó social proposaven les anomenades vistes òptiques. citar unes fotografies de la visita de la reina a Franck de Villecholle (1816· de Franck et Ce amb seu naven els trets pintorescos i narratius per mirar, Fotográfico. Cataluña (1852), coproduït amb 1906)”, a I Jornadas sobre al número 58 de La Rue Actualment, aquestes fotografies es conserven la ciutat amb motiu de la inauguració de l’Ei· Investigación en Historia de Rochefoucauld de París. de forma més propera, descriptiva i directa trets l’escriptor i literat Santiago Àngel Saura (1818· la Fotografía, Saragossa, Courrier de la Librairie. Jour· a la Biblioteca Nacional de França de París, atès xample.7 En l’esdeveniment commemoratiu, la Institución de Fernando el nal de la Proprieté litteraire d’aquesta modernitat urbana, com la nova ar· 1882).5 En paral·lel, Franck també va introduir Católico, 2017, p. 201·202. et artistique, vol. II, 1857, p. que el 1857 el fotògraf va enregistrar, com a di· fotografia era cooperadora del mateix esdeve· Sobre l’arribada de Franck 934·935. quitectura d’habitatge burgès (fotografia pàg. l’ús de la fotografia estereoscòpica per a la re· de Villecholle a Barcelona, podeu consultar Martí, Jep, 7 García Felguera, M. de los pòsit legal, 8 plaques fotogràfiques majoritària· niment, ja que la producció d’imatges ajudava 30). En d’altres, va ser la novetat de la fotografia presentació de Barcelona. Es tractava d’imat· “El camí cap a 1849: l’any Santos, “Die ersten deutsc· en el que «Franck de Voyen· hen Fotografen im Spanien”, ment de Barcelona i 34 estereoscòpies de vistes a construir significats polítics lligats a l’efemèri· estereoscòpica la que va transformar la mirada ges obtingudes amb una càmera de doble nes» va decidir passar uns a Spanien im Fotobuch. Von 6 dies a Barcelona”, L’àlbum Kurt Hielscher bis Mireia Sen· i monuments d’Espanya. de. Per això l’encàrrec, previ a l’esdeveniment, sobre l’espai, com així va ocórrer amb les imat· objectiu que després, mitjançant l’ús d’un visor del Jep [blog d’investigació tis, Leipzig, Plöttner, 2007, p. personal], 8 de juny de 2018, 39-48. Referència facilitada es va fer pensant en l’àlbum d’obsequi per a la URL: https://lalbumdeljep. ges produïdes per Franck de Villecholle. Aquest binocular per veure-les, provocaven un efecte per Rafel Torrella (Arxiu Foto· wordpress.com. gràfic de Barcelona). mateixa Isabel II (fotografia pàg. 35). 8 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 9 mica. Des del 1800, era un motiu visual recur· vista panoràmica va anar canviant. Una de les ara en una fotografia bidimensional, i el plaer 2. A la recerca d’una rent en el gravat del viatge, ja que permetia a raons d’aquest canvi va ser el creixement pro· de la lectura de l’entramat urbà van ser alguns gramàtica fotogràfica de l’espectador o espectadora fer-se una primera gressiu dels grans nuclis urbans com Barcelona. dels motius més valorats en una època en què la Barcelona del segle XIX impressió de viles i ciutats, abans d’accedir·hi La ciutat industrial patia una modificació d’es· les experiències del viatge i la visió virtuals van a través d’altres imatges de carrers i detalls ar· cala, perquè cada vegada era més extensa, gaudir de molta popularitat, tant en l’àmbit de Amb la fotografia com un nou utensili visual ja quitectònics. En el cas de Barcelona, la munta· experimentava transformacions urbanístiques les imatges com de la literatura.8 assumit, aviat aquesta va començar a explorar nya de Montjuïc va esdevenir l’indret predilec· i arquitectòniques constants, a la vegada que diferents maneres amb les quals copsar la ciu· te des d’on representar la silueta canviant de veia transformat el seu teixit social. En aquestes Un altre recurs que va convertir·se en un signe tat i representar-la. Des de la dècada del 1860, la ciutat i l’entorn natural, sobretot després del circumstàncies, la càmera permetia, ràpida· fotogràfic per excel·lència va ser la imatge his· quan la fotografia en paper ja s’havia conver· treball coordinat pel francès Alexandre de La· ment i amb detall, produir visions de conjunt no· toricista medieval. I és que el procés de canvi 8 Les experiències visuals tit en el nou procediment hegemònic, i fins a borde Voyage pittoresque et historique de l’Es- de la imatge panoràmica, ves, fetes des d’indrets alçats, com ara terrats que va seguir la ciutat industrial va anar acom· en pintura (experiència la celebració de l’Exposició Universal del 1888, pagne (1806-1820). La fotografia va incorporar immersiva) o en fotografia i campanars. La panoràmica feia possible per· panyat d’una nova sensibilitat i atenció cap als (experiència lectora i ob· una gramàtica fotogràfica sobre Barcelona va aquest recurs narratiu des de ben al comença· jectual) van ser àmpliament cebre la ciutat, en via de modernització, amb vestigis arquitectònics del passat. La formulació esteses al llarg del segle anar consolidant-se. Ho va fer gràcies, d’una ment. Vistes de Montjuïc sobre Barcelona, i des XIX. En el primer cas, resulta distància, a la vegada que convidava l’espec· d’una idea de progrés es donava, en part, per un estudi cabdal el treball banda, a l’explotació de les possibilitats pròpies de la Muralla de Mar envers Montjuïc, van ser d’Oettermann, Stephan, tador a entretenir-se a identificar allò que reco· assenyalar un temps històric anterior i diferent. The Panorama: History of que oferia la càmera, i, de l’altra, a l’assimilació un dels motius visuals més comuns de les prime· a Mass Medium, New York, neixia en carrers i edificis. Era un tipus d’imatge També, perquè la demolició d’edificacions anti· Zone Books, 1997. Pel que fa de temes i recursos visuals que imitava d’altres res fotografies fetes a la ciutat (fotografia pàg. la fotografia panoràmica, que alliberava l’espectador dels seus límits físics gues per reformes urbanes o la seva destrucció vegeu Belisle, Brooke. The llenguatges visuals ja esmentats. 49). Però amb l’avenç del segle, la panoràmica Bigger Picture: The Panora- i li permetia alçar·se sobre la ciutat, posant l’ull a causa d’avalots i revolucions també va pro· mic Image and the Global va esdevenir a poc a poc un tret distintiu del Imagination, tesi doctoral, allà on hi havia hagut la càmera (fotografia moure un interès per tot allò que desapareixia Berkeley, University of Cali· Un d’aquests recursos va ser la vista panorà· llenguatge fotogràfic perquè el mateix ús de la fornia, 2012. pàg. 47). La compactació de l’espai, convertit o estava a punt de fer-ho. La imaginació d’un 10 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 11 passat comú, que es palesava gràcies a un lle· més altes, i la fotografia podia contribuir a fer- cumenten la destrucció de les revoltes són una vi, d’obertura cap a noves possibilitats d’infra· gat patrimonial, era part de l’entramat format los visibles d’una manera neta i clara, en diàleg extensió d’aquest discurs conservador. S’acos· estructures, economia i condicions socials. En pels valors associats a la modernització d’una amb el seu entorn urbà contemporani (fotogra- tumava a aplicar el llenguatge ja establert de aquest context, la fotografia va funcionar cada ciutat i a la construcció d’identitats nacionals. fia pàg. 53). la fotografia monumental, però amb l’objectiu vegada més com un utensili de registre i do· A Barcelona, aquest passat es va fer evident en de denunciar les accions dels revoltats. Així es cumentació. Darrere, hi havia la creença que edificis, sobretot, d’origen medieval, que ara Però al segle XIX, a l’arquitectura medieval se palesa en les imatges de la Revolució de Se· entre realitat i imatge es produïa una analogia eren concebuts com un exemple material de la definia de maneres molt diverses, segons les tembre del 1868, en què part de la ciutadania visual que era objectiva i neutra. Per tant, que la dimensió històrica de la ciutat i la seva es· motivacions socials i polítiques que hi havia al es va afegir a la revolta militar contra Isabel II, i a l’hora de documentar allò que estava a punt plendor sociopolítica en aquell temps.9 Al segle darrere. Per a algunes elits de la ciutat era un va atacar alguns edificis religiosos de la ciutat, de desaparèixer, la càmera resultava infal·lible XIX, el repertori fotogràfic entorn de l’historicis· reflex dels orígens de la nació i prova de la ca· en associar l’Església al règim monàrquic (foto- (fotografia pàg. 65). A Barcelona, l’enderroc de me medieval va ser molt voluminós, però asse· pitalitat de Barcelona temps enrere. Però per a grafia pàg. 57). les muralles es va dur a terme en diferents fases. nyalava sempre aquells vestigis, religiosos o ci· la classe obrera i l’ala progressista, pertanyia a Es va iniciar el 1854 pel costat del Pla, però va vils, més útils per explicar la genealogia de la l’Església i, com a tal, era símbol de l’antic règim La sensibilitat historicista és símptoma de can· continuar fins a les dècades del 1870 i 1880 pel ciutat. Per això calia singularitzar-los a través de i suport del poder. Per això, va esdevenir un es· vis profunds en la forma material de Barcelona, vessant de mar. En el transcurs d’aquests anys, la imatge, fer-los visibles gràcies a noves vistes i pai agredit de forma cíclica quan es produïen així com de la pèrdua progressiva d’estructures i la fotografia va elaborar-ne imatges d’estils di· perspectives. Així ho il·lustra un dels elements ar· revoltes i motins populars. En la mesura que la vestigis arquitectònics de la ciutat emmurallada. versos, però, amb el temps, es va imposar el 9 Roca Vernet, Jordi, “Els quitectònics més representats al segle XIX com fotografia del segle XIX era una tecnologia en historicismes de la revolució Perquè una altra forma de definir la ciutat mo· documental, que contrastava amb la mirada liberal: nous significats per van ser els campanars de les diferents esglési· mans, sobretot, de les elits urbanes, es va con· als espais de Barcelona”, derna al segle XIX era des de l’esbudellament més nostàlgica i costumista pròpies del dibuix Cercles. Revista d’Història es de la ciutat com Santa Maria del Mar, Santa vertir en un recurs per estendre la seva visió de Cultural, 19, 2016, p. 305· i l’enderroc. La destrucció de muralles i carrers i l’aquarel·la. Aquests pertanyien a l’àmbit de 330, DOI: 10.1344/cer· Maria del Pi o la Catedral. Eren les estructures la ciutat. En aquest sentit, les fotografies que do· cles2016.19.1012. antics suposava afirmar la idea d’extensió i can· les arts plàstiques i, sovint, s’utilitzaven també 12 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 13 per testimoniar els canvis urbans i el trànsit de la l’administració i l’empresa. En molts d’aquests sos administratius, bé per interessos publicitaris, ella comprimia grans estructures en els límits i Barcelona vella a la Barcelona nova. No ende· casos, la imatge es complementava amb infor· en el darrer quart del segle van proliferar imat· l’espai bidimensional de la fotografia, al mateix bades, ho feien apropant-se al registre del pin· mació escrita i xifres que indicaven dimensions, ges que, si bé algunes es traduirien en forma de temps que n’accentuava la tridimensionalitat i toresquisme i l’estètica romàntica evidenciant com una forma de potenciar la idea de progrés gravat en premsa industrial, podem afirmar que la impressió d’expansió gràcies a la fuga de les així que, en les imatges de la ciutat, més que la en l’evolució material i tecnològica de la ciutat. són un producte eminentment fotogràfic. línies dels espais i objectes fotografiats (fotogra- realitat en si mateixa, són els valors associats a Aquí, la funció de la fotografia, a més d’eviden· fia pàg. 79). cada llenguatge allò que les caracteritza.10 ciar o constatar, era representar la mesura (fo- La profusió de fotografia de tema industrial va tografia pàg. 75). anar institucionalitzant recursos visuals amb què Finalment, la fotografia també es va obrir a nous representar estructures de grans dimensions. No temes i punts de vista a mesura que noves for· En el pla estètic, la conseqüència va ser que la es tractava només de recursos que aportaven mes d’utilitzar·la es van imposar amb l’avenç fotografia va contribuir a la normalització visu· 10 És a dir, que els llenguat· solucions en la seva representació, sinó que ges artístics no produeixen, del segle XIX. D’uns inicis molt vinculats al gra· al dels materials industrials, les noves estructu· de forma pròpia i essencial, també transmetien valors com els de progrés, un tipus d’imatge sinó que vat i la pintura, a poc a poc, la representació res arquitectòniques i d’enginyeria, així com la aquesta sovint és producte creixement i expansió il·limitada. A Barcelona, dels valors amb què aquests fotogràfica de la ciutat es va anar sofisticant, al maquinària pesada i els nous mitjans de trans· llenguatges són definits i el mestratge d’aquest tipus de fotografia es va usats. Aquesta comprensió mateix temps que la càmera assumia nous rols port com el ferrocarril. Per tant, en el canvi del sistèmica dels camps i els produir en el darrer quart del segle XIX i va tenir llenguatges artístics proce· estètics i discursius, com ara el del progrés tec· llenguatge arquitectònic del segle XIX, l’aten· deix de la perspectiva d’es· en el fotògraf Pau Audouard un dels seus mà· tudi de la sociologia de l’art. nològic. En aquest sentit, la consolidació de l’ús ció per les estructures, les transparències lumí· Ens basem en Peist, Nuria, xims exponents. Així, per exemple, en les foto· “Historia del arte, estudios vi· de la càmera fotogràfica com un dispositiu de niques, les noves possibilitats físiques d’alçada i suales y sociología del arte: grafies de les obres del Port de Barcelona ela· un debate ideológico·disci· documentació amb un clar estatut probatori va connexió es produiria en gran part gràcies a la plinar”, MILLCAYAC. Revista borades el 1896, Audouard va aplicar·hi el punt Digital de Ciencias Sociales, reforçar la seva presència en espais nous com seva representació fotogràfica. Bé per interes· vol. 1, núm. 1, 2014, p. 31·48. de vista nuclear: la “L” invertida i obliqua. Amb 14 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 15 3. 1888: una cruïlla de trobar temes i esquemes de representació dels a l’esdeveniment. Finalment, i tenint en compte monument a Colom, concebut per l’arquitec· models visuals primers temps de la fotografia amb nous inte· els diferents actes que es van succeir pels volts te Gaietà Buïgas i Monravà, i l’atracció del glo· ressos i fórmules visuals que eren pròpies dels de l’Exposició Universal, trobem una fotografia bus captiu que, ubicat fora del recinte del parc Si hi ha un esdeveniment que va posar de ma· canvis experimentats per Barcelona al llarg del que va començar a introduir alguns aspectes de la Ciutadella, oferia la possibilitat de copsar nifest el rol de la fotografia en la definició de segle (fotografia pàg. 86). sobre l’efímer i el fet d’actualitat, com l’arriba· Barcelona des del cel. El fotògraf Antoni Esplu· Barcelona al segle XIX aquest va ser, sens dubte, da i comitiva de la reina regent Maria Cristina gas va dedicar sèries fotogràfiques a totes dues l’Exposició Universal del 1888. Els preparatius en D’entre el corpus fotogràfic del 1888, cal desta· d’Habsburg·Lorena o la inauguració del monu· atraccions, amb desenes d’imatges. En aques· urbanisme, arquitectura, relacions institucionals car la sèrie que el mateix fotògraf Pau Audouard ment a Joan Güell i Ferrer. També, fotografies tes, sovint el fotògraf en realça les estructures i i públic van comportar un augment inèdit de va produir entorn del recinte firal del parc de la cedides per Pau Audouard, del recinte firal del els materials constructius, és a dir, la seva condi· vistes fotogràfiques de la ciutat des del 1886, així Ciutadella, sobre la qual en va obtenir l’exclusi· Parc, que es van distribuir internacionalment, en ció tècnica i innovadora. Aprofita les possibilitats com també la mobilització de molts fotògrafs va fotogràfica. Aquest i el seu equip van fer un diaris com Le Monde Illustré o L’Univers Illustré, que li brinda la bastida i les dimensions colossals barcelonins. Vistes dels nous espais que al llarg seguiment de la construcció dels pavellons i va en un format híbrid entre fotografia i gravat mit· del monument. També, l’altitud extraordinària del segle havien esdevingut paradigmàtics de produir col·leccions fotogràfiques en diferents jançant la premsa industrial del període.11 que ambdues atraccions havien assolit (foto- la ciutat van començar a conviure amb d’al· formats, amb l’objectiu de recollir els edificis i grafia pàg. 99). D’altra banda, Antoni Esplugas tres de la Barcelona monumental, així com tam· les àrees més significatius de la fira; mentre que D’altra banda, l’Exposició Universal del 1888 va va aprofitar el seu vincle comercial amb l’ex· bé de les noves atraccions urbanes impulsades d’altres professionals van esquivar les diferents reunir al seu voltant diferents novetats urbanísti· plotació del globus captiu per ascendir equipat 11 amb motiu de l’esdeveniment. Per tant, l’Expo· restriccions per fotografiar els pavellons de l’Ex· Vegeu, per exemple, L’Uni- vers Illustré, 8 de setembre ques i atraccions per a l’entreteniment ciutadà. amb una càmera de fotografia i assajar algunes de 1888; Le Monde Illustré, sició Universal va esdevenir una cruïlla on es van posició i noves àrees que van ser equipades per 15 de setembre de 1888. Dues de les més populars van ser l’edificació del fotografies aèries. En el seu registre, conservat 16 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 17 actualment a l’Arxiu Nacional de Catalunya, hi Heliogràfica Espanyola (Thomas, Mariezcurrena, les Corts Catalanes, la plaça d’Urquinaona i el gudes, places obertes i espaioses, àrees venti· consten unes cinc fotografies, per bé que se’n Joarizti i Serra) havien demanat a Félix Mayet passeig de Sant Joan. Les vistes sobre l’Eixample lades i lluminoses, sovint fruit de l’enderroc i la coneixen tres, que avui en dia són considerades que aprofités algun dels seus ascensos per foto· es van enfocar, sobretot, en el seu avenç urba· reforma urbana, eren, en part, producte d’una 15 Sobre els principis que les primeres de la història de la ciutat (fotografia grafiar la ciutat amb una “màquina instantània” comparteixen el disseny de l’espai modern i liberal i la nístic i arquitectònic. També, en l’activitat que, concepció urbana que estava marcada per la pàg. 100).12 Però Esplugas s’inscriu en una tradi· que li proporcionarien ells mateixos.13 representació fotogràfica, la reforma urbanística progressivament, es va anar entreobrint al vol· cultura visual de l’època i la recerca d’experi· d’Haussmann a la ciutat ció que ja tenia alguns precedents a Barcelona, de París n’és el cas més tant de l’habitatge, l’oci i el comerç de la zona. ències estètiques a l’hora de contemplar el cos paradigmàtic. Vegeu, per encara que no n’hagin sobreviscut les fotografi· Durant el primer mig segle de fotografia a Bar· exemple, Rizov, Vladimir, L’urbanisme burgès, caracteritzat per espais material de la ciutat: el que era bell, pintoresc, “The photographic city. es. Entre el 1850 i el 1880, la ciutat ja havia allot· celona, la càmera es va centrar gairebé només Modernity and the origin of amplis i lluminosos així com llargues avingudes, harmoniós, equilibrat (fotografia pàg. 108). Així, urban photography”, City, jat diferents enlairaments d’aeronautes, des en la ciutat vella. Deixant de banda algunes ex· 2019, vol. 23, núm. 6, p. 12 Dues es poden veure 774-791. Però el fenomen es estava, de fet, molt influenciat per nocions de la transformació urbana liberal i la cultura visual reproduïdes a Introducció a produeix arreu. Vegeu, per dels Camps Elisis (l’actual passeig de Gràcia) i cepcions com els àlbums de Joan Martí i de F. J. la història de la fotografia a exemple, Jacobs, Steven; visualitat, com ara transparència, ordre, equili· moderna són dues cares de la mateixa mone· Catalunya, Barcelona, Ma· Notteboom, Bruno, “Pho· la Plaça de Toros de la Barceloneta. S’especula Álvarez,14 no és fins cap al 1880 que l’Eixample va drid, Lunwerg, 2000, p. 69. tography and the Spatial bri i línies de fuga. La seva representació foto· da, vasos comunicants. És a dir, que la concep· Una tercera ha estat recent· Transformations of Ghent, que des de la dècada del 1850 s’havien utilit· adquirir entitat urbana i va esdevenir rellevant ment adquirida per l’Arxiu 1840·1914”, Journal of Urban gràfica era, per tant, una juxtaposició de criteris ció liberal de l’espai urbà es pensava en termes Fotogràfic de Barcelona. History, 2016, p. 1·16, DOI: zat alguns d’aquests enlairaments per prendre per a la fotografia (fotografia pàg. 110-111). Així 10,1177/0096144216629969. 13 La Vanguardia, 23 d’agost La influència no és només espacials i visuals compartits. És a dir, la forma visuals i part de la cultura visual moderna s’arti· fotografies aèries rudimentàries, com així hauria doncs, a l’abundant producció de vistes de Bar· de 1882, p. 5366. sobre la noció d’espai, sinó 15 en general, sobre tot tipus de concebre la reforma espacial de la ciutat, culava entorn de la representació de l’espai. 14 Ens referim, per al primer d’espais i pràctiques on es pogut ocórrer amb l’artista Alfred Guesdon per celona promoguda des de l’Exposició Universal, cas, a l’àlbum Bellezas de desenvolupa el subjecte sobretot en les àrees d’acció burgesa, era inter· Barcelona (1874) i, per al liberal i on la visió i la “llu· elaborar algunes de les seves vistes de Barce· aviat es van incorporar com a nous temes els segon, a l’Álbum fotográ- minositat” tenen un paper dependent de nocions sobre visualitat com ara Un altre fenomen molt vinculat a l’Exposició Uni· fico de los monumentos y central. Vegeu Otter, Chris, lona i altres ciutats d’Espanya. Però el que és primers trams urbanitzats com la plaça de Ca· edificios más notables que The Victorian Eye: A Political claredat, lluminositat, amplitud. Les fotografies versal del 1888 va ser l’augment gradual d’imat· existen en Barcelona, con History of Light and Vision in segur és que el 1882, membres de la Societat talunya, el passeig de Gràcia, la Gran Via de su correspondiente descrip- Britain, 1800·1910, Chicago, ción (1872). Chicago UP, 2008. de Barcelona en què predominen grans avin· ges de caràcter informatiu, basades en fets 18 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 19 d’actualitat. Perquè l’atenció que va despertar tar-la. La cobertura gràfica va ser extraordinària tat —com a ens polític, històric i productiu— es el moviment dels individus fos un inconvenient. l’organització i celebració de l’esdeveniment en diferents mitjans, tot combinant fotografies i definia per mitjà de l’urbanisme, l’arquitectura, Arribats a aquest punt, la fotografia estava en va suposar un augment de la imatge fotogrà· dibuixos. Els llocs i els punts de vista reiteraven el monument i la tecnologia. Però al darrer terç via de prendre el relleu al dibuix com a nou llen· fica en mitjans impresos com eren les revistes il- la tradició fotogràfica que s’havia anat forjant del segle això va donar un tomb. La població guatge de la crònica i el relat realista, i s’apro· lustrades. En el darrer terç del segle XIX la indús· al llarg del segle, però el sentit de la imatge re· de Barcelona havia crescut en més de mig milió pava cap a formes de representar la ciutat ja tria fotogràfica havia evolucionat prou perquè sultava molt diferent. Ara l’objectiu era repre· d’habitants. I les reformes urbanístiques, deixant eminentment fotogràfiques, amb gairebé tot a els fotògrafs disposessin d’emulsions més sensi· sentar la ciutat a través de l’accident, de l’alte· de banda l’especulació immobiliària, havien punt per a la cultura visual popular i de masses bles i, per tant, més ràpides. Això va permetre ració precisament de la seva fesomia habitual. contribuït al sanejament i a la disminució de la del segle XX. escurçar els temps d’exposició i poder captar Es tractava de repetir la imatge recognoscible densitat de població. La imatge fotogràfica de la vida al carrer. Aquests canvis tecnològics van de Barcelona per captar-ne l’aspecte més nou Barcelona, en conseqüència, va començar a fer possible la fotografia d’esdeveniments, tot i i sorprenent (fotografia pàg. 117). representar la multitud com un nou tret definidor que ja feia anys que la premsa local recorria al de la ciutat. El seu protagonisme va prendre for· gravat, sovint a partir de fotografies, per il·lus· A un augment de l’efemèride, va sumar-s’hi una ma en espais d’oci, en esdeveniments massius i trar les notícies de la ciutat.16 Un exemple para· presència més gran de les persones. En la foto· al carrer (fotografia pàg. 127). Tècnicament, la digmàtic d’aquesta nova tendència és la ne· grafia urbana del segle XIX, la ciutadania hi apa· 16 Vegeu, per exemple, el fotografia, ara sí, disposava de procediments gravat de l’incendi del Pa· vada que va caure sobre Barcelona el febrer reixia amb comptagotes. Un sector d’aquesta lau Reial al pla de Palau, fet a base d’una fotografia de fotoquímics gairebé instantanis: la multitud, el de 1887. Nombrosos fotògrafs i periodistes de ja tenia un altre espai de representació com Joan Martí i un croquis de Ri· galt publicat a La Ilustración moviment i l’acció es van convertir en una re· Española y Americana, 8 de revistes il·lustrades van sortir als carrers per retra· eren les galeries de retrat. D’altra banda, la ciu· gener de 1876, p. 4. alitat que la càmera podia captar, sense que 20 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 21 Epíleg: nes, objectes i esdeveniments que transmetien La Ilustración. Revista Hispano-Americana, entre especialment gràcies a la seva capacitat de re· el rol de la imatge impresa visions de Barcelona que, amb vocació de con· d’altres. El fenomen no va ser exclusiu de Barce· dundància i de forma paral·lela a la circulació sens, aspiraven a ser assumides pel conjunt de lona, sinó que el trobem en d’altres ciutats d’Es· de fotografies i àlbums sobre la ciutat. Per tant, La fotografia no és una imatge unívoca ni estàti· la ciutadania. panya i d’Amèrica llatina, a més d’altres països va ser una altra via per la qual la fotografia va ca. Des dels seus inicis i fins a finals del segle XIX, occidentals. Entre els denominadors comuns contribuir a fer que els imaginaris urbans pren· es va veure influenciada per altres llenguatges En aquest trànsit entre visions pròpies dels ima· podem assenyalar un tractament divulgatiu, guessin cos i fossin assumits gràcies a la seva re· visuals i suports materials, a més d’anar variant ginaris burgesos industrials i l’assumpció inter· domèstic i d’entreteniment de la informació, presentació visual. els seus propis procediments. Part de la seva classista, hi va tenir un paper determinant la 18 Vegeu Mallart, Lucila, que de fons sostenia una certa educació en les “Premsa il·lustrada i cons· incidència a l’hora de sedimentar representa· imatge impresa en la premsa il·lustrada de trucció d’imaginaris nacio· formes de mirar i comprendre els fenòmens de Núria F. Rius nals a la Catalunya de finals cions i significats de Barcelona va passar per l’època, aleshores emergent i en via de proli· del segle XIX: La Ilustració la modernitat industrial, urbana i nacional en la Universitat Pompeu Fabra catalana com a cas d’estu· aquesta mutabilitat que li va permetre ser cada feració, gràcies també a l’augment en l’hàbit di”, a Imaginaris nacionals seva heterogeneïtat. Aquestes formes de mirar moderns. Segles XVIII-XXI, vegada més ubiqua i persuasiva. Adaptant-se a de la lectura,17 perquè va fer que els discursos ed. Joaquim Capdevila, es comunicaven a còpia d’utilitzar un repertori Mariona Lladonosa i Joana Soto, Lleida, Edicions de la les diferents possibilitats tècniques que li oferien contemporanis entorn de Barcelona passessin visual que hem assenyalat al llarg del text i que, Universitat de Lleida, 2015, els mitjans d’impressió del segle, la fotografia es del debat públic a l’àmbit domèstic, contribuint p. 197·214; D’Argenio, Maria de fet, era sovint transnacional, en trobar-lo sota Chiara, “Visualidad, moder· nidad y prensa ilustrada en va anar inscrivint en l’àmbit del llibre de viatge, a la familiarització i divulgació dels trets distintius América Latina (1880-1950)”, formes molt semblants en d’altres publicacions, 17 Vegeu l’estudi que fa Revista Iberoamericana, vol. 18 la premsa industrial, els cromos, els calendaris i de la ciutat moderna gràcies a les nombroses Isaura Solé a La configura- 85, núm. 267, abril·juny 2019; procedents d’altres països i ciutats. La imatge ció de la indústria gràfica a Rodríguez·Galindo, Vanesa, les guies urbanes. Per tant, sola o amalgamada fotografies impreses en les pàgines de revistes Barcelona durant la segona Madrid on the Move: Fe- impresa va ajudar a naturalitzar els nous espais meitat del segle XIX (1845- eling Modern and Visually amb altres tècniques visuals, la fotografia va re· com La Ilustración Española y Americana, La 1900), tesi doctoral, Barcelo· Aware in the Nineteenth i els nous punts de vista sobre la Barcelona que na, Universitat de Barcelona, Century, Manchester, Manc· presentar, una vegada i una altra, àrees, faça· Ilustració Catalana (primera etapa 1880·1894) o 2020, p. 41·45. hester UP, 2021. s’havia anat transformant al llarg del segle XIX, 22 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 23 pàg. 25: Port de Barcelona i Muralla de Mar c.1876 Autoria desconeguda Fons Ajuntament de Barcelona pàg. 26: Pla de Palau c.1876 Autoria desconeguda Fons Ajuntament de Barcelona Pla de Palau. La Llotja de Mar c.1860 Autoria desconeguda Fons Ajuntament de Barcelona LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 27 Pla de Palau. Pla de Palau. Portal de Mar Palau Reial 1852 1863 Alexis Gaudin Ernest Lamy Fons Família Col·lecció de positius d’Alòs i de Dou sobre paper de l’AFB 28 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 29 pàg. 30: Casa Vidal-Quadras des del passeig de la Muralla de Mar c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Passeig de la Muralla de Mar Muralla de Mar c.1860 c.1860 Autoria Autoria desconeguda desconeguda Col·lecció de positius Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 31 Porta del Socors La Ciutadella Vista panoràmica de la Ciutadella 1874 de la Ciutadella c.1888 Joan Martí c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius Autoria sobre paper de l’AFB desconeguda Col·lecció de positius Fons Antoni sobre paper de l’AFB Bulbena Tusell 32 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 33 pàg. 35: Visita de la reina Isabel II a Barcelona. Pla de Palau ornat Setembre del 1860 August Brauneck Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 34 pàg. 37: Visita de la reina Isabel II a Barcelona Port de Barcelona, pavelló per a la recepció de la reina Setembre del 1860 August Brauneck Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Visita de la reina Pavelló de l’Exposició Industrial i Isabel II a Barcelona Artística del Principat de Catalunya Camps Elisis, organitzada amb motiu de la visita Llotja Reial de la reina Isabel II a Barcelona Setembre del 1860 Setembre del 1860 August Brauneck August Brauneck Col·lecció de positius Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB sobre paper de l’AFB 36 pàg. 38: Plaça Reial c.1874 Joan Martí Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Gran Teatre del Liceu La Rambla. Casino Mercantil ornat c.1873 per celebrar la pau de Tetuan Marcos Sala Març del 1860 Fons Ajuntament Autoria de Barcelona desconeguda Fons Editorial López LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 39 Vista panoràmica de Barcelona 1888 Antoni Esplugas Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 40 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 41 pàg. 43: Vista de la ciutat des de Montjuïc c.1870 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Port de Barcelona des de Miramar c.1885 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 42 pàg. 45: Vistes de la ciutat des del campanar de l’església de Santa Maria del Pi c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 44 pàgs. 46 i 47: Vistes de la ciutat des del campanar de l’església de Santa Maria del Pi c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 46 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 47 pàg. 49: Platja de Sant Bertran, portal de Santa Madrona i baluard del Rei des del Morrot 1852 Franck de Villecholle Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 48 pàg. 51: Vista de Ciutat Vella des d’un terrat del carrer de Ferran c. 1860 Autoria desconeguda Fons Antoni Bulbena Tusell 50 pàg. 52: Absis i campanar de l’església de Santa Maria del Pi des d’un terrat del carrer d’en Quintana c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Campanars i absis de la Catedral de Barcelona des de l’església dels Sants Just i Pastor c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 53 Palau Reial Menor 1850·1856 Franck de Villecholle Catedral de Barcelona. Torre del Rellotge Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB c.1860 J. E. Puig Fons Joan Roura 54 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 55 Enderroc de l’Església de Sant Miquel. 1868 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 56 Església de Sant Miquel. Catedral de Barcelona. Catedral de Barcelona. Catedral de Barcelona. Home armat fent guàrdia Soldat fent guàrdia al Soldat davant la porta de Antic basament de la durant la Revolució de claustre durant la la Pietat durant la façana principal demolit Setembre Revolució de Setembre Revolució de Setembre el 1888 1868 1868 1868 1888 Joan Martí Joan Martí Joan Martí Autoria Col·lecció de positius Fons Comissió Provincial Fons Comissió Provincial desconeguda sobre paper de l’AFB de Monuments Històrics i de Monuments Històrics i Col·lecció de positius Artístics de Barcelona Artístics de Barcelona sobre paper de l’AFB 58 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 59 pàg. 60: Catedral de Barcelona. Façana principal Abril del 1887 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Plaça Nova. Torres de la muralla romana c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 61 pàg. 63: Platja de Sant Bertran i muralla des del Morrot c. 1852 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 62 pàg. 64: Les Drassanes de Barcelona c.1855 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Enderroc del baluard del Rei de la muralla c.1888 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 65 pàg. 67: Portal de Santa Madrona i baluard del Rei c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Baluard del Rei i portal de Santa Madrona c.1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 66 pàg. 69: Estació de Barcelona c. 1860 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 68 pàg. 70: Estació de Sant Bertran c.1886 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs Tren de la Compañía Anónima de Tranvías y Ferrocarriles Económicos de Barcelona c.1885 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 71 pàg. 72: Construcció del mercat del Born c.1875 Manuel Maury Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Construcció del mercat del Born c.1875 Manuel Maury Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 73 pàg. 74: Mercat de Sant Antoni 1882 Adrià Torija Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Torre de les Aigües del Besòs de la Companyia d’Aigües de Barcelona 1888 Autoria desconeguda Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 75 pàg. 77: Obres del Port de Barcelona 1896 Pau Audouard Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 76 pàgs. 78 i 79: Obres del Port de Barcelona 1896 Pau Audouard Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 78 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 79 pàg. 81: Parc de la Ciutadella. Construcció del pavelló de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona 1887 Pau Audouard Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 80 pàg. 82: Parc de la Ciutadella. Construcció dels pavellons de l’Exposició Universal de Barcelona 1887 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs Passeig de Colom c.1886 J. E. Puig Fons Joan Roura LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 83 pàg. 85: Parc de la Ciutadella. Exposició Universal de Barcelona 1888 Autoria desconeguda Fons Joan Roura Parc de la Ciutadella. Hivernacle de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Pau Audouard Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 84 pàg. 87: Parc de la Ciutadella. Secció Marítima de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 J. E. Puig Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Passeig de Colom. Hotel Internacional 1888 Centro Fotográfico Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 86 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 87 Maqueta de l’estàtua de Colom. Fotomuntatge 1888 Antoni Esplugas Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 88 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 89 pàg. 91: Base del monument a Colom 1887 Antoni Esplugas Família Pellicer i Martí 90 Construcció del Construcció del Construcció del monument a Colom monument a Colom monument a Colom 1888 1888 1888 Autoria Antoni Esplugas Antoni Esplugas desconeguda Fons Narcís Cuyàs Fons Joan Roura Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 92 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 93 pàg. 94: Bastida del monument a Colom 1888 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs Vista de la bastida del monument a Colom des d’un terrat 1888 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 95 pàgs. 97 i 98: Exposició Universal de Barcelona. Globus captiu 1888 Antoni Esplugas Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 96 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 97 Exposició Universal de Exposició Universal de Barcelona. Globus captiu Barcelona. Globus captiu 1888 1888 Antoni Esplugas Autoria desconeguda Fons Narcís Cuyàs Fons Joan Roura 98 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 99 pàgs. 100 i 101: Exposició Universal de Barcelona Vista aèria presa des del globus captiu 1888 Antoni Esplugas Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 100 pàg. 103: Plaça de Catalunya. A primer terme, el Circo Ecuestre Barcelonés; a l’esquerra, el Panorama Waterloo; al fons La Pajarera i el passeig de Gràcia 1888·1890 Autoria desconeguda Fons Antoni Bulbena Tusell 102 pàg. 104: Plaça de Catalunya i carrer de Fontanella 1888 J. E. Puig Fons Joan Roura Plaça de Catalunya Plaça de Catalunya 1887 1892·1895 Autoria A. S. Xatart desconeguda Col·lecció de positius Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB sobre paper de l’AFB 104 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 105 pàg. 107: Plaça d’Urquinaona c.1887 Pau Audouard Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 106 pàg. 109: Gran Via de les Corts Catalanes c.1880 Antoni Esplugas Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Passeig de Sant Joan c.1888 J. E. Puig Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 108 Construcció de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona 1865 Marcos Sala Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 110 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 111 pàg. 113: Passeig de Gràcia c.1887 Pau Audouard Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 112 pàg. 115: Nevada a Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes 10-11 de febrer de 1887 Pau Audouard Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 114 Nevada a Barcelona. Nevada a Barcelona. Nevada a Barcelona. Nevada a Barcelona. Plaça Reial Plaça d’Antonio López Port de Barcelona Terrats de Ciutat Vella. 10-11 de febrer de 1887 10-11 de febrer de 1887 10-11 de febrer de 1887 A primer terme, el campanar de l’església dels Sants Just i Pastor Antoni Esplugas Antoni Esplugas Antoni Esplugas 10-11 de febrer de 1887 Fons Narcís Cuyàs Fons Narcís Cuyàs Fons Narcís Cuyàs Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs 116 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 117 pàg. 118: Nevada a Barcelona. Pati de l’Hospital de la Santa Creu 10-11 de febrer de 1887 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs Nevada a Barcelona. La Rambla, pla de l’Ós 10-11 de febrer de 1887 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 119 pàg. 121: Passeig de Colom des del monument a Colom 1888 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs 120 Passeig de Colom Passeig de Colom. Avinguda del Marquès 1888 Festes del quart centenari de l’Argentera del descobriment Antoni Esplugas d’Amèrica 1888 Fons Narcís Cuyàs 1892 J. E. Puig Antoni Esplugas Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 122 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 123 pàg. 125: Plaça de toros El Torín c.1890 Antoni Esplugas Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB Passeig de Colom 1888 J. E. Puig Col·lecció de positius sobre paper de l’AFB 124 pàg. 126: Frontó Barcelonès c.1900 Antoni Esplugas Fons Narcís Cuyàs La Rambla Carrer de Ferran c.1888 c.1890 J. E. Puig J. E. Puig Col·lecció de positius Fons Joan Roura sobre paper de l’AFB LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 127 Bibliografia MALLART, Lucila. “Illustrated Media, the Built En· RODRÍGUEZ-GALINDO, Vanesa. Madrid on the vironment and Identity Politics in Fin-de-siècle OTTER, Chris. The Victorian Eye: A Political History Move: Feeling Modern and Visually Aware in the Catalonia: Printing Images, Making the Nati· of Light and Vision in Britain, 1800-1910. Chica· Nineteenth Century, Manchester: Manchester BELISLE, Brooke. The Bigger Picture: The Pano- on”, Cultural History, 4(2), 2015, p. 113·135. DOI: go: Chicago UP, 2008. UP, 2021. ramic Image and the Global Imagination, tesi 10.3366/cult.2015.0090 doctoral. Berkeley: University of California, 2012. PEIST, Nuria. “Historia del arte, estudios visuales y SOLÉ, Isaura. La configuració de la indústria grà- – “Premsa i·lustrada i construcció d’imaginaris sociología del arte: un debate ideológico·disci· fica a Barcelona durant la segona meitat del D’ARGENIO, Maria Chiara. “Visualidad, mo· nacionals a la Catalunya de finals del segle XIX: plinar”. MILLCAYAC. Revista Digital de Ciencias segle XIX (1845-1900), tesi doctoral. Barcelona: dernidad y prensa ilustrada en América Latina La Ilustració catalana com a cas d’estudi”. A: Sociales, vol. 1, núm. 1, 2014, p. 31·48. Universitat de Barcelona, 2020. (1880·1950)”. Revista Iberoamericana, vol. 85, Imaginaris nacionals moderns. Segles XVIII-XXI, núm. 267, abril·juny 2019. ed. Joaquim Capdevila, Mariona Lladonosa i Retrat de Barcelona. Barcelona: CCCB, Institut Joana Soto. Lleida: Edicions de la Universitat de Municipal d’Història, vol. 1 (1995). Recursos electrònics GARCÍA FELGUERA, M. de los Santos. “Die ersten Lleida, 2015, p. 197·214. deutschen Fotografen im Spanien”. A: Spanien RIZOV, Vladimir. “The photographic city. Moder· MARTÍ, Jep. “L’àlbum del Jep” [blog d’investi· im Fotobuch. Von Kurt Hielscher bis Mireia Sentis, NAVAS FERRER, Teresa. “La construcción simbóli· nity and the origin of urban photography”. City, gació personal], URL: https://lalbumdeljep.wor- Leipzig, Plöttner, 2007. ca de una capital. Planeamiento, imagen turís· 2019, vol. 23, núm. 6, p. 774·791. dpress.com. tica y desarrollo urbano en Barcelona a principi· Introducció a la història de la fotografia a Cata- os de siglo XX”. Scripta Nova. Revista Electrónica Roca Vernet, Jordi, “Els historicismes de la re· GARCÍA FELGUERA, M. de los Santos. “Ramon lunya. Barcelona, Madrid: Lunwerg, 2000. de Geografía y Ciencias Sociales, 493(13), 2014. volució liberal: nous significats per als espais Alabern i Moles (1811·1878)”. Portal “Fotografia de Barcelona”, Cercles. Revista d’Història Cul- a Catalunya” [blog del MNAC], 30 de maig de JACOBS, Steven; NOTTEBOOM, Bruno. “Pho· URL: https://revistes.ub.edu/index.php/Scripta- tography and the Spatial Transformations of Nova/article/view/15002/18355 tural, 19, 2016, p. 305·330, DOI: 10.1344/cer· 2017, URL: https://www.fotografiacatalunya.cat/ cles2016.19.1012. es/blog/ramon-alabern-moles Ghent, 1840·1914”. Journal of Urban History, 2016, p. 1·16, DOI: 10,1177/0096144216629969. OETTERMANN, Stephan. The Panorama: History of a Mass Medium. New York: Zone Books, 1997. 128 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 129 Edita Publicació Crèdits exposició Administració: Agraïments Elena Sigalés / AFB Organització: La ciutat davant la càmera. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona Ajuntament de Barcelona Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Imaginaris urbans al s. XIX. Còpia digital: agraeix la seva col·laboració en 17 de juny · 23 d’octubre de 2022 NIT New Image Texture SL Consell d’Edicions i Publicacions aquest projecte expositiu a Núria Institut de Cultura. de l’Ajuntament de Barcelona: Disseny gràfic exposició i difusió: Bosom de l’Arxiu Històric Ciutat Ajuntament de Barcelona Organització: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Julia Rubé Rivarola. Tinta en lata de Barcelona, a Imma Navarro Jordi Martí Grau, Marc Andreu Autora dels textos: de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Acebal, Águeda Bañón Pérez, Institut de Cultura. Ajuntament de Núria F. Rius Barcelona Disseny i maquetació a la Bibliothèque Nationale de Xavier Boneta Lorente, Marta Clari publicació digital: France, a Lucila Mallart, a Jep Martí Padrós, Núria Costa Galobart, Sonia Disseny i maquetació: Cap del projecte: Julia Rubé Rivarola. Tinta en lata i a Pep Parer. Frias Rollon, Pau Gonzàlez Val, Laura Julia Rubé Rivarola. Tinta en lata Oleguer Benaiges, responsable de Pérez Castaño, Jordi Rabassa Mas· l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona Producció i muntatge exposició: sons, Joan Ramon Riera Alemany, Digitalització: Maud Gran Format S L Aquesta exposició compta amb Pilar Roca Viola, Edgar Rovira Jordi Calafell / AFB Comissariat: Núria F. Rius Prestadors: el suport del projecte d’investiga· Sebastià i Anna Giralt Brunet. Correcció lingüística i traduccions: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona ció PGC2018·098348·A·100 (MCIU/ Linguaserve Internacionalización Assessorament i coordinació: Directora de Comunicació: (AHCB) Jordi Calafell / AFB AEI/FEDER, UE): «Prehistòries de la Águeda Bañón de Servicios, SA Rafel Torrella / AFB Assegurança peces: instal·lació: de l’interior eclesiàstic barroc a l’interior modern», de la Directora de Serveis Editorials: ©de l’edició 2022 Conservació preventiva: HISCOX S A Universitat Pompeu Fabra. Núria Costa Galobart Ajuntament de Barcelona Rafel Torrella / AFB Emmarcament: ©del text Comunicació: Acutangle SL Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 Núria F. Rius Mariona Teruel / AFB Impressió postals: 08038 Barcelona Les fotografies són de domini públic Digitalització: NAOP SL tel. 93 402 31 31 Jordi Calafell / AFB www.barcelona.cat/barcelonallibres Distribució postals: ISBN 978-84-9156-422-5 Documentació: Quasar. Difusió cultural Aquest catàleg s’ha publicat amb Montserrat Ruiz / AFB motiu de l’exposició: “La ciutat da· Correcció lingüística i traduccions: vant la càmera. Imaginaris urbans al Suport: Linguaserve Internacionalización Reconeixement - No comercial - Sense obra David García / AFB s. XIX” (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de Servicios, SA derivada (BY-NC-ND): Montserrat Casanovas / AFB del 17 de juny al 23 d’octubre 2022). No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades (copyright). Maria Mena / AFB 130 LA CIUTAT DAVANT LA CÀMERA. Imaginaris urbans del s. XIX. 131 132