RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA 
 
QUEIXA PRESENTADA 
RELATIVA AL DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ  
(DISCIPLINA URBANÍSTICA) 
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 19 de gener de 2022, la ciutadana, en nom i representació de la Comunitat de 
Propietaris d’una finca situada al carrer Mallorca, va presentar una queixa en aquesta 
Sindicatura en què manifestava el següent: 
 
No estava conforme amb la manca de resposta del Districte de l’Eixample al recurs 
d’alçada interposat el 8 d’octubre de 2021. 
 
En data de 10 de setembre de 2021 es va notificar a la Comunitat de Propietaris la 
imposició d’una multa coercitiva dictada en l’expedient de protecció de la legalitat 
urbanística, per l’incompliment d’una ordre d’enderroc dictada el 8 de setembre de 
2011. 
 
Van pagar la multa el 29 de setembre de 2021. 
 
 
Actuacions fetes  
 
Admesa a tràmit la queixa, la Sindicatura va iniciar la instrucció de l’expedient. Va 
estudiar els fets i la legislació aplicable, amb la finalitat de valorar si s’havien aplicat els 
principis de bona administració per a la salvaguarda dels drets fonamentals a la 
ciutat. 
 
Examinat el contingut de la queixa, i tenint en compte la documentació aportada, es va 
considerar convenient dirigir-se al Districte de l’Eixample per conèixer el tractament 
motivat que es volia donar al recurs presentat per la persona interessada. 
 
En data 26 de gener de 2022, es va sol·licitar a aquest organisme la informació 
necessària per a l’estudi de la queixa.  
 
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
En data 30 de març de 2022 la Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
 
L’escrit exposava l’estat de tramitació del recurs d’alçada interposat per la persona 
interessada el 8 d’octubre de 2021 i s’adjuntava còpia de l’expedient. 
1 
Aquesta resolució s’emmarca dins el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els Objectius de 
Desenvolupament Sostenible (ODS), d’acord amb la Mesura de Govern sobre l’Estratègia d’Impuls de l’Agenda 2030. 
Concretament, es relaciona amb l’objectiu 16.6, «màxima eficàcia i responsabilitat envers la ciutadania». 
 
 
CONSIDERACIONS 
 
1.  Sobre la tramitació del recurs 
 
La queixa formulada per la ciutadana se centra, fonamentalment, en la manca de 
resposta al recurs d’alçada interposat. 
 
En data 4 de febrer de 2011 el gerent del Districte va emetre resolució per ordenar la 
legalització de les obres efectuades. Aquestes obres consistien en la instal·lació d’una 
porta contínua d’accés a la finca del carrer Mallorca, que modificava la composició de 
la façana.  
 
En data 8 de setembre de 2011, el gerent del Districte va emetre resolució per requerir 
que s’enderroquessin les obres efectuades en el termini d’un mes. 
 
Deu anys després, en data 10 de setembre de 2021, es va notificar a les persones 
titulars de l’expedient resolució del gerent del Districte (de data 1 de setembre de 
2021). En la resolució s’imposava una multa coercitiva de 1000 €, atès que s’havia 
comprovat un incompliment de l’ordre d’enderroc en les diverses inspeccions 
efectuades pels serveis tècnics del Districte.  
 
En data 8 d’octubre de 2021 la persona interessada va interposar un recurs d’alçada 
contra aquesta resolució. 
 
En data 26 de gener de 2022, la Sindicatura va sol·licitar informació sobre l’estat del 
recurs interposat. El 8 de febrer de 2022, es va emetre informe dels serveis jurídics del 
Districte. En l’informe es proposava estimar el recurs d’alçada; revocar la resolució de 
l’1 de setembre de 2021 i anul·lar la sanció imposada i donar-ne compte a l’Institut 
Municipal d’Hisenda. La Direcció de Serveis Jurídics Centrals de l’Ajuntament havia de 
revisar l’informe i, posteriorment, notificar-ho a les persones titulars durant el mes de 
febrer de 2022.  
 
El fonament jurídic pel qual s’ha estimat el recurs és l’article 207.2 del Decret Legislatiu 
1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC). 
Aquest article disposa que «les ordres de restauració i les obligacions derivades 
de la declaració d’indemnització per danys i perjudicis prescriuen al cap de sis 
anys».  
 
En aquest cas, l’ordre de restauració era del 8 de setembre de 2011 i la resolució 
d’imposició de la multa coercitiva de l’1 de setembre de 2021. Per tant, quan es va 
emetre aquesta darrera resolució havien transcorregut gairebé 10 anys i, en 
conseqüència, l’ordre de restauració ja havia prescrit. 
 
En data 15 de juliol de 2022, la persona promotora de la queixa va confirmar a la 
Sindicatura la recepció de la notificació de la resolució estimatòria del seu recurs, així 
com la devolució de l’import corresponent a la sanció imposada.  
 
Pel que fa al termini de resolució d’aquest tipus de recurs, l’article 122.1 de la Llei 
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions 
públiques, disposa que el termini per resoldre i notificar la resolució és de tres mesos. 
 
2 
 
 
L’informe dels serveis jurídics del Districte es va emetre amb posterioritat a la 
intervenció de la nostra institució. La resolució i notificació del recurs d’alçada s’han 
produït cinc mesos després. Per tant, fora del termini que fixa la norma.  
 
Tot i haver superat el límit temporal legalment establert, la Sindicatura ja ha manifestat 
en moltes ocasions que és coneixedora de l’elevat nombre d’expedients i la càrrega de 
treball de determinats serveis municipals, com és el cas del Departament de Llicències 
i Inspecció del Districte de l’Eixample. Aquesta situació dificulta que es puguin 
complir estrictament els terminis que les normes imposen.   
 
 
2. Fons de l’assumpte 
 
Una altra qüestió és la tramitació de l’expedient de protecció de la legalitat 
urbanística. 
 
Convé recordar que la protecció de la legalitat urbanística té per objecte tutelar i 
protegir el compliment de la normativa i el planejament urbanístic. Aquesta potestat és 
d’exercici preceptiu (article 199 TRLUC) i la seva competència correspon als ens 
locals, que estan obligats a activar els procediments legalment establerts per fer 
efectiva la tutela i la protecció de l’ordenament urbanístic. 
 
En l’exercici d’aquesta potestat, l’actuació administrativa s’ha de regir tant per la 
celeritat de reacció davant les infraccions urbanístiques, com per l’agilitat en la 
tramitació administrativa dels expedients. Una actuació poc diligent de l’Administració 
pot provocar la prescripció de l’acció de la realitat física alterada, com ha passat en 
aquest cas. 
 
Certament, crida l’atenció i no sembla acceptable que hagin transcorregut més de 
10 anys des de que es va dictar l’ordre de restauració i que, durant aquest temps, 
l’Ajuntament no hagi fet res per donar-hi compliment.  
 
De la documentació que figura a l’expedient tramès a la Sindicatura, es constata que 
les inspeccions es van fer el 8 de gener de 2014, el 15 de novembre de 2017, i el 9 de 
març de 2021 respectivament. De fet, la seqüència temporal dels fets ens mostra que 
l’any 2017 ja operava la prescripció i, tanmateix, es va imposar la multa coercitiva que 
la comunitat de propietaris va pagar el 29 de setembre de 2021.  
 
Cal evitar que la manca de diligència exigible en la tramitació dels expedients 
sigui la causant de la prescripció de l’acció d’ordre de restauració. A més, en el cas 
que ens ocupa, l’actuació poc curosa de l’administració ha suposat una càrrega 
administrativa innecessària i evitable, tant per a la ciutadana com per als serveis 
municipals. 
 
L’actuació ferma i decidida de l’Administració en el respecte a la legalitat urbanística és 
un deure inexcusable que imposen els articles 205 i següents del TRLUC, actuació 
que no es correspon amb la tramitació de l’expedient que s’ha revisat. 
 
El principi de bona administració i d’eficàcia dels serveis públics estan recollits a 
l’article 41 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, als articles 9.3 i 103 
de la Constitució espanyola, i a l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim 
3 
 
 
jurídic del sector públic administratiu comú. Aquests drets impliquen comptar amb una 
Administració que presti el major nombre de serveis amb els millors estàndards de 
qualitat, respectant els drets i interessos legítims de la ciutadania, i sigui capaç de 
resoldre els problemes de manera àgil i eficaç.  
 
Així mateix, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, aprovada 
l’any 2000, menciona en l’article XXIII, en referència a l’eficàcia dels serveis públics 
com a indicatiu d’una bona administració, que les autoritats locals han de garantir 
l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats de les persones 
usuàries. 
 
 
DECISIÓ 
 
D’acord amb el que disposen l’article 143 de la Carta Municipal de Barcelona i el 
Reglament que regula la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució té 
com a missió valorar si s’ha produït un greuge. Considerats els fets i les normes 
aplicables, conclou que, en aquest cas, l’actuació del Districte de l’Eixample no ha 
estat ajustada a dret ni eficaç perquè no ha donat compliment a les obligacions que 
imposa el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la 
Llei d’urbanisme. 
 
En conseqüència, emetem la següent decisió:  
 
 Recomanar al Districte de l’Eixample que adopti les mesures i disposi els 
recursos necessaris per agilitzar els procediments de resolució dels expedients 
de protecció de la legalitat urbanística, per donar compliment als principis 
d’eficàcia, eficiència i celeritat. 
 
 
Aquesta resolució es comunicarà a l’òrgan municipal competent, se’n donarà compte 
al Plenari del Consell Municipal en l’informe anual reglamentari i s’informarà la persona 
interessada del seu contingut.  
 
 
 
 
4