Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Evolució de les platges de Barcelona i 
balanç sedimentari 
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
01. Objectiu
02. Metodologia
02.1. Dades disponibles
02.2. Metodologia d’anàlisi
03. Resultats
03.1. Canvis en la platja emergida
03.2. Canvis en la totalitat de la platja
03.3. Esquema del transport de sediment
04. Conclusions
05. Recomanacions
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Objectiu
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01. Objectiu
Establir un model de comportament de les platges de Barcelona basat en les dades 
d’onatge i de topobatimetria disponibles que quantifiqui els fluxos de sediment que es 
verifiquen i que permeti quantificar els processos que determinen la seva evolució a 
mitjà termini i el seu comportament futur. 
Elaboració d’un balanç sedimentari de les 
platges de Barcelona
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Metodologia
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02. Metodologia
• Hipòtesi bàsica: platges encaixades
S’assumeix que no hi ha cap transferència significativa 
de material sedimentari d'una platja a una altra a 
causa de les dimensions del dics que separen les 
platges (s'estenen més enllà dels 8 m de profunditat).
• Cel·les de control
Les cel·les de control per 
al càlcul del balanç tenen 
el límit intern sobre 
l’aresta externa del 
passeig marítim i el límit 
extern en la isòbata -10m 
excepte en les platges de 
la Mar Bella i la Nova Mar 
Bella, on coincideix amb 
la posició del dic 
submergit.
Cel·les de les platges a ponent Cel·les de les platges a llevant 
del Port Olímpic del Port Olímpic
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.1. Dades disponibles: volums d’aportació de sediments
Volums d’aportació en les operacions 
d’alimentació realitzades durant els anys 2009 i 
2010 pel Ministeri de Medi Ambient (font: 
CEDEX, 2017)
platja 2009 2010 total
Llevant 59,247 48,031 107,278
Nova Mar Bella 105,903 105,903
Mar Bella 82,981 82,981
Bogatell 69,808 152,994 222,802
Nova Icària 47,838 47,838
Somorrostro 59,265 59,265
Barceloneta 
Sant Sebastià 58,833 106,238 165,071
Sant Miquel
total 187,888 603,250 791,138
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.1. Dades disponibles: topobatimetrias
platges
Campanyes de 
topobatimetria
07/2010 X X X X X X X no
07/2011 X X X X X X X X
03/2012 X X X X X X X X
07/2012 no X X X no no no no
11/2013 X X X X X X X X
10/2014 X X X X X X X X
05/2015 X X X X X X X X
10/2015 X X* X X X X X X
05/2016 X X X X X X X X
10/2016 X X X X X X X X
03/2017 X X X X X X X X
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Llevant
Nova Mar Bella
Mar Bella
Bogatell
Nova Icària
Somorrostro
Barceloneta
Sant Miquel / Sant
Sebastià
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.1. Dades disponibles: onatge
Energia de l’onatge incident (H 2
s Tp) en aigües profundes durant el període 01/2010-
03/2017. Les línies vermelles indiquen la data de realització de cada campanya 
topobatimètrica.
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.2. Metodologia d'anàlisi: qualitat de les dades
platges
Campanya de 
Observacions
batimetries
07/2010 X X X X X X X no Subministrats com una malla 
(no són dades originals)
07/2011 X X X X X X X X En algunes platges hi ha un 
gap evident
03/2012 X X X X X X X X Lleu gap entre topo i batimetria
07/2012 no X X X no no no no
11/2013 X X X X X X X X Gap molt significatiu entre topo 
i batimetria
10/2014 X X X X X X X X Gap molt significatiu entre topo 
i batimetria
05/2015 X X X X X X X X
10/2015 X X* X X X X X X * Platja amb gap parcial
05/2016 X X X X X X X X
10/2016 X X X X X X X X
03/2017 X X X X X X X X
X no és possible establir la qualitat de les dades al no disposar de les dades originals, X qualitat deficient, X bona 
qualitat, X qualitat mitjana. 
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Llevant
Nova Mar 
Bella
Mar Bella
Bogatell
Nova Icària
Somorrostro
Barceloneta
Sant Miquel/ 
Sant Sebastià
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.2. Metodologia d'anàlisi: períodes d'anàlisi escollits
Tenint en compte les dades i la qualitat 
d‘aquests s'estableixen diferents 
períodes d'anàlisi: 
− Totalitat del període (2010-2017)
− Postalimentació de sediments (2010-
2011) 
− Període d’onatge mitjà sense 
tempestes significatives (2011-2016) 
− Període de temporal (gener 2017) 
− Període d’onatge representatiu de  
condicions mitjanes sense alimentació 
ni construcció de nous dics (2015- Distribució de l'alçària de les onades d'aigües 
2017) profundes en diferents períodes de temps.
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Frecuencia
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.2. Metodologia d'anàlisi: evolució de la platja emergida
Per a calcular els increments 
de volum i superfície de la 
platja emergida s'ha obtingut 
(i) la superfície de la platja 
emergida donada per la 
superfície projectada de la cota 
Z = 0 i, (ii) el volum de 
sediment en la platja emergida 
calculat com el volum de 
sediment per sobre d’aquesta 
cota. S’ha de tenir en compte 
que quan es calculen els 
canvis de volum de platja 
emergida (ja siguin positius o 
negatius) aquests no coincideixen amb els canvis experimentats per la part interna del 
perfil, sinó que només són els que es verifiquen per sobre del nivell del mar.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.2. Metodologia d'anàlisi: evolució de la totalitat de la platja
L'evolució total de la platja 
(incloent també la part 
submergida) s'ha caracteritzat 
mitjançant la comparació de 
les dades batimètriques en les 
cel·les de control. Aquestes 
han estat dividides en 2 
zones: la platja interna i la 
platja externa. El límit entre 
ambdues zones s'ha establert 
en els -2 m de profunditat.
En cada platja s’han evaluat (i) els canvis de volum experimentats per la totalitat de la 
cel·la i, (ii) els canvis de volum experimentats per la part interna de la platja.
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.2. Metodologia d'anàlisi: normalització dels canvis de volum i superfície
Un cop calculats els canvis volumètrics (platja emergida i per a la totalitat de la 
platja) i de superfície de platja emergida, aquests es normalitzen per a cada platja 
(dividint-los per la seva longitud) per tal de poder realitzar comparacions d’uns amb 
altres. 
En la taula es pot veure els valors de longitud utilitzats en cadascuna de les platges 
per a la normalització dels canvis.
platja L (m) platja L (m)
Llevant 353 Somorrostro 450
Nova Mar Bella 375 Barceloneta 465
Mar Bella 475 Sant Sebastià 920
Bogatell 612
Nova Icària 400
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2.2. Metodologia d'anàlisi: distribució dels canvis en les platges
S’ha realitzat una caracterització de la 
distribució longitudinal dels canvis 
morfosedimentaris a nivell de platja a partir 
d'una sèrie de perfils representatius extrets 
de les dades interpolades de les campanyes 
de topobatimetria. En cada platja s’han 
escollit sis perfils transversals excepte en la 
platja de Sant Sebastià on se n'han pres 12 
per la seva longitud.     
Aquesta anàlisi s'ha realitzat per facilitar la 
caracterització en detall de la variabilitat 
espacial dels canvis en cada platja i la 
verificació experimental de la profunditat 
activa o de tancament de la zona.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Resultats
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.a Canvis en la platja emergida: platges de llevant
(1) Evolució de la Comportament  Tempesta  Any 
superfície de 1 totalitat Postalimentació
Platja mitjà gener 2017 representat.
platja emergida 07/10‐03/17 07/10‐07/11 07/11‐10/16 10/16‐03/17 05/15‐03/17
normalitzada per Llevant ‐5.3 ‐15.1 ‐2.2 ‐ 9.2 ** ‐2.6
la longitud de la N Mar Bella ‐7.5 ‐18.3 ‐5.5 ‐2.7 ** ‐2.7
platja (m2/m/any) - Mar Bella ‐3.7 ‐10.0 ‐2.0 ‐4.4 ** ‐3.9
equivalent a la Bogatell ‐4.2 ‐13.0 ‐1.4 ‐7.3 ** ‐3.3
taxa de retrocés Nova Icaria ‐4.3 ‐12.4 ‐1.6 ‐8.3 ** ‐3.3
mitjà de línia de la Mitjana ‐4.9 ‐13.5 ‐2.4 ‐6.4 ** ‐3.2
riba- Comportament  Tempesta  Any 
2 totalitat Postalimentació
Platja mitjà gener 2017 representat.
(2) Evolució del 07/10‐03/17 07/10‐07/11 07/11‐10/16 10/16‐03/17 05/15‐03/17
volum de la platja Llevant ‐11.4 ‐32.0 ‐4.2 ‐ 22.2 ** ‐8.2
emergida (z > 0) N Mar Bella ‐19.5 ‐48.2 ‐14.3 ‐6 ** ‐7.2
normalitzat per la Mar Bella ‐9.9 ‐25.8 ‐6.3 ‐12.5 ** ‐11.4
longitud de la Bogatell ‐10.7 ‐40.5 ‐2.3 ‐18.8** ‐10.6
platja (m3/m/any) Nova Icaria ‐9.3 ‐25.9 ‐2.9 ‐20.6 ** ‐10.0
Mitjana ‐11.9 ‐34.7 ‐5.4 ‐16.1 ** ‐9.7
**: taxa obtinguda únicament durant un període de 5 mesos i amb unitats de m2/m .
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.a Canvis en la platja emergida: exemple de la platja de la Nova Icària
Evolució de la 
superfície i el 
volum de 
sediment a la 
platja emergida 
de la platja de la 
Nova Icària 
durant el 
període 
01/2010-
03/2017
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.a Canvis en la platja emergida: platges de llevant (cont.)
Evolució de l'alçària 
de la "berma 
mitjana" de les 
platges a llevant del 
Port Olímpic durant 
el període 01/2010-
03/2017.
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Berma media (V/S) (m) H2T (m2s)
jul-10
jul-11
mar-12
sep-13
oct-14
may-15
oct-15
may-16
oct-16
mar-17
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.a Canvis en la platja emergida: platges de llevant (cont.)
Distribució longitudinal dels canvis en la posició de la línia de la riba a les platges de 
llevant del Port Olímpic durant el període representatiu (05/2015-03/2017). Els 
retrocessos més grans es verifiquen en el cantó de ponent de cada platja, essent les 
platges de Bogatell i la Mar Bella, les que presenten una major homogeneïtat 
espacial.
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.b Canvis en la platja emergida: platges de ponent
(1) Evolució de la 
1 Comportament  Tempesta  Any 
superfície de platja Totalitat Postalimentació
Platja mitjà gener 2017 representat.
emergida 07/10‐03/17 07/10‐07/11 07/11‐10/16 10/16‐03/17 05/15‐03/17
normalitzada per la Somorrostro ‐4.3 ‐9.9 ‐2.8 ‐3.8 ** ‐1.3
longitud de la platja Barceloneta ‐7.5 ‐28.8 ‐3.0 ‐5.4 ** ‐2.0
(m2/m/any) - Sant Sebastià n.d. n.d. ‐0.5 1 ** ‐0.1
equivalent a la taxa Mitjana ‐5.9* ‐19* ‐1.7 ‐1.7 ** ‐0.8
de retrocés mitjà de la 
riba-
2 Comportament  Tempesta  Any 
Totalitat Postalimentació
(2) Evolució del volum Platja mitjà gener 2017 representat.
de la platja emergida 07/10‐03/17 07/10‐07/11 07/11‐10/16 10/16‐03/17 05/15‐03/17
(z > 0) normalitzat per Somorrostro ‐12.1 ‐29.3 ‐7.0 ‐14.8 ** ‐7.3
la longitud de la platja Barceloneta ‐19.8 ‐74.9 ‐6.7 ‐21.7 ** ‐11.8
(m3/m/any). Sant Sebastià n.d. n.d. ‐1.6 ‐1.7 ** ‐0.9
Mitjana ‐15.9 * ‐51.6* ‐4.2 ‐9.7 ** ‐5.1
*: sense considerar la platja de Sant Sebastià. **: taxa obtinguda únicament 
durant un període de 5 mesos i les seves unitats són m2/m i m3/m.
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.b Canvis en la platja emergida: exemple de la platja de la Barceloneta
Evolució de la 
superfície i el volum 
de sediment a la 
platja emergida de la 
platja de la 
Barceloneta durant 
el període 01/2010-
03/2017.
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.b Canvis en la platja emergida: platges de ponent (cont.)
Evolució de l'alçària 
de la "berma mitjana" 
de les platges a 
ponent del Port 
Olímpic durant el 
període 01/2010-
03/2017.
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.1.b Canvis en la platja emergida: platges de ponent (cont.)
Distribució longitudinal dels canvis en la posició de la línia de riba en els perfils de 
control a les platges de ponent del Port Olímpic durant el període representatiu 
(05/2015 - 03/2017).  Els retrocesos més grans durant aquest període es verifiquen 
en el cantó ponent de cada platja, tot i que la platja de Sant Sebastià presenta un 
comportament diferenciat, ja que la part més erosiva es concentra a la part central.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.2.a Canvis en la platja emergida: platges de llevant
Platja Δ V (m3) Δ V / L (m3/m) Ter 
(m3/m/a)
Llevant ‐32,000 ‐90.6 ‐13.7
Nova Mar bella ‐37,600 ‐100.3 ‐15.2
Mar Bella ‐32,900 ‐69.3 ‐10.5
Bogatell ‐62,500 ‐102.1 ‐15.5
Nova Icària ‐21,700 ‐54.2 ‐8.2
Total ‐186,700 ‐84.3 ‐12.8
Canvis de volum (∆V) integrats en cada cel·la des 
de la platja emergida fins a la cota -10  
(∆V/L: increment per longitud de la platja; Ter: taxa 
anual mitjana normalitzada d’erosió en les cel·les).  
Totalitat del període de seguiment (juliol de 2010 
a març de 2017).
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.2.a Canvis en la totalitat de la platja: platges de llevant
Platja Δ V (m3) Δ V / L  Ter 
(m3/m) (m3/m/a)
Llevant ‐3,390 ‐9.6 ‐5.2
Nova Mar bella ‐2,150 ‐5.7 ‐3.1
Mar Bella ‐12,820 ‐27.0 ‐14.7
Bogatell ‐12,470 ‐20.4 ‐11.1
Nova Icària ‐4,080 ‐10.2 ‐5.6
Total ‐34,910 ‐15.8 ‐8.6
Canvis de volum (∆V) integrats en cada cel·la des 
de la platja emergida fins a la cota - 10 m 
(∆V/L: increment per longitud de la platja; Ter: taxa 
anual mitjana normalitzada d'erosió en les cel·les).   
Període representatiu (maig de 2015 a març de 
2017).
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.2.a Canvis en la totalitat de la platja: platges de llevant
Tota la platja Part interna (< ‐2 m)
Platja Δ V (m3) Δ V / L  Δ V (m3) Δ V / L 
(m3/m) (m3/m)
Llevant 746 2.1 ‐14870 ‐42.1
Nova Mar Bella ‐347 ‐0.9 ‐8617 ‐23.0
Mar Bella ‐9,942 ‐20.9 ‐11330 ‐23.9
Bogatell ‐6,332 ‐10.3 ‐17601 ‐28.8
Nova Icària ‐2,504 ‐6.3 ‐12660 ‐31.7
Total ‐18,379 ‐8.3 ‐65,078 ‐29.4
Canvis de volum (∆V) integrats en cada cel·la des 
de la platja emergida fins a la cota - 10 m 
(∆V/L: increment per longitud de la platja; Ter: taxa 
anual mitjana normalitzada d'erosió en les cel·les).
Impacte de la tempesta de gener 2017 (octubre de 
2016 a març de 2017).
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.2.a Canvis en la totalitat de la platja: platges de ponent
Platja Δ V (m3) Δ V / L  Ter 
(m3/m) (m3/m/a)
Somorrostro ‐40,600 ‐90.2 ‐13.7
Barceloneta ‐56,200 ‐120.9 ‐18.3
Sant Sebastià * ‐54,900* ‐59.7* ‐9.0
Total ‐151,700 ‐82.7 ‐12.5
Canvis de volum (∆V) integrats en cada cel·la des 
de la platja emergida fins a la cota - 10 m 
(∆V/L: increment per longitud de la platja; Ter: taxa 
anual mitjana normalitzada d'erosió en les cel·les).  
Totalitat del període de seguiment (juliol de 
2010 a març de 2017).  
Nota: els canvis en la platja de Sant Sebastià es 
corresponen al període de juliol de 2011 a març de 
2017, donada l'absència de dades en la primera 
campanya.
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.2.a Canvis en la totalitat de la platja: platges de ponent
Platja Δ V (m3) Δ V / L  Ter 
(m3/m) (m3/m/a)
Somorrostro ‐5833 ‐13.0 ‐7.1
Barceloneta ‐1400 ‐3.0 ‐1.6
Sant Sebastià ‐16478 ‐17.9 ‐9.8
Total ‐23711 ‐12.9 ‐7.0
Canvis de volum (∆V) integrats en cada cel·la des 
de la platja emergida fins a la cota - 10 m 
(∆V/L: increment per longitud de la platja; Ter: taxa 
anual mitjana normalitzada d'erosió en les cel·les).   
Període representatiu (maig de 2015 a març de 
2017).
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.2.b Canvis en la totalitat de la platja: platges de ponent
Tota la platja Part interna (< ‐2 m)
Platja Δ V (m3) Δ V / L  Δ V (m3) Δ V / L 
(m3/m) (m3/m)
Somorrostro 3,208 7.1 ‐17,187 ‐38.2
Barceloneta ‐668 ‐1.4 ‐31,070 ‐66.8
Sant Sebastià 5,232 5.7 ‐39,336 ‐42.8
Total 7,772 4.2 ‐87,593 ‐47.7
Canvis de volum (∆V) integrats en cada cel·la des  
de la platja emergida fins a la cota - 10 m 
(∆V/L: increment per longitud de la platja; Ter: taxa 
anual mitjana normalitzada d'erosió en les cel·les).   
Impacte de la tempesta de gener 2017 (octubre 
de 2016 a març de 2017).
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.3. Esquema de transport de sediment: platges de llevant
Superior: canvis en el volum experimentats per les cel·les de control de les platges 
a llevant del Port Olímpic en el període representatiu 05/2015-03/2017 en la zona 
interna (z > - 2m), externa (z < - 2m) i total (fins -10 m). Inferior: transport anual 
mitjà normalitzat de sediment a través de cada contorn.
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.3. Esquema de transport de sediment: platges de llevant
Els canvis de volum experimentats per la part interna (z > - 2m) de les cel·les de 
control de les platges del Bogatell i la Mar Bella, dotades de dics submergits, no 
són inferiors al de les altres platges de llevant. 
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.3. Esquema de transport de sediment: platges de ponent
Superior: canvis de volum experimentats per les cel·les de control de les platges a 
ponent del Port Olímpic en el període representatiu 05/2015-03/2017 en la zona 
interna (z > - 2m), externa (z < - 2m) i total (fins - 10 m). Inferior: transport anual mitjà 
normalitzat de sediment a través de cada contorn.
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.3. Esquema de transport de sediment
Transport normalitzat de sediment a través de cada contorn en les cel·les de control 
de les platges a llevant i ponent del Port Olímpic per la tempesta de gener 2017 
(10-03/2016/2017). Les dades corresponen al límit de la zona interna (delimitada 
per la cota z = - 2m) i la profunditat de tancament (Z = - 10m).
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
3.3. Esquema de transport de sediment: mobilitat a gran profunditat
En la figura adjunta s’il·lustra la 
mobilitat del sediment a 
profunditats creixents amb el clima 
d’onatge característic de les 
platges de Barcelona (criteri de 
Shield).   
L'onatge incident és capaç de 
mobilitzar els grans de sediment a 
profunditats superficials, però 
difícilment més enllà de la 
profunditat de tancament (10m). 
Això suggereix que el sediment 
que flueix a profunditats d'aquest 
ordre o major no retorna a la part Probabilitat d’excedència de les condicions llindar per al 
rang de sediment típic de la platja en la seva part més 
interna del perfil de la platja i profunda (0.125mm – 0.30mm).
suposa una pèrdua sedimentària 
neta.
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04
Conclusions
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
4. Conclusions
 Les platges de Barcelona són un sistema estructuralment deficitari en sorra. 
Es mostra com un sistema amb baixa capacitat de recuperació, presentant un 
comportament purament erosiu a la part més interna de la platja. A més, part del  
sediment erosionat de la platja interna es perd en fons superiors als 10 m 
de profunditat en els quals l'onatge incident és poc capaç d'induir un transport 
transversal onshore de magnitud significativa.  
 En les platges de llevant, el balanç sedimentari integrat des de la platja 
emergida fins a la cota - 10m durant la totalitat del període de seguiment (juliol 
de 2010 a març de 2017) té una pèrdua total de material d'uns 186,700 m3. 
Aquesta quantitat representa el 33% del material proporcionat en aquestes 
platges durant les alimentacions realitzades els anys 2009 i 2010 i és equivalent 
a una taxa de pèrdua mitjana de 12.8 m3/m/a. Si s’exclou el període de 
reajustament dels perfils de les platges després de les alimentacions artificials, 
la taxa de pèrdua mitjana resultant és de 8.6 m3/m/a en un any climàtic 
tipus (resultats per al període representatiu maig de 2015 a març de 2017).
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
4. Conclusions
 Els canvis de volum experimentats en la part interna (z > -2m) de les cel·les de 
control de les platges de Bogatell i la Mar Bella, dotades de dics submergits, són 
similars als de les altres platges de llevant.   
 Com a les platges de llevant, a les platges de ponent s'observa, durant tota la  
totalitat del període de seguiment (juliol de 2010 a març de 2017), una erosió molt 
important de la part interna dels perfils, un patró de deposició en profunditats 
intermèdies i pèrdua neta de material més enllà de la profunditat - 10m. Les 
platges de ponent presenten un balanç negatiu (fins a la cota - 10m) d’uns 
151,700 m3 que és aproximadament un 68% del volum aportat en les platges en 
les alimentacions de 2009 i 2010 i és equivalent a una taxa de pèrdua mitjana de 
12.5 m3/m/a. Si s’exclou el període de reajustament dels perfils de les platges, 
després de les alimentacions artificials, la taxa de pèrdua mitjana resultant és 
de 7.0 m3/m/a (resultats per al període representatiu maig de 2015 a març de 
2017).
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
4. Conclusions
 La distribució longitudinal dels canvis en la posició de la línia de riba en els perfils 
de control en les platges de llevant del Port Olímpic és complexa i suggereix un 
paper molt rellevant dels corrents induïts per l’onatge, el patró del qual està 
possiblement molt influït per les variacions de petita escala de la batimetria i altres 
efectes de contorn. Pel que fa a les platges de ponent, els canvis en la posició de 
la línia de riba de les platges del Somorrostro i la Barceloneta estan influïts per les 
aportacions artificials realitzades per l’Ajuntament per a compensar parcialment 
l'erosió. En la platja de Sant Miquel s’intueix l'efecte positiu del tancament del 
tómbol després del dic exempt. Pel que fa a la platja de Sant Sebastià el seu 
comportament és el que més s’ajusta a un patró de basculació general.
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
05
Recomanacions
40
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
5. Recomanacions
Aportació de sorra: tenint en compte les pèrdues de sediment sofertes per les 
platges en la seva zona més interna, que és la crítica per a la disponibilitat d’una 
platja seca de suficient funcionalitat, així com la seva pràcticament nula capacitat 
recuperació de forma natural, es proposa la seva compensació mitjançant una 
aportació artificial de sediment.
En el quadre s’atribueix erosió mitjana volum erosionat
l'erosió mitjana anual de la Platja
m3
zona més interna de les /m/año m3/año
Llevant 19.3 6,810
platges (delimitada per la 
N Mar Bella 19.3 7,210
cota z = - 2 m) per a un any Mar Bella 20.1 9,530
representatiu. El "volum Bogatell 17.8 10,750
erosionat” és el que es Nova Icaria 16.2 6,460
necessitaria compensar Total llevant 18.5 54,780
mitjançant alimentació Somorrostro 22.2 9,980
artificial (càlcul sense Barceloneta 31.2 14480
incloure majoració amb Sant Sebastià 22.8 20,940
factor de sobreompliment). Total ponent 24.8 45,400
TOTAL 21.3 100,180
41
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
5. Recomanacions
Urgència de l’aportació: la necessitat d’aportar sorra a les platges de Barcelona 
resulta especialment apressant  en les platges de Sant Miquel i Sant Sebastià on la 
densitat d'utilització es altíssima (veure taula).
Platja Amplària mitjana  m2/usuari 
platja (m) temporada bany 
Sant Sebastià i Sant Miquel  43 3,36
Barceloneta  40 6,80
Somorrostro  71 9,89
Nova Icaria  66 8,73
Bogatell  69 13,61
Mar Bella  52 13,08
Nova Mar Bella  51 9,90
Llevant  48 4,95
Total  55 7,22
Font: dades de la Gerència Medi Ambient i Serveis Urbans, 2017
42
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral 
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
5. Recomanacions
Monitoratge: Per avaluar la magnitud de les possibles fluctuacions en el volum de 
material necessari, així com per determinar la necessitat o no de la realització d'una 
aportació de material, és necessari realitzar un seguiment de les platges de forma 
continuada. En aquest sentit, és molt important continuar amb els aixecaments 
topobatimètrics de les platges juntament amb aixecaments topogràfics de la part 
interna. Aquestes dades podrien combinar-se amb els obtinguts per a la línia de la 
riba mitjançant el sistema de seguiment continu  per vídeo que opera l’ICM/CSIC des 
de la Torre Mapfre (observatori COO).  
Sistema d'alarma: El sistema de monitoratge permetria comparar, fins i tot en temps 
real, la superfície de platja disponible que és necessària per assegurar la seva 
funcionalitat, (és a dir, una superfície suficient per suportar la càrrega d’usuaris a 
l’estiu i assegurar la protecció de la zona interior – ocupada pel passeig i altres 
infraestructures temporals o fixes existents – durant l’hivern).
43
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral