Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Avaluació i tendències dels sectors amb 
major potencial socioeconòmic del 
litoral
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
01. Introducció
02. El comerç a l’engròs i al detall
 El comerç, una activitat econòmica arrelada a la ciutat
 La cadena de valor del comerç
 Les tendències del sector
 El balanç de l’activitat del comerç a l’engròs al litoral de Barcelona
 El balanç de l’activitat del comerç al detall al litoral de Barcelona
03. La restauració
 La restauració
 La cadena de valor de la restauració
 Les tendències del sector
 El balanç de l’activitat de la restauració al litoral de Barcelona
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
04. La Pesca
 La pesca: activitat econòmica i forma de vida
 La pesca a Barcelona
 La comercialització del peix
 La cadena de valor de la pesca
 El balanç de l’activitat pesquera a Barcelona
 Les tendències del sector
05. El sector marítim i nàutic
 Descripció del sector marítim 
 La cadena de valor del transport marítim
 El balanç del transport marítim
 Les tendències del transport marítim
 Descripció del sector de la nàutica esportiva i d’esbarjo
 La cadena de valor de la nàutica esportiva i d’esbarjo
 El balanç de l’activitat de la nàutica esportiva i d’esbarjo a Barcelona
 Les tendències del sector nàutic
3
Gerència Municipal Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Oficina estratègica de l’àmbit del Pla del delta del Llobregat
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Introducció
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Introducció
Un cop estudiats els sectors d’activitats econòmiques que són presents al litoral (veure apartat 3.2), escau
analitzar aquelles activitats que tenen un major potencial per al foment d’una economia arrelada i social.
El sector del comerç, del turisme i la restauració són innegablement alguns dels aspectes importants que
caracteritzen el litoral barceloní. Durant els darrers temps han esdevingut un dels trets identitaris de la ciutat a
més d’ una peça clau de desenvolupament i de vertebració de l’economia de la ciutat. Tanmateix, els sectors
més propers a la condició intrínseca del litoral són la Pesca i el Sector Nàutic i Marítim, els que en conjunt
integren el que anomenem Economia Blava. És interessant saber quina és la situació actual en la qual
s’emmarquen aquests sectors dins de l’economia barcelonina, el seu pes dins d’una estratègia orientada a la
maritimització del litoral de la ciutat.
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
El comerç a l’engròs i al 
detall
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El comerç, una activitat econòmica arrelada a la ciutat
El comerç a Barcelona ha estat un element bàsic de desenvolupament al llarg dels segles i part essencial dels
trets identitaris de la ciutat. La diversitat en l’activitat comercial és part del model de qualitat urbana i ha
condicionat la configuració del desenvolupament urbanístic i social.
Avui en dia la oferta comercial de Barcelona està basada en la
combinació del comerç tradicional d'origen familiar, grans
marques internacionals i comerç innovador. Tots contribueixen
a crear un model de ciutat única i de comerç reunits en gremis,
associacions, eixos comercials, mercats municipals, etc.
L’Ajuntament de Barcelona considera el comerç un valor de
qualitat i creixement econòmic. En aquest sentit, l’administració
treballa per fer del comerç una peça clau de vertebració de la
ciutat que promogui una ciutat dinàmica, emprenedora i socialment cohesionada a través de la promoció del
model associatiu en el sector comercial, del comerç de proximitat, de la defensa del valor social del comerç, del
reforç del seu dinamisme, de la innovació i de l’adaptació permanent, etc.
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La cadena de valor del comerç
PROVEÏDORS COMERÇ A L’ENGRÒS I DISTRIBUIDORS COMERÇ AL DETALL CONSUMIDORS
+
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Altres productes i 
serveis Matèries primes
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
El comerç a la ciutat de Barcelona mostra clars indicis de recuperació amb un creixement de l’ocupació del 2% i
de la facturació de l’1,9%, que són especialment importants atès que amb 146.000 treballadors i uns 34.250
milions d’euros de facturació, representen el 15% de l’ocupació i del PIB de la ciutat de Barcelona.
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
Tanmateix, el model històric de teixit de petit i mitjà comerç urbà s’ha vist amenaçat durant les darreres dècades
per l’obertura de grans superfícies. Aquest nou model, ha creat tensions amb el petit comerç, que ha vist reduïda
la seva quota de mercat.
Aquest fet, sumat al canvi
d’hàbits dels consumidors,
requereix al comerç tradicional
l’adaptació a un nou entorn
econòmic i cultural.
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
L’accés a Internet ha fet que el comerç electrònic es consolidi i continuï expandint-se. Gairebé una tercera part de 
la població espanyola compra a través d’Internet (mentre nou anys enrere, ho feina només un 10%).
Tendència creixent
de la participació
en el comerç
electrònic
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç del sector del comerç a l’engròs al Litoral de Barcelona
L’impacte socioeconòmic del comerç a l’engròs sobre l’economia de la ciutat és molt rellevant. Es tracta de
l’activitat que genera un major impacte sobre el Valor Afegit Brut total al litoral (VAB total), 1.945 milions d’euros, el
que representa un 12,1% del total del litoral (i un 3,3% del total de la ciutat). En relació a la generació de llocs de
treball directes, indirectes i induïts, la revenda de mercaderies a petits comerciants, transformadors, usuaris
professionals o altres grans usuaris genera 30.445 llocs de treball, un 10,2% del total del litoral i gairebé un 4% del
total de la ciutat. El VAB per treballador se situa significativament per sobre de la mitjana de 57.432 €/treballador
d’impacte directe (80.692 €/treballador per el comerç a l’engròs i 74,588 €/treballador per al comerç al detall).
Distribució de l’impacte econòmic total per CCAE* al litoral Generació de llocs de treball total per CCAE al litoral
12,2%
12,1%
10,0%
10,2%
47,4%
45,4%
4,9% 5,4%
4,9% 5,4%
3,8%
4,2%
5,6% 3,6%
3,2%
3,4% 2,7% 2,8% 3,0%
3,1% 2,6% 4,1%
Comerç  engròs i intermediaris, exc. vehicles motor Comerç  detall, exc. vehicles motor i motocicletes Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes Comerç engròs  i intermediaris, exc. vehicles motor
Activitats immobiliàries Serveis de menjar i begudes Serveis de menjar i begudes Construcció
Mediació financera, exc. assegurances i fons pensions Construcció Activitats administratives oficina i auxiliars Serveis d'allotjament
Serveis d'allotjament Emmagatzematge i activitats afins transport Activitats associatives Activitats creació, artístiques, espectacles, biblioteques i  museus
Serveis informació i tecnologies de la informació Activitats administratives oficina i auxiliars Serveis informació i tecnologies de la informació Emmagatzematge i activitats afins  transport
Altres
*CCAE: Codi d’activitat econòmica, IDESCAT.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç del sector del comerç al detall al Litoral de Barcelona
L’impacte socioeconòmic del sector és igualment rellevant. Pel que fa a la generació de Valor Afegit Brut total
(VAB total), les activitats de revenda de mercaderies en nom propi al públic en general o a petits usuaris al litoral
de Barcelona genera un total de 1.615 milions d’euros, un 10% del total del litoral i un 2,7% del total de la ciutat.
En relació a la generació de llocs de treball directes, indirectes i induïts, el comerç al detall genera 36.128 llocs
de treball, un 12,2% del total del litoral i un 4,5% del total de la ciutat.
Distribució de l’impacte econòmic total per CCAE* al Generació de llocs de treball total per CCAE al litoral
litoral
12,2%
12,1%
10,0%
10,2%
45,4% 47,4%
4,9%
5,4%
4,9%
5,4%
3,8%
5,6% 4,2%
3,6%
3,4% 3,2%
3,1% 2,6% 4,1% 2,7% 2,8% 3,0%
Comerç  engròs i intermediaris, exc. vehicles motor Comerç  detall, exc. vehicles motor i motocicletes Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes Comerç engròs  i intermediaris, exc. vehicles motor
Activitats immobiliàries Serveis de menjar i begudes Serveis de menjar i begudes Construcció
Mediació financera, exc. assegurances i fons pensions Construcció Activitats administratives oficina i auxiliars Serveis d'allotjament
Serveis d'allotjament Emmagatzematge i activitats afins transport Activitats associatives Activitats creació, artístiques, espectacles, biblioteques i  museus
Serveis informació i tecnologies de la informació Activitats administratives oficina i auxiliars Serveis informació i tecnologies de la informació Emmagatzematge i activitats afins  transport
Altres
*CCAE: Codi d’activitat econòmica, IDESCAT.
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
La restauració
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La restauració
El sector de la restauració ha tingut històricament un pes
molt rellevant en l'economia de la ciutat. Les primeres
cases de menjars daten de finals del segle XVIII, quan
cuiners italians van importar diversos plats i productes
que van integrar a la cuina local. Tanmateix, no va ser
fins a principis del segle XIX quan la influència de la
cuina francesa va aterrar a la ciutat Comtal, transformant
certs locals en llocs de culte culinari que l'emergent
burgesia d’aleshores va acollir amb molt entusiasme.
Amb el pas del temps i l’evolució social a la ciutat, s’han incorporat progressivament noves activitats
econòmiques al sector que n’han deteriorat la imatge, tot desencadenat problemes de convivència, de
seguretat ciutadana entre d’altres.
Per aquest motiu, l’Ajuntament ha posat en marxa una política pública per la restauració que pretén
avançar cap a la construcció d’un model de restauració propi de Barcelona que tingui una base de qualitat,
proximitat, excel·lència i sostenibilitat.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La cadena de valor de la restauració
Activitats auxiliars 
(recursos humans, 
tecnologia, compres, etc.)
Activitats principals
LOGÍSTICA INTERNA CUINA I SALA TASQUES COMERCIALS POST-VENTA
Recepció i Transformació de la Comercial i màrqueting Manteniment i 
emmagatzematge de matèria prima en producte millora del valor 
matèries primes final Les tasques principals estan afegit del negoci
relacionades amb la 
Realitzen tasques de Realitzen tasques de publicitat i promoció del Fidelització i serveis 
manipulació, preparació, presentació i negoci, la política de preus, addicionals.
emmagatzematge, gestió de servei del producte, etc.
l‘estoc, etc. manteniment i control de la 
qualitat, etc.
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
D’acord amb un anàlisi del sector de la restauració realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, l'evolució de la 
facturació en els darrers anys ha estat molt positiva:  
A destacar:
El 26,7% dels 
establiments • El 13,3% dels restaurants han 
manifesten que la incrementat la facturació, mentre que els 
facturació ha pujat (de bars/cafeteria-restaurant han decrescut en 
mitjana un 15,3%), un -8,0%.
• Els establiments que pertanyen a 
cadenes organitzades han augmentat 
més la facturació (36,2%) que els 
18,7% dels establiments independents (5,0%)
establiments 
manifesten que la • Els establiments amb posicionament 
facturació ha baixat de turístic més elevat també han 
mitjana un -22,2%). augmentat més la facturació que la 
mitjana.
Per tant, el saldo net mostra un creixement del +8%.
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
Els formats que més han crescut en facturació són: els restaurants, els establiments que pertanyen a cadenes 
organitzades, els establiments amb servei complert de dinar + sopar, i els establiments amb posicionament 
vers el segment turístic.
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
L'evolució del tiquet mitjà mostra un lleu creixement (de mitjana un +3,2%), pel que l'augment de facturació que 
s’ha registrat durant els darrers tres anys en el sector ha estat produït sobretot per un augment en l'afluència de 
clients i no tant per un augment de la despesa d'aquests.
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç del sector de la restauració
El secor de la restauració juga un paper molt important en l’economia de la ciutat que genera un VAB total de
787 milions d’euros, un 4,9% del total al litoral (i un 1,3% del total de la ciutat). En relació a la generació de llocs
de treball directes, indirectes i induïts, els serveis de menjar i begudes genera 16.041 llocs, un 5,4% del total al
litoral i gairebé un 2% del total de la ciutat. Tanmateix, El VAB per treballador (41.227€/treballador) se situa
significativament per sota de la mitjana de 57.432 €/treballador d’impacte directe.
Distribució de l’impacte econòmic total per CCAE* al Generació de llocs de treball total per CCAE al litoral
litoral
12,2%
12,1%
10,0%
10,2%
45,4% 47,4%
4,9%
5,4%
4,9%
5,4%
3,8%
5,6% 4,2%
3,6%
3,4% 3,2%
3,1% 2,6% 4,1% 2,7% 2,8% 3,0%
Comerç  engròs i intermediaris, exc. vehicles motor Comerç  detall, exc. vehicles motor i motocicletes Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes Comerç engròs  i intermediaris, exc. vehicles motor
Activitats immobiliàries Serveis de menjar i begudes Serveis de menjar i begudes Construcció
Mediació financera, exc. assegurances i fons pensions Construcció Activitats administratives oficina i auxiliars Serveis d'allotjament
Serveis d'allotjament Emmagatzematge i activitats afins transport Activitats associatives Activitats creació, artístiques, espectacles, biblioteques i  museus
Serveis informació i tecnologies de la informació Activitats administratives oficina i auxiliars Serveis informació i tecnologies de la informació Emmagatzematge i activitats afins  transport
Altres
*CCAE: Codi d’activitat econòmica, IDESCAT.
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04
La Pesca
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La pesca: activitat econòmica i forma de vida
La pesca pot considerar-se com una activitat de caça i de recol·lecció
que té certes similituds amb l'agricultura. A diferència de les dues
primeres, la pesca ha esdevingut una activitat econòmica important que
avui dia pot tenir un caràcter industrial. Per això es fa una distinció entre
pesca industrial i pesca artesanal o de petita escala.
A Barcelona i a tot el litoral català, hi ha pesqueres dels dos tipus. En tots dos casos, es tracta d'una activitat
quotidiana, ja que s'ha de sortir a pescar dia rere dia; logística, pel fet que es desenvolupa a partir d'un punt del
litoral d'on es surt i on s'ha de tornar; aleatòria, perquè mai es pot saber què es pescarà; depredadora, en
fonamentar-se en la destrucció de la presa. A més a més és una activitat molt determinada per les condicions
meteorològiques, que s'organitza en funció de la rapidesa en què es fa malbé el peix pescat i de forta
dependència respecte al mercat.
La pesca també és una activitat fonamentalment masculina, ja que tradicionalment, i per arreu, els pescadors
solen ser homes. Es realitza sobre un medi que no és apropiable privadament, ni el mar ni els peixos ho són.
Pescar demana esforç i coneixement del medi; és un treball arriscat i perillós. Per tot això, per a molts, la pesca
és quelcom més que una activitat: és una forma de vida, una forma de veure el món, una forma de conèixer i
relacionar-se amb la natura a més d'una forma de guanyar-se la vida. (www.museudelapesca.org)
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La pesca a Barcelona
A Barcelona es practica la pesca costanera i s’utilitza el moll de Pescadors del Port de Barcelona per desembarcar 
el producte i vendre’l a la Llotja del mateix moll. 
La Flota pesquera del Port de Barcelona està especialitzada en l’encerclament, art de pesca per a la sardina i 
seitó, essent el port més important d’aquest tipus de pesca a Catalunya, amb 22 embarcacions d’un total de 37. 
Destaca però la poca flota amb arts menors, tan sols dues embarcacions comparades amb les 33 que té el port 
d’Arenys de Mar o les 25 del port de Badalona. Cal dir que la pesca amb arts menors és considerada la més 
respectuosa amb la biodiversitat marina. 
Flota pesquera del Port de Barcelona
3%
32% Arrossegament
Arts Menors
Encerclament
60% Auxiliar
5%
Font:  Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 2016. Generalitat de Catalunya
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La pesca a Barcelona
Segons les dades de la Confraria de Pescadors de Barcelona, l’any 2010 hi havia un total de 324 treballadors, els
quals eren: 59 patrons d’embarcacions, 37 mecànics, 2 pràctics de Pesca, 2 xarxers, 224 marines.
La pesca és un ofici poc atractiu entre els joves, entre altres coses, per la duresa i perillositat del treball, les
retribucions baixes i irregulars (sistema a la part), i la poca regulació laboral. Manquen treballadors en el sector, el
que afavoreix la incorporació de pescadors immigrants a les tripulacions. Això té unes conseqüències directes en
tot el procés formatiu dels pescadors, que avui ja no es limita a la formació inicial per aconseguir els títols
corresponents, sinó que fa necessària una formació continuada que permeti una adaptació ràpida dels treballadors
a les noves tecnologies a bord i a les noves normatives de seguretat i higiene en el treball. La formació dels
pescadors es fa a l’Escola de Capacitació Nàuticopesquera de Catalunya, que té la seva seu a l’Ametlla de Mar i
que, a Barcelona, també imparteix cursos a la Casa del Mar coordinadament amb la Confraria de Pescadors.
Cal tenir en compte també, que hi ha oficis relacionats amb la pesca que s’estan perdent, com és el cas del
xarxer.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La comercialització del peix
Segons dades del Museu de la Pesca, a Catalunya només es
pesca el 20% del peix que es consumeix. La diversificació de la
producció i el creixement en la complexitat de les tècniques
comercials ha produït transformacions importants en el nombre i
en l'especialització dels peixaters, en els mitjans de transport i en
la presentació dels productes, i sobretot en el desenvolupament
d'un mercat del peix que ja té unes dimensions globals, com tenen
altres sectors de la producció.
En un intent de donar valor afegit al peix fresc pescat a la
Barceloneta , la Confraria de pescadors ha promogut la marca
“Peix de la Barceloneta”. Actualment té el recolzament de 150
establiments de restauració i de l’associació de comerciants del
barri.
(http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_comercialitzacio
_peix/dar_promocio_i_consum/dar_peix_salvatge_marca_registra
da/)
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç de l’activitat pesquera a Barcelona
El Port Pesquer de Barcelona és el segon més important de Catalunya pel que fa a captures i el setè en 
recaptació.  
Captures en Kg. per llotja (2016) Recaptació en € per llotja (2016)
Font:  Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 2016. Generalitat de Catalunya
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La cadena de valor de la pesca
(*) La gestió de la Pesca ve regulada per la Política Pesquera Comuna (PPC) que estableix l’accés als recursos,
l’esforç pesquer i limita les captures. A la Mediterrània es regula a través de la Resolució del Consell (EC) No
1967/2006, que estableix mesures de gestió i obligacions, i altres mesures tècniques per a la pesca a la
Mediterrània. La PPC és d’obligat compliment, i afecta als pescadors fins que arriben amb les captures a port.
Política pesquera comuna (PPC)
Accés als recursos / Esforç pesquer / Captures
Confraria de pescadors
Pescadors Captures Primera venda del 
peix Comercialització Consumidor final
Identificació
Classificació Subhasta
Pesatge
Mar Llotja Peixateries i mercats
(*) Cadena de valor de la pesca. Elaboració pròpia.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç de l’activitat pesquera a Barcelona
La gràfica d’espècies pescades a Barcelona mostra un elevat volum de captures de la sardina i el seitó, molt per
sobre de les altres espècies però amb volums de recaptació molt més ajustats ja que la sardina i el peix, per la
seva abundància, són espècies amb un preu de mercat baix. Per altra banda, destaca l’alt rendiment econòmic de
la gamba comparat amb el baix volum de captura.
Espècies pescades a la Llotja de Barcelona (captures en 
kg i recaptació en euros)
2.500.000,00
2.000.000,00
1.500.000,00
1.000.000,00 kg
euros
500.000,00
0,00
Font:  Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 2016. Generalitat de Catalunya
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector pesquer a Barcelona
Pescaturisme: Podria definir-se com aquella activitat on les persones alienes a la tripulació s'embarquen amb una 
finalitat recreativa i turística en una embarcació de pesca professional, per conèixer in situ els mètodes i pràctiques 
pesqueres.
– Constitueix un mitjà de diversificació socioeconòmica de gran interès per al sector pesquer, oferint als 
pescadors professionals l'oportunitat d'ampliar la seva activitat mitjançant un servei que, a més a més 
de millorar les seves rendes, serveix, alhora, com a mecanisme de promoció i revaloració del seu ofici.
– Apropa al turista a la riquesa i a la complexitat del món de la pesca professional i, d'aquesta manera, 
pot conèixer la manera de viure, els hàbits, les costums i les peculiaritats del pescador i el seu entorn.
– Promociona les captures i els productes autòctons i, alhora, dota d'un valor afegit als productes frescos 
de la costa catalana.
– Promou l'educació ambiental mentre difon el coneixement del medi ambient, de les espècies, del seu 
cicle vital i del seu valor nutricional.
– Suposa una aplicació de l'estratègia comunitària de gestió integrada de les zones litorals, amb el 
propòsit que siguin sostenibles des d'un punt de vista ambiental i econòmica, fomentant, a més a més, 
la cohesió i la justícia social.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector pesquer a Barcelona
Remodelació del port pesquer: 
La zona del moll de Pescadors i del moll de Balears es remodelarà per la necessitat de substituir els vells
edificis de la llotja i de la fàbrica de gel per uns de nous, alhora que s’incorporaran activitats
complementàries a la pesca. La idea és combinar l’activitat pesquera amb l’ús ciutadà, ja que s’obrirà una
zona d’esbarjo i de passeig que permetrà els ciutadans recuperar també la Torre del Rellotge.
Aquesta remodelació és una oportunitat per dinamitzar el sector i fer-lo més visible a la ciutadania.
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
05
El Sector Marítim i Nàutic
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Descripció del sector marítim
El sector nàutic i marítim inclou a totes aquelles activitats vinculades a la navegació. Es distingeixen dues
branques ben diferenciades: el transport marítim i la nàutica esportiva i d’esbarjo.
El transport marítim juga un paper essencial en el
desenvolupament econòmic i social, i és un sector amb una enorme
activitat a Barcelona tant pel que fa al transport de mercaderies com
de persones. Aquest sector forma part de l’engranatge de les grans
plataformes logístiques on tots els modes de transport hi són
presents (transport multimodal, marítim, ferroviari, per carretera i
aeri). El transport marítim actual s’organitza en tres àmbits
d’activitat: el transport de mercaderies, el transport de persones i
els serveis portuaris. Dins del transport de persones es poden
distingir dos tipus, el transbordador o ferri, que enllaça dos punts
regularment i el creuer, que transporta passatges per plaer, turisme
i oci. Pel que fa als serveis portuaris trobem entre d’altres la càrrega
i descàrrega de mercaderies, l’emmagatzematge i la inspecció i el
control.
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La cadena de valor del transport marítim de mercaderies
Arribada del 
vaixell al Port Descàrrega de 
la mercaderia
Consignatari: Aduaner: 
Dóna servei al Accepta o rebutja la 
Pràctic: vaixell i a la càrrega (el vaixell 
Orienta al capità en les maniobres tripulació al Port. lliura el Manifest). Si Posicionament 
d’entrada, amarrament i sortida Fa les gestions de l’accepta es lliura el 
caràcter Permís de en la terminal
administratiu descàrrega Estibador:
Descarrega la mercaderia a 
Càrrega en vehicles partir de la llista numèrica i 
els plans de càrrega
de sortida
Zona de 
Client desconsolidació
(en tinglados o 
explanada)
Transitari: 
Mediador en les operacions de transport 
internacional. Organitza l’enllaç entre els 
diferents transportistes
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La cadena de valor del transport marítim de viages (creuers)
COMERCIALITZACIÓ DEL PRODUCTE ORGANITZACIÓ DEL CREUER
Armadors independents: 
Agent marítim: Intermediari en Responsable de garantir l’oficialitat 
NAVILIERES el mercat de transaccions de i la tripulació a les àrees del 
compra i venda de bucs vaixell: coberta, màquines i hotel. 
Així com del manteniment general 
del buc.
Embarcament Desembarcament 
de passatgers de passatgers
Agències de Merchants: Venda Serveis de terra Serveis de terra
viatge: són el Són les directa: tot i 
principal agent de agències o que és poc 
venda de paquets intermediaris significatiu va 
turístics per a online creixent la Shorex: 
Tràmits i gestió Subministraments i 
creuers venda directa activitats de terra i 
de les (buc i passatgers) serveis hotels (si és port base)
navilieres
Consignatari: representants i corresponsals locals de les companyies de 
creuers al port. Es fan càrrec del buc i del passatge en el port de destí. 
CONSUMIDOR Responsables de tots els subministraments (queviures, recanvis, 
combustibles). Són responsables de l’organització de l’allotjament en les 
estades a terra i de les activitats programades fora del buc.
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç del sector marítim
Les activitats marítimes que es realitzen en el Port de Barcelona tenen uns importants impactes
socioeconòmics sobre la ciutat, l’àrea metropolitana i el conjunt del país. Segons el darrer estudi d’Impacte
Econòmic del Port de Barcelona, de l’any 2010, el Port contribueix a l’economia general amb els següents
elements:
 Aporta un Valor Afegit Brut (VAB) anual de 2.300 milions d’Euros que es un 1,4% del VAB català i un
0,35% del VAB espanyol. D’aquests 2.300 milions d’Euros, 1.452 milions els produeixen directament les
empreses de la Comunitat Portuària.
 Els llocs de treball que crea directament la Comunitat Portuària són 13.365. Si es sumen els indirectes i
induïts s’arriba a la xifra de 32.101 ocupacions que depenen de les activitats del Port.
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç del sector marítim
Tanmateix, d’acord amb l’estudi de l’Institut Cerdà de 2017, si considerem el conjunt de les activitats marítimes
que desenvolupem les empreses domiciliades a la ciutat de Barcelona (activitat pesquera, nàutica esportiva i
d’esbarjo i transport marítim), l’impacte socioeconòmic del sector marítim sobre la ciutat augmenta en 984,6
milions d’euros de VAB total (454,5 de VAB directe), i l’ocupació en 13.742 llocs de feina totals, dels quals 5.034
són directes. No obstant això, l’anterior afirmació no és del tot rigorosa ja que una part de les empreses
inclouen en l’anàlisi de l’Institut Cerdà formen part de la Comunitat Poretuària i, per tant, el seu VAB i plantilla
estan comptabilitzats també en l’estudi del Port.
VAB directe de les activitats marítimes Llocs de treball de les activitats marítimes
8,7%
17,3% 11,3% En 
En generació 
generació 22,8% de llocs de 
de VAB, treball, 
destaca el destaca 
transport també el 
marítim, transport 
amb 322 marítim, 
74,0% milions amb 3.320 
d’euros, 66,0% llocs de 
un 74% treball, un 
del total. 66% del 
total. 
Pesca Transport marítim Nàutica esportiva i esbarjo Pesca Transport marítim Nàutica esportiva i esbarjo
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
Les tendències en el transport marítim estan molt influenciades per les dinàmiques del comerç internacional i els
cicles de l’economia mundial.
• El tràfic mundial de contenidors seguirà augmentant, i amb més rellevància dels mercats asiàtics i africans,
per als quals Barcelona està ben posicionada.
• Augmentaran el nombre d’aliances entre les grans companyies navilieres, amb la qual cosa també
augmenten els nombre de consolidacions (organització i optimització de la càrrega). En aquests moments les
quatre aliances més importants que estan dominant la indústria són:
– Ocean Three (China Shipping, CMA CGM i United Arab Shipping)
– CKYHE Alliance (COSCO, Evergreen, K-Line, Yang Ming i Hanjin (a finals del 2016 l’empresa va 
entrar en fallida)
– G6 (APL, Hapag-Lloyd, Hyundai MM, MOL, NYK i OOCL)
– 2M (Maersk Line i MSC) dins de la ruta Àsia-Europa. És la ruta de comerç més gran del món.
• Hi haurà un augment de les dimensions dels bucs i de la capacitat de càrrega i una certa estabilització del 
volum de la flota mundial.
• L’augment del calat i l’eslora dels vaixells generarà una pressió sobre els ports per engrandar les seves 
infraestructures.
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector
Les tendències globals del sector del transport de persones (creuers) apunten també cap a un augment de les
dimensions dels vaixells en volum (pes i eslora) i en capacitat de transport de passatgers.
Creuer GT (tonatge) Passatgers Any de construcció
Grand Princess 108.806 2.592 1998
Voyager of the Seas 137.280 3.114 1999
Carnival Conquest 110.000 2.974 2002
Diamond Princess 115.875 2.674 2004
Caribean Princess 116.000 3.114 2004
Queen Mary 2 150.000 2.620 2004
Freedom of the Seas 158.000 3.600 2006
Allure of the Seas 220.000 5.400 2009
Aquest augment de la capacitat dels bucs també està generant una concentració d’operadors, ja que només les
grans empreses es poden permetre grans vaixells i ser per tant més competitius tenint en compte l’economia
d’escala. S’observa una clara globalització del sector i es presenta Àsia com a mercat emergent.
Pel que fa al producte creuer, s’ha observat que tendeixen a tenir una durada mitjana menor. Disminueix l’edat
mitjana dels passatgers i es generen nous serveis per atendre les noves demandes. També es detecta una
ampliació de la temporada dels creuers als ports del sud d’Europa gràcies a la climatologia.
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Descripció del sector de la nàutica esportiva i d’esbarjo
El sector de la nàutica esportiva i d’esbarjo compren totes aquelles activitats vinculades a les embarcacions
esportives i d’esbarjo amb o sense motor, i els esports nàutics. És un sector heterogeni que inclou una petita
fracció de moltes branques, com la construcció naval, la fabricació de motors, la gestió de ports esportius, les
escoles nàutiques, el lloguer d’embarcacions, la distribució, l’electrònica i els accessoris.
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La cadena de valor del Sector de la Nàutica esportiva i d’esbarjo
Disseny 
d’embarcacions Estadi del cicle de vida
Construcció 
Indústria de d’embarcacions Producció
subministrament
El sector nàutic Vendes
de Barcelona Propietari privat Usuari privat Propietaris comercials 
(no propietari) (companyies de xàrters)
Ús
“Sector industrial” Comerç al detall Subministraments Empreses de 
(roba, accessoris, etc.) Reparació i 
(veles, maquinari, 
Orientat a l’usuari manteniment lloguer 
equips de seguretat, d’embarcacions
ajudes a la navegació, 
etc.)
Formació / Escoles de Orientat a 
navegació Assegurances Empreses de 
l’embarcació Xàrters
Altres serveis Marines + indústria de Patrons 
“Sector Serveis” relacionats Marina seca
subministrament professionals
(hotels, restaurants, etc.)
Revenda
Brokers
Adaptat de ECSIP Reciclatge o desmantellament Fi de la vida útil 
Consortium, 2015 d’embarcacions de l’embarcació
40
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç de l’activitat  de la nàutica esportiva i d’esbarjo a Barcelona
La diapositiva anterior mostra la cadena de valor del sector nàutic tenint en compte tot el seu cicle de vida: des de
la construcció de l’embarcació fins al seu desmantellament o reciclatge. Les empreses del sector nàutic de
Barcelona estan principalment en la part del sector industrial (reparació i manteniment, subministraments nàutics,
restauració, etc.) i serveis (amarraments, marina seca, etc.).
Es disposa de poques dades actualitzades Percentatge d'empreses del sector nàutic per 
del sector de la nàutica esportiva i d’esbarjo, províncies
però les existents (UB, 2012) apunten que 1%
Barcelona ciutat acull 353 empreses d’aquest
11%
sector. Les empreses del sector nàutic tenen
en general dimensions de petita empresa Barcelona
amb una mitjana de 7 treballadors i una 21% Girona
Tarragona
facturació d’1,5 milions d’Euros.
67% Lleida
41
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El balanç de l’activitat de la nàutica esportiva i d’esbarjo a Barcelona
Tal com indica l’estudi “El clúster nàutic: anàlisi empresarial i impacte econòmic” elaborat per la Cambra de
Comerç el 2015, les dades del sector nàutic a nivell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona són:
 Sector Industrial: Agrupa 137 empreses, factura 156,3 milions d’Euros i té 890 treballadors, és a dir, el 45%
de les empreses, el 34% de la facturació i el 42% de l’ocupació directa. El seu subsector més important és el
de “Reparació i manteniment d’embarcacions” que té 98 empreses, factura 116 milions d’Euros i ocupa 582
treballadors
 Sector Serveis: Hi ha 168 empreses que facturen 308,2 milions d’Euros i ocupen a 1.225 treballadors. El
subsector més important és el de “Ports i marines” amb 38 empreses, facturació de 126,6 milions d’Euros i
ocupa a 491 treballadors.
Si s’apliquen els multiplicadors de les taules Input-
Output de l’economia catalana, la suma dels impactes
directes, indirectes i induïts dóna unes xifres pel sector
nàutic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 836
milions d’Euros i de 8.300 llocs de treball.
42
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector nàutic
Segons dades de les associacions d’industrials del sector, entre 2007 i 2014 les vendes d’embarcacions varen
disminuir un 63%. El 2015, que és un any en que va començar una petita recuperació, es varen matricular 4.654
embarcacions a tot Espanya, mentre que l’any 2007 foren 12.617 les matriculacions. Segons dades fetes
públiques en el darrer Saló Nàutic de Barcelona, l’augment de la demanda d’embarcacions va continuar aferrant-
se. Cal ressaltar que el mercat de lloguer presenta un increment molt superior al creixement general de les
matriculacions.
Malgrat la crisi dels darrers anys, les empreses de nàutica i
molts experts consideren que aquest sector presenta moltes
possibilitats de desenvolupament a Barcelona. Els
arguments per aquesta visió més optimista són el baix ratio
de nombre d’amarradors respecte la població de la ciutat, la
poca promoció que s’ha fet fins ara de la pràctica dels
esports nàutics i la comparació amb altres ciutats portuàries
que amb menor nombre d’habitants disposen de major
nombre d’amarradors i d’embarcacions.
43
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Les tendències del sector nàutic
Són interessants també, les tendències que descriu l’estudi “Nautica Competitiviness Study” fet per ESCIP
Consortium l’any 2015. Les principals conclusions pel sector de la nàutica esportiva a nivell europeu són les
següents:
 Es confirma el canvi de tendència de la compra de l’embarcació al lloguer. En els darrers 10 anys l’edat
mitjana dels propietaris de les embarcacions ha passat dels 45 als 55 anys. Això significa que els joves ja no
compren vaixells. Per contra, el lloguer d’embarcacions s’ha popularitzat i està esdevenint una opció per a les
vacances.
 La indústria europea de construcció d’embarcacions també ha patit fortament la crisi i necessitarà adaptar-se
a les noves tendències de compra.
 Es confirma cada cop més que el sector dels serveis nàutics està molt vinculat al turisme, i que depèn molt
de la capacitat d’atracció de la costa on està ubicada la marina i els serveis nàutics.
 Es fa palesa la importància d'harmonitzar la regulació: les diferències en la regulació nàutica en els diferents
països europeus resten competitivitat. L’estudi apunta que Espanya és molt restrictiva respecte altres països
de la UE pel que fa banderes, formació de tripulants i requeriments tècnics i de seguretat. Per contra no hi ha
un reconeixement europeu de les diferents titulacions.
44
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral