Memòria Explicativa OCTUBRE DE 2022 (Versió per a l’aprovació inicial de la Comissió d’Economia i Hisenda de 19 d’octubre de 2022) Índex Presentació ................................................................................................................................................ 3  1  Resum executiu ............................................................................................................................... 5  2  Context econòmic i social de la ciutat .................................................................................... 9  2.1  Context econòmic .................................................................................................................. 9  2.2  Benestar i progrés social ................................................................................................. 19  3  Marc Financer 2023-2026 ....................................................................................................... 21  4  El pressupost de l’Ajuntament .............................................................................................. 37  4.1  Anàlisis del pressupost a través perspectives transversals ............................ 39  4.1.1  Les memòries de programa .................................................................................. 40  4.1.2  Anàlisi del pressupost vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible. ...................................................................................................................................... 40  4.1.3  Pressupost amb visió de gènere ......................................................................... 45  4.1.4  Pressupost amb perspectiva de la lluita contra el canvi climàtic ......... 45  4.1.5  El pressupost de la infància .................................................................................. 49  4.2  Previsió d’ingressos de l’Ajuntament ........................................................................ 55  4.3  Previsió de despeses de l’Ajuntament ....................................................................... 59  4.3.1  Visió econòmica: en què es gasta? ..................................................................... 59  4.3.2  Visió per programes: per a què es gasta?........................................................ 75  4.3.3  Visió orgànica: qui gasta? ....................................................................................... 93  5  El pressupost consolidat ........................................................................................................ 101  1 2 Presentació El pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual de l’Ajuntament i està vinculat a l’estratègia formulada pel Govern de la Ciutat. Representa una eina clau per a la gestió pública, servint a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les actuacions municipals. A l’Ajuntament de Barcelona això significa que l’assignació dels recursos municipals a les diferents polítiques, programes i actuacions, projectes i conceptes de despesa obeeix a una lògica de priorització orientada a l’obtenció de resultats i l’acompliment dels objectius definits en el programa de l’equip de govern municipal i en els pactes de govern. Aquest objectius estaran reflectits dins del nou Programa d’Actuació Municipal 2021-2023 (PAM 2020-2023), juntament amb les propostes sorgides arran del procés participatiu engegat amb aquesta finalitat. La ciutat esta iniciant un procés de recuperació econòmica desprès de la crisi generada per l’aparició de la Covid-19. Per altra banda estem davant d’una situació inflacionària amb un IPC prop als 2 dígits, ocasionat per l’increment de la energia a rel de la guerra d’Ucraïna. L’Ajuntament de Barcelona pretén amb el seu pressupost contribuir a aquesta recuperació amb un pressupost clarament expansiu en tant que incorpora un important augment de la despesa, també necessària per cobrir l la pujada de preus dels bens, serveis i inversions. Aquest increment incideix de forma particular en les inversions, adreçades molt especialment en la reactivació de la economia mitjançant la innovació la sostenibilitat i les noves tecnologies, com els projectes que es finançaran amb els bons Next Generation. Tanmateix el pressupost de l’Ajuntament per 2023 continua apostant pel caràcter social de les polítiques municipals amb importants increments en les despeses socials i d’habitatge, sense oblidar altres necessitats de la ciutat com són la neteja i el transport que es veuen reforçades amb importants dotacions. No obstant, l’increment de la despesa en el projecte de pressupostos per al 2023 es duu a terme d’acord amb el marc de disponibilitat de recursos que defineixen una previsió prudent i realista dels ingressos, i sempre considerant el compliment del marc legal actual. En aquest aspecte es important assenyalar que per l’any 2023 es manté la supressió de la regla de despesa i altres regles fiscals. Això unit a la solvent posició econòmica de l’Ajuntament i al seu baix nivell d’endeutament, permetrà que es pugui augmentar deute mantenint-lo encara mol per sota dels límits prudents. Enguany per tal d’ampliar la visió de la conjuntura actual de la ciutat s’incorpora a la documentació auxiliar annexa al projecte un estudi dels Indicadors de Benestar i Progrés Social de Barcelona. Es complementa així la visió purament economicista del 3   context de la ciutat, que tradicionalment formava part de la memòria explicativa del pressupost, amb una nova perspectiva adreçada a reflectir el benestar social de la població i el progrés en els diferents àmbits. Dues visions complementàries que permeten identificar les necessitats econòmic-socials que condicionen les polítiques del present projecte de Pressupost 2023. També per primer cop es presenten els resultats del Pressupost de la Infància 2023 on s’identifiquen i quantifiquen les despeses destinades a la infància dins del projecte de pressupost 2023 de l’Ajuntament de Barcelona, seguint la metodologia dissenyada per UNICEF. A més aquest any es consolida la incorporació a l’anàlisi de les despeses pressupostades la seva vinculació als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’Ajuntament, compromès amb l’acompliment dels ODS dins de l’horitzó de l’any 2030, ha fet un anàlisi del seu pressupost des del punt de vista de com les despeses de l’Ajuntament estan vinculades a l’acompliment d’aquests objectius, que incorporem a aquest projecte de pressupost. També cal esmentar la consolidació d’altres informes vinculats al pressupost 2023 que proporcionen visions transversals sobre la repercussió de les despeses de l’Ajuntament sobre polítiques prioritàries com és el Pressupost de gènere, que ve fent-se des de 2017 i el nou Pressupost contra el canvi climàtic, que aquest any avança la publicació dels resultats de l’anàlisi del pressupost 2023. El projecte de pressupostos 2023 s’emmarca, doncs, dins del context de recuperació de la crisis econòmica, social i sanitària de la que estem sortint. Una recuperació no exempta d’incerteses però que gràcies a la molt bona posició de solvència i estabilitat de l’Ajuntament de Barcelona, li permet presentar un pressupost expansiu que ha de de impulsar amb els recursos públics la reactivació de l’economia de la ciutat, ajudant als sectors socials i col·lectius fortament castigats per la crisi i millorar a l’hora els serveis als ciutadans. 4   1 Resum executiu El pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona comprèn la informació integrada i sistematitzada de les magnituds i aplicacions pressupostàries, tant del propi Ajuntament, com del conjunt d’entitats i organismes que en depenen i a on l’Ajuntament participa de forma majoritària. Tanmateix, cal recordar que el pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual vinculat a l’estratègia formulada pel Govern de Ciutat, esdevenint una eina clau per a la gestió pública, ajudant a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les actuacions municipals. El pressupost l’elabora l’equip de Govern i l’aprova inicialment la Comissió d’Economia i Hisenda del Consell Municipal. A continuació s’exposa durant 15 dies al públic, previ anunci en Butlletí Oficinal de la Província, durant els quals els interessats el poden examinar i fer al·legacions. Paral·lelament el es presentarà als diferents òrgans participatius de la ciutat (CESB, Consell de Ciutat) i facultativament en Audiència Pública. L’aprovació definitiva del pressupost correspon al Plenari del Consell Municipal. Equip de Govern Comissió d'Economia i  Plenari del Consell  Hisenda Municipal •ELABORA EL  •APROVA  •APROVA  PROJECTE DE  INICIALMENT EL  DEFINITIVAMENT EL  PRESSUPOST PRESSUPOST PRESSUPOST  Informació pública  CESB, Consell de Ciutat  Audiència pública El present projecte de pressupostos per al 2023 s’orienta envers el compliment de la visió de ciutat reflectida al Programa d’Actuació Municipal de l’equip de govern Municipal. Aquest programa s’articularà al voltant de 6 eixos principals: Eix 1: Drets Socials: Lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme. Eix 2: Emergència climàtica: lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació, fent una ciutat verda, blava i de residu zero. Eix 3: Progrés econòmic: suport a l’activitat econòmica per ser referents en emprenedoria ocupació de qualitat, economia verda i circular. 5   Eix 4: Dret a la ciutat: dret a l’habitatge, impulsant la rehabilitació i la transformació urbana als barris, apostant per un espai públic per la convivència. Eix 5: Aprenentatges, creativitat i vincles: aposta per l’educació, la cultura, l’esport i l ciència. Eix 6: Governança: administració propera i fàcil, amb valors, amb compromís metropolità i de lideratge internacional, que fa seus els principis de l’Agenda 2030 de l’ONU. L’assignació dels recursos pressupostaris del 2023 s’ha orientat a dotar de pressupost aquells programes, accions i projectes que puguin contribuir de forma efectiva a l’acompliment d’aquests eixos. Arrel de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, el Congrés dels Diputats acorda en sessió celebrada el 20 d’octubre de 2020 la suspensió temporal de les regles fiscals al 2020 i 2021. Com a conseqüència d’aquest acord i a partir d’aquesta data, és aplicable la mesura de la suspensió de les regles fiscals sense necessitat de cap desenvolupament normatiu posterior. Això significa que es pot presentar dèficit dels pressupostos consolidats de l’exercici 2021, que no es tindrà en compte el compliment de les regles fiscals en l’aprovació del pressupost ni de la liquidació pressupostària de 2020 i de 2021 i que no caldrà aplicar la regla de despesa. Posteriorment, el Consell de Ministres de 27 de juliol de 2021 va acordar sol·licitar al Congrés dels Diputats l’apreciació de la situació d’emergència extraordinària prevista a l’article 135.4 de la Constitució. Aquesta situació va ser apreciada per majoria absoluta dels seus membres en la sessió del Ple del Congrés dels Diputats celebrada el 13 de setembre de 2021, fet que comporta la pròrroga de la suspensió de les regles fiscals per a l’exercici de 2022. La suspensió de les regles fiscals ha estat també prorrogada per l’exercici 2023 per acord del Consell de Ministres de data 26 de juliol de 2022 i ratificat per majoria absoluta dels membres del Ple del Congrés dels Diputats celebrat el 22 de setembre de 2022. No obstant, la suspensió de les regles fiscals no suposa la renuncia a la prudència en la gestió financera, i en conseqüència cal:  Aplicar el TRLRHL en tots els seu preceptes  Avaluar la capacitat/necessitat de finançament en termes de comptabilitat nacional en el pressupost, en la seva execució i en la seva liquidació.  Garantir el compliment de les obligacions de transparència previstes a la LOEPSF.  Mantenir els indicadors de solvència aplicables en els procediments de tutela financera (estalvi net positiu, romanent de tresoreria per a despeses generals 6   de signe positiu, deute viu no superior al 110% dels ingressos corrents i període mitjà de pagament global a proveïdors no superior a 30 dies). El present document (Memòria explicativa del projecte de pressupostos 2023) té per objectiu facilitar el coneixement i comprensió de les principals xifres i bases en què es sustenta el projecte de pressupostos 2023 de l’Ajuntament de Barcelona, complementant així la informació subministrada en el Llibre verd i altres documents que acompanyen els pressupostos. La Memòria explicativa agrupa en el seu contingut la informació requerida a la Memòria del pressupost i a l’Informe econòmic i financer. Pel que fa a l’estructura d’aquest document, després del resum executiu, a l’apartat dos de la memòria, es fa un breu repàs del context econòmic general i de Barcelona en particular. En el tercer es mostra el marc financer a mig termini de l’Ajuntament. En el quart apartat es presenta l’anàlisi del pressupost de l’Ajuntament a través de perspectives transversals (Objectius de Desenvolupament Sostenible, visió de gènere i la perspectiva de lluita contra el canvi climàtic). Per altra banda també es fa una explicació de les principals xifres d’ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona amb tres perspectives: econòmica (en què es gasta), visió per programes (per a què es gasta) i perspectiva orgànica (qui gasta). Finalment, a l’apartat cinquè, apareixen les principals xifres dels pressupostos consolidats en els diferents perímetres d’aplicació. En el projecte de pressupost 2023 les despeses no financeres totals consolidades de l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en els termes definits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10) són de 3.689,4 milions d’euros i el resultat previst en termes de comptabilitat nacional (CNF) és de 4,5 milions d’euros. L’estalvi brut (ingressos corrents menys despeses corrents) en termes SEC se situa en un 16,4%, fet que permet comptar amb una política inversora pròpia per part de l’Ajuntament. El volum d’endeutament previst es mostra encara moderat (1.001,5 milions d’euros), suposant aquest el 29,6 % dels ingressos corrents del 2023 en termes SEC. El pressupost total de l’Ajuntament per al 2023, en termes de comptabilitat pressupostària, ascendeix a 3.595,8 milions d’euros. El volum previst d’ingressos no financers és de 3.250,4 milions d’euros, dels quals 3.090,5 són ingressos corrents i 159,9 són ingressos de capital. Els ingressos no financers del 2023 augmenten en un 4,7%. en relació a les previsions inicials del 2022. 7   Les despeses no financeres assoleixen una magnitud de 3.510,2 milions d’euros, un 6,9% majors en comparació amb els crèdits definitius del pressupost inicial 2022 (PI2022 en endavant). Les despeses corrents se situen en 2.750,6 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 8,7% superiors al PI2022. Les despeses de capital (inversions) es xifren en 759,6 milions d’euros, un 0,8 % més respecte al PI2022. Les despeses relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen per al 2022 un volum de 21,0 milions d’euros, un 32,9% superiors respecte al PI2022 Per un altre costat, en el projecte de pressupostos 2023 s’ha dotat amb 82,9 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5) d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i per a fer front a contingències generals. El pressupost municipal per al 2023 està clarament marcat pel context global de recuperació econòmica i social dels efectes de la crisi generada per la Covid-19. És un pressupost clarament expansiu en tant que incorpora un important increment de la despesa, mantenint un alt nivell de la inversió, necessari per fer front als nous reptes que afronta la ciutat, però sense renunciar a consolidar els increments de les despeses d’anys anteriors destinades l’acompliment de les polítiques socials prioritàries de l’Ajuntament 8   2 Context econòmic i social de la ciutat 2.1 Context econòmic Els indicadors macroeconòmics del primer semestre de l’any 2022 posen de manifest l’alentiment de la recuperació de l’activitat econòmica mundial després de l’intens creixement que va assolir el 2021. Efectivament, les repercussions de la situació bèl·lica a Ucraïna -en particular, l’increment de la inflació derivat de l’encariment de l’energia i les matèries primeres i les dificultats en les cadenes de subministrament- han transformat el clima econòmic i les expectatives i portat la Reserva Federal nord- americana i el Banc Central Europeu (BCE) a endurir la política monetària, mentre que l’euro experimenta una forta depreciació i s’albira el risc de recessió. En aquest context d’elevada incertesa, el mes de setembre l’OCDE rebaixa les previsions de creixement de l’economia global a un +3,0% l’any 2022 i un +2,2% el 2020. L’activitat a l’Eurozona participa d’aquestes tendències i acusa amb força l’impacte de la crisi energètica, que el setembre ha situat la inflació en el primer valor de dos dígits de la sèrie històrica (+10,0% interanual). Totes les principals economies del continent es veuen afectades pel comportament alcista dels preus, de manera que la gestió de les tensions inflacionistes i de l’impacte de la crisi energètica sobre les llars i les empreses esdevé un element central de les polítiques públiques. En aquest context, l’OCDE preveu un creixement interanual del PIB de l’Eurozona del +3,1% l’any 2022 i del +0,3% el 2023. L’economia espanyola manté un bon comportament macroeconòmic en la primera part del 2022 i tanca el segon trimestre amb un creixement interanual del PIB (+6,8%) superior al de l’Eurozona (+4,1%). El sector exterior és el principal motor de la recuperació, i –pel que fa a la demanda interna- la despesa de les llars i la formació bruta de capital mostren una evolució positiva. No obstant això, les expectatives de cara a la segona part de l’any estan condicionades per l’empitjorament de l’escenari global i l’enduriment de la crisi energètica, i diversos indicadors apunten a un alentiment de l’activitat. En aquest context, les previsions de setembre de l’OCDE indiquen que l’economia espanyola tancarà l’any amb un creixement del PIB del +4,4% -el més intens de les economies avançades-, mentre que el 2023 creixeria a un ritme força més moderat (+1,5%). 9   El segon trimestre de 2022, l’economia catalana registra un creixement trimestral del +1,6% -superior als de l’economia espanyola i l’Eurozona- i un creixement interanual (+4,8%) rellevant però inferior al del trimestre anterior, que mostra la normalització del creixement i una incipient desacceleració de l’activitat. Un resultat que es deriva principalment del bon comportament de les inversions, el creixement de la despesa de les llars i el saldo positiu del sector exterior. Evolució del PIB  Variació interanual per trimestres (%) 20 18 15 13 10 8 6,8 5 4,8 3 4,2 0 ‐3 ‐5 ‐8 ‐10 ‐13 ‐15 ‐18 ‐20 ‐23 ‐25 Catalunya Espanya UE‐27 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona a partir de les dades de l’Idescat i l’INE. Per grans sectors, el segon trimestre de 2022 el comportament més dinàmic del VAB correspon als serveis (7,0% interanual), seguit per la construcció (1,6%), mentre que la indústria presenta una evolució negativa (-2,4%). Dins del terciari cal remarcar la intensa recuperació de les branques de comerç, transport i hostaleria. La persistència de la inflació i l’enduriment de la política monetària han portat a rebaixar les previsions de creixement del PIB per al 2022 (4,0%) i 2023 (2,6%) que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona per a l’economia catalana. Els indicadors econòmics no anticipen un escenari d’estagflació a curt termini. L’augment moderat del consum real, impulsat per la creació d’ocupació i l’estalvi embassat, la intensa recuperació del turisme estranger i el dinamisme de les exportacions són els principals factors que impulsaran l’activitat els propers trimestres. Així mateix, el 2022 es preveu una evolució positiva del ritme de creació de llocs de treball equivalents a temps complet (+3,5%), tot i que amb una taxa clarament inferior a 10   la del 2021. Pel que fa a l’increment de la inflació, es preveu que es moderi després de l’estiu, estimant una taxa mitjana anual del 7,5%. L’evolució recent de l’economia barcelonina mostra -com als àmbits territorials de referència- un fort creixement a la majoria d’indicadors d’activitat, i el PIB de Barcelona assoleix un augment interanual del 7,2% el primer trimestre de 2022, que supera en prop d’1 punt percentual els de Catalunya i Espanya. El gran sector amb un augment més intens de l’activitat són els serveis (8,8%) -el principal motor de la recuperació econòmica de Barcelona-, i dins d’aquest destaca el dinamisme del Comerç, Transport, Hostaleria i Informació i Comunicacions del 17,5%). El sector de la construcció presenta un creixement més moderat (1,3%), mentre que la indústria registra un comportament negatiu (-1,7%) a causa dels problemes de la cadena de proveïdors en el comerç internacional. Un dels trets econòmics distintius dels darrers mesos és el repunt de la inflació. L’agost de 2022 la taxa de variació de l’IPC a la província de Barcelona arriba al 9,7% interanual impulsada per l’encariment del preu del petroli i el gas i els colls d’ampolla en els subministraments, assolint així els valors més elevats en 30 anys. Els components amb un major increment de preus són l’habitatge, l’aigua, gas i altres combustibles -amb un augment a Barcelona (+20,3%) lleugerament inferior al d’Espanya (24,8%), i especialment intens al subgrup de l’electricitat i gas (+54%)-; l’alimentació (+11,7%) i el transport (+11,1%). Val a dir que la taxa mensual d’inflació se situa en el +0,3%, i que la taxa anual de l’àrea de Barcelona se situa lleugerament per sota de la de Catalunya i Espanya (ambdues superiors al 10%). 11   Variació interanual de l'IPC per àmbits territorials (en %) 12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0 ‐2,0 Barcelona (província) Catalunya Espanya Font: INE i EUROSTAT. En aquest context complex, segons l’Enquesta de Clima Empresarial que elaboren l’Idescat i la Cambra de Comerç de Barcelona, la marxa dels negocis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona millora significativament la seva evolució el segon trimestre del 2022, amb un saldo molt positiu (14) que contrasta amb l’evolució negativa del trimestre anterior (-1). Així mateix, l’ocupació i els preus de venda també evolucionen a l’alça, destacant que els preus de venda a Catalunya registren un saldo similar al del trimestre anterior, el més elevat des del 2009. Respecte al trimestre anterior, el saldo és positiu en tots els sectors, sobretot a l’hostaleria, en que ho és per primera vegada des de l’inici de la pandèmia i a més registra el valor més favorable de tots ells. 12 gen.‐18 febr.‐18 març‐18 abr.‐18 maig‐18 juny‐18 jul.‐18 ag.‐18 set.‐18 oct.‐18 nov.‐18 des.‐18 gen.‐19 febr.‐19 març‐19 abr.‐19 maig‐19 juny‐19 jul.‐19 ag.‐19 set.‐19 oct.‐19 nov.‐19 des.‐19 gen.‐20 febr.‐20 març‐20 abr.‐20 maig‐20 juny‐20 jul.‐20 ag.‐20 set.‐20 oct.‐20 nov.‐20 des.‐20 gen.‐21 febr.‐21 març‐21 abr.‐21 maig‐21 juny‐21 jul.‐21 ag.‐21 set.‐21 oct.‐21 nov.‐21 des.‐21 gen.‐22 febr.‐22 març‐22 abr.‐22 maig‐22 juny‐22 jul.‐22 ag.‐22   Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l'àrea metropolitana  de Barcelona (Saldos de respostes, en %) 40 19 20 14 1515 16 16 12 12 12 15 11 12 13 14 6 5 7 7 8 7 8 6 2 0 ‐2 ‐2 ‐1 ‐6 ‐3 ‐20 ‐13‐14 ‐21 ‐27 ‐25 ‐40 ‐36 ‐33 ‐37 ‐45‐45‐44 ‐45 ‐49 ‐60 ‐66 ‐80 I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Indicadors d’internacionalització Els sis primers mesos de 2022 les exportacions de la província de Barcelona han assolit un volum de 35.946,6 M€1, xifra que reflecteix la forta recuperació del comerç exterior malgrat els reptes de la situació internacional i el situa com a un dels principals motors de creixement. En relació al mateix període de l’any anterior, les vendes a l’exterior de l’àrea de Barcelona creixen un +17,3%, amb una evolució similar a la que han experimentat tant Catalunya (+17,2%) com el conjunt de l’Estat (+24,8%). 1 Dades provisionals. 13   Evolució de les exportacions de l'àrea de Barcelona (M€) i variació interanual  acumulada (Juliol 2020 ‐ Juny 2022) 8.000,0 40,0 7.000,0 30,0 6.485,7 6.000,0 17,3 20,0 5.002,1 5.000,0 10,0 4.000,0 3,2 0,0 3.000,0 ‐10,0 2.000,0 ‐20,0 1.000,0 0,0 ‐30,0 Valor exportacions Variació interanual acumulada (%) Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. També el turisme està sent un dels sectors tractors de l’economia a la ciutat. Barcelona, torna a situar-se com a destinació atractiva pels visitants, i així ho avalen les dades de visitants a la ciutat durant l’estiu. Barcelona tanca l’estiu (de juny a agost de 2022) amb prop de 3 milions de persones allotjades en hotels i HUT de la ciutat, xifra només un 15% inferior a l’estiu de 2019, any en què s’havia assolit el record de nombre de visitants a la ciutat. El turisme internacional ha tornat a ser majoritari a la ciutat, amb un 84% del total allotjats en hotels. Tanmateix destaca l’increment experimentat pel turisme domèstic i de proximitat que ha augmentat en nombres absoluts respecte del 2019. Barcelona, amb més de 5.438.000 pernoctacions als hotels de la ciutat, ha estat la destinació urbana d’Espanya amb més volum d’estades a l’estiu, gràcies sobretot a la presència de turisme internacional. 14   Variació visitants  respecte de 2019(%) ‐ (de juny a agost) 0,0% ‐10,0% ‐20,0% ‐15,0% ‐30,0% ‐40,0% ‐50,0% ‐60,0% ‐58,4% ‐70,0% ‐80,0% ‐90,0% ‐88,5% ‐100,0% Estiu 2020 Estiu 2021 Estiu 2022 Origen dels turistes allotjats en establiments hotelers (de juny a  agost de cada any) 2.500.000 2.000.000 1.500.000 2.049.241 1.834.505 1.000.000 733.385 500.000 329.965 132.428 283.674 339.807 0 70.498 Estiu 2019 Estiu 2020 Estiu 2021 Estiu 2022 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’INE i TDS. Barcelona gaudeix d’un bon posicionament internacional en l’àmbit econòmic i empresarial, i ha estat reconeguda com la tercera ciutat europea preferida per a ubicar una nova start-up (StartUp Heatmap Europe 2022), la 7a ciutat tecnològica del futur a Europa (FDi), novena urbs del món més atractiva per al talent digital segons el Decoding Global Talent 2021 (Boston Consulting Group) i novena àrea urbana del món en captació de projectes d’inversió estrangera el 2019 per KPMG (Global Cities Investment Monitor 2021). 15   Mercat de treball El mercat laboral de la ciutat avança en la recuperació que es va iniciar a partir del segon trimestre de 2021. Així, Barcelona tanca el juny de 2022 amb 1.166.718 persones afiliades al conjunt de règims de la Seguretat Social 60.772 més que un any enrere, amb un augment del +5,5% en termes interanuals i un comportament estable del treball autònom (+0,3%). Amb aquesta xifra, la ciutat assoleix el segon volum més alt d’afiliació de la sèrie històrica -iniciada el 2003- i guanya més de 23.000 nous llocs de treball respecte a l’inici de la pandèmia (febrer de 2020). Evolució de l’afiliació a la Seguretat Social* i variació interanual (%)  per mesos a Barcelona 1.180.000 1.166.7188,0% 1.160.0001.143.336 6,0% 1.140.000 5,5% 4,0% 2,0% 1.120.000 1.111.760 2,0% 1.100.000 1,3% 0,0% 1.080.000 ‐2,0% 1.060.000 ‐4,0% 1.040.000 ‐6,0% 1.020.000 ‐8,0% Afiliació Seguretat Social (Conj. règims) Variació interanual (en %) Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. El juny de 2022, la majoria de sectors econòmics de la província de Barcelona crea ocupació neta en termes interanuals, amb un augment total de 111.333 persones afiliades a la Seguretat Social que representa un increment del +4,4% respecte al juny de 2021. En termes relatius, l’ocupació al sector de l’hostaleria creix un +13,8% i, junt amb la informació i comunicacions (+10,5%), les activitats artístiques i recreatives (+9,4%), els serveis a les empreses (+6,0%), l’aigua, sanejament i residus (+5,6%) i el transport i emmagatzematge (+4,7%), són els sectors que assoleixen variacions superiors al creixement experimentat al conjunt de la ciutat (+4,4%). 16 Febrer 2020 Març 2020 Abril 2020 Maig 2020 Juny 2020 Juliol 2020 Agost 2020 Setembre 2020 Octubre 2020 Novembre 2020 Desembre 2020 Gener 2021 Febrer 2021 Març 2021 Abril 2021 Maig 2021 Juny 2021 Juliol 2021 Agost 2021 Setembre 2021 Octubre 2021 Novembre 2021 Desembre 2021 Gener 2022 Febrer 2022 Març 2022 Abril 2022 Maig 2022 Juny 2022   D’altra banda, el sector de les activitats financeres i d’assegurances (-3,0%) i de les llars que ocupen personal domèstic (-1,7%) registren un descens moderat. Les activitats que registren un major creixement ocupacional són els serveis a les empreses (amb +25.817 nous llocs de treball), l’hostaleria (+22.304), la informació i comunicacions (+12.266) i el comerç (+10.386). D’altra banda, el sector amb un descens més rellevant de l’afiliació en tremes absoluts és el de les activitats financeres i d’assegurances (-1.613). Variació interanual de l'afiliació a la Seguretat Social per sectors.  Provincia de Barcelona. Juny 2022/2021  0,16 13,8% 0,14 0,12 10,5% 9,4% 0,1 0,08 6,0% 5,6% 0,06 4,7% 4,4% 4,0% 3,4% 0,04 3,0% 2,9% 2,8% 2,7% 2,6% 2,3% 1,5% 0,02 0 ‐0,02 ‐1,0% ‐0,04 ‐1,7% ‐3,0% Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de la Seguretat Social. El segon trimestre de 2021, la taxa d’atur (de 16-64 anys) se situa en el 6,7% a Barcelona xifra que suposa el valor més baix des del segon trimestre de 2008 i un registre significativament inferior als de Catalunya (9,3%) i especialment Espanya (12,5%). Pel que fa a l’atur registrat, l’agost de 2022 registra un volum de 62.123 persones i assoleix el valor més baix en un mes d’agost des de 2008, amb una baixada de 9.343 persones el darrer any que suposa una reducció del ‐13,1% en termes interanuals, rellevant però de menor intensitat que uns mesos enrere. El perfil mig de la persona aturada a Barcelona l’agost de 2022 correspon al d’una dona de 45 anys o més, amb estudis generals i que porta menys de 6 mesos a l’atur. La reducció interanual de l’atur registrat afecta la gran majoria de perfils i es concentra en les persones de 35 a 44 anys, estrangeres, els homes i el col·lectiu amb educació 17   general. De tota manera, cal remarcar l’intens augment registrat en els aturats de fins a 6 mesos de durada (+69,1%), així com el notable pes relatiu de l’atur de molt llarga durada. Pel que fa a la qualitat del treball, el mes d’agost, el pes relatiu dels contractes indefinits a la ciutat se situa en xifres de rècord i se situa en un 38,7% del total de contractes -el valor més elevat de la sèrie històrica en un agost. Així mateix, els vuit primers mesos de 2022, s’han signat a Barcelona 242.508 contractes indefinits, una xifra que triplica la del mateix període de l’any anterior (+177,2%) i situa el pes d’aquest tipus de contractes en el 37,7% del total; uns resultats que cal relacionar amb l’impacte de la reforma laboral. Pes de la contractació indefinida sobre total de contractes a Barcelona (en %) Gener 2019 - Agost 2022 50% 45% 40% 38,7% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 2019 2020 2021 2022 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'Ajuntament de Barcelona. Empresa Després de la recuperació de l’activitat empresarial a la ciutat durant el primer semestre, durant els set primers mesos de 2022 s’han constituït a Barcelona 4.896 societats mercantils, xifra que es manté similar a les registrades durant el mateix període de 2021 (amb una variació interanual del -0,5%) i propera al nivell pre- pandèmia. 18   Pel que fa a l’emprenedoria, cal assenyalar que -d’acord amb el Global Entrepreneurship Monitor 2020‐2021- la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona (calculada sobre la població resident compresa entre els 18 i els 64 anys) se situa en el 6,9% i es manté molt propera a la de l’any anterior. L’indicador de Barcelona es manté per sobre de la mitjana espanyola (5,2%), mentre que la taxa de Catalunya (6,6%) supera les de països com Alemanya (4,8%) o Itàlia (1,9%). Així mateix, pel que fa a la taxa femenina, els valors de Barcelona (6,1%) i Catalunya (6,0%) superen els registrats a la UE (5,6%), Suècia (4,8%) i el conjunt d’Espanya (4,8%), mentre que la diferència entre les taxes masculina i femenina a Catalunya es redueix a 1,2 punts. 2.2 Benestar i progrés social Els Indicadors de benestar i progrés social de Catalunya (INDBPS ) es d’una llista de 52 indicadors creada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) que ofereixen una visió multidimensional dels aspectes socials, del benestar i de la sostenibilitat, associats al progrés. Els indicadors INDBPS es classifiquen en 8 àmbits diferents:  Condicions de vida i treball  Salut  Educació  Medi ambient  Habitatge  Seguretat i transport  Inclusió, drets i participació  Oci i cultura Que contemplen les diferents dimensions del benestar social de la població. Aquests indicadors seleccionats per l’IDESCAT abasten la totalitat de territori de Catalunya i alguns d’ell no són aplicables directament a l’àmbit local. Per afinar més en el coneixement de la situació social de la ciutat, el Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un panell d’Indicadors de Benestar i Progrés Socials per a la ciutat on adapta els proposats per l’IDESCAT a les característiques locals, concretament de la ciutat de Barcelona. Així s’han definit un 19   total de 51 IBPSB que es classifiquen en els mateixos 8 àmbits de benestar social esmentats. Per primer cop i per tal d’ampliar la visió de la conjuntura actual de la ciutat, que ha de condicionar les decisions pressupostàries que s’han utilitzat al present Projecte de Pressupost 2023, s’incorpora a la documentació auxiliar annexa al projecte, un recull de la evolució històrica d’aquests Indicadors de Benestar i Progrés Social de Barcelona. Es complementa així la visió purament economicista del context de la ciutat, que tradicionalment formava part de la memòria explicativa del pressupost, amb una nova perspectiva adreçada a reflectir el benestar social de la població i el progrés en els diferents àmbits. L’annex de Indicadors de Benestar i Progrés Social de Barcelona presenta també una selecció dels programes pressupostaris que d’alguna manera poden estar vinculats amb els àmbits socials que reflecteixen els indicadors, així com les àrees de l’Ajuntament majoritàriament responsables d’aquests progrmes. Aquesta vinculació és forçosament orientativa ja que generalment és molt difícil la correlació directe entre l’activitat municipal i la situació social que reflecteixen els indicadors. El document ha d’entendres com un estudi inicial i les classificacions dels programes pressupostaris son forçosament indicatives. Les dades del panell de IBPSB són anuals, i en general les sèries temporals finalitzen al 2021. Però com en algun cas no ha estat possible disposar a temps dels valors de 2021 es proposa actualitzar el panell de cara a l’aprovació definitiva del projecte de pressupost 2023. 20   3 Marc Financer 2023‐2026 El Marc Financer de l’Ajuntament de Barcelona 2023-2026 constitueix la referència dels recursos que es preveu obtenir en els propers anys i el marc d’aplicació dels mateixos amb el condicionant del compliment de les regles fiscals establertes per la normativa vigent. El projecte de pressupost de l’any 2023 s’ha d’elaborat seguint les directrius fixades per la Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, aprovada el 27 d’abril de 2012 (en endavant LOEPSF), que estableix, d’acord amb el seu preàmbul, tres objectius fonamentals: garantir la sostenibilitat financera de l’administració pública; enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia; i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. Amb la consecució d’aquests objectius es pretén contribuir a consolidar un marc de política econòmica orientat al creixement econòmic i la creació d’ocupació. Les directrius de la LOEPSF condicionen la presentació dels pressupostos dels ens locals, ja que introdueix la necessitat del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, el compliment de determinades regles fiscals, de l’objectiu d’endeutament o de presentar un marc pressupostari a mig termini. Objectius d’Estabilitat Pressupostària D’acord amb l’article 15 de la LOESPSF, correspon al Govern de l’Estat, mitjançant acord del Consell de Ministres, fixar, al llarg del primer semestre de cada any, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic referit als tres exercicis següents per al conjunt de les Administracions Públiques. La proposta de fixació d’aquests objectius s’ha d’acompanyar d’un informe d’avaluació de la situació econòmica prevista, el qual ha d’incloure, entre d’altres aspectes, la taxa de referència de l’economia espanyola prevista per poder determinar la regla de despesa. Aprovats aquests objectius, l’elaboració dels projectes de Pressupostos de les Administracions Públiques s’han d’acomodar als esmentats objectius. 21   Per acord del Consell de Ministres Consell de Ministres de 11 de febrer de 2020, i aprovats en els tràmits parlamentaris posteriors, es van fixar els següents objectius en relació a les Entitats Locals pel període 2020-2023: 2020 2021 2022 2023 Objectiu d’Estabilitat Pressupostària Capacitat (+) Necessitat (-) de Finançament, SEC-10, en % 0,0 0,0 0,0 0,0 PIB Objectiu de Deute Públic, en % PIB(1) 2,0 2,0 1,9 1,8 Regla de despesa, (variació anual en %) 2,9 3,0 3,2 3,3 (1) Els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local, no obstant, són els determinats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovada pel RDL 2/2004 (TRLRHL). No obstant, com a conseqüència de l’efecte de la pandèmia de la COVID-19, la Comissió Europea va recomanar al Consell de la Unió Europea (UE), en data 20 de març de 2020, l’activació de la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC); i en data 23 de març de 2020 el Consell de la UE va acordar l’activació d’aquesta clàusula que permet als estats membres:  una desviació temporal de la trajectòria d’ajust temporal cap a l’objectiu pressupostari a mig termini (sempre que dita desviació no posi en perill la sostenibilitat pressupostària a mig termini.  no complir amb els requisits pressupostaris que s’aplicarien en condicions normals, tot i que no suspèn els procediments del PEC. En base a l’activació de la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC), el Consell de Ministres en sessió de 6 d’octubre de 2020 va prendre els següents acords, ratificats pel Congrés dels Diputats en sessió del 20 d’octubre de 2020:  Sol·licitar al Congrés dels Diputats l’apreciació de que a Espanya existeix una situació d’emergència extraordinària derivada de la pandèmia de la COVID-19.  Suspensió dels acords del Consell de Ministres de l’11 de febrer de 2020 en relació l’adequació dels objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic pel conjunt de les AAPP i de cadascun dels seus subsectors per a l’any 2020; i de la fixació dels objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic pel període 2021-2023. Per l’exercici 2022, la suspensió de les regles fiscals va ser prorrogada per acord del Consell de Ministres de 27 de juliol de 2021 i ratificació per part del Congrés dels Diputats en sessió celebrada el 13 de setembre de 2021. 22   La suspensió de les regles fiscals ha estat també prorrogada per l’exercici 2023 per acord del Consell de Ministres de data 26 de juliol de 2022 i ratificat per majoria absoluta dels membres del Ple del Congrés dels Diputats celebrat el 22 de setembre de 2022. Els efectes pràctics, pel conjunt d’entitats locals i per l’Ajuntament de Barcelona en particular, derivats d’aquesta suspensió de les regles fiscals per als exercicis 2020 a 2023 i dels objectius de les mateixes són els següents2:  No necessitat de compliment de l’art. 32 de la LOEPSF en relació als superàvits de 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023; i el seu destí en els exercicis 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024, respectivament.  No aplicació de la regla especial del destí del superàvit de la DA 6ª de la LOEPSF i possibilitat d’utilització dels romanent de tresoreria per a despeses generals.  No aplicació de l’art. 12.5 de la LOEPSF (que preveu que els ingressos obtinguts per sobre del previst es destinaran a reduir el nivell de deute públic).  Possibilitat de presentar dèficit, en termes de comptabilitat nacional, dels pressupostos consolidats de l’exercici 2021, 2022 i 2023.  No es tindrà en compte el compliment de les regles fiscals en l’aprovació del pressupost ni de la liquidació pressupostària de 2020, 2021, 2022 i 2023.  Queden sense vigència els plans econòmics i financers aprovats per incompliments de les regles fiscals dels exercicis precedents. No obstant, la suspensió de les regles fiscals no suposa la renuncia a la prudència en la gestió financera, i en conseqüència cal:  Aplicar el TRLRHL en tots els seu preceptes  Avaluar la capacitat/necessitat de finançament en termes de comptabilitat nacional en el pressupost, en la seva execució i en la seva liquidació.  Es manté el compliment de les obligacions de transparència previstes a la LOEPSF.  Mantenir els indicadors de solvència aplicables en els procediments de tutela financera (estalvi net positiu, romanent de tresoreria per a despeses generals 2 Extret del document “Suspensión de las Reglas fiscales: Fundamentación y efectos” de data 29/10/20 elaborat per la Subdirección General de Estudios Financieros de Entidades Locales, adscrit a la Secretaría General de Financiación Autonómica y Local del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública; i de les notes informatives de 6/11/20 “sobre la suspensió de les regles fiscals per als exercicis de 2020 i 2021 i les conseqüències de la suspensió en els procediments previstos a l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals”; de 21/9/2021 “sobre la pròrroga de la suspensió de les regles fiscals per a l’exercici de 2022”; i de 28/9/2022 “sobre la pròrroga de la suspensió de les regles fiscals per a l’exercici de 2023” de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat de Catalunya. 23   de signe positiu, deute viu no superior al 110% dels ingressos corrents i període mitjà de pagament global a proveïdors no superior a 30 dies). Així doncs, no es disposa d’objectius d’Estabilitat Pressupostària pel període 2023- 2026 que abraça el present Marc Financer. En tot cas, i atès que la suspensió de l’aplicació de les regles fiscals s’ha especificat pels exercicis 2020 i 2021 i s’ha prorrogat excepcionalment pels exercicis 2022 i 2023, és raonable suposar que a partir de l’exercici 2024 el govern de l’Estat fixi objectius coherents amb el mandat de la LOEPSF, que en el seu article 11.4 fixa la necessitat, per les corporacions locals, de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. En aquest sentit, cal recordar que, des que el Ministeri d’Hisenda va suspendre les regles fiscals a causa de la pandèmia l’any 2020, va establir uns marges de referència del dèficit, en lloc dels objectius de dèficit pròpiament dits. Així, en la reunió de la Comisión Nacional de Administración Local (CNAL) que va tenir lloc el 28 de juliol, va fixar, pels Ens Locals, una taxa de referència de superàvit del 0,1% del PIB per a l’exercici 2023. Sostre de despesa no financera i càlcul de la regla de despesa aplicable als Pressupostos de l’àmbit d’Administració Publica de l’Ajuntament de Barcelona per a 2023 L’article 30 de la LOEPSF estableix que les Corporacions Locals aprovaran, en els seus respectius àmbits, un límit màxim de despesa no financera, coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa (article 12), que marcarà el sostre de l’assignació de recursos dels seus pressupostos. El sostre de despesa no financera teòric dels Pressupostos de l’àmbit de l’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en termes consolidats (perímetre SEC-10) per a 2023, que permetria l’obtenció de l’equilibri pressupostari és de 3.693,8 milions d’euros. L’obtenció d’aquest sostre de despesa no financera teòric respon als següents càlculs: 24   (dades en milions d’euros) 2023 Ingressos no financers projecte de 3.542,7 pressupost 2023 Objectiu de dèficit teòric 0 Ajustos SEC-10 151,1 Sostre despesa no financera SEC‐10 3.693,8 La projecció d’execució del pressupost 2023 en termes de comptabilitat nacional inclosa en el Marc financer, un cop aplicats els ajustaments SEC-10 i l’ajustament per grau d’execució és com segueix: (dades en milions d’euros) 2023 Despesa no financera projecte pressupost 3.798,9 2023 Ajustos SEC-10 - Ajustament per grau execució3 -109,5 Despesa no financera SEC‐10 3.689,4 La desviació de la despesa no financera del projecte de pressupost 2023 en relació al sostre de despesa no financera que permetria l’equilibri pressupostari en termes de comptabilitat nacional és de 4,5 milions d’euros, xifra que representa la capacitat de finançament estimada de l’exercici. Detall d’ajustaments SEC‐10: a) Ingressos: Els ingressos per fiscalitat local (impostos, taxes i preus públics) estan estimats al pressupost atenent al criteri de caixa, d’acord amb els criteris SEC-10, per la qual cosa no procedeix realitzar cap ajustament. No obstant, amb les liquidació de l’exercici 2020 i 2021, i atenent a les recomanacions de la Intervenció General de l’Estat (IGAE), es van aplicar uns ajustaments negatius que a 31/12/2021 representaven un saldo acumulat de 31,11 milions d’euros. La projecció de tancament de l’exercici 2022 preveu que el saldo ajustat acumulat pendent de retornar sigui de 26,7 milions d’euros. I atès que l’import de devolucions 3 L’ajustament per grau d’execució s’ha calculat aplicant un 3,2% als crèdits inicials dels capítols 2, 4 i 5, i un 5% als crèdits inicials dels capítols 6 i 7 del projecte de pressupost de despesa inicial de l’Ajuntament de Barcelona individual. 25   previst en el pressupost per l’exercici 2023 és de 26,7 milions d’euros, cal realitzar un ajustament positiu pel mateix import. En general, les transferències entre administracions han de coincidir en la seva situació en el càlcul de la capacitat de finançament. Per tant, cas d’haver-se previst a pressupost o reconegut un dret (a la liquidació) d’una transferència que l’entitat pagadora no ha inclòs en el seu pressupost o no ha reconegut la obligació (a la liquidació), l’entitat que ha de percebre la mateixa haurà d’ajustar minorant la seva capacitat per l’import d’aquesta transferència, o viceversa. No es preveu ajustaments per aquest concepte. No obstant, l’aplicació d’aquest ajust a les transferències derivades de la participació en els tributs de l’Estat es tradueix en l’aplicació del principi de caixa, és a dir, substitució dels drets per la recaptació, ja que les administracions superiors no utilitzen els pendents de pagament en transferències de finançament. En relació a la participació en els tributs de l’Estat, s’ha practicat un ajust positiu que es correspon a la retenció que l’Estat practica per compensar les liquidacions negatives dels exercicis 2008 i 2009. Aquest ajust és de 15,6 milions d’euros i es correspon a l’anualitat corresponent a l’exercici 2018 de retorn de l’import pendent de devolució a 1/1/2015 dividit per 204 mensualitats, en aplicació del que disposa la disposició addicional única del RDL 12/2004 de 12 de setembre. L’esmentada disposició addicional única permet a les Corporacions Locals a les quals s’estigui la disposició final desena de la Llei 2/2012 ampliar el termini de retorn en 120 mensualitats. La liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat corresponent a l’exercici 2020 ha estat negativa en 189,4 milions d’euros (178,6 milions d’euros corresponents a la liquidació negativa del Fons Complementari de Finançament -FCF- i 10,7 milions d’euros a la liquidació definitiva de la Cessió de Tributs -CTE). D’acord amb el que estableix l’article 76 dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2022 (PGE22), els saldos negatius del FCF s’han de reintegrar en un termini màxim de tres anys mitjançant retencions trimestrals equivalents al 25% d’una bestreta mensual; i els saldos negatius de la CTE es compensen mitjançant retencions mensuals a compte de cada impost estatal inclòs en la cessió sense cap limitació de terminis ni percentatges. 26   D’acord amb aquestes premisses, en el pressupost 2023 es preveu el retorn de 107,2 milions corresponents al FCF i 1,6 milions corresponents a la CTE. Per tant, l’ajust positiu corresponent a la Participació en els Tributs de l’Estat inclòs en el projecte de pressupost 2023 és de 124,4 milions d’euros. b) Despeses: No s’ha realitzat cap previsió d’ajust per despeses financeres, ja que s’estima que l’import previst en pressupost coincidirà amb la despesa meritada. Analitzades les despeses previstes del capítol 8 “Actius financers” tampoc s’ha considerat la necessitat de realitzar cap ajustament. Càlcul de la regla de despesa L’article 12 de la LOEPSF estableix que la variació de la despesa computable de les corporacions locals no podrà superar la taxa de referència de creixement del Producte Interior Brut a mig termini de l’economia espanyola. D’acord amb l’esmentat article, s’entén per despesa computable els usos no financers definits en termes del Sistema Europeu de Comptes, exclosos els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per atur, la part de la despesa finançada amb fons finalistes de la UE o d’altres administracions públiques i les transferències a les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals vinculades als sistemes de finançament. Atesa la suspensió de les regles fiscals per a l’exercici 2023, el compliment de la regla de la despesa no és aplicable, i atès que no hi ha cap referència per calcular la variació anual en % de la despesa computable, no s’ha procedit al seu càlcul. Així doncs, en el projecte de pressupost 2023 les despeses no financeres totals consolidades de l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en els 27   termes definits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10) són de 3.689,4 milions d’euros i el resultat previst en termes de comptabilitat nacional (CNF) és de 4,5 milions d’euros. Atesa la pròrroga de la suspensió de les regles fiscals per a l’exercici 2023, el projecte de pressupost 2023 en termes de comptabilitat nacional dona compliment a la LOEPSF. 28   Marc Financer 2023‐2026. Marc pressupostari a mig termini Aquest marc financer constitueix la referència pressupostària pels propers tres anys, i delimita, en base a la millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, la disponibilitat de recursos futurs. Perímetre de consolidació El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què: l’Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat, o es preveu ho siguin, classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat en el moment de l’elaboració del projecte de pressupost. Objectius financers La orientació del govern municipal pel mandat pel mandat 2019-2023 és basa en els següents acords programàtics: la lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme; la lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació; el progrés econòmic compartit; el dret a la ciutat, l’habitatge i la transformació urbana als barris; l’aposta per l’educació, la cultura, l’esport i la ciència; la seguretat, la prevenció i la convivència; una administració forta, amb valors democràtics, fàcil per a la ciutadania i amb unes finances sanejades; i el compromís metropolità i el lideratge internacional de Barcelona, a partir dels principis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. La consecució d’aquests objectius s’ha de compatibilitzar amb el compromís amb els objectius derivats de la LOEPSF i la preservació de la solvència i liquiditat de la institució, però posant també tota la capacitat de l’administració pública al servei del ciutadà per tal de fer front a l’excepcional situació derivada de la pandèmia de la COVID-19. En base a aquestes premisses, els objectius financers establerts en aquest marc financer són els següents: a) Complir amb els objectius derivats de la LOEPSF. 29   b) Estalvi brut sobre els ingressos corrents per sobre del 15% en termes comptabilitat nacional, és a dir, aplicant els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10), que permeti el finançament de les inversions previstes. c) Estabilitzar el nivell d'endeutament (d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu - PDE) de l'administració pública per sota del 60% dels ingressos corrents. Escenari macroeconòmic El quadre macroeconòmic presenta les previsions de l’escenari macroeconòmic inclòs en l’actualització del Programa d’Estabilitat 2022-2025 de 29/04/2022 i 2023 actualitzat amb dades del quadre macroeconòmic inclòs en el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per l’exercici 2023 aprovat per acord del Consell de Ministres de 04 d’octubre de 2022. Per a l’exercici 2026 s’ha mantingut les previsions de 2025. Les previsions incloses en aquest escenari són: Variació, % 2023 2024 2025 2026* PIB real 2,1 2,4 1,8 1,8 PIB nominal 6,0 4,3 3,7 3,7 Deflactor del PIB 3,8 2,0 2,0 2,0 Euríbor 3 mesos 2,50 2,70 2,55 2,45 Tenint en compte l’estructura dels ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona, vinculats estretament quant a la participació en els ingressos de l’Estat principalment a les previsions macroeconòmiques incorporades en els Pressupostos Generals de l’Estat, s’ha adoptat aquest escenari per l’estimació de l’evolució dels ingressos pel propers exercicis, emprant el deflactor del PIB com indicador de l’IPC previst pel període 2024-2026. 30   Escenari pressupostari 2023‐2026 SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, (d’acord amb la LOEPSF) (milers d’euros) Projecte Estimació Milers d’euros Pressupost 2024 2025 2026 2022 2023 Ingressos corrents 3.111.698 3.529.907 3.540.717 3.554.877 3.668.864 Despeses corrents (*) 2.805.097 2.951.196 2.974.202 2.986.096 3.081.845 Estalvi brut 306.601 578.711 566.515 568.780 587.018 % Estalvi brut s/Ingressos corrents 9,9% 16,4% 16,0% 16,0% 16,0% Ingressos de capital 179.468 163.898 68.555 37.555 34.555 Despeses de capital 703.846 738.160 633.987 605.258 620.463 Ingressos no financers 3.291.166 3.693.805 3.609.272 3.592.432 3.703.419 Despeses no financeres 3.508.942 3.689.355 3.608.189 3.591.354 3.702.308 Capacitat (necessitat) finançament [CNF] -217.777 4.450 1.083 1.078 1.111 % CNF s/Ingressos no financers -6,62% 0,12% 0,03% 0,03% 0,03% Ingressos de capital financers (1) 83.400 243.570 160.766 80.201 153.669 Despeses de capital financeres (1) 105.275 96.904 100.850 65.669 139.171 Operacions de capital financeres netes -21.875 146.666 59.916 14.531 14.498 Excedent / (Dèficit) de finançament -239.652 151.116 60.999 15.609 15.609 Endeutament (2) 813.632 1.001.507 1.106.573 1.131.074 1.155.542 % Endeutament s/Ingressos corrents 26,1% 28,4% 31,3% 31,8% 31,5% (*) Inclou el Fons de Contingència (1) Inclouen els ingressos i despeses respectivament per fiances urbanístiques i guals. (2) PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. Inclou l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents inclosos en el S.13 AAPP als efectes de la LOEPSF 31   Previsió d’ingressos i despeses (2022‐2026) La previsió de l’exercici 2022 s’ha realitzat a partir de les dades comptabilitzades a 30 de juny i amb la millor informació disponible a la data. Les dades corresponents a l’exercici 2023 són les incloses en el projecte de pressupostos municipals que es presenten, aplicant els ajustos de comptabilitat nacional necessaris per passar del pressupost d’acord amb el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (LRHL) a la presentació de resultats en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10), i quina evolució prevista s’explica en la memòria econòmica del projecte de pressupost. Partint del projecte de pressupost per l’exercici 2023, els ingressos i despeses dels anys 2024, 2025 i 2026 s’han projectat sobre la base de les hipòtesis següents: Ingressos no financers a) Impostos locals: En el cas de l’Impost sobre béns immobles s’estima una variació del 2,0% pel període 2024 a 2026. Aquesta estimació, a partir de la recaptació prevista per l’exercici 2023, es deriva de l’aplicació amb efectes 1/1/2018 de la revisió cadastral realitzada i les Ordenances Fiscals vigents. En el cas de la plusvàlua, es projecta pel període 2024-2026 el mateix volum de cobraments que al 2023 corregit per la no consolidació de les devolucions previstes al 2023 (26,7 milions d’euros). Quant al Recàrrec sobre l’Impost d’Estades en Establiments Turístics (IEET), amb efectivitat des de l’1/07/2021, els ingressos previstos cada any s’han calculat d’acord amb l’aplicació gradual de l’import del recàrrec establert en l’Ordenança Fiscal vigent, suposant que aquest import es manté estable a partir de 2025. Per l’exercici 2024 s’aplica factor corrector del - 10% sobre els nivells d’activitat del 2019; i s’estima que per l’exercici 2025 es recupera el 100% d’aquests nivells d’activat i s’incrementa en un 2% pel 2026. Anualment, al igual que amb el Fons de Foment del Turisme (FFT) l’Ajuntament ingressa el resultat de tres trimestres de l’exercici anterior i un trimestre del propi exercici Pel que fa a la resta d’impostos locals, s’estima en conjunt que els ingressos es mantindran estables tot el període. b) Participació en els ingressos de l’Estat: Pel període 2024-2026 s’estima creixements i iguals al PIB nominal pels avançaments a compte de la Cessió en els Tributs de l’Estat (CTE) i del Fons Complementari de Finançament 32   (FCF). Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució d’una anualitat resultant de dividir l’import pendent de retornar de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 a 1/1/2015 en 204 mensualitats, en aplicació de la disposició addicional única del RDL 12/2014 (15,6 milions d’euros anuals); i per l’exercici 2024 es preveu, addicionalment, l’efecte de la devolució de 45,4 milions d’euros corresponents a l’import pendent de la liquidació negativa de l’exercici 2020. Així mateix, s’estima que la liquidació definitiva de l’exercici 2022 amb impacte al 2024 sigui positiva i equivalent al 2% de l’import de la bestreta rebuda, la de l’exercici 2023 amb impacte al 2025 sigui negativa i equivalent al -2% de l’import de la bestreta, i que la liquidació de l’exercici 2024 amb impacte al 2026 sigui neutra. També s’estima que, independentment del signe de la liquidació, el cobrament o devolució es produirà íntegrament en l’exercici que es produeixi la liquidació definitiva. c) Taxes i altres ingressos: S’estima que les taxes i altres ingressos, en general, creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2024-2026, aplicant previsions específiques en aquelles figures que ho requereix, el que suposa un increment mig anual al voltant de l’1,3%. d) Ingressos patrimonials: Per als ingressos patrimonials s’espera un comportament estable per a tot el període a partir de les xifres previstes per a l’exercici 2023. e) Altres transferències: En general es preveu al llarg del període el manteniment dels mateixos imports pressupostats l’any 2023, excepte per les aportacions destinades a atenció primària (evolució en base deflactor PIB) i Fons Foment del Turisme, que s’estima amb els mateixos criteris que el recàrrec de l’IEET. A l’exercici 2024, al igual que per l’exercici 2023 (108,8M€), es preveu una compensació addicional de l’Estat equivalent a l’import a retornar corresponent a la liquidació negativa de l’exercici 2020 (45,4M€). S’incorpora una previsió d’aportacions anuals de la Generalitat de Catalunya per escoles bressol de 12,5M€ anuals i 4,5M€ d’euros anuals derivats de la modificació del conveni per col·laborar en les obres de reforma, ampliació i millora de centres educatius públics a la ciutat de Barcelona a causa de la sentència que sentència que reconeix el dret de l’Ajuntament 33   de Barcelona a percebre el pagament de 1.300€ per alumne, vinculat a la demanda de rescabalament del deute corresponent a quatre cursos (del 13/14 al 16/17). S’incorporen 15 milions d’euros anuals de l’Estat vinculats a la capitalitat. f) Ingressos de capital: Quant als ingressos de capital, es preveuen uns ingressos de 5M€ anuals per tot el període 2024-2026 de l’Estat i vinculats a la capitalitat cultural; s’incorpora les aportacions previstes al Conveni amb la Generalitat per inversions en centres educatius (9M€ al 2025 i 3M€ al 2025); la previsió de nou conveni Xarxa Governs Locals amb la Diputació pel període 2024- 2026 a raó de 15M€ anuals. S’incorpora previsió de Fons FEDER (Programa Operatiu 2021- 2027) de 10M€ anuals a partir del 2024 i una previsió vincula als Fons Next Generation EU de 25M€ al 2024. Qualsevol desviació a l’alça d’aquestes aportacions, si es produeixen, sumarien capacitat d’inversió addicional. Pel que fa a la gestió dels actius, no s’incorpora cap previsió de vendes patrimonials i s’estimen uns ingressos recurrents de 0,1M€ anuals per vendes de sobreres i indemnitzacions substitutòries d’edificabilitat. Despeses no financeres Per l’obtenció de les despeses corrents s’aplica una restricció d’estalvi brut sobre ingressos corrents d’un mínim del 16% per tot el període 2024-2026.. L’estimació de les despeses de capital del període 2024-2026 són el resultat dels estalvis bruts que s’estima generar al llarg del període, més l’estimació dels ingressos de capital previstos, i més la variació resultant de l’endeutament net previst. Els valors resultants suposen el mínim disponible aplicant la restricció de l’objectiu descrit anteriorment i un objectiu de superàvit del 0,03% sobre els ingressos no financers en termes SEC’10. Un increment de l’1% en l’objectiu d’estalvi brut representaria una major disponibilitat al voltant de 35 milions d’euros per inversió. Aquests objectius de dèficit zero es basen en el supòsit que a partir de 2024 s’aixecarà la suspensió de les regles fiscals i que les entitats locals hauran de tornar a l’estabilitat. 34   Ingressos i despeses financeres Les despeses financeres inclouen les previsions de despeses en actius financers i passius financers. Quant als actius financers s’inclou les previsions d’aportacions a Habitatge Metròpolis Barcelona, en base a les plurianualitats aprovades pel Plenari del Consell Municipal de 26/6/20 (21,2M€ al 2024). Al 2024 s’inclouen addicionalment 24 milions d’euros destinats a actuacions vinculades al MES Barcelona (Mecanisme per l’Energia Sostenible) i a la participació en Entitats de Capital Risc (ECR’s) per a l’impuls de l’ecosistema emprenedor a la ciutat de Barcelona; i es fa una previsió d’aportacions a ECR’s de 10 milions d’euros anuals a partir de l’any 2025. Pel que fa als passius financers inclou un import fix de 3,4M€ anuals en concepte de fiances per guals i urbanístiques i l’import de les amortitzacions contractuals de l’endeutament vigent. Quant als ingressos financers, s’inclou un import fix de 3,5M€ anuals en concepte de fiances per guals i urbanístiques i un nou endeutament anual per l’import necessari per quadrar els crèdits pressupostaris de despeses i ingressos, descomptant la inexecució projectada i incorporada com un ajustament4 en comptabilitat nacional. Previsió de l’endeutament (2023‐2026) A la taula següent es desglossa l’endeutament consolidat de l’Àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en dos grups: (i) el deute de l’Ajuntament de Barcelona ; i (ii) el deute dels seus ens dependents del Pressupost Municipal, és a dir, aquells que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. Endeutament financer consolidat, a 31 de desembre 2023 2022 2024 2025 2026 (dades en milers d’euros) Projecte Estimació Previsió Previsió Previsió Pressupost Ajuntament de Barcelona 813.396 1.001.292 1.106.379 1.130.900 1.155.390 Ens dependents 236 215 195 174 152 Factoring sense recurs 0 0 0 0 0 Endeutament (a 31/12) (PDE*) 813.632 1.001.507 1.106.573 1.131.074 1.155.542 * Endeutament d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu. L’endeutament PDE ha d’incloure, si s’escau, emissions, operacions de préstecs, crèdits, valors representatius de deute en moneda diferent de l’euro i factoring 4 S’ha calculat una inexecució equivalent al 4,5% del capítol 2, al 2,5% dels capítols 4 (només per previsions no destinades a entitats municipals) i del capítol 5; i del 5% de les despeses de capital. Aquestes inexecucions suposen uns ajustaments de 78,5M€ al 2024, 77,3M€ al 2025 i 79,9M€ al 2026. 35   sense recurs del conjunt d’entitats pertanyents al Sector Administració Pública, d’acord amb la delimitació del Sistema Europeu de Comptes (SEC). Aquesta projecció de l’endeutament té en compte la previsió d’inexecució prevista, que redueix la necessitat de finançament. La projecció de l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona té en compte l’ajustament per inexecució previst per cada exercici, que deriva en disposicions menors del capítol 9 en relació a la xifra prevista en la previsió del pressupost. Compliment dels objectius de deute públic Amb la suspensió de l’aplicació de les regles fiscals, no hi ha aprovats objectius de deute públic pel conjunt de les corporacions locals. No obstant, aquests objectius, quan estan fixats, són un límit pel conjunt de les corporacions locals i per tant no es poden mesurar individualment. Així, els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local són els determinats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel RDL 2/2004, i fixats en un rati del 110%5 sobre els ingressos corrents. 2023 2022 2024 2025 2026 (dades en milers d’euros) Projecte Estimació Previsió Previsió Previsió Pressupost Endeutament financer (a 31/12) 813.632 1.001.507 1.106.573 1.131.074 1.155.542 Avals financers 0 0 0 0 0 Endeutament total 813.632 1.001.507 1.106.573 1.131.074 1.155.542 (als efectes del TRLRHL)(*) % Deute (incloent avals) s/ ingressos 22,3% 29,6% 31,8% 32,0% 31,6% corrents (rati TRLRHL) (*) Inclou l’endeutament i avals del Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona. La projecció de l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona té en compte l’ajustament per inexecució previst per cada exercici, que deriva en disposicions menors del capítol 9 en relació a la xifra prevista en la previsió del pressupost.. 5 No obstant, quan s’excedeixi el límit del 75% o s’hagi incomplert els objectius d’estabilitat pressupostària i/o deute públic, totes les operacions d’endeutament a llarg termini precisaran l’autorització de l’Estat o de la Comunitat Autònoma que tingui atribuïda la tutela financera. 36   4 El pressupost de l’Ajuntament En aquest apartat de la memòria explicativa s’exposen les principals línies, xifres i agregats del projecte de pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2023.. La memòria explicativa d’aquest projecte de pressupost 2023 pretén facilitar un relat el més entenedor possible, explicitant d’on procedeixen els recursos de què disposa l’Ajuntament, a quines tipologies i finalitats de despesa es destinen i qui els gestiona. Els grans eixos estratègics envers els quals s’han de concretar els projectes de pressupost del mandat són els presentats al Programa d’Actuació Municipal (PAM 2020-2023): Eix 1: Drets Socials: Lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme. Eix 2: Emergència climàtica: lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació, fent una ciutat verda, blava i de residu zero. Eix 3: Progrés econòmic: suport a l’activitat econòmica per ser referents en emprenedoria ocupació de qualitat, economia verda i circular. Eix 4: Dret a la ciutat: dret a l’habitatge, impulsant la rehabilitació i la transformació urbana als barris, apostant per un espai públic per la convivència. Eix 5: Aprenentatges, creativitat i vincles: aposta per l’educació, la cultura, l’esport i l ciència. Eix 6: Governança: administració propera i fàcil, amb valors, amb compromís metropolità i de lideratge internacional, que fa seus els principis de l’Agenda 2030 de l’ONU. L’assignació dels recursos pressupostaris del 2023 s’ha orientat a dotar de pressupost aquells programes, accions i projectes que puguin contribuir a fer front a la emergència social, impulsar la recuperació econòmica i social dels sectors més afectats per la pandèmia i a l’adaptació de la ciutat per a superar els nous reptes de forma efectiva. 37   El pressupost total de l’Ajuntament per al 2023, en termes de comptabilitat pressupostària, ascendeix a 3.595,8 milions d’euros. El volum previst d’ingressos no financers és de 3.250,5 milions d’euros, dels quals 3.090,5 són ingressos corrents i 159,9 són ingressos de capital. Els ingressos no financers del 2023 augmenten en un 4,7%. en relació a les previsions inicials del 2022. Les despeses no financeres assoleixen una magnitud de 3.510,2 milions d’euros, un 6,9% majors en comparació amb els crèdits del pressupost inicial 2022 (PI2022 en endavant). Les despeses corrents se situen en 2.570,6 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 8,7% superiors al PI2022. Les despeses de capital (inversions) es xifren en 759,6 milions d’euros, un 0,8% més respecte al PI2022. Les despeses relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen per al 2023 un volum de 21,0 milions d’euros, un 32,9% superiors respecte al PI2022. Per un altre costat, en el projecte de pressupostos 2023 s’ha dotat amb 82,9 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5) d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i per a fer front a contingències generals. El compte financer de l’Ajuntament de Barcelona en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) mostra pel projecte de pressupost 2023 l’obtenció d’un superàvit (capacitat de finançament) de 4,5 milions d’euros, equivalent a un 0,1% envers el ingressos no financers (en termes SEC). Així mateix, el volum d’endeutament previst es xifra amb un valor de 1.001,5 milions d’euros, import que equival al 28,4% dels ingressos corrents de l’Ajuntament en termes SEC. Aquest resultat és compatible amb la LOEPSF degut a la pròrroga per l’exercici 2023 de la suspensió de les regles fiscals pels exercicis 2020, 2021 i 2022. La suspensió té el seu fonament en l’activació a nivell europeu de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) amb l’objectiu de combatre la pandèmia de la COVID-19, sostenir l’economia i recolzar la posterior recuperació de forma eficaç. 38   4.1 Anàlisis del pressupost a través perspectives transversals Els criteris de priorització quant a l’assignació de recursos pressupostaris a l’Ajuntament de Barcelona venen marcats per les orientacions que determinen juntament l’equip de govern municipal, els ens participatius i la ciutadania en general a través dels diferents processos participatius establerts. Aquestes prioritats es fixen per cada mandat en el corresponent Programa d’Actuació Municipal, on s’hi concreten la visió de ciutat, els eixos estratègics preferents, els diferents objectius a complir i les actuacions adreçades a l’acompliment d’aquests objectius. El Programa d’Actuació Municipal del nou mandat (PAM 2020-2023), integra el programa de l’equip de govern municipal i els pactes de govern amb les propostes ciutadanes del procés participatiu que s’ha engegat amb aquesta finalitat. Un cop finalitzada la redacció definitiva d’aquest nou PAM estem en disposició d’establir-hi els vincles detallats de cadascun dels eixos, línies d’actuació i objectius del PAM amb el pressupost. El sistema de prioritats empleat en l’elaboració del projecte de pressupost 2023 és el propi de l’equip de govern i el compromís amb el desenvolupament sostenible, la igualtat, el dret a l’habitatge i la emergència climàtica, marc fonamental del present projecte de pressupost, són també elements clau del nou Programa d’Actuació Municipal. Aquestes prioritats es plasmen principalment en actuacions identificades per programes concrets del pressupost de l’Ajuntament, però també de forma transversal en moltes actuacions que es realitzen en qualsevol de les activitats municipals, fins i tot en àmbits d’actuació que en principi estan adreçats a altres objectius molt diferents. Així dins de programes destinats a proporcionar un determinat servei a la ciutadania poden fer-se actuacions que contribueixen, per exemple, a la reducció de els emissions de gasos d’efecte hivernacle o a la igualtat de gènere. Un anàlisi transversal dels pressupostos des del punt de vista de cadascuna de les matèries capitals per a l’Ajuntament esdevé, doncs, una eina molt útil per valorar els esforços de l’administració en resoldre les problemàtiques especialment sensibles, per assignar-hi més recursos, si s’escau, i per sensibilitzar a tota l’estructura municipal a fi de promoure iniciatives adients dins de les diverses competències. 39   4.1.1 Les memòries de programa L’eina utilitzada per obtenir informació sobre el contingut i desenvolupament dels diferents programes pressupostaris és la memòria de programa. Les memòries de programes son els documents on les persones responsables dels programes plasmen i sintetitzem el pla d’actuació i resultats per a cadascun d’ells. Es publiquen agrupades en un document únic i són un element de transparència que permeten explicar al ciutadà allò que es pretén aconseguir amb l’ús dels fons públics. Integren elements descriptius del programa (descripció, problemàtica a resoldre, població objectiu, actuacions més significatives...) amb altres més estratègics (objectius, indicadors...) i amb dades dels recursos econòmics i humans previstos. Amb cada pressupost anual es recopilen al voltant de 450 memòries de programa, depenent de les reassignacions d’última hora, corresponent a cadascun dels programes dels que es responsabilitza cadascuna de les gerències i districtes de l’Ajuntament. Només s’apliquen a programes pressupostaris de despeses corrents i no s’inclouen els programes de despeses captives dels districtes, que són explicats per l’àrea responsable en la seva pròpia memòria de programa. El formulari de memòries de programa està dissenyat de tal manera que permeti incorporar aquestes visions transversals del pressupost. Demanem ara a les seves responsables que valorin en quina manera les accions que s’efectuaran poden influir en un o en altre objectiu prioritari. Així aconseguim: per una banda alinear de una forma fiable el pressupost municipal amb els objectius prioritaris. D’altra, fer aflorar actuacions significatives des del punt de vista dels elements d’anàlisi que pudien passar desapercebudes per formar part de programes d’objectius més generals. Per finalitzar, el fet de que sigui la persona responsable del programa la que hagi de valorar les actuacions des d’aquestes perspectives facilita que es tinguin en compta a l’hora de dissenyar opcions de millora. 4.1.2 Anàlisi del pressupost vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible estan formulats per definir, planificar i fixar metes concretes per al progrés global de la societat des d’una perspectiva integral que contempla no només els aspectes econòmics, sinó també les vessants 40   socials i ambientals de l’actuació. Aquest desenvolupament integral ha de ser assolit des d’un compromís ferm de tota la societat, però l’administració, i molt especialment l’administració local, s’ha d’esdevenir motor d’aquesta transformació. Els objectius de prestar serveis sostenibles, lluitar contra el canvi climàtic, salvaguardar els drets dels ciutadans i promoure l’equitat social, la seguretat, la igualtat entre gèneres han estat fets propis per l’Ajuntament de Barcelona en el disseny de les seves polítiques. Abasten transversalment tota l’activitat municipal i s’integren amb naturalitat amb els ODS. L’àmbit d’aplicació d’aquests objectius municipals es global i, en major o menor grau, veiem que qualsevol actuació de l’Ajuntament s’encabeix en un o varis ODS. No obstant, no és senzill identificar de com i a quin Objectiu de Desenvolupament contribueix cada actuació municipal concreta. Cal un estudi amb prou nivell de detall per que la identificació dels vincles entre activitats i despeses municipals sigui fiable, sense que la complexitat el faci inassolible. Resultats preliminars. Despeses corrents Hem fet l’exercici de calcular les despeses proposades al Projecte de Pressupost 2023 segons la vinculació als ODS precarregat a les memòries de programa. Com hem dit, el model d’assignació ha estat calculat en base a la informació formulada a les memòries de programa de l’any 2022 i els resultats que presentem variaran forçosament dels resultats definitius, que calcularem d’acord a les noves indicacions de les persones responsables, segons el que consti a les corresponents memòries de 2023. Pels casos de programes nous, s’ha completat el model creuant les característiques dels programes amb descripcions dels 17 ODS i les de les fites 190 metes concretes que els defineixen i que es pot trobar al document: L’Agenda 2030 de Barcelona: Fites ODS i indicadors clau. Les assignacions hauran de ser validades o corregides pels mateixos referents pressupostaris a les noves memòries de programa. Hem elaborat així una matriu de vinculació dels 529 grups programa – orgànic, amb els 17 ODS, diferenciant els casos en que el programa es vincula a un o a múltiples objectius. S’han detectat alguns casos en que es transferències a entitats instrumentals es realitzen mitjançant uns pocs o només un programa pressupostari, en tant que les entitats executen amb aquest finançament un conjunt d’activitats que poden estar vinculades a diferents ODS. Per tant d’afinar més en aquest casos s’ha realitzat un estudi detallat dels pressupostos propis de les entitats Barcelona Serveis Municipals, Institut _Municipal de Serveis Socials i Institut de Parcs i Jardins per tal de determinar 41   els ODS als que pot vincular-se cadascun dels seus programes. En base als resultats d’aquest estudi s’han classificat les transferències municipals a aquestes entitats. Amb aquestes consideracions hem obtingut la distribució preliminar del pressupost vinculat a cadascun dels ODS reflectida a la taula següent. Aquesta assignació serà recalculada segons les noves assignacions de les memòries de programa 2023, si aquestes difereixen de les utilitzades en el present càlcul preliminar. Hem exclòs del càlcul de les despeses corrents el fons de contingència ja que a priori no està determinada la seva aplicació. A la taula i gràfic següent es representa la distribució dels imports del projecte de pressupost 2023 vinculat als diferent Objectius de desenvolupament sostenibles (despesa corrent, exclòs el fons de contingència). Pressupost 2023 ODS 1 Fi de la pobresa 126,1 4,7% ODS 2 Fam zero 20,3 0,8% ODS 3 Salut i benestar 59,7 2,2% ODS 4 Educació de qualitat 273,9 10,3% ODS 5 Igualtat de gènere 24,3 0,9% ODS 6 Aigua neta i sanejament 27,9 1,0% ODS 7 Energia neta i assequible 13,0 0,5% ODS 8 Treball digne i creixement econòmic 105,6 4,0% ODS 9 Indústria, Innovació, Infraestructures 101,4 3,8% ODS 10 Reducció de les desigualtats 225,1 8,4% ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles 844,2 31,6% ODS 12 Consum i producció responsable 91,4 3,4% ODS 13 Acció pel Clima 57,2 2,1% ODS 14 Vida marina 9,9 0,4% ODS 15 Vida terrestre 31,6 1,2% ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides 489,5 18,3% ODS 17 Aliança pels objectius 166,4 6,2% 2667,5 100% 42   Taula i gràfica de distribució de de les despeses corrent del pressupost 2023 per ODS Imports en milions d’euros Resultats preliminars. Inversions De forma anàloga s’ha efectuat l’anàlisi de les actuacions proposades en el present Projecte de Pressupost 2023, que corresponen a les inversions del Pla d’Inversions Municipal aprovades a la Comissió de Govern de 22 de setembre de 2022, excloent aquelles que corresponen a projectes genèrics o bosses. En total s’han vinculat 360 actuacions a un màxim de 3 ODS cadascuna. El valor total de les actuacions analitzades ha estat de 538,9 milions d’euros. La resta, 220,6 milions d’euros, un 29% del total, corresponen a actuacions de reserva de ciutat, bosses d’àrea i Fons Europeus Next Generation. 43   Pressupost 2023 ODS 1 Fi de la pobresa 13,7 2,5% ODS 2 Fam zero 2,2 0,4% ODS 3 Salut i benestar 9,7 1,8% ODS 4 Educació de qualitat 68,8 12,8% ODS 5 Igualtat de gènere 1,9 0,3% ODS 6 Aigua neta i sanejament 0,3 0,1% ODS 7 Energia neta i assequible 1,3 0,2% ODS 8 Treball digne i creixement econòmic 17,6 3,3% ODS 9 Indústria, Innovació, Infraestructures 105,1 19,5% ODS 10 Reducció de les desigualtats 19,5 3,6% ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles 202,7 37,6% ODS 12 Consum i producció responsable 19,4 3,6% ODS 13 Acció pel Clima 26,7 5,0% ODS 14 Vida marina 0,3 0,1% ODS 15 Vida terrestre 2,5 0,5% ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides 45,0 8,4% ODS 17 Aliança pels objectius 2,3 0,4% 538,9 100% 44   Taula i gràfica de distribució del PIM 2023 per ODS. Imports en milions d’euros 4.1.3 Pressupost amb visió de gènere Ja a l’any 2016 es va incorporar al projecte de pressupost 2017 el “Informe d’impacte de gènere del pressupost. Anàlisi preliminar” on s’estudiava com el projecte presentat afectava de forma diferenciada a dones i homes i com podia afectar positiva o negativament a la igualtat de gènere. Des de llavors aquest informe s’ha ampliat en el seu abast i representativitat i consolidat com un document de referència a l’hora d’analitzar les propostes pressupostàries anuals. L’estudi es basa en un anàlisi molt acurat de un conjunt de programes significatius efectuat conjuntament per de la Direcció de Serveis de Gènere i polítiques de temps i els departament responsables dels programes. L’informe d’Impacte de gènere del Projecte de Pressupost 2023 estarà disponible abans de la seva aprovació definitiva i s’incorporarà a la resta de documentació pressupostària. També es publicarà com a document annex a la web pròpia del Projecte de Pressupost 2023. 4.1.4 Pressupost amb perspectiva de la lluita contra el canvi climàtic El novembre de 2016 va entrar en vigor l’Acord de París (2015) que insta als estats signants a aplicar les mesures adequades per evitar un increment de temperatura de més de 2ºC respecte de la època preindustrial. En aquest marc, i dins del paquet legislatiu de la UE d’energia i Clima 2014-2021, la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei16/2017, d’1 d’agost del Canvi Climàtic, de la que el TC ha aixecat recentment la suspensió. La llei del Canvi Climàtic incorpora l’obligació per a la Generalitat de presentar quinquennalment els “Pressupostos del Carboni”, entenent aquests com la relació de les quotes d’emissió de gasos d’efecte hivernacle” assignats al territori o a les entitats. També obliga a portar un inventari anual de les emissions de CO2 a l’atmosfera i el desenvolupament de la normativa i implantació de l’avaluació de la petjada de carboni. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, va aprovar l’any 2018 el Pla Clima, el qual inclou objectius i mesures estratègiques curt termini (2018-2020) i a mig – llarg 45   termini (2021-2030). Té 4 eixos estratègics: la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació als seus efectes actuals i futurs, justícia climàtica per tal d’evitar i eliminar desigualtats a l’entorn de la transició energètica i l’impuls a l’acció ciutadana. Tot i així, atès que l’evolució del canvi climàtic és més ràpida del considerat durant les dècades anteriors, l’Ajuntament de Barcelona va promulgar la Declaració d’Emergència Climàtica del 15 de gener de 2020, on es proposa una major ambició que el Pla Clima en termes de mitigació del canvi climàtic. Darrerament s’ha actualitzat el Pla Clima amb les noves mesures que hi afegeix la DEC, així com els increments d’ambició en els objectius i el pressupost compromès. El resultat és el Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica Una eina bàsica per dur a terme aquest seguit de polítiques transversals entorn de la problemàtica associada al canvi climàtic és el pressupost municipal. Per a la elaboració del projecte de pressupost anual es prioritza l’assignació de recursos a unes o altres actuacions municipals en virtut de les decisions del govern. Considerem, doncs, que l’anàlisi detallat del pressupost és un instrument molt adient per avaluar l’esforç que assumeix l’Ajuntament en l’assoliment dels seus objectius prioritaris, molt especialment els climàtics. L’estudi detallat sobre a què estan destinades les despeses municipals i de la seva evolució temporal també és un termòmetre cert de com es desenvolupen les polítiques municipals. Aquesta anàlisi és possible fer-la gràcies a la metodologia del pressupost per programes. En aquest entorn, s’ha desenvolupat una metodologia sistematitzada per identificar, classificar i valorar les actuacions destinades als objectius climàtics, que preveuen els pressupostos anuals de l'Ajuntament de Barcelona. L'enfocament metodològic intenta incloure, a més de les actuacions expressament destinades a mitigar el canvi climàtic o a les altres grans línies d’acció climàtica de la ciutat, un estudi transversal d'aquelles despeses en programes que no estan específicament destinats a aquesta finalitat, però que inclouen costos addicionals assumits en línia de fer inversions que tinguin en compte la variable de la sostenibilitat. L'execució del projecte serà forçosament més gradual en l'obtenció de resultats totalment fiables. Després d'una primera fase d'estudi dels programes pressupostaris amb un pes econòmic més significatiu de les seves accions destinades a mitigar el canvi climàtic, es passarà a la segona fase en què es vincularà amb els resultats obtinguts en tones de gasos d’efecte hivernacle (GEH) reduïts. El càlcul vindrà a valorar les despeses que seran necessàries perquè Barcelona compleixi els seus compromisos mediambientals. També servirà per identificar les actuacions més eficients i monitoritzar la seva evolució en el temps. La incorporació gradual permetrà també aprofitar les sinergies entre els processos d'elaboració dels altres 46   estudis pressupostaris focalitzats (Gènere, Infància, ODS ...) ja que promouen la reflexió en els responsables dels programes sobre les repercussions ambientals de les actuacions que realitzen. A l’any 2020 es va redactar un informe preliminar que conté el desenvolupament de la metodologia de càlcul i les primeres dades vinculades al projecte de pressupost 2020. Actualment, està en fase tancament l’elaboració de l’informe equivalent relatiu al pressupost 2022, tot i que som capaços d’aportar una dada avançada respecte el pressupost de 2023 i l’evolució global. Tot seguit, resumim els resultats inicials d’una primera valoració amb les primeres dades del pressupost municipal de l’any 2023 sota la perspectiva dels objectius climàtics de Barcelona. Avaluació climàtica del pressupost corrent. Any 2023. Evolució de l'avaluació en clima en termes absoluts. Anys 2020 a 2023. 47   Del total de despeses corrents s’ha identificat que un 27% del import correspon a programes amb efecte positiu en clima. D’aquests ponderem la despesa destinada a aquesta mitigació en 202,58 milions d’euros, un 9,4% del total de despeses municipals. Avaluació climàtica del pressupost d'inversions. Any 2023. Evolució de l'avaluació climàtica del pressupost d'inversions. Anys 2020 a 2023. Pel que fa a les inversions, trobem que un 38% del import correspon a projectes amb efecte positiu en la mitigació del canvi climàtic. I la despesa ponderada destinada a aquesta mitigació és de 60 milions d’euros, un 9,4% del total de d’inversions de 2023. Cal tenir en consideració que aquest valor serà més alt si finalment s’atorguen els fons Next Generation, pels quals hi ha una reserva de pressupost 120 milions d’euros. Per a aquest document no s’han considerat, doncs d’aquesta manera es disposa d’informació comparable amb les anualitats anteriors. 48   Es preveu que l’informe corresponent al pressupost 2023 estarà finalitzat a finals del mateix 2022 i serà publicat amb la resta de documentació referent al Pressupost 2023. 4.1.5 El pressupost de la infància El passat més de Juliol l’ajuntament de Barcelona va presentar els resultats de l’informe “Mesurament de la inversió pressupostària a la infància als pressupostos aprovats de 2021 de l’Ajuntament de Barcelona”. L’objecte de l’estudi era informe era el d’identificar i quantificar les despeses destinades a la infància dins del pressupostos inicials de l’Ajuntament de Barcelona. La metodologia per a la identificació i la quantificació de les despeses destinades a la infància ha esta dissenyada per UNICEF i és el resultat d’un procés dut a terme durant els darrers anys amb l’afany de conèixer d’una manera rigorosa com les Administracions Públiques contribueixen a garantir el benestar dels menors i el compliment dels drets dels infants, mesurant l’esforç pressupostari que hi destinen. Cal dir que l’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner entre els ajuntaments de l’estat en publicar un estudi sobre l’esforç pressupostari que destina a la infància basat en la metodologia UNICEF. De cara a la presentació del projecte de pressupost 2023 hem fet l’exercici d’aplicar els criteris i metodologia desenvolupada per UNICEF per avaluar l’esforç pressupostari que representarà el Projecte de Pressupost 2023. Exposarem aquí les dades inicials d’aquest anàlisi, pendent d’un estudi més en profunditat de de les vinculacions amb les polítiques de despesa del pressupost i amb les dades definitives d’imports i classificacions del pressupost aprovat. Metodologia La metodologia UNICEF per a la avaluació de l’esforç pressupostari està descrita amb detall a l’esmentat informe “Mesurament de la inversió pressupostària a la infància als pressupostos aprovats de 2021 de l’Ajuntament de Barcelona”. En resum està basada en quatre principis: 1. Definició d’infància: És la població menor de 18 anys 2. Utilitza el programa pressupostari com a unitat d’anàlisi. 3. Analitza tota la despesa pressupostària, no només la despesa social. Això inclou les anomenades despeses fiscals, la reducció d’ingressos de l’administració per l’aplicació de beneficis fiscals a determinats col·lectius. 49   4. Classificació de la despesa. Cadascun dels programes pressupostaris es classifica per categories segons les característiques de la població beneficiada. Així tenim programes a) En els que només és imprescindible la presencia d’infants b) Programes en els que només és imprescindible la presencia d’adults c) Programes per famílies d) Destinats a la població en general e) Adreçats a un grup determinat de població Cadascuna d’aquestes tipologies es pondera amb un coeficient que vas des de 0 (pels programes per adults, b) a 1 (pels programes de despesa pura en infància). Els resultats és la integració de les despeses ponderades de tot el pressupost. Resultats Segons les dades del Padró municipal de 2022 la citat de Barcelona te una població de 1.639.981 persones, de les que 236.675 són menors de 18 anys. Això significa que la població infantil (nens, nenes i adolescents) representa un 14,4% del total de la ciutat. El producte Interior Brut de la ciutat de Barcelona de va ser de 84.000 milions d’euros per l’any 2021 (dades Barcelona Economia). Per 2022 es preveu un increment del 4% i per 2023 del 2,6% (previsions per Catalunya del cercle d’economia). Així calculem una estimació del PIB de 2023 a Barcelona de 89.631 milions d’euros. L’executor majoritari de la despesa social de l’Ajuntament de Barcelona és l’Institut Municipal de Serveis Socials, amb un pressupost per 2023 de 289,1 milions d’euros. D’aquest import, el 96,6% (279,2 milions d’euros) està finançat mitjançant transferències de l’Ajuntament de Barcelona i la resta amb recursos propis. Atesa la importància d’aquestes despeses s’ha optat per fer un estudi acurat de les despeses en infància de l’IMSS analitzant al detall el seu pressupost. Així hem analitzat per separat: 1. l’afectació a la infància de les despeses directes pressupostades per l’Ajuntament de Barcelona en el seu pressupost, excloses les despeses financeres i les transferències a l’IMSS, que es consideraran a banda. 2. Les transferències a l’IMSS, basant-se en el pressupost inicial de l’entitat. 50   3. Els Beneficis fiscals (menors ingressos assimilables a despesa) La distribució de aquests grups, dins del projecte de Pressupost 2023 ha estat: Presupost 2023  2,9% 7,7% 89,4% Despesa Directa Despesa IMSS Despesa fiscal Amb aquestes consideracions hem calculat: Despesa total    Despesa Directa Despesa IMSS  Despesa fiscal  Despesa Total  3.230.992.436 279.151.001 103.962.963  3.614.106.400 Pressupost a considerar  638.850.257 46.697.882 17.167.049  702.715.187 Despesa directa en Infància  Despesa  de  Infància  (%  total  19,8% 16,7% 16,5%  19,4% Despesa)  0,7% 0,05% 0,0%  0,78% Despesa de Infància (% PIB)  Despesa  de  Infància  (euros  per  2.699,27 197,31 70,95  2.967,53 nen/a)  Despesa  de  Infància  (euros  per  389,55 28,47 10,34  428,36 habitant)  Percentatge  Infància  sobre  14,4% 14,4% 14,4%  14,4% població total  137 116 114  135 Índex de focalizació  51   L’índex de focalització es calcula analitzant quin percentatge de la despesa del pressupost està dirigit als nens i nenes i comparant la xifra amb el percentatge de població infantil i adolescent a qui afecta aquest pressupost (en aquest cas, el 14,4%). Si aquest índex està per sobre de 100, significa que el pressupost està més orientat a infància que el que la infància representa a la població del municipi. Això és el que passa en el cas de la proposta de Pressupost 2023 que puja a 136. Despesa en Infancia 2,4% 6,6% 90,9% Despesa Directa Despesa IMSS Despesa fiscal Per classificar per programes pressupostaris d’aquesta despesa en infància també hem d e segregar les despeses pressupostades per l’Ajuntament central i les de l’IMSS, atès que ambdós organismes utilitzen estructures no homogènies a nivell de programa pressupostari. De l’anàlisi del pressupost municipal veiem que els 20 programes que suposen major despesa directa en la infància són: 52   Programa  Import  32911 Funcionament d'escoles bressol municipals 50.941.655 15131 Redacció de projectes‐execució d'obres 37.797.505 44111 Suport al transport públic de viatgers 33.578.753 32322 Mantenim.‐neteja‐subministraments‐vigilància (i+p) 32.754.841 13212 Serveis generals de la Guàrdia Urbana 31.395.239 32011 Administració general d'educació  29.624.957 16311 Neteja viària  28.091.819 32321 Funcionam.gral.centres educació infantil‐primària 26.919.443 94311 Transferències a altres ens locals  20.679.593 16211 Recollida de residus 19.900.360 92011 Administració general  14.602.253 17111 Construcció i manteniment d'espais verds 12.250.534 15344 Manteniment‐millora espais públics no centralitzat 11.380.022 33311 Museus i centres patrimonials  10.103.304 15331 Manteniment i renovació de les estructures vials 9.861.267 32611 Ajuts de menjador 9.253.812 13311 Estacionament regulat  8.892.819 33011 Administració general de cultura  8.827.127 92612 Gestió xarxa integrada d'informació 8.173.649 15361 Pla de Barris  7.797.654 Pel que fa a la distribució segons polítiques de despesa, obtenim la taula i el gràfic següents: Política de despesa  Suma d’Imports per infància    32 Educació                         182.261.191   28,5% 15 Habitatge i urbanisme                           86.068.539   13,5% 16 Benestar comunitari                           58.484.978   9,2% 13 Seguretat i mobilitat ciutadana                           55.244.141   8,6% 92 Serveis de caràcter general                           45.187.587   7,1% 23 Serveis Socials i promoció social                           39.199.828   6,1% 44 Transport públic                           33.718.436   5,3% 33 Cultura                           32.683.699   5,1% 93 Administració financera i tributària                           22.481.667   3,5% 94 Transferències a altres administracions públiques                           20.679.593   3,2% 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses                           20.456.152   3,2% 17 Medi ambient                           13.500.424   2,1% 34 Esport                           11.001.871   1,7% 49 Altres actuacions de caràcter econòmic                             5.974.187   0,9% 91 Òrgans de govern                             5.197.141   0,8% 31 Sanitat                             3.450.403   0,5% 1 Deute Públic                             3.030.300   0,5% 46 Investigació, desenvolupament i innovació                                 230.118   0,0% 21 Pensions                                            ‐     0,0% Total general                      638.850.257   100,0% 53   Imports per a la infància 0,0 50,0 100,0 150,0 200,0 32 Educació 182,3 15 Habitatge i urbanisme 86,1 16 Benestar comunitari 58,5 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 55,2 92 Serveis de caràcter general 45,2 23 Serveis Socials i promoció social 39,2 44 Transport públic 33,7 33 Cultura 32,7 93 Administració financera i tributària 22,5 94 Transferències a altres administracions… 20,7 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 20,5 17 Medi ambient 13,5 34 Esport 11,0 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 6,0 91 Òrgans de govern 5,2 31 Sanitat 3,5 1 Deute Públic 3,0 46 Investigació, desenvolupament i innovació 0,2 21 Pensions 0,0 La política de despesa que aporta més quantia a la despesa en infància és l'educació, a causa de la seva alta orientació als menors d’edat dins de l’activitat municipal. En total, aporta el 28,5% de tota la despesa calculada per a la infància. A continuació apareixen polítiques orientades a la població en general però que suposen un pes important dins del pressupost (habitatge i urbanisme, benestar comunitari, serveis de caràcter general i seguretat i la mobilitat ciutadana). Els serveis socials i la promoció social és la següent política de despesa que més recursos aporta a infància. 54   4.2 Previsió d’ingressos de l’Ajuntament Els ingressos pressupostats per al 2023 sumen un import de 3.595,87 milions d’euros, 3.090,51 milions d’ingressos corrents (86%), 159,94 milions d’ingressos de capital (4,4%) i 345,41 milions d’ingressos financers (9,6%). Ingressos corrents Quant a l’estructura dels ingressos corrents, el capítol 4 de transferències corrents amb un total de 1.474,95 milions d’euros representa un 48% del total dels ingressos corrents. A continuació es situa el capítol 1 d’impostos directes amb 1.096,85 milions d’euros amb un 35% del total. Les taxes i altres ingressos representen un 11% i, amb un pes quantitatiu molt menor, els impostos indirectes representen el 5%, i els ingressos patrimonials l’1%. 55   Impostos, taxes i altres ingressos Les previsions d’ingressos per impostos, taxes, i altres ingressos del capítol 3 s’han realitzat en termes de comptabilitat nacional, que, en aquestes figures, equival a criteri de caixa o estimació SEC. Això és, considerar els drets que es preveu recaptar durant l’exercici, ja corresponguin a l’exercici corrent o a tancats. La previsió inicial d’aquests ingressos ascendeix a 1.585,81 milions d’euros, que representen un increment del 0,70% respecte de la previsió d’ingressos en termes SEC per a 2022. Impostos locals La previsió inicial per impostos locals (no incloent els impostos cedits) es xifra en 1.111,34 milions d’euros (+0,79% en relació a la previsió d’ingressos del pressupost 2022). L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) presenta una previsió de 745,7 milions d’euros, dels quals 731,74 milions d’euros corresponen a l’IBI-urbana i 13,93 a l’IBI dels béns de característiques especials (BICE). L’import d’IBI-urbana i dels BICE suposa un increment del 3,95% respecte de la previsió inicial del pressupost de 2022. Pel càlcul de l’import 2023 es té en compte el creixement natural del padró d’aquest impost. En la resta d’impostos (Vehicles, IAE, ICIO) remarcar que les seves previsions per a 2023 se situen en nivells similars als de l’any anterior. Finalment, posar de rellevància que per al 2023 es preveu que el recàrrec sobre l’impost en estades en establiments turístics s’apliqui durant tot l’any (després que entrés en vigor el juny de 2021), amb una previsió de pernoctacions del 80% respecte del 2019 i amb l’increment de l’import del recàrrec previst en la seva ordenança fiscal. 56   Quant a l’estructura dels impostos locals, quantitativament, en primer lloc es situa l’IBI, amb un pes del 60,22 % respecte el total dels impostos directes i indirectes, seguit de la “plusvàlua” (import sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) amb 133,9 milions d’euros i un pes del 10,8% i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) amb 89,5 milions d’euros i un pes del 7,2%. Taxes i altres ingressos Els ingressos per capítol 3 s’estimen en 347,5 milions d’euros, el que suposa un increment de 2,1% en relació a la previsió inicial d’ingressos de 2022 en termes SEC. En la majoria de figures es parteix de la hipòtesi que, en absència de canvis normatius, el rendiment seria en general similar al de la previsió de 2022. Participació en els tributs de l’Estat (PTE) La previsió d’ingressos per la Participació en els tributs de l’Estat (Fons Complementari de Finançament i Cessió de Tributs) del pressupost 2023 inclou: i) l’estimació dels lliuraments a compte bruts de l’exercici (1.416,6 milions d’euros en termes bruts), on s’ha previst que s’incrementaran un 3% en relació als de 2022, segons Nota de Premsa del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública de data 28/07/2022; ii.) les minoracions per les devolucions de l’anualitat corresponent a les liquidacions definitives i negatives dels anys 2008 i 2009 (que a partir de 2015 es periodifiquen a 20 anys); iii) una estimació de la previsió de liquidació de 2020 negativa (de -178,7 milions d’euros amb la previsió de reintegrar en 3 anys, per a l’exercici 2023 es preveu una devolució per aquest concepte de 108.806.703,59€, que a la seva vegada es preveuen compensar a través d’un mecanisme extraordinari a la LPGE per a 2023); iv) una estimació de la liquidació definitiva de l’exercici 2021 de 29,2 milions d’euros. Ingressos per transferències corrents, excepte la PTE La resta d’ingressos per transferències corrents, exceptuant la PTE, ascendeixen a 280,4 milions d’euros, un 103,8% més que allò estimat a la previsió inicial per 2022. La previsió s’han realitzat considerant les previsions de liquidació de l’exercici 2022, així com els compromisos contractuals existents per alguns conceptes. Destaquen pel seu import, les aportacions a rebre per l’Estat relatius a la capitalitat cultural de la ciutat, així com la incorporació d’ajuts de la Generalitat corresponents a l’IMEB. També, cal destacar un notable increment previst en el Fons de Foment del 57   Turisme (recaptació de l’impost d’estades en establiments turístics que pertany a la ciutat de Barcelona) basat en unes previsions de recuperació de l’activitat turística del 80% respecte del 2019, abans de la pandèmia. Cal assenyalar, així mateix, que s’inclou aquí la previsió de compensació de la liquidació negativa de la PIE de 2020, a través del mecanisme extraordinari que s’establirà a la LPGE per a 2023, per un import de 108.806.703,59€. Ingressos patrimonials La previsió d’ingressos patrimonials per al 2023 s’ha xifrat en 29,8 milions d’euros, un 27,2% superior a l’estimació d’ingressos inicials de 2022. La previsió dels ingressos patrimonials vinculats a lloguers, concessions, drets de superfície i cànons de publicitat de quioscos s’ha realitzat en base a les dades contractuals. En aquest punt, cal destacar l’increment d’ingressos que s’ha produït com a conseqüència de la nova concessió de mobiliari urbà. L’estimació dels ingressos financers previstos s’ha realitzat en base al saldo mig de caixa esperat per l’exercici. Ingressos de capital L’import del capítol 6 correspon a la previsió per vendes d’actius. Aquesta previsió únicament incorpora aquelles operacions que es preveu fer efectives i cobrar el proper exercici. Inclou un import global de 101.160 euros corresponents, bàsicament, a la venda de parcel•les sobrants de la via pública. La previsió per transferències de capital rebudes d’altres administracions (capítol 7) corresponen, sobretot, a convenis vigents amb la Diputació de Barcelona i amb la Generalitat, així com de fons europeus. Assenyalar la reducció en 25 milions d’euros de l’aportació provinent del programa UE-Next Generation. L’import total previst pel capítol 7 és de 159,8 milions d’euros, un 10,3% menys que la previsió d’ingressos de 2022. Ingressos financers En el capítol 9 de passius financers preveu un nou endeutament de 341,9 milions d’euros pel 2023 per tal de finançar inversions i 3,5 milions d’euros per fiances urbanístiques i per guals. 58   4.3 Previsió de despeses de l’Ajuntament 4.3.1 Visió econòmica: en què es gasta? El pressupost de despeses des de la visió econòmica es classifica en capítols de despesa corrent, despeses de capital, despeses financeres i fons de contingència. Les despeses corrents són aquelles necessàries pel funcionament ordinari dels serveis i corresponen als capítols 1 a 4: capítol 1 despeses de personal, capítol 2 despeses en bens corrents i serveis, capítol 3 interessos i capítol 4 transferències corrents (transferències que es fan altres entitats del grup Ajuntament, altres administracions, a empreses i a famílies). Les despeses de capital corresponen als capítols 6 i 7 del pressupost i comprenen les inversions (cap. 6) i les transferències a entitats pròpies o a tercers destinades a finançar inversions (cap. 7). Les despeses financeres corresponen als capítols 8 i 9 del pressupost. Inclouen bàsicament les amortitzacions dels préstecs que l’Ajuntament té concedits (C9 passius financers), i l’adquisició d’actius financers (C8 actius financers). Finalment els fons de contingència que correspon al capítol 5 del pressupost, i recull un import destinant a imprevistos i situacions no previsibles en el moment d’elaborar el pressupost. El total de despeses de l’Ajuntament (capítols 1 a 9) relatives al projecte de pressupost 2023 augmenta en un 5,6% en relació als crèdits inicials del pressupost 2022. Les despeses no financeres (capítols 1 a 7) per al 2023 augmenten en seu volum en un 6,9% respecte a les previsions inicials del pressupost 2022. La despesa corrent té un increment del 8,7% envers els crèdits inicials del pressupost 2022. Pel cantó de les despeses de capital, xifrades en 759,6 milions d’euros, suposa un increment del 0,8% en relació a la dotació inicial del 2022. D’altra banda, les despeses financeres experimenten un decrement a l’any 2023 del 30,6% (es passa de 123,3 milions d’euros a 85,6 milions d’euros). 59   Variació M € PI  Capítols PI 2022 PI 2023 2023/PI 2022 1 Despeses de personal 465,9 494,6 28,7 6,2% 2 Despeses en bens corrents i serveis 675,0 758,8 83,8 12,4% 3 Interessos 15,8 21,0 5,2 32,9% 4 Transferències corrents 1.323,2 1.393,3 70,1 5,3% 5 Fons de Contingència 49,6 82,9 33,3 67,1% Operacions corrents (caps. 1 a 5) 2.529,5 2.750,6 221,1 8,7% 6 Inversions reals 706,1 695,7 ‐10,4 ‐1,5% 7 Transferències de capital 47,3 63,9 16,6 35,1% Operacions de capital (caps. 6 i 7) 753,4 759,6 6,2 0,8% Operacions no financeres (caps. 1 a 7) 3.282,9 3.510,2 227,3 6,9% 8 Actius financers 36,7 37,7 1,0 2,7% 9 Passius financers 86,6 47,9 ‐38,7 ‐44,7% Operacions financeres (caps. 8 i 9) 123,3 85,6 ‐37,7 ‐30,6% TOTAL 3.406,2 3.595,8 189,6 5,6% imports en milions d'euros 60   Les despeses corrents L’import previst per a les despeses corrents és de 2.750,6 M€. Estructura de les despeses corrents 2023 Fons de  Despeses de  Contingència personal 3,0% 18,0% Despeses en  bens corrents i  Transferències  serveis corrents 27,6% 50,7% Interessos 0,8% Despeses de personal (Capítol 1) Les despeses de personal de l’Ajuntament previstes per a 2023 són de 494,6M€ i representen un 18,0% de la despesa corrent. Aquest import representa un increment del 6,2% en relació al pressupost inicial del 2022. En la previsió que s‘acompanya, es detalla el pressupost previst per a l’exercici 2023, així com l’explicació dels seus conceptes. 61   Proposta de pressupost capítol I 2023 Concepte Import en M € 1. Projecció plantilla 460,9 2. Serveis extraordinaris i hores extres 17,4 3. Acció social i Pla Pensions 1,3 4. Assegurances 0,5 5. Transports 0,2 6. Formació 1,8 7. OPO GU i SPEIS 2021-2023 12,5 Total previsió 2022 494,6 Pressupost 2022 465,9 Increment 28,7 % 6,16 %   Explicació des punts incorporats en l’estimació pressupostària El punt 1 correspon a la projecció de la plantilla actual amb les cobertures efectives a juliol de 2022, en l’àmbit de l’Ajuntament, NO dels seus ens dependents. El punt 2 es correspon fonamentalment als serveis extraordinaris de GU i SPEIS. S’ha pressupostat d’acord amb la previsió de la Gerència de Seguretat i Prevenció El punt 3 incorpora l’aportació al Pla de Pensions derivat de l’acord de condicions, a més del Fons d’Acció Social Els punts 4 I 5 no presenten diferències respecte als pressupostos 2018 a 2022. El punt 6 no presenta diferencies respecte al pressupost 2022. El punt 7 és l’increment de pressupost derivat de la projecció a 2023 de l’impacte de l’oferta pública que s’està duent a terme en l’àmbit de la Guàrdia urbana . Despeses corrents en béns i serveis (Capítol 2) Les despeses en béns corrents i serveis sumen un import de 758,8M€, (27,6% del total de despesa corrent), xifra un 12,4% superior a la del pressupost inicial del 2022. 62   Variació M€  Variaxió %  econòmic Concepte PI 2022 PI 2023 2023/2022 2023/2022 22727 Neteja i recollida de residus sòlids 288,03 326,63 38,60 13,40% 22719 Altres contractes de serveis municipals 92,37 97,26 4,89 5,29% 22712 a 22718  Manteniment vies públiques, xarxa aigües  64,13 64,98 0,85 1,33% 22720 a 22723 residuals, xarxa enllumenat, altres Subministraments (energia, aigua, gas, ...),  22100 a 22299 40,64 55,21 14,57 35,85% telefonia, transport, comunicacions, etc. 22610 Despeses compra serveis 37,63 39,20 1,57 4,17% 22699 Altres despeses diverses 23,72 37,57 13,85 58,39% 20xx Arrendaments edificis, maquinària, etc. 21,73 26,26 4,53 20,85% 21xx Manteniment efidificis, maquinària, etc 20,72 21,98 1,26 6,08% 22700 Neteja edificis i locals 15,74 16,09 0,35 2,22% 22703 Treballs tècnics 10,72 10,05 ‐0,67 ‐6,25% 22731 Contractes d'acció social 8,61 9,42 0,81 9,41% 22732 Altres contractes neteja viaria 7,18 7,18 0,00 0,00% 22729 Manteniment túnels 2,59 4,20 1,61 62,16% 22708 Serveis de recaptació 3,05 5,16 2,11 69,18% Reste despeses capítol 2 38,14 37,61 ‐0,53 ‐1,39% Total general 675,00 758,80 83,80 12,41% En el projecte de pressupost 2023 la despesa corresponent a neteja i recollida residus sòlids s’incrementa un 13,40% (38,60M€) respecte al pressupost 2022, motivat pel nou contracte de neteja i recollida. El manteniment de les vies públiques, xarxa enllumenat, etc. s’incrementa un 1,33% (0,85M€). Els subministraments (energia, aigua, gas, etc.) augmenten un 35,85% (14,57M€) degut a l’increment del cost de la energia. Les despeses per arrendaments s’incrementen en un 20,85% (4,53M€) i les despeses de manteniment edificis augmentes en un 6,08% (1,26M€). El concepte “altres contractes de serveis municipals” s’incrementa un 5,29% (4,89M€), el concepte “despeses per compra de serveis” s’incrementa un 4,17% (1,57M€), el concepte altres despeses diverses s’incremeta un 58,39% (13,85M€), el concepte manteniment túnels s’incrementa un 62,16% (1,61M€), i el concepte serveis recaptació s’incrementa un 69,18% (2,11M€) motivat pels nous convenis de recaptació (per ex. el del recàrrec de l’impost d’estades en establiments turístics). 63   Despeses financeres derivades de l’endeutament (interessos, comissions, etc.) (Capítol 3) En aquest capítol de despesa es recullen els interessos i resta de despeses derivades de les operacions financeres i de l’endeutament (càrrega del deute). Els interessos de préstecs i altres operacions financeres s’han incrementat 32,9%, 5,20 milions d’euros més en termes absoluts, en comparació amb pressupost inicial del 2022. Cal dir que les previsions d’aquestes despeses pel 2023 s’han realitzat d’acord amb criteris de prudència, suposant aquelles despeses màximes en què es podria arribar a incórrer, tot i que l’import realitzat pogués acabant sent inferior. Transferències corrents (Capítol 4) Les transferències corrents comprenen els crèdits relatius a la transferència de recursos (per a finançar operacions corrents i/o el manteniment d’institucions o agents) cap a entitats dependents o instrumentals de l’Ajuntament (principal cas), altres administracions i institucions, persones i famílies, empreses i altres possibles subjectes. Les transferències corrents dotades en el projecte de pressupostos 2023 presenten un increment del 5,3% (70,1M) en relació al 2022. 64   Estructura transferències corrents 2023 A famílies i Inst.  sense afany lucre A l'Exterior 6,8% 0,0% A Organismes  Autònoms de  A Empreses  l'Ajuntament privades 35,2% 0,1% A Adm. Estat, CCAA  i EELL 32,1% A EPE's i Stats.  Mercantils de  l'Ajuntament 25,8% Variació M€  Variaxió %  Concepte PI 2022 PI 2023 2023/2022 2023/2022 41 A Organismes Autònoms de l'Ajuntament 448,6 490,5 41,9 9,3% 44 A EPE's i Stats. Mercantils de l'Ajuntament 346,9 360,0 13,1 3,8% 42 + 45+ 46 A Adm. Estat, CCAA i EELL 428,6 447,1 18,5 4,3% 47 A Empreses privades 0,4 0,7 0,3 75,0% 48 A famílies i Inst. sense afany lucre 98,6 94,9 ‐3,7 ‐3,8% 49 A l'Exterior 0,1 0,1 0,0 0,0% TOTALS 1.323,2 1.393,3 70,1 5,3% Les transferències a organismes autònoms del propi Ajuntament ascendeixen a 490,5 milions d’euros i representen un 35,2% del total de transferències corrents. 65   Transferències corrents a Organismes Autònoms de l'Ajuntament Variació M€  Variaxió %  Concepte PI 2022 PI 2023 2023/2022 2023/2022 IM d'Hisenda 33,33 35,44 2,11 6,3% IM d'Educació 57,16 73,46 16,30 28,5% IM d'Informàtica 56,01 56,06 0,05 0,1% IM de Serveis Socials 258,89 279,15 20,26 7,8% IM de Mercats 2,79 2,94 0,15 5,4% IM de Paissatge Urbà 7,09 6,12 ‐0,97 ‐13,7% IM d'Esports 22,70 24,64 1,94 8,5% IM de Persones amb discapacitat 10,66 12,70 2,04 19,1% TOTALS 448,63 490,51 41,88 9,3% Respecte al 2022, en el pressupost 2023 s’ha incrementat un 9,3%% les transferències corrents a organismes autònoms, principalment degut als increments significatius que s’han produït en les transferències a l’Institut Municipal d’Educació i en l’Institut Municipal de Serveis Socials. Les transferències corrents a l’Institut Municipal de Serveis Socials incrementen en 7,8%. Pel que respecta a les transferències a l’Institut Municipal d’Hisenda augmenten un 6,3%. Les transferències a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat incrementen un 19,1%. Pel que fa a les transferències a l’Institut Municipal d’Educació, l’increment es del 28,5%. Les aportacions a Entitats Públiques Empresarials i a Societats Mercantils de l’Ajuntament sumen un import de 360,0 milions d’euros. En aquest cas, la variació global respecte al 20221 suposa un creixement del 3,8%. 66   Transferències corrents a EPE's i Societats Mercantils Variació M€  Variaxió %  Concepte PI 2022 PI 2023 2023/2022 2023/2022 IM Cultura  126,6 133,1 6,5 5,1% IM Parcs i Jardins 57,7 59,0 1,3 2,3% IM Habitatge i Rehabilitació 7,0 7,3 0,3 4,3% Fundació Mies Van der Rohe 0,7 1,4 0,7 100,0% IM d'Urbanisme 6,6 6,8 0,2 3,0% Barcelona Activa 43,4 45,2 1,8 4,1% Informació i Comunicació de Barcelona 17,6 17,9 0,3 1,7% Barcelona de Serveis Municipals 63,5 64,0 0,5 0,8% Barcelona d'Infraestructures Municipals 6,0 6,2 0,2 3,3% Foment de Ciutat SA 3,9 3,8 ‐0,1 ‐2,6% Siresa 2,5 3,1 0,6 24,0% Tersa 5,4 5,9 0,5 9,3% Barcelona Cicle de l'Aigüa SA 6,0 6,3 0,3 5,0% TOTALS 346,9 360,0 13,1 3,8% Les transferències corrents a EPE’s i Societats Mercantils s’han incrementat respecte al 2022 un 3,8% es percentatge i el termes absoluts 13,1M. En termes absoluts els increments majors es produeixen en l’IM Cultura amb 6,5M (increment del 5,1%), i en Barcelona Activa amb 1,8M (increment del 4,1%). En percentatges cal destacar l’increment del 100% (0,7M) en la Fundació Mies Van der Rohe, i del 24% en el cas de Siresa (0,6M). Pel que fa a les transferències corrents a l’administració de l’Estat, a CC.AA i a entitats locals, aquestes ascendeixen a 447,1 milions d’euros, un 4,3% més que al 2022. 67   Transferències corrents a l'Estat, Comunitats Autònomes i Entitats Locals Variació M€  Variaxió %  Concepte PI 2022 PI 2023 2023/2022 2023/2022 42 A l'Estat 0,0 0,0 0,0 0,0% 45 a CCAA 2,0 1,0 ‐1,0 ‐50,0% 46 a Entitats Locals 426,6 446,1 19,5 4,6% TOTALS 428,6 447,1 18,5 4,3% Com es pot apreciar l’increment es produeix en les transferències a Entitats Locals, segons detall: 46 a Entitats Locals Variació M€  Variaxió %  Concepte PI 2022 PI 2023 2023/2022 2023/2022 A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 131,4 150,3 18,9 14,4% A Barcelona Regional 5,6 5,6 0,0 0,0% A l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) 169,0 169,0 0,0 0,0% Al Consorci Sanitari de Barcelona 22,4 22,9 0,5 2,2% Al Consorci d'Educació 75,4 75,4 0,0 0,0% Al Consorci de Turisme 5,9 5,9 0,0 0,0% Al Consorci de l'Habitatge 8,4 8,4 0,0 0,0% Al Consorci de Serveis Socials 2,1 2,1 0,0 0,0% Resta de Consorcis 6,4 6,5 0,1 1,6% TOTALS 426,6 446,1 19,5 4,6% Com es pot apreciar l’increment de les transferències a Entitats Locals prové de la transferència a l’AMB (18,9M€ en valors absoluts i 14,4% en percentatge). Aquest increment es degut a la anualitat del 2023 del Conveni Quadrienal (2020 – 2023) i l’increment motivat per l’Increment de la PIE al que es transfereix el 7,6% a l’AMB. Les transferències a empreses privades que fa l’Ajuntament representen una part molt petita de les transferències (0,05%) i al 2023 s’incrementen en 0,3M€ respecte al 2022. 68   48 a famílies i institucions sense afany lucre per política de despesa Variació M€  Variaxió %  Concepte PI 2022 PI 2023 2023/2022 2023/2022 13 Seguretat i mobilitat ciutadana 0,3 0,2 ‐0,1 ‐33,3% 15 Habitatge i urbanisme 2,6 2,8 0,2 7,7% 16 Benestar comunitari 0,2 0,2 0,0 0,0% 17 Medi ambient 0,5 0,1 ‐0,5 ‐90,0% 23 Serveis socials i promoció social 25,5 26,6 1,1 4,3% 31 Salut 0,5 0,5 0,0 0,0% 32 Educació 3,5 4,5 1,0 28,6% 33 Cultura 16,6 11,3 ‐5,3 ‐31,9% 34 Esport 0,5 2,0 1,5 300,0% 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 28,9 27,1 ‐1,8 ‐6,2% 46 Investigació, desenvolupament i innovació 1,6 1,6 0,0 0,0% 49 Altres actuacions de caràcter econòmic 1,2 1,4 0,2 16,7% 91 Òrgans de govern 5,5 5,5 0,0 0,0% 92 Serveis de caràcter general 11,0 11,0 0,0 0,0% 93 Administració financera i tributària 0,1 0,0 ‐0,1 ‐100,0% TOTALS 98,5 94,8 ‐3,8 ‐3,8% Fons de contingència (Capítol 5) D’acord amb allò establert a l’article 31 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, es dota un fons de contingència, a fi d’incloure al pressupost una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris, que es destinarà a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes al Pressupost inicialment aprovat, que poden presentar-se al llarg de l’exercici. La dotació diferenciada d’un fons de contingència està prevista a l’Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. Aquesta Ordre modifica l’annex III de <> de l’Ordre EHA/365/2008, de 3 de desembre. Es crea el capítol 5 per imputar al pressupost de despeses la dotació diferenciada en concepte de fons de contingència. 69   Aquest fons de reserva que es crea per garantir el principi d’equilibri financer servirà per finançar, amb els recursos de què disposa el pressupost, aquelles despeses imprevistes i, també, les incorporacions de romanents que es puguin produir d’acord amb la normativa d’hisendes locals. L’import que s’ha previst per aquest fons de contingència és de 82,95 milions d’euros per a la dotació del fons de contingència de la Llei 2/2012 (“fons de contingència general”). Les despeses de capital (Capítols 6 i 7) Pel que fa a les despeses de capital (capítol 6 Inversions reals i capítol 7 Transferències de capital) la dotació de recursos prevista per al projecte de pressupostos 2023 és de 759,6 milions d’euros. Les inversions reals (695,7 milions d’euros), són aquelles que, a la seva finalització, s’activen a l’inventari municipal i les transferències de capital (63,9 milions d’euros) són aquelles aportacions de recursos que es fan arribar a un destí concret, sense que hi hagi un retorn directe per l’Ajuntament i que s’han de fer servir per part de tercers per a fer inversions. Pel que fa a la classificació per tipologia d’inversió, el següent gràfic mostra la seva distribució: Tipologies Import (milions) Percentatge Equipament 220,3 29,00% Reserva 198,9 26,18% Espai públic 194,8 25,65% Habitatge 67,3 8,86% Transferència de capital 45,3 5,97% Sistemes d’informació 26,4 3,48% Sòl 6,6 0,86% 759,6 100% 70   Sistemes  Sòl d'informació 0,9% 3,5% Transferènc ia de capital 6,0% Equipament 29,0% Habitatge 8,9% Espai públic 25,6% Reserva 26,2% Imports en milions d’€ Desglossament de la tipologia Equipaments: Equipament Import (milions) Percentatge Social 41,7 18,95% Educatiu 34,0 15,42% Cultural 31,0 14,06% Comercial 29,2 13,24% Esportiu 24,0 10,09% Diversos 18,5 8,41% Administratiu 15,8 7,19% Singular 12,9 5,86% Seguretat 12,3 5,56% Multiequipament 0,9 0,41% TOTAL 220,3 100% Equipament Import (milions) Percentatge 71   Seguretat Multiequipament 5,6% 0,4% Singular 5,9% Social Administratiu 18,9% 7,2% Diversos 8,4% Educatiu 15,4% Esportiu 10,9% Cultural Comercial 14,1% 13,2% Imports en milions d’€ Desglossament de la tipologia Espais Públics: Espai públic Import (milions) Percentatge Vials 84,9 43,59% Infraestructures 58,2 29,88% Parcs 27,4 14,06% Verd urbà i zones forestals 16,8 8,60% Diversos 6,2 3,18% Aigua i clavegueram 0,8 0,42% Energia 0,6 0,29% TOTAL 194,8 100% 72   Diversos Energia Aigua i  Verd urbà i zones  3,2% 0,3% clavegueram forestals 0,4% 8,6% Parcs 14,1% Vials 43,6% Infraestructures 29,9% Imports en milions d’€  Com es pot observar, les despeses de capital es concentren principalment en les tipologies d’equipaments (220,3 milions d’ euros (29,00% de la despesa de capital)), reserva (198,9 milions d’euros (26,18%) on destaquen els Fons Next Generation amb 125,0 milions d‘euros), espai públic (194,8 milions d’euros (25,65%)) i habitatge (67,3 milions d’euros (8,86%)). Dins la tipologia d’espai públic, de manera molt àmplia es dediquen els recursos a vials (84,9 milions d’euros). D’altra banda, pel que fa a equipaments, el seu import es distribueix de forma variada entre diferents tipologies d’equipaments, com ara equipaments socials (41,7 milions d’euros), educatius (34,0 milions d’euros), culturals (31,0 milions d’euros) i comercials (29,2 milions d’euros). A l’annex d’inversions que acompanyen el present projecte de pressupostos es reflecteix el conjunt de projectes d’inversió que es preveuen executar dins l’anualitat 2023 així com els que han estat aprovats fins a la Comissió de Govern de setembre d’enguany, especificant el codi i nom per a cadascuna de les actuacions previstes. 73   Les despeses financeres (Capítols 8 i 9) En el projecte de pressupost 2023 s’han assignat un total de 37,7 milions d’euros per a l’adquisició d’actius financers (capítol 8), que es destinen a l’adquisició d’accions d’Habitatge Metròpolis Barcelona (12,7 milions d’euros) i a adquisicions d’actius financers d’empreses de fora del Sector Públic per import de 25 milions d’euros. D’altra banda, a capítol 9 trobem 47,9 milions per a passius financers. D’aquest import 44,5M d’euros corresponen a amortització de prèstecs (retorn del deute), i 3,4M d’euros a retorns de fiances urbanístiques i de guals. 74   4.3.2 Visió per programes: per a què es gasta? La visió per programes permet classificar la despesa segons la seva finalitat i objectius, facilitant la priorització i presa de decisions pressupostàries, permetent un major vincle entre l’assignació dels recursos i l’obtenció de resultats determinats, així com una major transparència de les finances públiques en visualitzar, de forma més clara, la política pressupostària d’una administració. També esdevé el vincle entre la visió clàssica del pressupost, basada en les partides pressupostàries segons les classificacions econòmica i orgànica, i la visió estratègica (objectius del mapa de ciutat). L’estructura pressupostària per programes es composa de diversos nivells, essent el més agregat el de les àrees de despesa, el qual es desglossa en els nivells de política de despesa, grup de programa, programa i subprograma. Cal fer esment que mentre que els tres primers nivells de la classificació per programes es troben determinats per regulació de l’Estat, la definició dels programes i subprogrames és potestat de les administracions locals. Les despeses corrents per polítiques i programes En relació a la distribució de les despeses corrents (incloent el fons de contingència) de l’Ajuntament per polítiques, es pot observar en el següent gràfic com els imports del projecte de pressupost 2023 es concentren principalment en les polítiques de caràcter social, que inclouen els Serveis socials i la promoció social (14,8%), Cultura (6,6%) i Educació (5,9%) i les polítiques de de Benestar comunitari (“serveis 75   urbans”, neteja, gestió de residus i enllumenat principalment, un 14,7 % del total), i de Seguretat i mobilitat ciutadana (13,6%). Quant a importància pel que fa al volum de recursos corrents destinats, també destaquen altres polítiques com els Serveis de caràcter general (administració i organització municipal, informació i atenció al ciutadà i participació) (excloent el fons de contingència general - del 9,3%) i el Transport públic (7,0 %). Distribució % despesa corrent per polítiques Serveis socials i promoció social 14,8% Benestar comunitari 14,7% Seguretat i mobilitat ciutadana 13,6% Serveis de caràcter general 9,3% Transport públic 7,0% Habitatge i urbanisme 6,7% Cultura 6,6% Educació 5,9% Transferències a altres administracions 5,2% Administració financera i tributària 4,5% Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses 3,9% Medi ambient 2,3% Òrgans de govern 1,3% Esport 1,0% Salut 0,9% Altres actuacions de caràcter econòmic 0,8% Deute públic 0,8% Fons de contingència 0,7% Investigació, desenvolupament i innovació 0,1% Pensions 0,0% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% Cal assenyalar que enguany s’ha preassignat la major part del fons de contingència al a les polítiques de despesa que es preveu es destinarà amb l’execució del pressupost (Urbanisme, Serveis socials, cultura i transport), restant 20 milions d’euros com a fons de contingència general no assignat. El fons de contingència general es troba 76   imputat en la classificació per programes dins de la política de despesa de serveis de caràcter general. En el quadre s’ha separat per motius interpretatius pel que fa al destí i orientació de les despeses corrents. Per tal de facilitar un major enteniment de la composició i magnitud de les polítiques de despesa quant a despesa corrent, tot seguit es realitza una anàlisi descriptiva detallada (per programes) per a cadascuna de les diferents polítiques de despesa. Política de despesa 01 Deute públic Les despeses en la política de Deute públic es xifren en un import de 21 milions d’euros. Aquest volum de despeses suposa un increment (5,5 milions d’euros més, un 35%) envers el pressupost inicial del 2022 (15,6 milions d’euros), causada principalment per l’increment del cost de l’endeutament. Cal dir que aquesta política relativa a la càrrega del deute suposa una porció poc destacada en termes relatius envers el total de despeses corrents de l’Ajuntament de Barcelona (0,8 %). Pressupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2023/2022  2023  despesa  corrent  2022  0111 Servei del deute  21,00 100,0%  0,8%    15,6  5,5  35,0%  Total 01 Deute públic  21,0 100,0%  0,8%    15,6  5,5  35,0%  Política de despesa 13 Seguretat i mobilitat ciutadana La política de Seguretat i mobilitat ciutadana representa el 13,6% de la despesa corrent total, 373,8 milions d’euros. Els crèdits d’aquesta política es concentren especialment en el programa de Seguretat ciutadana (serveis policials de la Guàrdia Urbana) (60,6 %), i, en menor mesura, en els programes de Control i regulació de l’estacionament de la via pública (16,1%) i Prevenció i extinció d’incendis i salvament (14,7%). 77   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  1301 Administració general de prevenció i  seguretat  12,8 3,4%  0,5%    11,6  1,2  10%  1321 Seguretat ciutadana  226,6 60,6%  8,2%    204,8  21,9  10,7%  1322 Prevenció de la delinqüència  1,1 0,3%  0,0%    1,0  0,1  13,7%  1331 Control i regulació estacionament de via  pública  60,3 16,1%  2,2%    61,7  ‐1,3  ‐2,2%  1341 Mobilitat  16,9 4,5%  0,6%    18,3  ‐1,4  ‐8%  1351 Protecció civil  0,9 0,2%  0,0%    0,7  0,2  23%  1361 Prevenció i extinció d'incendis i  salvament  55,0 14,7%  2,0%    53,8  1,2  2,2%  Total 13 Seguretat i mobilitat ciutadana  373,8 100,0%  13,6%    351,9  21,9  6,2%  Pel 2023 hi ha un increment significatiu de les despeses, de 21,9 milions d’euros (6,2%), envers el pressupost inicial de 2022, bàsicament causat per la consolidació dels increments de plantilla de Guardia Urbana Política de despesa 15 Habitatge i urbanisme La política d’Habitatge i urbanisme representa el 6,7 % del total de despesa corrent i suposa un import de 184,4 milions d’euros. Els programes que destaquen en termes quantitatius en aquesta política són els d’Administració d’Ecologia Urbana (23,1%), Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública (9,4%), Espai públic (actuacions de millora i manteniment de l’espai públic un 7,8% i d’estructures vials un 9%), Actuació urbanística i disciplina (llicències, inspeccions,...) (8,9%) i Pla de barris (8,3%). El programa de Redacció de projectes – execució d’obres te una importància relativa singular en aquest pressupost (un 15,5%) perquè incorpora 21 milions d’euros del fons de contingència particular destinat a Habitatge i urbanisme. A part de les despeses corrents que es dediquen a aquesta política, cal fer esment que gran part dels recursos municipals que s’acaben dedicant a la política d’Habitatge i urbanisme es corresponen amb despeses de capital, en estar estretament vinculat aquest àmbit amb la realització d’inversions. Això és especialment significatiu en el pressupost de 2023 en tant que, com s’ha explicat en el capítol de Visió Econòmica, s’ha incrementat notablement el pressupost d’inversions en habitatge i urbanisme. 78   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  1501 Administració d'Ecologia Urbana  42,5 23,1%  1,5%    40,1  2,4  5,9%  1511 Actuació urbanística i disciplina  16,4 8,9%  0,6%    14,8  1,6  11,0%  1513 Redacció de projectes‐execució d'obres  28,5 15,5%  1,0%    22,9  5,6  24%  1514 Projectes i estratègia  5,3 2,9%  0,2%    3,4  1,9  55,7%  1515 Planejament de la ciutat  0,3 0,2%  0,0%    0,3  0,0  4,6%  1516 Control i seguiment de grans  infraestructures  10,0 5,4%  0,4%    9,3  0,7  7,8%  1521 Promoció i gestió d'habitatge de  protecció pública  17,3 9,4%  0,6%    16,3  0,9  5,7%  1522 Conservació i rehabilitació de l'edificació 9,1 4,9%  0,3%    10,0  ‐1,0  ‐9,7%  1532 Pavimentació de vies públiques  8,6 4,7%  0,3%    8,7  0,0  ‐0,4%  1533 Manteniment i renovació de les  estructures vials  16,7 9,0%  0,6%    11,5  5,2  45%  1534 Espai públic  14,4 7,8%  0,5%    14,4  0,1  0,5%  1536 Pla de Barris  15,3 8,3%  0,6%    13,6  1,7  12,4%  Total 15 Habitatge i urbanisme  184,4 100,0%  6,7%    165,4  19,1  12%  En relació als crèdits inicials del pressupost 2022, pel que fa despeses corrents, aquesta política experimenta per l’any 2023 un increment de 19,1 milions d’euros (un 12%) bàsicament per les despeses de renovació i manteniment d’estructures (Rondes, túnel Glòries...) i l’ampliació de la dotació en 5,5 milions d’euros més que l’any 2021 en el fons de contingència destinat a programes d’habitatge i urbanisme, que seran aplicats en reforçar altres programes de la mateixa àrea de despesa. Política de despesa 16 Benestar comunitari Amb una dotació de 403,2 milions d’euros, la política de Benestar comunitari (“serveis urbans”) suposa una de les principals polítiques de l’Ajuntament quant a despeses corrents (un 14,7% sobre el total de despeses corrents de l’Ajuntament. Dins d’aquesta política s’engloben tots aquells programes i serveis derivats de la construcció, manteniment, conservació i funcionament dels serveis de sanejament, proveïment i distribució d’aigua, recollida, eliminació o tractament de residus, neteja viària, cementiris, etc... En aquesta política cal destacar, especialment el volum de recursos assignats al programa de Neteja viària (198,3 milions d’euros) i els programes de Recollida, Gestió i de tractament de residus (146,2 milions d’euros) que 79   configuren respectivament un 49,2% i un 36,3% del pressupost total de despesa corrent de la política de Benestar comunitari. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  1601 Sanejament xarxa de clavegueram  21,7 5,4%  0,8%    20,2  1,5  7,3%  1611 Abastament de les aigües  8,3 2,1%  0,3%    8,3  0,0  0,0%  1621 Recollida de residus  137,9 34,2%  5,0%    99,3  38,6  38,9%  1622 Gestió de residus sòlids urbans  7,7 1,9%  0,3%    6,9  0,8  12%  1623 Tractament de residus  0,5 0,1%  0,0%    0,6  ‐0,1  ‐18%  1631 Neteja viària  198,3 49,2%  7,2%    198,2  0,2  0%  1651 Gestió de l'enllumenat públic  26,0 6,4%  0,9%    26,0  0,0  0,2%  1691 Protecció i control d'animals  2,7 0,7%  0,1%    2,7  0,0  0,0%  Total 16 Benestar comunitari  403,2 100,0%  14,7%    362,2  41,0  11,3%  En relació als imports del pressupost inicial del 2022, aquesta política mostra al 2023 un increment important, de 41 milions d’euros (un 11,3% en termes percentuals). Aquest increment es deu a l’entrada en funcionament total de la nova contracta per a la neteja vial i la recollida i tractament de residus sòlids, que suposa l’augment de despeses en els programes relacionats de 39,1 milions d’euros. Política de despesa 17 Medi ambient La política de Medi ambient té una assignació de despeses corrents de 63,7 milions d’euros, el 2,3% del total de la despesa corrent de l’exercici. Aquests recursos es concreten molt majoritàriament en el programa d’Espais verds i biodiversitat (59,1 milions d’euros), al que correspon el 92,8% del pressupost de la política. Els imports inicials de la despesa corrent del pressupost del 2023 es mantenen pràcticament iguals respecte del pressupost 2022 (amb una petita disminució del - 1%), principalment pel reajust de una part de la transferència a Siresa que es reclassifica dins de la política de despesa d’habitatge i urbanisme. 80   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  1711 Espais verds i biodiversitat  59,1 92,8%  2,1%    57,8  1,3  2,3%  1721 Protec.contaminació acústica‐lumínica‐ atmosfèrica  1,7 2,7%  0,1%    1,6  0,1  5,1%  1722 Educació mediambiental  0,5 0,8%  0,0%    2,6  ‐2,0  ‐80%  1791 Educació i intervenció mediambiental  0,1 0,2%  0,0%    0,0  0,1   ‐  1794 Gestió i promoció dels recursos  energètics  2,2 3,5%  0,1%    2,2  0,0  0,9%  Total 17 Medi ambient  63,7 100,0%  2,3%    64,2  ‐0,5  ‐1%  Política de despesa 21 Pensions Dins de la política de despesa de Pensions s’inclouen les despeses corresponents a pensions i altres prestacions econòmiques extraordinàries a càrrec de l’Ajuntament, destinades a les classes passives del personal municipal L’import de la seva despesa corrent dins del pressupost 2023 és de 0,2 milions d’euros, pràcticament el mateix que el pressupost inicial de 2022. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  2111 Pensions  0,2 100,0%  0,0%    0,3  ‐0,1  ‐19%  Total 21 Pensions  0,2 100,0%  0,0%    0,3  ‐0,1  ‐19%  Política de despesa 23 Serveis socials i promoció social Els programes de la política de Serveis socials i promoció social són els que tenen un pes més rellevant dins de la despesa corrent de l’Ajuntament. Els programes d’aquesta política sumen un total de 408,4milions d’euros, amb un pes del 14,8% dins del total de despesa corrent. Aquesta política comprèn principalment els serveis municipals de protecció i promoció social, drets civils i lluita contra la discriminació i la cooperació internacional. Els programes que concentren una major part de la despesa dins d’aquesta política són els Serveis socials bàsics (68,5%). Cal dir que gran part dels serveis compresos en aquesta política s’instrumenten mitjançant entitats municipals dependents, com ara 81   l’Institut Municipal de Serveis Socials o l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Finalment esmentar que l’Ajuntament de Barcelona dedica cada any a Cooperació Internacional (subprograma 23291) el 0,7% de l’import dels seus ingressos propis liquidats. Així l’import pressupostat en el 2023 per Cooperació Internacional en els capítols 2 i 4 ha estat de 11,3 milions d’euros. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  2301 Administració general de serveis socials  27,1 6,6%  1,0%    14,1  13,0  92,4%  2302 Administració general serveis a  persones‐territori  13,0 3,2%  0,5%    12,2  0,8  6,4%  2303 Estratègia i innovació de serveis socials  8,2 2,0%  0,3%    8,6  ‐0,4  ‐4,5%  2311 Atenció infància i adolescència  0,0 0,0%  0,0%    0,1  0,0  ‐43%  2312 Atenció i suport als individus i a les  famílies  0,0 0,0%  0,0%    0,0  0,0  0%  2315 Serveis socials bàsics  279,7 68,5%  10,2%    259,4  20,3  7,8%  2316 Atenció a la immigració i a refugiats  9,9 2,4%  0,4%    9,3  0,6  6,3%  2317 Atenció a la dona en situació de  vulnerabilitat  7,0 1,7%  0,3%    7,9  ‐0,9  ‐11%  2318 Atenció a grups i comunitats  2,0 0,5%  0,1%    1,9  0,2  8,0%  2321 Promoció i participació de infància i  adolescència  8,6 2,1%  0,3%    8,6  ‐0,1  ‐0,9%  2322 Promoció i atenció a la joventut  8,0 2,0%  0,3%    7,5  0,5  6,8%  2323 Promoció de la gent gran  8,3 2,0%  0,3%    8,0  0,4  4,8%  2324 Promoció de les dones  1,9 0,5%  0,1%    1,5  0,4  28,0%  2325 Drets humans‐no discrimi.:foment‐ promoció‐atenció  3,8 0,9%  0,1%    3,4  0,4  11,7%  2326 Promoció social de la immigració  3,7 0,9%  0,1%    3,5  0,2  5,3%  2327 Temps i qualitat de vida  1,9 0,5%  0,1%    1,9  0,0  0,4%  2328 Serveis i projectes comunitaris  0,7 0,2%  0,0%    0,5  0,2  41,5%  2329 Cooperació i ajuda  11,3 2,8%  0,4%    10,7  0,6  5,8%  2341 Atenció a les persones discapacitades  13,1 3,2%  0,5%    10,9  2,2  19,9%  Total 23 Serveis socials i promoció social  408,4 100,0%  14,8%    370,0  38,3  10,4%  En relació als imports del pressupost inicial del 2022, aquesta política mostra al 2023 un important augment en la seva dotació, de 38,3 milions d’euros (un 10,4% en termes percentuals. Aquest increment esta causat principalment pel creixement de les transferències a l’Institut Municipal de Serveis Socials (20,3 milions d’euros dels quals 16,6 milions d’euros estan finançats per la Generalitat). També cal ressaltar que enguany s’ha dotat 11 milions d’euros més que l’any 2021 en el fons de contingència destinat a programes socials. 82   Política de despesa 31 Sanitat Les despeses corrents quant a la política de Sanitat assoleixen en el pressupost 2023 un import de 23,8 milions d’euros (el 0,9% del total de les despeses corrents de l’Ajuntament). Els recursos principalment es destinen als programa de Promoció i protecció de la salut (96,5%), i en menor mesura, a l’Assistència sanitària (3,5%). El subprograma de protecció de la salut abasta els serveis d’epidemiologia, vacunació infantil, inspecció i autoritat sanitària, control establiments alimentaris, vigilància i control de plagues a la ciutat i control ambiental de l’aire i l’aigua, mentre que dins del subprograma d’assistència sanitària destaca la prestació de serveis de prevenció i tractament de les drogoaddiccions. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  3111 Promoció i protecció de la salut  22,3 93,7%  0,8%    21,6  0,7  3,2%  3121 Assistència sanitària  0,8 3,5%  0,0%    1,1  ‐0,2  ‐23%  3131 Promoció i protecció de la salut  0,7 2,9%  0,0%    0,7  0,0  0,9%  Total 31 Salut  23,8 100,0%  0,9%    23,4  0,5  1,9%  Envers els imports de referència de l’exercici anterior, les despeses corrents en aquesta política incrementen lleugerament les seves dotacions, concretament en 0,5 milions d’euros (un 1,9% més). Política de despesa 32 Educació La política d’Educació suposa el 5,9% de les despeses corrents de l’Ajuntament, un total de 161,8 milions d’euros, i s’instrumenta principalment mitjançant l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona, ja que un 92% de les despeses municipals en aquesta política corresponen a transferències corrents a aquestes entitats.. Els programes que concentren la despesa corrent d’aquesta política, i que es materialitzen principalment a través de transferències al l’IMEB i al CEB, són el Funcionament dels centres d’educació infantil i primària (21,1%) (neteja, manteniment, subministraments i vigilància dels centres educatius), les Escoles bressol municipals (35,31%), i, en menor mesura, l’Administració general d’educació (18,3%) 83   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  3201 Administració general d'educació  29,6 18,3%  1,1%    21,1  8,5  40,1%  3202 Suport obligatori als centres educatius  4,9 3,0%  0,2%    0,0  4,9    ‐  3232 Funcionament centres educació infantil i  primària  34,2 21,1%  1,2%    41,1  ‐6,9  16,7%  3233 Funcionament de centres d'educació  especial  1,6 1,0%  0,1%    1,6  0,0  0,0%  3241 Funcion.centres educació secundària‐ formació prof.  8,5 5,3%  0,3%    8,5  0,0  0,0%  3261 Serveis complementaris d'educació  9,7 6,0%  0,4%    8,8  0,9  10,5%  3262 Promoció educativa  12,3 7,6%  0,4%    10,6  1,7  16,1%  3281 Ensenyaments musicals  5,4 3,4%  0,2%    5,4  0,0  0,0%  3282 Ensenyaments artístics  3,1 1,9%  0,1%    3,1  0,0  0,0%  3283 Formació d'adults  1,4 0,8%  0,0%    1,4  0,0  0,0%  3291 Funcionament d'escoles bressol  municipals  50,9 31,5%  1,9%    43,3  7,7  17,7%  Total 32 Educació  161,8 100,0%  5,9%    145,0  16,8  11,6%  Les despeses corrents de la política d’Educació suposen aquest any un increment de 16,8 milions d’euros (un 11,6% més respecte al import del pressupost inicial del 2022. Entre aquest increment cal esmentar l’augment de les despeses en electricitat i combustibles dels centres socials però també es destinarà més recursos a les escoles bressol i a l’apertura de nous centres d’ensenyament. Política de despesa 33 Cultura Els recursos corrents dedicats a la política de Cultura representen el 6,6% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament amb un import de 180,2 milions d’euros. El programa de Museus i arts plàstiques comprèn un àmplia part dels recursos destinats a aquesta política (29,8%), en el qual s’hi consignen les despeses pel que fa a museus, centres patrimonials i exposicions. En menor proporció també tenen un pes destacat la Promoció cultural (18%) (on s’inclouen actuacions de promoció de la cultura, suport a la creació, producció i projecció internacional i iniciatives de preservació i difusió de la cultura i llengua catalana), Administració general de cultura (19,6%), les Arts escèniques i la música (6,6%) i els equipaments culturals de proximitat, com ara els Centres cívics (11,4%) i les Biblioteques (8,9%). L’Institut Municipal de Cultura s’encarrega del 68% de les despeses municipals en aquesta política. 84   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  3301 Administració general de cultura  35,3 19,6%  1,3%    27,7  7,7  27,8%  3321 Biblioteques  16,0 8,9%  0,6%    15,9  0,0  0,2%  3331 Museus i arts plàstiques  53,6 29,8%  2,0%    53,6  0,1  0,1%  3332 Arts escèniques i música  11,9 6,6%  0,4%    18,2  ‐6,3  35%  3341 Promoció cultural  32,5 18,0%  1,2%    21,9  10,6  48,3%  3361 Patrimoni històric i artístic de la ciutat  0,2 0,1%  0,0%    0,2  0,0  0,0%  3371 Centres cívics  20,6 11,4%  0,7%    20,1  0,4  2,2%  3381 Festes i actes populars  10,2 5,6%  0,4%    9,6  0,6  5,8%  Total 33 Cultura  180,2 100,0%  6,6%    167,2  13,0  7,8%  En relació al pressupost inicial de 2022, els imports pel 2023 d’aquesta política s’incrementa en un 7,8% (13,0 milions més), degut a la dotació suplementària de 11 milions d’euros més que l’any 2021 en el fons de contingència destinat a programes culturals. Política de despesa 34 Esport La política d’Esport compta amb uns recursos corrents de 28 milions d’euros, import que suposa l’1% de la despesa corrent municipal. El programa de Gestió de l’esport concentra el 88,8% de les despeses d’aquesta política, seguit del programa de Promoció i foment de l’esport (11,1%). Els programes de la política d’Esport comprenen gran part dels recursos destinats pel que fa a la promoció de l’esport en la població barcelonina, amb la gestió dels centres i instal·lacions esportives municipals i la realització d’actuacions de foment promoció de la pràctica esportiva i l’activitat física, amb un especial èmfasi pel que fa a la població infantil, adolescent i persones amb discapacitat, reforçant el caràcter cohesiu i inclusiu que té l’esport. El 88% de les despeses en aquesta política corresponen a les transferències corrents a l’Institut Municipal Barcelona Esports que està encarregat d’aquestes tasques. 85   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  3401 Gestiò de l'esport  24,6 87,8%  0,9%    21,5  3,1     3411 Promoció i foment de l'esport  3,1 11,1%  0,1%    2,6  0,5  19%  3421 Instal∙lacions esportives  0,3 1,1%  0,0%    0,3  0,0  11,7%  3431 Esdeveniments esportius  0,0 0,0%  0,0%    0,0  0,0  Total 34 Esport  28,0 100,0%  1,0%    24,4  3,6  14,8%  En termes comparatius amb l’exercici anterior, els recursos corrents d’aquesta política s’incrementen en un 14,8% (3,6 milions d’euros), principalment per l’increment de la transferència a l’IBE. Política de despesa 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses Per a la política de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses s’han assignat unes despeses corrents per valor de 106,6 milions d’euros al 2023, les quals suposen el 3,9% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. Aquesta política concentra especialment les seves despeses en aquells programes que incideixen directament en la generació d’ocupació i el creixement econòmic de la ciutat, destacant el Suport a l’ocupació i a l’empresa (41,6% del total de la política), el Foment i promoció del turisme (20,1% del total de la política) i el Foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (13,0% del total de la política). Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  4301 Administració general d'acció econòmica 8,5 8,0%  0,3%    12,3  ‐3,9  ‐31%  4312 Mercats, proveïments i llotges  2,9 2,8%  0,1%    2,8  0,1  5,3%  4314 Promoció del comerç  7,9 7,4%  0,3%    6,2  1,7  27,6%  4321 Foment i promoció del turisme  21,4 20,1%  0,8%    13,2  8,2  62,1%  4331 Suport Ocupació i Empresa  44,4 41,6%  1,6%    43,5  0,8  1,9%  4332 Promoció econòmica de la ciutat  1,6 1,5%  0,1%    1,5  0,1  8,5%  4333 Foment creixement econòmic i sectors  estratègics  13,9 13,0%  0,5%    12,8  1,1  8,8%  4334 Dinamització econòmica de proximitat  1,0 0,9%  0,0%    0,9  0,0  2,6%  4335 Foment de l’economia cooperativa,  social i solidària  5,0 4,7%  0,2%    4,9  0,1  2,2%  Total 43 Comerç, turisme i petites i mitjanes  empreses  106,6 100,0%  3,9%    98,1  8,4  9%  86   Les despeses corrents en aquesta política han crescut en termes absoluts en 8,4 milions d’euros (un 9% més) respecte els imports de referència del 2022, principalment per l’increment dels Fons de Foment del Turisme, que són aplicats a despeses d’aquesta política. Política de despesa 44 Transport públic El Transport públic té una dotació de despeses corrents de 193,0 milions d’euros, import que suposa el 7 % de les despeses corrents municipals. Aquesta política consta de dos programes, el Transport col·lectiu urbà de viatgers (transferència a l’Autoritzat del Transport Metropolità (ATM) pel finançament dels principals transport públics de la ciutat), el qual concentra una àmplia majoria dels recursos de la política (92,8 %), i el d’Altres transports de viatgers (inclou la despesa del Bicing) que representa el 7,2% restant. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  4411 Transport col∙lectiu urbà de viatgers  179,0 92,8%  6,5%    174,0  5,0  2,9%  4412 Altres transports de viatgers  14,0 7,2%  0,5%    14,0  0,0  0,0%  Total 44 Transport públic  193,0 100,0%  7,0%    188,0  5,0  2,7%  En relació al pressupost inicial del 2022, aquesta política experimenta un augment de les despeses de 5 milions d’euros (2,7%), bàsicament en la transferència a l’ATM. Política de despesa 46 Investigació, desenvolupament i innovació La política d’ Investigació, desenvolupament i innovació suposa el 0,1% de les despeses corrents totals de l’ Ajuntament amb un import de 1,6 milions d’ euros., pràcticament la mateixa que l’any 2022. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  4631 Investigació científica,tècnica i aplicada  1,6 100,0%  0,1%    1,6  0,0  0,5%  Total 46 Investigació, desenvolupament i  innovació  1,6 100,0%  0,1%    1,6  0,0  0,5%  87   Política de despesa 49 Altres actuacions de caràcter econòmic La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una assignació pressupostària de 21,3 milions d’euros (un 0,8% del total de despeses corrents) i es composa de dos programes pressupostaris, el de Mitjans de comunicació públics (que comprèn la transferència a Informació i Comunicació de Barcelona S.A. (BTV,..)), el qual concentra la major part dels recursos de la política (85,2%) i el de Defensa dels drets dels consumidors (14,8%), programa el qual s’hi contenen les despeses orientades a l’arbitratge (Junta Arbitral de Consum de Barcelona) i la informació al consumidor (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  4911 Mitjans de comunicació públics  18,2 85,2%  0,7%    18,6  ‐0,4  ‐2,1%  4931 Defensa dels drets dels consumidors  3,1 14,8%  0,1%    3,0  0,1  3,3%  Total 49 Altres actuacions de caràcter  econòmic  21,3 100,0%  0,8%    21,6  ‐0,3  ‐1,3%  Les despeses corrents d’aquesta política de despesa en el pressupost 2023 disminueixen en 0,3 milions d’euros (un -1,3%). Política de despesa 91 Òrgans de govern Les despeses en la política d’Òrgans de govern, de 36,1 milions d’euros, té un pes de l’1,3% dins de les despeses corrents de l’Ajuntament, concentrant els seus recursos principalment en el programa d’Òrgans de govern (73,9%), i, en menor grau, en el programa de Relacions institucionals (26,1%). Aquesta política comprèn les despeses relacionades amb el funcionament dels diferents òrgans de govern i la representació política de la ciutat, l’atenció protocol·lària i les relacions institucionals. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  9121 Òrgans de govern  26,7 73,9%  1,0%    25,5  1,2  4,5%  9122 Relacions institucionals  9,4 26,1%  0,3%    8,9  0,5  6,0%  Total 91 Òrgans de govern  36,1 100,0%  1,3%    34,4  1,7  4,9%  88   Aquesta política de despesa ha incremental lleugerament els crèdit envers a l’any anterior, amb un augment de 1,7 milions d’euros (un4,9%) respecte al pressupost inicial 2022. Política de despesa 92 Serveis de caràcter general En la política de Serveis de caràcter general (276,7 milions d’euros de despeses corrents, les quals suposen el 10,1% del total de l’Ajuntament), s’hi contenen tant aquells programes relacionats amb l’administració i funcionament de l’Ajuntament (direcció i administració, organització i recursos humans, arxiu, estadística i estudis i sistemes d’informació i telecomunicacions), els quals concentren la major part de la despesa corrent d’aquesta política, com aquells vinculats a l’atenció i informació al ciutadà i la participació. Entre aquesta política de despesa es classifica el fons de contingència general. Com s’ha dit a l’apartat d’aquesta memòria relatiu a la classificació econòmica, es dota un fons de contingència (capítol 5) a fi d’incloure al pressupost una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris, que es destinarà a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes al Pressupost inicialment aprovat, que poden presentar-se al llarg de l’exercici. Al pressupost 2023 s’ha dotat un total de 83 milions d’euros de fons de contingència, dels quals 63 milions han estat assignats inicialment a aquelles polítiques de despesa a que es preveu seran destinades (Habitatge, Serveis socials, Cultura i Transport públic) quedant 20milions d’euros com a fons de contingència general, que es classifica a la política de despesa 92 Serveis de caràcter general.                 89   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  9201 Direcció i administració generals  80,6 29,1%  2,9%    61,8  18,8  30,4%  9202 Defensa drets‐llibertats públiques dels  ciutadans  1,0 0,4%  0,0%    1,1  ‐0,1  ‐6,8%  9203 Arxiu i biblioteca municipal  6,3 2,3%  0,2%    6,0  0,3  5,1%  9221 Serveis d'organització i recursos humans  9,6 3,5%  0,3%    9,1  0,5  5,3%  9231 Gestió del padró municipal d'habitants  1,1 0,4%  0,0%    1,1  0,0  0,0%  9232 Estadístiques i estudis municipals  2,8 1,0%  0,1%    2,9  ‐0,1  ‐4,8%  9241 Relació amb la ciutadania i les entitats  17,2 6,2%  0,6%    16,4  0,8  4,8%  9249 Memòria històrica  0,7 0,3%  0,0%    0,7  0,0  ‐4%  9251 Informació i atenció al ciutadà  26,0 9,4%  0,9%    24,3  1,7  7,0%  9252 Comunicació corporativa  24,1 8,7%  0,9%    23,4  0,7  3,1%  9261 Sistemes informació i telecomunicacions  municipals  56,6 20,5%  2,1%    53,5  3,2  5,9%  9291 Fons de contingència  20,0 7,2%  0,7%    19,1  0,9  5%  9292 Dotació per imprevistos  30,6 11,1%  1,1%    32,4  ‐1,8  ‐5%  Total 92 Serveis de caràcter general  276,7 100,0%  10,1%    251,8  24,9  10%  Total 92 Serveis de caràcter general sense  fons de contingència  256,7 92,8%  9,3%    232,8  24,0  10,3%  Les despeses corrents exclòs el fons de contingència de la política 92 (256,7 milions d’euros) s’han incrementat en un 10,3% envers les de l’any 2022 (24 milions d’euros més). La dotació d’un fons de cobertura per l’increment de despeses en subministraments de 13,9 milions d’euros ha estat la principal causa d’aquest increment, i en menor mesura l’augment de despeses en sistemes d’informació. Política de despesa 93 Administració financera i tributària La política de despesa d’Administració financera i tributària comprèn aquelles actuacions dirigides a gestionar i administrar les finances i el patrimoni municipal. Amb un import de 123,6 milions d’euros, aquesta política suposa el 4,5% de les despeses corrents. El 63,2% dels seus recursos es concentra en la Gestió del patrimoni municipal (manteniment d’edificis municipals (subministraments, neteja i altres serveis) i gestió patrimonial) Altres programes significatius són l’Administració tributària i dels ingressos municipals (31,2%) i, en menor mesura, l’Administració i control econòmic i financer (4,9%) que s’encarrega de l’administració pressupostària, financera i comptable i el control intern. 90   Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  9311 Administració i control econòmic i  financer  6,0 4,9%  0,2%    5,5  0,5  8,9%  9321 Administració tributària i d'ingressos  municipals  38,5 31,2%  1,4%    39,3  ‐0,8  ‐1,9%  9331 Gestió del patrimoni municipal  78,2 63,2%  2,8%    74,2  4,0  5,4%  9341 Gestió del deute i la tresoreria  0,9 0,7%  0,0%    0,9  0,0  1,0%  Total 93 Administració financera i tributària  123,6 100,0%  4,5%    119,8  3,8  3,1%  En aquesta política es produeix un increment de 3,8 milions d’euros en la seva dotació de recursos envers la del pressupost inicial del 2022 (un 3,1%), principalment per la incorporació d’altes de lloguers. Política de despesa 94 Transferències a altres administracions Finalment es troba la política de Transferències a altres administracions, la qual té una assignació de despeses corrents de 143,3 milions d’euros, que suposen el 5,2% de la despesa corrent. Aquest política correspon íntegrament a les transferències que realitza l’Ajuntament de Barcelona per al finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Presupost  % sobre  % sobre  Presupost  Diferència  Imports en milions d'euros  inicial  política  total desp    inicial  2022/2021  2023  despesa  Corrent  2022  9431 Transferències a altres ens locals  143,3 100,0%  5,2%    124,8  18,5  14,8%  Total 94 Transferències a altres  administracions  143,3 100,0%  5,2%    124,8  18,5  14,8%  Es preveu un increment important en les transferències a l’AMB per l’any 2023, de 18,5 milions d’euros (un 14,8%), relacionada amb el nou conveni amb l’entitat pel període 2020-2023 (10,2 milions més) i a la part de financiació proporcional ingressos de l’Ajuntament (8,3 milions d’euros més). Les despeses de capital per polítiques de despesa A l’analitzar la despesa de capital per polítiques de despesa s’observa que la política d’Habitatge i urbanisme, amb 406,8 milions d’euros i un pes del 53,6% sobre el total de despesa de capital, és la política a la qual es destinen més recursos en el projecte 91   de pressupost 2023. En aquesta política s’inclou la inversió en habitatge, en millora de carrers, il·luminació, en grans projectes urbanístics, equipaments, adquisició de sòl... A més d’aquesta política, també destaquen les inversions relatives als Serveis de Transport (53,7 milions d’euros), Serveis socials (51,6 milions d’euro), Cultura (45,9 milions d’euros) o Serveis generals (36,4 milions d’euros), En el quadre següent es detalla la despesa de capital per polítiques de despesa: %  Política de despesa  Pressupost inicial 2023  s/total  13 Seguretat i mobilitat ciutadana  9.054.603  1,2%  15 Habitatge i urbanisme  406.788.506  53,6%  16 Benestar comunitari  2.123.536  0,3%  17 Medi ambient  28.619.277  3,8%  23 Serveis socials i promoció social  51.592.828  6,8%  32 Educació  25.454.380  3,4%  33 Cultura  45.868.216  6,0%  34 Esport  12.482.700  1,6%  43 Comerç, turisme i petites i mitjans empreses  35.210.857  4,6%  44 Transport públic  53.667.704  7,1%  49 Altres actuacions de caràcter econòmic  20.091.662  2,6%  92 Serveis de caràcter general  36.427.087  4,8%  93 Administració financera i tributària  32.218.647  4,2%  TOTAL  759.600.000  100,0%  Cal dir que per obtenir una millor visualització del destí de les despeses de capital es recomana la lectura de l’anàlisi d’aquestes despeses segons la seva tipologia, anàlisi el qual s’ubica en el present document a l’apartat “Visió econòmica: en què es gasta?” del punt 4.3 Previsió de despeses de l’Ajuntament. 92   4.3.3 Visió orgànica: qui gasta? La visió orgànica classifica els ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona segons l’òrgan o unitat que els gestiona o executa. Aquesta visió permet delimitar l’assignació dels recursos pressupostaris en els diferents òrgans o unitats de l’administració, així com la responsabilitat del seu ús eficient i eficaç i de l’acompliment dels objectius fixats. La classificació orgànica del pressupost es basa principalment en la nova estructura de l’administració municipal, i s’estructura en àrees i districtes (gerències d’àrees i gerències de districtes). Pel projecte de pressupost 2023, l’Ajuntament de Barcelona consta de 8 Sectors (dos dígits) i 28 subsectors, incloent els 10 districtes (4 dígits). A continuació es detallen els esmentats sectors i subsectors amb les seves corresponent codificacions:  01 Sector de Gerència Municipal o 0100 Gerència Municipal o 0106 Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat  02 Sector de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI o 0200 Gerència d’Àrea e Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI o 0202 Gerència d’Habitatge  03 Sector d'Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports o 0300 Gerència d'Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports o 0301 Gerència d’Innovació i Transició Digital  04 Sector de Seguretat i Prevenció o 0400 Gerència d’Àrea de Seguretat i Prevenció  05 Sector d’Ecologia Urbana o 0500 Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana o 0502 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans o 0503 Gerència d'Urbanisme o 0504 Gerència de Mobilitat i Infraestructures o 0505 Gerència de l’Arquitecte/a en Cap  06 Districtes o 0601 Districte de Ciutat Vella o 0602 Districte de Eixample o 0603 Districte de Sants - Montjuïc o 0604 Districte de Les Corts o 0605 Districte de Sarrià - Sant Gervasi o 0606 Districte de Gràcia o 0607 Districte de Horta - Guinardó 93   o 0608 Districte de Nou Barris o 0609 Districte de Sant Andreu o 0610 Districte de Sant Martí  07 Sector d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica o 0700 Gerència d’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica o 0701 Gerència de Pressupostos i Hisenda o 0703 Gerència de Pressupostos i Hisenda-Serveis Centrals o 0705 Gerència de Recursos o 0707 Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu  08 Sector de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat o 0800 Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat En el següent quadre es mostren les despeses assignades als diferents sectors i subsectors en el projecte de pressupost 2023: 94   95 Orgànics de Gerència Municipal (01) La Gerència Municipal gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 1, Serveis públics bàsics. Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 27,3 milions d’euros, que representa un 1,0% del total de despeses corrents del pressupost municipal. Els principal àmbit d’actuació és el Pla de Barris, que suposa un 49,2% de tot el seu pressupost. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els d’informació i atenció al ciutadà,, direcció i administració general, estadístiques i estudis municipals i dotació per imprevistos. Orgànics de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI (02) El sector de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI desglossa el seu pressupost en dos orgànics: 0200-Gerència d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI que el seu àmbit correspon a serveis a les persones i comprèn un ampli ventall de polítiques de despesa: serveis socials i promoció social, tant pel que fa a serveis bàsics com a serveis especialitzats (infància, gent gran, sense sostre, discapacitats, drogodependències, etc.), temes d’igualtat, promoció de joves, protecció de la salut, etc. 0202-Gerència d’Habitatge que impulsa les polítiques d’habitatge a Barcelona amb la voluntat de fomentar el dret a l’habitatge. El total de pressupost corrent per a 2023 és de 319,4 milions d’euros, que representa un 11,6% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. La major part d’aquest pressupost (un 85,4%) esta destinat a Actuacions de protecció i promoció social. Una part important del pressupost del sector correspon a aportacions a organismes autònoms o entitats del propi Grup Ajuntament, atès que bona part d’aquests serveis es gestionen de forma descentralitzada. Destaquen, entre altres, les aportacions a l’Institut Municipal de Serveis Socials per temes de dependència, servei d’assistència a domicili, etc.; a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, per atenció i transport a discapacitats. També cal destacar l’aportació als consorcis dels que forma part l’ajuntament, com el Consorci Sanitari de Barcelona - Agència de Salut Pública tant per promoció de la salut, com pel tractament de drogodependències, o al Consorci de l’Habitatge de Barcelona que s’ocupa del desenvolupament en l'àmbit municipal de Barcelona, de les funcions, activitats i serveis en matèria d'habitatge assequible que li atorga en exclusiva l'article 85 de la Carta municipal de Barcelona. 96 Orgànics d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports (03) El sector d’Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports es divideix en dos orgànics: 0300-Gerència d’Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports que impulsa la innovació interna i externa, el canvi organitzatiu a partir de les TIC, la implantació de l’administració electrònica així com l’impuls de l’ecosistema digital. Estableix els canals i òrgans que permetin assolir els objectius en polítiques de relacions internacionals. Acompanya en la implantació a l’organització dels objectius de desenvolupament sostenible ODS 2030 i el seu progressiu assoliment. 0301-Gerència d’Innovació i Transició Digital que lidera i coordina l’estratègia de transició digital i dels sistemes d’informació municipals, defineix l’estratègia dels projectes d’innovació i ciutat intel·ligent i impulsa l’ecosistema d’innovació local i el soci-econòmic digital. Per a l’any 2023 gestionarà un pressupost de despesa corrent de 116,5 milions d’euros, que constitueix el 4,2% de les despeses de l’Ajuntament per als capítols del 1 al 5. Una part molt important de les actuacions de sistemes d’informació gestionades per la Gerència d’Innovació i Transició Digital són realitzades per l’Institut Municipal d’Informàtica i finançades mitjançant transferències del sector (54,1 milions d’euros, el 97% de la transferència a l’IMI). També cal destacar l’aportació a l’Institut Barcelona Esports per promoció i foment i gestió de l’esport (24,6 milions d’euros) I el programa d’informació i atenció al ciutadà (22,2 milions d’euros, majoritàriament despeses de personal). Orgànic de Seguretat i Prevenció (04) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència comprèn dues línies principals: el programa de seguretat ciutadana (fonamentalment la Guàrdia Urbana) i el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament (bombers). El seu pressupost de despesa corrent per al 2023 és de 324,7 milions d’euros, que representa un 11,8% de les despeses corrent de l’Ajuntament. Cal destacar la importància quantitativa que té l’equip humà dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 300 milions d’euros corresponen a despeses de personal, el 60,6% de les despeses de personal de tot l’Ajuntament. 97 Orgànics d’Ecologia Urbana (05) El sector d’Ecologia Urbana desglossa el seu pressupost en cinc orgànics: 0500-Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana que recull actuacions de planificació i estratègia, Redacció de projectes, Rehabilitació d’edificis, etc., a més de serveis comuns administratius de la gerència. 0502-Gerència de Medi ambient i Serveis urbans. Abasta per una part les actuacions destinades a la preservació i millora del medi ambient de la ciutat, on s’inclouen els espais verds, amb la intervenció de l’Institut municipal de Parcs i Jardins. Pel que fa als serveis urbans s’inclouen actuacions tant diverses com la neteja viària, recollida i tractament de residus, clavegueram, abastament d’aigües, l’enllumenat, etc. 0503-Gerència d‘Urbanisme, que gestiona llicències urbanístiques, inspeccions, gestió de sol, planejament de la ciutat, etc. 0504-Gerència de Mobilitat i infraestructures, que s’encarrega de temes diversos com la mobilitat i ordenació i informació del trànsit, el manteniment, renovació i pavimentació de les estructures vials, el control i seguiment de grans infraestructures (rondes, ...), la coordinació urbana i altres. 0505-Gerència de l’Arquitecte/a en cap, que és la direcció superior dels criteris i directrius del model urbà de la ciutat de Barcelona en la seva perspectiva metropolitana. El seu pressupost de despesa corrent per al 2023 és de 663,5 milions d’euros, que representa un 24,1 % de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal remarcar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en béns i serveis corrents dins del pressupost d’aquest àrea, donat que 354 milions d’euros corresponen a compra de béns i serveis (on hi té un pes rellevant el contracte de neteja i recollida de residus). Cal destacar també, dins del capítol 4 de transferències corrents, els 59 milions d’euros d’aportació a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que gestiona de forma descentralitzada aquest servei i l’aportació al consorci de transport ATM (169,0 milions d’euros, per part de la gerència de Mobilitat). Orgànics de Districtes (06) Els deu districtes en què està dividida territorialment la ciutat de Barcelona gestionen conjuntament un total de 356,6 milions d’euros de despesa corrent, arribant al 13% del total de despeses corrents de l’Ajuntament. 98 Els districtes actuen com a extensions de l’Ajuntament en el territori i, a més de prestar serveis de forma pròpia, col·laboren amb els diferents sectors d’actuació alhora de coordinar l’acció d’aquests en el territori. Els principals serveis que es presten des dels districtes són tramitació de llicències, inspeccions, serveis de territori, centres cívics, promoció cultural i esportiva, etc. Orgànics d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica (07) Aquest sector té cinc àmbits d’actuació que corresponen a cinc orgànics: La gerència d’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica (0700), que gestiona les polítiques d’ocupació, promoció econòmica i consum, comerç, turisme, competitivitat i relacions institucionals; la gerència de Pressupostos i Hisenda (0701), que gestiona la política pressupostària i financera de tot l’Ajuntament; l’orgànic de Pressupostos i Hisenda-Serveis Centrals (0703), que s’encarrega de les actuacions o programes transversals i d’aquelles que no són d’imputació a cap altre orgànic: despeses financeres i d’amortització de deute, així com algunes aportacions a altres entitats; la gerència de Recursos (0705), que gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 9, Actuacions de caràcter general; i la gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu (0707) . Economia, Recursos i Promoció Econòmica Té un pressupost de despesa corrent per al 2023 de 95,8 milions d’euros, que representa un 3,5% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Destaquen les despeses relacionades amb el comerç, turisme i petites i mitjanes empreses, essent la transferència a Barcelona Activa la que ocupa major part del pressupost de la gerència (44,3 milions d’euros) Pressupostos i Hisenda El seu pressupost de despesa corrent per al 2023 és de 69,9 milions d’euros, que representa un 2,5% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses vinculades a la gestió del patrimoni municipal (principalment arrendaments) i la transferència a l’Institut Municipal d’Hisenda. Pressupostos i Hisenda-Serveis Centrals Per al 2023 l’orgànic de Pressupostos i Hisenda-Serveis Centrals té un pressupost de despesa corrent de 331,2 milions d’euros, un 12% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament. Algunes de les principals partides d’aquest orgànic són el pagament dels interessos del deute municipal, les amortitzacions previstes de deute, les aportacions a l’Àrea 99 Metropolitana de Barcelona per la Participació en els Tributs de l’Estat i per l’IBI, etc. Per un altre costat, cal fer esment que en aquest subsector s’hi imputen les despeses relatives al Fons de contingència (83,0 milions d’euros de despeses de capítol 5) que serà redistribuït al llarg de l’any a la resta de sectors. Recursos Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 123,8 milions d’euros, que representa un 4,5% del total de despeses corrents del pressupost municipal. Els principals àmbits d’actuació són els de direcció i administració general, comunicació corporativa i òrgans de govern. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els de mitjans de comunicació públics, bàsicament les aportacions a Informació i Comunicació de Barcelona (ICB). Persones i Desenvolupament Organitzatiu Té un pressupost de despesa corrent per el 2023 de 9,8 milions d’euros, que representa un 0,4% del total de despeses corrent. La major part està imputat a despeses de capítol 1. Orgànic de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat (08) Des d’aquesta gerència es gestionen competències d’educació, cultura, coneixement, diversitat religiosa i memòria històrica. El seu pressupost de despesa corrent per al 2023 és de 312,1 milions d’euros, que representa un 11,3% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses en transferències a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (73,5 milions d’euros), al Consorci d’Educació de Barcelona (75,2 milions d’euros) i a l’Institut Municipal de Cultura (133,1 milions d’euros). 100 5 El pressupost consolidat El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Barcelona s’obté a partir de l’agregació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats dependents i la posterior eliminació de les transferències internes que es realitzen entre les entitats del grup. La magnitud del pressupost consolidat permet visualitzar tots els ingressos i despeses que efectivament obté i executa el conjunt d’institucions i entitats que conformen el grup Ajuntament de Barcelona. D’acord amb la normativa vigent, l’Ajuntament de Barcelona presenta el seu pressupost consolidat d’acord l’establert per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) i d’acord amb la Llei Reguladora d’Hisenda Locals (LRHL). A continuació es mostren els imports d’ingressos i despeses del Pressupost consolidat 2023 per capítols, així com la participació de l’Ajuntament i de les entitats dependents en aquests, d’acord amb les regulacions esmentades. Pressupost consolidat 2023 d’acord amb la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) El pressupost consolidat per al 2023, segons allò que estableix la LOEPSF, es xifra amb un total de 3.895,8 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 3.542,7 milions d’euros i unes despeses no financeres de 3.798,9 milions d’euros. El pressupost total de l’Ajuntament és de 3.595,9 milions d’euros i el de les entitats del perímetre LOEPSF6 és de 1.234,7 milions d’euros, existint unes operacions internes per valor de 934,8 milions d’euros. 6 El perímetre administració pública segons el SEC comprèn els pressupostos de l’Ajuntament així com els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària i consorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, d’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2012. 101 INGRESSOS PER CAPÍTOLS Total Total Ajuntament Entitats LOEPSF no LOEPSF Transf. Imports en milions d'euros de dependents consolidat consolidat internes Barcelona LOEPSF (no consolidat (Ajuntament + -transf. entitats) internes) 1. Impostos directes 1.096,8  0,0  1.096,8  0,0   1.096,8  2. Impostos indirectes 141,5  0,0  141,5  0,0   141,5  3. Taxes i altres ingressos 347,5  277,9  625,3  60,7   564,6  4. Transferències corrents 1.475,0  905,6  2.380,6  838,8   1.541,8  5. Ingressos patrimonials 29,8  4,4  34,2  0,2   34,0  Operacions corrents (cap. 1 a 5) 3.090,5  1.188,0  4.278,5  899,7   3.378,8  6. Inversions reals 0,1  27,6  27,7  27,6   0,1  7. Transferències capital 159,8  11,5  171,4  7,6   163,8  Operacions de capital (cap. 6 i 7) 159,9  39,1  199,1  35,2   163,9  Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 3.250,5  1.227,1  4.477,5  934,9   3.542,7  8. Actius financers 0,0  7,7  7,7  0,0   7,7  9. Passius financers 345,4  0,0  345,4  0,0   345,4  Operacions financeres (cap. 8 i 9) 345,4  7,7  353,1  0,0   353,1  Total 3.595,9  1.234,7  4.830,6  934,9   3.895,8  En relació a la distribució dels ingressos segons el perímetre institucional definit per la LOEPSF, ressaltar que les entitats es financen bàsicament de la transferència municipal, representant les taxes i altres ingressos un 23%, els ingressos de capital un 3% i els ingressos patrimonials un 0,4%. Pel cantó de les despeses no consolidades, és destacable assenyalar com les despeses de personal i de compra de béns i serveis realitzades per part de les entitats dependents suposen una part important del total d’aquestes despeses (44% i 46%), mostrant com aquestes entitats esdevenen els principals executors de determinades polítiques municipals. Pel que fa als passius financers, aquests es concentren en el pressupost de l’Ajuntament. 102 DESPESES PER CAPÍTOLS Total Total LOEPSF Entitats Ajuntament LOEPSF no Transf. consolidat Imports en milions d'euros dependents de Barcelona consolidat internes (no LOEPSF (Ajuntament + consolidat entitats) -transf. internes) 1. Despeses de personal 494,6  394,5  889,2   0,0   889,2  2. Compra de béns i serveis 758,8  645,4  1.404,2   46,1   1.358,1  3. Despeses financeres 21,0  0,3  21,3   0,0   21,3  4. Transferències corrents 1.393,3  131,1  1.524,4   853,3   671,0  5. Fons de contingència 83,0  0,2  83,1   0,0   83,1  Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.750,6  1.171,5  3.922,2   899,5   3.022,7  6. Inversions reals 695,7  49,2  744,9   27,6   717,3  7. Transferències capital 63,9  2,7  66,6   7,8   58,8  Operacions de capital (cap. 6 i 7) 759,6  51,9  811,5   35,4   776,1  Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 3.510,2  1.223,5  4.733,7   934,9   3.798,9  8. Actius financers 37,7  11,3  49,0   0,0   49,0  9. Passius financers 47,9  0,0  47,9   0,0   47,9  Operacions financeres (cap. 8 i 9) 85,6  11,3  96,9   0,0   96,9  Total 3.595,9  1.234,7  4.830,6   934,9   3.895,8  103 Pressupost consolidat 2023 d’acord amb la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL) El pressupost consolidat per al 2023, l’import consolidat total segons la LRHL és de 3.929,8 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 3.491,5 milions d’euros i unes despeses no financeres de 3.783,8 milions d’euros. En aquest perímetre institucional definit per la LRHL, l’Ajuntament té un pressupost total de 3.595,9 milions d’euros i les entitats dependents7 tenen assignats un import per valor de 1.280,5 milions d’euros, existint unes operacions internes per valor de 946,60 milions d’euros. INGRESSOS PER CAPÍTOLS Total Total LRHL LRHL Ajuntament Entitats no Transf. consolidat Imports en milions d'euros de dependents consolidat internes (no Barcelona LRHL (Ajuntament + consolidat entitats) -transf. internes) 1. Impostos directes 1.096,8  0,0  1.096,8  0,0   1.096,8  2. Impostos indirectes 141,5  0,0  141,5  0,0   141,5  3. Taxes i altres ingressos 347,5  188,8  536,3  10,6   525,7  4. Transferències corrents 1.475,0  878,6  2.353,5  854,1   1.499,4  5. Ingressos patrimonials 29,8  35,1  64,9  0,0   64,9  Operacions corrents (cap. 1 a 5) 3.090,5  1.102,5  4.193,1  864,7   3.328,3  6. Inversions reals 0,1  38,9  39,0  27,6   11,4  7. Transferències capital 159,8  46,2  206,0  54,3   151,8  Operacions de capital (cap. 6 i 7) 159,9  85,1  245,0  81,9   163,2  Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 3.250,5  1.187,7  4.438,1  946,6   3.491,5  8. Actius financers 0,0  29,6  29,6  0,0   29,6  9. Passius financers 345,4  63,3  408,7  0,0   408,7  Operacions financeres (cap. 8 i 9) 345,4  92,9  438,3  0,0   438,3  Total 3.595,9  1.280,6  4.876,4  946,6   3.929,8  7 Perímetre el qual comprèn els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics (organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials) i les societats mercantils amb capital íntegrament municipal. 104 D’altra banda, en l’àmbit de les despeses no consolidades, ressalta el fet que el 45% de les despeses de personal són relatives a les entitats municipals, així com que el 41% de les despeses en compra de béns i serveis, el 51,29% dels actius financers i el 30,17% de l’amortització del deute (passius financers) correspon a aquest conjunt institucional dependent de l’Ajuntament de Barcelona. DESPESES PER CAPÍTOLS Total Total LRHL LRHL Ajuntament Entitats no Transf. consolidat Imports en milions d'euros de dependents consolidat internes (no Barcelona LRHL (Ajuntament + consolidat entitats) -transf. internes) 1. Despeses de personal 494,6  406,2  900,9   0,0   900,9  2. Compra de béns i serveis 758,8  532,8  1.291,6   5,3   1.286,3  3. Despeses financeres 21,0  4,2  25,2   0,0   25,2  4. Transferències corrents 1.393,3  129,9  1.523,2   854,6   668,7  5. Fons de contingència 83,0  0,0  83,0   0,0   83,0  Operacions corrents (cap. 1 a 5) 2.750,6  1.073,2  3.823,8   859,9   2.964,0  6. Inversions reals 695,7  144,3  840,0   80,3   759,7  7. Transferències capital 63,9  2,7  66,6   6,5   60,1  Operacions de capital (cap. 6 i 7) 759,6  147,0  906,6   86,8   819,9  Operacions no financeres (cap. 1 a 7) 3.510,2  1.220,2  4.730,4   946,6   3.783,8  8. Actius financers 37,7  39,7  77,4   0,0   77,4  9. Passius financers 47,9  20,7  68,6   0,0   68,6  Operacions financeres (cap. 8 i 9) 85,6  60,4  146,0   0,0   146,0  Total 3.595,9  1.280,6  4.876,4   946,6   3.929,8  105 A continuació es mostra la distribució de les despeses de les entitats (exclòs Ajuntament) que formen part del sector públic de l’Ajuntament. 106