Pla estratègic
dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals de la diagnosi
Juliol de 2018
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01
Conclusions d’abast 
general
2
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Les Preliminars
dimensions de 
la maritimitat  La ciutat de Barcelona és una ciutat de mar. La percepció que la 
ciutadania té del litoral i l’ús que en fa actualment ha anat canviant 
al llarg del temps. De forma progressiva, la ciutat s’ha obert al mar 
sobretot de forma física, tanmateix encara manca incorporar en 
l’imaginari col·lectiu de tots els barcelonins i barcelonines, els 
atributs que la maritimitat contempla i fer de Barcelona una ciutat 
autènticament marítima. 
 Hi ha multiplicitat d’agents implicats en la gestió del litoral i una 
elevada complexitat en la gestió administrativa de les zones 
integrades dins del domini públic marítmoterrestre. Existeix el Pla 
Plataforma del zoo de Gestió Integrada del Litoral (PGIL) per a la gestió de les platges; 
marí, espai pendent tot i així, hi ha encara una dificultat en la coordinació 
de desenvolupar interadministrativa i intradministrativa, així com també entre els 
actors públics i els privats pel que fa a la gestió i l’ús del litoral.
 En l’anàlisi del planejament del litoral s’han detectat 
discrepàncies tant en la zona de domini públic maritimoterrestre
com en la zona de servei portuària.
3
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La gent
 El litoral de Barcelona, conformat per 11 barris, mostra un paisatge social divers, complex i dinàmic. És 
l’àmbit de la ciutat que més canvis demogràfics i socioeconòmics ha experimentat aquestes darreres dècades 
degut, en gran part, al procés de transformació urbanística iniciat a Ciutat Vella als anys 80 i la posterior 
transformació dels espais industrials cap a llevant de la ciutat. 
 Al litoral de Barcelona hi viuen poc més de 250.000 persones, és a dir, el 13% de la població empadronada 
a la ciutat i és el territori de la ciutat amb una major presència de població nouvinguda (el 29,5% de la població 
és de nacionalitat estrangera comparat amb el 16,6% de la població de Barcelona). En relació a l’estructura 
d’edats, el litoral presenta uns trets específics respecte la resta de la ciutat: major presència de població en 
edat adulta, base creixent de població menor de 15 anys i població poc envellida tret dels estrats 
superiors als 80 anys
El Besòs i el 
La Marina del Port Maresme
El Raval
St. Pere, Sta. 
El Barri Gòtic Caterina i la El Poblenou
El Poble Sec Ribera La Vila Diagonal Mar i el 
La Marina del Prat Olímpica del Front Marítim del 
Vermell Poblenou Poblenou
La Barceloneta
4
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La població flotant
 La població flotant de la ciutat té un impacte significatiu en alguns 
barris del litoral. El litoral i, especialment, Ciutat Vella concentra un 
elevat nombre d’icones turístiques i atractius de visita. Els seus 
barris experimenten una saturació que cal gestionar de forma 
específica. Cal destacar que tot i que diferents estudis han fet 
estimacions de la població flotant, manquen dades robustes sobre la 
població flotant existent a la ciutat i al litoral. 
 El gran volum de mobilitat generat per aquestes icones i aquests 
atractius de visita va acompanyat de problemes com la congestió
permanent per accedir-hi o les molèsties derivades de l'excés de 
visitants, com el soroll, la sobre-ocupació de l'espai públic o 
l’increment de la inseguretat ciutadana.
5
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
L’habitatge
 El mercat de l’habitatge presenta dinàmiques de naturalesa molt 
diversa al llarg dels diferents barris del litoral. La reactivació del 
mercat de l’habitatge aquest darrers anys, amb una pujada  
generalitzada de preus tant de lloguer com compravenda, està 
dificultant igual que a la resta de la ciutat l’accés a l’habitatge.
 El lloguer estacional i de vacances, que dóna resposta a una 
població flotant, sigui turística o estacional, entra en competència 
amb l’habitatge habitual i fa augmentar les dificultats d’accés a 
l’habitatge. L’esforç econòmic per poder accedir a un habitatge 
augmenta especialment en alguns barris de  Ciutat Vella i el 
Poblenou. 
 Els problemes de permanència i d’exclusió residencial es donen 
amb major intensitat als barris del litoral que a la resta de la 
ciutat. Tot i l’escassa informació de la qual es disposa, es pot 
afirmar que la població més vulnerable amb problemes per accedir o 
fer front al pagament  de l’habitatge i despeses associades no es 
redueix. 
6
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Distribució de l’impacte econòmic La dimensió econòmica
total per CCAE al litoral
 El front litoral es presenta com un espai d’oportunitats i un actiu
econòmic molt important per la ciutat. El litoral té una molt forta
capacitat d’atracció laboral, especialment per als barcelonins i
barcelonines, que ocupen el 56,7% de les ofertes de feina en aquest
espai. Concretament, un 28,2% venen del mateix litoral (dels tres
districtes) i un 28,5% de la resta de la ciutat.
 Segons l’estudi de l’Institut Cerdà, les activitats dels barris del litoral
generen de forma directa un total de 141.661 llocs de treball, un
17,5% del total de Barcelona, i un VAB de 8.135.871.738 d’euros.
Tanmateix, el salari mitjà de les activitats dels barris del litoral és
un 5% inferior a la de la resta de Barcelona (27.177 euros,
respecte els 28.649 de Barcelona). D’altra banda, si contemplem els
impactes directes, indirectes i induïts, l’impacte econòmic de les
Comerç  detall, exc. vehicles motor  i motocicletes
Serveis de menjar i begudes activitats al litoral augmenta fins al 16.114.714.288€, amb una
Construcció
Emmagatzematge i activitats afins transport generació total de 297.253 llocs de treball.
Activitats administratives oficina i auxiliars
Comerç  engròs i intermediaris, exc. vehicles motor  El model socioeconòmic es basa principalment en el sector
Activitats immobiliàries
Mediació financera, exc. assegurances i fons pensions serveis, sobretot el comerç a l’engròs, el comerç al detall, les
Serveis d'allotjament
Serveis informació i tecnologies de la informació activitats immobiliàries i els serveis de menjars i begudes.
Altres
7
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
L’economia blava i l’ESS
 L’efecte multiplicador de les d’activitats pròpiament marítimes és 
superior al de la resta d’activitats que actualment es desenvolupen 
en els espais litorals de la ciutat. Així:
 Per cada lloc de treball directe, generen 1,73 de manera indirecta i 
induïda en front al 1,10 de la mitjana del litoral.
 Per cada euro generat de manera directa, les activitats marítimes 
generen 1,17 de manera indirecta i induïda en front al 0,98 de la 
mitjana del litoral.
 Es detecta, doncs, l’oportunitat de potenciar el desenvolupament 
d’activitats pròpiament marítimes d’elevat efecte multiplicador sobre 
el VAB.
 En els barris litorals es localitzen 1.578 iniciatives d’Economia Social i 
Solidària (ESS) de diversa naturalesa, però molt poques (menys del 
1%) estan vinculades al sector de la nàutic. L’ESS és una oportunitat 
per al sector nàutic i marítim perquè permetria la creació d’una 
ocupació de qualitat, la revalorització i la promoció dels oficis mariners 
recuperant la memòria professional dels barris litorals com la 
Barceloneta, i la difusió i la promoció de la cultura marítima reivindicant 
el vincle dels barris litorals amb el mar.
8
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La Nàutica
 Barcelona compta amb unes condicions climàtiques i unes instal·lacions excepcionals per a la pràctica de la 
nàutica esportiva i de lleure. Tot i així no hi ha una cultura nàutica popular oberta a la tota la ciutadania. 
 L’oferta d’amarradors i d’equipaments dedicats a la reparació i manteniment d’embarcacions en la franja 
litoral de Barcelona està força diversificada, abraçant tots els segments, i distribuïda per instal·lacions seguint 
una certa especialització. 
 El Port Olímpic és la instal·lació nàutica que l’Ajuntament pot utilitzar com a punta de llança per a la 
implantació de noves polítiques lligades al litoral i a la maritimitat. 
 A excepció de la nova Marina Vela, o la possibilitat d’instal·lar una nova marina seca al Port Olímpic, no es 
preveuen a curt termini, més àrees de creixement pel que fa a l’oferta d’amarradors i serveis relacionats amb la 
nàutica. Tot i això, aquesta dotació es considera suficient per a desenvolupar molt més que ara la nàutica i 
les seves activitats complementàries. 
9
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La Nàutica
 L’oferta formativa, tant reglada com no reglada, en l’àmbit litoral és àmplia i variada. Les instal·lacions
nàutiques són un recurs específic i un actiu econòmic molt important per la ciutat. Tanmateix, la manca d’una
política de ciutat que promocioni i impulsi de manera coordinada totes les activitats nàutiques que es
desenvolupen al litoral, i posi en valor la singularitat de cada instal·lació, ha redundat en que actualment cada
centre desenvolupi la seva pròpia planificació i estratègia de forma individualitzada.
Reial Club  Reial Club 
Marítim Nàutic (RCN)
(RCM)
Marina  Port 
Barcelon Olímpic
a 92 Port Fòrum 
Barcelona Marina
Nàutic  Marina  One Ocean
Center Vela
Base Nàutica
10
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Morfologia, usos i activitats al litoral
 El 80 % (1323ha) de la superfície del litoral és espai lliure no edificat. Tanmateix, el 62% (824ha) d’aquest 
espai és restringit o presenta accés limitat i tan sols el 38% (499ha) d’aquest espai és realment espai públic 
efectiu. 
 Existeix un clar contrast entre les zones de llevant i ponent del litoral de la ciutat. Mentre que a ponent l’espai té 
un caràcter més urbà i concentra bona part dels atractius i elements de referencia del paisatge urbà de la 
ciutat, a llevant irromp un seu caràcter menys antropitzat amb potencial de renaturalització en alguns indrets.
11
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Morfologia, Usos i Activitats al litoral
 S’han identificat 10 àmbits d’espai públic al litoral classificats segons el teixit urbà, el tipus d’edificació de la 
façana a mar, les formalitzacions de l’espai públic i del passeig marítim, la relació amb el mar, la morfologia, la 
vegetació i els elements urbans i arquitectònics presents. Per a cadascun dels àmbits s’han valorat i identificat 
les necessitats d’intervenció per a la millora dels espais. Destaquen els àmbits de la Marina, Montjuïc i 
Tèrmiques com els espais amb una necessitat d’intervenció preferent.
ÀMBIT ENTORN CARÀCTER DE L´ESPAI PÚBLIC QUALITAT I ESTAT DE CONSERVACIÓ PERMEABILITAT I ACTIVITAT DE LES FAÇANES CONTINUÏTAT I LLEGIBILITAT RELACIÓ AMB EL MAR
1 MARINA 2,5 1,0 1,0 1,0 0,0 0,0
2 MONTJUÏC 2,0 1,0 1,0 0,0 0,0 1,0
3 MIRAMAR‐MOLL BARCELONA 3,5 3,5 3,5 2,0 1,0 0,5
4 COLOM‐MOLL DE LA FUSTA 4,0 3,0 3,5 2,5 2,5 4,0
5 BARCELONETA 4,0 3,5 3,0 3,0 2,5 3,0
6 VILA OLÍMPICA 3,0 3,0 3,0 1,0 2,5 4,0
7 POBLENOU 2,5 4,0 2,5 2,0 2,0 2,5
8 DIAGONAL MAR 4,0 3,5 3,5 1,0 2,0 3,5
9 FÒRUM 3,5 3,5 2,5 2,5 2,5 2,5
10 TÈRMIQUES 2,0 1,0 1,0 1,0 1,0 2,0
0 característica completament absent o absència de qualsevol tipus de valor o qualitat, problemes i punts crítics greus o nombrosos 0%
1 característica gairebé absent, gairebé total absència de valors i qualitats, elevat nombre de problemàtiques i punts crítics, alt potencial i necessitat d´intervenció 20%
2 característica present, presència de valors i qualitats però amb necessitats importants de millora, presència de problemàtiques i punts crítics, necessitat d'intervenció 40%
3 característica present, presència de valors i qualitats però amb necessitats de millora, presència de problemàtiques i punts crítics, necessitat d'intervenció mitjana 60%
4 elevada presència de valors i qualitats, potencialitat de petites millores, baixa necessitat d´intervenció 80%
5 alt nivell de qualitat, absència total de problemes i punts crítics, baixa o cap possibilitat o necessitat d´intervenció 100%
12
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La freqüentació del litoral
 Els espais litorals són un gran atractiu de ciutat. Anualment, 13 milions de persones visiten aquests espais 
fonamentalment per oci, esbarjo, turisme i per practicar esport, esdevenint una de les zones més visitades de 
tota la ciutat. Tanmateix, la naturalesa dels diferents espais que conformen el litoral promou un repartiment 
d’usuaris heterogeni que conflueix, sovint, en determinats punts del front litoral.
 L’esport és present a tots els àmbits litorals i esdevé un dels grans elements estructuradors d’aquest espai. 
El litoral té el potencial d’allotjar circuits lineals d’alt valor paisatgístic i ambiental ideals per a la pràctica de la 
bicicleta, el patinatge o la cursa. Existeix el risc però, de sobredotar l’espai d’oferta esportiva i no permetre 
altres usos que són propis del litoral. 
13
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La dotació d’equipaments
 El front litoral compta amb la presència d’una bona quantitat d’equipaments i centres relacionats amb el 
mar, la nàutica i el litoral. Tanmateix manca la col·laboració activa entre aquests equipaments que faciliti al 
ciutadà l’apropament al litoral i el reconeixement de la maritimitat en l’imaginari col·lectiu. 
 En relació amb la presència de grans equipaments, el litoral es divideix en dues grans àrees ben diferenciades: 
a ponent del Port Olímpic, una zona d´alta densitat d´equipaments; a llevant, una zona de baixa densitat.
Zona amb alta densitat de grans equipaments Zona amb baixa densitat de grans equipaments 
(56 de 72) (16 de 72)
14
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Ús irregular dels espais públics
 Les darreres enquestes de victimització identifiquen una creixent preocupació dels ciutadans i ciutadanes
de Barcelona per temes d’inseguretat i delinqüència a la ciutat. A grans trets, hi ha la percepció entre la
ciutadania que la delinqüència ha augmentat i que els agents de seguretat actual resulten insuficients.
 El mapa de la por 2017 mostra el
districte de Ciutat Vella amb l’índex
més alt de la ciutat, seguit per Nou
Barris i els altres dos districtes litorals
(Sant Martí i sants Montjuïc).
 Des de l’estiu de 2015 s’ha
incrementat la demanda
d’actuacions policials relacionades
amb el tràfic i el consum de drogues
a Ciutat Vella i en particular al barri del
Raval.
 La venda irregular a la via pública
(manters, llauners, etc.) també s’ha
incrementat en els darrers anys amb les
implicacions socials, econòmiques i
administratives que comporten.
15
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La mobilitat quotidiana
 La mobilitat quotidiana al front litoral suposa el 40% de la mobilitat que genera o atrau diàriament la ciutat 
(2,6M de desplaçaments diaris) i s’estima que el 65% (1,7 M) d’aquests desplaçaments els realitzen els 
residents en els tres districtes litorals. Els desplaçaments interns a l’àmbit, uns 0,9M (37%), són molt 
inferiors als de connexió, uns 1,6M (63%), valor que dona una idea de l’obertura del territori a la resta del seu 
entorn. Amb tot, el litoral és un territori que acull un elevat nombre de desplaçaments, tant de connexió amb 
altres àrees de la ciutat (65%), com del territori metropolità (24%) i de dins i fora de la RMB (11%).
 La situació central de Ciutat Vella, l’àmplia cobertura i accessibilitat del transport públic i la manca d’aparcament 
gratuït fan que el repartiment modal del districte sigui molt millor que en el cas de Sants-Montjuïc i Sant 
Martí, caracteritzats els dos per tenir un dèficit d’accessibilitat en transport públic en el seu tram litoral lligat a 
l’alta accessibilitat que ofereix la Ronda Litoral i a la gratuïtat de l’aparcament molt estesa en els dos districtes.
16
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La mobilitat als espais públics i a les platges
 A banda de la mobilitat quotidiana, quan arriba el bon temps, els espais públics del litoral i les platges 
ocasionen diàriament entre 100.000 (dia feiner) i 220.000 (festiu) desplaçaments addicionals que generen 
una forta pressió sobre l’espai lliure (molts d’ells es realitzen a peu) i la xarxa de transport públic, especialment 
a la parada de metro de la Barceloneta i a les línies d’autobús que connecten l’Eixample i Ciutat Vella amb 
l’àmbit de platges. Aquest fet tensiona notablement la convivència entre veïns i visitants.
 En el cas dels espais públics urbans del litoral, el districte de Ciutat Vella i en especial la Barceloneta, són 
amb molta diferencia qui més pateixen els efectes d’aquesta gran afluència, mentre que a Sant Martí 
l’espai públic es troba molt menys pressionat degut a la major llunyania respecte el centre de la ciutat i a un 
menor grau d’atractivitat dels espais. En el cas de les platges, s’aconsegueix una major distribució, tot i que les 
platges de Ciutat Vella registren valors de densitat que es troben al límit de la saturació. 
 Tant a les platges com als espais 
públics urbans els modes no 
motoritzats són els més utilitzats 
mentre que la platja de la Nova Mar 
Vella suposa una frontera en l’ús del 
transport públic. L’oferta i la gratuïtat 
de l’aparcament a l’àmbit llevant són 
factors que afavoreixen l’ús del 
vehicle privat que mostra valors molt 
elevats especialment entre les platges 
de la Nova Mar Bella i Llevant.
17
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
L’oferta de transport públic ferroviari
 La cobertura de la xarxa ferroviària al Litoral és escassa. Només Ciutat Vella i el final de la Diagonal 
disposen de parades de metro, tramvia o rodalies relativament a prop. L’estació de França (R2S, mitja i llarga 
distància) té un paper regulador dins la xarxa i la demanda més baixa de la ciutat, i la de St. Adrià queda lluny 
del litoral barceloní, tot i que serà un element clau pel desenvolupament de les Tèrmiques. La L4 de metro té 
pendents millores importants en la seva connectivitat amb la resta de la xarxa, que no resoldran però, l’elevada 
distància entre el tram central de St. Martí (entre Bogatell i Selva de Mar) i la primera línia de mar (900m). El 
paper del tramvia és també molt discret, amb molt poca demanda a la zona litoral del Besòs i una de més 
elevada al ramal de Ciutadella. La funcionalitat d’aquest tram però, es veu compromesa per la unió del 
TramBaix i del TramBesòs que segons les previsions reduirà molt la seva demanda actual. El projecte de 
perllongament previst pel litoral (Ciutadella- Moll de Barcelona) i recollit en els instruments de planificació 
podria donar un cert impuls al ramal Glòries-Ciutadella. 
18
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
L’oferta de transport públic en autobús
 L’autobús és el mitjà de transport que finalment acaba garantint la cobertura territorial del transport públic al 
litoral, en especial al final del Pg. Joan de Borbó, a La Marina i a tot l’àmbit de Llevant entre el Port Olímpic i el 
Fòrum.
 Les línies centrals són les més sol·licitades durant el període estival i el 2017 es va optar per primer cop per 
utilitzar fons de l’IEET (taxa turística) per reforçar aquests serveis. A Llevant, l’extensió de la nova xarxa de 
busos està desplegant noves línies verticals que trenquen la dinàmica de les anteriors (que en apropar-se al 
mar es dirigien cap el centre) i baixen en direcció mar, però en alguns casos no travessen la Ronda Litoral. 
 Es troba a faltar un servei que articuli tot l’àmbit litoral.
19
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Accessibilitat en transport públic
 La manca d’una oferta d’infraestructura 
ferroviària propera i potent al litoral, sumat a 
una major dotació de línies i freqüències 
d’autobús a Ciutat Vella (en comparació 
amb l’oferta existent als barris de La Marina 
o a St. Martí), fan que l’accessibilitat en 
transport públic al litoral sigui més baixa 
que en altres zones més centrals de la 
ciutat com l’Eixample o les situades al llarg 
dels principals corredors ferroviaris. 
 Dins el propi corredor litoral, s’observen 
també diferències. Ciutat Vella és la part 
<35 més accessible (sobretot al llarg del Pg. 
35‐40
40‐45 Colom), mentre que l’àmbit dels barris de 
45‐50 La Marina i tot el litoral de St. Martí 
50‐60
>60 gaudeixen d’una menor accessibilitat. 
Mitjana de temps de viatge en transport públic (tren, metro, tramvia i 
autobús) entre totes les seccions censals. Dia feiner a les 8h del matí
20
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Xarxa viària
 La xarxa viària del litoral de la ciutat té com a principal protagonista la Ronda Litoral i els seus laterals, que 
actualment presenten greus problemes de congestió i poca adaptabilitat a les alteracions habituals del 
trànsit. Les barreres físiques i la pròpia morfologia de la ciutat fan que aquests vials i la Gran Via siguin els únics 
eixos horitzontals amb continuïtat entre la Gran Via i el Litoral. Aquest fet provoca que tota la pressió del vehicle 
privat es concentri aquí, sent aquesta infraestructura la major barrera física i de confort en l’accés i gaudi del 
litoral, a la vegada que permet alliberar de trànsit bona part de la xarxa viària intermèdia.  
 L’aparcament és també una peça clau al litoral de la ciutat, com a complement a aquesta potent infraestructura. 
La presència d’una àmplia zona d’aparcament no regulat a l’àmbit de llevant, afavoreix l’ús del vehicle 
privat en aquest punt. Aquest aparcament no només es fa servir d’accés al litoral sinó de forma intensiva com a 
P&R durant tot l’any com a resultat del dèficit d’accessibilitat en transport públic en aquest territori. 
21
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Xarxa ciclable
 Per altra banda, cal remarcar que els espais litorals ja disposen en l’actualitat d’una infraestructura ciclable, si 
bé presenta nombroses discontinuïtats i conflictes que cal resoldre i alguns problemes de convivència quan 
aquesta infraestructura no està segregada. A més, el nombre d’ancoratges per a bicicletes ha arribat a la seva 
capacitat i s’ha convertit en un factor limitant. És necessari doncs seguir potenciant la bicicleta com a mode 
important en l’accés als espais públics del litoral i en especial a les platges, espais on aquest mode assoleix 
valors de la quota modal molt superiors que a la resta de la ciutat. 
22
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Xarxa de vianants
 L’espai destinat als vianants presenta una alta intensitat d’ús en tot el Port Vell i del Pg. marítim de la 
Barceloneta, que va disminuint en intensitat, en qualitat i en dimensions entre l’espigó del Bogatell i la Nova 
Mar Bella fins desaparèixer a llevant. Al centre, l’espai es troba tancat en sí mateix, té diversos colls d’ampolla 
i el vianant conviu amb l’alta intensitat de trànsit provocat pel viari local. A Llevant les condicions d’urbanització o 
la manca de la mateixa condicionen enormement el caràcter i la convivència en aquest espai. Al sud no hi ha 
connexió amb els barris de La Marina. 
23
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Els Ports
 El Port de Barcelona és la principal infraestructura de
transports i serveis de Catalunya i un port de referència de la
regió euromediterrània. Amb prop de 100 línies regulars és el
primer port de l’Estat per a tràfics internacionals. És un actiu
socioeconòmic clau per la ciutat. Genera el 2,5% del total de
VAB de tota Barcelona.
 L’any 2017 ha esdevingut el port europeu que més ha crescut
de tota Europa, amb un increment del 26% del tràfic total
respecte l’any anterior.
 El tràfic de contenidors, que actualment presenta
sobrecapacitat de manipulació, és el segment d’activitat més
estratègic per al Port i també el més representatiu de l’evolució
de l’economia de l’entorn. L’anàlisi de les dades demostra un
increment d’eficiència en aquest tipus de transport.
 L’auge del trànsit de ferries i el short sea shipping planteja
la necessitat de disposar de nous espais de moll i línia d’atrac.
 Per a l’any 2017, el tràfic de passatgers en ferri (12%) ha
crescut més ràpidament que el de creueristes (1%).
 El tràfic ferroviari de mercaderies en ample UIC és ridícul
(3,5% de les circulacions totals). Calen actuacions disruptives
per trencar els colls d’ampolla que limiten el seu creixement.
24
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Els Ports
 El Port Olímpic presenta un seguit de mancances com a infraestructura de defensa costanera 
(ultrapassament del dic de recer i aterraments de la bocana principalment), i també com a espai públic de 
relació ciutadana (els conflictes pels locals d’oci nocturn han restat altres usos al port).
 El Port Fòrum, també presenta problemàtiques associades a la infraestructura (ultrapassament del dic 
de recer i agitació interna), que li han restat competitivitat respecte altres ports de la zona.
25
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Infraestructures de serveis
 Per la orografia i la ubicació prop del mar, al litoral es situen la major part de les xarxes estructurants de les 
diferents infraestructures bàsiques de serveis: gas, xarxa elèctrica, telecomunicacions i sanejament. La 
concentració en la desembocadura del riu Besòs d’instal·lacions estructurants de diferents serveis, ha 
consolidat un  imaginari d’aquest àmbit lligat sobre tot amb activitats productives i industrials. 
 En episodis de precipitació intensos es poden produir sobreeiximents de la xarxa de col·lectors que suposen 
l’abocament directe al mar d’aigües residuals diluïdes amb aigües de pluja. Aquests abocaments produeixen 
per una banda contaminació puntual en les aigües de bany i per altra la presència de materials flotants 
en les platges. Al litoral resta pendent la instal·lació de 6 dipòsits Anti-DSU per minimitzar l’aigua que 
s’aboca a mar en aquests episodis torrencials de pluja.
 El sistema de sobreeixidors de la xarxa
de sanejament funciona en base a
comunicacions obertes entre la xarxa
de col·lectors per on circulen les aigües
residuals en règim més o menys
constant, i la de sobreeixidors, que
entren en funcionament quan
s’excedeix la capacitat dels primers.
Aquestes obertures fan que en alguns
casos, els olors generats en la xarxa
de sanejament s’estenguin per la
xarxa de sobreeixidors i puguin
aflorar en els punts d’abocament.
26
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Infraestructures de serveis
 En l’àmbit del Fòrum, la presència de les instal·lacions de generació elèctrica i de valorització de residus
generen un soroll de fons continu que encara no s’ha pogut valorar. El Mapa Estratègic de Soroll de
Barcelona, tant de l’any 2012 com el que actualment s’està elaborant, no inclou mesures directes en aquest
àmbit. Amb les dades disponibles no és
possible valorar l’impacte acústic real
que les infraestructures de serveis
generen en aquest entorn. Caldria
realitzar un estudi específic amb
mesures directes que permetés
disposar de dades reals, el que serviria
en un futur per a proposar, si
calguessin, algun tipus d’acció al
respecte.
 Les centrals de producció elèctrica,
de valoració de residus i l’EDAR,
situades en la desembocadura del
riu Besòs, són els principals focus
d’origen industrial d’emissió de
gasos (NO2, PM10, SO2 i CO) en
l’àmbit del litoral.
27
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Medi Ambient 
 El litoral és el destí final de tots els fluxos de la conca i del 
sanejament de la ciutat, per tant la seva qualitat ambiental està 
compromesa per la qualitat dels fluxos que hi drenen. La 
torrencialitat característica del clima mediterrani i el fet de que 
el sistema de sanejament metropolità sigui unitari, implica que 
la qualitat de l’aigua del litoral pugui quedar compromesa
després d’episodis de fortes pluges.
2001  Gràcies a les obres de millora de sanejament dels darrers 
temps, l’estat ecològic de l’aigua ha passat de ser entre dolent 
i mediocre (2001) a bo o molt bo (2016).
Estat ecològic segons DMA
Molt bo
Bo
Mediocre
2016 Deficient
Dolent
28
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Medi Ambient
 Els vessaments històrics d’efluents terrestres a través de col·lectors i d’emissaris submarins, i de l’abocament 
de fangs de depuradora de les EDARs de Montcada i Sant Adrià de Besòs des de finals dels anys 70 fins a 
principis del 2001 a través de l’antic emissari de fangs han condicionat enormement la qualitat dels sediments 
dels fons marins.
 Després de les millores de sanejament de les darreres dècades (planta de tractament de fangs, dipòsits anti-
DSU, col·lectors interceptors, millores en depuradores, etc.) i mercès a les corrents i la dinàmica sedimentària 
de la zona, s’ha produït una reducció ingent de l’àrea superficial de fangs contaminats (un 76,7% durant els 
darrers 15 anys).
2001
2016
29
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Contaminació
- +
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Medi Ambient 
 El parc d’esculls, instal·lat l’any 2003 per iniciativa de 
l’Ajuntament de Barcelona, avui dia colonitzat per diferents 
espècies marines animals i vegetals, ha ajudat a augmentar 
la biodiversitat i està contribuint molt positivament a millorar 
l’estat dels fons marins degradats del litoral de Barcelona.
 Les especies d'interès comercial associades als esculls 
artificials (ostra plana (Ostrea edulis), pop comú (Octopus
vulgaris), llagosta comuna (Palinurus elephas), escorpora 
(Scorpaena sp.), serra (Serranus cabrilla), espàrids, etc.) 
segueixen essent encara escasses en quan a volum 
explotable.
 Es detecta un alt grau de desconeixement de la 
biodiversitat marina existent al medi litoral de la ciutat com a 
conseqüència de la dificultat d'accés als esculls artificials i als 
espigons. Existeixen algunes activitats de difusió i educació 
ambiental envers al mar, però no estan coordinades i són 
encara insuficients per arribar a un públic més ampli. 
30
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Medi Ambient
 Respecte el verd de la ciutat, gairebé una tercera part del mateix es troba en els barris del litoral. De mitjana,
un 17% de la superfície d’aquests barris és verda. Tanmateix, hi ha grans diferències entre els barris degut,
fonamentalment, al diferent nombre de parcs i espais verds.
 El corredor del litoral és un dels sis corredors principals de la xarxa de corredors de la ciutat. La
desembocadura del Besòs i la muntanya de Montjuic són els elements naturals més destacables, però també
s’hi troben parcs urbans amb un paper remarcable a nivell d’espais verds i pels serveis ambientals i socials que
presten, com són especialment el Parc de la Ciutadella, el Parc del Poblenou o Diagonal Mar. Cal potenciar
aquest corredor verd del litoral de riu a riu, resolent els punts crítics per tal de maximitzar la seva funcionalitat.
31
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Medi Ambient
 El caràcter industrial i portuari dels espais Fòrum i Zona Franca/Port és perceptible des del punt de vista
ambiental per la presència d’instal·lacions de gestió de residus i altres d’activitats que són focus emissors a
l’atmosfera i potencialment generadores d’olors i de residus, per la manca de verd en aquestes àrees, i per la
contaminació que es troba en l’aire i en els fons marins degut al passat històric i industrial d’aquest entorns.
 Es tracta d’àmbits que es troben a priori prou allunyats de la població. Encara que això sigui perceptible per a
l’usuari del front litoral i pels ciutadans més propers, la seva incidència és més difusa en el conjunt de la ciutat.
També la intensitat d’ús de Ciutat Vella es percep a nivell ambiental, especialment en forma de queixes de
soroll i de recollida i neteja de l’espai urbà.
 La ronda litoral estructuralment i pel trànsit que suporta constitueix un altre element amb fort impacte ambiental
en el litoral, des del punt de vista d’emissions, de soroll i del trencament de la continuïtat entre platges i parcs
del litoral. La qualitat de l’aire del litoral està molt condicionada per la influència d’aquests elements. El
principal emissor tant de NOx com de PM10 és la Ronda Litoral així com els carrers amb major trànsit com
Paral·lel o Via Laietana.
 El Port de Barcelona representa un 43% de les emissions de NOx i un 52% de PM10, però només contribueix
en un 7% als nivells d’immissió de NOx i un 1,5% de PM10 (valors integrats per tota la ciutat).
32
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Les platges
 Les platges de Barcelona són un sistema estructuralment 
deficitari en sorra amb una capacitat de recuperació 
pràcticament nul·la. La seva dinàmica litoral fa que la seva 
superfície disminueixi de forma crònica any rere any. Si no es 
prenen mesures, aquesta regressió pot arribar a posar certes 
parts de les platges en situació de fragilitat extrema, amb 
amplades que no serien suficients per garantir la protecció de 
les infraestructures de ciutat del rere platja ni per suportar la 
càrrega d’usuaris a l’estiu.
 La garantia de la funcionalitat de les platges passa 
irremeiablement per compensar artificialment la seva 
pèrdua sedimentària (veure taula). L’elevada densitat 
d’usuaris de les platges de Sant Miquel i Sant Sebastià i la 
seva amplada, prop dels límits crítics per la seva 
supervivència, fa que la necessitat d’aportar sorra a aquestes 
platges resulti especialment urgent.
 Per a optimitzar les campanyes de regeneració de les platges, 
esdevé necessari crear un mecanisme de monitoratge i 
seguiment en temps real que avaluï el seu estat i que alerti 
quan s’assoleixin nivells crítics.
33
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Les platges
 Les platges de Barcelona, de naturalesa molt diversa, presenten una ocupació amb una clara 
tendència a l’alça, amb 4,7M de visitants al 2016, superant gairebé en 1 M el nombre d’usuaris en anys 
anteriors. 
 Les platges de ponent són en general les més ocupades (només entre Sant Miquel i Sant Sebastià es 
concentren el 35% del total d’usuaris de les platges barcelonines) i la demanda va decreixent amb la 
proximitat al Besòs. Per la seva bona connectivitat i per la disponibilitat d’aparcament gratuït, les platges 
de Llevant es consoliden com a platges més atractives per als usuaris de la província de Barcelona. 
Evolució del nombre d’usuaris a les platges de Barcelona
5.000.000 4.739.271
4.000.000 3.670.000 3.752.873 3.802.641
3.446.000
3.000.000 2.554.198
2.000.000 2.281.450 2.490.000
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
 La funció recreativa de la platja està arribant al seu límit ja que, la saturació d’algunes platges en 
temporada alta, amb trams on els usuaris disposen d’una superfície molt inferior de la que recomana la 
literatura per tal de garantir la seguretat i el confort de l’usuari, fa necessari avaluar i/o actualitzar l’actual 
model de gestió d’aquest espai d’acord amb la nova realitat social, econòmica i ambiental de les platges.
34
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Les platges
 La funció natural de les platges és molt baixa, i si s’afegeix el fet de l’alta freqüentació i concentració 
d’usuaris en aquest entorn, es pot derivar en una sèrie de problemes ambientals greus: augment de la 
generació de residus a la sorra i al mar, augment d’activitats il·lícites, etc. 
 La realització de certes activitats al litoral de Barcelona, com els concerts multitudinaris, podria estar 
contribuint molt notablement al deteriorament de la qualitat de les aigües i els fons marins, i per tant, 
de l’habitat de nombroses espècies d’organismes marins que habiten en aquest ecosistema. 
Esquema il·lustratiu de la transferència de 
microplàstics entre els organismes dels 
Festa de la Mercè 2017 a la platja del Bogatell diferents nivells de la xarxa tròfica marina. 
35
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Riscos i resiliència
 Segons els estudis realitzats fins al moment, com conseqüència del canvi climàtic es podria produir un triple 
efecte al litoral: un augment de la inundació, canvis morfològics a les platges i una major exposició de les 
infraestructures portuàries. 
 Pel que fa a les platges, és probable que augmenti el risc associat a la inundabilitat, que està directament 
relacionat amb la pujada del nivell del mar, a mitjans però sobretot a finals de segle. També molt probablement
existeixi una variació en la morfologia de les platges, conseqüència dels canvis en les tendències de l’onatge 
i del propi increment de nivell del mar que faran variar els processos d’aportació i pèrdua de sediments de les 
platges i també la seva orientació. 
 L’anàlisi de l’increment del nivell del mar realitzat pel 
Pla Clima mostra inundacions a totes les platges en 
condicions d’onatge extremal. En condicions d’onatge 
normal no es produeixen inundacions però totes les  
platges veurien reduïda la seva superfície.
 Les platges de ponent presenten més vulnerabilitat 
que les platges de llevant perquè no tenen possibilitats 
de retrocedir ja que tot l’entorn està urbanitzat. Les 
mesures d’adaptació al canvi climàtic hauran d’anar 
encaminades a reduir els efectes de l’onatge, 
introduint nous elements de protecció passiva o 
elevant la cota de passeig.
36
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
Riscos i resiliència
 En l’àmbit de les infraestructures portuàries, el canvi climàtic
podria tenir efectes en l’agitació interior dels ports i augmentar 
els episodis d’ultrapassament per sobre els seus dics de recer. 
Tot i això, amb la finalització de les obres de defensa dels ports, 
que actualment s’estan definint, aquestes afeccions quedarien 
reduïdes.
 L’anàlisi de tempertures mínimes de l’estudi de les onades de 
calor del Pla Clima, mostra com el litoral presentarà temperatures
diurnes moderades, però nits càlides. Les previsions per finals de 
segle segueixen accentuant les diferències entre el litoral i la resta 
de la ciutat en el nombre de nits tropicals, tòrrides i càlides.
 El Pla Clima inclou una línia estratègica relacionada amb el litoral i 
el canvi climàtic amb l’objectiu d’aprofitar i mantenir els serveis
ambientals que aporta el litoral i el mar per combatre el canvi
climàtic i garantir la seva integritat funcional.
37
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Conclusions generals
La gestió del litoral
 L’actual model de gestió del litoral està orientat únicament a la 
gestió integrada de les platges, i deixa la gestió dels ports i altres 
espais claus del litoral a mans del concessionari. 
 La gestió de les platges es duu a terme mitjançant el Pla de gestió 
Integrada del Litoral (PGIL), que es va aprovar mitjançant un 
conveni de col·laboració signat l’any 2007 per les administracions 
amb competències sobre l’espai (Estat, Generalitat i Ajuntament). 
Tot i que els protocols d’actuació i el marc legal són plenament 
vigents, la ràpida evolució de la realitat econòmica, social i inclús 
ambiental de la ciutat imposa una revisió i actualització del 
mateix. 
 No existeix una direcció que coordini la gestió del litoral en la seva 
totalitat i complexitat, ni que estableixi una estratègia conjunta que 
englobi però que també potenciï les individualitats dels diferents 
àmbits litorals. Així doncs, es detecta la necessitat d’establir una 
coordinació de la gestió del litoral que englobi tot l’espai, que 
estableixi una estratègia conjunta i que aglutini totes les funcions 
que li són pròpies.
38
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02
Conclusions sobre els 
barris
39
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Marina del Port
 Es tracta d’un dels barris que concentra major població del litoral (30.397 habitants, el 12,1% del total), i 
amb una alta taxa d’ocupació (l’atur no supera el 12% al barri). Per contra, és un dels barris que genera 
menor impacte econòmic sobre el VAB total del litoral (3,5%). El desequilibri entre el nombre de llocs de 
treball (10.007) i habitants indica que té una important funció dormitori i una molt baixa capacitat de 
retenció de la seva població ocupada. Els habitants se situen en un rang de renda mitja-baixa i presenten 
un índex d’envelliment important, el que reflecteix que es tracta d’un barri que encara preserva bona part 
de la seva població original. 
 La Marina del Port, per la morfologia del seu teixit edificat gaudeix d’un sistema de parcs, jardins, patis 
interiors d’illa i places molt viscut i utilitzat pels veïns i les veïnes.
40
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Marina del Port
 D’entre els espais lliures del barri destaca la presència de la 
muntanya de Montjuïc, un dels elements que concentra una 
major biodiversitat al corredor litoral. És una reclamació ja 
històrica (compartida amb el barri de la Marina del Prat Vermell) 
la pacificació del Parc de Montjuïc perquè pugui esdevenir un 
veritable parc.
 El sistema de transport públic al barri es fonamenta en 
l’autobús, que té temps de viatge elevats fins arribar al centre 
de la ciutat i una circulació lenta al llarg del Passeig. La recent 
obertura de la L10, i sobretot el perllongament de la L2, 
canviaran radicalment els hàbits de transport a l’àmbit.
 Cal millorar la connectivitat del barri amb el centre de la 
ciutat pel litoral, escampada per l’actual configuració de la 
Ronda Litoral i la discontinuïtat del Passeig de Can Tunis.
41
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Marina del Prat Vermell 
 La Marina del Prat Vermell té una dinàmica clarament industrial 
i de serveis. A dia d’avui, només un 13,6% de la seva superfície 
està ocupada per habitatges, i el seu espai públic està hipotecat 
per les infraestructures ferroviàries i la Ronda Litoral
 És un dels barris del litoral que genera menor impacte 
econòmic (4,6% del VAB total, només per sobre del Besòs i el 
Maresme) i on la recuperació econòmica dels darrers 4 anys ha 
tingut escàs impacte. Els seus menys de 1.000 habitants se 
situen en el segment de renda molt baixa i l’atur en el barri és 
del 20%.
 El barri està immers en un profund procés de transformació 
urbana (es preveu la construcció de 10.085 nous habitatges) 
que ha de permetre l’ampliació del parc públic d’habitatge 
protegit, l’arribada de nous pols terciaris i l’augment de l’oferta de 
llocs de treball (de manera singular, en el sector TIC).
 El desenvolupament previst generarà uns 150.000 nous 
desplaçaments, un valor que multiplicarà per nou la mobilitat 
actual. És necessari doncs, millorar la connectivitat del barri 
de la Marina amb el centre de la ciutat. És necessària la 
posada en marxa de l’estació Motors de la L10, així com la resta 
de la línia fins a la ZAL. D’altra banda, el perllongament de la L2 
hauria de ser una peça clau en la mobilitat futura del barri. 
42
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Marina del Prat Vermell 
 En els darrers anys s’ha fet un increment notable de la dotació d’espais 
verds de la mà del programa d’impuls de la infraestructura verda de la 
ciutat. Manca encara però, la pacificació i la integració paisatgística amb 
el peu de Montjuïc de molts dels carrers, i la recuperació de grans espais 
per a l’ús i gaudi del ciutadà que també contgribueixen a la dinamització 
sociocultural i econòmica del barri. 
 L'espai públic troba una barrera en la seva continuïtat i un coll d'ampolla 
en el nus de transit entre el passeig de la Zona Franca, la Ronda i el 
traçat ferroviari en viaducte. 
 Existeixen espais urbans potencials que queden aïllats entre el port, i el 
Montjuïc que podrien determinar una continuïtat entre els espais públics 
futurs de la Marina del Prat Vermell, els del centre de la ciutat (Poble 
Sec) i la muntanya del Montjuïc. 
 Atès que el contacte físic amb la lamina d’aigua en aquest àmbit és de 
fet impossible per la presència del port comercial, caldria afavorir els 
itineraris i recorreguts a peu i en bici que afavoreixin el contacte 
visual amb el mar i el Llobregat contribuint a donar resposta a la 
demanda històrica dels veïns dels barris de La Marina.
43
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Poble Sec 
 Té una de les poblacions més elevades de tots els barris del litoral 
(20.038 habitants, 16% del total) i acull un 30% de població amb 
nacionalitat estrangera. La taxa d’atur està per sota del 12%.
 Es tracta d’un barri que genera el 6,7% del VAB total del litoral i 
on la pujada generalitzada de preus deguts a la reactivació del 
mercat de l’habitatge ha estat especialment intensa. 
 Per la presència de Montjuïc, el barri del Poble Sec té un elevat 
percentatge de verd en superfícies verdes i una elevada ratio de 
verd per habitant. 
 La muntanya de Montjuïc, que ocupa la major part de la franja 
litoral, és, juntament amb la desembocadura del Besòs, un dels 
elements que concentren més biodiversitat del corredor litoral. El 
programa d’impuls de la infraestructura verda de la ciutat planteja 
diversos projectes de naturalització a Montjuïc per potenciar encara 
més aquesta biodiversitat.
 Hi ha elements que fragmenten l'espai públic i impedeixen una 
continuïtat longitudinal i transversal fluïda cap a Montjuïc i cap el 
mar. El resultat d’aquesta situació és la configuració d’un espai 
públic poc visible, poc llegible i molt poc utilitzat.
 La part més urbana del barri és una de les àrees amb menys façana 
litoral, i no té passeig marítim, ja que aquest acaba i comença a la 
plaça del Portal de la Pau. Hi ha barreres i colls d'ampolla que 
condicionen l’arribada del barri al mar. 
44
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Poble Sec 
 El Moll de Barcelona (encara que pertany administrativament al 
Raval) és un espai portuari de referència per al Poble Sec com a 
final de l’avinguda Paral·lel. El recorregut per arribar-hi és poc 
intuïtiu i l’espai en sí mateix es troba infrautilitzat.
 Caldria resoldre la trobada dels tres teixits (muntanya, port i 
trama urbana) tot permetent el perllongament del passeig Josep 
Carner fins la Marina del Prat Vermell, una connexió més urbana al 
peu de la muntanya. També cal una arribada més franca del Poble 
Sec al mar, així com una major integració del Moll de Barcelona a 
la ciutat. 
 El peu de Montjuïc, pel Morrot, una franja estreta entre el verd i el 
mar, ha sigut sempre considerada com un “darrera”, on s’ha 
aprofitat l’espai per al pas i la instal·lació de grans infraestructures 
viàries, ferroviàries i marítimes que han ocupat íntegrament l’espai 
i que no han tingut en compte la connectivitat local entre l’eix Zona 
Franca i la ciutat històrica així com la relació ciutadana amb el mar. 
És necessari pacificar i integrar paisatgísticament el peu de 
Montjuïc per recuperar una part important d’espai públic per a l’ús i 
gaudi dels ciutadans, així com crear una connexió cívica/urbana 
entre el Poble Sec i la Marina del Prat Vermell 
 La qualitat de l’aire està hipotecada per l’elevat trànsit rodat del 
Paral·lel i de la Ronda i per les activitats del Port. 
45
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Raval 
 És el barri amb major població del litoral (47.274 habitants, el 
18.8% del total) i el que concentra un major nombre de 
població amb nacionalitat estrangera (48,5%). 
 El Raval és el segon barri del litoral en quant a nombre de 
treballadors (46.737 llocs, un 15,7% del total) i impacte 
econòmic (15,5% del VAB total de barris del litoral).
 La taxa d’atur és de les més elevades del litoral (la setena del 
conjunt de la ciutat) i l’índex de renda familiar disponible és 
dels més baixos de tot l’àmbit litoral. La baixa taxa 
d’autosuficiència laboral del barri suggereix un desajust entre la 
tipologia de les ofertes laborals i el perfil dels habitants del barri.
 La dinàmica de turistifiació del barri ha provocat que molta de la 
seva població local migri cap a altres barris de la ciutat.
 El Raval forma part del nucli antic de Barcelona i com a tal, el 
seu espai públic està format majoritàriament per carrers estrets 
amb una forta discontinuïtat visual que contrasten amb una 
sèrie d’intervencions d’”esponjament” recents que han generat 
grans espais públics tals com la plaça dels Àngels, la Rambla 
del Raval i l’av. de les Drassanes. 
46
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Raval 
 Fruït del seu emplaçament i característiques, de la potenciació 
d’equipaments de grans dimensions i d’escala de ciutat així com 
de la presència de nombroses icones turístiques, el barri ha 
esdevingut com un dels més turístics de la ciutat tot suscitant 
tot tipus de molèsties entre els veïns i veïnes que, en molts 
casos, han acabat deteriorant la potencialitat dels espais públics 
del barri. 
 Juntament amb el Poble-Sec és un dels barris litorals que té 
menys contacte amb el mar. L'espai públic queda fraccionat, 
amb poca presència de vegetació i oferta funcional i amb espais 
infrautilitzats com ara el Moll de Barcelona. 
 Encara que un 11% de la superfície del barri siguin espais verds, 
al Raval hi ha només 2 m2 de verd per habitant, ratio que és el 
menor d’entre els barris del litoral.
 Els espais de port-ciutat es presenten com uns àmbits 
d’oportunitat a reconquerir pel barri. 
 El Raval destaca en número i densitat de queixes de soroll i 
associades a la gestió de residus respecte altres barris.
47
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Gòtic 
 Tot i ser un dels barris que concentra un major nombre de llocs de 
treball (50.715, 17.1% del total), la taxa d’autosuficiència laboral, 
és a dir, la capacitat del barri de retenir la seva població ocupada, és 
força baixa.
 Es tracta del barri del litoral que genera un major impacte 
econòmic (16,6% del VAB total dels barris del litoral) i el principal 
receptor de nouvinguts de la ciutat (15.729 habitants, el 6,3% del 
litoral), gran part estrangers, (43,5%), amb estudis superiors i 
elevada renda per càpita (per sobre de la mitjana de Barcelona). 
 Concentra moltes de les icones turístiques de la ciutat i es troba, 
quasi permanentment, sobreocupat. Aquesta realitat suscita tot 
tipus de molèsties entre els veïns i veïnes i deteriora la 
potencialitat socioambiental dels espais públics del barri.
 La dinàmica de gentrificació i turistifiació del barri, lligat al 
procés de renovació de la composició demogràfica i urbanística, ha 
provocat que molta de la població local migri cap a altres barris de 
la ciutat o bé fora d’aquesta. 
 El barri representa només un 8% del verd de la ciutat i té poca 
densitat de verd per habitant (4m2/hab). La seva morfologia 
urbana és també la condicionant de que es faci una recollida de 
residus manual, que aconsegueix una bona qualitat de les fraccions 
recollides de manera selectiva.
48
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Gòtic 
 Els usos dels edificis del Passeig Colom estan canviat als 
últims anys com a conseqüència, en gran part, de l’anterior Pla 
d’Usos de Ciutat Vella (2013) que va permetre en aquest carrer 
l’apertura de nous allotjaments turístics. Molts dels edificis 
utilitzats durant dècades per navilieres i consignataris han 
passat a convertir-se en hotels de luxe. 
 És el barri del nucli històric amb més façana marítima i també 
el més representatiu, però no hi ha una bona continuïtat 
transversal dels seus carrers amb l’extens espai format pel 
conjunt del passeig Colom i del Moll de la Fusta. Entre la 
façana i el mar, l'espai públic està fragmentat pels múltiples 
“canals” de circulació, per desnivells, per la formalització i la 
distribució del propi espai, per corredors saturats i per extensos 
espais lliures infrautilitzats que s’acaben convertint en zones de 
pas i no d’estada. A l’extrem sud, hi ha la segona porta més 
important d’accés al litoral, i als entorns de Via Laietana i 
Correus una de les secundàries. Ambdós accessos requereixen 
una millor solució formal donat l’alt volum d’usuaris que les 
utilitzen. 
 Hi ha queixes veïnals pel soroll que creen les concentracions
de persones, les activitats comercials i industrials i les festes i 
les activitats esportives. Un altre motiu de queixes per soroll
són els serveis de neteja i recollida de residus.
49
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
 És un dels barris litorals que concentra un major nombre de llocs 
de treball (38.895), però presenta un model econòmic poc 
diversificat i fortament concentrat en el sector dels serveis de 
menjar i begudes. 
 El barri concentra el 9% de la població del litoral (22.380 habitants) i 
un 39,6% de la mateixa és estrangera. La taxa d’atur està per sota 
del 12%. 
 L’impacte socioeconòmic de les activitats del barri és molt elevat 
(11,7%), només superat pels barris del Gòtic i del Raval.
 La forta concentració d’activitats immobiliàries (inclòs el sector de la 
construcció) en aquest barri ha disparat el cost d’accés a 
l’habitatge. 
 De la mateixa manera que el Gòtic i el Raval, el seu espai públic 
està format per carrers estrets amb discontinuïtat visual i petites 
places, però a diferència d’ells inclou el segon parc més gran del 
litoral (la Ciutadella) així com un altre element singular, l’estació de 
França. 
 El barri concentra una forta activitat turística, ja que acull una bona 
part dels actius d'interès turístic de la ciutat. Aquest fet deriva en que 
sigui un dels barris on es registren un major nombre de queixes de 
convivència i per la neteja de l’espai. Una zona molt sensible del 
barri degut a la transformació d’usos destinats a l’activitat turística és 
la dels Porxos d’en Xifré, els entorns del Centre Cultural del Born i 
els porxos del Passeig Picasso.
50
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
 Una bona part de l’espai lliure del barri està ocupat pel Parc de la 
Ciutadella, el parc que aporta més serveis socioambientals en 
el litoral. Gràcies a la Ciutadella, el barri té un percentatge de 
superficies verdes.
 La gran peça tancada del Zoo, juntament amb la Ronda i les vies 
en direcció a l’estació de França, generen una forta 
discontinuïtat longitudinal i transversal del barri i de la ciutat 
cap el mar. 
 Destaca per ser l’únic barri litoral que no té façana marítima. La 
seva arribada al mar es fa a través de Pla de Palau i la plaça de 
Pau Vila, espais fragmentats i infrautilitzats que constitueixen una 
Porta principal d’accés al litoral. 
 Hi ha poca permeabilitat entre els carrers interiors del Born i els 
de la Barceloneta degut principalment a la configuració de l’espai 
a l’Av. Marquès de l’Argentera i a la presència de l’estació de 
França i de la Ronda Litoral. Caldria, doncs,  repensar l’espai 
dedicat al viari, als vianants i a les bicis a la façana muntanya 
de l’Avinguda, així com la canalització del flux de vianants 
procedent del barri en direcció al litoral a través d’itineraris 
transversals alternatius als actuals per Pla de Palau.
51
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Barceloneta 
 És un barri amb un nombre de llocs de treball i d’habitants força 
equilibrat (17.906 llocs i 15.068 hab., respectivament). Malgrat 
això, la taxa d'autosuficiència laboral de la Barceloneta és 
baixa i la taxa d’atur entre el 10 i 12%.
 El potencial socioeconòmic de la Barceloneta és mitjà (genera un 
7% del VAB total del litoral).
 El seu teixit urbà es caracteritza per una estructura de carrers 
llargs, rectes i estrets amb prioritat del cotxe sobre el vianant (tot 
i que ha començat un procés de pacificació) i amb poc espai 
públic viu com la plaça del Poeta Boscà i la plaça de la 
Barceloneta. Aquest dèficit interior fa encara més atractius per a 
la gent del barri, els espais públics litorals, tant de Joan de Borbó 
com de les platges.
 La pressió turística i l’elevat cost a l’habitatge (dels més 
elevats de Barcelona) ha desencadenat una pèrdua de 
població força accentuada. En resposta a aquestes dinàmiques, 
els veïns, associacions, comerços, serveis i administracions del 
barri han impulsat un pla de desenvolupament socioeconòmic 
comunitari (Barceloneta Proa la Mar) que promou l’activitat 
econòmica i les oportunitats que ofereix el barri, entre elles el 
vincle i la relació històrica amb el mar.
.
52
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Barceloneta 
 Aquest barri és el que té major façana en contacte amb el 
mar, la major longitud del passeig marítim i el que presenta més 
atractiu del total de barris analitzats.
 La seva situació permet que tingui dues façanes marítimes ben 
diferenciades, la est que gaudeix de la platja en tota la seva 
llargada, i la oest amb la façana portuària del passeig Joan de 
Borbó, que els veïns perceben i viuen de manera diferent. 
Aquest darrer eix distribueix l’elevat flux de vianants procedent 
de l’estació de metro de la Barceloneta, del Gòtic i de Sant Pere, 
Santa Caterina i el Born i serveix de suport a la principal porta 
d’accés al litoral. 
 El passeig Joan de Borbó i el passeig Marítim de la 
Barceloneta són els corredors que registren una major 
afluència de vianants de tot el litoral i que en alguns trams 
arribar a ser massiva. Tot i que la potència interior del barri fa 
que el flux vagi perdent força en direcció a la plaça del Mar els 
dos espais estan molt sol·licitats. Existeix una certa permeabilitat 
cap a l’interior del barri a través del carrer Pepe Rubianes i del 
carrer de la Maquinista però caldria potenciar nous eixos 
transversals que permetin reduir la pressió dels espais litorals, 
en especial del Pg. Marítim de la Barceloneta, a la vegada que 
cal millorar l’espai per a vianants a Pepe Rubianes. 
53
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Barceloneta 
 Tot i que la naturalesa de l’espai públic lliure del barri és de 
mides força reduïdes i presenta forces discontinuïtats, la 
Barceloneta presenta un dels parcs del litoral amb major 
intensitat d’ús i un dels únics parcs que funciona com a 
veritable parc de proximitat.
 El barri també concentra uns equipaments formatius i 
científics pioners que són poc visibles. La formació nàutica 
existent al barri amb l’Institut de la Nàutica i la Facultat de 
Nàutica presenta debilitats i alhora un potencial molt interessant 
a tenir en compte. L’institut de Ciències del Mar del CSIC és un 
gran desconegut per a gran part de la ciutadania.
54
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Vila Olímpica del Poblenou 
 Es tracta d’un dels barris amb una menor població del litoral
(9.300 habitants, 7,4% de tot el litoral) però que alhora concentra
un dels índex de renda familiar més alts de tota la ciutat (el
novè més alt de Barcelona) i un major percentatge de població
amb estudis superiors (52%). Aquesta realitat social ha
elitilitzat en certa manera el barri i ha contribuït a que el mercat
del lloguer hagi registrat una dinàmica alcista especialment
intensa durant els darrers anys.
 L’impacte socioeconòmic de les activitats del barri són força
elevades (11,7% del total de les activitats del litoral).
 La Vila Olímpica, per la pròpia morfologia, gaudeix de molts
espais lliures. La majoria són públics però una part molt
important està constituïda també per espais verds i interiors
d’illa, d’ús privatiu de les comunitats. Aquests espais privats
desenvolupen una funció socioambiental molt destacada, ja
que molts dels veïns i veïnes cobreixen les seves necessitats
d’ús d’espais lliures a través d’aquests punts.
 És el barri del litoral amb més % de verd després dels que
inclouen Montjuic i Ciutadella, i també té una ratio elevada de
verd per habitant. El Programa d’impuls de la infraestructura
verda de la ciutat planteja a més un increment de verd important
en aquest barri al 2019 amb la constitució de l’Avinguda Icària
com a eix verd.
55
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Vila Olímpica del Poblenou 
 El conjunt del districte de Sant Martí es configura com una 
bona aproximació al que hauria de ser una xarxa d’espais 
verds a la ciutat: diversos parcs grans més o menys 
equidistants entre ells que proporcionessin una part important
dels serveis, especialment els serveis ecològics i de regulació, i 
altres espais més petits (parcs i jardins petits, places verdes i 
interiors d’illa) que complementessin alguns serveis, 
especialment els “serveis de proximitat”.
 No hi ha doncs un problema de manca d'espais públics, sinó de 
la poca vitalitat i ús social que tenen, i el fet que estiguin molt 
poc potenciats, utilitzats i connectats entre ells, amb poca 
permeabilitat amb el passeig marítim i el port. 
 La continuïtat del passeig (per a vianants i bicis) es dilueix a 
l’altura del carrer Marina on els itineraris per a vianants i 
bicicletes no disposen d’una infraestructura adequada. Aquesta 
discontinuïtat s’estén de manera encara més acusada a la cota 
platja, on el Passeig desapareix, tant al costat nord com al sud 
on la cota mar del Port no està connectada ni amb la platja del 
Somorrostro ni amb la de la Nova Icària condicionant en gran 
mesura l’ús ciutadà d’aquest espai i la continuïtat a cota platja 
del Passeig. 
56
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
La Vila Olímpica del Poblenou 
 En aquest barri s’emplaça el Port Olímpic, un dels principals 
eixos i nodes d’atracció del litoral barceloní. Es tracta d’un espai 
d’elevat valor socioambiental actualment ocupat en gran part 
per locals dedicats al turisme i a l’oci nocturn. Tanmateix, el final 
de la concessió i la cessió de competències a favor de 
l’Ajuntament esdevé una gran oportunitat que cal aprofitar per 
implantar un nou model d’usos i activitats que permetin 
incrementar el rendiment social de la infraestructura. 
 L’espai públic del Port està molt fraccionat i poc aprofitat: 
amb una mala distribució de l’espai, dels usos, amb molt pes per 
al cotxe i las terrasses dels locals de restauració i oci nocturn, 
escassa ombra, vegetació i mobiliari urbà, que fan que el 
passeig i l’estada sigui poc confortable i agradable.
 El Port Olímpic suposa una transició en el caràcter del passeig 
marítim, que canvia el seu caràcter més urbà del tram de ponent 
a un altre de més naturalitzat al tram de llevant. També suposa 
un punt d’inflexió en el repartiment modal dels accessos als 
espais públics litorals, de tal manera que al sud els modes més 
sostenibles són els majoritaris, mentre que l’ús del vehicle privat 
va creixent en direcció nord i és especialment important a llevant.  
57
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Poblenou 
 El nombre de llocs de treball i el nombre d’habitants del barri 
està força equilibrat (35.507 llocs i 33.621 hab., 
respectivament). 
 Les oportunitats laborals fruit de la reactivació del 22@, 
l’establiment de noves empreses del sector creatiu, etc., han atret 
durant els darrers anys a població nouvinguda (33.621 
habitants, el 13.4% del total), jove i amb un nivell d’estudis i renda 
superiors i han transformat el barri en un important motor 
socioeconòmic (12% del VAB total del litoral).
 Aquesta nova realitat social està desencadenant una pujada 
especialment intensa dels preus de lloguer i compravenda del 
parc d’habitatges del barri.
 El barri gaudeix d’una extensa façana litoral, però les 
connexions transversals, tant per bicicletes com per vianants, 
no acaben d’estar resoltes degut a diferents elements com la 
gran peça tancada del cementiri del Poble Nou, el tram de la 
ronda Litoral a un nivell inferior, i l’illa ocupada per activitats 
terciàries i infraestructures de serveis (fora d’ordenació), que 
constitueixen també una barrera a la continuïtat longitudinal.
58
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Poblenou 
 A nivell longitudinal, el passeig marítim no gaudeix d’una 
infraestructura pròpia per a les bicicletes i l’espai es troba 
compartit per a tots els usuaris inclosos els vehicles de mobilitat 
personal. Convindria segregar aquest espai.
 L’espigó del Ferrocarril és un espai sense caracteritzar 
mancat de confortabilitat, habitabilitat i seguretat. Dins 
d’una estratègia conjunta per tots els espigons, caldria donar-li 
una funció i caràcter, tot valorant la seva potencialitat com a 
mirador del mar cap a la ciutat (a la façana del Poblenou)
 Cal destacar que el Parc del Poblenou és un dels parcs litorals 
amb major intensitat i diversificació d’usos de litoral. Presenta 
grans dimensions, una gran quantitat de verd, i compleix una 
innegable funció socioambiental. A nivell global de barri però, hi 
ha manca general de verd i per tant, dèficit dels serveis
socioambientals que els espais verds presten.
 La qualitat de l’aire del barri està compromesa per la 
concentració de trànsit de la Ronda Litoral i per la presència 
d’alguns focus industrials emissors.
59
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Diagonal Mar i el Front Marítim de Poblenou
 La seva població és relativament baixa (13.455 habitants, el 
5.4% del total del litoral), però mostra una tendència creixent, 
amb un increment significatiu de població nouvinguda provinent de 
països europeus. La població del barri és jove, té un alta formació 
acadèmica i el seu índex de renda familiar és el més elevat del 
litoral. Tanmateix, la creixent elitització del barri ha provocat que 
el preu del parc d’habitatges dobli la mitjana de la ciutat. 
 L’impacte de les activitats socioeconòmiques d’aquest barri és 
elevat (11% del VAB total del litoral). 
 Després de la Barceloneta, és el barri que més longitud té en 
contacte amb el mar i a la vegada un dels menys permeables 
degut a la manca de cobertura de la Ronda Litoral. A més, els 
habitatges es troben allunyats de la primera línia de mar. 
 El passeig marítim està inacabat i és el tram amb menys ús de 
tot el litoral, condicionat també per la manca d’atractiu en direcció 
Besòs. 
 Entre el carrer de la Jonquera i Josep Pla, s'interposen diferents 
barreres a la continuïtat longitudinal i transversal de l'espai públic: 
els trams deprimits de la Ronda i els seus espais residuals, les 
peces tancades dels equipaments i infraestructures de serveis, 
l'extensa superfície de l'aparcament de la Mar Bella (incoherent 
amb el planejament) i la gran esplanada tancada de la plataforma 
del Zoo marítim. 
60
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
Diagonal Mar i el Front Marítim de Poblenou
 Com passa a la Vila Olímpica, aquest barri, per la seva 
morfologia, gaudeix de molts espais lliures. La majoria són 
espais públics, alguns dels quals amb horari (patis interiors d’illa 
i parc Diagonal Mar), però hi ha també espais lliures d’ús 
privatius de les comunitats de les torres d’habitatges. Aquests 
espais desenvolupen una funció socioambiental molt 
destacada, doncs molts dels veïns i veïnes cobreixen les seves 
necessitats d’ús dels espais lliures a través d’aquests punts. 
 El grau d’antropització dels espais lliures del barri és força 
inferior al d’altres barris litorals (e.g. el Gòtic o la Barceloneta). 
Aquesta situació, juntament amb la necessitat d’acabar la 
urbanització del front litoral, fan que l’espai públic del barri 
tingui la oportunitat de ser repensat en clau de 
naturalització de la ciutat.
 La baixa accessibilitat en transport públic d’aquest barri fa 
que sigui l’àmbit de tot el litoral que més pateixi les externalitats 
del vehicle privat, tant per l’alta intensitat de trànsit de la Ronda 
i dels laterals com per la necessitat d’aparcament que hi va 
associada.  
61
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Besòs i el Maresme
 Presenta una clara tendència a convertir-se en un barri receptor 
de població (actualment 22.609 habitants, el 9% del total), tant de 
població estrangera (actualment el 24,6%) com de població 
procedent d’altres barris de la ciutat. El menor cost a l’habitatge 
(per sota de la mitjana de la ciutat) esdevé un atractiu en aquest 
sentit. 
 És un dels barris litorals amb un major percentatge de població 
sense estudis (6%), amb un índex de renda familiar dels més 
baixos del litoral i un important índex d’atur (el novè barri amb 
més població activa a l’atur de tota Barcelona). 
 És un dels barris litorals amb una menor oferta laboral (9.446 
llocs de treball) i amb una menor participació en el VAB total del 
litoral (3,2%).
 Tot i la proximitat al Besòs, un dels elements que concentren més 
biodiversitat de tot el corredor litoral, el barri presenta mancances 
importants d’accessibilitat a espais verds. Falten zones verdes 
a l’interior del propi barri (el Parc Fluvial del Besòs es troba al 
marge esquerre del riu) i la desembocadura del Besòs no és 
accessible per al ciutadà.
62
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
El Besòs i el Maresme
 A prop del barri se situa la planta de valorització energètica 
de residus municipals i altres infraestructures energètiques, 
de sanejament, de gestió de residus i de transport que tenen un 
impacte sobre la qualitat de l’aire i els fons marins. Aquestes 
instal·lacions són objecte de moltes queixes per males olors.
 Tant el barri del Besòs i el Maresme com el de la Mina a Sant 
Adrià tenen molt poca permeabilitat cap al litoral fet que 
condiciona en gran mesura la possibilitat de contacte i relació 
directa d’aquests barris amb el mar i el passeig marítim. 
 L’única connexió del barri amb el litoral es produeix a través 
del Fòrum, però es veu molt condicionada per la presència de 
la gran plataforma del Zoo Marí i pel precari accés a la Zona de 
Banys. La manca de vials transversals a l’àmbit fa molt difícil 
oferir una bona oferta de transport públic a prop del mar. 
 El Campus UPC-Besòs –tant la part en transformació com la 
part utilitzada temporalment com aparcament amb les seves 
tanques-, el solar triangular buit entre la Ronda i el Port, la 
Ronda Litoral i en general els diferents nivells entre la ciutat i la 
franja litoral són, a dia d’avui, barreres infranquejables per als 
vianants. La nova passera prevista entre el Campus i el Port pot 
oferir una nova porta d’entrada per als vianants al litoral.
63
Gerència Municipal
Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral