Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Anàlisi i diagnosi dels espais lliures 
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
PART 1 - ANÀLISI SISTÈMICA
01. Caracterització dels espais lliures
01.1 Espai lliure restringit i no restringit
01.2 Espai lliure restringit
01.3 Espai lliure no restringit (espai públic efectiu)
01.4 Espai lliure restringit - espais en transformació
01.5 Espai lliure restringit - no llocs. - Espais sense ús, ús i/o ocupació impròpia o temporal 
(espais potencials)
01.6 Espai lliure restringit - espais privats
01.7 Espais lliures tancats (plànol de tanques) 
01.8 Espai lliure restringit - grau de transitabilitat i accessibilitat de l’espai públic
01.9 Ús privatiu de l'espai públic
02. Continuïtat dels espais lliures
02.1 Identificació de les barreres de l’espai públic
02.2 Continuïtat longitudinal de l’espai públic
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim (identificació de nivells, de    
connexions entre nivells, discontinuïtats, colls d'ampolla, etc.)
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
03. Relació del mar amb la ciutat i de la ciutat amb el mar
03.1 Identificació dels principals corredores tranversals de l’espai públic
(des de la ciutat al mar)
03.2 Identificació dels accessos a la ciutat des del passeig marítim
(des del mar a la ciutat)
03.3 Façanes permeables i visualment actives 
PART 2. ANÀLISI PER ÀMBITS
04. Identificació d’àmbits de la franja litoral
05. Radiografia de l’espai públic - Fitxes 
06. Comparativa entre àmbits
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
PART 1. ANÀLISI SISTÈMICA
L'anàlisi duta a terme en aquest apartat atén aspectes formals, morfològics, tipològics, qualitatius i perceptius de
l'espai públic, així com de la seva relació amb l'espai edificat i amb altres elements que defineixen i caracteritzen el
paisatge urbà del front marítim de Barcelona.
L'estudi es compon de dues parts: una anàlisi sistèmica i una anàlisi per àmbits.
L'anàlisi sistèmica té per objectiu examinar i representar els espais no edificats - espais lliures que queden dins
d’un àrea definida en funció de les distàncies que recorren els vianants a peu – al llarg del litoral barceloní. L'espai
públic s’analitza com a sistema, considerant tant situacions puntuals com relacions entre les diferents parts que el
composen, el que permet identificar les diferents relacions, continuïtats i discontinuïtats, obertures o barreres que
tenen lloc des de la ciutat al mar i viceversa.
El litoral de Barcelona es presenta com un mosaic complex de diferents paisatges urbans. L'anàlisi sistèmica del
mateix permet identificar els diferents àmbits que el composen. Gràcies a això, s’ha pogut realitzar una anàlisi i
representació detallada per a cadascun d'aquests espais que escateix l’estat actual dels seus espais lliures i públics.
Aquesta anàlisi ens permet comparar els diferent àmbits i conèixer el seu estat i les seves qualitats així com
descobrir aspectes a valorar, potenciar i millorar establint àrees de prioritat d'interès.
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Caracterització dels 
espais lliures
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01. Caracterització de l’espai lliure
L'anàlisi sistèmica analitza l'espai públic com a part i en relació al l'espai lliure (sistema més ampli al que pertany),
entenent per espai lliure l'espai no edificat. L’espai lliure és complementari a l'espai construït.
Inicialment, aquesta anàlisi parteix d'una caracterització de l'espai lliure per tal de definir i identificar l'espai públic
efectiu. En primer lloc classifiquem l'espai lliure en:
- Espai lliure restringit
- Espai lliure no restringit (terme equivalent al d'espai públic efectiu).
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.1 Espai lliure restringit i no restringit
L'anàlisi evidencia que la gran majoria de l'àmbit de l’espai lliure considerat és no edificat (84%), però que és 
majoritàriament un espai  restringit (62%).
ESPAI LLIURE NO RESTRINGIT
En aquesta categoria estan inclosos tot els espais que, independentment de que la titularitat de la seva propietat sigui pública o privada, són accessibles, 
transitables i accessibles (en menor o major grau) de forma gratuïta per tothom. 
ESPAI LLIURE RESTRINGIT
Es tracta en general d’espais tancats sense accés al públic o on l’accés és de pagament. L'accés a aquests espais està restringit per diferents causes:
administració, gestió i/o concessió d'ús, tipologia d'ús, accés de pagament. Estan inclosos en aquesta categoria els espais de propietat pública no gratuïts,
espais de propietat pública que per les seves característiques no són accessibles (pendents artificials impracticables, espais residuals entre carreteres, etc.)
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.2 Espai lliure restringit
VIARI: Inclou les carreteres, els passos de vianants, la ronda litoral amb els seus carrils d'entrada i sortida i els aparcaments.
PORT: Inclou les carreteres interiors i les de servei al port.
L’espai lliure del front marítim de Barcelona pateix discontinuïtats fruit de la complexitat de la seva morfologia, dels seus
usos i de la presència de certes infraestructures. L'anàlisi en detall del caràcter de l'espai lliure restringit palesa que
majoritàriament correspon als diferents àmbits portuaris (46 % de l’espai restringit, 29 % de l’espai lliure total).
Determinar els diferents espais restringits permet identificar les principals barreres morfològiques i topogràfiques, elements
obstructius i de fragmentació de l'espai públic.
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.3 Espai lliure no restringit (espai públic efectiu)
L’espai lliure no restringit (i.e. l’espai públic efectiu), inclou parcs i jardins tancats d'accés gratuït però amb horaris
d’obertura (e.g. el parc de la Ciutadella) i les zones de moll d’accés públic dels àmbits portuaris. Inclou també la
zona verda de Montjuïc, amb algunes zones escarpades i no sempre accessibles. En aquest estudi, el cementiri es
considera també com a espai públic, tancat i amb horaris establerts (malgrat que des d'un punt de vista urbanístic
està qualificat com a equipament comunitari i dotacions - 7c -).
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.4 Espai lliure restringit - espais en transformació
Àmbits de planejament urbanístics
Espais en transformació ( juny 2017) La Catalana
3 ha
Marina del Prat Vermell Campus Diagonal – Besòs
3,6 ha 9 ha
Hospital del Mar i 
Parc de Recerca Biomèdica
0,2 ha
Nova Bocana
7 ha
Es tracta d'espais que actualment estan en procés llegenda dels plànols de detall
d'urbanització i/o edificació i que formen part de diferents àmbits Urbanització executada 
de planejament urbanístic. Són espais que en un futur podrien Espai lliure futur dins del àmbit de edificació 
Urbanització futura
deixar de ser restringits. Edificació futura
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.4  Espai lliure restringit - espais en transformació
2
1 3
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.5 Espai lliure restringit – no llocs
Espais sense ús, ús i/o ocupació indeguts o temporals (espais potencials)
Barri Mina
Marina del Prat Vermell Campus Diagonal - Besòs La Catalana 
Districte 38
Ocupació temporal 
Línia 9 Metro Front Litoral i marge dret del riu Besòs. 
Fòrum
Àmbits de planejament urbanístics
No llocs – majorment destinat a edificació segons PGM
No llocs – majorment destinat a urbanització segons PGM
ESPAIS SENSE ÚS
Es tracta d'àrees encara no accessibles o utilitzables, sense ús.
En general, estan tancades per barreres visualment permeables o impermeables. 
ÚS I/O OCUPACIÓ INDEGUTS O TEMPORALS
Es tracta d’espais ocupats o utilitzats de forma impròpia o temporal, no coherent ni congruent amb les previsions del 
planejament (PGM). La majoria estan ocupats per aparcaments en superfície i poden tenir o no barreres.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.5 Espai lliure restringit – no llocs
Espais sense ús, ús i/o ocupació indeguts o temporals (espais potencials)
Es tracta d'espais lliures – no edificats – que es caracteritzen per la sensació de temporalitat, precarietat,
abandonament i/o deixadesa que transmeten. Presenten un elevat potencial de transformació, d’urbanització o
edificació (com espai públic o edificat). No són part de l'espai públic ni es perceben com a tal.
En aquesta categoria s'inclouen una gran varietat de tipus de solars i espais lliures, sense ús, o que presenten una
ocupació impròpia o temporal. Estan inclosos:
- Espais que poden tenir o no tanques
- Espais que constitueixen elements degradants
- Espais que vénen percebuts com a “nota falsa” en la continuïtat i formalització de l'espai públic;
- Espais que evidencien un incoherència entre el seu ús (temporal o permanent) i la formalització pròpia de l'espai
públic de l'entorn més immediat.
- Espais privats en cessió temporal d’ús públic, però que no hi ha una formalització congruent amb el rol d'espai públic.
Sense ús Ús temporal o impropi
Foto @br
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.6 Espai lliure restringit - espais privats
3
2
1
Espais lliures privats d'ús de la comunitat en edificis d'habitatges
Espais lliures privats de propietat d'ús individual (propietaris dels pisos) en edificis d'habitatges
Espais lliures privats de pertinència d'edificis d'ús prevalent comercial, terciari, industrial, hoteler, etc.
Espai públic 
Es tracta d‘espais de propietat privada (interiors d’illa, espais de pertinença d’habitatges o d’altres edificis amb diferent ús
industrial, hoteler, terciari, comercial, etc.) especialment identificats en els barris de la Vila olímpica i de Diagonal Mar i de
la Mar Bella.
La seva presència i les dinàmiques i intensitats d'ús que s’hi donen responen a factors diversos.
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.6 Espai lliure restringit - espais privats
1 2 3
Espai privat sobre solar amb una 
altra qualificació urbanística
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.7 Espais lliures tancats – plànol de tanques
Espais públics
Espais edificats
Tanques dels ports, de la xarxa i les estacions ferroviàries
Tanques de viari (trams enterrats i elevats de la ronda litoral)
Altres tanques (espais obert de equipaments o infraestructures de servei, espais privats, etc.)
Tanques temporals, espais en transformació i obres 
Tanques temporals,  sense ús
Tanques de espais públics amb horari i temporalitat
Aquesta anàlisi revela que la majoria dels espais lliures restringits presenten tanques o elements que defineixin els
seus marges o que redueixen i impedeixen l'accessibilitat i la transitabilitat. Es poden identificar alguns punts crítics
sobretot en referència a la relació ciutat i el seu espai públic i el mar.
Les tanques estan agrupades per categories pel que fa a la gestió, administració i ús, però no es fa cap referència a la
permeabilitat visual de les mateixes.
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.7 Espais lliures tancats – plànol de tanques
Espais públics
Espais edificats
Tanques dels ports, de la xarxa i les estacions ferroviàries
Tanques de viari (trams enterrats i elevats de la ronda litoral)
Altres tanques (espais obert de equipaments o infraestructures de servei, etc.)
Tanques temporals, espais en transformació i obres 
Punts crítics Tanques temporals,  sense ús
Tanques de espais públics amb horari i temporalitat
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.7 Espais lliures tancats – plànol de tanques
Espais públics
Espais edificats
Tanques dels ports, de la xarxa i les estacions ferroviàries
Tanques de viari (trams enterrats i elevats de la ronda litoral)
Altres tanques (espais obert de equipaments o infraestructures de servei, etc.)
Tanques temporals, espais en transformació i obres 
Punts crítics Tanques temporals,  sense ús
Tanques de espais públics amb horari i temporalitat
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.8 Espai lliure restringit. 
Grau de transitabilitat i accessibilitat de l’espai públic
Punts crítics
transitable i accessible 
menys transitable i accessible 
L'assignació del grau d'accessibilitat i transitabilitat s’ha basat en les macro-categories de tipologia d'ús i morfologia que
s’han presentat en l’anterior plànol dels espais lliures no restringits. Aquesta s’ha realitzat sense tenir en compte casos
específics ni situacions puntuals d'inaccessibilitat o no transitabilitat com:
- Qualitat i estat de conservació dels espais deficitària
- Presència de barreres arquitectòniques per a les persones amb mobilitat reduïda, etc.
Al llarg de tota la seva extensió, l'espai públic efectiu presenta diferents graus grau d'accessibilitat i transitabilitat.
Destaquen com a punts crítics el cementiri i el talús SE de Montjuïc.
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01.9 Ús privatiu de l'espai públic
Àmbit d’estudi. Metodologia de recollida dades: treball de camp abril-maig 2017, estudi de ortofotos
Subambits Port Vell – Barceloneta i Port Olímpic
Terrasses bar i restaurants:  15.000 m2
Superficie espai públic efectiu: 
Superfície subàmbit Port Olímpic: 28 ha
Terrasses bar i restaurants:  9.400 m2
Superficie espai públic efectiu: 
Superfície subàmbit Port Vell - Barceloneta: 118 ha
La privatització de l’espai públic, especialment degut a la instal·lació de terrasses de bars i restaurants, és un tema sensible.
D'una banda, la presència de terrasses és un element que vitalitza l’espai públic, però d'altra banda, pot generar situacions de
conflicte. Un cas extrem és la gran concentració de taules i terrasses que conviuen a l’espai públic del Port Olímpic, on arriben a
produir-se fins i tot desordres públics violents.
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Continuïtat dels espais 
lliures
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.1 Identificació de les barreres de l’espai públic
L'anàlisi, categoritzacions i representacions anteriors ajuden a identificar els espais
que actualment constitueixen "buits" urbans. Es tracta d’espais – i/o elements de
l'estructura urbana obstructiva que interrompen la fluïdesa i continuïtat dels espais
públics.
A resultes d’aquesta anàlisi, s’han identificat els diferents espais efectius disponibles
per al trànsit, ús i gaudi dels vianants. A continuació es fa una caracterització de la
continuïtat longitudinal i transversal de l’espai públic, i la detecció dels punts
problemàtics de discontinuïtat i impermeabilitat.
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.1 Identificació de les barreres de l’espai públic
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.2 Continuïtat longitudinal de l’espai públic
S’identifiquen diferents punts problemàtics al llarg del litoral. Gran part de les discontinuïtats les ocasionen la
presència d’equipaments i edificis de servei tècnics, infraestructures viàries i ferroviàries i els espais portuaris. Per
exemple:
- El Zoo del Parc de la Ciutadella és actualment una peça tancada que provoca una discontinuïtat en sentit
longitudinal, entre l’avinguda Marqués de l’Argentera i el carrer de Villena, i en sentit transversal cap al mar des de
l’eix Lluís Companys.
- L’espai portuari, l’orografia de la muntanya de Montjuïc i el viaducte de la ronda litoral, redueixen la totalitat de
l’espai públic a la zona del Morrot pràcticament a zero.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
1
El passeig marítim presenta
una configuració diferenciada
al llarg de l'àmbit litoral. És
pràcticament inexistent a la
vessant de Montjuïc i
assumeix un caràcter més
urbà a l'àmbit del Port Vell, tot
i que en aquest últim espai,
les tanques interrompen el
contacte físic i visual amb el
mar.
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
2
El passeig marítim de les platges de Barcelona, duplicat a cota Ciutat i cota Platja/Port en alguns punts, presenta
punts de discontinuïtat en el seu recorregut (e.g. al Port Olímpic). A les platges, el passeig marítim presenta un
caràcter força urbanitzat i formalitzat que es va transformant gradualment en un àmbit menys antropitzat fins a
desaparèixer totalment a la zona del Fòrum.
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
3
Des de Colom fins al Fòrum, el passeig va progressivament perdent força, definició i també qualitat.
El passeig marítim presenta diferents configuracions al llarg del seu recorregut. Les característiques físico-
morfològiques, estètiques, d'usos, els tipus d'accessos i connexions entre la cota platja i la cota ciutat, el mobiliari, la
vegetació i la pavimentació varien eventualment al llarg del seu curs.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
A
1 2 3 4 5 6
120 m
360 m 7
7
1 2 3 4 5 6
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
8
B
5
9 6
1 2 3
4
9 8
1 2 3 4 5
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
C
6 7
5 8
1 2 4
3
8 7
1 2 3 4 5 6
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
D
8 7
6 10 -180 m
1 2 3 4 5
7 8
1 2 3 4 5 6
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02.3 Continuïtat longitudinal del passeig marítim
8
6 E
1 5
4
7
2
3
7 8
1 2 3 4 5 6
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Relació del mar amb la 
ciutat i de la ciutat amb 
el mar
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Relació del mar amb la ciutat i de la ciutat amb el mar
Des d’una òptica relacional i de sistèmica de xarxes, analitzant els espais públics
del front marítim en relació als teixits i als principals espais públics existents de la
ciutat més propers, és possible identificar els corredors tranversals estructurants
dels barris. Aquests presenten una relació biunívoca entre ciutat i mar i
representen, per una banda, els accessos als espais lliures del front marítim i de la
platja, i per l’altra, els accessos de penetració des de el mar a la ciutat.
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.1 Identificació dels principals corredores tranversals de l’espai públic 
(des de la ciutat al mar)
Criteris d’identificació i selecció dels corredors transversals de l’espai públic :
• Connexió amb altres espais públics rellevants de la ciutat
• Estructura del teixit urbà
• Espais lliures potencials i existents que els caracteritzen
• Permeabilitat i activitat visual de les façanes 
• Potencialitats
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.2 Identificació dels accessos a la ciutat des del passeig marítim (des 
del mar a la ciutat)
C
A B I L M
F G H Av. paral·lel - 01 
E La Rambla - 02
D C/ Layetana - 03
C/ Marina - 04
C/ Badajos - 05
Rambla del Poble Nou - 06
C/ de Bilbao -C/Jonquera - 07
C/ Bac de Roda - 08
Selva de Mar - 09
C/ Josep Pla - 10
Rambla de Prim - 11 
En el plànol s'assenyalen els actuals accessos principals de penetració des del mar a la ciutat. Destaquen l’absència
d’accessos i la falta de visibilitat directa al mar del passeig Lluís Companys i de la Rambla de la Mina.
En el seu tram més urbà, a l’alçada del Port Vell, el passeig marítim presenta 3 accessos (A, B, C). Més que accessos a
la ciutat, en realitat representen nusos de tràfic on la comoditat dels vianants i la força de l'espai públic disminueixen.
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.2 Identificació dels accessos a la ciutat des del passeig marítim 
(des del mar a la ciutat)
Cr. Arquitecte Sert
Cr. Arquitecte Sert
Cr. Badajoz (B) Cr. Llacuna
Cr. Badajoz (B)
Aquests obeliscs també assumeixen el
paper de landmarks, elements que
faciliten el reconeixement i donen identitat
a aquesta part del passeig marítim, i
contribuïen a definir la imatge i l’skyline
Cr. Llacuna de la ciutat des de la playa i el mar.
Només un dels eixos
viaris assenyalat per
els obeliscs correspon
a un dels principals
corredors de l’espai
públic i accessos a la
ciutat (B,cr. Badajoz)
identificats
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.2 Identificació dels accessos a la ciutat des del passeig marítim 
(des del mar a la ciutat)
Rambla Poblenou (C)
Cr/ Selva de Mar (F)
Foto @br, treball de camp març – maig 2017
Altres eixos molt importants des del punt de vista de l'espai públic, com la Rambla del
Poblenou, presenten accessos inadequats i poc visibles des del mar.
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.3 Façanes permeables i visualment actives 
Una dada important és el coneixement de les activitats que es realitzen a les plantes baixes dels edificis. Per tal d’avaluar la vitalitat, la
seguretat i la qualitat de l'espai públic és important conèixer quantes d’aquestes activitat són visibles des dels carrers i les places, si aquestes
interactuen amb l'espai públic, com es configuren les façanes i si són permeables físicament o actives des del punt de vista visual.
La barreja d'activitats i usos que tenen lloc a les plantes baixes, que funcionen en horaris diferents, mantenen els carrers vius, animats i segurs.
Les longitudinals de viatges es perceben com més reduïdes per a la provisió d'usos diversos i complementaris.
També les façanes visualment actives, encara que no siguin físicament permeables, afavoreixen a que els vianants gaudeixin d’un ambient
actiu. A excepció de la zona de Montjuïc, on la ciutat edificada pràcticament ha desaparegut, moltes façanes del front marítim (Vila Olímpica,
Poble nou, Diagonal Mar La Mar Bella) són impermeables i inactives, i en alguns punts inclús presenten locals buit.
Estan incloses les tanques (les impermeables, com murs o tanques vegetals en el nivell 0, la tanques semi-impermeables o permeables, que permeten el contacte visual amb
altres parts de la ciutat, estan incloses en el nivell 1.
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.3 Façanes permeables i visualment actives 
40
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.3 Façanes permeables i visualment actives 
Façanes visualment actives
Longitud del front de la planta baixa que confina i sigui visualment penetrable, 
que permeti el contacte visual amb activitats a l'interior dels edificis.
façanes físicament permeables
Longitud de la façana que permet l'accés ad activitats de pública concurrència 
(restaurants, bars, botigues, etc.) o passatges a parcs, places i zones de vianants.
41
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.3 Façanes permeables i visualment actives 
Aquest plànol mostra l'allunyament de la façana de la ciutat des del Port Olímpic fins al Fòrum, en comparació amb els
àmbits de Ciutat Vella i Barceloneta, on la ciutat i la seva façana construïda és més propera a la aigua.
A les platges, la primera mesura es refereix a la distància de la façana dels edificis del front marítim a la zona de
rompents (valor variable en el temps). Per aquesta zona s'ha fet referència a les dades disponibles (topo batimetries) i
gràficament representades, actualitzades el desembre 2016. La segona mesura es refereix a la distància de la façana
al límit del passeig marítim cap a la platja. En àmbit portuari (Port Vell, Port Olímpic, Port Fòrum) la mesura es refereix
a la distància entre façana i línia de mar (límit extrem del moll)
42
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral