Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Grans equipaments del litoral Juliol de 2018 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Continguts 01. Grans equipaments del litoral 02. Equipaments i maritimitat 03. Espais d´oportunitat 2 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 01 Grans equipaments del litoral 3 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Objectiu i metodologia Identificar els principals equipaments de l’àmbit litoral que tinguin un impacte més enllà del barri, per tal d’investigar la seva aportació actual i/o possible maritimitat de la ciutat. S’ha elaborat una cartografia de “grans equipaments urbans” del litoral seguint la següent metodologia: • S’han seleccionat els equipaments del litoral, l´impacte dels quals supera l´àmbit del barri on estan ubicats per les seves característiques o prestacions i que són susceptibles de generar sinèrgies amb els espais litorals. • S´han ordenat per categories en funció del seu ús. • S´han identificat els equipaments que més relació tenen o poden tenir amb la maritimitat de la ciutat. 4 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Criteris per a la selecció dels grans equipaments del litoral - Es tracta d’equipaments que tenen un impacte més enllà del barri (impacte de ciutat o metropolità) - Son equipaments que es troben dintre d’un àmbit litoral acotat com a molt a un kilòmetre de distancia de la vora del mar. Tots ells estan ubicats per sota de la poligonal Carrer Nou de la Rambla - Carrer de Ferran - Carrer de Jaume I - Carrer de la Princesa - Passeig de Pujades - Av. Diagonal - Av. D´Eduard Maristany. - Degut a què en la diagnosi ja existeix un apartat específic dedicat als parcs del litoral, en aquesta anàlisi no s´han inclòs els parcs. D’altra banda, s´ha considerat que el Cementiri de Montjuïc no és un equipament susceptible de generar les sinèrgies o potencialitats objecte d´aquest estudi (per bé que té un rol estratègic com a teixit urbà en el corredor del peu de la muntanya). 5 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Distribució territorial dels grans equipaments Amb els criteris precedents, s’han identificat un total de 72 grans equipaments que es distribueixen en dues àrees ben diferenciades: una zona d’alta densitat a ponent del Port Olímpic (77’7%) i una zona de molt més baixa densitat a llevant (22’2%). Zona amb alta densitat de grans equipaments Zona amb baixa densitat de grans equipaments (56 de 72) (16 de 72) 6 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Grans equipaments del litoral – sector ponent 7 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Grans equipaments del litoral – sector llevant 8 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Els equipaments segons tipologia Els grans equipaments identificats es poden classificar en cinc categories: – Equipaments administratius (17) Esportius   Administr 26% atius 24% – Equipaments sanitaris (2) Sanitaris  – Equipaments culturals i d´oci (24) 3% Educatius  i Auditoris   – Equipaments educatius i auditoris (10) 14% Culturals i  – Equipaments esportius, diferenciant entre Oci 33% els vinculats a l´aigua (13) i no vinculats a l´aigua (6) Equipaments del litoral segons tipologia, 2018 9 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 02 Equipaments i maritimitat 10 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Maritimitat, una reflexió oberta Als preliminars d’aquest Pla litoral s’ha presentat una tesi sobre el concepte de maritimitat. Un concepte que hauria d’impregnar a la majoria de grans equipaments localitzats a l’àmbit litoral, tot i no tractar-se sempre d’equipaments directament vinculats al mar a nivell d’activitat. “Parlar de maritimitat és convidar persones a reflexionar sobre les construccions socials i culturals que van ser edificades per grups humans per organitzar les seves relacions al mar, protegir-se d'ella, socialitzar-la, marcar-la, estimar-la . Aquestes construccions estan ancorades per descomptat en la profunditat històrica, però, al mateix temps, són evolutives. Interrogar-se sobre la maritimitat contemporània és reflexionar sobre la relació entre el present i el passat, des d'una perspectiva de comprensió de les reconversions actuals del marítim, en relació amb les aspiracions i les necessitats profundes de la nostra societat.”* * Péron, F; Rieucau, J. (1996), La maritimité, aujourd’hui, París, Ed. L’harmattan, pg. 14. 11 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Maritimitat, una reflexió oberta Algunes idees per una reflexió sobre la maritimitat: • Construccions socials, culturals i econòmiques per relacionar-se amb la mar • Memòria col·lectiva i patrimoni, però també potencialitats del present i del futur • Concepte dinàmic, en constant evolució • Dimensió econòmica, institucional i simbòlica • Manifestacions de la maritimitat: Ocupació del territori i de l´espai públic, patrimoni construït, accés a la làmina d´aigua, dedicacions, professions, aficions, manifestacions culturals, col·lectius, percepcions, economies, identitats... 12 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Grans equipaments del litoral i maritimitat En base a aquestes idees, els grans equipaments del litoral que s’han considerat clau per a la maritimitat de Barcelona són els següents 25: • Equipaments administratius: • Equipaments educatius: A-03. Duanes i Impostos Especials D-04. Facultat de Nàutica UPC A-04. Comandància Naval de Barcelona D-07. Centre Mediterrani d´Investigacions Marines i Ambientals A-06. Autoritat Portuària (CMIMA) • Equipaments culturals i d´oci: • Equipaments esportius: C-01. Far de Montjuïc E-01. Reial Club Marítim Barcelona C-02. Castell de Montjuïc E-02. Reial Club Nàutic Barcelona C-04. Museu Marítim de Barcelona E-03. Club Nàutic Fundació Navegació Oceànica Barcelona C-13. Basílica de Santa Maria del Mar E-04. Club Natació Barcelona C-25. Transbordador aeri del Port E-05. Centre Esportiu Municipal (CEM) Sant Sebastià / Club C-26. Torre del Rellotge (Antic far) Natació Atlètic Barceloneta C-28. Mercat de la Barceloneta E-06. Institut Esportiu Municipal (IEM) Espai de Mar C-31. Auditori del Mar E-09. Club Patí Vela de Barcelona E-10. Escola Nàutica Port Olímpic / Club de Mar Port Olímpic E-11. Centre Municipal de Vela E-13. Base Nàutica Municipal de la Mar Bella E-16. Cable esquí E-17. Federació Catalana d´Activitats Subaquàtiques / Centre Internacional de Vela de Catalunya 13 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Grans equipaments del litoral i maritimitat – sector ponent 14 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Grans equipaments del litoral i maritimitat – sector llevant 15 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03 Espais d´oportunitat 16 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Espais d´oportunitat A banda dels equipaments anteriorment citats, s’han identificat un seguit d’espais que ofereixen noves oportunitats per a l’afermament del caràcter marítim de la ciutat: 17 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Espais d’oportunitat - Moll de Barcelona: nou àmbit públic d'accés a la lamina d’aigua arrel de la reubicacions de les terminals de creuers. - Marina Vela: espai de nova creació amb un nou equipament municipal. - Marina Port Vell: possibilitat de redefinir els espais frontera. - Marina Port Olímpic: oportunitat d’una nova gestió en clau més marítima a partir del conveni de la gestió del port entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. - Aparcament Mar Bella. espai amb un aparcament gratuït utilitzat sobretot per vehicles que venen de fora de Barcelona incentivador de l’ús de vehicle privat. Esta en curs un projecte per urbanitzar aquest espai. - Plataforma Zoo. l’objecte de la concessió (termini 2035) limita severament les activitats que s’hi poden desenvolupar. És un espai sense un ús definit que tendeix a concentrar usos i activitats oportunistes i amb freqüència sense cap vinculació amb el mar. - Parc de les tèrmiques. els ciutadans en reclamen la conservació i la reutilització de les xemeneies i la sala de turbines per a usos socials, culturals i acadèmics. És necessari arribar a una entesa entre els diferents actors sobre les tesis de l’espai, el seu desenvolupament i la seva gestió. 18 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral