Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Qualitat atmosfèrica
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Continguts
01. Context
02. Focus emissors al litoral
03. Qualitat de l’aire – valors d’immissió
04. Mesures previstes per a la millora de la qualitat de l’aire
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Context
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Context
Barcelona està declarada com a Zona 1 de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric (ZQA1)
pel Decret 226/2006 de 23 de maig, tant per al contaminant diòxid de nitrogen com per les
partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. En el marc d’aquest Decret la
Generalitat va aprovar un Pla d’Actuació per la Millora de la Qualitat de l’Aire 2007-2010
(PAMQA) als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric,
que ha tingut continuïtat amb el PAMQA 2011-2015 i el PAMQA horitzó 2020.
La ciutat de Barcelona va aprovar el 2002 el Pla de millora energètica de Barcelona 2001-2010
(PMEB) i el 2011 el Pla d’Energia, Canvi climàtic i Qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020
(PECQ) i més recentment el Pla de Mobilitat 2013-2018 i el Pla de Millora de la Qualitat de
l’Aire de Barcelona 2015-2018 (PMQAB).
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Focus emissors al litoral
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Registre de focus emissors
NO2 (2013)
Al litoral hi ha nombrosos 
focus emissors de NO2 i 
en menys mesura de 
PM10.
Al Besòs es concentra la 
major intensitat d’emissió 
de NO2 i PM10 per focus 
industrials, sobretot de 
l’Ecoparc, l’EDAR i per la 
central d’energia de cicle 
PM10 (2013) combinat.
A la Zona Franca i al Port 
també hi ha nombrosos 
punts, a destacar 
l’Ecoparc i la central 
d’energia de cicle 
combinat.
Font: Registre de focus emissors 2013, Generalitat de Catalunya
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Registre de focus emissors
SO2 (2013)
Pel que fa a SO2 i CO, el 
Besòs de nou es 
concentra la major 
intensitat de focus 
emissors.
CO (2013)
Font: Registre de focus emissors 2013, Generalitat de Catalunya
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions del Port de Barcelona
L’any 2015, Barcelona Regional va elaborar el treball “Anàlisi de la contribució en emissions i 
immissions del Port de Barcelona”. Un dels resultats que aporta aquest estudi es un balanç de les 
emissions del Port de Barcelona per a l’any 2013. Agrupant totes les activitats i els sectors del 
port, s’obté que les emissions totals varen ser de 5.545,8 tn de NOX i 505,68 tn de PM10.
Emissions de NOx i PM10 al Port de Barcelona (2013)
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions del Port de Barcelona
Segons l’estudi de BR, els vaixells són els majors emissors del Port de Barcelona, amb un 
92% de les emissions de NOX i un 97% de PM10. La resta de sectors tenen unes emissions 
molt menors en comparativa: un 4% correspon a les emissions de NOX i 1% PM10 realitzades 
pels vaixells auxiliars, un 1% de NOX i 1% de PM10 a la maquinària auxiliar i un 2% de NOX i 1% 
de PM10 a la circulació de vehicles
Distribució de les emissions totals de NOx i PM10 al Port de Barcelona (2013) 
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions del Port de Barcelona
Emissions de NOx i PM10 al Port de Barcelona (2013) L’operació que genera més emissions de NOX és 
durant l’estada dels vaixells de cargo amb un 
22% de les emissions, seguit de l’estada dels 
portacontenidors amb un 18% del total, l’estada dels 
creuers (10%) i l’estada dels ferris
(9%).
En el cas de les partícules en suspensió (PM10) 
l’operació amb unes majors emissions també
és l’estada dels vaixells de cargo, amb un 25% de 
les emissions. En segon lloc hi ha
l’operació de maniobra dels portacontenidors (14%) 
i l’estada dels propis portacontenidors
(13%). Seguidament hi ha l’estada dels creuers, que  
representa un 8% de les emissions de PM10.
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions del Port de Barcelona
Els gràfics adjunts mostren esquemàticament la distribució espacial de les 
emissions de Nox i PM10 al Port.   
Distribució espacial de les emissions totals de NOX de l’activitat Portuària l’any  Distribució espacial de les emissions totals de PM10 de l’activitat Portuària 
2013 – agrupació per zones l’any 2013 – agrupació per zones
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions del Port de Barcelona
Un estudi més recent del Port de Barcelona de l’any 2017 quantifica les emissions de NOx per tipologies de
vaixell i número d’escales. S’observa que els vaixells amb més presència al port són els ferris (30%), seguits
dels portacontenidors (27%) i en tercer lloc els creuers (9%).
Número d’escales per tipologia de vaixell (2017)
Font: Port de Barcelona (2017)
En el càlcul global d’emissions de NOx queda palès que els portacontenidors, malgrat de no ser els que més
escales fan, són els vaixells que, en total, emeten més NOx a l’atmosfera. Això es pot explicar perquè resten
atracats més temps dins del Port que els ferris i perquè tenen més antiguitat, el que comporta motors menys
eficients i menys preparats mediambientalment.
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions del Port de Barcelona
 En relació a les emissions de SO2, de les dades procedents de l’estació automàtica de mesura de contaminants
de la Dàrsena Sud s’observa una disminució a l’any 2009, la qual cosa explica principalment pel tancament
d'una planta industrial de processament a l'exterior del port que es trobava prop de l’estació i per l'entrada en
vigor el 2010 de l'obligació dels vaixells d'utilitzar de combustible amb baix contingut en sofre quan estan
atracats a port (Normativa MARPOL).
Font: Port de Barcelona
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions del Port de Barcelona
Els nivells de partícules en suspensió mesurats
a les diverses estacions del port han millorat en els
últims anys i actualment en totes les estacions es
troben per sota dels límits permesos en àrees
urbanes.
El gràfic mostra l'evolució dels valors mesurats des
de l'inici dels mostrejos de PM10, observant-se
una gradual disminució dels nivells fins a quedar
per sota del límit a partir de 2013. És molt notable
com a l'estació de Dic sud que monitorizava obres
en l'ampliació sud del port, els elevats nivells que
es mesuraven disminueixen dràsticament a partir
de 2008 coincidint amb la progressiva finalització
de les obres a la zona.
En el gràfic també destaquem la sèrie de mesures
de l'estació Port Vell, de la qual cal recordar que
està integrada a la XVPCA i en la qual des de l'any
2008 els nivells es troben per sota del límit permès Font: Port de Barcelona
per a àrees urbanes.
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Emissions de la planta de valorització energètica del Besòs
A la Planta de Valorització Energètica hi ha en TERSA té la previsió d’implementar un sistema
funcionament un sistema de mesura en continu i catalític per reduir emissions de NOx i també
les dades són monitoritzades tant a sala de dioxines i furans. Amb aquest sistema es preveu
control com a la Direcció General de Qualitat que les emissions de NOx passin dels 123,8
Ambiental. mil·ligrams per metre cúbic als 80.
Amb aquest sistema es controla en tot moment Pel que fa a les dioxines, si bé es cert que al
que els límits d'emissions siguin sempre inferiors 2016 van augmentar respecte el 2014. Les dades
als que estableix la legislació vigent. disponibles mostren que el nivell es troba per
sota dels límits legals existents.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Presència de dioxines al Besòs
Un recent estudi de l’URV que ha analitzat el nivell de dioxines al sòl i a l’aire als voltants de la Planta de
Valorització Energètica de Sant Adrià de Besòs, mostra que els nivells són molt més elevats respecte a altres
zones properes a incineradores de Catalunya.
Si bé entre 2014 i 2017 han disminuït les concentracions de dioxines al sòl, han augmentat en l’aire i en tots dos
casos continuen superant a d’altres espais de 3 a 5 vegades més.
Aquest fet es pot explicar en part perquè la planta de Sant Adrià tracta molts més residus a l’any i, a més, s’ubica
en una zona amb una elevada densitat de tràfic i al voltant d’altres focus industrials.
Font: High cancer risks by exposure to PCDD/Fs in the neighborhood of an Integrated Waste Management Facility, Domingo Rovira Nadal Schuhmacher
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Presencia de dioxines al Besòs
A partir de les dades de l’estudi anterior diverses agrupacions (Platafoma Aire Net, Plataforma de la Qualitat de
l’Aire) han reclamat una millora de la qualitat de l’aire a la zona.
L’Ajuntament de Barcelona, consensuadament amb la Plataforma Aire Net, ha encarregat un estudi a l’Agència de
Salut Pública i al CSIC al 2018 per tal d’analitzar els paràmetres de salut a l’àmbit, principalment de l’aire i sòl. La
duració de l’estudi ha estat de 4 mesos (coincidint amb època estival). Els resultats de l’estudi mostren que els
nivells de dioxines són baixos en el període d’estudi. A més, una part del període hi va haver una aturada total de
l’activitat de la planta, fet que va permetre obtenir dades comparatives amb la planta en marxa i amb la planta
sense operar. Per tal de complementar les dades d’estiu està previst fer un altre estudi a l’hivern del 2018.
En paral·lel s’ha encarregat una auditoria del funcionament de l’operativa de la planta que serà realitzada pel
Col·legi d’Enginyers Industrials i que començarà a la tardor de 2018.
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
Qualitat de l’aire –
valors d’immissió
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat, i
concretament per la ciutat de Barcelona les estacions de mesura d’immissió de l’Agència de Salut Pública
de Barcelona que estan incloses en la XVPCA, proporcionen dades valuoses per a l’avaluació de la qualitat de
l’aire.
Al litoral hi ha 4 estacions, 3 de fons (no reben l’impacte directe i individual de vies de trànsit principals, ni
d’activitats industrials) i 1 industrial (reben un impacte directe d’alguna activitat industrial). Destaca que no n’hi
hagi cap estació de trànsit a la Ronda Litoral ni cap industrial a la Zona Franca (per bé que l’estació ubicada a la
Dàrsena Sud es molt propera al polígon).
Font: Barcelona Regional a partir de la XVPCA
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
El Port de Barcelona disposa de diverses estacions meteorològiques, d’equips de captació de mostres
de pols en suspensió i d’analitzadors automàtics de contaminants atmosfèrics que permeten avaluar la
qualitat de l´aire en l´entorn portuari a partir de la monitorització de la contaminació atmosfèrica.
La xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques està integrada per 8 EMAs, totes elles distribuïdes
dins el l’àmbit del port. Aquestes són: Adossat (F1), Sirena (F2), ZAL-Prat (Y9), Bocana Sud (Y7), Dàrsena Sud
(F3) i Dispensari (F4), Contradic (F5) i BEST (F6).
Mentre que d’estacions automàtiques de mesura de contaminants n’hi ha 3: Dàrsena Sud (DS), ZAL Prat
(ZP) i Unitat Mòbil (UM), aquesta darrera d’ubicació variable.
Localització de les estacións meteorològiques (en blau) i de les estacions amb analitzadors automàtics de
contaminants (en vermell)
Font: Port de Barcelona
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
En relació als captadors de partícules en suspensió, el Port de Barcelona en disposa de 5 estacions que
recullen mostres de partícules en suspensió PM10 i PM2,5 . Són les estacions de Port Vell (PV), Dàrsena Sud
(DS), ZAL Prat (ZP), ZAL BCN (ZB) i BEST (BT).
Localització dels captadors de partícules en suspensió (CAV).
Font: Port de Barcelona
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Immissions NO2 i PM10
Immissió mitjana anual NO2 (2013)
La contaminació 
atmosfèrica ve derivada 
de les emissions de 
diversos focus com el 
trànsit viari, la indústria, el 
sector domèstic, etc.
El litoral té la seva qualitat 
de l’aire molt condicionada 
per la influència de 
diverses infraestructures 
Immissió mitjana anual PM10 (2013) viàries.
El principal emissor tant 
de NO2 com de PM10 és la 
Ronda Litoral així com els 
carrers amb major trànsit 
com Paral·lel o Via 
Laietana. El Port de 
Barcelona és el segon 
focus emissor en 
importància a la ciutat.
Font: Barcelona Regional a partir del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de l’Ajuntament de Barcelona
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Immissions NO2 i PM10
Segons l’informe del 2016 d’Avaluació de la Qualitat de l’Aire (emès per la Direcció General de Qualitat
Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat), els nivells de qualitat de l'aire mesurats pel diòxid de
sofre, el monòxid de carboni, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres i a 2.5 micres, el
benzè i el plom són inferiors als valors límit legislats aplicables per a l'any 2015.
En relació amb el NO2, el nombre d'estacions en les quals hi ha hagut superació del valor límit anual ha estat a
3 de les 7 estacions, que representa un 43%. Les superacions s'han donat a les estacions de Gràcia-Sant
Gervasi, Eixample i Poblenou, aquesta última al litoral. Cal dir però que els valors són inferiors als presentats en
els darrers anys, pel que la qualitat de l’aire ha millorat, tot i que no s’assoleixen els valors recomanats per
l’OMS per garantir la salut de les persones i el medi.
Immissió NO2 mitjana anual Immissió PM10 mitjana anual
Font: Barcelona Regional a partir de dades de la XVPCA
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Immissions degudes a l’activitat del Port de Barcelona
L’any 2015 Barcelona Regional va realizar el treball ja citat “Anàlisi de la contribució en emissions
i immissions del Port de Barcelona” en el marc del Pla de Millora de Qualitat de l’Aire del Port de
Barcelona. Aquest pla fou presentat el mes d’octubre de 2017.
L’objectiu del treball era doble:
a) Conèixer la contribució de les emissions del Port de Barcelona sobre la immissió de
NO2 i PM10 de la ciutat de Barcelona
b) Determinar el pes de les emissions de NOX i PM10 del Port de Barcelona en relació a
un àmbit regional.
Per realitzar aquest treball es va desenvolupar un inventari base d’emissions del Port de
Barcelona (situació per l’any 2013) distribuint les emissions en el territori segons els fluxos
d’activitat i determinant la intensitat de les emissions per cada hora de l’any.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Immissions degudes a l’activitat del Port de Barcelona
Alhora, degut a l’interès en conèixer també l’impacte en la immissió segons les diferents activitats 
del port, també es realitzava una anàlisi de quina és la contribució de manera desagregada 
segons les activitats o sectors més rellevants al port i llistats a continuació:
 Vaixells: portacontenidors
 Vaixells: creuers
 Vaixells: ferris
 Vaixells: cargo
 Vaixells: auxiliars
 Vaixells: altres
 Terra: Maquinària auxiliar del port
 Terra: Circulació viària dins el port
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Immissions degudes a l’activitat del Port de Barcelona
MODELITZACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
Per tal de conèixer quina és la contribució de les emissions del Port de Barcelona a les 
immissions de NO2 i PM10 de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat un model de dispersió de 
contaminants que s’ha calibrat amb els registres de les estacions de mesura de qualitat de l’aire. 
Les dades input del model han estat, a més dels inventaris d’emissions georeferenciats, el règim
de vents, la pluviometria, l’elevació del terreny, configuració de les edificacions, contaminació de 
fons, etc., s’ha realitzat la modelització dels nivells de NO2 i PM10 hora a hora al llarg d’un any.
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Contribució a les immissions a Barcelona ciutat
Anàlisis contribució NO2
Els resultats de la modelització indiquen que el  Origen de la contribució de NO2 per sectors l’any 2013 (valors relatius ‐
principal focus contaminant antropogènic a la ciutat μg/m3)
de Barcelona. En la majoria de punts de mesura 
el trànsit representa més del 50% de les 
immissions de NO2, assolint valors al voltant del 
68% en les estacions de l’Eixample i Gràcia-Sant 
Gervasi. 
El model indica que la contribució mitjana del 
Port als registres de les estacions de la ciutat de 
Barcelona és un 7,6% de la immissió anual de 
NO2, però aquesta xifra depèn altament de la 
proximitat al recinte portuari. 
Font: Balanç de contaminació local de Barcelona, 2013, Ajuntament de Barcelona i Barcelona 
Regional (Port Vell).
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Contribució a les immissions a Barcelona ciutat
Anàlisis contribució NO2
Origen de la contribució de NO2 per sectors l’any 2013 (valors
absoluts ‐ μg/m3)
Així per exemple, en l’estació de de la Vall 
d’Hebron es calcula que els valors de NO2 
registrats contribueixen en el 4,8% el que suposa 
1,3 μg/m3, però la contribució de l’activitat del port 
a les immissions de NO2 arriba a ser d’un 64% en 
l’estació de Port Vell (21,2 μg/m3). 
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta estació 
està dins de l’àrea portuària i allunyada de les vies 
de trànsit principals per la qual cosa  les seves 
dades no son representatives de les immissions 
que es produeixen en la ciutat.
Font: Balanç de contaminació local de Barcelona, 2013, Ajuntament de Barcelona i 
Barcelona Regional (Port Vell).
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Contribució a les immissions a Barcelona ciutat
Anàlisis contribució NO2
Distribució de la contribució de NO2 dels diferents sectors de l’activitat
Analitzant amb un major detall la composició de portuària l’any 2013 (valors relatius ‐ %)
les immissions d’origen portuari, es detecta que, 
en mitjana, l’activitat majoritària en immissions
són els vaixells de cargo, amb un 2,0% de la 
immissió d’NO2 mitjana de la ciutat. Als vaixells 
portacontenidors els correspon un 1,7%, seguits 
dels ferris amb un 1,4% i els creuers amb un 
1,2%. La resta de vaixells que tenen activitat en el 
Port de Barcelona, com per exemple els iots, 
aporten un 0,7% de la immissió. Per altra banda, 
el conjunt d’emissions dels vaixells auxiliars 
(pràctics, amarradors, ...) només aporta el 0,3%, Font: Barcelona Regional 
la maquinària auxiliar un 0,2% i la circulació de 
turismes i camions a l’interior de l’área portuària, 
un 0,2% del NO2.
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Contribució a les immissions a Barcelona ciutat
Anàlisis contribució PM10
El principal focus d’emissió antropogènic, en el Origen de la contribució de PM10 per sectors l’any 2013 (valors relatius)
cas de les PM10, també són les emissions 
derivades del trànsit viari, que contribueixen amb 
un 20,8% de les immissions. 
L’activitat portuària aporta un 1,5% de la 
concentració mitjana anual registrada l’any 2013 
a les estacions de Barcelona. Els nivells 
d’immissió derivats de l’activitat portuària varien 
depenent de l’estació de mesura analitzada. Així per 
exemple, en l’estació de la Ciutadella es calcula que, 
en mitjana anual, el Port suposa 0,77 μg/m3 mentre 
que a l’estació de la Vall d’Hebron l’aportació 
Font: Balanç de contaminació local de Barcelona, 2013, Ajuntament de Barcelona i Barcelona 
modelitzada del Port es redueix fins als 0,11μg/m3. Regional (Port Vell).
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Contribució a les immissions a Barcelona ciutat
Anàlisis contribució PM10
Origen de la contribució de de PM10 per sectors l’any 2013 (valors L’estació de Barcelona-Port Vell, situada dintre de 
absoluts ‐ μg/m3)
l’àrea portuària, registra uns valors d’immissió de 
l’activitat portuària molt superiors a la resta de les 
estacions derivat de la seva ubicació. En aquest punt,  
els nivells calculats que aportaria l’activitat portuària 
serien 4,01 μg/m3, equivalent al 16,8% de les PM10 
totals.
Font: Balanç de contaminació local de Barcelona, 2013, Ajuntament de Barcelona i 
Barcelona Regional (Port Vell).
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Contribució a les immissions a Barcelona ciutat
Anàlisis contribució PM10
Distribució de la contribució de PM10 dels diferents sectors de l’activitat portuària
Analitzant la contribució de les activitats i l’any 2013 (valors relatius ‐ %)
tipologies de vaixells que varen operar al 
Port de Barcelona l’any 2013, l’activitat
amb una major contribució a les 
immissions de PM10 són els vaixells de 
cargo, que representen un 0,48% de les 
immissions en promig de les estacions
de la ciutat en mitjana anual, seguits dels
portacontenidors (0,38%), els ferris (0,28%) i 
els creuers (0,23%). La resta de vaixells
representa un 0,06%. El conjunt
d’immissions dels vaixells auxiliars (pràctics, 
amarradors, etc.) només aporta un 0,01%, la 
maquinària auxiliar un 0,02% i la circulació
de turismes i camions a l’interior de l’àrea
portuària un 0,02%.
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04
Mesures previstes per a 
la millora de la qualitat de 
l’aire
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mesures previstes
Tant el Pla d’Actuació per la Millora de la Qualitat de l’Aire (PAMQA) com el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire
de Barcelona (PMQAB) estableixen actuacions centrades en diferents sectors per reduir els nivells de
contaminants. Aquestes mesures enfocades principalment a la mobilitat tindran repercussions en la contaminació
atmosfèrica de Barcelona i, per tant, en els espais litorals.
- A partir de l’1 de desembre de 2017, quan es declari
un episodi, es preveu iniciar les restriccions de la
mobilitat de vehicles en els dies laborables. El parc
mòbil circulant que no tingui etiqueta de la DGT tindrà
prohibida la circulació entre les 7:00 hores i les 20:00
hores. La restricció s’aplicarà a tot l’àmbit de la ciutat
del municipi de Barcelona amb l’excepció de Zona
Franca i Vallvidrera – Les Planes així com les
Rondes.
- A partir de l’1 de gener de 2020, es restringirà la
circulació de manera permanent en els dies
laborables a tots aquells vehicles més contaminants.
- Cal valorar positivament la restricció del trànsit al
centre de la ciutat. Ara bé, aquesta no afecta ni a la
Zona Franca ni a la Ronda Litoral, un dels principals
focus emissors de la ciutat i del litoral, i per on
segurament es redistribueixi el trànsit dels vehicles
més contaminants. Per això, no es preveu que millori
considerablement la qualitat de l’aire del litoral gràcies
a aquesta mesura.
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mesures previstes
Tot i que la contaminació atmosfèrica està causada sobretot per la
mobilitat terrestre en vehicles a motor, cal destacar que el Port de
Barcelona, com a gran infraestructura de la ciutat i segon focus
emissor, ha impulsat un Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire amb
una sèrie mesures per reduir les emissions de les activitats
associades a l’activitat portuària:
-Potenciació del transport ferroviari de mercaderies
-Gasificació i electrificació de les activitats portuàries
-Ambientalització dels vaixells
-Ambientalització de la maquinària
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mesures previstes
El Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire del Port (2016-
2018) consta de 25 accions que es desenvolupen en 53
actuacions i agrupades en 9 eixos que toquen els àmbits
de la reducció de les emissions de vaixells, del trànsit, de la
maquinària de terminal, de les obres portuàries i de la
manipulació de sòlids a granel; la potenciació del mode
ferroviari i el short sea shipping; els nous accessos, la
mobilitat sostenible i la xarxa de vigilància de la qualitat de
l'aire.
Una de les accions més destacables és la promoció del
gas natural liquat (GNL) com a combustible alternatiu per
a vaixells, maquinària de terminal i camions, ja que el GNL
redueix un 80% les emissions de NOx i suprimeix totalment
les emissions de partícules sòlides en suspensió i d'òxids
de sofre.
Font: Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire del Port de Barcelona
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mesures previstes
A més s’estan impulsant proves pilot amb una sèrie de companyies, com incorporar la tecnologia del gas natural
liquat (GNL) en vaixells (Balearia), subministrar electricitat als vaixells a través d’instal·lacions de gas natural
(Flota Suardiaz) i adaptar el transport de contenidors a gas natural (IDIADA), entre d’altres.
Font: Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire del Port de Barcelona
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Mesures previstes
ACORDS AMB EL PORT DE BARCELONA PER A LA REDUCCIÓ DE LES EXTERNALITATS AMBIENTALS
 En el context del Pla litoral, l’Alcaldia de Barcelona i el Port de Barcelona, el gener de 2018 van arribar a un 
conjunt d’acords polítics de gran transcendència per a la ciutat que entre d’altres aspectes inclouen un pacte 
per a l’ambientalització del tràfic marítim de creuers i la gestió sostenible de la mobilitat que aquesta activitat 
indueix a la ciutat.
 A curt termini i segons els compromisos adoptats, el Port elaborarà un informe sobre el sistema de control 
actual de les emissions dels vaixells, els protocols i els resultats obtinguts, encarregarà un estudi específic de 
l’impacte de la contaminació al port a llarg termini, amb especial èmfasi en les partícules en suspensió i 
l’impacte als barris de proximitat -i concretament als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc-, i actualitzarà 
l’inventari d’emissions i immissions elaborat amb dades de l’any 2013. 
 Els acords també preveuen que a la vista dels resultats 
d’aquests treballs i seguint les seves recomanacions, el Port 
formuli un pla d’etapes per a l’ambientalització del tràfic de 
creuers, amb fites concretes i quantificades per a la reducció 
de les externalitats mediambientals.
 Paral·lelament, el Port elaborarà un Estudi d’Avaluació 
Generada de la Mobilitat amb origen i/o destinació al moll 
Adossat, i formularà un pla de gestió sostenible de la 
mobilitat terrestre de creueristes, tot plegat amb la voluntat 
d’evitar la congestió viària a la plaça de les Drassanes i 
reduir la saturació de la Rambla com a zona de vianants.
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral