Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Balanç de la gestió de platges (PGIL)
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Índex
01. Objectius
02. Situació actual
03. L’indicador BQI
04. DAFO de les platges de Barcelona
05. Taula Municipal de Platges
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Objectius
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Objectius i metodologia
Aquest apartat, té per objectiu fer un balanç de la gestió de platges que s’ha dut a terme a través del Pla de 
Gestió Integrada del Litoral. 
Per altra banda, s’ha analitzat l’evolució dels indicadors operatius de gestió de les platges que es recullen des de 
la implantació de la ISO 14001. L’avaluació del balanç s’ha completat amb l’elaboració d’una anàlisi DAFO que 
detecta les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de les platges de Barcelona. 
L’anàlisi s’ha arrodonit amb un primer càlcul de l’índex de qualitat de les platges (BQI) (Sardà et al., 2013), que 
avalua les tres funcions bàsiques de les platges: la funció recreativa, la funció natural i la funció de protecció. El 
càlcul d’aquest indicador serveix com a quadre de comandament per a la gestió de les platges i permet prioritzar 
les accions per aconseguir una gestió integrada i sostenible de les platges de Barcelona. 
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Situació actual
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Afluència a les platges de Barcelona
• La ocupació de les platges de Barcelona presenta una clara tendència a l’alça. 
• Al 2016 van arribar a acollir al voltant de QUATRE MILIONS SET-CENTS MIL* visitants, i van superar gairebé 
en 1 M el nombre d’usuaris en anys anteriors.
• A banda d’aquesta tendència a l’alça cal remarcar que l’any 2016 va ser un any excepcionalment bo pel que fa 
a la climatologia, que és un factor determinant per a l’ús de les platges. 
*Dades obtingudes a partir de les enquestes de platja
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Enquesta de satisfacció
Bianualment, el Departament d’Estudis 
d’Opinió de l’Ajuntament duu a terme una 
enquesta als usuaris de les platges. Els usuaris 
enquestats al 2016 puntuen globalment les 
platges de Barcelona amb 7,5 punts de 
mitjana, una puntuació dues dècimes més alta 
que la darrera edició (de 2014). 
Les platges del centre i nord són les millor 
valorades globalment (entre 7,7 punts Nova 
Mar Bella i Llevant i els 8 punts de banys del 
Fòrum). Les del sud en canvi, des de 
Somorrostro a Sant Sebastià, tot i ser les que 
milloren més la seva valoració global respecte 
a fa dos anys (entre 4 i 6 dècimes) obtenen les 
valoracions més baixes del conjunt de les 
platges barcelonines (entre 7,3 a Sant Miquel i 
7,5 la Barceloneta).
La tranquil·litat, la neteja de la sorra i els 
lavabos són els aspectes amb una puntuació 
global més baixa de la mitjana i a la vegada 
amb més pes en la valoració global, i per tant 
cal incidir-hi prioritàriament.
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Proposta d’optimització de la gestió del litoral de Barcelona
Amb l’objectiu d’optimitzar la gestió de les platges i concentrar 
els esforços de millora en els aspectes més rellevants, de 
forma complementària a l’aprovació del Pla de Gestió 
Integrada del Litoral, es va elaborar el document de Proposta 
d’optimització de la gestió del litoral de Barcelona (2006).
L’estudi proposava 66 accions concretes de millora de les 
platges, de les quals en 10 anys el 41% s’han implementat 
completament, el 26% parcialment i el 33% no s’han 
implementat. Si bé algunes de les accions ja no són vigents, la 
majoria encara són propostes que millorarien significativament 
la gestió de les platges de la ciutat. 
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
Des de l’any 2011, la gestió de les platges de Barcelona està inclosa dins de la ISO 14001 de l’Àrea de Medi
Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Això comporta un cicle continu de planificació, acció, revisió i millora de
l'actuació ambiental del Servei de Platges i un sistema voluntari de gestió i auditoria, que es fa anualment. La
revisió del sistema es fa mitjançant uns indicadors de control de la gestió. Aquests indicadors són una bona
mesura per avaluar el funcionament de la gestió de les platges de Barcelona.
Un dels primers indicadors calculats
correspon al nombre d’actuacions de
manteniment dutes a terme a les platges
de Barcelona. Als gràfics adjunts es pot
observar com el manteniment de les dutxes
i rentapeus, i les passeres són els elements
que concentren més actuacions. Per altra
banda, la distribució de les actuacions està
bastant equilibrada entre les platges a
excepció de la platja del Fòrum, que en
registra un nombre molt menor.
Evolució de les actuacions de manteniment  (2012-2016)
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
L’indicador de la neteja i gestió de residus
es calcula a partir de la quantitat de
deixalles recollides a la sorra i a les
papereres. Als gràfics adjunts s’observa
com hi ha una lleugera tendència a
l’augment de la recollida d’envasos
respecte al rebuig, tot i que caldria conèixer
quina és la qualitat d’aquesta recollida i el
percentatge de residus impropis.
Per altra banda, s’observa com al 2016 hi
va haver una clara reducció de la quantitat
de residus recollits a la sorra, malgrat el fort
augment d’usuaris. Caldrà analitzar com ha
estat el comportament a l’any 2017 i 2018
per saber si aquesta tendència es manté.
El gràfic de deixalles acumulades per platja
mostra com a les platges de Nova Icària,
Mar Bella i Nova Mar Bella és on es
recullen més residus.
Evolució de les deixalles recollides a la sorra i a les papereres 
(2012-2016)
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
El Departament del Cicle de l’Aigua és el
responsable de la neteja de la làmina d’aigua
durant la temporada de banys. L’indicador que
s’utilitza per fer el seguiment és la quantitat
de deixalles recollides a l’aigua. Dels gràfics
adjunts s’observa molta variabilitat en quant a
les deixalles recollides mensualment. Si bé
coincideix que els mesos de major presència
d’usuaris a les platges es recullen més
deixalles. Les dades però, tenen tanta variació
al llarg dels anys que és difícil concloure un
patró clar. Per treure conclusions més
precises seria necessari analitzar altres
paràmetres com per exemple el nombre
d’esdeveniments que hi ha hagut a cada platja
al llarg dels anys, episodis d’obertura de
col·lectors per incapacitat d’absorbir cabals en
temps d'avinguda, etc.
Per altra banda, el gràfic de deixalles
acumulades a l’aigua per platja mostra el
Somorrostro, Nova Icària i Bogatell com les Evolució de les deixalles recollides a l’aigua (2012-2016)
platges que més deixalles recullen, tot i que
anualment també hi ha moltes variacions.
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
L’Agència de Salut Pública de Barcelona
juntament amb l’Agència Catalana de
l’Aigua avaluen, durant la temporada de
banys de maig a setembre, la qualitat
sanitària de l’aigua de bany a partir dels
criteris que defineix la Directiva 2006/7/CE
relativa a la gestió de la qualitat de les
aigües de bany. Els gràfics adjunts mostren
uns resultats excel·lents de la qualitat
sanitària de l’aigua de bany, tot i que hi ha
hagut unes lleugeres variacions al llarg dels
anys.
Les platges que enregistren uns resultats
menys excel·lents són Somorrostro i Nova
Icària. La mala qualitat sanitària de l’aigua
és degut principalment als abocaments a
mar dels col·lectors degut als episodis de
pluges torrencials (vegeu capítol 7. Medi
Evolució dels resultats de les anàlisis de la qualitat sanitària de Ambient).
l’aigua de bany (2012-2016)
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
L’Agència de Salut Pública de Barcelona és
la responsable d’analitzar la qualitat
sanitària de la sorra de la platja durant la
temporada de banys de maig a setembre.
Els gràfics adjunts mostren una certa
variabilitat en el percentatge de qualitat
sanitària insuficient a la sorra, arribant a
prop del 20% dels resultats negatius al
2016.
Les platges que enregistren uns resultats
més negatius, analitzant només els darrers
tres anys, són Somorrostro i Nova Icària.
Es detecta a més, que el procediment
ambiental PA 06. Control sanitari ambiental
de les aigües i les sorres del litoral no
detalla com s’ha d’actuar en cas que les
anàlisis de la sorra donin com a resultat
Evolució dels resultats de les anàlisis de la qualitat sanitària de una qualitat insuficient.
la sorra (2012-2016)
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
El servei de salvament i socorrisme de les platges es cobreix a través d’un concurs públic. Es disposa de les
dades del nombre d’actuacions efectuades pel servei de salvament i socorrisme del 2016 durant la
temporada de banys. Els gràfics adjunts mostren que els mesos amb més actuacions són els mesos de juliol i
agost tal com seria lògic tenint en compte la distribució temporal dels usuaris de les platges. Per altra banda
s’observa també que les platges de ponent tenen més actuacions, a excepció de Nova Icària i Bogatell.
Finalment, 
s’observa com el 
major nombre 
d’accions 
corresponen a 
mesures 
preventives, seguit 
de les assistències 
i les accions de 
suport al bany per 
a les persones amb 
diversitat funcional.
Serveis de salvament i socorrisme prestats durant l’any 2016
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
El Centre de la Platja i Siresa són els
encarregats de dur a terme les activitats
d’educació ambiental: accions de
sensibilització, accions informatives i
atencions als usuaris de les platges de
Barcelona, durant la temporada de banys.
Els gràfics adjunts mostren els mesos de
juliol i agost com els de màxima activitat i
també una tendència a la disminució en el
nombre d’activitats realitzades a partir del
2014. Aquesta disminució es deu, segons
mostra el gràfic d’accions acumulades per
tipus, a una reducció de les accions de
sensibilització i de les atencions.
Evolució del nombre d’accions de sensibilització, accions 
informatives i atencions dutes a terme (2012-2016)
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Indicadors de gestió 
El departament de concessions de l’Institut
Municipal de Parcs i Jardins gestiona els
permisos, llicències i concessions que
s’atorguen als parcs i a les platges de la
ciutat.
Als gràfics adjunts s’observa la tendència a
reduir el nombre de permisos en temporada de
banys amb l’objectiu de reduir els conflictes
amb els usuaris de les platges. Tot i aquesta
tendència, s’observa encara com als mesos
d’estiu hi ha força activitats que coincideixen
especialment amb activitats culturals (cinema a
la platja i concerts del Liceu, OBC i Mercè) i
algunes activitats esportives. Els rodatges i les
activitats esportives de més impacte tendeixen
a fer-se fora de la temporada de banys.
En els darrers anys, les platges que acumulen
més permisos són San Miquel i la Mar Bella.
Evolució del nombre de permisos atorgats per platja (2012-2016)
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
03
L’indicador BQI
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Càlcul de l’indicador BQI
L’índex de qualitat de les platges (BQI, beach quality index) és una eina de gestió específica per platges.
Originalment està pensat per promoure l’aplicació de sistemes de gestió ambiental integrats per les platges amb
l’objectiu de millorar-ne la seva gestió des del punt de vista de l’eficiència i la sostenibilitat. Aquest índex no
solament avalua la qualitat integral de la platja, sinó que esdevé una potent eina de monitoratge que permet,
addicionalment, comparar l’estat de les platges entre diferents localitats.
Amb l’objectiu d’establir un criteri homogeni per calcular aquest índex, Sardà et al. (2010) han desenvolupat una
proposta d’esquema on el BQI està integrat per tretze indicadors parcials, agrupats en les tres funcions bàsiques
que realitzen les platges: recreativa (RFI), natural (NFI) i de protecció (PFI):
Així, el BQI és la suma d’aquests tres subíndex:
;
On el valor dels coeficients	 , 	 		 es determina a través d’enquestes de valoració que es reparteixen entre
diferents experts en la matèria. Per a platges urbanes, Sardà et al. (2010) proposen el següents pesos relatius per
a cada coeficient:
0,6 per la funció recreativa
0,1 per la funció natural
0,3 a la funció de protecció
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Càlcul de l’indicador BQI
Cadascun dels tres subíndex (de funció recreativa (RFI), natural (NFI) i de protecció (PFI)) inclou una sèrie de
subíndex parcials i es calculen d’acord amb les següents fòrmules:
−
Tot seguit es detallen els diferents subíndex parcials :
Índex BQI Subíndex Índex Parcials
: Qualitat microbiològica de l’aigua
Funció recreativa (RFI) IC: Índex de saturació
IEQ: Qualitat ambiental
ISerF: Serveis i instal∙lacions
IAct: Activitats
IACPar: Accés i aparcament
Icomf: Índex de confort
IS: Qualitat de l’entorn
IBS: Seguretat a la platja
Funció natural (NFI)  IN: Condicions naturals
IWPS: Pol∙lució de l’aigua i la sorra
IPQ: Qualitat física
Funció de protecció (IPP) IPP: Protecció Esquema publicat a Sardà et al. (2010)
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Càlcul de l’indicador BQI: aplicació a les platges de Barcelona
El càlcul de l’Índex BQI a les platges de Barcelona s’ha realitzat a partir de dades obtingudes de diferents fonts,
(enquestes de platja, estudis i controls periòdics de l’Agència Catalana de l’Aigua, estudis de la Universitat
Politècnica de Catalunya, etc.). Els valors del BQI i els diferents subíndex obtinguts per a cadascuna de les
platges de Barcelona han estat:
Sant Sant Barceloneta Somorrostro Nova Bogatell Mar Nova Mar Llevant
Sebastià Miquel Icària Bella Bella
RFI 0,80 0,78 0,69 0,78 0,78 0,69 0,70 0,78 0,69
NFI 0,33 0,33 0,33 0,33 0,33 0,33 0,33 0,33 0,33
PFI 0,56 0,57 0,51 0,32 0,32 0,20 0,18 0,30 0,12
BQI 0,68 0,67 0,61 0,59 0,59 0,51 0,51 0,69 0,49
Tot i que no es tracta d’una anàlisi conclusiva, el BQI assenyala les platges de Sant Sebastià i la Barceloneta com
els espais més idonis. L’anàlisi revela també una disminució progressiva d’aquesta idoneïtat cap a llevant.
Addicionalment, l’índex BQI posa de manifest que les platges de Barcelona presenten una funció natural i de
protecció deficient.
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Càlcul de l’indicador BQI: aplicació a les platges de Barcelona
Aquests resultats depenen en gran mesura del valor assignat als coeficients que multipliquen cadascun dels índex
parcials i subíndex de l’equació. Consegüentment i d’acord amb l’estudi de Sardà et al. (2010), on s’estableix que
la funció recreativa suposa el 60% del total del BQI, el valor que actualment pren l’índex BQI a les platges de
Barcelona depèn principalment de l’actual percepció d’aquest espais com a entorns bàsicament de lleure i no com
a entorns naturals ni de protecció.
A banda, el contrast entre els valors que pren l’índex BQI a les platges de ponent i llevant fa encara més palès el
poc atractiu que ofereixen els espais litorals de llevant en front als de ponent. Aquesta problemàtica és fruit, entre
d’altres factors, de la mala accessibilitat amb transport públic i dels problemes de permeabilitat vertical a causa de
la falta de carrils bici i eixos cívics definits que connectin la ciutat amb el front litoral de llevant (veure els capítols
4,5 i 6 de la diagnosi).
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Càlcul de l’indicador BQI: aplicació a les platges de Barcelona
Tal i com s’ha fet notar a l’inici d’aquest apartat, l’índex de qualitat de les platges BQI no és únicament una eina de
gestió de platges, sinó que es tracta d’una potent eina de monitoratge que permet inclús comparar entre l’estat de
les platges barcelonines i les de diferents localitats.
A tall d’exemple, la següent taula mostra els valors de BQI per a platges del sector de la Selva marítima de la
província de Girona.
Platges del territori de la Selva marítima (Girona) L’avaluació preliminar del BQI que es presenta en
S’Abanell Lloret centre Tossa-Mar menuda aquesta taula posa de manifest que, globalment, les
0,73 0,68 0,69 platges de S’Abanell i de Lloret centre obtenen
RFI puntuacions similars a les de les platges de ponent
NFI 0,92 0,87 0,91 de Barcelona. Tanmateix, aquests resultats ens
PFI 0,48 0,61 1 alerten de que les platges de la Selva marítima
presenten una funció natural i de protecció força
BQI 0,67 0,68 0,81 millor que les de Barcelona.
Així doncs, el BQI ajuda a detectar ràpidament les debilitats i amenaces que pateixen les platges de Barcelona
així com a establir i prioritzar els plans d’actuació en aquests espais. Alhora, l’anàlisi comparativa entre els BQI de
platges de diferents localitats facilita enormement la tasca d’identificació de les principals fortaleses i la detecció
d’oportunitats.
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
04
DAFO de les platges de 
Barcelona
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
DAFO de les platges de Barcelona
A partir de l’avaluació dels indicadors de gestió, s’ha elaborat en termes d’un DAFO, una síntesi de les debilitats i 
fortaleses internes i de les amenaces i oportunitats externes que presenten les platges de Barcelona en la situació 
actual.
DEBILITATS
- Congestió de les platges en determinats períodes i horaris (sobretot a Sant Sebastià, Sant
Miquel i Barceloneta).
- Efectes associats a l’elevada freqüentació a les platges (4,7M usuaris 2016), que es
tradueixen en un augment en la generació de residus, més problemes d’inseguretat, etc.
- Elevada concentració d’usos al passeig marítim (e.g. ús de diferents “ginys”). Problemes de
convivència d’usos a determinats trams del passeig marítim especialment en punts discontinus o
més estrets.
- Augment d’usos a la làmina d’aigua que generen problemes de seguretat marítima 8detectats
per Capitania Marítima).
- Accés als espigons tot i la prohibició d’accedir-hi.
- El litoral de llevant de Barcelona és una franja de ciutat amb mala accessibilitat amb
transport públic, i presenta problemes de permeabilitat vertical a causa de la falta de carrils bici
i eixos cívics definits que connectin amb el front litoral.
- Serveis limitats fora de la temporada de banys mentre que l'ús del litoral és continu tot l’any
(per bé que amb diferent intensitat).
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
DAFO de les platges de Barcelona
DEBILITATS
- Impacte de l’oci nocturn sobre els ecosistemes litorals i la contaminació marina.
- Contaminació dels fons marins.
- La neteja dels fons marins es fa amb voluntaris.
- Presència d’activitats econòmiques il·legals: manters, llauners, massatges, etc.
- Poca vinculació del territori i la població amb les activitats marítimes i/o nàutiques.
- Les platges són poc percebudes pel ciutadà com un espai natural.
- Poca visibilitat del Centre de la Platja i desconeixement de les activitats que promou.
- Desconeixement per part de la ciutadania de l’existència d’un centre d’investigació de referència
en Ciències del Mar (ICM).
- Manca una ordenança del litoral.
- Manca la definició del model o models de platja que vol la ciutat.
- Multitud d’agents que intervenen al litoral. Coordinació poc empoderada.
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
DAFO de les platges de Barcelona
AMENACES
- Conflictivitat social en augment. Els interessos socials dels residents no casen amb el turístics.
- La nova Llei de Costes considera el turisme com a un element d’interès general i l’inclou com
a ús permès dins el Domini Públic Marítim Terrestre.
- Les pèrdues de sediment que pateixen les platges especialment per la seva zona més interna
(zona crítica per a mantenir una platja seca funcional), així com la seva pràcticament nul·la
capacitat recuperació de forma natural, posen en risc permanent aquesta zona de la platja
(ocupada per el passeig i altres infraestructures fixes o temporals) i requereixen constantment
d’intervencions de manteniment..
- Contaminació en episodis puntuals de pluja torrencial (el litoral de la ciutat és el medi
receptor d’una conca àmplia) per bé que s’ha reduït molt gràcies al PECLAB.
- Episodis de proliferació de meduses i fitoplàncton tòxic que requereixen de mesures ad hoc.
- Efectes del canvi climàtic al litoral i augment de l’ús de l’espai com a mesura del Pla d’adaptació
al canvi climàtic.
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
DAFO de les platges de Barcelona
FORTALESES
- Gaudi gratuït i lliure de les platges. Espai obert amb baixa densitat d’ocupació en moments
determinats.
- Diversitat d’usos i d’usuaris al llarg del litoral i al llarg de l’any.
- Espai públic vital i de qualitat, la platja i els seus espais adjacents són espais d’atracció de
població i usuaris, adequats per realitzar-hi activitats esportives i lúdiques per la seva longitud,
continuïtat i poc pendent. Increment de l’ús de la bicicleta.
- Gran diversitat i riquesa de recursos turístics, oferta variada de platges amb diferents
activitats tot l’any.
- Espai de lleure complementari, en el qual es poden celebrar manifestacions festives o
culturals amb menor afectació a la mobilitat i a la vida ordinària de la ciutat.
- Teixit empresarial fort i marca Barcelona consolidada a nivell internacional.
- Bona accessibilitat en transport públic a la zona de platges de la Barceloneta i Port Vell.
- Ampli llegat històric relacionat amb el mar que doten de valor nombrosos espais.
- Existència del Pla de Gestió del Litoral de Barcelona (PGIL). Model únic a nivell estatal de
gestió litoral. Incorporació d’un equip especialitzat en gestió de zones costaneres.
- Espai amb potencial mitigador dels efectes del canvi climàtic.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
DAFO de les platges de Barcelona
OPORTUNITATS
- Ús de les platges com a espai d’activitats comunitàries durant la temporada d’hivern.
- Existència de diverses entitats al litoral que fan activitats vinculades amb el mar, cal coordinar-
les, visibilitzar-les i comunicar-les millor.
- Potenciar els eixos cívics muntanya-mar per millorar la permeabilitat de la ciutat cap al litoral,
especialment per potenciar l’ús del metro per arribar a les platges.
- Oportunitat de completar el passeig marítim de llevant incorporant criteris ambientals,
mesures d’adaptació al canvi climàtic, renaturalització dels espais públics, etc.
- Taula de Platges: oportunitat per unificar el discurs entre tots els agents que treballen en la
gestió de les platges.
- Gestió del litoral integrat amb la gestió de la ciutat. Incloure les platges en les polítiques
públiques de naturalització de centres urbans i la creació de serveis amb cobeneficis per les
persones i el medi ambient.
- Oportunitat d’establir a nivell de l’Ajuntament una estructura estable per gestionar el litoral
de forma integrada i transversal.
- Capacitat de protecció d’algunes espècies vulnerables.
- Potencial de generació solar i aprofitament dels recursos energètics marins.
- Activitats socioeconòmiques del litoral. Oportunitat per a dinamitzar l’economia social i
arrelada en l’àmbit nàutic i marítim.
- Oportunitat d’apropar el mar als ciutadans promovent els seus valors naturals, socials i
patrimonials.
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
05
La Taula municipal de 
platges
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Taula municipal de platges
A finals del 2017 el Comissionat d’Ecologia va proposar la creació de la Taula Municipal de Platges com a fòrum
municipal intern per repensar el model de gestió actual de les platges de Barcelona, tenint en compte que la seva
capacitat de càrrega està arribant al límit. La Taula municipal de platges té els objectius concrets de:
 Elaborar un Pla d’Acció de les Platges per al 2018 de forma consensuada amb tots els agents que
intervenen en la gestió de les platges que permeti iniciar un camí per aconseguir una situació òptima de les
platges.
 Establir unes accions estratègiques a llarg termini que consolidin la gestió futura de les platges de la
ciutat.
La Taula municipal de platges s’emmarca dins de l’activitat de gestió del litoral de l’Ajuntament de Barcelona sota
el paraigües del Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat i acull tots els operadors que intervenen en la
gestió operativa de les platges de Barcelona. La taula s’estructura en els grups de treball que es mostren en la
següent il·lustració.
Accessibilitat i  Seguretat i  Infraestructures 
connectivitat Salvament i Serveis Activitats Espai natural
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Taula municipal de platges
La primera edició d’aquestes jornades ha estat tot un èxit i a resultes de les sessions 
dels diferents grups de treball (accessibilitat i connectivitat, seguretat i salvament, 
infraestructures i serveis, activitats i espai natura), s’han aportat més de 90 propostes 
que permetran concretar un Pla d’Acció de Platges 2018 i enfortir la gestió municipal 
d’aquests espais.
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral