RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES REFERENT A LA QUEIXA 
RELATIVA AL TRACTE REBUT PER PART DE LA GUÀRDIA URBANA DE 
BARCELONA 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 21 de gener de 2022, la ciutadana va presentar una queixa en aquesta 
Sindicatura en què exposa el següent: 
 
El dia 20 de gener de 2022, en sortir d’una farmàcia, un agent de la Guàrdia Urbana 
de Barcelona (GUB) de paisà, li va mostrar la placa policial, li va obrir la bossa de mà, i 
va treure totes les seves pertinences en públic. 
 
Segons diu, abans del registre l’agent li va donar una explicació que no va entendre. 
Quan li va plantejar els seus dubtes a l’agent, aquest li va dir que trauria la pistola i, 
després, en presència d’un altre agent, la van retenir en un banc durant un temps. 
 
Davant d’aquesta situació, la ciutadana va trucar al telèfon 112 i, posteriorment, els 
agents li van dir que podia marxar, sense ni tant sols disculpar-se. A continuació, la 
ciutadana va voler tornar a la farmàcia per demanar explicacions i un full de 
reclamacions, però els agents li ho van impedir i la van fer fora de l’establiment de 
forma denigrant.   
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient 
estudiant els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat 
els principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Examinat el contingut de la queixa, i tenint en compte la documentació aportada per la 
persona interessada, es va considerar convenient dirigir-se a l’Àrea de Prevenció i 
Seguretat per tal de conèixer les intervencions realitzades en relació amb la queixa 
presentada.  
 
En data 9 de febrer de 2022, es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
En data 15 de març de 2022, la Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. L’escrit 
exposa el següent: 
 
Arran d’aquesta queixa, es va obrir un expedient informatiu amb l’objectiu d’esclarir i 
donar transparència als fets denunciats, i determinar possibles responsabilitats 
disciplinàries. 
 
1 
 
L’agent policial que va intervenir, va identificar la ciutadana i va efectuar les 
comprovacions necessàries i oportunes, en atenció als indicis observats, segons els 
termes legals establerts.  
 
L’agent va informar a la ciutadana dels motius de la identificació, i es va acreditar en 
diverses ocasions.  
 
Pel que fa a la versió de la interessada sobre el tracte rebut i la referència al comentari 
de «treure la pistola», s’indica que la versió dels agents que van intervenir és 
contradictòria. 
 
La promotora de la queixa no va aportar dades suficients per acreditar el tracte 
inadequat dispensat per la patrulla. 
 
L’escrit conclou afirmant que no s’ha pogut comprovar cap actuació irregular de l’agent 
policial, ja que la identificació s’ajusta al dret i als procediments operatius de la GUB i, 
per tant, s’arxiva la informació reservada. 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
Per analitzar aquesta queixa, es creu convenient referir-nos a dos aspectes 
diferenciats: 
 
1. La prevalença de la versió dels agents, quan aquesta es contrària a la que 
ofereixen les persones afectades per una intervenció policial 
 
La ciutadana es referia a una actuació policial presumptament irrespectuosa i 
desproporcionada. Del resultat de les actuacions realitzades pels responsables de la 
Unitat de Deontologia i Afers Interns de la GUB (UDAI), a fi d’esclarir les 
circumstàncies de l’actuació de l’agent, el cos policial conclou que l’actuació va ser 
correcta.  
 
La Sindicatura de Greuges constata que la majoria de les queixes referides a un 
tracte inadequat per part dels agents de la GUB es tanquen amb el 
pronunciament de que no es pot provar el tracte denunciat per part de la 
ciutadania. I aquest cas no és una excepció. Segons l’informe municipal, la ciutadana 
no ha aportat proves per acreditar el tracte inadequat de l’agent.  
 
Amb motiu d’anteriors expedients de queixa, la Sindicatura ha constatat la dificultat per 
conèixer les circumstàncies que envolten els fets denunciats. La immediatesa de les 
actuacions policials fa difícil aportar proves que permetin acreditar els fets i, davant la 
manca d’elements probatoris, aquest organisme acostuma a concloure que no es pot 
provar el tracte denunciat. Tot això sense tenir en compte la possibilitat que els i les 
agents narrin els esdeveniments amb la càrrega de subjectivitat pròpia de qui pot ser 
part perjudicada. 
 
Davant d’aquesta situació, es considera del tot necessari recordar a la policia 
l’obligació que té d’observar, en tot moment, un tracte correcte i atent amb la 
ciutadania, a la que ha de procurar auxiliar i protegir sempre que les circumstàncies ho 
aconsellin, i proporcionar-li informació completa i tan àmplia com sigui possible sobre 
2 
 
 
les causes i la finalitat de les seves intervencions. Aquesta obligació està recollida a la 
Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals (art. 10.2 b), que considera com a 
falta lleu la incorrecció envers la ciutadania. 
 
Així mateix, al llarg d’aquests darrers anys, la Sindicatura ha recomanat diverses 
vegades dotar els i les agents de la GUB de càmeres unipersonals en els uniformes 
per tal de poder enregistrar les actuacions, i que les gravacions puguin servir de prova 
en les més controvertides.  
 
Per conèixer el seguiment d’aquesta recomanació, l’any 2021 aquesta institució va 
realitzar un estudi d’oficii, després de conèixer la compra municipal de 150 dispositius 
de gravació, va valorar positivament la mesura. Tanmateix va considerar que eren 
insuficients si tenim en compte que la plantilla actual de la GUB està formada per més 
de 3.000 operatius. Per aquest motiu, va recomanar la compra de més dispositius, a fi 
de dimensionar-los a la realitat de la plantilla.  
 
 
2. L’afectació als drets fonamentals de la ciutadania en els registres i 
identificacions realitzades en l’espai públic 
 
En aquest cas, a més, és important destacar que, durant la intervenció es va 
escorcollar a la ciutadana, amb l’afectació que pot tenir aquest tipus d’actuació sobre 
l’honor i la intimitat de la persona. Especialment, quan l’actuació es realitza en l’espai 
públic, als ulls de la resta de persones. 
 
La identificació i el registre de persones a l’espai públic és una actuació que 
incideix en els drets fonamentals de les persones, reconeguts en els articles 18.1 
i 10.1 de la Constitució espanyola, i que afecta directament el dret a la intimitat. 
És inevitable que una actuació policial d’aquest tipus suposi un conflicte entre els drets 
fonamentals de la persona sobre la qual es realitza la intervenció i la investigació 
policial en la seva funció de prevenció. 
 
La identificació de persones en llocs públics es regula en l’article 16 de la Llei orgànica 
4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, que legitima a la policia 
en la seva pràctica, però la limita únicament a dos supòsits: que existeixin indicis de 
participació en la comissió d’una infracció, i que raonablement es consideri necessari 
per a la prevenció de la comissió d’un delicte. 
 
El Tribunal Suprem ha tractat la qüestió dels «indicis racionals» en algunes sentències, 
com la STS 525/2000, que disposa que, per a la legitimitat de l’actuació dels agents, 
és necessària una justificació racional que es basi en sospites fundades o en indicis 
racionals que evitin l’arbitrarietat. També, la STS 2449/1993 accepta que els agents 
poden actuar per simples sospites, sempre que aquestes no siguin il·lògiques, 
irracionals o arbitràries. Per tant, l’actuació policial s’ha d’emmarcar dins d’uns límits 
de discrecionalitat tolerables, on els agents hauran de valorar si l’indici és suficient per 
justificar l’actuació. 
 
En el cas objecte d’estudi, l’informe municipal no explica quina va ser la motivació 
de l’escorcoll. Aportar aquesta informació hauria permès justificar l’actuació dels 
agents de la GUB. No fer-ho ens pot portar a la conclusió que els indicis al·legats no 
eren suficients per motivar el tipus d’intervenció de la GUB en el cas descrit. 
3 
 
 
 
D’altra banda, convé recordar que, donada l’afectació que té sobre els drets de les 
persones, cal realitzar els registres  sota el principi d’ingerència mínima, i s’han 
de dur a terme amb la menor intromissió possible a la intimitat i dignitat de la 
persona afectada.  
 
Per tal de garantir els drets de les persones, caldria realitzar aquest tipus d’actuació  
de forma discreta. Per això, la Sindicatura creu convenient que, en la mesura que 
sigui possible, la pràctica d’identificacions i registres, es dugui a terme en llocs 
reservats, lluny de la vista de la resta de persones.  
 
Finalment, tot i que l’agent manifesta haver informat la interessada sobre les causes 
de la seva intervenció, es creu necessari reforçar aquesta obligació, i assegurar-se 
que s’informa de forma immediata i comprensible. A més, un cop finalitzada la 
intervenció, si no es determina la participació de la persona en cap fet il·lícit, és 
necessari dirigir-li una disculpa i agrair la seva col·laboració per garantir la seguretat 
ciutadana. En el cas objecte d’estudi, segons la versió de la ciutadana, aquesta 
disculpa no es va produir. 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta Municipal de Barcelona i el 
Reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Un cop considerats els fets i les 
normes aplicables, conclou que, en aquest cas, no podem afirmar que l’actuació de 
l’Àrea de Prevenció i Seguretat, pel que fa al tracte rebut per la ciutadana, fos 
ajustada a dret. També, quant a l’actuació de registre policial en l’espai públic, 
sembla que no s’ha garantit el principi d’ingerència mínima en els drets 
fonamentals de les persones.    
 
Per tot el que s’ha exposat, aquesta Sindicatura emet la següent decisió: 
 
 Recomanar a l’Àrea de Prevenció i Seguretat que incrementi el nombre de 
dispositius de gravació, a fi de dimensionar-los a la realitat de la plantilla 
policial. 
 
 Recomanar a l’Àrea de Prevenció i Seguretat que, sempre que sigui 
necessària la pràctica d’identificacions i registres, s’intenti realitzar en llocs 
reservats fora de l’espai públic, a fi de respectar el principi d’ingerència mínima, 
i garantir així la intimitat i la dignitat de les persones afectades.  
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
 
 
4