Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Cicle de l’aigua i qualitat ambiental del 
medi marí i les platges
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
01. El cicle de l’aigua
01.1. El cicle de l’aigua
01.2. Documentació de referència
01.2. Pla de recursos hídrics alternatius
02. Qualitat ambiental i sanejament
02.1. Estat de les masses d’aigua subterrànies
02.2. Estat de les masses d’aigua litorals
02.3. Qualitat de l’aigua de bany
03. Seguiment ambiental del medi marí i les platges
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
El cicle de l’aigua
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El cicle de l’aigua
El cicle de l’aigua a la ciutat 
de Barcelona inclou:
 L’aigua potable de la xarxa 
de subministrament 
provinent del riu Llobregat i 
el Ter (92hm3/any), de 
l’aqüífer subterrani 
(18hm3/any) i de les 
dessaladores del Llobregat 
i la Tordera (7hm3/any).
 L’aigua freàtica 
(18,7hm3/any) 
 La precipitació 
(61hm3/any) i 
l’evapotranspiració 
(23hm3/any)
 L’aigua residual 
(145,5hm3/any)
Estudi dels impactes del canvi 
climàtic a Barcelona – Cicle de 
l’Aigua”, Barcelona Regional, 2017
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Documentació de referència 
La documentació de referència per a la gestió del cicle de l’aigua de la ciutat de Barcelona és
la següent:
 Guia de criteris tècnics generals de la xarxa de clavegueram de Barcelona (2015)
 Guia de criteris tècnics generals de fonts de beure de la ciutat de Barcelona (2015)
 Criteris de disseny i requeriments operatius del sistema de telecontrol de les fonts
ornamentals de Barcelona (març 2015)
 Pla Tècnic per l’Aprofitament del Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona (2018) –
PLARHAB’18
 Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (1997) – Pla Integral de Clavegueram de
Barcelona (2006)
 Reglament del servei metropolità del cicle integral de l’aigua (2012)
De la documentació de referència en destaquen algunes de les línies d’actuació incloses al
Pla tècnic per l’Aprofitament de Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona (PLARHAB´18) que
es detallen a continuació i que és la referència a l’hora de fer actuacions a l’àmbit litoral.
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
El Pla Tècnic per l’Aprofitament del Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona de l’any 2018 (PLARHAB’18), té 
com un dels seus principals objectius substituir l’ús de l’aigua potable per altres recursos hídrics alternatius en 
aquells usos que no requereixen la qualitat de l’aigua de boca, fent un ús sostenible i sostingut de l’aigua que cal 
tenir en compte en el disseny de nous projectes. 
Línia d’acció d’aprofitament d’aigua freàtica (L1)
La Línia d’Acció nº 1 del PLARHAB’18 es centra en els usos urbans i equipaments públics de la ciutat que no 
requereixen l’aigua potable:
 Reg d’espais verds, jardins, murs verds, cobertes verdes, horts urbans i superfícies esportives
 Neteja viària, neteja del clavegueram i dipòsits retenció aigües pluvials
 Ompliment de fonts i llacs ornamentals
 Rentat de vehicles
 Hidrants per a parcs de bombers
 Ompliment de piscines públiques
 Descàrrega d’aparells sanitaris (WC)
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
Entre les actuacions planificades de nous consums a l’àmbit litoral, situades a la zona del front marítim, cal 
destacar les següents:
 Dipòsit d’acumulació d’aigua freàtica de 600 m3 associat al dipòsit anti-DSU planificat a Bac de Roda, que 
representa un consum estimat de 24.000 m3/any per a la seva neteja. 
 Reg del Parc del Maresme, amb una demanda estimada de 8.209 m3/any.
 El PLARHAB preveu la connexió a la xarxa d’abastament d’aigua freàtica d’aquells camps esportius que 
tinguin un consum estimat superior a 1.000 m3/any. En concret, per planificar la demanda no s’ha tingut en 
compte el camp de futbol municipal Can Aranyó – Agapito Fernández, tot i que això no impedeix que es pugui 
abastir d’aigua freàtica en un futur.
Cal destacar que per poder satisfer les noves demandes 
previstes al PLARHAB és necessària la construcció de nous 
pous que permetin ampliar el recurs disponible en aquest 
sistema. Així, el PLARHAB preveu la construcció d’un nou 
pou proper a Rambla Prim i també disposar del recurs 
provinent del dipòsit de la Canòpia (actualment en 
construcció), que constituirà una aportació important de 
recurs a aquesta anella.
En base als ratis que s’han fet servir per a la valoració 
econòmica de les actuacions previstes, s’estima un cost de 
785.000 €, en PEC, IVA inclòs, per a les actuacions de 
freàtic en aquest àmbit del Front Marítim.
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
Línia d’acció d’aprofitament d’aigües grises 
L’actualització del PLARHAB’18 presenta com a Línia d’Acció nº 3 l’impuls de l’aprofitament d’aigües grises en 
noves edificacions i equipaments, procedents de banyeres, dutxes, i piscines per l’ompliment de cisternes de 
WC, el reg de zones verdes i altres usos compatibles. 
 Tal i com es proposa al PLARHAB’18, els projectes que es desenvolupin a l’àmbit haurien de contemplar 
l’aprofitament d’aigües grises segons s’exposa a la taula resum.
 Els edificis inclosos a l’àmbit litoral, que es preveuen rehabilitar total o parcialment, han d’estudiar cas per cas 
la viabilitat d’introduir l’aprofitament d’aigües grises.  
 Així mateix, l’Annex 6 del PLARHAB’18, s’inclouen les “Consideracions tècniques per la implantació de 
sistemes d’aprofitament d’aigües grises” on es desenvolupen els criteris tècnics de disseny i manteniment i els 
controls analítics a realitzar per al bon funcionament d’aquests sistemes. 
Origen Tractament Ús Àmbit d’aplicació
Edificis de nova construcció de 16 o més 
habitatges, poliesportius i hotels. 
Aigües grises de  Emmagatzematge i  Cisternes 
dutxes i banyeres tractament d’inodors
En general, edificis que facin servir 500 m3
anuals d’aigua per a dutxes o banyeres.
Aigües de piscines Cisternes 
Emmagatzematge
d’inodors Nova construcció.
(sobrants, contra‐
rentats de filtres i  Emmagatzematge, 
Reg de jardins Piscines de 30m2 de superfície.
buidats) filtratge i decloració
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
Línia d’acció d’aprofitament de les aigües pluvials de coberta 
El PLARHAB’18 presenta com a Línia d’Acció nº 4 l’impuls de l’aprofitament de les aigües de pluja recollides i 
emmagatzemades en cobertes pels usos de reg de zones verdes vinculades als edificis, ompliment de cisternes 
de WC, neteja i altres usos compatibles. Es fan les següents consideracions
 L’ús d’aquests recursos alternatius requerirà la implementació dels corresponents plans de control sanitari i de 
manteniment.
 L’Ajuntament impulsa la implantació de terrats vius i cobertes 
verdes, especialment en edificis de  nova planta, per tal de treure’n 
el màxim rendiment social, ambiental i energètic (lligat amb el Pla 
del verd i de la biodiversitat) i amb l’objectiu estratègic del Pla Clima 
d’augmentar 1m2 de verd per habitant a la ciutat.
 Els edificis inclosos a l’àmbit d’estudi, que es preveuen rehabilitar 
total o parcialment, han d’estudiar cas per cas la viabilitat d’introduir 
l’aprofitament d’aigües pluvials de coberta.  
 En cas d’implantació de cobertes verdes als edificis, caldrà una 
aportació d’aigua per al reg, i a aquesta ha de provenir 
prioritàriament d’una font alternativa a l’aigua potable, com per 
exemple de sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta. En 
el PLARHAB’18, en el seu annex núm. 7, s’especifiquen les 
“Consideracions tècniques per la implantació de sistemes 
d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta”.
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
Línia d’acció d’aprofitament d’aigües pluvials a l’espai públic (SUDS) 
El PLARHAB’18 en la seva Línia d’Acció nº 6 (Tractament de les aigües pluvials de l’espai públic mitjançant 
SUDS) preveu maximitzar la infiltració de l’aigua de pluja al terreny mitjançant sistemes de drenatge urbà 
sostenible (SUDS). 
 Per tal d’assegurar el bon funcionament dels SUDS és necessari que els projectes que es planifiquin realitzin 
estudis edafològics de la zona per comprovar els paràmetres de permeabilitat del sòl.
 Els SUDS són positius fins i tot quan estan situats a les parts baixes de la conca pels següents motius:
 Es redueix el volum d’aigua abocada a mar en temps de pluja perquè l’aigua de la part baixa de la 
conca entraria als SUDS i no arribaria a clavegueram i evitaria que un gran volum de l’aigua arribés al 
punt de connexió amb l’interceptor i/o a medi receptor.
 La implantació de SUDS amb l’aportació d’aigua dolça a 
l’aqüífer faria reduir el problema de salinització de l'aqüífer 
de Barcelona. Cal tenir en compte però, la profunditat i 
fluctuació del nivell freàtic alhora de decidir la implantació 
d’aquests sistemes.
 Donat el cas de que es verifiqui que els sòls contaminats 
poden ser un problema per a la contaminació de l’aqüífer en 
cas d’infiltració, sempre es pot fer una descontaminació de 
sòls en tot l’àmbit dels SUDS per a que aquesta infiltració es 
dugui a terme amb condicions òptimes sense risc de 
contaminació de l’aqüífer. Una altra opció és la instal·lació 
de SUDS específiques amb objectiu de retenció i laminació 
de cabal (sense infiltració al terreny).
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
Propostes d’actuacions 
amb SUDS tipus 1 
(estret i pendent mig)
Propostes d’actuacions amb 
SUDS tipus 2-3 (ample mig i 
pendent mig i baix)
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
Propostes d’actuacions amb 
SUDS tipus 5 (ample gran i 
pendent baix)
Propostes d’actuacions 
amb SUDS tipus parcs i 
jardins
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Pla de recursos hídrics alternatius
Línia d’acció d’aprofitament d’aigües pluvials a l’espai públic (SUDS) 
Aprofitament de l’aigua de mar
Captació d’aigua de mar per al ZOO
El PLARHAB’18 considera la necessitat de rehabilitació i reconstrucció segons normativa, de la canonada
d’aportació existent d’aigua de mar (així com el cablejat de la instal·lació elèctrica i senyal) que va des de la
bomba de captació ubicada a l’espigó del Gas fins al Zoo, pel que fa al tram de canonada que circula per l’interior
de la xarxa municipal de sanejament.
Cal considerar també l’abocament de l’aigua de mar. Seria necessari reformar l’abocament d’aigua de mar
existent, que actualment aboca a la xarxa de clavegueram i va a la depuradora, de manera que es construeixi
una canonada independent que aboqui directament a mar.
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Qualitat ambiental i 
sanejament
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estat de les masses d’aigua subterrànies
Les aigües subterrànies en l’àmbit del litoral corresponen a la massa d’aigua nº 36 – Baix Besòs i Pla de
Barcelona, segons la terminologia de l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA). Les fitxes d’avaluació de l’estat de
les masses d’aigua, realitzades per l’ACA per donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, qualifiquen l’estat
general de la massa d’aigua com a dolent (Informe 2015).
L'impacte derivat de l'activitat urbana i industrial seria el causant dels incompliments de la massa d'aigua que
afecten l'estat químic. D'altra banda, es valora que la massa d'aigua es troba en bon estat quantitatiu. Després
d'una clara recuperació de nivells des dels anys 70 (descens extraccions), actualment s'observa una tendència
piezomètrica estable, tot i que amb possibles afeccions
locals. Localment també poden haver àmbits d'extracció
d'aigua per drenatges d'infraestructures o captacions
d'abastament amb possibles afeccions locals a la
piezometria amb possibilitat d’intrusió marina.
La massa d’aigua número 36, és un aqüífer classificat amb
un nivell de protecció en el que cal establir un règim
d’explotació per part de l’ACA: “Declaració de zona de
protecció especial de l’àrea de recàrrega dels aqüífers
del Delta del Besòs”, amb la finalitat de recuperar
qualitativament aquesta massa d’aigua subterrània.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estat de les masses d’aigua subterrànies
A l’àmbit litoral es té constància de diverses localitzacions de sòls alterats i/o aqüífers contaminats considerats 
en els següents expedients de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i de l’Agència de Catalana de l’Aigua 
(ACA). 
De l’àmbit del Parc de la Ciutadella es poden destacar els següents expedients:
 Expedient Q0502-2010-81; SC-940/1 de l’ARC de sòls contaminats al C/ Dr. Aiguader per diversos tipus 
d’hidrocarburs.
 Expedient 02/308; SC-174 de l’ARC de l’ARC de sòls contaminats a l’Av. Bogatell per hidrocarburs, COSV i 
metalls.
 Expedient Q0505-2015; SC-1237/1-sl de l’ARC de sòls contaminats al C/ Llull per diversos metalls.
Pel que fa al Front Litoral es poden 
destacar els següents expedients:
 Expedients Q0508-2015-2 i Q0503-
2014-5; SC-1158/1-jb de de l’ARC de 
sòls contaminats a l’Av. Litoral per 
hidrocarburs i els seus derivats. 
Aquest expedient està associat a 
l’expedient SN2014000134 de l’ACA.
 Expedients Q0503-2010-64 i Q0502-
2011-7; SC-925/1-jb de de l’ARC de 
sòls contaminats al Passeig de Taulat 
per hidrocarburs. Aquest expedient 
està associat a l’expedient 
SN2010000289 de l’ACA. 
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estat de les masses d’aigua subterrànies
Tanmateix, no s’ha realitzat encara un estudi dels sòls o de la qualitat de les aigües subterrànies de manera 
amplia que abasti tot l’àmbit litoral. Escau a l’ARC i l’ACA en funció de les seves competències realitzar aquesta 
anàlisi i determinar les actuacions de millora ambiental que siguin necessàries en cada cas.
En tot cas, es detecta la necessitat d’impulsar la implementació de solucions tècniques per a la protecció i millora 
de les masses d’aigua subterrànies i la protecció i millora dels sòls, com per exemple fent ús dels Sistemes de 
Drenatges Urbà Sostenible (SUDS), tot minimitzant l’aigua de pluja que arriba a la xarxa de clavegueram i que 
s’aboca al medi receptor.
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estat de les masses d’aigua litorals
En l’àmbit del litoral es troben dues masses d’aigua costaneres, la Barceloneta-Zona II Port de Barcelona amb
codi 20, en l’àmbit de Ciutadella, i la de Sant Adrià de Besòs-Barceloneta amb codi 19, en l’àmbit del Front
Marítim.
Estat de la Massa d’Aigua (MA) Costanera C20 la Barceloneta-Zona II Port de Barcelona
L'estat general d'aquesta massa d'aigua és proper a bo tot i està ubicada en un tram costaner (des del Port
Olímpic fins a l'extrem sud del Port de Barcelona) que rep una part important pressió antròpica de la població de
Barcelona i de l'activitat del port. Tots els elements de qualitat biològica que s'han avaluat (fitoplàncton i
macroinvertebrats de fons tous) assoleixen els objectius de
qualitat, i solament les concentracions de nutrients, a línia
de costa, no compleixen amb els objectius de bon estat.
L'estat químic és bo, les substàncies prioritàries que es
controlen a les aigües d'aquesta MA no superen les
normes de qualitat establertes (solament s'han detectat
algunes superacions ocasionals). La MA rep l'impacte de
les aigües d'escorrentia que van pel clavegueram urbà
quan plou i que es canalitzen a mar a través de grans
sortides de pluvials. L'impacte de les pluges, però, està, en
part, reduït gràcies als dipòsits d'aigües pluvials de la ciutat
de Barcelona i als llargs espigons que hi ha a les sortides
de les aigües pluvials (d'uns 200 m de longitud). Finalment,
pel que fa a les platges ubicades en aquesta MA, totes
elles són aptes pel bany i compleixen els objectius de
qualitat de la Directiva 2006/7/CE, relativa a la gestió de la
qualitat de les aigües de bany.
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estat de les masses d’aigua litorals
Estat de la Massa d’Aigua Costanera C19 Sant Adrià de Besòs-Barceloneta
L'estat d'aquesta massa d'aigua és dolent, es troba encara molt allunyat dels objectius de qualitat ambiental, tot
i que s'ha constatat una evident recuperació en els darrers anys. Aquesta millora s'ha produït gràcies a les
importants inversions en sanejament que s'han dut a terme a la conca del Besòs, principalment, a l'EDAR del
Besòs, que disposa de tractament biològic des del 2006. L'estat químic és bo, però l'estat ecològic no compleix
amb els objectius de qualitat com a conseqüència de les males condicions fisicoquímiques de les aigües i les
elevades concentracions de clorofil·la (fitoplàncton) que es detecten a mar obert (estacions situades a 1000 m de
la costa). Cal assenyalar, però, que l'element de qualitat biològica corresponent als macroinvertebrats que de
fons indica que l'estat de la macrofauna és bo i, per tant, es constata una
recuperació significativa d'aquestes comunitats en els darrers anys. En
relació a l'estat químic, les substàncies prioritàries que es controlen no
superen les normes de qualitat establertes, i solament s'han detectat
algunes superacions ocasionals.
Pel que fa als elements de qualitat fisicoquímica, les concentracions de
nutrients són significativament elevades, tant a línia de costa com a mar
obert (uns 1000 m mar endins), pel que fa als elements de qualitat
biològica, l'indicador fitoplàncton no assoleix els objectius de qualitat per
les altes concentracions de clorofil·la que es detecten a mar obert. En
aquesta MA existeix una pressió antròpica molt important sobre les aigües
costaneres, tant de naturalesa urbana com fluvial, fet que determina que
difícilment es pugui arribar al bon estat.
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Estat de les masses d’aigua litorals
La MA està ubicada en un dels trams de costa de l'Àrea Metropolitana de Barcelona més poblats de Catalunya, i
davant de la desembocadura del riu Besòs, amb una conca d'elevada concentració d'usos urbans i industrials. La
MA rep l'impacte del riu Besòs, que forma plomes molt importants quan plou de forma torrencial; també hi ha
nombroses rieres i torrents, la majoria d'ells canalitzats, així com nombroses sortides d'aigües pluvials i alguns
sobreeixidors dels sistemes de sanejament. El sistema de sanejament Besòs està situat en aquesta MA i l'EDAR
Besòs aboca l'efluent depurat a mar, a molta distància de la costa (emissari submarí de 2.850 m de longitud i 48
m de fondària). A l'EDAR es tracten les aigües de més de dos milions d'habitants (Montgat, Tiana, Badalona, Sta.
Coloma de Gramanet, St. Adrià de Besòs, i el 65% de la ciutat de Barcelona) que correspon, aproximadament, al
40% de les aigües residuals que es generen i tracten a tot
Catalunya. Gràcies a aquest important sistema de
sanejament es redueix de forma significativa el gran
impacte urbà sobre la costa, el qual seria d'una magnitud
molt superior sense aquesta infraestructura de
sanejament.
Finalment, pel que fa a les platges ubicades en aquesta
MA, totes elles són aptes pel bany i compleixen els
objectius de qualitat de la Directiva 2006/7/CE, relativa a
la gestió de la qualitat de les aigües de bany.
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat de l’aigua de bany  
L’Agencia de Salut Publica de Barcelona (ASPB) i l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) són les dues entitats 
responsables de presa d'analítiques en aquestes aigües. A continuació es mostra el numero i la qualitat de les 
analítiques realitzades al 2017. 
350 320
300 269
226
250 214
192 192
200 152 184
156
150 2017 6% 7%
100
50 6 7 1611 10 7 0 1 6 10 1113 106 8 0 12 16
0 87%
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
EXCEL∙LENTS / EXCELENTES
BONES / BUENAS
DEFICIENTS / DEFICIENTES
Nota: el número d’analítiques realitzades varia en funció de l’any de referència i es mantenen en l’excelencia (dades: maig-
septembre 2017)
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Descàrregues dels sobreeixidors i afectació a zones de banys
Un 70% de les descàrregues dels sobreeixidors tenen afectació a les zones de bany, com es pot percebre en els
següents diagrames.
 Descàrregues dels sobreeixidors
 Afectació a les zones de banys
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Seguiment ambiental del 
medi marí i les platges
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Seguiment ambiental del medi marí i les platges 
L’Ajuntament de Barcelona realitza un seguiment ambiental i monitoratge continuat de les platges que inclou la
caracterització física i microbiològica de la columna d’aigua, l’anàlisi fisicoquímic i microbiològic dels sediments i
l’anàlisi de l’estat ecològic de les comunitats bentòniques del substrat sedimentari de les diferents platges de la
ciutat.
L’abast del seguiment ambiental és el de totes les platges de Barcelona: Sant Sebastià, Sant Miquel, 
Barceloneta, Somorrostro, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i Llevant.
Els treballs es realitzen de forma semestral en dues campanyes de mostratge:
- Una primera a la primavera, abans de la temporada de banys.
- Una segona a la tardor, un cop finalitzada la temporada
Ortofotografia il·lustrativa de l’àrea objecte del seguiment ambiental amb el nom de les diferents platges de la ciutat superimposats.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Abast i metodologia
Per a la caracterització ambiental del medi marí i les platges a partir de les campanyes de seguiment abans
esmentades hem utilitzat les dades dels mostratges del període 2008-2017
OBJECTE DEL MOSTRATGE TREBALLS ABAST PER PLATJA TOTAL MOSTRES
PER ANY
Mostratge de la columna 
Estructura vertical de la columna  Mostratge de 2 estacions per platja, en 2 
d’aigua amb sonda  24
d’aigua campanyes
paramètrica
6 mostres per platja per a granulometria i 
anàlisi del contingut en matèria orgànica en  36
Mostratge del sediment 
Caracterització físicoquímica del  platja submergida en 1 campanya
superficial
sediment superficial
2 mostres per platja per a anàlisi de 
microcontaminants  (metalls: Cd, Hg i Pb), en 1  12
campanya
Qualitat microbiològica dels sediments  Mostratge del sediment  2 mostres per a anàlisi microbiològic (clostridis i 
12
superficials superficial dinoflagel∙lats), en 1 campanya
Caracterització de les comunitats  Mostratge del substrat  Mostratge de 2 estacions per platja (superfície 
12
bentòniques sedimentari total de 0,12 m2), en 1 campanya)
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Abast i metodologia
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Abast i metodologia
En el mapa adjunt s’assenyalen els punts de mostreig de les campanyes de seguiment anual.
Els paràmetres analizats en cada seguiment anual són: estructura vertical de la columna d’aigua (CTD): 
temperatura, salinitat, terbolesa, clorofila, oxigen disolt i saturació d’oxigen.
Altres paràmetres mostrejats històricament són: qualitat microbiològica de l’aigua: Escherichia coli i Enterococs
intestinals.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat físico-química de l’aigua: temperatura
Els resultats de la monitorització periòdica de la columna d’aigua del període (2008-2017) revela valors molt
similars a totes les estacions, tant a les abrigades com a les exposades i tant a llevant com a ponent. En efecte, la
temperatura segueix el mateix patró a totes les platges:
- Tots els perfils mostren una variabilitat estacional força marcada: la temperatura al llarg de tota la columna
d’aigua augmenta i disminueix de forma global d’acord amb les variacions estacionals de la insolació i la
temperatura atmosfèrica.
- La temperatura disminueix gradualment (especialment durant els
mesos d’estiu i tardor) a mesura que augmenta la profunditat.
Cal destacar, però, que durant el monitoratge estival/de tardor i a
les estacions més externes, es registra un descens brusc de la
temperatura a partir de certa profunditat (aquest profunditat varia
segons l’estació i platja)
Aquest gradient de temperatura, que es coneix com termoclina
estacional, succeeix de forma completament natural i és
característic del període en que es duu a terme el mostreig, quan
l’augment de la insolació, de les temperatures atmosfèriques i la
relativament dèbil agitació mecànica en la capa superficial del mar,
fan que aquesta guanyi calor. Aquesta calor penetra i es
redistribueix en una capa superficial ben barrejada per acció del
vent i l’onatge, a sota de la qual hi ha un gradient acusat de
temperatura (termoclina).
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat físico-química de l’aigua: salinitat, oxigen dissolt i terbolesa
Al llarg dels 10 anys de monitoratge les dades de salinitat mostren uns valors i un comportament similar a totes les
estacions, amb una gran estabilitat al llarg de la columna d'aigua. La distribució de la salinitat en aquestes aigües
és homogènia i en general no presenta gradients verticals ni horitzontals.
Els valors de salinitat han oscil·lat al llarg dels diferents anys de
seguiment entre el 37 ‰ i el 38 ‰ aproximadament segons l'època
de l'any. Aquests valors són els esperables per a aigües d’aquesta
naturalesa i la seva homogeneitat vertical es deu a la barreja vertical
afavorida per la dinàmica marina i l’acció del vent.
Els registres de concentració d'oxigen dissolt obtinguts durant els
darrers 10 anys mostren que la columna d'aigua presenta una bona
oxigenació en tot l’àmbit d'estudi. En cap cas s’han observat
fenòmens d’anòxia. El grau d’oxigenació de la columna d'aigua és
elevat en totes les estacions mostrejades, tant les someres com les
més profundes, i presenta valors molt similars en tota la columna
d'aigua (entorn dels 7,0 mg/l.).
Els valors de terbolesa de les aigües de les platges de la ciutat són
força baixos i oscil·len entre els 0,2 i els 2 FTU. Com és d’esperar en
aquest tipus d’ambient litoral, la terbolesa augmenta gradualment als
últims metres del perfil degut a l’augment de la presència de
sediments en suspensió remobilitzats per l’acció mecànica de
l’onatge.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat físico-química de l’aigua: clorofil·la
La concentració de clorofil·la de les aigües superficials del litoral de Barcelona és, en general, força baixa. Els 
registres evidencien que la concentració d’aquest pigment fotosintètic està condicionada pels cicles estacionals i 
pel desenvolupament dels ben coneguts “blooms” de fitoplàncton primaveral. Al llarg de tots els anys de 
monitoratge ha presentat valors esperables en aquest tipus d'ambients litorals urbans i sempre iguals o inferiors a 
2 μg/l. En cap cas són concentracions que indiquin processos d’eutròfia de les aigües litorals.
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat ambiental del sediment (platja submergida):
paràmetres granulomètrics 
Els resultats de la monitorització periòdica evidencia que els sediments de les zones submergides de les platges
de la ciutat presenten majoritàriament una moda granulomètrica de sorra. Convé destacar que les estacions
abrigades de les platges (menys profundes) presenten una moda granulomètrica que varia entre sorres gruixudes i
sorres mitjanes, mentre que a les exposades (més profundes), la moda granulomètrica és preferentment de sorres
fines.
Ortofotografia amb indicadors de 
les característiques 
granulomètriques de les diferents 
estacions mostrejades 
superimposats (un major diàmetre 
indica una moda granulomètrica 
de mida major).
Aquest comportament és l’esperable, doncs la part interna de les platges és la més energètica i és allà on
l’acció mecànica de les onades i les corrents que desencadenen poden posar en suspensió sediments de major
diàmetre. D’altra banda, a mesura que augmenta la profunditat, les onades i les corrents perden capacitat de
transport de sediments i és per això que en aquests ambients la moda granulomètrica sol ser més fina.
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat ambiental del sediment (platja submergida): 
materia orgànica  
En general, el contingut de matèria orgànica als sediments de les platges de Barcelona és relativament baix. Els 
resultats obtinguts indiquen que els fons marins es troben ben oxigenats i lliures de pol·lució orgànica al·lòctona. 
En efecte, la majoria d’estacions de les diferents platges els valors obtinguts es troben per sota del límit establert 
(1%) en l’ITEA2010. 
El patró de concentració de matèria orgànica segueix un patró molt semblant al del percentatge de fins;  les 
estacions abrigades (someres) presenten continguts de matèria orgànica més baixos que les estacions exposades 
(profundes). Aquest fet, totalment esperable, succeeix perquè la matèria orgànica s’adsorbeix (per raons de 
càrrega química) preferentment a les fraccions més fines dels sediments.
D’altra banda, tal i com succeeix amb el percentatge de fins, la construcció de les diferents obres de protecció ha 
desencadenat, en algun moment i de forma molt localitzada, canvis en la concentració de matèria orgànica als 
sediments. 
Són també destacables les concentracions significativament més elevades de matèria orgànica detectades de 
forma periòdica a les estacions exposades de la platja del Bogatell. Aquest fet no està relacionat amb cap efecte 
induït per les obres d’estabilització sinó amb l’elevat contingut de fins (amb elevada capacitat d’adsorbir matèria 
orgànica en la seva superfície) relacionats amb els abocaments que es feien abans del sanejament del litoral en 
aquest subàmbit. 
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat ambiental del sediment (platja submergida): 
microcontaminants metàl·lics  
En general, la concentració de microcontaminants metàl·lics als sediments de les platges de Barcelona segueixen 
el mateix patró que en els resultats del caracteritzat granulomètric i del contingut de matèria orgànica, és a dir, es 
registra una concentració superior a les estacions més exposades de les platges:
- Cadmi. A  la majoria de les platges, tant a les estacions abrigades com exposades, durant els 10 anys s’han 
registrat concentracions baixes, per sota de la concentració límit indicat a l’ ITEA2010. Només a les estacions 
exposades de les platges de Bogatell, Mar Bella i la Nova Mar Bella s’han registrat valors per sobre de la 
concentració límit.
- Mercuri. A gran part de les platges s’han registrat concentracions baixes, la majoria per sota del nivell de 
quantificació del mètode analític i per sota de la concentració límit indicada a l’ITEA2010. No obstant això, a les 
estacions exposades de la platja de la Mar Bella, Nova Mar Bella i Bogatell i amb menor freqüència a l’estació 
tant abrigada com exposada de la platja de Llevant, s’han registrat concentracions per sobre del límit ITEA2010.
- Plom. A la majoria de platges s’han registrat 
concentracions baixes i per sota de la 
concentració límit indicada a l’ITEA2010. Només 
a les estacions exposades de les platges del 
Bogatell, Mar Bella i la Nova Mar Bella, s’han 
registrat concentracions que excedeixen el límit 
ITEA2010.
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat ambiental del sediment (platja submergida):
Clostridium perfringens
Clostridium perfringens és un microorganisme d'origen fecal específic de femta d'animals de sang calenta, no
exclusivament humà, que presenta una elevada resistència als factors ambientals adversos. Aquesta resistència el
converteix en un indicador apropiat per detectar episodis de contaminació fecal pretèrita o intermitent.
Els resultats obtinguts a partir de les analítiques de Clostridium perfringens durant els darrers 10 anys no mostra
un patró determinant. Tanmateix, és possible observar certa diferència entre estacions abrigades i exposades,
aquestes últimes amb resultats generalment majors. D’altra banda, a l’estació exposada de la Mar Bella és on
s’han registrat generalment concentracions més elevades d’aquest microorganisme.
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat ambiental del sediment (platja submergida): 
cists de dinoflagel·lats   
Les anàlisis de cists de dinoflagel·lats dels darrers 10 anys palesen que, en general, els sediments superficials de
les platges presenten abundàncies de cists força baixes. Tal i com ocorre amb la resta de paràmetres relacionats
amb la qualitat ambiental del sediments, les estacions amb predominança de sediments fins i matèria orgànica són
també les que presenten una major diversitat i concentració de cists de dinoflagel·lats. D’aquests, alguns
pertanyen a espècies potencialment nocives.
L’abundància de cists en una determinada estació no té perquè reflectir nivells de productivitat local dels mateixos.
Abans de convertir-se en cist i perdre la mobilitat, els dinoflagel·lats solen ser transportats per les corrents marines
lluny de la seva àrea de procedència. Això implica que els cists rarament sedimenten allà on s’originen, ja que
totes les zones costaneres estan en major o menor grau afectades per corrents marines. De fet, inclús després
d’haver sedimentat, els cists poden resuspendre’s accidentalment per l’acció de l’onatge i les corrents marines i
ser transportats a altres àrees litorals. En efecte, el desenvolupament de proliferacions algals (blooms) d’aquests
cists dependrà de la variabilitat en les condicions ambientals. Per exemple, al litoral barceloní l’avinguda d’aigües
residuals sense tractar durant episodis de pluja intensos podria motivar l’arribada massiva de nutrients a les aigües
litorals i, consegüentment, el desenvolupament de blooms de fitoplàncton.
Tanmateix, donada la relativament baixa concentració de cists d’espècies potencialment tòxiques trobats als
sediments de les platges al llarg dels 10 anys de mostreig, sempre i quan les condicions ambientals no siguin
repetida i perllongadament favorables, el risc de desenvolupament de floracions massives és baix.
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat ambiental del sediment (platja seca)   
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és l’entitat responsable de realitzar les anàlisis de la qualitat
ambiental del sediment de la platja seca.
Evolució dels resultats de les anàlisis de la qualitat sanitària de la sorra (2012-2017)
% de resultats excelents per platja
Resultats per tipus (%)
100% excel∙lents 2012 2013 2014 2015 2016 2017
80% 33% 120%
100%
58% 55% 51% 50% 80%
60% 60%
40%
20%
40% 0%
20%
0%
2013 2014 2015 2016 2017
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Qualitat ambiental del sediment (platja seca)   
La variabilitat temporal en la qualitat sanitària de la sorra està relacionada amb la freqüència d’episodis de mala 
mar i pluja, així com amb el nombre d’usuaris de les platges.
La ASP està treballant en la determinació dels paràmetres de qualitat de la sorra i els protocols d’actuació. Cal 
indicar que la normativa existent al respecte no determina llindars en relació a la qualitat de la sorra. 
En el cas de les platges de Barcelona i més concretament a la platja de Llevant, cal destacar que la presència de 
la prova pilot de la platja de gossos a l’estiu del 2017 va anar acompanyada d’un seguiment sanitari específic. El 
seguiment es va realitzar a través de l’ASPB i es va establir un protocol de contingència de manteniment i neteja 
proposat per la mateixa agència. Els resultats de les anàlisis van seguir la tònica de l’any anterior i no es va haver 
d’activar el pla de contingència. Donada la bona acceptació i els resultats de les dues proves pilot realitzades al 
2018 es va proposar habilitar de forma permanent durant la temporada alta de bany un espai d'accés dels 
ciutadans amb els seus gossos a la platja de Llevant amb una sèrie de mesures associades (en relació a la 
qualitat ambiental destaquen la neteja manual i mecànica de l’espai i el control analític de l’aigua i la sorra 
específic a aquest espai on l’ASPB determina els  paràmetres a analitzar i la seva freqüència, i el manteniment 
del protocol de contingència).
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral