Butllet’ DESEMBRE DE 2020. NòM. 36 La gran metamorfosi La duradora pandèmia de Covid-19, el salt de 3262 les reunions presencials a la ubiqüitat virtual i les batzegades postmodernistes de la noció de veritat, ben aprofitades pel trumpisme, han marcat un any que ha suposat un punt d’inflexió històric, geopolítica inclosa. Si, a la llum de 2020, es rellegeix el Butlletí de 2019, guanya pes l’aposta pels museus de ciutat com a entitats patrimonials de coneixement urbà i construcció de ciutadania: Connectar ciutats, connectar ciutadans. Així es detalla en aquest Butlletí de 2020, atents sempre a Barcelona en múltiples escales, des dels barris fins a la inserció mundial. Només ha passat un any i sembla que hagi passat un segle. A l’equip del museu, treballant des de casa, ho hem viscut com un temps dur, però també intens i profitós, immergits de ple en la transformació de la institució, amb l’horitzó dels seus vuitanta anys el 2023. La moral continua alta, i sort n’hi ha. Tenim el repte d’orientar amb profit ciutadà el museu en un temps econòmic, social i polític complex. Les sales del MUHBA per la ciutat EDITORIAL INNOVAR EN TEMPS DE PANDÈMIA: DECÀLEG PER A UN MUSEU DE LA CIUTADANIA La pandèmia ha accelerat la revolució digital, amb noves 4. Revolució dels formats: l’equivalència entre gèneres combinacions entre activitats presencials i virtuals, amb la Les exposicions són un format de treball museístic fonamen- intel·ligència artificial que apunta en l’horitzó. Ens trobem tal, però ja no es poden considerar com el gènere rei en els davant d’una inversió copernicana: el museu digital esdevé la museus que aspiren a mostrar la ciutat, dins i fora de les seves base. Malament rai, però, si és tan sols un canvi tecnològic. seus. Entre recreacions virtuals de béns mobles i immobles, La digitalització ha de propiciar un canvi de paradigma, amb cartografia georeferenciada, guies i llibres, materials audio- una nova museologia urbana que faci del museu un centre públic visuals i itineraris urbans, els museus de ciutat poden multi- de coneixement clar i rigorós de la ciutat, en la millor tradició plicar el seu potencial utilitzant el format més adient en cada il·lustrada. El seu paper pot ser tant o més rellevant que en el cas. Per propiciar aquesta equivalència entre gèneres exposi- passat quan avui les xarxes socials, en un món volàtil, poden tius, escrits, audiovisuals i urbans convé a més un nou format arrribar a crear un món il·lusori ple, curt i ras, de mentides. de web on conflueixin els sabers del museu en un gran portal, Proposem resumir en deu idees aquest trànsit de ‘museu de eco de la biblioteca mítica de Borges. ciutat’ a ‘museu de la ciutadania’. 5. Revolució educativa: escola museu i museu escola Un decàleg de canvis intensos, gairebé “revolucionaris” Amb la covid les escoles venen menys al museu, però això també ha accelerat el camí cap al nou model en què ja tre- 1. Revolució conceptual: una nova definició institucional ballava el MUHBA. L’elaboració de materials audiovisuals i L’ICOM requereix un canvi en la definició general dels mu- digitals de nova generació, afegida al teleconferencing i el distance seus, per fer-la més social i més global: hagués estat molt útil learning, han permès al museu fer-se més present a l’esco- si ja s’hagués aprovat a la reunió de Kyoto el 2019. Alhora, la, i després la visita escolar al museu pot orientar-se cap a els museus de ciutat, que des dels seus orígens han estat entre l’apropiació directa i participativa dels elements patrimonials. les polítiques urbanes i les polítiques culturals, han de poder Aquest tàndem entre escola i museu pot contribuir a difumi- repensar la seva definició específica. Parlem del MUHBA nar les barreres entre cultura i educació: el museu de la ciutat com a “entitat patrimonial de coneixement urbà i cons- trucció de ciutadania” i proposem situar la seva activitat pú- blica a la cruïlla entre quatre drets bàsics: el dret a la ciutat, el dret al coneixement, el dret a la bellesa i el dret a la identitat. 2. Revolució narrativa: el museu com a node de coneixement Sense recerca que nodreixi nous relats urbans, anant molt més enllà de documentar les peces, un museu de ciutat di- fícilment podrà elaborar coneixements significatius per als ciutadans i orientar les seves col·leccions. Cal investigar més en la trajectòria de la ciutat des de la perspectiva de la història urbana, i cal poder formular aquest coneixement de manera accessible, per propiciar la màxima il·lustrada d’atrevir-se a conèixer, sapere aude! En aquest sentit, convé reconsiderar la mercadotècnia cultural basada en la segmentació de públics, pel seu risc implícit de passar de la consideració de la diversitat a la renúncia a la igualtat. 3. Revolució patrimonial: col·lecció de ciutat estratègica Els objectes han de ser tant punt d’arribada com punt de parti- da. Els museus de ciutat han de poder fitar públicament el seu relat amb els documents, objectes i immobles pertinents, que no sempre són aquells dels quals disposa. La definició d’una col·lecció estratègica és tan important com la innovació tecnolò- gica per fer-la accessible. Els museus han de ser centres R+D+I d’innovació en tecnologies de la representació. Amb l’escanejat tridimensional, objectes i edificis entren en l’era de la reproduc- tibilitat tècnica de la qual parlava Walter Benjamin, temps des- prés que ho fessin la literatura, la música i les arts plàstiques. Metro de Barcelona, enllaç entre línies a l’estació de Diagonal durant el primer confinament, primavera de 2020. 2 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © Marc Lozano, 2020 EDITORIAL es converteix en museu escola i en una institució clau en la 8. Revolució organitzativa: el museu transversal construcció social del coneixement. La necessitat de reinventar procediments i resultats en un règim de teletreball inesperat ha permès augmentar, en força 6. Revolució ciutadana: el museu pròxim i multiescalar aspectes, la productivitat institucional en temps de pandèmia. Les propostes cenyides a la dinamització comunitària La urgència del moment, en un context inèdit, ha afavorit de barri, com de vegades s’ha proposat en els debats sobre una organització menys jerarquitzada i més transversal, amb el futur dels museus de ciutat, en no permetre situar-lo en més relacions creuades entre temes, projectes, personal i entorns més amplis i comparar, tenen un escàs poten- col·laboradors. Ho ha afavorit que el museu ja practiqués cial emancipador. Amb l’expansió digital, el treball del abans un model de treball en xarxa que aspirava a connectar museu en múltiples formats pot ampliar la democràcia cul- capacitats personals i objectius generals. El repte és ara con- tural, amb la implicació de la col·lectivitat urbana, si pro- solidar-lo. Si fem cas de Max Weber, potser sigui aquesta una picia, tant en els relats substanciats com en les pràctiques de les qüestions més importants del moment. socials, maneres de veure i de fer multiescalars entre ‘barri’, ‘ciutat’ i ‘territoris’ més amplis, de la comunitat veïnal a la 9. Revolució sostenible: un agent econòmic R+D+I globalitat mundial. La reducció dels museus al paper d’esquer turístic és molt reduccionista. Els museus són la cúspide d’un iceberg eco- 7. Revolució turística: el museu a distància nòmic, del qual depenen moltes empreses poc visibles. Els Les representacions virtuals cada cop més completes i el museus de ciutat, si més no així s’intenta al MUHBA, poden museu digital concebut com a hub de coneixement històric i estimular l’economia d’exportació, com a hubs R+D+I en patrimonial urbà permeten un salt qualitatiu en el coneixe- tractament del patrimoni moble i immoble, història i sabers ment des de casa, amb la democratització d’allò que al segle urbans, i museologia cívica. Si els museus declinen, un ampli xviii només era a la noblesa europea, que abans d’emprendre sector industrial i de serveis decau. En temps de postpandè- el Grand Tour comptaven amb bones guies per al vitage. Els mia, les polítiques culturals keynesianes poden tenir un alt museus de ciutat han de poder idear “packs de coneixement rendiment social si estimulen la innovació productiva. urbà” que ajudin en la promoció d’un turisme sostenible, en- tre el dret a la ciutat dels residents i el dret dels visitants –de 10. Revolució solidària: el museu resilient fet, ciutadans desplaçats– a conèixer, comparar i compartir. Els museus de ciutat del segle xxi, concebuts com a nodes patrimonials que connecten sabers, espais i ciutadans, poden convertir-se en pols d’innovació científica, tècnica i econòmi- ca i, alhora, en equipaments educatius i culturals vinculats al seu entorn. No s’entendria que no fossin sensibles al malestar social i polític d’un temps molt difícil, quan la mort s’ha vist de prop, i poden perdre molta legitimitat cívica si no tenen cura de la situació dels seus treballadors, directes i indirectes. La majoria dels museus de ciutat reben fons públics i una millor definició del seu paper –retornem al primer punt– en facilitaria la inserció dins les polítiques culturals i urbanes de futur, a favor de la institució i del servei als ciutadans. Joan Roca i Albert MUHBA Hem tingut ocasió de debatre aquests temes en diverses trobades virtuals internacionals. La primera fou l’organitza- da per l’OCDE i l’ICOM el 10 d’abril de 2020. La seguiren la del Laboratorio Aperto di Ravenna el 18 de maig, la de l’Intermuseum a Moscou el 29 de maig i la del Colectivo Pro Ecosistema Cultural a Ciutat de Mèxic el 6 de juny. El pre- sent article és deutor sobretot de la intervenció feta al col·lo- qui “Els museus de la ciutat en temps de pandèmia”, con- vocat per CAMOC/ICOM el 27 d’octubre de 2020 i al qual van convidar els museus de ciutat de Nova York, Frankfurt, Lisboa i Cracòvia. Vegeu https://ajuntament.barcelona.cat/ museuhistoria/ca/seccio/xarxes-internacionals. Metro de Barcelona, enllaç entre línies a l’estació de Diagonal durant el primer confinament, primavera de 2020. MUHBA Butllet’ 36 | 2020 3 EL PROGRAMA DEL MUSEU BARCELONA DAVANT LES PANDÈMIES En el primer confinament, el MUHBA de la guerra carlina, i va tenir rebrots contrast amb l’estatal, és remarcable. A va treure bon partit del seu canal de els anys 1853-1856 i 1865. Aquest darrer Madrid no hi va haver cap debat parla- YouTube, que va permetre fer diàlegs i se- any l’Ajuntament va donar la xifra de mentari sobre el còlera, ni un increment minaris totalment virtuals. Un dels primers 1.746 morts, però Ildefons Cerdà del pressupost de sanitat. En canvi, a fou el de Borja de Riquer que aquí se sin- tetitza i que es troba íntegre a https://www. calculà que com a mínim foren 3.000. Barcelona l’Ajuntament creà el 1887 el youtube.com/watch?v= P7hBrhjnTBU i El 1870, amb una ciutat ja amb Laboratori Microbiològic Municipal per es pot llegir a L’Avenç núm. 469 (juny 300.000 habitants, va tornar a aparèi- a l’anàlisi dels aliments i les aigües i de 2020). xer la febre groga, també arribada amb per experimentar en vacunes. Va ser el un vaixell provinent de Cuba. S’aïllà la primer de tot l’estat espanyol. També es Una mirada a les pandèmies que va sofrir Barceloneta, el barri més afectat, de la creà l’Institut d’Higiene Urbana, un ser- Barcelona als segles xix i xx permet con- resta de la ciutat. Es va tancar la circula- vei de desinfecció estable i un altre d’as- cloure que les males condicions de vida ció per carretera i ferrocarril i es va prohi- sistència mèdica domiciliària municipal. i l’altíssima mortalitat que la ciutat patia bir l’entrada de vaixells al port. La Junta El 1904 una greu epidèmia tifoide afectà eren resultat d’unes situacions socials i de Sanitat va habilitar l’hospital militar i sobretot la Barcelona vella amb el Raval, econòmiques molt determinades i de el convent de les Penedides que s’estava Sants, Gràcia, Sant Martí i el Poblenou, l’escassa atenció per part de les adminis- construint a l’Eixample. També es va és a dir, allà on hi havia més densitat de tracions públiques. Davant una epidèmia, donar la fugida de gent benestant i fins i població i insalubritat. Aquest episodi es al llarg del segle xix la majoria de vegades tot d’alguns funcionaris municipals. relaciona amb l’existència d’una xarxa de s’aplicà la mateixa solució que a l’Edat clavegueram deficient. Era un proble- Mitjana: tancar la ciutat per no con- ma molt greu i les epidèmies de tifus taminar la resta del territori. Només van continuar. La del 1914 va provo- molt al final del segle xix l’Ajuntament car 2.400 morts. va emprendre una decidida política Finalment, la grip de 1918-1920 va de salut pública, però això no va evi- provocar de 12.000 a 15.000 morts. tar que encara ben entrat el segle xx El desbordament va evidenciar que la ciutat patís terribles epidèmies, la les administracions no havien afrontat darrera la mal dita grip espanyola de seriosament el problema de la salut 1918-1920. pública. El règim liberal espanyol con- La primera epidèmia d’importància siderava la salut pública no pas com a Barcelona després de la guerra del un dret ciutadà sinó gairebé com una Francès va ser la febre groga de 1821, prestació benèfica. El primer hospital que va arribar en un vaixell que venia de la ciutat construït amb fons estatals de Cuba. En una urbs de 100.000 ha- Barcelonins abandonant la ciutat durant l’epidèmia de va ser l’Hospital Clínic, inaugurat el febre groga, satiritzats per La campana de Gràcia a bitants, n’afectà el 20% i va provocar l’octubre de 1870. 1906, i va fer possible que la Facul- una xifra oficial de morts de 8.846, tat de Medicina disposés per primer però tot apunta una xifra real de cap a El rebrot de còlera del 1885 va ser una cop de laboratoris. No hi havia en aquells 10.000. El tancament de les muralles de les pitjors pandèmies del segle a tot moments cap hospital provincial perquè va paralitzar la vida econòmica, mentre l’estat espanyol, bé que a Barcelona la la Diputació s’havia desvinculat de l’hos- la gent benestant fugia fora. Van tancar crisi sanitària va ser menys greu. S’hi van pital de la Santa Creu i proliferaven els fàbriques, tallers i comerços i moltes per- reproduir els mateixos fenòmens: la fugi- hospitals i les clíniques privades, de l’Es- sones es van quedar sense feina. La ciutat da de gent benestant i l’habilitació provi- glésia, de la Creu Roja o de particulars, restà incomunicada per terra i per mar i sional d’un hospital a Hostafrancs i l’ús i les societats solidàries contra les malal- sense mercats oberts. L’Ajuntament va d’hospitals en construcció com el Sagrat ties. El Col·legi de Metges de Barcelona atendre el problema del proveïment tot Cor o la Maternitat de les Corts. Aquesta només comptava amb 383 col·legiats repartint queviures, enmig d’aldarulls epidèmia va provocar entre 2.000 i 2.500 el 1895. Va caldre esperar fins a la Llei provocats per la gent que passava gana. víctimes, dos terços dones. Els barris General de Sanitat de 1986 perquè es La Junta de Sanitat de Catalunya va blo- populars d’Hostafrancs, el Raval i la reconegués el dret a l’assistència mèdica quejar i aïllar els malalts. S’improvisaren Barceloneta van ser els més perjudicats. gratuïta universal i es disposés d’una xar- hospitals i es crearen brigades per enter- L’enginyer Pere Garcia Fària ho atribueix xa potent de sanitat pública. rar els cadàvers. a les condicions pèssimes dels habitatges, L’epidèmia següent va ser la del còlera del l’amuntegament i, sobretot, la manca Borja de Riquer 1833-1835, que va coincidir amb l’esclat d’aigua corrent. La reacció municipal, en Historiador 4 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © Biblioteca de Catalunya EL PROGRAMA DEL MUSEU L’EXPERIÈNCIA MIXTA, PRESENCIAL I DIGITAL La pandèmia de Covid-19 ha fet tron- ha recuperat una mica la presencialitat La transformació ha arribat també als tollar els fonaments d’empreses, de (amb aforament màxim limitat al 30 % i itineraris urbans i les visites comentades, territoris, d’economies grans i petites, les activitats presencials només permeses que de ser exclusivament presencials de famílies, de governs i d’institucions, per a grups bombolla, com ara escoles) ara s’estan començant a produir en for- també dels museus. De fet és un punt i es podria dir que ara el MUHBA és mat vídeo per tal que es pugui gaudir d’inflexió, de no retorn, per a moltes 30 % presencial i 70 % virtual. del patrimoni de Barcelona de la mà pràctiques museístiques, turístiques i En els darrers anys el MUHBA havia d’historiadors i educadors especialitzats ciutadanes, que obliga a repensar-les de fet una aposta clara per recopilar i sense sortir de casa i des d’arreu. En cap i de nou si se’n vol garantir l’existèn- oferir al web els enregistraments en format vídeo també s’han enregistrat cia futura. El MUHBA, que abans de vídeo de les conferències, els diàlegs i recitals i concerts, i més que se’n faran. l’epidèmia rebia, sumant tots els espais les jornades que feia, per possibilitar a Malgrat ser un format que vol temps i que l’integren, a l’entorn d’un milió qui no havia pogut assistir-hi recuperar recursos, té un potencial de difusió del de visitants l’any, amb un component en diferit la sessió. Es tractava de la coneixement enorme, especialment si turístic elevat, alhora que era un recurs darrera baula de la programació: fer les produccions se subtitulen en diversos educatiu de primera divisió per a escoles accessible digitalment tot allò que prè- idiomes. i tenia molt bon arrelament en la socie- viament s’havia fet presencialment. En En l’àmbit educatiu, la situació sanitària tat barcelonina, tot d’una va rebre zero aquesta mateixa línia, també algunes ha suposat l’empenta necessària per ac- visitants durant tres mesos: el museu exposicions temporals des de fa uns tivar un canvi profund de les activitats tancat, les activitats presencials prohibi- anys tenen la seva versió en forma de que feia temps que es gestava. Ara l’ac- des, les fronteres tancades i cap turista a tour virtual i navegable, per donar-los cent es posa en el treball previ a la visita la vista, les escoles i les universitats fent una segona i llarga vida a la xarxa. que es fa a l’escola, amb molts materials feina telemàtica... un desert. Ara el plantejament és un altre: hi ha digitals elaborats específicament per a La sacsejada de la desaparició del museu sessions enregistrades que es poden veu- l’assumpció dels coneixements, seguit presencial, que el va portar a existir per re per canals com YouTube o Vimeo i d’una visita al museu molt més especí- un temps només a la xarxa, tanmateix com més va més jornades i conferències fica i significativa, per reconèixer allò ha resultat ser un accelerador i un revul- s’emeten en directe a través d’internet. après i entrar en contacte directe amb el siu de transformació de molts aspectes Aquesta pràctica ha dinamitzat el web patrimoni, i un treball posterior de con- estructurals del museu, entre els quals del museu i ha reactivat la presència del solidació. Ara és possible, a més, que els hi ha la programació d’activitats. Es MUHBA a les xarxes socials, especial- educadors del museu puguin intervenir tenia clar que no es volia suprimir la ment a YouTube, Facebook i Instagram. a l’aula en directe i plantejar interro- programació malgrat el confinament i I pel que fa a les exposicions temporals, gants, generar debats, orientar un treball les restriccions, i en temps rècord i amb es revalida el format de tour virtual i a concret o resoldre dubtes. molts esforços ha virat cap a formats partir d’ara totes sense excepció tindran Hi ha veus que diuen que les propostes digitals i virtuals. Actualment el museu les dues versions, presencial i virtual. digitals van en detriment de les activitats presencials als museus, però en realitat és just al contrari: s’amplien públics com mai ens havíem imaginat, perquè ni la distància, ni el temps ni la diversitat lingüística són barreres que impedeixen participar en les activitats programades del MUHBA, sobretot si tenim present que les eines de traducció simultània cada vegada estan més afinades. Alhora aquest desplegament digital genera co- neixement i curiositat, potencialment al món sencer, i incita a voler algun dia visitar en persona el MUHBA i reconèi- xer el patrimoni de Barcelona. El canal de YouTube del MUHBA va intensificar la seva activitat a partir del març de 2020, amb un Mònica Blasco nombre creixent de continguts audiovisuals. MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 5 © MUHBA EL PROGRAMA DEL MUSEU COMENÇAR PER L’EXPOSICIÓ VIRTUAL, CANVIS DE MÈTODE Ara més que mai, amb la Covid-19 el món digital ha esdevingut un factor fonamental per a les relacions, la comu- nicació i l’economia mundials. Com en altres sectors, la pandèmia ha precipitat el desenvolupament i posada al dia de molts museus i centres culturals, i ha provocat una «tecnificació» accelerada de molts usuaris. En un moment en què els museus treballaven en pro del dret a la cultura, estudiant i implemen- tant l’accessibilitat de la informació i continguts de les seves propostes, eliminant barreres per a un sector de la població que fins ara no hi tenia accés, la Covid-19 ha fet necessari ampliar aquest esforç per dirigir-se al conjunt de la ciutadania davant la impossibili- tat, entre altres, de visitar físicament Prototip de l’exposició virtual Barcelona & futbol. El gran joc social del segle xx prevista a MUHBA Oliva Artés. els centres museístics. En aquest context, el MUHBA ha apostat per les exposicions virtuals com tinguts que aclapari o faci perdre el i permet donar resposta als diferents a laboratori d’idees, i ha endegat la seva focus als visitants. nivells d’interès, coneixements i capaci- primera exposició nativa digitalment: Les oportunitats que se’n deriven, d’al- tats dels usuaris. Barcelona & Futbol. El gran joc social del tra banda, van associades a l’accessibi- I finalment, la participació. Tant en segle xx. Aquest és un projecte expositiu litat, el coneixement a múltiple escala l’exposició presencial com en la vir- poc usual. Si normalment es treba- i la participació, una tríada clau per al tual, la participació ciutadana s’està llaria per poder presentar físicament la desenvolupament virtual. erigint com uns dels elements impres- proposta, i a partir d’aquí es construiria Els recursos digitals permeten de bon cindibles i prioritaris que cal potenciar la virtual, en aquest cas s’ha invertit principi un accés global, mundial, per part dels museus. Els museus han l’ordre del procés i s’ha construït una i multipliquen exponencialment el de ser participatius, són dels ciutadans proposta virtual del no-res. nombre de visitants potencials. El món i per als ciutadans. S’han d’establir Aquest plantejament ha permès explo- està conformat i construït a partir unes dinàmiques de comunicació i rar tots els reptes i oportunitats que de la diversitat i aquestes eines han de participació estables. ofereixen les exposicions virtuals. poder donar-hi resposta i han de ser En una època en què els usuaris estan Els reptes inclouen l’obligació dels inclusives. acostumats a interactuar a les xarxes, equips de disseny d’aprofundir en el Una exposició es basa en un discurs l’exposició virtual ofereix un espai coneixement de les noves tecnologies narratiu on es transmeten uns con- magnífic per interactuar amb el públic. disponibles, a fi de triar l’eina més tinguts que permeten adquirir uns És una altra finestra d’oportunitat per adequada entre una oferta creixent i coneixements bàsics sobre el tema en establir una connexió, un vincle amb el en constant evolució. Així mateix, cal qüestió. Ara bé, quina és la diferència ciutadà, sovint molt allunyat del món dissenyar formats adaptats a públics entre una exposició presencial i una de dels museus, i amb el territori. amb diferents graus d’afinitat tecno- virtual? Han de ser necessàriament la lògica, i evitar la creació de barreres mateixa? Què ofereixen l’una i l’altra? tecnològiques generades per usabilitats L’exposició presencial ofereix, en un evasivament complexes o que demanen espai i un temps limitats, una experi- equipaments fora del comú. En el ma- ència real, sensorial, de contacte amb teix sentit, cal equilibrar els continguts les persones, l’espai i les peces. Amb que s’ofereixen, mirant d’explotar al l’exposició virtual, en canvi, s’obre un màxim les noves possibilitats i evitant ventall de possibilitats cognitives molt Daniel Alcubierre que la desaparició de les limitacions ampli. El fet de poder complementar Marta Iglesias físiques condueixi a un excés de con- els continguts pot ser molt enriquidor MUHBA 6 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 ©Virtual PAST EL PROGRAMA DEL MUSEU LA NOVA PRESENTACIÓ DEL PALAU MAJOR: BARCELONA, EL MAR I LA MONARQUIA L’any 2019 el MUHBA va exhibir al El repte va ser important, però va pagar 2008), no es podia instal·lar fins que no Tinell del Palau Major l’exposició tem- la pena: quan s’ha desmuntat la tem- n’hagués acabat el llarg i delicat procés poral Barcelona capital mediterrània. La poral, el Tinell ha quedat convertit, de restauració. Aquest finalment ha con- metamorfosi medieval, segles xiii-xv. S’hi van sense gaire esforç addicional, en una sala clòs, i el MUHBA, amb el finançament presentar, amb un llenguatge entenedor, més de la museografia permanent del del Port de Barcelona, ha pogut aixecar els resultats dels avenços en la recerca MUHBA. A banda i banda de l’antiga la vitrina climatitzada que el mostrarà sobre la Barcelona baixmedieval que, sala del tron, roman així l’explicació de en òptimes condicions, junt amb els amb l’empenta del MUHBA, havien dut com Barcelona va esdevenir el principal fragments de corda, les peces i les eines a terme diversos investigadors del CSIC, nucli econòmic i la capital administrativa medievals recuperades per l’excavació. d’universitats i d’altres institucions. Calia d’una gran monarquia mediterrània, Pel fet de tractar-se d’una nau tinglada trencar fronteres entre alta recerca i difu- alhora que s’anava definint com a muni- atlàntica enfonsada a mitjan segle xv, sió, mitjançant l’articulació d’un discurs cipi dotat d’un elevat grau d’autonomia. és un testimoni directe que posa en re- històric fonamentat en les peces de la Tot aquell procés havia tingut, però, el lleu una activitat comercial internacional col·lecció del museu, complementades detonant inicial i el principal motor d’ac- iniciada molt abans de la construcció de amb les que van arribar en préstec. tivitat en la incorporació de Barcelona l’escullera. Havia començat a les darre- En uns anys de fortes dificultats com els als circuits del comerç marítim interna- res dècades del segle xi, quan l’avenç de actuals convenia, però, que els recursos cional. Per això, l’entrada a l’exposició la conquesta cristiana impulsada per la invertits per instal·lar aquella gran expo- pròpiament dita es veia precedida per monarquia havia provocat una arribada sició temporal deixessin com a herència una instal·lació provisional ubicada a de diners en forma de pàries, el tribut una ampliació notable de la museografia l’avantcambra neogòtica. S’hi explicava, pagat per les taifes musulmanes veïnes. permanent del MUHBA, que fins lla- sota la volguda aparença d’un espai en El sobirà i les elits urbanes afins, acostu- vors no havia inclòs un relat complet i obres, com Barcelona havia entrat de ple mats a tenir molta liquiditat, van haver coherent sobre la Barcelona dels segles a les rutes marítimes internacionals sense de cercar aleshores una font de lucre xiii, xiv i xv. Amb aquesta finalitat, es va disposar d’un veritable port, atès que la alternativa, que van trobar en l’activitat meditar un disseny expositiu que com- primera escullera (de vora 200 metres de comercial marítima. La nova exposició binava dos elements: un circuit peri- longitud per 15 metres d’amplada) va ser del MUHBA destaca aquell vincle origi- metral format per les vitrines amb les aixecada per iniciativa municipal entre nal entre palau i port que va transformar peces del MUHBA, el qual suportava 1477 i 1487. Barcelona en la gran capital euromediter- tot el discurs general, i un seguit de L’advertiment de sala en construcció es rània que encara és. En el proper butlletí capelles que, dialogant amb cada sector devia al fet que la peça més rellevant, continuarem comentant el projecte. del perímetre, anaven desglossant as- el derelicte d’un vaixell medieval tro- pectes més concrets a través de les peces bat durant les excavacions dutes a terme Ramon J. Pujades i Bataller arribades en préstec. davant del Baluard de Migjorn (2006- MUHBA El Tinell del Palau Major compta ara amb una exposició permanent que amplia el relat de la Barcelona dels segles xiii, xiv i xv. MUHBA Butllet’ 36 | 2020 7 © Enric Gràcia, 2020 EL PROGRAMA DEL MUSEU ALIMENTAR BARCELONA. CIUTAT, PROVEÏMENT I SALUT Una de les línies de recerca i difusió del nomia, entre altres; totes es poden trobar sobre el creixement de la ciutat i la se- MUHBA els darrers anys s’ha centrat als apartats corresponents de la pàgina va sostenibilitat. Constatarem que els en l’estudi de l’alimentació i la salut web del MUHBA. governs de Barcelona, com els de les dels ciutadans. El projecte Alimentar És a partir de tot aquest bagatge que el ciutats de l’Europa occidental, van tenir Barcelona ha parat atenció particular a MUHBA es troba ja en condicions de un paper preeminent en el proveïment les institucions i les polítiques que han poder oferir enguany una exposició alimentari urbà mentre retingueren drets fet possible satisfer les necessitats bàsiques de síntesi que presenti a la ciutadania, de de monopoli sobre el comerç d’alguns per a la vida de les persones al llarg de la manera entenedora, les complexes inter- productes bàsics, principalment els ce- història i, com a conseqüència, l’existèn- relacions històriques entre proveïment reals que permetien fer el pa. cia sostenible de la ciutat mateixa. Fins fa alimentari, ciutadania, salut, poder polític En veure’s anul·lats aquells privilegis poc, era una temàtica poc tractada per la i sostenibilitat urbana. i drets municipals per la implantació historiografia, potser perquè requereix un La iniciativa, prevista des de feia temps, ha progressiva del liberalisme econòmic, enfocament interdisciplinari que abasta pres una rellevància especial en haver-se l’Ajuntament de Barcelona va haver de des de la història econòmica i social fins a convertit Barcelona en la Capital Mundial reinventar la seva estratègia. Així, va ba- la medicina i l’osteoarqueologia, passant de l’Alimentació Sostenible 2021, és a dir, sar la seva intervenció en la construcció, per la història política. en seu de trobada de les més de 200 ciu- gestió i regulació dels mercats municipals, Per això mateix, i des de fa gairebé una tats compromeses a millorar la salut de les tant els minoristes com el mercat a l’en- dècada, el MUHBA ha provat de teixir persones i del conjunt del planeta que van gròs del Born, que acabaria traspassant les la col·laboració imprescindible entre subscriure el Pacte de Milà. També per la seves funcions a Mercabarna al darrer terç investigadors de diverses especialitats celebració, la tardor de 2021, del congrés del segle xx. La mostra oferirà, doncs, una adscrits a diferents universitats i centres mundial del CAMOC, la secció de mu- visió de llarga durada històrica que per- de recerca, incloent-hi la Fundació Alícia seus de ciutat de la Unesco/ICOM. metrà la reflexió sobre els temps presents. i el grup promotor de la Col·lecció 7 L’exposició projectada mostrarà l’evo- S’instal·larà al Tinell del Palau Major de Portes de Receptaris Històrics de Cuina lució històrica de les formes i les insti- Barcelona i se’n preveu la inauguració per Catalana. El coneixement que aquestes tucions de govern que han incidit en el a les darreries de setembre. Abans de la sinergies han generat s’ha posat a l’abast proveïment de la ciutat i han intervingut inauguració física, però, ja serà consultable de la ciutadania per mitjà de conferèn- en la cura de la salut de la ciutadania. de manera virtual. cies, seminaris i publicacions sectorials, Veurem com ho han fet, en quines dedicades al proveïment alimentari circumstàncies i amb quines exigències i d’aigua potable, als mercats, a la histò- polítiques i socials. Hi reflexionarem, Ramon Pujades ria hospitalària de la ciutat, als primers també, sobre els efectes de les polítiques MUHBA pagesos de Barcelona, al cooperativisme alimentàries municipals en la pau social, Mercè Renom i a la restitució patrimonial de la gastro- la salut i la vida de les persones, a més de Historiadora Detall d’El Bornet, vista en primer terme del mercat de peix i algunes estructures de la ciutadella al fons. Anònim, cap a 1775. MHCB-10946. 8 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © Pep Parer EL PROGRAMA DEL MUSEU UN MIRALL DE L’ALIMENTACIÓ A L’ARXIU ARQUEOLÒGIC L’Arxiu Arqueològic al Centre de i d’isòtops estables. L’anàlisi macroscòpi- Altres malalties ens aporten informació Col·leccions del MUHBA és l’espai del ca permet, entre altres coses, la identifica- sobre l’ambient on aquestes persones museu dedicat al tractament, conser- ció de lesions òssies i dentals. Per exem- vivien, els seus hàbits i les tradicions vació i estudi dels béns exhumats a les ple, l’arquejament dels ossos llargs de les alimentàries. Aquest és el cas de la excavacions arqueològiques que es fan cames suggereix manca de vitamina D brucel·losi, una malaltia infecciosa que a Barcelona. durant la infància, o raquitisme. La vita- es transmet d’animal a persona i està L’Arxiu en garanteix la conservació, mina D és produïda pel cos en presència associada al consum de productes làctics gestió i estudi, organitzant els espais i de llum solar i es troba en petites quan- crus o sense pasteuritzar. Al jaciment de usos per tal de poder fer, d’una banda, titats en els peixos blaus, la carn vermella Can Cadena (Sant Martí de Provençals), totes les tasques prèvies al dipòsit dels i els rovells d’ou. Per tant, la presència en restes datades del segle xvii, s’han materials i, de l’altra, acre- identificat lesions circulars que ditar les condicions d’em- afecten diverses peces dentàries magatzematge, assegurar el en dos individus. Aquestes le- vincle permanent entre la sions suggereixen que aquests documentació arqueològica individus eren fumadors de i el material, i facilitar un pipa; per tant, la seva presència control àgil de la ubicació ens parla de la introducció de i localització dels béns. Un nous hàbits i de la colonització cop assegurada la conser- del continent americà i les vació perenne del material seves conseqüències. arqueològic, se n’ha de faci- En canvi, l’anàlisi d’isòtops es- litar la consulta, l’estudi i la tables de carboni i nitrogen en difusió. ossos i dents ens aporta infor- En aquest sentit, un bon mació referent a la dieta, la sa- exemple d’aquesta explota- lut i la mobilitat de poblacions ció científica dels materials antigues. Ens permet veure, per custodiats al Centre és el exemple, si menjaven carn o de les restes humanes exhu- peix, i si el peix que menjaven mades en les intervencions era de riu o marí; també ens arqueològiques. A l’Arxiu permet identificar quan es van Arqueològic es conserven introduir aliments com el blat totes les restes antropològi- de moro, o si hi havia diferèn- ques –des del neolític fins a cies en la dieta segons l’edat, l’època contemporània– que el sexe o l’estatus social de les han aparegut a la ciutat de persones que formaven part de Barcelona en el marc d’una Primers metatarsians dret i esquerre (dit gros del peu). Les cavitacions ben la comunitat. demarcades, localitzades a la zona distal de l’aspecte medial del primer intervenció arqueològica. Així doncs, la combinació d’os- metatarsià (veure fletxes) i que no afecten a l’articulació amb la falange El seu estudi ens obre una proximal són típiques de la gota. teoarqueologia i paleopatologia finestra al passat que ens amb l’arqueologia i els estudis permet aconseguir una imatge de com de raquitisme pot suggerir una mancan- històrics ens permet millorar el nostre vivien aquestes persones i quines ma- ça nutricional o estar relacionada amb coneixement de les societats antigues, la lalties les afectaven. hàbits culturals com l’embolcallament seva relació amb l’entorn i la seva evolu- Salut, dieta i qualitat de vida són factors dels infants. La gota és una altra malaltia ció a través del temps. al centre de tota societat, moderna o que ens dona pistes sobre la dieta, ja que antiga. L’osteoarqueologia estudia restes està associada a l’excés de consum d’alco- humanes arqueològiques per entendre hol i de carns vermelles i peixos blaus o la demografia, la salut, la dieta i l’estil marisc, i pot aparèixer en persones amb de vida de poblacions antigues, i inclou obesitat i diabetis tipus 2. En restes hu- també la paleopatologia o estudi de manes, aquesta malaltia s’identifica grà- Laura Castells Navarro malalties en restes humanes. cies a les cavitacions que els tofus creen University of Bradford Les restes humanes s’estudien principal- principalment al primer metatars (el dit Emili Revilla Cubero ment mitjançant anàlisis macroscòpiques gros) del peu. MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 9 © MUHBA EL PROGRAMA DEL MUSEU LA CIUTAT DELS POLÍGONS, ON BARCELONA PERDÉ I RECUPERÀ EL NOM Una nova mirada sobre l’episodi dels la baixa qualitat constructiva i el retard D’altra banda, és fonamental enten- polígons d’habitatges construïts a Bar- permanent en la urbanització i els dre el que va significar la incorporació celona en el tercer quart del segle passat, equipaments, van originar reivindica- massiva a la ciutat de capes socials amb la perspectiva que dona el temps cions i moviments socials importants, di- provinents del món rural al llarg de transcorregut i l’experiència de la seva rigits més a denunciar la mala gestió que bona part del segle passat, en onades evolució posterior, permet aventurar a qüestionar la idoneïtat de l’instrument. successives (anys vint, postguerra, anys unes quantes hipòtesis en termes de L’Estat reconeix l’habitatge com un cinquanta i seixanta). Aquest procés, en procés històric. Els més de seixanta anys element que cal afrontar des de la ini- la seva darrera fase, és paral·lel a l’accés que han passat des del Pla d’urgència ciativa pública, és a dir, com a objecte generalitzat a l’habitatge en propietat, social de Barcelona (1958), que podem de polítiques públiques, ja des de la un fet que modifica essencialment considerar el desencadenant de la cons- Reial ordre de 9 de setembre de 1853, l’estructura de la societat i que té con- trucció de polígons d’habitatges de certa que dona pas a successives, encara que seqüències en tota l’evolució posterior. grandària i rellevància urbana (després tímides, accions posteriors, com la Llei En efecte, els moviments socials urbans d’un període de postguerra de caràcter de cases barates de 1911. És una se- sorgits aleshores reivindiquen que es experimental), són temps suficient per qüència que acaba explotant a mit- completi la urbanització i els serveis avaluar-ne la contribució a la ciutat i a jan segle xx, quan els capitals acumulats urbanístics, la construcció dels parcs i la societat barcelonina contemporània. es dirigiran a la construcció. El primer els equipaments, l’arribada del transport Els polígons d’habitatges van inaugurar pas fet des de la iniciativa pública (mi- públic. És a dir, defensen el barri, ur- una nova manera de gestionar el creixe- nisteri, instituts, gerències, patronats) geixen a realitzar-ne el potencial urbà, ment urbà, fins aleshores reduït a la sim- obre el sector a les empreses privades, a millorar el context de l’habitatge que ple i continuada densificació dels centres que actuaran sobre la ciutat existent i la han adquirit; en una paraula, reivindi- històrics, inclòs l’eixample, i les perifèries nova: els polígons d’habitatges. quen la ciutat. suburbanes, acumulant dèficits d’urba- L’atenció pública a l’habitatge, malgrat És per això que podem dir que els nització, serveis i equipaments. Com a la improvisació, les grans deficiències polígons d’habitatges, com a nova for- alternativa a aquest procés congestiu, els urbanístiques, els dèficits en infraes- ma urbana amb un gran potencial de polígons oferien millors condicions urba- tructures i les baixes qualitats de la realització –en gran part assolit avui, nes i d’habitabilitat, i també la possibili- construcció, suposa el reconeixement després d’un llarg procés de denúncia tat d’una bona articulació amb la ciutat de l’habitatge com a dret social, després i acció– han estat, a més d’un catalit- precedent. Les dificultats del moment, elevat a dret constitucional. zador de la dinàmica urbanística de les perifèries metropolitanes, en permanent diàleg amb els barris tradicionals, un important factor de capitalització social i articulació política, basada en l’orga- nització geogràfica de la reivindicació de més ciutat, primer, i de tots els altres ordres de la societat, més endavant. Amador Ferrer Arquitecte El MUHBA, amb el suport de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, publica el llibret La ciutat dels po- lígons. Un itinerari pel Besòs, una obra idea- da i feta a quatre mans entre Amador Ferrer (textos) i Andrea Manenti (dibuixos). L’obra forma part del projecte Habitar Barcelona i es vincula amb propostes d’exposició a MUHBA Oliva Artés i a la futura seu de MUHBA Bon Pastor. Carrer d’Alfons el Magnànim, dibuix de l’arquitecte Andrea Manenti, coautor de l’obra ressenyada. 10 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 EL PROGRAMA DEL MUSEU PLANEJAR PER REFER BARCELONA, 1969-1979: JOAN ANTONI SOLANS I HUGUET En el marc de les recerques per nodrir el lità (PGM), i en la creació d’un estoc de 76 associacions i moviments socials que projecte Habitar Barcelona el MUHBA, sòl públic durant els anys que va articulaven l’espai urbà barceloní. «Els com ja comentàvem ara fa un any, ha ser delegat d’urbanisme de Barcelona, potents moviments que havien sorgit treballat a fons l’edició de Barcelona fou una resposta eficaç a la metròpoli a la ciutat», diu Solans, «ho eren com a 1969-1979. Els anys decisius del planejament que s’havia expandit en els anys de crei- resultat del rebuig a les polítiques urba- de la metròpoli, que són les memòries ur- xement desarrollista i immigració intensa. nes del període de l’alcalde Porcioles», banes de Joan Antoni Solans i Huguet. Entre 1974 i 1976 les lluites pel Pla amb «uns dèficits descomunals» d’equi- Quan l’estiu de 2019 Joan Antoni ja van mobilitzar grans dosis d’energia paments, i per a això calia «el sòl que donava l’original per fet, de cap manera social. En conseqüència, el PGM apun- era necessari per construir les escoles, podíem imaginar que l’hauríem d’editar tava maneres com a potent regulador les guarderies, les zones esportives, els sota el cop duríssim de la seva mort ni de l’actuació urbanística. A l’hora de centres d’atenció sanitària i els nous els problemes derivats de la pandèmia. valorar-lo, s’oblida l’aspecte més essen- parcs que l’extensió de la nova ciutat Però cap dificultat ens ha distret de cui- cial: la seva naturalesa política de pacte feia imprescindibles». dar fins al més mínim detall una obra de rendes urbanes. El Pla ha estat un A partir d’aquí s’havien de pactar les cabdal per entendre la Barcelona d’avui. veritable contracte social, com també prioritats en temps de pocs recursos: En el darrer tram del treball d’edició ho fou, en altres termes, el Pla Cerdà. davant la impossibilitat de cobrir-les hem comptat amb el suport de la fa- El PGM i l’adquisició de sòl van ser les totes de cop, argumenta Solans, ca- mília, en especial de Job Solans, que bases per a un canvi de paradigma en el lia convenir amb la Federació d’As- també ha fet una revisió completa del modelatge de Barcelona. Solans apos- sociacions de Veïns de Barcelona un resultat final. tava fort per treure partit de les oportu- Programa d’Actuació Municipal d’Ur- En els últims anys del franquisme i els nitats, com havia après a fer a Lisboa. gència. «En moments de crisi política i primers de la Transició, l’Estat era feble, En el breu interstici temporal entre la econòmica com la que patíem», afegeix, el govern català encara no existia i la crisi de l’Estat espanyol i l’afermament «és evident que era més fàcil desenvolu- ciutat metropolitana va tenir durant uns de la Generalitat com a nou poder a par polítiques de sòl [...] ja que en temps anys unes cotes de poder a les quals no Catalunya, Barcelona negocia la seva de tribulacions ningú inicia res». I amb s’havia acostat des que s’havia abolit el capacitat d’autoregulació, enmig d’una el pla i el sòl va ser possible la interlocu- Consell de Cent. En una ciutat que crei- forta pressió veïnal que obliga a actuar. ció amb els agents socials urbans. xia intensament, l’actuació de Solans en Josep M. Socias Humbert, nomenat Així fou com en el trienni 1977-1980 la revisió del Pla comarcal, fins que va alcalde el desembre de 1976, va veure es van dur a terme al municipi de ser aprovat com a Pla general metropo- en Solans la persona capaç d’atendre les Barcelona 199 grans actuacions, que van donar credibilitat per molt temps a la iniciativa municipal. I els altres mu- nicipis metropolitans van mirar de se- guir el mateix patró. D’aquesta manera, quan el 1987 la Generalitat va dissoldre la Corporació Metropolitana, la hipo- teca de futur que la mesura comportava es va atenuar pel fet que molts plans derivats del Pla general ja eren aprovats i els municipis metropolitans ja tenien un camí traçat. Fou una oportunitat històrica ben aprofitada. Joan Roca i Albert MUHBA [Extracte de la intervenció efectuada a l’ac- te en memòria de Solans el 3 de febrer de 2020, https://publicacions.iec.cat/repository/ El Pla general i metropolità, 1976. Plànol de síntesi. pdf/00000292/00000084.pdf.] MUHBA Butllet’ 36 | 2020 11 EL PROGRAMA DEL MUSEU RELATS PER A UNA ALTERNATIVA TURÍSTICA Les Nacions Unides van declarar, ara dedicades al turisme i autònoms que la no discriminació i el retorn social i fa quatre dècades, el 27 de setembre treballen com a guies turístics. La situa- econòmic. Dia Mundial del Turisme. L’objectiu ció provocada per la pandèmia ha dei- Barcelona va ser la primera ciutat acre- era conscienciar sobre el valor social, xat sense feina a la majoria i els obliga ditada amb la certificació Biosphere de cultural, polític i econòmic del turis- a reinventar-se. S’acosten al museu per Turisme Sostenible i des del MUHBA me i fer entendre com el sector pot aprofundir en la història de la ciutat i s’hi contribueix programant les millors contribuir a aconseguir els objectius es troben amb la proposta d’escollir un propostes que presenta l’alumnat del de desenvolupament sostenible (ODS) tema que els permeti enfilar una narra- curs: les que creen i descobreixen pa- promoguts mundialment per als anys ció amb elements patrimonials visibles trimoni i que els autors poden oferir vinents. des de la via pública i explicar-lo tot en diverses llengües. El panorama A través del curs Relats Urbans que el resseguint carrers. post-Covid per força ha de portar a un MUHBA imparteix des del 2013, No hauríem de tornar a veure pancar- canvi en el panorama turístic; les noves el museu contribueix amb la formació tes en contra del turisme massiu com propostes han de generar un impacte a fer prendre consciència d’aquests ob- les de la manifestació del Dia Mundial positiu en la ciutat, alhora que són jectius i a treballar vers la sostenibilitat, del Turisme del 2019. Les empreses i respectuoses amb la població local, el la qualitat i la innovació. els operadors turístics haurien d’apostar medi i l’ús eficient dels recursos. En aquest curs, que forma persones per una gestió responsable i respectuosa interessades a explicar la ciutat, s’inscri- amb el medi ambient, la cultura, les Teresa Macià uen sobretot professionals d’empreses condicions laborals, l’equitat de gènere, MUHBA Un patrimoni gastronòmic amb establiments de llarga història Em dic Hannah, sóc historiadora i treballo en turisme i projectes culturals. Aquest últim any m’he format amb el curs Relats Urbans del MUHBA perquè, alhora que treballava fent rutes gastronòmiques, volia aprendre a connectar la història en una ruta d’una mane- ra interessant, real i propera. Quan visito un lloc o una ciutat tan turística com Barcelona, sempre busco les parts més autèntiques, les que m’apropen a la cultura, i les experiències que em fan sentir una més de la ciutat. Crec que s’ha de fer de manera sostenible, visitant, respectant i apre- nent, sense massificació o explotació. Tal com he après al curs, Barcelona té una història molt diversa i les persones som les que creem aquest relat. No només la gent que viu a la ciutat en crea la identitat, sinó també la gent que la visita o hi treballa, la que hi interactua i aporta una peça més del relat.  Un gran lloc per veure la història de Barcelona són els bars i els restaurants. Aquests no són un monument, una pintura o una imatge, sinó espais en constant moviment. En el meu itinerari he intentat descobrir secrets i desmuntar mites sobre els bars, restaurants, granges i cafès més emblemàtics de Barcelona. Durant la ruta, que dura unes tres hores, descobrim la història i el patrimoni cultural i gas- tronòmic de la ciutat a través de dotze establiments històrics. El fil conductor connecta el menjar i el beure que se servia a cada lloc i la confecció d’aquell plat amb la història de la ciutat. Descobrim els moments singulars que han passat en aquell establiment on molta gent diferent s’ha trobat i ha xerrat de la vida amb una bona beguda a les mans. També tenim en compte la decoració i l’evolució de l’arquitectura, que no només es connecta amb l’època de la creació dels locals sinó que també ens mostra relats personals de la gent que hi ha passat. Però hi ha coses que no canvien. Salut i bon profit! Hannah Bächtold Un dels enclaus d’aquest itinerari per establiments històrics de la ciutat és la cocteleria Boadas, la més Historiadora i alumna del curs Relats Urbans del MUHBA antiga de Barcelona. 12 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © MUHBA, Teresa Macià, 2020 EL PROGRAMA DEL MUSEU LA GUITARRA I LA HISTÒRIA CULTURAL DE BARCELONA La guitarra ha estat sempre un instrument de luxe, estretament identificat amb la nascudes a Barcelona. El cicle es va acabar molt vinculat a la ciutat de Barcelona. El ciutat, i a l’aire lliure, fet que va permetre a ritme de swing i jazz manouche amb el tractat més antic que existeix sobre la gui- complir totes les mesures sanitàries deri- Quintet que lidera el guitarrista Albert tarra clàssica va ser publicat a Barcelona vades de la pandèmia. Així, vam poder Bello, que va evocar els hot jazz clubs l’any 1596 per Joan Carles i Amat. Des gaudir d’obres d’autors clàssics inspirades que van proliferar a Barcelona durant la d’aleshores la ciutat ha estat una de les o compostes a la ciutat, interpretades per República i que van fer ballar els nostres grans capitals mundials d’aquest instru- un dels guitarristes barcelonins més in- besavis. Tot plegat, un mosaic fascinant ment, coneguda i apreciada per la fama ternacionals del moment, Àlex Garrobé. de músiques que són elements fona- dels seus constructors, guitarrers i corders, El trio format per Marco Mezquida, mentals per entendre millor la història i també per compositors i intèrprets de Chicuelo i Paco de Mode, guardonats d’aquesta ciutat. 20 prestigi, una tradició que es manté fins amb el Premi Ciutat de Barcelona de , 2 0 a avui i que segueix enriquint la ciutat i Música, ens van oferir un brillant mosaic Xavier Chavarria i àc Gr nodrint-ne la diversitat cultural. sonor de connexions mediterrànies que va Musicòleg i crític nr ic La versatilitat i la popularitat d’aquest del flamenc a la rumba i al jazz, estils ben musical E © instrument li han permès incorporar tota arrelats en la tradició musical de la ciutat mena de tècniques i sonoritats, amarar-se i que en mostren la diversitat cultural. d’influències musicals de regions i cultures Dos joves guitarristes cubans residents a molt diverses, i convertir-se en el vehicle Barcelona, Alí Arango i Josué Fonseca, d’estils i tradicions com els que van sonar formen el Pyrophorus Guitar Duo i són en els quatre concerts del cicle de guitarra un excitant exemple del mestissatge de programat al MUHBA Park Güell pel tradicions musicals a través de la guitarra, juliol de 2020, en el marc de la línia de amb un repertori d’anada i tornada recerca sobre patrimonis musicals barce- que va des del bolero, el son o les lonins del museu. S’hi van combinar la guajiras fins a relectures de cançons guitarra com a fil conductor i un escenari populars catalanes i noves creacions CINEMA I REPRESENTACIÓ URBANA Ningú nega el fet que una obra literària de la seva línia habitual de recerca sobre ment incorrecta, com Els Miserables de Victor Hugo pot les representacions urbanes vol continuar sinó perquè la servir per entendre les condicions so- organitzant cicles de cinema, només amb producció de cinema du- cials, polítiques i urbanes de París al segle aquesta excusa, tindrien programació rant la Guerra Civil ja es val per xix. El que acceptem naturalment per a la assegurada per 50 anys. Però, afortuna- si mateixa per mostrar-nos la guerra, la literatura i la pintura, sembla més dubtós dament, el criteri va més enllà de la loca- ciutat i la vida del dia a dia. pel cinema, segurament perquè sobre ell lització geogràfica de la narració. L’estiu de 2020, en format obligada- encara perdura la sospita que és un entre- La selecció de pel·lícules tampoc pretén ment digital, el cicle Nits de Cinema teniment més que un art per si mateix. El simplement mostrar cinema històric de del MUHBA Park Güell, sota el parai- cinema, com qualsevol expressió cultural, Barcelona, doncs ens trobaríem només gües del thriller i el títol de “Barcelona és un producte de la seva època i pot esde- amb una sèrie de pel·lícules que dirigeixen Criminal”, va endinsar-se en les qüesti- venir un objecte d’estudi per analitzar-ho el seu esforç en “la recreació” històrica, ons de la dictadura franquista, la censu- com a obra dins del seu propi camp i preocupades en l’il·lusionisme de la fide- ra, la representació de la idea d’ordre i també com a fill del seu moment. Però no litat mitjançant la qualitat de la roba dels de bé, la necessitat d’expressió artística totes les obres parlen del seu temps amb la protagonistes o en els cotxes d’època. Per enfront el control i repressió social, la mateixa facilitat o sinceritat. exemple: per discutir sobre la guerra civil a societat de consum i les transformacions Segons la base de dades de la Barcelona Barcelona és molt més eloqüent projectar de Barcelona. Film Comission, des de 1897 fins avui les produccions de Laya Films que no pas en dia s’han filmat a Barcelona més de Libertarias de Vicente Aranda, i no perquè Celia Marin Vega 1000 pel·lícules. Si el MUHBA dins sigui una pel·lícula dolenta o històrica- Arquitecta i historiadora MUHBA Butllet’ 36 | 2020 13 EL MUSEU PER DINS ESCOLA I MUSEU EN TÀNDEM, UN ALTRE MODEL DE RELACIÓ La pandèmia ha accelerat el canvi a argumentar i a defensar els seus drets classe de diversos conceptes i temes ben de paradigma que feia temps que es com a ciutadans. actuals, que també preocupaven els ciu- gestava des de l’àrea d’educació del El fet d’adonar-se que els barcelonins tadans d’èpoques més remotes: l’habi- MUHBA. Les activitats tradicionals han solucionat els problemes que s’han tatge, la salut, les epidèmies, la guerra, que entenien l’estudiant com a client anat trobant, de maneres diferents en l’exili, l’abastament d’aigua, l’alimen- han estat superades i es treballa amb funció dels recursos i les possibilitats tació, el treball, la industrialització, el les institucions educatives de cara a amb què comptaven a cada moment, creixement de la ciutat i d’altres. la creació de noves propostes. Aquests desperta la curiositat i anima a formu- El programa educatiu integrat del canvis comportaran tractar a l’escola lar preguntes. Participant de la recerca MUHBA, que inclou projectes tan els coneixements, amb l’ajut de recur- i de la descoberta, l’alumnat és el sub- consolidats com el Patrimonia’m, el sos proporcionats pel museu, i portar a jecte del propi aprenentatge, i s’entrena Viatge per Barcelona, el casal d’estiu i el terme posteriorment la visita als espais a pensar, a negociar i a arribar a solu- Ciceró Barcelona, també es veurà afectat patrimonials. A l’escola, conèixer i al cions consensuades amb els companys, per aquest canvi de paradigma i per la museu, reconèixer i consolidar els co- els mestres o professors i els educadors revolució digital impulsada el 2020. Es neixements adquirits a través d’un dià- del museu. treballa per adaptar i crear nous guions leg amb els educadors del MUHBA. La pandèmia de Covid-19 ha obligat que donaran lloc a càpsules digitals que L’objectiu és que els infants i joves els museus a accelerar la creació de acostaran a l’escola el patrimoni romà, es familiaritzin amb els conceptes, el materials audiovisuals i a digitalitzar les medieval, modern i contemporani de vocabulari i la periodització i que inves- col·leccions. Aquests recursos estaran la ciutat. tiguin, qüestionin i busquin respostes. a l’abast de les escoles i, acompanyats La mateixa pandèmia que ha obligat les Aquest treball previ els habilitarà per de propostes de treball, facilitaran als escoles a dividir classes i a buscar sales participar en els diàlegs i els entrenarà centres educatius la introducció a la en equipaments municipals propers ha acostat l’escola Els Xiprers al MUHBA Vil·la Joana i l’escola Sant Felip Neri al MUHBA Plaça del Rei. Aquestes dues escoles residents al museu combinen l’aprenentatge per competències que marquen des del Departament d’Edu- cació amb activitats a les sales del mu- seu que els acull. També aquest curs 2020-21, el museu participa en el projecte «Carrer» de l’escola Octavio Paz, una escola de pri- mària que treballa per projectes i que converteix les sales del museu en aules on els infants dibuixen, comparen, des- cobreixen i calculen. El confinament ens ha demostrat que podem aprendre junts estant separats perquè les noves tecnologies ens con- necten i ens permeten participar en di- ferents projectes alhora. Buscar, trobar, analitzar, comparar, escoltar i proposar són verbs que conviden a reflexionar sobre el passat, a interrogar els testimo- nis i a construir narratives i bastir noves propostes de manera col·laborativa. Com traslladar a un nou format mig digital, mig presencial, l’èxit entre els més joves de l’exposició Teresa Macià Barcelona flashback? MUHBA 14 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © MUHBA, Teresa Macià EL MUSEU PER DINS INCLUSIÓ I ACCESSIBILITAT. NOUS REPTES D’ACCIÓ COMUNICATIVA El setembre de 2021 hi ha convocada accions. Tecnologia que, al Museu de Lisboa, que forma part en tot cas, apropa els ciuta- de la xarxa CITYHIST impulsada pel dans al Museu, incloent-hi MUHBA, la Fourteenth International el col·lectiu de diversitat Conference on the Inclusive Museum. What funcional. L’increment de Museums Post Pandemic? (https:// material audiovisual ha fet onmuseums.com/2021-conference). un salt important en aquests Al programa es pot veure com la idea últims mesos, fet que ha por- d’inclusivitat, que és la finalitat de fer tat a plantejar la necessitat els museus accessibles, és, en primer d’augmentar, en la mesura lloc, la idea d’explicar el món amb rigor del possible, els continguts però de manera que el màxim de ciuta- subtitulats. dans ho puguin fer seu. A hores d’ara, el MUHBA tre- Això, segons els tres blocs temàtics balla en una nova pàgina web d’aquesta trobada (que serà semipresen- que complirà els estàndards cial, amb un nucli a Lisboa i seguidors d’accessibilitat, per apropar-se via teleconferència), condueix a parlar a una major diversitat de pú- de nous punts de vista sobre els visi- blics. En aquest any de pandè- tants, les col·leccions i els relats que un mia s’ha treballat en formats museu ofereix del seu tema. El plante- audiovisuals per al programa jament no és gaire lluny de la definició escolar, en itineraris virtuals del MUHBA com a centre patrimonial i projectes 3D que presenten que aspira a explicar la ciutat al màxim un món virtual i que són pal Accessibilitat comunicativa: ús de QR informatiu a l’entrada d’Oliva Artés. de visitants, tant si habiten a Barcelona de paller del museu del futur. com si venen de lluny. Cal dir, però, que el Ara bé, un cop plantejada aquesta qües- MUHBA no parteix de zero en el camp bre de subtitulacions als continguts tió, l’accessibilitat suposa una major de l’accessibilitat, sinó que és, des de fa audiovisuals. inclusió amb actuacions que poden fer temps, un eix prioritari que treballa des que tothom se senti còmode a les sa- de diferents angles. Accessibilitat física. L’entrada als es- les del museu, en els seus actes o davant pais del museu des del carrer és accessi- del web. I no és una tasca fàcil, s’ha de Accessibilitat sensorial visual. Una ble, una tasca sovint complexa en espais fer de manera progressiva. de les propostes per a persones amb patrimonials. També s’ha buscat les Cal un esforç en l’accessibilitat comu- discapacitat visual serà incorporar «re- millors opcions (ascensors o rampes per nicativa, amb un increment d’instal- correguts sensorials» i codis QR a dife- salvar desnivells, per exemple) perquè lació de bucles magnètics, formació rents recorreguts del museu. Ja hi ha, les exposicions i activitats programades especialitzada de personal d’atenció al per exemple al MUHBA Plaça del Rei, pel museu compleixin els requisits d’ac- públic, instal·lació de sistemes tàctils algunes possibilitats de familiaritzar-se cessibilitat necessaris. com ara maquetes en Braille, noves amb una maqueta tàctil. S’hi poden audioguies, codis QR per accedir a incorporar textures i objectes del Centre La feina a fer és encara molta i el pro- exposicions i continguts, visites guia- de Col·leccions per apropar-se amb el cés és llarg, però es va avançant. Totes des per a col·lectius amb discapacitat, tacte a la història de Barcelona. aquestes consideracions, entre d’altres, o camins sensorials en alguns espais s’estan tenint molt en compte en els perquè el visitant amb ceguesa pugui Accessibilitat sensorial auditiva. El plans per reformar la seu del Museu a seguir la visita sense complicacions, per museu disposa d’aparells d’FM per a la Casa Padellàs i l’Edifici Llibreteria. citar algunes iniciatives. les visites comentades i itineraris que Aquesta serà la prova del nou en el repte La pandèmia ha permès al MUHBA poden utilitzar les persones amb un de perfilar un museu més inclusiu. expandir-se cap al museu digital i audiòfon propi. Per a qualsevol itinera- ha empès a la creació de molts con- ri i visita guiada es pot sol·licitar el ser- tinguts com ara diàlegs, seminaris, vei d’interpretació de llengua de signes. publicacions en format obert i audio- Caldria treballar en la incorporació de visuals, o a l’ús de QR en programa- bucles magnètics en alguns espais Mercè Martínez cions i horaris de centres, entre altres del MUHBA i augmentar el nom- MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 15 © MUHBA, autor: Àlex Vidal TEMA CENTRAL MUHBA DIARI DE BORD: TRANSFORMANT EL MUSEU DES DE CASA Tancats o mig tancats per la pandèmia de Covid-19 des del ha estat, potser, una de les claus de l’èxit, com expliquen els mes de març de 2020, la qüestió ha estat com fer del pro- altres articles d’aquesta secció. blema una oportunitat. Hem tingut la sort que la reinven- En primer lloc, cal esmentar el frenesí per fer créixer el web ció del museu de la ciutat com a museu de la ciutadania ja com a hub de coneixement. El museu digital agafava em- estava en marxa, en l’horitzó del vuitantè aniversari el 2023, penta. Tanta, que el salt quantitatiu requeria una reflexió a i que ja tenia impuls el trànsit cap al MUHBA multimèdia i fons per situar-lo en un altre replà, qualitatiu, com a node digital. Si ara sabíem treure partit de l’estil de treball segons de sabers urbans en clau històrica i patrimonial. Així va capacitats i objectius que ja teníem, podia ser un temps néixer el projecte del museu com a àgora amb set portes. profitós si la tecnologia ens hi ajudava. Un altre element va ser la construcció accelerada del mu- Quan ens vam veure a casa, no hi havia accés a les carpetes seu virtual, amb les sales visitables. Els requeriments tècnics de treball fora de la xarxa informàtica municipal ni eren no permeten mostrar encara tots els resultats, però el salt costum les telereunions. Calia, a més, confiar en la bona endavant ha estat gran, del Palau Major al Park Güell, a la voluntat de tothom per utilitzar els seus propis mitjans. futura exposició temporal sobre el futbol i a l’estable sobre Però teníem el mail, i la primera decisió fou editar una l’habitatge, virtuals abans que presencials. newsletter diària d’avisos i notícies, incloent-hi reflexions Alhora, la sistematització digital ha fet més necessària la generals, apunts de reunions i documents molt diversos, refosa de tots els espais patrimonials del museu en un sol salpebrats amb interrogants del moment i alguna xafarderia conjunt d’àmbits definits amb número i títol, fent visible la urbana. Continua sortint, té per nom Lo gaiter de la plaça del natura del MUHBA com a museu urbà, amb les sales per Rei i ha resultat ser un instrument de contacte prou eficaç la ciutat. L’impuls digital ha propiciat així la metamorfosi del com a diari de bord. museu presencial, en cap cas es busca un MUHBA platònic. De tan evident com ara sembla, oblidàvem la més gros- sa. Es va aconseguir molt aviat emetre una bona part de la programació via streaming, i a hores d’ara el canal de YouTube del museu és molt apreciat. De la difusió de debats i seminaris a l’impuls de nous formats de visita i educatius per via digital, ha estat només un pas. Amb tots aquests treballs, s’han pogut mantenir, reorien- tats, els encàrrecs professionals externs, assajant un cercle virtuós de conversió del capital cultural en capital social, per crear nou capital cultural. Calia evitar com fos els aco- miadaments i les regulacions d’ocupació entre els treballa- Les telereunions s’han revelat com un format molt diferent de les dors externs, i fins ara ens n’hem sortit. Si tot això ha estat reunions presencials, amb possibilitats que ja no es perdran. viable, és pel principal valor del MUHBA: el seu personal. Aviat van començar les «reunions zoom», amb pausa cada Al final de l’any ens vam atrevir a mostrar i debatre en pú- quaranta minuts si qui convocava no n’era subscriptor. blic els avenços efectuats. L’ocasió per fer-ho va ser el setè Així s’han pogut dur a terme incomptables reunions excel- seminari Reinventar el museu de la ciutat, que tenia per lents, d’una durada i intensitat que en format presencial tema “Cap al museu digital i virtual” i que, no podia ser haurien resultat inimaginables. Enmig de la pandèmia, la més simbòlic, havia saltat del 17 de març al 17 de desem- metamorfosi del museu ha rebut un bon impuls amb sis bre, amb nou mesos més de feina feta pel mig. grans mercats d’idees reunits periòdicament: «Estructura Ha estat un any dur, molts podríem explicar dolors perso- general MUHBA», «Coneixement i patrimoni», «Museu i nals profunds, però el museu ha estat un espai de trobada ciutadania», «Web i enllaços», «Arxius digitals i materials» –virtual– que ens ha fet forts i ens ha ajudat. Mai haguéssim i «Administració i recursos». pogut dedicar-nos a repensar tot allò que fem de no ha- Mentrestant, el museu es mantenia públicament actiu. La ver-nos trobat tantes hores imaginant futurs per al museu... pandèmia arraconà vells prejudicis davant de l’imperatiu des de casa. social de posar digitalment a l’abast tots els sabers i patri- monis que fos possible. Les dues dinàmiques, la interna i Joan Roca i Albert l’externa, van confluir des del primer moment, i aquesta MUHBA 16 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © MUHBA, 2020 TEMA CENTRAL LES SET PORTES DEL MUHBA, DE WEB A NODE DE CONEIXEMENT Aquest és un projecte centrat en el desenvolu- pament del MUHBA digital que persegueix fer créixer i reforçar el museu no presencial. Va començar com una iniciativa de revisió i actualització de la pàgina web, però de seguida el procés de treball ha dut a repensar global- ment tot el web i a hores d’ara s’està treballant no només per construir la versió digital millo- rada del MUHBA sinó que en realitat s’està configurant un portal sobre la història i el patrimoni de Barcelona. Un dels vessants més importants del MUHBA és la recerca sobre els temes que li són propis amb relació a les col·leccions que custodia, i sobre la història urbana i el patrimoni de la ciutat. El museu genera i impulsa projectes de recerca alhora que acull i facilita la difusió dels treballs de diversos investigadors, que Un dels gràfics del procés de transformació del web del Museu en un portal d’història i patrimoni. troben en el museu la via per fer-los públics i propiciar debats significatius. Al cap dels anys la quantitat de continguts que maneja el MUHBA i que brillar la gran quantitat d’informació que s’hi emmagatze- té l’obligació de donar a conèixer i fer accessibles és força ma i convertir-la no només en un aparador del MUHBA impressionant. sinó en un espai fructífer de coneixement. Ha de ser un Ja feia molt temps que es tenia el convenciment que no gran contenidor que aglutini, ordeni i relacioni de dife- només calia modernitzar la pàgina web del museu des del rents maneres peces, espais patrimonials, plànols, fonts punt de vista gràfic i funcional, sinó que convenia també primàries i secundàries, aplicatius i audiovisuals, exposi- repensar com oferir els continguts als visitants digitals i cions, publicacions, itineraris i visites, jornades i diàlegs, facilitar-ne la consulta. Durant els darrers anys el museu entre altres, alhora que proporciona l’eina per consultar ha promogut una tasca de difusió decidida per pujar al tot això de la millor manera possible. web tot allò que ha anat fent presencialment i físicament Aquesta és la idea motriu que hi ha darrere de l’esquema de (conferències, diàlegs, jornades, exposicions temporals, les set portes del MUHBA que es pot veure en la imatge. publicacions) i alhora ha produït alguns formats específi- Al centre del portal hi ha l’àgora, equiparable al vestíbul cament digitals com la Carta Històrica de Barcelona, di- del museu que, a banda de presentar les informacions versos audiovisuals, tours virtuals d’exposicions temporals o pràctiques de visita, funciona com a nucli distribuïdor cap escanejos 3D d’espais patrimonials. a les set portes d’entrada al museu (Patrimonis, Geografies Tot aquest procés s’ha vist reforçat pel sobtat context par- i cartografies, Les edats de Barcelona, Formats, Recerca i ticular que ha generat la pandèmia de Covid-19, ja que formació, Els sabers del MUHBA i Museu escola), set ma- el museu presencial ha desaparegut totalment durant tres neres diferents d’accedir als coneixements sobre la història i mesos i des de fa un any no es poden fer activitats presenci- el patrimoni de Barcelona que ofereix el MUHBA. Les set als, de manera que s’ha hagut de reinventar ràpidament en portes no s’obren a parcel·les estanques. Ben al contrari, són clau digital per poder oferir les activitats en streaming i acce- set lògiques diferents d’accés a un univers de coneixements, lerar la producció de nous continguts i formats específics de un entramat ple de connexions i relacions entre les parts, consulta directa per internet, com ara les guies patrimonials amb una coherència cronològica i amb una terminologia digitals, els itineraris urbans audiovisuals o les càpsules compartida. sobre processos de restauració. Tot l’equip del museu està bolcat en la reconversió a museu digital i virtual. Mònica Blasco El principal repte rau a concebre la pàgina web per adap- Edgar Straehle tar-la als nous temps i possibilitats, trobar la manera de fer MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 17 © MUHBA TEMA CENTRAL BARCELONA I LA SEVA HISTÒRIA EN LES 55 SALES URBANES DEL MUSEU El MUHBA s’ha anat configurant, en el transcurs Honorat i Avinyó) per completar la visió històrica de dels seus gairebé vuitanta anys de vida, com un museu Bàrcino. xarxa, policèntric, «amb les sales distribuïdes per la ciu- Les sales del Palau Major ofereixen un recorregut per la tat». Aquesta configuració permet creuar mirades entre Barcelona medieval, des que era terra de frontera entre objectes i espais patrimonials i teixir interrelacions en musulmans i carolingis fins a l’època en què fou ciutat una visió multiescalar de la ciutat, amb un relat coral reial i capital mediterrània. En aquest punt, la visita es que els cohesiona i una síntesi que els vertebra a la seu pot completar amb les sales d’El Call, dedicades a la his- fundacional. tòria del barri jueu, i amb l’espai de Santa Caterina, enca- El darrer repte d’aquest museu xarxa és desplegar totes rat a la crisi del monacat i la transformació de la ciutat. les sales dels espais en una relació ordenada numèrica- Es preveu la creació de tres sales sobre la Barcelona mo- ment que estructuri físicament i derna a l’espai de Plaça del Rei, conceptualment el museu per expli- on explicar la ciutat catòlica, la car la trajectòria històrica de la ciu- Barcelona gremial i el paper de la tat. Aquesta articulació farà també ciutat com a capital provincial a de base per al museu virtual. l’imperi hispànic. La proposta de distribució per sales El recorregut per la Barcelona permet una lectura a dos nivells. contemporània comença amb D’una banda, la numeració corre- les sales introductòries de l’espai lativa mostra un ordre general del d’Oliva Artés, al Poblenou, que conjunt del museu, amb la inclusió actua com a espai laboratori i ciu- de tots els espais, els quals actuen tadà, i segueix a les sales dels espais com a baules d’una cadena on tots patrimonials de la riba del Besòs, són necessaris per entendre el con- on es veu la metròpoli contem- junt. De l’altra, els colors assignats porània des de la perifèria: al Bon defineixen un ordre propi per a Pastor, amb les futures sales sobre cada espai, que el dota de singula- l’habitatge durant el segle xx; a ritat i entitat pròpia, compatibles la Fabra i Coats, sobre el món amb la visió general. del treball, i a la Casa de l’Aigua, La definició d’aquesta estructura es sobre el proveïment i els usos de guia per un triple criteri: el terri- l’aigua. torial, que intenta fer factible la La visita a la ciutat contemporània visita de les sales en l’ordre propo- continua a Vil·la Joana, amb les sat; el cronològic, que mira d’oferir Les sales del MUHBA, distribuïdes per tota la ciutat sales dedicades fonamentalment una numeració seqüencial capaç en espais que presenten la trajectòria històrica de als relats literaris de Barcelona, Barcelona. d’explicar la trajectòria històrica de i al Park Güell, on s’explica la la ciutat; i el temàtic, que es basa ciutat com a metròpoli moderna. en categories conceptuals significatives. Finalment, els grans conflictes del segle xx es presenten al El resultat, provisional, és l’articulació del MUHBA Refugi 307 i al Turó de la Rovira, per parlar de la Guerra en 55 sales que plantegen un recorregut seqüencial per Civil, la postguerra i la ciutat informal, i també fer una la història de Barcelona, des d’abans de la fundació de darrera mirada a vol d’ocell de la ciutat metropolitana. Bàrcino fins al segle xxi. El recorregut acaba a les sales del Centre de Col·leccions, La sala d’inici, situada a la Casa Padellàs (futura Ca- a la Zona Franca, un espai actiu de recerca i innovació sa de la Història), es planteja com a presentació i síntesi que contribueix a l’explicació cohesionada i transversal de de la història de la ciutat. A partir d’aquí, el recorregut la història de Barcelona i del seu patrimoni per mitjà comença al subsòl de la Plaça del Rei amb sis sales dedi- de les col·leccions d’objectes i els relats que se’n deriven. cades a la prehistòria, la ciutat ibera, la Bàrcino romana i la ciutat visigoda. En l’itinerari romà s’indicarà la Elena Pérez possibilitat de visitar les sales d’espais propers (Temple Xavier Tarraubella d’August, Porta de Mar, Via Sepulcral i Domus Sant MUHBA 18 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © MUHBA, autor: Andrea Manenti TEMA CENTRAL EL MUHBA VIRTUAL, NOU VINCLE AMB LA CIUTADANIA PRÒXIMA I LLUNYANA Les restriccions de mobilitat establertes des d’inicis per preformar exposicions físiques, recuperar exposicions de 2020 han accelerat la tendència a la digitalització de passades i portar a casa dels visitants, gràcies a la cartografia continguts i virtualització dels museus. Els productes digital, formes d’explorar la ciutat amb la mirada del mu- digitals han passat de ser continguts secundaris amb seu que fins ara eren exclusives del format físic. relació a les experiències físiques a esdevenir elements A banda d’aquestes oportunitats, cal tenir present que imprescindibles per mantenir actiu el vincle entre els oferir una visita en línia pot canviar la relació entre el mu- museus i la ciutadania. seu i el visitant. El museu passa de ser un equipament que Aquesta situació avala la iniciativa del MUHBA, endegada es visita puntualment a un recurs que es té permanentment fa temps, de crear una versió virtual de si mateix, digitalit- a casa. Aquesta situació obliga a reflexionar sobre el volum zant espais, col·leccions i continguts. Disposar d’un museu de contingut que es pot oferir al visitant, perquè pot mo- virtual pot oferir un seguit d’oportunitats que cal tenir ben dificar el tempo de les visites, prolongant-les en el temps o presents al llarg del seu procés de construcció per aprofi- multiplicant-les. tar-les al màxim. En tots aquests punts queda clara l’estreta relació entre el Replicar digitalment els espais del museu garanteix que museu físic i el virtual. Aquest últim no es pot limitar a ser els ciutadans, independentment de la ubicació i les cir- una galeria visual d’espais i peces digitalitzades, sinó que cumstàncies de mobilitat, puguin accedir a l’equipament ha d’esdevenir una construcció entreteixida en el relat mitjançant la visita telemàtica. El museu virtual ha de que el museu fa de la ciutat, fonamentat en les col·leccions permetre fer accessible tot el museu a tothom, amb una i espais patrimonials dels quals disposa. En un moment en experiència el més semblant possible a la visita física, i què la tecnologia ha simplificat la replicació dels contin- d’aquesta manera esdevenir una eina imprescindible en guts digitals, treballar exclusivament amb els avatars dels la democratització del coneixement. elements propis pot semblar una limitació autoimposada, Aquest nou format facilita connectar el contingut expositiu però s’ha de veure com una manera de mantenir el rigor, amb la resta de recursos digitals del museu, com la col·lec- treballant sobre bases ben conegudes, i com una reivindica- ció en línia, les publicacions o l’arxiu de conferències. La ció del rol de les col·leccions i els espais patrimonials com a presentació d’aquests elements d’una manera pautada, tot valors de referència del coneixement. seguint l’estructuració dels espais físics representats, ofereix una alternativa a l’accés lliure que es pot fer des d’un web, Daniel Alcubierre com serà el cas en la nova pàgina web del MUHBA; així, MUHBA podrà ajustar-se a les diferents necessitats del públic que visita el museu. Pel fet de ser un entorn il·limitat, l’espai virtual és el marc idoni per ampliar i apro- fundir el relat del museu, transformant les exposicions temporals en sales permanents que es puguin integrar en la nova orde- nació de les sales físiques que prepara el MUHBA. En la creació del museu virtual, l’ús inten- siu de nous sistemes de documentació i anàlisi basats en recursos de la imatge faci- lita oferir als visitants eines de lectura inno- vadores i perspectives inèdites dels elements patrimonials. Això permet l’observació detallada de peces i espais, enriquida amb diferents capes d’informació associada. Aquestes eines de virtualització ofereixen a l’equip del museu la possibilitat d’experi- mentar amb la construcció i comunicació La virtualització d’espais, peces i itineraris permet projectar el coneixement del MUHBA sobre del relat. El MUHBA ja les està utilitzant Barcelona arreu del món, ben més enllà dels espais físics del museu. MUHBA Butllet’ 36 | 2020 19 © MUHBA, 2020 LA PE‚A DEL MUSEU BREUS CANELOBRE DE SANT MARTÍ Pandèmies i patrimoni: col·leccionar la Covid-19 DE PROVENÇALS És missió dels museus de ciutat recollir i preservar testimonis i memòries plurals dels fets i dels processos que marquen la vida urbana i la de la ciutadania. A curt i a llarg. vandalització de la peça durant la Setmana De vegades la immediatesa s’imposa, com Tràgica o, potser, al començament de la passa ara mateix amb l’enorme impacte social Guerra Civil. de la pandèmia de Covid-19. L’any 2019 el canelobre de Sant Martí Les epidèmies han tingut una gran incidència de Provençals va ser objecte d’un projec- en la vida de les ciutats, des de sempre, i per te de documentació la particularitat del tant no és estrany veure-les representades a qual va ser integrar-hi l’ús d’una les sales dels museus de ciutat. Al MUHBA eina digital de representació 3D. mateix tenim testimonis de la pesta de 1348 L’objectiu principal del projecte era obte- o de la resposta ciutadana a una pesta de finals nir la informació necessària per conservar del segle xvi, com l’exemple d’un excepcional i restaurar la peça d’acord amb les seves reliquier d’argenteria (MHCB 273). característiques. El plantejament de l’es- Des del MUHBA, la memòria de l’impacte tudi, per tant, es va basar en tres aspectes de la Covid-19 a Barcelona s’orienta vers la fonamentals: la morfologia, la tècnica recol·lecció d’objectes que, amb tot el seu constructiva i l’estat de conservació. Per potencial simbòlic, visual i narratiu, expressin desenvolupar-los, cada un d’aquests as- de forma eloqüent, a través del temps, l’efec- pectes va definir un tipus d’informació. te de la pandèmia en l‘àmbit urbà i la vida Així, l’estudi morfològic es va centrar en quotidiana dels que l’habitem i reflecteixin la l’obtenció dels amidaments, la descom- resposta del govern municipal. posició de les parts i les comparatives Quins serien aquests objectes capaços entre seccions. La tècnica constructiva es d’expressar amb claredat, per nosaltres i va estudiar tot reconstruint l’ordre se- per les generacions futures, l’impacte de la qüencial en què es van unir els elements pandèmia en la vida de la ciutat? N’hi ha constituents, amb atenció als sistemes de dos d’indiscutibles: mascaretes i envasos de subjecció i la tipologia dels reblons i solucions hidroalcohòliques. Tothom s’ho de les peces d’unió. Per últim, les alte- sap de memòria: distància, mans, mascareta... racions es van abordar per comparativa Però n’hi ha molts altres que han assolit la d’alçats, amb referència a distàncies de condició d’autèntiques icones: els equips de tolerància pel calibratge de les deforma- protecció dels serveis sanitaris i d’emergència, cions i l’avaluació de les textures, així els respiradors, com la identificació d’elements reparats les expressions Aquest canelobre o candeler de peu res- o restituïts. d’iniciatives pon a una tipologia força comuna entre La tècnica de la fotogrametria, basada solidàries, la les peces de ferro forjat d’època gòtica en l’obtenció d’un model 3D a partir de senyalística produïdes a Catalunya. En origen servia, fotografies, posa a l’abast l’assoliment municipal i la com és obvi, per suportar diverses cande- de plantejaments documentals com el del retolació dels les i d’aquesta manera il·luminar l’inte- canelobre, ja que és possible desenvolu- establiments i rior de les esglésies. El presentem com a par-la amb eines de programari lliure que llocs emblemà- peça destacada per dues raons, sobretot. permeten treballar amb recursos propis i tics de la ciutat, En primer lloc, perquè gràcies als tre- integrar aquesta tecnologia com a eina de les capses de balls de documentació duts a terme se documentació habitual tal com es fa amb repartiment a n’ha pogut restituir l’origen. I en segon la fotografia. domicili, les lloc, per l’aplicació de tecnologies digitals proves i les de programari lliure al seu estudi, explo- vacunes... Reskate Studio, 2020. MUHBA rant vies per fer possible un ús més habi- Si els museus tual i assequible d’aquestes tecnologies en Josep Bracons de ciutat aspiren a esdevenir museus de la els processos estàndard de documentació Carla Puerto ciutadania, és imprescindible la dimensió per la imatge. MUHBA participativa. Col·leccionar la Covid-19 és La fotografia i la imatge han estat fo- un aspecte més d’aquesta col·lecció con- namentals a l’hora de documentar el temporània que es va construint amb les canelobre de Sant Martí. Va ser gràcies aportacions de tothom. Us convidem una a unes fotografies antigues que se’n va MHCB 29732 vegada més a ser-ne part. Quin objecte és, poder determinar la procedència, l’església Data: segle xv (amb intervencions per vosaltres, el que expressa millor l’impacte parroquial de Sant Martí de Provençals. posteriors) de la Covid-19? Una particularitat cridava l’atenció: està Matèria / Tècnica: ferro Josep Bracons i Clapés torçat, i això es podria relacionar amb la Dimensions: 154 cm d’alçada MUHBA 20 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 LABORATORI MUHBA OLIVA ARTÉS, EL MUSEU COM A LABORATORI En un context de crisi mundial, enmig d’una epidèmia que ha desestabilitzat les bases de tots els països i l’economia del món, els museus de ciutat es plantegen quin és el seu paper. Què poden aportar als ciutadans? Quina utilitat tenen més enllà de ser centres de coneixement? El patrimoni actualment s’erigeix com a pont de diàleg entre la cultura, la cohesió social i la promoció econòmica d’una ciutat, una idea reflectida al seminari Museus de ciutat en temps de pandèmia organitzat pel CAMOC i el Museu de Cracòvia el 27 d’octubre passat. Així, el museu esdevé un museu per a la ciutadania, un espai participatiu. Un node, per què no, vertebrador de la ciutat. S’ha de reinventar. MUHBA Oliva Artés és un espai patrimonial inscrit a l’eix urbà del carrer Pere IV del Poblenou, que forma part del paisatge industrial de la ciutat contemporània des del seu origen i pretén formar part del paisatge vital de la ciutada- nia. Planteja interrogants sobre la ciutat contemporània, sobre quin és el futur de Barcelona com a metròpoli global L’escola Octavio Paz fent classe al MUHBA Oliva Artés. i com a capital nacional de Catalunya. Busca reflexionar en clau històrica i barcelonina sobre el futur de les ciutats. Amb la seva reobertura però, s’erigeix a més com un espai del ciutadà, del barri i de la ciutat. un espai per conèixer, pensar i reinventar amb perspectiva L’equipament s’articula en quatre espais: la Sala Pere IV, històrica els codis tecnològics, econòmics, socials, polítics i el Perímetre, la Nau Central i el Mirador. L’eix vertebra- culturals de la Barcelona contemporània. Vol ser un espai dor, el nucli, es revela com un espai laboratori dedicat al de treball compartit entre historiadors, científics socials, pensament humà, la participació ciutadana i la interacció arquitectes, centres de recerca tecnològica, universitats, veïnal i global, sobre la història i el patrimoni de la ciutat escoles, arxius, entitats culturals, associacions de veïns i contemporània. ciutadans interessats per la ciutat. La Sala Pere IV és l’espai de trobada, de reunió, per al barri Allà hi ha una projecció audiovisual recordatori dels dos i els ciutadans. És l’avantsala de l’espai gairebé basilical on mil anys d’història i un interactiu amb la Carta Històrica, se’ns plantegen tot d’interrogants. Però també es pot trans- com a espais i temps per repensar el futur amb mirada formar en una aula-taller i esdevenir un espai de reflexió i històrica i en comparació amb altres ciutats. Es completa experimentació on compartir experiències. amb un espai d’interacció entre museu i escoles, on llegir la Un cop a dins, trobem l’exposició estable Interrogar ciutat en clau juvenil. Barcelona. De la industrialització al segle xxi, que ocupa el Finalment, a dalt, trobem el Mirador, espai de representa- Perímetre de l’espai i ens convida a fer un recorregut on cions urbanes i de lectures múltiples de la ciutat, a través els objectes interpel·len el visitant. Com a l’exposició d’exposicions temporals. Les dues primeres propostes se Barcelona Flashback de MUHBA Padellàs, es proposa un centren en la consolidació social de la ciutat: una sobre la mètode de lectura històrica interrogativa a través d’ob- història de l’habitatge i la construcció de les perifèries (en jectes, arquitectures i paisatges. Aquí els objectes també construcció), i una altra sobre el joc del futbol i la vertebra- estableixen un fil narratiu històric i es plantegen qüestions ció social de barris i metròpolis (imminent). sobre com s’ha construït i constituït la ciutat contem- El nou MUHBA Oliva Artés, doncs, s’integra al conjunt porània, tot deixant entreveure la feblesa d’una ciutat de centres MUHBA de la ciutat com un espai patrimonial basada en l’economia del turisme en detriment d’una de i alhora laboratori urbà i de la ciutadania, per formar part productiva. L’exposició compta a més amb peces noves, de la nova museologia urbana de relats històrics i patrimo- provinents de préstecs i donacions, i també ha recuperat nials que propugna el museu. elements estructurals de l’edifici original. La Nau Central és el museu laboratori, el node. Es tracta d’un espai en construcció, l’espai de participació i col·la- boració en essència, que es vol que s’hagi consolidat amb Marta Iglesias vista al 2023, pel vuitantè aniversari del museu. És, doncs, MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 21 © Mónica Martínez, 2020 LABORATORI REVITALITZAR I DEMOCRATITZAR LES COL·LECCIONS: UNA QÜESTIÓ ESTRATÈGICA El segle xxi planteja immensos reptes per als museus i al- reflectir, de forma connatural, el seu entorn viu i vital, ni hora obre noves i vastes oportunitats i obligacions. L’any a comunicar els significats de la vida en un sentit dinàmic i 2020 sembla haver compendiat àvidament aquests reptes i contemporani. mostrat algunes de les escletxes que trobem en les nostres La vida urbana és caòtica i complexa, i fonamentalment relacions amb les societats i comunitats. interconnectada. La seva dimensió és enorme. Es resisteix a Cada cop més conscients que no abordar les principals l’ordre i desafia la linealitat. És massa rebel per encaixar en preocupacions globals i locals posaria en perill la seva exis- les categories de les guies de registre del museu. Les seves tència mateixa, els museus mostren un nou compromís per qualitats s’alcen contra les divisions en disciplines i espe- atendre les qüestions socials. Aquest canvi s’inicia sovint als cialitzacions museístiques. Els museus de ciutat lluiten per departaments de programes públics, educació, exposicions crear una comprensió coherent i cohesionada de la història i activitats i deixa les col·leccions (existents i per construir) de la seva ciutat, que és, al mateix temps, contínua i disrup- com la darrera àrea on s’apliquen nous objectius, principis tiva. La construcció de la seva col·lecció també es detura per i metodologies. un sentiment de desconcert, de què col·leccionar, entre la Al llarg de les últimes dècades, l’ampliació de la col·lecció infinita massa d’objectes d’una ciutat contemporània. ha estat mínima en molts museus de ciutat, però el col·lec- Ja el 2011, el Museu d’Història de Barcelona va implicar el cionisme prolífic característic de dècades prèvies, ha derivat públic, els col·laboradors i les comunitats contemporànies en una manca d’espai i recursos, una quantitat desmesura- en la identificació i localització d’objectes absents o desa- da de registres documentals i una consegüent absència de pareguts per omplir els buits de la seva col·lecció històrica visió general i reticència a noves incorporacions. En alguns i, per tant, també buits en una narrativa coherent de la casos, fins i tot, les noves adhesions a les col·leccions dels trajectòria de Barcelona com a metròpolis europea mo- museus esdevenen tan sols digitals. derna i capital de Catalunya. Amb “Laboratori MUHBA: Però si la construcció de la col·lecció deixa de ser un flux Col·leccionem la ciutat”, el museu va dur a terme una «no continu i definitori de la institució, el museu, gradual- exposició», tal com es va anomenar, basada en la recerca, ment, s’anirà congelant, esdevindrà estàtic, se sostindrà com a eina de recollida. La instal·lació estava pensada amb sobre una història glaçada i relats obsolets de temps pas- perspectiva històrica, i entre la rica disposició dels objectes sats, d’un passat que ja no es qüestiona ni es reinterpreta exhibits destacaven marcs, peanyes i basaments buits que a través d’objectes frescos. El museu no es veurà obligat a evidenciaven els forats existents en el relat històric. La construcció de les col- leccions evoluciona cap a un procés actiu, participatiu i públic, que inclou totes les parts i comunitats del museu. Democratitzar les col·leccions implica ampliar amb què i com es fa aquesta col·lecció. Pels museus de ciutat, sovint amb orígens literalment o metafòrica- ment a les golfes dels ajun- taments, això ha suposat posar el focus més enllà de la història pública i dels poderosos pares fundadors per recopilar i integrar la vida quotidiana, personal i biogràfica de, en principi, tots els residents. Jette Sandahl El MUHBA va emprendre ara fa deu anys, amb l’exposició “Laboratori MUHBA: Col·leccionem la ciutat”, el procés Presidenta de l’European de construcció participativa de la col·lecció contemporània de Barcelona. Museum Forum 22 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © MUHBA, 2011 LABORATORI COL·LECCIONAR I MOSTRAR EL PATRIMONI EN L’ERA DIGITAL Durant molt temps, els museus han reunit objectes que majoritàriament representaven les classes benestants i han deixat al marge altres realitats socials que els allunyaven de públics més plurals i diversos. També han aplegat troballes arqueològiques, espècimens d’estudi científic o obres d’art, seleccionats per l’atzar o amb criteris especialitzats. El cas és que no sempre s’ha aconseguit interpretar de manera efectiva els valors i els continguts de què són portadors i la selecció d’objectes, de vegades, ha estat massa desconnec- tada dels hipotètics destinataris. Avui, conservar objectes no ha perdut la vigència però s’imposa ampliar el focus d’atenció. Conservar pren sentit quan es creen relats ade- quats i s’aconsegueix que els objectes resultin reveladors, eloqüents, posant de manifest la connexió amb les persones que se’ls senten propis i els reconeixen com a patrimoni, i això és extensiu al patrimoni immoble que també custo- dien els museus. Públic visitant la instal·lació “Fabra i Coats, històries cosides”. MUHBA Fabra i Coats, 2017. Malgrat la manca de perspectiva històrica necessària per seleccionar objectes o edificis de la nostra vida quotidiana, la cerca d’aquells que millor ens representen i reflecteixen La tecnologia, però, és un instrument al servei de les idees el moment actual és un repte apassionant. Paga la pena fer i el resultat de la seva aplicació depèn del pensament i les l’intent i establir els criteris de la tria i una política de col- habilitats a l’hora d’utilitzar-la, tant per a bé com per a mal, leccions acotada a uns punts d’interès predeterminats que com demostren les fake news. En aquesta ambivalència, el serveixin de fil conductor del discurs i permetin una gestió poder innegable de les noves eines és el d’agilitzar l’execució sostenible del recurs patrimonial, posant com a eix princi- dels processos i el d’ampliar la capacitat d’involucrar, escol- pal l’individu, la persona, la societat. tar, difondre i fer partícips a molta més gent. Ara bé, la seva capacitat de reproduir la realitat és limitada i no supleix l’experiència ni l’emoció de contemplar un edifici, visitar una exposició o observar un objecte real dins d’una sala de museu. La tecnologia digital pot contribuir a fer més bons museus però no suplantar-los. No és imaginable una exposició del futur sense testimonis del segle xxi perquè els testimonis materials aporten el va- lor de l’autenticitat i la seva capacitat d’interpel·lar-nos. A través d’un objecte o d’un edifici es pot explorar la cultura material que parla de nosaltres, de la humanitat, de com hem fabricat els objectes, d’on hem anat a cercar les matè- ries primeres, la tecnologia que ha fet possible obtenir-les, etc. Cal l’element físic amb els seus materials i compo- nents, que pugui ser analitzat científicament i els resultats traduïts i compartits a molts nivells, posant-lo en relació amb d’altres, establint hipòtesis i generant coneixement. L’ampli desenvolupament digital actual no sembla que hagi El patrimoni ha de poder dir coses de la nostra societat d’interferir en el procés de selecció. En els darrers 25 anys a la societat del futur i, si és possible, hem d’aprofitar-lo la tecnologia digital ha transformat la manera de treballar, avui mateix per explicar-nos millor a nosaltres matei- de relacionar-nos, d’informar-nos, i també ha suposat grans xos. Sempre amb vocació de servei públic i, en el cas del canvis en la manera de fer dins el sector de la cultura i del MUHBA, adreçant-se molt especialment a la ciutadania de patrimoni. Amb tot, l’experiència que ofereixen els museus, Barcelona, però també pensant en la resta del món. com la del teatre, la dansa o la música, és en essència viven- cial i real, sense deixar de reconèixer l’enorme potencial dels Lídia Font productes digitals, com ha demostrat aquesta pandèmia. MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 23 © Engin Akyurt/Unsplash © MUHBA, autor: Xavier Gil Dalmau, 2017 LABORATORI MUHBA FABRA I COATS EN MARXA! Recreació dels espais expositius previstos a la nau F de la Fabra i Coats en l’avantprojecte de Patricia Tamayo, Ramon Valls i Matters Arquitectes. El treball ha estat l’element més decisiu de la modernització Coats. Així mateix, compta amb la participació de diverses de la ciutat, i el factor humà, la clau de la continuïtat del entitats del districte. motor productiu de la Barcelona contemporània. Des de l’antiga fàbrica tèxtil de la Fabra i Coats, un conjunt Projecte arquitectònic de patrimoni industrial excepcional, el projecte museístic La nau F del recinte Fabra i Coats és l’edifici destinat a aco- Barcelona, ciutat i treball reflexiona sobre el treball, la seva evo- llir el projecte museístic Barcelona, ciutat i treball. En l’avant- lució històrica i el seu poder transformador en la formació projecte per a la rehabilitació de la nau i la seva adaptació de la gran ciutat. als nous usos, elaborat per l’UTE formada per Patricia Aquest ha de ser un espai museístic únic, on explicar com la Tamayo, Ramon Valls i Matters Arquitectes, amb la par- iniciativa, la innovació i el treball esdevenen el fonament de ticipació de BIMSA i el MUHBA, s’ha establert el progra- la ciutat moderna. I ha de ser també un espai rellevant per ma funcional bàsic. El projecte compta ja amb la Sala de al Districte de Sant Andreu i per al MUHBA entès com a Calderes, un espai patrimonial de primer ordre que conserva museu xarxa. Així mateix, ha d’actuar com a element clau el sistema energètic complet de la fàbrica. de l’eix patrimonial i museístic del Besòs, una culminació metropolitana de la incorporació de la Barcelona de llevant Increment de la col·lecció al mapa museístic. A la magnífica col·lecció d’objectes de la Fabra i Coats, con- El Pla funcional del projecte, elaborat el 2009, es plantejava servada i cedida pels Amics de la Fabra per ser utilitzada en diversos objectius: recuperar els elements històrics, arquitec- el projecte museístic, s’hi sumen materials d’altres procedèn- tònics i emocionals relacionats amb el món del treball; invo- cies d’interès per explicar el món del treball i els processos lucrar les entitats i grups socials del districte de Sant Andreu d’industrialització. Responen a aquesta finalitat la incorpora- per generar estratègies comunes; posar en valor l’interès de la ció d’objectes de les antigues fàbriques ENMASA-Mercedes fàbrica Fabra i Coats en la transformació socioeconòmica de i Pegaso, la d’un quadre de comandament de l’antiga fàbrica la ciutat, i fomentar el coneixement del patrimoni industrial de gelats Frigo, o la futura incorporació de la locomotora metropolità. recuperada per la Fundació Maquinista-Macosa. Durant els darrers deu anys s’han fet múltiples accions i acti- vitats per avançar en el projecte, i el 2019 i 2020 s’ha treba- El projecte museístic relligarà els espais-sala del museu i con- llat intensament en tres direccions: l’elaboració del projecte textualitzarà el recinte de la Fabra com a espai de producció museològic, la de l’avantprojecte arquitectònic i l’ampliació industrial i la seva posterior reconversió d’ús. En definitiva, de la col·lecció d’objectes. el projecte Barcelona, ciutat i treball aborda la relació entre tre- ball, barri i ciutat, vinculant la trajectòria local als grans can- Projecte museològic vis mundials, des dels inicis de la industrialització fins a l’era El projecte museològic, encara en curs de definició, és d’internet i la globalització. Amb el treball com a clau expli- fruit d’un treball compartit entre el personal del Museu i cativa fonamental, aquest centre ha de permetre entendre la l’equip d’experts externs format, en aquesta darrera fase, transformació socioeconòmica de la Barcelona moderna. per Marc Prat, del Departament d’Història Econòmica de la UB, Cristina Borderías i Llorenç Ferrer, del Grup Carmen Cazalla de Recerca Treball, Institucions i Gènere també de la UB, Xavier Tarraubella i Pere Colomer, gran coneixedor de la història de la Fabra i MUHBA 24 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 LABORATORI LA RESTAURACIÓ D’UNA SALA DE CALDERES La sala de calderes era el cor i el motor de les fàbriques interpretacions molt diverses i convidar a múltiples re- tèxtils. La força del vapor que allà es generava feia fun- flexions. Per això, el tipus de tractament i la museïtzació, cionar la maquinària que, en el cas de la Fabra i Coats, més que presentar aquest espai net i asèptic, mostrant va arribar a estar formada per més de 900 màquines de l’atractiu indiscutible d’una instal·lació potent i laberín- filar i 380 telers. Potser és per això que el destí d’aquesta tica constituïda per una xarxa de canonades i màquines nau ha estat diferent del de la resta d’espais de la fàbrica, lluents, haurà de tenir la capacitat d’evocar la duresa del amplis i versàtils, que un cop abandonat l’ús industrial treball necessari per obtenir la força del vapor, l’ofec de han estat reconvertits per a usos culturals, socials, educa- les altes temperatures que s’assolien al recinte i, per què tius, associatius, assistencials i d’habitatge. En canvi, la no, la brutor que ho envaïa tot, i mostrar com això va sala de calderes ha romàs tal com era quan va deixar de disminuir amb la substitució del tipus de combustible. funcionar, probablement a causa de les dimensions i la No s’haurà de caure en recreacions però sí tenir cura de solidesa imponent de la maquinària o pel vincle profund deixar-hi les proves de la transformació conservades a les que manté amb l’arquitectura que l’aixopluga. Però tam- parets i en la maquinària. bé per la forta càrrega simbòlica que comporta ser el nucli Partint d’aquest criteri general, la materialització i concre- energètic de la fàbrica i l’orgull dels seus antics treballa- ció del tractament requerirà actuar sobre l’origen d’algunes dors i treballadores. de les patologies relacionades amb el sòl damunt el qual Aixecament de la sala de calderes obtingut amb tecnologia escàner làser terrestre, Faro Focus 3d, fet pel Laboratori Virtual de Modelització de la Ciutat. Vista exterior i interior del núvol de punts. El sistema energètic s’ha resistit a desaparèixer i el seu tes- està construït l’edifici, afectat pels pous industrials, per timoni físic ens parla del treball i de la societat barcelonina les fonamentacions i pels pàrquings (que interfereixen els d’un període de la nostra història, com també d’aspectes cursos d’aigua subterrània) i per l’increment del contingut mediambientals i de sostenibilitat. Així, ens remet a un mo- salí. Caldrà considerar, així mateix, l’impacte del canvi ment de prosperitat industrial que utilitzava, però, energia climàtic i preveure, per exemple, la capacitat de la cober- bruta basada en el carbó que omplia de sutge i fum la ciu- ta per engolir l’aigua provinent de possibles episodis de tat. La necessitat de generar vapor, a més, esgotava l’aigua pluges intenses. Pel que fa a la maquinària, la passivació subterrània dels pous industrials i provocava la salinització del metall impedirà l’evolució de la corrosió i s’aplicarà del sòl. Fabra i Coats utilitzava diàriament 70 tones de car- trobant l’equilibri entre l’eficàcia en la protecció i l’aspecte bó i un milió de litres d’aigua, i només a la sala de calderes general que confereixi al conjunt. I acabada la restauració, s’hi van acumular més de 43 tones d’amiant utilitzat com serà fonamental garantir el correcte manteniment periòdic. aïllament, que ha estat retirat fa poc. Així doncs, el seu és el Conservar serà una tasca permanent que abastarà des de la testimoni d’una paradoxa també present avui: quan l’ame- cura dels desguassos i cobertes fins a la neteja dels elements naça del canvi climàtic es fa palesa i ens exigeix un canvi interiors perquè la conservació d’un sistema energètic de paradigma, l’energia neta i la tecnologia suposadament d’aquesta potència no ha estat ni serà una qüestió menor. verda segueixen tenint una cara bruta, que deixa una clara petjada ecològica en altres punts del planeta on s’explota el cobalt dels nostres mòbils i les bateries dels cotxes elèctrics. Vist d’aquesta manera, la restauració i presentació del Lídia Font sistema energètic de la Fabra i Coats hauria d’admetre MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 25 © LVMC-UPC, 2011 © LVMC-UPC, 2011. LABORATORI MOBLES I INTERIORS DOMÈSTICS AL BON PASTOR En el marc de la proposta Eix Besòs, riba de pa- trimoni i museus, el MUHBA està desenvolupant el centre dedicat a l’habitatge, que se situarà en una illa de les Cases Barates del Bon Pastor, un dels quatre grups construïts en l’època de l’Exposició Internacional de 1929. El MUHBA, amb la col·laboració del Districte de Sant Andreu, l’IMHAB, el Pla de Barris, l’Associació de Veïnes i Veïns del Bon Pastor i la producció de BIMSA, lidera el projecte, que conservarà l’illa situada entre els carrers Tàrrega-Claramunt i Bellmunt-Barnola. De les setze cases que la componen, quatre acolliran una exposició permanent sobre l’habitatge a Barcelona, altres quatre es dedicaran a explicar l’habitar i la vida quotidiana, i les restants seran equipament vinculat tant al barri com al mu- seu, en un marc de gestió publicocomunitària d’aquest espai cultural. Interior de l’habitatge del carrer Barnola, número 24, tal i com estava el 2017, poc abans La restitució de les quatre cases dedicades a del trasllat als pisos. l’habitatge durant el període 1929-2016, que actualment està desenvolupant l’equip multidis- Diversificació, 1994-2016. Reflecteix l’època de plena in- ciplinari del MUHBA, serà un element fonamental del nou tegració del barri en el teixit urbà i el final de cicle d’unes espai museístic i culminarà un procés de recollida de materi- cases que en 2003 els veïns mateixos aproven substituir per al, documentació i estudi dut a terme en diferents etapes des blocs d’habitatge protegit. Els habitants diversifiquen les del 2016 i encara en curs. seves opcions, aborden reptes com el canvi de model resi- A partir de les recerces històriques del projecte Habitar dencial i afronten situacions econòmiques que de vegades Barcelona del museu, les cases descriuran quatre etapes: impliquen també reconfiguracions familiars. El projecte de restitució i interpretació dels interiors es propo- Escassetat, 1929-1952. Reflecteix la construcció del barri sa presentar ambients que reflecteixin de la forma més fidel i durant la dictadura de Primo de Rivera, els períodes de la documentada possible els elements presents a les cases en les República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Malgrat diferents etapes, de manera que es pugui traçar una història de els canvis polítics, es tracta de períodes caracteritzats per l’interior domèstic de les classes populars de la ciutat, amb la l’escassetat i la subsistència, que es reflecteixen en interiors seva heterogeneïtat i contradiccions. El fet que la majoria de on hi havia pocs objectes, de producció artesanal o semi- les peces procedeixi dels habitatges del Bon Pastor i reflecteixi industrialitzada. episodis viscuts pels habitants i, alhora, representatius de con- dicions més generals, contribueix a la consistència del relat. Desarrollo, 1953-1974. Mostra un període de canvis carac- teritzat per nous hàbits de vida i objectes propis d’un en- Amb aquest projecte el MUHBA desenvolupa una aproxi- cara inicipient consum de masses, que comencen a entrar mació original al tema, que pot ser un referent internacional. en conflicte amb l’escàs espai disponible als habitatges. En Proposa una interpretació de l’habitatge des de la història aquests moments es planteja també la possibilitat de trans- social i urbana, i a més subratlla el valor metodològic que formar-los mitjançant processos d’autoconstrucció. l’articulat procés de recerca, conservació i presa de decisions en el marc d’un work in progress pot representar per a altres Reforma, 1975-1993. Se centra en la transició i la consoli- experiències. dació de la democràcia, que culminen amb els projectes de El treball realitzat per l’equip es va presentar el setembre de rehabilitació del barri impulsats pel Patronat Municipal 2020 al III Congrés iberoamericà d’Història del Moble, que va de l’Habitatge. Es produeixen nous canvis que porten a reunir un ampli conjunt d’experts internacionals en la matèria. desitjar un major confort i atenció a les necessitats de famí- lies que aspiren a formes d’habitar més properes a la classe Paolo Sustersic mitjana. Arquitecte 26 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © Marta Delclòs EL MUSEU EN XARXA LA GESTIÓ PARTICIPATIVA I EL MUSEU DE LA CIUTAT: NODES CULTURALS ALS BARRIS L’evolució de la ciutat de Barcelona els últims cinquanta medi ambient, aigua i recursos), treballar (Fàbrica Fabra i anys ha portat a transitar des de l’urbanisme funcionalista, Coats: la ciutat del món laboral), habitar (Cases del Bon encarregat d’allotjar en condicions presentables el nombre Pastor: l’allotjament popular) i urbanitzar (Oliva Artés: la més alt de persones possible, a la recerca d’un major benes- formació de la metròpoli). Desenvolupen l’article dos dels tar dels ciutadans. Un benestar que resignifica l’apropiació quatre espais, on dos verbs, treballar i habitar, descriuen per de l’espai públic per part de les comunitats que hi habiten, se la ciutat industrial que ha estat i és Barcelona. amb l’impuls dels ajuntaments democràtics. El moviment El verb Treballar pren significat en la Fabra i Coats, recinte veïnal ha estat clau en aquesta reivindicació i en aconseguir fabril en marxa de 1903 a 2005. Un segle d’activitat que fites compartides de nous paradigmes urbans. Els barris del ha deixat una profunda petjada en el barri de Sant Andreu, Besòs en són representatius. tant per ser una de les grans fàbriques tèxtils de Barcelona Els paradigmes progressistes i socials del segle xxi aporten mi- com per deixar un llegat important per la memòria obrera. rades interdisciplinàries, en les quals feminisme, urbanisme, El verb Habitar vola alt al barri del Bon Pastor, on el 1929 cultura, art i política es retroben, a favor d’una praxi urbana es va edificar un dels primers quatre polígons de Cases capaç de transformar els vells models funcionalistes de les ciu- Barates a Barcelona. Anomenat Milans del Bosch, compta- tats industrials vers una va amb 784 habitatges. transversalitat de funcions El 2001, el Patronat i centralitats; l’educació, Municipal de l’Habitat- la cultura, la comunitat ge va iniciar un procés i els serveis se sumen de integrat de remodelació, manera complementària i amb el pas de les cases intrínseca com a elements barates a pisos públics de fonamentals en la qualitat protecció oficial. de vida, de la valoritza- Derivades de les accions ció del self-concept i del dret de conservació i museït- a la semblança, estiguis zació en un projecte en on estiguis, visquis a la xarxa, amb una visió par- zona que visquis. També ticipativa per construir aquest any 2020 de la nous valors patrimonials, pandèmia de Covid-19, s’han desenvolupat ex- la resignificació del barri periències innovadores en redobla el seu valor com Proposta Eix Besòs, riba de patrimoni i museus. el marc de la recerca his- a espai de suport mutu, tòrica i de la gestió dels dins del Districte com a marc administratiu. espais. Parafrasejant l’article, podem dir que es va perfilant un Van ser dos institucions museístiques, la Fundació Antoni triangle virtuós entre a) el Museu, vinculat a l’ICUB, b) els districtes i Tàpies i el MACBA, les que a finals del segle xx, amb una c) les entitats veïnals, els centres d’estudis locals i institucions università- nova visió en la gestió de la creació i de l’art, van fer una ries. La conseqüència més rellevant és que les dinàmiques cul- aproximació transcendental a les perifèries urbanes, entre- turals de les perifèries urbanes s’eleven a la ciutat, passant de llaçant els seus reptes amb les xarxes culturals i associatives receptors a impulsors. I aquí neix la idea-força –àmpliament de l’eix Besòs. Entre els primers espais de treball trobem desenvolupada a l’article– de nodes culturals, referits a aquells el Fòrum de la Ribera del Besòs, que havia estat creat en espais patrimonials que des de la cocreació passen a ser una 1993 per l’Institut Barri Besòs, un centre públic d’educació part estructurant en la construcció del futur de Barcelona. secundària. A principis de segle va quallar la reflexió sobre els paisatges i el patrimoni dels antics barris industrials i dels polígons d’habitatge, en considerar que en els relats Carme Turégano López (Gerenta de Coordinació Territorial i històrics i en les representacions de Barcelona, la recupera- Proximitat de l’Ajuntament de Barcelona) ció patrimonial ha de ser fonamental en la ideació de l’eix Joan Roca i Albert (Director del MUHBA) Besòs. En aquest pla de treball de museïtzació patrimonial, la Casa Padellàs acull el hub de coneixement i impuls que el [Síntesi de l’article «La gestió participativa i el museu de la ciutat. MUHBA desenvolupa connectant barris i ciutadans. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona», I donat que la història és acció, es determinen quatre verbs Diferents. Revista De Museus, n.5, 2020, 18-35, https://doi.org/10.6035/ de la vida urbana: proveir (Casa de l’Aigua de la Trinitat: Diferents.2020.5.2] MUHBA Butllet’ 36 | 2020 27 © MUHBA, autor: Andrea Manenti EL MUSEU EN XARXA ICOM-CAMOC, REPTES PER ALS MUSEUS DE CIUTAT DEL SEGLE XXI El CAMOC és un dels trenta comitès internacionals de No obstant això, alguns altres museus s’enfronten a reptes l’ICOM, el Consell Internacional de Museus. Creat el existencials, i fins i tot al tancament. El futur del Museum 2005, aquest comitè es dedica als museus de ciutat i re- Rotterdam, un dels nostres museus de ciutat membre més presenta més de sis-cents professionals i institucions de distingits, està en risc. Citat sovint com un dels millors tot el món. El CAMOC tracta sobre la ciutat i les seves exemples mundials de compromís amb la comunitat persones: la seva història, el seu present i el seu futur. És urbana, el museu de Rotterdam, amb molta probabilitat, un fòrum per a tots aquells que treballen en museus de serà aviat reduït a un centre de col·leccions i finalment ciutat però també per a qualsevol persona implicada i haurà de tancar les portes, segons la recent decisió del interessada en la vida urbana, com ara urbanistes, histori- Rotterdam Arts Council. adors i arquitectes, que pugui intercanviar coneixements Ens agradaria compartir amb vosaltres un projecte molt i idees. important que el CAMOC està desenvolupant a tot el món, juntament amb col·legues d’altres dos comitès (el COMCOL, el comitè de l’ICOM per a les col·leccions, i l’ASPAC, el comitè regional de la regió Àsia-Pacífic). Tenim previst participar en un projecte d’enquestes globals i mapping per identificar, entendre i representar gràficament els museu de ciutat en el món i ser així capaços de respon- dre a preguntes com «quants museus de ciutat tenim al món?», «com de joves són els museus de ciutat?» o «quines són les noves formes dels museus de ciutat?». Aquest pro- jecte aborda un problema crític: la manca de coneixement basat en l’evidència sobre el nombre i el tipus de museus de ciutat que existeixen actualment al món. Ara no és possi- ble dir quants museus de ciutat hi ha ni com evolucionen. Aquestes són dades essencials per al futur posicionament del CAMOC i l’ICOM mateix al món urbà. Tenim previst obtenir dades globals sobre els museus de ciutat actuals al món, la seva edat, la seva missió i els tipus de col·leccions, activitats i estructura, incloent-hi també el format digital/web i les publicacions. Serà la primera Trobada de museus de ciutat al workshop del CAMOC celebrat a Lisboa recollida de dades sobre museus de ciutat feta a escala glo- pel maig de 2019. bal i esperem aprendre’n molt. Tenim moltíssimes ganes de comptar amb la participació dels museus de ciutat de L’impacte de la pandèmia de Covid-19 ha colpejat els mu- Catalunya i d’arreu d’Espanya! seus de ciutat i els seus equips igual que ha afectat tots els Un dels efectes de l’epidèmia ha estat l’ajornament al altres tipus de museus i les nostres vides professionals i per- 2021 de la conferència anual del CAMOC de 2020, que sonals. Els museus de ciutat han estat tancats o fent jocs havia de tenir lloc al Museu de Cracòvia. Tot i això, vam malabars per obrir al públic, sovint amb horaris reduïts. poder organitzar un webinari sobre museus de ciutat en Els dramàtics canvis i restriccions causats per l’epidèmia temps de pandèmia el 27 d’octubre passat, ja accessible a estan provocant desigualtats sistèmiques, noves situacions través del canal de YouTube del CAMOC. La conferència de pobresa i violència. Per això, la cultura en general i els de Cracòvia tindrà lloc més endavant del 2021 (en línia o museus en particular són ara més importants que mai per in situ), abans de la conferència a Barcelona, promoguda al nostre benestar, valors identitaris i sentit de pertinença. pels nostres estimats companys del MUHBA, el mes d’oc- Fins i tot quan actuen només en l’esfera digital, els mu- tubre. Estarem molt contents de trobar-nos amb profes- seus s’enfronten al repte de crear continguts digitals inno- sionals de Catalunya, de tota Espanya i d’arreu del món, vadors per arribar als públics de les seves ciutats de noves tant de forma digital com presencial, en una de les ciutats maneres, mantenint-se connectats i presents. Resiliència més impressionants del món, Barcelona. Ens veiem aviat! va ser una paraula clau el 2020 i sembla que serà vital el 2021. Alguns museus de ciutat resilients han estat capaços de fer front al brot recollint objectes, documentant i ex- Joana Monteiro posant l’efecte de la pandèmia en la ciutat i la ciutadania. Presidenta del CAMOC 28 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 © CAMOC EL MUSEU EN XARXA CONNECTAR CIUTATS, CONNECTAR CIUTADANS. PER UNA SOSTENIBILITAT COMPARTIDA Després del debat del CAMOC sobre la definició de mu- seus de ciutat a Frankfurt, va venir el debat sobre els museus de ciutat com a centres culturals a Kyoto. L’inevitable ajornament de la conferència del 2020 a Cracòvia trasllada la trobada a aquest estiu per parlar de museus i del dret a la ciutat, tema que enllaçarà amb el debat que prepara Barcelona per a la tardor de 2021, si la situació ho permet, on es tractarà la necessitat de connectar ciutats i ciutadans si es vol una sostenibilitat urbana com- partida com a projecte social i democràtic. La reunió del CAMOC a Barcelona ha de permetre apro- fundir en el paper que pot tenir un museu de ciutat en la construcció del futur, com a institució estratègica de cohesió urbana, social i cultural. Connectar ciutats i ciu- tadans, fer una xarxa multiescalar, que és alhora de barri, urbana i global, pot ser la base d’un món compartit, on el museu de ciutat actuï com a centre de coneixement que, arrelat al patrimoni, contribueixi al diàleg cultural, la inclu- sió social i la promoció econòmica de la ciutat. Del museu de la ciutat al museu de la ciutadania. Així és com el MUHBA encara els pròxims anys, amb la confiança que promoure una nova museologia urbana ajudi a recon- nectar la ciutat i les ciutats, els ciutadans d’aquí i d’arreu, en una era on la inclusió digital passa de ser una opció a una necessitat. Basats en la recerca i el rigor científic, els museus de ciutat són nodes de racionalitat discursiva en clau històri- Cartell del CAMOC Barcelona 2021, presentat a la taula rodona ca, amb relats legitimats pels testimonis materials i immate- sobre museus de ciutat en temps de pandèmia del passat mes d’octubre. rials de la ciutat i que cal representar en modalitats diverses. Parlem, doncs, d’uns fonaments sòlids en el coneixement, convertit en poc temps en un destí turístic de gran concur- en la història, en el patrimoni i en la ciutadania. rència. Ara, però, la pandèmia capgira i qüestiona els mo- El MUHBA és un bon espai per parlar de tot això, per la dels vigents i esdevé necessari un debat intens tant sobre la seva tradició com a centre d’investigació històrica obert a base industrial que sempre havia tingut la ciutat com sobre la societat i per la seva configuració com a museu xarxa, quines són les modalitats d’un turisme sostenible per tal de amb les sales repartides en quinze espais patrimonials de promoure i activar pràctiques adequades. tota la ciutat, formant nodes culturals amb una àmplia Com a aperitiu, es pot consultar al web del Museu el ví- participació ciutadana. La reunió del CAMOC permetrà deo de presentació de la reunió; una síntesi del treball del mostrar, precisament, la reestructuració en marxa de les sa- MUHBA i la història de Barcelona que reivindica la cons- les del museu, amb una numeració unitària que relliga tots trucció compartida de les realitats urbanes. els espais per oferir, de forma seqüencial i amb un criteri I per postres, i coincidint amb l’any en què Barcelona es alhora cronològic, temàtic i territorial, una visió històrica converteix en capital mundial de l’alimentació sostenible, de Barcelona. Un total de 55 sales per entendre la ciutat es podrà visitar l’exposició que el Museu prepara al Tinell des de la fundació com a colònia romana fins a la configu- del Palau Major sobre el poder, l’alimentació, la salut i ració com a metròpoli contemporània, alhora que es busca la sostenibilitat urbana des d’una perspectiva temporal l’equilibri entre el museu digital i un indispensable museu i disciplinar àmplia. La sostenibilitat s’ha d’estudiar no presencial. tan sols des del paradigma mediambiental sinó també des I Barcelona és una bona ciutat per acollir aquest debat. La de l’humà i urbà, social i històric, perquè entendre la seva planificació urbana de Cerdà del 1860, base de la ciutat mo- complexitat pot ajudar a integrar-la en les nostres vides. derna, contemplava connexions, salut i igualtat. Barcelona Els plats principals, durant la jornada. Us hi esperem. és una metròpoli industrial que ha crescut amb aportacions humanes de fonts cada vegada més llunyanes. La ciutat que Elena Pérez Rubiales es va mostrar al món amb els Jocs Olímpics del 1992 s’ha MUHBA MUHBA Butllet’ 36 | 2020 29 © MUHBA, autor: Andrea Manenti IDEES PER EMPORTAR Atles MUHBA modernitzadores, amb el nou fenomen Ciutat de Barcelona, trameses pels gover- d’història de urbà sorgit dels corrents immigratoris i nants municipals. En aquesta obra Barcelona (En amb les reivindicacions socials per una s’analitzen les redactades entre final premsa) escola pública moderna, gratuïta, laica i del segle xiv i mitjan segle xvi per tal Aquesta obra ens catalana. La segona part del llibre pren d’observar la xarxa de relacions epistolars endinsa en la vida dos centres educatius com a models de Barcelona. Es perfila una ciutat que de la ciutat amb d’aquesta evolució: l’escola Baixeras i els era la capital indiscutible de Catalunya els seus habitants, instituts Infanta Isabel i Joan d’Àustria, i un dels principals nuclis econòmics i una història ens al barri de la Verneda. polítics de la Mediterrània occidental. interpel·la per tal que la fem nostra. Amb aquest ob- TEXTURES LLIBRETS DE SALA jectiu el MUHBA, amb la col·laboració de Serveis Editorials de l’Ajuntament, Xavier Pujadas Martí, Carles va emprendre el repte de publicar l’Atles Miquel Gea i Bullich, Santacana Torres i Joan Roca i Albert MUHBA d’història de Barcelona. L’obra Laia Santanach i Suñol Barcelona & Futbol. El gran joc social ressegueix les èpoques més significatives El setge confós de Barcelona. del segle xx (En premsa) de l’evolució de la ciutat, de la Bàrcino Proposta de reinterpretació dels El futbol va començar a practicar-se a fundacional als Jocs Olímpics del 1992, gravats de Jacques Rigaud Barcelona a finals del segle xix per im- mitjançant articles de les persones més Heu observat migrants europeus i des d’aleshores ha expertes en cada tema i recursos com la mai amb de- contribuït a la configuració de la ciutat tal Carta històrica de Barcelona, i mapes teniment els com la coneixem. El llibret s’endinsa en que van situant la ciutat en el context magnífics gravats les diverses cares d’un esport que ha con- geopolític de cada època. L’obra també que Jacques tribuït a la construcció social de la ciutat mostra una selecció de les peces més Rigaud va publi- al llarg del segle xx. Els equips de barri i significatives del MUHBA a l’hora d’ex- car per primer els grans clubs de la ciutat han influït plicar l’evolució històrica de la ciutat. cop l’any 1732 en els hàbits dominicals, els usos de l’es- sobre el setge pai públic, les PÒSITS de Barcelona? identitats com- Aquest volum els partides i l’eco- analitza amb una nomia urbana. Cèlia Cañellas i mirada innovadora. El lector és convidat Rosa Toran a un viatge d’investigació per arribar a Amador Ferrer Escolaritzar obtenir una nova visió de les imatges, Aixalà (textos) i Barcelona. que posarà en valor importants esdeve- Andrea Manenti L’ensenyament niments històrics que van marcar el destí Lardani públic a la del país entre la darreria del segle xvii i (dibuixos) ciutat, 1900- principis del segle xviii. La ciutat dels 1979 polígons. Barcelona es va Vicent Baydal Sala Un itinerari pel Besòs escolaritzar al Una capital mediterrània a través Els polígons d’habitatges construïts a llarg del segle xx. de les seves cartes: Barcelona (1381- la segona meitat del segle passat han dei- Aquest llibre se 1566) xat un paisatge inconfusible a Barcelona. centra en els condicionants polítics i Des de la baixa edat mitjana l’enviament La seva construcció va comportar l’apari- socials d’aquest procés: les mancances de cartes esdevingué un art i, alhora, una ció sobtada de barris nous. El llibret ens escolaritzadores, el notable desequili- eina comunica- acosta a la vida bri entre el sector públic i el privat, la tiva, adminis- que transcorre influència de les demandes populars i trativa i diplo- al Bon Pastor, les propostes i les realitzacions de les màtica de primer La Verneda-Via administracions. A més de les iniciati- ordre. Bona Trajana, La ves per assolir una nova escola pública, mostra en són Pau, Sant Mar- digna i renovadora, des de principis de les desenes de tí, Sud-Oest segle fins a la ruptura de 1939, l’obra milers de cartes Besòs, Mares- analitza la realitat escolar durant el fran- que es conser- me, Cobasa, La quisme, des de l’adoctrinament en el ven a l’Arxiu Mina i Diago- nacionalcatolicisme a les noves pautes Històric de la nal Mar; uns 30 MUHBA Butllet’ 36 | 2020 IDEES PER EMPORTAR polígons que tenen un grau d’integració civil dels ciutadans i alhora albiraven un tres conflictes que es tracten en aquesta notable i formen part de la ciutat per horitzó d’igualtat de drets polítics. guia (la vaga general de 1917, el motí dret propi. de les dones de 1918 i la vaga de la Canadenca de 1919) reprodueixen els Mercè Gras Casanovas (amb la GUIES D’HISTÒRIA mateixos anhels i el mateix desenllaç. col·laboració del Centre d’Estudis de URBANA Sant Martí de Provençals) QUARHIS Sant Martí/BCN. Del mas a la fàbrica A partir del segle xvi el creixement urbà Diversos autors Jordi Roca i Núria Miquel de Barcelona va provocar que s’obrís Quarhis. Quaderns d’arqueologia i Revolució Liberal/BCN. 1820-1843 més enllà de les muralles. En direc- història de la ciutat de Barcelona, 15 Aquesta guia ens endinsa en les re- ció al nord es trobava Sant Martí de El tema central volucions del darrer Provençals, un territori vertebrat per d’aquest volum terç del segle xviii antigues masies i que ha estat condici- de Quarhis versa i les primeres onat pel potent veïnatge de Barcelona. sobre l’arqueolo- dècades del xix. Sant Martí ha estat graner, horta, font gia del conflicte, L’objectiu d’aque- d’aigua, sòl industrial, façana marítima i a través de diver- lles revolucions pol tecnològic. sos articles com era establir una Barcelona ciutat de Constitució que M. Cruz Santos rereguarda i la pet- governés una na- Lluites socials 1917-1919/BCN jada que els bom- ció que agrupava El règim de la Restauració, fundat bardeigs de la els ciutadans dels el 1876, era obsolet i responia al Guerra Civil ha diversos territoris descontentament obrer amb la repressió. deixat als edificis de la ciutat. Les no- de les monarquies. En aquest context, seran ben pocs els tes i estudis que formen aquest treball Unes noves nacions anys que Barcelona no viurà en estat de cobreixen una cronologia àmplia i hi liberals que havien guerra, ni testimoniarà el desplegament estan representades diferents èpoques de garantir la igualtat de l’exèrcit pels seus carrers. De fet, els històriques. AMICS I AMIGUES DEL MUHBA El 2020, a causa de la pandèmia de Covid-19, el Museu Aprofitem aquest mitjà per a saludar-vos, desitjar que us es va veure obligat a cancel·lar totes les activitats específi- trobeu molt bé de salut i enviar-vos molts ànims i força per ques que tenia pensades per als AMICS i AMIGUES del acabar de superar aquest període que es fa tan llarg i tan MUHBA a partir del mes de març. Esperem que ben aviat difícil de passar. Volem recordar-vos també que el MUHBA poguem tornar a programar visites comentades, itineraris i és obert per a les visites individuals. sortides de la vostra agenda d’activitats. Els nostres AMICS i AMIGUES, així com també els VOLUNTARIS i VOLUNTÀRIES, feu una tasca imprescindible per al Museu, contribuint al coneixement i la difusió del patrimoni històric de Barcelona. LA CENTRAL DEL MUHBA La llibreria La Central del Museu d’Història de Barcelona proposa establir un diàleg enriquidor amb els continguts del museu, amb un ampli repertori de llibres i objectes. La Central del MUHBA Baixada de la llibreteria, 7 08002 Barcelona / 932 690 804 Horaris: de dimarts a diumenge, de 10 a 20.30 hores Dilluns tancat. MUHBA Butllet’ 36 | 2020 31