Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Anàlisi de riscos i resiliència litoral Juliol de 2018 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat Continguts 01. Conceptes generals: perill, vulnerabilitat i risc 02. Procedència dels perills 03. Perills d’origen antròpic 04. Perills d’origen natural 05. La resiliència del litoral de Barcelona 2 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 01 Conceptes generals 3 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 01. Conceptes generals: perill, vulnerabilitat i risc • Perill es pot definir com la freqüència i intensitat (o magnitud) amb la que un determinat fenomen natural o antròpic impacta en un espai determinat. • Per vulnerabilitat, s’entén la predisposició intrínseca d’un sistema (subjecte, grup, element físic, ecosistema, etc.) a ser afectat per un perill. • Risc és la resultant de considerar el perill i la vulnerabilitat, valorant com cada sistema es veu afectat per un perill determinat. Risc = Perill x Vulnerabilitat 4 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 02 Procedència dels perills 5 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 02. Procedència dels perills • Perills d’origen antròpic són aquells perills relacionats amb l’activitat humana – Inundabilitat fluvial – Incendis forestals – Accident industria química – Accident de transport matèries perilloses – Accident a la xarxa de transport per canonada – Accident radiològic – Accident aeronàutic – Fallades o aturades a les principals infraestructures • Perills d’origen natural  són aquells perills que no estan provocats directament per les persones, sinó per factors naturals com els marítims o els meteorològics. Aquests, donen lloc a successos extrems de caràcter excepcional i poden originar situacions de perill. – Increment del nivell del mar – Temporals marítims – Onades de calor 6 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03 Perills d’origen antròpic 7 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.0 Metodologia emprada 1. Identificació de les infraestructures, serveis i activitats a analitzar 2. Valoració del Perill identificació i valoració dels perills naturals i tecnològics 3. Valoració de la Vulnerabilitat  identificació del grau d’afectació d’un perill (o esdeveniment) sobre cadascuna de les infraestructures i serveis 4. Valoració del Risc Risc = Perill x Vulnerabilitat 5. Matriu d’interdependències  primera aproximació del grau de dependència entre les diferents infraestructures, serveis i activitats. 6. Determinació dels riscos de major impacte 7. Avaluació dels impactes directes del risc químic 8. Avaluació dels impactes directes del transport de mercaderies perilloses (MMPP) 8 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.1 Infraestructures, serveis i activitats En les matrius es valoren les infraestructures i serveis agrupats pels diferents temes (energia, aigua, residus, telecomunicacions, transport), les polaritats i els PAES. energia aigua residus telecom transport polaritats En les diferents matrius es valora el perill, vulnerabilitat, risc i interdependències de les infraestructures físiques i derivat d’això es valora com afecta al servei o activitat associada. En el cas que només es considerin serveis s'especifica com a tal. 9 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Generació electricitat Transport electricitat Distribució electricitat Transport de gas natural Distribució de gas natural Transport hidrocarburs Distribució d'hidrocarburs Generació i distribució de fred i calor Extracció d'aigua (pous industrials privats) Dessalinitzadora Potabilitzadores Transport d'aigua Distribució d'aigua Clavegueram, desguàs i rieres Tractament d'aigua residual Servei de recollida de residus Tractament de residus (Ecoparc, gestors) Radiocomunicació Telecomunicacions banda ampla i telefonia Telecomunicacions mòbils Xarxa bàsica estructurant Xarxa bàsica secundària Xarxa bàsica local Servei de transport  viari públic i privat Transport  ferroviari de passatgers Servei de transport mercaderies viari Transport mercaderies ferroviari Seguretat viària: semàfors, il∙luminació Aeroport Port Mercabarna Fira Biopol PAEs Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.2 Perills Inundabilitat fluvial Incendi forestal Indústria química Transport MMPP Transport canonades Aeronàutic També s’analitzat el radiològic i altres fallades o aturades de les principals infraestructures: elèctriques, gas, transport, etc. 10 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.2 Matriu de perill Perill energia aigua residus telecom transport polaritats Inexistent Baix Mig Alt PERILL ( inexistent=0 / baix=1 / mig=2 / alt=3 ) Perill d'inundació Perill d'incendis forestals Perill químic en establiments industrials Perill transport substàncies perilloses Perill transport per canonades Perill radiològic Perill aeronàutic PERILL D'INCIDENT ( inexistent=0 / baix=1 / mig=2 / alt=3 ) Perill fallada de la xarxa de transport elèctric Perill fallada a la xarxa de transport de gas Perill fallada al sistema de transport d'hidrocarburs Perill fallada  a la xarxa de transport d'aigua Perill tall telecomunicacions (*) Perill tall al viari estructurant Perill tall vies comunicació ferroviària Perill aturada funcionament port Perill aturada funcionament aeroport 11 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Generació electricitat Transport electricitat Distribució electricitat Transport de gas natural Distribució de gas natural Transport hidrocarburs Distribució d'hidrocarburs Generació i distribució de fred i calor Extracció d'aigua (pous industrials privats) Dessalinitzadora Potabilitzadores Transport d'aigua Distribució d'aigua Clavegueram, desguàs i rieres Tractament d'aigua residual Servei de recollida de residus Tractament de residus (Ecoparc, gestors) Radiocomunicació Telecomunicacions banda ampla i telefonia Telecomunicacions mòbils Xarxa bàsica estructurant Xarxa bàsica secundària Xarxa bàsica local Servei de transport  viari públic i privat Transport  ferroviari de passatgers Servei de transport mercaderies viari Transport mercaderies ferroviari Seguretat viària: semàfors, il∙luminació Aeroport Port Mercabarna Fira Biopol PAEs Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.3 Matriu de vulnerabilitat Vulnerabilitat energia aigua residus telecom transport polaritats Inexistent / No afecta Baix Mig Alt VULNERABILITAT ( no afecta=0 / baix=1 / mig=2 / alt=3 ) Vulnerabilitat a inundació Vulnerabilitat d'incendis forestals Vulnerabilitat química en establiments industrials Vulnerabilitat transport substàncies perilloses Vulnerabilitat transport per canonades Vulnerabilitat radiològica Vulnerabilitat aeronàutica VULNERABILITAT DE L'INCIDENT ( no afecta=0 / baix=1 / mig=2 / alt=3 ) Vulnerabilitat fallada de la xarxa de transport elèctric Vulnerabilitat fallada a la xarxa de transport de gas Vulnerabilitat fallada al sistema de transport d'hidrocarburs Vulnerabilitat fallada  a la xarxa de transport d'aigua Vulnerabilitat tall telecomunicacions (*) Vulnerabilitat tall al viari estructurant Vulnerabilitat tall vies comunicació ferroviària Vulnerabilitat aturada funcionament port Vulnerabilitat aturada funcionament aeroport 12 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Generació electricitat Transport electricitat Distribució electricitat Transport de gas natural Distribució de gas natural Transport hidrocarburs Distribució d'hidrocarburs (serveis) Generació i distribució de fred i calor Extracció d'aigua (pous industrials privats) Dessalinitzadora Potabilitzadores Transport d'aigua Distribució d'aigua Clavegueram, desguàs i rieres Tractament d'aigua residual Servei de recollida de residus Tractament de residus (Ecoparc, gestors) Radiocomunicació Telecomunicacions banda ampla i telefonia Telecomunicacions mòbils Xarxa bàsica estructurant Xarxa bàsica secundària Xarxa bàsica local Servei de transport  viari públic i privat Transport  ferroviari de passatgers Servei de transport mercaderies viari Transport mercaderies ferroviari Seguretat viària (semàfors, il∙luminació) Aeroport Port Mercabarna Fira Biopol PAEs Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.4 Matriu de de risc Risc energia aigua residus telecom transport polaritats Inexistent /No afecta Baix Mig Alt RISC ( inexistent=0 / baix=1 / mig=2 / alt=3 ) Risc d'inundació Risc d'incendis forestals Risc químic en establiments industrials Risc transport substàncies perilloses Risc transport per canonades Risc radiològic Risc aeronàutic RISC DE L'INCIDENT ( no afecta=0 / baix=1 / mig=2 / alt=3 ) Risc fallada de la xarxa de transport elèctric Risc fallada a la xarxa de transport de gas Risc fallada al sistema de transport d'hidrocarburs Risc fallada  a la xarxa de transport d'aigua Risc tall telecomunicacions (*) Risc tall al viari estructurant Risc tall vies comunicació ferroviària Risc aturada funcionament port Risc aturada funcionament aeroport 13 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Generació electricitat Transport electricitat Distribució electricitat Transport de gas natural Distribució de gas natural Transport hidrocarburs Distribució d'hidrocarburs Generació i distribució de fred i calor Extracció d'aigua (pous industrials privats) Dessalinitzadora Potabilitzadores Transport d'aigua Distribució d'aigua Clavegueram, desguàs i rieres Tractament d'aigua residual Servei de recollida de residus Tractament de residus (Ecoparc, gestors) Radiocomunicació Telecomunicacions banda ampla i telefonia Telecomunicacions mòbils Xarxa bàsica estructurant Xarxa bàsica secundària Xarxa bàsica local Servei de transport viari públic i privat Transport  ferroviari de passatgers Servei de transport mercaderies viari Transport mercaderies ferroviari Seguretat viària (semàfors, il∙luminació) Aeroport Port Mercabarna Fira Biopol PAEs Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.5 Riscos de major incidència. Primera aproximació efecte cascada 14 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.6 Determinació dels riscos de major impacte Objectius • Anàlisi de les situacions més crítiques • Fer anàlisi individual de risc cas per cas (empresa per empresa en cas de risc químic i en funció de la ubicació de l’accident en el cas del transport de MMPP) • Veure localment afectacions a infraestructures i serveis Aproximacions • S’han buscat els escenaris més crítics a nivell de risc químic i transport de MMPP a través de 2 aproximacions: – Anàlisi risc  Escenaris de major afectació a infraestructures i serveis – Efecte dominó  Escenaris que afecten a més empreses 15 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.6 Determinació dels riscos de major impacte • Mateixa agrupació d’incidents per risc químic i transport de MMPP – Foc i explosió • incendi toll, dard foc, flamarada, bola foc • explosió, explosió no confinada – Tòxic • núvol tòxic, dispersió tòxica – Inflamable • núvol inflamable • Cada incident tindrà la seva àrea d'influència en funció de la matèria accidentada o el tipus de transport 16 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: criteris PLASEQCAT - Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (actualització desembre 2015) Annex XII-Sectors de risc (dades actualitzades a juny 2014) Demarcació Barcelona > Sector de risc Baix Llobregat-Barcelonès Indústries Nivell Alt 17 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: indústries de nivell alt 18 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenaris accidentals • Categoria 1. Únicament danys dins la instal·lació • Categoria 2. Danys dins la instal·lació i també repercussions exteriors lleus o bé afectació al medi ambient en zones limitades Defineixen zones de planificació • Categoria 3. Afecta medi ambient zones extenses, té danys exterior materials greus i pot causar efectes en la mateixa indústria o indústries confrontades – Tipus 3A. Vies de comunicació adjacents en el mateix polígon industrial – Tipus 3B. Afecta entorn immediat i vies de comunicació principals – Tipus 3C. Afecta a nuclis urbans propers 19 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: zones de planificació exterior • Zona d’intervenció (ZI): és la zona en la què les conseqüències dels accidents produeixen un nivell de danys que justifica l’aplicació immediata de mesures de protecció. En principi, dins de la zona d’intervenció tota la població pot patir danys com a conseqüència de l’accident, en absència de mesures d’autoprotecció. • Zona d’alerta (ZA): és la zona en la què les conseqüències dels accidents provoquen efectes que, encara que perceptibles per la població, no justifiquen la intervenció, excepte per als grups crítics de població. Dels escenaris accidentals de major afectació es tria la Zona d’Intervenció màxima de cada grup d’incidents per cada empresa. 20 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenaris accidentals considerats 21 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenaris accidentals considerats 3 6 6 4 5 2 1 3 7 22 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenaris accidentals considerats 1. Dues benzineres en zona de risc de veure’s afectades pel Moll d’Inflamables 2. Tenir la regassificadora fa que un incident en moll d’inflamables pugui tenir repercussió directa en xarxa de transport i distribució de gas natural 3. Les infraestructures del cicle de l’aigua es veuen afectades per incidents en el triangle crític i en el polígon Pratenc 4. Afectació mitja de dues empreses químiques del triangle crític en el transport 5. Qualsevol afectació al Moll d’Inflamables i CLH té una afectació directa sobre el Port 6. Transport ferroviari de mercaderies i la xarxa bàsica local queden afectats per la majoria d’incidents 7. Els incidents en el Pratenc tenen alta afectació en elements naturals i equipaments 23 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: 4 àmbits crítics Àmbits crítics per afectació a infraestructures i serveis per risc químic Anàlisi de l’escenari més crític (major afectació) en cadascun dels àmbits 24 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenaris més crítics a cada àmbit ÀMBITS ESCENARI MÉS  CRÍTIC Triangle Crític efecte domino CLH afectació màxima Moll d’Inflamables efecte domino Incident tòxic Titan Pratenc 25 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: efecte dominó Moll d’Inflamables - Màxims Incident foc / explosió EFECTE DOMINO MÀXIM Incident tòxic Radis d’afectació máxima de tots els incidents Incident inflamable que es poden desencadenar 26 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari efecte dominó Moll d’Inflamables 27 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari efecte dominó Moll d’Inflamables • Elements més crítics afectats: generació d’energia cicles combinats, gas natural, xarxa ferroviària de mercaderies • En general, risc mig o baix, a excepció dels cicles combinats i la regassificadora i gasolineres 28 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: efecte dominó i incidents Triangle crític EFECTE DOMINO FOC‐EXPLOSIÓ INCIDENTS GENERATS EFECTE DOMINO  MÀXIM Radis d’afectació  Inici incident máxima de tots els  incidents que es  Empresa afectada poden desencadenar Incident foc / explosió Incident tòxic Incident inflamable 29 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari efecte dominó Triangle crític 30 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari efecte dominó Triangle crític • Malgrat la presència de nombroses empreses químiques, només es produeix un efecte dominó i no de forma molt evident. • S’ha considerat aquest escenari com el més crític d’aquest àmbit perquè afecta a més d’una empresa, però incidents puntuals en altres empreses poden tenir una àrea d’afectació major (que fins i tot podria arribar a afectar a Mercabarna). • L’element més vulnerable en aquest àmbit és el riu Llobregat. • La majoria d’afectacions es concentren o bé al ferroviari de mercaderies i el viari local o bé en l’eix d’infraestructures del costat de la llera del riu. La línia elèctrica aèria afectada té un ús residual. 31 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari incident tòxic TITAN 32 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari incident tòxic TITAN • Afectació territorial molt àmplia bloquejant el conjunt del polígon Pratenc, inclosos tots els accessos. • Alta afectació a elements vulnerables, elements naturals (riu Llobregat, reserves Delta, Parc Agrari), equipaments i fins i tot podent afectar a Mercabarna. • Afectació a infraestructures del cicle de l’aigua. 33 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari incident planta CLH 34 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.7 Risc químic: escenari incident planta CLH • Gran afectació a la Ronda Litoral, transport ferroviari de mercaderies i el Port 35 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport mercaderies perilloses (MMPP): punts crítics transport viari • Ronda Litoral C-31 • Ronda Litoral - Tren passatgers • Entrada Carrer 3 • Carrer A - Carrer 3 • Ronda Litoral - Passeig Zona Franca • Ronda Litoral - CLH 36 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: punts crítics transport ferroviari • Morrot • Ramal Morrot – CLH • Ramal Carrer 4 - Moll d'Inflamables • Ramal Carrer 4 - Triangle Crític 37 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: criteris Pla d’Actuació d’Emergència *Anàlisi per separat de transport Municipal per a Accidents en de mercaderies viari i ferroviari el Transport de Mercaderies Perilloses de Barcelona (actualització febrer 2010) Zones de Planificació de les principals substàncies (Zones d’Intervenció, ZI) • Màxims per cada tipus d’incident (Foc i Explosió, Tòxic, Inflamable) • Mercaderies més transportades 38 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: escenaris accidentals viaris 39 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: escenaris accidentals ferroviaris 40 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: escenaris acc. MMPP més transportades 41 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: matriu de risc 1 2 3 4 5 6 42 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: matriu de risc 1. La majoria d’accidents viaris afecten a la xarxa de transport de gas o productes petrolífers 2. La majoria de punts crítics estan situats sobre la Ronda Litoral per ser l’eix principal de transport viari de mercaderies, per tant està afectada transversalment per gairebé tots els escenaris considerats 3. De manera equivalent, el Ramal de Can Tunis de mercaderies es veu afectats per molts dels escenaris 4. Molts dels incidents poden tenir una afectació directa sobre el Port i els seus accessos 5. Vessaments tòxics en accidents ferroviaris poden tenir una incidència en el clavegueram 6. Ramal carrer 4 –triangle crític té una alta afectació a nivell viari i ferroviari 43 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: afectacions viari 44 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.8 Risc transport MMPP: afectacions ferroviari 45 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.9 Conclusions perills d’origen antròpic • S’ha acotat l’anàlisi del risc permetent identificar els elements afectats directament, però no s’ha valorat l’efecte cascada. • 4 àmbits crítics: Morrot, Moll d’Inflamables, Triangle Crític, polígon Pratenc. • Anàlisi de 3 tipus d’incidents: Foc i Explosió, Tòxic, Inflamable. • L’afectació més àmplia territorialment es produeix per incidents tòxics però la majoria d’infraestructures i serveis són menys vulnerables a aquests tipus d’incidents. • D’accidents en transport de mercaderies perilloses (tant viaris com ferroviaris) no s’esperen accidents amb efecte domino (un únic cas possible). 46 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 03.9 Conclusions perills d’origen antròpic • Qualsevol incident relacionat amb el risc químic o de mercaderies perilloses implica una afectació directa sobre la xarxa de transport (viària i ferroviària). • Les infraestructures de transport de combustibles també es veuen en general afectades per aquests tipus d’incidents. • Destacar l’efecte domino que es pot arribar a produir al Moll d’Inflamables, afectant a la totalitat d’empreses de risc alt i més (CTCC). • El Port com a principal polaritat afectada. Mercabarna i el Biopol són sensibles a alguns dels incidents. • Afectació a elements vulnerables: naturals i equipaments. • Incidents tòxics poden afectar a infraestructures del cicle de l’aigua. 47 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04 Perills d’origen natural 48 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.0 Canvi climàtic i inundació marítima • Les projeccions climàtiques indiquen que hi haurà un augment del nivell del mar i que els esdeveniments extrems seran més freqüents, pel que a part de l’augment de la cota d’inundació, es poden produir canvis morfològics a les platges i una major exposició de les infraestructures portuàries. 49 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.0 Canvi climàtic i inundació marítima • Pel que fa a les platges, és probable que augmenti el risc associat a la inundabilitat, que està directament relacionat amb la pujada del nivell del mar, a mitjans però sobretot a finals de segle. També molt probablement existeixi una variació en la morfologia de les platges, conseqüència dels canvis en les tendències de l’onatge i del propi increment de nivell del mar que faran variar els processos d’aportació i pèrdua de sediments de les platges i també la seva orientació. • En relació a les infraestructures portuàries, l’efecte del canvi climàtic pot tenir efectes en l’agitació interior dels ports i pot generar més episodis d’ultrapassament de les infraestructures. Tot i això, amb la finalització de les obres de defensa dels ports, que actualment s’estan definint, aquestes afeccions quedarien reduïdes. • El Pla Clima ha analitzat l’increment del nivell del mar per diferents escenaris de canvi climàtic i horitzons temporals. Cal considerar que en cap cas aquests increments suposarien la inundació de la zona del passeig en condicions normals d’onatge. En tots els casos, el retrocés que poden patir la majoria de platges en relació a la seva amplada mitjana com a conseqüència de l’increment mig del nivell del mar provocat pel canvi climàtic, s’ha de tenir en compte per la seva futura planificació. 50 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.0 Conceptes generals Increment extremal Increment potencial Increment permanent 51 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.1 Documents de referència Llibre verd de l’estat de la zona  costanera a Catalunya. CIIRC 2010 52 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.1 Documents de referència Increments  Escenari 1: pujada del Nivell Mig del Mar global de 0,50 m a 2100 permanent i  Representatiu d’un canvi climàtic moderat i associat a un escenari d’emissions mig‐baix (RCP4.5). El seu valor  regionalitzat per a la costa catalana és de 0,46 m. potencial Escenari 2: pujada del Nivell Mig del Mar global de 0,85 m a 2100 Representatiu d’un canvi climàtic elevat i associat a l’escenari d’emissions RCP8.5, i prenent la cua superior de la  distribució de valors proposats. El seu valor regionalitzat per a la costa catalana és de 0,64 m. Escenari 3: pujada del Nivell Mig del Mar global de 2,00 m a 2100 És l’escenari més pessimista i conservador, basat en models semiempírics (Rahmstorf 2007). El fet de considerar  aquest escenari és degut a que existeixen noves preocupacions sobre l’estabilitat de les plaques de gel de  Groenlandia i l’antàrtida occidental. Tot i que la probabilitat d’aquest episodi és baixa, les fatals conseqüències que  podria produir fan que no sigui descartable. Escenari 4: extrapolació històrica de la tendència de llarg termini de la variable a 2040 Escenari 4.5 Escenari 8.5 (Escenari compromès) (Escenari passiu) Escenari pessimista Escenari Tendencial 2046‐2065 2081‐2100 2046‐2065 2081‐2100 2081‐2100 2040 Increment del nivell mig 0,25 0,46 0,25 0,64 2,00 1,00 Marea astronòmica  0,21 0,21 0,21 0,21 0,21 0,21 Marea meteorològica (T50) 0,48 0,48 0,48 0,48 0,48 0,48 0,94 1,15 0,94 1,33 2,69 1,69 53 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.1 Documents de referència Increment extremal Increment nivell del mar (m) Escenari 1 (4.5) 3,1 Escenari 2 (8.5) 3,5 Escenari pessimista 4,6 Escenari tendencial 2,6 54 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.1 Documents de referència • Realitza una projecció dels temporals i  estudia en detall el seu efecte sobre  les platges de Gavà i Barceloneta i  sobre els ports Olímpic, Fòrum i el de  Badalona • Analitza les erosions i les inundacions  produïdes per aquests temporals  55 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.1 Documents de referència 56 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.1 Documents de referència Llibre verd de l’estat de la zona  costanera a Catalunya. CIIRC 2010 Remunta (m) Mitjana anual T10 T100 Sant Sebastià/Sant Miquel 0,8 2,1 2,5 Barceloneta/Somorrostro 0,5 1,5 1,8 Nova Icària 0,8 2,3 2,7 Bogatell 0,7 2,0 2,3 Mar Bella 0,6 1,6 1,9 Nova Mar Bella 1,6 4,2 5,0 Llevant 0,8 2,3 2,7 Mitjana 0,8 2,3 2,7 57 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.2 Perill 58 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.2 Perill Platja de Sant Sebastià Platja de La Barceloneta Algunes platges com  la de Sant Sebastià  poden arribar quasi a  desaparèixer en el  pitjor dels escenaris,  mentre que en els altres, poden patir reduccions d’entre el  30 i el 46%. Cal  assenyalar que les  platges de Barcelona  es troben encaixades i  que, en cas que es  volgués mantenir la  superfície útil actual  de les platges,  s’haurien de  desplaçar elements cap a la ciutat, cosa  que es podria arribar  a plantejar en les  platges de llevant.  59 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.2 Perill Platja de Bogatell Platja de La Nova Mar Bella En les platges de  ponent, on darrera d’aquests elements estàtics trobem ja carrers o inclús edificacions, la pèrdua de superfície de platja útil resulta inevitable.  Les mesures  d’adaptació al canvi climàtic hauran d’anar  encaminades en  aquest cas a reduir els  efectes de l’onatge,  introduint nous  elements de  protecció passiva o  l’elevació de la cota  de passeig. 60 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.2 Perill Temporals marítims T100  +3,39 m Actual Temporals marítims T10    +2,99 m Continuïtat de la làmina d’aigua  per sota de la cota del nivell del  RCP 4.5 2100 mar + S’eliminen les zones que queden  resguardades darrera dic o murs + RCP 8.5 2100 Màxima afectació de 500 m (Pla  director Urbanístic de les Zones  Costaneres) Temporals marítims T100  +5,39 m Temporals marítims T10    +4,99 m Pessimista 2010 Increment nivell del mar    +2,00 m Tendencial 2040 Continuïtat de la làmina d’aigua  ESCENARI MÉS EXTREM per sota de la cota del nivell del  POC PROBABLE mar 61 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.3 Vulnerabilitat de les infraestructures incr nivell mar temporals marítims Increment del nivell del mar Grans centrals de generació Línies AT aèries Línies AT Soterrades Impacte permanent (excepte quan es parla del nivell potencial)  Xarxa elèctrica Subestacions Convencionals Subestacions Soterrades Vulnerabilitat Alta quan hi ha afectació. Subestacions Compactes TR Ext Subestacions Blindades ALTA: Impacte crític, hi ha afectació total, la infraestructura Energia Regasificadora Xarxa gas Gasoductes pot deixar de funcionar i caldrà replantejar‐la. Xarxa distribució de gas AP ERM's Planta CLH D. Petroli Oleoductes Benzineres DHC Planta DHC Temporals marítims Xarxa DHC Diversos serveis Galeries de serveis Telecomunicacions Torres de telecomunicacions No es valora el possible arrossegament Mateix criteri que la Potabilitzadores Potable Dessalinitzadora vulnerabilitat per inundació per nivell‐calat. Xarxa d'aigua potable Dipòsits ATLL Xarxa regenerada EDAR El Prat ALTA: Afectació segura al servei. El servei es col∙lapsa Regenerada Barrera intrusió salina (xarxa) Barrera intrusió salina (pous) Depuradores i Regenerada MITJA: Possible afectació al servei. El servei s’interromp Aigua Xarxa sanejament en alta Estacions bombament Sanejament/pluvials Col∙lectors interceptors BAIXA: El servei queda afectat però segueix funcionant Dipòsits anti‐DSU Sobreeixidors Emissaris submarins Basses laminació pluvials Freàtica Xarxa principal Pous d'extracció Plantes Plantes tractament residus municipals Residus Neteja Equips tècnics de neteja Recollida pneumàtica Recollida pneumàtica plantes Recollida pneumàtica xarxa Xarxa bàsica estructurant Viari Xarxa bàsica secundària Xarxa bàsica local Transport Xarxa ferroviaria en superfície Estacions ferroviaries en superfície Ferroviari Xarxa ferroviaria soterrada Estacions ferroviaries soterrades Estacions ferroviaries soterrades (sortides) Aeroport Port Estratègics Mercabarna Platges Equipaments 62 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.4 Risc de les infraestructures – Increment del nivell del mar (CC) Mapa infraestructures en risc alt escenari pessimista 2100 Afectacions més rellevants • Aeroport  • 18% de la superfície en risc alt. Les pistes no estarien  afectades per aquest nivell directament • 29% de la superfície en risc • Platges • 8 platges afectades • 30% de les platges afectades amb risc alt Perill per l’increment del  nivell del mar i afectació a  l’aeroport en l’escenari de  canvi climàtic 63 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.4 Risc de les infraestructures – Increment del nivell del mar (CC) Mapa infraestructures en risc alt escenari pessimista 2100 Perill per l’increment del  nivell del mar i afectació a  l’equip tècnic de neteja  situat al Parc dels Auditoris  en l’escenari de canvi  climàtic Altres afectacions • Xarxa sanejament, principalment fora de Barcelona (7,5 km i 28 sobreeixidors), i només en l’entorn més proper a Barcelona hi ha la possible afectació de 8 sobreeixidors. Cal contrastar cota sobreeixidors per veure si estan realment afectats • 1 equip de neteja a l’àmbit del Parc dels Auditoris • Xarxa viaria estructurant i xarxa ferroviària a l’entorn de Castelldefels i per tant amb Perill per l’increment del  nivell del mar i afectació a  poca incidència directa sobre Barcelona infraestructures viàries i  • 1 km de línies elèctriques, tot i que segurament estan preparades i per tant no ferroviària a l’entorn de  Castelldefels afectades ja que principalment corresponen a perforacions dirigides per creuar el Besòs i el Llobregat • Potencial afectació d’un 5% de la superfície del Port tot i que pot ser fruit de imprecisions en el model, desfasament del model 3D o zones en transformació i construcció. 64 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.5 Risc de les infraestructures – Temporals marítims (actual) Mapa valoració del risc‐ situació actual Afectacions més rellevants • Platges • 8 platges afectades • 81% de les platges afectada • 7 platges amb més del 80% de la superfície afectada Altres afectacions • Xarxa sanejament, principalment fora de Barcelona (8,5 km i 36 sobreeixidors), i només en l’entorn més proper a Barcelona hi ha la possible afectació de 8 sobreeixidors i cap al municipi de Barcelona. Cal contrastar cota sobreeixidors per veure si estan realment afectats • Xarxa viaria estructurant i xarxa ferroviària a l’entorn de Castelldefels i per tant amb poca incidència directa sobre Barcelona • Potencial afectació d’un 2,5% de la superfície del Port tot i que pot ser fruit de imprecisions en el model, desfasament del model 3D o zones en transformació i construcció. 65 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.5 Risc de les infraestructures – Temporals marítims (comparativa) Mapa valoració del risc‐ situació actual Mapa valoració del risc‐ escenari pessimista 2100 66 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.5 Risc de les infraestructures – Temporals marítims (CC) Mapa valoració del risc‐ escenari pessimista 2100 Afectacions més rellevants • Més afectació a les platges (gairebé el 100% de la superfície) • 2 sobreeixidors a l’àmbit de Barcelona Extracte mapa  Altres afectacions infraestructures en risc  • Major afectació a la xarxa alt escenari pessimista  2100 sanejament, fora de Barcelona (+13 km i +22 sobreeixidors), • Més afectació a la xarxa viaria estructurant i xarxa ferroviària a l’entorn de Castelldefels i Besòs Extracte mapa  • Potencial afectació a la SE de infraestructures en Badalona i les galeries però amb risc risc baix escenari  baix. pessimista 2100 67 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.6 Onades de calor • L’anàlisi de temperatures mínimes que s’ha fet en el marc de l’estudi de les onades de calor en el Pla Clima mostra resultats rellevants per al litoral. S’han analitzat les nits tropicals (temperatura mínima > 20 ºC), les nits tòrrides (temperatura mínima > 25 ºC) i les nits càlides (temperatura mínima > 23 ºC). • El comportament territorial de tots aquests paràmetres és el contrari que les temperatures màximes, ja que durant la nit, les zones que tenen unes temperatures més elevades es situen a la zona litoral, mentre que durant el dia és l’àmbit que té unes temperatures més moderades. 68 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.6 Onades de calor - Nits tropicals TN>20ºC SITUACIÓ ACTUAL: • La mitjana observada a Barcelona  durant el període 1971‐2000 de nits  amb TN > 20 ºC és de 37,8 dies per  any. El valor de control és de 53 dies. • A la nit, el patró és a l’inversa que  durant el dia. Les temperatures més  elevades es situen a la franja costera.  • Al litoral hi ha valors de més de 70  nits tropicals a l’any. Mentre que a la  zona més propera a Collserola estan  al voltant dels 15 dies. 69 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.6 Onades de calor - Nits tropicals TN>20ºC Increment de les nits tropicals a finals de segle sota l’escenari compromès (esq) i l’escenari passiu (dreta) Segons els models emprats pel SMC, actualment tenim unes 53 nits tropicals a l’any a Barcelona (la dada observada ens  mostra una mitjana de 38 nits a l’any). Amb les projeccions s’estima que tinguem màxims superiors a 1 mes sota  l’escenari compromès (RCP4.5) a pràcticament tota Barcelona. Els augments màxims són de 45 nits tropicals sota  l’escenari compromès (RCP4.5) i de 74 nits sota l’escenari passiu (RCP8.5) a l’àmbit de Diagonal Mar i el Front Marítim  del Poblenou, Poblenou i el barri del Besós i el Maresme. Els menors increment són de 20 nits tropicals sota l’escenari  RCP4.5 i de 51 nits sota l’escenari RCP8.5 a la zona de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Font: representació feta per Barcelona Regional a partir de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya 70 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.6 Onades de calor - Nits tòrrides TN>25ºC SITUACIÓ ACTUAL: • La mitjana observada a Barcelona  durant el període 1971‐2000 de nits  amb TN > 25 ºC és de 0,7 dies per any.  • Nits amb valors de calor molt  extremes.  • Al litoral hi ha valors màxims de 9 nits  tòrrides per any. Mentre que a la zona  més propera a Collserola estan al  voltant dels 0,5 nits. 71 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.6 Onades de calor - Nits tòrrides TN>25ºC Increment de les nits tòrrides a finals de segle sota l’escenari compromès (esq) i l’escenari passiu (dreta) Les nits tòrrides, les que tenen una temperatura mínima > 25 ºC, també tenen en el futur un increment destacat, potser no tant pel nombre d’increment de nits, sinó per les molèsties que poden generar a la població en el període de descans. La dada observada de nits tòrrides és de 0,7 nits a l’any, mentre que els models mostren una mitjana de 1,6 nits a l’any. Les projeccions climàtiques preveuen increments màxims de 15 nits tòrrides sota l’escenari RCP4.5 i de gairebé 35 nits tòrrides sota l’escenari  RCP8.5 a el Poble Sec i la Marina del Prat Vermell. En canvi, barris com Torre Baró o Ciutat Meridiana per exemple no presenten pràcticament canvis sota cap escenari respecte aquesta variable. Font: representació feta per Barcelona Regional a partir de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya 72 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.6 Onades de calor - Nits càlides TN>23ºC Increment de les nits tòrrides a finals de segle sota l’escenari compromès (esq) i l’escenari passiu (dreta) Finalment, l’estudi del SMC també ha inclòs l’anàlisi de les nits càlides, que s’ha definit com les nits amb temperatures superiors als 23 ºC. Aquest llindar de temperatura s’ha basat en un estudi del 2015 realitzat a Barcelona, en el qual es volien determinar a partir de quina temperatura es generen problemes a la població amb efectes sobre la salut. Actualment les nits càlides a Barcelona són aproximadament 6,6 dies a l’any, segons els models climàtics (la dada observada ens mostra una mitjana de 11,9 nits a l’any). A finals de segle, els increments màxims previstos pels models climàtics es produeixen als barris més litorals: Diagonal Mar i el Front Marítim de Poblenou, el Besós i el Maresme, el Gòtic, el Raval i la Barceloneta, entre d’altres. Sota l’escenari compromès (RCP4.5) es preveu un augment d’entre 30 i 34 nits càlides més. I sota l’escenari passiu (RCP8.5) hi ha un increment màxim de 62 nits càlides a Diagonal i el Front Marítim del Poblenou i el barri del Besós i el Maresme. Font: representació feta per Barcelona Regional a partir de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya 73 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.6 Onades de calor - Altes temperatures nocturnes al litoral Previsió nombre de nits anuals: • Nits tropicals (TN > 20ºC) 1971-2000  37,8 mitjana a Barcelona, 70 al litoral finals de segle  124-144 nits al litoral • Nits Tòrrides (TN > 25ºC) 1971-2000  0,7 mitjana a Barcelona, 9 al litoral finals de segle  24-44 al litoral • Nits càlides (TN > 23ºC) 1971-2000  0,6 mitjana a Barcelona, 25 al litoral finals de segle  55-87 al litoral Nits tropicals 1971-2000 74 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 04.7 Conclusions perills d’origen natural • Els resultats de l’estudi pronostiquen un augment del nivell del mar i de la freqüència e  intensitat dels temporals marítims, com a conseqüència del canvi climàtic. • L’augment del nivell del mar afectarà a les platges, produint una reducció del seu ample.  A llarg termini, s’espera que algunes de les platges com la de Sant Sebastià puguin  arribar a desaparèixer en el pitjor dels escenaris. D’altres poden veure’s reduïdes fins a  un 46% de la seva superfície actual. • Pel que fa a la vulnerabilitat de les infraestructures en front a temporals, s’observa que  les afectacions més rellevants es produeixen en les xarxes de sanejament, les xarxes  viàries, les estacions ferroviàries, el Port, les platges i els equipaments. • En quant a les onades de calor, l’anàlisi de temperatures que s’ha fet en el marc de  l’estudi mostra que la mitjana de nits tòrrides (temperatura superior a 25ªC) és de 0,7  dies a l’any. Mentre que les projeccions del model mostren un increment destacat entre  15 i 35 nits tòrrides segons barris. 75 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 05 La resiliència del litoral de Barcelona 76 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.01. Resiliència urbana a Barcelona La resiliència és la capacitat d’un sistema urbà de prevenir, resistir qualsevol perill o risc possible i recuperar-se'n. L’Ajuntament de Barcelona promou un model de resiliència que treballa per construir una ciutat amb més capacitat d’afrontar els reptes actuals i de futur, reduir-ne les vulnerabilitats i sobreposar-se als impactes de manera proactiva, a fi de garantir la qualitat de vida de la ciutadania. Objectius - Reduir les vulnerabilitats de la ciutat amb accions preventives que minimitzin l’impacte de les tensions que es poden donar, de manera que la ciutat sigui capaç de resistir-les mantenint les seves funcions essencials. - Proveir la ciutat dels mecanismes adequats per a la detecció i l'avaluació anticipada dels riscs que pugui necessitar gestionar. - Treballar per millorar la capacitat de resposta i minimitzar l’impacte i el temps de recuperació de la ciutat al seu estat original, o equivalent, davant de situacions de crisi. - Proporcionar informació útil i eines per donar suport al procés de presa de decisions - tan operatives com estratègiques - a escala global de ciutat. 77 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.01. Resiliència urbana a Barcelona En la gestió dels serveis urbans hi ha una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en el procés. Barcelona està treballant per construir les eines i les estructures organitzatives necessàries que permetin abordar la gestió de la ciutat de la manera transversal i intersectorial que la realitat urbana, que cada vegada és més complexa, requereix. Aquest procés, s'ha consolidat amb la creació del departament de Resiliència Urbana en l'organigrama municipal, dins de l’àrea d’Ecologia Urbana. (Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures) També es col·labora amb institucions internacionals que treballen en aquest àmbit amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi d'experiències per aportar la visió, l'experiència i el model desenvolupat per Barcelona. Alguns d'aquests organismes són: UN-Hàbitat, amb seu a Barcelona, mitjançant el programa "City Resilience Profiling Programme"; UNISDR, com a membres de la campanya "Making Cities Resilient", que ha reconegut la ciutat com a Role Model City for Infrastructures and Urban; el programa de les "100 Resilient Cities", promogut per la Rockefeller Foundation, o la xarxa de ciutats C40. 78 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.01. Resiliència urbana a Barcelona El model de resiliència urbana de Barcelona s’assenta sobre tres puntals que es corresponen amb les tres fases que componen el cicle de millora continuada per a la creació de resiliència: Fases Descripció de les fases La gestió dels La Central d’Operacions és la sala de control que assumeix un rol estratègic com a vèrtex de incidents, a través de la coordinació i comunicació en la gestió de les incidències i situacions crítiques que la ciutat afronta entre central d’operacions de els diferents agents i operadors que intervenen en la gestió dels serveis urbans. Gestiona les incidències l’espai públic i la detectades a l’espai públic per part de la ciutadania, la Guàrdia Urbana o altres serveis municipals, que coordinació amb la resta afecten els serveis d’Ecologia Urbana i que requereixen una acció i reparació urgent o una programació de centres de control de d’actuació. Funciona els 365 dies a l’any 24 hores al dia i té com a missió principal actuar amb celeritat la ciutat. davant les incidències i les emergències que es produeixen a la ciutat. L’anàlisi de la La Situation Room és una plataforma que permet visualitzar i gestionar la informació del funcionament informació, mitjançant de la ciutat en temps real a través dels diferents operadors que hi intervenen. De les dades creuades la plataforma de gestió entre tots els serveis municipals i de la resta dels sistemes urbans tan públics com privats, en surt una de la informació i anàlisi cartografia disposada en moltes capes. de resiliència. Mitjançant la visió integral de la ciutat es pot analitzar de manera conjunta la informació, compartint-la i aportant un coneixement de suport per a la pressa de decisions, tant en l’àmbit estratègic com operatiu. La reducció del risc, a Amb el propòsit de reduir la vulnerabilitat de la ciutat s’han creat les Taules de Resiliència. L’objectiu través de les taules de és disminuir la vulnerabilitat davant de riscos relacionats tant amb les infraestructures i serveis , com resiliència. amb els riscos naturals i antròpics que poden alterar la continuïtat funcional i la prestació dels serveis de la ciutat. Les Taules estan formades per equips de treball multidisciplinaris en els quals treballa personal tècnic de l’Ajuntament amb entitats no municipals, tant públiques com privades. Des del Departament de Resiliència es coordina de manera transversal els professionals i les entitats que participen en els projectes per tal de reduir les vulnerabilitats detectades. En total, més de 70 professionals i més de 20 entitats estan involucrades a les taules de resiliència. 79 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.01. Resiliència urbana a Barcelona Barcelona es troba en procés de la redacció de l’estratègia de resiliència de la ciutat, procés en el qual els elements relacionats amb la gestió i planificació del litoral prenen una rellevància important. El procediment de redacció d’aquest document té les següents fases: FASE 1: Avaluació preliminar de resiliència (PRA)  Diagnosi / Estat de l'art Percepcions sectorials Àrees de descobriment Versió final PRA / Pla de treball Fase 2 FASE 2: Elaboració de l'Estratègia 80 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.02. La resiliència del litoral de Barcelona Actualment el procés es troba en fase de definició de les percepcions en els diferents sectors de gestió municipal, moment en el que és clau disposar d’un contacte directe amb els responsables dels principals sectors afectats. L’objectiu principal de les reunions es conèixer de primera ma les inquietuds, problemàtiques actuals i emergents, projectes, estudis i actuacions que s’estan portant a terme, les que estan previstes i aquelles que es considera s’haurien d’impulsar per tal de reforçar la resiliència i la capacitat de Barcelona per fer front als reptes del futur. En el cas del litoral, al juny de 2018 es va realitzar una primera sessió de treball organitzada a través d’una entrevista amb un guió estructurat que pretén analitzar en profunditat les percepcions i valoracions dels responsables del litoral dels principals elements que conformen la ciutat de Barcelona. L’objectiu de la reunió va ser el d’establir sinèrgies entre el departament de resiliència urbana amb la coordinació de l’estratègia del litoral de la ciutat. Arrel de la reunió es va posar sobre la taula la informació disponible en relació a la vulnerabilitat i els riscos existents al litoral (es va lliurar una fitxa amb tota la informació sol·licitada al respecte: principals de les problemàtiques actuals i emergents, inquietuds, projectes, plans i estudis existents i que es preveuen dur a terme en els propers anys i un mapa d’actors), així com es van definir les vies de treball conjunt. Entre els acords de col·laboració destaca una propera reunió monogràfica sobre GIS (projecte Sitroom-dive) per aprofitar al màxim la informació disponible. 81 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.03. El Pla Clima i la resiliència del litoral de Barcelona El Pla Clima pretén ser una visió integradora de les mesures per fer front al canvi climàtic, que permeti assolir els objectius del nou Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima que ha signat l’Ajuntament de Barcelona. El Pla Clima té un horitzó temporal al 2030, i inclou objectius i mesures estratègiques curt termini (2018-2020) i a mig – llarg termini (2021-2030). Té 4 eixos estratègics: mitigació, adaptació/resiliència, justícia climàtica i impuls a l’acció ciutadana. El Pla Clima dona resposta als esdeveniments naturals i als efectes que el canvi climàtic pot tenir sobre la ciutat, incorporat dins del Pla de Resiliència de la ciutat que té com objectiu definir i donar resposta als impactes socials, econòmics, tecnològics i d’altra naturalesa que afecten a la ciutat de Barcelona. 82 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.03. El Pla Clima i la resiliència del litoral de Barcelona Actualment el pla es troba a la fase d’avaluació preliminar de resiliència, on es realitzarà la diagnosi de l’estat actual i s’identificaran els eixos principals per el desenvolupament de la estratègia de la ciutat. Tot i que les platges i el litoral conformen una línia d’acció dins del Pla Clima (Línia 11. Conservar el Mar), ara es vol identificar aspectes socioeconòmics lligats a les activitats que es desenvolupen al litoral com problemàtiques actuals i emergents, plans, propostes i projectes que s’han dut/es duran a terme. En aquest sentit bona part d’aquesta informació es pot trobar ja integrada a la diagnosi del present Pla Estratègic dels espais litorals de la ciutat. Per mes informació: http://lameva.barcelona.cat/barcelona-pel- clima/sites/default/files/documents/pla_clima_cat_maig_ok.pdf 83 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.03. El Pla Clima i la resiliència del litoral de Barcelona 84 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat 5.03. El Pla Clima i la resiliència del litoral de Barcelona 85 Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral