Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat i connectivitat
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat i connectivitat
01. Mapes d’Accessibilitat
02. Connectivitat “vertical”
03. Connectivitat “horitzontal”
04. Punts de conflicte i detecció d’oportunitats
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Mapes d’accessibilitat
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Context
El mapa adjunt mostra la mitjana de temps de viatge en transport
públic (tren, metro, tramvia i autobús) entre totes les seccions censals
de l’AMB a les 8h del matí d’un dia feiner.
Tal i com es pot observar, la franja litoral és una de les àrees de la
ciutat on la mitjana de temps de viatge en transport públic (TP) és
més alta, amb uns nivells similars als que s’assoleixen a les proximitats de
la Ronda de Dalt i que queden lluny d’altres zones més centrals de la ciutat
com l’Eixample o les situades al llarg dels principals corredors ferroviaris.
Dins el litoral però, existeixen diferències, de tal manera que l’àmbit de
Ciutat Vella gaudeix de major accessibilitat en transport públic (si es
compara amb els barris de la Marina o l’àmbit de St. Martí). La manca
d’una oferta d’infraestructura ferroviària propera i potent al litoral,
sumat a una major dotació de línies i freqüències d’autobús a Ciutat
Vella són els principals factors que fan de l’àmbit central el més accessible
en transport públic.
Amb tot, per tal d’analitzar la competitivitat del transport públic en un
territori, cal estudiar també l’accessibilitat que proporcionen altres
modes de transport i en especial el vehicle privat que és el seu màxim
competidor.
Mitjana de temps de viatge en transport públic (tren, metro, tramvia i A tal efecte, els següents gràfics mostren un anàlisi de l’accessibilitat
autobús) entre totes les seccions censals de l’AMB. Feiner a les 8h del matí en els dos modes (transport públic, TP, i vehicle privat, VP) així com
una comparativa entre ells en diversos punts representatius del
litoral.
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Metodologia
L’accessibilitat s’entén com el temps mitjà
d’accés a un determinat punt del territori. El
temps de viatge és un dels principals aspectes que
els usuaris tenen en compte a l’hora d’escollir entre
els diferents modes de transport. Altres aspectes
són el preu, la comoditat, la disponibilitat de cotxe,
les alternatives de transport disponibles, etc.
Per tal d’analitzar l’accessibilitat del litoral, s’han
realitzat diversos mapes d’accessibilitat tant en
transport públic (TP) com en vehicle privat (VP).
Els mapes obtinguts s’han combinat per obtenir la
Fòrum relació de temps entre l’accessibilitat en TP versus
el VP per tal de poder valorar la competitivitat del
Parc de Diagonal Mar transport públic en l’accés al litoral.
Bogatell
Els punts analitzats han sigut els següents:
Port Olímpic
1. La Marina (carrer Motors)
Port Vell Tèrmiques 2. Port Vell (Passeig Colom)
La Marina 3. Barceloneta (Plaça del Mar)
Parc de la Pau
Barceloneta 4. Port Olímpic (Pg. Marítim del Port Olímpic)
5. Bogatell (Pg. de La Llacuna)
6. Parc de Diagonal Mar (Selva de Mar)
7. Fòrum (Façana sud Museu Blau)
8. Parc de la Pau (Carrer de la Pau)
9. Tèrmiques (200 m)
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Metodologia
Xarxa de transport públic utilitzada en el model Accessibilitat en Transport Públic (TP)
 Per calcular l’accessibilitat en TP s’ha utilitzat un model de
xarxes construït amb ArcGIS que inclou tots els serveis de
transport públic actuals de l’AMB en un dia feiner tipus de
2017: ferrocarril (rodalies i FGC), metro, tramvia, i autobusos
urbans i metropolitans
 Es tracta d’un model porta-a-porta que calcula el temps de
viatge en transport públic des d’un punt del territori,
incloent-hi les etapes a peu, en un horari determinat, en
aquest cas les 8h del matí.
 El resultat que s’obté és un mapa d’isòcrones amb el temps
de viatge en transport púbic des del punt del territori escollit
en l’horari seleccionat.
Mapa d’isòcrones en transport públic (La Marina)
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Metodologia
Xarxa viària inclosa en el model Accessibilitat en Vehicle Privat (VP)
 Per calcular l’accessibilitat en VP s’ha utilitzat un model
de simulació de trànsit construït amb TransCAD, que
conté tota la xarxa viària de la ciutat de Barcelona i
les principals vies de l’AMB.
 Tots els trams viaris contenen entre d’altres informació
sobre els sentits de circulació, funcionament de les
interseccions (girs, semaforització), velocitat mitjana
diària, etc.
 La velocitat correspon a l’associada al nivell jeràrquic
de la via, afectada però pel volum de circulació diari,
fent que en els trams amb major circulació la velocitat
sigui menor que en flux lliure.
 A partir d’aquesta velocitat es calculen els temps de
Mapa d’isòcrones en transport privat (La Marina) recorregut en cotxe des d’un punt cap a la resta del
territori, donant com a resultat un mapa d’isocrones.
 El model en sí no té en compte el temps d’accés a
peu al cotxe o al destí final un cop aparcat, ni el
temps d’aparcament al final del viatge. És doncs, un
model porta-a-porta però incomplert. Per tal d’incloure
aquests temps i poder-los comparar amb el transport
públic, s’han afegit 10’ al temps donats pel model.
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Metodologia
Accessibilitat en TP Accessibilitat en VP
Relació entre l’accessibilitat en TP i VP
 Per tal de valorar la competitivitat del transport
públic versus el vehicle privat s’ha creat un mapa
de relació entre els temps de viatge en un i altre
mode.
 Aquesta relació és un dels indicadors que més
influeixen en la presa de decisions dels usuaris
a l’hora d’optar per un o altre mode, tot i que
altres factors com les alternatives de transport,
el cost o la disponibilitat d’aparcament també
Mapa de relació entre l’accessibilitat en TP i VP són importants.
 Per fer aquest càlcul s’ha dividit el temps de
viatge en TP entre el temps en VP, obtenint
valors que oscil·len entre 0,28 i 4,5.
 Si aquesta relació és major que 1, implica que el
temps en TP és superior a l’obtingut en VP.
 Es considera que si la relació entre el temps de
viatge en transport públic i privat és inferior a 2,
el TP és competitiu i a partir d’aquest valor deixa
de ser-ho.
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. La Marina (1)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
TP
Relació TP/VP
TP: És un dels punt del litoral que disposa d’una pitjor accessibilitat en TP amb la ciutat de BCN. El centre es
VP troba a 40’. El districte de Sant Martí i en general tot el nord de la ciutat són els més allunyats, ja que es troben a uns
60’. És de destacar també el dèficit d’accessibilitat del litoral, especialment a partir del Port Olímpic i també a tot
l’àmbit al nord del Besòs. Per contra, l’accessibilitat millora a l’interior del districte de Sants-Montjuïc i l’esquerra de
l’Eixample, així com a l’Hospitalet, El Prat i l’aeroport, per la presència de la L9. El fet de ser un punt excèntric de la
ciutat, servit només per una línia de metro (L9) i amb uns autobusos lents fins a Pl. Espanya són les causes d’aquesta
poca accessibilitat.
VP: La proximitat a la Ronda Litoral li dona una bona connectivitat en VP, tot i que el nord de l’àmbit Besòs i en
general tot el nord de la ciutat es troben a més de 40’. Destaca respecte la resta de punts del litoral per tenir una bona
accessibilitat a la part baixa del corredor del Llobregat.
Rel. TP-VP: Aproximadament un 40% de la població servida té una relació de temps entre TP i VP inferior a 1,5.
Un 47% té una relació entre 1,5 i 2 i només un 12% per sobre de 2. En comparació amb altres punts del litoral
(Diagonal Mar, Parc de la Pau, Bogatell) aquesta relació és prou bona i a més hi ha un percentatge petit on la relació és
superior a 2. Els punts amb una menor accessibilitat són tot el front litoral, Montjuïc, bona part del polígon de la
Zona Franca i la ZAL, així com la part dels districtes de Les Corts, Sarrià, Gràcia i Horta més pròximes a
Collserola.
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Port Vell (2)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
VP TP: És el punt del litoral amb millor accessibilitat en TP. La L3 i la L4 de metro tenen parades molt properes i
també hi ha nombrosos autobusos que passen per aquest punt. Fins el centre de la ciutat només hi ha uns 20’ i
en 40’ s’arriba pràcticament a la resta de la ciutat. Amb 50’ la cobertura és completa.
VP: En vehicle privat BCN també és molt accessible, degut a la presència de la Ronda Litoral. En menys de
30’ s’accedeix a la totalitat de la ciutat, així com Badalona, Sta. Coloma, St. Adrià i bona part de l’Hospitalet.
Rel. TP-VP: També és el punt de tot el litoral amb millors relacions en el temps de viatge. Un 78% de la
població servida té relacions entre el temps en TP i VP inferiors a 1,5 i només un 20% entre 1,5 i 2. Tan sols un
2% té relacions superiors. En alguns punts, sobretot a Ciutat Vella, el TP és més competitiu que el VP. Els punts
amb menor accessibilitat són Montjuïc, la part baixa del Besòs i una part de Badalona i Montgat.
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Barceloneta (3)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
VP TP: L’accessibilitat de la Barceloneta és moderada en comparació amb altres punts del litoral (el Port Vell, el
Port Olímpic o el Fòrum tenen un millor comportament en aquest sentit). L’única parada de metro que li dona servei
(Barceloneta) està una mica allunyada. L’àmbit està servit també per nombroses línies d’autobús. La major
part de la ciutat de BCN és accessible a menys de 50’, excepte els entorns de la Ronda de Dalt.
VP: Donada la seva centralitat i la proximitat a la Ronda Litoral el punt gaudeix d’una bona accessibilitat en VP.
La major part de BCN és accessible a menys de 30’ en VP així com Badalona i Sta. Coloma.
Rel. VP-TP: Té una relació de temps força competitiva i una de les millors del litoral (per sota del Port Vell i el
Port Olímpic). El 55% de la població servida gaudeix de valors inferiors a 1,5 (bona part de la ciutat de BCN),
davant del 39% que se situa entre 1,5 i 2 i només un 5% amb valors superiors a 2. Els punts on el TP és
menys competitiu són: la part del litoral a partir del Bogatell en direcció al Maresme, així com tots els nuclis al nord
del Besòs i també St. Adrià. Altres àmbits de St. Martí, St. Andreu, Nou Barris i Horta també tenen una baixa
accessibilitat a la Barceloneta.
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Port Olímpic (4)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
VP TP: La proximitat de la L4 de metro, del tramvia i també de la gran quantitat d’autobusos que circulen per l’entorn fan
d’aquest punt el segon més accessible del litoral, per sota del Port Vell. El centre és accessible en 20’ i la pràctica
totalitat de la ciutat i una bona part de l’Hospitalet en menys de 40’ (a excepció dels entorns de la Ronda de Dalt, els
tres turons i Montjuïc). En 50’ la cobertura és completa.
VP: També és un punt molt accessible en VP degut a la proximitat de la Ronda Litoral. La major part de la ciutat és
accessible en menys de 30’ (també l’àmbit Besòs). L’àmbit de Zona Universitària i l’Hospitalet es troben a menys de
40’.
Rel. TP-VP: És el segon punt del litoral, després del Port Vell, on la competitivitat del TP és major. Més del 60%
de la població servida té una relació de temps de viatge inferior a 1,5, mentre que només el 34% està entre 1,5-2 i tant
sols el 5% a més de 2. Les zones on el TP és menys competitiu són l’àmbit Besòs, Montjuïc, el litoral i alguns
punts del districte de St. Martí, Nou Barris, Horta i St. Andreu. Aquests districtes es troben a prop geogràficament
de l’àmbit però el transport públic no té una bona comunicació amb el Port que per contra es troba molt ben servit per la
Ronda Litoral.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Bogatell (5)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
VP TP: És un dels punts del litoral que presenta una pitjor accessibilitat en TP (en termes de població servida),
només per sobre de La Marina i de Diagonal Mar. El centre es troba a 30’ en TP. La major part de la ciutat de BCN
és accessible en 50’, tot i que alguns punts arriben fins els 60’. Els millors temps de viatge s’assoleixen al
districte de St. Martí, tot i que l’àmbit Besòs té una baixa accessibilitat. La L4 és la única línia de metro que li
dona servei i la parada es troba a uns 900 m d’aquest punt. Alguns autobusos també passen per l’àmbit però amb
menor intensitat que en el cas del Port Vell o del Port Olímpic.
VP: L’accessibilitat en VP és bona i similar a la de la Barceloneta i Diagonal Mar donada la proximitat amb la
Ronda. Tota la ciutat és accessible en menys de 30’, a excepció de la part final de la Diagonal a tocar Esplugues
que ho és a 40’.
Rel. TP-VP: La relació entre el temps de viatge en TP i VP és de les pitjors del litoral, només per sobre del Parc
de la Pau. Només el 30% de la població servida té relacions de temps inferiors a 1,5, mentre que el 53% té
temps de viatge entre 1,5 i 2 i el 16% té temps superiors. A tots els districtes nord de la ciutat (St. Andreu, Nou
Barris, Horta) el TP és poc competitiu tot i la major proximitat geogràfica que en altres punts. Bona part dels
districtes de St. Martí, Les Corts, Sants i Sarrià tenen àmplies àrees on el TP també és poc competitiu.
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Parc de Diagonal Mar (6)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
TP: L’àmbit del Parc de Diagonal Mar juntament amb la Marina són els punt menys accessibles del litoral en
VP termes de població propera a aquest punt. La cobertura que ofereix és molt similar a la del Bogatell. Com aquest,
només la L4 li ofereix servei de metro i la parada es troba a uns 900 m del punt. Les línies d’autobús també són
escasses i molt menors en freqüència i nombre de les que donen servei al centre de la ciutat i a la part més central
del litoral. El centre es troba a 40’ en TP. Més de la meitat de la ciutat es troba a més de 40’ en TP i només el
districte de St. Martí gaudeix d’un temps raonable de viatge. La part nord del Besòs, tot i la proximitat, també és poc
accessible.
VP: La proximitat a la Ronda Litoral ofereixen a aquest punt una gran accessibilitat en VP, molt superior a la
que s’assoleix en TP, tot i que la seva posició excèntrica ofereix temps de viatge menys competitius sobretot amb la
part sud de la ciutat i l’Hospitalet.
Rel. TP-VP: La competitivitat del transport públic és de les més baixes del litoral (en termes de població
servida), només per sobre del Bogatell i del Parc de la Pau. Només un 35% de la població té una relació inferior
a 1,5, mentre que un 50% d’aquesta població té valors d’entre 1,5 i 2 i un 15% supera els 2. De manera similar al
que passava al Bogatell, els districtes nord de la ciutat (St. Andreu, Nou Barris, Horta) i l’àmbit Besòs, tenen temps
de viatge en TP poc competitius, tot i la seva proximitat geogràfica.
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Fòrum (7)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
VP TP: L’accessibilitat en TP al Fòrum és bona en comparació amb altres punts del litoral. Si bé no és el punt que
cobreix més població, sí que és un dels punts (el tercer, per sota del Port Vell i del Port Olímpic) que té més
població a menys de 40’ en TP. La L4 de metro es troba més a prop que en el cas de Diagonal Mar i Bogatell i a
més hi ha una parada de tramvia molt a prop.
VP: L’accessibilitat en VP també és molt bona degut a la proximitat de la Ronda Litoral. Tal i com passa amb
els altres punts del litoral. Tota la ciutat de BCN és accessible en menys de 40’ en VP.
Rel. TP-VP: És un dels punts del litoral (després del Port Vell, el Port Olímpic i la Barceloneta) que té més
població on el TP és més competitiu que el VP. En més del 50% del total de població aquesta relació és inferior a
1,5, un 40% té una relació entre 1,5 i 2 i un 9% té relacions superiors. A Barcelona, la major part de la població
està a menys de 1,5, a excepció de Nou Barris, Horta, i una part del Besòs, tot i la proximitat geogràfica que tenen.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Parc de la Pau (8)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
VP TP: Juntament amb la Marina, és el punt del litoral que té menys població situada a menys de 60’ en TP i el
que menys població té situada a menys de 40’. És doncs, el pitjor punt en termes d’accessibilitat de tot el
litoral. Més de la meitat de BCN es troba a més de 30’ en TP i el centre es troba a 40’. La major accessibilitat es
troba al llarg de la traça del tramvia, i a la part baixa del Besòs.
VP: En VP l’accessibilitat a la ciutat de BCN és alta, com passa amb la resta de punts del litoral degut a la
proximitat de la Ronda. Tot i així, la part sud de la ciutat i l’Hospitalet es troben a més de 30’ en VP.
Rel. TP-VP: El Parc de la Pau és el punt del litoral on l’accessibilitat en TP és menys competitiva. Només el
30% de la població té una relació inferior a 1,5, més del 50% està entre 1,5 i 2 i un 18% té relacions superiors a
2, que el fan no competitiu. Els punts amb temps menys competitius són el litoral de Barcelona, una part del
districte de St. Martí i Sants, així com St. Andreu, Nou Barris i Horta.
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Tèrmiques (9)
TP Relació TP i VP Població servida en TP i VP
Relació TP/VP
VP TP: L’accessibilitat d’aquest punt és moderada en comparació amb altres punts del litoral. Tot i la seva
excentricitat respecte Barcelona, gaudeix d’una parada de rodalies i d’una de tramvia que en milloren l’oferta. Per
contra, els autobusos que circulen per l’àmbit són escassos. L’accessibilitat està molt centrada a l’àmbit Besòs i al
districte de St. Martí. La major part de la ciutat de BCN es troba a més de 40’ en TP.
VP: Aquest punt també gaudeix d’una bona accessibilitat en VP degut a la proximitat a la Ronda Litoral, tot i
que aquesta accessibilitat està molt centrada en l’àmbit del Besòs. La major part de la ciutat de BCN situada al sud
de Pg. de Gràcia es troba a uns 40’ en VP.
Rel. TP-VP: La competitivitat del TP és moderada. Un 47% de la població servida té una relació inferior a 1,5, un
43% té una relació entre 1,5 i 2 i el 10% valors superiors. Tot i la seva excentricitat, doncs, la relació en temps de
viatge entre el TP i el VP és força competitiva. Tal i com passa en altres casos, els districtes nord de la ciutat (St.
Andreu, Nou Barris, Horta) així com el litoral o el Poble Sec tenen temps de viatge poc competitius en TP, tot i la
seva major proximitat envers altres territoris.
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat en TP. Cobertura territorial 
La Marina Port Vell Barceloneta El Port Vell és el punt més accessible en TP del
Litoral. Seguidament hi trobem el Port Olímpic i la
Barceloneta. Per la seva posició central, la gran
quantitat d’autobusos i els serveis de metro i/o
tramvia, els tres punts estan ben connectats amb el
centre de BCN (15’-25’) i amb la resta de la ciutat.
El Fòrum gaudeix també d’una bona accessibilitat
tot i la seva localització, degut a la proximitat de la
L4 de metro, però sobretot del tramvia. A diferència
dels punts anteriors, la seva cobertura és menys
central i és especialment bona a St. Martí.
Port Olímpic Bogatell Parc Diagonal Mar Bogatell i Parc de Diagonal Mar tenen una
accessibilitat més limitada i excèntrica que en els
casos anteriors. És especialment bona a l’àmbit de
St. Martí, però ofereix majors temps de viatge al peu
de Collserola, al sud de la Diagonal i a l’Hospitalet.
Estan servits per la L4 però les parades es troben
allunyades d’aquests punts (900m). També hi ha
autobusos però amb menys potència que als punts
més centrals del litoral.
La Marina i Tèrmiques són els punts més
excèntrics del litoral i també els que gaudeixen de
Fòrum Parc de la Pau Tèrmiques menor accessibilitat al centre de la ciutat tot i que
estan per sobre del Parc de la Pau. A la Marina, els
autobusos i la L9 del metro ofereixen una bona
cobertura al districte de Sants-Montjuïc i en general
al sud de la ciutat, mentre a Tèrmiques les rodalies i
el tramvia cobreixen àmpliament el districte de St.
Martí i la part baixa del Besòs.
El Parc de la Pau, és el punt del litoral que té una
pitjor accessibilitat degut a la seva excentricitat i al
fet que només disposa d’una parada de tramvia i
alguns busos.
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat en TP. Població servida 
 El Port Vell, el Port Olímpic i la Barceloneta són els punts del litoral que tenen un
Població coberta en les isocrones major nombre d’hab. situats a menys de 60’ en TP (>2,5 M). La resta de punts tenen
3.000.000 valors lleugerament inferiors sense mostrar grans diferències entre ells.
 On sí que s’aprecien diferències notables és en el nombre d’habitants situats a
menys de 40’ dels punts. En aquest cas són el Port Vell (60%), el Port Olímpic
2.500.000 (58%) i el Fòrum (51%) els punts que tenen més població en aquest rang, amb més
de la meitat del total. La densitat de població a l’entorn d’aquests punts sumada a la
seva bona accessibilitat en són els motius.
2.000.000
 Seguidament es troben la Barceloneta (46%) i les Tèrmiques (42%) amb valors
50‐60
40‐50 superiors al 40%. En el primer cas existeix una bona relació entre la densitat i la
30‐40 cobertura, mentre que en el segon, la densitat de població és més petita però a canvi
1.500.000
25‐30 hi ha més cobertura territorial degut a l’efecte de les rodalies.
20‐25
15‐20  Al Bogatell (39%), La Marina (37%) i Diagonal Mar (34%) es produeixen les dues
0‐15
1.000.000 circumstàncies en les quals ni la cobertura del TP és molt àmplia ni la densitat de
població tampoc i per això s’obté una població servida baixa situada a menys de 40’.
 Per últim, el Parc de la Pau és el punt amb menys accessibilitat de tot el litoral i
500.000 també el que té menys població al seu entorn. Això fa que tingui el menor
percentatge de població servida a menys de 40’, un 26%, el més baix amb diferència
de tot el litoral.
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1‐La Marina 2‐Port Vell 3‐Barceloneta 4‐Port Olímpic 5‐Bogatell 6‐Diagonal Mar 7‐Fòrum 8‐Parc de la Pau 9‐Tèrmiques
0‐15 6.287 0% 23.669 1% 14.989 1% 6.294 0% 14.237 1% 11.047 0% 44.655 2% 5.079 0% 6.800 0%
15‐20 21.834 1% 74.652 3% 14.100 1% 47.703 2% 28.688 1% 28.959 1% 75.197 3% 19.074 1% 26.410 1%
20‐25 33.052 1% 199.799 7% 61.997 2% 130.512 5% 46.716 2% 55.108 2% 138.187 6% 43.081 2% 79.565 3%
25‐30 134.099 6% 417.225 15% 191.715 8% 403.226 15% 148.263 6% 115.452 5% 231.932 10% 101.777 4% 178.321 8%
30‐40 635.896 28% 997.767 35% 880.589 35% 956.224 36% 690.539 29% 584.776 25% 759.969 31% 428.356 19% 684.036 29%
40‐50 744.868 33% 692.314 24% 896.040 35% 696.555 26% 949.959 40% 939.756 40% 803.510 33% 920.117 40% 856.262 36%
50‐60 696.492 31% 459.089 16% 491.846 19% 431.884 16% 507.102 21% 585.869 25% 387.814 16% 756.340 33% 514.800 22%
TOTAL 2.272.529 100% 2.864.515 100% 2.551.275 100% 2.672.397 100% 2.385.504 100% 2.320.966 100% 2.441.265 100% 2.273.823 100% 2.346.194 100%
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat en VP 
La Marina Port Vell Barceloneta Tots els punts del litoral tenen una
molt bona accessibilitat en VP,
degut a la seva proximitat a la Ronda
Litoral.
L’accessibilitat va basculant d’una
manera regular des del Llobregat
fins al Besòs. Així, la Marina és el
punt més accessible al Baix
Llobregat mentre que el Parc de la
Pau ho és al Barcelonès Nord.
Potser l’excepció seria les Tèrmiques,
Port Olímpic Bogatell Parc Diagonal Mar que abasta un territori similar al Parc
de la Pau (tot i estar més al nord) ja
que l’entrada a la Ronda es troba una
mica més lluny.
El Port Vell, la Barceloneta i el Port
Olímpic són els punts més centrals i
es troben a menys de 30’ de la major
part de la ciutat de BCN, del
Barcelonès Nord i del Baix Llobregat
Sud més pròxim a BCN.
La resta de punts més al nord
Fòrum Parc de la Pau Tèrmiques (Bogatell, Parc Diagonal Mar i Fòrum)
ja van incrementant els temps de
viatge, però sempre són inferiors a
40’ en l’accés a BCN fins i tot en els
punts més allunyats.
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Relació TP/VP
La Marina Port Vell Barceloneta El Port Vell és el punt del litoral on el transport
públic és més competitiu respecte el vehicle
privat. Pràcticament a tota la ciutat de BCN, la
relació de temps és inferior a 1,5, existint també
alguns punts propers on la relació és inferior a 1.
Al Port Olímpic, a la Barceloneta i al Fòrum la
competitivitat del TP també és molt bona. En
els dos primers casos però, s’observa una
disminució a tot l’àmbit al nord del Besòs i en
alguns punts de St. Martí, St. Andreu, Nou Barris
i Horta. Tot i ser punts geogràficament propers
Port Olímpic Bogatell Parc Diagonal Mar l’accessibilitat en TP és escassa. Al Fòrum la
menor competitivitat s’assoleix majoritàriament a
Nou Barris i Horta.
En termes de competitivitat, tant la Marina com
Tèrmiques també presenten força bons
resultats. Si bé no tota la ciutat té valors per sota
de 1,5, sí que hi ha àmplies zones que es
comporten així. En el cas de la Marina, tot l’àmbit
litoral així com Les Corts i Sarrià i la Zona Franca
són poc competitius. A Tèrmiques, per contra, és
la part nord de la ciutat que presenta més
mancances (St. Andreu, Nou Barris i Horta).
Fòrum Parc de la Pau Tèrmiques
Per últim, tant el Bogatell com Diagonal Mar i el
Parc de la Pau són els punts on el TP és menys
competitiu. Tot el nord del Besòs i els districtes
nord de la ciutat (St. Andreu, Nou Barris, Horta i
bona part de l’Eixample, així com diversos punts
de St. Martí) presenten relacions de temps
superiors a 1,5, tot i la major proximitat d’aquests
punts.
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Accessibilitat. Relació TP/VP. Població servida 
Relació entre el temps de viatge  La majoria de la població servida a tots els punts del litoral té una relació en el
temps de viatge entre el TP i el VP força bona, ja que en el 80% dels casos, la
3.500.000 relació TP/VP és inferior a 2.
 En el cas dels punts més centrals i millor comunicats en transport públic (Port Vell,
3.000.000 Barceloneta i Port Olímpic) el percentatge de població servida amb una relació
TP/VP superior a 2 és inferior al 5%, mentre que en la resta de punts el percentatge
oscil·la entre el 9% del Fòrum i el 18% del Parc de la Pau, que és el que té un
2.500.000 percentatge major.
 La relació entre el temps en TP i VP és especialment bona en el cas del Port Vell,
2.000.000
on el 72% de la població servida gaudeix de valors per sota de 1,5. En aquesta
mateixa línia hi ha la Barceloneta i el Port Olímpic, amb un percentatge superior al
55%.
1.500.000
 El Fòrum, Les Tèrmiques i la Marina, tenen percentatges inferiors que oscil·len
entre el 40 i el 50% de població servida amb una relació inferior a 1,5.
1.000.000
 Els punts que amb diferència tenen una relació de temps més elevada són el
Bogatell, Diagonal Mar i el Parc de la Pau, on el percentatge de població amb una
500.000
relació inferior a 1,5 és només del 30-35%.
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9
0‐0,5 0,5‐1,0 1,0‐1,5 1,5‐2,0 2,0‐2,5 2,5‐3,0 >3
1‐La Marina 2‐Port Vell 3‐Barceloneta 4‐Port Olímpic 5‐Bogatell 6‐Diagonal Mar 7‐Fòrum 8‐Parc de la Pau 9‐Tèrmiques
0‐0,5 306 0% 11 0% 1.914 0% 1 0% 47 0% 979 0% 690 0% 0 0% 1.718 0%
0,5‐1,0 11.155 0% 164.505 5% 16.286 1% 79.307 3% 14.275 0% 11.358 0% 96.875 3% 6.668 0% 27.473 1%
1,0‐1,5 1.366.489 40% 2.290.772 72% 1.728.293 55% 1.842.856 58% 970.651 31% 1.089.671 35% 1.531.034 49% 928.462 30% 1.529.784 47%
1,5‐2,0 1.614.315 47% 645.528 20% 1.239.828 39% 1.062.551 34% 1.665.020 53% 1.554.057 50% 1.238.581 39% 1.640.991 53% 1.412.465 43%
2,0‐2,5 167.527 5% 48.141 2% 128.917 4% 148.622 5% 411.126 13% 333.826 11% 201.860 6% 373.010 12% 223.334 7%
2,5‐3,0 240.901 7% 14.941 0% 36.659 1% 24.803 1% 87.149 3% 128.959 4% 76.431 2% 159.508 5% 88.943 3%
>3 9.926 0% 0 0% 0 0% 25 0% 2.729 0% 15.854 1% 8.171 0% 16.357 1% 225 0%
TOTAL 3.410.619 100% 3.163.898 100% 3.151.898 100% 3.158.165 100% 3.150.998 100% 3.134.704 100% 3.153.642 100% 3.124.995 100% 3.283.943 100%
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Connectivitat “vertical”
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Ànàlisi de la connectivitat horitzontal i vertical del litoral. Metodologia
 Per tal d’estudiar la connectivitat horitzontal (= direcció paral·lela a la costa) i vertical (= direcció mar-muntanya) del litoral, s’ha 
realitzat una caracterització de la xarxa viària i de la xarxa de vianants, per tal de veure la relació dels diferents punts del litoral amb la 
resta de la ciutat. 
 S’han classificat les vies en quatre tipologies bàsiques:
Espai de circulació de vehicles amb voreres per a vianant
Espai de circulació de vehicles exclusiu
Espais compartits entre vianants i vehicles amb prioritat per a vianants
Espais exclusius per a vianants 
 A partir d’aquesta classificació bàsica, s’han identificat les continuïtats verticals i horitzontals dels eixos i s’ha realitzat una anàlisi
qualitativa de les principals problemàtiques que presenten pel que fa a la connectivitat dels espais del litoral i el seu àmbit més proper. En el
cas del viari per a vehicles, s’han estudiat també els sentits de circulació, l’ús de la xarxa, l’impacte sobre el transport públic i altres
problemàtiques associades. A nivell de vianants, el punt 4.2 de la diagnosi sobre els espais públics defineix amb més profunditat les
problemàtiques d’aquests usuaris al litoral.
Continuïtat vertical per a vehicles/vianants
DE DE Continuïtat horitzontal per a vehicles/vianants
D Discontinuïtats
CB Canvis bruscs en les continuïtats
QI Qualitat de la infraestructura
UR Ús restringit
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat. Eixos horitzontals i verticals
Eixos Verticals
Eixos Horitzontals
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vehicles. Distància entre eixos
DE
DE
DE
DE
La Marina: Montjuïc: St. Martí: Fòrum-Tèrmiques:
Només té tres eixos amb Poble Sec-Ciutat Vella:
No hi ha connectivitat vertical a Al districte, existeixen 2 trams Només hi ha 4 passos amb
continuïtat a l’altre banda de la Al Poble Sec i al Raval hi ha
la muntanya. Els penya-segats fan (Sardenya-Badajoz i Llacuna-Bac continuïtat viària: Josep Pla, Av.
Ronda Litoral: av. Joan Carles I, el diversos carrers (pg. de Montjuïc,
impossible la connexió entre el Port de Roda) on la connectivitat vertical de la Bota-carrer de Llevant, carrer
Pg. de la Zona Franca i el c. de c. de Piquer, c. de Vila i Vilà,
i la muntanya a nivell viari. és molt bona (c/130m), tot i que Olímpic i c. del Mare Nostrum.
Mare de Déu de Port. Para·lel, av. de les Drassanes, La només un de cada tres carrers
Rambla) que tenen continuïtat fins
La distància és de 3 km entre eixos arriben fins el litoral. La distància entre ells és molt gran:
La distància és gran (1,1 km i 0,5 el litoral (màx 350m).
però difícil de reduir. 1,5 km, 0,6 km, i 1,4 km. Aquest
km) i difícil de solucionar per la En altres punts, diferents barreres fet limita l’accés en vehicle privat i
presència de la Ronda Litoral i Can A la resta de barris de Ciutat Vella (Ciutadella, Cementiri del Poblenou, sobretot en transport públic a
Tunis. només hi ha 4 eixos amb Palo Alto, el parc i el C.C. de alguns àmbits del litoral com la
continuïtat: La Rambla, Via Diagonal Mar i la Ronda Litoral) zona de banys del Fòrum, el Port
El desenvolupament del sector de Laietana, el pg. Lluís Companys- redueixen la connectivitat vertical Fòrum, el Parc de la Pau i la platja
la Marina, ja preveu la creació de pg. Picasso i el Pg. Joan de Borbó. amb carrers separats més de 400 m. de St. Adrià.
nous eixos verticals, tot i no haver- La distància entre ells és gran (550
n’hi cap que creui Can Tunis i el m al Gòtic i el Born i 1 km a la El carrer Llacuna és continu però a Hi ha poc marge de millora, però
Morrot. Barceloneta) i fa que la majoria del l’alçada del cementiri presenta una en el cas de les Tèrmiques, el
trànsit es concentri sobre ells degut urbanització i alineació precària que desenvolupament d’aquest àmbit
a la manca d’alternatives. caldria millorar. hauria de millorar la situació.
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vehicles. Sentits de circulació i 
implicacions per a vianants i transport públic
•A Ciutat Vella la majoria d’eixos són de doble sentit de circulació. La seva manca de continuïtat i la intersecció amb eixos horitzontals fan que acabin en
forma de rotonda (plaça de les Drassanes, Colon) o que utilitzin alguns carrers horitzontals per canviar de direcció (Pla de Palau-Pg. d’Isabel II).
Aquestes solucions generen dificultats en la circulació de vianants degut a l’alta intensitat de trànsit i a la solució viària que dona resposta al final
d’aquests eixos. Quelcom similar passa al carrer Marina.
•Entre el carrer de la Marina i el c. de Josep Pla, la majoria de carrers són d’un sol sentit de circulació, excepte la Rambla del Poblenou i els trams finals
del c. de l’arquitecte Sert, el c. Badajoz i el passatge de la Llacuna (el motiu per aquests finals és permetre l’entrada i la sortida de la zona d’aparcament). El
doble sentit d’aquests carrers, no genera conflictes de trànsit, però les “minirotondes” existents interrompen la continuïtat longitudinal dels vianants. El
sentit únic de circulació fa que el pas d’algunes línies de bus es divideixi en dos carrers allunyant les parades en un i altre sentit. En alguns casos, com en
l’actual V29 o el futur V23 se li suma la presència d’alguns elements com el Parc de Diagonal Mar o Glòries que fan que els sentits de circulació dels busos
se separin fins a uns 400 m.
•Al nord del Besòs, només existeixen dos passos transversals per salvar la via del tren. El primer genera una qualitat de l’espai molt precària per als
vianants i el segon està ben resolt però genera un impacte important en l’entorn. Els dos són en doble sentit per reduir el nombre de passos
transversals i actualment no hi ha problemes de trànsit, però el desenvolupament de les Tèrmiques pot ser una oportunitat per incrementar el nombre de
passos i de millorar la connectivitat viària, també per al transport públic.
Doble sentit de circulació
Sentit únic de circulació
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vehicles. Trànsit
IMD >5.000
IMD >3.000
 De tots els eixos amb continuïtat, finalment el trànsit s’acaba concentrant en uns pocs carrers (aprox. cada 400m). Molt
d’aquest trànsit, especialment al Poblenou, està associat a la Ronda Litoral i aquests carrers en són els distribuïdors dins el
districte. Només aquells carrers amb continuïtat al costat mar de la Ronda acaben agafant trànsit fruit d’aquesta distribució. Aquest
fet genera l’oportunitat de guanyar espai públic en la resta de carrers on el trànsit no és predominant (model de superilles).
 A l’àmbit de Ciutat Vella i a la Marina la intensitat d’ús d’aquests carrers genera unes condicions de circulació per als vianants
poc adequades (cas del pg. de la Zona Franca i de Via Laietana), on l’espai de circulació per a vianants és molt limitat i els nivells
de soroll molt elevats. En el cas de La Rambla, l’alta intensitat d’ús d’aquest espai genera que la via sigui molt lenta, tant per als
veïns com per al transport públic i les bicicletes.
 Al sector de la Mina hi ha molt poca intensitat degut a la manca de carrers amb continuïtat. Aquest fet, dificulta també el pas del
TP en superfície.
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vehicles. Transport públic
La baixa densitat de carrers en alguns àmbits, com la Marina o la Mina impedeixen el pas
del transport públic. Així, algunes zones del litoral amb una baixa intensitat d’ús, com per
exemple la zona de banys del Fòrum, el Parc de la Pau o la Platja del Camp de la Bota
podrien incrementar el seu ús amb la millora del transport públic així com dels accessos en
modes actius.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vehicles. Culs de sac
•Al llarg del litoral existeixen diversos eixos viaris que per la seva penetració en el mar acaben en cul de sac.
•En alguns casos aquests eixos estan consolidats i no es preveu que tinguin un augment de demanda (Moll de Barcelona, Moll d’Espanya, Moll de
Marina). Tot i així, la seva connexió a la xarxa, no sempre es resol de forma fluïda. Al Port Olímpic, per exemple, en determinats períodes l’ús intensiu del
moll de Marina i la fase del semàfor limiten la capacitat de sortida de vehicles i en ocasions es produeixen cues importants a l’aparcament del Port o al propi
moll per poder sortir.
•Altres punts com el Moll Adossat, la Nova Bocana o el Moll Llevant, són espais on es va incrementant la demanda dels vials que poden ocasionar
problemes en la connexió amb la xarxa viària longitudinal del litoral i en la configuració de la secció del carrer que connecta amb aquesta xarxa. En el cas
del Moll Adossat ja es produeixen actualment algunes problemàtiques relacionades amb l’arribada de creuers que suposen una demanda de mobilitat
concentrada en el temps i en l’espai. Aquesta demanda s’uneix a la ja existent a la Plaça de les Drassanes que és un espai de per sí saturat. En el cas de la
Nova Bocana, l’increment de demanda pot provocar alguns problemes a la Plaça de Pau Vila o al Pg. Joan de Borbó que són punts que actualment ja es
troben al límit. En el cas del Moll Llevant, no es preveu que aquest pugui ser un problema ja que el viari existent sobre el qual es recolza no presenta
problemes de saturació actuals.
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vianants. Distància entre eixos
DE
DE
DE
DE DE
La Marina: Montjuïc: Ciutat Vella St. Martí: Fòrum-Tèrmiques:
Només tres eixos amb continuïtat Només hi ha un eix de connectivitat Hi ha nombrosos carrers que Al districte, existeixen 2 trams Entre la Rambla Prim i el c. De
a l’altre banda de la Ronda Litoral: vertical que travessa el cementiri i connecten a nivell vertical el districte (Wellington-Badajoz i Llacuna-Bac Mare Nostrum només existeixen 6
av. Joan Carles I, el Pg. de la Zona que té un accés restringit. amb el Litoral. Tot i així, les seves de Roda) on la connectivitat vertical passos amb continuïtat per a
Franca i el c. de Mare de Déu de continuïtats no són evidents en el és molt bona (c/130m). vianants. La distància entre elles
Port. La distància segueix sent gran seu accés al litoral. La màxima és clarament excessiva en la
entre el cementiri i el Poble Sec. distància entre ells és de 200 m. Es En altres punts, les mateixes majoria dels casos: 270m-550m-
La distància és gran (1,1 km i 0,5 (2.600m). podria pensar en la priorització barreres que limitaven la 630m-1150m i caldria millorar-la.
km) i difícil de solucionar per la d’alguns d’aquests eixos per afavorir connectivitat viària fan que la
presència de la Ronda Litoral i Can L’accessibilitat al castell de l’accés al litoral, (també a la distància entre eixos sigui força A la Mina, es podria pensar en
Tunis. Montjuïc des del costat de l’estadi Barceloneta). gran sense arribar a ser prioritzar algun recorregut per a
és limitada i es podria millorar. excessiva (380 m), excepte en el vianants entre edificis. A la peça
El desenvolupament del sector de En el cas de la Ciutadella caldria cas de la Ciutadella. del Campus Besòs ja hi ha prevista
la Marina, ja preveu la creació de pensar en una connexió vertical que una nova connexió i a les
nous eixos verticals, tot i no haver- permetés la continuïtat del Pg. Lluís Tèrmiques cal plantejar nous
n’hi cap que creui Can Tunis i el Companys cap a la Barceloneta i passos per a vianants.
Morrot. reduís la distància entre eixos.
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vianants. Accés a la xarxa ferroviària
520m 725m
900m 450m 580m 320m
320m
280m 820m 700m 880m
700m 920m 1100m 920m 840m 780m
700m 600m 840m
880m 1000m 840m 680m
1100m 460m
1500m
En general, les distàncies des de les estacions de metro, tramvia i Rodalies al litoral són grans. Només en alguns punts, com ara a l’estació de
Rodalies i metro de St. Adrià, al Fòrum o al Port Vell tenen distàncies raonables (280m-450m), mentre que en la resta de punts, els valors habituals
estan entre els 700 m i els 1.000 m, que són molt elevats per als vianants. Els punts més crítics són:
 Àmbit central del Poblenou: la L4 es troba lluny del litoral. La parada de Llacuna es troba a més darrera el cementiri i la barrera d’aquest
equipament fa incrementar el recorregut.
 Pg. Joan de Borbó, des de la plaça del Mar fins la Nova Bocana. És el punt del litoral que té la xarxa ferroviària més llunyana, amb recorreguts
superiors als 1’5 km.
 Port Fòrum, zona de Banys del Fòrum i Parc de la Pau. Les distàncies a aquests punts poden ser superiors als 700 m.
A banda d’aquests punts, existeixen dues parades que caldria potenciar. En primer lloc, la del Campus Diagonal-Besòs, que queda darrera la
Ronda, i la de Ciutadella Vila Olímpica del tramvia i la L4, que tenen un accés precari al litoral. En el cas del Campus, el planejament vigent ja
preveu la creació d’un nou eix cívic per sobre la Ronda que potenciarà aquesta parada.
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat vertical per a vianants. Problemàtiques
Existeixen tres punts on hi ha una clara discontinuïtat per a vianants: c. Selva de Mar, el c. de Josep Pla i el pg. fluvial del Besòs a banda i banda del riu que queda
D interromput a l’altura de l’av. d’Eduard Maristany.
Hi ha tres punts més on els eixos verticals no arriben a primera línia de mar: el pg. de Montjuïc i el c. de Vila i Vilà al Poble Sec, el moll d’Espanya i al final del pg.
Joan de Borbó. Si bé les característiques de l’espai dels dos primers en fan difícil la millora, la Nova Bocana està encara en transformació i ja té previst de resoldre-ho.
CB La presència de la Ronda Litoral i dels laterals provoca canvis bruscs en la secció dels itineraris per a vianants, que fan poc visible el creuament i l’accés al litoral.
Caldria pensar en actuacions de millora d’aquests espais, especialment a Ciutat Vella i en els recorreguts de connexió amb la xarxa ferroviària a Sant Martí.
QI Es detecten també tres grans àrees on la infraestructura per a vianants és molt millorable: La Marina, Les Tèrmiques i la Barceloneta. En els dos primers, els
projectes de transformació en curs o futurs hauran de millorar aquesta situació. En el cas de la Barceloneta, l’aparcament condiciona aquests espais que caldria
prioritzar i millorar. A la Mina, caldria adequar també l’espai per a vianants en el creuament entre Av. Eduard Maristany i l’av. de Francesc Botey, ja que és l’únic pas
de vianants d’accés al Port Fòrum. També en aquesta línia caldria pensar en millores en l’accés la zona de banys del Fòrum, per tal de promocionar-ne el seu ús.
UR També existeixen certs punts on l’accés per a vianants és restringit en determinats moments. (Ciutadella, Parc de Diagonal Mar i Fòrum). Les grans dimensions i la
seguretat d’aquests parcs fan difícil l’obertura total dels espais.
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Connectivitat “horitzontal”
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat horitzontal per a vehicles. Distància entre eixos
La Ronda Litoral és l’únic eix horitzontal
continu que travessa tot l’àmbit del
litoral. La continuïtat, rapidesa i capacitat
d’aquesta via fan que reculli la major part
del trànsit.
A banda de la Ronda, hi ha diferents eixos
horitzontals paral·lels al tronc que
serveixen com a distribuïdors del trànsit.
Des del peu de Montjuïc fins les cotxeres
del TramBesòs la infraestructura és
contínua en les dues direccions i recull molt
trànsit.
Si bé el c. del Foc-pg. Olímpic i l’av. de
Miramar, crta. De Miramar no són
pròpiament laterals de la Ronda, la manca
de continuïtat dels laterals i del viari local,
fan que en certes ocasions es facin servir
de bypass, induint trànsit indesitjat a
Montjuïc.
Els altres eixos horitzontals no són
continus a tot l’àmbit i només tenen un
sentit de circulació, dificultant recorreguts
que travessin els diferents àmbits i sobretot
el pas d’autobusos. Les superilles han
modificat també part d’aquests itineraris.
La manca de recorreguts continus pròxims
al litoral fan que els laterals de la Ronda
s’utilitzin d’una manera més intensiva,
tot creant una barrera d’accés al litoral.
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat horitzontal per a vehicles. Sentits de circulació
La Ronda Litoral és l’únic eix que
té doble sentit de circulació al llarg
del litoral.
A Montjuïc i al front marítim de
Ciutat Vella, la majoria de carrers
també són en doble sentit, mentre
que a partir de Ciutadella, la
continuïtat es resol separant els
sentits de circulació.
El cementiri del Poblenou
constitueix una barrera per a la
continuïtat horitzontal, que fa que
molt del trànsit de l’àmbit es
canalitzi pel litoral, incrementant la
barrera de la Ronda i dels laterals
en l’accés al litoral.
La creació de les superilles, limita
també l’escassa connectivitat
horitzontal del viari per sobre del
cementiri (com va passar en el c.
Almogàvers) i per tant dificulta i
modifica el pas dels autobusos en
horitzontal.
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat horitzontal per a vehicles. Trànsit
IMD >5.000
IMD >3.000
 La manca de continuïtat horitzontal fa que la Ronda i els seus laterals acabin concentrant la major part del trànsit de tot l’àmbit.
 A Montjuïc, la manca de laterals de la Ronda i de viari local, fan que el carrer del Foc i d’altres que travessen Montjuïc absorbeixin trànsit de connexió entre
el centre i la Zona Franca. També fan de bypass de la Ronda quan aquesta està saturada. En ambdós casos el pas de trànsit per Montjuïc és indesitjable i
caldria reduir-lo.
 A Ciutat Vella, tot el trànsit horitzontal es concentra al pg. Colom, pg. d’Isabel II i av. del Marquès de l’Argentera. Tot aquest trànsit, genera una barrera
física i de confort per als vianants que accedeixen al litoral i són àmbits que a nivell viari presenten una important saturació.
 A St. Martí, la barrera del cementiri indueix el trànsit cap al litoral, mentre que les connexions amb el centre de la ciutat es canalitzen pels carreres Pallars,
Pujades i Llull.
 A l’àmbit del Besòs, només la Ronda i el c. de la Torrassa canalitzen el trànsit, sent el principal eix viari de connexió amb el Barcelonès nord.
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat horitzontal per a vehicles. Accés restringit
UR A nivell horitzontal existeixen també tres grans espais on l’accés en vehicle privat és restringit:
 A la Zona Franca, el Parc Logístic presenta un accés restringit. També altres sectors com la Seat o el BZ són peces molt grans que no
disposen de viari accessible. Aquestes grans peces, amb accés restringit o no condicionen el pas d’autobusos i l’accés del vianants al TP.
 Al Port passa quelcom similar. El viari només es pot utilitzar per accedir a aquest recinte. En aquest cas però, hi passa una línia de transport
públic (88).
 Per últim, a l’àmbit del Port Vell, hi ha també un viari intern del Port que és d’accés restringit i on no hi circula tampoc el transport públic.
Les llançadores que van a les terminals de creuers (línia T3 portbus) utilitzen aquest vial, però només per donar-hi la volta poc després de la
Rambla de Mar.
 Un altre punt particular d’accés restringit és el Camí del Far. En l’actualitat és necessari creuar les vies del tren per accedir-hi. Si es millora
l’entorn proper, caldria obrir aquest espai a la ciutadania, especialment per als vianants.
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat horitzontal per a vehicles. Autobusos
 A la Marina, no hi ha cap línia de connexió horitzontal que uneixi el centre de la Ciutat amb el barri pel litoral. Al
peu de Montjuïc només hi circulen la línia 21 (que va per la Ronda Litoral) i la línia 88 del Port ambdues sense
servei a l’àmbit de la Marina.
 A Ciutat Vella, totes les línies horitzontals circulen pel pg. Colom, pg. Isabel II i av. del Marquès de
l’Argentera, sense possibilitat de creuar pel mig del districte degut a la manca de continuïtat dels carrers.
 A Sant Martí, la manca de continuïtat dels eixos horitzontals, fa que les línies horitzontals tinguin recorreguts
sinuosos que els fan perdre competitivitat en els temps de viatge. Només hi ha una línia que circula pel litoral
(H16), però ho fa per l’interior. Els laterals de la Ronda no tenen cap línia de bus que doni servei al litoral.
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat horitzontal per a vianants. Distància entre eixos
DE
DE
DE
DE
DE Existeixen tres punts on caldria millorar la densitat d’eixos horitzontals per a vianants:
• El primer és Montjuïc, on ja existeix un recorregut informal per sobre la muntanya que surt del c. dels Ferrocarrils Catalans i arriba fins l’entrada
superior del cementiri, però que no està formalitzat. Un altre punt interessant a formalitzar podria ser la connexió entre el Far de Montjuïc i un punt
indefinit a mig camí entre el Castell i el Mirador de l’Alcalde, on existeix actualment un caminet que uneix ambdós punts.
• També al pas per Montjuïc, però al peu de la muntanya, els recorreguts per a vianants queden interromputs per la presència del Port i del paquet
d’infraestructures viàries i ferroviàries que circulen per l’àmbit.
• Un altre punt a tenir en compte és la Ciutadella, que genera un handicap important en la connexió per a vianants entre Ciutat Vella i l’àmbit del
Poblenou.
• Per últim, el creuament del riu és un dels altres punts que caldria millorar per tal de dotar de continuïtat el pg. Marítim i obrir noves entrades al
Parc de La Pau.
40
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Connectivitat horitzontal per a vianants. Problemàtiques
D Existeixen quatre punts clars on l’espai per a vianants perd continuïtat. El més evident és el pas per Montjuïc. A partir del moll del Contradic, l’accés
dels vianants ja no és possible i existeix una clara discontinuïtat per als modes actius. Un altre punt important és el Port Olímpic, on el viari del Moll de
Marina fa que l’espai per a vianants desaparegui. El tercer punt es troba als carrers Bac de Roda i Josep Pla, on l’esplanada en superfície actual
impedeix la continuïtat de la vorera de l’av. Litoral al costat mar. En el creuament del riu, també es troba a faltar un pas a primera línia de mar. Per últim,
a l’àmbit de Tèrmiques, l’espai per a vianants és inexistent (el desenvolupament d’aquesta peça hauria de resoldre aquesta situació).
QI Al llarg del litoral hi ha també molts punts on es requereix una reflexió sobre l’espai destinat als vianants, eminentment per la seva manca de qualitat. Els
casos més extrems es troben a La Marina i a les Tèrmiques, on el caràcter d’aquests espais està marcat pel seu passat o present industrial. A Montjuïc
els accessos a la muntanya des del Poble Sec són també millorables. A tot l’eix que connecta Montjuïc i la Ciutadella, la forta presència
d’infraestructura viària i els nombrosos canals de circulació fragmenten també espai. A la Barceloneta, l’aparcament en superfície limita molt l’espai per a
vianants (caldria prioritzar alguns carrers de connexió entre el pg. Joan de Borbó i el pg. Marítim) i sobretot adequar el c. d’Almirall Cervera. A l’àmbit del
cementiri, l’espai disponible és també molt limitat. Per últim, cal destacar el pas sobre el riu a l’av. Eduard Maristany, on l’espai per a vianants és
insuficient i el pas inferior de l’av. Manuel Fernández Márquez, on l’espai per a vianants és clarament insuficient i de poca qualitat.
41
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04
Punts de conflicte i detecció
d’oportunitats
42
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Punts de conflicte i detecció d’oportunitats. Accessibilitat
L’àmbit litoral presenta una de les accessibilitats més baixes en transport públic de tota la ciutat, i lluny d’altres zones més centrals com l’Eixample i les
situades al llarg dels corredors ferroviaris. Dins el litoral però, es constaten notables diferències, sobretot quan es valora la competitivitat d’aquest mode en relació
a l’accessibilitat en vehicle privat.
En el cas del transport públic s’observen notables diferències per àmbits, mentre que en el cas del vehicle privat l’accessibilitat és més homogènia degut a
la bona connexió de la xarxa viària amb la Ronda Litoral.
Transport públic
 Els districtes més allunyats del litoral, situats per sobre de l’eix Travessera de les Corts-Travessera de Gràcia-Sant Antoni Maria Claret, són els que
presenten majors temps de viatge per accedir al litoral.
 Els punts centrals com el Port Vell, la Barceloneta o el Port Olímpic són els millor comunicats en TP. Estan dotats de metro, un potent sistema
d’autobusos i tramvia i tenen una bona accessibilitat amb tota la ciutat, especialment amb Ciutat Vella i l’Eixample i al llarg dels corredors de la L4, la
L3 i el FGC del Vallès.
 La resta de punts situats més al nord (Bogatell fins a Tèrmiques), tenen una accessibilitat més limitada i més centrada en el districte,
proporcionada bàsicament per la L4 de metro, el tramvia i les Rodalies a les Tèrmiques. En el cas dels barris de la Marina, són el propi districte de
Sants i els de les Corts, Sarrià i l’Eixample els millor comunicats.
Vehicle privat
 En VP, tots els punts presenten una gran accessibilitat. Tot el litoral disposa d’àmplies zones d’aparcament, si bé a la part central hi ha una gran
concentració d’aparcaments de pagament mentre que més al nord l’aparcament és gratuït.
Competitivitat del transport públic
 La competitivitat del TP envers el VP al litoral és en general força bona i més del 80% de la població servida té relacions de temps de viatge TP/VP
inferiors a 2. Tot i així, existeixen diferències entre els punts. El Port Vell, el Port Olímpic, la Barceloneta i el Fòrum són els punts on el transport
públic és més competitiu. La Marina i les Tèrmiques tenen valors inferiors i el Bogatell, el Parc de Diagonal Mar i el Parc de la Pau són amb
diferència els menys competitius.
 També en termes de competitivitat, s’observa com el transport públic presenta un dèficit important en les connexions entre els diversos punts del
litoral, degut a la manca d’un eix de transport públic que recorri tot el front litoral. Pel que fa a altres àmbits, s’observa com els districtes nord de
la ciutat (St. Andreu, Nou Barris i Horta) és on el TP és menys competitiu en l’accés al litoral, tot i la relativa proximitat als espais llevant de la ciutat.
43
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Punts de conflicte i detecció d’oportunitats. Connectivitat Vertical
Connectivitat vertical per a vehicles
 El Litoral té una connectivitat vertical diferencial a cada àmbit. A La Marina i a les Tèrmiques, el passat industrial dels sectors defineix un escàs
nombre d’eixos verticals que haurà de ser resolt amb el planejament futur. A Montjuïc, al Fòrum i a la Mina també existeix un dèficit però difícil de
solucionar donades les característiques dels espais. La manca de viari vertical en aquests punts condiciona l’accés en transport públic al litoral.
 A Ciutat Vella, només alguns carrers amb una secció important tenen continuïtat fins el litoral i són els que concentren tot el trànsit d’aquest àmbit
tant sol·licitat. Aquest fet condiciona el confort dels vianants en alguns punts, on el soroll i la restricció de l’espai és molt notable. A La Rambla, la sobre-
sol·licitació de l’espai condiciona la fluïdesa dels fluxos, tant de vianants com de vehicles i transport públic.
 A St. Martí, tot i la continuïtat vertical de molts carrers, només aquells en relació amb la Ronda acaben acollint trànsit, la qual cosa és favorable per a
la implantació de superilles. Aquest trànsit però afecta els vianants, que comparteixen els mateixos eixos amb els vehicles en el seu accés al Litoral.
Particularitats dels eixos verticals
 A Ciutat Vella, la trobada dels eixos verticals i els horitzontals (tots amb una alta demanda de trànsit) s’ha dissenyat més des de les necessitats dels
vehicles motoritzats que dels altres usuaris de la via pública. Caldria repensar aquests espais des d’una òptica diferent que tingués més en compte la
mobilitat tova (vianants i bicis) i que resolgués els colls d’ampolla existents.
 Alguns eixos del litoral acaben en cul de sac amb una única connexió al viari de ciutat. En ocasions la demanda es troba concentrada en el temps i
en altres no tant, però ho solen fer en punts ja de per sí saturats. Cal gestionar i/o limitar aquesta demanda per tal que no comprometi el viari ja existent.
Continuïtat
 La manca de continuïtat d’eixos verticals és puntual i es limita a l’acabament dels eixos Selva de Mar, Josep Pla, Joan de Borbó i l’eix cívic del Besòs
per a vianants i a la millora de la urbanització del passatge de la Llacuna a l’alçada del cementiri del Poblenou per a vehicles.
Connectivitat vertical per a vianants
 Montjuïc i La Ciutadella són dues peces singulars on caldria pensar en millores per a vianants, mentre que a Ciutat Vella i a Sant Martí la
problemàtica no és tant de manca d’eixos sinó de priorització, increment de la visibilitat i de connexió amb la primera línia de mar.
 En relació amb el transport públic, caldria potenciar les parades de Ciutadella-Vila Olímpica i del Campus Diagonal-Besòs, així com els itineraris
des de la L4 fins el litoral i millorar l’accés a la Zona de Banys del Fòrum i al Parc de la Pau per impulsar aquests espais.
44
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Punts de conflicte i detecció d’oportunitats. Connectivitat Horitzontal
La Ronda i els seus laterals
 La Ronda Litoral és l’únic eix horitzontal continu que travessa tot l’àmbit del litoral i s’utilitza tant per canalitzar el trànsit metropolità com el local. La
manca d’eixos horitzontals continus més enllà de la Ronda promou la concentració del trànsit en aquest corredor, que condiciona l’accés al litoral.
 Entre el Fòrum i el Zoo, els eixos horitzontals que acompanyen la Ronda distribueixen el trànsit cap a Sant Martí, però serveixen també
d’ampliació de la capacitat de la Ronda en sentit Llobregat quan aquesta està saturada, fent un ús “impropi” d’aquests vials.
 Entre el Zoo i Montjuïc, el paper dels laterals de la Ronda és assumit pel viari de ciutat on es mescla el trànsit de distribució amb el local en una
zona amb un dèficit estructural d’eixos horitzontals (Ciutat Vella). L’impacte del trànsit és molt notable i es generen diversos colls d’ampolla per als
vianants i les bicicletes, tant a nivell longitudinal com transversal que caldria revisar.
 Entre Montjuïc i la Zona Franca, no hi ha ni laterals de la Ronda ni viari local i per tant, aquesta assumeix tant el trànsit metropolità com el de ciutat
i el local. El viari de Montjuïc dóna suport a aquests moviments (bypass de la Ronda i connexió local), induint un trànsit indesitjat a la muntanya.
Connectivitat horitzontal més enllà de la Ronda
 El dèficit de connectivitat horitzontal condiciona el pas del autobusos, especialment entre el C/ Pujades i Gran Via.
 El Port disposa d’una sèrie de vials d’ús restringit, tant al Port Comercial com al Port Ciutat que es troben infrautilitzats. Es podria estudiar la
viabilitat d’utilitzar aquests espais per a noves línies d’autobús, que fins i tot es podrien estendre més enllà del Port en direcció nord.
Connectivitat horitzontal per a vianants
 El Pg. Marítim presenta algunes discontinuïtats puntuals (Port Olímpic, Pg. Marítim de la Mar Bella) que cal resoldre així com el seu
perllongament cap a Montjuïc i cap el Besòs. També cal revisar les connexions en altres eixos més interiors: a la muntanya de Montjuïc, a l’entorn del
cementiri del Poblenou, a la Ciutadella i a St. Adrià.
 A Ciutat Vella, caldria estudiar conjuntament la solució viària i els colls d’ampolla que es generen entre el Paral·lel i la Plaça Pau Vila, així com
la qualitat de l’espai per a vianants entre aquest punt i la Ciutadella. A la Barceloneta caldria prioritzar alguns eixos i en especial millorar la qualitat de
l’espai del c/ Almirall Cervera.
45
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral