Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Mobilitat als espais 
públics del front litoral  
1
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics del front litoral. Metodologia
La mobilitat als espais públics del front litoral, s’ha caracteritzat en dos àmbits diferenciats: els espais públics urbans (EPU’s) del front litoral
(sense incloure les platges), i les platges per separat, entenent que els usos i la tipologia dels espais són diferents i per tant també ho seran les
pautes de mobilitat. Els espais urbans s’han caracteritzat a través de l’ Estudi de freqüentació dels espais públics del front litoral realitzat
el 2017 per CINESI juntament amb Count Transport i les platges en base a l’Enquesta de platges del 2016 feta per l’Ajuntament de Barcelona
així com l’Estudi de mobilitat de vianants del Front litoral de Barcelona realitzat el 2017 per Urbaning. Els detalls metodològics d’aquests
estudis es poden consultar al capítol 4. Morfologia, usos i activitats del litoral.
1 Moll Barcelona 
2 Portal de la Pau
3 Moll d’Espanya (Maremàgnum)
15Sant Sebastià 4 Moll de la Fusta
16Sant Miquel 5 Port Vell‐Moll Barceloneta 
17Barceloneta 6 Plaça del Mar Espais segons les fonts
18Somorrostro ESPAIS 7 Passeig del Mare Nostrum
URBANS
19Nova Icària 8 Plaça de la Rosa dels Vents Urbans ( enquesta CINESI, 2017)
PLATGES 20Bogatell  9 Passeig Marítim (Barceloneta)
21Mar Bella 10 Passeig Marítim (Hospital del Mar) Platges (enquesta de platges
22Nova Mar Bella 11 Espai obert Moll de la Marina Ajuntament de BCN, 2016)
23 Llevant 12 P. Marítim del Port Olímpic
24 Llevant Gossos 13 P. Marítim Nova Icària, Bogatell i Mar Bella
25Banys Fòrum 14 P. Marítim Nova Mar Bella i Llevant
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.1
Mobilitat als espais 
públics urbans   
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Afluència dijous 8 juny de 2017
De 8:00 a 23:00 s’han aforat un total de 57.671* vianants i 3.133* ciclistes (5% de bicicletes i un 95% de vianants).
Màxim de vianants: Maremàgnum (àmbit 3), aforament de 2.139 en l’hora punta (12:00).
Màxim de bicicletes: Passeig Marítim de la Nova Icària i el Bogatell (àmbit 13), aforament de 88 ciclistes (17:00).
Mínim de vianants i bicicletes: La Plaça de la Rosa dels Vents (àmbit 8), aforaments màxims de 48 vianants i 9
bicicletes.
Aforaments punta per trams
*Aquest valor fa referència a la suma de persones aforades, i no al nombre d’usuaris. Donada la metodologia emprada, és possible que una mateixa
persona s’hagi comptat en diverses ocasions, en funció de la durada de la seva estada. Per als càlculs de l’afluència total de persones, s’han fet hipòtesi
sobre la durada de l’estada i sobre l’estacionalitat, basada en l’afluència a les platges i el nombre de visitants a la ciutat en funció de l’època de l’any.
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Afluència dissabte 10 juny de 2017
De 8:00 a 23:00 s’han aforat un total de 110.309* vianants i 3.780* ciclistes (3% de bicicletes i un 97% de vianants).
Màxim de vianants: també el Maremàgnum (àmbit 3), amb un aforament de 4.847 persones.
Màxim de bicicletes: novament Passeig Marítim de la Nova Icària i del Bogatell (àmbit 13), amb un aforament de
106.
Mínim de vianants i bicicletes: WTC (àmbit 1) i Plaça de la Rosa dels Vents (àmbit 8), amb un aforament de 86
vianants i 6 ciclistes i 74 vianants i 28 ciclistes, respectivament).
Aforaments punta per trams
*Aquest valor fa referència a la suma de persones aforades, i no al nombre d’usuaris. Donada la metodologia emprada, és possible que una mateixa
persona s’hagi comptat en diverses ocasions, en funció de la durada de la seva estada. Com que el temps d’estada als espais públics és desconegut, no
es valorar el nombre d’usuaris dels espais públics.
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Afluència i desplaçaments
• Aquests aforaments mostren el nombre de persones que s’han comptabilitzat en els diferents espais al llarg dels dos dies que s’han pres mostres,
però no estimen el nombre d’usuaris que han visitat aquests espais. La manca de dades sobre el temps d’estada, juntament al fet que la mostra
només s’ha pres durant el mes de juny, fan difícil avaluar amb precisió la demanda anual.
• Tot i així, es poden fer hipòtesis sobre el temps d’estada i la temporalitat que permetin obtenir una xifra aproximada del nombre d’usuaris
d’aquests espais. Per al temps d’estada, s’han suposat valors lleugerament inferiors que en el cas de les platges (2h per als vianants i 1h per als
ciclistes), i en la temporalitat, s’han tingut en compte factors estacionals, especialment la climatologia i la variació de visitants a la ciutat en
funció de les pernoctacions.
• Amb aquestes hipòtesis, el nombre de visitants anuals als espais públics urbans del front litoral, s’estima en 7M, excloent les platges. En el
cas de les platges, aquest valor anual s’estima en 6M* més. Per tant, al conjunt dels espais públics del litoral (urbans i platges), el nombre
d’usuaris s’eleva fins els 13M, sent el litoral un dels espais més freqüentats de la ciutat.
• S’estima que durant la temporada de platges (maig-setembre) els desplaçaments en un dia mig generats/atrets als espais públics del litoral se
situaria entre un mínim de 100.000 el mesos de maig i setembre, uns 135.000 el juny, uns 155.000 l’agost i uns 160.000 de màxima el mes de
juliol. Aquests valors podrien arribar a un mínim d’uns 80.000 en un dia laborable del mes de maig i a un màxim de 220.000 un cap de setmana
del mes de juliol.
• *L’enquesta de platges situa en 4,7M el nombre de visitants durant la temporada de platges que va de maig a setembre però no ofereix valors durant la resta de l’any. S’ha estimat que
durant la resta de mesos (octubre-abril), l’afluència a les platges se situa al voltant dels 1,2M.
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Distribució horària
Vianants
• L’afluència als espais públics del Litoral és el doble el cap de setmana que entre
setmana (57.671 el dijous i 110.309 el dissabte).
• El comportament al llarg del dia varia una mica entre dijous i dissabte. Mentre
que dijous l’hora punta de matí s'estén entre les 12.00 i les 14.00, el dissabte
és clarament a les 14.00. Per contra, la corba horària de la tarda és
pràcticament igual en dijous que en dissabte amb puntes entre les 6 i les 7 de
la tarda.
• Tot i aquestes diferències, no s’aprecia una gran variació en l’ocupació dels
espais públics entre les 12:00 i les 19:00 de la tarda.
• Aquest patró de comportament no s’assimila a una mobilitat de tipus personal, ni
tampoc a una de laboral, tot seguint un patró propi de comportament associat
majoritàriament a l’oci.
Bicicletes
Comptatges de ciclistes
450
• L’afluència de bicicletes el dijous (3.133) és inferior a la del dissabte (3.780),
400
però la diferència no és tant gran com en el cas dels vianants (83% el dijous
350
respecte el dissabte).
300
250
Dijous • Tant el dijous com el dissabte, s’observen puntes d’ús entre les 11:00-12:00 del
200 Dissabte matí i també a les 17:00 de la tarda, amb una notable baixada al migdia entre la
150 13:00 i les 15:00.
100
50 • Aquest patró de comportament s’assimila molt als patrons de mobilitat personal
0 (més que no pas laboral) identificats en els estudis clàssics de mobilitat dels
8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00
residents a la ciutat de BCN.
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Distribució per àmbits (vianants)
Dijous
23.894
4.435
1.522 1.485
4.126
873 2.838 1.121 45
2.014
7.413
4.738
1.203
1.760
318
Dissabte
53.741 • Al Front Litoral, la demanda de vianants es troba molt polaritzada.
17.103 • Per una banda, hi ha espais amb una alta pressió, (a l’entorn de l’arc
definit pel Port Vell –Rambla de Mar, Pg. Colom, Joan de Borbó i sobretot
1.707 3.074
1.669 9.833 el Maremàgnum-) versus espais amb una demanda molt baixa com
514 3.892
11.512 2.756 poden ser el Moll de Barcelona o la plaça de la Rosa dels Vents (hotel W).
El Maremàgnum destaca per sobre de la resta de punts, ja que ells sol
concentra el 40% del total.
786
7.371
2.497 • Al llarg del Pg. Marítim entre les platges de St. Sebastià i de Llevant, la
demanda és més homogènia, tot i que també s’exerceix una forta pressió
632 en determinats espais com el pg. Marítim entre les platges de la
Barceloneta i Somorrostro (9, 10) i als entorns del Port Olímpic (11 i
12). La proximitat del barri de la Barceloneta al pg. i la mobilitat generada
pel Port Olímpic i per la Torre Mapfre i l’Hotel Arts en són els motius.
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Distribució per àmbits (bicis)
Dijous
188
93 323
687
45 358 187
51
321
563
57
201
Dissabte 59
• El comportament de les bicicletes és radicalment diferent al dels
vianants. Així, mentre aquests es concentren a l’àmbit del Port Vell, les
188 408
80 842 dades mostren com les bicicletes tenen tendència a evitar aquest
605 153 espai i a concentrar-se més a l’àmbit de les platges.
26
375
22
731 • Tot i un ús notable del Moll de la Fusta i del pg. Joan de Borbó, és a
117 partir del pg. Marítim de la Barceloneta on es concentren la majoria
206 d’aquests usuaris. La major pressió s’exerceix a l’àmbit 9 (entre les
platges de St. Miquel i la Barceloneta), on conviuen un nombre molt
109 elevat de vianants, bicicletes i usuaris de VMP en un carril de servei
que ha quedat petit degut a l’alta sol·licitació d’aquest espai. En direcció
llevant el volum de bicicletes se segueix mantenint elevat.
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Perfil dels usuaris
Edat i sexe:
• La majoria dels visitants del FL són homes (60%) davant un 40%
de dones.
• La franja més comuna d’edat és de 25-34 anys (28%) i la segona,
de 15-24 (20%-24%). Els usuaris del litoral són majoritàriament
joves, aproximadament un 50% tenen menys de 34 anys.
Amb qui ha vingut?:
• La majoria dels visitants hi van sols o en parella. El dijous el
percentatge de persones soles és del 50%, més alt que el
dissabte (41%). El dissabte, per contra, el percentatge de
parelles (28%) és lleugerament més elevat que el dijous (24%).
• Els visitants que hi van en família són entre un 9% i un 13% i els
que hi van en grups d’amics són una mica menys del 20%.
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Motiu d’accés
Motiu d’accés:
• Els principals motius per anar a aquests espais són
passejar (33%-38%), oci (24%-27%) i per anar a la
Usos platja (16%-19%), en total entre un 73% i un 84%.
100%
90%
80% • Només entre un 5% i un 8% utilitzen aquests espais
70% per anar a la feina, mentre que els motius d’esport
60% (bici i córrer) i per fer salut oscil·len entre el 6% el
50% dissabte i el 10% el dijous.
40%
30%
20%
10%
0%
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
Passejar Oci Platja Feina Altres Esport‐Bici Fers salut Esport‐Correr
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Motiu d’ús per àmbits
Passeig Feina El motiu de passeig és majoritari en tots els espais públics,
amb valors que oscil·len entre el 20% i el 55%. Hi ha però
una certa variabilitat en l’àmbit. Els entorns del WTC, el
portal de la Pau i el Port Olímpic, així com tota la part final
del pg. Joan de Borbó són els que presenten valors més
baixos de passeig.
Per contra, tant al WTC com al Portal de la Pau i al Port
Olímpic, els motius laborals són més elevats que en els
altres àmbits, tot i ser en general baixos.
Oci
Córrer-Bici-Fer salut
Tota la part del pg. Marítim entre l’Hotel W i la platja de
Llevant té un ús relacionat amb l’esport més elevat que en
l’arc que delimita el Port Vell, especialment entre la plaça del
Mar i la de la Barceloneta.
Pel que fa a l’oci, aquest es troba concentrat en tres punts:
el Portal de la Pau i el Maremàgnum, el tram entre la
Plaça del Mar i l’hotel W i els entorns del Port Olímpic. La
Platja Altres densitat d’establiments comercials en aquests àmbits,
especialment al Maremàgnum i al Port Olímpic fan que
aquest ús incrementi.
En general, per anar a la platja els espais s’utilitzen de
manera creixent amb la proximitat al Besòs, de tal manera
que en el tram entre aquest punt i el Port Olímpic, aquest ús
és força més elevat que en els trams anteriors, fet que
reflecteix la poca oferta existent per altres usos en aquests
àmbit.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Residència i origen dels visitants
Residència: Origen
• Només el 50% dels usuaris són veïns de Barcelona. Tot i ser un • Tenint en compte no la residència sinó l’origen dels
volum important, aquests espais es situen com un dels principals desplaçaments, el 86% dels visitants provenen de Barcelona.
punts d’atracció de la ciutat tant per a visitants estrangers com En aquest cas, només Ciutat Vella aporta el 43% dels visitants.
nacionals no residents a la ciutat.
• De la mateixa manera que en el cas de la residència, els districtes
• Un 18% més són catalans no residents a BCN, mentre que un de Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc
27% són d’origen estranger i un 5% espanyols. aporten en total un 85% dels usuaris.
• Dins de Barcelona, els districtes que més visitants aporten són • Aquest fet és degut a què la majoria dels no residents a la ciutat
Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i Sants Montjuïc (els més però que pernocten aquí, ho fan a Ciutat Vella i l’Eixample que és
pròxims al litoral), en total un 73% davant només del 50% de la on es concentra la major part dels allotjaments turístics.
població que representen.
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Residència dels visitants per 
àmbits
• Pel que fa als de residència a l’estranger, es denota
una major utilització dels espais de l’arc del Port Vell
(1-5) i del tram de pg. Marítim entre la plaça del Mar i
el Port Olímpic (6, 9-12). Per contra, entre la plaça del
Mar i l’hotel W i passat el Port Olímpic en direcció
Llevant, la presència de visitants estrangers disminueix
considerablement.
• Els barcelonins tenen un comportament diferenciat en
aquest sentit. El WTC és més usat per aquests usuaris,
degut a motius laborals, i es denota un ús creixent
dels espais en direcció Besòs entre l’hotel W i la
Espanya platja de Llevant.
Catalunya
• Pel que fa als residents espanyols i catalans que no
són de Barcelona, no s’observa cap patró clar de
comportament, ja que la distribució per àmbits és molt
similar, almenys segons les dades.
Estranger Barcelona
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Repartiment modal
Repartiment modal Repartiment modal
(enquesta espais públics 2017)
• Els modes no motoritzats (a peu, bici i skate-patinet) són els modes de transport
preferits per accedir al litoral, amb aproximadament el 50% dels desplaçaments.
El segon mode més utilitzat és el transport públic, en un 38% i per últim el vehicle
privat, amb un 11%.
• Aquests valors són lleugerament diferents al repartiment modal dels desplaçaments
interns a la ciutat de BCN. Els modes NM tenen un pes més baix i augmenta l’ús
del TP en detriment del vehicle privat. Aquests valors s’expliquen per l’alta
presència de visitants estrangers que pernocten a la ciutat (que es mouen
majoritàriament en TP i en modes NM) i s’allotgen en gran mesura a l’Eixample i a
Ciutat Vella.
Repartiment modal segons tipus de • És destacable també el baix ús del vehicle privat. La majoria de visitants
desplaçament estrangers no disposen de vehicle propi i en els desplaçaments motoritzats utilitzen
(EMEF 2015, La mobilitat a Barcelona) majoritàriament el TP.
• Un 4% dels usuaris que anaven a peu utilitzen la bicicleta per accedir al Litoral.
Aquest percentatge és superior a la mitja de la ciutat que se situa en el 2%, fet que
converteix la bicicleta en un mode de transport atractiu per accedir al litoral.
• Dels usuaris que anaven en bici en el moment de l’enquesta, el 85% van arribar
al litoral en aquest mode, mentre que un 7% ho van fer a peu i la resta en altres
modes.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Repartiment modal per àmbits
Repartiment modal
Per àmbits, s’observen diferències en el repartiment modal. En el punt 1 (WTC)
per exemple, el TP (47%) i el VP (25%) assoleixen valors superiors degut a què la
mobilitat laboral i l’oci són majors en aquest punt respecte la resta i els motius
d’oci i passeig són menors.
Un altre punt amb un comportament molt diferenciat és el 14 (platges de Llevant i
Nova Mar Bella) on, tot i que els modes NM tenen valors molt elevats (52%), la
presència del vehicle privat és molt superior (38%) a la del transport públic
(10%). L’efecte de l’aparcament gratuït en superfície n’és el principal motiu.
Modes NM VP Al punt 4 i als punts 8 i 9 (entre la platja de St. Miquel i la de la Barceloneta), són
els indrets on els modes NM tenen un major pes (53%-68%). Aquest fet s’explica
per la proximitat dels residents amb el Gòtic i la Barceloneta, per l’atractiu
d’aquests punts i en general per la proximitat amb l’origen dels recorreguts.
En el cas del VP, destaquen els punts 1, 7, 12 i 14. El punt 1 té una mobilitat laboral
important que podria justificar aquest fet. Per la seva banda, l’àmplia oferta
d’aparcament entre la platja de la Barceloneta i el Fòrum (i en especial al Port
Olímpic i sobretot a les platges de Llevant) fan que l’ús del VP augmenti amb la
TP Altres modes proximitat al Besòs. A l’altra banda, a tot l’arc del Port Vell, l’ús del VP és molt baix.
El TP, té un comportament irregular al llarg del Litoral. Així, al punt 4 i als punts
7, 8 i 9 així com al 14 l’ús del TP és força més baix. En els primers casos però,
aquest fet no és degut a la manca de transport públic sinó a la proximitat amb
la ciutat antiga (4 i 9) i al propi motiu del desplaçament que és el passeig i fer
esport. En el 14, la manca d’una oferta competitiva de transport públic
juntament a l’àmplia oferta d’aparcament sí que en són els principals motius.
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Repartiment modal per àmbits
• fhgfd
Tal i com s’ha vist, la bicicleta és més • En el cas del TP s’observa un ús majoritari • El cotxe és el mode privat més utilitzat en
utilitzada en l’accés al Litoral que la resta de de l’autobús entre les platges de St. l’accés al litoral. Destaquen com a punts més
desplaçaments que es produeixen a la ciutat. Sebastià i St. Miquel. Aquest fet és degut a la utilizats l’1, el 7 i amb diferència el 14. La
Tot i així, les diferències per àmbits són llunyania del metro. Entre la Barceloneta i el mobilitat laboral al WTC, la presència
notables. Destaquen especialment els àmbits Somorrostro l’ús de l’autobús i del metro és d’aparcaments a l’hotel W i la plaça del Mar i
8, 10 i 13 amb valors superiors al 10%. La al 50% cadascun. l’aparcament en superfície a Llevant en són
llunyania de l’hotel W, la presència d’una els motius.
infraestructura àmplia i ben definida al punt • Per contra, en tot l’arc del Port Vell (1-6),
10 i l’atractiu del passeig juntament a una l’ús de l’autobús és molt més baix que el • La moto és en general poc utilitzada (1%) si es
menor accessibilitat en TP al 13 en són els metro, tot i ser un servei molt potent en compara amb la resta de la ciutat (5,9%), tot i
motius principals. aquest àmbit central. que existeixen certs punts, (8, 7, 9, 10 i 11) on
el seu ús és molt notable (3%-7%). La
També l’ús d’altres modes com patinets o • A partir del Port Olímpic, l’ús de l’autobús presència de vehicles al carrer al Centre de
skates són dignes de menció en aquests és baixa molt i el metro segueix sent Recerca Biomèdica, a l’Hospital del Mar així
àmbits, així com al 4 i a l’1. majoritari tot i que en aquest cas l’oferta com als entorns del Port Olímpic és molt
d’autobús és molt menor que en el cas del notable.
Port Vell.
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Repartiment modal. TP
• Dins el transport públic, l’accés en autobús només es produeix en el 9% dels desplaçaments (un 22% en metro), lleugerament més baix
que a la mitja de la ciutat (11%). Els usuaris d’origen estranger utilitzen en major mesura el metro i a més l’oferta d’autobús és variable al
llarg del litoral.
• El metro, per contra, assoleix valors més elevats (22%) que la mitja dels residents a la ciutat (14%). Aquest fet s’explica perquè la
major afluència de visitants es produeix en els àmbits 1-5 i del 9-12 on el metro té una bona cobertura. A més, el metro és un mode
més fàcil d’utilitzar per als visitants que l’autobús. El fet que l’accessibilitat en modes ferroviaris a llevant és més escassa i que l’atractiu
d’aquests espais és menor, motiva una menor afluència a aquests espais.
• Autobús
Les línies d’autobús més utilitzades són la
D20, la V15 i la 59. La resta de línies (V27,
45, V11 i 39) tenen valors molt més baixos.
En general són les línies més pròximes a
Ciutat Vella les més utilitzades, mentre que
només la V27 a St. Martí té un cert ús.
• Metro
En el cas del metro, la L4 i la L3 són les més
utilitzades, ja que de fet són les úniques que
donen servei al litoral (80% dels
desplaçaments en metro).
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat als espais públics urbans. Opinió
Motiu per accedir en cotxe
Motiu per accedir en cotxe
• Segons els enquestats, el motiu més important per utilitzar el
cotxe és la comoditat (80%), molt per sobre d’altres motius
com la no existència d’una alternativa òptima en transport
públic (9%-17%). L’aparcament gratuït té poca rellevància
(3%-5%) segons els enquestats, tot i que a la vista del
repartiment modal assolit sobretot en el cas del punt 14, la
relació entre aparcament gratuït i repartiment modal és
molt evident.
Opinió sobre la facilitat d’accés i delimitació
dels espais entre vianants i ciclistes Opinió
• La gran majoria dels enquestats es mostren satisfets o
molt satisfets (95%) amb l’accessibilitat als espais públics
del Front Litoral.
• El nivell de satisfacció disminueix en referència a la
delimitació dels espais entre ciclistes i vianants. Els molt
satisfets baixen al 24%, els molt insatisfets augmenten fins al
7% i els insatisfets al 19%. En general però la valoració és
positiva (75% entre satisfets i molt satisfets).
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.2
Mobilitat a les platges   
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Nombre d’usuaris
• L’ocupació de les platges de Barcelona presenta una clara tendència a l’alça. 
• Al 2016 van arribar a acollir al voltant de QUATRE MILIONS SET-CENTS MIL visitants, i van superar gairebé en 1 M el nombre 
d’usuaris en anys anteriors.
• A banda d’aquesta tendència a l’alça cal remarcar que l’any 2016 va ser un any excepcionalment bo pel que fa a la climatologia, que 
és un factor determinant per a l’ús de les platges. 
• Diàriament visiten durant la temporada de platges (maig-setembre) un mínim de 16.000 persones (maig) i un màxim de 45.000
persones (juliol). 
• En termes de desplaçaments, s’estima que diàriament, els mesos de maig i setembre les platges poden generar entre 30.000 i 
40.000 desplaçaments diaris, mentre que durant els mesos de juny, juliol i agost aquest valor s’eleva fins als 70.000-90.000, amb la 
màxima situada el mes de juliol. 
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Distribució per platges
Les platges de l’extrem sud són en general les més
Ponent ocupades i la demanda va decreixent amb la proximitat al
(extrem Sud) Besòs:
Llevant • A les platges més pròximes a Ciutat Vella (entre St.
(extrem Nord) Sebastià i Somorrostro) s’hi concentren la majoria dels
usuaris (56%).
• Les de la Nova Icària, Bogatell i Llevant també tenen
una alta freqüentació, mentre que les menys
transitades són les de la Mar Bella i la Nova Mar
Bella. A molta distància de totes elles es troba la zona
de banys del Fòrum, on només hi van el 0,4% dels
usuaris de platges. Les característiques físiques de
l’espai, la seva ubicació i els condicionaments d’accés
per la celebració d’esdeveniments a la plaça del Fòrum
no ajuden a consolidar els usuaris d’aquest espai.
Respecte el 2014 totes les platges (a excepció de la
Mar Bella i Nova Mar Bella) augmenten la seva demanda,
especialment al sud i a Llevant.
• La platja de Sant Miquel és la que té un augment més
notable d’usuaris (un 83% respecte el 2014). La platja
de Llevant consolida la seva posició com a platja
atractiva per als usuaris, un augment ja apreciat entre
el 2012 i el 2014 (+79%) i consolidat entre el 2014 i
2016 (+30%).
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Ocupació i densitat per platges
Matí: 9h-11h
Amb caràcter orientatiu, es pot considerar que una 
densitat òptima d’ús de les platges és de 8 m²/pers i Al matí és la franja del dia on hi ha
que 4 m²/pers implica saturació. menys afluència a les platges.
S’estimen ocupacions mitjanes per
sota del 21% i m2/persona als 12,5 m2
a totes les platges.
Pel que fa a les pautes d’ús, s’observa
com la gent es concentra únicament a
primera línia de mar. Aquesta
conducta està directament relacionada
amb la baixa ocupació.
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Ocupació i densitat per platges
Migdia: 13h-14h
Amb caràcter orientatiu, la blibliografia científica 
considera que una densitat òptima d’ús de les platges Al migdia, hi ha una major afluència
és de 8 m²/pers i que 4 m²/pers implica saturació. d’usuaris que al matí. Destaca la
platja de Sant Miquel, amb una
ocupació mitjana del 54% i uns 5 m²
per persona, que ja comença a ser un
valor que denota una certa
incomfortabilitat pels usuaris.
Pel que fa a les pautes d’ús, el nivel
d’ocupació encara permet que els
usuaris segueixin concentrant-se,
preferentment, a primera línia de mar,
però amb una densitat més elevada.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Ocupació i densitat per platges
Migdia: 18h-19h
Amb caràcter orientatiu, la bibliografia científica 
considera que una densitat òptima d’ús de les platges El moment del dia en què hi ha més afluència
és de 8 m²/pers i que 4 m²/pers implica saturació. d’usuaris a les platges és, amb diferència, la tarda.
En aquesta franja horària torna a destacar la platja
de Sant Miquel, amb una ocupació mitjana del
56% i un espai disponible inferior a 5 m² per
persona. La manca d’espai també s’estén a les
platges de Somorrostro i Barceloneta.
A la tarda la gent ja no es concentra a primera línia
de mar, sinó que els usuaris es reparteixen al llarg
de l’àrea de tota la platja, ocupant també
els espais de joc i lleure (vòlei, futbol, etc.).
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Origen dels usuaris
65% Barcelona 17% Estranger 14% Resta prov. BCN 4% Resta
Espanya
La majoria d’usuaris de les platges
resideixen a la ciutat de Barcelona (65%).
Hi ha un alt percentatge també de
residents estrangers (17%) i d’altres
municipis de la resta de la província de
BCN (14%).
Els usuaris d’origen estranger tenen
tendència a concentrar-se a les platges de
més al sud (entre St. Sebastià i la Mar
Bella) i especialment a St. Miquel (30%) i
la Barceloneta (20%).
Els usuaris de la resta de la província de
BCN tenen més tendència a concentrar-se
a les platges de Llevant (al voltant del
30% entre la Nova Mar Bella, Llevant i el
Fòrum).
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Origen dels usuaris. BCN
% de Població i % Usuaris platges  Afluència a les platges per districtes
25%
23% 100% 3%
5%
20% 90% 5%
18% 7%
17% 16% 80%
15% 15% 7% 4. Les Corts
70% 7% 5. Sarrià‐St. Gervasi
11%
10% 10% 8. Nou Barris
10% 9% 9% 9% 9%
60% 9. Sant Andreu
8% 7% 7%
6% 7% 7. Horta‐Guinardó
5% 5% 5% 50% 17%
5% 6. Gràcia
3%
40% 3. Sants‐Montjuïc
1. Ciutat Vella
0% 18%
30% 2. Eixample
10. Sant Martí
20%
% Població % Usuaris platges 10% 23%
0%
En termes relatius a la població del districte:
En termes relatius a l’afluència a les platges:
• La majoria (65%) dels usuaris de les platges són
barcelonins. Els districtes que proporcionalment • Els 4 districtes més pròxims al litoral són els que aporten més usuaris a
utilitzen més les platges són: les platges:
• Ciutat Vella (+10%) • Sant Martí (23%)
• Sant Martí (+9%) • Eixample (18%) 48% població 67% usuaris
• Eixample (+1%) • Ciutat Vella (17%)
• Gràcia (=) • Sants Montjuïc (9%)
Cal tenir en compte, a més, que la majoria de visitants estrangers s’allotgen
en els districtes de l’Eixample, Ciutat Vella i St. Martí i que per tant l’origen
dels desplaçaments des d’aquests districtes és superior.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges
 De manera natural, les platges situades
més al sud de la ciutat reben més
usuaris dels barris de Sants, Sarrià,
l’Eixample, Gràcia i Ciutat Vella (Sant
Sebastià-Somorrostro).
 La Nova Icària bascula entre els
Sant Sebastià Sant Miquel Barceloneta Somorrostro Nova Icària districtes de l’Eixample i Sant Martí.
 A partir d’aquesta platja el Districte
predominant és Sant Martí, tot i que
l’Eixample i Ciutat Vella tenen també un
pes important. Sant Andreu, Nou
Barris i Horta també prefereixen
aquestes platges a les situades més al
sud.
Bogatell Mar Bella Nova Mar Bella Llevant Fòrum
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Repartiment modal
Evolució del repartiment modal a les platges 2004-2016. Segons l’evolució del repartiment modal, entre el 2008 i el 2012
Enquesta de platges 2016. l’ús dels diferents modes es va mantenir força estable, sent el
TP el mode més utilitzat (37%) seguit dels modes NM (35%) i per
últim del VP (30%). En les primeres i últimes edicions de
l’enquesta, però, el comportament és diferent.
Entre 2004 i 2005 el VP tenia un paper predominant en l’accés a
les platges (45%), una situació del tot indesitjable que va anar
evolucionant cap a una reducció progressiva fins el 2008 quan es
va mantenir en nivells mínims fins el 2012.
El 2014 però, es va produir un repunt molt important d’aquest
mode que gairebé va assolir la quota modal del transport públic,
sense arribar als màxims del 2004.
En la darrera edició de l’enquesta però, s’ha tornat a produir un
canvi molt significatiu. Els modes NM han arribat gairebé al
40% (10 punts més que en l’anterior edició) tot produint una
lleugera baixada en el TP i una disminució important del VP.
Aquest fet, però, no és tant degut a un canvi en el comportament
modal dels usuaris, sinó més aviat a l’important augment del
nombre de visites que es va produir en l’edició anterior, la majoria
de les quals es van produir a les platges de St. Sebastià i la
Barceloneta, però sobretot a St. Miquel on aquest mode de
transport és amb diferència el més utilitzat.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Repartiment modal
A les platges:
En l’accés a les platges, el TP ha sigut tradicionalment el mode
més utilitzat, amb valors entre el 30% i el 39%, a excepció de l’última
edició on els modes NM han superat aquesta xifra. Aquesta quota
modal és més elevada que en la mitja dels desplaçaments interns
de la ciutat (32,5%).
Per contra, el VP (26%-30%) assoleix quotes molt superiors a la
mitja de la ciutat (15,5%). Si bé és cert que alguns dels
desplaçaments tenen l’origen fora de BCN (on l’ús del VP està molt
més estès), les dades mostren que el vehicle privat és un mode de
A BCN: transport molt atractiu per accedir al litoral.
Els modes NM, per últim, no són els més utilitzats en general per
accedir a les platges (a excepció d’aquest últim any on les platges
més centrals han notat una major afluència).
Accedir al litoral requereix doncs de modes (motoritzats o no) que
permetin recórrer una certa distància. En l’actualitat, el VP sembla
ser encara una alternativa massa atractiva. Caldria doncs,
potenciar el TP i la bicicleta en aquests desplaçaments.
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Repartiment modal per platges
 El repartiment modal de les platges
varia segons l’oferta de transport i la
seva localització.
 Anar a peu és un dels modes més
utilitzats per anar a totes les platges.
 La bici és poc utilitzada respecte altres
modes però molt més que en el
repartiment modal dels desplaçaments
habituals.
 El metro i l’autobús són els modes de
transport principals a les platges del
sud.
 A partir de la Nova Icària, el vehicle
privat (cotxe+moto) assoleix un pes
molt important i passa a ser el mode
principal.
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Repartiment modal per àmbits
Caminant Bicicleta
70,0 70,0
60,0 60,0
50,0 50,0
40,0 40,0
30,0 30,0
20,0 20,0
10,0 10,0
0,0 0,0
Sant Sebastià Sant Miquel Barceloneta Somorrostro Nova Icària Bogatell Mar Bella Nova Mar Llevant Banys_Fòrum Sant Sebastià Sant Miquel Barceloneta Somorrostro Nova Icària Bogatell Mar Bella Nova Mar Llevant Banys_Fòrum
Bella Bella
2016 Bici Bicing
En general, anar a peu és un mode molt utilitzat a totes les La bicicleta és un dels modes de transport menys utilitzats en
platges, amb un percentatge que sol ser superior al 30%. comparació amb els altres, però el seu ús és molt superior als
Existeixen certs punts però (St. Sebastià, Somorrostro i Nova desplaçaments habituals a la ciutat. Així, mentre que la quota
Mar Bella) on el pes d’aquest mode és força inferior, modal de la bicicleta assoleix aproximadament el 2% en els
especialment en aquest últim (poc més del 10%). En general desplaçaments diaris, en l’accés al litoral arriba de mitja a un 10%
però, el pes de la mobilitat a peu és inferior a la mitja de la o fins i tot al 22% a la Zona de Banys del Fòrum. La bici és
ciutat. doncs un mode de transport molt atractiu en l’accés al litoral.
En el cas de St. Sebastià s’explica per estar allunyada de zones Només s’observen dues platges on els valors són clarament
residencials amb una massa crítica important al darrera. En el inferiors: Nova Mar Bella i Llevant. Aquest fet segurament és
cas del Somorrostro en certa mesura també per aquesta causa degut majoritàriament a la manca d’ancoratges per a bicicletes en
però sobretot per tenir una gran oferta de TP al darrera que fa aquest àmbit, així com a la manca de parades properes de bicing.
que aquests modes siguin majoritaris.
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Repartiment modal per àmbits
Bus i taxi Modes ferroviaris
70,0 70,0
60,0 60,0
50,0 50,0
40,0 40,0
30,0 30,0
20,0 20,0
10,0 10,0
0,0 0,0
Sant Sebastià Sant Miquel Barceloneta Somorrostro Nova Icària Bogatell Mar Bella Nova Mar Llevant Banys_Fòrum Sant Sebastià Sant Miquel Barceloneta Somorrostro Nova Icària Bogatell Mar Bella Nova Mar Llevant Banys_Fòrum
Bella Bella
Bus Taxi Metro Altres ferroviaris
L’autobús i el metro assoleixen quotes modals similars En el cas del metro també es mostra un menor ús d’aquest
en pràcticament tots els àmbits. mode a partir del Port Olímpic, molt similar al
comportament que té el bus. També hi ha similituds entre la
El bus mostra un comportament molt diferenciat abans i Nova Icària i la Mar Bella, però en el cas del metro, a
després del Port Olímpic i també a partir de la Nova Mar diferència del bus, a partir d’aquest punt l’ús es manté i
Bella. Mentre entre St. Sebastià i Somorrostro el seu ús fins i tot augmenta lleugerament en la platja de Llevant i
oscil·la entre un 15% i un 30%, més enllà del Port Olímpic del Fòrum, on les parades de la L4 del metro estan més a
aquest ús està sempre per sota del 15%, arribant fins a prop de la primera línia de mar.
quotes mínimes del 3% a la Nova Mar Bella, a Llevant i a
la Zona de Banys del Fòrum.
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mobilitat a les platges. Repartiment modal per àmbits
Vehicle privat De la mateixa manera que passava amb el transport públic,
70,0 les diferències en el repartiment modal apareixen abans i
60,0 després del Port Olímpic.
50,0
40,0 En les platges més centrals, entre St. Sebastià i
30,0 Somorrostro, l’ús del VP és molt minoritari i la quota modal
20,0 se situa en poc més del 10%.
10,0
0,0
Sant Sebastià Sant Miquel Barceloneta Somorrostro Nova Icària Bogatell Mar Bella Nova Mar Llevant Banys_Fòrum A partir de la Nova Icària, el salt en el repartiment modal és
Bella
Cotxe Moto molt notable, passant del 10% abans del Port Olímpic al 30%
just després.
L’efecte de l’aparcament en superfície a les platges de
Nova Mar Bella i Llevant és inqüestionable. En la primera
un 70% dels usuaris hi accedeixen en vehicle privat, mentre
que en la segona no arriba al 50%.
A destacar també, l’ús de les motos a la platja del Bogatell i
de la zona de Banys del Fòrum.
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03.3
Conclusions generals
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions
Afluència
 El nombre de visitants anuals als espais públics del front litoral s’ha estimat en 13M, dels quals 7M serien exclusius dels espais
públics urbans i 6M més correspondrien a les platges. Els mesos de juny, juliol i agost són els que presenten més demanda degut a la
forta dependència de la climatologia en l’ús i gaudi dels espais litorals, sumat també a una forta afluència de visitants a la ciutat.
 S’estima que el nombre de desplaçaments en un dia mig pot oscil·lar entre els 100.000 del mes de maig i setembre fins a un
màxim de 160.000 el mes de juliol. Donat que l’afluència els dies laborables és inferior a la dels caps de setmana, aquests valors es
tradueixen en un mínim d’uns 80.000 desplaçaments diaris durant un dia laborable del mes de maig i un màxim de 220.000 un cap de
setmana de juliol. Això vol dir que la mobilitat generada i atreta pels espais litorals representa entre un 3% i un 8% de la
mobilitat que es produeix durant un dia feiner.
 Aquesta enorme demanda fa necessari el tractament i la gestió d’aquest espai com una EGA (Espai de Gran Afluència) definit en la
recent Estratègia de mobilitat turística de Barcelona (EMT) de Novembre de 2017.
Ocupació dels espais
 Els espais públics del litoral tenen un ús molt més polaritzat que les platges. Així, entre el moll de Barcelona i el Port Olímpic s’hi
concentren més del 80% dels usuaris i només el Maremagnum sol n’assumeix el 40%. La distribució dels usuaris a les platges és
més equitativa tot i que les de ponent (entre St. Sebastià i Somorrostro) registren una major demanda (60%) que a llevant (el 40%
entre la Nova Icària i Llevant). Les dades sobre la disponibilitat d’espai a la sorra mostren com les platges més centrals estan
arribant a límits molt pròxims al que en la bibliografia científica s’entén ja com a saturació (4m2/persona). La major concentració de
visitants a ponent versus una major disponibilitat d’espai a llevant, obren la porta a pensar en estratègies de reequilibri en l’ús del litoral.
Residència i origen dels usuaris
 Els espais públics del litoral són de gran atractiu tant per al públic local com estranger i metropolità. Així, en el cas de les platges el
65% dels usuaris són barcelonins mentre que en els espais públics urbans (EPU) aquest percentatge baixa fins el 50%. El públic
estranger és superior als EPU que a les platges (27% i 17% respectivament) i el metropolità assoleix un percentatge similar (18%) en els
dos casos.
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions
• En la distribució dins els espais, s’observa com el públic estranger es concentra a la part més central de la ciutat, mentre que
el local i sobretot el metropolità tendeix a fer-ho a les platges i els espais públics més allunyats (llevant). Un comportament
observat en els dos espais però més marcat en el cas de les platges. Aquest fet s’explica per la residència dels diferents tipus
d’usuaris i també per les diferències en matèria d’accessibilitat al litoral (més TP al centre i bona accessibilitat en VP a llevant i
aparcament gratuït), que acaba provocant una certa tematització en l’ús dels espais segons el mode de transport.
• Els residents als districtes més propers al mar (Sants-Montjuïc, l’Eixample, Ciutat Vella i St. Martí) són els que aporten, amb
diferència, més usuaris al litoral. En el cas de les platges ho fan en un 67% dels casos, valor que s’eleva al 73% en el cas dels
espais públics urbans, mentre que la població d’aquests districtes no arriba al 50% del total. A les platges, és Sant Martí, qui
més usuaris aporta mentre que en el cas dels espais públics és Ciutat Vella.
Repartiment modal
• El repartiment modal té un comportament diferenciat en el cas dels espais públics urbans i de les platges.
• Als EPU’s, els modes NM (a peu i bici) són majoritaris amb un 50% dels desplaçaments, l’ús del TP arriba fins el 38% i el VP
només assumeix un 11%. Si es compara amb els desplaçaments interns a la ciutat, els modes NM tenen un pes més baix (-6%),
l’ús del TP és 10 punts superior i el VP 5 punts inferior.
• Aquests espais doncs presenten un bon comportament modal que s’explica per la concentració de l’afluència als espais
centrals, més propers al front edificat i per tant més susceptibles d’arribar-hi a peu, per ser també els millor comunicats
en TP, pel motiu en l’ús d’aquests espais (passeig, oci, anar a la platja i fer esport) que afavoreixen el mode a peu i pel fet que
molts usuaris siguin estrangers, que no solen disposar de vehicle propi, sent el TP el mode més utilitzat.
• A les platges, el repartiment modal és diferent. Els modes NM només assumeixen un 39% dels desplaçaments (més de 17
punts per sota del que es produeix en els desplaçaments interns a la ciutat), el TP arriba fins el 35% (5 punts més) i l’ús del VP
s’eleva fins el 26% (11 punts més), podent arribar fins el 50%-70% a llevant. Tot i aquest alt valor, la quota del VP de la passada
edició és la més baixa registrada de l’enquesta de platges, sent habituals valors de l’ordre del 30% o superiors, fet que indica l’alt
atractiu d’aquest mode per accedir-hi.
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions
• Aquest fet s’explica per un major repartiment dels usuaris en els diferents espais (la saturació de determinades platges fa que els
usuaris estiguin disposats a anar més lluny), per un origen dels desplaçaments més allunyat que en cas dels EPU’s (que
requereixen de modes capaços de recórrer més distàncies), per una proporció elevada de públic de fora de Barcelona (les
platges de llevant són molt pròximes a certs territoris metropolitans) i per les diferències en l’accessibilitat segons el mode de
transport, que converteixen l’àmbit de llevant en un espai molt atractiu per als usuaris que es desplacen en vehicle privat.
Ús dels diferents modes de transport
• En general, el mode a peu (29% a les platges i 39% als EPU’s) és baix si es compara amb els desplaçaments interns a la ciutat i
presenta diferències entre els espais. En el cas de les platges, la de St. Sebastià (la més llunyana al front edificat), el Somorrostro
(molt pròxima al metro) i la Nova Mar Bella són les que utilitzen menys aquest mode. En el cas dels EPU’s, el Port Vell i la
Barceloneta són els punts on aquest mode es fa servir més degut a la proximitat amb el centre de la ciutat i el front edificat.
• La bicicleta es posiciona com un mode molt atractiu tant per anar a la platja com als espais públics. En el cas de les platges, la
quota modal arriba fins el 10%, mentre que als espais urbans només fins el 4% si es tenen en compte els usuaris a peu o fins el
9% si s’inclouen també els que fan esport en bicicleta. En tots dos casos, el percentatge és molt superior que a la mitja de la
ciutat (2%). El bicing pren un paper important, ja que gairebé un terç dels desplaçaments en bici es fan en aquest mode. Dins els
espais, s’observa com a les platges de llevant l’ús d’aquest mode és molt menor (no hi ha infraestructura segregada, ni bibing ni
ancoratges), tot i que per altra banda sí que sembla atractiu en el cas dels EPU’s. Cal doncs tenir molt en compte aquest mode en
l’accés al litoral.
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions
 En el cas del TP, s’observen diferències molt importants entre els àmbits. En les platges, el Port Olímpic marca un punt d’inflexió
molt important en el repartiment modal, de tal manera que entre les platges del Somorrostro i de la Nova Icària hi ha un descens del
33% en l’ús d’aquest mode que es compensa amb un augment molt important del VP. A partir de la Nova Mar Vella es produeix un
altre descens molt notable degut majoritàriament a una baixada en l’ús de l’autobús (l’ús del metro es manté) que es compensa
amb un augment espectacular del VP que arriba fins el 70%. Als espais públics, la davallada en l’ús del TP es produeix a partir de
la Nova Mar Bella (el Port Olímpic no marca tant aquest efecte). També s’observa un major ús del metro (22%) que del bus (9%)
als espais públics, mentre que a les platges l’ús es troba repartit a parts iguals (16% per al bus i 16% per al metro). Aquest fet
s’explica per una major concentració d’usuaris als espais públics centrals que tenen una millor cobertura de metro que a les platges.
Per contra, la majoria de platges tenen el metro lluny i el bus es presenta com un mode competitiu sempre i quan l’oferta
d’aparcament no sigui àmplia i gratuïta.
 El comportament que s’acaba de mostrar en l’ús del TP té una rèplica en l’ús del VP. A les platges, es produeix un augment del
20% (es passa del 10% al 30%) entre el Somorrostro i la Nova Icària, i un altre encara més brusc entre la Mar Bella i la Nova Mar
Bella (+40%) on la quota del VP arriba fins el 70% i el 50% a la de Llevant. Als espais públics, aquest augment es produeix també a
la Nova Mar Vella, on es passa d’un 20% en l’ús del VP a la Mar Bella fins a un 40% a partir d’aquest punt. Als entorns del Port
Olímpic, però, l’ús del VP en l’accés als espais públics es manté encara elevat.
 Cal destacar també que segons les dades, els altres modes de transport tals com el Bus Turístic (0,6% als espais públics, SD a
les platges) o el taxi (1%) tenen un ús molt minoritari com a modes d’accés al litoral.
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral