Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
La població resident
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex
01. Els barris del litoral i la seva població
02. Característiques de la població 
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Els barris del litoral i la 
seva població
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Els barris del litoral
La Marina del Port El Poble Sec El Barri Gòtic El Poblenou El Besòs i el 
Maresme
Parc de 
Montjuïc
Zona Franca
Diagonal Mar i el Front 
Marítim del Poblenou
La Barceloneta
La Marina del 
Prat Vermell El Raval St. Pere, Sta. Caterina La Vila Olímpica 
i la Ribera del Poblenou
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La població del litoral
Als barris del litoral hi viuen poc més de 250.000 persones: el 13% de la població empadronada a 
la ciutat de  Barcelona.   
Població 
Districte Barri (hab)
Ciutat Vella  el Raval 47.274
Ciutat Vella  el Barri Gòtic 15.729
Ciutat Vella  la Barceloneta 15.068
Ciutat Vella  Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 22.380
Sants Montjuïc  el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 40.104
Sants Montjuïc  la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 1.146
Sants Montjuïc  la Marina de Port 30.397
Sant Martí  la Vila Olímpica del Poblenou 9.346
Sant Martí  el Poblenou 33.621
Sant Martí  Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 13.455
Sant Martí  el Besòs i el Maresme 22.609
LITORAL 251.129
BARCELONA 1.610.427
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. 
Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La població del litoral
Els barris amb major població són el Raval (47.274 habitants), el Poble Sec (40.104 habitants), el 
Poblenou (33.621 habitants) i la Marina del Port (30.397 habitants).  
≤ 5.000
5.001 - 10.000
10.001 - 20.000
20.001 - 30.000
30.001 - 40.000
> 40.001
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
.
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Densitat de població per seccions censals (hab/ha)
Els àmbits amb una densitat de població més elevada es troben al Raval Nord, al Poble Sec i a 
alguns sectors de la Marina del Port.   
Densitat (població/ha)
≤ 300
301 - 600
601 - 900
901 - 1200
> 1541
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
.
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2007-2016)
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener del 2007-2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2007-2016)
Prenent com a punt de partida l’any 2007, s’observa com la majoria de barris del litoral presenten
creixements i decreixements de l’ordre del 10%. La Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la
Ribera perden població mentre que el Poble Sec, el Raval, la Marina del Prat Vermell, la Marina
de Port, la Vila Olímpica, el Poblenou i el barri del Besòs i el Maresme guanyen població.
Si bé tots ells conformen un recorregut des del 2007 fins al 2016 força homogeni, és important
remarcar que 2 dels 11 barris es desmarquen del conjunt: el Barri Gòtic i el barri de Diagonal Mar i
el Front Marítim del Poblenou. Aquests dos barris mostren tendències oposades de creixement,
mentre el primer acumula un decreixement del 44%, el segon mostra un creixement del 38%.
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener del 2011-2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Durant el període 2011 – 2016, la ciutat de Barcelona mostra oscil·lacions poc significatives en
relació a l’evolució de la població (1.615.448 persones, any 2011; 1.610.427 persones any 2016).
L’evolució de la població dels barris del litoral tampoc mostra majors fluctuacions, situant-se en
una xifra de 251.000 habitants al llarg del període.
Tanmateix, a escala de barri sí que s’identifiquen dinàmiques diferenciades: per una banda,
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou i el Poblenou experimenten un creixement sostingut
de població des del 2011. En concret, Diagonal Mar i el Front Marítim té un creixement més
accelerat, arribant a augmentar un 12% la seva població en 5 anys. Per altra banda, els barris de
Ciutat Vella, tret del Raval, perden població des del 2011, accentuant aquesta pèrdua al barri
Gòtic, el qual perd el 16% de la seva població des de 2011, passant de 17.687 habitants a 15.729.
El barri del Besòs i el Maresme també registra una pèrdua continuada de població, passant de
pràcticament 24.000 a 22.609 habitants
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
L’evolució de la població en els darrers 5 anys accentua la pèrdua de població a 3 barris: el Barri
Gòtic, la Barceloneta i el Besòs i el Maresme.
La seva pèrdua de població (segons el padró) està associada a 3 possibles causes:
 El decreixement natural de la població. Les defuncions superen els naixements, donant com a
resultat una taxa bruta de creixement natural negativa.
 Un saldo migratori negatiu, fruit del descens de la població que marxa de la ciutat respecte la
emigrada. (Les dades també inclouen altres motius relacionats amb una inscripció indeguda
al padró o caducitat).
 Les migracions internes entre els diferents barris de Barcelona, calculada a través de la
diferència d’altes i baixes de domicilis.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Barri Gòtic
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 
2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
La taxa de creixement migratori es recupera els darrers 3 anys. El seu pes és tant important que
fa que el barri Gòtic guanyi població. Malgrat tot, el decreixement de la població degut a les
migracions internes continua tenint molt pes.
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Barri Gòtic
 És el barri amb més pèrdua de població però el que presenta unes taxes de recuperació
més importants.
 La recuperació és fruit d’un saldo migratori positiu durant els darrers dos anys lligada a una
conjuntura econòmica de caràcter global.
 És un dels principals barris receptors de nouvinguts de la ciutat.
 El perfil dels immigrants ha variat en els darrers anys, tractant-se d’un augment de
nouvinguts d’origen Europeu.
 La davallada del saldo migratori intern encara és més important, amb una pèrdua de
població de l’ordre del 20% sense que, de moment, mostri signes de recuperació.
 Les dinàmiques d’elitització i gentrificació de la ciutat han provocat que molta població
marxi cap a altres barris de la ciutat.
 Presenta una taxa negativa de creixement natural la qual mostra l’existència d’una bossa
important de població envellida que no assegura el seu reemplaçament.
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Barri de la Barceloneta
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 
2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
El pes de les migracions internes és important al llarg de tot el període. El decreixement natural de
la població augmenta. Tanmateix, l’augment de població total està vinculat amb el creixement
migratori.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Barri de la Barceloneta
 El barri de la Barceloneta segueix un patró similar al barri Gòtic.
 Presenta una taxa de creixement natural i una taxa bruta de creixement migratori intern
negatives durant tot el període d’estudi.
 Presenta un decreixement natural de la població més acusat, degut a la important bossa de
població envellida existent al barri,
 La pèrdua de població al barri a través de les migracions internes cap a altres indrets de la
ciutat, es manté constant al llarg de tot el període estudiat i es mostra significatiu a finals
del període passant d’una taxa del -0,06% el 2007 al -14,58% el 2013.
 La pèrdua de població de la Barceloneta està vinculada al reemplaçament de la població
local per població nouvinguda, fruit d’un procés de turistificació intens, que queda palès
en l’augment de la taxa bruta de creixement migratori.
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Barri del Besòs i el Maresme
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 
2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
El pes de les migracions, és a dir, la població que marxa del barri fora de Barcelona és el factor
més determinant en la pèrdua de població resident del barri al llarg del període analitzat
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Barri del Besòs i el Maresme
 El barri del Besòs i el Maresme presenta un saldo migratori negatiu.
 S’observa un augment de la població emigrada inclosa dins el grup de baixes per inscripció
indeguda1 o per caducitat.2
 Aquest fet vinculat especialment a la població estrangera, fa posar en dubte que es tracti
d’una pèrdua real de la població, malgrat que aquesta ja no aparegui comptabilitzada al
padró.
 Augment de la taxa bruta de creixement migratori intern. En els darrers 2 anys el barri ha
tingut un saldo migratori intern positiu, amb altes de domicilis procedents majoritàriament del
mateix districte (66,9% el 2014 i 68,4% el 2015), però amb un percentatge significatiu
d’empadronaments provinents del districte de Ciutat Vella (8,5% el 2014 i 7,5% el 2015).
 La taxa bruta de creixement natural no té incidència en la pèrdua de població.
1 Les efectuades d’ofici per l’ajuntament per a resoldre duplicitats en el seu Padró o per a donar de baixar aquelles inscripcions que no compleixen amb el requisit exigit de residencia habitual en el
municipi. 2 És el resultat de l’aplicació de la reforma de la Llei d’estrangeria de 2003 que estableix l’obligació dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent, de renovar
la seva inscripció padronal cada dos anys i la caducitat d’aquestes inscripcions en cas de no produir-se la renovació, tenint la potestat, l’ajuntament corresponent d’executar d’ofici, la baixa per
caducitat de les mateixes).
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Evolució de la població (2011-2016)
Conclusions
Així doncs, es pot concloure que cada un dels 3 barris perd població per dinàmiques diferents:
 Barri Gòtic, fort procés de migracions internes, és a dir, de població que abandona el barri cap
a altres barris de la ciutat.
 La Barceloneta, procés de migracions internes i decreixement natural més pronunciat que a la
resta de barris.
 El Besòs i el Maresme, saldo migratori negatiu.
2010 2011 2012 2013 2014 2015
el Besòs i el  el barri  la  el Besòs i el  el barri  la  el Besòs i el  el barri  la  el Besòs i el  el barri  la  el Besòs i el  el barri  la  el Besòs i el 
el barri Gòtic la Barceloneta
Maresme Gòtic Barceloneta Maresme Gòtic Barceloneta Maresme Gòtic Barceloneta Maresme Gòtic Barceloneta Maresme Gòtic Barceloneta Maresme
Taxa bruta de creixement 
natural ‐1,60 ‐3,14 1,64 ‐2,09 ‐2,93 2,25 ‐2,69 ‐5,91 ‐0,08 ‐3,25 ‐5,84 ‐0,47 ‐2,51 ‐5,53 0,65 ‐2,75 ‐5,92 ‐0,17
Taxa bruta de creixement 
migratori ‐15,49 ‐11,56 8,89 ‐17,33 13,53 ‐4,54 ‐12,71 6,35 ‐22,84 5,45 ‐4,30 ‐11,30 10,06 14,29 ‐4,27 38,38 17,16 ‐4,30
Taxa bruta de creixement 
migratori intern ‐26,44 ‐5,47 ‐3,36 ‐25,61 ‐12,38 ‐7,79 ‐20,59 ‐14,16 ‐1,43 ‐20,89 ‐14,58 ‐3,88 ‐20,87 ‐13,31 3,36 ‐21,87 ‐9,11 1,74
Taxa bruta de creixement 
total ‐43,54 ‐20,17 7,17 ‐45,03 ‐1,79 ‐10,08 ‐35,99 ‐13,72 ‐24,36 ‐18,68 ‐24,73 ‐15,66 ‐13,32 ‐4,55 ‐0,26 13,75 2,13 ‐2,74
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Característiques de la 
població
Estructura per edats
Origen de la població
Nivell educatiu
Atur registrat
Índex de renda familiar disponible
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)
.
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
La comparativa entre les piràmides de població de Barcelona i la dels barris del litoral mostra 
diferències significatives:
 Una major presència de població en edat adulta (dels 30 als 50 anys), fruit, principalment, de 
l’atracció de població als diferents barris i la immigració rebuda;
 Una base creixent de població menor de 15 anys conseqüència de la població adulta 
nouvinguda 
 i una població poc envellida tret dels estrats superiors als 80 anys corresponents a la població 
local nascuda a Barcelona.
Malgrat que cada barri presenta una estructura de la població diferent, podem agrupar els barris 
del  litoral en 3 tipologies diferenciades.
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Piràmides de població
Barris amb població en edat adulta. 
Aquesta casuística es troba principalment al districte 
de Ciutat Vella. Les franges entre 25 i 45 anys són 
especialment pronunciades. El relleu de població ha 
fet que la piràmide concentri menys població 
envellida que altres barris.
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Piràmides de població
Barris amb un nombre important de població envellida. Es tracta de barris amb una 
població més constant que ha anat envellint i encara resideix al mateix barri. 
Malgrat que el barri de la Barceloneta té unes característiques diferenciades als de la resta 
de Ciutat Vella, també compta amb un nombre important de població nouvinguda en edat 
adulta, fet que fa que comparteixi fenòmens similars.  
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Piràmides de població
Barris nous que encara no han completat un cicle familiar de vida. Aquest és el cas de 
la Vila Olímpica i de Diagonal Mar, caracteritzats per una àmplia franja de població adulta 
amb població jove, que encara ho ha arribat a envellir. 
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Les piràmides d’edat ofereixen una foto estàtica i actual de la població, tanmateix per entendre la 
seva evolució i les possibles casuístiques que les conformen val la pena utilitzar diferents 
indicadors demogràfics:
 Índex d’envelliment: relaciona el total de població major de 65 anys amb el total de població 
menor de 15 anys. 
 Índex de sobreenvelliment: relaciona el total de població major de 85 anys amb el total de 
població major de 65 anys. 
 Índex de dependència juvenil: relaciona el total de població menor de 15 anys amb el total de 
població adulta (de 15 a 65 anys).
 Índex de dependència global: relaciona el total de població menor de 15 anys i major de 65 
anys amb el conjunt de població adulta (de 15 a 65 anys).
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex envelliment 2007
El barris Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Barceloneta i el Poblenou, concentren els 
valors més elevats. Es tracta per tant, de barris que encara preserven bona part de la seva 
població original.
Índex d'envelliment
≤ 50
51 - 100
101 - 150
151 - 200
> 200
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex envelliment 2015
L’arribada de nova població jove al llarg de la darrera dècada substitueix la població envellida als 
barris citats al 2007, tret de a la Barceloneta, on la relació de població jove i envellida es manté 
estable.
Índex d'envelliment
≤ 50
51 - 100
101 - 150
151 - 200
> 200
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex sobreenvelliment 2007
Els valors més alts de població sobreenvellida es concentren principalment al nord del districte de 
Ciutat Vella, als barris del Gòtic i de Sant Pere i Santa Caterina i La Ribera. També en algunes 
àrees de la façana marítima del barri del Poblenou. 
Índex de sobreenvelliment
≤ 5
6 - 10
11 - 15
16 - 20
> 20
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex sobreenvelliment 2015
No obstant es veu un clar augment de la població sobreenvellida. Aquest fet es pot atribuir a dues 
causes: en primer lloc tota la població situada a una franja d’edat del 70 passa a ser major de 85 
anys, i per altra banda, un nombre important de població majors de 65 anys han deixat el barri en 
els darrers 10 anys, fet que fa que la relació entre població major de 85 anys i 65 anys sigui molt 
superior.
Índex de sobreenvelliment
≤ 5
6 - 10
11 - 15
16 - 20
> 20
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex de dependència juvenil 2007
En contraposició als darrers dos indicadors, es pot observar com Ciutat Vella és el barri amb 
menys població juvenil, tret del Raval, conseqüència de la població nouvinguda en edat fèrtil. Per 
contra destaquen els barris de llevant amb la major relació entre infants i població adulta, 
especialment la Vila Olímpica i Diagonal Mar.
Índex de dependència juvenil
≤ 15
16 - 20
21 - 25
26 - 30
> 30
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex de dependència juvenil 2015
La situació observada l’any 2007 es manté, accentuant-se als barris de llevat, en especial al de 
Diagonal Mar, que actualment és el barri de la ciutat amb la taxa d’infants més elevada de la 
ciutat.
Índex de dependència juvenil
≤ 15
16 - 20
21 - 25
26 - 30
> 30
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex de dependència global 2007
L’índex de dependència global es manté força homogeni al llarg del litoral, tret d’alguns punts del 
barri del Besòs i el Maresme i la Marina del Port que presenten un indicador més elevat.
Índex de dependència global
≤ 15
16 - 30
31 - 60
61 - 120
> 120
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estructura per edats
Índex de dependència global 2015
En l’actualitat determinats àmbits del centre del districte de Ciutat Vella, especialment al Gòtic i al 
Raval, redueix significativament els valors de dependència global fruit de la substitució de 
població major de 65 anys per població adulta i un major nombre d’infants. La resta de barris 
manté l’equilibri del 2007.  
Índex de dependència global
≤ 15
16 - 30
31 - 60
61 - 120
> 120
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
.
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Origen de la població
A la ciutat de Barcelona, un 16,6% de la població resident té nacionalitat estrangera. Al litoral de 
Barcelona, aquesta xifra és pràcticament el doble, amb un 29,5% de la població amb nacionalitat 
estrangera. Els barris que concentren un major nombre de població amb nacionalitat estrangera 
són els del Districte de Ciutat Vella: el Raval (48,5%), el barri Gòtic (43,5%), St. Pere, St. Caterina 
i la Ribera (39,6%) i la Barceloneta (31,9%). A continuació els segueixen el Poble Sec (29,3%) i el 
Besòs i el Maresme (24,6%)
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Origen de la població
Nacionalitat
En termes generals, les nacionalitats més nombroses als barris del litoral són: Pakistan (4,4%), 
Itàlia (3,1%), Filipines (2,4%), Marroc (1,7%) i França (1,4%).  Tanmateix la seva distribució 
segons barris mostra uns patrons molts diferenciats 
Pakistan: 10,5% Itàlia: 6,3%
Filipines: 8,4% França: 3,2%
Bangladesh: 5,5% Marroc: 2,9%
Xina: 1,4%
Filipines: 1,2%
Marroc: 1,1% Itàlia: 6,5% Itàlia: 2,8%
Pakistan: 4,2%
Xina: 1,9% Xina: 1,3%
França: 3,4%
- Pakistan: 4,5% Pakistan: 1,2%
- Itàlia: 2,9%
Filipines: 2,8%
Itàlia: 2,2%
Itàlia: 3,2% Rússia: 2,0% Pakistan: 8,9%
Itàlia: 5,7% França: 1,8% França: 1,4% Marroc: 1,9%
Pakistan: 2,9% Alemanya: 1,0% Xina: 1,5%
Marroc: 2,1%
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Origen de la població
Nacionalitat 2007
La distribució de la població estrangera (segons grans regions) varia considerablement d’un barri 
a un altre, no només per la seva quantitat sinó també per regions de procedència. El Raval i el 
Besòs i el Maresme destacaven per una forta concentració de població asiàtica, mentre que altres 
barris com el Poble Sec o la Marina del Port tenien una forta concentració de llatinoamericans.
Població estrangera (grans regions)
1 punt = 1 persona
Africana
Americana
Asiàtica
Europea (excepte espanyols)
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007.
.
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Origen de la població
Nacionalitat 2015
La nacionalització d’un nombre important d’estrangers (especialment sud americans), la marxa 
forçada per la crisis econòmica de molts d’ells i l’arribada de població europea fa que la distribució 
de població segons origen experimenti un canvi significatiu amb un clar augment d’europeus  i 
asiàtics (pakistanesos i xinesos, principalment).
Població estrangera (grans regions)
1 punt = 1 persona
Africana
Americana
Asiàtica
Europea (excepte espanyols)
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015.
.
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Origen de la població
Lloc de naixement 2015
No obstant, si comparem la població estrangera segons origen de naixement es pot observar com 
aflora, especialment, la comunitat llatinoamericana als barris de llevant i a la Marina del Port, 
població que s’ha nacionalitzat.  
Població estrangera (grans regions)
1 punt = 1 persona
Africana
Americana
Asiàtica
Europea (excepte espanyols)
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015.
.
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Nivell educatiu
Població sense estudis 2016
La Marina del Prat Vermell (6%), el Besòs i el Maresme (6%) i la Barceloneta (5%) són els barris 
amb un major percentatge de població sense estudis. La mitjana dels 11 barris del Litoral és del 
3%, la mateixa que per tota la ciutat.    
Població sense estudis
≤ 1,5 %
1,5 - 3 %
3 - 4,5 %
4,5 - 6 %
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).  > 6 %
.
40
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Nivell educatiu
Població amb estudis superiors 2016
La Vila Olímpica (52%) és el barri de la ciutat amb un major percentatge de població amb estudis 
superiors. Pel que fa al litoral, la segueixen Diagonal Mar (39%), el barri Gòtic (38%) i Sant Pere, 
Santa Caterina i la Ribera (38%). Per contra, la Marina del Prat Vermell (5%) i el Besòs i el 
Maresme (10%) són els barris amb un menor percentatge d’aquest tipus de població. 
Població amb estudis superiors
≤ 10 %
10 - 20 %
20 - 30 %
30 - 40 %
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona). > 40 %
.
41
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Atur registrat
Pes de l’atur registrat per barris sobre la població de 16-64 anys 2011
S’observa una clara desigualtat al llarg del litoral, trobant barris com la Marina del Prat Vermell 
(17,53%) i el Raval (14,03%) que ocupen el primer i setè lloc, respectivament, del conjunt de la 
ciutat pel que el pes de l’atur al barri. Per contra, la Vila Olímpica presenta el percentatge més 
reduït de tot el litoral (8,82%).
Pes de l'atur registrat (%)
≤ 9
10-12
19-15
>15
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació 2011 (Generalitat de Catalunya) i el padró municipal 2011. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
42
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Atur registrat
Pes de l’atur registrat per barris sobre la població de 16-64 anys 2015
En 4 anys l’atur registrat a la ciutat de Barcelona es redueix un 14,7%, fet que influeix 
considerablement en els barris del litoral. Només la Marina del Prat Vermell augmenta el pes de 
l’atur al barri (20%). Per altra banda, el barri del Besòs i el Maresme, malgrat mantenir 
pràcticament el mateix pes, escala posicions en el total de la ciutat, situant-se en el novè barri 
amb més pes de l’atur registrat dal barri de Barcelona.
Pes de l'atur registrat (%)
≤ 9
10-12
19-15
>15
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació 2015 (Generalitat de Catalunya) i el padró municipal 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
43
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Atur registrat
La recuperació econòmica dels darrers 4 anys es fa palesa a la ciutat amb la reducció
generalitzada del pes de l’atur registrat a cada barri, tret de a la Marina del Prat Vermell que amb
menys de 1.000 habitants i una forta concentració de població sense estudis augmenta un 2,5%.
Els barris de Ciutat Vella experimenten una important reducció, fet que també es veu condicionat
pel canvi de perfil de la població observat en els darrers anys. Aquet fenomen, especialment
acusat al Gòtic, ve marcat per un augment de població adulta d’origen estranger, amb un
percentatge elevat d’estudis superiors, fet que comporta la reducció del pes de l’atur al barri. Un
cas similar és el que està experimentant el barri del Poblenou, el qual redueix el pes de l’atur
sobre la població al barri en els darrers 4 anys.
Un altre dels fenòmens observats és la tendència del barri del Besòs i el Maresme a convertir-se
en un barri receptor de població, tant de població estrangera com de població procedent d’altres
barris de la ciutat com el Raval, consolidant un perfil de població amb pocs estudis, amb un índex
de renda familiar baix i amb un important pes de l’atur al barri.
44
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex de la renda familiar disponible
Renda Familiar Disponible per càpita 2015 L’Índex de la renda familiar disponible (IRFD) 
realitzats a partir de la combinació de cinc variables 
RFD/càpita
(€/any) ponderades amb diferents pesos en relació amb
Ciutat Vella 16.907 una mitjana de la ciutat centrada en 100. 
Eixample 22.891
Sants - Montjuic 15.445
Les Corts 27.358 (1) la qualificació acadèmica de la població, 
Sarrià Sant Gervasi 37.168 mesurada amb la taxa de titulats superiors; 
Gràcia 20.928
Horta - Guinardó 15.750 (2) la situació laboral, com a ràtio entre aturats i 
Nou Barris 10.634 població en edat de treballar; 
Sant Andreu 14.399 (3) el parc de turismes en relació amb la població, 
Sant Martí 17.106
Barcelona 19.775 (4) la potència dels nous turismes adquirits pels
residents, i 
(5) els preus del mercat residencial de segona mà
45
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex de renda familiar disponible
46
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex de renda familiar disponible
L’any 2008, tant sols els barris de la Vila Olímpica (133) i Diagonal Mar (104) es trobaven per 
sobre la mitjana de la ciutat (100). En canvi, el barris del Raval (62) i el Besòs i el Maresme (61) 
éren els barris amb l’IRFD més baix de l’àmbit Litoral   
47
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex de renda familiar disponible
L’any 2015, Diagonal Mar (162), la Vila Olímpica (150) i el barri Gòtic ( 108) es troben per sobre la 
mitjana de Barcelona. Els barris amb un IRFD més baix continua sent el Besòs i el Maresme (54) 
i, en especial, la Marina del Prat Vermell (39). 
48
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex de renda familiar disponible
Evolució de la posició de cada barri en relació amb els 73 de la ciutat ordenats per nivell de RFD de més alt 
a més baix  
80 la Marina del Prat Vermell ‐
AEI Zona Franca
70
el Besòs i el Maresme
60
la Marina de Port
50 el Poble Sec
el Raval
40 la Barceloneta
30 el Poblenou
20 Sant Pere, Santa Caterina i la 
Ribera
el Barri Gòtic
10 la Vila Olímpica
Diagonal Mar i el Front 
0 Marítim del Poblenou
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
49
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Posició
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex de renda familiar disponible
Els barris de Ciutat Vella són alguns dels que més matisos ofereixen. En general, els índexs dels 
quatre barris que el formen estan situats relativament a prop de la mitjana i han evolucionat a 
l’alça en els darrers anys. 
Els quatre barris comparteixen característiques demogràfiques comunes: tendència descendent 
de la població resident, elevada taxa d’immigració, rejoveniment de l’estructura d’edats i població 
cada cop amb un nivell d’estudis més alt; és a dir, són barris amb pocs nens i pocs vells que 
atreuen població més jove i formada que la que tenien anteriorment. Un procés de renovació de la 
composició demogràfica, que segueix a un de previ d’urbanístic, que comporta un increment del 
nivell socioeconòmic i que té el corresponent reflex en l’avanç de la renda per càpita dels seus 
habitants.
Tanmateix, pel cas del Gòtic cal destacar les diferències entre la zona nord i sud, on es 
concentren indicadors amb resultats negatius  
50
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex de renda familiar disponible
Sant Martí és l’únic districte que té barris amb rendes extremes en barris alhora limítrofs:  la 
diferencia entre els barris de Diagonal Mar i el Besòs i el Maresme ha tornat a augmentar per 
cinquè any consecutiu.  Actualment, Diagonal Mar té una població jove, amb la taxa d’infants més 
alta de la ciutat, amb alta formació acadèmica i un parc d’habitatges amb uns preus que doblen la 
mitjana de la ciutat.
Els barris de Sants-Montjuïc estan ubicats de forma compacta en la franja de renda baixa. Només 
hi ha una excepció, la Marina del Prat Vermell, l’únic barri del sud de la ciutat situat en el segment 
de renda molt baixa (cal recordar que és un barri amb una dimensió minúscula 1.145 habitants). 
En canvi, la Marina del port i el Poble Sec mostren un comportament força similar respecte tota la 
sèrie en relació a la posició 
51
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral