RESOLUCIÓ DE LA SINDICATURA DE GREUGES 
 
ACTUACIÓ D’OFICI SOBRE LES OBRES DE L’ESTACIÓ DE LA SAGRERA I EL 
SEU ENTORN RELATIVA AL DRET A UN URBANISME HARMONIÓS 
(INFRAESTRUCTURES)  
 
 
ANTECEDENTS  
 
Descripció dels fets objecte de la queixa  
 
En data 3 de juny de 2019, aquesta Sindicatura va decidir iniciar una actuació d’ofici 
en relació les obres de la futura estació de ferrocarril de la Sagrera i la seva àrea 
d’influència. Aquesta actuació troba el seu motiu després de la visita el 2 d’abril de 
2019 de la Sindicatura de Greuges a l’Associació de Veïns de Sant Andreu Sud. 
 
Un dels temes presentats a la consideració de la Sindicatura de Greuges pels 
representants veïnals, va ser l’estat d’abandonament i permanent interinitat en què es 
troben els espais urbans propers amb les obres de la futura estació de ferrocarril de la 
Sagrera i la seva àrea d’influència. La zona de Sant Andreu Sud confronta amb les 
obres al llarg del carrer de Josep Soldevila mitjançant una tanca metàl·lica. Aquest 
tancament ofereix un aspecte degradat de l’espai i facilita l’existència d’espais que 
poden comprometre la seguretat del veïnat. Al mateix temps, la llarga durada de les 
obres, d’acabament incert, provoca que l’espai romangui marginat i no es 
desenvolupin iniciatives comercials, fet que contribueix a la degradació de la zona. 
 
Una altra conseqüència de la llarga temporalitat de les obres ha estat la desaparició de 
l’antic pont de la riera d’Horta, que unia el barri amb el districte de Sant Martí a l’altra 
banda de la via del ferrocarril. Així, el veïnat que vulgui anar a la rambla de Prim ha de 
fer un llarg desplaçament fins a trobar el lloc per creuar la trinxera ferroviària. 
 
Aquesta mateixa situació, degradació de l’espai públic, pèrdua de vitalitat comercial i 
problemes de connexió, també afecta barris del districte de Sant Martí. 
 
Actuacions fetes  
 
Per tal d’estudiar l’impacte de la paralització de les obres de l’estació de la Sagrera i 
entorn en la qualitat de l’espai públic i en la qualitat de vida del veïnat, es va sol·licitar, 
en data 23 d’octubre de 2019, informació a l’Àrea d'Ecologia, Urbanisme, 
Infraestructures i Mobilitat.  
 
 
Resposta dels òrgans afectats 
 
En data 31 de gener de 2022, aquesta Sindicatura va rebre la informació sol·licitada. 
 
 
 
 
1 
 
 
1. Programa previst per a l’execució i finalització de les obres de construcció de 
l’estació de ferrocarrils de la Sagrera. 
 
La construcció de l’estació de la Sagrera s’executa mitjançant un conjunt complex de 
projectes i obres. Les obres que ara estan en marxa són executades per Adif i els 
projectes de les fases finals (arquitectura, instal·lacions i urbanització de l’entorn) 
s’estan redactant. Aquests últims projectes, un cop estiguin redactats, s’hauran de 
sotmetre als processos de revisió, auditoria, aprovació i licitació de les obres 
corresponents.  
 
Les obres es van iniciar el 2010 i van estar aturades tres anys, entre el 2014 i el 2017. 
Des del 2017 estan treballant sense restriccions d’anualitat econòmica, només seguint 
la seqüència obligada de les diverses actuacions. La previsió d’acabament no pot 
situar-se abans del 2026. 
 
A finals del 2023 s’alliberaran els terrenys que provisionalment ocupen les vies 
ferroviàries instal·lades en una posició per permetre la construcció de l’estació. 
 
A partir del 2024 es podran desafectar els sòls de domini públic ferroviari innecessaris 
per al servei i iniciar la reparcel·lació, sempre que prèviament s’hagi modificat el Pla 
general metropolità (PGM) per reconèixer les infraestructures ferroviàries realment 
construïdes i adaptar-s’hi. Després de la reparcel·lació es podrà abordar la 
urbanització de l’entorn.  
 
Per la magnitud dels espais i les obres caldran quatre o cinc anys per desenvolupar els 
projectes i les obres d’urbanització. Per completar el procés caldrà esperar fins a finals 
de la dècada actual.  
 
2. Actuacions previstes per millorar l’espai públic del perímetre de les obres en 
els aspectes que facin referència a mobilitat (especialment allò que fa referència 
a la connexió entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí) i ordenació. 
 
L’enllumenat públic forma part intrínseca dels projectes d’urbanització, així com tot allò 
referent a la mobilitat (voreres per a vianants, carrils bici, calçades per al transport 
públic i el trànsit rodat, etc.). A tot li són aplicables les previsions de l’epígraf anterior. 
 
Les connexions entre districtes es resolen amb la construcció de les urbanitzacions 
previstes entorn de l’estació de la Sagrera (ronda de Sant Martí, Pont del Treball, 
perllongament del carrer de Clara Zetkin, nou viari davant l’estació al costat Sant 
Andreu, unió Prim - Pare Manyanet i unió Prim - Onze de Setembre), així com els 
passos transversals de la mateixa estació de la Sagrera. Les previsions són les 
esmentades anteriorment.  
 
 
 
 
 
 
 
 
2 
 
 
CONSIDERACIONS 
La transformació urbanística que ha de suposar la creació de l’estació de l’AVE de la 
Sagrera i el parc lineal, com el mateix Ajuntament reconeix, és, a banda d’un projecte 
d’infraestructures, un projecte de creació de ciutat. El projecte de la Sagrera és, 
actualment, la transformació urbana més important i de més abast de la ciutat, que 
implicarà la connexió dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu (històricament 
separats per les vies), la concreció d’un gran espai verd, el foment de la diversitat 
d’usos i d’activitats econòmiques al seu entorn, i la revitalització de l’espai social i urbà. 
En data 30 de novembre de 2007, es va aprovar definitivament el Pla de millora 
urbana del sector al voltant de la Sagrera, que establia les bases urbanístiques per al 
desenvolupament urbà de l’entorn de la nova estació de la Sagrera, part essencial de 
l’estructura ferroviària que suposava l’arribada del tren d’alta velocitat a la ciutat de 
Barcelona.  
Malauradament, com en moltes de les transformacions urbanístiques, en aquest cas 
també, el retard en el compliment dels terminis previstos ha afectat directament la 
qualitat de vida del veïnat de part del barri de Sant Andreu, la Sagrera i la Verneda, 
que han vist com s’han retardat, no només la urbanització dels espais del seu entorn, 
la millora de la mobilitat, etc., sinó també la construcció d’uns equipaments, alguns 
dels quals eren essencials per a aquests barris. 
Alguns d’aquests equipaments finalment ja s’han executat, i com aquesta Sindicatura 
ja recordava l’any 2016, els equipaments bàsics per al benestar dels veïns i veïnes 
del barri de la Sagrera no troba (ni pot trobar) la seva justificació en la manca d’una 
transformació urbana que depèn en gran part d’altres administracions, ja que molts 
d’aquests equipaments han pogut (i poden) ser desenvolupats sense que aquesta 
infraestructura estigui feta. 
Actualment, després de diversos retards i l’aturada de les obres durant els anys 2014-
2017, han agafat impuls pel compromís i la prioritat pressupostària presentats per les 
administracions implicades, i avancen adequadament.   
Les fites que l’Ajuntament va assenyalar com a prioritàries van ser la reactivació de les 
obres de construcció de l’estació de la Sagrera (que es preveu que es posi en servei 
entre el 2024 i el 2025), la construcció de l’estació de Sant Andreu Comtal (que es 
preveu que estigui enllestida el 2022), la planificació i priorització dels equipaments 
dels barris implicats i l’impuls de les urbanitzacions possibles als entorns de les vies, 
en espera de l’execució definitiva de la cobertura i el parc lineal. 
Coneixedors de la importància de fer participatiu aquest procés de canvi de la ciutat, 
l’Ajuntament de Barcelona va crear una comissió en què participen les principals 
entitats veïnals dels barris de l’entorn.  
La comissió té com a finalitat debatre i recollir propostes en relació amb les 
modificacions de planejament impulsades, el projecte del parc lineal, els criteris 
d’urbanització i d’espai públic al voltant del parc i la mobilitat a l’entorn del projecte, 
entre altres. Aquesta comissió també fa el seguiment de les obres del pas de la línia 
3 
 
 
d’alta velocitat (LAV) en direcció a la frontera francesa i els treballs de cobertura de les 
vies. 
Així, doncs, la ciutadania disposa d’un espai específic, més enllà dels canals de 
participació habituals que es donen als districtes i barris, on es pot tractar tot allò 
vinculat amb la transformació de la Sagrera, que no té una data concreta de finalització 
i no es preveu que sigui abans del 2030, i on encara hi ha molts temes que s’han de 
determinar.  
Aquesta participació és essencial en una innovació urbanística d’aquesta envergadura, 
en què s’han d’establir mecanismes d’informació, de transparència i de participació per 
reforçar-ne la legitimitat i el control democràtics, i permetre a la ciutadania actuar 
activament en la creació de la seva ciutat.   
En conclusió, actualment les obres d’urbanització de la Sagrera continuen a un ritme 
adequat després dels anys d’aturades i retard. Aquesta transformació, però, porta un 
retard considerable, que pateix principalment el veïnat de l’entorn, però s’ha establert 
un canal participatiu per tal de generar els consensos veïnals necessaris, i ha de 
suposar, quan estigui acabada, una millora de la qualitat de vida, així com el dret a la 
mobilitat sostenible, l’urbanisme harmoniós, el medi ambient i la salut.  
 
4