Perfil de Resiliència BARCELONA Perfil de Resiliència BARCELONA Amb la col·laboració de Índex 7 Resum executiu 10 Introducció 12 Capítol 1: La trajectòria de Barcelona cap a la resiliència 16 Capítol 2: El marc de resiliència de Barcelona 19 Capítol 3: El procés de la CRPT a Barcelona 24 Capítol 4: Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi 51 Capítol 5: Resultats del procés 54 Conclusions 56 Bibliografia i referències Acrònims i abreviatures A4R Accions per a la resiliència (actions for resilience) SRB Setmana de la Resiliència de Barcelona CREAL Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CRGP Programa global de ciutats resilients (City Resilience Global Programme) CRPT Eina d’establiment del perfil de resiliència de les ciutats (City Resilience Profiling Tool) DRR Reducció de riscs de desastre AEMA Agència Europea del Medi Ambient PIB Producte interior brut SIG Sistema d’informació geogràfica CMCR Campanya “Making Cities Resilient” ONG Organització no governamental NAU Nova agenda urbana 100RC 100 Resilient Cities OHB Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona TP Temàtiques prioritàries APR Avaluació preliminar de resiliència RAR-S Recomanacions d’accions per a la resiliència i la sostenibilitat RCN Resilient Cities Network RESCCUE Resiliència per fer front al canvi climàtic en àrees urbanes (RESilience to cope with Climate Change in Urban arEas) ODS Objectius de desenvolupament sostenible SMG Salari mínim garantit CGLU Ciutats i Governs Locals Units ONU-Hàbitat Programa de les Nacions Unides per als assentaments humans UNDRR Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres RLV Revisió local voluntària OMM Organització Meteorològica Mundial Llista de figures Figura 1 Cronologia de riscs de Barcelona. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Figura 2 Cronologia de resiliència de Barcelona. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Figura 3 Enfocament triple de l’Ajuntament de Barcelona per abordar la resiliència urbana. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Figura 4 La ciutat com a proveïdor de serveis: definició de l’impacte. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Figura 5 Metodologia de la CRPT. Font: CRGP (2018). Figura 6 CRPT Lite a Barcelona. Font: CRGP (2021). Figura 7 Metodologia de treball de les diagnosis de l’estratègia de resiliència. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Figura 8 Esforç teòric d’accés a l’habitatge de segona mà segons els ingressos de la llar. Municipis de l’àrea metropolitana i districtes de Barcelona. Tercer trimestre del 2018. Font: Informe anual (2018) de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Figura 9 Esforç d’accés a un habitatge de lloguer d’una llar amb ingressos de 2,5 i 3,5 SMI als municipis de l’àrea metropolitana i districtes de Barcelona. Tercer trimestre del 2018. Font: Informe anual (2018) de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Figura 10 Diferencial de l’esforç econòmic per al manteniment de l’habitatge de lloguer, inclosa la despesa mitjana en subministraments bàsics, el 2016 (mapa de l’esquerra) i el 2017 (mapa de la dreta). Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es registra la vulnerabilitat més gran per inassequibilitat de l’habitatge? (2020). Figura 11 Mapa del nivell de risc d’exclusió residencial. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es registra la vulnerabilitat més gran per inassequibilitat de l’habitatge? (2020). Figura 12 Població vulnerable (grups d’edat de 0 a 4 i de 75 anys i més) en funció de la seva proximitat a l’espai verd públic (>5 ha) més proper. Minuts a peu. Font: Barcelona Regional a partir de les dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2018). Figura 13 Població vulnerable (grup d’edat dels 5 als 74 anys) en funció de la seva proximitat a l’espai verd públic (>5 ha) més proper. Minuts a peu. Font: Barcelona Regional a partir de les dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2018). Figura 14 Població vulnerable sense cap espai verd públic (>5 ha)a menys de 15 minuts a peu, per barris. Selecció 10 primers barris amb valors més petits. Font: Barcelona Regional a partir de les dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2018). Figura 15 Mapa de proximitat a espais verds públics més grans de 0,5 hectàrees, calculat sobre la base d’una velocitat de marxa de 2 km/h. Font: Dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2017). Figura 16 Població més sensible als condicionants per a la mobilitat quotidiana. Font: Dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2017). Figura 17 Mapa del nivell de condicionants per a una mobilitat quotidiana a peu. Mapa de grup d’edat de 0 a 4 anys. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troben les persones amb més condicionants per a la seva mobilitat quotidiana a peu? (2020). Figura 18 Afectació per intensitat d’activitats turístiques als espais verds urbans. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On afecta la intensitat d’activitats turístiques a la població, al transport públic i als espais verds urbans de la ciutat? (2020). Figura 19 Densitat de les activitats planificades a gran escala. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. Quin impacte tenen les activitats programades a l’espai públic en les relacions entre la població resident al barri? (2020). Figura 20 Mapa de potencial de cohesió social. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. Quin impacte tenen les activitats programades a l’espai públic en les relacions entre la població resident al barri? (2020). Figura 21 Mapa de risc amb els nivells de soroll diürns i la població relativa segons la longitud del tram de carrer. Font: Barcelona Regional a partir de les dades de l’Ajuntament de Barcelona; Mapa estratègic de soroll (2017). Figura 22 Mapa de risc amb els nivells de soroll durant el període nocturn i la població relativa segons la longitud del tram de carrer. Font: Barcelona Regional a partir de les dades de l’Ajuntament de Barcelona; Mapa estratègic de soroll (2017). Figura 23 Mapa potencial d’acumulació de calor de la superfície. Font: Barcelona Regional a partir del Landsat 8 (2017). Figura 24 Percentatge de persones de ≥65 anys respecte a la població total del barri. Barcelona, 2017. Font: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. Figura 25 Mapa del nivell de condicionants per a una mobilitat quotidiana a peu. Grup de població de 75 anys en endavant. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troben les persones amb més condicionants per a la seva mobilitat quotidiana a peu? (2020). Figura 26 Evolució del règim de tinença de les persones de 65 anys o més. Barcelona 1990-2016. Font: Estratègia sobre canvi demogràfic i l’envelliment 2018-2030 de l’Ajuntament de Barcelona (2018). Figura 27 Mapa de vulnerabilitat de la població de més de 75 anys per comportament energètic dels edificis. Font: Estudi dels impactes del canvi climàtic a Barcelona. Barcelona Regional (2017). Figura 28 Mapa dels nivells de contaminació. Grup de població de 65 anys en endavant. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troba la població més exposada a la contaminació atmosfèrica? (2020). Figura 29 Mapa d’acumulació de calor en superfície. Grup de població de 75 anys en endavant. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troba la població per grup d’edat més exposada a l’impacte tèrmic? (2020). Figura 30 Salut en persones de més de 64 anys. Font: La Salut a Barcelona (2018). Resum executiu 7 Resum executiu L'Ajuntament de Barcelona i ONU-Hàbitat, a través del Programa global de ciutats resilients (CRGP) han col·laborat estretament en els darrers anys per promoure i implantar accions per a la resiliència tant localment a Barcelona com a altres ciutats d’arreu del món. ONU-Hàbitat agraeix a l’Ajuntament de Barcelona el compromís que ha demostrat per esdevenir ciutat pilot de l’eina d’establiment del perfil de resiliència de la ciutat (CRPT). Barcelona no només ha tingut una funció essencial en la iniciativa pionera de desenvolupar tota la metodologia de la CRPT sinó que també ha contribuït al calibratge de l’eina donant suport a altres ciutats (com ara Maputo a Moçambic i Dakar al Senegal) a través d’una col·laboració entre iguals durant el procés d’implantació. A l’hora d’abordar la resiliència urbana, Barcelona ha aplegat un sòlid bagatge que es remunta al 2009. Es tracta d’un història prolífica plena de fites, des de la metodologia de treball per a la implicació de les parts interessades llançada el 2009 per promoure la governança i la implantació de projectes de reducció de riscs (fruit de l’evolució de les taules municipals d’infraestructures i de serveis a l’actual Ponència de Resiliència Municipal de Barcelona) fins a l’establiment d’una col·laboració formal amb el Programa global de ciutats resilients d’ONU-Hàbitat (abans Programa d’establiment del perfil de resiliència de les ciutats), la incorporació, el 2013, a la campanya “Making Cities Resilient” de la UNDRR com a ciutat model pel que fa a infraestructures i serveis, i la incorporació, el 2015, a la xarxa 100 Resilient Cities (renovada ara amb el nom de Resilience City Network, RCN). L’aprovació d’una mesura de govern de resiliència urbana a la ciutat i la posada en marxa del Pla Clima també han estat fites importants de la trajectòria de Barcelona per millorar la resiliència. En Departaement de Resiliència de Barcelona, treballant colze a colze amb el procés d’implantació de la CRPT a la ciutat, dividit en dues fases (primer la posada en marxa de la CRPT i, després, la creació de la CRPT Lite), han identificat diverses temàtiques prioritàries en l’avaluació del perfil de resiliència. Els riscs, les dificultats i les oportunitats del sistema urbà convergeixen en aquestes temàtiques prioritàries, que és on poden tenir més impacte les accions de resiliència. Els principals resultats d’aquest exercici minuciós d’establiment d’un perfil són les tres temàtiques prioritàries que s’indiquen a continuació i que han de ser objecte d’una diagnosi i una síntesi més profundes: Dret a un habitatge adequat i accés a serveis bàsics (tenint en compte tant l’accés com la cobertura) La ciutat s’analitza com un sistema urbà en el qual els serveis que es proporcionen estan vinculats entre si i influeixen els uns en els altres. Un habitatge adequat i els serveis bàsics que comporta són crucials per a la ciutat, i uns programes ben dissenyats d’habitatge assequible i accessible protegiran les persones de la pobresa i l’exclusió. S’ha de construir o rehabilitar l’habitatge seguint uns criteris de qualitat que s’ajustin als nous llindars proposats per a les ciutats modernes a fi de garantir la inclusivitat i l’equitat urbanes. El teixit urbà de la ciutat connecta els edificis amb els espais públics i verds, amb les xarxes i amb les infraestructures, i hauria de permetre a la ciutadania gaudir d’uns nivells alts de confort urbà per tal d’afavorir unes relacions socials positives, unes dimensions econòmiques, la salut i el benestar. Espai públic (accessibilitat, salut, usos i cohesió social) L’espai públic té un paper fonamental a l’hora d’assolir un desenvolupament sostenible basat en la resiliència. La seva dimensió social i política inclou la necessitat de proximitat, accessibilitat i versatilitat, i ha d’incorporar un vessant humà i la creació d’oportunitats per a la resolució de conflictes, la cohabitació i la governança. Des el punt de vista econòmic, l’espai públic i la distribució del verd són elements d’equilibri per tenir uns plans integrats i circulars, així com per al consum responsable. Pel que fa a la mobilitat, aquest espai públic serveix de suport per plantejar el canvi cap a una ciutat sense cotxes, amb sistemes proactius de mobilitat i de xarxa de transport col·lectiu. L’espai públic té una interdependència amb l’habitatge urbà i l’entorn construït i s’ha de centrar en les persones en situacions vulnerables, en l’exclusió social i en la salut. Les persones de 65 anys en endavant de Barcelona mereixen una avaluació de l’espai públic, de l’habitatge i de les cures feta a la seva mida. 8 Resum executiu Envelliment de la població i canvi demogràfic Les persones de més edat residents a la ciutat pateixen vulnerabilitat econòmica, pobresa i manca d’inclusió social. Les seves oportunitats de participació cívica, el seu accés a la comunicació i la informació i les seves opcions laborals provenen (especialment en el cas de les persones en situacions vulnerables) de les opcions que els ofereixen la mobilitat, l’habitatge i l’espai públic urbà. La seva salut i el suport de la comunitat se sostenen gràcies a les xarxes d’espai públic i a l’adequació de l’habitatge. Les Recomanacions d’accions per a la resiliència i la sostenibilitat (RAR-S) basades en els resultats de l’avaluació no s’han publicat, però cal destacar alguns resultats clau concrets: l’Atles de resiliència de Barcelona; la metodologia del Departament de Resiliència de Barcelona i la seva anàlisi de l’impacte d’episodis crítics; les interconnexions entre el perfil de resiliència i la localització dels objectius de desenvolupament sostenible per a l’estratègia d’ODS de Barcelona per a la revisió local voluntària (RLV); i la Ponència de Resiliència Municipal. La tasca transformadora pionera duta a terme a la ciutat de Barcelona és fonamental per promoure el canvi d’una cultura urbana reactiva a una de proactiva. El procés de resiliència a la ciutat ha donat lloc al calibratge i als ajustaments progressius de la metodologia del CRGP i de la seva eina per fer-ne més eficaç i efectiva l’aplicació. També ha aportat conclusions, descobriments i recomanacions per a la ciutat de Barcelona que són d’interès global. El perfil de resiliència de Barcelona i l’RLV dels ODS ara estan interconnectats i serveixen de suport per al procés de planificació-diagnosi de la resiliència, alhora que permeten que les polítiques de resiliència i l’impacte de les accions es mesurin amb indicadors i dades locals. En aquest informe es comparteix la profitosa experiència de Barcelona, que ha d’aplanar el camí perquè altres ciutats explorin i orientin la seva pròpia trajectòria cap a la resiliència. 9 Resum executiu Introducció 10 Introducció L'Ajuntament de Barcelona i ONU-Hàbitat, a través del Programa global de ciutats resilients (CRGP) han col·laborat estretament en els darrers anys per promoure i implantar accions per a la resiliència tant localment a Barcelona com a altres ciutats d’arreu del món. El 2013, Barcelona i ONU-Hàbitat van aplegar esforços per desenvolupar l’eina d’establiment del perfil de resiliència de les ciutats (CRPT), un marc de referència universal que empra dades verificables i contextualitzades sobre les ciutats per establir-ne el perfil de resiliència i formular una anàlisi i una diagnosi de les seves dificultats més urgents. El perfil i la diagnosi proporcionen la base per crear les Recomanacions d’accions per a la resiliència i la sostenibilitat (RAR-S), que es poden incorporar a les estratègies de desenvolupament urbà i als processos de gestió existents. Les primeres fases de la col·laboració van ser crucials per a totes dues parts. Per a l’Ajuntament de Barcelona, la col·laboració ha contribuït al desenvolupament de la metodologia i del marc conceptual de resiliència de la ciutat, que estaven avalats per les normes internacionals d’ONU-Hàbitat. Per a ONU-Hàbitat, la ciutat ha proporcionat un terreny ideal per crear i posar a prova les primeres versions de l’eina, que van permetre obtenir els elements urbans i els indicadors inicials de la CRPT. La feina inicial, duta a terme entre el 2013 i el 2017, va assentar les bases i va possibilitar una segona fase de col·laboració més orientada a desenvolupar el perfil de resiliència de Barcelona, a augmentar la cooperació i recollir i traslladar allò après a altres ciutats participants, inclosos el model de ciutat i la seva metodologia de treball. ONU-Hàbitat agraeix a l’Ajuntament de Barcelona el compromís que ha demostrat per esdevenir ciutat pilot de l’eina d’establiment La resiliència urbana és la capacitat del perfil de resiliència de la ciutat (CRPT). Barcelona no només ha mesurable de qualsevol sistema urbà, tingut una funció essencial en la iniciativa pionera de desenvolupar amb les persones que l’habiten, tota la metodologia de la CRPT sinó que també ha contribuït al de mantenir una continuïtat davant de calibratge de l’eina donant suport a altres ciutats (com ara Maputo qualsevol xoc i estrès, i, alhora, d’adaptar- a Moçambic i Dakar al Senegal) a través d’una col·laboració entre se positivament i de transformar-se per iguals durant el procés d’implantació. assolir la sostenibilitat. A més, aquest últim període va tenir lloc en paral·lel al Una ciutat resilient avalua, planifica i desenvolupament de l’estratègia de resiliència pròpia de la ciutat i, actua a fi de preparar-se i respondre més específicament, de la seva diagnosi. El desenvolupament de a qualsevol perill (natural i també l’estratègia ha influït en el plantejament i l’ús de la CRPT, i els resultats provocats per les persones, sobtat i de de Barcelona s’han incorporat i han donat forma a l’avaluació de progressió lenta, esperat i inesperat) per riscs i vulnerabilitats. En aquest esforç conjunt per actualitzar el tal de protegir i millorar les vides de les full de ruta i la metodologia de treball de la resiliència de Barcelona, persones, garantir guanys en matèria de també cal assenyalar l’aportació de la Resilient Cities Network desenvolupament, fomentar un entorn en (l’anterior 100 Resilient Cities), de la qual Barcelona és membre què es pugi invertir, i impulsar un canvi des del 2015. Tots dos programes han donat suport a la ciutat de positiu. manera complementària a l’hora d’aconseguir els resultats descrits en aquest document, com a part d’un procés de coproducció. ONU-Hàbitat Aquest document compila el treball de diagnosi de resiliència dut a terme per l’Ajuntament de Barcelona i els seus col·laboradors principals, en particular el Programa global de ciutats resilients (CRGP) d’ONU-Hàbitat i la Resilient Cities Network (RCN), entre el setembre del 2018 i el gener del 2020. 11 Introducció Capítol 1 La trajectòria de Barcelona cap a la resiliència 12 Capítol 1 La trajectòria de Barcelona cap a la resiliència A l’hora d’abordar la resiliència urbana, Barcelona ha aplegat un sòlid bagatge que es remunta al 2009. La ciutat va començar a liderar el seu enfocament sobre resiliència urbana a través de projectes de reducció de riscs en la seva infraestructura i els seus serveis amb l’objectiu de reduir les vulnerabilitats que s’havien posat de manifest per un seguit d’episodis crítics entre el 2006 i el 2008: sequera extrema, interrupcions dels serveis ferroviaris o apagada elèctrica, entre els més significatius. Abans del 2009, els plans i els projectes per reduir els riscs s’abordaven per sector, principalment, sense una metodologia interdependent ni un plantejament transversal i sovint amb una coordinació escassa, o difícil, entre col·laboradors interns i externs. 2020-21 COVID-19 2020 Glòria 2019 Mobilitzacions post-sentència 2017 Referèndum 1O 2017 Atemptats Rambles 2010 Nevada 2007 Apagada 2006-08 Sequera 2005 Crisi Carmel 1999 Inundacions Infraestructures i Medi ambient i Benestar social i continuïtat de serveis canvi climàtic salut de les persones Figura 1: Cronologia de riscs de Barcelona. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). 13 Capítol 1. La trajectòria de Barcelona cap a la resiliència El 2009, Barcelona va posar en marxa les taules d’infraestructura i serveis municipals per promoure el compromís de les parts interessades i facilitar la coordinació amb tots els agents que prenien part en els processos de transformació i gestió d’infraestructures i serveis. La necessitat de formar aquest grup de treball especial es va plantejar arran del reconeixement que les competències municipals eren limitades i que la col·laboració amb el sector privat i altres nivells de l’Administració era essencial per reduir les vulnerabilitats i garantir i millorar els nivells de rendiment de la ciutat pel que fa a la continuïtat i la qualitat funcionals. El 2013 va suposar un punt d’inflexió a l’hora d’intensificar l’abast i la dimensió del programa municipal de resiliència urbana mitjançant l’establiment d’una col·laboració formal amb el Programa global de ciutats resilients (abans Programa d’establiment del perfil de resiliència de les ciutats) i la ubicació de la seva oficina a Barcelona. També va ser l’any que Barcelona es va incorporar a la campanya “Making Cities Resilient” de l’UNDRR1 com a ciutat model en infraestructures i serveis. Des d’aleshores, a partir del concepte de resiliència urbana i sota la influència dels marcs conceptuals facilitats per les Nacions Unides, la feina endegada per les taules d’infraestructura i serveis municipals va evolucionar cap a un programa més ampli amb l’objectiu de cobrir un espectre més ampli de vulnerabilitats. El nou abast no només tenia en compte la vulnerabilitat pel que fa a les infraestructures sinó també els perills relacionats amb el clima, la dimensió socioeconòmica dels riscs, i com interaccionen aquests aspectes a la ciutat. En aquest punt, les taules d’infraestructura i serveis municipals van ser rebatejades amb el nom de taules de resiliència. Aquest canvi va tenir lloc en paral·lel al desenvolupament de diverses eines de resiliència i a una evolució més profunda del model de creació de resiliència a Barcelona. Aquestes transformacions es van consolidar posteriorment amb la creació del Departament de Resiliència de la ciutat al començament del 2014. Una altra fita important que va reforçar el model de resiliència de Barcelona va ser incorporar-se a la xarxa 100 Resilient Cities (renovada ara amb el nom de Resilience City Network, RCN) el 2015. Sumant-se a la feina encetada per ONU- Hàbitat, l’RNC també ha estat una promotora fonamental de les agendes de resiliència locals arreu del món. Per a l’Ajuntament de Barcelona, l’oportunitat de treballar estretament amb aquests dos programes i de beneficiar-se de les possibilitats de treball en xarxa que ofereixen ha contribuït considerablement a donar forma al full de ruta i als assoliments en matèria de resiliència de la ciutat. En aquesta trajectòria també convé destacar l’aprovació de la Mesura de govern de resiliència urbana2 el 2016, amb el consens de tots els partits polítics municipals. Aquest document incorporava els principis del model de resiliència de Barcelona i els fluxos de treball principals que calia implantar. Dos anys més tard, el 2018, la ciutat va posar en marxa el seu Pla Clima, un full de ruta per fer front al canvi climàtic i assolir els objectius del Pacte de les alcaldies pel clima i l’energia, una iniciativa subscrita per Barcelona que mira d’abordar tant la mitigació com l’adaptació. L’objectiu del Pla Clima és assolir una transformació completa de la ciutat integrant-hi la creació de resiliència i dissenyant accions a curt, mitjà (2025) i llarg (2030) termini que redueixin la vulnerabilitat de la ciutat als impactes del canvi climàtic, alhora que es garanteixen els drets de les persones més vulnerables i es promouen l’acció i la participació de la ciutadania. En paral·lel al Pla Clima3, també es va endegar un procés per completar una estratègia de resiliència integral per a la ciutat, que prioritzés les vulnerabilitats socials i econòmiques. Aquest procés s’ha dut a terme en col·laboració estreta amb el Programa global de ciutats resilients d’ONU-Hàbitat, en particular a través de l’ús de diverses eines que ofereixen ambdós programes. Els resultats principals d’aquest procés de diagnosi constitueixen el nucli del document actual i s’expliquen detalladament en el capítol 4, “Temàtiques prioritàries: resum i diagnosi”, mentre que la contribució i les interconnexions amb l’eina 1 www.mcr2030.undrr.org 2 Ajuntament de Barcelona (2016). Mesura de govern: Resiliència Urbana. Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 3 Ajuntament de Barcelona (2018). Pla Clima 2018-2030. Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i Gerència d’Ecologia Urbana. 14 Capítol 1. La trajectòria de Barcelona cap a la resiliència d’establiment del perfil de resiliència de les ciutats d’ONU-Hàbitat es descriuen en el capítol 3, “El procés de la CRPT a Barcelona”. Finalment, des del 2021 i com a reacció a l’exigència creixent d’abordar els impactes i els estressos que han esdevingut crítics en els darrers anys (i després de les situacions de vulnerabilitat exacerbades per la covid-19), les taules de resiliència s’han replantejat i han donat lloc a la Ponència Municipal de Resiliència. Aquesta darrera evolució del model respon a la necessitat de situar aquest grup de treball municipal en el nivell executiu més alt per tal de promoure l’anàlisi i l’aprenentatge arran dels esdeveniments crítics a què s’enfronta la ciutat, o els que es preveuen en el futur. La Ponència permet que s’identifiquin i es prioritzin projectes de millora de sectors diversos, i actua com a complement dels instruments de resposta immediata de la ciutat davant d’emergències mitjançant la creació d’un espai anàleg per proposar una estratègia proactiva de resiliència i de gestió de riscs. La llarga col·laboració entre el Programa global de ciutats resilients d’ONU-Hàbitat i la ciutat de Barcelona, sota el paraigua de l’acord actual, que durarà fins al 2024, proporciona un marc excel·lent per continuar obrint camí en matèria de creació de resiliència amb un abast i un impacte que no és només de ciutat sinó també global. 2021 Municipal Resilience Committee COVID-19 2020 2021 Temporal Glòria 2020 Mobilitz. Post Sentència 2019 2018 Pla Clima Referèndum 1 d’Octubre 2017 Atemptat a les Rambles 2017 2016 MG Resiliència 2015 100 Resilient Cities 2014 Departament RU 2014 CUESB 2013 UNDRR - Making Cities Resilient 2013 Acord CRPP ONU-Hàbitat 2012 Programa de resiliència Nevada 2010 2009 Taules de resiliència 2008 3Ss Diagnosi infraestr. i serveis Sequera 2008 2006 Apagada 2007 Crisi del Carmel 2005 1999 1ers dipòsits de retenció Inundacions 1999 1893 Projecte de sanejament del subsòl. 1859 Pla Cerdà. 1820 Obertura eix Princesa-Ferran 1910 Epidèmies i relació densitat-mortalitat 1859 Xocs Estressos Accions de resiliència implementades Accions de resiliència històrica 15 Capítol 1. La trajectòria de Barcelona cap a la resiliència Figura 2: Cronologia de resiliència de Barcelona. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Capítol 2 El marc de resiliència de Barcelona 16 Capítol 2 El marc de resiliència de Barcelona Com ha quedat palès en l’apartat anterior, l’Ajuntament de Barcelona té un ampli bagatge en la institucionalització de la reflexió i la programació en matèria de resiliència en diverses àrees polítiques. L’Ajuntament defineix la resiliència urbana com la capacitat dels seus sistemes i serveis urbans d’impedir o, en cas que sigui inevitable, minimitzar l’impacte d’episodis greus, tant d’aparició sobtada com progressiva i tant si han estat provocats per causes naturals com tecnològiques o socials. Aquestes àrees temàtiques de risc no només reflecteixen fases diferents de l’evolució de la trajectòria de la ciutat cap a la resiliència sinó que també proporcionen un marc per classificar i diagnosticar episodis perillosos segons el seu origen o segons si es presenten com a perills actuals l’impacte dels quals s’haurà d’avaluar retroactivament o bé com a estressos prolongats que s’hauran d’avaluar amb el temps i preveure de manera proactiva. Un enfocament multirisc i a dos nivells Impactes puntuals Avaluar l’afectació Infraestructures i Medi ambient Benestar social continuïtat de serveis i canvi climàtic i salut de les persones Anticipar-se als riscos Tendències a futur Figura 3: Enfocament triple de l’Ajuntament de Barcelona per abordar la resiliència urbana. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Tot i que la institucionalització de la resiliència a l’Ajuntament de Barcelona va començar amb un plantejament sectorial i donant una prioritat evident a la seguretat, l’eficiència i la continuïtat dels serveis dels diversos sistemes de la infraestructura urbana (Mesura de govern municipal, Ajuntament de Barcelona, 2016)4, el Departament de Resiliència ha anat ampliant progressivament l’abast de la seva tasca transversal amb la incorporació d’aspectes addicionals de serveis públics, en particular l’acció mediambiental i climàtica (Pla Clima, Ajuntament de Barcelona, 2018)5, i els determinants socials de salut i benestar. El fet de definir la ciutat com un proveïdor de serveis, de manera que la qualitat, l’adequació i l’eficiència dels nivells de prestació de servei depenen de la capacitat del proveïdor d’atendre la demanda de la població (City Resilience Profiling 4 Ajuntament de Barcelona (2016). Mesura de govern: Resiliència Urbana. Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 5 Ajuntament de Barcelona (2018). Pla Clima 2018-2030. Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i Gerència d’Ecologia Urbana. 17 Capítol 2. El marc de resiliència de Barcelona Tool Guide, ONU-Hàbitat, 2018)6, fa que l’impacte dels episodis perillosos es pugui presentar com un desajust entre l’oferta i la demanda d’un servei determinat. La magnitud del desajust demostra la incapacitat de la ciutat d’amortir els impactes dels perills i, per tant, variarà considerablement en funció de la intensitat del perill i dels mecanismes específics de prestació de cada servei. La infografia següent mostra les diverses situacions d’impacte segons el rang i l’escala dels desajusts entre l’oferta i la demanda. La ciutat com a proveïdor de serveis Definició de l’impacte Excepcionalitat Malgrat hi ha canvis en la demanda, l'oferta té suficient elasticitat per adaptar-se (pot representar canvis en els tipus de serveis a proveir, situació d'estrès de servei per assolir un increment de demanda, increment excepcional de recursos,... fins i tot reducció de l'oferta) Normalitat Equilibri Crisi demanda-oferta La demanda supera l'oferta Demanda de serveis Provisió de serveis Situació de crisi Figura 4: La ciutat com a proveïdor de serveis: definició de l’impacte. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). Cal reconèixer que els conceptes d’oferta i demanda, així com de continuïtat de funcions, risc i vulnerabilitat tenen significats i ramificacions diferents depenent del tipus de servei analitzat. Per exemple, quan s’analitza l’impacte d’un perill determinat en la resiliència de la infraestructura urbana, els criteris prioritzats són la cobertura física i espacial de les xarxes d’infraestructura i les possibles barreres d’accessibilitat, és a dir, l’assequibilitat (Infrastructure Improvement Enhancer, ONU-Hàbitat, 2018)7. Quan s’avalua la resiliència a un risc relacionat amb el medi ambient i el clima, el focus de l’anàlisi es trasllada als possibles impactes d’episodis relacionats amb el clima en sistemes i serveis urbans diferents, així com a aplegar proves sobre els grups demogràfics més vulnerables a perills climàtics i mediambientals específics (Climate Action Enhancer, ONU-Hàbitat, 2018)8. Finalment, quan s’aborden els reptes de la resiliència social, l’anàlisi se centra tant en la capacitat de la ciutat de proporcionar serveis socials bàsics a tota la seva població — tenint en compte les condicions socioeconòmiques de cada grup demogràfic— com en el mapatge dels riscs socials, determinats per la vulnerabilitat objectiva i subjectiva: edat, sexe, origen i discapacitat, entre altres (Social Resilience Guide, ONU-Hàbitat, 2018)9. Amb aquest rerefons, el Departament de Resiliència treballa en aquests tres fluxos de treball: 1) infraestructures i continuïtat de serveis, 2) medi ambient i canvi climàtic, 3) socioeconòmics. Cada flux de treball té en compte: a) l’anàlisi de l’impacte de xocs d’aparició sobtada i ràpida, i b) la diagnosi dels estressos prolongats d’aparició lenta que afecten els sistemes i els serveis de la ciutat de termini mitjà a llarg. 6 ONU-Hàbitat / CRGP (2018). City Resilience Profiling Guide. 7 ONU-Hàbitat / CRGP (2018). Infrastructure Improvement Enhancer. 8 ONU-Hàbitat / CRGP (2018). Climate Action Enhancer. 9 ONU-Hàbitat / CRGP (2018). Social Resilience Guide. 18 Capítol 2. El marc de resiliència de Barcelona Capítol 3 El procés de la CRPT a Barcelona 19 Capítol 3 El procés de la CRPT a Barcelona Primera fase (2013-2017) Des del 2012/2013, Barcelona ha estat pionera pel que fa al model de resiliència integral, que encara no s’ha aplicat àmpliament a altres ciutats. El plantejament es va basar en les experiències pràctiques i operatives de les taules de resiliència a l’hora de reduir el risc i abordar les vulnerabilitats a llarg termini (en aquell moment, encara centrades principalment en les infraestructures i els serveis urbans) i passar a un plantejament més global sobre riscs. La primera fase del programa pilot i del procés iteratiu de calibratge de la versió inicial de l’eina d’establiment del perfil de resiliència de la ciutat (V1.0) va començar el 2016, mentre es generava el perfil preliminar de resiliència de Barcelona. La metodologia es va dissenyar per tal d’obtenir resultats quantitatius mitjançant l’avaluació de cadascun dels indicadors relacionats amb els elements definits en el sistema urbà. La metodologia proporcionava resultats agregats i utilitzava mitjanes simples per facilitar una visió de la resiliència de la ciutat utilitzant els indicadors de l’eina CRPT. L’avaluació de la CRPT V1.0 implicava la compilació de dades sobre gairebé quatre-cents indicadors relacionats amb el model de sistema urbà, dissenyats per cobrir els aspectes principals següents de cada component: accés de la població i cobertura, jurisdicció del govern local, continuïtat de les funcions, i existència i estat dels plans de desenvolupament i contingència. A més, es va crear una llista de parts interessades implicades en les operacions de gestió i serveis a la ciutat (gairebé cent en el cas de Barcelona). La dificultat principal del procés va ser la gestió de la informació recopilada per crear el perfil (fonts diverses, escales diferents, temps diferents, fiabilitat, especificitat, necessitats dels sistemes GIS, disponibilitat, entre altres). Es va dur a terme un exercici de mapatge exploratori mitjançant sistemes GIS, codirigit per ONU-Hàbitat i el Departament de Resiliència. Finalment, es van recollir dades sobre el 83% dels indicadors de l’eina, amb la distribució següent de tipus de fonts de dades: documents oficials (60,63%), coneixement públic (35,19%) i mitjans de comunicació (4,18%). D’aquest primer procés de recopilació de dades se’n van extreure diverses conclusions preliminars sobre el valor afegit per a la ciutat: Ϙ la capacitat de les persones encarregades de la gestió de la ciutat i el seu coneixement dels procediments, les operacions i el manteniment dels serveis (descobriment de dades, qualitat de les dades i anàlisi de les dades) van augmentar. Ϙ Va millorar la comunicació entre les persones encarregades de la gestió de la ciutat i les parts interessades, així com la col·laboració i la coordinació entre els departaments de la ciutat. Ϙ Van sorgir oportunitats per donar suport a projectes de ciutat i per millorar la base de coneixements per a la gestió dels serveis de la ciutat. Tot i que les recomanacions d’accions per la resiliència i sostenibilitat (RAR-S) no es van proposar en aquesta fase, el procés de la CRPT va tenir una certa repercussió en la gestió de la ciutat. La part més crítica va ser l’elaboració de l’Atles de resiliència, una iniciativa que pretén descobrir el potencial i la necessitat d’un espai per compartir i explicar els estudis territorialitzats de resultats dels riscs i posar-los a disposició d’agents interns i externs. Ja s’han publicat diversos estudis sobre l’Atles, inclosos alguns estudis de vulnerabilitat del Pla Clima, la diagnosi de l’estratègia de resiliència i els resultats del projecte RESCCUE (Resiliència per fer front al canvi climàtic en àrees urbanes). 20 Capítol 3. El procés de la CRPT a Barcelona Persones Béns Processos Context urbà i nivells de rendiment Govern local Xocs, estressos i actors d'interès i reptes Temàtiques Qui? prioritàries Per què? Polítiques, plans i iniciatives Com? Síntesi i diagnosi Accions per a la resiliència Figura 5: Metodologia de la CRPT. Font: CRGP (2018). 21 Accions Diagnosi Anàlisi Dades Capítol 3. El procés de la CRPT a Barcelona Trajectòria de desenvolupament urbà i de la resiliència Estat actual de la resiliència urbana Segona fase (2017-2020). El 2017, amb el suport del Programa global de ciutats resilients d’ONU-Hàbitat i la Resilient Cities Network (abans 100 Resilient Cities), Barcelona va iniciar el desenvolupament de la seva estratègia de resiliència de la ciutat. El segon perfil de resiliència de la ciutat el van desenvolupar conjuntament aquestes tres institucions a partir del 2018 amb l’Avaluació preliminar de resiliència (APR),10 com a punt de partida. El segon perfil anava més enllà de la infraestructura ja analitzada i dels xocs i estressos relacionats amb el clima que s’havien identificat en els estudis anteriors de riscs urbans i vulnerabilitat, i se centrava en les dificultats socioeconòmiques —intensificades des del 2007—, com a reflex del ferm compromís de les autoritats locals per abordar la vulnerabilitat social. En concret, el Departament de Resiliència de Barcelona va identificar quatre àrees principals de preocupació per a la ciutat: assequibilitat de l’habitatge, accessibilitat als serveis bàsics, risc de pobresa i exclusió econòmica i igualtat de gènere. Per al segon perfil es va adoptar un plantejament modular recopilant dades i desenvolupant línies d’anàlisi específiques de les àrees principals de preocupació. Per a cada tema, es va utilitzar el model de sistema urbà de la CRPT, però seleccionant només els elements i els indicadors urbans més propers a la qüestió prioritzada —seguint les interconnexions i els efectes de cascada— i deixant de banda la resta de dades i indicadors. L’objectiu era evitar una nova iteració de tot el procés de recopilació de dades i, en lloc d’això, incorporar l’ampli treball dut a terme prèviament amb diverses parts interessades. El fet d’agilitar el procés de recopilació i anàlisi de dades va fer que es canviés d’una metodologia deductiva a una d’inductiva, amb la qual cosa es va obtenir més eficiència i efectivitat, i l’equip va poder desagregar i localitzar les dades. El perfil extret compara, reorganitza i diagnostica dades disponibles localment i relacionades específicament amb les àrees de preocupació. Aquesta nova lògica que implica una metodologia d’implantació més lleugera i concisa s’anomena CRPT Lite. Amb aquest plantejament, el procés esdevé més versàtil i més eficient quant a l’ús del temps i els recursos, i s’integra millor en el desenvolupament a llarg termini d’un perfil i d’una estratègia de resiliència de la ciutat. A més de la recopilació modular de dades, es va dur a terme un mapatge exhaustiu de les accions actuals i les previstes, per completar l’anàlisi. Es van mapar problemes específics de resiliència en polítiques, plans i iniciatives (PPI) dins del marc legal local, un exercici liderat per l’RCN. La valoració va tenir en compte l’estructura de governança local i les competències i els processos de les parts interessades a l’hora d’avaluar les tendències actuals en el desenvolupament i la implantació de les accions de resiliència. L’aplicació d’aquest nou plantejament va donar lloc a la identificació de diversos àmbits d’oportunitat per crear resiliència per a la ciutat, en concret: etapes de la vida, habitabilitat, espai públic, prosperitat social i econòmica, i migracions. Després d’analitzar les barreres associades a aquests àmbits d’oportunitat, a més de reconèixer tàcticament com es podrien aprofitar aquestes barreres per reforçar la resiliència de Barcelona, l’equip de resiliència de Barcelona va decidir aprofundir en la diagnosi i la síntesi de les temàtiques prioritàries en l’avaluació del perfil de resiliència. Els riscs, les dificultats i les oportunitats del sistema urbà convergeixen en aquestes temàtiques prioritàries, que és on podrien tenir més impacte les accions de resiliència. Les tres primeres temàtiques prioritàries que s’han d’analitzar són: 1) dret a un habitatge adequat i accés a serveis bàsics (tenint en compte tant l’accés com la cobertura), 2) espai públic (accessibilitat, salut, usos i cohesió social), i 3) envelliment de la població i canvi demogràfic. El seguiment d’aquest procés va ajudar a assignar els recursos adequats a l’anàlisi de les necessitats primordials de la ciutat per millorar-ne la resiliència. Els resultats principals d’aquest exercici en profunditat d’establiment del perfil s’expliquen amb més detall en el capítol 4. 10 Departament de Resiliència Urbana Gerència d’Ecologia Urbana, 100 Resilient Cities, i Programa de Perfils de Ciutats Resilients d’ONU-Hàbitat (2018). Avaluació preliminar de resiliència (APR). 22 Capítol 3. El procés de la CRPT a Barcelona inci o pals de pre CRPT Lite In e m di i cad rs Lit b o its n d'oportu Temàtiques prioritàries Síntesi i diagnosi Accions per a la resiliència Figura 6: CRPT Lite a Barcelona. Font: CRGP (2021). 23 Accions Diagnosi Anàlisi Lite cupació tat Capítol 3. El procés de la CRPT a Barcelona Trajectòria de la resiliència urbana Per què? Qui? Com? Estat actual de la resiliència urbana À pr Àrees Capítol 4 Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi 24 Capítol 4 Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Com s’ha explicat al capítol anterior, les conclusions de la diagnosi que es presenten en les seccions següents són el resultat d’un procés de coproducció que es va iniciar el 2018 amb el document d’Avaluació preliminar de resiliència (APR). La metodologia de treball seguia inicialment els estàndards de resiliència i el marc conceptual d’ONU-Hàbitat, així com els proporcionats per la Resilient Cities Network (RCN), i s’ha basat en les eines i els recursos oferts per les dues organitzacions. Tot i això, i reconeixent el gran valor de les aportacions dels dos programes, cal assenyalar que aquests resultats són fruit de més de dos anys d’esforços i d’un plantejament orgànic quant a l’ús dels marcs i les eines, i de l’increment natural del coneixement durant tot el període. Al llarg d’aquest període de dos anys, el perfil de resiliència ha rebut la influència d’altres elements i processos duts a terme com a part de l’estratègia de resiliència (tallers, reunions amb parts interessades, programes municipals i revisió de polítiques, etcètera), que s’han implantat en paral·lel al seu desenvolupament i que han contribuït a donar forma als resultats finals. . Revisió de plans i programes relacionats +20 plans amb interseccions Territorialització i mapatge de riscos Indicadors de vulnerabilitat 12 temes estudi +50 mapes de risc Taula de diagnosi amb + col·laboració UIC +200 indicadors Identificació de perfils vulnerables Participació Benchmarking bones Segregació de interna pràctiques i recull dades per grups sectorial recomanacions d’edat i gènere 3 workshops +100 actors entrevistats Figura 7: Metodologia de treball de les diagnosis de l’estratègia de resiliència. Font: Departament de Resiliència de Barcelona (2021). 25 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi 4.1. Dret a un habitatge adequat i accés als serveis bàsics El dret humà a tenir un habitatge adequat El dret a un habitatge adequat és un dret humà reconegut per les Nacions Unides.11 El garanteix el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, del qual Espanya és signatària. És la base de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge del Parlament de Catalunya i del Pla municipal pel dret a l’habitatge del 2016. A escala internacional, la ciutat de Barcelona va signar la Declaració municipalista dels governs locals pel dret a l’habitatge i el dret a la ciutat12 a Nova York el 2018. En aquesta declaració, s’entén la ciutat com un sistema urbà que proporciona diversos serveis, no només els vinculats a infraestructures bàsiques sinó els fonamentals per garantir el respecte dels drets humans13 a totes les persones, així com els principis humanitaris de protecció social. El sector de l’habitatge a Espanya històricament s’ha vist com un camp per a la inversió, més que no pas com un dret humà bàsic, i s’ha caracteritzat per la manca d’un marc legal comú entre els nivells de govern i per una visió política a llarg termini. Les competències en matèria d’habitatge corresponen principalment al Govern central i als governs autonòmics. La manca d’inversió per part de l’Estat repercuteix directament en les comunitats autònomes i els municipis i afecta la seva capacitat per fer front a l’exclusió residencial i a la falta d’habitatge assequible als territoris més pressionats. Com a resultat d’una inversió escassa i erràtica a l’hora d’oferir habitatge social i assequible en les darreres dècades, i de la progressiva desqualificació del parc d’habitatge social preexistent, Barcelona pateix un dèficit de parc d’habitatge protegit (1,5% del total)14 que limita la capacitat del municipi per influir en el mercat immobiliari d’una manera sistèmica. A aquesta manca d’habitatge social i assequible —en particular, en el sector del lloguer— s’hi afegeix una manca de sòl públic sense construir que restringeix considerablement les perspectives d’augmentar el parc assequible a través de noves promocions públiques en un context urbà d’alta densitat. Accés a l’habitatge i manteniment de l’habitatge El llindar d’assequibilitat es calcula com el 30% de la renda familiar, exclosos els costs dels subministraments bàsics. (1) Indicador 7.1.5.3 (Element urbà: Economia / Component: Estructura econòmica local - Relació entre immoble i ingressos15 (Eina d’establiment del perfil de resiliència de la ciutat i ODS). L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB)16 estima que una llar amb un salari equivalent a 3,5 vegades el salari mínim (3.005 euros nets mensuals) podria accedir a un habitatge en propietat a 4 dels 10 districtes de Barcelona, o a 24 de les 33 municipis metropolitans, sempre que disposi d’uns estalvis corresponents a 2,3 anys d’ingressos. Les possibilitats es redueixen a 1 sol districte de la ciutat i a 12 municipis metropolitans per a una llar amb 11 Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, ONU-Hàbitat (2009). The human right to adequate housing. 12 Cities for Adequate Housing (2018). Municipalist Declaration of Local Governments for the Right to Housing and the Right to the City. 13 ONU-Hàbitat (2015). Housing at the centre of the New Urban Agenda. 14 Ajuntament de Barcelona (2018). Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025. 15 ONU-Hàbitat/CRGP (2019). CRPT Implementation Manual V2.0. 16 Observatori Metropolità de l’Habitatge (2018). Informe anual 2018. 26 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi 2,5 vegades el salari mínim (2.146 euros nets mensuals) i uns estalvis corresponents a 3,2 anys d’ingressos. Comparant els mateixos nivells salarials amb el mercat de lloguer, l'OHB estima que una llar amb una renda equivalent a 2,5 i 3,5 vegades el salari mínim podria accedir al lloguer assequible als districtes 1 i 4 de Barcelona o 5 i 30 municipis metropolitans, respectivament, tenint en compte els llindars d'assequibilitat esmentats (30% de la llar ingressos). Segons l’OHB, les llars que ja tenen accés a un habitatge gasten una mitjana del 26% dels seus ingressos en els subministraments bàsics, el pagament del lloguer o la hipoteca i les despeses de propietat. La vulnerabilitat més important es concentra en el règim de lloguer, en què aquesta proporció correspon al 42,7% dels ingressos mensuals de les llars llogades.17 Aquest valor és un 3% superior al llindar d’assequibilitat definit per l’Eurostat18 i un 13% superior als paràmetres recomanats per les Nacions Unides (ODS 11).19 22,5, 5SM SIMI 33,5, 5SM SIMI Sense dades < 25% 25 - 30% 30 - 35% > 35% Sense dades < 25% 25 - 30% 30 - 35% > 35% Figura 8: Esforç teòric d’accés a l’habitatge de segona mà segons els ingressos de la llar. Municipis de l’àrea metropolitana i districtes de Barcelona. Tercer trimestre del 2018. Font: Informe anual (2018) de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. 22,5, 5SM SIMI 33,5, 5SM SIMI Sense dades < 25% 25 - 30% 30 - 35% > 35% Sense dades < 25% 25 - 30% 30 - 35% > 35% Figura 9: Esforç d’accés a un habitatge de lloguer d’una llar amb ingressos de 2,5 i 3,5 SMI als municipis de l’àrea metropolitana i districtes de Barcelona. Tercer trimestre del 2018. Font: Informe anual (2018) de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. 17 Ibídem. 18 Eurostat (2019). “El llindar de sobreesforç econòmic correspon al 40% de la renda familiar disponible”. 19 Objectiu de desenvolupament sostenible 11. El llindar d’assequibilitat definit per ONU-Hàbitat correspon al 30% dels ingressos disponibles de la llar, incloses les despeses relacionades amb l’habitatge (lloguer/hipoteca, despeses de propietat, cost dels subministraments bàsics). 27 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi La bretxa entre els ingressos de les llars i el cost de l’habitatge Des del punt de vista de l’assequibilitat, la lenta recuperació dels salaris a causa de la crisi econòmica i l’increment progressiu dels preus de lloguer i de compra a partir del 2014 han aprofundit la bretxa creixent entre els ingressos de les llars i el cost de l’habitatge.20 Aquesta bretxa evidencia greus barreres d’accés, permanència i manteniment amb unes considerables desigualtats territorials, demogràfiques i de tinença. Si durant els anys del boom immobiliari (1996-2007), les condicions favorables per obtenir crèdits van facilitar l’accés a un habitatge de propietat a través d’hipoteques —de manera que el problema de l’assequibilitat es traslladava a l’endeutament de les llars—, els tipus d’interès actualment menys favorables per a les hipoteques contribueixen a traslladar les barreres de l’assequibilitat al sector del lloguer. Els mapes mostren l’evolució de l’assequibilitat del lloguer durant el 2016 i el 2017, i la diferència al llarg de dos anys, utilitzant dades sobre els ingressos mitjans de les llars per districte21 i els preus mitjans del lloguer per districte.22 Les despeses mitjanes de les llars corresponents als subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat) també s’afegeixen a les xifres d’ingressos de les llars.23 0% - 30% 0% - 30% 30% - 35% 30% - 35% 35% - 40% 35% - 40% > 40% > 40% Figura 10: Diferencial de l’esforç econòmic per al manteniment de l’habitatge de lloguer, inclosa la despesa mitjana en subministraments bàsics, el 2016 (mapa de l’esquerra) i el 2017 (mapa de la dreta). Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es registra la vulnerabilitat més gran per inassequibilitat de l’habitatge? (2020). 20 Observatori Metropolità de l’Habitatge (2018). Informe anual 2018. 21 Atlas de distribución de renta de los hogares, INE, 2016; i Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017. 22 Dipòsit mitjà segons l’INCASOL per a 2016 i 2017. 23 El càlcul de les despeses mitjanes de subministrament (1.476 euros/any) es va obtenir a partir d’un estudi dut a terme per l’empresa consultora privada Daleph en nom de l’Ajuntament de Barcelona (2016). 28 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi En un mercat laboral caracteritzat per una greu precarietat laboral, contractes temporals i atur intermitent, l’accés a l’habitatge (tant de propietat com de lloguer) es fa cada cop més difícil. El lloguer és l’única opció viable i això genera un increment progressiu de la demanda del mercat en un context on havia dominat històricament la propietat dels habitatges. Les persones en situacions vulnerables (especialment la gent jove i les llars monoparentals femenines) cerquen opcions d’habitatge més assequible a l’àrea metropolitana perifèrica. Aquesta situació dona lloc a l’expulsió dels grups vulnerables de les àrees del centre urbà i al canvi del teixit social dels barris més gentrificats. La crisi del lloguer i el sobreesforç econòmic24 per pagar el lloguer Barcelona és la ciutat amb més volum d’habitatge de lloguer d’Espanya (el 38% del parc total)25. Tot i això, el desajust entre la demanda i l’oferta s’agreuja per factors estructurals que generen encara més estrès: la inversió immobiliària estrangera, l’atractiu de Barcelona com a residència permanent o temporal, i la proliferació d’apartaments turístics al centre de la ciutat en són els factors principals. El sobreesforç econòmic que suposa pagar el lloguer limita la capacitat d’estalvi de les llars en règim de lloguer i restringeix encara més les seves perspectives d’accedir a una hipoteca a termini mitjà i llarg. El percentatge d’ingressos assignats mensualment a l’habitatge també afecta l’economia, la resiliència i la qualitat de vida de les llars, especialment en les llars monoparentals amb menors dependents. El risc de l’exclusió residencial de les llars en règim de lloguer és superior (el 85% dels desnonaments registrats el 2016 són resultat de la dificultat de pagar el lloguer)26 en comparació amb el percentatge de desnonaments per impossibilitat de pagar una hipoteca (que és només del 14%). Malgrat els esforços i l’increment dels pressuposts assignats als serveis socials per fer front a situacions vulnerables i per no deixar ningú enrere, el nombre de desnonaments a la ciutat supera la capacitat municipal i la disponibilitat de recursos d’habitatge d’emergència. Un altre nivell de vulnerabilitat és el nombre de llars amb menors dependents que s’enfronten a desnonaments, un fet que, a més, incrementa el risc de pobresa induïda per les despeses d’habitatge: el risc moderat de la taxa de pobresa, després de deduir les despeses bàsiques, és del 44% a les llars amb menors dependents.27 La ciutat com a proveïdor de serveis: cobertura i accés Quant al concepte de ciutat com a proveïdor de serveis, la CRPT proposa dos tipus principals de parts interessades: les persones titulars dels deures (totes les persones habitants de la ciutat que, com a persones, tenen drets inherents als serveis, els béns, els subministraments, etcètera) i els garants dels deures (els agents governamentals, no governamentals, privats, etcètera) responsables dels serveis, els béns, els subministraments, etcètera. El concepte de cobertura de serveis abasta les estructures i els recursos físics i organitzatius (per exemple, els edificis, les carreteres i les fonts d’energia necessaris per a les operacions de la ciutat). La cobertura de serveis avalua les capacitats dels garants dels drets per prestar els serveis eficaçment (per exemple, subministrar serveis, béns, subministraments, etcètera) a tota la ciutat.28 La ciutat de Barcelona presenta un alt nivell de cobertura. D’acord amb les dades recopilades arran de l’avaluació de la CRPT V1.0 el 2016, el nivell infraestructural de cobertura s’acosta al 100%, mentre que es calcula que aproximadament el 10% de la població té problemes per pagar els serveis bàsics, segons les dades proporcionades per organitzacions del tercer sector. En el concepte accés de la població als serveis s’avalua la capacitat de les persones titulars dels drets de beneficiar-se efectivament del funcionament d’un servei (per exemple, accés a un servei, béns, subministraments, etcètera), així com 24 Eurostat (2020). Statistics explained. Glossary. 25 Observatori Metropolità de l’Habitatge (2018). Informe anual 2018. 26 Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. 27 Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2017). Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2018. Informe anual. 28 Urban Resilience Hub (2018). 29 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi les possibles barreres que ho obstaculitzen (per exemple, la pobresa energètica). S’ha de garantir una visió exhaustiva de les diverses realitats i perspectives, segons el sexe, l’edat i les persones en situacions vulnerables. Exclusió residencial, pobresa energètica i gènere La pobresa energètica és un repte que presenta diverses facetes i que té a veure amb la impossibilitat d’una llar d’assumir el cost dels subministraments bàsics. La caracteritzen una mala eficiència energètica del parc d’habitatges, els baixos ingressos de les llars i el cost del subministrament energètic (Espanya és el cinquè país europeu amb els preus d’electricitat més alts)29. El 2016 es va calcular que al voltant de 170.000 persones no van poder mantenir les seves llars a una temperatura adequada durant els mesos més freds de l’any a Barcelona.30 Aquesta situació contribueix directament a unes condicions de vida, una seguretat de tinença i uns determinants de salut inadequats per a la població més vulnerable, inclosa una exposició més greu a temperatures extremes (tant altes com baixes) de la gent gran (el 15% en el cas de les dones, davant del 8% en el cas dels homes)31. Diversos estudis conclouen que la pobresa energètica a Barcelona té una marcada connotació de gènere,32 ja que els nivells més alts de vulnerabilitat es concentren en el perfil de llars monoparentals femenines i de dones de més de 65 anys que viuen soles. El 2016 i el 2017, l’Ajuntament de Barcelona va evitar més de 13.000 talls de subministrament elèctric a llars vulnerables per l’impagament de factures,33 dins el marc de la Llei catalana 24/2015 de prevenció de l’exclusió residencial.34 Per a l’avaluació de l’exclusió residencial es va elaborar un índex amb l’objectiu d’evidenciar les àrees de la ciutat on es concentra més risc. L’anàlisi calculava el nombre total de mecanismes de suport o accions registrats per illa d’edificis, dividit pel nombre de llars registrades a cada illa. Tots els mecanismes de suport registrats en una illa durant el bienni 2017-2018 es van sumar i es van dividir pel nombre de llars registrades en aquella illa. El resultat és una ràtio amb un interval de 0 a 18 que mostra el grau de vulnerabilitat degut a l’exclusió residencial de cada illa. El valor apareix representat en el mapa. 29 Eurostat (2019) 30 S. Tirado Herrero (2018). Indicadors municipals de pobresa energètica a la ciutat de Barcelona. RMIT Europe. 31 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018. “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 32 Observatori DESC (2018). Perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica a Barcelona. 33 Departament per a la cobertura de necessitats bàsiques de l’Institut Municipal de Serveis Socials (2017-18). 34 Butlletí Oficial de l’Estat, Comunitat Autònoma de Catalunya, Llei 24/2015, de 29 juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. 30 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Nivell de risc d’exclusió residencial < 1.0 Baix 1.0 - 1.5 Mitjà 1.5 - 3 Elevat > 3.5 Molt Elevat Figura 11: Mapa del nivell de risc d’exclusió residencial. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es registra la vulnerabilitat més gran per inassequibilitat de l’habitatge? (2020). Exclusió residencial extrema i sensellarisme El volum de persones i famílies en situació d’exclusió residencial representa un grup minoritari de la població. Tot i això, l’increment progressiu del nombre de persones sense llar i la diversificació dels perfils de persones en aquesta situació presenten una tendència alarmant en els darrers anys. Les estadístiques més recents de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) mostren un augment del 20%, en dos anys, del nombre de persones que viuen al carrer, en situació d’infrahabitatge, en assentaments informals o en estructures municipals (3.600 persones el 2019), així com un increment de persones joves, menors no acompanyats, extutelats i llars monoparentals femenines amb menors dependents a càrrec.35 Com ja s’ha indicat, la ciutat s’analitza com un sistema urbà en el qual els serveis que es proporcionen estan vinculats entre si i influeixen els uns en els altres. Un habitatge adequat i els serveis bàsics que comporta són crucials per a la ciutat, i uns programes ben dissenyats d’habitatge assequible i accessible protegiran les persones de la pobresa i l’exclusió. S’ha de construir o rehabilitar l’habitatge seguint uns criteris de qualitat que s’ajustin als nous llindars proposats per a les ciutats modernes a fi de garantir la inclusivitat i l’equitat urbanes. El teixit urbà de la ciutat connecta els edificis amb els espais públics i verds, amb les xarxes i amb les infraestructures, i hauria de permetre a la ciutadania gaudir d’uns nivells alts de confort urbà per tal d’afavorir unes relacions socials positives, unes dimensions econòmiques, la salut i el benestar. El Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025 i el compromís polític que se’n deriva ofereixen un marc estratègic ambiciós per abordar els reptes que la ciutat afronta actualment. Amb aquest pla, l’Ajuntament pretén implantar un ampli ventall de mesures, projectes, accions i normatives —per respondre tant a la demanda com a l’oferta d’habitatge nou— que tenen un paper fonamental a l’hora de garantir el dret universal a l’habitatge durant totes les etapes de la vida. 35 Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, XAPSLL (2019). El sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. 31 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi 4.2. Espai públic (infraestructura verda, accessibilitat, salut, usos i cohesió social) Declaració de Barcelona sobre l’espai públic La Declaració de Barcelona (el document resultant de la reunió temàtica d’Habitat III sobre espai públic)36 reconeix la importància de l’espai públic per assolir el desenvolupament sostenible, i defensa que l’espai públic ha de tenir un paper essencial en la Nova agenda urbana. S’entén que la finalitat de l’espai públic és ser un servei públic i que s’ha d’abordar des d’una perspectiva integradora a partir de quatre dimensions: social i política (àgora), d’economia, de mobilitat i d’habitatge. Barcelona és reconeguda internacionalment pel seu model d’espai públic. Tanmateix, nous fenòmens ambientals i socials, com el canvi climàtic, la manca d’espais verds, la contaminació acústica i la segregació social demanen noves solucions per construir una ciutat més integrada i justa per a tothom. Des del final de la dècada dels vuitanta, amb la transformació olímpica, la ciutat ha impulsat una sèrie de processos de transformació urbana on s’ha posat l’accent especialment a millorar la qualitat de l’espai públic i a promoure un model de ciutat mixta i compacta, que l’ha convertit en referent mundial. Aquest model d’èxit, però, exigeix fer-hi revisions periòdiques per garantir que es dona resposta a les noves necessitats i reptes, tant ambientals com socials, que afronta la ciutat. Entendre els determinants socials i mediambientals que permeten millorar la qualitat dels nostres espais públics és fonamental. Minimitzar la contaminació acústica i de l’aire, maximitzar la prestació de serveis socials i mediambientals, les infraestructures verdes i la funció social de l’espai públic per generar cohesió social, així com preparar-los per fer front als efectes del canvi climàtic i a altres tipus de riscs, són aspectes fonamentals en el procés de creació de resiliència. Proximitat i accessibilitat de l’espai públic D’acord amb els llindars establerts per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), les persones haurien de tenir accés a un espai verd en un radi de distància de 15 minuts a peu, és a dir, aproximadament 900-1000 metres.37 Després d’avaluar el nivell de cobertura dels espais públics verds a Barcelona —l’anàlisi té en compte només els espais d’accés lliure amb infraestructura verda i una superfície superior a 0,5 hectàrees (190 en total a la ciutat)— i de tenir en compte els grups per edat i amb condicions diferents (per exemple, la velocitat de desplaçament o les possibles barreres) , els resultats mostren que gairebé el 50% de la població d’entre 5 i 74 anys té un espai verd públic de més de 0,5 hectàrees a menys de 5 minuts a peu. Per contra, en el cas de la població considerada com a vulnerable (menors de 5 anys i més grans de 74 anys), aquesta proporció es redueix al 20%. L’anàlisi valora la mobilitat reduïda d’aquests grups i té en compte que és possible que es desplacin a un ritme més baix. Prop del 50% de la població vulnerable té l’espai verd més proper a més de 10 minuts. 36 Nacions Unides (2016). Barcelona Declaration. Outcome document of the Habitat III thematic meeting on public spaces. 37 D. Stanners i P. Bourdeau (ed.) (1995). Europe’s environment: The Dobris assessment. Comissió Europea, 1995. ISBN:9789282654095. 32 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi 38.866 49.893 163.848 3% 12% 70.166 20% 27% 687.781 49% 511.958 78.391 36% 55.502 31% 22% de 0D ea 05 a 5 mdein 5u ats 10 de 10 a 15 > 15 de 0D ae 05 a 5 dmei n5u ats 10 de 10 a 15 > 15 De 5 a 10 minuts De 5 a 10 minuts De 10 a 15 minuts De 10 a 15 minuts > 15 minuts > 15 minuts Figura 12: Població vulnerable (grups d’edat de 0 a 4 i de 75 anys Figura 13: Població vulnerable (grup d’edat dels 5 als 74 anys) i més) en funció de la seva proximitat a l’espai verd públic (>5 ha) en funció de la seva proximitat a l’espai verd públic (>5 ha) més més proper. Minuts a peu. Font: Barcelona Regional a partir de proper. Minuts a peu. Font: Barcelona Regional a partir de les les dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2018). dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2018). S’han identificat els barris on la població vulnerable (grups d’edat de 0 a 4 anys i de 75 anys en endavant) té espais verds menys a prop. La gràfica mostra els deu barris amb més població d’aquest grup que no tenen cap espai verd en una distància de 15 minuts. lala V Viliala ddee GGrrààcciiaa 6.328 el eCl aCmampp d dee l l'A'Arrppa dell Cllott 5.757 l'Aln'Atingtaig aE sEqsquueerrrara d dee ll''Eixamplele 4.989 SSant Anttonnii 4.566 lal aD Dreretata d dee ll''Eiixamplele 4.353 el eCl Camampp d d'e'enn Grassott iG Gràcia Novvaa 3.491 SaSnant tG Geerrvvaasii -- Gallvannyy 2.973 eell RRaavvaall 2.237 Navaass 2.098 eell Guiinarrdóó 2.053 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 Habitants Habitants Figura 14: Població vulnerable sense cap espai verd públic (>5 ha)a menys de 15 minuts a peu, per barris. Selecció 10 primers barris amb valors més petits. Font: Barcelona Regional a partir de les dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2018). 33 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Distribució del verd Sense comptar Collserola, l’àrea urbana presenta una xifra de 7 metres quadrats d’espai verd urbà per habitant.38 El Pla Natura (2021-2030) i el Pla Clima (2018-2030) pretenen millorar aquesta xifra afegint-hi un metre quadrat d’espai verd addicional per resident, la qual cosa sumar 160 hectàrees a les àrees verdes de la ciutat. D’aquí al 2030, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es recomana que cada ciutat ofereixi un mínim de 9 metres quadrats 39 d’espai verd urbà (accessible i segur) per a cada persona, tot i que la quantitat ideal d’espai verd urbà ha de ser de 50 metres quadrats per persona, aproximadament. L’alt percentatge d’àrees construïdes, juntament amb l’espai limitat per fer-hi noves promocions obliga el municipi a explorar maneres més creatives de proporcionar infraestructura verda, per exemple dins de les illes, en solars buits, en terrats i en parets verdes, a fi de millorar la qualitat de la ciutat a través de la seva naturalització. Per tant, és fonamental concebre la nova infraestructura verda com formada per molts elements, tant a l’espai públic com al privat. Aquests espais han d’estar interconnectats i també han de connectar amb les àrees de l’entorn natural dels voltants a fi de crear una xarxa inclusiva verda complexa dins el teixit urbà.40 La distribució de vegetació per districte és força desigual. És deficient principalment a l’Eixample, Gràcia, el Camp de l’Arpa del Clot i el 22. En el cas de la població vulnerable, les àrees amb el dèficit més significatiu d’espais verds es troben als barris del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l’Arpa del Clot, Navas, el Poble-sec, Sant Antoni, el Raval, Sants i el Carmel. Minuts 5 10 15 +15 Densitat de població d'aquest grup d'edat per sobre de la mitjana Ärees amb més concentració d'equipaments que donen servei a aquest grup d'edat Espais verds públics > de 0,5 ha Figura 15: Mapa de proximitat a espais verds públics més grans de 0,5 hectàrees, calculat sobre la base d’una velocitat de marxa de 2 km/h. Font: Dades del padró de l’Ajuntament de Barcelona (2017). 38 Ajuntament de Barcelona (2017). Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana. 39 A. Russo i Cirella G. T. (2018). Modern Compact Cities: How Much Greenery Do We Need? Int. J. Environ Res. Public Health. 40 Ajuntament de Barcelona (2018). Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient. Informe ambiental. 34 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Caminabilitat de la ciutat Les persones han de poder accedir amb facilitat als espais de socialització, amb autonomia i d’una manera segura. La mobilitat quotidiana té una funció fonamental en la vitalitat i la resiliència del teixit social d’un context urbà. En el cas de les persones amb mobilitat reduïda, especialment les persones amb discapacitat física i la gent gran, l’accés a espais compartits prop del seu lloc de residència és fonamental per al seu benestar emocional i físic. Actualment, Barcelona és una ciutat caminable; al voltant del 35% dels desplaçaments s’hi fan a peu. Tot i això, més de la meitat de l’espai dels carrers està ocupada per vehicles motoritzats (en circulació i aparcats). Si es fa una extrapolació de l’ús de la via pública a Barcelona, cada ciutadà té uns quatre metres quadrats de vorera per caminar, mentre que cada vehicle té dotze metres quadrats d’espai viari.41 Barcelona és un referent quant a l’accessibilitat de l’espai públic tant arran de la intervenció dels governs de la ciutat com arran de la participació de les persones amb diversitat personal. L’accessibilitat universal és un element d’intervenció en qualsevol activitat urbana que promou l’autonomia personal i el benestar de tota la ciutadania.42 18% 21% 4% De la població de barcelona té De la població de barcelona té De la població de barcelona té algún tipus de discapacitat 65 any i més de o a 4 anys Figura 16: Població més sensible als condicionants per a la mobilitat quotidiana. Font: Dades del padró de l'Ajuntament de Barcelona (2017). D’acord amb les dades sobre infants i famílies a Barcelona, prop del 80% dels nens viuen en una llar convencional amb dos progenitors (mare i pare). Per tant, el més habitual és que les mares vagin amb un o dos nens i un cotxet. Les mares dediquen 19 hores més que els pares cada setmana a la cura dels seus fills menors de sis anys i, en el cas d’unitats familiars monoparentals, el 86% són de dones amb fills. Per als infants, especialment els més petits (entre 0 i 4 anys), les condicions de mobilitat quotidiana són importants. Per exemple, per fer un trajecte a peu cal, entre altres coses, la presència de cuidadors i cotxets. L’avaluació relativa a les barreres per a la mobilitat a peu té en compte aspectes com ara l’amplada de la vorera, l’amplada de la calçada, els pendents topogràfics i les àrees de gran afluència (on es pot pressuposar que la vorera estarà sobreocupada), així com altres factors especialment rellevants per a les persones amb dificultats de mobilitat com ara: Ϙ Percentatge d’edificis d’habitatges sense ascensors. Ϙ Estacions de metro i tren no adaptades encara per a les persones amb mobilitat reduïda. 41 Departament de Resiliència de Barcelona (2020). Diagnosi del Pla de resiliència. On es troben les persones amb més condicionants per a la seva mobilitat quotidiana a peu? 42 Ajuntament de Barcelona (2017). Mesura de govern per l’elaboració del pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026. 35 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Els infants de 0 a 4 anys són un grup de població exposat a un nivell mitjà de condicionants per a la mobilitat quotidiana a peu als barris del Raval, Sant Gervasi - Galvany, la Sagrada Família, el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Guineueta, la Prosperitat, Sarrià i la Trinitat Nova. Nivell de condicionants Baix Mitjà Alt Molt alt Arees amb més concentració d'equipaments que donen serve a aquest grup d'edat Densitat de població d'aquest grup d'edat per sobre de la mitjana Estacions de la xarxa de metro no adaptades a PMR Figura 17: Mapa del nivell de condicionants per a una mobilitat quotidiana a peu. Mapa de grup d’edat de 0 a 4 anys. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troben les persones amb més condicionants per a la seva mobilitat quotidiana a peu? (2020). Espai públic en relació amb la dinàmica social La ciutat ja ha endegat iniciatives per millorar la gestió dels espais de gran afluència.43 Aquests espais pateixen una alta intensitat d’ús i es troben en àrees com ara els voltants de la Sagrada Família i el Park Güell, o la major part de Ciutat Vella. Aquesta alta intensitat dona lloc a saturació i a molta pressió sobre la vida quotidiana de la ciutadania. La intensitat d’ús genera serveis, activitats i usos de tipus excepcional, centrats sovint en les necessitats de les persones visitants. Les activitats turístiques no tenen lloc de forma generalitzada arreu de la ciutat, sinó a espais urbans concrets, cosa que afegeix més complexitat i intensifica l’ús d’aquestes àrees. Les activitats turístiques generen una superposició d’usos (els propis de la ciutat i els turístics) i això genera problemes de saturació, estrès i sobreexplotació d’uns espais concrets, cosa que fa més evident la necessitat de gestionar-los d’una manera específica.44 Encara que el turisme no n’és l’única causa, sí que és el principal element impulsor d’aquest tipus d’estrès urbà. 43 Els espais de gran afluència són àrees de escales molt diferents on es congrega un gran nombre de persones, independentment de si es tracta de població de pas de tots els tipus possibles o de població resident. Són unes d’àrees atractives i, per tant, hi poden coincidir un gran nombre de persones amb uns motius i unes expectatives d’ús diferents, cosa que sovint provoca estrès urbà. 44 Ajuntament de Barcelona (2019). Gestió d’espais de gran afluència (EGA). Informe elaborat per les direccions de Turisme i Model Urbà. 36 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi D’acord amb el mapa d’afectació de la intensitat de les activitats turístiques als espais verds urbans,45 els punts amb més intensitat d’activitats turístiques urbanes coincideixen aproximadament amb el 30% dels espais verds totals, que equival, si fa no fa, a 144 hectàrees. Sis espais verds urbans es troben totalment o parcialment a l’àrea d’activitats turístiques de gran intensitat. Això significa unes 3,2 hectàrees i representa el 0,6% dels espais verds urbans totals. Intensitat d'activitats Mitjana Alta Espais verds urbans Pars, Parcs histörics, Interiors d'Illa i places verdes (mínim de cobertura vegetal>30% i superficie permeable >40%) EGA Espais de Gran Afluència en Barcelona Figura 18: Afectació per intensitat d’activitats turístiques als espais verds urbans. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On afecta la intensitat d’activitats turístiques a la població, al transport públic i als espais verds urbans de la ciutat? (2020). També és imprescindible avaluar el tipus d’activitats que tenen lloc a l’espai públic i la seva funció social. Les activitats a l’espai públic es van mapar a través de l’agenda de la ciutat tenint en compte dos aspectes: esdeveniments de gran afluència per detectar el risc de saturació d’activitats, i activitats locals, tenint en compte el nombre d’associacions cíviques i de barri del territori, per detectar la possible cohesió social als teixits dels barris. 45 Departament de Resiliència de Barcelona (2020). Diagnosi del Pla de resiliència. On afecta la intensitat d’activitats turístiques a la població, al transport públic i als espais verds urbans de la ciutat? 37 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi La comparació entre tots dos mapes és esclaridora. La superposició de les àrees de grans concentracions d’activitats amb les àrees que presenten més potencial de cohesió demostra que l’una és pràcticament el negatiu de l’altra. L’avaluació posa de manifest que les activitats previstes als espais “sobreocupats” no contribueixen a enriquir el teixit social de l’àrea. Densitat de sobreocupació Baixa Mitia Alta Molt Alta Figura 19: Densitat de les activitats planificades a gran escala. Font: Departament de Resiliència de Barcelona Diagnosi del Pla de resiliència. Quin impacte tenen les activitats programades a l’espai públic en les relacions entre la població resident al barri? (2020). Densitat de cohesió social Baixa Mig Alta Molt Alta Figura 20: Mapa de potencial de cohesió social. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. Quin impacte tenen les activitats programades a l’espai públic en les relacions entre la població resident al barri? (2020). 38 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Espai públic i salut Pel que fa als determinants mediambientals, els nivells de contaminació continuen sent elevats. Tot i que s’ha observat una reducció de la població exposada, la mortalitat atribuïble a la contaminació per partícules fines continua sent la mateixa. Els riscs associats a la contaminació acústica i la calor també són àrees de preocupació, segons l’anàlisi detallada. Quant a la contaminació ambiental, el 2018 es van superar els nivells de referència d’NO2, partícules (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzo[a]pirè fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): el 48% en el cas de l’NO2 i el 95% en el cas de les partícules de PM10. També es va superar el valor límit anual de la UE per a l’NO2 a les estacions de trànsit. Tot i la tendència cap a la millora, els mesuraments de la qualitat de l’aire en els darrers anys mostren uns nivells alts de contaminació ambiental a Barcelona i els municipis veïns. De vegades, superen els llindars màxims fixats per la legislació actual i l’OMS.46 El 2018 es va estimar que la mortalitat atribuïble a l’exposició crònica a la contaminació ambiental va ser de 351 morts com a mínim (el mateix nivell del 2017).47 La contaminació acústica prové principalment del trànsit. L’ocupació de l’espai públic i les activitats d’oci derivades del turisme també són la causa de l’alt percentatge de població exposada a nivells de soroll excessius tant de dia com de nit.48 A tots els districtes de la ciutat, la major part de la població està exposada a nivells de soroll nocturn que superen els recomanats. Nivells de soroll diürns (dBA) 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 El mapa de la contaminació acústica durant el dia posa de manifest que la major part dels carrers de la ciutat superen el límit de soroll de 60 dB (A). La mala qualitat acústica és un dels problemes mediambientals més importants de Barcelona. Tot i això, aquest problema és més rellevant en algunes àrees que en altres. Els barris de l’Eixample mostren els valors més alts per la seva ubicació cèntrica i la tipologia dels seus carrers (amples i amb diversos carrils per al trànsit), que afavoreixen l’atracció i l’absorció del trànsit rodat. El mateix passa amb els principals eixos viaris d’alta capacitat de la ciutat que s’utilitzen per accedir i entrar a la ciutat. Figura 21: Mapa de risc amb els nivells de soroll diürns i la població relativa segons la longitud del tram de carrer. Font: Barcelona Regional a partir de les dades de l’Ajuntament de Barcelona; Mapa estratègic de soroll (2017). 46 Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (2007). Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona. 47 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018, “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 48 Ajuntament de Barcelona (2018). Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient. Informe ambiental. 39 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi El mapa de la contaminació acústica durant el dia posa de manifest que la major part dels carrers de la ciutat superen el límit de soroll de 60 dB (A). La mala qualitat acústica és un dels problemes mediambientals més importants de Barcelona. Tot i això, aquest problema és més rellevant en algunes àrees que en altres. Els barris de l’Eixample mostren els valors més alts per la seva ubicació cèntrica i la tipologia dels seus carrers (amples i amb diversos carrils per al trànsit), que afavoreixen l’atracció i l’absorció del trànsit rodat. El mateix passa amb els principals eixos viaris d’alta capacitat de la ciutat que s’utilitzen per accedir i entrar a la ciutat. Igual que durant el dia, el mapa de contaminació acústica de la nit reflecteix la correlació entre el volum de trànsit i el nivell de soroll. Tanmateix, el sector de l’oci nocturn també té un impacte considerable a diverses zones de la ciutat. L’Eixample, com passa durant el dia, és l’àrea amb més contaminació acústica, perquè el factor del trànsit continua regint la distribució espacial del soroll. Si analitzem amb més deteniment, però, els barris i els carrers amb gran presència de vida nocturna, podem identificar altres punts crítics que no apareixen en el mapa diürn. Nivells de soroll nocturns (dBA) 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 Gruix dels trams proporcional a habitants longitud del tram. Figura 22: Mapa de risc amb els nivells de soroll durant el període nocturn i la població relativa segons la longitud del tram de carrer. Font: Barcelona Regional a partir de les dades de l’Ajuntament de Barcelona; Mapa estratègic de soroll (2017). Com ja s’ha dit, la calor és un factor cabdal relacionat amb l’espai que afecta la salut i el benestar de les persones. L’efecte d’illa de calor provoca diferències de temperatura entre el centre de la ciutat i els seus voltants de fins a 3 ºC, que poden arribar als 7 o 8 ºC durant els episodis de màxima intensitat.49 Per la seva ubicació geogràfica, Barcelona té un nivell considerablement alt de risc d’acumulació de calor en superfície. Els dos efectes principals que agreugen aquest risc són l’augment de la temperatura —intensificat per l’efecte d’illa de calor urbana—50 i l’increment dels episodis d’onades de calor —més freqüents i prolongats en el temps—. Tots dos fenòmens tenen un efecte directe en el consum de recursos i la salut de les persones, especialment la dels grups vulnerables com ara la gent gran, les dones, els nadons i les persones amb malalties cròniques, que són els més afectats. Els grups de persones sense llar també són especialment vulnerables a l’impacte d’aquestes condicions. D’acord amb l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), els episodis climàtics extrems que han ocasionat més morts en els darrers anys a Europa tenen a veure amb la calor. 49 Ajuntament de Barcelona (2018). Pla Clima 2018-2030. “En què som vulnerables”. 50 Ajuntament de Barcelona (2018). Pla Clima 2018-2030. “Com ens afecta el canvi climàtic”. 40 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi La valoració del mapa del potencial d’acumulació de calor en superfície distingeix les àrees de la ciutat segons les seves característiques d’albedo, vegetació i radiació solar. Els valors amb un confort tèrmic alt corresponen als grans parcs, com el de la Ciutadella i el dels Tres Turons. Es poden observar grans diferències entre els barris residencials amb una proporció alta de vegetació, com ara Pedralbes, i les àrees amb una proporció més baixa de verd, com ara l’Eixample o els districtes industrials, com ara el Bon Pastor. També s’evidencia un índex molt baix de confort en àrees amb cobertes més reflectants, com ara la Zona Franca o el port; infraestructures càlides, com l’estació de Sants o la Fira II, i grans infraestructures viàries sense vegetació, com ara la ronda Litoral i la ronda de Dalt. Molt alt Alt Mitjà Mitjà - Baixa Baix Molt baix Figura 23: Mapa potencial d’acumulació de calor de la superfície. Font: Barcelona Regional a partir del Landsat 8 (2017). L’espai públic té un paper fonamental a l’hora d’assolir un desenvolupament sostenible basat en la resiliència. La seva dimensió social i política inclou la necessitat de proximitat, accessibilitat i versatilitat, i ha d’incorporar un vessant humà i la creació d’oportunitats per a la resolució de conflictes, la cohabitació i la governança. Des el punt de vista econòmic, l’espai públic i la distribució del verd són elements d’equilibri per tenir uns plans integrats i circulars, així com per al consum responsable. Pel que fa a la mobilitat, aquest espai públic serveix de suport per plantejar el canvi cap a una ciutat sense cotxes, amb sistemes proactius de mobilitat i de xarxa de transport col·lectiu. L’espai públic té una interdependència amb l’habitatge urbà i l’entorn construït i s’ha de centrar en les persones en situacions vulnerables, en l’exclusió social i en la salut. Les persones de 65 anys en endavant de Barcelona mereixen una avaluació específica de l’espai públic, de l’habitatge i de les cures. L’Ajuntament de Barcelona té una llarga trajectòria per aconseguir fer de Barcelona una ciutat caminable. Els darrers anys s’han creat grans espais pacificats on la prioritat és per a les persones vianants, com és el cas de les superilles dels barris del Poble Nou i Sant Antoni. El nou Pla de mobilitat urbana també proposa un canvi de model que promou els desplaçaments a peu i que vol generar espais segurs, confortables i sostenibles per a les persones vianants. La ciutat també està impulsant un seguit de mesures per fer de Barcelona una ciutat més verda. Totes aquestes mesures volen incrementar el verd urbà i seran clau per assolir l’objectiu de guanyar un metre quadrat més de verd per resident d’aquí al 2030. 41 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi L’augment de la infraestructura verda i la seva millora per a la conservació de la biodiversitat urbana són factors essencials per a la millora de la qualitat de vida i perquè la ciutadania pugui gaudir d’una natura propera d’una manera que li aporti benestar i salut. 4.3. Envelliment de la població i canvi demogràfic Ciutats amigues de la gent gran L’OMS ha elaborat una guia de ciutats amigues de la gent gran (Global age-friendly cities: a guide) que abasta diverses àrees temàtiques: transport, habitatge, participació social, respecte i inclusió social, participació cívica i ocupació, comunicació i informació, suport comunitari i serveis de salut, espais a l’aire lliure i edificis. Per aprofundir en aquesta qüestió, ONU-Hàbitat i el Govern del País Basc van organitzar una trobada de persones expertes el 2020 sota el lema “Ciutats per a tothom: Envelliment i inclusió”. L’informe resultant, avalat per la Nova agenda urbana, assenyala quatre punts de debat principals: espai públic segur, habitatge, mobilitat, salut i cures. Les projeccions de població més recents de l’Eurostat per al període 2020-2030 indiquen que s’espera, d’una banda, que la població del grup d’edat de més de 65 anys augmenti un 18% i, de l’altra, que la població més jove (entre 4 i 18 anys) es redueixi un 5%.51 A Barcelona, les projeccions indiquen que d’aquí a 2030, si se segueix la tendència actual, el 25% de la població total de Barcelona tindrà més de 65 anys, davant del 21,5% actual.52 La població de més de 64 anys augmenta progressivament. Segons el padró municipal d’habitants de Barcelona, l’any 2018 vivien a Barcelona 349.922 persones més grans de 64 anys (al voltant d’una cinquena part de la població de la ciutat), de les quals el 60% eren dones.53 La proporció de dones s’incrementa gradualment amb l’edat. Entre els homes, la proporció de més de 64 anys és del 18,2% i entre les dones puja fins al 24,3%.54 Cal destacar que l’envelliment es distribueix de manera desigual a la ciutat. Horta-Guinardó, seguit de les Corts, part de Nou Barris i part de Gràcia, són els districtes amb més població per sobre dels 65 anys, respecte de la població total dels barris.55 En el període 2015-2017 s’ha observat, entre els barris amb nivells socioeconòmics més i menys afavorits, una diferència en l’esperança de vida de 5,2 anys en homes i de 0,7 anys en dones. Tant en els homes com en les dones, s’observa un patró similar segons el qual les persones residents als districtes de les Corts i Sarrià - Sant Gervasi presenten l’esperança de vida més alta i les de Ciutat Vella, la més baixa.56 La crisi de la covid-19 ha posat de manifest que tant la salut física com la mental són aspectes cabdals que cal considerar, especialment en el cas de la gent gran, que és més vulnerable a l’aïllament i la solitud. Les persones de més edat habitants a la ciutat pateixen vulnerabilitat econòmica, pobresa i manca d’inclusió social. A més, estan molt exposades als episodis climàtics extrems (per exemple, de calor i de fred), i la infraestructura urbana i l’habitatge no sempre són els adequats ni els són accessibles. 51 Eurostat (2019). “EU population projections reveal growing gaps between young and old”. 52 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 53 Ajuntament de Barcelona (2017). Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona. 54 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018. “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 55 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 56 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018. “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 42 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi % persones ≥ 65 anys 11,91 - 15,63 15, 63 - 19,34 19,35 - 23,06 23,07 - 26,78 26,79 - 30,50 Figura 24: Percentatge de persones de ≥65 anys respecte a la població total del barri. Barcelona, 2017. Font: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. Envelliment de la població, accés a l’espai públic i xarxes comunitàries Amb la vellesa, es produeixen una sèrie de pèrdues, com ara la de la feina o la parella, que poden afavorir l’aïllament social.57 Les relacions socials no només s’associen a una bona salut mental; la seva absència està lligada a un augment significatiu de la morbiditat i la mortalitat.58 Tal com s’assenyala al document La salut a Barcelona (2018),59 el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones de més de 64 anys han patit solitud el 2017. D’altra banda, en el mateix any, el 46% dels homes i el 40% de les dones de més de 64 anys van assistir a activitats de grup. El 30% de les persones de més de 64 anys que viuen soles (principalment dones) tenen dificultats per caminar pel carrer. Les dificultats per accedir a l’espai públic i les xarxes urbanes sovint comencen a casa, sobretot si l’habitatge no és accessible per manca d’ascensors o rampes. Una ciutat accessible és una ciutat inclusiva per als infants, la gent gran, les persones amb diversitat funcional i tota la ciutadania que pugui tenir una discapacitat en algun moment de la seva vida. L’accessibilitat universal incorpora elements d’autonomia personal en la vida de la ciutat que, al cap i a la fi, tota la població de Barcelona pot utilitzar i gaudir. Així, les principals dificultats residencials per a la gent gran es poden estructurar en problemes d’accessibilitat i mobilitat, infrahabitatge i necessitats de rehabilitació, i dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge. El suport per accedir a un habitatge adequat i assequible i l’adequació del parc ja existent són dos dels reptes principals per garantir a aquest col·lectiu el dret a l’habitatge i l’accés a les xarxes comunitàries. Tot i la tendència a una autonomia residencial, les persones grans pateixen dificultats d’accessibilitat que s’accentuen en el cas del districte de Ciutat Vella 57 Windle et al. (2014). Preventing loneliness and social isolation: interventions and outcomes. 58 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). Escoles de Salut de les Persones Grans. Protocol. Holt-Lundstad et al. (2010). Social relationships and mortality risk: a meta-analytic review. 59 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018. “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 43 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi (encara que també presenten percentatges superiors a la mitjana els districtes Nou Barris, Horta-Guinardó i Gràcia).60 És preocupant que precisament aquests siguin els districtes on viuen més persones grans i, més específicament, persones grans soles. Tres quartes parts de les persones grans viuen en habitatges de propietat, i el 17%61 no té ascensor. Aquests dades proven l’existència d’un gran nombre de gent gran que viu en habitatges sense condicions adequades a la ciutat. La facilitat, l’autonomia i la seguretat que les persones necessiten per accedir als espais socials fan que la mobilitat quotidiana també tingui una funció crucial en la vitalitat i la resiliència del teixit social d’un context urbà. Per a les persones amb mobilitat reduïda i per a la gent gran, especialment la que té limitacions físiques, accedir a espais de trobada i convivència prop del seu lloc de residència és determinant per al seu benestar emocional i físic. Per a la gent de 65 anys en endavant, desplaçar-se caminant de forma segura i autònoma alhora els permet tant participar en la xarxa social del barri, i reduir possibles situacions de solitud no desitjada, com tenir un envelliment actiu i saludable. Tenint això en compte, es va dur a terme un exercici de mapatge per poder avaluar la presència de barreres que entorpeixin la mobilitat quotidiana a peu al barri, inclosa l’amplada de les voreres, els pendents, els espais de gran afluència de turistes, etcètera. En aquest estudi s’ha fet una selecció de dades per definir un seguit de condicionants de la mobilitat quotidiana a peu, a cadascun dels quals s’ha assignat una puntuació en funció del seu impacte. L’anàlisi ha consistit a avaluar la presència d’aquests condicionants per tram de carrer i a traslladar els resultats a escala de barri per fer-ne una valoració territorial. Gran part del teixit urbà de Barcelona té un nivell baix de condicionants que limitin la mobilitat quotidiana a peu. Si observem on viu la població de més de 75 anys, algunes àrees de la ciutat destaquen per tenir un alt nivell de condicionants per a la mobilitat quotidiana, principalment els barris del Poble-sec, la Font de la Guatlla, Vallcarca i els Penitents, i Montbau, bàsicament per la seva proximitat als pendents de la ciutat. Nivell de condicionants Baix Mitjà Alt Molt alt Densitat de població d'aquest grup d'edat per sobre de la mitjana Ares amb més concentració d'equipaments que donen serve a aquest grup d'edat Estacions de la xarxa de metro no adaptades a PMR Percentage d'edificis principalment destinats a habitatge sense ascensors. Accessibilitat a la via pública de Barcelona 2018. 100% Figura 25: Mapa del nivell de condicionants per a una mobilitat quotidiana a peu. Grup de població de 75 anys en endavant. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troben les persones amb més condicionants per a la seva mobilitat quotidiana a peu? (2020). 60 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018. “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 61 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018. “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 44 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Pobresa, seguretat de l’habitatge i risc d’exclusió social Gairebé el 80% dels ingressos de les persones grans provenen de les seves pensions, i el 27,3% de la població de més de 75 anys de Barcelona es troba en situació de pobresa o d’exclusió social —seguint les línies assenyalades per l’indicador AROPE (en risc de pobresa y/o exclusió, per les sigles en anglès)—62, una xifra gairebé tres punts per sobre de la mitjana de la ciutat.63 Les dificultats econòmiques són més freqüents entre les dones i s’associen a una mortalitat més alta, així com a diversos problemes de salut.64 Un altre aspecte significatiu que cal esmentar és l’elevada vulnerabilitat econòmica del grup de persones de 55 a 64 anys. Durant la darrera dècada han tingut un risc de pobresa i atur de llarga durada superior al de la mitjana de la població. A partir dels 64 anys es palesen els efectes nocius de la inactivitat.65 En els darrers anys s’ha produït un augment de la propietat de l’habitatge respecte del lloguer entre les persones grans.66 Això s’explica per l’extinció de la renda antiga, el sobreesforç econòmic que representa el lloguer en el mercat lliure i, sobretot, el fet d’haver prioritzat la compra en èpoques vitals anteriors. Tot plegat té com a conseqüència un augment entre la gent gran de la propietat totalment pagada, però també un lleuger increment del percentatge de persones grans amb pagaments pendents. En general, doncs, la seguretat de la propietat ha millorat per a les persones grans i el fet de disposar d’un actiu immobiliari els permet fer front a despeses extraordinàries, com ara l’ingrés en una residència. Tanmateix, en un context d’encariment del lloguer i extinció de la renda antiga, quan hi ha situacions de separació o divorci (cada vegada més freqüents també en edats avançades) es poden donar situacions de vulnerabilitat residencial o la necessitat de canviar de ciutat. % 90 81,2 80 68,6 70,1 70 62,2 58,3 60 50,7 50 35,9 40 30,6 40,5 30 22,2 21,6 20 10,5 4,9 5,3 6,9 10 3 4,2 7,7 0 1990 1995 2000 2006 2011 2016 Propietat sense hipoteca Propietat amb hipoteca Lloquer Altres Figura 26: Evolució del règim de tinença de les persones de 65 anys o més. Barcelona 1990-2016. Font: Estratègia sobre canvi demogràfic i l’envelliment 2018-2030 de l’Ajuntament de Barcelona67 (2018). 62 Indica el percentatge de persones que es troben, com a mínim, en una d’aquestes tres situacions: per sota del llindar de risc de pobresa, patint privacions materials greus i en llars amb baixa intensitat de treball. 63 Ajuntament de Barcelona (2018). Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017. 64 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018, “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 65 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 66 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 67 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 45 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi La pobresa energètica68 és un factor essencial que afecta la gent gran i que cal analitzar. L’exposició a un fred i una calor excessius a edats avançades s’ha de valorar molt detingudament. A Barcelona, el 7,1% dels homes i gairebé el doble de dones (13,1%) no es poden permetre tenir calefacció. En proporcions similars (el 8,6% dels homes i el 15,1% de les dones) no es poden permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada durant els mesos càlids.69 La impossibilitat de gaudir d’una temperatura adient dins l’habitatge és un indicador indirecte de la pobresa energètica que pateixen moltes persones grans. Vulnerabilitat per població més gran de 75 anys Baix Alt Figura 27: Mapa de vulnerabilitat de la població de més de 75 anys per comportament energètic dels edificis. Font: Estudi dels impactes del canvi climàtic a Barcelona. Barcelona Regional (2017). 68 La pobresa energètica es pot definir com la situació que pateixen les llars que no es poden permetre la quantitat suficient de serveis energètics per satisfer les seves necessitats domèstiques, o si es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de casa (Tirado, 2012). 69 Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018, “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. 46 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Envelliment de la població i salut L’exposició crònica a nivells regulars de contaminació ambiental té un impacte considerable en la salut. Causa la mort prematura de centenars de persones cada any. A Barcelona, les àrees amb els nivells més alts d’exposició al risc (una mitjana anual de nivells d’emissió d’NO2 per sobre dels 40 µg/m3) són les travessades o delimitades per les vies que connecten l’àrea metropolitana, moltes de les quals es troben a barris relativament desenvolupats. Es calcula que al voltant del 50% de la població viu en aquestes àrees exposades de la ciutat. Pel que fa a les persones vulnerables, unes vint mil tenen més de 65 anys. Immissió mitjana anual NO2 (ug/m3) 40 - 50 50 - 60 60 - 70 70 i més Densitat de població d'aquest grup d'edat per sobre de la mitjana Àrees amb més concentració d'equipaments que donen servei a aquest grup d'edat Figura 28: Mapa dels nivells de contaminació. Grup de població de 65 anys en endavant. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troba la població més exposada a la contaminació atmosfèrica? (2020). 47 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Com ja s’ha comentat, Barcelona té un nivell considerablement alt d’acumulació de calor en superfície per la seva ubicació geogràfica. La valoració dels mapes d’exposició a l’impacte tèrmic permet analitzar les persones en situacions vulnerables per edat exposades a nivells baixos de confort tèrmic. S’ha demostrat que les illes de calor són un risc per a la gent gran, i el risc més alt s’ha detectat a la Sagrera, al voltant de la plaça de Lesseps, a la Salut, al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova i a la Vila de Gràcia. En menys grau, s’observen illes als barris de la Sagrada Família, del Congrés i els Indians, de la Prosperitat, del Baix Guinardó i de Navas. En alguns d’aquests barris, les illes afecten al voltant del 50% de tot el districte. Grup d'edat de 75 anys i més Confort tèrmic Mitjà - Baix Baix Molt Baix Densitat de població d'aquest grup d'edat per sobre de la mitjana Àrees amb més concentració d'equipaments que donen servei a aquest grup d'edat Figura 29: Mapa d’acumulació de calor en superfície. Grup de població de 75 anys en endavant. Font: Departament de Resiliència de Barcelona. Diagnosi del Pla de resiliència. On es troba la població per grup d’edat més exposada a l’impacte tèrmic? (2020). Els mapes de vulnerabilitat mostren que les àrees amb menys confort tèrmic a la ciutat també són les àrees on les persones residents tenen més dificultats econòmiques, i coincideixen amb els territoris del Pla de barris,70 el programa de política pública i inversió municipal per acabar amb les desigualtats actuals dels barris que concentren els ingressos més baixos. El 2017, als barris de Ciutat Meridiana, les Roquetes, el Verdun i la Trinitat Nova es va enregistrar una renda familiar disponible molt baixa, i als barris de la Sagrera i de Vilapicina i la Torre Llobeta es va enregistrar una renda familiar disponible baixa. Els grups més vulnerables a la calor (els nens de menys de 4 anys i la gent gran) no només es veuen especialment afectats per les condicions del seu entorn construït, sinó que també es troben, principalment, en una situació de vulnerabilitat econòmica. Els determinants socials de salut són millors en el cas de les persones amb una situació econòmica mitjana o bona, i pitjors en el cas de les persones amb ingressos més baixos. L’increment encara és més important entre les dones grans: el 75% de les dones amb pobresa material declaren tenir mala salut.71 70 Ajuntament de Barcelona (2021). Pla de barris de Barcelona 2021-2024. 71 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 48 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Dependència i cures L’avaluació de l’estat de salut segons els grups d’edat a Barcelona mostra que, a mesura que la població envelleix, la percepció sobre la salut pròpia empitjora.72 Com s’ha explicat abans, les persones amb menys ingressos tendeixen a tenir pitjor salut que les persones amb una situació econòmica millor. % Mal estat de salut 42,5% Homes Dones % Malestar Psicològic 21% Homes Dones Homes Do3n6a,s8% 46,2% 18% 23% % Dolor moderat o fort 36% Homes Dones % Mal estat de salut 42,5% 23,3% 44,5% 36,8% 46,2% 100 100 100 100 80 80 80 80 60 60 60 58,3% 5 8,8% 60 545,48%,3 % 5 8,8% 57% 54,4% 50,3% 40 45,4% 40 45,4% 40 40 35,9% 37,5% 35,9% 32,9% 33,3% 20 25,1% 26,8% 20 25% 26,3% 20 25,1% 22,4% 20 19,4% 17,4% 12,5% 0 0 0 0 65-74 anys 75-84 anys >=85 anys 65-74 anys 75-84 anys >=85 yanys 65-74 anys 75-84 anys >=85 anys 65-74 anys 75-84 anys >=85 anys % Mal estat de salut 42,5% Homes Dones Homes Dones Homes Dones 36,8% 46,2% % Malestar Psicològic 21% 18% 23% % Dolor moderat o fort 36% 23,3% 44,5% 100 100 100 80 80 80 60 60 58,3% 5 8,8% 60 54,4% 57% 50,3% 40 45,4% 40 40 35,9% 37,5% 32,9% 33,3% 20 25,1% 25% 26,8% 20 26,3% 22,4% 20 19,4% 17,4% 12,5% 0 0 0 65-74 anys 75-84 anys >=85 anys 65-74 anys 75-84 anys >=85 yanys 65-74 anys 75-84 anys >=85 anys % Mal estat de salut 42,5% Homes Dones Homes Dones Homes Dones 36,8% 46,2% % Malestar Psicològic 21% 18% 23% % Dolor moderat o fort 36% 23,3% 44,5% 100 100 100 80 80 80 60 60 58,3% 5 8,8% 60 54,4% 57% 50,3% 40 45,4% 40 40 35,9% 37,5% 32,9% 33,3% 20 25,1% 20 25% 26,8% 26,3% 22,4% 20 19,4% 17,4% 12,5% 0 0 0 65-74 anys 75-84 anys >=85 anys 65-74 anys 75-84 anys >=85 yanys 65-74 anys 75-84 anys >=85 anys Figura 30: Salut en persones de més de 64 anys. Font: La Salut a Barcelona (2018). 72 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 49 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi A Barcelona, una de cada quatre persones habitants de més de 65 anys viu sola, i la majoria són dones.73 El 90% de les persones de 80 anys en endavant afirmen que, si poguessin o volguessin canviar la seva residència, triarien el seu barri actual. Si bé la vellesa no implica dependència, a partir dels 75 anys, les limitacions en la vida diària i la necessitat d’ajuda s’incrementen any rere any, de manera més intensa entre les dones. La majoria de la població (el 60% en el grup d’edat de més de 84 anys) ja presenta alguna discapacitat amb força limitació per dur a terme les activitats de la vida diària.74 Hi ha 50.000 persones a la ciutat amb un grau de dependència reconegut, de les quals el 82% tenen 65 anys o més. Les necessitats de cures per dependència augmenten considerablement i de manera continuada a partir dels 75 anys i fins als 95 anys, quan pràcticament la meitat de la població d’aquesta edat té un dependència reconeguda.75 Com s’ha indicat, les persones de més edat residents a la ciutat pateixen vulnerabilitat econòmica, pobresa i manca d’inclusió social. Les seves oportunitats de participació cívica, el seu accés a la comunicació i la informació i les seves opcions laborals provenen (especialment en el cas de les persones en situacions vulnerables) de les opcions que els ofereixen la mobilitat, l’habitatge i l’espai públic urbà. La seva salut i el suport de la comunitat se sostenen gràcies a les xarxes d’espai públic i a l’adequació de l’habitatge. L’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 o l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, per anomenar dos dels programes municipals més relacionats amb l’envelliment de la població, tenen l’objectiu d’anticipar-se al procés de canvi demogràfic i de planificar les polítiques públiques més adequades davant els reptes que s’hi preveuen a termini mitjà i llarg. Entre els seus objectius hi ha reforçar les polítiques i els serveis existents relacionats amb les cures, la salut i l’habitatge, promoure les relacions de qualitat i donar suport a la creació de comunitat i als serveis de sensibilització, a banda d’iniciar noves línies d’acció basades en les necessitats identificades, a fi de garantir el benestar de tota la ciutadania seguint els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Barcelona vol fer front al canvi demogràfic defensant el dret a la ciutat de les persones de totes les edats, valorant les aportacions i la participació social en tots els cicles de la vida, i dedicant una atenció especial als grups més vulnerables. 73 Ajuntament de Barcelona (2017). Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona. 74 Ibídem. 75 Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 50 Capítol 4. Temàtiques prioritàries: síntesi i diagnosi Capítol 5 Resultats del procés 51 Capítol 5 Resultats del procés Tot i que les Recomanacions d’accions per a la resiliència i la sostenibilitat (RAR-S) que es basen en els resultats de l’avaluació no s’han publicat encara en aquesta fase, es poden assenyalar diversos resultats clau: Coneixement basat en proves: Atles de resiliència de Barcelona L’avaluació de la CRPT V1.0 duta a terme entre el 2016 i el 2017 va acabar amb una compilació de gairebé quatre-cents indicadors relatius al model de sistema urbà, i amb la generació del Perfil preliminar de resiliència de Barcelona. Més de dos-cents d’aquests indicadors es van recopilar amb informació desagregada detallada per districte o barri. El procés de recopilació i anàlisi de dades de la CRPT ha desencadenat diverses accions d’una manera no planificada i que han servit com a base per a l’Atles de resiliència actual: Ϙ Producció de dues-centes capes d’informació mapada nova gestionada en format GIS. Ϙ Combinació sistemàtica de capes d’una anàlisi geoespacial que permet superposicions de conjunts de dades no connectades anteriorment perquè pertanyien a fonts diferents (per exemple, equipaments de seguretat i emergències, dades sociodemogràfiques, sistemes i infraestructura de transport col·lectiu, etcètera). Ϙ Les conclusions no només palesen el potencial d’explotació de la dimensió geoespacial dels indicadors per fer una avaluació més exhaustiva, sinó també la necessitat de fer-ne divulgació perquè els resultats estiguin disponibles per a un ampli ventall de parts interessades, incloses les que participen (o no) en els processos de recopilació de dades i gestió de la informació. El resultat és la creació de l’Atles de resiliència de Barcelona. L’Atles s’ha dissenyat com a eina de consulta per al personal municipal a fi de divulgar i compartir els resultats més rellevants de les diverses avaluacions de vulnerabilitats que ha dut a terme la ciutat, i de millorar l’ús de la informació territorial i de la cartografia derivada d’aquestes anàlisis. La informació sobre l’Atles de resiliència s’actualitza periòdicament —fins ara cobreix diversos temes, inclosos el canvi climàtic, l’habitatge i els espais públics— i a la llarga es posarà a disposició del públic. Anàlisi de l’impacte dels episodis crítics: metodologia del Departament de Resiliència de Barcelona. Des del començament del 2019, el Departament de Resiliència de Barcelona ha estat treballant en el desenvolupament d’una metodologia per analitzar els episodis crítics que afecten la ciutat i els seus sistemes, amb l’objectiu de mesurar- ne l’impacte en diversos serveis urbans. Entenent la ciutat com un proveïdor de serveis i definint l’impacte com una alteració en els mecanismes de demanda i prestació de serveis (consulteu l’explicació que se n’ha fet a la secció 2), el Departament ha anat elaborant postavaluacions sobre com hi ha diversos perills que afecten la capacitat de la ciutat per donar resposta i recuperar-se davant d’episodis crítics que posen en perill els seus mecanismes de prestació de serveis. A partir de proves tant quantitatives com qualitatives, recopilades per diversos departaments municipals, els episodis perillosos investigats en aquest marc inclouen des dels disturbis d’ordre públic arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés de Catalunya (10/19) fins al temporal Glòria (01/20) o la pandèmia de la covid-19 (2020-21), entre altres. Les proves i el coneixement generat durant aquest procés es compilen de manera iterativa en un mapatge de riscs a través del qual els departaments municipals i el personal municipal poden fer fàcilment un balanç dels perills principals que han afectat la ciutat en els anys anteriors, la seva capacitat de gestionar-los actualment i les àrees crítiques que cal millorar. Els resultats clau definits a través d’aquesta metodologia es presenten i debaten amb diversos actors municipals a través de la Ponència de Resiliència Municipal recentment endegada. 52 Capítol 5. Resultats del procés La metodologia, desenvolupada conjuntament amb la Resilient Cities Network i que pren com a base l’enfocament sistèmic d’ONU-Hàbitat per a la programació urbana, té un fort valor de resiliència pel que fa tant a mesurar l’impacte dels episodis de perill com a detectar oportunitats clau per a la creació de resiliència a termini curt, mitjà i llarg. Localització dels objectius de desenvolupament sostenible: estratègia de Barcelona sobre els ODS L’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme un intens treball de recerca a l’entorn dels conceptes i les definicions de diversos objectius i indicadors urbans relacionats amb els ODS. Els resultats estan en la línia de les principals agendes i marcs de desenvolupament internacionals. La darrera fase d’aquest treball s’ha dut a terme en paral·lel a la segona fase d’implantació de la CRPT Lite amb la identificació de diverses temàtiques prioritàries per a la ciutat. Amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge entre iguals entre ciutats, el CRGP pren com a exemple l’experiència de Barcelona per donar suport actualment a l’estratègia de localització dels ODS en col·laboració amb l’Àrea d’Agenda 2030 de la ciutat. Com a part de l’RLV, l’Agenda 2030 de Barcelona té en compte les tres temàtiques prioritàries que es descriuen en aquest informe i que es consideren tres components importants per arribar a un desenvolupament sostenible d’aquí al 2030. La temàtica prioritària 1 (dret a un habitatge adequat i accés als serveis bàsics) s’aborda en els ODS 1, 6, 7, 8, 9, 10 i 11. La futura estratègia post-covid-19 inclou millores en l’ODS 7 (posada en marxa d’un nou pla de renovació del parc d’habitatges de la ciutat, millora del confort i l’eficiència energètica i, alhora, instal·lació d’energies renovables) i en l’ODS 11 (consideració de l’habitatge com una resposta econòmica, social i mediambiental a la crisi), entre altres. La temàtica prioritària 2 (espai públic: accessibilitat, salut, usos i cohesió social) es tracta en profunditat en l’ODS 11. La futura estratègia post-covid-19 inclou millores en l’ODS 11 (designació d’àrees públiques que prioritzen les persones vianants i garanteixen l’accessibilitat universal des d’una perspectiva metropolitana), entre altres. La temàtica prioritària 3 (envelliment de la població i canvi demogràfic) s’aborda en els ODS 1, 3 , 5, 10 i 13. La futura estratègia post-covid-19 inclou millores en l’ODS 3 (reforçament del sistema biomèdic i d’atenció sanitària de la ciutat, i consolidació de Barcelona com a ciutat segura i líder en la prestació d’atenció sanitària) i en altres ODS que afecten la població de gent gran de la ciutat. Compromís i coordinació de les parts interessades de la ciutat pel que fa a resiliència: Ponència de Resiliència Municipal de Barcelona A l’inici de la crisi de la pandèmia de la covid-19 i prenent com a base els resultats preliminars de l’avaluació i la diagnosi de resiliència de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona torna a posar en marxa les taules de resiliència municipals,76 un espai interdepartamental per identificar els riscs i les vulnerabilitats més urgents i donar forma a accions polítiques proactives en diverses àrees municipals. A partir de l’experiència positiva i la capacitat generada per les taules tècniques de resiliència d’infraestructura i serveis urbans (creades el 2009), la nova Ponència de Resiliència Municipal ha estat promoguda per la Gerència Municipal amb l’Àrea de Seguretat i Prevenció i el Departament de Resiliència, i aplega els i les representants de més alt nivell de tots els sectors de l’estructura executiva municipal: Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; arquitecte/a en cap; Seguretat i Prevenció; Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI; Agenda 2030, Transició Digital i Esports; Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; i Economia, Recursos i Promoció Econòmica. El procés també incorpora un plantejament territorial per incloure el Departament de Coordinació Territorial i de Proximitat, així com els departaments de districtes especialment complexos (com ara els de Ciutat Vella i de Sants-Montjuïc). Els projectes promoguts per les taules inclouen tant programes existents que cal accelerar com noves iniciatives que s’han d’endegar coordinant-les entre departaments diferents. Les reflexions finals tenen a veure amb la revisió i l’actualització contínua d’aquest model de resiliència, que està en línia amb el procés iteratiu descrit anteriorment. 76 Ajuntament de Barcelona (2021). Explicació de les taules de resiliència municipals, Doc:210419, Bones pràctiques ODS. 53 Capítol 5. Resultats del procés Conclusions 54 Conclusions Les situacions urbanes crítiques s’han de considerar elements que possibiliten la resiliència a les ciutats. Com que els governs locals, com ara el de l’Ajuntament de Barcelona, es troben en la primera línia de la gestió dels riscs i dels reptes urbans urgents, la seva funció és fonamental a l’hora d’abordar la resiliència i d’assolir els ODS. El greu impacte de l’actual pandèmia de la covid-19 a les ciutats ha palesat la necessitat d’aplicar, d’una manera proactiva, la perspectiva de la resiliència en el procés de presa de decisions i posada en marxa d’accions a la ciutat. El paradigma de canvi d’una lògica de reacció/resposta i recuperació, a una de preparació prèvia i reducció de les vulnerabilitats inclou crear resiliència en “temps de pau”. Barcelona ha esdevingut, amb d’aquest procés, un referent global en aquest camp. Durant el període de la pandèmia de la covid-19, les ciutats han desenvolupat millors metodologies i eines per poder analitzar, avaluar i planificar la resiliència. Les administracions locals necessiten ajuda per aprofitar les noves tecnologies digitals i els plantejaments de treball en matèria de resiliència urbana basats en proves, així com per incorporar i implantar l’anàlisi i les accions relacionades amb la resiliència. Les diagnosis que es deriven de l’ús d’eines analítiques poden orientar unes polítiques de resiliència viables —basades en les dades i avalades per les dades— que contribueixin a la presa de decisions actuals i futures. Treballar des d’un nivell local té, per tant, un impacte considerable globalment. Com s’ha demostrat a Barcelona, la recopilació i l’avaluació de dades són els primers passos del full de ruta cap a la resiliència urbana. Molts governs locals no comencen des de zero i poden utilitzar dades i indicadors per gestionar els riscs de desastre i resiliència d’una manera efectiva. Tenen accés a marcs sistemàtics basats en normes internacionals a l’hora de definir les rutes cap a la resiliència de les seves ciutats (marcs de referència de la UNDRR, la CGLU, l’RCN i ONU-Hàbitat, entre altres). La CRPT proporciona a les ciutats una eina sòlida i provada (a la qual s’ha donat forma al llarg de set anys d’implantació a través del Programa global de ciutats resilients d’ONU- Hàbitat amb l’Ajuntament de Barcelona com a usuari final voluntari de l’eina). L’eina ha evolucionat per incorporar l’adaptabilitat necessària per a ciutats diferents, i la versió actual (la CRPT Lite o plantejament modular) ofereix diverses possibilitats d’ús. La creació de resiliència és un procés en el qual participen diverses parts interessades, i la recopilació i l’avaluació de les dades, juntament com les accions adoptades, requereixen la participació d’un ampli ventall d’agents. Els fruits del procés mateix —el descobriment de dades; l’increment del coneixement sobre procediments, operacions i serveis; la millora de les comunicacions entre gestors i parts interessades de la ciutat; i la col·laboració i la coordinació entre departaments de la ciutat— són tan importants com els resultats de l’avaluació. Tot i que l’eina i la metodologia proporcionen un context i uns instruments per ajudar les ciutats en aquestes tasques, la implantació requereix un compromís i, si és possible, un equip específic de la ciutat per maximitzar aquests beneficis. Per tant, és fonamental el paper d’un punt de coordinació que tingui el suport de l’Ajuntament i capacitat i recursos suficients per executar aquest mandat. Aquesta tasca transformadora i pionera duta a terme a la ciutat de Barcelona és fonamental per provocar el canvi d’una cultura urbana reactiva a una de proactiva. El procés de resiliència a la ciutat ha donat lloc al calibratge i als ajustaments progressius de la metodologia del CRGP i de la seva eina per fer-ne més eficaç i efectiva l’aplicació. També ha aportat conclusions, descobriments i recomanacions per a la ciutat de Barcelona que poden ser útils per als altres. El perfil de resiliència de Barcelona i l’RLV dels ODS ara estan interconnectats i serveixen de suport per al procés de planificació-diagnosi de la resiliència, alhora que permeten que les polítiques de resiliència i l’impacte de les accions es mesurin amb indicadors i dades locals. En aquest informe es comparteix la profitosa experiència de Barcelona, que ha d’aplanar el camí perquè altres ciutats explorin i orientin la seva pròpia trajectòria cap a la resiliència. 55 Conclusions Bibliografia i referències 56 Bibliografia i referències Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut a Barcelona 2018. “Monogràfic: Condicions de vida i salut de les persones grans de Barcelona”. Disponible a https://www.aspb.cat/noticies/informe-salut- barcelona-2019/ Ajuntament de Barcelona (2021). Explicació de les taules de resiliència municipals, Doc:210419, Bones pràctiques ODS. Ajuntament de Barcelona (2021). Pla Natura (2021-2030). Disponible a: https://www.decidim.barcelona/ processes/PlaNaturaBCN?locale=ca. Ajuntament de Barcelona (2021). Atles de resiliència de Barcelona. Lloc web: https://coneixement-eu.bcn.cat/ widget/atles-resiliencia/index_2.html. Ajuntament de Barcelona (2021). Pla de barris de Barcelona 2021-2024. Disponible a: https://www.pladebarris. barcelona. Ajuntament de Barcelona (2019). Gestió d’espais de gran afluència (EGA). Informe elaborat per les direccions de Turisme i Model Urbà. Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/2018_ estrategiaenvelliment_ca_acc.pdf Ajuntament de Barcelona (2018). Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient. Informe ambiental. Direcció de Serveis d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat. Disponible a: https://bcnroc.ajuntament. barcelona.cat/jspui/handle/11703/114511. Ajuntament de Barcelona (2018). Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025. Disponible a: https://www. habitatge.barcelona/ca/estrategia/pla-dret-habitatge. Ajuntament de Barcelona (2018). Pla Clima 2018-2030. Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i Gerència d’Ecologia Urbana. Disponible a: https://www.barcelona. cat/barcelona-pel-clima/sites/default/files/documents/pla_clima_cat_maig_ok.pdf Ajuntament de Barcelona (2018). Pla Clima 2018-2030. “Com ens afecta el canvi climàtic”. Disponible a: https:// www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/com-ens-afecta-el-canvi-climatic/projeccions-de-futur Ajuntament de Barcelona (2018). Pla Clima 2018-2030. “En què som vulnerables”. Disponible a: https://www. barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/com-ens-afecta-el-canvi-climatic/en-que-som-vulnerables. Ajuntament de Barcelona (2018). Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017. Ajuntament de Barcelona (2018). Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. Ajuntament de Barcelona (2017). Mesura de govern per l’elaboració del pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026. Ajuntament de Barcelona (2017). Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (2017). Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana. Ajuntament de Barcelona (2016). Mesura de govern: Resiliència Urbana. Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Disponible a: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/88323/6/ resiurbmeg-20160217.pdf. 57 Bibliografia i referències Butlletí Oficial de l’Estat, Comunitat Autònoma de Catalunya, Llei 24/2015, de 29 juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (2007). Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cities for Adequate Housing (2018). Municipalist Declaration of Local Governments for the Right to Housing and the Right to the City. Disponible a: https://citiesforhousing.org/#section--0 Departament de Resiliència de Barcelona (2020). Diagnosi del Pla de resiliència. Disponible a: https:// coneixement-eu.bcn.cat/widget/atles-resiliencia/index.html Departament de Resiliència de Barcelona (2017) Barcelona: Building a resilient city. Disponible a: https:// ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/ModelResilienciaBarcelona.pdf. Departament de Resiliència Urbana Gerència d’Ecologia Urbana, 100 Resilient Cities, i Programa de Perfils de Ciutats Resilients d’ONU-Hàbitat (2018). Avaluació preliminar de resiliència (APR). Disponible a: https:// bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/113943. Eurostat (2020). Statistics explained. Glossary. Disponible a: https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/ index.php?title=Glossary:Housing_cost_overburden_rate. Eurostat (2019). “El umbral de sobresfuerzo económico corresponde al 40% de la renta familiar disponible”. Disponible a: https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Housing_statistics/ es&oldid=498645. Eurostat (2019). “EU population projections reveal growing gaps between young and old”. Holt-Lundstad, J.; Smith, T. B.; Layton, J. B. (2010). Social relationships and mortality risk: a meta-analytic review. Jul 27;7(7):e1000316. doi: 10.1371/journal.pmed.1000316. Disponible a: https://pubmed.ncbi.nlm. nih.gov/20668659/ Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2017). Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2018. Informe anual. Observatori DESC (2018). Perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica a Barcelona. Observatori Metropolità de l’Habitatge (2018). Informe anual 2018. Disponible a: https://www.habitatge. barcelona/ca/noticia/segon-informe-de-lobservatori-metropolita-de-lhabitatge_834567. Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, ONU-Hàbitat (2009). The human right to adequate housing. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, XAPSLL (2019). El sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. Russo, A.; Cirella, G. T. (2018). Modern Compact Cities: How Much Greenery Do We Need? Int. J. Environ Res. Public Health. Oct. 2018; 15(10): 2180. doi: 10.3390/ijerph15102180. Stanners, D.; Bourdeau, P. (1995). Europe’s environment: The Dobris assessment. Comissió Europea, 1995. ISBN:9789282654095. Steptoe, A.; Shankar, A.; Demakakos, P.; Wardle, J. (2013). Social isolation, loneliness, and all-cause mortality in older men and women. PNAS April 9, 2013 110 (15) 5797-5801; https://doi.org/10.1073/ pnas.1219686110. Disponible a: https://www.pnas.org/content/110/15/5797 Tirado Herrero, S. (2018). Indicadors municipals de pobresa energètica a la ciutat de Barcelona. RMIT Europe. ONU-Hàbitat/CRGP (2019). CRPT Implementation Manual V2.0. 58 Bibliografia i referències ONU-Hàbitat/CRGP (2018). City Resilience Profiling Tool Guide. Disponible a: https://urbanresiliencehub.org/wp- content/uploads/2018/10/CRPT-Guide-Pages-Online.pdf. ONU-Hàbitat/CRGP (2018). Climate Action Enhancer. Disponible a: https://unhabitat.org/climate-action- enhancer. ONU-Hàbitat/CRGP (2018). Infrastructure Improvement Enhancer. Disponible a: https://urbanresiliencehub.org/ wp-content/uploads/2019/01/Infrastructure-Improvement-Enhancer-Small-Pages-1.pdf ONU-Hàbitat/CRGP (2018). Social Resilience Guide. Disponible a: https://urbanresiliencehub.org/wp-content/ uploads/2020/03/Social-Resilience-Guide-Pages-Small.pdf ONU-Hàbitat (2015). Housing at the centre of the New Urban Agenda. Nacions Unides (2020). Cities for all: Ageing and Inclusion. Disponible a: https://unhabitat.org/cities-for-all- ageing-and-inclusion Nacions Unides (2016). Barcelona Declaration. Outcome document of the Habitat III thematic meeting on public spaces. Windle, K.; Francis, J.; Coomber, C.(2014). Preventing loneliness and social isolation: interventions and outcomes. Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/273445886_Preventing_loneliness_ and_social_isolation_interventions_and_outcomes Organització Mundial de la Salut (2010). Urban planning, environment and health: from evidence to policy action. Disponible a: https://www.euro.who.int/en/health-topics/environment-and-health/Housing-and-health/ publications/2010/urban-planning,-environment-and-health-from-evidence-to-policy-action Organització Mundial de la Salut (2007). Global age-friendly cities: a guide. Disponible a: https://apps.who.int/ iris/handle/10665/43755 59 Bibliografia i referències Més informació sobre el Programa global de ciutats resilients i les col·laboracions d’ONU-Hàbitat amb altres ciutats a: www.unhabitat.org/urbanresilience info@cityresilience.org /uresiliencehub Amb la col·laboració de Perfil de Resiliència BARCELONA Aquest informe presenta els resultats de la recopilació de dades i d’informació sobre el context de resiliència urbana de la ciutat de Barcelona amb la finalitat de mostrar la situació de la ciutat i la informació sectorial més rellevant. 61 Conclusions Amb la col·laboració de