Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Infraestructures portuàries i 
instal·lacions nàutiques
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
01. Introducció
02. Caracteritizació de les infraestructures nàutiques
03. Dotació global d’amarradors
04. Serveis associats a la náutica
05. Reflexions finals
Nota: la major part de les dades, informacions i reflexions del present document s’han extret de l’informe de Visió 
estratègica, propostes i línies d’actuació en relació a les instal·lacions nàutiques del litoral de la ciutat de Barcelona de 
Joan Alemany (Ajuntament de Barcelona, setembre de 2016).
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Introducció
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Introducció
Els ports del front marítim català es poden classificar en quatre tipologies diferents: port marítim, dàrsena, instal·lació
marítima i marina interior. Dins l’àmbit de la ciutat de Barcelona hi trobem ports marítims i dàrsenes (“definides com un
conjunt de superfícies de terra i aigua incloses dins a la zona de servei d’un port marítim destinades a usos específics”).
Alhora, aquestes instal·lacions es poden classificar segons el seu ús: comercials, industrials, pesqueres o esportives. Totes
elles tenen presència al litoral metropolità i en alguns casos en un mateix port. Aquest és el cas del Port de Barcelona, on
degut a la seva grandària i trajectòria històrica s’hi troben tots els usos esmentats distribuïts en diverses dàrsenes. El Port
Olímpic i el Port Fòrum són exclusivament d’ús esportiu.
La diversitat de tipologies portuàries fa que cada infraestructura es relacioni d’una manera diferent amb el seu entorn, i que
estigui més o menys integrada al territori. Aquest és el cas de les dàrsenes dedicades a la indústria i el comerç, les quals
han quedat aïllades de la ciutat per mesures de seguretat, conformant autèntiques barreres amb el teixit urbà. Altres, com les
dedicades a la pesca tenen una vocació completament contrària, degut a la seva vinculació social i cultural amb la ciutat, i
s’han localitzat en punts cèntrics del port i ben connectats amb el teixit urbà. Tanmateix, la pèrdua del sector pesquer en les
darreres dècades i la seva gradual desvaloració han relegat l’activitat a espais més apartats i menys accessibles pel ciutadà.
Per contra, els usos esportius han guanyat pistonada situant-se a les dàrsenes més cèntriques i ben connectades amb la
ciutat.
Es consideraran en aquest document com a infraestructures portuàries i instal·lacions nàutiques el conjunt d’espais portuaris
terrestres i marítims que s’utilitzen principalment com a bases per a la nàutica esportiva i recreativa, amb els seus
amarradors, edificis, serveis, equipaments tècnics i les àrees dedicades a les activitats auxiliars com són la construcció,
reparació i manteniment d’embarcacions. Es consideren també en aquest conjunt, tot i la seva reduïda magnitud, les rampes
públiques per a l’avarada de petites embarcacions.
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Introducció
A la ciutat de Barcelona es poden identificar les següents instal·lacions nàutiques:
Dins el Port de Barcelona
- Reial Club Marítim a la dàrsena Nacional
- Reial Club Nàutic a la dàrsena Nacional
- Marina One Ocean Port Vell a la dàrsena del Comerç
- Marina Barcelona 92 a la dàrsena de la Industria i en molls de Balears i Llevant
- Barcelona Nàutic Center al moll de Llevant
- Marina Vela a la dàrsena de la Bocana Nord (en tramitació)
Fora del Port de Barcelona
- Port Olímpic
- Base Nàutica Municipal de Barcelona
- Port Fòrum
Rampes públiques d’avarada
- Centre Municipal de Vela al Port Olímpic
- Federació Catalana de Vela al Port Fòrum
- Espigó de la Mar Bella
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Introducció
Reial Club Marítim Reial Club 
(RCM) Nàutic (RCN)
Marina 
Barcelona 92
Base Nàutica
Barcelona Marina
Nàutic Center Marina  One Ocean Port  Port 
Vela Olímpic Fòrum 
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Caracterització de les 
instal·lacions nàutiques
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Reial Club Marítim
Té una superfície terrestre de 4.184 m2 i una làmina d’aigua de 18.242
m2. Té una concessió fins l’any 2027. Ocupa tot l’espai concedit i, com
a màxim, podria ampliar en 10 unitats els seus 251 amarradors. Com
s’ha descrit anteriorment està clarament dedicat a embarcacions
d’eslora inferior als 15 metres (el 95% dels seus amarradors són per
aquest tipus d’embarcació). També té com element distintiu el fet que
és l’única organització de les analitzades en aquest Informe que
promociona amb força i de forma organitzada els esports de rem
donada la llarga tradició i els èxits obtinguts en el passat en aquest
esport. Ha fet una proposta de millora de les seves instal·lacions.
Reial Club Nàutic Font: Autoritat Portuària de Barcelona
Té una superfície terrestre de 6.610 m2 i una làmina d’aigua de 24.765
m2. La concessió d’aquests espais és fins desembre de 2027. Al igual
que el Marítim té completament ocupades aquestes superfícies. Ha
demanat ampliar la seva dotació en quatre amarradors a la zona més
interior de la dàrsena, espai actualment ocupat per les embarcacions
del Centre dels Treballs del Mar. També té previstes algunes inversions
per millorar els seus serveis i demanar la prolongació del seu període
concessional.
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Marina One Ocean Port Vell
Serveix a grans eslores o megaiots. Efectuades les inversions previstes en crear uns accessos directes als molls i
pantalans, en remodelar la zona d’amarrament i en construir dos nous edificis de serveis, ara s’ha habilitat l’àrea propera al
moll de Pescadors per a vuit nous amarradors per a vaixells entre 30 i 80 metres d’eslora. Aquest nou moll es va inaugurar el
dia 20 d’octubre de 2016. Té una superfície terrestre de 2.410 m² i una làmina d’aigua de 118.393 m².
El 1991 Marina Port Vell S.A rep la concessió administrativa per construir i gestionar la Marina per a 30 anys (2021).
El 2010 Marina Port Vell demana i s’aprova la modificació de la concessió administrativa amb la finalitat d’ampliar la
delimitació i el termini concessional en 5 anys addicionals (2026).
El 2012 Marina Port Vell demana una nova modificació de la
concessió administrativa amb la finalitat d’ampliar la superfície
(entre els quals s’hi inclou el moll dels Pescadors) i el termini
concessional en 10 anys addicionals (2036). Després de
sotmetre la sol·licitud dues vegades a informació pública i
introduir modificacions (febrer i juny del 2012), queda
aprovada al desembre. S’autoritza la reforma del Port Vell
encara que part de les obres queden pendents a l’aprovació
de la modificació del Pla Especial del Port Vell que en el
moment es troba en tramitació.
L’any 2016 Marina Port Vell sol·licita l’ampliació de la
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
concessió a 12 anys fins al 2048. Actualment aquesta
ampliació es troba pendent d’aprovació per part de l’Autoritat
Portuària.
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Marina Barcelona 92
Esdevé una de les més importants instal·lacions de
reparació de grans eslores i megaiots d’Europa. Disposa
d’una concessió de 67.017 m2 que finalitza l’any 2040.
Actualment està en fase de remodelació, que contempla el
trasllat i ampliació de potència de l’actual syncrlift (sistema
per a treure embarcacions de vaixells a través d’un
mecanisme d’elevació i distribuir-los a terra mitjançant
plataforma sobre vies), Serveix a “grans eslores” o “mega-
iots”. Es preveu a més suprimir l’actual nau de pintura i
guanyar espai a terra per a reparacions.
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
Barcelona Nautic Center
És una instal·lació dedicada a la reparació i manteniment
d’embarcacions petites i mitjanes. Disposa d’una
concessió de 12.845 m² de terra i 1.234 m² de làmina d’aigua
que finalitza l’any 2037.
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Marina Vela
Esdevindrà una nova dàrsena esportiva de 135 amarradors –majoritàriament petits i mitjans-, i disposarà d’una marina seca
per 222 vaixells petits, a més de locals de restauració i serveis per als seus usuaris i visitants.
La concessió finalitza al 2044, i engloba 25.524 m² de terreny i 56.891 m² de làmina d’aigua.
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Port Olímpic
El port va ser construït el 1992 arrel de la transformació del litoral feta pels JJ.OO. Des del principi l’activitat del port s’orientà
cap a un model d’oci i nàutica d’esbarjo. El port està tutelat per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes, essent el
concessionari fins a l’any 2020 l’Ajuntament de Barcelona, qui va cedir la gestió i explotació a la societat gestora del Port
Olímpic de Barcelona S.A. (Pobasa).
El passat 2 de desembre de 2016 la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van signar un protocol d’acord
entre les dues administracions amb la finalitat de que l’Ajuntament assumís la gestió del port Olímpic per la delegació de
competències que li atorgarà la Generalitat de Catalunya quan finalitzi la concessió actual.
Amb la delegació de competències de la Generalitat a l’Ajuntament, l’Ajuntament s’ha d’implicar necessàriament en la gestió
i tenir un paper molt més actiu del que ha tingut fins ara. En aquesta línia actualment s’està redactant el Pla Director del Port
Olímpic, que ha de definir el rol del port en relació a la ciutat i altres instal·lacions de l’entorn.
Es busca un model que mantingui l’autosuficiència econòmica del Port i l’obri a la ciutadania. Els focus principals de la
transformació són:
• L’obertura a la ciutadania
• El port com a instal·lació per a popularitzar la nàutica a la ciutat (escoles, veïns, etc.)
Les propostes del Pla aniran dirigides a:
• Assegurar la conservació de la infraestructura actual i augmentar la seva seguretat.
• Remodelar el port des del punt de vista formal per a complir els dos focus anteriors.
• Cercar noves activitats que potenciïn l’ús ciutadà del port i potenciar i definir els requeriments de les que interessa
mantenir.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
El port té actualment de 743 amarradors, el 90% dels quals corresponen a eslores inferiors als 15 m. Pel que fa a serveis,
disposa de benzinera i una àrea tècnica de 7.590 m2 per a la reparació de vaixells petits. Al port s’hi ubica el Centre
Municipal de Vela, que gestionat per la Federació Catalana de Vela, és un de les poques instal·lacions on hom es pot
introduir al món de la vela lleugera, bé particularment, a través de cursos o lloguer d’embarcacions, bé a partir de programes
de col·laboració amb escoles.
Port Olímpic
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Base Nàutica Municipal de Barcelona
La Base Nàutica està situada entre les platges del Bogatell i Mar Bella. És una instal·lació dedicada a la pràctica de la vela
lleugera i del caiac en la que es realitzen també cursos de formació per a navegar i per a obtenir diferents titulacions. Està
situada dins la zona de domini públic marítimo-terrestre, i és una concessió atorgada per part del Ministeri de Medi Ambient
a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest, a través de l’Institut Barcelona Esports té cedida la seva gestió a Serveis Nàutics
Naviter, sl. fins al juny del 2019.
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Port Fòrum
La construcció del port s’inicià el novembre del 2001 però no entrà en servei fins al 2005. Aquest fet es deu a la seva
utilització durant l’esdeveniment del Fòrum de les Cultures 2004. El port està tutelat per la Direcció General de Ports,
Aeroports i Costes, concessionat a l’Ajuntament de Barcelona per a 30 anys fins al 2031 i gestionat per la societat Marina
Port Fòrum S.L.
El port pateix problemes d’agitació interior i d’ultrapassament del dic quan es produeixen temporals importants de
component Est o Sud, el què ha provocat incidències en la seva vida quotidiana. Aquest punt es tracta amb més detall a
l’apartat 6.2 sobre infraestructures costaneres.
Des del punt de vista nàutic disposa de 201 amarradors, que segons s’explicita en alguns estudis, el converteixen en una
instal·lació massa petita de cara a l’oferta de serveis i activitats. Fruit d’això, les activitats complementàries a terra són
encara molt limitades, tal com posen de manifest l’escassa ocupació dels seus locals. El repartiment d’eslores és irregular,
tot i que amb un 53,2% predominen les inferiors a 15 m. A banda dels amarradors el port disposa d’una marina seca amb
una capacitat per a 245 embarcacions d’eslora inferior a 10 m i motos d’aigua.
Pel que fa a altres activitats nàutiques el port té una àrea tècnica de reparació i manteniment de vaixells amb una superfície
de 6.290 m², amb un Travelift de 150 TM, així com un fosar amb capacitat per a embarcacions de fins a 35 m d’eslora i 7,5 m
de mànega.
En l’entorn del Port, tot i que amb un accés independent i separades físicament de la instal·lació principal, s’hi ubica el BISC
(Barcelona International Sailing Center), i la seu de la Federació d’Activitats Subaquàtiques. El BISC està gestionat per la
Federació Catalana de Vela, que a partir d’una àmplia zona de varada, residència per a esportistes i d’instal·lacions
esportives, vol donar resposta a totes les necessitats en la pràctica d’esports nàutics i activitats outdoor (vela lleugera, rem,
natació en aigües obertes, running, triatló, etc).
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques
Port Fòrum
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracteritizació de les infraestructures nàutiques
Rampes d’avarada
El litoral de Barcelona disposa d’un total de tres rampes d’avarada d’accés públic. La primera està situada al Port Olímpic, a
llevant de la instal·lació, coincidint amb la rampa que utilitza el Centre Municipal de Vela per a posar a l’aigua les seves
embarcacions. Està gestionada pel propi Centre Municipal, qui s’encarrega del cobrament de les quotes d’avarada
(públiques i aprovades per a tot el litoral) i del seu manteniment.
La segona rampa d’avarada es situa a l’espigó del Ferrocarril, entre les platges de Bogatell i Nova Mar Bella, just davant la
Base Nàutica. La seva gestió i manteniment correspon al Concessionari de la Base Nàutica.
Finalment, en el Port Fòrum, s’hi ubica la tercera rampa d’accés públic d’embarcacions a mar, coincident amb l’ús amb
l’avarada d’embarcacions de vela lleugera del BISC. El seu manteniment actual el fa B:SM, tot i que actualment hi ha una
proposta que s’està debatent sobre que sigui la pròpia Federació Catalana de Vela qui s’encarregui, cobrant també les taxes
estipulades per la seva utilització.
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Caracterització de les infraestructures nàutiques. Resum
Superfície  Làmina Caducitat  Numero  Característiques  principals
terrestre d’aigua  concessió  amarradors 
Reial Club  4.184 m2  18.242 m2 2027 251 Dedicat a embarcacions d’eslora inferior als 15 m (95% dels amarradors). Promociona i de 
Marítim  forma organitzada els esports de rem donada la llarga tradició i èxits obtinguts en el passat. Ha 
fet una proposta de millora de les seves instal∙lacions.
Reial Club  6.610 m2  24.765 m2  2027 200 Ha demanat ampliar la seva dotació en quatre amarradors a la zona més interior de la dàrsena. 
Nàutic  Té previstes algunes inversions per millorar els seus serveis i demanar la prolongació del seu 
període de concessió.
Marina One 2.410 m2 118.393 m2 2036 147 Orientat als vaixells de lleure anomenats “grans eslores” o “mega‐iots”. S’ha habilitat l’àrea 
Ocean propera al moll de Pescadors per a vuit nous amarradors per a vaixells entre 30 i 80 m d’eslora. 
Marina  67.017m2 Nd 2040 14 Instalacions de reparació naval (en remodelació i ampliació) situades entre les més importants 
Barcelona 92 d’Europa per a grans eslores i megaiots. El syncrolift es canviarà de lloc i augmentarà de 
potència. Es suprimirà la nau de pintura guanyant espai a terra per a reparacions. 
Marina Vela  25.524 m2 56.891 m2 2044 136 En construcció una nova dàrsena esportiva de 135 amarradors, majoritàriament petits i 
mitjans, marina seca per 222 vaixells petits i locals de restauració i serveis per als seus usuaris i 
per a visitants. 
Barcelona  12.845 m2 1.234 m2 2032 Nd Dedicat a la reparació de vaixells de mitjana i petita eslora.
Nàutic Center
Port Olímpic 47.572m2 28.556m2 2020 743 Instal∙lació dedicada a la nàutica, formació de base per a la navegació i restauració. Actualment 
s’està redactant el Pla Director del Port que ha de marcar el seu rol futur i la seva relació amb 
la ciutat. 
Port Fòrum  Nd Nd 2031 201(+245) Instal∙lació dedicada a la nàutica, orientada a vaixells de mitjana i gran eslora. La seva ocupació 
encara no és plena. Disposa d’una marina seca i àrea tècnica. 
Nd: dada no disponible
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Dotació global 
d’amarradors
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Dotació global d’amarradors
AMARRADORS
Considerar solament el nombre d’amarradors –la principal unitat de mesura- per a cada instal·lació és només una primera
aproximació general ja que, òbviament, no és el mateix, ni té el mateix impacte un amarrador de vuit metres que un de
setanta.
La informació que proporcionen les diferents dàrsenes i ports no és homogènia. No obstant, els amarradors es poden
classificar de forma molt aproximada de menor a major grandària segons les següents eslores de les embarcacions que
admeten:
• Amarradors petits: menys de 15 metres.
• Amarradors mitjans: entre 15 i 24 metres
• Amarradors grans: entre 24 i 40 metres
• Amarradors molt grans: més de 40 metres
Aquesta classificació es basa en criteris actuals. En l’època del primer Pla de Ports Esportius de Catalunya (any 1983) es
considerava que un amarrador era petit si no superava els 8 metres, mitjà-gran si tenia entre 8 i 16 metres i gran si era major
de 16 metres. Posteriorment aquestes xifres han anat creixent en els diferents plans i estudis efectuats fins a les actuals, la
qual cosa mostra també l’evolució del sector i del parc d’embarcacions. Els amarradors de més de 40 metres s’assimilen als
mega-iots, encara que algunes empreses de lloguer d’embarcacions i alguns ports consideren aquest segment quan es
superen els 25 o 30 metres i altres quan es superen els 50 metres.
Analitzant el conjunt de Barcelona es comprova que el predomini dels amarradors petits es important. En efecte, el 78,1%
dels amarradors són petits, mentre els mitjans son el 14,5%, els grans el 4,4% i els molt grans el 2,9%.
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Dotació global d’amarradors
La distribució dels amarradors segons la classificació anterior per a cada instal·lació de Barcelona (a la que s’ha afegit els
amarradors més grans de 70 metres com a dimensió excepcional) es la que reflecteix la següent taula:
AMARRADORS ACTUALS SEGONS GRANDÀRIA EN ELS PORTS DE BARCELONA
INSTAL·LACIÓ < 15 metres 15-24 metres 24-40 metres 40-70 metres > 70 metres Total
R Club Nàutic 153 (76,5%) 33 (16,5%) 14 (7,0%) - - 200 (100%)
R Club Marítim 239 (95,2%) 2 (4,4%) - - - 251 (100%)
One Ocean PV 31 (21,1%) 70 (47,6%) 12 (8,2%) 22 (15,0%) 12 (8,2%) 147 (100%)
TOTAL PORT B 423 (70,8%) 115 (19,2%) 26 (4,3%) 22 (3,7%) 12 (2,0%) 598 (100%)
Port Olímpic 675 (90,8%) 49 (6,6%) 19 (2,6%) - - 743 (100%)
Port Fòrum 107 (53,2%) 60 (29,9%) 24 (11,9%) 6 (3,0%) 4 (2,0%) 201 (100%)
TOT. GENERAL 1.205 (78,1%) 224 (14,5%) 69 (4,5%) 28 (1,8%) 16 (1,0%) 1.542 (100%)
El Reial Club Marítim és qui té major proporció d’amarradors petits (un 95,2% de la seva dotació). També el port Olímpic té
una elevada quantitat d’amarradors petits que arriben al 90,8% de la seva dotació total.
La marina One Ocean Port Vell és la que té una major proporció d’amarradors molt grans, que representa el 23,2% de la
seva oferta. Només el port Fòrum disposa també d’amarradors molt grans: sis de 40 a 70 metres i quatre de més de 70
metres, el que en total representa el 5% de la seva dotació.
En una situació intermèdia entre el predomini dels amarradors petits (Reial Club Marítim i port Olímpic) i de gran oferta
d’amarradors molt grans (Marina One Ocean Port Vell) i per tant amb una estructura més similar a la del conjunt de la ciutat
es situen el Reial Club Nàutic i el port Fòrum.
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Dotació global d’amarradors
L’anàlisi de la descripció anterior porta a una primera i immediata conclusió: el Reial Club Marítim i el port Olímpic s’han
especialitzat més en amarradors per embarcacions petites, mentre que la Marina One Ocean Port Vell presenta la més
gran oferta d’amarradors molt grans i no només de Barcelona sinó que esdevé una de les més importants per aquest
segment d’embarcacions de tota la Mediterrània. Aquestes consideracions indiquen que a Barcelona hi ha una oferta
diversificada que abraça tots els segments d’embarcacions, amb una certa especialització per instal·lacions.
Pel que fa a les marines seques, es disposa actualment d’un total de 245 places, concentrades totes al Port Fòrum. En un
futur està prevista la construcció de la de la Nova Bocana, amb una capacitat de 222 embarcacions. En el Pla Director del
Port Olímpic, que actualment s’està redactant, està encara sobre la taula la possibilitat de recuperar la marina seca d’aquest
port. En aquest cas es podrien encabir un total de 200 embarcacions més. Amb aquest escenari es comptaria amb una
oferta total de 667 places repartides regularment al llarg de tot el front marítim de la ciutat.
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04
Serveis associats a la 
nàutica
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Reparació i manteniment
Totes les dàrsenes ofereixen els serveis habituals pels socis i visitants. Però pel seu impacte econòmic i ocupacional es vol
destacar aquí l’oferta industrial de reparació i manteniment (l’anomenat repair and refit) d’embarcacions de lleure. Totes les
instal·lacions nàutiques de Barcelona (excepte OneOcean Port Vell) disposen d’àrees per aquesta activitat que es considera
industrial.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Reparació i manteniment
En tots els ports i dàrsenes aquestes àrees són relativament petites: els clubs nàutics de Barcelona dediquen molt poc espai
–entorn un miler de metres quadrats-, el port Olímpic 2.900 m2 i el port Fòrum 7.597 m2. El nombre de treballadors –fixes de
l’àrea i externs- no acostuma a superar la vintena. En general aquestes àrees estan dedicades a la reparació
d’embarcacions de la pròpia instal·lació, no tenen com objectiu comercial atreure usuaris d’altres dàrsenes i ports, encara
que en el Port Olímpic sí hi ha algunes embarcacions que van a reparar-se provinents d’altres ports i dàrsenes. Les
diferències d’aquestes relativament petites àrees amb la Marina Barcelona 92 són molt grans.
La Marina Barcelona 92 constitueix en tots els aspectes una excepció a les condicions anteriors. És una empresa dedicada
exclusivament a la reparació i manteniment d’embarcacions de lleure que es troben en diferents dàrsenes i ports. No és un
àrea d’una instal·lació nàutica; és un àrea industrial independent. És molt extensa i és una de les principals empreses
europees i mundials d’aquest sector. Utilitza medis mecànics potents (syncrolift, travelifts, grues) per treure i avarar
embarcacions de gran eslora i desplaçament (fins a 2.000 tones en l’actualitat) i disposa d’un dic sec per als més grans
mega-iots. A curt termini, Marina Barcelona 92 guanyarà terrenys al mar per ampliar l’esplanada de reparació, que passarà
de tenir una capacitat de 7-8 grans iots en l’actualitat a poder-ne ubicar 12 en el futur. El nou syncrolift es localitzarà en un
altre punt (la qual cosa disminuirà l’impacte sobre els habitatges propers) i passarà d’una potència actual d’elevació de
vaixells de 2.000 tones de desplaçament a vaixells de 3.500 tones.
Actualment té en concessió una superfície de 67.017 m2 i té previst realitzar importants inversions a curt termini per millorar
el seu rendiment, ampliar els seu serveis i incrementar la seva activitat a mig i llarg termini.
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Formació
Tipus de Formació Centres Titular Àmbit Ubicació
-Grau en Nàutica i  Transport Marítim -Pla de Palau
-Grau en Enginyeria en Sistemes i   -
Tecnologia Naval Edifici  Consorci  El  Far
Universitària  Universitat Politècnica de 
Facultat de Nàutica (FNB) Catalunya  (UPC)
-Grau en Tecnologies Marines -Marina Port Vell
-Màsters  i  Doctorats en Nàutica i  
instal ∙lacions  marítimes
-Reparació i  manteniment d’embarcacions  -Escar, 6 (Seu)
Institut de Nàutica de Barcelona  -
Consorci  Educació - Pg. Joan de Borbó, 100 
(INB) Instrucció Esports  nàutics (Drassana)
Formació Professional 
-Nau FNOB (Taller Metall)
Casa del  Mar Institut Social  de la Marina  -Formació professional  marítima i   -Carrer Albareda, 1
(Escola Nàutic Pesquera) sanitària: certificats d’especial itat
Federació Catalana de Vela 
Centre Municipal  de Vela  -
(FCV) Cursos  per aprendre a navegar a vela -Port Olímpic
Base Nàutica Base Nàutica Barcelona -Cursos  per aprendre a navegar a vela - Espigó del Ferrocarril
-Port Fòrum
Escola Catalana d’Activitats   Federació Catalana  -
Subaquàtiques d’Activitats Subaquàtiques Instructor d’activitats  subaquàtiques
Cursos i formació  -Plataforma Zoo Marí
Fundació Navegació  -Nova Bocana (Seu)
Escola de Navegació Oceànica -
Oceànica Barcelona (FNOB) Navegació oceànica
-Nova Bocana (Nau)
- -
Museu Marítim de Barcelona Consorci  de les  Drassanes  Activitats  d’Educació i  divulgació cultura  Drassanes  reials de 
Reials   marítima (navegació tradicional) Barcelona
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Formació No Reglada Formació Reglada
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
05
Reflexions finals
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Reflexions finals
- Les instal·lacions nàutiques i el litoral en general, són un recurs específic i un actiu econòmic
importantíssim per a la ciutat i als seus habitants, pels serveis que poden oferir, per l’ocupació
que generen i per a la imatge de la ciutat. Cal aprofitar aquests recursos, potenciant que les
activitats que es realitzin en aquest entorn aprofitin al màxim la seva singularitat.
- Barcelona compta amb unes condicions climàtiques i instal·lacions excepcionals per a la
pràctica de la nàutica esportiva i de lleure. Tot i això, a diferència d’altres ciutats obertes al
mar, no ha sabut aprofitar aquestes condicions per transmetre i arrelar a la ciutat una cultura
nàutica oberta a tothom.
- No existeix una política de ciutat de coordinació i promoció de la nàutica que potenciï
globalment tot el litoral de la ciutat i posi en valor les singularitats de cada instal·lació. Això ha
portat a que cada una per separat hagi desenvolupat la seva pròpia planificació i estratègia
però tenint poc en compte les sinèrgies que es poden produir al considerar-les totes dins un
únic sistema. L’única manera d’impulsar decisivament i significativament les activitats
nàutiques a Barcelona és coordinar i buscar sinèrgies entre totes les instal·lacions. No es
tracta de desdibuixar les característiques de cada equipament individualitzat sinó d’impulsar
activitats conjuntes que potenciïn la nàutica i produeixin beneficis per a la ciutat i per a totes
elles. En aquest sentit, la creació d’una taula de debat on estiguessin representats
administració i gestors d’aquestes instal·lacions seria un bon punt de partida.
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Reflexions finals
- L’oferta d’amarradors i d’equipaments dedicats a la reparació i manteniment d’embarcacions
en la franja litoral de Barcelona està força diversificada, abraçant tots els segments, i
distribuïda per instal·lacions seguint una certa especialització.
- El Port Olímpic i el Port Fòrum són instal·lacions nàutiques que l’Ajuntament, com a
concessionari, pot utilitzar de punta de llança per a la implantació de noves polítiques en
matèria de nàutica esportiva i recreativa.
- A excepció de la nova Marina Vela, o la possibilitat d’instal·lar una nova marina seca al Port
Olímpic, no es preveuen a curt termini més àrees de creixement pel que fa a l’oferta
d’amarradors i serveis relacionats amb la nàutica. Tot i això, aquesta dotació es considera
suficient per desenvolupar encara molt més la nàutica i les seves activitats complementàries.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral