margaret 
michaelis
CINC DIES PEL BARRI XINO
2
margaret 
michaelis
CINC DIES PEL BARRI XINO
MARGARET MICHAELIS I LA NOVA BARCELONA 6 
Dolors Rodríguez Roig
L’ALTRA MIRADA A LA CIUTAT 52
Itziar González Virós
EL FOTOREPORTATGE CINC DIES PEL BARRI XINO  56
ANNEXES DOCUMENTALS 127
Dolors Rodríguez Roig 
CRONOLOGIA 
ELS DIETARIS DE JOSEP TORRES CLAVÉ 
BIBLIOGRAFIA 131
TEXTOS EN CASTELLANO 133
6
MARGARET MICHAELIS I LA NOVA BARCELONA
Dolors Rodríguez Roig
FOTOGRAFIA PER EUROPA1 
Margaret Michaelis (6 d’abril de 1902 - 16 d’octubre de 1985) va néixer com a Margarethe Gross 
a Dzieditz, Polònia, en aquell moment Àustria-Hongria. De família jueva, va ser filla del metge 
Henryk Gross i de Fanny Robinshon; va tenir una germana gran, Lotte, i un germà petit, Erich.
La seva formació acadèmica i la primera part de la seva trajectòria professional en 
el camp de la fotografia van tenir lloc a l’Europa del període d’entreguerres:
Viena
El 1918 Margaret va decidir marxar a Viena per estudiar fotografia al Graphic Design and 
Research Institute, on tres anys després es va graduar en fotografia i tècniques de repro-
ducció. El 1921 va començar la seva trajectòria professional entrant a formar part del que va 
ser un dels estudis fotogràfics més importants i avantguardistes de l’època, l’Atelier d’Ora.2 
L’estudi, obert el 1907, va rebre aquest nom per una de les propietàries i sòcies, la fotògrafa 
Dora Kallmus, també coneguda com a Madame d’Ora. Especialitzat principalment en foto-
grafia de moda poc convencional i retrats d’artistes i dissenyadors (Gustav Klimt, Oscar 
Kokoshcka i Emilie Louise Flöge són alguns dels que van posar per d’Ora), Michaelis va 
treballar-hi com a assistent durant gairebé un any sencer, la qual cosa li va permetre adquirir 
noves aproximacions a la fotografia, especialment el retoc de negatius.
Encara a Viena, va treballar durant cinc anys al Grete Kolliner Atelier Für Porträt 
Photographie el qual, tal com el nom indica, era regentat per la fotògrafa retratista austríaca 
Grete Kolliner, qui també va ser mentora del conegut fotògraf Bill Brandt. És possible que 
Brandt i Michaelis coincidissin i es coneguessin el 1927, l’any en què tots dos van treballar a 
l’estudi. Durant el temps que Michaelis va treballar amb Kolliner, va aprendre les diferents 
tasques d’un estudi de fotografia, va consolidar les seves habilitats tècniques de laboratori 
fotogràfic i va ser operadora de càmera. També va destacar per ser una gran professional 
amb autonomia pròpia, molt treballadora, intel·ligent i gran companya de feina.3
1 La primera part biogràfica que aquí es presenta és una versió revisada i ampliada que ha partit de la realitzada per 
(Ennis: 2008); així com també de la cronologia inclosa a (Mendelson; Lahuerta: 1998, p. 153-155).
2 L’Atelier d’Ora va tenir una altra seu a París a part de la de Viena.
3 Grete Kolliner va deixar constància de la faceta professional i treballadora de Michaelis en una carta de recoma-
Margaret Michaelis. Autoretrat. Desembre de 1931. © The National Gallery of Australia nació que va escriure quan aquesta va decidir marxar de l’estudi per traslladar-se a Berlín (Ennis: 2008, p. 24).
8 9
Berlín lat des de 1925 fins 1930 a Nova York. Von Bucovich, qui ja tenia el seu propi estudi fotogràfic, 
El 1928 va anar a Berlín, ciutat de visita obligada per a algú que volgués estar al dia de l’avant- també a Berlín, va ser un fotògraf que va destacar, entre altres coses, per la fotografia urbana de 
guarda fotogràfica. Michaelis, que aprenia alhora que treballava, devia ser conscient que carrers, una nova tipologia de temàtica fotogràfica que Michaelis no havia tocat fins aleshores.
per consolidar la seva professió i portar a terme el seu llenguatge fotogràfic, únic i innova- És important esmentar que Michaelis i Von Bucovich es van conèixer a l’estudi de 
dor, havia d’establir-s’hi durant un temps. La capital alemanya era, sens dubte, un referent Schenker, ja que podria ser que tots dos s’haguessin retrobat posteriorment a Espanya, més 
mundial en fotografia, ja fos comercial, publicitària, de retrat o experimental. A Berlín hi ha- concretament a Barcelona. Von Bucovich va traslladar-se a Espanya el 1932 i s’hi va quedar 
via l’escola de referència en arquitectura, disseny, art i artesania, la Bauhaus, amb László fins al 1935; va fer exposicions amb obra fotogràfica seva7 i va publicar un dels seus primers 
Moholy-Nagy com un dels màxims exponents i qui va marcar un punt d’inflexió en el pano- escrits sobre fotografia a la revista D’ací d’allà,8 on també va publicar fotografies entre el 
rama fotogràfic europeu de l’època amb la creació del moviment de La Nova Visió.4 1933 i el 1936.9 També va vendre imatges per a la indústria, anuncis publicitaris i fulletons. 
A Berlín, Michaelis va començar a treballar al Binder Photographie Studio. Alexander A més a més de tenir en comú la fotografia com a professió, d’haver treballat junts a l’Atelier 
Binder va ser un dels principals fotògrafs de retrat dels anys vint i el seu estudi, fins i tot després Schenker i, com es veurà més endavant, d’haver-se exiliat a Espanya, Michaelis i Von Bucovich 
de la seva prematura mort el 1929, va esdevenir un dels més grans de tot Europa. La feina de van publicar fotografies al núm. 182 de D’ací d’allà, corresponent a la tardor del 1935.
Michaelis va ser d’assistent, fent còpies de fotografies i elaborant i retocant impressions. Un temps després, el 1930, Michaelis va tornar a canviar de feina i des del març fins a 
l’abril va treballar com a copiadora al Suse Byk Atelier Für Photografische Porträts, la propietà-
Praga ria del qual, Suse Byk, va ser una fotògrafa alemanya especialitzada en fotografia de teatre. 
El seu pas pel Binder Studio no es va perllongar gaire i a continuació, per raons que no es Aquell any, però, va ser molt rellevant per a Margaret des d’un altre punt de vista: va conèixer 
coneixen, va deixar momentàniament Alemanya: a finals d’any, va marxar a Praga a treballar l’arqueòleg, anarcosindicalista i membre del FAUD (Freie Arbeiter-Union Deutschlands)10 
al Fotoatelieru Fotostyl, propietat de la fotògrafa txeca Olga Freundová.5 Michaelis va con- Rudolf Michaelis, amb qui va iniciar una relació amorosa.
tinuar ampliant les seves habilitats i coneixements en fotografia d’una manera molt fructífe- Rudolf Michaelis treballava al departament de restauració d’antiguitats del Pròxim 
ra; va fer d’operadora de càmera i d’assistent tècnica i també va ampliar el seu repertori en Orient dels Museus Estatals de Berlín, feina que el va fer viatjar, des del 16 de novembre de 
els camps de la indústria i la publicitat. Va treballar amb independència i professionalitat, 1931 fins al 12 de març de 1932, a Bagdad i Babilònia per una excavació arqueològica. Men-
mantenint la seva línia de dona treballadora, companya de feina ambiciosa i amb un gran trestant, Margaret havia començat a treballar, l’octubre de 1931, a l’estudi fotogràfic de 
interès pel desenvolupament de l’estudi fotogràfic.6 moda i publicitat de Bruno Winterfeld, Photos Winterfeld, on va fer de retocadora fins a l’agost 
del 1932. A partir d’aquell moment va començar a treballar per compte propi al seu estudi 
Berlín fotogràfic “Foto-Gross”, instal·lat al seu domicili, i se sap que temps després va cobrar el 
Després de gairebé un any a Praga, a finals del 1929, Margaret Michaelis va decidir tornar a subsidi d’atur per valor de 9,90 marcs setmanals.11
Berlín, on es va instal·lar i s’hi va quedar fins al 1933. Durant aquest període, Europa va endins-
ar-se en una gran recessió com a conseqüència de la depressió econòmica originada pel crac Berlín sota el domini nazi
de Nova York del 1929; a més a més, la República de Weimar començava a endinsar-se en el El 30 de gener de 1933, Adolf Hitler és nomenat canceller d’Alemanya i amb ell aviat es van 
camí de no retorn amb l’avenç de les dretes i l’augment de protagonisme del partit nacionalso- desplegar els instruments de control i repressió que canviarien, primer el país, i poc després, la 
cialista obrer alemany. Tot i la situació, Michaelis va continuar perseverant i aprofitant totes les vida de tot Europa. La persecució jueva va començar en l’àmbit cultural i poc després en l’eco-
oportunitats laborals que se li presentaven. Va treballar d’assistent a l’Atelier K. Schenker, estu- nòmic i empresarial. Margaret i Rudolf també van patir la persecució. El 9 de març de 1933, 
di fotogràfic obert pel fotògraf i il·lustrador de revistes de moda romanès Karl Schenker. Mentre l’editorial ASY, que funcionava com a seu del grup anarcosindicalista FAUD i de la qual Helmut 
Michaelis hi va treballar, l’estudi el portava Mario Von Bucovich, ja que Schenker s’havia instal-
7  J. C. “La fotografia: Bucovich”; Mirador: setmanari de literatura, art i política, núm. 208, 26 de gener de 1933, p. 7.
4 ). 8
 Per saber-ne més: (Moholy-Nagy, 2010) i (Fontcuberta, 1984, p. 41  Von Bucovich, “Reflexions d’un fotògraf” a D’ací d’allà, núm. 172, març del 1933, p. 10-11; al mateix número aparei-
xen més fotografies a les p. 21 i 23.
5 Diversos documents conservats als National Archives Prague donen constància de la propietat de l’estudi fotogrà-
9
fic, entre els quals un anunci d’esdeveniments publicitaris: Police Directorate Prague, 1941-1950, F. Freundová Olga  D’ací d’allà, núm. 172 (març 1933) p. 10-11, p. 21 i p. 23; núm. 173, p. 21; núm. 175, p. 19-20 i p. 36-37; núm. 177, p. 15; núm. 180, 
(signatura F 1570/1). Freundová va ser assassinada durant l’Holocaust i avui continua sent una gran desconeguda. p. 88; núm. 182, p. 69-71.
6 10
 Olga Freundová va deixar constància de les característiques professionals de Michaelis en una carta de recoma-  Unió Lliure de Treballadors Alemanys.
nació (Ennis: 2008, p. 29-30). 11 (Ennis: 2008, p. 70).
10 11
Rüdiger era el director, va patir una batuda en la qual el magatzem i els llibres que perta- havia Helmut Rüdiger, Arthur Lehning, 
nyien a la secció cultural Gilde freiheitlicher Bücherfreunde (Club d’amics liberals) així Karl Brauner i Etta Federn. Molts d’ells 
com la correspondència de l’IAA (International Workers Association)12 van ser confiscats. formaven part del FAUD. Fugir d’Alema-
Durant la batuda, Margaret Michaelis va ser arrestada i en la seva declaració a la policia es va nya i començar una vida nova en una 
desvincular totalment de l’editorial o d’haver fet cap tipus de propaganda comunista. Va re- nova ciutat, en la qual a part de la comu-
marcar que la seva presència al local era perquè l’editorial ASY era coneguda per vendre llibres nitat de col·legues i amics també hi ha-
a baix cost. Clarament, el seu testimoni va ser una autodefensa, ja que Rudolf Michaelis era via un nou règim polític de mires obertes 
el portaveu i capdavanter del Club d’amics liberals ubicat en l’editorial ASY, en el qual s’hi i modernes com ho era la II República 
realitzaven debats en grup de literatura i art. Tot i les declaracions a la policia, Margaret va Espanyola, va ser el trampolí definitiu 
ser empresonada durant cinc setmanes. perquè Margaret i Rudolf fessin el pas 
El mateix any, Rudolf Michaelis va ser acomiadat del seu càrrec als Museus Estatals endavant.
de Berlín a causa del seu compromís amb el FAUD i de posar de manifest en diverses confe- A finals de desembre del 1933, 
rències i discursos la seva oposició al règim nacionalsocialista alemany. Margaret i Rudolf van deixar Berlín per 
Margaret i Rudolf es van casar el 2 d’octubre del mateix any. Unes setmanes des- marxar a Barcelona. En anar-se’n van 
prés van patir una altra batuda al seu domicili, en la qual els van confiscar tots els llibres. Dies deixar gairebé totes les seves pertinen-
abans que això passés, Margaret, que havia previst que podien anar a casa seva en qualsevol ces, algunes d’elles a persones de confi-
moment, va amagar un dibuix desplegable que tenien de l’artista alemany Will Faber en el ança que podien salvaguardar-les.14
qual es commemoraven les vides dels comunistes de Nicola Saccho i Bartolomeo Vanzetti. Com va ser l’arribada de Mar-
Will Faber havia emigrat a Barcelona el 1932, i es podria suposar que temps des- garet i Rudolf a Barcelona se sap gràcies 
prés va poder coincidir amb Margaret Michaelis a la capital catalana. Faber va col·laborar en a la documentació que el biògraf de Josep Sala. Edifici d’habitatges al carrer del Rosselló núm. 36. 
la revista D’ací d’allà fent la il·lustració de diverses cobertes,13 i també va dissenyar la porta- Rudolf li va donar a Helen Ennis,15 en la Obra de Josep Lluís Sert c. 1930. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 
da del núm. 20 de la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea del GATCPAC. qual hi havia el que era el primer capítol 
Amb la situació complicada en la qual es van veure immersos, Margaret va marxar de les seves memòries biogràfiques, “Encounter with Spain” (Trobada amb Espanya). Rudolf 
a Polònia a visitar els seus pares i per treballar de fotògrafa, a fi d’aplegar alguns diners que recordava que l’arribada a Barcelona va ser en tren i que a l’estació de França els esperaven 
els permetessin marxar d’Alemanya. Durant l’absència de Margaret, Rudolf va ser detingut i els seus amics Helmut Rüdiger i la seva dona, Dora Gollin.16
empresonat durant cinc setmanes i va ser alliberat gràcies a la intercessió del seu anterior Tot i no haver-hi constància documental17 sobre el fet que el matrimoni Rüdiger 
cap dels Museus Estatals de Berlín, el Dr. Walter Andrae, i de l’ajuda de la mateixa Margaret, que visqués en un dels pisos de lloguer de l’edifici del carrer Rosselló núm. 36, dissenyat per 
va ser l’encarregada de dipositar la carta escrita per Andrae a la bústia de Herman Goering, l’arquitecte Josep Lluís Sert, directiu i membre fundador del Grup d’Arquitectes Tècnics 
cap de la Gestapo. Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), de les mateixes me-
mòries es desprèn que el matrimoni Rüdiger va acollir els Michaelis a casa seva i que, poc 
Exili a Barcelona després, aquests es van instal·lar al quart pis, porta quatre, del mateix bloc. Al domicili, 
Després de les eleccions del 12 de novembre de 1933, Adolf Hitler es va apoderar, per primera Margaret va crear i obrir el seu estudi fotogràfic “Foto-Sudio Michaelis”.
vegada i de manera efectiva, dels poders dictatorials, un fet que va provocar que les dificultats 
per poder visualitzar un futur a Alemanya s’acceleressin.
D’entre totes les opcions d’exili que hi havia en aquell moment, Barcelona va esde-
14 Helen Ennis explica que un grup de 48 fotografies de Margaret Michaelis van ser preservades per Carl Buttke, 
venir l’opció més atractiva i factible de totes. La capital catalana aplegava una gran comunitat un alemany que va arxivar i guardar possessions de moltes persones del seu entorn que havien marxat exiliades 
d’alemanys: anarquistes, intel·lectuals, periodistes, escriptors, ideòlegs... entre els quals hi d’Alemanya. (Ennis: 2008, p. 84-86).
15 (Ibid, p. 89).
16 Helmut Rüdiger va ser un anarcosindicalista alemany, periodista, escriptor i traductor, secretari adjunt de l’Asso-
ciació Internacional de Treballadors (AIT), entitat que va moure la seva seu de Berlín a Madrid el 1933 i més tard, el 
1934, a Barcelona. La seva dona també era anarquista.
12 Associació Internacional de Treballadors. 17 Podria ser que se’n pogués trobar alguna als arxius de Helmut Rüdiger (ARCH01220) conservats a l’IISH 
13 Concretament, les del núm. 170 (setembre del 1932), núm. 171 (desembre del 1932) i tots els núms. de l’any 1933. (International Institute of Social History) a Amsterdam.
12 13
L’ABSÈNCIA DE MARGARET MICHAELIS A LA BARCELONA fotògrafs van treballar per a l’agrupació, en quines dates i quina quantitat de diners se’ls va 
DE LA II REPÚBLICA (1932-1933) pagar per les feines que van fer.
Si Margaret Michaelis va ser a Barcelona el 1932, per què no va emetre cap rebut 
Els estudis duts a terme fins a l’actualitat18 indicaven que Margaret Michaelis va estar a de les fotos del barri Xino que se suposa que va fer aleshores i que el GATCPAC va fer servir 
Barcelona en dues ocasions: la primera a inicis del 1932, quan se suposa que hauria fet tota per als núms. 6 i 9 de la revista A.C.? Com és que al llibre de comptabilitat de la revista apa-
una sèrie de fotografies del barri Xino,19 i la segona a finals de desembre de 1933, per reixen els noms dels fotògrafs Oriol, Josep Sala i, Sagarra, al llarg del 1932 i 1933, però no en 
quedar-s’hi una temporada. La primera estada no va arribar a produir-se mai. La lectura canvi el de Michaelis?
i l’anàlisi dels estudis previs, la documentació consultada als diferents arxius i el fet relacio- Tot sembla indicar que les fotografies del 1932 no van ser fetes per l’autora, sinó per 
nar-ho tot entre si20 m’ha permès veure que la fotògrafa no va venir a la capital catalana algú altre. Tant dels rebuts de fotografia, com dels dos llibres de comptabilitat, se’n desprèn que 
abans d’exiliar-s’hi amb el seu marit Rudolf. Margaret Michaelis és a Barcelona a partir del 1934 (compatible totalment amb l’arribada a finals 
Primer de tot cal tenir en compte que, des de l’octubre del 1931 fins a l’agost del de desembre del 1933). Els rebuts que Margaret Michaelis va emetre a l’entitat estan datats a 
1932, Margaret Michaelis es trobava treballant a l’estudi fotogràfic Photos Winterfeld. Molts partir del 1934 en endavant, i als llibres de registre el seu nom també apareix a partir del 1934. 
dels mesos que la fotògrafa va treballar en aquest estudi, Rudolf va estar de viatge per feina La seva absència a Barcelona el 1932 es fa més evident en consultar els dietaris per-
a Bagdad i Babilònia (des del novembre del 1931 fins a meitats de març del 1932). Durant sonals de Josep Torres Clavé, arquitecte i soci directiu del GATCPAC i director de la revista de 
aquest període, la parella es va comunicar per carta. En una d’elles, escrita als voltants de l’entitat A.C., i qui, per tant, portava el control de tot el que la concernia: la maquetació, enviar 
Nadal del 1931, Margaret explica a Rudolf que Winterfeld ha donat 11 dies de vacances als em- els materials al fotogravador Josep Maria Llovet, els subscriptors, i també el material fotogrà-
pleats, fins al 4 de gener de l’any següent, i que està pensant de fer-los servir per anar a visi- fic. Els dietaris de Clavé són una font primària d’informació en què queda reflectit el dia a dia 
tar el seu pare a Polònia.21 Si Margaret Michaelis hagués pensat de fer un viatge a Barcelona de la vida de l’arquitecte, des d’anotacions personals de la seva vida privada fins a també, 
pel seu compte, el més probable és que li hagués explicat a Rudolf en alguna de les cartes de i especialment, tot el que concerneix l’arquitecte entorn al GATCPAC i a la revista: anotacions 
la mateixa manera que li va explicar la seva intenció de visitar el seu pare a Polònia, una visita sobre els projectes arquitectònics,25 les obres que s’estan duent a terme, quins articles es pu-
que sí que va fer. Les cartes duren fins al març del 1932, i en cap d’elles Margaret li parla a blicaran a la revista, què cal per poder-los tirar endavant, dates i cites amb clients, dates i cites 
Rudolf d’haver anat a Barcelona. amb els fotògrafs als quals es fan els encàrrecs, etcètera. Els dietaris són trimestrals, la qual 
D’altra banda, són diverses les fonts que també indiquen que la presència de cosa significa que hi ha quatre dietaris per any. Als corresponents del 1932 i del 193326 s’hi tro-
Margaret a Barcelona es dona a partir del 1934. Per exemple, al fons documental del ben els noms dels fotògrafs Oriol, Josep Sala i de Sagarra, i en canvi no hi ha cap registre amb 
GATCPAC22 es conserven gairebé tots els rebuts que els fotògrafs van emetre a l’entitat des- el nom de Margaret Michaelis. La fotògrafa apareix als dietaris de Torres Clavé a partir del 
prés de realitzar els encàrrecs que l’agrupació va encomanar-los;23 també els llibres de re- 1934, concretament la primera menció és del 19 d’abril de 1934, “A les 6 madame Michaelis”,27 
gistre (coneguts com llibres de caixa) de l’agrupació,24 un de la revista A.C. Documentos de gairebé una setmana després que la fotògrafa acabés el fotoreportatge del barri Xino que el 
Actividad Contemporánea i l’altre, de l’entitat en si mateixa, els quals no solament reflec- GATCPAC li va encarregar que fes, data que correspondria al dia que va entregar l’encàrrec 
teixen que l’entitat era molt organitzada i meticulosa en l’àmbit econòmic (quins diners hi ja realitzat a l’entitat. Aquesta anotació, conjuntament amb el resseguiment dels llibres 
entraven, quins en sortien, en què es gastaven...) sinó que també deixen constància de quins de registre del GATCPAC (tant el de l’entitat com el de la revista) i els rebuts que Michaelis 
va emetre a l’agrupació pels diferents encàrrecs que va rebre ratifiquen que la seva pre-
sència a Barcelona va ser a partir del 1934 després d’arribar-hi a finals de desembre de 1933. 
Així doncs, si tot indica que Margaret Michaelis no va ser a Barcelona el 1932, qui va 
18 Principalment (Mendelson; Lahuerta: 1998) i (Ennis: 2008).
19 fer les fotografies del barri Xino del citat any aparegudes als núms. 6 i 9 de la revista A.C.? 
 Algunes d’aquestes fotografies es van publicar al núm. 6 de la revista del GATCPAC, A.C. pertanyent al segon 
semestre (abril-maig-juny), fet que marca que les fotografies haurien d’haver estat fetes amb anterioritat. És necessari recordar la data de publicació de cada un dels números: el núm. 6 
20 Els principals arxius i fons consultats han estat els següents: el fons fotogràfic GATCPAC a l’Arxiu Fotogràfic de pertany al segon trimestre de 1932 (abril-maig-juny) i el núm. 9, al primer trimestre del 1933 
Barcelona (AFB); el fons GATCPAC i el fons Josep Torres Clavé a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 
(AHCOAC), i el fons Margaret Michaelis a la Galeria Nacional d’Austràlia (NGA). Per conèixer-ne la llista sencera, 
vegeu el capítol del text “El Cas Margaret Michaelis i la nova lectura de la seva praxis fotogràfica”, p. 49. 
21 (Ennis: 2008, p. 43). 25 Les anotacions de Torres Clavé són imprescindibles per poder datar correctament l’acabament d’alguns dels edi-
22 El fons es troba a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AHCOAC) ficis que van dissenyar i construir el GATCPAC; en el present catàleg se’n podran veure alguns exemples.
23 C8-55 i C-36/239. Fons GATCPAC, AHCOAC. 26 Dels dietaris corresponents al 1933, els del tercer i quart trimestre no es conserven.
24 C6/45 i C6/46. Fons GATCPAC, AHCOAC. 27 Dietari personal de Torres Clavé, 2n trimestre del 1934, C1866-2-2, Fons Torres Clavé, AHCOAC.
14 15
(gener-febrer-març). La datació de les revistes és una informació important que cal tenir en va escriure en castellà “Barcelona – Barrio Chino” i en una altra, en anglès “Children eating 
compte, ja que també indiquen que les fotografies que hi apareixen han de ser fetes amb things they have found on the gutter” (Infants menjant coses que han trobat al canaló). 
anterioritat a les seves publicacions i, per tant, les fotografies del barri Xino van haver de ser Saporta, a més d’escriure aquestes breus descripcions del contingut de les imatges, és tam-
fetes abans de l’abril del 1932.28 Ara bé, a part d’aquesta concreció, el que m’ha permès tro- bé l’autor del fotoreportatge. La manera com m’ha estat possible poder posar nom i cog-
bar la resposta sobre l’autoria de les fotografies aparegudes als citats números de la A.C. ha noms a l’autor de les fotografies ha estat fruit de diferents troballes esglaonades de docu-
estat novament la documentació conservada al fons del GATCPAC i la del fons Torres Clavé29. mentació, formada per fotografies, cartes i postals, i de relacionar-la entre si.
En una foto de petites dimensions que es troba en el fons de Josep Torres Clavé37 
surten, d’esquerra a dreta: Josep Torres Clavé, Josep Lluís Sert, Moncha Longás (esposa de 
LES FOTOGRAFIES DEL BARRI XINO DEL 1932: ISAAC SAPORTA Sert), Raimon Torres Clavé (germà de Josep), Antoni Bonet Castellana i Ricard Ribas Seva. 
Al revers hi ha escrit en anglès: “Send me some pictures you have made of me! – amigo Sapor-
Al fons del GATCPAC de l’AHCOAC hi ha dues caixes que componen l’arxiu fotogràfic de ta – foto Saporta” (Envia’m algunes fotografies que has fet de mi! – amic Saporta – foto Sapor-
l’agrupació,30 el qual està format principalment per fotografies originals d’època de projectes ta). La lletra d’aquesta anotació és exactament la mateixa que la del revers de les fotografies 
arquitectònics, plànols, exposicions, fins i tot de moltes de les fotografies que es van descartar del barri Xino del 1932, fet que permet atorgar-ne, doncs, l’autoria a Saporta. A més, la fotogra-
i publicar a la revista A.C. A les dues caixes també s’hi troben disset fotografies, catorze31 en fia la va fer a bord del Patris II,38 el vaixell en el qual es va celebrar el IV Congrés Internacional 
una i tres32 en l’altra, les quals en posar-les totes juntes es veu que formen part d’un mateix d’Arquitectura Moderna (CIAM) durant el trajecte de Marsella a Atenes39 l’estiu de 1933, fet 
grup,33 d’un mateix reportatge fotogràfic sobre la gent del barri Xino. D’aquest grup de que, afegit a l’automenció que fa de si mateix, “amigo Saporta”, el situen relacionant-se 
fotos34, el GATCPAC en va triar tres per al núm. 6 de la revista A.C., dues més per al núm. 9 amb els principals membres del GATCPAC i atenent esdeveniments de vital importància 
i, com veurem més endavant en el present text, dues més per formar part d’un fotomuntatge per a l’arquitectura moderna europea del moment. 
de grans dimensions per l ’exposició “La Nova Barcelona” celebrada als baixos de la Qui era aquest amic de Sert i de Clavé, Saporta? Com és que va fer les fotografies 
plaça Catalunya el juliol del 1934. del barri Xino a inicis del 1932 i que va anar a bord del vaixell Patris II l’estiu del 1933?
Algunes de les fotografies que van ser seleccionades tenen al revers tota una sèrie Gràcies a la signatura de la foto, “foto Saporta”, vaig poder indagar amb un nom con-
d’informació de vital importància i que ha estat clau per poder determinar-ne l’autoria i quin cret en la correspondència del GATCPAC40 la qual em va permetre veure que Saporta era Isaac 
ús se’n va fer. La diferent informació està escrita per tres mans diferents:35 la de Josep Torres Elias Saporta, i amb el nom i els cognoms vaig trobar que va ser un arquitecte d’origen grec.
Clavé, que va anotar quin ús s’havia de donar a les fotografies en relació amb la revista A.C.; La comunicació epistolar mostra que Saporta s’escrivia amb Sert i amb Clavé al llarg 
la de Josep Lluís Sert, que les va titular i les va marcar amb una creu vermella per indicar del 1932 i el 1933 alternant diferents idiomes: alemany, anglès i castellà, i fins i tot en certes 
quines eren les seleccionades36 que havien de formar part del fotomuntatge de l’exposició ocasions escriu alguna paraula en català. La cal·ligrafia és sempre la mateixa, coincident amb 
“La Nova Barcelona”, i, finalment, la tercera, pertanyent a Isaac Saporta, que en una d’elles el revers de les fotografies del barri Xino del 1932 i amb el revers de la fotografia feta a bord del 
vaixell Patris II. D’entre tota la correspondència que es conserva en sobresurt una carta41 que 
hauria estat datada entre el març i l’abril de 1932, en la qual hi ha un paràgraf determinant, que 
28 De vegades, les revistes es publicaven amb retard, com va passar amb la revista núm. 15 d’A.C. (vegeu la nota núm. 94). deixa clar i de manera definitiva que Saporta ha fet les fotografies del barri Xino i que les ha 
29 El fons Torres Clavé també es troba a l’AHCOAC.
30 Les caixes són la núm. 28 i la núm. 15. Vull deixar constància que l’arxiu fotogràfic del GATCPAC conservat a l’Arxiu 
Fotogràfic de Barcelona (AFB) només es pot entendre i estudiar en profunditat si es té en compte el fons docu-
mental i fotogràfic del GATCPAC conservat a l’AHCOAC. 37 La troballa d’aquesta fotografia va ser cercant i mirant fotografies del fons personal de Josep Torres Clavé en el 
31 C28/172/1.78-1.90 i també la 1.94. qual també hi ha algunes relacionades amb la revista A.C.
32 38
 C15/83/9.1; 9.2 i 9.3  Vull agrair a l’Andreu Carrascal, arxiver de l’AHCOAC, que em proporcionés aquesta valuosa informació.
33 39
Als reversos de les fotografies hi ha una numeració escrita a mà que sembla indicar que formaven part d’un grup  Aquest congrés estava pensat celebrar-se a Moscou, però al final no va ser possible organitzar-lo a la capital 
de 24 fotografies en total, de les quals en falten 7, les núm. 1, 2, 3, 4, 9, 10 i 24. Russa.
34 40
 Sobre aquestes fotografies es va parlar per primera vegada a (Mendelson; Lahuerta: 1998) atribuïdes a Margaret  De nou, vull agrair l’atenció de l’Andreu Carrascal, qui, en parlar amb ell de la fotografia i preguntar-li pel nom de 
Michaelis. “Saporta”, em va posar en coneixement del material escrit (cartes i postals) que se’n conserva al Fons GATCPAC – 
Correspondència – Lletra S, AHCOAC.
35 El fet de poder atorgar nom i cognoms a les tres cal·ligrafies ha estat gràcies a la comparació que he fet de la lletra 
41 
dels tres artífexs amb altres documents de la seva autoria. Fons GATCPAC: Correspondència, C11/70.21-22. La carta no està datada i el sobre on anava no s’ha conservat, 
però tenint en compte que Saporta diu que espera que les fotografies no hagin arribat massa tard (el núm. 6 de la 
36 Aquesta informació va ser inclosa per Sert a posterioritat d’haver-se fet les fotografies, concretament l’abril del revista A.C. era la del segon semestre de l’any, per tant, abril-maig-juny) i gràcies a correspondència posterior puc 
1934, quan s’estava seleccionant el material fotogràfic sobre el barri Xino que s’havia de fer servir per a l’exposició deduir que la carta va ser escrita entre el març i l’abril de 1932.
“La Nova Barcelona”.
16 17
enviat per correu postal a Sert: “Muy querido Sert: [...] Os mando el libro sobre escuelas y una persones que segons ell predominen al barri “(...) criats, rufians, lladres, encobridors, trilers, 
parte de las fotografias prometidas — es muy tarde, pero espero que no es demasiado tarde vagabunds...”. 
todavía. Aquí son dos artículos sobre el Barrio Chino y sobre Ibiza.” En aprofundir a posar en relació tota la documentació entre si, me n’adono que hi 
Amb “una parte de las fotografias prometidas” fa referència a les 17 fotografies de les ha dos detalls que corroboren que tot forma part d’un mateix conjunt, i que el conjunt sencer 
2442 en total que formaven el grup de fotos del barri Xino que va fer el març del 1932. Quan diu es va enviar per correu postal tot alhora. El primer detall és que una de les disset fotografies47 
“es muy tarde, però espero que no es demasiado tarde” es refereix a que les fotografies hagin i els dos articles (l’escrit a mà i el mecanografiat) tenen taques de la mateixa tinta de color 
arribat a temps per poder aparèixer al núm. 6 de la revista A.C., i amb “Aquí son dos artículos marró; i el segon detall és que els escrits encara conserven les línies de plec que en el seu dia 
sobre el Barrio Chino y sobre Ibiza” es refereix als dos informes que ha redactat a mà, un sobre van fer-los estar doblegats. Els plecs són desiguals; els verticals estan molt més marcats que 
l’arquitectura mediterrània de l’illa i l’altre, sobre el barri Xino de Barcelona43. els horitzontals, fet que respon a haver embolcallat el grup de les disset fotografies. 
Isaac Saporta, doncs, va enviar per correu postal la carta, un informe escrit a mà so- La resta de cartes i postals escrites per Saporta corroboren l’amistat que hi havia 
bre el barri Xino (en alemany)44 i un altre sobre Eivissa (en anglès) i les disset fotografies del entre l’arquitecte grec i els arquitectes catalans Josep Torres Clavé i, especialment, Josep 
barri Xino. El GATCPAC, després de rebre el material, va utilitzar tres de les fotografies i alguns Lluís Sert, qui durant l’estiu de 1932 va nomenar Saporta col·laborador actiu del GATCPAC. 
fragments dels dos articles en el núm. 6 de la revista A.C., un número que va ser dedicat, entre En una carta datada el 8 d’agost de l’any esmentat, Saporta li diu a Sert: “Tengo muchisimas 
altres coses, a l’arquitectura mediterrània d’Eivissa i per primera vegada, al barri Xino de Barcelona, ganas de venir a Barcelona y colaborar con vosotros. Será para el empezar del 1933. Ya que 
les dues temàtiques que s’esmenten en la part final del paràgraf seleccionat de la carta “Aquí me llamas ‘colaborador activo’ quiero disertar un ‘colaborador activisimo’.” Les fotografies 
son dos artículos sobre el Barrio Chino y sobre Ibiza”. personals, com és el cas de la realitzada a bord del Patris II, també són una font documen-
L’article redactat a mà per Saporta sobre el barri Xino és una espècie d’informe de tal que pot ajudar en moltes ocasions a estudiar molts altres factors col·laterals, i com el 
denúncia des d’una perspectiva completament higienista i estigmatitzada del barri. En aquest present cas, a part de revelar la relació d’amistat entre els arquitectes, també serveix per 
article, Saporta hi reflecteix la seva visió de les condicions d’insalubritat i manca d’higiene del desestimar l’autoria de Michaelis de les fotos del barri Xino del 1932 i atorgar-li a qui real-
barri Xino, la problemàtica de la prostitució, proporciona una estadística que sembla ser del tot ment les va fer, Saporta.
infundada (“[...] el 80-90% de la població [al barri Xino] és sifilítica”), deixa constància que es Així doncs Isaac Saporta (19 d’abril de 1910, Volos, Grècia – 14 de novembre de 1998, 
tracta de la zona de Barcelona amb més densitat de població, afirma que “tots els nens del Atlanta, EUA) va ser un arquitecte grec que el març del 1932 era a Barcelona per assistir a la 
barri estan malalts i que si no ho estan, aviat ho estaran”, etcètera. reunió dels delegats del Comitè Internacional per a la Resolució dels Problemes de l’Arqui-
El contingut de l’informe i el fet que estigui escrit en alemany me’l fa relacionar amb tectura Contemporània (CIRPAC), en la qual, entre altres coses, es va preparar i organitzar el 
un altre document que es troba també al fons del GATCPAC45 i del qual ja hi havia constància IV Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM) que en lloc de fer-se a Moscou, tal 
prèvia. També en alemany però mecanografiat enlloc d’escrit a mà, és un document de sis pà- com s’havia previst, va acabar tenint lloc al vaixell Patris II durant el recorregut que va fer entre 
gines que fins el moment també s’havia cregut que havia estat escrit per Margaret Michaelis.46 Marsella i Atenes. En aquesta estada a Barcelona, Isaac Saporta va tenir l’oportunitat de foto-
I si de la mateixa manera que les fotografies que es pensava que eren d’ella van grafiar la gent del Barri xino.
ser fetes per Isaac Saporta, també va passar el mateix amb aquest reportatge mecanogra- L’absència de Margaret Michaelis a la Barcelona de la II República durant els anys 
fiat sobre el barri Xino escrit en alemany? Efectivament, el reportatge, de caire novel·lesc i 1932 i 1933 provoca un altre efecte col·lateral, que és la supressió de la seva autoria sobre les 
literari, explica la incursió al barri i reflecteix de manera escrita el contingut de les fotogra- fotografies d’arquitectura aparegudes a la revista del GATCPAC anteriors al 1934.
fies que va fer l’arquitecte grec durant la seva expedició pel barri Xino. Tant l’escrit meca-
nografiat com el que Saporta havia escrit a mà contenen informació molt similar. Per exem-
ple, entre altres coses, en tots dos es parla dels infants lesionats i cecs, de la tipologia de 
42 Vegeu la nota núm. 33.
43 C11/70.21, C11/70.22 i C11/70.23. Fons GATCPAC, Correspondència, AHCOAC.
44 L’article en alemany sobre el barri xino va ser traduït per algun membre del GATCPAC al castellà. Fons GATCPAC, 
Correspondència C 11/70.24.
45 La referència del qual és: C. 30.186.
46 Mendelson; Lahuerta: 1998, p. 18-19) 47 La referència de la qual és: C28-172-1.94.
18 19
MARGARET MICHAELIS A LA BARCELONA principalment, però també d’art i cultura, i és que el GATCPAC també estava vinculat amb 
DE LA II REPÚBLICA (1934-1937) l’organització Amics de l’Art Nou (ADLAN), que treballava per generar un canvi qualitatiu i 
revolucionari en l’art i la cultura de la Barcelona dels anys trenta.52
Quan Margaret Michaelis es va establir a Barcelona estava decidida a exercir de fotògrafa. La primera menció sobre Margaret Michaelis relacionada amb el GATCPAC corres-
Cal tenir en compte que Michaelis, a diferencia dels fotògrafs i fotògrafes que ja estaven esta- pon al 19 d’abril de 1934 i apareix al dietari personal de l’arquitecte Josep Torres Clavé: “a 
blerts a la capital catalana, no va disposar d’un local de grans dimensions amb tota la ma- les 6 madame Michaelis”. Es tracta d’una anotació formal, en què el ‘madame’ indica que no fa 
quinària i instruments necessaris per exercir i desenvolupar còmodament totes les tas- gaire que la coneixen.
ques que la seva professió requeria. Aquesta realitat, però, no va impedir que pogués realitzar L’anotació, de fet, a part de datar en quin moment Margaret Michaelis es troba tre-
la seva feina al llarg de tot el període que va viure a Barcelona.48 D’entre les pertinences ballant per al GATCPAC, també fa referència al primer encàrrec de feina que l’entitat li va en-
que va agafar en marxar de Berlín hi havia les seves dues càmeres fotogràfiques amb les comanar a la fotògrafa, el fotoreportatge del barri Xino. La data, que podria fer pensar que se 
quals va realitzar les diferents feines que va tenir durant el seu període a la capital catalana: la la cita per tal de fer-li l’encàrrec de feina, en realitat he pogut esbrinar que té a veure amb el 
càmera de gran format49 i la càmera Leica.50 Per les feines que va arribar a dur a terme, com es dia d’entrega de l’encàrrec ja realitzat.
veurà més endavant, se sap que disposava de tots els elements necessaris per poder revelar, A l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) es conserva l’arxiu fotogràfic del GATCPAC, 
ampliar, reproduir i copiar fotografies. La manera com es va poder promocionar i fer-se conèi- i dins d’aquest, entre altres materials, s’hi troben les fotografies de Margaret Michaelis del 
xer entre les diferents empreses i entitats en les quals podia trobar feines puntuals o més es- fotoreportatge del barri Xino, els negatius de 35 mm del reportatge fotogràfic53 i les fundes 
tables va haver de ser mitjançant els contactes de què disposava a Barcelona, l’ampliació de paper que els contenien. Les fundes, en total set, encara tenen l’etiqueta de paper me-
d’aquesta xarxa de contactes i, en conseqüència i principalment, el boca-orella. canografiat per Margaret Michaelis on apareixen els números de referència dels negatius, i 
Al cap de tres mesos i mig d’arribar a Barcelona, Margaret Michaelis ja treballava per també s’hi pot llegir la lletra de la fotògrafa54 informant del plec corresponent de negatius 
una de les agrupacions més importants de la capital catalana, i de l’Estat, el Grup d’Arquitec- que contenia cada una de les fundes (a, b, c, d, e, f i g), del model de Leica que va utilitzar (i 
tes Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), organitza- que per tant, tenia) “Leica m.2”,55 del nom del projecte “barrio chino” i de l’entitat que li va 
ció per la qual va treballar al llarg de gairebé tot el període de temps que va estar a Barce- fer l’encàrrec “gatcpac”.56 Gràcies a tot aquest material i al rebut que la fotògrafa va emetre 
lona i amb la que hauria contactat gràcies a la intercessió del matrimoni Rüdiger, els seus al GATCPAC quan havia de cobrar la feina,57 he pogut datar que Margaret Michaelis va fer 
amics Helmut i Dora, els quals haurien estat llogaters d’un dels pisos de l’edifici del carrer del l’encàrrec del fotoreportatge del barri Xino durant cinc dies consecutius a l’abril del 1934, 
Rosselló, núm. 36,51 dissenyat per Josep Lluís Sert. Es desconeix si Margaret i Rudolf van viure del dilluns dia 9 al divendres dia 13.
al mateix pis que el matrimoni Rüdiger o bé van llogar un altre pis al mateix edifici, tot de-
via dependre de les possibilitats econòmiques amb les quals haurien arribat en exiliar-se de 
Berlín. El que sí que se sap és que al pis 4 porta 4 és on Margaret Michaelis vivia aleshores i on 
va establir el seu estudi fotogràfic particular, tal com ens indica l’adreça de l’estampa professi-
onal “Foto-Studio Michaelis, Rosellón 36, 4o 4a”. 
El GATCPAC, a part d’involucrar-se amb l’urbanisme, de vetllar i d’impulsar la moderni-
tat arquitectònica a la ciutat, disposava de contactes internacionals, d’una cartera de cli-
ents molt àmplia (empresaris burgesos, aparelladors...), de relacions professionals amb 
52 Josep Lluís Sert va ser nomenat membre directiu d’ADLAN el 15 de març del 1933. Per a més informació sobre les 
empreses de publicitat; era una entitat que tenia la seva pròpia revista, A.C. Documentos de relacions i sinergies entre ADLAN i GATCPAC, vegeu: (Gómez; Mendelson; Minguet: 2021).
Actividad Contemporánea, en la qual publicaven reportatges d’arquitectura i d’urbanisme 53  Com veurem més endavant amb més detall, el negatiu de 35 mm era el format que s’utilitzava en el camp cinema-
togràfic. La càmera Leica en permetia una ampliació a 24×36 mm.
54 La identificació de la seva lletra m’ha estat possible gràcies a la comparació realitzada entre la que apareix a les 
fundes dels negatius, la del rebut que Margaret Michaelis va emetre al GATCPAC quan va cobrar la feina i que es 
48 Primer a l’estudi fotogràfic al domicili del carrer Rosselló, núm. 36, 4t 4a, i després al de l’avinguda de la República conserva al fons del GATCPAC a l’AHCOAC i la del revers de les fotografies on la fotògrafa va apuntar informació 
Argentina, núm. 218, 5è 1a. relacionada amb les imatges; en tots tres llocs, la cal·ligrafia és la mateixa.
49 Es desconeix quin model era. L’hauria pogut adquirir durant la seva formació acadèmica o bé en els seus inicis 55 ‘Leica m. 2’ fa referència al model II de la Leica, Leica II, la qual va ser fabricada el 1932.
laborals com a fotògrafa. 56 La informació escrita a mà tal com apareix en cada una de les fundes dels negatius és la següent: L.2.a gatcpac-
50 Es desconeix quan la va adquirir, però abans del seu període a Barcelona, entre el 1931 i el 1933, ja l’havia fet servir barrio chino; Leica m.2.b. gatcpac: barrio chino; Leica m.2.c. gatcpac barrio chino; Leica m.2.d gatcpac barrio chi-
per fotografiar el barri jueu de Cracòvia. no; Leica m.2.e gatcpac barrio chino; Leica m.2.f gatcpac - barrio chino; Leica m.2.g gatcpac - barrio chino.
51 Vegeu la nota núm. 17. 57 La referència del qual és: C8-55-36, fons GATCPAC, AHCOAC.
20 21
EL PRIMER GRAN FOTOREPORTATGE: CINC DIES PEL BARRI XINO
“El que piense fotografiar con la Leica ha de mostrarse dispuesto desde el principio 
a abandonar los prejuicios adquiridos en su práctica anterior de la fotografía para en-
trar de manera consciente en un procedimiento fotográfico completamente nuevo.’’58
El fotoreportatge sobre el barri Xino que el GATCPAC va encarregar a Margaret Michaelis l’abril 
del 1934 havia de servir per captar en imatges la realitat social i arquitectònica del districte 
V. La industrialització del segle xix havia provocat al barri un augment de la densitat demogrà-
fica, de la insalubritat i dels problemes de l’habitatge. A més a més, s’hi afegia la manca d’infra-
estructures (espais verds, escoles, serveis col·lectius...) que incidia directament, entre al-
tres coses, en l’expansió de la tuberculosi i la manca d’escolarització de molts nens i nenes.
Una de les accions de millora havia tingut inici dos anys abans, el març del 1932, 
quan es van començar les obres del Grup Escolar Collaso i Gil59 en una parcel·la quadrada 
entre els carrers de Sant Pau i de l’Abat Safont. El nou recinte havia de permetre l’escolaritza-
ció de mil dos-cents infants. Una fotografia de Sagarra-Torrents ens permet veure l’assistèn-
cia multitudinària a l’acte,60 la implicació i les ganes de la gent del barri que aquesta fita es fes 
realitat. I és que tot i la faceta conflictiva del barri, el barri Xino era una de les zones de Barcelona 
on vivien més famílies obreres, les quals generaven un dinamisme veïnal molt potent. Les 
obres es van acabar el 1934 i l’any següent es va obrir. Però aquesta millora no era suficient.
En aquell moment, el grup GATCPAC estava treballant en el disseny i l’elaboració Rebut de Margaret Michaelis emès al GATCPAC pel 
 cobrament del fotoreportatge  del barri Xino, 4 d’octubre de 1934.  
del Pla Macià, també conegut com “La Nova Barcelona” o “La Barcelona Futura”, un pla ur- Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
banístic que, a més de permetre una ampliació que afavorís l’expansió de la ciutat de Barce-
lona amb els criteris racionalistes del segle xx, també preveia el sanejament del barri Xino. Per tat de conservació dels habitatges i tots els elements que l’integraven, un encàrrec que va 
tal de poder dur a terme el sanejament que tenien en ment, necessitaven com més foto- dur a terme al llarg de cinc dies consecutius, del 9 al 13 d’abril.
grafies millor per conèixer l’estat dels habitatges, en quines condicions es trobaven aquests Cada un dels dies es va desplaçar per carrers diferents però molt concrets, els quals 
 i tots els elements que els formaven: cuines, dormitoris, baixants d’aigües residuals, cablejat es poden conèixer gràcies als apunts que l’autora va escriure al revers de moltes de les fotogra-
elèctric (els que en tenien), etcètera. Tot aquest material a part de servir per poder elaborar fies del reportatge. De fet, gràcies a l’anotació minuciosa que Michaelis va fer de tota aquesta 
amb més determinació el pla d’acció urbanística al Districte V també va tenir una altra funció, informació (en quin lloc va fer les fotografies i quin dia les havia fetes) ha permès, per primera 
que era la de proveir d’imatges l’exposició “La Nova Barcelona” que va tenir lloc als baixos de vegada, reconstruir l’itinerari de Margaret Michaelis en un mapa d’època i així poder compren-
la plaça de Catalunya l’11 de juliol del mateix any, el 1934; una exposició en la qual, tal com el dre la naturalesa de l’encàrrec: hi havia dues zones principals per on es va desplaçar: la zona A, 
nom indica, es va presentar el pla urbanístic, en què consistia i què pretenia aconseguir, i per també anomenada el nucli del barri Xino, i la Zona B, l’anomenada sud-portuària. El recorregut, 
descomptat, la primera acció que calia dur a terme immediatament era el sanejament del per tant, no va ser aleatori, ja que aquestes dues zones eren on el GATCPAC plantejava interve-
districte V, el barri Xino. nir primer i de les quals necessitava el màxim de fotografies possible.
Així doncs, Margaret Michaelis va rebre l’encàrrec de realitzar el que va ser el seu Per tal de poder dur a terme l’encàrrec, Margaret Michaelis va emprar una manera 
primer gran fotoreportatge de carrer, amb el qual la seva missió era fotografiar el barri i l’es- molt concreta de treballar, va establir contacte in situ amb la gent treballadora del barri, 
concretament les dones que treballaven a les llars i que es feien càrrec de les famílies, així 
com també d’altres que treballaven en blocs d’habitacions, ja fossin pensions o bé prostí-
58 (Wolf: 1936, p. 9) buls i gràcies a aquest contacte i guanyar-se la confiança de les persones, va poder tenir 
59 Avui en dia segueix en peu com a Escola Collaso i Gil, i ha esdevingut un dels principals centres escolars del barri 
del Raval. accés a les finques i a molts dels pisos particulars. Cal tenir en compte, també, que el con-
60 A-3-2-S4-90, AFB3-129; Arxiu Fotogràfic de Barcelona. cepte d’espai privat i públic no estava definit ni s’entenia com en l’actualitat. Malgrat que ara 
22 23
tinguem molt clar que casa nostra és un espai privat i el carrer és l’espai públic, en aquell 
moment la línia divisòria no estava definida. Aleshores, la gent feia vida al carrer des de tots 
els punts de vista: els mercats s’establien al carrer, molts petits negocis també, era habitual 
que el veïnat posés cadires a fora per fer petar la xerrada entre ells, rentaven en safareigs al 
carrer, i també hi havia un sentit de comunitat i d’associacionisme molt potent. Com a conse- ZONA A
qüència de tot plegat, Michaelis va poder tenir el modus operandi imprescindible que li va 
permetre fer un fotoreportatge sobre el barri Xino d’una importància històrica indiscutible.
Tal com la fotògrafa va especificar al rebut61 que va emetre al GATCPAC en el mo-
ment de cobrar la feina del fotoreportatge el 4 d’octubre de 1934, entre d’altres coses, va 
deixar constància que es va desplaçar cinc vegades pel barri, l’equivalent als cinc dies de ca-
lendari (del 9 al 13 d’abril) i que va necessitar pel·lícules, també paper per a 148 còpies de mida 
6×9 cm i per a ampliacions. Actualment en l’era digital en la qual ens trobem, amb una càme- ZONA B
ra de mòbil a l’abast de gairebé tothom, revelar 148 fotografies62 pot semblar irrisori, però en 
aquella època, era un bon gruix de material fotogràfic.
Les fotografies resultants demostren que Margaret Michaelis no només va com-
plir l’objectiu de l’encàrrec que li havia fet el GATCPAC de fotografiar el barri, l’estat de con-
servació dels habitatges i de tots els elements que els integraven, sinó que també evidenci-
en que la fotògrafa va alternar la visió higienista que els arquitectes li havien demanat que 
fes servir a l’hora de fer les fotos amb la seva mirada pròpia i personal, de respecte i de curi-
ositat cap al barri i la seva gent, establint una aproximació propera en la qual predomina el 
diàleg entre la gent del barri i els indrets arquitectònics en els quals es trobava. De fet, 
aquesta característica tan intrínseca en el fotoreportatge sencer fa que s’evidenciï, encara 
més, que les fotografies de Saporta del 1932 no van ser fetes per ella. Les fotografies de 
l’arquitecte grec podrien haver estat realitzades en qualsevol altre lloc. És gràcies a les 
anotacions del darrere i a tota la documentació que les acompanyava que es corrobora 
que van ser fetes al barri Xino de Barcelona. Les persones van ser fotografiades sense 
cap tipus de contextualització, simplement des de la mirada estigmatitzadora del fotògraf.
Districte V. Zona A - Nucli del barri Xino i Zona B - Sud-portuària. Mapa de 1933. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
DIA 1 | ZONA A DIA 2 | ZONA B DIA 3 | ZONA B  DIA 4 | ZONA B DIA 5 | ZONA A
Carrer de Sant Rafael, 24 Acompanyada d’algun Acompanyada per  Va recórrer els llocs  Va acabar el reportatge 
Carrer de la Cadena, 1 i 3 arquitecte  del  Josep Lluís Sert i Antoni de la zona B que havien  tornant  a la zona A,  
GATCPAC Bonet Castellana quedat pendents de  on li havien quedat 
Carrer de l’Om fer els dies anteriors. pendents carrers per 
Carrer Arc del Teatre  
Carrer de l’Arc del  Carrer de l’Est Carrer de Conde del fotografiar el primer dia
Teatre, 31 i 41 Asalto (Nou de la Rambla) Carrer d’en Robador,  
61 Vegeu la nota núm. 57. Carrer del Cid, 14 
Carrer del Migdia Carrer de Sant Oleguer, 5, 1r pis; 31; 34 i 47
62 El nombre total de fotografies realitzades per Margaret Michaelis en el reportatge sencer van ser aproximada- Carrer del Marquès  
20 Carrer de Sant Josep 
ment unes 238, de les que hauria positivat les 148 indicades al rebut (veure nota núm. 78). Cal tenir en compte Carrer de Sant Bertran del Duero (Av. Paral·lel)
Oriol, 31
que en alguns casos existeix la còpia d’època però no canvi el negatiu (possiblement perdut o destruït), com és Carrer de l’Estel
Passeig de Santa Madrona
l’exemple de la fotografia del Carrer de l’Om que es troba a la NGA (NGA.86.1384.108) de la qual l’AFB no dis- Carrer de les Tàpies, 19 Passatge de Bernardí 
Carrer de Berenguer  
posa ni d’una còpia ni del negatiu. Martorell  
el Vell, 5
24 25
ELS 5 DIES PEL BARRI XINO modista. Mentre Michaelis va fotografiar a poca distància la parada amb tot un grup de do-
nes, noies i nenes encuriosides, l’arquitecte que la va acompanyar va optar per una fotogra-
Dia 1 (dilluns, 9 d’abril de 1934) fia del carrer amb una perspectiva que mostrava de lluny i a l’esquerra la mateixa merceria. 
Margaret Michaelis va iniciar el fotoreportatge del barri Xino amb la missió de fotografiar els Mentre que Michaelis s’interessava pel grup de persones, l’arquitecte en canvi va voler dei-
carrers i d’entrar en alguns habitatges per poder captar l’estat en què es trobaven. En la pri- xar constància de la dificultat de pas que hi havia al carrer.
mera jornada es va desplaçar principalment pel carrer de la Cadena, i va entrar a les finques Els carrers que van recórrer per la zona B, la sud-portuària, van ser diversos: el 
del núm. 1, del núm. 3 i, pel carrer de Sant Rafael, va accedir concretament al núm. 24, ambdós de l’Arc del Teatre, el de l’Om, el de Sant Bertran i el del Migdia. En general, Margaret 
pertanyents a la zona A, el nucli del barri Xino. Amb la càmera Leica va combinar la realització Michaelis va fa servir els plans picats des dels balcons que li servien per retratar la brutícia 
de fotografies espontànies i dinàmiques dels carrers amb nens i gent transitant, amb d’altres i la vida del mercat al carrer. De nou, tot i fotografiar l’estat en el qual es troben els interiors 
estàtiques i fixes dels interiors dels habitatges i dels celoberts. Va conèixer la Rosita, fet evi- dels edificis, no deixa d’aprofitar per captar la intimitat d’una dona dins de casa seva i la 
dent pel fet de saber el nom de la dona, anotat al revers de la foto, i de fet, l’únic nom propi gent treballadora del barri.
anotat d’algú en tot el fotoreportatge.
No se sap quina era la professió de la Rosita, si madame d’un prostíbul, una prostitu- Dia 3 (dimecres, 11 d’abril de 1934)
ta com a tal o bé dona de la llar d’una pensió; la paraula “habitaciones”63 a la part superior de El tercer dia és especialment revelador gràcies a una fotografia molt concreta feta a peu de 
l’entrada on té lloc el retrat fet per la Michaelis en el moment que la dona sembla voler sortir carrer al carrer de l’Arc del Teatre, en què apareixen els arquitectes del GATCPAC Josep Lluís 
de l’edifici dona peu a considerar totes les opcions. Fos com fos, la Rosita, que surt tranquil·la Sert i Antoni Bonet Castellana (p. 86). Tots dos surten aturats a la vorera dreta i miren Mar-
i confiada (p. 59), hauria donat accés a la fotògrafa a l’interior del carrer de la Cadena núm. 1. garet Michaelis mentre aquesta està fent la fotografia esmentada. A part de documentar el 
bullici del carrer, és una foto que deixa constància que la fotògrafa va anar acompanyada dels 
Dia 2 (dimarts, 10 d’abril de 1934) dos arquitectes durant el recorregut que va realitzar el tercer dia. També evidencia, una vega-
El segon dia, la fotògrafa va anar acompanyada d’algun arquitecte del GATCPAC, el qual da més, l’interès de la fotògrafa per la gent del barri. Michaelis, que es trobava fent l’encàrrec 
s’hauria desplaçat al barri Xino amb una càmera de gran format (de plaques de vidre). El fet en aquell moment acompanyada de Sert i Bonet Castellana, no dubta a aturar-se i fotografiar 
de pensar que es tracta d’un arquitecte del GATCPAC i que no va ser la mateixa Margaret el què li interessa, un nen que sosté un gos en braços i que somriu.
Michaelis qui va anar el segon dia amb dues càmeres (la Leica i la de gran format) és El fet que Michaelis anés acompanyada de Bonet Castellana i de Sert és la raó per 
degut a diversos factors: que la fotògrafa fa constar al rebut emès al GATCPAC la tipologia la qual va recórrer més carrers, va visitar més edificis i va fer més fotografies que cap altre 
de negatius que fa servir pel fotoreportatge (pel·lícula, i no plaques de vidre); que a les fun- dia. Els arquitectes, especialment Sert, per ser qui estava al capdavant del projecte de re-
des dels negatius hi consta el model de càmera que fa servir, Leica II; que el tercer dia també forma urbanística “La Nova Barcelona”, devien aprofitar per demanar a Michaelis in situ 
la van acompanyar dos arquitectes de l’agrupació; també, i com es veurà més endavant del ca- què calia fotografiar: prostitutes al carrer, interiors d’habitatges amb poca ventilació, 
tàleg, Michaelis reservava la càmera de gran format per a la fotografia d’arquitectura (p. 44) baixants d’evacuació d’aigües residuals en un estat molt precari i la brutícia als celoberts. 
i la d’interiorisme, i finalment, la manera com estan fetes les fotografies: les de Michaelis Tot i això, com la fotografia anterior corrobora, la fotògrafa feia valer el seu propi criteri 
busquen la gent en tot moment, i les de l’arquitecte desconegut del GATCPAC se centren en i sempre que podia fotografiava tot allò que a ella li generava interès, interactuant amb la 
les fugues de l’espai arquitectònic del carrer, sense les persones. gent i els infants del carrer.
Salta a la vista en dues ocasions que Michaelis i l’arquitecte del GATCPAC prenen El tercer dia de l’itinerari pel barri Xino té un altre punt de contacte amb el dia ante-
fotografies molt a prop en el temps les unes de les altres, però que són molt diferents alhora: rior, i és que novament un dels arquitectes que va acompanyar Michaelis va fer fotografies 
la primera, al carrer de Sant Bertran (p. 70), en el qual gairebé des del mateix lloc Michaelis pròpies. En aquest cas el nom del fotògraf es pot saber, gràcies, de nou, a la fotografia citada 
va fotografiar la gent que hi transitava i, en canvi, l’arquitecte del GATCPAC va fer-ne una altra anteriorment, tan reveladora: Sert porta una càmera penjant del braç. En aquell moment l’ar-
amb una perspectiva més arquitectònica de l’espai, sense gairebé ningú. La segona ocasió va quitecte utilitzava una càmera Rolleiflex amb negatius de 6×6 cm, per tant, de format quadrat 
tenir lloc al carrer de l’Arc del Teatre (pp. 78-79), en el qual hi havia molt de moviment i bullici, (a diferència de la Leica, que utilitzava negatius de pas universal de 24×36 mm, per tant, de 
petits comerços, mercat, botigues i una merceria amb una dependenta que també feia de format rectangular). En alguns moments, Michaelis i Sert van fer fotografies d’una manera 
gairebé simultània, com bé mostren dues ocasions concretes: la primera, es tracta de la ma-
teixa vista presa des d’un terrat del carrer del Cid núm. 14 en la qual apareix l’edifici de La 
63 En una altra fotografia on apareix la Rosita es pot llegir el nom de l’establiment sencer: “Olympia habitaciones”. Criolla al fons a mà esquerra (pp. 82-83). L’establiment funcionava com un local de varietés, 
26 27
disposava d’una sala de ball i una pianola, el freqüentaven moltes persones que exercien la tothom que entrava a l’edifici que allà hi havia una “casa de dormir” i que les “habitacions” 
prostitució, era molt conegut i concorregut i, en definitiva, es tractava del lloc per excel·lència eren “econòmiques”(p. 111). Aquesta informació normalment feia referència als pisos de llo-
de la transgressió i de la llibertat sexual de la Barcelona dels anys vint i trenta.64 La segona guer dels edificis. En aquesta finca, Michaelis va poder accedir a l’habitatge d’una dona cosi-
ocasió va tenir lloc al carrer de Berenguer el Vell, núm. 5, en un pati interior de la finca. Tant en dora, deducció que es pot fer gràcies al que surt en una de les fotografies (p.109), una habita-
la fotografia de Michaelis com en la de Sert es pot veure el mateix nen, en la de Michaelis mi- ció amb una màquina de cosir i roba penjada al damunt de l’espai de treball; al fons de 
rant vergonyós la càmera i en la de Sert distret mirant alguna altra cosa. l’escena hi ha un gat negre arronsat al damunt d’una taula de fusta. Al mateix carrer d’en 
Els carrers que van recórrer van ser bastants i pertanyien a la zona B, l’anomenada Robador, aquesta vegada el núm. 5, Michaelis va entrar al primer pis, tal com ens indica amb 
sud-portuària: el del Cid, el del Marquès del Duero (actual avinguda de Paral·lel), el de l’Est, el l’anotació al revers d’una fotografia realitzada des del balcó. A la mateixa finca, va fotografiar 
de l’Arc del Teatre, el de Berenguer el Vell i el passeig de Santa Madrona. algun racó brut, un vàter d’ús comú i una de les característiques més esteses del barri, l’ús de 
les galeries i els balcons interiors com a trasters per posar-hi gàbies, escales, i tot allò que fos 
Dia 4 (dijous, 12 d’abril de 1934) necessari per alliberar espai als habitatges, de dimensions molt reduïdes. Però també en 
El quart dia la fotògrafa va continuar el fotoreportatge pel seu compte i va recórrer un dia aquest mateix edifici, va pujar al terrat i va deixar constància d’un retrat familiar (pp. 114-115) 
més la zona sud-portuària del barri. Va transitar pels carrers de les Tàpies, el de Conde del en el qual apareixen, molt probablement, l’àvia i la mare de la família, dos nens i el gos.65 
Asalto (actual carrer Nou de la Rambla), el de Sant Oleguer i el de l’Estel. Al carrer de Sant Aquesta fotografia, a part de ser un testimoni de caire social, ja que mostra clarament com al 
Oleguer va entrar a l’edifici del núm. 20 i va fotografiar-ne principalment els patis interiors capdavant de les famílies hi havia les mares i les àvies, també exemplifica quin era l’apropa-
de l’immoble. En destaquen un parell de fotografies (pp. 99-101) en les quals tot retratant ment i la confiança que tenia Michaelis amb la gent del barri Xino. 
un pati interior, Michaelis va aprofitar per captar els nens que estaven jugant amb unes ca- El que queda clar i es desprèn del fotoreportatge sencer que Margaret Michaelis 
dires de fusta; un d’ells porta un barret de paper de diari al cap. Aquest nen, en ambdues va entregar al GATCPAC és que la fotògrafa va fer un ús inqüestionable de l’alternança entre 
fotografies, mira encuriosit la fotògrafa. En una de les fotos també es pot veure una noia jove la mirada higienista i d’insalubritat que buscava el GATCPAC i que li van demanar que 
que li somriu, molt probablement la noia que li devia proporcionar l’accés a l’edifici. Tot apliqués arreu tot buscant imatges dels habitatges precaris, de la brutícia als carrers, dels 
i estar duent a terme l’encàrrec, les fotografies també són el resultat de la seva mirada baixants d’evacuació d’aigües residuals, de les finestres i les obertures d’espai que donaven 
autònoma i de la voluntat de deixar constància de les persones que viuen en els habitatges a les parets de l’edifici del davant o contigu, dels mercats als carrers on els aliments eren 
del barri, felices i despreocupades, i que malgrat que arquitectònicament els edificis esti- posats directament a les voreres, etcètera, i de la seva visió i manera de fer independent. La 
guin en unes condicions precàries, les persones que els habiten són l’aspecte més rellevant fotògrafa va voler anar més enllà i, tot i que l’agrupació d’arquitectes no li demanés que 
de la realitat del Xino. deixés constància de molts altres aspectes, la seva implicació social i vessant comunista 
Les fotografies del quart dia també mostren que es va moure amb llibertat fent fo- i associacionista la van empènyer definitivament, dia rere dia, a fer servir la Leica per foto-
tografies a peu de carrer de manera ràpida i àgil. En certes ocasions, la immediatesa de fer una grafiar la realitat social del barri, el seu teixit social, el dinamisme, la bullícia, la quotidianitat, 
fotografia d’alguna cosa que li generava interès li provocava la pèrdua de nitidesa en alguns la gent treballadora que hi vivia i que era feliç deixant testimoni que, tot i la precarietat, les 
detalls, com és el cas del primer pla que fa de manera improvisada a un nen que la mira somri- persones, especialment els nens i nenes, li somreien a la càmera quan s’adonaven que ella 
ent al carrer de les Tàpies. estava fent fotografies.
Es tracta, en definitiva, d’un fotoreportatge elaborat des d’un vessant fotoperiodís-
Dia 5 (divendres, 13 d’abril de 1934) tic, fruit de l’ús de la càmera Leica i de l’acció de Michaelis d’haver realitzat les fotos passant 
El darrer dia que Michaelis va anar pel Xino va tornar al nucli del barri (zona A), molt probable- desapercebuda unes vegades, i d’altres, a partir de la interactuació directa amb les persones, 
ment per fotografiar els carrers que li havien quedat pendents el primer dia: el d’en Robador, el de en les quals no és la nitidesa de les imatges el que marca el seu valor, sinó el que hi surt i el que 
Sant Josep Oriol i el passatge de Bernadí Martorell. La fotògrafa, novament, va alternar la vi- representen, i que donen lloc a un document històric d’un valor incalculable del barri Xino, 
sió higienista de l’encàrrec amb la seva visió curiosa i respectuosa que li sortia de manera l’actual Raval, de Barcelona.
instintiva. Va combinar les fotografies ràpides i espontànies del carrer amb d’altres de més 
calculades dels interiors. Al carrer d’en Robador núm. 34, un anunci a la paret feia saber a 
64 Per saber-ne més sobre el local de La Criolla, vegeu (Villar: 2017) 65 També es podria tractar de la mare, la filla i dos fills i el gos.
28 29
EL FOTOREPORTATGE DEL BARRI XINO: nera individual, i sembla que la sensibilitat també podia ser diferent.70 El segon, tercer, quart i 
ENTRE LA DOCUMENTACIÓ I L’EXPERIMENTACIÓ cinquè dia, la fotògrafa va utilitzar pel·lícula, també de pas universal, però de marca Agfa i amb 
numeració. Una hipòtesi pendent d’estudiar amb deteniment entorn d’aquestes diferències 
El fotoreportatge del barri Xino va suposar un avenç en la carrera professional de Margaret Mic- podria ser que el primer dia la fotògrafa utilitzés pel·lícula de cinematògraf, la qual era compa-
haelis, i és que fins a l’encàrrec del GATCPAC, la fotògrafa s’havia dedicat principalment a la fo- tible amb la càmera Leica.71 
tografia d’interiorisme, de moda i de retrat.66 Tot i això, no era la primera vegada que utilitzava la Algunes de les fotografies del primer dia no van ser revelades per Michaelis al seu 
seva càmera Leica per fer un fotoreportatge. Anteriorment ja l’havia fet servir per a fotografiar estudi fotogràfic del carrer Rosselló núm. 36, 4t 4a, sinó que, tal com indica l’estampa del re-
un mercat del barri jueu de Cracòvia durant un viatge que va fer a Polònia entre el 1931 i el 1933.67 vers, les va dur a revelar al laboratori fotogràfic “Cosmos Fotográfico”,72 fundat el 1902 i situat a 
El grup de fotografies que es conserven a la Galeria Nacional d’Austràlia (NGA) reflecteixen una la rambla de Canaletes, núm. 1, un dels establiments de material fotogràfic més importants de 
manera de treballar molt similar a la que la fotògrafa va utilitzar en el seu fotoreportatge del la ciutat.73 El revelatge de les fotografies es va fer per contacte, la qual cosa va donar com a re-
barri Xino: espontaneïtat, immediatesa, el focus en les persones i el punt de vista social pel fet sultat imatges positivades amb la mida del negatiu 24×36 mm. Moltes d’altres sí que van ser 
d’estar documentant el funcionament i la vida d’un mercat de roba vella. Destaca un primer pla positivades per Michaelis al seu laboratori amb una mida més gran, 6×9 cm, per tal que el con-
d’un venedor de barrets68 que la mira directament a càmera somrient. Aquestes fotos també tingut de les imatges es pogués veure i apreciar millor. Un altre grup de fotos, també del primer 
serveixen per veure que la fotògrafa es trobava còmoda en zones desafavorides, barris de gent dia, les va dur a revelar de nou a l’estudi fotogràfic Casa Baltà i Riba, avui desaparegut i alesho-
treballadora, i on en general es respirava un sentit de comunitat molt gran. Aquesta comoditat res situat al núm. 42 del portal de l’Àngel, tal com n’informa l’estampa del revers de moltes elles.
va ser essencial perquè pogués dur a terme el reportatge del barri Xino com ho va poder fer. Amb la resta de les fotografies del reportatge, Michaelis en va revelar la primera versió 
El fotoreportatge del barri Xino es pot considerar un reportatge d’investigació grà- al seu laboratori fotogràfic amb mida 6×9 cm, i una segona versió, fins i tot de vegades una tercera, 
cies a la quantitat d’informació que Michaelis va poder captar i recopilar al llarg de totes les als laboratoris fotogràfics Baltà i Riba. El fet d’oferir més d’una versió de les seves fotografies res-
fotografies realitzades, fet que li va servir per esdevenir una fotògrafa documentalista i per ponia a diverses raons: d’una banda, voler agilitzar i optimitzar la feina i, de l’altra, la voluntat pro-
experimentar amb la càmera Leica: en general, destaquen les perspectives i els enquadra- fessional de poder entregar, d’algunes d’elles, més d’una versió fotogràfica al GATCPAC. Karl 
ments inusuals, també les formes imprevistes i de vegades desproporcionades, i en altres oca- Brauner, anarquista i col·lega de Michaelis, va documentar aquesta praxis d’oferir més d’una ver-
sions predominen les diagonals, les llums intenses i les ombres pronunciades. sió del seu treball fotogràfic en una carta: “[...] she offered a choice of 2 and sometimes 3 versions”.74
Ara bé, el procés fins a arribar a les fotografies positivades, l’estudi dels negatius El fet de presentar més d’una versió de les imatges s’entén també en analitzar-les, i 
originals, les seves fundes contenidores i les còpies fotogràfiques aporten molta informació és que Michaelis volia entregar-les amb diferents efectes en l’acabat, fet evident si es compa-
rellevant sobre el procés creatiu de Margaret Michaelis com a fotògrafa des del punt de ren les fotografies revelades per ella al seu laboratori i les revelades a Baltà i Riba, les quals són 
vista del laboratori. força diferents en llum i contrast: les primeres són més fosques, en paper mat i amb marges 
En analitzar detingudament els negatius originals, m’adono que la pel·lícula que va llisos, i les segones, més clares, en paper brillant i amb marges dentats. Una altra diferència 
utilitzar Margaret Michaelis el primer dia (9 d’abril de 1934), de pas universal (24×36 mm),69 té entre els dos grups és l’absència d’estampa al revers en les revelades per Michaelis. 
unes característiques diferents a la utilitzada la resta de dies: no té marca comercial ni nume- Ara bé, tant les fotografies revelades per contacte a Cosmos Fotográfico com les 
ració successiva com era habitual que hi hagués per poder diferenciar les fotografies de ma- altres revelades per Margaret Michaelis al seu laboratori tenen en comú un aspecte de vital 
66 70
 A continuació veurem un exemple de cada una de les temàtiques conservades a la of Austràlia (NGA): [La sala  Agraeixo la conversa amb Georgina Samsó, historiadora de l’art, fotògrafa i tècnica especialista en preservació i 
d’estar de casa seva], 1933 (NGA 86.1384.124); Sense títol [Retrat de dona amb xal de seda], c. 1924 (NGA difusió d’arxius fotogràfics, qui em fa notar que podria ser que la sensibilitat dels negatius del primer dia fos més 
86.1384.476) i Sense títol [Dona nua amb braç alçat], c. 1924. elevada que la dels negatius de la resta de dies.
67 71
 A finals de desembre del 1931 fins a principis de gener del 1932, Margaret va anar a visitar la seva família a Polònia  Agraeixo la conversa mantinguda durant el muntatge de l’exposició amb Alberto Rodríguez de l’AFB, amb el qual 
durant els dies de vacances concedits a l’estudi fotogràfic on treballava, Photo Winterfeld. Segons Helen Ennis, vaig parlar de les meves sospites sobre el fet que els negatius de les fotografies del primer dia no tinguessin la ma-
també podria haver-hi fet un segon viatge entre el 1932 i el 1933. (Ennis: 2008, p. 91-101) teixa qualitat que els de la resta de dies, així com la característica de l’absència de la numeració. Ell em va suggerir 
que podria tractar-se del fet que fos pel·lícula de cinematògraf enlloc de fotografia.
68 Al revers de la fotografia hi ha les dues estampes professionals de Michaelis dels dos laboratoris que va tenir a 
72
Barcelona (el del carrer Rosselló i el de República Argentina) i també una anotació escrita en castellà: “Krakow-  També coneguts amb el nom de Cosmos Fotográfico Fernández.
Polonia/ Mercado de ropa vieja/ en la judeceia/ Lleva toda su tienda encima. Ofrece a la/ venta 7 sombreros, 73 Per tal de tenir una idea de la importància de Cosmos Fotográfico, vegeu: Fernández y Carbonell. Cosmos Fotográfi-
listo es todo lo que posee/ a pesar de todo esta contentissimo” (NGA 86.1384.184). Ambdues informacions (les coCosmos Fotográfico. Material completo para fotografía. Barcelona: Talleres de imprenta, grabado y relieves, 1907.
estampes i l’anotació) permeten pensar que la còpia va poder fer-la a Barcelona. 74  Traducció pròpia: “[n’oferia dues i de vegades tres versions (fotogràfiques)]”. Carta de Karl Brauner a Helen Ennis, 
69 També conegut com a negatiu de 35 mm. 30 de gener de 1992. (Ennis: 2008, p. 118).
30 31
importància: l’anotació de tota una sèrie d’informació que ha estat essencial per a la interpre- L’encàrrec també va preveure l’elaboració de dues reproduccions fotogràfiques 
tació, l’estudi i l’anàlisi del fotoreportatge: a partir de dues de les fotografies originals fetes per l’arquitecte grec Isaac Saporta el març de 
Margaret Michaelis va anotar el dia que va fer les fotografies i on les havia fet. Alguns 1932, les quals, igual que totes les altres, van ser triades per Sert amb una intenció molt deter-
exemples: “Lunes.1.dia/ San Refel 24/ Cocina bajo”; “martes.2.dia/ arco del teatro 41.1º.”; minada: persuadir el públic que assistís a l’exposició “La Nova Barcelona” i convèncer-lo que 
“miercoles,3.dia/ Puerta d. s. Madrona”; “jueves,4.dia/ S.Olegario 20.”; “viernes.5.dia/ Roba- el sanejament del districte V que es pretenia dur a terme amb el pla urbanístic havia de tenir 
dor 5, 1º”.75 L’anotació de tota aquesta informació permetia, a posteriori, tenir clar què és el que lloc immediatament.
s’havia fotografiat dels habitatges i on, fet que va fer possible als arquitectes del GATCPAC 
poder fer una tria acurada del que més els interessava.
Al costat de les anotacions de Michaelis, n’hi ha unes altres de realitzades per l’ar- LA NOVA BARCELONA: L’ÚS DE LA IMATGE 
quitecte Josep Lluís Sert, qui amb la tasca de fer una selecció molt concreta d’entre totes PER PERSUADIR L’ESPECTADOR
les fotografies que formaven el reportatge va marcar les que volia amb una creu vermella 
i va anotar un títol a cada una d’elles. Per exemple: “nens aprofitant la unica clapa de sol” (p. 33); L’exposició “La Nova Barcelona” va tenir lloc de l’11 de juliol al 14 d’agost de 1934 als baixos de 
“menjador d’istiu!!!” (p. 67); racó d’un pati triangular”76. la plaça de Catalunya. S’hi va presentar el pla urbanístic que el GATCPAC estava elaborant i les 
En algunes ocasions, no en totes, apareix la lletra d’una tercera persona, es tracta del tasques de sanejament del barri Xino que calia fer immediatament. Entre altres materials, s’hi 
també arquitecte Josep Torres Clavé, qui, per tal de poder tenir una referència entre la fotogra- van exhibir plànols, un diorama de la ciutat de Barcelona i la selecció de fotografies del fotore-
fia i seu el negatiu, va apuntar la lletra corresponent a la funda del negatiu, el número de la tira portatge realitzat per Margaret Michaelis. 
de negatiu i el número corresponent al negatiu de la foto, per exemple: “Rollo A/ Fila 5/ N. 28”. Les imatges es van mostrar en diversos plafons informatius i en un fotomuntatge de 
El que es desprèn de tot en conjunt és el procés de treball que va fer Michaelis con- grans dimensions, i anaven acompanyades d’explicacions que servien per descriure’n el con-
juntament amb els membres del GATCPAC implicats: la fotògrafa va proporcionar el fotore- tingut. Tant la grandària de les fotografies com la relació imatge-text eren del tot intenciona-
portatge als arquitectes del GATCPAC amb dues o tres versions de moltes de les fotos per tal des: “es necesario que esta exposición tenga un gran éxito; habrán fotos muy grandes, y docu-
que Sert i Clavé les poguessin veure i fer-ne una tria. Un cop feta la tria, aquestes fotografies mentos que resultarán en conjunto muy vivos (claros)”80 va escriure Sert a Le Corbusier uns 
van ser retornades a Margaret Michaelis perquè en fes noves còpies fotogràfiques però aquest mesos abans de l’exposició.
cop amb una mida més gran, 18×24 cm, i a partir d’aquestes poder-ne elaborar el fotomuntat- El GATCPAC, i especialment els arquitectes Sert i Torres Clavé, eren conscients del 
ge de grans dimensions i la resta de plafons informatius que havien de formar part de l’expo- poder de persuasió que es podia aconseguir amb l’ús de la fotografia juntament amb un text. 
sició “La Nova Barcelona” que va tenir lloc el juliol del 1934. La immediatesa de les imatges, i més encara si aquestes tenien una mida gran, reduïa enorme-
Michaelis també estava especialitzada en la feina del laboratori fotogràfic, les tècni- ment el temps de reflexió de l’espectador sobre un tema concret, i l’acompanyament amb 
ques de manipulació de la imatge (ampliar, reproduir, copiar) i del retoc de negatius. Per al foto- una breu descripció o títol provocava que la reflexió estigués condicionada i dirigida cap 
reportatge del barri Xino, va emprar tots els coneixements de què disposava per complir amb a una idea molt concreta. En aquest cas, el que pretenia l’agrupació d’arquitectes era gene-
totes les facetes que l’encàrrec li va suposar. Durant els cinc dies que va desplaçar-se pel barri va rar un impacte en el públic visitant, captar la seva atenció i convèncer-lo que la realitat que 
fer aproximadament unes 238 fotografies,77 de les quals en va revelar aproximadament unes es mostrava sobre el barri Xino era veraç. Tant les fotografies seleccionades com els peus de 
14878 i d’aquestes el GATCPAC finalment en va seleccionar aproximadament unes 55.79 foto que les van acompanyar formaven part d’un discurs de denúncia i d’alarma sobre la insa-
lubritat del districte V, i, a part de voler crear una conscienciació en l’espectador sobre 
l’emergència que patia el barri, malauradament també va contribuir a estigmatitzar-lo. 
D’aquesta relació imatge-text en destaquen alguns exemples molt evidents: un 
75 Totes les anotacions estan transcrites de manera literal [sic.].
d’ells és el d’una fotografia d’uns nens que juguen al carrer, el títol de la qual condiciona de 
76 Totes les anotacions estan transcrites de manera literal [sic.].
77 És el nombre de negatius digitalitzats que conserva l’AFB a partir dels negatius originals. Es tracta dels negatius manera evident la interpretació que pot fer-ne l’espectador: “Infants aprofitant l’única cla-
que tenen qualitat suficient per distingir que és el que la fotògrafa va fotografiar; els negatius velats o completa- pa de sol” (p. 33). La fotografia que Margaret Michaelis hauria fet des d’un punt de vista so-
ment ennegrits no es van digitalitzar.
78 cial i des de la curiositat de voler captar els nens contents i jugant al carrer es va mostrar amb 
És el nombre aproximat de les fotografies que formen el grup de còpies positivades, tenint en compte que de 
moltes d’elles n’existeix més d’una versió. És el número que també va fer constar la fotògrafa al rebut que va 
emetre al GATCPAC en moment de cobrar la feina.
79 És el nombre de fotografies fetes per Michaelis que apareixen en total, comptant les del fotomuntatge de grans 
dimensions i les que formen part dels altres plafons informatius de l’exposició de “La Nova Barcelona”. 80 Carta de Sert a Le Corbusier, 23 de febrer de 1934. Fons GATCPAC (Correspondencia), C10/68.80, AHCOAC.
32 33
anotació de Torres Clavé que diu: “demanar clixé a Michaelis i enviar-lo a Llovet”. Totes dues 
informacions havien generat confusió sobre l’autoria de la foto; en aquest cas, la fotògrafa és 
l’autora de la reproducció, no de la fotografia original. Es tracta d’una informació molt impor-
tant, ja no solament pel cas particular que es tracta aquí, sinó perquè això pot fer qüestionar la 
interpretació que es dona al segell del fotògraf o fotògrafa estampat al revers d’una fotografia, 
la qual no té per què anar associada únicament i exclusiva a indicar que qui estampa el segell al 
revers vol dir que n’és l’autor o l’autora original, sinó que també pot estar associat a la reproduc-
ció, a l’ampliació, o a qualsevol altre treball en relació amb la imatge. El que en tot cas indica 
l’estampa al revers és a qui cal demanar una còpia d’aquella imatge en cas que es vulgui. 
La història de la fotografia del nen, però, no va acabar aquí. Tres anys després de 
l’exposició “La Nova Barcelona” es va utilitzar de nou, i aquest nou ús està relacionat amb 
l’anotació de Torres Clavé “demanar clixé a Michaelis i enviar-lo a Llovet”. Josep Maria Llovet 
era un fotogravador important de l’època que sovint rebia encàrrecs del GATCPAC. Amb el 
nou clixé creat per Michaelis va fer una ampliació de la imatge, posant un focus encara 
Margaret Michaelis. Exposició La Nova Barcelona. més pronunciat en el rostre del nen, i la va encerclar de negre. La reproducció de Llovet es 
Plafó “Barcelona Districte V”, juliol de 1934
va publicar al núm. 25 de la revista A.C. el juny del 1937, engrandint un detall del fotomuntatge 
un altre sentit, el de la denúncia i el reclam, fent veure que els nens i nenes que jugaven al de l’exposició “La Nova Barcelona”. Queda clar, doncs, que la fotografia estrella del fotomun-
carrer no tenien zones verdes i espaioses on toqués més el sol. En aquesta mateixa línia hi ha tatge va ser conscientment utilitzada com un mitjà de manipulació de l’espectador. No era la 
una altra fotografia (p. 63) en la qual un grup de nens i nenes aturats en una cruïlla porta com primera vegada que el GATCPAC utilitzava les imatges del barri Xino amb aquestes intencions: 
a peu de foto “Jardí per infants”. les fotografies de Saporta aparegudes al núm. 6 (1932) i al núm. 9 (1933) de la revista A.C. tenien la 
Un altre exemple, encara més contundent, és el de la fotografia que Isaac Saporta mateixa intenció. Fins i tot el grau de manipulació de la imatge era tal, que en el citat núm. 6 
va fer d’un nen del barri el març del 1932 (p. 34). El revers de la foto conté la creu vermella com d’A.C. a l’article sobre el barri Xino es va fer servir una fotografia de Sagarra-Torrents realitzada 
a senyal que havia estat seleccionada per Sert per formar part del fotomuntatge; en ell s’hi pot el 1916 de Tres dones dormint al ras, la qual després d’ampliar-la es va fer passar com si hagués 
llegir de la mà de l’arquitecte la paraula “Reproduction” la qual indicava a Margaret Michaelis estat realitzada en aquell moment (1932).
que calia fer-ne una reproducció.
Michaelis va reproduir la foto a partir de generar un nou clixé i fer-ne una còpia nova, 
amb un enquadrament nou, més centrat en el nen protagonista de la imatge (p. 34). Es tracta 
d’un primer pla d’un nen que devia tenir entre 2 i 3 anys d’edat, amb una mirada directa a la 
càmera, per tant a l’espectador, i desabrigat —si es té en compte que la majoria dels altres nens 
i nenes que surten a la resta del grup de fotografies fetes per Saporta van amb abrics, jerseis i 
jaquetes de màniga llarga—. El nen, que es toca la part de darrere del cap amb la mà esquerra 
i alhora arrufa les celles, té una mirada i una postura que podia proporcionar una imatge fà-
cilment manipulable i tergiversable a conveniència del que es volgués transmetre i explicar. 
La tria d’aquesta fotografia per part de Sert, i l’ús que se’n va fer, no solament eviden-
cia que l’entitat sabia utilitzar la relació imatge-text per a crear un impacte en l’espectador, sinó 
que també mostra l’actitud estigmatitzadora que va tenir cap al barri Xino de Barcelona i com va 
fer-ne un recurs de manipulació per tocar la fibra de l’espectador i incidir directament en la seva 
interpretació: la fotografia al seu revers també té escrit el títol que Sert va atorgar-li i que va 
figurar com a peu d’imatge en el fotomuntatge de grans dimensions: “Infant tipus districte V”.
Aquesta fotografia és important per unes altres raons. La reproducció del 1934 realit-
Margaret Michaelis. [Nens jugant al carrer], 13 d'abril de 1934. [Al revers: Anotacions de Michaelis  
zada per Michaelis té el segell de la fotògrafa “Foto-Elis” estampat al darrera, i també hi ha una i títol de Josep Lluís Sert: Infants aprofitant la única clapa de sol]. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
34 35
LES FOTOGRAFIES QUE MICHAELIS NO VA ENTREGAR 
AL GATCPAC: CAL PERET
Margaret Michaelis, com la majoria de fotògrafes i fotògrafs que treballaven per encàrrec, no se-
leccionava generalment els temes. Això no obstant, la combinació que va fer servir per fer el foto-
reportatge del Xino de la visió higienista del GATCPAC amb la seva mirada independent és un 
reflex del seu interès personal cap al que estava fotografiant. Com a resultat d’aquest interès propi, 
i fora de la línia d’imatges que es van mostrar a l’exposició de “La Nova Barcelona”, durant la seva 
incursió al barri Xino va aprofitar per fer una sèrie de fotografies que no va entregar a l’entitat. 
El fet de detectar que Michaelis no va entregar un plec de fotografies al GATCPAC ha 
estat possible a partir de l’estudi dels negatius que sí que va lliurar i de posar-los en relació amb 
les fundes contenidores i les còpies positivades. L’ordre amb el qual va entregar els negatius en 
Isaac Saporta. Infant tipus districte V, març 1932.  un total de 7 fundes (a, b, c, d, e, f i g) no respon a cap endreça concreta (per dies, per carrers, per 
Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
temàtica). Per exemple, els negatius pertanyents al primer dia, que són els que no tenen nume-
Més enllà dels exemples concrets d’ús de la imatge per persuadir i manipular l’es- ració ni marca comercial, estan repartits en diferents fundes de negatius, i el mateix passa amb 
pectador, el tractament que Margaret Michaelis va fer de les seleccionades per tal de realit- la resta. El que es desprèn d’aquesta “desendreça” és que la fotògrafa va fer una tria d’alguns 
zar el fotomuntatge de grans dimensions en el qual es presentaven un total de 32 fotografies negatius i els va retirar de l’entrega final que va fer al GATCPAC. Actualment es desconeix si els 
(entre les seves, les d’Isaac Saporta i les dels membres del GATCPAC) es caracteritza per la negatius seleccionats per la fotògrafa es conserven en algun lloc o si s’han perdut; el que sí que 
combinació deliberadament desequilibrada de les fotos que presentaven diagonals molt es conserva són les còpies originals d’època a la Galeria Nacional d’Austràlia (NGA).
pronunciades. Gràcies a això, va assolir un alt grau de dinamisme que, conjuntament amb la Es tracta d’un grup de nou fotografies81 que retraten la cara més divertida del barri 
llum i les ombres dels espais, va atorgar al resultat final una funció clarament expressiva. Xino, la de les tavernes, una faceta que no interessava al GATCPAC, raó per la qual la fotògrafa 
Aquesta disposició es veu molt clarament en les dues primeres files horitzontals del foto- va tenir molt clar que no les hi podia proporcionar. 
muntatge, en les quals totes les fotografies són verticals. Les altres dues franges (la tercera Michaelis les va fer durant el cinquè dia que va dur a terme el fotoreportatge, el 13 
i quarta fila) estan fetes amb fotografies horitzontals, en les quals hi ha una alternança entre d’abril de 1934. En recórrer el carrer d’en Robador, va decidir entrar al núm. 17, on hi havia la ta-
les fugues amb perspectiva i el primer pla o pla mitjà de les persones. verna Cal Peret, també coneguda com a “Taverna dels Tenors” pel fet que hi anaven “el bo i el 
En conjunt, el fotomuntatge trenca la noció de l’espai i la perspectiva dels carrers millor dels aficionats al cant, els futurs divos i els ex-divos”82 a fer recitals. Les fotografies posen 
i dels habitatges que s’ensenyen del districte V i fa de la fotografia documental que el for- l’atenció en les persones i en les tasques que estan fent: cuinar, tocar la guitarra, cantar o netejar 
mava una arma dialèctica imprescindible per atraure l’atenció de l’espectador. calçat. Estan preses d’una manera molt pensada i en molts casos consensuades amb les perso-
nes retratades, tal com exemplifica d’una manera molt evident una d’elles, en la qual surt una 
parella que parla tranquil·lament mentre un noi, presumiblement un altre client de l’establiment, 
fa veure que és un carterista i que roba el moneder de la senyora (pp. 36-37).83 El punt en comú 
que tenen aquestes fotografies amb moltes de les del fotoreportatge del barri Xino és que do-
cumenten una part del barri que ha desaparegut i, per tant, esdevenen imprescindibles si es vol 
saber i conèixer com era l’interior i la vida d’una de les tavernes més concorregudes del Xino.84
81 NGA 86.1384.58, NGA 86.1384.48, NGA 86.1384.44, NGA 86.1384.49, NGA 86.1384.50, NGA 86.1384.199, NGA 
86.1384.52, NGA 86.1384.54, NGA 86.1384.53.
82 Pere Guardiola; “La Taverna dels tenors”. Catalunya Ràdio: portaveu dels radio-oients de les terres catalanes. 
Any 3, núm. 60, juny del 1933, p. 21-23 i 34.
Margaret Michaelis. Reproducció d'Infant tipus districte V d'Isaac Saporta, 1934. 83 Jordana Mendelson va estudiar també aquest grup de fotografies a (Mendelson; Lahuerta: 1998, p. 38 i 120-121)
Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
84 Vegeu l’article d’època de la nota núm. 83.
36 37
Margaret Michaelis. "La taverna dels tenors" (Cal Peret)  
© The National Gallery of Australia
38 39
MARGARET MICHAELIS: LA FOTÒGRAFA PRINCIPAL DEL GATCPAC Fotògraf/a MARGARET JOSEP TALLER SAGARRA- ARXIU MAS
Tasca MICHAELIS SALA FOTOGRÀFIC TORRENTS
ORIOL
Margaret Michaelis va començar la seva relació laboral amb el GATCPAC fent el fotoreportat-
ge del barri Xino, però després d’aquest encàrrec en van venir molts d’altres que la van fer es- Fotografia original
devenir la fotògrafa principal de l’entitat fins a meitats del 1936, moment en què es va desvin- 10x15 cm ? ? 7,5 ptes/u. ? 2 ptes/u.
13x18 cm 10 ptes/u. ? 10 ptes/u. ? 3 ptes/u.
cular del GATCPAC i va esdevenir fotoreportera de la rereguarda. 18x24 cm ? 10 ptes/u. 12 ptes/u. 10 ptes/u.
Gràcies als rebuts que els diferents fotògrafs van emetre a l’agrupació per cobrar les 24x30 cm ? 20 ptes/u. ? ?
feines,85 la informació de caire econòmic (entrades i sortides de diners) reflectida als llibres de 30x40 cm ? 25 ptes/u. ? ?
comptabilitat del GATCPAC (tant el de la revista com el de l’entitat) i les anotacions que Torres 
Còpies
Clavé va apuntar als seus dietaris personals, es pot veure que durant els anys 1931, 1932 i 1933 10x15 cm ? ? 0,40 ct/u. ? 1,5 ptes/u.
els fotògrafs que treballaven principalment per a l’agrupació eren tres: el duet Josep Maria 13x18 cm 3 ptes/u. 2 ptes/u. ? 10 ptes/u. 2 ptes/u.
Sagarra i Pau Lluís Torrents (coneguts com a Sagarra-Torrents), Josep Sala i el Taller Fotogràfic 18x24 cm ? 5 ptes/u. 1,5 ptes/u. 10 ptes/u. 3 ptes/u.
24x30 cm ? 6 ptes/u. ? (*aèries: 15 ?
Oriol. Amb la irrupció de Michaelis el 1934, Sagarra-Torrents i Josep Sala van deixar de ser les 30x40 cm ? 10 ptes/u. ? ptes/unitat) ?
opcions preferents i el Taller Fotogràfic Oriol va passar a rebre molts menys encàrrecs i fins 
i tot, en alguna ocasió, el material fotogràfic proporcionat per aquest darrer va quedar descar- Ampliacions
tat i va ser substituït pel realitzat per Margaret Michaelis, tal com indica l’anotació de Torres 9x12 cm ? ? 0,60 ct/u. ? ?
Clavé datada del 16 de juny de 1934: “Enviar fotos m. Michaelis en substitució dels de Oriol”.86 13x18 cm ? ? 1,5 ptes/u. ? ?
18x24 cm Barri Xino: 8 5 ptes/u. ? ? ?
El barri Xino havia estat fotografiat àmpliament per altres fotògrafs de renom, com ptes/u.
per exemple Gabriel Casas87 i per un dels fotògrafs freqüents del GATCPAC, Sagarra.88 Ara bé, 24x30 cm Resta: 4 ptes/u. 10 ptes/u. ? ? ?
a excepció d’algunes fotografies de Gabriel Casas en les quals va retratar diferents famílies ?
dins dels seus habitatges, concretament dues,89 mai abans s’havia fotografiat el Xino des de la Retoc de pel·licules 1,5 ptes/unitat ? ? ? ?
perspectiva higienista del GATCPAC. Però quines van ser les raons per les quals Michaelis, en 
lloc de totes les altres opcions possibles —fins i tot els arquitectes del GATCPAC que també Reproduccions 10 ptes/unitat ? 5 ptes/u. ? ?
eren fotògrafs, especialment Sert, que n’era el més destacat— va ser la fotògrafa escollida per (nou clixé i revelar)
l’entitat per dur a terme el fotoreportatge del barri Xino i, a més a més, que esdevingués la 
Drets de publicació No en cobrava ? ? 10 ptes/unitat 3,75 ptes/u.
fotògrafa principal de l’agrupació durant dos anys i mig? 
Les raons van ser diverses. Una d’elles va ser el fet que la fotògrafa, en arribar a la 
Barcelona de la II República, tenia el temps necessari per poder assumir un encàrrec com era Una altra raó va ser la formació i la trajectòria professional de la fotògrafa, realitza-
el fotoreportatge del barri Xino. da a Viena, Praga i Berlín, aquesta darrera, la ciutat de la Bauhaus el que deuria influir en la 
Cal tenir en compte que els fotògrafs esmentats anteriorment tenien un estudi preferència de Sert alhora d’escollir el o la professional per al GATCPAC. També, la praxi de 
fotogràfic propi, eren molt coneguts a la ciutat, treballaven com a reporters per a revistes i di- Michaelis va haver de ser determinant: la d’establir vincles amb la gent del barri i de generar 
aris, i era molt poc probable que tinguessin la disponibilitat indispensable que requeria pren- confiança, fet primordial per tal de poder dur a terme el fotoreportatge, ja que gràcies a això 
dre fotografies durant cinc dies consecutius al barri Xino. moltes de les mestresses de casa li van permetre l’entrada als edificis i a les seves llars per 
poder fotografiar-ne els espais interiors. També el domini que Michaelis tenia de totes les 
tipologies de feina dins de l’àmbit fotogràfic i el fet d’estar disposada a fer-les (a part de fo-
85 Entregues, factures i rebuts presentats (C8-55 i C-36/239), Fons GATCPAC, AHCOAC. tografiar també revelar, retocar negatius, ampliar, reproduir) va ser imprescindible per po-
86 Dietari personal de Josep Torres Clavé, 2n trimestre del 1934. Fons de Josep Torres Clavé, C1866-2-2, AHCOAC. der realitzar l’encàrrec del reportatge del Xino, i el material que en va resultar va ser l’aval de 
87 Moltes d’elles aparegudes a la revista Imatges, núm. 1, any I, 11 de juny de 1930, p. 12-14.
88 garantia que ella podia dur a terme amb èxit les feines fotogràfiques que l’entitat necessités.
 Un rebut que el fotògraf va emetre a l’entitat el 4 d’agost de 1932 porta per tasca “12 copias 18×24 cm/ varios asun-
tos barrio chino”. Caldria investigar de quines còpies es tracta. Com era habitual, els fotògrafs proporcionaven Durant dos anys i mig la fotògrafa va fer ampliacions, retoc de pel·lícules, reproduc-
còpies de material realitzat amb anterioritat. cions de plànols d’exposicions i reportatges de fotografia d’arquitectura i, de nou, gràcies als 
89 Totes dues van ser realitzades c. 1930. ANC1-5-N-4378 i ANC1-5-N-4377, Fons Gabriel Casas, Arxiu Nacional de 
Catalunya. rebuts de totes aquestes feines que Michaelis va entregar a l’agrupació en el moment de co-
40 41
brar-les, es pot precisar què va fer i a quin preu les va facturar, una informació que en compa- Per fer la fotografia d’arquitectura, Michaelis, en lloc d’utilitzar la Leica, va fer servir la 
rar-la amb la que consta en els rebuts dels altres fotògrafs i estudis fotogràfics que van treba- seva càmera de gran format (de plaques). Gràcies a diferents tipus de fonts documentals, com 
llar per a l’agrupació d’arquitectes permeten veure que Margaret Michaelis era la fotògrafa la correspondència oficial de l’entitat, de nou els dietaris personals de Torres Clavé, el dossier 
més competent tant en els preus com en la diversitat de tasques realitzades. d’obres del també arquitecte del GATCPAC Ricard Ribas Seva i el material fotogràfic relaci-
Com es pot observar a la taula de preus,90 qui cobrava més cara la realització d’una onat amb els reportatges d’arquitectura (tant els negatius com les còpies originals d’època), 
fotografia era Josep Sala (entre 20 i 25 pessetes per unitat). Sagarra-Torrents, Margaret Michaelis he pogut datar de manera concreta la realització d’alguns dels fotoreportatges així com tam-
i el Taller Fotogràfic Oriol cobraven 10 pessetes per unitat, tot i que aquest darrer, en funció de bé esbrinar que durant el seu procés de creació, Michaelis solia anar acompanyada dels arqui-
la mida, podia aplicar-hi un preu diferent. Pel que fa les còpies, Margaret Michaelis treballava tectes que havien dissenyat el projecte dels edificis, un fet que responia a dues raons: la prime-
especialment amb una mida, 13×18 cm, i el seu preu, 3 pessetes, era un pèl superior al de Josep ra, que els arquitectes li demanaven in situ quines zones de l’edifici calia fotografiar, i la segona, 
Sala i al de l’Arxiu Mas (ambdós cobraven 2 pessetes). que els autors de l’obra de vegades també volien fer-ne les seves pròpies fotografies. 
Les ampliacions per al reportatge del barri Xino, que també va fer a una sola mida, El fotoreportatge de l’edifici Astòria, obra de Germán Rodríguez Arias, va tenir 
18×24 cm, les va cobrar a 8 pessetes, en canvi, les realitzades posteriorment les va cobrar a 4 pes- lloc el 28 de setembre de 1934; dos dies abans, el dia 26, Margaret Michaelis havia rebut 
setes, potser pel fet d’estar tenint més d’un encàrrec alhora del GATCPAC. una carta del GATCPAC en la qual se li comunicava que els arquitectes Rodríguez Arias i 
Tal com reflecteix la informació recopilada a la taula, Margaret Michaelis és l’única Torres Clavé la citaven al local de l’agrupació el divendres dia 28 a les 12.00 h per sortir a fer 
que va dur a terme per a l’entitat totes i cada una de les diferents tasques que podia realitzar fotografies.91 Torres Clavé va corroborar la cita anotant-la a la seva agenda el dia citat “a les 
algú dedicat a la professió de la fotografia (còpies, ampliacions, retoc de pel·lícules i reproduc- 12 Rodríguez/Michaelis”.92 Michaelis va utilitzar la seva càmera de gran format tant per les 
cions) i no cobrava drets de publicació. Així doncs, tant la competència en els preus com el fet imatges interiors de l’edifici, les del terrat i per a la façana exterior, una fotografia que presumi-
de ser capaç i estar disposada a realitzar totes les feines d’àmbit fotogràfic que el GATCPAC blement la va fer des d’un balcó d’un edifici del davant. Torres Clavé va fer servir la seva càmera 
pogués necessitar van fer que Michaelis es garantís l’oficialitat al llarg de la durada de la seva Leica93 per fotografiar l’interior de l’edifici i el terrat. Ja de nit, Michaelis va fer una fotografia 
relació laboral amb l’agrupació. nocturna dels baixos de l’edifici on hi havia una sala de cinema immortalitzant la doble retolació 
La consolidació del seu rol com a fotògrafa principal de l’entitat va ser conseqüèn- separada de llums de neó “A S T O R I A”, ara desapareguda. Una selecció de quatre fotografies 
cia de la feina ben feta i que l’agrupació acabés tenint preferència per ella tal com reflecteix es va publicar al núm. 15 de la revista A.C. (tercer trimestre del 1934) a les p. 30-32.94
l’anotació esmentada anteriorment del dietari de Torres Clavé, en la qual es mostra que la A inicis de l’any següent, el 27 de gener de 1935, Michaelis va fer el fotoreportatge de 
feina del Taller Fotogràfic Oriol ha quedat descartada i s’ha decidit fer servir la realitzada per l’Escola Josep Maria Folch i Torres a Palau-solità i Plegamans, obra de Sert i de Torres Clavé, 
Michaelis. Es tracta d’un clar indicador que el resultat dels encàrrecs que li encomanaven era la qual responia un nou prototip d’edifici escolar que partia d’un mòdul principal alhora que 
d’una gran qualitat i el GATCPAC ho sabia apreciar. funcional que permetia l’ampliació de l’escola en cas que fos convenient. Tant la fotògrafa com 
els dos arquitectes van anar junts a fer les fotografies necessàries de l’edifici ja acabat. Nova-
ment, Torres Clavé va anotar la cita a la seva agenda “Palausolitar fotos/amb Sert i Michaelis” 
ELS ALTRES FOTOREPORTATGES: LA NOVA ARQUITECTURA [sic.] (p.42),95 però aquest cop és el material fotogràfic resultant que m’ha permès veure que 
el reportatge es va fer a tres mans: Michaelis va utilitzar de nou la càmera de gran format 
Al llarg dels dos anys i mig que va durar la relació laboral de Michaelis amb el GATCPAC, la (negatius de plaques de vidre 13×18 cm), Sert va fer servir la seva càmera Rolleiflex (negatius 
fotògrafa va rebre diversos encàrrecs de fotoreportatges d’arquitectura, els quals responien a 
la necessitat de l’agrupació d’arquitectes de tenir un registre en imatges dels edificis aca-
bats i que, en la majoria de casos, es van publicar a la revista A.C. Documentos de Actividad 
Contemporánea. A més a més, també va treballar com a tècnica de laboratori amb els nega- 91 Carta oficial del GATCPAC a Margaret Michaelis, 26 de setembre de 1934. C13-078, fons GATCPAC, correspon-
tius dels fotoreportatges d’arquitectura fets per arquitectes del GATCPAC. dència, lletra M, AHCOAC.
92 Dietari personal de Torres Clavé, 3r trimestre del 1934, C1866-2-3, fons Torres Clavé, AHCOAC.
93 Els negatius de pas universal i la funda corresponent es conserven a l’AFB. La funda encara té l’anotació de l’ar-
quitecte “Rotllo no. 10 / Casa carrer París; (?) Rodríguez Arias” [s.i.c.].
94 El tercer trimestre corresponia als mesos juliol-agost-setembre. Tenint en compte que les fotografies van ser fetes 
90 La taula ha estat elaborada a partir de la consulta i recopilació de tota la informació que els diferents fotògrafs, el 28 de setembre, això mostra com hi havia casos en els quals la revista sortia amb retard respecte al semestre al 
estudis fotogràfics i arxius de fotografia van proporcionar als rebuts i albarans emesos al GATCPAC a l’hora de qual pertanyia. Vegeu l’arxiu de la revista en línia a la bibliografia del present catàleg.
cobrar les feines realitzades (vegeu la nota núm. 78.). 95 Dietari personal de Torres Clavé, 1r trimestre del 1935, C1866-2-5, fons Torres Clavé, AHCOAC.
42 43
de 6×6 cm) i Torres Clavé, la seva càmera Leica (nega- Tal com esmentava anteriorment, Margaret Michaelis va dur a terme diversos en-
tius de pas universal 24×36 mm).96 La distribució de càrrecs com a tècnica de laboratori en relació amb la fotografia d’arquitectura, com bé acre-
les tres càmeres amb els seus respectius autors també diten els diferents rebuts que es conserven de les feines que va cobrar: ampliacions, còpies, 
queda immortalitzat en imatges: Margaret Michaelis fotografies de plànols i ampliacions per a una exposició que no es va arribar a dur a terme 
va fer una fotografia de l’escola en la qual es pot veure (Buenos Aires),101 retocs de pel·lícules, etcètera. Un exemple detallat és el fotoreportatge 
Sert fent una fotografia detall de les escales d’entra- d’arquitectura mediterrània i de ceràmica popular d’Andalusia; tal com ja vaig assenyalar,102 
da amb la seva Rolleiflex; moments abans o després la fotògrafa no va anar de viatge amb els membres del GATCPAC i d’ADLAN durant la Setma-
Torres Clavé en va fer una altra en la qual surt la fotò- na Santa del 1935 i, per tant, no és l’autora de les fotografies que s’hi van fer. Els fotògrafs van 
grafa prenent una fotografia amb la seva càmera de ser Sert amb la seva Rolleiflex i Torres Clavé amb la seva Leica,103 i del que es va encarregar 
gran format. Una de les fotografies fetes per Michaelis de fer Margaret Michaelis va ser “20 ampliaciones 18×24 de la Leica”, del “retoque de 12 
mostra l’interior d’una aula en la qual es pot veure el películas”104 i d’una “ampliación (cerámica)”.105 L’ampliació de ceràmica fa referència a la 
mobiliari nou per estrenar, d’estructura i mides adap- fotografia feta per Sert, negatiu original de mida 6×6 cm (Rolleiflex) es conserva a l’AFB, i 
tades als nens i les nenes que l’havien de fer servir. a partir del qual la fotògrafa va fer una ampliació i enquadrament d’un dels dos gerros cerà-
El mateix any, però a l’estiu, Michaelis va fer mics que surten a la foto per publicar-la a la portada de la revista A.C. núm. 18 (segon trimes-
el que en principi va ser el seu darrer fotoreportatge tre del 1935). A l’interior de la revista es poden veure moltes de les fotografies del viatge 
d’arquitectura per al GATCPAC, la casa particular publicades amb l’alternança dels dos formats de fotografia corresponents a les dues càme-
Torre Eugènia, obra de Ricard Ribas Seva. La resi- res dels arquitectes (quadrades les de Sert i rectangulars les de Clavé).106
dència privada, encarregada per un home de dretes Cal continuar estudiant i estirant el fil, ja que en el cas d’alguns projectes fotogrà-
Agenda personal de Josep Torres Clavé.  que va acabar sent falangista, Pepe Martín, s’havia fics d’arquitectura dels quals es creu que Michaelis va ser l’única autora, el material fotogrà-
27 de novembre de 1935. Arxiu Històric del començat a construir el gener de 193397 i va aca- fic (negatius i còpies d’època) apunta que els arquitectes Sert i Torres Clavé també haurien 
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
bar-se el gener del 1935.98 Les fotografies de Micha- estat artífexs de moltes de les fotos. Un dels projectes de què es desprèn això seria el repor-
elis van ser fetes l’estiu de l’any esmentat, tal com ens revela una de les fotos en la qual es tatge fotogràfic de les cases de cap de setmana del Garraf,107 dissenyades per Sert i Clavé, 
poden veure els propietaris de la casa amb alguns amics banyant-se a la piscina.99 El repor- per al qual la fotògrafa hauria treballat posteriorment ampliant, enquadrant, fent-ne còpies, 
tatge és d’arquitectura i també d’interiorisme: les imatges de l’exterior mostren la combina- revelant de nou, etcètera, a partir dels negatius de la Rolleiflex de Sert i dels de la Leica de 
ció dels diferents estils que tenia l’edifici, de zones volumètriques totalment racionalistes Torres Clavé108 i hauria fet dues fotografies amb càmera de gran format, les úniques en les 
amb d’altres més tradicionals com el de l’entrada principal. Les fotografies dels espais inte-
riors retraten el diàleg entre l’estil racionalista de l’edifici i la decoració i el mobiliari de tipo-
logia decó que hi havia al dormitori i al menjador, i mostren la infraestructura més innovado- 101 Les ampliacions les va facturar el 25 d’abril i les fotografies, el 5 de juny. C8-55-38 i C8-55-41 respectivament, 
ra en la cuina (de gas), el bany i el gimnàs. També té una particularitat que el distingeix dels fons GATCPAC, AHCOAC.
102 
reportatges anteriors: és l’únic que va ser publicat signat per l’autora amb la seva firma pro- Rodríguez Roig, Dolors. “ADLAN – GATCPAC. Un viatge d’amics per Andalusia” a: (Gòmez; Mendelson; Minguet: 
2021, p. 60-71).
fessional “Foto-Elis”.100 En conjunt, els tres fotoreportatges són un document històric de la 103 Part dels negatius de les fotografies fetes per Torres Clavé durant el viatge a Andalusia es conserven al fons de 
nova arquitectura moderna que el GATCPAC va crear durant la II República. l’arquitecte a l’AHCOAC.
104 Rebut emès el 18 de maig de 1935, C8-55-40, fons GATCPAC, AHCOAC.
105 Rebut emès el 16 de juliol de 1935, C8-55-42. De les ampliacions realitzades d’Andalusia i del nou enquadrament 
i ampliació de la ceràmica popular va fer-ne de més i se’n va endur algunes cap a Austràlia (per exemple: NGA 
86.1384.34 i NGA 86.1384.9)
96 La funda que els conservava a l’AFB té escrit de la mà de Torres Clavé “Rotllo núm. 15/ Clixés Escola Palausolitar”.
106 Vegeu el document de la revista A.C. núm. 18 (en línia) a la bibliografia del present catàleg.
97 Agraeixo al també arquitecte Ricard Ribas Cagigal, fill de Ricard Ribas Seva, la seva col·laboració proporcio-
107 
nant-me la informació del dossier de projectes del seu pare amb referència a la casa Torre Eugènia. La data d’inici Moltes de les fotografies de les cases del Garraf van ser fetes per Sert amb la seva Rolleiflex (se’n conserven els 
del projecte va ser concretament el 13 de gener, tal com l’arquitecte va apuntar al dossier. Col·lecció Ricard Ribas negatius de 6×6 cm), d’altres per Torres Clavé amb la seva Leica (se’n conserven els negatius de pas universal 
Cagigal, Barcelona. 24×36 mm i les fundes on van estar guardats amb la lletra de l’arquitecte), i, fins i tot, algunes còpies d’època tenen 
l’estampa al davant (i no al revers) de l’Arxiu Mas, entitat que també s’hauria pogut encarregar de revelar-ne i 
98 26 de gener de 1935; el 24 de març del mateix any va tenir lloc un sopar d’inauguració amb la família propietària. ampliar-ne algunes. Les fotografies del reportatge van ser publicades al núm. 19 d’A.C. (tercer trimestre del 1935), 
99 La data també vindria corroborada pel fet que el reportatge va aparèixer publicat al març del 1936 (vegeu la nota una a la portada i la resta a les p. 33-41 (vegeu-ne el document en línia a la bibliografia).
núm. 88) i, per tant, les fotos ja havien d’haver estat fetes amb anterioritat. 108 Els negatius es conserven a l’AFB, així com també les seves fundes, les quals tenen la informació escrita amb la 
100 Revista D’ací d’allà, núm. 184, vol. XXIV, març del 1936, p. 39-41. lletra de Torres Clavé.
44 45
MARGARET MICHAELIS MÉS ENLLÀ DEL GATCPAC
Mentre Michaelis va treballar per al GATCPAC, també va fer altres feines de fotografia d’interio-
risme i d’anuncis publicitaris. Del primer tipus, les que es coneixen les va realitzar per encàrrec de 
l’empresari del sector del moble i la decoració Ramón Sin i van ser publicades a la revista D’ací 
d’allà el 1935111 i el 1936112 les quals surten signades amb la firma professional “Foto-Elis”.113 
D’anuncis publicitaris en consten dos: un és del producte farmacèutic Okasa, realitzat el 1935 
i publicat en quatre ocasions a la revista Crònica,114 en una ocasió modificat lleugerament amb la 
intervenció d’un altre fotògraf o dissenyador de publicitat amb el nom de “4 puntos”,115 i l’altre és 
un anunci publicitari de plomes, “The Montjoy’s pen: La estilográfica de calidad”,116 que es desco-
neix si va arribar a publicar-se i en cas d’haver-ho estat encara està pendent d’esbrinar quan i on. 
Entre la primavera i l’estiu del 1936,117 la fotògrafa va posar fi a la seva relació laboral 
amb el GATCPAC però va continuar treballant com a fotògrafa reportera. Gràcies a les còpies 
originals d’època que es conserven al fons de la Margaret Michaelis a la Galeria Nacional 
d’Austràlia (NGA) es pot saber que la fotògrafa va fer altres fotoreportatges encarregats per 
altres entitats. Un d’ells va ser el realitzat per a la Casa del Penedès de Barcelona, la qual va 
organitzar amb el patrocini artístic de la Generalitat de Catalunya, la Junta de Museus i la 
Federació Comarcal de Catalunya la Segona Festa Major del Penedès en el marc de la Diada 
de les Comarques, el 14 de juny de 1936, al recinte del Poble Espanyol. Michaelis va assistir a la 
jornada sencera i va fotografiar els diferents concursos i activitats que s’hi van realitzar: l’exhi-
bició dels grups i colles de cultura popular penedesencs, el concurs de castellers, el concurs 
de les colles de grallers i el concurs de ball de bastons. De les quinze fotografies que se’n con-
serven, cinc estan signades amb la firma professional “Foto-Elis”.118 Totes elles responen a un 
Margaret Michaelis. Cases de Garraf dissenyades per Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. llenguatge fotoperiodístic de documentar l’esdeveniment i la gent que hi va participar. El fo-
cus principal són les persones que formaven les diferents colles, dansant i duent a terme les 
quals, significativament, hi apareixen persones. Una d’elles és de l’interior d’una de les cases activitats de tradició popular. Michaelis va fer les fotografies de molt a prop i, en moltes ocasi-
amb una dona de cabells rossos asseguda en una cadira de vímet que mira a la fotògrafa i ons, sense que s’adonessin que estava fent-les, fruit del gran interès i la curiositat que sentia 
porta per títol “Design for living”109 (Disseny per a viure), i l’altra està feta des de l’exterior de per tot el que li oferia l’esdeveniment que estava cobrint. Un altre grup de quatre fotos també 
la mateixa casa i enfocada cap al balcó en el qual surten dues dones,110 la mateixa de la foto- preservat a la NGA és el testimoni de l’assistència de la fotògrafa a la festa de benedicció dels 
grafia anterior i una altra de cabells foscos que somriu a la càmera. El que es desprèn 
d’aquestes dues fotografies és que Michaelis tenia una tendència clara a fer fotografies dels 
espais juntament amb les persones que els habitaven o els podien habitar: és el diàleg per-
111 Al núm. 182, vol. XXIII, setembre del 1935, p. 12 i també al núm. 183, vol. XXIII, desembre del 1935, p. 3.
sona-espai que també va caracteritzar de ple les fotografies fetes des de la seva mirada en 112 Segons (Mendelson; Lahuerta: 1998, p. 83), al núm. 184 (1936).
el fotoreportatge del barri Xino. 113 El segell professional de la Margaret al llarg del 1934 havia estat “Foto-Studio Michaelis”. A la tardor-hivern de 
l’esmentat any es va traslladar a viure a l’Avinguda República Argentina núm. 218, 5è 1a i va fer canvi de nom a 
“Foto-Elis”; els rebuts generats a partir del 1935 porten la segona i nova estampa.
114 Revista Crònica (Madrid): núm. 282, 12-05-1935, p. 21; núm. 291, 09-06-1935, p. 7; núm. 311, 27-10-35, p. 20 i núm. 
353, 16-08-1936, p. 7.
109 El títol va ser anotat per Margaret Michaelis al revers d’una de les còpies que es conserven a la NGA (NGA 115
86.1384.91). A la revista A.C. núm. 19 (tercer trimestre del 1935), la imatge va acompanyada del següent peu de  El corresponent a la revista Crònica núm. 311
foto: “Interior de la casa ‘tipo A’”. Jordana Mendelson va estudiar aquesta fotografia i moltes d’altres demostrant el 116 Se’n conserva una còpia original d’època a la NGA (NGA86.1384.28)
diàleg existent entre modernitat i la presència de la dona en els espais d’arquitectura del GATCPAC (Mendelson: 117 L’última anotació que apareix als dietaris de Torres Clavé amb relació a Michaelis és del 7 d’abril de 1936.
2003, p. 141-164). 118 Si les fotografies es van publicar en algun lloc o no és un aspecte pendent de resoldre. Les referències són: NGA 
110 La identitat de les dues dones queda pendent d’investigar. Això sí, cap d’elles és Margaret Michaelis. 86.1384.84, NGA 86.1384.83, NGA 86.1384.23, NGA 86.1384.22, NGA 86.1384.21.
46 47
animals, tal com va apuntar al revers d’una d’elles “fiesta of the blessing of the animals”,119 la que aquestes estableixen amb l’entorn en el qual es troben i la interactuació que fan entre 
qual se celebrava el 17 de gener, va haver de tenir lloc un gener dels que ella va viure a Barce- elles. Es tracta d’un document fotogràfic històric d’un valor incalculable. Algunes d’elles van 
lona.120 Totes aquestes fotografies realitzades amb la Leica exemplifiquen, durant el seu pas ser publicades a la revista del Comissariat Nova Ibèria126 i a la revista S.I.A.S.,127 sense signar, 
per la Barcelona de la II República, la seva preferència per la càmera fàcilment manejable i fruit de l’anonimat voluntari i del treball col·lectiu (per exemple, el nom que constava a la re-
transportable, la qual, a diferència de la càmera de gran format, li permet moure’s amb tranquil- vista S.I.A.S. era: “Fotografies: Secció de Belles Arts (C.N.T.) i Comissaria de Propaganda”)
litat i disposar de l’oportunitat de realitzar les fotografies amb immediatesa i segons li convé. Tot i estar desvinculada del GATCPAC des de feia uns mesos, Michaelis va aprofitar 
Temps després, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola es va consolidar com a foto- algunes de les fotografies que havia realitzat per encàrrec de l’entitat per fer-ne un fotomun-
reportera i es va dedicar a fer fotografies de la rereguarda a Barcelona,121 i en el moment que es tatge molt interessant i potent pel que fa al missatge que volia transmetre. El fotomuntatge el 
va constituir el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va entrar a formar va dur a terme amb una fotografia de l’Escola Josep Maria Folch i Torres i amb una altra del 
part de la cartera de 300 fotògrafs i fotògrafes que hi van treballar. Moltes de les fotografies fotoreportatge del barri Xino (p. 63), i, amb el títol de “La lluita contra l’analfabetisme”,128 es va 
que va realitzar formen part de l’àlbum “Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda. publicar a l’àlbum de la CNT-FAI, CNT-FAI 19 de julio 1936 España.
3. LEICA”,122 una deducció que es pot fer gràcies a les còpies originals d’època que formen part 
del fons de l’autora a la NGA i que serien el resultat d’haver-ne revelat de més a part de les que 
pertocava entregar al Comissariat.123 Michaelis va rebre l’encàrrec de fotografiar oficis col- EL DARRER I ÚLTIM EXILI
lectivitzats com el de forner, o la sucursal núm. 21 de la Unió de Cooperadors de Barcelona,
en la qual es venien tota mena de queviures, aliments i productes bàsics. També la infraes- Durant la Guerra Civil, Michaelis, després dels dos anys i mig treballant per als arquitectes, 
tructura de la qual disposava la Generalitat per acollir els refugiats, que va ser l’estadi olímpic semblava haver trobat per fi la feina per la qual sentia passió: fotografiar els teixits socials i la 
de Montjuïc, on, a part de proporcionar llits i menjar, també hi havia una escola per als nens gent com ho eren les col·lectivitzacions i les zones de la rereguarda. A principis de l’any se-
i nenes, el Casal de Matrimonis Vells i un hospital psiquiàtric ubicat a les afores de Barcelona. güent, al febrer del 1937, Margaret es va divorciar oficialment del seu marit Rudolf129 i poc des-
La seva implicació en la causa republicana no va quedar només cenyida a la feina prés va decidir abandonar Espanya, probablement per la irrupció de Kati Horna com a fotò-
amb el Comissariat. A la tardor del 1936 i probablement gràcies a la intercessió del seu amic grafa oficial a l’agència fotogràfica de la CNT-FAI,130 la qual cosa hauria provocat que Michaelis 
Helmut Rüdiger, que era el responsable de la propaganda en alemany,124 va començar a tre- deixés de tenir el mateix pes dins de l’agència.
ballar per les Oficines de Propaganda Exterior de la CNT-FAI (Confederación Nacional de La seva sortida de Barcelona va haver de ser sense donar gaires veus de la seva mar-
Trabajo - Federación Anarquista Ibérica). A l’octubre va emprendre diversos viatges al front xa, ja que des del GATCPAC feia temps que l’estaven intentant localitzar sense èxit: “He inten-
juntament amb l’anarquista i escriptora Emma Goldman. Primer van anar a l’Aragó, després tat parlar amb Mme. Michaelis, però no hi ha manera. Ni tant sols he pogut esbrinar si és fora 
van tornar a Barcelona i del 21 al 29 d’octubre van marxar a València.125 Tant a l’Aragó com a de Barcelona. No en sé res. Per tant, les fotos que demana de l’Exposició no els hi envio. De 
València, Michaelis va fotografiar les zones col·lectivitzades i la rereguarda. Tant les fotografies totes maneres no pararé fins saber on para ella i em cuidaré de tot. Ja sabrá alguna cosa.”131 
realitzades pel Comissariat de Propaganda com les de la CNT-FAI segueixen l’estela del foto- Per la data de la carta (04-11-36), la fotògrafa es devia trobar o bé al front fent fotografies o bé 
reportatge del barri Xino que havia dut a terme dos anys i mig abans, però aquesta vegada treballant en alguna de les oficines de propaganda (Comissariat o CNT-FAI). En qualsevol cas, 
d’una manera molt més lliure: el focus constant en les fotografies són les persones i el diàleg des del novembre del 36 fins després de separar-se del seu marit, al febrer del 37, no hi ha 
constància que es posés en contacte amb l’entitat. 
119 NGA 86.1384.88
120 Inicis del 1934, del 1935, del 1936 o del 1937. 126 Fotografies fetes per la CNT-FAI: Nova Ibèria: al núm. 1, “L’agricultura salvarà Catalunya”, gener de 1937, 
121 Agraeixo la informació següent a l’Almudena Rubio, historiadora de l’art i investigadora a l’International Institute p. 30-31. Fotografies fetes per al Comissariat de propaganda: Nova Ibèria: al núm. 2, “Els vells a Catalunya”,
of Social History (IISG) d’Amsterdam. febrer de 1937, p. 25.
122 127
 Conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, ANC1-1-N-5691.  S.I.A.S (Conselleria de Sanitat i Assistència Social), núm. 3, “La Revolució al servei dels desvalguts”, juliol de 1937, 
p. 12.
123 Els negatius de totes aquestes fotografies semblen trobar-se conjuntament amb els de la CNT-FAI a l’ISSG 
128  
d’Amsterdam en procés de classificació, estudi i catalogació per part de la historiadora de l’art i investigadora El fotomuntatge original es conserva a l’AFB, S4P_003_27.
Almudena Rubio; vegeu (Rubio: 2020, p. 21-40). 129 A (Ennis: 2008, p. 169) es pot llegir la transcripció de la sentència del divorci.
124 (Antebi: 2020, p. 84). 130 Vegeu la nota núm. 121.
125 Agraeixo de nou a l’Almudena (vegeu la nota núm. 121) la informació sobre els viatges de Michaelis amb Goldman, 131 Carta de Torres Clavé a Sert (la segona part de la carta va ser escrita per la secretària del GATCPAC), 4 de novembre 
que em va aclarir que van ser dos viatges diferents a diferència del que s’havia cregut fins al moment. de 1936. Fons GATCPAC – Correspondència – lletra S, AHCOAC.
48 49
La raó per la qual el GATCPAC volia contactar-hi tenia a veure amb l’ús que l’enti- L’estudi fotogràfic el va tenir operatiu fins al 1952, moment en el qual va decidir tan-
tat volia fer del fotoreportatge del barri Xino. L’aprovació del nou Decret de municipalització car-lo. Va emprendre un canvi laboral renunciant a la seva professió de fotògrafa i va esdeve-
urbana l’11 de juny del mateix any havia de permetre la transformació de la ciutat capitalista nir secretària de l’organització d’investigació social Hauser&Menuhin. Uns anys després va 
en una que pogués satisfer les necessitats bàsiques, especialment les de l’habitatge. Tenint conèixer Albert George Sachs, un empresari austríac que, com ella, també havia emigrat a 
en compte que el GATCPAC havia estat treballant en l’elaboració del Pla Macià (la Nova Bar- Austràlia. El 3 de març de 1960 es van casar i Margaret va continuar treballant ajudant-lo en 
celona) va aprofitar per treure de nou a la llum gran part del fotoreportatge del Xino al núm. el seu negoci. El matrimoni no va durar gaires anys, ja que el setembre de 1965 es va quedar 
25 de la revista A.C. (juny del 1937), així com també va proporcionar-lo perquè es fes servir vídua. Entre el 1967 i el 1968 va fer un llarg viatge per l’estranger passant per Europa, Israel, 
per a l’elaboració del llibre Municipalització de la Propietat Urbana.132 Molt probablement, l’Orient Mitjà, els Estats Units, Sud-amèrica i l’Índia. Durant el trajecte per Europa va visitar 
Margaret Michaelis no va arribar a saber mai l’ús que els arquitectes van fer del reportatge. Rudolf i la seva esposa Marianne a Berlín, i després va anar a Espanya (amb intenció de visitar 
En anar-se’n d’Espanya va anar cap a Marsella i se’n va endur les seves dues càme- Barcelona) durant uns dies. D’aquest llarg viatge i amb tots els estímuls que li va poder supo-
res (la Leica i la de gran format), juntament amb totes les còpies fotogràfiques que va poder a sar, i més tenint en compte que els viatges anteriors havien estat forçats per les circumstàn-
excepció dels negatius.133 L’any següent, el 1938, va passar per Viena, des d’on va enfilar-se cies històriques i personals, consten dues fotografies a color realitzades a l’Índia datades del 
cap a Polònia per visitar la seva família. La situació amb la qual vivia la comunitat jueva a 1967.138 Tant les fotografies de l’Índia així com una altra139 en blanc i negre de caire personal 
Europa, especialment a Àustria i Alemanya, va esdevenir, cada vegada més, o bé un èxode en la qual va retratar alguns prestatges amb llibres, fotografies i objectes i un autoretrat a 
territorial o bé una lluita per la supervivència a la persecució i l’erradicació que estava perpe- color amb els ulls tancats140 que es va fer l’agost de 1978 són el punt i final de la pràctica foto-
tuant el nazisme. Al setembre va aconseguir el visat alemany, amb el qual va poder fugir cap gràfica de Margaret Michaelis. El 16 d’octubre del 1985 va morir en una residència a Melbourne. 
a Londres el desembre del mateix any.134 La seva vida a la capital anglesa va ser molt diferent Gràcies a les visites que Helen Ennis (aleshores conservadora de fotografia a la NGA) va rea-
de com havia estat anteriorment, ja que va treballar, per obligació,135 fent feines domèstiques litzar a la fotògrafa durant els darrers mesos de la seva vida, i les gestions realitzades arrel de 
i de la llar; al mateix temps va decidir involucrar-se en l’ajuda humanitària organitzada per la les mateixes, l’any següent a la mort de Michaelis el seu arxiu i el seu fons fotogràfic van ser 
Catedral d’Anglaterra (a Londres) tot seguint el seu vessant social i esperit comunitari. A donats a la Galeria Nacional d’Austràlia (NGA).
l’estiu del 1939 va obtenir un visat per poder marxar d’Anglaterra i va decidir anar-se’n a Aus-
tràlia. El 28 d’agost, la passatgera núm. 396 va arribar a bord del vaixell Esperance Bay;136 
unes setmanes després d’arribar, va esclatar la Segona Guerra Mundial i la fotògrafa va estar EL CAS MARGARET MICHAELIS I LA NOVA LECTURA 
vigilada durant tota la guerra per haver arribat al país amb nacionalitat alemanya. Es va instal- DE LA SEVA PRAXI FOTOGRÀFICA
lar a Sidney i s’hi va quedar la resta de la seva vida; els primers anys, reemprenent la seva 
professió de fotògrafa, va obrir l’estudi fotogràfic Photo-Studio M.Michaelis. La seva pràctica Totes les noves aproximacions que es presenten en aquest estudi sobre la vida i l’obra de la 
fotogràfica, però, va defugir totalment de la que havia exercit durant el seu període viscut fotògrafa Margaret Michaelis no haurien estat possibles sense les bases que van establir totes 
a Barcelona: va abandonar totalment la línia del fotoreportatge social i documental i va fer un les investigacions i treballs previs fets fins al moment. En especial, cal destacar tota la tasca 
retorn als orígens focalitzant-se de nou en la fotografia artística i de retrat.137 realitzada per Jordana Mendelson i Juanjo Lahuerta amb motiu de l’exposició que van realit-
zar a l’IVAM i al CCCB: “Margaret Michaelis. Fotografía, vanguardia y política en la Barcelona 
de la República” (1998), així com els assajos i articles posteriors sobre Michaelis de la mateixa 
132 El llibre va tenir com a editorial la Unió General de Treballadors (UGT) i va ser iniciativa de la Comissió Mixta d’Ad- Jordana Mendelson (vegeu-ne la bibliografia). El camí obert per ella ha estat imprescindible 
ministració i Control de la Propietat Urbana (CMAOPU) de la qual Torres Clavé era membre per la UGT.
133 Agraeixo la informació proporcionada per Simon Underschultz de la Galeria Nacional d’Austràlia (NGA) qui molt per poder avançar i endinsar-me en noves vies d’investigació. També vull mencionar la també 
amablement em va confirmar la informació d’Helen Ennis que del període de Michaelis a Espanya no en tenen essencial feina que va realitzar Helen Ennis, que va plasmar, entre d’altres i especialment, al 
cap negatiu, solament còpies originals d’època.
seu llibre Margaret Michaelis. Love, loss and photography (2008), sense la qual plantejar-me 
134 Moltes de les dades biogràfiques de Margaret Michaelis a partir del 1938 estan basades en les que Helen Ennis va 
elaborar i aportar sobre la fotògrafa a (Ennis: 2008). Per veure la informació amb més detall, llegiu la publicació noves preguntes hauria estat més difícil.
esmentada, p. 175-216.
135 Tal com informa (Ennis: 2008, p.176) amb la traducció de la informació escrita que figura al visat “not enter any 
employment other than as a resident in service in a private household” (no accedir a cap altre feina que no sigui 
com a persona del servei en una casa privada).
136 138
Gràcies al document que he localitzat a la xarxa, he esbrinat que va ser la passatgera núm. 396. NAA: K269, 29  NGA 86.1384.348 i NGA 86.1384.349
AUG 1939 ESPERANCE BAY p. 19 139 NGA 86.1384.475
137 Sobre la producció fotogràfica de Margaret Michaelis a Austràlia, vegeu (Ennis: 2008, p. 187-205.) 140 NGA 86.1384.342
50 51
Ara bé, a mesura que passa el temps, es generen i es formen nous arxius documen- viatge a Andalusia, erròniament atorgades a Michaelis.141 El que queda clar és que, tot i que 
tals que poden canviar el curs de la informació que s’ha pogut aportar sobre un tema concret. durant dos anys i mig ella fos la fotògrafa principal del GATCPAC per les diferents raons expo-
Les noves donacions (com el cas del fons Josep Torres Clavé a l’AHCOAC), la catalogació de sades en el present text, no vol dir que fos l’encarregada de realitzar totes les pràctiques 
fons que estaven pendents de ser treballats (com és el cas del fons fotogràfic del fotogràfiques que l’entitat va necessitar. 
GATCPAC a l’AFB), la digitalització dels fons facilitant la consulta des de qualsevol lloc sem- El que també s’evidencia de Margaret Michaelis i la realització del fotoreportatge 
pre que es disposi d’un ordinador i connexió a internet (com és el cas del fons fotogràfic de la del barri Xino és, d’una banda, la seva meticulositat, pel fet d’apuntar als reversos de les fotos 
Margaret Michaelis a la NGA), conjuntament amb la preservació i la conservació de tot el ja quin dia va fer-les i on va fer-les, i tal com també mostra el rebut142 que va emetre a l’entitat en 
existent han generat, i generen, una gran oportunitat en el camp de la recerca i de la docu- el moment de cobrar la feina, on va especificar tota la informació en relació amb el fotorepor-
mentació, i permeten proporcionar noves aportacions de gran interès com és el present cas tatge (quants dies es va desplaçar al Xino, el material utilitzat, la mida de les còpies...), i, d’altra 
de Margaret Michaelis i part de la seva obra fotogràfica a la Barcelona de la II República. Amb banda, el seu clar posicionament de decisió pròpia de, tant si anava sola com acompanyada, 
el fotoreportatge del barri Xino del 1934 com a punt de partida, i de manera col·lateral la no deixar de fotografiar el que li despertava interès i curiositat, la qual cosa donava lloc a 
relació laboral de la fotògrafa amb el GATCPAC amb molts altres encàrrecs fotogràfics que fotografies que van anar més enllà de l’encàrrec, com ho van ser les de les persones dialogant 
l’entitat li va fer, es desvela una manera de treballar diferent de la que s’havia cregut fins ara. amb l’espai en el qual es trobaven i el teixit social del barri.
Tot això ha estat possible a partir de fer una aproximació diferent a l’estudi del llen- Finalment, el que es desprèn del cas Margaret Michaelis i la nova lectura de la 
guatge fotogràfic, i ha estat indispensable creuar els fons fotogràfics i documentals (vegeu-ne seva praxi fotogràfica és que transcendeix més enllà. Sense cap mena de dubte, a partir 
el llistat al final) i d’estudiar la fotografia més enllà del contingut de la imatge. L’anàlisi i l’estudi d’haver resolt algunes incògnites sobre la seva tasca professional a la Barcelona dels anys 
dels diferents tipus de negatius originals i de la seva positivació, tenir en compte la informació trenta i d’haver-ne revelat moltes d’altres de noves tant del reportatge del barri Xino com 
de gran valor —alhora que primordial— anotada als reversos de les fotografies, la relació dels altres encàrrecs i la relació laboral amb el GATCPAC, sorgeixen també noves preguntes 
d’aquesta informació amb l’apareguda en altres documents (correspondència, revistes de importants que cal plantejar-se: Quins altres arxius queden per descobrir i estudiar que po-
l’època, altres fotografies), així com la comparació de les diferents lletres escrites a mà en els drien ajudar a entendre millor i reconstruir el seu treball en la publicitat del mateix període? 
documents per tal de poder identificar les persones que van escriure la informació ha estat Què més es pot aprendre de Margaret Michaelis i la seva relació amb altres fotògrafes i 
essencial per poder descobrir que l’autor de les fotografies del barri Xino del 1932 va ser l’ar- fotògrafs durant la II República? Va haver-hi altres encàrrecs fotogràfics amb altres entitats 
quitecte grec Isaac Saporta i no Margaret Michaelis. L’estudi de tot aquest material també ha que no fossin el GATCPAC a part del que va fer per a la Casa del Penedès de Barcelona? I del 
estat essencial per poder conèixer i entendre el modus operandi dels principals agents en la seu pas pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i del pas per l’agèn-
relació laboral GATCPAC-Michaelis (Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i la mateixa fotògra- cia fotogràfica de la CNT-FAI? La praxi fotogràfica de Michaelis, caracteritzada per la multi-
fa) i ha estat imprescindible per detectar l’ús i l’existència de quatre càmeres fotogràfiques plicitat de rols que va exercir amb les feines pel GATCPAC, és aplicable a altres fotògrafs de 
diferents (la Rolleiflex de Sert, la Leica de Torres Clavé, una Leica Model II i una càmera de l’època? O només a les fotògrafes? Encara hi ha incògnites per resoldre que podrien pro-
gran format, ambdues de Michaelis) segons convenia en molts dels fotoreportatges. porcionar noves aproximacions, i d’altres que potser serà molt difícil de poder arribar a es-
El que queda palès de la pràctica fotogràfica de Michaelis en relació amb el brinar definitivament.
GATCPAC és que en la majoria de casos no treballava sola, sinó acompanyada pels arquitec-
tes; va ser així durant dos dels cinc dies en els quals va realitzar les fotografies del 
Xino (el segon i el tercer dia) i també en els fotoreportatges d’arquitectura de l’edifici Astòria 
de Barcelona, de l’escola Josep Maria Folch i Torres de Palau-solità i Plegamans i com tot 
apunta, i tal com mostro, el de les cases de cap de setmana del Garraf. Una praxi que devia 
tenir lloc, molt probablement, amb la resta de reportatges fotogràfics d’arquitectura que li 
devien encomanar, però que és quelcom que es pot continuar investigant. 
El resseguiment biogràfic de la pràctica laboral de Sert i de Clavé, així com el mate-
rial fotogràfic d’ambdós, conjuntament amb la documentació de tipus personal (els dietaris 
personals de Torres Clavé són una font primària d’informació d’un gran valor) també em va 
permetre, abans de dur a terme aquest projecte, posar llum a l’autoria de les fotografies del 141 Vegeu la nota núm. 89.
142 Vegeu la nota núm. 52.
L’ALTRA MIRADA A LA CIUTAT
Itziar González Virós
La necessitat de dibuixar la ciutat antiga amb l’objectiu de poder intervenir-hi ens ha deixat, 
al llarg dels anys, un reguitzell de plànols i cartografies que es van superposant i relacionant 
entre elles. Ja com a continuïtat i perfeccionament o com a reacció a la proposta anterior, els 
diferents artífexs fixaven la seva imatge de futur en el present i la rubricaven amb el seu nom. 
Així, parlem del plans Cerdà, Garriga Roca, Baixeras, Darder, Vilaseca i els arquitectes del 
GATPAC, en un primer moment, per després ja esborrar els noms d’autor i cedir protagonis-
me a les institucions i a la nomenclatura del planejament més contemporani: Pla comarcal, 
Pla parcial del casc antic, Pla general metropolità i finalment els plans especials de reforma 
interior. El desig de transformació de la ciutat, doncs, s’ha anat socialitzant i esdevenint una 
necessitat de millora permanent i aparentment sense fi. De les intencions retòriques i pro-
gramàtiques de mitjan segle xix a la gestió urbanística actual han passat més de 160 anys, 
però en aquesta part de la ciutat de Barcelona sempre se li continuen aplicant estratègies 
d’intervenció que l’han de millorar d’una vegada per totes. De la mateixa manera, tampoc no 
ha canviat el fet que el planejament de la ciutat es continua fent per part d’uns pocs i des de 
dalt. La vida als carrers, mentrestant, transcorre amb dificultat i mostrant símptomes d’esgo-
tament davant dels nous reptes sistèmics i crisis globals.
El treball minuciós de l’Arxiu Fotogràfic de la ciutat de Barcelona i de la Dolors 
Rodríguez ha permès fer la reconstrucció dels cinc dies en els quals la Margaret Michaelis 
va realitzar el seu fotoreportage al barri Xino i conèixer amb precisió els àmbits triats per part 
dels arquitectes del GATPAC. Com si es tractés de dos retalls esfilagarsats d’un teixit urbà 
que cal apedaçar, les illes dels carrers (totalment o parcialment desapareguts) de Sant Rafael, 
Cadena, Sant Josep Oriol i Robadors i dels carrers de l’Om, l’Arc del Teatre, Sant Bertran, de 
l’Est, Santa Madrona, Berenguer el Vell, Sant Oleguer, les Tàpies i Conde del Asalto (ara Nou 
de la Rambla) van ser estesos sobre la taula del quiròfan de l’urbanisme, que es reclamava 
a ell mateix com una nova ciència. Es tractava de fer, com escriuen en el número 25 de la 
revista A.C., “una intervenció de cirurgià” i “extirpar totalment els focus d’infecció” en un dis-
tricte V on la manca d’higiene, assolellament i ventilació dels seus habitatges feia pensar als 
arquitectes del GATPAC que per força havia d’influir en la “forma de l’individu” que habitava 
aquest ambient tant degradat i insalubre. Per això, Margaret Michaelis va ser convidada a 
centrar-se a fotografiar totes aquelles evidències de la degradació material per poder 
Margaret Michaelis. Roba estesa i cuina, abril 1934. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. il·lustrar, a partir d’elles, la “nova Barcelona” i el “nou ordre”.
54 55
Baixants, patis interiors i celoberts plens de brutícia, carrers amb llambordes mal as- dels cossos i les vides que hi habiten i escoltar, directament d’elles, què volen i com ho volen. 
sentades, habitatges sense els mínims serveis de sanejament, cuines rònegues, escales de pet- Perquè quan mirem el barri Xino que ella fotografia, no hi veiem l’individu sotmès i víctima 
jada estreta i malgirbades. Passadissos foscos, llits rebregats i plats bruts. Aquest era el llistat d’un mal ambient. Veiem una comunitat que ha estat marginada i no una zona marginal. És 
d’imatges que es buscaven, però afortunadament, la mirada lliure i empàtica de Margaret la vida del barri Xino i no pas la seva degradació, el que està al centre de les cartografies 
Michaelis no es va a limitar a fer només de metge forense d’un pedaç de la ciutat antiga ajagu- de llum de Margaret Michaelis, i, per això, ella sí que aconsegueix construir el plànol fugisser 
da sota els peus del “nou ordre” messiànic i redemptor. Ella es va “desviar” de la trajectòria de les mil possibilitats i transformacions que mai cap administració ni arquitecte podrà fixar ni 
recta de l’encàrrec i el va complementar fotografiant escenes d’una solemnitat i bellesa im- dirigir. Urbanisme viu i orgànic. Urbanisme de transicions de model i resiliències. L’urbanisme 
pressionants. Com a contrapès a la foscor que com una ombra genera la visió “objectiva” que ens cal i el que encara avui costa de fer. Urbanisme de baix a dalt. 
i d’una “claredat meridiana” del GATPAC, ella fotografiava les banderes de llençols blancs Han passat quasi noranta anys, i els retalls de ciutat en els quals calia intervenir han 
al sol i la llum entranyable de mirades i somriures plens de complicitat de les persones estat quasi totalment enderrocats. Tal com somiaven els arquitectes del GATPAC, hi han 
amb qui es creuava. La posició des de la qual fotografiava, triés el punt de vista que triés, aparegut equipaments de proximitat. Centres socials, educatius, mèdics i fins i tot polici-
aconseguia sempre que es manifestés la força irreductible que sostenia les vides de totes als acompanyen nous habitants que, malgrat tot, disposen també, com aleshores, d’ha-
aquelles persones i que no era altra que la dignitat que dona formar part d’un entorn de rela- bitatges petits i sobreocupats. Finques sense rehabilitar i tracte injust als llogaters sempre 
cions i vincles d’un barri. a punt de ser desnonats. Finques buides plenes d’activitats criminal i destructores del teixit 
De fet, Michaelis es va endinsar i va explorar molt més que aquests dos retalls de veïnal. Perquè, com Michaelis ens va mostrar, el que sosté i cohesiona realment un barri no és 
la cartografia oficial, fent així visibles espais només sensibles a la revelació de la seva mira- només la intervenció d’una administració assistencial, sinó la capacitat de generar complici-
da. Espais llindar entre allò a què volien referir-se les institucions i el GATPAC quan deien tats i confiança. El fet de saber relacionar-se sense enfrontar-se. I aquest teixit de relacions és 
“Districte V” i el que evocaven al dir “barri Xino”. Com si el dit de la fotògrafa tremolés en triar el que l’urbanisme de bisturí destrossa, enderrocant i reallotjant persones que perden el seu 
fotografiar l’un i l’altre, la sèrie de fotografies de Michaelis atrapen el districte per, tot seguit, arrelament. L’operació de la rambla del Raval o els habitatges del carrer de l’Om ens demos-
mostrar el barri. I és que amb un petit ajust d’obertura del diafragma aconseguia entrar i con- tren, encara avui, que ningú ha volgut fer aquesta “altra mirada” com la que va fer Michaelis a 
nectar amb el que els estava passant a aquelles persones i, així, deixar que elles mateixes la ciutat. Si un planejament no pot evitar els efectes perversos de millorar el barri a costa d’en-
reivindiquessin des de la seva digna “barrialitat” la seva condició de persones lliures mal- carir els preus dels seus comerços i habitatges i l’expulsió de les classes populars, no hauria de 
grat ser arraconades i amuntegades en el que va ser una mena de procés d’industrialització ser mai aprovat per cap organisme regulador de l’administració pública. 
de l’habitatge en reconvertir fàbriques i tallers en un barri dormitori servidor de la resta de la I aquí el secret i capacitat de resiliència de la part del barri que ara anomenem Raval 
ciutat i on amagar les vergonyes i passions inconfessables de l’Eixample. Sud, en contraposició amb el barri gòtic i les Rambles que la pandèmia i l’aturada dels circuits 
Per a les arquitectes i urbanistes del segle xxi, la mirada dissident de Michaelis es- de visitants i turisme han buidat. El Raval ha seguit acollint vides petites i grans, d’aquí i d’allà, 
devé una mena de manifest fundacional de l’altra mirada necessària a la ciutat. Una mirada amb papers i sense, que continuen nodrint el tapís vital d’un barri que l’actual urbanisme bar-
no jerarquitzada, sense paternalisme ni sentiment de superioritat moral. Una mirada que no celoní i amb síndrome de Penélope insisteix a teixir i desteixir contínuament. De la mateixa ma-
jutja, que no busca la higiene de res perquè no veu brutícia en la vida que fabrica cada barri. nera que els amics de Jane Jacobs van crear després de la seva mort, el 2006, el “Jane Jacobs 
Molt al contrari, les seves imatges transmeten el potencial de transformació i lluita de les Walk” per fer marxes exploratòries col·lectives per la ciutat, la fotògrafa Margaret Michaelis ja 
persones que hi viuen. Fins i tot en les llambordes aixecades d’un dels carrers que fotografia es va avançar en el temps els cinc dies que a peu ens va encriptar en el seu fotoreportage un 
es pot sentir la vibració de revolta d’una barricada. De fet, què era el millor de cara a recon- veritable manifest de com mirar la ciutat sense extirpar-li la font de vitalitat i el desig de llibertat. 
duir allò que no permetia la qualitat de vida en aquells indrets? Aixecar acta d’una versió 
volgudament decadent, degradada i fosca que s’il·lumina a llambregada de làmpades de 
quiròfan? O potser era millor deixar pas als clarobscurs del dubte i mirar de deixar de banda 
la temptació de tallar amb el bisturí imaginant accions que deixessin als habitants ser els 
protagonistes del propi canvi?
Per tot això, aquest llibre permet que a la llista llarga de cartografies i plànols ofi-
cials amb els noms dels seus promotors hi puguem afegir de ple dret el nom de Michaelis. 
Gràcies al seu treball avantguardista i radical, la reforma de la ciutat antiga ja no podrà ser 
només descrita com una acció física o una intervenció espacial. Caldrà resseguir els rastres 
56 57
Dia 1 
09.04.1934
Carrer de Sant Rafael, núm. 24, 1934 
58 59
Rosita, carrer de la Cadena, núm. 1. 1934 
Carrer de Sant Rafael, núm. 24, 1934
60 61
Carrer de Sant Rafael, núm. 24, 1934
Carrer de Sant Rafael, núm. 24, 1934
Carrer de Sant Rafael, núm. 24, 1934
62 63
Carrer de Sant Rafael, 1934
Carrer de la Cadena, 1934
Carrer de Sant Rafael, 1934
64 65
 Carrer de Sant Rafael, núm. 24, 1934
 Carrer de la Cadena, núm. 3, 1934
66 67
Carrer de la Cadena, núm. 3, 1934
Carrer de Sant Rafael, núm. 24, 1934
68 69
Dia 2 
10.04.1934
Mercat, carrer de l'Arc del Teatre  
cantonada carrer del Migdia. 1934
70 71
Carrer Sant Bertran, 1934
Carrer Sant Bertran, 1934 
Arquitecte del GATCPAC 
Carrer de l'Om, 1934
Margaret Michaelis va fer la fotografia d’aquest 
carrer amb la càmera Leica i va captar la gent 
que hi transitava. Moments abans o després, 
l’arquitecte del GATCPAC que l’acompanyava va 
fer-ne una altra amb una perspectiva més 
arquitectònica de l’espai, sense gairebé ningú, 
amb una càmera de gran format (de plaques).
72 73
74 75
< Carrer de l'Om, 1934
Carrer de l'Arc del Teatre, núm. 41, 1934
Carrer de l'Arc del Teatre, núm. 41, 1934
Carrer de l'Arc del Teatre, núm. 41, 1934
76 77
78 79
< Carrer de l'Arc del Teatre, núm. 41, 1934 Carrer de l'Arc del Teatre, núm. 31, 1934
Carrer de l'Arc del Teatre, 1934.  
Arquitecte del GATCPAC
Al carrer de l’Arc del Teatre hi havia molt de moviment i bullici, petits 
comerços, mercat, botigues i una merceria amb una dependenta 
que també feia de modista. Mentre Margaret Michaelis fotografiava 
a poca distància la parada amb tot un grup de dones, noies i nenes 
encuriosides, l’arquitecte que l’acompanyava va optar per una 
fotografia del carrer amb perspectiva, amb una càmera de gran format 
(de plaques); de lluny, a l’esquerra, es pot veure la mateixa merceria.
80 81
Dia 3 
11.04.1934
Pati interior, carrer de Berenguer el Vell, 5. 1934 
82 83
Carrer del Cid, núm. 14, 1934. Josep Lluís Sert
Carrer del Cid, núm. 14, 1934
Margaret Michaelis amb la càmera Leica (fotografia de format 
rectangular) i l’arquitecte Josep Lluís Sert amb la seva càmera 
Rolleiflex (fotografia de format quadrat) van fotografiar la mateixa 
vista des d’un terrat: l’edifici de La Criolla. El local, barreja de 
cabaret, dàncing i reservats, era el més concorregut de la Barcelona 
més canalla. Durant els anys 20 i 30 es va convertir en el lloc per 
excel·lència de la transgressió i la llibertat sexual de la ciutat.
84 85
Carrer del Cid, núm. 14, 1934
Carrer de l'Est, 1934
86 87
Carrer de l'Arc del Teatre, 1934 Passeig de Santa Madrona, 1934
Carrer de l'Arc del Teatre cantonada  
carrer de Montserrat, 1934
Aquesta fotografia documenta el bullici del 
carrer, però també deixa constància que aquell 
dia Margaret Michaelis va anar acompanyada 
dels arquitectes Josep Lluís Sert i Antoni Bonet 
Castellana en el seu itinerari pel barri Xino. Els 
dos arquitectes apareixen a la vorera dreta del 
carrer mirant com la fotògrafa s’ha aturat per 
fotografiar el nen que porta un gos en braços.
88 89
Carrer del Marquès del Duero (Av. Paral·lel), 1934 
Carrer de Berenguer el Vell, núm. 5, 1934
90 91
Carrer de Berenguer el Vell, núm. 5, 1r pis, 1934
Carrer de Berenguer el Vell, núm. 5, 1934
92 93
Carrer de Berenguer el Vell, núm. 5, 1934 Carrer de Berenguer el Vell, núm. 5, 1934
Josep Lluís Sert
Un altre testimoni de la presa de fotografies gairebé simultània 
de Margaret Michaelis i de Josep Lluís Sert són aquestes dues 
fotografies del mateix pati interior d’un habitatge del barri Xino. 
La de Sert, feta amb la Rolleiflex, és de format quadrat, mentre 
que la de Michaelis, realitzada amb la Leica, és apaïsada.
94 95
Dia 4  
12.04.1934
Pati de ventilació, carrer de Sant Oleguer, núm. 20, 1934 
96 97
Carrer de Sant Oleguer, núm. 20, 1934 
Carrer de Sant Oleguer, núm. 20, 1934
98 99
 Carrer de Sant Oleguer, núm. 20, 1934 
 Carrer de Sant Oleguer, núm. 20, 1934 
100 101
102 103
< Carrer de Sant Oleguer, núm. 20, 1934 
Carrer de Conde del Asalto (Nou de la Rambla), 1934
Carrer de l'Estel, 1934
104 105
Carrer de les Tàpies, núm. 19, 1934
Carrer de les Tàpies, núm. 19, 1934
106 107
Dia 5  
13.04.1934
Terrat de l'edifici, carrer d'en Robador, núm. 34. 1934 
108 109
Carrer d'en Robador, núm. 5, 1r pis, 1934
Carrer d'en Robador, núm. 5, 1r pis, 1934
110 111
Carrer d'en Robador, núm. 34, 1934
Carrer d'en Robador, núm. 5, 1934
Carrer d'en Robador, núm. 34, 1934
112 113
Carrer d'en Robador, núm. 5, 1934
Carrer d'en Robador, núm. 5, 1934
114 115
La fotografia d’aquesta família realitzada Michaelis en el fotoreportatge del 
al terrat del núm. 5 del carrer d’en  barri Xino: es guanyava la confiança  
Robador permet entendre quina era  de les persones del barri per tenir  
Carrer d'en Robador, núm. 5, 1934 la manera de treballar de Margaret accés als edificis i als seus habitatges.
 
116 117
Carrer Sant Rafael, 1934
Passatge de Bernardí Martorell, 1934
Carrer de Sant Josep Oriol, 1934
118 119
EL BARRI XINO  
DE MICHAELIS
19–13.04.1934
Carrer de l'Est, dia 3, 11-04-1934
120 121
Dia 3, 11-04-1934
Dia 3,11-04-1934
Dia 3, 11-04-1934
122 123
Dia 2, 10-04-1934
Dia 3, 11-04-1934
DIa 2, 10-04-1934
124 125
Dia 4, 12-04-1934
Dia 4, 12-04-1934
Dia 5, 13-04-1934
126 127
ANNEXES DOCUMENTALS
Margaret Michaelis.  
"La taverna dels tenors" (Cal Peret)  
© The National Gallery of Australia
128 129
CRONOLOGIA 1922-1927 amb Mario von Bucovich, Crea l’estudi fotogràfic  al número especial de Nadal  i esdevé fotoreportera  
 Treballa al Grete Kolliner Atelier aleshores responsable  Foto-Studio Michaelis. de la revista D’ací d’allà. de guerra.
Für Porträt Photographie de la de l’estudi, especialista  
La cronologia que es  Inicia la seva relació laboral Entra a formar part del grup 
fotògrafa retratista austríaca en fotografia urbana de  1935
presenta és una versió  amb el GATCPAC (Grup de 300 fotògrafs i fotògrafes 
Grete Kolliner, qui també va ser carrer i de retrat. El 27 de gener realitza, 
ampliada i revisada   d’Arquitectes i Tècnics Catalans reporteres del Comissariat  
mentora del conegut fotògraf conjuntament amb els 
[vegeu la nota núm. 1],  per al Progrés de l’Arquitectura de Propaganda. 
Bill Brandt. Michaelis aprèn les 1930 arquitectes Josep Lluís 
així com també fa una èmfasi Contemporània). Exerceix  
diferents tasques d’un estudi Des del març fins a l’abril Sert i Josep Torres Clavé, el Poc després comença a 
especial en la trajectòria de fotògrafa, fotoreportera  
de fotografia, consolida les treballa com a copiadora reportatge fotogràfic de l’escola treballar per a la Secció Exterior 
fotogràfica de Margaret i laboratorista. 
seves habilitats tècniques de al Suse Byk Atelier Für Josep Maria Folch i Torres  de Propaganda de la CNT-FAI 
Michaelis i, especialment,  laboratori fotogràfic i esdevé Photographische Porträts. A l’abril fa el primer de Palau-solità i Plegamans. (Confederació Nacional del 
a la de la seva relació laboral operadora de càmera. fotoreportatge de gran Treball - Federació Anarquista 
amb el GATCPAC. Coneix l’arqueòleg  envergadura amb la seva Fa fotografia publicitària  
Ibèrica).
Berlín - 1928 i anarcosindicalista Rudolf càmera Leica, al barri Xino  de productes i d’interiorisme. 
A l’octubre fa diferents 
Treballa al Binder Photographie Michaelis i inicien una relació. de Barcelona. També es dedica Algunes d’aquestes fotografies 
viatges al front acompanyant 
Studio, un dels estudis a la fotografia d’arquitectura, es publiquen a les revistes D’ací 
l’anarquista i escriptora Emma 
1902 fotogràfics més grans  1931-1932 fotomuntatges, ampliacions d’allà i Crònica, entre d’altres.
Goldman. Primer van a l’Aragó, 
Margaret Michaelis neix com i importants de tot Europa, Des de l’octubre del 1931 fins  i reproduccions. Realitza fotografies de plànols tornen a Barcelona i després van 
Margarethe Gross el 6 d’abril amb Alexander Binder, un a l’agost del 1932 treballa com a De l’11 juliol al 14 d’agost té lloc i ampliacions per a l’exposició a València. Fotografia les zones 
a Dzieditz, Polònia (aleshores dels principals fotògrafs de retocadora a Photos Winterfeld. l’exposició “La Nova Barcelona” que el GATCPAC estava col·lectivitzades i la rereguarda. 
Àustria-Hongria). De família retrat dels anys vint. Michaelis A finals d’any decideix treballar als baixos de la plaça de preparant, “Buenos Aires”,  
jueva, filla del metge Henryk hi treballa com a assistent pel seu compte i obre el seu Catalunya, on s’exposa gran una exposició que no va  Europa - 1937
Gross i de Fanny Robinshon,  fent còpies i impressions de propi estudi fotogràfic “Foto- part del seu fotoreportatge  arribar a fer-se. Al febrer, Margaret i Rudolf 
té una germana gran, Lotte,  fotografia i retocant-les. Gross” al seu domicili. del barri Xino. A l’estiu fa el fotoreportatge de es divorcien. Poc després, 
i un germà petit, Erich. Margaret Michaelis abandona 
Praga - 1928-1929 1933 A l’agost, Margaret i Rudolf  la casa particular Torre Eugènia, 
dissenyada per l’arquitecte Espanya i se’n va cap a Marsella. 
Viena - 1918-1921 Treballa al Fotoatelieru Fotostyl El 2 d’octubre, Margaret  se separen.
de la fotògrafa txeca Olga Ricard Ribas Seva (GATCPAC). Moltes de les seves fotos del 
Estudia al Graphic Design and i Rudolf es casen. Margaret El 28 de setembre, 
Research Institute. Es gradua Freundová. Fa d’operadora  Michaelis subsisteix fent Comissariat i de la CNT-FAI  
acompanyada de Germán 
en fotografia i tècniques de de càmera i d’assistent tècnica. 1936
fotografia pel seu compte. es publiquen a Nova Ibèria 
Rodríguez Arias i de Josep 
Amplia el seu repertori  Fa el fotoreportatge de la 
Amb el gran ascens que  (gener i febrer).
reproducció. Torres Clavé fa el reportatge 
a indústria, publicitat i moda. II Festa del Penedès al Poble 
el Partit Nacionalsocialista fotogràfic de l’edifici Astòria Espanyol per a la Casa del Gran part del seu 
1921-1922 Obrer Alemany obté en les (obra de Germán Rodríguez 
Berlín - 1929 Penedès de Barcelona, fotoreportatge del barri Xino  
Treballa en un dels estudis eleccions del novembre, amb Arias, GATCPAC) part del  patrocinada per la Junta de es publica de nou al núm. 25  
fotogràfics més destacats  Es trasllada una altra vegada  Hitler al capdavant, Rudolf  qual es publica al núm. 15  
a Berlín, on la Bauhaus, l’escola Museus, la Federació Comarcal de la revista A.C. (juny) i al llibre 
i avantguardistes de l’època, i Margaret Michaelis s’exilien  de la revista A.C. Documentos  de la UGT Municipalització  
l’Atelier d’Ora. L’estudi, de referència en arquitectura, de Catalunya i la Generalitat 
a Barcelona al desembre.  de Actividad Contemporánea.
disseny, art i artesania, amb de Catalunya. Cinc fotografies de la Propietat Urbana.
propietat de Dora Kallmus, Són acollits per l’escriptor  
László Moholy-Nagy com un Es trasllada de domicili. Viu les va signar amb “Foto-Elis”, 
coneguda com a Madame i anarcosindicalista Helmut 1938
dels màxims exponents, estava a l’avinguda de la República segurament per publicar-les,  
d’Ora, estava especialitzat  Rüdiger i la seva dona, Dora. Al gener viatja a Viena, després 
marcant un punt d’inflexió en  Argentina, n. 218, 5è 1a. Canvia es desconeix on.
en fotografia de moda i de retrat se’n va a Polònia per visitar  
el panorama fotogràfic europeu el nom del seu estudi fotogràfic, 
poc convencional. Michaelis Barcelona - 1934 Entre la primavera i l’estiu acaba els seus pares. Al setembre  
del moment amb la creació  Margaret i Rudolf viuen  que passa a dir-se “Foto-Elis”. 
hi fa d’assistent i adquireix la seva relació laboral amb el obté el passaport alemany  
del moviment de La Nova Visió.
noves habilitats en fotografia, al carrer de Rosselló, núm. 36,  Entra en contacte amb GATCPAC. Poc després té lloc i al desembre aconsegueix  
especialment el retoc  Treballa d’assistent a l’Atelier 4t 4a, en un edifici dissenyat l’agrupació ADLAN (Amics de l’aixecament feixista i l’esclat  el visat per marxar al Regne 
de negatius. Karl Schenker, on coincidirà per l’arquitecte Josep Lluís Sert. l’Art Nou) i publica fotografies de la Guerra Civil espanyola  Unit. Arriba a Londres.
130
1939 ELS DIETARIS DE TORRES 15/02/1935 BIBLIOGRAFIA Antebi Arnó, Andrés; González Morandi, Pablo; 
Treballa fent feines CLAVÉ1: ANOTACIONS SOBRE Illescas Ferré Panisello, Teresa; AdAm Bernad, Roger (ed.) 
domèstiques. S’involucra  EL BARRI XINO I LA RELACIÓ Michaelis (2020) Gràfica Anarquista. Fotografia i Revolució 
en l’ajuda humanitària i gràcies LABORAL DE MARGARET Social 1936-1939. Barcelona: Ajuntament de 
02/04/1935
a això obté el visat per marxar MICHAELIS AMB EL GATCPAC  Barcelona.
*Sert fotos Michaelis4
a Austràlia. El 28 d’agost de CNT-FAI (1936). CNT-FAI 19 de Julio 1936 España. 
1939 hi arriba a bord del vaixell 19342 27/04/1935 Barcelona: Oficina Información y Propaganda CNT-
Esperance Bay. S’hi instal·la  16/03/1934 Recollir fotos a la 1.5 FAI.
i s’hi queda a viure la resta  Revista 30/04/1935 ennis, Helen (1998). “Margaret Michaelis en 
de la seva vida. Fotos carrer d.V Foto plans – Buenos aires contexto” a: (Mendelson, Jordana; Lahuerta,  
16/04/1934 Juan José: 1998), p. 10-17.
Sidney - 1940 07/05/1935
Convocar reunió barri xinès. a les 7 ½ Michaelis ennis, Helen (2008) Margaret Michaelis, love,  
Obre l’estudi Photostudio  lost and photography. Austràlia: National Gallery  
M. Michaelis. S’especialitza en  19/04/1934 Michaelis- fotos companys 36
of Australia.
fotografia de retrat i de dansa. A les 6 Madame Michaelis 09/05/1935 Gómez Pradas, Muriel; mendelson, Jordana; minGuet, 
La seva recent nacionalitat 05/06/1934 Michaelis 36 Joan M. (2021) (ed). Miró-ADLAN. Un arxiu de la 
alemanya fa que estigui vigilada Clixés madame Michaelis
18/07/1935 modernitat (1932-1936). Barcelona: Fundació Joan 
mentre dura la II Guerra 16/06/1934 buscar fotos Michaelis Miró.
Mundial. Enviar fotos m. Michaelis  GrijAlbo, J.; FAbreGAs, F (1937). Municipalització  
en subtitució dels de Oriol 20/09/1935
de la propietat urbana. Barcelona: UGT.
1941-1952 Michaelis despatx 30
13/07/1934 PlAnes, Josep Maria (1930). “La llegenda del districte 
Treballa al seu estudi fotogràfic 
Madame Michealis 200 V.” a: Imatges, núm. 1, any I, 11 de juny, p. 12-14.
fins que el 1952, per raons 19366
personals, el tanca. Comença  23/08/1934 moholy-nAGy, László (2010). László Moholy-Nagy: 
21/03/1936
a treballar de secretària  Mdme Michaelis Suscriptora el arte de la luz. Madrid: La fábrica: Círculo de  
Pagat fotos Elis 140pts que  
per a Hauser&Menuhin,  Bellas Artes.
28/09/1934 m’ha de donar el gatcpac
una organització  A les 12 Rodriguez M.Michaelis FontcubertA, Joan (1984). Idas y Caos. Aspectos  
d’investigació social. 07/04/1936 de las vanguardias fotográficas en España. Madrid: 
Contraportada dietari  Michaelis foto [illegible]  Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas 
1960 4t trimestre portada Artes y Archivos.
Es casa amb Albert George pagat Michaelis 200 
FontcubertA, Joan; ribAltA, Jorge (ed.) (2008). 
Sachs, austríac emigrat  
01/10/1934 Historias de la fotografía española. Escritos 1977-
a Austràlia. L’ajuda en el seu 1 
Revista Totes les anotacions estan transcrites 2004.Barcelona: Gustavo Gili: FotoGGrafía.
negoci. Al cap de cinc anys de manera literal [sic.].
fotos Michaelis Freund, Gisèle (2004) (ed.). La fotografía como 
queda vídua. 2 Les notes apareixen a: C1866-2-2 documento social. Barcelona: Gustavo Gili: 
19/10/1934 (segon trimestre); C1866-2-3  
1967-1968 Michaelis 300 (tercer trimestre) i C1866-2-4  FotoGGrafía. Primera edició a París: Seuil, 1974. 
(quart trimestre), AHCOAC.
Fa un llarg viatge a l’estranger insenser, Elisabet (2000). La fotografía en España 
3 Les notes apareixen a: C1866-2-5 
(Europa, Israel, Orient Mitjà, els en el período de entreguerras, 1914-1939. Girona: 
19353 (primer trimestre); C1866-2-6 
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CEDI): 
Estats Units, Sud-amèrica, l’Índia).  (segon trimestre) i C1866-2-7  
27/01/1935 (tercer trimestre), AHCOAC. Ajuntament de Girona.
Palausolita fotos amb Sert  4
1985  L’asterisc està en vermell. mendelson, Jordana; lAhuertA, Juan José et al. (1998) 
i Michaelis 5
Mor el 16 d’octubre. L’any  Es refereix a les fotos del viatge  Fotografia, avantguarda i política a la Barcelona  
a Andalusia.
següent, el seu arxiu i fons 04/02/1935 de la República. Barcelona: CCCB; València: IVAM.
6 Les notes apareixen a: C1866-3-1 
fotogràfic són donats a la Rambla (Districte V) (primer trimestre) i C1866-3-2  mendelson, Jordana (2003). Architecture, 
Galeria Nacional d’Austràlia. Buenos Aires (segon trimestre), AHCOAC. photography and (gendered) modernities 
132 133
 in 1930s Barcelona, p. 285-319. Baltimore: The [en línia: https://www.raco.cat/index.php/
Johns Hopkins University Press. CuadernosArquitecturaUrba nismo/article/ margaret 
m , Jordana (2005). Documenting Spain: view/111450, data de consulta: 12 de febrer de 2021]
endelson
artists, exhibition culture, and the modern nation, torres Clavé, Josep (1934, 1935, 1936). Agendes 
1929-1930. Pennsylvania: University Park Pensilvania. personals. AHCOAC michaelis
mendelson, Jordana (2007). Revistas y guerra:  torres Clavé, Josep; sert, Josep Lluís (1932).  CINCO DÍAS POR EL "BARRI XINO"
1936-1939. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte AC: documentos de actividad contemporánea. 
Reina Sofia (MNCARS). Núm. 6. Barcelona: G.A.T.C.P.A.C. [en línia: https://
nArAnjo, Juan (2015) (ed.). Gabriel Casas. Fotografia, issuu.com/faximil/docs/1932-ac-06, data de 
informació i modernitat, 1929-1939. Barcelona: Museu consulta: 15 d’octubre de 2020]
Nacional d’Art de Catalunya; Obra Social “la Caixa”; torres Clavé, Josep; sert, Josep Lluís (1933). AC: 
Arxiu Nacional de Catalunya. documentos de actividad contemporánea. Núm. 9. 
nAsh, Mary (2006). Rojas: las mujeres republicanas Barcelona: G.A.T.C.P.A.C. [en línia: https://issuu.com/
en la Guerra Civil. Barcelona: Tres Cantos, Taurus. faximil/docs/1933-ac-09, data de consulta: 15 
d’octubre de 2020]
nelles, Dieter (2010). Antifascistas alemanes  
en Barcelona (1933-1939): el Grupo DAS : sus torres Clavé, Josep; sert, Josep Lluís (1934).  
actividades contra la red nazi y el frente de Aragón. AC: documentos de actividad contemporánea. 
Barcelona: Sintra. Núm. 15. Barcelona: G.A.T.C.P.A.C. [en línia: https://
issuu.com/faximil/docs/1934-ac-15, data de 
ribAltA, Jorge (2011) (ed.). El movimiento de  
consulta: 23 de desembre de 2020]
la fotografía obrera (1926-1939). Ensayos y 
documentos. Madrid: Museo Nacional Centro de torres Clavé, Josep; sert, Josep Lluís (1935).  
Arte Reina Sofia (MNCARS). AC: documentos de actividad contemporánea. 
Núm. 18. Barcelona: G.A.T.C.P.A.C. [en línia: https://
rodríGuez Roig, Dolors (2021). “ADLAN – GATCPAC. 
issuu.com/faximil/docs/1935-ac-18, data de 
Un viatge d’amics per Andalusia”  
consulta: 6 d’abril de 2021].
a: (Gòmez; Mendelson; Minguet: 2021, p. 60-71).
r , Almudena (2020). “Las Cajas de Amsterdam” torres Clavé, Josep; sert, Josep Lluís (1935).  
ubio
a: Història Social, núm. 96, p. 21-40. València: AC: documentos de actividad contemporánea. 
Fundación Instituto de Historia Social. [en línia: Núm. 19. Barcelona: G.A.T.C.P.A.C. [en línia: https://
https://www.jstor.org/stable/10.2307/26863342, issuu.com/faximil/docs/1935-ac-19,  
data de consulta: 08 d’octubre de 2020]
data de consulta: 1 d’abril de 2021]
s , Josep Lluís (1980). “Josep Torres Clavé i  torres Clavé, Josep; sert, Josep Lluís (1937).  
ert
el GATCPAC.” a: Cuadernos de arquitectura  AC: documentos de actividad contemporánea. 
y urbanismo Núm. 140, p. 22-25, [en línia: https:// Núm. 25. Barcelona: G.A.T.C.P.A.C. [en línia: https://
raco.cat/index.php CuadernosArquitecturaUrbanis issuu.com/faximil/docs/1937-ac-25
mo/article/view/120881, data de consulta:  torres Clavé, Josep (1937). “La transformació  
6 d’abril de 2021]. del concepte de l’estatge”. Nova Ibèria, núm. 2. 
s  Sabaté, Josep M.; V , Joan (2006).  Barcelona: Comissariat de Propaganda de 
olé illArroyA
Guerra i propaganda: fotografies del Comissariat de Catalunya, p. 39-41.
Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936- VillAr, Paco (2017). La Criolla: La puerta dorada  
1939). Sant Cugat del Vallès: Arxiu Nacional de Cata- del barrio chino. Barcelona: Comanegra: 
lunya; Barcelona: Viena. Ajuntament de Barcelona.
tArrAGó Cid, Salvador (1972) “El ‘Pla Macià’ o la WolF, Paul (1936). “Mis experiencias con la Leica. 
‘novaBarcelona’ 1931-1938” a: Cuadernos de Ruptura con la tradición” a: 24×36. Revista 
Arquitectura y Urbanismo, núm. 90, p. 24-36.  fotográfica, núm. 9, gener-març, p. 9. TEXTOS EN CASTELLANO
134 135
MARGARET MICHAELIS  dos trabajaron en el estudio. Durante el tiempo y también amplió su repertorio en los campos de juntos en el Atelier Schenker y, como se verá 
I LA NUEVA BARCELONA en que Michaelis trabajó con Kolliner, aprendió la industria y la publicidad. Trabajó con indepen- más adelante, de haberse exiliado en España, 
las diferentes tareas de un estudio de fotografía, dencia y profesionalidad, manteniendo su línea Michaelis y Von Bucovich publicaron fotografías 
Dolors Rodríguez Roig consolidó sus habilidades técnicas de laborato- de mujer trabajadora y compañera de trabajo en el número 182 de D’ací i d’allà, correspon-
rio fotográfico y fue operadora de cámara. Tam- ambiciosa y con un gran interés por el desarrollo diente a otoño de 1935.
FOTOGRAFÍA POR EUROPA1 bién destacó por ser una gran profesional con del estudio fotográfico.6
autonomía propia, muy trabajadora, inteligente Un tiempo después, en 1930, Michaelis volvió a 
Margaret Michaelis (6 de abril de 1902 - 16 de y gran compañera de trabajo3. Berlín cambiar de trabajo y desde marzo hasta abril tra-
octubre de 1985) nació como Margarethe Gross Tras casi un año en Praga, a finales de 1929, bajó como copiadora en el Suse Byk Atelier Für 
en Dzieditz, Polonia, en aquel momento Austria- Berlín Margaret Michaelis decidió volver a Berlín, don- Photografische Porträts, cuya propietaria, Suse 
Hungría. De familia judía, hija del médico Henryk En 1928, se fue a Berlín, ciudad de visita obliga- de se instaló y se quedó hasta 1933. Durante ese Byk, fue una fotógrafa alemana especializada en 
Gross y de Fanny Robinshon, tenía una hermana da para quien quisiera estar al día de la vanguar- periodo, Europa se adentró en una gran recesión fotografía de teatro. No obstante, aquel año fue 
mayor, Lotte, y un hermano pequeño, Erich. dia fotográfica. Michaelis, que aprendía a la vez como consecuencia de la depresión económica muy relevante para Michaelis desde otro punto 
Su formación académica y la primera parte de que trabajaba, debió ser consciente de que para originada por el crac del 29; además, la Repú- de vista: conoció al arqueólogo, anarcosindica-
su trayectoria profesional en el campo de la fo- consolidar su profesión y aplicar su lenguaje fo- blica de Weimar empezaba a adentrarse en el lista y miembro de la FAUD (Freie Arbeiter-Union 
tografía tuvieron lugar en la Europa del periodo tográfico, único e innovador, tenía que estable- camino de no retorno con el avance de las de- Deutschlands)10 Rudolf Michaelis, con quien 
de entreguerras: cerse allí durante un tiempo. La capital alemana rechas y el aumento de protagonismo del par- inició una relación amorosa.
era, sin duda, un referente mundial en fotografía, tido nacionalsocialista obrero alemán. A pesar 
Viena ya fuera comercial, publicitaria, de retrato o ex- de la situación, Michaelis siguió perseverando y Rudolf Michaelis trabajaba en el Departamento 
En 1918, Michaelis decidió irse a Viena para estu- perimental. En Berlín estaba la escuela de refe- aprovechando todas las oportunidades laborales de Restauración de Antigüedades del Museo de 
diar fotografía en el Graphic Design and Research rencia en arquitectura, diseño, arte y artesanía, que se le presentaban. Trabajó de asistente en el Oriente Próximo de los Museos Estatales de 
Institute, donde tres años después se graduó en la Bauhaus, con László Moholy-Nagy como uno Atelier K. Schenker, estudio fotográfico abierto Berlín, trabajo por el que viajó, desde el 16  de 
Fotografía y Técnicas de Reproducción. En 1921, de sus máximos exponentes y quien marcó un por el fotógrafo e ilustrador de revistas de moda noviembre de 1931 hasta el 12 de marzo de 1932, 
empezó su trayectoria profesional entrando a punto de inflexión en el panorama fotográfico rumano Karl Schenker. Mientras Michaelis es- a Bagdad y Babilonia para una excavación ar-
formar parte del que fue uno de los estudios europeo de la época con la creación del movi- tuvo trabajando allí, el estudio lo llevaba Mario queológica. Mientras tanto, Michaelis había em-
fotográficos más importantes y vanguardistas miento de “la nueva visión”.4 von Bucovich, ya que Schenker se instaló en pezado a trabajar, en octubre de 1931, en el estudio 
de la época, el Atelier d’Ora. El estudio, abierto Nueva York de 1925 a 1930. Von Bucovich, quien fotográfico de moda y publicidad de Bruno Win-
en 1907, debe su nombre a una de sus propieta- En Berlín, Michaelis empezó a trabajar en el ya tenía su propio estudio fotográfico, también terfeld, Photos Winterfeld, donde hizo de reto-
rias y socias, la fotógrafa Dora Kallmus, también Binder Photographie Studio. Alexander Binder en Berlín, fue un fotógrafo que destacó, entre cadora hasta agosto de 1932. A partir de aquel 
conocida como Madame d’Ora2. Especializado fue uno de los principales fotógrafos de retrato otras cosas, por la fotografía urbana de calles, momento empezó a trabajar por cuenta propia 
principalmente en fotografía de moda poco con- de los años veinte, y su estudio, incluso después una nueva temática fotográfica que Michaelis no en su estudio fotográfico Foto-Gross, instalado 
vencional y en retratos de artistas y diseñadores de su prematura muerte en 1929, se convirtió uno había tocado hasta entonces. en su domicilio, y se sabe que tiempo después 
(Gustav Klimt, Oscar Kokoshcka y Emilie Louise de los más granes de toda Europa. El trabajo de cobró el subsidio de desempleo por valor de 
Flöge son algunos de quienes posaron para Michaelis fue de asistente, haciendo copias de fo- Es importante mencionar que Michaelis y  Von 9,90 marcos semanales.11
d’Ora), Michaelis trabajó como asistente durante tografías y elaborando y retocando impresiones. Bucovich se conocieron en el estudio de Schen-
casi un año entero, lo que le permitió adquirir ker, pues es posible que ambos se rencontrasen Berlín bajo el dominio nazi
nuevas aproximaciones a la fotografía, especial- Praga posteriormente en España, más concretamente, El 30 de enero de 1933, Adolf Hitler es nom-
mente el retoque de negativos. Su paso por el Binder Studio no se prolongó en Barcelona. Von Bucovich se trasladó a Espa- brado canciller de Alemania, y con él pronto se 
mucho y, a continuación, por razones que se ña en 1932, donde se quedó hasta 1935; hizo ex- desplegaron los instrumentos de control y re-
Aún en Viena, trabajó durante cinco años en el desconocen, dejó momentáneamente Alema- posiciones con obra fotográfica suya7y publicó presión que cambiarían, primero, el país y, poco 
Grete Kolliner Atelier Für Porträt Photographie, nia: a finales de año, se fue a Praga a trabajar en uno de sus primeros escritos sobre fotografía en después, la vida de toda Europa. La persecución 
que, como su nombre indica, regentaba la fo- el Fotoatelieru Fotostyl, propiedad de la fotó- la revista D’ací i d’allà,8 donde también publicó judía empezó en el ámbito cultural y, enseguida 
tógrafa retratista austríaca Grete Kolliner, quien grafa checa Olga Freundová5. Michaelis siguió fotografías entre 1933 y 1936.9 También vendió llegó al económico y empresarial. Margaret y 
también fue mentora del conocido fotógrafo Bill ampliando sus habilidades y conocimientos en imágenes para la industria, anuncios publicita- Rudolf Michaelis también sufrieron la persecu-
Brandt. Es posible que Brandt y Michaelis coinci- fotografía de una manera muy fructífera: hizo rios y folletos. Además de tener en común la fo- ción. El 9 de marzo de 1933 la editorial ASY, que 
dieran y se conocieran en 1927, el año en que los de operadora de cámara y de asistente técnica tografía como profesión, de haber trabajado funcionaba como sede de la unión anarcosin-
136 137
dicalista FAUD y de la que Helmut Rüdiger era Debido a la complicada situación en la que que contenía lo que era el primer capítulo de sus en este estudio, Rudolf estuvo de viaje de traba-
director, sufrió una batida en la que el almacén se vieron inmersos, Margaret Michaelis se fue a memorias biográficas, “Encounter with Spain” jo en Bagdad y Babilonia (desde noviembre de 
y los libros que pertenecían a la sección cultu- Polonia a visitar a sus padres y a trabajar de fo- (Encuentro con España). Rudolf recordaba que 1931 hasta mediados de marzo de 1932). Duran-
ral Gilde freiheitlicher Bücherfreunde (Club de tógrafa, con el fin de reunir algún dinero que les la llegada a Barcelona fue en tren y que en la te este periodo, la pareja se comunicó por carta. 
Amigos Liberales), así como la correspondencia permitiera salir de Alemania. Durante la ausencia estación de Francia los esperaban sus amigos En una de ellas, escrita en las Navidades de 
de la IAA (International Workers Association)12, de Margaret, Rudolf fue detenido y encarcelado Helmut Rüdiger y su mujer, Dora Gollin.16 1931, Margaret explica a Rudolf que Winterfeld 
fueron confiscados. Durante la batida, Margaret durante cinco semanas, y fue liberado gracias ha dado once días de vacaciones a los emplea-
Michaelis fue arrestada, y en su declaración a la a la intercesión de su anterior jefe de los Museos A pesar de no haber constancia documental17 dos, hasta el 4 de enero del año siguiente, y que 
policía se desvinculó totalmente de la editorial Estatales de Berlín, el Dr. Walter Andrae, y de la sobre el hecho de que el matrimonio Rüdiger está pensando utilizarlos para ir a visitar a su 
o de haber hecho ningún tipo de propaganda ayuda de la propia Margaret, que fue la encarga- viviera en uno de los pisos de alquiler del edifi- padre a Polonia.21 Si Margaret Michaelis hubiese 
comunista. Remarcó que su presencia en el lo- da de depositar la carta escrita por Andrae en el cio de la calle del Rosselló, n.º 36, diseñado por pensado en hacer un viaje a Barcelona por su 
cal se debió a que la editorial ASY era conocida buzón de Herman Goering, jefe de la Gestapo. el arquitecto Josep Lluís Sert, directivo y miem- cuenta, lo más probable es que se lo hubiera ex-
por vender libros a bajo coste. Claramente, su bro fundador del Grupo de Arquitectos Técnicos plicado a Rudolf en alguna de las cartas, igual que 
testimonio fue una autodefensa, ya que Rudolf Exilio en Barcelona Catalanes para el Progreso de la Arquitectura le explicó su intención de visitar a su padre a Po-
Michaelis era el portavoz y abanderado del Club Después de las elecciones del 12 de noviem- Contemporánea (GATCPAC), de las propias me- lonia, una visita que sí que hizo. Las cartas duran 
de Amigos Liberales ubicado en la editorial ASY, bre de  1933, Adolf Hitler se apoderó, por pri- morias se desprende que el matrimonio Rüdiger hasta marzo de 1932, y en ninguna de ellas Mar-
en el que se hacían debates en grupo de litera- mera vez y de manera efectiva, de los poderes acogió a los Michaelis en su casa y que, poco garet le habla a Rudolf de haber ido a Barcelona.
tura y arte. A pesar de las declaraciones a la poli- dictatoriales, un hecho que provocó que las después, estos se instalaron en el cuarto piso, 
cía, Margaret Michaelis fue encarcelada durante dificultades para poder visualizar un futuro en cuarta puerta, del mismo bloque. En el domici- Por otra parte, son diversas las fuentes que 
cinco semanas. Alemania se aceleraran. lio, Margaret creó y abrió su estudio fotográfico también indican que la presencia de Margaret 
Foto-Sudio Michaelis. Michaelis en Barcelona se da a partir de 1934. Por 
El mismo año, Rudolf Michaelis fue despedido de De entre todas las opciones de exilio que ha- ejemplo, en el Fondo documental del GATCPAC22 
su cargo en los Museos Estatales de Berlín a cau- bía en aquel momento, Barcelona se convirtió LA AUSENCIA DE MARGARET  se conservan casi todos los recibos que los fotó-
sa de su compromiso con la FAUD y de poner de en la opción más atractiva y factible de todas. MICHAELIS EN LA BARCELONA grafos emitieron a la entidad después de realizar 
manifiesto en varias conferencias y discursos su La capital catalana reunía una gran comunidad DE LA SEGUNDA REPÚBLICA los encargos que la agrupación les encomen-
oposición al régimen nacionalsocialista alemán. de alemanes: anarquistas, intelectuales, perio- (1932‑1933) dó;23 también los libros de registro (conocidos 
distas, escritores, ideólogos... entre los que se como libros de caja) de la agrupación,24 uno de 
Margaret y Rudolf se casaron el 2 de octubre de encontraban Helmut Rüdiger, Arthur Lehning, Los estudios llevados a cabo hasta la actualidad18 la revista A.C. Documentos de Actividad Con-
ese mismo año. Unas semanas después sufrieron Karl Brauner y Etta Federn. Muchos de ellos indicaban que Margaret Michaelis estuvo en temporánea y el otro, de la entidad en sí misma, 
otra batida en su domicilio, en la que les confis- formaban parte de la FAUD. Huir de Alemania Barcelona en dos ocasiones: la primera, a  prin- los cuales no solo reflejan que la entidad era 
caron todos los libros. Días antes de que eso y empezar una nueva vida en una nueva ciudad, cipios de 1932, cuando se supone que hizo toda muy organizada y meticulosa en el ámbito eco-
pasase, Margaret Michaelis, que había previsto en la que, además de la comunidad de colegas una serie de fotografías del barrio Chino19 y la nómico (qué dinero entraba, cuál salía, en qué se 
que podían ir a su casa en cualquier momen- y amigos también había un nuevo régimen po- segunda, a finales de diciembre de 1933, para gastaba...) sino que también dejan constancia de 
to, escondió un dibujo desplegable que tenían lítico de miras abiertas y modernas como era la quedarse una temporada. La primera estancia qué fotógrafos trabajaron para la agrupación, en 
del artista alemán Will Faber, en el que se con- Segunda República española, fue el trampolín no llegó a producirse nunca. La lectura y el aná- qué fechas y qué cantidad de dinero se les pagó 
memoraban las vidas de los comunistas Nicola definitivo para que Margaret y Rudolf dieran el lisis de los estudios previos, la documentación por los trabajos que hicieron.
Saccho y Bartolomeo Vanzetti. paso adelante. consultada en los diferentes archivos y el hecho 
de relacionarlo todo entre sí20 me ha permitido Si Margaret Michaelis estuvo en Barcelona en 
Will Faber había emigrado a Barcelona en 1932, A finales de diciembre de 1933, dejaron Berlín ver que la fotógrafa no vino a la capital catalana 1932, ¿por qué no emitió ningún recibo de las 
y se podría suponer que tiempo después pudo para irse a Barcelona. Al hacerlo, dejaron casi antes de exiliarse con su marido Rudolf. fotos del barrio Chino que se supone que hizo 
coincidir con Margaret Michaelis en la capi- todas sus pertenencias, algunas de ellas a perso- entonces y que el GATCPAC utilizó para los nú-
tal catalana. Faber colaboró en la revista D’ací nas de confianza que podían salvaguardarlas.14 En primer lugar, hay que tener en cuenta que, meros 6 y 9 de la revista A.C.? ¿Cómo es que en 
i  d’allà haciendo la ilustración de varias cubier- desde octubre de 1931 hasta agosto de 1932, el libro de contabilidad de la revista aparecen 
tas,13 y  también diseñó la portada del número Cómo fue la llegada de Margaret y Rudolf a Margaret Michaelis se encontraba trabajando en los nombres de los fotógrafos Oriol, Josep Sala 
20 de la revista A.C. Documentos de Actividad Barcelona se sabe gracias a la documentación el estudio fotográfico Photos Winterfeld. Mu- y Sagarra, a lo largo de 1932 y 1933, pero no así el 
Contemporánea, del GATCPAC. que el biógrafo de Rudolf le dio a Helen Ennis,15 chos de los meses en los que la fotógrafa trabajó de Michaelis?
138 139
Todo parece indicar que las fotografías de 1932 como el de la revista) y los recibos que Michaelis mos más adelante en el presente texto, dos más más, la fotografía la hizo a bordo del Patris  II,38 
no fueron hechas por la autora, sino por otra per- emitió a la agrupación por los diferentes encargos para formar parte de un fotomontaje de gran- el barco en el que se celebró el IV  Congreso 
sona. Tanto de los recibos de fotografía como de que recibió, ratifican que su presencia en Barce- des dimensiones para la exposición “La nova Internacional de Arquitectura Moderna (CIAM) 
los dos libros de contabilidad se desprende que lona fue a partir de 1934, tras su llegada a finales Barcelona”, celebrada en los bajos de la plaza durante el trayecto de Marsella a Atenas39 el ve-
Margaret Michaelis estuvo en Barcelona a partir de diciembre de 1933. Catalunya en julio de 1934. rano de 1933, hecho que, sumado a la mención 
de 1934 (compatible totalmente con la llegada que hace de sí mismo, “amigo Saporta”, lo sitúa 
a finales de diciembre de 1933). Los recibos que Así pues, si todo indica que Margaret Michaelis Algunas de las fotografías que fueron seleccio- relacionándose con los principales miembros 
Margaret Michaelis emitió a la entidad están fe- no estuvo en Barcelona en 1932, ¿quién hizo las nadas tienen en su reverso toda una serie de del GATCPAC y atendiendo acontecimientos de 
chados de 1934 en adelante, y en los libros de re- fotografías del barrio Chino del citado año apa- información de vital importancia y que ha sido vital importancia para la arquitectura moderna 
gistro su nombre también aparece a partir de 1934. recidas en los números 6 y 9 de la revista A.C.? clave para poder determinar su autoría y qué europea del momento. 
uso se hizo de ellas. La diferente información 
Su ausencia en Barcelona en 1932 se hace más Es necesario recordar la fecha de publicación de está escrita por tres manos diferentes:35 la de ¿Quién era este amigo de Sert y de Clavé, Sa-
evidente al consultar los dietarios personales de cada uno de los números: el número 6 pertenece Josep Torres Clavé, que anotó qué uso debía dar- porta? ¿Cómo es que hizo las fotografías del ba-
Josep Torres Clavé, arquitecto y socio directivo al segundo trimestre de 1932 (abril-mayo-junio) se a las fotografías en relación con la revista A.C.; rrio Chino a principios de 1932 y que fue a bordo 
del GATCPAC y director de la revista de la enti- y el número 9, al primer trimestre de 1933 (ene- la de Josep Lluís Sert, que las tituló y  las marcó del barco Patris II el verano de 1933?
dad, A.C., y quien, por lo tanto, llevaba el control ro-febrero-marzo). La datación de las revistas es con una cruz roja para indicar cuáles eran las se-
de todo lo que le concernía: la maquetación, el en- una información importante que debe tenerse leccionadas36 que debían formar parte del foto- Gracias a la firma de la foto, “foto Saporta”, pude 
vío de los materiales al fotograbador Josep Maria en cuenta, ya que también indica que las foto- montaje de la exposición “La nova Barcelona”, indagar con un nombre concreto en la corres-
Llovet, los suscriptores y también el material foto- grafías que aparecen debían de ser hechas con y, finalmente, la tercera, perteneciente a Isaac pondencia del GATCPAC40, la cual me permitió 
gráfico. Los dietarios de Clavé son una fuente pri- anterioridad a sus publicaciones y, por lo tanto, Saporta, que en una de ellas escribió en caste- ver que Saporta era Isaac Elias Saporta, y con su 
maria de información en la que queda reflejado el las fotografías del barrio Chino tuvieron que ser llano “Barcelona – Barrio Chino” y en otra, en in- nombre y apellidos encontré que fue un arqui-
día a día de la vida del arquitecto, desde anotacio- hechas antes de abril de 1932.28 Ahora bien, ade- glés, “Children eating things they have found on tecto de origen griego.
nes personales de su vida privada hasta, también, más de esta concreción, lo que me ha permitido the gutter” (Niños comiendo cosas que han en-
y especialmente, todo lo que concierne al arqui- encontrar la respuesta sobre la autoría de las contrado en las alcantarillas). Saporta, además La comunicación epistolar muestra que Saporta 
tecto en torno al GATCPAC y la revista: anota- fotografías aparecidas en los citados números de escribir estas breves descripciones del conte- se escribió con Sert y con Clavé a lo largo de 1932 
ciones sobre los proyectos arquitectónicos,25 las de la A.C. ha sido nuevamente la documenta- nido de las imágenes, es también el autor del fo- y 1933, alternando diferentes idiomas: alemán, 
obras que se estaban llevando a cabo, qué artícu- ción conservada en el Fondo GATCPAC y la del torreportaje. La manera en que he podido poner inglés y castellano, e incluso en ciertas ocasiones 
los se publicarían en la revista, qué se necesitaba Fondo Torres Clavé.29 nombre y apellidos al autor de las fotografías ha escribió alguna palabra en catalán. La caligrafía 
para poder sacarlos adelante, fechas y citas con sido gracias a diferentes hallazgos escalonados es siempre la misma, y coincide con la del reverso 
clientes, fechas y citas con los fotógrafos a los que LAS FOTOGRAFÍAS DEL BARRIO de documentación, formada por fotografías, car- de las fotografías del barrio Chino de 1932 y con 
se hacían los encargos, etcétera. Los dietarios son CHINO DE 1932: ISAAC SAPORTA tas y postales, y a relacionarla entre sí. la del reverso de la fotografía hecha a bordo del 
trimestrales, lo que significa que hay cuatro dieta- barco Patris II. De entre toda la correspondencia 
rios por año. En los correspondientes de 1932 y de En el Fondo GATCPAC del AHCOAC hay dos En una foto de pequeñas dimensiones que se que se conserva destaca una carta41 que proba-
193326 se encuentran los nombres de los fotó- cajas que componen el archivo fotográfico de la encuentra en el fondo de Josep Torres Clavé37 blemente data entre marzo y abril de 1932, en la 
grafos Oriol, Josep Sala y Sagarra, y en cambio no agrupación,30 que está formado principalmente aparecen, de izquierda a derecha: Josep Torres que hay un párrafo determinante, que deja claro 
hay ningún registro con el nombre de Margaret por fotografías originales de época de proyectos Clavé, Josep Lluís Sert, Moncha Longás (espo- y de manera definitiva que Saporta ha hecho las 
Michaelis. La fotógrafa aparece en los dietarios arquitectónicos, planos, exposiciones, incluso sa de Sert), Raimon Torres Clavé (hermano de fotografías del barrio Chino y que las ha enviado 
de Torres Clavé a partir de 1934, concretamen- de muchas de las fotografías que se descartaron Josep), Antoni Bonet Castellana y Ricard Ri- por correo postal a Sert: “Muy querido Sert: [...] Os 
te, la primera mención es del 19 de abril de 1934, y  publicaron en la revista A.C. En las dos cajas bas Seva. En el reverso hay escrito en inglés: mando el libro sobre escuelas y una parte de las 
“A les 6 madame Michaelis”,27 casi una semana también se encuentran diecisiete fotografías, “Send me some pictures you have made of me! fotografias prometidas —es muy tarde, pero espe-
después de que la fotógrafa acabara el fotorre- catorce en una y tres32 en la otra que, al ponerlas – amigo Saporta – foto Saporta” (¡Envíame al- ro que no es demasiado tarde todavía—. Aquí son 
portaje del barrio Chino que el GATCPAC le en- todas juntas, se ve que forman parte de un mis- gunas fotografías que has hecho de mí! – amigo dos artículos sobre el Barrio Chino y sobre Ibiza”. 
cargó que hiciera, fecha que correspondería al mo grupo,33 de un mismo reportaje fotográfico Saporta – foto Saporta). La letra de esta anotación 
día que entregó a la entidad el encargo ya hecho. sobre la gente del barrio Chino. De este grupo de es exactamente la misma que la del reverso de las Con “una parte de las fotografias prometidas” 
Esta anotación, junto con el análisis de los libros fotos34, el GATCPAC escogió tres para el n.º 6 de fotografías del barrio Chino de 1932, hecho que hace referencia a las 17 fotografías de las 2442 en 
de registro del GATCPAC (tanto el de la entidad la revista A.C., dos más para el n.º 9 y, como vere- permite otorgar, pues, la autoría a Saporta. Ade- total que formaban el grupo de fotos del barrio 
140 141
Chino que hizo en marzo de 1932. Cuando dice lugar de estar escrito a mano, es un documen- cionado, Saporta le dice a Sert: “Tengo muchisi- estaban establecidos en la capital catalana, no 
“es muy tarde, pero espero que no es demasiado to de seis páginas que hasta el momento tam- mas ganas de venir a Barcelona y colaborar con dispuso de un local de grandes dimensiones con 
tarde” se refiere a que espera que las fotografías bién se había creído que había sido escrito por vosotros. Será para el empezar del 1933. Ya que toda la maquinaria e instrumentos necesarios 
hayan llegado a tiempo para poder aparecer en el Margaret Michaelis.46 me llamas ‘colaborador activo’ quiero disertar un para ejercer y desarrollar cómodamente todas 
número 6 de la revista A.C., y con “Aquí son dos ‘colaborador activisimo’”. Las fotografías perso- las tareas que su profesión requería. No obstan-
artículos sobre el Barrio Chino y sobre Ibiza” se re- ¿Y si del mismo modo que las fotografías que se nales, como es el caso de la foto tomada a bordo te, esta realidad no impidió que pudiese hacer su 
fiere a los dos informes que ha redactado a mano, creían que eran de ella fueron hechas por Isaac del Patris II, también son una fuente documental trabajo a lo largo de todo el periodo que vivió en 
uno sobre la arquitectura mediterránea de la Saporta, pasó lo mismo con este reportaje me- que puede ayudar en muchas ocasiones a estu- Barcelona.48 Entre las pertenencias que cogió al 
isla y el otro, sobre el barrio Chino de Barcelona.43 canografiado sobre el barrio Chino escrito en diar muchos otros factores colaterales, y, como irse de Berlín se encontraban sus dos cámaras 
alemán? Efectivamente, el reportaje, de carác- el presente caso, además de revelar la relación fotográficas con las que hizo los diferentes tra-
Así pues, Isaac Saporta envió por correo pos- ter novelesco y literario, explica la incursión en de amistad entre los arquitectos, también sirve bajos que tuvo durante su periodo en la capital 
tal la carta, un informe escrito a mano sobre el el barrio y refleja de manera escrita el contenido para desestimar la autoría de Michaelis de las fo- catalana: la cámara de gran formato49 y la cá-
barrio Chino (en alemán)44 y otro sobre Ibiza de las fotografías que hizo el arquitecto griego tos del barrio Chino de 1932 y otorgársela a quien mara Leica.50 Por los trabajos que llegó a llevar 
(en inglés) y las diecisiete fotografías del barrio durante su expedición por el barrio Chino. Tanto realmente las hizo, Saporta. a cabo, como se verá más adelante, se sabe que 
Chino. El GATCPAC, tras recibir el material, uti- el escrito mecanografiado como lo que Sapor- disponía de todos los elementos necesarios para 
lizó tres de las fotografías y algunos fragmentos ta había escrito a mano contienen información Así pues, Isaac Saporta (19 de abril de 1910, Vo- poder revelar, ampliar, reproducir y copiar foto-
de los dos artículos en el número 6 de la revista muy similar. Por ejemplo, entre otras cosas, en los, Grecia – 14 de noviembre de 1998, Atlan- grafías. La manera en que se pudo promocionar 
A.C., un número que fue dedicado, entre otras los dos se habla de los niños lesionados y ciegos, ta, EE.  UU.) fue un arquitecto griego que en y hacerse conocer entre las diferentes empresas 
cosas, a la arquitectura mediterránea de Ibiza y, del tipo de personas que según él predominan marzo de 1932 estaba en Barcelona para asistir a y entidades en las que podía encontrar trabajos 
por primera vez, al barrio Chino de Barcelona, las en el barrio “[...] criats, rufians, lladres, encobri- la reunión de los delegados del Comité Interna- puntuales o más estables tuvo que ser mediante 
dos temáticas que se mencionan en la parte final dors, trilers, vagabunds...” ([...] criados, rufianes, cional para la Resolución de los Problemas de los contactos de que disponía en Barcelona, la 
del párrafo seleccionado de la carta “Aquí son ladrones, encubridores, trileros, vagabundos...). la Arquitectura Contemporánea (CIRPAC), en ampliación de esta red de contactos y, en conse-
dos artículos sobre el Barrio Chino y sobre Ibiza”. la que, entre otras cosas, se preparó y organizó cuencia y principalmente, el boca a boca.
Al profundizar en poner en relación toda la do- el IV  Congreso Internacional de Arquitectura 
El artículo redactado a mano por Saporta sobre cumentación entre sí, me di cuenta de que hay Moderna (CIAM) que, en lugar de hacerse en Al cabo de tres meses y medio de llegar a Bar-
el barrio Chino es una especie de informe de dos detalles que corroboran que todo forma Moscú, tal como se había previsto, acabó tenien- celona, Margaret Michaelis ya trabajaba para 
denuncia desde una perspectiva completamen- parte de un mismo conjunto, y que el conjunto do lugar en el barco Patris II durante el recorrido una de las agrupaciones más importantes de 
te higienista y estigmatizada del barrio. En este entero se envió por correo postal, todo al mismo que hizo entre Marsella y Atenas. En esta estan- la capital catalana, y del Estado, el Grupo de 
artículo, Saporta refleja su visión de las condi- tiempo. El primer detalle es que una de las die- cia en Barcelona, Isaac Saporta tuvo la oportu- Arquitectos Técnicos Catalanes para el Progreso 
ciones de insalubridad y falta de higiene del ba- cisiete fotografías47 y los dos artículos (el escrito nidad de fotografiar a la gente del barrio Chino. de la Arquitectura Contemporánea (GATCPAC), 
rrio Chino y la problemática de la prostitución, a mano y el mecanografiado) tienen manchas organización para la que trabajó a lo largo de 
proporciona una estadística que parece ser del de la misma tinta de color marrón; y el segundo La ausencia de Margaret Michaelis en la Barce- casi todo el periodo de tiempo que estuvo en 
todo infundada (“[...] el 80-90% de la población detalle es que los escritos aún conservan las lí- lona de la Segunda República durante los años Barcelona y con la que contactó probablemen-
[en el barrio Chino] es sifilítica—”), deja constan- neas de pliegue que en su día las hicieron estar 1932 y 1933 provoca otro efecto colateral, que te gracias a la intercesión del matrimonio Rüdi-
cia de que se trata de la zona de Barcelona con dobladas. Los pliegues son desiguales, los verti- es la supresión de su autoría de las fotogra- ger, sus amigos Helmut y Dora, quienes se cree 
más densidad de población, afirma que “tots els cales están mucho más marcados que los hori- fías de arquitectura aparecidas en la revista del que habían sido inquilinos de uno de los pisos 
nens del barri estan malalts i que si no ho es- zontales, hecho que responde a haber envuelto GATCPAC anteriores a 1934. del edificio de la calle del Roselló, n.º 36,51 di-
tan, aviat ho estaran” (todos los niños del barrio el grupo de las diecisiete fotografías. señado por Josep Lluís Sert. Se desconoce si 
están enfermos y que si no lo están, pronto lo es- MARGARET MICHAELIS EN  Margaret y Rudolf vivieron en el mismo piso que 
tarán), etcétera. El resto de las cartas y postales escritas por LA BARCELONA DE LA SEGUNDA el matrimonio Rüdiger o bien alquilaron otro 
Saporta corroboran la amistad que había entre REPÚBLICA (1934‑1937) piso en el mismo edificio, todo debió de depen-
El contenido del informe y el hecho de que esté el arquitecto griego y los arquitectos catalanes der de las posibilidades económicas en las que 
escrito en alemán me lleva a relacionarlo con Josep Torres Clavé y, especialmente, Josep Lluís Cuando Margaret Michaelis se estableció en llegaron al exiliarse de Berlín. Lo que sí se sabe 
otro documento que se encuentra también en el Sert, quien durante el verano de 1932 nombró Barcelona estaba decidida a ejercer de fotó- es que en el piso 4º puerta 4ª es donde Margaret 
Fondo GATCPAC45 y del que ya se tenía constan- a Saporta colaborador activo del GATCPAC. En grafa. Hay que tener en cuenta que Michaelis, Michaelis vivía entonces y donde estableció 
cia. También en alemán pero mecanografiado en una carta fechada el 8 de agosto del año men- a diferencia de los fotógrafos y fotógrafas que ya su estudio fotográfico particular, tal como nos 
142 143
indica la dirección de la estampa profesional en total siete, tienen aún la etiqueta de papel Pau y del Abad Safont. El nuevo recinto tenía que y de todos los elementos que las integraban, un 
“Foto-Studio Michaelis, Rosellón 36, 4o 4a”. mecanografiado por Margaret Michaelis don- permitir la escolarización de mil doscientos niños encargo que llevó a cabo a lo largo de cinco días 
de aparecen los números de referencia de los y niñas. Una fotografía de Sagarra-Torrents nos consecutivos, del 9 al 13 de abril.
El GATCPAC, además de involucrarse en el ur- negativos, y también se puede leer la letra de permite ver la asistencia multitudinaria al acto,60 
banismo, de velar y de impulsar la modernidad la fotógrafa54 informando del pliego corres- la implicación y las ganas de la gente del barrio de Cada uno de los días se desplazó por calles dife-
arquitectónica en la ciudad, disponía de contac- pondiente de negativos que contenía cada que este hito se hiciera realidad. Y es que, a pesar rentes pero muy concretas, las cuales se pueden 
tos internacionales, de una cartera de clientes una de las fundas (a, b, c, d, e, f y g), del mo- de la faceta conflictiva del barrio, el barrio Chino conocer gracias a los apuntes que la autora es-
muy amplia (empresarios burgueses, aparejado- delo de Leica que utilizó —y  que, por lo tanto, era una de las zonas de Barcelona donde más cribió en el reverso de muchas de las fotografías 
res...), de relaciones profesionales con empre- tenía— (“Leica m.2”),55 del nombre del proyec- familias obreras vivían, y que generaban un dina- del reportaje. De hecho, gracias a la minuciosa 
sas de publicidad; era una entidad que tenía su to (“barrio chino”) y de la entidad que le hizo mismo vecinal muy potente. Las obras se acaba- anotación que Michaelis hizo de toda esa infor-
propia revista, A.C. Documentos de Actividad el encargo (“gatcpac”).56 Gracias a todo este ron en 1934, y el año siguiente se abrió la escuela. mación (en qué lugar hizo las fotografías y qué 
Contemporánea, en la que publicaban reporta- material y al recibo que la fotógrafa emitió al Pero esta mejora no era suficiente. día las había hecho) se ha podido, por vez prime-
jes de arquitectura y de urbanismo, principal- GATCPAC cuando tenía que cobrar el traba- ra, reconstruir el itinerario de Margaret Michaelis 
mente, pero también de arte y cultura, y es que jo,57 he podido saber que Margaret Michaelis En aquel momento, el grupo GATCPAC esta- en un mapa de época y poder comprender, así, la 
el GATCPAC también estaba vinculado con hizo el encargo del fotorreportaje del barrio ba trabajando en el diseño y la elaboración del naturaleza del encargo: había dos zonas princi-
la organización Amics de l’Art Nou (ADLAN), Chino durante cinco días consecutivos en abril Plan Macià, también conocido como “La nueva pales por donde se desplazó, la zona A, también 
que trabajaba para generar un cambio cualitati- de 1934, del lunes día 9 al viernes día 13. Barcelona” o “La Barcelona futura”, un plan ur- denominada núcleo del barrio Chino, y la zona B, 
vo y revolucionario en el arte y la cultura de la banístico que, además de permitir una amplia- la conocida como sur-portuaria. El recorrido, 
Barcelona de los años treinta.52 EL PRIMER GRAN FOTORREPORTAJE: ción que favoreciera la expansión de la ciudad por lo tanto, no fue aleatorio, ya que era en estas 
CINCO DÍAS POR EL BARRIO CHINO de Barcelona con los criterios racionalistas del dos zonas donde el GATCPAC planteaba inter-
La primera mención sobre Margaret Michaelis siglo xx, preveía también el saneamiento del venir primero y de las que necesitaba el máximo 
relacionada con el GATCPAC corresponde “El que piense fotografiar con la Leica ha barrio Chino. Para poder llevar a cabo el sa- de fotografías posible.
al 19 de abril de 1934 y aparece en el dietario de mostrarse dispuesto desde el principio neamiento que tenían en mente, necesitaban 
personal del arquitecto Josep Torres Clavé: a abandonar los prejuicios adquiridos en su cuantas más fotografías mejor, para conocer Para poder llevar a cabo el encargo, Margaret 
“A les 6 madame Michaelis”. Se trata de una práctica anterior de la fotografía para entrar el estado de las viviendas y en qué condicio- Michaelis trabajó de una manera muy concreta, 
anotación formal, en la que madame indica de manera consciente en un procedimien- nes se encontraban tanto estas como todos los estableció contacto in situ con la gente traba-
que no hace mucho que la conocen. to fotográfico completamente nuevo.’’ 58 elementos que los formaban: cocinas, dormi- jadora del barrio, concretamente las mujeres 
torios, bajantes de aguas residuales, cableado que trabajaban en los hogares y que se hacían 
La anotación, de hecho, además de fechar en El fotorreportaje sobre el barrio Chino que el eléctrico (las que tenían), etcétera. Todo este cargo de las familias, así como con otras que tra-
qué momento Margaret Michaelis se encuen- GATCPAC encargó a Margaret Michaelis en material, aparte de servir para poder elaborar bajaban en bloques de habitaciones, ya fueran 
tra trabajando para el GATCPAC, también hace abril de 1934 debía servir para captar en imá- con más determinación el plan de acción urba- pensiones o bien prostíbulos, y gracias a este 
referencia al primer encargo de trabajo que la genes la realidad social y arquitectónica del nística en el distrito  V, también tuvo otra fun- contacto y a ganarse la confianza de las perso-
entidad le encomendó a la fotógrafa, el fotorre- distrito V. La industrialización del siglo xix había ción, la de proveer de imágenes la exposición nas, pudo tener acceso a las fincas y a muchos de 
portaje del barrio Chino. En realidad, la fecha, provocado en el barrio un aumento de la den- “La nova Barcelona”, que tuvo lugar en los bajos los pisos particulares. Hay que tener en cuenta, 
que podría hacer pensar que se la cita para ha- sidad demográfica, de la insalubridad y de los de la plaza de Catalunya el 11 de julio del mismo también, que el concepto de espacio privado 
cerle el encargo de trabajo, he podido averiguar problemas de la vivienda. Además, se sumaba año, 1934, una exposición en la que, tal como su y público no estaba definido ni se entendía como 
que tiene que ver con el día de entrega del en- la falta de infraestructuras (espacios verdes, es- nombre indica, se presentó el plan urbanístico, en la actualidad. Aunque ahora tengamos muy 
cargo ya realizado. cuelas, servicios colectivos...), que incidía direc- en qué consistía y qué pretendía conseguir. Por claro que nuestra casa es un espacio privado y la 
tamente, entre otras cosas, en la expansión de descontado, la primera acción que debía em- calle es el espacio público, en aquel momento 
En el Archivo Fotográfico de Barcelona (AFB) se la tuberculosis o en la falta de escolarización de prenderse inmediatamente era el saneamiento la línea divisoria no estaba definida. Entonces, 
conserva el archivo fotográfico del GATCPAC, muchos niños y niñas. del distrito V, el barrio Chino. la gente hacía vida en la calle desde todos los 
y, dentro de este, entre otros materiales, se en- puntos de vista: los mercados se establecían en 
cuentran las fotografías de Margaret Michaelis Una de las acciones de mejora había comenzado Así pues, Margaret Michaelis recibió el encargo la calle, muchos pequeños negocios también, 
del fotorreportaje del barrio Chino, los negati- dos años antes, en marzo de 1932, cuando empe- de hacer lo que fue su primer gran fotorrepor- era habitual que el vecindario pusiera sillas fue-
vos de 35  mm del reportaje fotográfico53 y las zaron las obras del Grupo Escolar Collaso i Gil 59 taje de calle, cuya misión era fotografiar el ba- ra para charlar, lavaban en lavaderos en la calle, 
fundas de papel que las contenían. Las fundas, en una parcela cuadrada entre las calles de Sant rrio y el estado de conservación de las viviendas y también había un sentido de comunidad y de 
144 145
asociacionismo muy potente. Como consecuen- LOS CINCO DÍAS POR  cas de vidrio); que en las fundas de los negativos Día 3 (miércoles, 11 de abril de 1934)
cia de todo ello, Michaelis pudo tener el modus EL BARRIO CHINO consta el modelo de cámara que utiliza, Leica II; El tercer día es especialmente revelador por una 
operandi imprescindible que le permitió hacer que el tercer día también la acompañaron dos fotografía muy concreta tomada a pie de calle en 
un fotorreportaje sobre el barrio Chino de una Día 1 (lunes, 9 de abril de 1934) arquitectos de la agrupación; también, y  como la calle del Arc del Teatre, en la que aparecen los 
importancia histórica indiscutible. Margaret Michaelis inició el fotorreportaje del ba- se verá más adelante del catálogo, que Michaelis arquitectos del GATCPAC Josep Lluís Sert y An-
rrio Chino con la misión de fotografiar las calles y reservaba la cámara de gran formato para la foto- toni Bonet Castellana. Los dos salen quietos en 
Tal como la fotógrafa especificó en el recibo61 de entrar en algunas viviendas para poder captar grafía de arquitectura (p. 44) y la de interiorismo, la acera derecha y miran a Margaret Michaelis 
que emitió al GATCPAC en el momento de co- el estado en el que se encontraban. En la primera y, finalmente, cómo están hechas las fotografías, mientras esta está haciendo dicha fotografía. 
brar el trabajo del fotorreportaje el 4 de octu- jornada se desplazó principalmente por la calle de pues las de Michaelis buscan a la gente en todo Además de documentar el bullicio de la calle, es 
bre de 1934, entre otras cosas, dejó constancia la Cadena, y entró en las fincas del n.º 1 y del n.º 3, momento y las del arquitecto desconocido del una foto que deja constancia de que la fotógrafa 
de que se desplazó cinco veces por el barrio, y, por la calle de Sant Rafael, accedió concreta- GATCPAC se centran en las fugas del espacio ar- fue acompañada de los dos arquitectos durante 
el equivalente a los cinco días de calendario mente al n.º 24, ambas pertenecientes a la zona A, quitectónico de la calle, sin las personas. el recorrido que hizo el tercer día. También evi-
(del 9 al 13 de abril), y de que necesitó pelícu- el núcleo del barrio Chino. Con su cámara Leica dencia, una vez más, el interés de la fotógrafa por 
las, y también papel para 148 copias de tamaño combinó la realización de fotografías espontá- Salta a la vista en dos ocasiones que Michaelis la gente del barrio. Michaelis, que se encontraba 
6 × 9 cm y para ampliaciones. Actualmente, en neas y dinámicas de las calles con niños y niñas y y el arquitecto del GATCPAC toman fotografías haciendo el encargo en aquel momento acom-
la era digital en la que nos encontramos, con gente transitando con otras estáticas y fijas de los muy cerca en el tiempo las unas de las otras, pero pañada de Sert y Bonet Castellana, no duda en 
una cámara de móvil al alcance de casi todo el interiores de las viviendas y de los patios de luces. que, a su vez, son muy diferentes: la primera, en la detenerse y fotografiar lo que le interesa, un niño 
mundo, revelar 148  fotografías62 puede pare- Conoció a la Rosita, algo evidente por el hecho de calle de Sant Bertran (p.70), donde casi desde el que sostiene un perro en brazos y que sonríe.
cer irrisorio, pero en aquella época, era un buen saber el nombre de la mujer, anotado en el rever- mismo lugar Michaelis fotografió a la gente que 
grueso de material fotográfico. so de la foto, y, en realidad, el único nombre pro- transitaba y, en cambio, el arquitecto del GATCPAC El hecho de que Michaelis fuera acompañada 
pio anotado de alguien en todo el fotorreportaje. hizo otra fotografía con una perspectiva más ar- de Bonet Castellana y de Sert es la razón por la 
Las fotografías resultantes demuestran que quitectónica del espacio, sin apenas nadie. La se- que recorrió más calles, visitó más edificios e hizo 
Margaret Michaelis no solo cumplió el objetivo No se sabe cuál era la profesión de la Rosita, si gunda ocasión tuvo lugar en la calle del Arc del más fotografías que ningún otro día. Los arqui-
del encargo que le había hecho el GATCPAC de madame de un prostíbulo, una prostituta como Teatre (pp. 78-79), donde había mucho movi- tectos, especialmente Sert, por ser quien estaba 
fotografiar el barrio y el estado de conservación tal o bien una mujer del hogar de una pensión; la miento y bullicio, pequeños comercios, mercado, al frente del proyecto de reforma urbanística 
de las viviendas y de todos los elementos que las palabra habitaciones63 en la parte superior de tiendas y una mercería con una dependienta que “La nova Barcelona”, debieron aprovechar para 
integraban, sino también que la fotógrafa alter-  la entrada donde tiene lugar el retrato hecho también hacía de modista. Mientras Michaelis fo- pedir a Michaelis in situ qué debía fotografiar-
nó la visión higienista que los arquitectos le ha- por Michaelis en el momento en que la mujer tografió a poca distancia el puesto con todo un se: prostitutas en la calle, interiores de viviendas 
bían pedido que utilizara a la hora de hacer las parece querer salir del edificio da pie a consi- grupo de mujeres, chicas y niñas interesadas, el ar- con poca ventilación, bajantes de evacuación 
fotos con su mirada propia y personal, de respeto derar todas las opciones. En cualquier caso, la quitecto que la acompañó optó por una fotografía de aguas residuales en un estado muy precario 
y de curiosidad hacia el barrio y su gente, esta- Rosita, que sale tranquila y confiada (p.59), pro- de la calle con una perspectiva que mostraba de y la suciedad en los patios de luces. Sin embargo, 
bleciendo un acercamiento en el que predomina bablemente dio acceso a la fotógrafa al interior lejos y a la izquierda la misma mercería.Mientras como la fotografía anterior corrobora, la fotó-
el diálogo entre la gente del barrio y los lugares de la calle de la Cadena, n.º 1. que Michaelis se interesaba por el grupo de perso- grafa hacía valer su propio criterio y siempre que 
arquitectónicos en los que se encontraba. De nas, el arquitecto, en cambio, quiso dejar constan- podía fotografiaba todo lo que a ella le generaba 
hecho, esta característica tan intrínseca en todo Día 2 (martes, 10 de abril de 1934) cia de la dificultad de paso que había en la calle. interés, interactuando con la gente y los niños 
el fotorreportaje hace que se evidencie, aún más, El segundo día, la fotógrafa fue acompañada por y niñas de la calle.
que las fotografías de Saporta de 1932 no fueron algún arquitecto del GATCPAC, quien se cree Las calles que recorrieron por la zona B, la sur-por-
hechas por ella. Las fotografías del arquitecto que se desplazó al barrio Chino con una cáma- tuaria, fueron diversas: la del Arc del Teatre, la de El tercer día del itinerario por el barrio Chino tie-
griego podrían haberse tomado en cualquier ra de gran formato (de placas de vidrio). El he- l’Om, la de Sant Bertran y la del Migdia. En general, ne otro punto de contacto con el día anterior, 
otro lugar. Es gracias a las anotaciones de los re- cho de pensar que se trata de un arquitecto del Margaret Michaelis hizo planos picados desde los y es que nuevamente uno de los arquitectos que 
versos y a toda la documentación que las acom- GATCPAC y de que no fue la propia Margaret Mi- balcones, que le servían para retratar la suciedad y acompañó a Michaelis hizo sus propias fotogra-
pañaba como se corrobora que fueron hechas chaelis quien fue el segundo día con dos cámaras la vida del mercado en la calle. De nuevo, a pesar fías. En este caso, el nombre del fotógrafo se 
en el barrio Chino de Barcelona. Las personas (la Leica y la de gran formato) se debe a varios de fotografiar el estado en el que se encuentran puede saber, de nuevo, gracias a la fotografía ci-
fueron fotografiadas sin ningún tipo de contex- factores: que la fotógrafa hace constar en el reci- los interiores de los edificios, no deja de aprove- tada anteriormente, tan reveladora: Sert lleva 
tualización, simplemente desde la mirada estig- bo emitido al GATCPAC el tipo de negativos que char para captar la intimidad de una mujer dentro una cámara colgando del brazo. En aquel mo-
matizadora del fotógrafo. utiliza para el fotorreportaje (película, y  no pla- de su casa y la gente trabajadora del barrio. mento, el arquitecto utilizaba una cámara Rollei-
146 147
flex con negativos de 6 × 6 cm, por lo tanto, de joven que le sonríe, muy probablemente la chica esta vez el n.º 5, Michaelis entró en el primer piso, Se trata, en definitiva, de un fotorreportaje ela-
formato cuadrado (a diferencia de la Leica, que que le debió proporcionar el acceso al edificio. A tal como nos indica con la anotación en el reverso borado desde una vertiente fotoperiodística, 
utilizaba negativos de paso universal de 24 × 36 mm, pesar de estar llevando a cabo el encargo, las fo- de una fotografía tomada desde el balcón. En fruto del uso de la cámara Leica y de la acción 
por lo tanto, de formato rectangular). En algunos tografías también son el resultado de su mirada la misma finca, fotografió algún rincón sucio, un de Michaelis de haber hecho las fotos pasando 
momentos, Michaelis y Sert hicieron fotogra- autónoma y de la voluntad de dejar constancia de inodoro de uso común y una de las características desapercibida unas veces, y otras, a partir de la 
fías de una manera casi simultánea, como bien las personas que viven en las viviendas del barrio, más extendidas del barrio, el uso de las galerías interactuación directa con las personas, fotos en 
muestran dos ocasiones concretas: la primera es felices y despreocupadas, y de que aunque arqui- y los balcones interiores como trasteros para po- las que no es la nitidez de las imágenes lo que 
la misma vista tomada desde un terrado de la ca- tectónicamente los edificios estuviesen en unas ner jaulas, escaleras y todo lo que fuera necesario marca su valor, sino lo que sale y lo que represen-
lle del Cid, n.º 14, en la que aparece el edificio de condiciones precarias, las personas que los habi- para liberar espacio en las viviendas, de dimensio- tan, y que dan lugar a un documento histórico de 
La Criolla (pp.82-83), al fondo, a mano izquierda. taban eran el aspecto más relevante de la realidad nes muy reducidas. Pero también en este mismo un valor incalculable del barrio Chino, el actual 
El establecimiento funcionaba como un local de del Chino. edificio subió a la azotea y dejó constancia de un Raval, de Barcelona.
varietés, disponía de una sala de baile y una pia- retrato familiar (pp. 114-115); muy probablemente, 
nola, lo frecuentaban muchas personas que Las fotografías del cuarto día también muestran se trataba de la abuela y la madre de la familia, dos EL FOTORREPORTAJE  
ejercían la prostitución, era muy conocido y con- que se movió con libertad haciendo fotografías niños y el perro.65 Esta fotografía, además de ser DEL BARRIO CHINO:  
currido y, en definitiva, se trataba del lugar por a pie de calle de manera rápida y ágil. En ciertas un testimonio de carácter social, ya que muestra ENTRE LA DOCUMENTACIÓN  
excelencia para la transgresión y la libertad se- ocasiones, la inmediatez de hacer una fotografía claramente que al frente de las familias estaban Y LA EXPERIMENTACIÓN
xual de la Barcelona de los años veinte y trein- de algo que le generaba interés le provocaba las madres y las abuelas, también es un ejemplo 
ta.64 La segunda ocasión tuvo lugar en la calle de la pérdida de nitidez en algunos detalles, como de cuál era el acercamiento y la confianza que El fotorreportaje del barrio Chino supuso un 
Berenguer el Vell, n.º 5, en un patio interior de la es el caso del primer plano que hace de manera tenía Michaelis con la gente del barrio Chino. avance en la carrera profesional de Margaret 
finca. Tanto en la fotografía de Michaelis como improvisada a un niño que la mira sonriente en la Michaelis, y es que hasta el encargo del GATCPAC, 
en la de Sert se puede ver al mismo niño, en la de calle de las Tàpies. Lo que queda claro y se desprende del fotorre- la fotógrafa se había dedicado principalmente a la 
Michaelis mirando vergonzoso a cámara y en la portaje entero que Margaret Michaelis entregó al fotografía de interiorismo, de moda y de retrato.66 
de Sert, distraído mirando alguna otra cosa. Día 5 (viernes, 13 de abril de 1934) GATCPAC es que la fotógrafa hizo un uso incues- Sin embargo, no era la primera vez que utilizaba 
El último día que Michaelis fue por el Chino volvió tionable de la alternancia entre la mirada higie- su cámara Leica para hacer un fotorreportaje. An-
Las calles que recorrieron fueron bastantes y per- al núcleo del barrio (zona A), muy probablemente nista y de insalubridad que buscaba el GATCPAC teriormente, ya la había utilizado para fotografiar 
tenecían a la zona B, la denominada sur-portuaria: para fotografiar las calles que le habían quedado y que le pidieron que aplicase por todas partes un mercado del barrio judío de Cracovia durante 
la del Cid, la del Marqués del Duero (actual avenida pendientes el primer día: la de Robador y la de buscando imágenes de las precarias viviendas, de un viaje que hizo a Polonia entre 1931 y 1933.67 El 
del Paral·lel), la del Est, la del Arc del Teatre y la de Sant Josep Oriol, y el pasaje de Bernadí Martorell. la suciedad en las calles, de los bajantes de eva- grupo de fotografías que se conservan en la Gale-
Berenguer el Vell, y el paseo de Santa Madrona. La fotógrafa, nuevamente, alternó la visión higie- cuación de aguas residuales, de las ventanas y las ría Nacional de Australia (NGA) reflejan una ma-
nista del encargo con su visión curiosa y respe- aperturas de espacio que daban a las paredes del nera de trabajar muy similar a la que la fotógrafa 
Día 4 (jueves, 12 de abril de 1934) tuosa que le salía de manera instintiva. Combinó edificio de delante o contiguo, de los mercados tuvo en su fotorreportaje del barrio Chino: espon-
El cuarto día, la fotógrafa continuó el fotorrepor- las fotografías rápidas y espontáneas de la calle en las calles donde los alimentos se colocaban di- taneidad, inmediatez, el foco en las personas y el 
taje por su cuenta y recorrió un día más la zona con otras más calculadas de los interiores. En la rectamente en las aceras, etcétera, y de su visión punto de vista social por el hecho de estar docu-
sur-portuaria del barrio. Transitó por las calles de calle de Robador, n.º 34, un anuncio en la pared y modo de hacer independiente. La fotógrafa qui- mentando el funcionamiento y la vida de un mer-
las Tàpies, del Conde del Asalto (actual calle Nou hacía saber a todo el mundo que entraba al edi- so ir más allá y, aunque la agrupación de arquitec- cado de ropa vieja. Destaca un primer plano de un 
de la Rambla), de Sant Oleguer y del Estel. En la ficio que allí había una “casa de dormir” y que tos no le pidiera que dejara constancia de muchos vendedor de sombreros 68 que mira directamente 
calle de Sant Oleguer entró en el edificio del n.º 20 las “habitaciones” eran “económicas” (p. 111). Esta otros aspectos, su implicación social y vertiente a cámara, sonriendo. Estas fotos también sirven 
y fotografió principalmente los patios interio- información normalmente hacía referencia a los comunista y asociacionista la empujaron definiti- para ver que la fotógrafa se encontraba cómoda 
res del inmueble. Destacan un par de fotografías pisos de alquiler de los edificios. En esta finca, vamente, día tras día, a utilizar la Leica para foto- en zonas desfavorecidas, barrios de gente traba-
(pp. 99-101), en las que, mientras retrataba un pa- Michaelis pudo acceder a la vivienda de una mu- grafiar la realidad social del barrio, su tejido social, jadora, y donde, en general, se respiraba un sen-
tio interior, Michaelis aprovechó para captar a los jer costurera, deducción que se puede hacer gra- el dinamismo, el bullicio, la cotidianidad y la gente tido de comunidad muy grande. Esta comodidad 
niños y niñas que estaban jugando con unas sillas cias a lo que sale en una de las fotografías (p.109), trabajadora que allí vivía y que era feliz dejando fue esencial para que pudiera llevar a cabo el re-
de madera; uno de ellos lleva un sombrero de pa- una habitación con una máquina de coser y ropa testigo de que, a pesar de la precariedad, las per- portaje del barrio Chino como lo pudo hacer.
pel de periódico en la cabeza. Este niño, en am- colgada encima del espacio de trabajo; al fondo sonas, especialmente los niños y niñas, le sonreían 
bas fotografías, mira interesado a la fotógrafa. En de la escena hay un gato negro encogido encima de a cámara cuando se daban cuenta de que ella es- El fotorreportaje del barrio Chino se puede con-
una de las fotos también se puede ver a una chica una mesa de madera. En la misma calle de Robador, taba haciendo fotografías. siderar un reportaje de investigación gracias a la 
148 149
cantidad de información que Michaelis pudo se hizo por contacto, lo que dio como resultado cia: la anotación de toda una serie de información Michaelis para que hiciera nuevas copias foto-
captar y recopilar a lo largo de todas las foto- imágenes positivadas con el tamaño del negativo que ha sido esencial para la interpretación, el es- gráficas, pero, esta vez, con un tamaño mayor, 
grafías hechas, lo que le sirvió para convertirse 24  ×  36  mm. Muchas otras sí fueron positivadas tudio y el análisis del fotorreportaje: 18 × 24 cm, y a partir de estas poder elaborar el 
en una fotógrafa documentalista y para experi- por Michaelis en su laboratorio con un tamaño fotomontaje de grandes dimensiones y el resto 
mentar con la cámara Leica: en general, desta- mayor, 6 × 9 cm, para que el contenido de las imá- Margaret Michaelis anotó qué día hizo las foto- de los paneles informativos que debían formar 
can las perspectivas y los encuadres inusuales, genes se pudiera ver y apreciar mejor. Otro grupo grafías y dónde las había hecho. Algunos ejem- parte de la exposición “La nova Barcelona”, que 
también las formas imprevistas y a veces des- de fotos, también del primer día, las llevó a revelar plos: “lunes.1.dia/ San Refel 24/ Cocina bajo”; tuvo lugar en julio de 1934.
proporcionadas, y, en otras ocasiones, predo- de nuevo al estudio fotográfico Casa Baltà i Riba, “martes.2.dia/ arco del teatro 41.1º.”; “mierco-
minan las diagonales, las luces intensas y las hoy desaparecido y entonces situado en el n.º 42 les, 3.dia/ Puerta d. s. Madrona”; “jueves, 4.dia/ Michaelis también estaba especializada en el 
sombras pronunciadas. del portal del Àngel, tal como informan las es- S. Olegario 20.”; “viernes.5.dia/ Robador 5, 1º” 75. trabajo del laboratorio fotográfico, las técnicas 
tampas de los reversos de muchas de ellas. La anotación de toda esta información permitía, de manipulación de la imagen (ampliar, repro-
Ahora bien, el proceso hasta llegar a las foto- a   posteriori, tener claro qué es lo que se había ducir, copiar) y el retoque de negativos. Para el 
grafías positivadas, el estudio de los negativos Con el resto de las fotografías del reportaje, fotografiado de las viviendas y dónde, hecho que fotorreportaje del barrio Chino usó todos los 
originales, sus fundas contenedoras y las copias Michaelis reveló la primera versión en su labo- hizo posible a los arquitectos del GATCPAC conocimientos de que disponía para cumplir 
fotográficas aportan mucha información rele- ratorio fotográfico con tamaño 6  ×  9  cm, y una poder hacer una elección esmerada de lo que con todas las facetas que el encargo le supuso. 
vante sobre el proceso creativo de Margaret segunda versión, incluso a veces una tercera, en más les interesaba. Durante los cinco días que se desplazó por el ba-
Michaelis como fotógrafa desde el punto de vis- los laboratorios fotográficos Baltà i Riba. El he- rrio hizo unas 238 fotografías, de las que reveló 
ta del laboratorio. cho de ofrecer más de una versión de sus foto- Al lado de las anotaciones de Michaelis, hay aproximadamente 14878 y, de estas, el GATCPAC 
grafías respondía a varias razones: por una parte, otras hechas por el arquitecto Josep Lluís Sert, finalmente seleccionó unas 55. 79
Al analizar detenidamente los negativos origi- querer agilizar y optimizar el trabajo y, por la otra, quien, con el objetivo de hacer una selección 
nales, me di cuenta de que la película que utilizó la voluntad profesional de poder entregar, de al- muy concreta de entre todas las fotografías que El encargo también previó la elaboración de dos 
Margaret Michaelis el primer día (9 de abril de gunas de ellas, más de una versión fotográfica al formaban el reportaje, marcó las que quería con reproducciones fotográficas a partir de dos de 
1934), de paso universal (24  ×  36  mm),69 tiene GATCPAC. Karl Brauner, anarquista y colega de una cruz roja y anotó un título en cada una de las fotografías originales hechas por el arquitecto 
unas características diferentes a la utilizada el Michaelis, documentó esta praxis de ofrecer más ellas. Por ejemplo: “nens aprofitant la unica clapa griego Isaac Saporta en marzo de 1932, las cua-
resto de los días: no tiene marca comercial ni de una versión de su trabajo fotográfico en una de sol” (p.33) (niños aprovechando la única ren- les, igual que todas las otras, fueron escogidas 
numeración sucesiva como era habitual que carta: “[...] she offered a choice of 2 and someti- dija de sol); “menjador d’istiu!!!” (comedor de por Sert con una intención muy determinada: 
hubiera para poder diferenciar las fotografías de mes 3 versions”.74 verano) (p. 67); “racó d’un pati triangular” (rincón persuadir al público que asistiera a la exposición 
manera individual, y parece que la sensibilidad de un patio triangular).76 “La nova Barcelona” y convencerlo de que el sa-
también podía ser diferente.70 El segundo, ter- El hecho de presentar más de una versión de las neamiento del distrito V que se pretendía llevar 
cero, cuarto y quinto días, la fotógrafa utilizó pe- imágenes se entiende también al analizarlas, y es En algunas ocasiones, no en todas, aparece la le- a cabo con el plan urbanístico debía tener lugar 
lícula, también de paso universal, pero de marca que Michaelis quería entregarlas con diferen- tra de una tercera persona, se trata del también inmediatamente.
Agfa y con numeración. Una hipótesis pendien- tes efectos en el acabado, hecho evidente si se arquitecto Josep Torres Clavé, quien, para poder 
te de estudiar con detenimiento en torno a estas comparan las fotografías reveladas por ella en tener una referencia entre la fotografía y su ne- LA NUEVA BARCELONA:  
diferencias podría ser que el primer día la fotó- su laboratorio y las reveladas en Baltà i Riba, las gativo, apuntó la letra correspondiente a la fun- EL USO DE LA IMAGEN PARA 
grafa utilizara película de cinematógrafo, la cual cuales son bastante diferentes en luz y contras- da del negativo, el número de la tira de negativo PERSUADIR AL ESPECTADOR
era compatible con la cámara Leica. 71 te: las primeras son más oscuras, en papel mate y el número correspondiente al negativo de la 
y con márgenes lisos, y las segundas, más claras, foto, por ejemplo: “Rollo A/ Fila 5/ N. 28”. La exposición “La nova Barcelona” tuvo lugar 
Algunas de las fotografías del primer día no fue- en papel brillante y con márgenes dentados. del 11 de julio al 14 de agosto de 1934 en los ba-
ron reveladas por Michaelis en su estudio foto- Otra diferencia entre los dos grupos es la ausen- Lo que se desprende de todo en conjunto es el jos de la plaza de Catalunya. Allí se presentó el 
gráfico de la calle del Rosselló, n.º 36, 4.º 4.ª, sino cia de estampa en el reverso en las reveladas por proceso de trabajo que hizo Michaelis junto con plan urbanístico que el GATCPAC estaba ela-
que, tal como indica la estampa del reverso, las Michaelis. los miembros del GATCPAC implicados: la fotó- borando y las tareas de saneamiento del barrio 
llevó a revelar al laboratorio fotográfico Cosmos grafa proporcionó el fotorreportaje a los arqui- Chino que debían hacerse inmediatamente. 
Fotográfico,72 fundado en 1902 y situado en la Ahora bien, tanto las fotografías reveladas por tectos del GATCPAC con dos o tres versiones de Entre otros materiales, se exhibieron planos, un 
rambla de Canaletes, n.º  1, uno de los estable- contacto en Cosmos Fotográfico como las otras muchas de las fotos para que Sert y Clavé las pu- diorama de la ciudad de Barcelona y la selec-
cimientos de material fotográfico más importan- reveladas por Margaret Michaelis en su laborato- dieran ver e hizo una selección. Una vez hecha, ción de fotografías del fotorreportaje hecho por 
tes de la ciudad.73 El revelado de las fotografías rio tienen en común un aspecto de vital importan- estas fotografías fueron devueltas a Margaret Margaret Michaelis. 
150 151
Las imágenes se mostraron en varios paneles ños y niñas que jugaban en la calle no tenían zonas Esta fotografía es importante por otras razones. intención. El grado de manipulación de la ima-
informativos y en un fotomontaje de grandes verdes y espaciosas donde diera más el sol. En esta La reproducción de 1934 que hizo Michaelis gen era tal que en el citado n.º 6 de la A.C., en el 
dimensiones, e iban acompañadas de explica- misma línea hay otra fotografía (p. 63) de un grupo tiene el sello de la fotógrafa, Foto-Elis, estam- artículo sobre el barrio Chino, se utilizó una fo-
ciones que servían para describir su contenido. de niños y niñas parados en un cruce en cuyo pie pado detrás, y también hay una anotación de tografía de Sagarra-Torrents hecha en 1916, “Tres 
Tanto el tamaño de las fotografías como la rela- de foto se lee “Jardí per infants” (Jardín para niños). Torres Clavé que dice: “Demanar clixé a Micaelis dones dormint al ras” (Tres mujeres durmiendo 
ción imagen-texto eran del todo intencionados: i enviar-lo a Llovet” (Pedir cliché a Michaelis y en- al raso), que, tras ampliarla, se hizo pasar por una 
“Es necesario que esta exposición tenga un gran Otro ejemplo, aún más contundente, es el de la viarlo a Llovet). Las dos informaciones habían fotografía hecha en aquel año (1932).
éxito; habrán fotos muy grandes, y documentos fotografía que Isaac Saporta hizo de un niño del generado confusión sobre la autoría de la foto; 
que resultarán en conjunto muy vivos (claros)”80, barrio en marzo de 1932 (p.34). El reverso de la foto en este caso, la fotógrafa es la autora de la repro- Más allá de los ejemplos concretos del uso de la 
escribió Sert a Le Corbusier unos meses antes de contiene la cruz roja como señal de que había ducción, no de la fotografía original. Se trata de imagen para persuadir y manipular al especta-
la exposición. sido seleccionada por Sert para formar parte del una información muy importante, no solo para dor, el tratamiento que Margaret Michaelis hizo 
fotomontaje; en él se puede leer de la mano del el caso particular que aquí se trata, sino porque de las fotos seleccionadas para hacer el foto-
El GATCPAC, y especialmente los arquitectos arquitecto la palabra Reproduction, que indica- puede hacer cuestionar la interpretación que se montaje de grandes dimensiones en el que se 
Sert y Torres Clavé, eran conscientes del poder de ba a Margaret Michaelis que debía hacerse una da al sello del fotógrafo o fotógrafa estampado presentaba un total de 32  fotografías (entre las 
persuasión al que podía llegarse con el uso de la reproducción. en el reverso de una fotografía, de la que no tiene suyas, las de Isaac Saporta y las de los miembros 
fotografía junto con un texto. La inmediatez de las por qué deducirse única y exclusivamente que del GATCPAC), se caracteriza por la combina-
imágenes, y más aún si estas eran de gran tamaño, Michaelis reprodujo la foto a partir de generar quien estampa el sello en el reverso es su autor ción deliberadamente desequilibrada de las 
reducía enormemente el tiempo de reflexión del un nuevo cliché y hacer una copia nueva, con un o autora original, sino que dicho sello puede es- fotos que presentaban diagonales muy pronun-
espectador sobre un tema concreto, y el ir acom- encuadre nuevo, más centrada en el niño prota- tar asociado a la reproducción, a la ampliación, ciadas. Gracias a ello, logró un alto grado de di-
pañadas de una breve descripción o título pro- gonista de la imagen (p. 34). Se trata de un primer o a cualquier otro trabajo en relación con la ima- namismo que, junto con la luz y las sombras de 
vocaba que la reflexión estuviera condicionada plano de un niño de entre 2 y 3 años de edad, gen. Lo que en todo caso indica la estampa del los espacios, dotó al resultado final de una fun-
y dirigida a una idea muy concreta. En este caso, que mira directamente a cámara, por lo tanto, al reverso es a quién hay que pedir una copia de ción claramente expresiva. Esta disposición se 
lo que pretendía la agrupación de arquitectos era espectador, y desabrigado —si se tiene en cuen- aquella imagen en caso de quererla. ve muy claramente en las dos primeras filas hori-
generar un impacto en el público visitante, captar ta que la mayoría de los otros niños y niñas que zontales del fotomontaje, en las que todas las fo-
su atención y convencerlo de que la realidad que salen en el resto del grupo de fotografías hechas Pero la historia de la fotografía del niño no aca- tografías son verticales. Las otras dos franjas (las 
se mostraba sobre el barrio Chino era veraz. Tan- por Saporta van con abrigos, jerséis y chaquetas bó aquí. Tres años después de la exposición filas tercera y cuarta) están hechas con fotogra-
to las fotografías seleccionadas como los pies de de manga larga—. El niño, que se toca la parte de “La nova Barcelona” se utilizó de nuevo, y este fías horizontales, en las que hay una alternancia 
foto que las acompañaron formaban parte de un detrás de la cabeza con la mano izquierda y, al nuevo uso está relacionado con la anotación de entre las fugas con perspectiva y el primer plano 
discurso de denuncia y de alarma sobre la insa- mismo tiempo, frunce el ceño, tiene una mirada y Torres Clavé, “Pedir cliché a Michaelis y enviarlo o plano medio de las personas.
lubridad del distrito V, y, además de querer crear una postura que podía proporcionar una imagen a Llovet”. Josep Maria Llovet era un importante 
conciencia en el espectador sobre la emergencia fácilmente manipulable y tergiversable, a conve- fotograbador de aquella época que a menudo En conjunto, el fotomontaje rompe la noción del 
que sufría el barrio, desgraciadamente también niencia de lo que se quisiera transmitir y explicar. recibía encargos del GATCPAC. Con el nuevo espacio y la perspectiva de las calles y de las vi-
contribuyó a estigmatizarlo. cliché creado por Michaelis hizo una amplia- viendas que se enseñan del distrito V, y hace de 
La elección de esta fotografía por parte de Sert, ción de la imagen, poniendo un foco aún más la fotografía documental que lo formaba un arma 
De esta relación imagen-texto destacan algu- y el uso que de ella se hizo, no solo evidencia que pronunciado en el rostro del niño, y la rodeó de dialéctica imprescindible para atraer la atención 
nos ejemplos muy evidentes: uno de ellos es el la entidad sabía utilizar la relación imagen-texto negro. La reproducción de Llovet se publicó del espectador.
de una fotografía de unos niños que juegan en para crear un impacto en el espectador, sino que en el n.º  25 de la revista A.C., en junio de 1937, 
la calle (p.33) , cuyo título condiciona de manera también muestra la actitud estigmatizadora que agrandando un detalle del fotomontaje de la ex- LAS FOTOGRAFÍAS QUE  
evidente la interpretación que puede hacer el es- tuvo hacia el barrio Chino de Barcelona y cómo posición “La nova Barcelona”. Queda claro, pues, MICAELIS NO ENTREGÓ  
pectador: “Infants aprofitant l’única clapa de sol” hizo de ello un recurso de manipulación para to- que la fotografía estrella del fotomontaje fue AL GATCPAC: CAL PERET
(Niños aprovechando la única rendija de sol). La car la fibra del espectador e incidir directamente conscientemente utilizada como un medio de 
fotografía que Margaret Michaelis hizo desde un en su interpretación: en su reverso, la fotografía manipulación del espectador. No era la primera Margaret Michaelis, como la mayoría de las fotó-
punto de vista social y desde la curiosidad de que- también tiene escrito el título que Sert le otorgó vez que el GATCPAC utilizaba las imágenes del grafas y fotógrafos que trabajaban por encargo, 
rer captar a los niños y niñas contentos y jugando y que figuró como pie de imagen en el fotomon- barrio Chino con estas intenciones: las fotogra- no seleccionaba generalmente los temas. No 
en la calle se mostró con otro sentido, el de la de- taje de grandes dimensiones: “Infant tipus dis- fías de Saporta aparecidas en el n.º 6 (1932) y en obstante, la combinación que utilizó para hacer 
nuncia y el reclamo, queriendo mostrar que los ni- tricte V” (Niño tipo distrito V). el n.º 9 (1933) de la revista A.C. tenían la misma el fotorreportaje del Chino de la visión higienis-
152 153
ta del GATCPAC con su mirada independiente nar, tocar la guitarra, cantar o limpiar calzado. el material fotográfico proporcionado por este a la hora de escoger al o a la profesional para el 
es un reflejo de su interés personal hacia lo que Están tomadas de una manera muy pensada último quedó descartado y fue sustituido por el GATCPAC. También, la praxis de Michaelis tuvo 
estaba fotografiando. Como resultado de este y, en muchos casos, consensuadas con las per- realizado por Margaret Michaelis, tal como indi- que ser determinante: la de establecer víncu-
interés propio, y fuera de la línea de imágenes sonas retratadas, tal como se puede ver de una ca la anotación de Torres Clavé fechada del 16 de los con la gente del barrio y generar confianza, 
que se mostraron en la exposición “La nova manera muy evidente en una de ellas, en la que junio de 1934: “Enviar fotos m. Michaelis en subs- hecho primordial para poder llevar a cabo el 
Barcelona», durante su incursión en el barrio sale una pareja que habla tranquilamente mien- titució dels de Oriol” (Enviar fotos m. Michaelis fotorreportaje, ya que gracias a eso muchas de 
Chino aprovechó para hacer una serie de foto- tras un chico, presumiblemente otro cliente del en sustitución de las de Oriol).86 las amas de casa le permitieron la entrada a los 
grafías que no entregó a la entidad. establecimiento, simula ser un carterista y robar edificios y a sus hogares para poder fotografiar 
el monedero de la señora (pp. 36-37).83 El punto El barrio Chino había sido ampliamente fo- los espacios interiores. También el dominio que 
El hecho de detectar que Michaelis no entregó en común que tienen estas fotografías con mu- tografiado por otros fotógrafos de renombre, Michaelis tenía de todos los tipos de trabajo 
un pliego de fotografías al GATCPAC ha sido chas de las del fotorreportaje del barrio Chino como, por ejemplo, Gabriel Casas87, y por uno dentro del ámbito fotográfico y el hecho de es-
posible a partir del estudio de los negativos que es que documentan una parte del barrio que ha de los fotógrafos frecuentes del GATCPAC, Sa- tar dispuesta a hacerlas (aparte de fotografiar, 
sí que entregó y de ponerlos en relación con las desaparecido y, por lo tanto, son imprescindibles garra.88 Ahora bien, a excepción de algunas fo- también revelar, retocar negativos, ampliar, re-
fundas contenedoras y las copias positivadas. si se quiere saber cómo era el interior y la vida de tografías de Gabriel Casas en las que retrató a producir) fue imprescindible para poder hacer 
El orden en el que entregó los negativos en un una de las tabernas más concurridas del Chino.84 diferentes familias dentro de sus viviendas, con- el encargo del reportaje del Chino, y el material 
total de siete fundas (a, b, c, d, e, f y g) no res- cretamente a dos,89 nunca antes se había foto- que resultó fue el aval de garantía de que ella 
ponde a ningún orden concreto (por días, por MARGARET MICHAELIS:  grafiado el Chino desde la perspectiva higienista podía hacer con éxito los trabajos fotográficos 
calles, por temática). Por ejemplo, los negativos PRINCIPAL FOTÓGRAFA  del GATCPAC. Pero ¿cuáles fueron las razones que la entidad necesitara.
pertenecientes al primer día, que son los que no DEL GATCPAC por las que Michaelis, en lugar de todas las otras 
tienen numeración ni marca comercial, están re- opciones posibles —incluso los arquitectos del Durante dos años y medio la fotógrafa hizo am-
partidos en diferentes fundas de negativos, y lo Margaret Michaelis empezó su relación labo- GATCPAC que también eran fotógrafos, espe- pliaciones, retoque de películas, reproducciones 
mismo sucede con el resto. Lo que se desprende ral con el GATCPAC haciendo el fotorreportaje cialmente Sert, que era el más destacado—, fue de planos de exposiciones y reportajes de foto-
de este “desorden” es que la fotógrafa hizo una del barrio Chino, pero después de este encar- la fotógrafa escogida por la entidad para llevar a grafía de arquitectura y, de nuevo, gracias a los 
elección de algunos negativos y los retiró de la go vinieron muchos otros que la hicieron con- cabo el fotorreportaje del barrio Chino? Es más, recibos de todos estos trabajos que Michaelis 
entrega final que hizo al GATCPAC. Actualmen- vertirse en la principal fotógrafa de la entidad ¿por qué llegó a ser la principal fotógrafa de la entregó a la agrupación en el momento de co-
te, se desconoce si los negativos seleccionados hasta mediados de 1936, momento en que se agrupación durante dos años y medio? brarlas, se puede precisar qué hizo y a qué precio 
por la fotógrafa se conservan en algún lugar o si desvinculó del GATCPAC y se hizo fotorrepor- las facturó, una información que al comparar-
se han perdido; lo que sí se conserva son las co- tera de la retaguardia. Las razones fueron varias. Una de ellas fue el he- la con la que consta en los recibos de los otros 
pias originales de época en la Galería Nacional cho de que la fotógrafa, al llegar a la Barcelona fotógrafos y estudios fotográficos que trabaja-
de Australia (NGA). Gracias a los recibos que los diversos fotógrafos de la Segunda República, tenía el tiempo nece- ron para la agrupación de arquitectos permite 
emitieron a la agrupación para cobrar los traba- sario para poder asumir un encargo como era el ver que Margaret Michaelis era la fotógrafa más 
Se trata de un grupo de nueve fotografías81 que jos,85 la información de carácter económico (en- fotorreportaje del barrio Chino. competente tanto en los precios como en la di-
retratan la cara más divertida del barrio Chino, tradas y salidas de dinero) reflejada en los libros versidad de tareas realizadas. 
la de las tabernas, una faceta que no interesaba de contabilidad del GATCPAC (tanto el de la Hay que tener en cuenta que los fotógrafos 
al GATCPAC, razón por la cual la fotógrafa tuvo revista como el de la entidad) y las anotaciones mencionados anteriormente tenían un estudio Como se puede observar en la tabla de pre-
muy claro que no se las podía proporcionar. que Torres Clavé dejó en sus dietarios persona- fotográfico propio, eran muy conocidos en la cios,90 quien cobraba más cara la realización de 
les, se puede ver que durante los años 1931, 1932 ciudad, trabajaban como reporteros para revis- una fotografía era Josep Sala (entre 20 y 25 pe-
Michaelis las hizo durante el quinto día que lle- y 1933 los fotógrafos que trabajaban principal- tas y diarios, y era muy poco probable que tuvie- setas por unidad). Sagarra-Torrents, Margaret 
vó a cabo el fotorreportaje, el 13 de abril de 1934. mente para la agrupación eran los siguientes: ran la disponibilidad indispensable que requería Michaelis y el Taller Fotográfico Oriol cobraban 
Al recorrer la calle de Robador, decidió entrar en el dúo Josep Maria Sagarra y Pau Lluís Torrents tomar fotografías durante cinco días consecuti- 10  pesetas por unidad, aunque este último, en 
el n.º 17, donde estaba la taberna Cal Peret, tam- (conocidos como Sagarra-Torrents), Josep Sala vos en el barrio Chino. función del tamaño, podía aplicar un precio 
bién conocida como “La Taverna dels Tenors” y el Taller Fotográfico Oriol. Con la irrupción diferente. En cuanto a las copias, Margaret 
porque iban “lo bueno y lo mejor de los aficiona- de Michaelis en 1934, Sagarra-Torrents y Josep Otra razón fue la formación y la trayectoria pro- Michaelis trabajaba especialmente con un ta-
dos al canto, los futuros divos y los exdivos”82 a Sala dejaron de ser las opciones preferentes, fesional de la fotógrafa, hecha en Viena, Praga maño, 13 × 18 cm, y su precio, 3 pesetas, era un 
dar recitales. Las fotografías ponen la atención y el Taller Fotográfico Oriol pasó a recibir muchos y Berlín, esta última, la ciudad de la Bauhaus, poco superior al de Josep Sala y al del Arxiu Mas 
en las personas y en las tareas que hacen: coci- menos encargos e, incluso, en alguna ocasión, lo que debió de influir en la preferencia de Sert (ambos cobraban 2 pesetas). (pag. 39)
154 155
Las ampliaciones para el reportaje del barrio Contemporánea. Además, también trabajó separada de luces de neón “A S T O R I A”, ahora Martín, se había empezado a construir en ene-
Chino, que también hizo a un solo tamaño, como técnica de laboratorio con los negativos desaparecida. Una selección de cuatro fotogra- ro de 193397 y se acabó en enero de 1935.98 Las 
18 × 24 cm, las cobró a 8 pesetas, en cambio, las de los fotorreportajes de arquitectura hechos fías se publicó en el n.º 15 de la revista A.C. (tercer fotografías de Michaelis fueron hechas el verano 
realizadas posteriormente las cobró a 4 pesetas, por arquitectos del GATCPAC. trimestre de 1934), en las páginas 30 a 32.94 del año mencionado, tal como nos revela una de 
quizás por el hecho de estar teniendo más de un las fotos en la que puede verse a los propietarios 
encargo del GATCPAC al mismo tiempo. Para hacer la fotografía de arquitectura, Michaelis, A principios del año siguiente, el 27 de enero de de la casa con algunos amigos bañándose en la 
en lugar de utilizar la Leica, usó su cámara de 1935, Michaelis hizo el fotorreportaje de la Es- piscina.99 El reportaje es de arquitectura y tam-
Tal como refleja la información recopilada en la gran formato (de placas). Gracias a diferentes cuela Josep Maria Folch i Torres, en Palau-solità bién de interiorismo: las imágenes del exterior 
tabla de precios, Margaret Michaelis es la única tipos de fuentes documentales, como la corres- i Plegamans, obra de Sert y de Torres Clavé, la muestran la combinación de los diferentes estilos 
que llevó a cabo para la entidad todas y cada pondencia oficial de la entidad, de nuevo los cual respondía a un nuevo prototipo de edificio que tenía el edificio, de zonas volumétricas total-
una de las diferentes tareas que podía realizar dietarios personales de Torres Clavé, el dosier escolar que partía de un módulo principal a la mente racionalistas con otros más tradicionales, 
alguien dedicado a la profesión de la fotogra- de obras del también arquitecto del GATCPAC vez que funcional, que permitía la ampliación de como el de la entrada principal. Las fotografías de 
fía (copias, ampliaciones, retoque de películas Ricard Ribas Seva y el material fotográfico rela- la escuela en caso de que fuera conveniente. los espacios interiores retratan el diálogo entre el 
y reproducciones), y no cobraba derechos de cionado con los reportajes de arquitectura (tan- Tanto la fotógrafa como los dos arquitectos fue- estilo racionalista del edificio y la decoración y el 
publicación. Así, pues, tanto la competencia en to los negativos como las copias originales de ron juntos a hacer las fotografías necesarias del mobiliario de tipología déco que había en el dor-
los precios como el hecho de ser capaz y estar época), he podido fechar de manera concreta edificio ya acabado. Nuevamente, Torres Clavé mitorio y en el comedor, y muestran la infraestruc-
dispuesta a hacer todos los trabajos de ámbito la realización de algunos de los fotorreportajes, anotó la cita en su agenda “Palausolitar fotos/ tura más innovadora en la cocina (de gas), el baño 
fotográfico que el GATCPAC pudiera necesitar y, también, averiguar que durante su proceso de amb Sert i Michaelis” (Palausolitar fotos/ con y el gimnasio. También tiene una particularidad 
hicieron que Michaelis se garantizara la oficiali- creación Michaelis solía ir acompañada de los Sert y Michaelis),95 (p. 42) pero esta vez es el que lo diferencia de los anteriores reportajes: es 
dad a lo largo de la duración de su relación labo- arquitectos que habían diseñado el proyecto de material fotográfico resultante lo que me ha el único que fue publicado firmado por la autora 
ral con la agrupación. los edificios, un hecho que respondía a dos razo- permitido ver que el reportaje se hizo a tres ma- con su firma profesional, “Foto-Elis”.100 En con-
nes: la primera, que los arquitectos le pedían in nos: Michaelis utilizó de nuevo la cámara de junto, los tres fotorreportajes son un documento 
La consolidación de su rol como principal fotó- situ qué zonas del edificio había que fotografiar, gran formato (negativos de placas de vidrio histórico de la nueva arquitectura moderna que 
grafa de la entidad fue consecuencia del traba- y la segunda, que los autores de la obra a veces 13 × 18 cm), Sert usó su cámara Rolleiflex (nega- el GATCPAC creó durante la Segunda República.
jo bien hecho y de que la agrupación acabara también querían hacer sus propias fotografías. tivos de 6 × 6 cm) y Torres Clavé, su cámara Lei-
teniendo preferencia por ella, tal como refleja la ca (negativos de paso universal 24  ×  36  mm).96 Tal como mencionaba anteriormente, Margaret 
anotación mencionada anteriormente del die- El fotorreportaje del edificio Astòria, obra de La distribución de las tres cámaras con sus res- Michaelis llevó a cabo varios encargos como téc-
tario de Torres Clavé, en la que se muestra que Germán Rodríguez Arias, tuvo lugar el 28 de pectivos autores también queda inmortalizado nica de laboratorio en relación con la fotografía 
el trabajo del Taller Fotográfico Oriol ha que- setiembre de 1934; dos días antes, el día 26, en imágenes: Margaret Michaelis hizo una foto- de arquitectura, como bien acreditan los dife-
dado descartado y se ha decidido utilizar el de Margaret Michaelis había recibido una carta del grafía de la escuela en la que se puede ver a Sert rentes recibos que se conservan de los trabajos 
Michaelis. Se trata de un claro indicador de GATCPAC en la que se le comunicaba que los ar- haciendo una fotografía detalle de las escaleras que cobró: ampliaciones, copias, fotografías de 
que el resultado de los encargos que le hacían quitectos Rodríguez Arias y Torres Clavé la cita- de entrada con su Rolleiflex; momentos antes o planos y ampliaciones para una exposición que 
era de una gran calidad y el GATCPAC sabía ban en el local de la agrupación el viernes día 28 a después, Torres Clavé hizo otra en la que sale la no se llegó a celebrar (Buenos Aires),101 retoques 
apreciarlo. las 12.00 h para salir a hacer fotografías.91 Torres fotógrafa tomando una fotografía con su cámara de películas, etcétera. Un ejemplo detallado es 
Clavé corroboró la cita anotándola en su agenda de gran formato. Una de las fotografías hechas el fotorreportaje de arquitectura mediterránea 
LOS OTROS FOTORREPORTAJES:  el día citado, “A les 12 Rodríguez/Michaelis” (A las por Michaelis muestra el interior de un aula en la y  de cerámica popular de Andalucía; tal como 
LA NUEVA ARQUITECTURA 12 Rodríguez/Michaelis)92. Michaelis utilizó su que se puede ver el mobiliario nuevo, por estre- ya señalé,102 la fotógrafa no se fue de viaje con 
cámara de gran formato tanto para las imágenes nar, de estructura y tamaños adaptados a los ni- los miembros del GATCPAC y de ADLAN duran-
A lo largo de los dos años y medio que duró la re- interiores del edificio como para las de la azotea ños y niñas que debían utilizarlo. te la Semana Santa de 1935 y, por lo tanto, no es 
lación laboral de Michaelis con el GATCPAC, la y la fachada exterior, una fotografía que presumi- la autora de las fotografías que se hicieron. Los 
fotógrafa recibió varios encargos de fotorrepor- blemente hizo desde un balcón de un edificio El mismo año, pero en verano, Michaelis hizo lo fotógrafos fueron Sert, con su Rolleiflex, y To-
tajes de arquitectura, que respondían a la nece- de enfrente. Torres Clavé usó su cámara Leica93 que en principio fue su último fotorreportaje de rres Clavé, con su Leica,103 y de lo que se encar-
sidad de la agrupación de arquitectos de tener para fotografiar el interior del edificio y la azotea. arquitectura para el GATCPAC, la casa particu- gó Margaret Michaelis fue de “20 ampliaciones 
un registro en imágenes de los edificios acaba- Ya de noche, Michaelis hizo una fotografía noc- lar Torre Eugènia, obra de Ricard Ribas Seva. La 18  ×  24 de la Leica”, del “retoque de 12  pelícu-
dos y que, en la mayoría de los casos, se publica- turna de los bajos del edificio donde había una residencia privada, encargada por un hombre las”104 y de una “ampliación (cerámica)”105. La 
ron en la revista A.C. Documentos de Actividad sala de cine inmortalizando la doble rotulación de derechas que acabó siendo falangista, Pepe ampliación de cerámica hace referencia a la fo-
156 157
tografía hecha por Sert, negativo original de ta- MARGARET MICHAELIS  fotoperiodístico de documentar el acontecimien- ponía la Generalitat para acoger a los refugiados, 
maño 6  ×  6  cm (Rolleiflex), que se conserva en MÁS ALLÁ DEL GATCPAC to y la gente que participó en él. El principal foco que fue el Estadio Olímpico de Montjuïc, donde, 
el AFB, y a partir del que la fotógrafa hizo una son las personas que formaban las diferentes además de proporcionar camas y comida, tam-
ampliación y encuadre de uno de los dos ja- Mientras Michaelis trabajó para el GATCPAC, colles, bailando y disfrutando las actividades de bién había una escuela para los niños y niñas, el 
rrones cerámicos que aparecen en la foto para también hizo otros trabajos de fotografía de in- tradición popular. Michaelis hizo las fotografías Casal de Matrimonis Vells, y un hospital psiquiá-
publicarla en la portada de la revista A.C., n.º 18 teriorismo y de anuncios publicitarios. Del primer muy de cerca y, en muchas ocasiones, sin que se trico ubicado en las afueras de Barcelona. 
(segundo trimestre de 1935). En el interior de la tipo, las que se conocen las hizo por encargo del dieran cuenta de que estaba haciéndolas, fruto 
revista se pueden ver muchas de las fotografías empresario del sector del mueble y la decoración del gran interés y la curiosidad que sentía por todo Su implicación en la causa republicana no estuvo 
del viaje publicadas con la alternancia de los dos Ramón Sin, y fueron publicadas en la revista D’ací lo que le ofrecía el acontecimiento que estaba cu- solo ceñida al trabajo con el Comisariado. En otoño 
formatos de fotografía correspondientes a las i d’allà, en 1935111 y en 1936112, en las que se lee la briendo. Otro grupo de cuatro fotos también pre- de 1936, y probablemente gracias a la intercesión 
dos cámaras de los arquitectos (cuadradas las de firma profesional “Foto-Elis”.113 Se tiene constan- servado en la NGA es testimonio de la asistencia de su amigo Helmut Rüdiger, que era el responsa-
Sert y rectangulares las de Clavé).106 cia de dos trabajos de anuncios publicitarios: uno de la fotógrafa a la fiesta de bendición de los ani- ble de la propaganda en alemán,124 empezó a tra-
es del producto farmacéutico Okasa, realizado males, tal como apuntó en el reverso de una de bajar para las Oficinas de Propaganda Exterior 
Hay que seguir estudiando y tirando del hilo, ya en 1935 y publicado en cuatro ocasiones en la ellas, “fiesta of the blessing of the animales”,119 de la CNT-FAI (Confederación Nacional del 
que en el caso de algunos proyectos fotográfi- revista Crónica,114 en una de ellas modificado li- que se celebraba el 17 de enero y que finalmente Trabajo-Federación Anarquista Ibérica). En octu-
cos de arquitectura de los que se cree que geramente con la intervención de otro fotógra- tuvo que hacerse un enero de los que ella vivió bre emprendió varios viajes al frente, junto con la 
Michaelis fue la única autora, el material foto- fo o diseñador de publicidad con el nombre de en Barcelona.120 Todas estas fotografías tomadas anarquista y escritora Emma Goldman. Primero 
gráfico (negativos y copias de época) parece “4 puntos”,115 y el otro es un anuncio publicitario con la Leica son un ejemplo, durante su paso por fueron a Aragón, después volvieron a Barcelona y 
indicar que los arquitectos Sert y Torres Clavé de plumas, “The Montjoy’s pen: La estilográfica la Barcelona de la Segunda República, de su pre- del 21 al 29 de octubre se fueron a Valencia.125 Tan-
también fueron artífices de muchas de las fotos. de calidad”,116 del que se desconoce si llegó a ferencia por una cámara fácilmente manejable to en Aragón como en Valencia, Michaelis fotogra-
Uno de los proyectos de los que se desprende publicarse; en caso de haberse hecho, aún está y transportable, que, a diferencia de la cámara de fió las zonas colectivizadas y la retaguardia. Tanto 
dicha afirmación es el reportaje fotográfico de pendiente de averiguar cuándo y dónde. gran formato, le permite moverse con tranquili- las fotografías hechas por el Comisariado de Pro-
las casas de fin de semana del Garraf,107 diseña- dad y disponer de la oportunidad de tomar las fo- paganda como las de la CNT-FAI siguen la estela 
das por Sert y Clavé, para el que la fotógrafa Entre la primavera y el verano de 1936,117 la fotógra- tografías con inmediatez y según le conviene. del fotorreportaje del barrio Chino que había he-
trabajó posteriormente ampliando, encuadran- fa puso fin a su relación laboral con el GATCPAC, cho dos años y medio antes, pero esta vez de una 
do, haciendo copias, revelando de nuevo, etcé- pero siguió trabajando como fotógrafa reporte- Tiempo después, con el estallido de la guerra ci- manera mucho más libre: el foco constante en sus 
tera, a partir de los negativos de la Rolleiflex ra. Gracias a las copias originales de época que vil española, se consolidó como fotorreportera fotografías son las personas y el diálogo que estas 
de Sert y de los de la Leica de Torres Clavé108, se conservan en el Fondo Margaret Michaelis en y  se dedicó a hacer fotografías de la retaguar- establecen con el entorno en el que se encuen-
e hizo dos fotografías con cámara de gran for- la Galería Nacional de Australia (NGA) se puede dia en Barcelona,121 y en el momento en que se tran, y la interactuación que hacen entre ellas. Se 
mato, las únicas en las que, significativamente, saber que la fotógrafa hizo otros fotorreportajes constituyó el Comisariado de Propaganda de la trata de un documento fotográfico histórico de un 
aparecen personas. Una de ellas es del interior encargados por otras entidades. Uno de ellos Generalitat de Catalunya entró a formar parte valor incalculable. Algunas de ellas fueron publica-
de una de las casas con una mujer de pelo rubio fue el realizado para la Casa del Penedès de Bar- de la cartera de 300 fotógrafos y fotógrafas que das en la revista del Comisariado Nova Ibèria126 y 
sentada en una silla de mimbre que mira a la fo- celona, la cual organizó, con el patrocinio artístico en él trabajaron. Muchas de las fotografías que en la revista S.I.A.S.,127, sin firmar, fruto del anonima-
tógrafa, que lleva por título “Design for living” 109 de la Generalitat de Catalunya, la Junta de Mu- hizo forman parte del álbum “Generalitat de Ca- to voluntario y del trabajo colectivo; por ejemplo, el 
(Diseño para vivir), y la otra (p. 44) está hecha seos y la Federación Comarcal de Cataluña, la Se- talunya. Comissariat de Propaganda. 3. LEICA”,122 nombre que constaba en la revista S.I.A.S. era “Fo-
desde el exterior de la misma casa y enfocada gunda Fiesta Mayor del Penedès en el marco de una deducción que se puede hacer gracias a las tografies: Secció de Belles Arts (C.N.T.) y Comissa-
hacia el balcón, en el que se ve a dos mujeres,110 la Festividad de las Comarcas, el 14 de junio de copias originales de época que forman parte ria de Propaganda” (Fotografías: Sección de Bellas 
la misma de la fotografía anterior y otra de pelo 1936, en el recinto del Pueblo Español. Michaelis del fondo de la autora en la NGA y que proba- Artes [C.N.T.] y Comisaria de Propaganda).
oscuro que sonríe a cámara. Lo que se desprende asistió a toda la jornada y fotografió los diferentes blemente son el resultado de haber revelado de 
de estas dos fotografías es que Michaelis tenía concursos y actividades que se realizaron: la exhi- más, aparte de las que correspondía entregar al A pesar de estar desvinculada del GATCPAC 
una tendencia clara a hacer fotografías de los bición de los grupos y colles de cultura popular Comisariado.123 Michaelis recibió el encargo de desde hacía unos meses, Michaelis aprovechó 
espacios junto con las personas que los habita- del Penedès, el concurso de castellers, el concur- fotografiar oficios colectivizados como el de pa- algunas de las fotografías que había hecho por 
ban o podían habitarlos: es el diálogo persona- so de las colles de grallers y el concurso de ball de nadero, o la sucursal n.º 21 de la Unión de Coo- encargo de la entidad para hacer un fotomontaje 
espacio que también caracterizó de pleno las bastons. De las quince fotografías que se conser- peradores de Barcelona, en la que se vendían muy interesante y potente con respecto al men-
fotografías hechas desde su mirada en el foto- van, cinco están firmadas con la firma profesional todo tipo de comestibles, alimentos y productos saje que quería transmitir. El fotomontaje lo llevó 
rreportaje del barrio Chino. “Foto-Elis”.118 Todas ellas responden a un lenguaje básicos. También la infraestructura de la que dis- a cabo con una fotografía de la Escuela Josep Ma-
158 159
ria Folch i Torres y con otra del fotorreportaje del quería hacer del fotorreportaje del barrio Chino. años, reemprendiendo su profesión de fotógra- EL CASO MARGARET MICHAELIS 
barrio Chino (p. 63), y, con el título de “La lluita La aprobación del nuevo Decreto de municipa- fa, abrió el estudio fotográfico Photo-Studio M. Y LA NUEVA LECTURA DE SU PRAXIS 
contra l’analfabetisme” (La lucha contra el analfa- lización urbana el 11 de junio del mismo año tenía Michaelis. No obstante, su práctica fotográfica FOTOGRÁFICA
betismo),128 se publicó en el álbum de la CNT-FAI, que permitir la transformación de la ciudad capi- huía totalmente de la que había ejercido durante 
CNT-FAI 19 de julio 1936 España. talista en una que pudiera satisfacer las necesi- su periodo vivido en Barcelona: abandonó por Todas las nuevas aproximaciones que se presen-
dades básicas, especialmente las de la vivienda. completo la línea del fotorreportaje social y do- tan en este estudio sobre la vida y la obra de la 
EL ÚLTIMO Y DEFINITIVO EXILIO Teniendo en cuenta que el GATCPAC había es- cumental y volvió a los orígenes centrándose de fotógrafa Margaret Michaelis no habrían sido 
tado trabajando en la elaboración del Plan Macià nuevo en la fotografía artística y de retrato.137 posibles sin las bases que se establecieron con 
Durante la Guerra Civil, Michaelis, tras pasar dos (“La nueva Barcelona”), aprovechó para sacar todas las investigaciones y trabajos previos he-
años y medio trabajando para los arquitectos, de nuevo a la luz gran parte del fotorreportaje El estudio fotográfico lo tuvo operativo hasta 1952, chos hasta el momento. En especial, cabe desta-
parecía haber encontrado, al fin, el trabajo por el del Chino, en el n.º 25 de la revista A.C. (junio de momento en el que decidió cerrarlo. Emprendió car toda la tarea de Jordana Mendelson y Juanjo 
que sentía pasión: fotografiar los tejidos sociales 1937), y también lo proporcionó para que se utili- un cambio laboral renunciando a su profesión de Lahuerta con motivo de la exposición que ce-
y a la gente, como eran las colectivizaciones y las zara para la elaboración del libro Municipalització fotógrafa y fue secretaria de la organización de lebraron en el IVAM y en el CCCB: “Margaret 
zonas de la retaguardia. A principios del año si- de la Propietat Urbana.132 Muy probablemente, investigación social Hauser&Menuhin. Unos años Michaelis. Fotografía, vanguardia y política en la 
guiente, en febrero de 1937, Michaelis se divorció Margaret Michaelis no llegó a saber nunca el uso después, conoció Albert George Sachs, un em- Barcelona de la República” (1998), así como los 
oficialmente de su marido Rudolf 129, y poco des- que los arquitectos hicieron del reportaje. presario austríaco que, como ella, también había ensayos y artículos posteriores sobre Michaelis 
pués decidió abandonar España, probablemen- emigrado a Australia. El 3 de marzo de 1960 se de la propia Jordana Mendelson (véase la bi-
te por la irrupción de Kati Horna como fotógrafa Cuando se fue de España se dirigió a Marsella casaron y Michaelis siguió trabajando ayudán- bliografía). El camino abierto por ella ha sido 
oficial en la agencia fotográfica de la CNT-FAI,130 y se llevó sus dos cámaras (la Leica y la de gran dolo en su negocio. El matrimonio no duró mu- imprescindible para poder avanzar y adentrar-
hecho que pudo provocar que Michaelis dejara formato), junto con todas las copias fotográficas chos años, ya que en setiembre de 1965 se quedó me en nuevas vías de investigación. Asimismo, 
de tener el mismo peso en la agencia. que pudo, a excepción de los negativos.133 El año viuda. Entre 1967 y 1968 hizo un largo viaje por el quiero mencionar el también esencial trabajo de 
siguiente, en 1938, pasó por Viena, desde donde extranjero, pasando por Europa, Israel, Oriente Helen Ennis, que plasmó, entre otros y especial-
Su salida de Barcelona debió de ser bastante dis- se dirigió a Polonia para visitar a su familia. La Medio, los Estados Unidos, Sudamérica y la India. mente, en su libro Margaret Michaelis. Love, 
creta, ya que desde el GATCPAC hacía tiempo situación en la que vivía la comunidad judía en Durante el trayecto por Europa visitó a Rudolf loss and photography (2008), sin la cual plan-
que estaban intentando localizarla, sin éxito: “He Europa, especialmente en Austria y Alemania, y a su esposa Marianne, en Berlín, y después fue tearme nuevas preguntas habría sido más difícil.
intentat parlar amb Mme. Michaelis, però no hi ha era, cada vez más, o bien un éxodo territorial a España (con intención de visitar Barcelona) du-
manera. Ni tant sols he pogut esbrinar si és fora de o bien una lucha por la supervivencia de la per- rante unos días. De este largo viaje y con todos los Ahora bien, a medida que pasa el tiempo, se ge-
Barcelona. No en sé res. Per tant, les fotos que de- secución y la erradicación que estaba perpe- estímulos que le pudo suponer, y más teniendo en neran y se forman nuevos archivos documentales 
mana de l’Exposició no els hi envio. De totes ma- tuando el nazismo. En setiembre consiguió el cuenta que los viajes anteriores habían sido forza- que pueden cambiar el curso de la información 
neres no pararé fins saber on para ella i em cuidaré visado alemán, con el que pudo huir a Londres dos por las circunstancias históricas y personales, que se ha podido aportar sobre un tema con-
de tot. Ja sabrá alguna cosa.” (He intentado hablar en diciembre del mismo año.134 Su vida en la ca- constan dos fotografías a color hechas en la India, creto. Las nuevas donaciones (como el caso 
con Mme. Michaelis, pero no hay manera. Ni tan pital inglesa fue muy diferente de como lo había fechadas de 1967.138 Tanto las fotografías de la del Fondo Josep Torres Clavé, en el AHCOAC), 
siquiera he podido averiguar si está fuera de Bar- sido anteriormente, ya que, por obligación,135 India como otra139 en blanco y negro, más perso- la catalogación de fondos que estaban pendien-
celona. No sé nada. Por lo tanto, las fotos que pide hizo trabajos domésticos y del hogar. Decidió, nal, en la que retrató algunos estantes con libros, tes de ser trabajados (como es el caso del Fondo 
de la Exposición no las envío. De todos modos, no también, involucrarse en la ayuda humanita- fotografías y objetos, y un autorretrato a color fotográfico del GATCPAC, en el AFB), la digi-
pararé hasta saber dónde está ella y me ocuparé ria organizada por la Catedral de Inglaterra (en donde aparece con los ojos cerrados140, que se talización de los fondos, que facilita la consulta 
de todo. Ya sabrá algo).131 Por la fecha de la carta Londres), siguiendo su vertiente social y espí- hizo en agosto de 1978, son el punto final de la desde cualquier lugar, siempre que se disponga 
(04-11-36), la fotógrafa debía de estar o bien en ritu comunitario. En verano de 1939, obtuvo un práctica fotográfica de Margaret Michaelis. Mu- de un ordenador y conexión a internet (como 
el frente haciendo fotografías o bien trabajando visado para poder salir de Inglaterra, y decidió ir rió el 16 de octubre de 1985, en una residencia de es el caso del Fondo fotográfico de Margaret 
en alguna de las oficinas de propaganda (Comi- a Australia. El 28 de agosto, la pasajera n.º  396 Melbourne. Gracias a las visitas que Helen Ennis Michaelis, en la NGA), junto con la preservación 
sariado o CNT-FAI). En cualquier caso, desde no- llegó a bordo del barco Esperance Bay;136 unas (entonces conservadora de fotografía en la NGA) y la conservación de todo lo ya existente, han 
viembre de 1936 hasta después de separarse de semanas después de llegar, estalló la Segunda hizo a la fotógrafa durante los últimos meses de generado, y generan, una gran oportunidad en 
su marido, en febrero de 1937, no hay constancia Guerra Mundial y la fotógrafa estuvo vigilada su vida, y las gestiones hechas a raíz de estas vi- el campo de la investigación y de la documen-
de que se pusiera en contacto con la entidad. durante toda la guerra por haber llegado al país sitas, el año siguiente a la muerte de Michaelis su tación, y permiten hacer nuevas aportaciones 
La razón por la que el GATCPAC quería contactar con nacionalidad alemana. Se instaló en Sídney archivo y su fondo fotográfico fueron donados a la de gran interés, como es el presente caso de 
con ella tenía que ver con el uso que la entidad y permaneció allí el resto de su vida. Los primeros Galería Nacional de Australia (NGA). Margaret Michaelis y parte de su obra fotográ-
160 161
8
fica en la Barcelona de la Segunda República. del edificio Astòria de Barcelona, de la escuela tipo de duda, tras haber resuelto algunas incóg-  Von Bucovich, “Reflexions d’un fotògraf”, en D’ací i d’allà, 
n.º 172, marzo de 1933, pp. 10-11. En el mismo número apare-
Con el fotorreportaje del barrio Chino de 1934 Josep Maria Folch i Torres, de Palau-solità i Ple- nitas sobre su tarea profesional en la Barcelona cen más fotografías, en las páginas 21 y 23.
como punto de partida, y de manera colateral la gamans, y, como todo apunta, y tal como mues- de los años treinta y haber revelado muchas otras 9 D’ací i d’allà, n.º 172 (marzo 1933), pp. 10-11, p. 21 y p. 23; n.º 173, 
relación laboral de la fotógrafa con el GATCPAC, tro, el de las casas de fin de semana del Garraf. nuevas tanto del reportaje del barrio Chino como p. 21; n.º 175, pp. 19-20 y pp. 36-37; n.º 177, p. 15; n.º 180, p. 88; 
n.º 182, pp. 69-71.
con muchos otros encargos fotográficos que la Una praxis que muy probablemente se dio junto de los otros encargos y la relación laboral con el 
10 Unión Libre de Trabajadores Alemanes.
entidad le hizo, se revela una manera de trabajar con el resto de los reportajes fotográficos de ar- GATCPAC, surgen también nuevas preguntas 11 Ennis (2008, p. 70).
diferente de la que se había creído hasta ahora. quitectura que debieron de encargarle, pero que importantes que hay que plantearse: ¿Qué otros 12 Asociación Internacional de Trabajadores.
es algo que puede seguir investigándose. archivos quedan por descubrir y estudiar que 13 Concretamente, las del n.º 170 (setiembre de 1932), el n.º 171 
Todo ello ha sido posible gracias a haber hecho podrían ayudar a entender mejor y reconstruir su (diciembre de 1932) y todos los n.os del año 1933.
una aproximación diferente al estudio del len- El análisis biográfico de la práctica laboral de trabajo en la publicidad del mismo periodo? 14 Helen Ennis explica que un grupo de 48 fotografías de Mar-
guaje fotográfico, y ha sido indispensable cruzar Sert y de Clavé, así como el material fotográfi- ¿Qué más se puede aprender de Margaret Mi- garet Michaelis fue preservado por Carl Buttke, alemán, 
quien archivó y guardó posesiones de muchas personas de su 
los fondos fotográficos y documentales (véase el co de ambos, junto con la documentación de chaelis y su relación con otras fotógrafas y fotó- entorno que se habían marchado exiliadas de Alemania (En-
listado al final) y estudiar la fotografía más allá del tipo personal (los dietarios personales de Torres grafos durante la Segunda República? ¿Hubo nis, 2008, pp. 84-86).
contenido de la imagen. El análisis y el estudio Clavé son una fuente primaria de información otros encargos fotográficos con otras entida- 15 Ibid, p. 89.
16
de los diversos tipos de negativos originales y de de un gran valor), también me permitió, antes de des que no fuera el GATCPAC, además del que  Helmut Rüdiger fue un anarcosindicalista alemán, periodis-
ta, escritor y traductor, secretario adjunto de la Asociación 
su positivado, tener en cuenta la información de llevar a cabo este proyecto, poner luz a la autoría hizo para la Casa del Penedès de Barcelona? ¿Y Internacional de Trabajadores (AIT), entidad que movió su 
gran valor —al tiempo que primordial— anotada de las fotografías del viaje a Andalucía, errónea- de su paso por el Comisariado de Propaganda sede de Berlín a Madrid en 1933 y, más tarde, en 1934, a 
en los reversos de las fotografías, la relación de mente otorgadas a Michaelis.141 Lo que queda de la Generalitat de Catalunya y por la agencia Barcelona. Su mujer también era anarquista.
17 Es posible que hubiese alguna documentación en los archi-
esta información con la aparecida en otros do- claro es que, aunque durante dos años y medio fotográfica de la CNT-FAI? La praxis fotográfica vos de Helmut Rüdiger (ARCH01220) conservados en el IISH 
cumentos (correspondencia, revistas de la épo- ella fue la principal fotógrafa del GATCPAC, se- de Michaelis, caracterizada por la multiplicidad (International Institute of Social History), en Ámsterdam.
ca, otras fotografías), así como la comparación gún se deduce de las diversas razones expuestas de roles que ejerció con los trabajos para el 18 Principalmente, Mendelson y Lahuerta (1998) y Ennis (2008).
de las diferentes anotaciones escritas a mano en el presente texto, eso no implica que fuera la GATCPAC, ¿es aplicable a otros fotógrafos de la 19 Algunas de estas fotografías se publicaron en el n.º 6 de la re-
en los documentos para poder identificar a las encargada de hacer todas las prácticas fotográ- época?, ¿o solo a las fotógrafas? Hay aún incóg- vista del GATCPAC, A.C., perteneciente al segundo semestre 
(abril-mayo-junio), hecho que indica que las fotografías ten-
personas que escribieron la información, ha sido ficas que la entidad necesitó. nitas por resolver que podrían proporcionar drían que haber sido hechas con anterioridad.
esencial para poder descubrir que el autor de nuevas aproximaciones, y otras que quizá será 20 Los principales archivos y fondos consultados han sido los 
las fotografías del barrio Chino de 1932 fue el ar- Lo que también se evidencia de Margaret Mi- muy difícil llegar a averiguar definitivamente. siguientes: el Fondo fotográfico GATCPAC, en el Archivo 
Fotográfico de Barcelona (AFB); el Fondo GATCPAC y el 
quitecto griego Isaac Saporta y no Margaret Mi- chaelis y la realización del fotorreportaje del barrio Fondo Josep Torres Clavé, en el Archivo Histórico del Co-
chaelis. El estudio de todo ese material también Chino es, por una parte, su meticulosidad, por el legio de Arquitectos de Cataluña (AHCOAC), y el Fondo 
ha sido esencial para poder conocer y entender hecho de apuntar en los reversos de las fotos qué Margaret Michaelis, en la Galería Nacional de Australia 
1 La primera parte biográfica que aquí se presenta es una ver- (NGA, por sus siglas en inglés). Para conocer la lista entera, 
el modus operandi de los principales agentes en día las hizo y dónde las hizo, y tal como también sión revisada y ampliada que ha partido de la realizada por véase el capítulo del texto “El caso Margaret Michaelis y la 
la relación laboral GATCPAC-Michaelis (Josep muestra el recibo142 que emitió a  la entidad en Ennis (2008), así como de la cronología incluida en Mendel- nueva lectura de su praxis fotográfica”, p. 49. 
Lluís Sert, Josep Torres Clavé y la propia fotógra- el momento de cobrar el trabajo, donde especi- son y Lahuerta (1998, pp. 153-155). 21 Ennis (2008, p. 43).
2
fa), y ha sido imprescindible para detectar el uso ficó toda la información en relación con el foto-  El Atelier d’Ora tuvo otra sede en París, además de la de Viena. 22  El fondo se encuentra en el Archivo Histórico del Colegio de 
3 Grete Kolliner dejó constancia de la faceta profesional y tra- Arquitectos de Cataluña (AHCOAC).
y la existencia de cuatro cámaras fotográficas di- rreportaje (cuántos días se desplazó al Chino, el bajadora de Michaelis en una carta de recomendación que 23 C8-55 y C-36/239. Fondo GATCPAC, AHCOAC.
ferentes (la Rolleiflex de Sert, la Leica de Torres material utilizado, el tamaño de las copias...), y, por escribió cuando esta decidió marcharse del estudio para 24 C6/45 y C6/46. Fondo GATCPAC, AHCOAC.
Clavé, una Leica modelo II y una cámara de gran otra parte, su claro posicionamiento de decisión trasladarse a Berlín (Ennis, 2008, p. 24).
25
4  Las anotaciones de Torres Clavé son imprescindibles para po-
formato, ambas de Michaelis), según convenía propia, tanto si iba sola como si iba acompañada,  Para saber más: Moholy-Nagy (2010) y Fontcuberta (1984, 
der fechar correctamente la finalización de algunos de los 
p. 41).
en muchos de los fotorreportajes. de no dejar de fotografiar lo que le despertaba in- edificios que diseñaron y construyeron el GATCPAC; en el 
5 Varios documentos conservados en los Archivos Nacionales presente catálogo se podrán ver algunos ejemplos.
terés y curiosidad, lo que daba lugar a fotografías de Praga dejan constancia de la propiedad del estudio foto- 26 De los dietarios correspondientes a 1933, los del tercer y cuar-
Lo que queda patente de la práctica fotográfi- que fueron más allá del encargo, como las de las gráfico, entre ellos, un anuncio de acontecimientos publici-
to trimestres no se conservan.
tarios: Police Directorate Prague, 1941-1950, F. Freundová 
ca de Michaelis en relación con el GATCPAC es personas dialogando en el espacio en el que se 27
Olga (firma F 1570/1). Freundová fue asesinada durante el  Dietario personal de Torres Clavé, segundo trimestre de 1934, 
que en la mayoría de los casos no trabajaba sola, encontraban y el tejido social del barrio. Holocausto y hoy sigue siendo una gran desconocida. C1866-2-2, Fondo Torres Clavé, AHCOAC.
28
sino acompañada por los arquitectos; fue así du- 6 Olga Freundová dejó constancia de las características profe-  A veces, las revistas se publicaban con retraso, como pasó con 
rante dos de los cinco días en los que hizo las fo- Finalmente, lo que se desprende del caso Mar- sionales de Michaelis en una carta de recomendación (Ennis, la revista n.º 15 de A.C. (véase la nota n.º 94).
2008, pp. 29-30). 29 El fondo Torres Clavé también se encuentra en el AHCOAC.
tografías del Chino (el segundo y el tercer día), garet Michaelis y la nueva lectura de su praxis fo- 7 J. C. “La fotografia: Bucovich”, Mirador: setmanari de litera- 30 Las cajas son la n.º 28 y la n.º 15. Quiero dejar constancia de 
y también en los fotorreportajes de arquitectura tográfica es que trasciende más allá. Sin ningún tura, art i política, n.º 208, 26 de enero de 1933, p. 7. que el archivo fotográfico del GATCPAC conservado en el 
162 163
Archivo Fotográfico de Barcelona (AFB) solo se puede en- 51 Véase la nota n.º 17. 68 En el reverso de la fotografía están las dos estampas profe- 85 Entregas, facturas y recibos presentados (C8-55 y C-36/239), 
tender y estudiar en profundidad si se tienen en cuenta en 52 Josep Lluís Sert fue nombrado miembro directivo de AD- sionales de Michaelis de los dos laboratorios que tuvo en Bar- Fondo GATCPAC, AHCOAC.
Fondo documental y el Fondo fotográfico del GATCPAC LAN el 15 de marzo de 1933. Para más información sobre las celona (el de la calle del Rosselló y el de la avenida de la Repú- 86 Dietario personal de Josep Torres Clavé, 2.º trimestre de 1934. 
conservados en el AHCOAC. relaciones y sinergias entre ADLAN y el GATCPAC, véase blica Argentina), y también una anotación escrita en Fondo Josep Torres Clavé, C1866-2-2, AHCOAC.
31 C28/172/1.78-1.90 y también la 1.94. Gómez, Mendelson y Minguet (2021). castellano: “Krakow-Polonia/ Mercado de ropa vieja/ en la 87 Muchas de ellas aparecidas en la revista Imatges, n.º 1, año I, 11 
32 judeceia/ Lleva toda su tienda encima. Ofrece a la/ venta 
 C15/83/9.1; 9.2 y 9.3 53 Como veremos más adelante con más detalle, el negativo de junio de 1930, pp. 12-14.
7 sombreros, listo es todo lo que posee/ a pesar de todo esta 
33 En los reversos de las fotografías hay una numeración escrita de 35 mm era el formato que se utilizaba en el campo cine-
contentissimo” (NGA 86.1384.184). Ambas informaciones (las 88 Un recibo que el fotógrafo emitió a la entidad el 4 de agosto 
a mano que parece indicar que formaban parte de un grupo matográfico. La cámara Leica permitía una ampliación en 
estampas y la anotación) permiten pensar que la copia pudo de 1932 lleva por tarea “12 copias 18 × 24 cm/ varios asuntos 
de 24 fotografías en total, de las que faltan 7, las n.os 1, 2, 3, 4, 24 × 36 mm.
hacerla en Barcelona. barrio chino”. Habría que investigar de qué copias se trata. 
9, 10 y 24. 54 La identificación de su letra me ha sido posible gracias a la 69 También conocido como negativo de 35 mm. Como era habitual, los fotógrafos proporcionaban copias de 
34 Sobre estas fotografías se habló por primera vez en Mendel- comparación hecha entre la que aparece en las fundas de material hecho con anterioridad.
70
los negativos, la del recibo que Margaret Michaelis emitió al  Agradezco la conversación con Georgina Samsó, historiadora 
son y Lahuerta (1998), atribuidas a Margaret Michaelis. 89 Ambas fueron realizadas c.  1930. ANC1-5-N-4378 y ANC1-
35 GATCPAC cuando cobró el trabajo, y que se conserva en el del arte, fotógrafa y técnica especialista en preservación y di-
 El hecho de poder poner nombre y apellidos a las tres cali- 5-N-4377, Fondo Gabriel Casas, Archivo Nacional de Catalu-
Fondo GATCPAC, en el AHCOAC, y la del reverso de las fo- fusión de archivos fotográficos, quien me hizo notar que po-
grafías ha sido gracias a la comparación que he hecho de la ña.
tografías donde la fotógrafa anotó información relacionada dría ser que la sensibilidad de los negativos del primer día 
letra de los tres artífices con otros documentos de su autoría. 90 La tabla ha sido elaborada a partir de la consulta y recopila-
con las imágenes; en los tres lugares, la caligrafía es la misma. fuera más elevada que la de los negativos del resto de los días.
36 Esta información fue incluida por Sert después de haberse 71 ción de toda la información que los diferentes fotógrafos, es-
55 “Leica m.2” hace referencia al modelo II de la Leica, Leica II,  Agradezco la conversación mantenida durante el montaje de 
hecho las fotografías, concretamente en abril de 1934, cuan- que fue fabricada en 1932. la exposición con Alberto Rodríguez, del AFB, con quien ha- tudios fotográficos y archivos de fotografía proporcionaron 
do se estaba seleccionando el material fotográfico sobre el blé de mis sospechas sobre el hecho de que los negativos de en los recibos y albaranes emitidos al GATCPAC a la hora de 
56
barrio Chino que debía utilizarse para la exposición “La nova  La información escrita a mano tal como aparece en cada una las fotografías del primer día no tuvieran la misma calidad que cobrar los trabajos realizados (véase la nota n.º 78.).
Barcelona”. de las fundas de los negativos es la siguiente: L.2.a gatcpac- los del resto de los días, así como la característica de la ausen- 91 Carta oficial del GATCPAC a Margaret Michaelis, 26 de se-
barrio chino; Leica m.2.b. gatcpac: barrio chino; Leica m.2.c. 
37 El hallazgo de esta fotografía se dio buscando y mirando fo- cia de la numeración. Él me sugirió que quizá se trataba de tiembre de 1934. C13-078, Fondo GATCPAC (Corresponden-
gatcpac barrio chino; Leica m.2.d gatcpac barrio chino; Leica 
tografías del fondo personal de Josep Torres Clavé, en el que película de cinematógrafo en lugar de fotografía. cia, letra M), AHCOAC.
m.2.e gatcpac barrio chino; Leica m.2.f gatcpac - barrio chi-
también hay algunas fotos relacionadas con la revista A.C. 72 También conocidos con el nombre de Cosmos Fotográfico 92 Dietario personal de Torres Clavé, 3.er trimestre de 1934, 
no; Leica m.2.g gatcpac - barrio chino.
38 Quiero agradecer a Andreu Carrascal, archivista del AHCOAC, Fernández. C1866-2-3, Fondo Torres Clavé, AHCOAC.
57 Cuya referencia es C8-55-36, Fondo GATCPAC, AHCOAC.
que me proporcionara esta valiosa información. 73 Para tener una idea de la importancia de Cosmos Fotográfico, 93 Los negativos de paso universal y la funda correspondiente se 
58 Wolf (1936, p. 9).
39 conservan en el AFB. La funda aún tiene la anotación del ar-
 Este congreso estaba pensado celebrarse en Moscú, pero fi- véase Fernández y Carbonell. Cosmos Fotográfico. Material 
59 Actualmente, sigue en pie como Escuela Collaso i Gil, y se ha completo para fotografía. Barcelona: Talleres de imprenta, quitecto: “Rollo no. 10 / Casa calle París; (?) Rodríguez Arias” 
nalmente no fue posible organizarlo en la capital rusa.
convertido en uno de los principales centros escolares del grabado y relieves, 1907. [s.i.c.].
40 De nuevo, quiero agradecer la atención de Andreu Carrascal, barrio del Raval. 74 Ofrecía dos y, a veces, tres versiones [fotográficas] (traduc- 94 El tercer trimestre correspondía a los meses de julio, agosto y 
quien, al hablar con él de la fotografía y preguntarle por el 
60
nombre de Saporta, me puso en conocimiento del material   A-3-2-S4-90, AFB3-129; Archivo Fotográfico de Barcelona. ción propia). Carta de Karl Brauner a Helen Ennis, 30 de enero setiembre. Puesto que las fotografías fueron hechas el 28 de 
de 1992. Ennis (2008, p. 118). setiembre, se deduce que había casos en los que la revista sa-
escrito (cartas y postales) que se conserva en el Fondo 61 Véase la nota n.º 57.
75 lía con retraso con respecto al semestre al que pertenecía 
GATCPAC (Correspondencia, Letra S), AHCOAC. 62 El número total de fotografías hechas por Margaret Michae-  Todas las anotaciones han sido transcritas de manera literal.
41 76
 Fondo GATCPAC (Correspondencia, C11/70.21-22). La carta lis en el reportaje entero fue de unas 238, de las que positivó  Todas las anotaciones han sido transcritas de manera literal. (véase el archivo de la revista en línea en la bibliografía del 
presente catálogo).
no está fechada y el sobre donde iba no se ha conservado, las 148 indicadas en el recibo (véase la nota n.º 78). Hay que 77 Es el número de negativos digitalizados que conserva el AFB 
95 er
pero teniendo en cuenta que Saporta dice que espera que las tener en cuenta que en algunos casos existe la copia de épo- a partir de los negativos originales. Se trata de los negativos  Dietario personal de Torres Clavé, 1.  trimestre de 1935, 
fotografías no hayan llegado demasiado tarde (el n.º 6 de la ca pero no el negativo (posiblemente perdido o destruido), que tienen calidad suficiente para distinguir que es lo que la C1866-2-5, Fondo Torres Clavé, AHCOAC.
96
revista A.C. era el del segundo semestre del año, por lo tanto, como es el caso de la fotografía Calle de l’Om, que se en- fotógrafa fotografió; los negativos velados o completamente  La funda que los conservaba en el AFB tiene escrito de la 
abril-mayo-junio) y gracias a correspondencia posterior, pue- cuentra en la NGA (NGA.86.1384.108), de la que el AFB no ennegrecidos no se digitalizaron. mano de Torres Clavé “Rotllo núm. 15/ Clixés Escola Palauso-
do deducir que la carta fue escrita entre marzo y abril de 1932. dispone ni de una copia ni del negativo. 78 Es el número aproximado de las fotografías que forman el litar” (Rollo n.º 15/ Clichés Escuela Palausolitar).
42 Véase la nota n.º 33. 63 En otra fotografía donde aparece la Rosita se puede leer el grupo de copias positivadas, teniendo en cuenta que de mu- 97 Agradezco al también arquitecto Ricard Ribas Cagigal, hijo 
43 nombre completo del establecimiento: “Olympia habita- chas de ellas existe más de una versión. Es el número que de Ricard Ribas Seva, su colaboración al proporcionarme la 
 C11/70.21, C11/70.22 y C11/70.23. Fondo GATCPAC (Corres-
pondencia), AHCOAC. ciones”. también hizo constar la fotógrafa en el recibo que emitió al información del dosier de proyectos de su padre sobre la casa 
64 GATCPAC en el momento de cobrar el trabajo. Torre Eugènia. La fecha de inicio del proyecto fue concreta-
44 El artículo en alemán sobre el barrio Chino fue traducido al  Para saber más sobre el local de La Criolla, véase Villar 
(2017). 79 Es el número de fotografías hechas por Michaelis que apare- mente el 13 de enero, tal como el arquitecto apuntó en el do-
castellano por algún miembro del GATCPAC. Fondo 
cen en total, contando las del fotomontaje de grandes dimen- sier. Colección Ricard Ribas Cagigal, Barcelona.
GATCPAC (Correspondencia, C 11/70.24). 65 También se podría tratar de la madre, la hija y dos hijos y el 
perro. siones y las que forman parte de los otros paneles informati- 98 26 de enero de 1935. El 24 de marzo del mismo año tuvo lugar 
45 Cuya referencia es C. 30.186. vos de la exposición “La nova Barcelona”. una cena de inauguración con la familia propietaria.
66
46 Mendelson y Lahuerta (1998, pp. 18-19).  A continuación, veremos un ejemplo de cada una de las te- 80 Carta de Sert a Le Corbusier, 23 de febrero de 1934. Fondo 99
máticas conservadas en la Galería Nacional de Australia  La fecha también viene corroborada por el hecho de que el 
47 Cuya referencia es C28-172-1.94. GATCPAC (Correspondencia), C10/68.80, AHCOAC. 
(NGA): [La sala de estar de su casa], 1933 (NGA 86.1384.124); reportaje apareció publicado en marzo de 1936 (véase la nota 
48 Primero, en el estudio fotográfico en el domicilio de la calle 81
Sin título [Retrato de mujer con chal de seda], c. 1924 (NGA  NGA 86.1384.58, NGA 86.1384.48, NGA 86.1384.44, NGA n.º 88) y, por lo tanto, las fotos debieron de ser tomadas con 
del Rosselló, n.º 36, 4.º 4.ª, y después en el de la avenida de la 86.1384.476) y Sin título [Mujer desnuda con brazo alzado], 86.1384.49, NGA 86.1384.50, NGA 86.1384.199, NGA anterioridad.
República Argentina, n.º 218, 5.º 1.ª. c. 1924. 86.1384.52, NGA 86.1384.54 y NGA 86.1384.53. 100 Revista D’ací i d’allà, n.º 184, vol. XXIV, marzo de 1936, pp. 39-41.
49 Se desconoce qué modelo era. Pudo haberla adquirido du- 82
67 101 
 A finales de diciembre de 1931 hasta principios de enero de  Pere Guardiola (1933). “La Taverna dels Tenors”. Catalunya Las ampliaciones las facturó el 25 de abril y las fotografías, el 5 
rante su formación académica o bien en sus inicios laborales 1932, Michaelis fue a visitar a su familia a Polonia durante los Ràdio: portaveu dels radio-oients de les terres catalanes, de junio. C8-55-38 y C8-55-41, respectivamente, Fondo 
como fotógrafa. días de vacaciones concedidos al estudio fotográfico donde año 3, n.º 60, junio, pp. 21 a 23 y 34. GATCPAC, AHCOAC.
50 83
 Se desconoce cuándo la adquirió, pero antes de su periodo en trabajaba, Photo Winterfeld. Según Helen Ennis, también  Jordana Mendelson estudió también este grupo de fotogra- 102 Rodríguez Roig, Dolors. “ADLAN – GATCPAC. Un viatge 
Barcelona, entre 1931 y 1933, ya la había utilizado para fotogra- podría haber hecho un segundo viaje entre 1932 y 1933 (En- fías en Mendelson y Lahuerta (1998, pp. 38 y 120-121). d’amics per Andalusia”, en Gòmez, Mendelson y Minguet 
fiar el barrio judío de Cracovia. nis, 2008, pp. 91-101). 84 Véase el artículo de época de la nota n.º 83. (2021, pp. 60-71).
164 165
103 Parte de los negativos de las fotografías hechas por Torres 120 Principios de 1934, de 1935, de 1936 o de 1937. LA OTRA MIRADA A LA CIUDAD remendarse, las manzanas de las calles (total 
Clavé durante el viaje a Andalucía se conservan en el fondo 121 Agradezco la siguiente información a Almudena Rubio, histo-
del arquitecto, en el AHCOAC. riadora del arte e investigadora en el International Institute of o parcialmente desaparecidas) de Sant Rafael, 
104 Recibo emitido el 18 de mayo de 1935, C8-55-40, Fondo Social History (IISG) de Ámsterdam. Itziar González Virós Cadena, Sant Josep Oriol y Robadors y de las 
GATCPAC, AHCOAC. 122 Conservado en el Archivo Nacional de Cataluña, ANC1- calles del Olm, Arc del Teatre, Sant Bertran, Est, 
105 Recibo emitido el 16 de julio de 1935, C8-55-42. De las am- 1-N-5691. La necesidad de dibujar la ciudad antigua con Santa Madrona, Berenguer el Vell, Sant Oleguer, 
pliaciones hechas de Andalucía y el nuevo encuadre y am- 123 Los negativos de todas estas fotografías parecen encontrarse, 
pliación de la cerámica popular hizo más y se llevó algunas a el objetivo de poder intervenir en ella nos ha de las Tàpies y Conde del Asalto (ahora Nou de 
junto con los de la CNT-FAI, en el ISSG de Ámsterdam, en 
Australia (por ejemplo, NGA 86.1384.34 y NGA 86.1384.9). proceso de clasificación, estudio y catalogación por parte de dejado, a lo largo de los años, un catálogo de la Rambla) fueron extendidos sobre la mesa del 
106 Véase el documento de la revista A.C. n.º 18 (en línea) en la la historiadora del arte e investigadora Almudena Rubio. Véa- planos y cartografías que se van superponiendo quirófano del urbanismo, que se reclamaba a sí 
bibliografía del presente catálogo. se Rubio (2020, pp. 21-40). y relacionando entre ellas. Ya sea como conti- mismo como una nueva ciencia. Se trataba de 
107 Muchas de las fotografías de las casas del Garraf fueron he- 124  Antebi (2020, p. 84).
chas por Sert con su Rolleiflex (se conservan los negativos de nuidad y perfeccionamiento o como reacción hacer, como escriben en el número 25 de la re-
125 Agradezco de nuevo a Almudena (véase la nota n.º 122) la in-
6 × 6 cm), otras, por Torres Clavé con su Leica (se conservan formación sobre los viajes de Michaelis con Goldman, que me a la propuesta anterior, los diferentes artífices vista A.C., “una intervención de cirujano” y “ex-
los negativos de paso universal 24 × 36 mm y las fundas don- aclaró que fueron dos viajes distintos, a diferencia de lo que se fijaban su imagen de futuro en el presente y la tirpar totalmente los focos de infección” en un 
de estuvieron guardados con la letra del arquitecto) e, inclu- había creído hasta el momento.
so, algunas copias de época tienen la estampa delante (y no rubricaban con su nombre. Así, hablamos de distrito  V donde la falta de higiene, de sol y de 
126 Fotografías hechas por la CNT-FAI: Nova Ibèria, en el n.º  1, 
en el reverso) del Arxiu Mas, entidad que probablemente “L’agricultura salvarà Catalunya”, enero de 1937, pp. 30-31. Fo- los planes Cerdà, de Garriga Roca, de Baixeras, ventilación en sus viviendas hacía pensar a los 
también se encargó de revelar y ampliar algunas fotogra- tografías hechas para el Comisariado de Propaganda: Nova de Darder y de Vilaseca, y de los arquitectos del arquitectos del GATPAC que por fuerza debía de 
fías. Las fotografías del reportaje fueron publicadas en el Ibèria, en el n.º 2, “Els vells a Catalunya”, febrero de 1937, p. 25.
n.º 19 de la A.C. (tercer trimestre de 1935), una en la portada GATPAC, en un primer momento, para después influir en la “forma del individuo” que habitaba 
127 
y el resto en las páginas 33 a 41 (véase el documento en lí- S.I.A.S (Consejería de Sanidad y Asistencia Social), n.º  3, ya borrar los nombres de autor y ceder prota- este ambiente tan degradado e insalubre. Por 
nea en la bibliografía). “La Revolució al servei dels desvalguts”, julio de 1937, p. 12.
128 gonismo a  las instituciones y a la nomenclatura eso, Margaret Michaelis fue invitada a centrar-
108 Los negativos se conservan en el AFB, así como sus fundas, El fotomontaje original se conserva en el AFB, S4P_003_27.
que tienen la información escrita con la letra de Torres Clavé. 129 En Ennis (2008, p.  169) se puede leer la transcripción de la del planeamiento más contemporáneo: el Plan se en fotografiar todas aquellas evidencias de la 
109 sentencia del divorcio. comarcal, el Plan parcial del casco antiguo, el degradación material para poder ilustrar, a partir 
El título fue anotado por Margaret Michaelis en el reverso 
130  
de una de las copias que se conservan en la NGA (NGA Véase la nota n.º 122. Plan general metropolitano y, finalmente, los de ellas, la “nueva Barcelona” y el “nuevo orden”.
86.1384.91). En la revista A.C., n.º  19 (tercer trimestre de 131 Carta de Torres Clavé a Sert (la segunda parte de la carta fue planes especiales de reforma interior. El deseo 
1935), la imagen va acompañada del siguiente pie de foto: escrita por la secretaria del GATCPAC), 4 de noviembre de 
“Interior de la casa ‘tipo A’”. Jordana Mendelson estudió esta de transformación de la ciudad, pues, se ha ido Bajantes, patios interiores y patios de luces lle-
1936. Fondo GATCPAC (Correspondencia, letra S), AHCOAC.
fotografía y muchas otras y demostró el diálogo existente en- 132 El libro tuvo como editorial la Unión General de Trabajadores socializando y ha pasado a ser una necesidad de nos de suciedad, calles con adoquines mal asen-
tre modernidad y la presencia de la mujer en los espacios de (UGT) y fue una iniciativa de la Comisión Mixta de Adminis- mejora permanente y aparentemente sin fin. De tados, viviendas sin los mínimos servicios de 
arquitectura del GATCPAC (Mendelson, 2003, pp. 141-164). tración y Control de la Propiedad Urbana (CMAOPU), de la las intenciones retóricas y programáticas de me- saneamiento, cocinas destartaladas, escaleras 
110 La identidad de las dos mujeres queda pendiente de inves- que Torres Clavé era miembro por la UGT.
tigar. Eso sí, ninguna de ellas es Margaret Michaelis. 133 diados del siglo xix a la gestión urbanística actual de peldaños estrechos y desvencijadas. Pasillos 
Agradezco la información proporcionada por Simon Unders-
111 En el n.º 182, vol. XXIII, setiembre de 1935, p. 12, y también chultz, de la Galería Nacional de Australia (NGA), quien, muy han pasado más de 160  años, pero a esta parte oscuros, camas deshechas y platos sucios. Este 
en el n.º 183, vol. XXIII, diciembre de 1935, p. 3. amablemente, me confirmó la información de Helen Ennis de la ciudad de Barcelona siempre se le siguen era el listado de imágenes que se buscaban, 
112 Según Mendelson y Lahuerta (1998, p.  83), en el n.º  184 sobre que del periodo de Michaelis en España no tienen nin- aplicando estrategias de intervención que de- pero, afortunadamente, la mirada libre y empáti-
(1936). gún negativo, solo copias originales de época.
134 
113 El sello profesional de Michaelis a lo largo de 1934 había Muchos de los datos biográficos de Margaret Michaelis a par- ben mejorarla de una vez por todas. Del mismo ca de Margaret Michaelis no se limitó únicamen-
sido Foto-Studio Michaelis. En otoño-invierno del mencio- tir de 1938 están basados en los que Helen Ennis elaboró y modo, tampoco ha cambiado el hecho de que te a hacer de médico forense de un parche de la 
nado año se trasladó a vivir a la avenida de la República Ar- aportó sobre la fotógrafa en Ennis (2008). Para ver la informa- el planeamiento de la ciudad lo siguen haciendo ciudad antigua echada bajo los pies del “nuevo 
gentina, n.º 218, 5.º 1.ª, e hizo cambio de nombre a Foto-Elis. ción con más detalle, léase la citada publicación, pp. 175-216.
unos pocos y desde arriba. La vida en las calles, orden” mesiánico y redentor. Ella se “desvió” de 
Los recibos generados a partir de 1935 llevan la segunda y 135 Según informa Ennis (2008, p. 176) con la traducción de la in-
nueva estampa. formación escrita que figura en el visado, “Not enter any em- mientras tanto, transcurre con dificultad y mues- la trayectoria recta del encargo y lo complemen-
114 Revista Crónica (Madrid): n.º 282, 12-05-1935, p. 21; n.º 291, ployment other than as a resident in service in a private hou- tra síntomas de agotamiento ante los nuevos re- tó fotografiando escenas de una solemnidad 
09-06-1935, p. 7; n.º 311, 27-10-35, p. 20, y n.º 353, 16-08- sehold” (No acceder a ningún otro empleo que el de personal tos sistémicos y crisis globales. y belleza impresionantes. Como contrapeso a la 
1936, p. 7. del servicio en un hogar privado).
136 
115 El correspondiente a la revista Crónica, n.º 311. Gracias al documento que he localizado en la red, he averi- oscuridad que como una sombra genera la vi-
guado que fue la pasajera n.º 396. NAA: K269, 29 AUG 1939 El minucioso trabajo del Archivo Fotográfico de sión “objetiva” y de una “claridad meridiana” del 
116 Se conserva una copia original de época en la NGA ESPERANCE BAY p. 19.
(NGA86.1384.28). la ciudad de Barcelona y de Dolors Rodríguez GATPAC, ella fotografiaba las banderas de sába-
137 Sobre la producción fotográfica de Margaret Michaelis en 
117 La última anotación que aparece en los dietarios de Torres ha permitido reconstruir los cinco días en los nas blancas al sol y la luz entrañable de miradas 
Australia, véase Ennis (2008, pp. 187-205).
Clavé relativos a Michaelis es del 7 de abril de 1936. 138 que Margaret Michaelis hizo su fotorreportaje y sonrisas llenas de complicidad de las personas 
NGA 86.1384.348 y NGA 86.1384.349.
118 Si las fotografías se publicaron en algún lugar o no es algo 139 NGA 86.1384.475. en el Barrio Chino y conocer con precisión los con quienes se cruzaba. La posición desde la que 
pendiente de resolver. Las referencias son: NGA 86.1384.84, 
140 
NGA 86.1384.83, NGA 86.1384.23, NGA 86.1384.22 y NGA NGA 86.1384.342. ámbitos escogidos por parte de los arquitectos fotografiaba, escogiera el punto de vista que es-
86.1384.21. 141 Véase la nota n.º 89. del GATPAC. Como si se tratara de dos retazos cogiera, conseguía siempre que se manifestara 
119 NGA 86.1384.88. 142 Véase la nota n.º 52. deshilachados de un tejido urbano que debe la fuerza irreductible que sostenía las vidas de 
166 167
todas aquellas personas y que no era otra que la ros de la duda y procurar apartar la tentación de cidad de generar complicidades y confianza. 
dignidad que da el formar parte de un entorno cortar con el bisturí imaginando acciones que El hecho de saber relacionarse sin enfrentarse. 
de relaciones y vínculos de un barrio. dejaran a los habitantes ser los protagonistas del Y este tejido de relaciones es el que el urbanis-
propio cambio? mo de bisturí destroza, derribando y realojando 
De hecho, Michaelis penetró y exploró mucho a personas que pierden su arraigo. La operación 
más que estos dos retazos de la cartografía ofi- Por todo ello, este libro permite que a la larga de la rambla del Raval o de las viviendas de la ca-
cial, haciendo así visibles espacios solo sensibles lista de cartografías y planos oficiales con los lle del Olm nos demuestran, aún hoy, que nadie 
a la revelación de su mirada. Espacios umbral nombres de sus promotores podamos añadir de ha querido poner esa “otra mirada” como la que 
entre aquello a lo que querían referirse las ins- pleno derecho el nombre de Michaelis. Gracias puso Michaelis a la ciudad. Si un planeamiento 
tituciones y el GATPAC cuando decían “Distri- a su trabajo vanguardista y radical, la reforma no puede evitar los efectos perversos de mejo-
to V” y lo que evocaban al decir “Barrio Chino”. de la ciudad antigua ya no podrá ser solo des- rar el barrio a costa de encarecer los precios de 
Como si el dedo de la fotógrafa temblara al es- crita como una acción física o una intervención sus comercios y viviendas y de la expulsión de las 
coger fotografiar lo uno y lo otro, la serie de fo- espacial. Será necesario recorrer los rastros de clases populares, nunca debería ser aprobado 
tografías de Michaelis capturan el distrito para, los cuerpos y las vidas que allí habitan y escu- por ningún organismo regulador de la Adminis-
justo después, mostrar el barrio. Y es que con un char, directamente de ellas, qué quieren y cómo tración pública. 
pequeño ajuste de apertura del diafragma con- lo quieren. Porque cuando miramos el Barrio 
seguía entrar y conectar con lo que les estaba Chino que ella fotografía, no vemos al individuo Y aquí el secreto y la capacidad de resiliencia 
pasando a aquellas personas, y dejaba, así, que sometido y víctima de un mal ambiente. Vemos de la parte del barrio que ahora denominamos 
ellas mismas reivindicaran desde su digna “ba- una comunidad que ha sido marginada y no una Raval sur, en contraposición con el barrio Gòtic 
rrialidad” su condición de personas libres a pesar zona marginal. Es la vida del Barrio Chino y no y las Ramblas que la pandemia y el parón de los 
de ser arrinconadas y amontonadas en lo que fue su degradación lo que está en el centro de las circuitos de visitantes y turismo han vaciado. 
una especie de proceso de industrialización de cartografías de luz de Margaret Michaelis, y, por El  Raval ha seguido acogiendo vidas pequeñas 
la vivienda al reconvertir fábricas y talleres en un ello, ella sí que consigue construir el plano hui- y  grandes, de aquí y de allí, con papeles y sin 
barrio dormitorio servidor del resto de la ciudad dizo de las mil posibilidades y transformaciones ellos, que siguen alimentando el tapiz vital de un 
y donde esconder las vergüenzas y pasiones in- que nunca ninguna administración ni arquitecto barrio que el actual urbanismo barcelonés y con 
confesables de L’Eixample. podrá fijar ni dirigir. Urbanismo vivo y orgánico. síndrome de Penélope insiste en tejer y deste-
Urbanismo de transiciones de modelo y resilien- jer continuamente. De la misma manera que los 
Para las arquitectas y urbanistas del siglo xxi, la cias. El urbanismo que necesitamos y que aún amigos de Jane Jacobs crearon, tras su muerte, 
mirada disidente de Michaelis se convierte en hoy cuesta hacer. Urbanismo de abajo arriba. en el 2006, el “Jane Jacobs Walk” para hacer 
una especie de manifiesto fundacional de la marchas exploratorias colectivas por la ciudad, la 
otra mirada necesaria en la ciudad. Una mirada Han pasado casi noventa años, y los retazos de fotógrafa Margaret Michaelis ya se avanzó en el 
no jerarquizada, sin paternalismo ni sentimiento ciudad en los que debía intervenirse han sido tiempo en aquellos cinco días en que a pie nos 
de superioridad moral. Una mirada que no juzga, casi totalmente derribados. Tal como soñaban encriptó en su fotorreportaje un verdadero ma-
que no busca la higiene de nada porque no ve los arquitectos del GATPAC, han aparecido nifiesto de cómo mirar la ciudad sin extirparle la 
suciedad en la vida que fabrica cada barrio. Muy equipamientos de proximidad. Centros sociales, fuente de vitalidad y el deseo de libertad.
al contrario, sus imágenes transmiten el poten- educativos, médicos e incluso policiales acom-
cial de transformación y lucha de las personas pañan a nuevos y nuevas habitantes que, pese 
que allí viven. Incluso en los adoquines levanta- a todo, disponen también, como entonces, de 
dos de una de las calles que fotografía se puede viviendas pequeñas y sobreocupadas. Fincas 
sentir la vibración de revuelta de una barricada. sin rehabilitar y trato injusto a los inquilinos e in-
De hecho, ¿qué era lo mejor para reconducir lo quilinas siempre a punto de ser desahuciados. 
que no permitía la calidad de vida en aquellos lu- Fincas vacías llenas de actividades criminales y 
gares? ¿Levantar acta de una versión querida ex- destructoras del tejido vecinal. Porque, como 
presamente decadente, degradada y oscura que Michaelis nos mostró, lo que sostiene y cohesio-
se ilumina a golpe de lámparas de quirófano? na realmente un barrio no es solo la intervención 
¿O quizás era mejor dejar paso a los claroscu- de una administración asistencial, sino la capa-
169
ANEXOS DOCUMENTALES CRONOLOGÍA de la fotógrafa retratista cidirá con Mario von Bucovich, Grupo de Arquitectos y Técnicos 
 austríaca Grete Kolliner,  entonces responsable del estu- Catalanes para el Progreso de la 
La cronología que aquí se  quien también  dio, especialista en fotografía Arquitectura Contemporánea 
presenta es una versión  fue mentora del conocido urbana de calle y de retrato. (GATCPAC). Ejerce de fotógrafa, 
ampliada y revisada de  fotógrafo Bill Brandt.  
1930 fotorreportera y laboratorista. 
[véase la nota n.º 1], asimismo, Michaelis aprende las  
Desde marzo hasta abril  
diferentes tareas de un  En abril hace el primer fotorre-
hace especial énfasis en la  
trabaja como copiadora  
trayectoria fotográfica de  estudio de fotografía, consoli- portaje de gran envergadura 
en el Suse Byk Atelier Für  con su cámara Leica, en el barrio 
Margaret Michaelis  y, sobre da sus habilidades técnicas de 
Photographische Porträts. 
todo, en la de su relación  laboratorio fotográfico y se Chino de Barcelona.También se 
laboral con el GATCPAC. hace operadora de cámara. Conoce al arqueólogo y dedica a la fotografía  
Berlín - 1928 anarcosindicalista Rudolf de arquitectura, fotomontajes, 
1902
Michaelis e inician una relación. ampliaciones y reproducciones.
Margaret Michaelis nace como Trabaja en el Binder  
Margarethe Gross el  Photographie Studio, uno de 1931-1932 Del 11 al 14 de agosto tiene  
6 de abril en Dzieditz, Polonia los mayores y más importantes Desde octubre de 1931 hasta lugar la exposición “La nueva 
(entonces Austria-Hungría).  estudios fotográficos de toda agosto de 1932 trabaja como Barcelona”, en los bajos de  
De familia judía, hija del médico Europa, con Alexander Binder, retocadora en Photos Winter- la plaza de Catalunya, donde  
Henryk Gross y de Fanny  uno de los principales fotógra- feld. A finales de año decide se expone gran parte de su 
Robinshon, tiene una hermana fos de retrato de los años 20. trabajar por su cuenta y abre  fotorreportaje del barrio Chino.
mayor, Lotte, y un hermano Michaelis trabaja allí como su propio estudio fotográfico, En agosto, Margaret y Rudolf  
pequeño, Erich. asistente haciendo copias  Foto-Gross, en su domicilio. se separan.
e impresiones de fotografía  
Viena - 1918-1921
y retocándolas. 1933 El 28 de setiembre, acompaña-
Estudia en el Graphic Design El 2 de octubre, Margaret  da de Germán Rodríguez Arias  
and Research Institute.  Praga - 1928-1929 y Rudolf se casan. Margaret  y de Josep Torres Clavé, hace  
Se gradúa en Fotografía  Trabaja en el Fotoatelieru Michaelis subsiste haciendo el reportaje fotográfico del edifi-
y Técnicas de Reproducción. Fotostyl, de la fotógrafa checa fotografía por su cuenta. Con  cio Astòria (obra de Germán 
Olga Freundová. Hace de ope-
1921-1922 el gran ascenso que el Partido 
radora de cámara y de asistente Rodríguez Arias, GATCPAC), 
Trabaja en uno de los Nacionalsocialista Obrero  
técnica. Amplía su repertorio  parte del cual se publica en  
 estudios fotográficos más  Alemán obtiene en las eleccio-
en industria, publicidad y moda. el n.º 15 de la revista A.C.  
destacados y vanguardistas  nes de noviembre, con Hitler  Documentos de Actividad  
de la época, el Atelier d’Ora.  Berlín - 1929 al frente, Rudolf y Margaret  Contemporánea.
El estudio, propiedad de Dora Se traslada de nuevo a Berlín, Michaelis se exilian en  
Kallmus, conocida como  donde la Bauhaus, la escuela  Barcelona en diciembre.  Se traslada de domicilio.  
Madame d’Ora, estaba de referencia en arquitectura, Son acogidos por el escritor  Vive en la avenida de la  
especializado en fotografía  diseño, arte y artesanía, con y anarcosindicalista Helmut República Argentina, 218, 5.º 1.ª. 
de moda y de retrato poco  László Moholy-Nagy como uno Rüdiger y su mujer Dora. Cambia el nombre de su  
convencional. Michaelis hace de sus máximos exponentes, estudio fotográfico, que pasa  
Barcelona - 1934
allí de asistente y adquiere  estaba marcando un punto de a llamarse Foto-Elis. 
Margaret y Rudolf viven en la 
nuevas habilidades en  inflexión en el panorama foto- calle del Rosselló, n.º 36, 4.º 4.ª, Entra en contacto con  
fotografía, especialmente en  gráfico europeo del momento en un edificio diseñado por el la agrupación ADLAN  
el retoque de negativos. con la creación del movimiento arquitecto Josep Lluís Sert.  (Amics de l’Art Nou) y publica 
de “la nueva visión”.
1922-1927 Abre el estudio fotográfico  fotografías en el número  
Trabaja en el Grete Kolliner Trabaja de asistente en el Ate- Foto-Studio Michaelis. especial de Navidad de la  
Atelier Für Porträt Photographie, lier Karl Schenker, donde coin- Inicia su relación laboral con el revista D’ací i d’allà. 
170
1935 Entra a formar parte del  1939 LOS DIETARIOS DE TORRES Buenos Aires
grupo de 300 fotógrafos  CLAVÉ1: ANOTACIONES  
El 27 de enero hace, conjunta- Trabaja haciendo tareas  15/02/1935
y fotógrafas reporteras del  SOBRE EL BARRIO CHINO  
mente con los arquitectos  domésticas. Se involucra en la 
Y LA RELACIÓN LABORAL  - Illescas
Comisariado de Propaganda. 
Josep Lluís Sert y Josep Torres ayuda humanitaria y gracias DE MARGARET MICHAELIS  - Michaelis
Clavé, el reportaje fotográfico Poco después, empieza   a ello obtiene el visado para CON EL GATCPAC 02/04/1935
de la escuela Josep Maria  a trabajar para la Sección   irse a Australia. El 28 de agosto 
*Sert fotos Michaelis3
Folch i Torres, de Palau-solità  Exterior de Propaganda de de 1939 llega allí a bordo  19341
i Plegamans.  la CNT-FAI (Confederación  del barco Esperance Bay.  27/04/1935
16/03/1934
Nacional del Trabajo-Federación Y es allí donde se instala y  Recollir fotos a la 1.4
Hace fotografía publicitaria de Revista
Anarquista Ibérica). donde vivirá el resto de su vida.
productos y de interiorismo. Fotos carrer d.V 30/04/1935
Algunas de estas fotografías se En octubre se desplaza en  Sídney - 1940 Foto plans – Buenos aires
16/04/1934
publican en las revistas D’ací diversas ocasiones al frente Abre el estudio Photostudio  
Convocar reunió barri xinès. 07/05/1935
i d’allà y Crónica, entre otras. acompañando a la anarquista M. Michaelis. Se especializa  
a les 7 ½ Michaelis
 y escritora Emma Goldman. en fotografía de retrato y  
Hace fotografías de planos 19/04/1934 Michaelis- fotos companys 36
Primero van a Aragón, vuelven  de danza.
y ampliaciones para la exposi- A les 6 Madame Michaelis
a Barcelona y después van  09/05/1935
ción que el GATCPAC estaba Su reciente nacionalidad ale-
 a Valencia. Fotografía las 05/06/1934 Michaelis 36
preparando, “Buenos Aires”,  mana hace que esté vigilada 
 zonas colectivizadas y la  Clixés madame Michaelis
una exposición que no llegó mientras dura la II Guerra  18/07/1935
retaguardia. 
a celebrarse. Mundial. 16/06/1934 buscar fotos Michaelis
Europa - 1937 Enviar fotos m. Michaelis  
En verano, hace el fotorrepor- 1941-1952 20/09/1935
En febrero, Michaelis y Rudolf en subtitució dels de Oriol
taje de la casa particular  Trabaja en su estudio  Michaelis despatx 30
se divorcian. Poco después, 
Torre Eugènia, diseñada por  fotográfico hasta que, en 1952, 13/07/1934
Margaret Michaelis abandona 
el arquitecto Ricard Ribas Seva por razones personales, lo  Madame Michealis 200 19365
España y se va a Marsella. 
(GATCPAC). cierra. Empieza a trabajar  23/08/1934 21/03/1936
Muchas de sus fotos del  de secretaria para Hauser&  
1936 Mdme Michaelis Suscriptora
Menuhin, una organización  Pagat fotos Elis 140pts que  
Comisariado y de la CNT-FAI  
Hace el fotorreportaje de la  
se publican en Nova Ibèria de investigación social. 28/09/1934 m’ha de donar el gatcpac
II Fiesta del Penedès en el 
(enero y febrero). A les 12 Rodriguez M.Michaelis 07/04/1936
Pueblo Español para la Casa 1960
Contraportada dietari  Michaelis foto [ilegible]  
del Penedès, patrocinada por la Gran parte de su fotorreportaje Se casa con Albert George  
Junta de Museos, la Federación del barrio Chino se publica  Sachs, austríaco emigrado a  4t trimestre portada
Comarcal de Cataluña y la de nuevo en el n.º 25 de la Australia. Lo ayuda con su  pagat Michaelis 200 
Generalitat de Catalunya.   revista A.C. (junio) y en el libro negocio. A los cinco años se  01/10/1934
1
Cinco fotografías las firmó  de la UGT Municipalització  queda viuda. Revista / fotos Michaelis  Las notas aparecen en: C1866-2-2 
(segundo trimestre); C1866-2-3 
con “Foto-Elis”, seguramente de la Propietat Urbana. 1967-1968 19/10/1934 (tercer trimestre) y C1866-2-4 
para publicarlas, se desconoce 
1938 Hace un largo viaje al  (cuarto trimestre), AHCOAC.
Michaelis 300
dónde.
En enero viaja a Viena,  extranjero (Europa, Israel,  2 Las notas aparecen en: C1866-2-
5 (primer trimestre); C1866-2-6 
Entre la primavera y el verano después se va a Polonia  Oriente Medio, los Estados  
19352 (segundo trimestre) y C1866-2-7 
Unidos, Sudamérica, la India).
acaba su relación laboral con para visitar a sus padres.  (tercer trimestre), AHCOAC.
27/01/1935
 el GATCPAC. Poco después, En setiembre obtiene el  1985 3 El asterisco está en rojo.
Palausolita fotos amb Sert  
tiene lugar el levantamiento pasaporte alemán y en  4
Muere el 16 de octubre. Al año  Se refiere a las fotos del viaje a 
i Michaelis Andalucía.
fascista y el estallido de la  diciembre consigue el visado siguiente, su archivo y fondo 
5 Las notas aparecen en: C1866-3-1 
guerra civil española, y se hace para ir al Reino Unido Llega  fotográfico son donados a la 04/02/1935 (primer trimestre) y C1866-3-2 
fotorreportera de guerra. a Londres. Galería Nacional de Australia. Rambla (Districte V) (segundo trimestre), AHCOAC.
EDITA Aquest catàleg s'ha publicat  EXPOSICIÓ AGRAÏMENTS va donar de formar part del seu equip a partir del 2018  
AJUNTAMENT   amb motiu de l’exposició  com  a assistent comissarial, càrrec gràcies al qual em vaig 
DE BARCELONA Margaret Michaelis. Cinc dies  ORGANITZACIÓ L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona agraeix la seva endinsar en la investigació i l’estudi del viatge a Andalusia 
pel barri  Xino, (Arxiu Fotogràfic  Arxiu Fotogràfic de Barcelona  col·laboració en aquest projecte expositiu a: fet per membres d’ADLAN i del GATCPAC durant la 
CONSELL D’EDICIONS  de Barcelona, del 14 de maig  Institut de Cultura Ajuntament Fernando Marzá Setmana Santa del 1935, que em va servir per trobar 
I PUBLICACIONS DE  al 31 d'octubre de 2021).  de Barcelona Andreu Carrascal informació inèdita sobre Margaret Michaelis.  
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
COMISSARIAT Montse Viu Gràcies també, de manera particular, a Jordana  
Jordi Martí Grau Núria Gil   
PUBLICACIÓ Dolors Rodríguez Roig Mendelson, pel seu assessorament col·laborant en el 
Marc Andreu Acebal (Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)
projecte des de la distància.
Águeda Bañón Pérez ORGANITZACIÓ ASSESORAMENT I COORDINACIÓ  Alicia Torres i Núria Bosom  
Arxiu Fotogràfic de Barcelona  Dolors Rodríguez Roig
Marta Clari Padrós (Arxiu Històric Ciutat de Barcelona)  
Jordi Calafell, Maria Mena / AFB
Núria Costa Galobart Institut de Cultura   Imma Navarro  Els diferents fons documentals  i fotogràfics que 
Sonia Frias Rollón Ajuntament de Barcelona CONSERVACIÓ PREVENTIVA (Arxiu Nacional de Catalunya) he  consultat i encreuat han estat els següents:
Rafel Torrella / AFB
Pau Gonzàlez Val Ellie Misios Fons fotogràfic del GATCPAC a l’Arxiu Fotogràfic  
AUTORS TEXTOS
Laura Pérez Castaño COMUNICACIÓ (The National Gallery of Australia) de Barcelona
Dolors Rodríguez Roig 
Jordi Rabassa Massons Mariona Teruel / AFB Jordana Mendelson  
Itziar González Fons fotogràfic del GATCPAC a l’Arxiu Històric 
(The New York University)
Joan Ramon Riera Alemany DIGITALITZACIÓ  del COAC de Barcelona
Pilar Roca Viola DISSENY I MAQUETACIÓ Alberto Rodríguez, Jordi Calafell / AFB Itziar González 
Fons documental del GATCPAC a l’Arxiu Històric  
Edgar Rovira Sebastià PUBLICACIÓ DIGITAL DOCUMENTACIÓ Ricardo Ribas Cagigal 
del COAC  de Barcelona
Anna Giralt Brunet   Lali Almonacid Dolors Rodríguez Roig
CORRECCIÓ I TRADUCCIÓ Montserrat Ruiz / AFB Fons documental i fotogràfic de Josep Torres Clavé  
DIRECTORA DE  AGRAÏMENTS COMISSARIAT a l’Arxiu  Històric del COAC de Barcelona
COMUNICACIÓ Linguaserve Internacionalización  SUPORT
Águeda Bañón de Servicios, SA David García, Montserrat Casanovas / AFB Voldria agrair a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona  Fons documental d’ADLAN  
el fet d’haver-me donat l’oportunitat de fer-me càrrec a l’Arxiu Històric del COAC  de Barcelona
DIRECTORA DE SERVEIS  TRACTAMENT D'IMATGE ADMINISTRACIÓ d’aquest projecte, en especial a Maria Mena, de qui va 
Xavier Parejo Elena Sigalés / AFB Fons fotogràfic de Margaret Michaelis, Galeria Nacional 
EDITORIALS sortir la iniciativa i que, conjuntament amb Jordi Calafell, 
d’Austràlia (NGA) (Melbourne, Austràlia)
Núria Costa Galobart DISSENY GRÀFIC EXPOSICIÓ  ha posat a la meva disposició tot el fons fotogràfic sense 
© de l’edició 2022 I DIFUSIÓ excepcions. A tots dos, i a la resta de l’equip, moltes Fons fotogràfic de The Josep  
Ajuntament de Barcelona Lali Almonacid i Anna Farré gràcies per obrir-me les portes de l’AFB i permetre’m Lluis Sert Collection, Frances Loeb Library, Harvard 
© dels textos endinsar-me en les fotografies de la Margaret de la University (Cambridge, Massachusetts, EUA)
CORRECCIÓ I TRADUCCIÓ
Dolors Rodríguez Roig manera en què ho he pogut fer. Gràcies també a Itziar 
Linguaserve Internacionalización  
Itziar González Virós Gonzàlez, arquitecta  i urbanista, que també ha 
de Servicios, SA
col·laborat en el projecte, pel seu assessorament. 
© de les fotografies de  CÒPIES DIGITALS 
Margaret Michaelis NIT New Image Texture SL També voldria agrair l’ajuda de l’Andreu Carrascal,  
The National Gallery of Australia arxiver en cap de l’AHCOAC, i la resta de l’equip de 
PRODUCCIÓ I MUNTATGE   l’arxiu,que també m’han obert les portes i m’han permès 
© de les fotografies d'Isaac Saporta, Maud Gran Format SL endinsar-me en tota la documentació i les fotografies  
de Josep Sala i de Josep Lluís Sert 
ASSEGURANÇA PECES dels diferents fons que es custodien allà i que han estat 
Els autors
XL Insurance Company SE imprescindibles per poder aportar moltes de les novetats 
que presenta aquest projecte.
ISBN: 978-84-9156-365-5 TRANSPORT PECES
Feltrero Division Arte SLU En la distància, m’agradaria agrair a Helen Ennis que  
Els textos tenen la següent llicència 
em posés en contacte amb Simon Underschultz i  
Creative Commons EMMARCAMENT Ellie Missios de la Galeria Nacional d’Austràlia (NGA),  
 Acutangle SL els quals em van resoldre dubtes durant l’estudi del fons 
DISSENY EXPOSICIÓ VIRTUAL fotogràfic digitalitzat de Margaret Michaelis. 
Edittionarius SL
Attribution – NonCommercial - Finalment, vull mostrar el meu agraïment a l’equip 
NoDerivatives CC BY-NC-ND RECURSOS DIGITALS comissarial de l’exposició “Miró-ADLAN. Un arxiu de  
ISBN 978-84-9156-382-2 Departament de Sistemes d’Informació la modernitat (1932-1936)”, Muriel Gòmez, Jordana 
(llibre en paper) ICUB Mendelson i Joan M. Minguet, per l’oportunitat que em  
175
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta el fotoreportatge que 
Michaelis va fer per encàrrec del GATCPAC (Grup d’Arquitectes 
i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) 
amb motiu de l’exposició sobre el projecte reformista «La Nova 
Barcelona», celebrada al subsol de la plaça de Catalunya el 1934.
Gràcies a un nou estudi sobre Margaret Michaelis i el seu període 
a la Barcelona de la Segona República, podem gaudir, amb una 
nova mirada, del recorregut que va fer pels carrers del districte V.