Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Planejament urbanístic vigent a 
l'àmbit litoral
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
01. Planejament urbanístic dins del domini públic maritimoterrestre (DPMT)
01.1. Marc jurídic
01.2. Zona maritimoterrestre (ZMT)
01.3. Zona de servei portuària de ports de l’Estat (segons l’art. 56 del TRLPEMM 2011)
01.4. Zona de servei portuària de ports de la Generalitat (Llei 5/1998, de 17 d’abril de ports de
Catalunya)
01.5. La delimitació dels Espais i Usos Portuaris del Port de Barcelona (DEUP, Orden
FOM/1684/2016)
01.5.1. Modificació de la delimitació de la zona de servei
01.5.2. Delimitació d’espais d’aigua necessaris per a l’ampliació del port
01.5.3. Usos dels espais portuaris
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
02.  Planejament urbanístic general. El Pla General Metropolità (PGM)
02.1.  El PGM a l’àmbit Ciutat 
02.1.1.  Claus urbanístiques principals
02.1.2.  El Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics 
02.2. El PGM a l’àmbit Port
02.2.1.  Claus urbanístiques principals
02.2.2.  Sòls d’espais verds, equipaments i serveis
02.2.3.  Sòls edificables 
03.  Incoherències entre planejament vigent i realitat física al litoral
04.  Alguns àmbits de planejament derivat destacats
04.1. Àmbits de ciutat 
04.2. Àmbits portuaris 
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Planejament urbanístic 
dins del domini públic 
maritimoterrestre 
(DPMT)
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El domini públic maritimoterrestre
 Què és?
• A partir de l’art. 132 de la Constitució, la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes defineix i
desenvolupa els bens que integren la DPMT, en els articles 3, 4 i 5:
 La ribera del mar i les ries
 El mar territorial i les aigües interiors
 Altres elements com: els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma
continental, els terrenys guanyats al mar, els penya-segats, els illots, els ports i
instal·lacions portuàries estatals.
 El domini públic maritimoterrestre (DPMT) estableix el límit que el separa de la propietat
privada, garantint l'ús públic del mar, de la seva ribera i de la resta del DPMT.
 Com es delimita i qui en té competència?
• Mitjançant el procediment administratiu de l’atermenament on s'identifiquen els terrenys que
reuneixen les característiques, físiques o jurídiques, descrites a la Llei de Costes. La
competència la té el Ministeri per a la Transició Ecològica.
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El domini públic maritimoterrestre
FONT: Departament de Territori i Sostenibilitat 
de la Generalitat de Catalunya 
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El domini públic maritimoterrestre
 El DPMT està conformat per:
Zona maritimoterrestre (ZMT) + Zona de servei dels ports de titularitat estatal
* Les zones de servei dels ports de la Generalitat de Catalunya estan incloses
dins de la ZMT
Zona maritimoterrestre (ZMT)
Zona de servei dels ports de titularitat estatal
Zona de servei dels ports de la Generalitat
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El domini públic maritimoterrestre
 A l’àmbit de la ZAL del Port de Barcelona es produeix un solapament entre la zona
maritimoterrestre i la zona de servi dels ports
Zona maritimoterrestre (ZMT)
Zona de servei dels ports de titularitat estatal
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El domini públic maritimoterrestre
 Hi ha discrepàncies sobre la delimitació de la ZMT a la llera desviada del Llobregat entre la
Generalitat i el Ministeri.
Segons la Generalitat: Segons el Ministeri:
http://sig.gencat.cat/visors/costes.html http://sig.mapama.es/dpmt/visor.html
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.1
Marc jurídic
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Legislació
TR Llei Ports de l'Estat i de la Delimitación de espacios y 
Marina Mercant, 2/2011 usos portuarios 
(àmbit estatal) (àmbit local)
REGULA DELIMITA
• La planificació i • La zona de servei dels PGM
Constitució Espanyola Llei 22/1988, de 28 de juliol, funcionament dels ports de ports de titularitat estatal
l'Estat (àmbit local)
de costes
(àmbit estatal) • Defineix el marc normatiu i ESTABLEIX
regula l'administració de la • Els usos dels espais ORDENA
DEFINEIX DETERMINA Marina Mercant portuaris • urbanísticament el territori 
• Quines són les • Quins són els béns de REQUEREIX metropolità
REQUEREIX
competències Domini públic marítim- • Definir la zona de servei 
• La qualificació de 
exclusives de l'Estat terrestre estatal dels ports de titularitat 
sistema portuari QUALIFICA
estatal i usos portuaris
• Qualifica al port com 
• Per la seva complexitat, els sistema general portuari i 
Ports  es regulen amb la fixa uns  paràmetres 
seva legislació específica Llei 5/1998, de 17 d’abril de Pla de delimitació de la 
zona de servei portuària màxims, d'edificabilitat 
ports de Catalunya (àmbit (0,7) i ocupació per 
autonòmic) (àmbit local)
parcel·la (70%)
DELIMITA
REGULA • La zona de servei dels 
• La planificació i ports
funcionament dels ports de 
la Generalitat DETALLA
• Les superfícies 
REQUEREIX destinades als diferents 
• Delimitar el perímetre de la usos i activitats
respectiva zona de servei REQUEREIX
portuària i han d'incloure els 
usos i les activitats pròpies i • La qualificació de 
complementàries sistema portuari
Consideració urbanística
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Legislació
 La delimitació de la Zona de servei portuària varia segons la titularitat del port:
• Si és estatal es fa a través de la Delimitació d’espais i usos portuaris (DEUP) (segons
Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
de ports de l’Estat i de la marina mercant)
• Si la titularitat és de la Generalitat de Catalunya es fa a través d’un Pla de delimitació de
la zona de servei portuària (segons la Llei 5/1998, de 17 d’abril de ports de Catalunya)
 Qui hi té competència?
Port estatal Ports de la Generalitat
• establir els usos portuaris • establir els usos portuaris
Autoritat 
portuària • redacció del plans espacials per desenvolupar un • redacció del plans espacials per desenvolupar un 
sistema portuari sistema portuari
• establir els usos portuaris
Govern • només urbanístiques • redacció del plans espacials per desenvolupar un 
municipal
sistema portuari
• altres competències urbanístiques
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.2
Zona maritimoterrestre
(ZMT)
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Zona maritimoterrestre (ZMT)
 La ZMT la integren els següents espais:
1) La franja de terreny que poden aconseguir les ones del mar en els forts temporals
coneguts. Per aquesta raó, la ZMT pot arribar a zones situades a una cota bastant superior
al màxim nivell de la marea.
2) Tots els aiguamolls costaners, com estuaris, aiguamolls, albuferes, marjals, llacunes
interiors, saladars, terrenys baixos situats per sota del nivell del mar susceptibles de ser
inundats per l'aigua del mar, o en els que emanin les seves aigües per filtració.
3) La ZMT s'estén també al llarg de les marges dels rius fins on es faci sensible l'efecte de la
marea.
 Aquesta zona és sempre domini públic maritimoterrestre.
FONT: Document. SOSTENIBILIDAD: DOMINIO PÚBLICO MARÍTIMO TERRESTRE Ministeri 
d’Agricultura y Pesca, Alimentació y Medi ambient del Govern Espanyol
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Domini públic maritimoterrestre
 Actualment hi ha un procés de desafectació de terrenys del DPM en tot el front marítim
de la ciutat de Barcelona.
 Escau al Ministeri de Transició Ecològica declarar aquests sòls terrenys innecessaris i al
Ministeri d’Hisenda desafectar-los i transmetre la seva propietat a una altra administració si
escau.
Visor del domini públic maritimoterrestre (http://sig.mapama.es/dpmt/visor.html)
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.3
Zona de servei portuària 
de ports de l’Estat
(segons l’art. 56 del TRLPEMM 2011)
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de l’Estat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
Què és?
Segons el Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
de ports de l’Estat i de la marina mercant, la zona de servei està conformada per:
Espais de terra + espais d’aigua, necessaris per al desenvolupament dels usos del portuaris
Espais de reserva que garanteixin la possibilitat de desenvolupament de l’activitat portuària
Espais vinculats a la interacció port-ciutat
Com es delimita i qui en té competència?
Aquest conjunt d’espais es defineix mitjançant un document específic, proposat per cada Autoritat
Portuària i aprovat pel Ministeri de Foment:
Delimitación de los Espacios y usos Portuarios (DEUP)
Els dos objectius principals de la DEUP vigent al Port de Barcelona (del 2015) són la delimitació
de la zona de servei del port (amb la corresponent afectació de sòls incorporats i la desafectació
de sòls exclosos) i l’ordenació portuari mitjançant l’assignació justificada d’usos als diferents
àmbits del port (des del punt de vista de l’explotació, no des del punt de vista urbanístic)
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de l’Estat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 segons l’art. 56 del TRLPEMM 2011, els ports estatals:
Article 56. Articulació urbanística dels ports
1. Per articular la coordinació necessària entre les administracions amb competència concurrent sobre l’espai portuari, els plans
generals i altres instruments generals d’ordenació urbanística han de qualificar la zona de servei dels ports estatals, així com el
domini públic portuari afecte al servei de senyalització marítima, com a sistema general portuari i no poden incloure determinacions que
suposin una interferència o pertorbació en l’exercici de les competències d’explotació portuària i de senyalització marítima, i es requereix
l’informe previ vinculant de Ports de l’Estat, previ dictamen de la Comissió de Fars, en els casos en què pugui resultar afectat el servei de
senyalització marítima per actuacions fora dels espais abans esmentats, quan en les seves proximitats hi hagi alguna instal·lació d’ajudes
a la navegació marítima.
2. Aquest sistema general portuari es desenvolupa a través d’un pla especial o instrument equivalent, que s’instrumenta de la
forma següent:
a) L’autoritat portuària formula el pla especial.
Amb caràcter previ a la formulació del pla especial o instrument equivalent que ordeni la zona de servei d’un port, aquesta s’ha d’haver
delimitat mitjançant l’aprovació de la delimitació dels espais i usos portuaris en el port esmentat, i no es poden estendre les
determinacions d’aquell pla més enllà de la zona de servei així delimitada.
b) La seva tramitació i aprovació la realitza, d’acord amb el que preveu la legislació urbanística i d’ordenació del territori, l’Administració
competent en matèria d’urbanisme.
c) Conclosa la tramitació, i amb caràcter previ a l’aprovació definitiva del pla especial, l’Administració competent en matèria d’urbanisme,
en un termini de quinze dies, a comptar de l’aprovació provisional, n’ha de traslladar el contingut a l’autoritat portuària perquè aquesta, en
el termini d’un mes, es pronunciï sobre els aspectes que siguin de competència seva.
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de l’Estat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
Una vegada l’autoritat portuària hagi rebut el contingut del pla especial, l’ha de remetre a Ports de l’Estat a fi que formuli les observacions
i suggeriments que consideri convenients.
En cas que el trasllat no es faci o que l’autoritat portuària es pronunciï de forma negativa sobre la proposta de l’Administració competent
en matèria urbanística, aquesta no pot aprovar definitivament el pla especial, i s’han d’efectuar les consultes necessàries amb l’autoritat
portuària, a fi d’arribar a un acord exprés sobre el contingut del pla especial.
Si el desacord persisteix, durant un període de sis mesos, comptats a partir del pronunciament negatiu de l’autoritat portuària, correspon
al Consell de Ministres emetre’n informe amb caràcter vinculant, prèvia emissió de l’informe esmentat de Ports de l’Estat.
L’aprovació definitiva dels plans especials a què fa referència aquest apartat s’ha de notificar a l’autoritat portuària amb els requisits que
estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
3. El pla especial ha d’incloure entre les seves determinacions les mesures i previsions necessàries per garantir una explotació eficient de
l’espai portuari, el seu desenvolupament i la seva connexió amb els sistemes generals de transport terrestre.
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de l’Estat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 Zona de servei portuària. Port de Barcelona
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de l’Estat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 Segons l’article 56. Articulació urbanística de los ports (segons l’art. 56 del TRLPEMM 2011), 
els planejaments generals i demés instruments d’ordenació urbanística hauran de qualificar la 
zona de servei dels ports estatals, com sistema general portuari.
 Aquest sistema general es desenvoluparà a través d’un pla especial o instrument equivalent, 
formulat per l’Autoritat Portuària i haurà de trobar-se delimitat mitjançant per l’aprovació de la 
DEUP
 En el cas del Port de Barcelona, s’han redactat de plans especials en l’àmbit del Port Vell i de 
la Nova Bocana, la zona de la ZAL i l’Ampliació del Sector 8. Estan recollits en la DEUP del 
2015.
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de l’Estat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 Plans especials recollits a la DEUP 2015
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.4
Zona de servei portuària 
de ports de la 
Generalitat
(Llei 5/1998, de 17 d’abril de ports 
de Catalunya)
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de la Generalitat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 segons l’art. 36 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril de ports de Catalunya
Article 36. Planificació urbanística general
Els instruments de planejament general del municipi han de qualificar la zona de servei dels ports, les dàrsenes i les
instal·lacions marítimes existents objecte d'aquesta Llei com a sistema general portuari. A més, han de contenir les determinacions
bàsiques relatives a accessibilitat, connectivitat, edificabilitat, volumetria, usos i altres que es considerin d'interès general, en el marc de
les competències urbanístiques, a l'efecte de garantir la coherència amb el model territorial i amb l'estructura general i orgànica del pla en
el qual s'integri la zona portuària.
Article 37. Plans especials
1. El sistema general portuari s'ha de desenvolupar mitjançant un pla especial, que poden redactar, amb acord previ,
l'Administració portuària o la corporació municipal. Se n'ha de fer la tramitació i l'aprovació d'acord amb el que disposa la legislació
urbanística.
2. Aprovat inicialment el pla, s'ha de trametre a l'Administració de l'Estat perquè pugui informar en matèria de la seva competència en la
forma i amb els efectes determinats per la legislació de costes. Així mateix, s'ha de sol·licitar l'informe dels departaments de la Generalitat
competents en matèria de medi ambient i de pesca.
3. En el supòsit que el pla hagi estat formulat per la corporació municipal, abans d'aprovar-lo definitivament s'ha de trametre a
l'Administració portuària, que disposa d'un termini de dos mesos per a emetre informe, de caràcter preceptiu i vinculant pel que fa a les
matèries d'àmbit portuari.
4. Si el pla ha estat formulat per l'Administració portuària, abans d'aprovar-lo definitivament s'ha de trametre a les corporacions locals
afectades perquè en el mateix termini informin preceptivament.
5. L'acord d'aprovació definitiva del pla especial s'ha de notificar al municipi afectat i, si escau, al promotor o al concessionari i s'ha de
publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. El pla especial ha d'incloure, com a determinacions, les mesures i les previsions necessàries per a garantir el funcionament eficaç de la
zona de servei portuària, el seu desenvolupament futur, la seva connexió amb la xarxa de transports terrestres i la cobertura adequada de
la demanda de serveis portuaris i mediambientals.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de la Generalitat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 Zona de servei portuària. Port Olímpic
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de la Generalitat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 Zona de servei portuària. Port del Fòrum
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de la Generalitat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 Segons l’article 29.Delimitació (segons la Llei 5/1998, de 17 d’abril de ports de Catalunya) els
projectes de construcció dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes han de contenir
la delimitació concreta del perímetre de la respectiva zona de servei portuària i han d'incloure
els usos i les activitats pròpies i complementàries.
 Aquest sistema portuari també es desenvoluparà a través d’una pla especial, però a diferència
dels ports estatals el poden redactar, amb acord previ, tan l'administració portuària com la
corporació municipal.
 Cal tenir en compte també, que actualment hi ha en tràmit el Projecte de Llei de ports i de
transport en aigües marítimes i continentals. Aquesta nova llei derogarà a la seva entrada en
vigor, la Llei 5/1998, i per tant canviarà la tramitació.
 Segons la nova llei, la delimitació de la zona portuària, l’ordenació i la qualificació urbanística
es farà a través d’un únic document, un Pla director urbanístic portuari. El pla director
tindrá naturalesa urbanística i també de pla portuari al mateix temps.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de la Generalitat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
 Segons el Projecte de Llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals
Article 11. L’ordenació portuària dins la zona de servei
1. Correspon a l’Administració portuària, en l’exercici de les seves potestat d’administració i policia de l’espai portuari, distribuir els
àmbits següents:
a) Els serveis, activitats i instal·lacions sobre la superfície d’aigua.
b) Els serveis, activitats i instal·lacions sobre la superfície de terra que no tinguin component edificatori.
c) Les obres d’infraestructura que no signifiquin una modificació substancial d’aquesta.
2. La distribució dels àmbits portuaris a què es refereix l’apartat 1 s’ha de reflectir documentalment d’acord amb el que s’estableixi per
reglament.
3. Així mateix, s’han d’establir per reglament les condicions de dimensionament i la resta de paràmetres de la dotació d’aparcaments
prevista en l’ordenació urbanística de la zona de servei. Aquest dimensionament s’ha de realitzar tenint en compte la mobilitat generada i
llur contribució a la sostenibilitat econòmica de l’explotació portuària.
4. La superfície màxima permesa pels usos previstos a la zona de servei s’ha de determinar reglamentàriament.
Article 12. La coordinació amb el planejament urbanístic
Els instruments de planejament urbanístic general i derivat aprovats inicialment que afectin la zona litoral de Catalunya han de ser
informats per l’Administració portuària pel que fa als aspectes de la seva competència, sens perjudici de la resta d’informes exigibles. El
règim jurídic aplicable a aquests informes és el que regula la legislació urbanística per a les administracions sectorials que han d’informar
sobre els instruments de planejament
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ports de la Generalitat ZONA DE SERVEI PORTUÀRIA
Article 13. El Pla director urbanístic portuari
1. L’ordenació urbanística de la zona de servei es fa mitjançant la figura del Pla director urbanístic portuari.
2. El Pla director urbanístic portuari ha de:
a) Delimitar amb precisió la zona de servei, la qual pot tenir caràcter discontinu.
b) Qualificar la zona de servei portuària com a sistema general portuari.
c) Establir les determinacions bàsiques relatives a l’accessibilitat exterior i interior, i a l’edificabilitat i volumetria i els seus usos,
de forma coherent amb el model territorial i l’estructura general i orgànica del municipi.
3. El Pla director urbanístic portuari té naturalesa urbanística i també de pla portuari. En allò que no regula expressament aquesta
llei, li és d’aplicació el regim jurídic i les determinacions dels plans directors urbanístics, de conformitat amb la normativa vigent en matèria
d’urbanisme de Catalunya.
4. El Pla director urbanístic portuari es formula, tramita i aprova d’acord amb el que estableix la legislació urbanística.
En la tramitació del Pla s’ha de sotmetre a informe de l’Administració General de l’Estat en els termes previstos en la legislació en matèria
de costes i al tràmit d’avaluació ambiental propi dels plans directors urbanístics, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial
aplicable.
5. El Pla director urbanístic portuari ha de contenir a més de la documentació prevista en la legislació urbanística els documents següents:
a) Els estudis tècnics justificatius, si escauen.
b) La memòria, econòmica i social que inclogui un apartat sobre l’impacte de gènere de les actuacions.
c) Aquell en què es determini l’ordenació detallada del sòl, amb una especial menció dels usos admissibles en la zona de servei amb el
nivell de detall propi d’un pla urbanístic derivat i també la concreció de les característiques de les obres d’urbanització.
d) Aquell en el qual constin les comunicacions terrestres necessàries per tal d’assegurar l’accés adequat a la infraestructura i la
connectivitat amb la resta del territori.
e) L’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, d’acord amb la seva normativa reguladora.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.5
La Delimitació d’Espais
i Usos Portuaris del Port 
de Barcelona
(DEUP, Orden 
FOM/1684/2016)
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La DEUP de 2015
 Objectius específics
1. Incorporar els espais de terra necessaris per permetre l'execució dels accessos terrestres al
Port, el desenvolupament complert de la TIPdB i que tanqui l'anell ferroviari que ha
d'interconnectar les diferents terminals ferroviàries de càrrega/descàrrega
2. Constatar les ampliacions d’infraestructures i instal·lacions que s’han produït des del ’aprovació
del PUEP i formalitzar la seva incorporació a l’espai de terra del port.
3. Modificacions menors d’espais concrets de terra que deixen de formar part de la zona de servei
del Port de Barcelona.
4. Ajustar el límit sud-est del Port logístic (2ª fase o Zal-Prat) en relació al Port Comercial.
5. Adaptar els usos establerts en el PUEP als de l’art. 72.1 del TRLPEMM
6. Superar la discordança menor entre el PUEP i el planejament de la Nova Bocana, sobre una
peça amb una superfície de 7.500m², que pot afectar negativament al desenvolupament de
projectes en aquesta zona, ja que el PUEP caracteritza aquest zona com Port Comercial i en
canvi el PE permet l’ús d’equipament (ús d’interacció port-ciutat).
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La DEUP de 2015
 Objectius específics
7. Destinar la totalitat de la llera del riu Llobregat a port comercial per permetre així el futur
desenvolupament de la TIPdB i el tancament ferroviari.
8. Delimitar l’espai d’aigua que ha d’integrar la zona de servei
9. Identificar els espais necessari per a que els organismes de les administracions públiques
puguin exercir competències de vigilància, seguretat pública, inspecció, control d’entrades i
sortides de persones i mercaderies.
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.5.1
Modificació de la 
delimitació de la zona de 
servei
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Modificació de la delimitació de la zona de servei DEUP
 La DEUP modifica l’àmbit del port:
• Incorporant nous sòls i per tant 
afectant-los com a sòl de domini 
públic, 
• i desafectant o excloent sòls (que 
deixen de ser domini públic) 
Antiga delimitació
Nova delimitació
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Incorporació d’espais de terra a la zona de servei del port DEUP
La DEUP modifica l’àmbit del port, incorporant nous sòls i per tant afectant-los com a sòl de
domini públic.
Aquesta nous sòls incorporats es troben al llarg de la antiga (I8.7) i la nova llera (I8.8) del riu
Llobregat, i les vies d’ample mixt que travessa la Zona Franca (I8.4)
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Incorporació d’espais de terra a la zona de servei del port DEUP
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Desafectació o exclusió d’espais de terra DEUP
 Què significa deixar de formar part de la zona de servei dels ports de titularitat estatal?
• La desafectació - parcel·les que són patrimoni públic
• L’exclusió - parcel·les que mai no han estat expropiades
 En el cas de la desafectació, comporta:
• Transmissió patrimonial per part del Ministeri
• Aflorament d’edificabilitat i amb les corresponents cessions d’estàndards?
 La DEUP desafecta o exclou (parcel·les mai expropiades):
• 2 àmbits en el port ciutadà. Es desafecten o exclouen edificis d’habitatges (I8.1 i I8.2)
• 3 àmbits en el port comercial on s’exclouen: la rotonda en la cruïlla del carrer C i A (I8.3),
part d’una parcel.la al sector M (I8.5) i la superfície ocupada per les cotxeres del metro de
TMB (I8.6)
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Desafectació o exclusió d’espais de terra DEUP
I8.1
I8.2
I8.3
I8.5 
I8.6
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Desafectació o exclusió d’espais de terra DEUP
I8.1
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Desafectació o exclusió d’espais de terra DEUP
II88..22
40
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Desafectació o exclusió d’espais de terra DEUP
I8.3 I8I8.5.1 I8.6
41
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.5.2
Delimitació d’espais 
d’aigua necessaris per a 
l’ampliació del port
42
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Delimitació d’espais d’aigua necessaris per a l’ampliació del port DEUP
Article 58. Ampliació o modificació de ports (TRLPEMM)
1. La realització d’obres noves d’infraestructura i l’ampliació dels ports estatals existents exigeix la redacció i aprovació del corresponent
projecte i estudis complementaris per part de l’autoritat portuària competent o, si s’escau, per part de Ports de l’Estat.
Els projectes esmentats s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental quan això sigui exigible en aplicació de la
legislació específica. L’Administració competent en matèria de pesca ha d’emetre informe previ a l’aprovació d’obres noves o de
modificació de les existents, quan aquestes suposin la construcció de nous dics o esculleres fora de la zona interior de les aigües del port.
Per a l’execució d’aquestes noves obres d’infraestructura portuària o d’ampliació sobre espais d’aigua dels ports existents no és necessari
que les obres estiguin previstes en la delimitació d’espais i usos portuaris, ni en el pla especial, sempre que es duguin a terme dins de la
zona de servei del port de què es tracti, estiguin incloses en el pla d’empresa corresponent i, quan escaigui, en el pla director
d’infraestructures. En aquests casos, s’ha de donar audiència a l’autoritat autonòmica competent en matèria d’ordenació del territori.
 La DEUP delimita els espais d’ampliació sobre espais d’aigua necessaris pel
desenvolupament del usos portuaris.
Proposa mantenir els espais establerts pel PEUP, encara que amb un lleuger ajust de
superfície a la zona nord
43
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Delimitació d’espais d’aigua necessaris per a l’ampliació del port DEUP
44
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.5.3
Usos dels espais
portuaris
45
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
 Adaptació del usos previstos en el PUEP a una nova denominació:
PUEP DEUP
Port comercial (Zona d’activitat portuària general) Ús portuari comercial
Puerto comercial (Zona d’activitats portuària complementaries)
Ús portuari complementari o auxiliar
Port logístic
Port ciutat Port ciutat
46
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
Article 72. Usos i activitats permeses en el domini públic portuari del TRLPEMM
1. Al domini públic portuari només es poden portar a terme activitats, instal·lacions i construccions d’acord amb els usos portuaris i de
senyalització marítima, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei. Amb aquest efecte, tenen la consideració d’usos portuaris els
següents:
a) Usos comercials, entre els quals figuren els relacionats amb l’intercanvi entre modalitats de transport, els relatius a la realització de
serveis portuaris i altres activitats portuàries comercials.
b) Usos pesquers.
c) Usos nauticoesportius.
d) Usos complementaris o auxiliars dels anteriors, inclosos els relatius a activitats logístiques i d’emmagatzematge i els que corresponguin
a empreses industrials o comercials la localització de les quals al port estigui justificada per la relació amb el tràfic portuari, pel volum dels
tràfics marítims que generen o pels serveis que presten als usuaris del port.
Als terrenys que no reuneixin les característiques naturals de béns de domini públic maritimoterrestre que defineix l’article 3 de
la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i que, per causa de l’evolució de les necessitats operatives dels tràfics portuaris hagin quedat
en desús o hagin perdut la funcionalitat o idoneïtat tècnica per a l’activitat portuària, s’hi poden admetre al domini públic portuari
espais destinats a usos vinculats a la interacció port-ciutat, com ara equipaments culturals, recreatius, certàmens firals,
exposicions i altres activitats comercials no estrictament portuàries, sempre que no es perjudiqui el desenvolupament futur del
port i les operacions de tràfic portuari i s’ajustin al que estableix el planejament urbanístic. Les autoritats portuàries no poden
participar directament o indirectament en la promoció, explotació o gestió de les instal·lacions i activitats que duguin a terme en aquests
espais, llevat de les relatives a equipaments culturals i exposicions en cas que siguin promogudes per alguna administració pública.
En cap cas es pot autoritzar la realització de farciments al domini públic portuari que no tinguin com a destí un ús portuari.
47
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
 Per tant, segons l’art. 72 el usos portuaris recollits en la DEUP són:
• Usos comercials, entre els que figuren:
 els relacionats amb l’intercanvi entre modes de transport
 els relatius al desenvolupament de serveis portuari
 altres activitats portuàries comercials
• Usos pesquers
• Usos nàutic – esportius
• Usos complementaris o auxiliars als anteriors. Inclosos els relatius a:
 activitats logístiques i magatzem
 empreses industrials o comercials on la localització al port es justifiqui per la seva relació amb el
trànsit portuari
48
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
• Usos vinculats a la interacció port-ciutat, com:
 equipaments culturals
 recreatius
 fires i exposicions
 altres activitats comercials no estrictament portuàries i s’ajustin al planejament urbanístic
 embarcacions turístiques d’oci
 embarcacions de transport de passatgers lligats a la mobilitat marítima a l’interior del port
49
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
 Usos reconeguts en l’àmbit del Port Vell i de la Nova Bocana
• Els usos s’han definit d’acord amb l’art.72 del TRLEPMM, que són compatibles amb els usos
urbanístics del PE Port Vell i del PE de la Nova Bocana:
 Usos nàutics/esportius en els molls - Dàrsena Bocana Nord, Pescadors, Rellotge, Barceloneta,
Dipòsit i Espanya.
 Celebració de regates i/o esdeveniments esportius o saturació dels molls anteriors, es podran
utilitzar puntualment altres molls - Llevant, Espanya, Bosch i Alsina, Drassanes i Barcelona.
 Ús pesquer en els molls - Pescadors, Balears i el de Escar.
 Reparació d’embarcacions als molls - Llevant, Oriental, Dic flotant, Dic sec, Occidental, Catalunya,
Catalunya Est, Marina, Moll Nou, Escar.
 Creuers turístics en els molls - Espanya i Barcelona
 Terminal de cabotatge ro-pax (ús portuari comercial) en els molls - Drassanes i Barcelona
50
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
51
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
 Operativa de passatgers
52
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
 Operativa de passatgers en règim de creuer turístic
53
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Usos dels espais portuaris DEUP
54
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Planejament urbanístic 
general
El Pla General Metropolità 
(PGM)
55
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla General Metropolità
Diferenciem entre àmbit Ciutat i àmbit Port
• Àmbit Ciutat: teixits urbans a l’entorn de litoral
• Àmbit Port: tot allò dins del límit del DMPT (Port de Barcelona, Zona d’activitats logístiques,
Port Vell + Nova Bocana, Port Olímpic i Port Fòrum, i les platges)
St Pere, Diagonal i Front 
La Marina del Sta Caterina i Vila Marítim del 
Pratenc Zona Franca Prat Vermell Poble Sec El Raval El Gòtic la Ribera Olímpica Poblenou Poblenou Besòs-Maresme
Port Fòrum
Barceloneta Port Olímpic
Port Vell + Nova Bocana
Zona d’activitats 
logístiques
Port de Barcelona
56
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.1
El PGM a l’àmbit Ciutat
57
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.1.1
Claus urbanístiques
principals
58
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Claus urbanístiques principals PGM – Àmbit Ciutat
 Al llarg del front litoral es diferencien clarament diferents zones qualificades amb claus
diferents, segons la morfologia del teixit.
 Les principals claus de sòl de zona són:
• Clau 12. Nucli antic → Comprèn els teixits de nucli urbà antic
• Clau 13. En densificació urbana → Comprèn els eixamples intensiu i semi intensiu, urbans, suburbans i d’extensió
urbana, amb ús d’habitatge
• Clau 18. Subjecte a ordenació volumètrica específica → Comprèn àrees de sòl urbà, urbanitzades o en procés
d’urbanització en la qual l’edificació correspon al tipus d’ordenació per volumetria específica, segons Pla Parcial o
ordenació d’illa definitivament aprovats o amb concreció de volum específic.
• Clau 15. Conservació de l'estructura urbana i edificatòria → Comprèn un conjunt de superfícies urbanitzades i
edificades, amb tipus d’ordenació específica com són les edificacions desenvolupades en passatges, les cases en filera
amb jardí frontal a la via pública, habitatges ordenats amb parcel·lació gòtica, estreta o tradicional i d’altres
• Clau 22. Industrial → Es qualifica de sòl industrial el sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i
magatzems
• Clau 22@ → Renovació de les àrees industrials de Poble Nou, districte d’activitats 22@
59
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Claus urbanístiques principals PGM – Àmbit Ciutat
Clau 12. Nucli antic
Clau 13. En densificació urbana
Clau 18. Subjecte a ordenació volumètrica específica
Clau 15. Conservació de l'estructura urbana i edificatòria
Clau 22. Industrial
Clau 22@ 
El Raval El Gòtic
St Pere, Sta
La Marina del Prat Caterina i la Ribera Besòs-Maresme
Vermell
Poble Sec
Zona Franca
Barceloneta Vila Olímpica Poblenou Diagonal i 
Front Marítim 
del Poblenou
60
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.1.2
El Pla Especial 
urbanístic 
d’allotjaments turístics
61
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics PGM – Àmbit Ciutat
62
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.2
Àmbit Port
63
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.2.1
Claus urbanístiques 
principals
64
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Claus urbanístiques principals PGM – Àmbit Port
 Tots els sòls dins d’aquesta zona de servei portuària (tant estatal com de la Generalitat), ja
siguin sòls destinats a espais verds, equipaments, serveis tècnics i sòls edificables, han d’estar
qualificats com a sistemes portuaris segons l’article 36 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril de ports
de Catalunya i l’article 56 del TRLPEMM 2011, els ports estatals.
 Per tant, són sòls de sistemes i qualificats en el PGM amb la clau 1. Sistema Portuari.
D’aquesta clau genèrica en defineixen subclaus (1a, 1b i 1c)
Art. 176. Sectors al sistema portuari (PGM)
1. Dins del sistema portuari es distingeixen els sectors del port (1a), de l’entorn portuari (1b), i de la
zona marítimo-terrestre (1c).
 Cal destacar que els 4 ports de la ciutat de Barcelona estan qualificats amb diferents subclaus:
• Port de Barcelona: clau 1a
• Port Vell: clau 1a
• Port Olímpic: clau 1c
• Port Fòrum: clau 1a, 1b, 1c
65
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Claus urbanístiques principals PGM – Àmbit Port
1a. Port
• Inclou el sòl comprès dins l’àmbit de competència de la Junta de l’Autoritat Portuària de
Barcelona i l’existent entre la línia que delimita la zona marítimo-terrestre i el límit interior del
sector del port, sens perjudici de desplaçament de l’esmentada línia, en proporció i longitud
iguals que les que resultin dels terrenys que puguin guanyar-se al mar.
• Es necessari a més de la concessió o de l’autorització estatal (quan faci al cas), la llicència
municipal.
• Condicions d’edificació: IEB del 0,70 m²st/m²s i una ocupació màx. sobre parcel·la de les
delimitades pel pla especial del 70%
• Usos: industrial i de magatzem, i altres directament relacionats amb les funcions del port
66
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Claus urbanístiques principals PGM – Àmbit Port
1b. Entorn portuari
• És l’àrea territorial immediata al port.  
• S’elaborarà conjuntament amb el port, un Pla especial on es previngui, simultàniament, 
l’ordenació del port i la del seu entorn, i es precisi tant l’organització del port com la localització 
de les activitats industrials complementàries que tinguin cabuda a l’entorn. Aquest Pla fixarà el 
règim urbanístic de l’entorn portuari i assegurarà a les indústries que hi són ubicades el 
correcte accés des del port i des d’altres vies de comunicació.
• Es necessari a més de la concessió o de l’autorització estatal (quan faci al cas), la llicència 
municipal. 
• Condicions d’edificació: IEB del 0,70 m²st/m²s i una ocupació màx. sobre parcel·la de les 
delimitades pel pla especial del 70%
• Usos: industrial, d’oficines i de comerç immediatament relacionats amb l’activitat portuària
67
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Claus urbanístiques principals PGM – Àmbit Port
1c. Zona maritimoterrestre
• Es podrà dividir en subsectors a l’efecte del desenvolupament de l’ordenació, i és el constituït
pels terrenys atermenats per tal d’establir la línia exterior de separació d’aquesta zona, fins i
tot pels enclavaments que s’hagin respectat com de propietat privada.
• Es necessari a més de la concessió o de l’autorització estatal (quan sigui al cas), la llicència
municipal.
• Usos: No es podran realitzar en aquesta zona obres o instal·lacions per a usos d’habitatge,
residencial, d’oficines, sanitari, industrial o cultural. S’admeten els usos recreatius i
esportius i els comercials directament relacionats amb el servei o la utilització del mar o
de les platges.
68
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Claus urbanístiques principals PGM – Àmbit Port
 Tots i que tots els sòls dins de la zona de servei portuària han d’estar qualificats com a
sistemes portuaris, encara resta pendent d’adaptar el planejament vigent a la nova delimitació
de la DEUP.
 Dins de la ZMT gairebé tots el sòls estan qualificats amb la clau 1c, menys part de la
plataforma del zoo Marí i algunes zones verdes del front litoral i el sistema hidrogràfic.
Clau 1a. Port ZMT
Clau 1b. Entorn portuari Zona de servei portuari
Clau 1c. Zona maritimoterrestre
69
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.2.2
Sòls d’espais verds, 
equipaments i serveis
70
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Sòls de sistemes d’espais verds, equipaments i 
serveis tècnics PGM – Àmbit Port
ZONES VERDES EQUIPAMENTS SERVEIS TÈCNICS
Clau 6 ZAL i àmbit platges Clau 7 ZAL i àmbit platges Clau 4
Subclau 1a.6 Port Vell Subclau 1a.7 Port Vell
Subclau 1b.SA.6 Port Fòrum Subclau 1b.SA.7 Port Fòrum
Clau 6c-7c Plataforma Zoo marí
ZMT
Zona de servei portuari
71
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.2.3
Àmbit port
Sòls edificables
72
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Sòls edificables PGM – Àmbit Port
 Els sòls edificables dins del PE Port Vell, Port Fòrum, Nova Bocana es qualifiquen amb
subclaus dels sistema portuari (Port vell: 1a.31, etc. i Port Fòrum: 1a.SA i 1b.SA)
 Els sòls edificables dins de la Zona d’activitats logístiques es qualifiquen com a subclaus del
sistema portuari, però sense el distintiu davant del 1a o 1b (ZL, ZL-T i ZGS)
ZAL: 1.465.618 m²st Port Vell:285.000m²st Port Fòrum: 30.000m²st
En subclaus portuàries
Zones edificables
Equipaments
73
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Incoherències entre 
planejament vigent i 
realitat física al litoral
74
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Incoherències entre planejament vigent i realitat física PGM
1
2
3
1 Vial qualificat de 6b 2 Part de la depuradora està en clau 6b 3 Plataforma zoo marí
75
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Incoherències entre planejament vigent i realitat física PGM
4
3
Terrenys ocupats per la presó de 
dones, pendent de transformació
1 Camp de futbol 
La zonificació de qualificat de zona 
platja no s’adequa verda
1 La zonificació d’equipament no s’adequa 2 Edificació qualificada de 6b 4 Vial qualificat de 6b i 3*
76
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Incoherències entre planejament vigent i realitat física PGM
3
1
2
Zona verda ocupada altres usos
1 La zonificació no s’adequa 2 Qualificació errònia de la zona portuària 3 Vial qualificat de 6b i 1*
77
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04
Alguns àmbits de 
planejament derivat 
destacats
78
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04.1
Àmbits de Ciutat
79
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats
01. Front del Port Fòrum i Campus universitari Besós 
02. Front Litoral i marge dret del riu Besòs (Fòrum, Zoo Marí)
03. Ciutadella – Hospital del Mar
06
08
07
80
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01a. Front del Port Fòrum Descripció
Document urbanístic que el regula:
Campus • Modificació del Pla general metropolità al sector del front 
universitari 
Besós litoral i el marge dret del riu Besòs (2000)
Dades:
• Desenvolupament 1 àmbit de desenvolupament
• Estat transformació Pendent 
Front del Port 
Fòrum 30.000 m²st
Hoteler i comercial
81
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01a. Front del Port Fòrum Usos
82
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01b. Campus universitari Besós Descripció
Document urbanístic que el regula:
Campus • MPGM al sector C4 i entorn (2003)
universitari 
Besós • PMU i MPMU de sector C-4 (Taulat-Ronda). Campus 
Interuniversitari del Besòs (2007)
Dades:
Front del Port 
Fòrum • Desenvolupament 1 àmbit 
• Estat transformació Parcialment 
• Usos 80.106m²st
Campus universitari 
Activitats terciàries
83
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01b. Campus universitari Besós Zonificació
84
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01b. Campus universitari Besós Usos
• Usos permesos 
Equipaments amb ús docent
Activitat econòmica relacionada amb l’activitat 
universitària
85
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
02. Front Litoral i marge dret del riu Besòs (Fòrum, Zoo Marí) Descripció
Document urbanístic que el regula:
• PE del sector A1 de la MPGM en el sector del Front 
Litoral i marge dret del riu Besòs (Fòrum, Zoo Marí)
Dades:
• Desenvolupament 2 àmbit de transformació
• Estat transformació Pendent
Zoo Marí 
Zona de platges
86
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
02. Front Litoral i marge dret del riu Besòs (Fòrum, Zoo Marí) Zonificació
87
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
03. Ciutadella – Hospital del Mar Descripció
Document urbanístic que el regula:
Pompeu Fabra • MPGM per a l'ordenació dels terrenys de l'Estació de Rodalies i 
l'Avinguda de Circumval·lació (2008)
• Modificació del pla especial de l'àrea de Ciutadella de la Universitat 
Pompeu Fabra (2000)
• MPERI de la Barceloneta (2015)
• PEU Façana al mar de Barcelona sector Passeig Carles I (1985)
Dades:
Avinguda de 
Circumval·lació • Desenvolupament 4 àmbits
• Estat transformació Pendent
• Usos
Docent
Cultural
Barceloneta Passeig Carles I Terciari oficines
88
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
03. Ciutadella – Hospital del Mar Usos i zonificació
• Usos permesos 
Equipaments amb ús cultural (22.000m²st)
Terciari oficines (22.809m²st)
89
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
03. Ciutadella – Hospital del Mar Usos i zonificació
• Usos permesos 
Equipaments amb ús docent (28.220m²st)
90
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
03. Ciutadella – Hospital del Mar Usos i zonificació
91
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04.2
Àmbits portuaris
92
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats
01. Port Vell de Barcelona
02. Nova Bocana del Port de Barcelona
03. Port Olímpic
04. Port Fòrum
05. ZAL (Zona d’activitats logístiques)
01
03 04
02
05
93
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01. Port Vell de Barcelona Descripció
Document urbanístic que el regula:
• PE del Port Vell de Barcelona
Dades:
• Desenvolupament 11 àmbits d’actuació 
• Estat transformació Parcialment 
285.000m²st
94
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01. Port Vell de Barcelona Àmbits amb planejament 
derivat
AMBIT PLANETJAMENT DERIVAT COD. FECHA
I Moll de Barcelona MPGM ‐ als Ámbits I V i VI del Port Vell el sector est de Can Tunis Nou i l'Ámbit TMB de la Zona Franca B0631  2006
I MPE ‐  del Port Vell en els Ámbits per a la reordenació dels Molls de Barcelona i del Dipósit BA192A 1998
I MED ‐ Modificació ED d'ordenació de l'edificació i les alineacions del Moll de Barcelona B010193 1998
I ED ‐ del Moll de Barcelona, promogut pel Port Autónom de Barcelona BA196 1990
I PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
II Moll de Bosch i Alsin PE ‐integral d'usos de l'edifici del Portal de la Pau B1419  2015
II PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
III Moll d'Espanya MPE ‐ del Port Vell de Barcelona a l'Ámbit del Moll d'Espanya B010433 2001
III ED ‐ per a la modificació de l'ordenació de l'edificació i de les alineacions de l'ED del Moll d'Espanya (Port Vell) B010288A 1999
III ED ‐  del Moll d'Espanya (Port Vell) B010288 1990
III PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
IV Moll del Dipòsit MPE ‐  del Port Vell en els Ámbits per a la reordenació dels Molls de Barcelona i del Dipósit BA192A 1998
IV ED ‐  del front portuari de la Barceloneta: Molls del Dipósit de la Barceloneta i del Rellotge BB014 1990
IV PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
V Moll de la Barcelone MPE Port Vell de Barcelona en els Ámbits V i VI (Molls de Barceloneta i del Rellotge) per a regular el seu front B1306 2013
V MPGM ‐ als Ámbits I V i VI del Port Vell el sector est de Can Tunis Nou i l'Ámbit TMB de la Zona Franca B0631 2006
V ED ‐  del front portuari de la Barceloneta: Molls del Dipósit de la Barceloneta i del Rellotge BB014 1990
V PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
VI Moll del Rellotge MPE Port Vell de Barcelona en els Ámbits V i VI (Molls de Barceloneta i del Rellotge) per a regular el seu front B1306 2013
VI MPGM ‐ als Ámbits I V i VI del Port Vell el sector est de Can Tunis Nou i l'Ámbit TMB de la Zona Franca B0631 2006
VI ED ‐  del front portuari de la Barceloneta: Molls del Dipósit de la Barceloneta i del Rellotge BB014 1990
VI PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
VII Plaça del Mar PE d'ampliació de la piscina municipal Sant Sebastiá B010439 2001
VII ED ‐ de la Plaça del Mar al Port Vell BB015 1991
VII PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
VIII Moll Nou PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
IX Club Natació BarceloPE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
MPE Modificació del Pla especial del Port Vell de Barcelona per ajustar els para metres d'ordenació del Moll dels Pescadors (Ámbit X) 
X Moll de Pescadors 
promoguda per l'Autoritat Portuaria de Barcelona B1217 2011
X PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
XI Passeig Nacional PE ‐ Plan especial Port Vell BA192 1989
XII NOVA BOCANA MP ‐ Modificació puntual del Pla especial de la nova bocana del Port de Barcelona B1219 2011
XII MPE ‐ de la nova bocana del Port de Barcelona B0839 2006
XII PE ‐ de la nova bocana del Port de Barcelona (Edifici Vela) B010397 2001
95
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
01. Port Vell de Barcelona Zonificació
96
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
02. Nova Bocana del Port de Barcelona Descripció
Document urbanístic que el regula:
• PE de la nova bocana del Port de Barcelona
Dades:
• Desenvolupament 1 àmbit d’actuació
• Estat transformació Parcialment
101.903 m²st
97
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
02. Nova Bocana del Port de Barcelona Zonificació
98
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
03. Port Olímpic Descripció
Document urbanístic que el regula:
• PE d'usos del Port Olímpic de Barcelona - (PLA USOS)
Dades:
• Desenvolupament 1 àmbit d’actuació 
• Estat transformació Executat. Actualment en revisió
99
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
03. Port Olímpic Usos
Cota inferior Cota 
superior
Escullera de Poble NoU
100
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
04. Port Fòrum Descripció
Document urbanístic que el regula:
• Pla especial a l'àmbit del nou port esportiu (2002)
• Modificació del PE en l'àmbit del nou port esportiu (2003)
Dades:
• Desenvolupament 1 àmbit d’actuació 
• Estat transformació Executat
Edificabilitat 30.000 m²st
Usos
101
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
04. Port Fòrum Quadre resum i ordenació proposada
102
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
05. ZAL (Zona d’activitats logístiques) Descripció
Document urbanístic que el regula:
• PE ampliació Port de Barcelona, zona activitats logísti. ZAL (2001)
• Mod. PE ampliació Port de Barcelona, zona activitats logísti. ZAL 
(2001)
Dades:
• Desenvolupament 2 àmbits (Barcelona, El Prat)
• Estat transformació Executat (només pendent antiga llera)
Edificabilitat 1.465.618 m²st
Usos
- Zona logística
- Zona de serveis generals
- Zona de serveis de vehicles
- Zona d’activitats mixtes
- També es defineixen els criteris de tractament de les indústries preexistents i en
funcionament dins de la ZAL i es delimiten uns enclavaments.
103
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
05. ZAL (Zona d’activitats logístiques) Industries preexistents. ENCLAVAMENTS
- Es defineixen uns enclavaments corresponents a les indústries
preexistents, compatibles amb l’ordenació proposada.
- Aquests disposen un règim diferent al de la resta de la ZAL, de
manera transitòria mentre mantinguin la seva activitat. Un cop cessi
l’activitat s’incorporaran a l’activitat logística.
- Aquesta transitorietat queda recollida al Pla especial d’ampliació del
port de Barcelona Zona d’activitats logístiques (ZAL) (2001) i
Modificació puntual del PEZAL (2003)
Disposició transitòria. ENCLAVAMENTS
• Àrees edificades del Polígon industrial Pratenc, es qualifiquen de
sistema general portuari, mantenint la qualificació vigent.
• Fins que no cessi l’activitat es regiran per la normativa de PGM,
aplicable a les zones industrial referent a les condicions de
l’edificació (art. 350.1 d eles NNUU), per poder ampliar i adaptar
les instal·lacions a les noves necessitats de les activitats
• Edificabilitat neta: 2m²st/m²sòl
• La nova activitat logística podrà ser de titularitat privada si en un
termini de 4 anys s’inicia l’activitat per part d’un operador logístic,
des del cessament de l’activitat industrial. Si no serà d’aplicació el
Enclavament sistema d’expropiació
104
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Àmbits destacats Planejament urbanístic derivat  
05. ZAL (Zona d’activitats logístiques) Disposicions addicionals
Disposicions addicionals
Disposició addicional 1
Suspensió de les determinacions establertes pel PE en l’àmbit de la llera fins que es concreti els accessos
ferroviaris
“1 .‐ Quedarà en suspens l'execució de l'ordenació urbanística establerta pel Pla Especial per a regular la superfície compresa entre
Disposició les dues avingudes principals "d'accés i distribució de l'àmbit, excloses aquestes avingudes i excepció feta, així mateix, de les
addicional 1 connexions necessàries entre les superfícies situades a ambdós costats de la llera actual del riu Llobregat, d'acord amb el plànol 9A,
mentre no es determini per l'organisme competent l'existència i, en el seu cas, situació, disseny i dimensió de la futura estació de
formació de trens per a mercaderies, així com l'accés ferroviari al Port de Barcelona que han servit de base al Pla Especial de
conformitat amb els estudis i plans vigents en l'actualitat.
2.‐ Aquesta suspensió es mantindrà fins que no s'hagin acabat completament les obres previstes pel desviament del riu Llobregat, o
com a mínim hagin transcorregut quatre anys des de l'aprovació definitiva del Pla Especial. Produït el desviament o transcorreguts
els quatre anys a que es refereix el paràgraf anterior, serà plenament executable l'ordenació prevista pel Pla Especial per a la
superfície compresa entre les dues avingudes principals de l'àmbit.
3.‐ Igualment i en qualsevol cas, serà executable el Pla Especial pel que fa a l'esmentada superfície, si definits per l'organisme
competent els aspectes que han determinat la suspensió, aquesta definició no afecta a la regulació prevista pel Pla Especial per a la
superfície suspesa d’execució.
4.‐ En el supòsit que, vigent la suspensió, els estudis corresponents determinessin un accés ferroviari al Port de Barcelona o una
estació de formació de trens per a mercaderies incompatible amb l'ordenació prevista pel Pla Especial per a la superfície compresa
entre les dues avingudes principals de l'àmbit, es tramitarà a aquests efectes una modificació puntual del Pla Especial pel que fa a
l'esmentada superfície que haurà de resoldre les diferents qüestions que es plantegin tant pel que fa a la Zona d'Activitats
Logístiques com pel què es refereix a la pròpia infraestructura ferroviària.”
Resta pendent
105
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral