Informe d’impacte de gènere del pressupost 2 Índex Informe executiu .................................................................................................................................. 7 1 Presentació .......................................................................................................................... 10 2 Marc programàtic i normatiu ........................................................................................ 12 3 Objectius de l’informe i context ................................................................................... 14 4 Anàlisi del pressupost de personal ............................................................................. 17 5.1. La bretxa salarial de gènere .............................................................................................................. 17 5.2. Principals resultats ............................................................................................................................... 20 5 Anàlisi dels programes de despesa ............................................................................. 21 5.1 Identificació i descripció dels programes .............................................................................. 21 5.2 Vinculació dels programes amb els objectius programàtics en matèria d’igualtat de gènere ......................................................................................................................... 26 5.3 Anàlisi d’impacte de gènere dels programes ........................................................................ 30 5.3.1 Diagnòstic de gènere sobre l’àmbit d’actuació de cada programa de despesa 30 5.3.2 Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere a cada programa de despesa. 33 5.3.3 Previsió de resultats ............................................................................................................. 35 5.4 Resultats de l’anàlisi d’impacte de gènere global ............................................................... 38 5.4.1 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats qualitatius. ............................................................................................................................... 38 5.4.2 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats quantitatius. ............................................................................................................................ 42 5.4.3 Pressupost destinat als programes transformadors i reproductors de desigualtats .................................................................................................................................................. 44 5.4.4 Programes i pressupost transformador transformador i reproductor a l’àmbit de districte .................................................................................................................................... 47 5.4.5 Accions per a la igualtat ...................................................................................................... 49 5.4.6 Programes i pressupost vinculat a polítiques de cures ......................................... 52 5.4.7 Programes i pressupost vinculat a polítiques de temps ........................................ 57 5.4.8 Comparativa dels resultats al llarg dels anys ............................................................. 60 5.5 Principals resultats .......................................................................................................................... 65 6 Conclusions .......................................................................................................................... 69 6.1 Conclusions generals ...................................................................................................................... 69 6.2 Conclusions objectius secundaris .............................................................................................. 72 7 Recomanacions .................................................................................................................. 74 7.1 Recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere de la despesa de personal................................................................................................................................................ 74 3 7.2 Recomanacions d’àmbit de ciutat per a la millora de l’impacte de gènere dels Capítols 2 i 4.............................................................................................................................. 75 7.3 Recomanacions d’àmbit de districte per a la millora de l’impacte de gènere dels Capítols 2 i 4.............................................................................................................................. 78 8 Annexos ................................................................................................................................. 80 8.1 Annex I. Procés i metodologia ..................................................................................................... 80 8.1.1 Procés de treball ..................................................................................................................... 80 8.1.2 Metodologia d’anàlisi de la despesa de personal ...................................................... 81 8.1.3 Metodologia d’anàlisi dels Capítols 2 i 4 ...................................................................... 82 8.1.4 Propostes de millora metodològica ................................................................................ 88 8.2 Annex II. Guia d’acompanyament per a elaborar la fitxa de programa amb perspectiva de gènere .................................................................................................................... 90 8.3 Annex III. Accions per la igualtat ............................................................................................... 93 4 Índex de taules Taula 1. Despesa total per Capítols al pressupost 2023. .................................................................... 15 Taula 2. Assignació i percentatge d’anàlisi per Capítols i total. ....................................................... 16 Taula 3. Bretxa salarial de gènere global. ................................................................................................. 19 Taula 4. Bretxa salarial de gènere global per l’escala d’administració general i per l’escala especial GUB i SPEIS. ......................................................................................................................................... 19 Taula 5. Emmarcament dels programes, segons eixos del PJG. ....................................................... 22 Taula 6. Programes i pressupost analitzat per eixos del II PJG. ....................................................... 26 Taula 7. Objectius de gènere dels programes, segons eixos del II PJG, per l’àmbit de ciutat. .................................................................................................................................................................................... 27 Taula 8. Objectius de gènere dels programes, segons eixos del II PJG, per l’àmbit de districte. .................................................................................................................................................................. 30 Taula 9 . Diagnòstic de l’àmbit d’actuació dels programes, segons eixos del II PJG. .............. 31 Taula 10. Incorporació de la perspectiva de gènere als programes, per orgànics i segons eixos del PJG. ......................................................................................................................................................... 33 Taula 11. Previsió de resultats als programes i orgànics, segons eixos del II PJG. .................. 36 Taula 12. Programes classificats per orgànic, segons el seu impacte de gènere, per l’àmbit de ciutat. ................................................................................................................................................................. 39 Taula 13. Programes classificats per orgànic, segons el seu impacte de gènere, per l’àmbit de districte. ............................................................................................................................................................ 41 Taula 14. Nombre de programes per orgànic, segons el seu impacte de gènere. .................... 43 Taula 15. Nombre de programes, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG ......... 43 Taula 16. Pressupost assignat segons l’impacte de gènere. .............................................................. 44 Taula 17. Pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG. .............. 45 Taula 18. Nombre de programes de districte, segons el seu impacte de gènere...................... 48 Taula 19. Pressupost de programes de districte assignat segons l’impacte de gènere. ........ 48 Taula 20. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són directes o indirectes. ......................................................................................................................................... 49 Taula 21. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són d’imputació parcial o total. ............................................................................................................................. 50 Taula 22. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a qui van dirigides. ........................................................................................................................................................ 50 Taula 23. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a quin grup de persones van dirigides. ......................................................................................................... 51 Taula 24. Accions per la igualtat i pressupost assignat, segons eixos del PJG. .......................... 52 Taula 25. Programes vinculats a cures segons la valoració del seu impacte de gènere i pressupost. ............................................................................................................................................................ 52 Taula 26. Accions que contribueixen a la igualtat vinculades a cures i el seu pressupost. . 54 Taula 27. Programes vinculats a temps segons la valoració del seu impacte de gènere i pressupost. ............................................................................................................................................................ 58 Taula 28. Accions que contribueixen a la igualtat vinculades a temps segons àmbits i el seu pressupost. ............................................................................................................................................................ 58 Taula 29. Recomanacions per als programes de despesa .................................................................. 76 Taula 30. Recomanacions per als programes de despesa .................................................................. 78 Taula 31. Fons d’informació utilitzades. ................................................................................................... 86 Taula 32. Taula de verificació de l’impacte de gènere. ........................................................................ 87 Taula 33. Accions per la igualtat i característiques, segons programes. ...................................... 93 5 Índex de gràfics Gràfic 1. Comparació del % del nombre de programes i del pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere. ..................................................................................................................................... 46 Gràfic 2. Comparació del % de programes i pressupost, segons el seu impacte de gènere i per eixos del PJG. ................................................................................................................................................. 47 Gràfic 3. Pressupost de Capítols 2 i 4 analitzat ....................................................................................... 61 Gràfic 4. Número de programes seleccionats i analitzats .................................................................. 62 Gràfic 5. Percentatge de programes transformadors de desigualtats .......................................... 63 Gràfic 6. Percentatge del pressupost transformador de desigualtats ........................................... 64 Gràfic 7. Percentatge de programes que preveuen accions per la igualtat ................................. 64 Gràfic 8. Percentatge de programes que inclouen accions per la igualtat assignant-hi pressupost ............................................................................................................................................................. 65 6 Informe executiu L’Ajuntament de Barcelona elabora per sisè any un informe d’impacte de gènere per conèixer quina incidència té la despesa municipal en la igualtat de gènere. Aquest any, per primera vegada, s’han incorporat els districtes en una anàlisi que considerem preliminar amb tres programes de cadascun. A més, s’ha incorporat per primer cop la Xarxa de Referents de Transversalitat de Gènere com a vehicle de distribució i obtenció de la informació dels programes pressupostaris. Aquest informe d’impacte de gènere detalla una anàlisi que inclou un estudi parcial de la despesa de personal i de 79 fitxes de programa dels Capítols 2 i 4, els quals inclouen 3 programes de cada districte de la ciutat. En conjunt, s’estudia un pressupost de 1.101.245.926,18 € de Capítols 2 i 4, el que representa més de la meitat de les despeses d’aquests capítols. Aquest pressupost podria augmentar si es reben més fitxes de programa posteriorment a la data de tancament d’aquest informe. Amb la informació obtinguda fins al moment, el 84’7% del pressupost analitzat és transformador de les desigualtats i quasi el 50% és considerat molt positivament transformador. En termes pressupostaris si prenem només els programes de ciutat, el pressupost reproductor és d’un 2’51% del pressupost analitzat. En termes de programes pressupostaris, el 76% dels programes analitzats són transformadors de les desigualtats de gènere. El pressupost que es destina al personal de l’Ajuntament és transformador o reproductor de desigualtats de gènere? · A data de tancament d’aquest informe, l’impacte de gènere del pressupost de personal no s’ha pogut estudiar segons la seva distribució entre homes i dones i només s’ha pogut valorar a través del concepte de bretxa salarial. · En aquest sentit, les últimes dades disponibles són les que es recullen a l’estudi “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” dut a terme per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu en el marc del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona. · Per això, la dada de bretxa salarial de gènere que s’utilitza per estimar l’impacte de gènere del pressupost de capítol 1 continua sent del 15,89%. Quins programes i pressupost són transformadors i reproductors de desigualtats de gènere? · S’han analitzat més fitxes de programa que mai fins ara que, si bé no tenen un impacte en termes de pressupost, sí que el tenen en termes de capil·laritat de l’anàlisi en l’àmbit territorial, oferint una major diversitat d’actuacions relacionades amb el gènere vinculades a una escala de districte. · La majoria del programes segueixen sent transformadors, 60 de 79. · Els programes reproductors (10) es troben en major mesura als districtes. Enguany és el primer cop que l’anàlisi aborda l’àmbit del territori i es considera com un estudi preliminar. Per tant, és imprescindible un període de rodatge per a millorar l’impacte de gènere dels programes i la informació que proveeixen. La 7 quantitat de pressupost destinada a programes transformadors és menor que als programes reproductors. · Dels 10 programes reproductors de desigualtat, 2 són de l’àmbit de ciutat i 8 de districte. Els programes de districte són de centres cívics i de promoció i gestió de l’esport. Aquests programes en l’àmbit de ciutat són transformadors i, per tant, caldrà que els districtes treballin per assolir el mateix impacte de gènere. · Hi ha un patró diferenciat entre ciutat i districte, on els districtes tenen més programes transformadors en nombre, però menys programes transformadors en pressupost. · Els nous programes de ciutat que s’han incorporat a l’anàlisi (Institut Municipal d’Hisenda i Institut Municipal d’Informàtica) ho han fet amb la valoració de transformadors molt positius. · En una lectura longitudinal, els dos darrers anys s’ha reduït el percentatge de programes transformadors, havent assolit un 91% del programes l’any 2020 fins a un 76%, el 2023. L’explicació de la xifra obtinguda enguany és la incorporació de 29 programes de districte en una anàlisi preliminar, i l’augment de fitxes de programa no rebudes al moment de tancament d’aquest informe, és a dir, programes pels que no s’ha pogut disposar de la informació necessària per l’anàlisi. Quin pressupost i qualitat tenen les actuacions que plantegen els programes per assolir la igualtat? · Tres de cada quatre programes incorporen accions per la igualtat, tot i que només dues de cada tres hi incorpora pressupost. · En termes de proporció de la despesa destinada a accions dins de cada programa, 35 programes dediquen, almenys, un 5% del seu pressupost en capítols 2 i 4. · El 69% de les accions destinen tot el seu pressupost a la promoció de la igualtat de gènere mentre que el 31% restant ho fa de forma parcial. En termes pressupostaris, la imputació total a la igualtat suposa el 74,1% del pressupost de les accions. · Les accions destinades a la ciutadania són les majoritàries (37,9% del total). Les accions destinades a grups de persones suposen una mica més d’un terç del total (el 34,9%). Per últim, un 27% de les actuacions van dirigides a la pròpia administració. La major part del pressupost (83’9%) es destina a grups de persones, fet que altrament està condicionat pel pes pressupostari del SAD. · Entre les actuacions destinades a persones cada any és major la diversitat de destinatàries, combinant principalment la categoria dona amb altres com l’edat, l’origen, l’ocupació, etc. Des d’aquest punt de vista es pot afirmar un progrés de l’estratègia interseccional, doncs el pressupost detecta actuacions cada vegada més específiques fruit de la intersecció de desigualtats. Quin pressupost es destina a la democratització de les cures? · Quant a la vinculació del pressupost amb la democratització de les cures, 18 programes pressupostaris hi tenen una vinculació. La majoria d’aquests presenten, a la vegada, un impacte de gènere transformador de les desigualtats, el que dona comptes de la indestriable imbricació de l’eix de desigualtat de gènere i el treball de reproducció social. 8 · Globalment l’anàlisi ha detectat més de 111 accions que representen un pressupost de 120 milions d’euros destinats a accions que tenen una vinculació directa amb les cures. Quin pressupost es destina a les polítiques de temps? · Tots aquells programes que tenen una vinculació amb les polítiques del temps (10), tenen a la vegada un impacte de gènere positiu, i en la majoria dels casos molt positiu. Així incorporar polítiques de temps és un indicador inequívoc de la solidesa de les polítiques de gènere. Globalment, es disposa d’uns 93 milions d’euros orientats directament o indirecta a polítiques de temps (47 actuacions). Aquesta xifra és més de 6 vegades major que la de l’any anterior, fet que es deu a una millora progressiva en la metodologia d’anàlisi. 9 1 Presentació La distribució dels recursos econòmics entre dones i homes és un dels criteris fonamentals que ens indica fins a quin punt una societat és equitativa o no en termes de gènere. Les administracions públiques, com a òrgans redistribuïdors de recursos, tenen una gran responsabilitat i una posició de privilegi per fer avançar en la igualtat de gènere en aquest àmbit. Per tant, per garantir que els pressupostos afavoreixen l’equitat, cal revisar la despesa i el procés pressupostari des d’una perspectiva de gènere. Fins a dia d’avui, les administracions han incorporat l’anàlisi de gènere entre els seus objectius pressupostaris de forma progressiva, però encara queda molt per visibilitzar del diferent efecte que tenen les decisions pressupostàries sobre dones i homes. El primer pas per incorporar aquesta perspectiva és, com explica María Bustelo1, el d’enfrontar la idea de neutralitat en les polítiques, per la via de situar el gènere a l’arrel del propi procés d’elaboració. L’Ajuntament de Barcelona elabora per sisè any un informe d’impacte per conèixer si la despesa municipal té incidència en la igualtat de gènere, si l’augmenta o la disminueix. A l’exercici 2017 es va presentar un primer informe d’impacte de gènere del pressupost en format d’anàlisi preliminar. A l’edició de 2018 es van incorporar millores substancials en els sistemes de recollida i anàlisi de la informació, que s’han consolidat en els informes elaborats pels següents exercicis. L’any passat, per primera vegada, l’informe va incorporar una anàlisi específica dels programes i pressupost vinculats al treball de cures i a les polítiques de temps, que són altres mirades molt pertinents en clau de justícia de gènere. El document que teniu a les mans no s’hauria pogut portar a terme sense la implicació i el compromís de gran part de l’Ajuntament de Barcelona. És fonamental posar en relleu que ha estat la feina compartida entre la Gerència de Pressupostos i Hisenda, les persones responsables dels programes pressupostaris analitzats, les referents de transversalitat de gènere i l’equip redactor de l’informe de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de la Gerència Municipal, la que ha possibilitat el present informe. Aquest informe d’impacte de gènere detalla una anàlisi que inclou un estudi parcial de la despesa de personal i de 79 fitxes de programes dels Capítols 2 i 4. Per primera vegada, s’han inclòs 3 programes de cada districte de la ciutat en el que es considera una anàlisi preliminar que anirà millorant-se els propers anys. En conjunt, s’estudia un pressupost de 1.101.245.926,18 € de Capítols 2 i 4. Les finalitats dels informes d’impacte de gènere, d’acord amb l’article 9.2 del Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2018) són les següents: 1 Bustelo, M. (2016). Evaluation from Gender+ Perspective as a Key Element for (Re)gendering the Policymaking Process. Journal of Women, Politics & Policy. 10 · Conèixer de manera prèvia els possibles efectes que l’aplicació de la planificació pressupostària pot tenir sobre dones i homes. · Assegurar que els instruments municipals de planificació econòmica no tinguin efectes negatius en la seva aplicació, ni produeixin discriminació. · Proposar mecanismes de correcció, si escau. El document s’estructura en set capítols, incloent la presentació. El segon capítol detalla el marc programàtic i normatiu on s’insereix l’informe. El tercer capítol explica els objectius de l’informe i el context pressupostari. El quart capítol conté l’anàlisi d’impacte de gènere de la despesa dedicada a personal, mentre que el cinquè està dedicat a l’estudi d’impacte de gènere dels programes pressupostaris (pel que fa referència als Capítols 2 i 4). Les conclusions es troben en el sisè capítol, mentre que al setè s’inclouen recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere del pressupost. L’informe es tanca amb un capítol d’annexos que recull el procés de treball i les eines metodològiques d’anàlisi. 11 2 Marc programàtic i normatiu L’elaboració dels informes d’impacte de gènere adjunts als pressupostos van ser fruit de la voluntat política de l’Ajuntament de Barcelona, manifestada tant al PAM 2016-2019, com a la Mesura de Govern per la Transversalitat de Gènere (2015) i al I Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. Aquesta voluntat segueix ferma en el II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025. A més, des de 2019, l’informe d’impacte de gènere del pressupost dona resposta a una exigència normativa, estipulada pel Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2018). El Reglament estableix en el seu article 9 que “les propostes normatives, de pressupostos municipals, d’instruments de política fiscal municipal (ordenances fiscals, taxes i preus públics) i de planejament urbanístic s’acompanyaran d’informes d’impacte de gènere, elaborats amb metodologia d’anàlisi que permeti conèixer i fer una avaluació prospectiva de les repercussions en la igualtat o desigualtat entre dones i homes que es poden derivar de la seva aprovació, amb objecte d’identificar i prevenir la producció, el manteniment o l’increment d’aquestes desigualtats de gènere, i fer propostes de modificació del projecte, si escau”. Així mateix, l’article 10 assenyala que “l’Ajuntament de Barcelona ha d’incorporar la perspectiva de gènere en l’elaboració dels pressupostos municipals per evitar el biaix per raó de gènere. Amb aquesta finalitat les propostes pressupostàries s’elaboraran amb perspectiva de gènere, fent visible l’impacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones, integrant els objectius de gènere en els de la pressupostació orientada als resultats”. A més, la Disposició addicional primera estableix que “l’Ajuntament de Barcelona incrementarà progressivament, —fins a assolir un import mínim d’un 1% del total del pressupost— el pressupost destinat als òrgans establerts en els articles 19, 20, 21, 22 i 232. Així mateix, sens prejudici d’aquesta previsió, s’ha d’incrementar progressivament —fins a assolir un import mínim d’un 5% del pressupost— la quantitat destinada al desplegament d’accions de promoció de l’equitat de gènere en el marc d’aplicació d’aquest reglament estipulat en l’article 2.13”. L’anàlisi d’impacte de gènere té ja un llarg recorregut normatiu en diverses administracions públiques. A l’Estat espanyol, l’any 2003 es va aprovar la Llei 30/2003 per a la incorporació de la valoració d’impacte de gènere en les disposicions normatives del govern. Així mateix, l’article 15 de la Llei 3/2007 per la Igualtat efectiva entre dones i homes, sol·licita que les administracions públiques transversalitzin la igualtat de gènere 2 Es tracta dels següents òrgans: Responsable de promoure la igualtat de gènere a la ciutat, Responsable de l’aplicació de la transversalitat de gènere, Unitats de transversalitat de gènere, Responsable de la igualtat de gènere en les polítiques de personal de l’Ajuntament i Responsable d’impulsar l’equitat de gènere en la política econòmica. 3 L’article 2.1. estableix que el reglament és d’aplicació a l’Ajuntament de Barcelona, els organismes autònoms, les societats mercantils i la resta d’entitats vinculades o dependents de l’Ajuntament de Barcelona en el present o de futura creació o vinculació 12 en l’adopció i execució de les seves disposicions normatives, en la definició i pressupostació de polítiques públiques en tots els àmbits. Catalunya va ser pionera a l’Estat aprovant amb la Llei 4/2001, on s’estipula que els decrets Lleis del Govern han d’anar acompanyats d’un informe d’impacte de gènere preceptiu. També la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes va tenir en compte aquesta qüestió. Allà, l’article 15 diu que entre les funcions de les administracions públiques catalanes es troba la coordinació i l’elaboració d’informes d’impacte de gènere que incloguin la diversitat de les dones i emprendre les mesures correctores adequades perquè siguin presents en les normes, les disposicions i les polítiques que aprovi i executi el Govern. Segons l’article 17, els informes han de fer visible l’impacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones, i integrar els objectius propis de la perspectiva de gènere en els objectius dels pressupostos orientats a resultats. 13 3 Objectius de l’informe i context Un pressupost amb perspectiva de gènere no és un pressupost separat per a les dones, sinó una anàlisi dels pressupostos del govern per establir l’impacte diferencial de despeses i ingressos entre les dones i els homes i els diferents grups de dones i d’homes (Budlender et al., 1998)4. L’anàlisi d’impacte de gènere sobre els pressupostos permet conèixer qui es beneficia de l’assignació de recursos, qui està pagant els costos d’aquestes decisions i si el pressupost augmenta o redueix la desigualtat entre dones i homes. A més, suposa una extensió de la democràcia a través d’una rendició de comptes més transparent i participativa. El bon govern que inclou el gènere entre els seus objectius, a banda de ser eficient i eficaç, adreça la seva actuació a l’eliminació de les desigualtats i situa a les persones en el centre de la seva acció pública, incorporant l’equitat social a l’eficiència i l’eficàcia. Per tant, aquest informe és un mecanisme per definir correccions pressupostàries que garanteixin a mig termini que s’està incidint en l’eliminació de les desigualtats de gènere mitjançant la distribució dels recursos públics entre dones i homes. L’Ajuntament de Barcelona, per presentar i gestionar el pressupost, segueix el model de pressupost executiu per programes de despesa. Aquest format cerca el principi de transparència i amb una visió estratègica de la despesa. El pressupost executiu per programes de despesa té l’objectiu de garantir l’estabilitat pressupostaria, l’assignació eficient de recursos i l’eficàcia econòmica i, a més a més, definir un pressupost equitatiu, capaç de redistribuir els recursos públics amb un impacte positiu per a totes i cada una dels i les veïnes de la ciutat. Els programes de despesa són els calaixos des d’on es financen les polítiques en cada àmbit i àrea de l’estructura municipal. Analitzar quines polítiques s’hi duen a terme, i amb quin pressupost es doten, permet visibilitzar l’impacte de gènere del pressupost. Aquest informe, per tant, centrat en la despesa pressupostària, té per objectiu respondre a tres preguntes principals: I. El pressupost que es destina al personal de l’Ajuntament és reproductor o transformador de desigualtats? II. Quins programes són transformadors i reproductors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte: lleugerament negatiu, molt negatiu, lleugerament positiu o molt positiu)? III. Quin pressupost es destina als programes reproductors i transformadors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte)? 4 Budlender, Debbie y Sharp, Rhonda con Kerry Allen, (1998): How to do a gender-sensitive budget analysis: Contemporary research and practice. London, Commonwealth Secretariat. 14 A més es plantegen cinc objectius secundaris, també en format de pregunta: IV. Quines actuacions plantegen els programes per assolir la igualtat? V. Quina quantitat del pressupost analitzat es destina a aquestes actuacions per assolir la igualtat? VI. Quina quantitat del pressupost estudiat es destina directament i indirectament a la igualtat? VII. Quin pressupost es destina a la democratització de les cures? VIII. Quin pressupost es destina a les polítiques de temps? Context pressupostari El pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per l’any 2023 és de 3.595 milions d’euros. Aquesta quantitat suposa un increment respecte la del pressupost anterior, que es situava en 3.406 milions d’euros. La distribució de la despesa per Capítols es reparteix de la següent manera: Taula 1. Despesa total per Capítols al pressupost 2023. Tipus de despesa Capítol Pressupost total Percentatge 1 Despeses de personal 494.630.466,19 € 13,8% 2 Despeses en béns corrents i serveis 758.774.621,14 € 21,1% Despesa corrent 3 Despeses financeres 21.000.010,00 € 0,6% 4 Transferències corrents 1.393.290.352,31 € 38,7% 5 Fons de contingència 82.953.786,94 € 2,3% Subtotal de la despesa corrent 2.750.649.236,58 € 76,5% 6 Inversions reals 695.682.698,54 € 19,3% 7 Transferències de capital 63.917.301,46 € 1,8% Despesa de capital 8 Actius financers 37.709.089,95 € 1,0% 9 Passius financers 47.912.286,33 € 1,3% Subtotal de la despesa de capital 845.221.376,28 € 23,5% Total 3.595.870.612,86 € 100% D’aquest pressupost, el 76,5% està destinat als Capítols de despeses corrents. Entre aquests, el 96,2% de la despesa es concentra als Capítols 1, 2 i 4 de Despeses de personal, Despeses en béns corrents i serveis i de Transferències corrents. Enguany l’aproximació a la despesa de personal no s’ha pogut realitzar per manca de dades, només s’ha pogut aportar la informació relativa a la bretxa salarial de gènere que no permet arribar a conclusions definitives. Pel que fa als Capítols 2 i 4, l’anàlisi s’ha centrat en 79 fitxes de programa5, que enguany inclouen 2 programes pressupostaris nous6 i 3 programes de cada districte7 en el que es considera una anàlisi preliminar d’aquesta edició. Els programes de districte suposen un total de 29 fitxes analitzades, ja que en un districte, un dels programes seleccionats no 5 Corresponents a 48 programes de despesa. 6 El programa 0301-9261-Servei informació i telecomunicacions municipals i el programa 0701-9321-Administració tributària i d'ingressos municipals. 7 El programa 2324-Promoció de les dones, el 3371-Centres cívics i el 3411-Promoció i foment de l'esport. 15 tenia pressupost assignat per a l’exercici 20238). L’assignació pressupostària d’aquests programes es calcula en base als orgànics analitzats, de manera que la quantitat tinguda en compte és de 1.101,2 milions d’euros, fet que suposa un 51% dels Capítols 2 i 4. Taula 2. Assignació i percentatge d’anàlisi per Capítols i total. Assignació Percentatge Total disposat analitzada analitzat Capítol 1 494.630.466,19 € 0 € 0 % Capítols 2 i 4 2.152.064.973,45 € 1.101.245.926,18 € 51,2% Total Despeses corrents 2.750.649.236,58 € 1.101.245.926,18 € 40% (capítols 1 a 5) Les dades d’aquest any mostren un augment de més d’1,5M d’€ la quantitat de Capítols 2 i 4 analitzada l’any passat (que era de 1.099.558.595,14 €). Però globalment, degut a la manca de les dades pressupostàries corresponents a Capítol 1, hi ha una reducció de pressupost total analitzat. 8 Concretament, el programa 3411-Promoció i foment de l'esport del districte de Sarrià Sant Gervasi no té pressupost assignat pel 2023. 16 4 Anàlisi del pressupost de personal En versions anteriors d’aquest informe, el present apartat analitzava l’impacte de gènere del pressupost destinat al personal de l’Ajuntament de Barcelona comptant amb el pressupost que integra el Capítol 1 i la despesa de personal dels Organismes Autònoms i les Entitats Públiques Empresarials que, de fet, es finança través de transferències corrents del Capítol 4. Així doncs, inicialment aquest capítol analitzava: a) El pressupost total que l’Ajuntament destinava a homes i dones en el marc del seu Capítol 1 i també des dels seus Organismes Autònoms (OOAA en endavant) i Entitats Públiques Empresarials (EPEs). Aquest pressupost, doncs, incloïa salaris, seguretat social, formació, etc. b) Les diferències salarials entre dones i homes utilitzant com a eina d’anàlisi la bretxa salarial. És a dir, analitzant només les retribucions dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament i dels seus OOAA adherits a l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona (personal funcionari i laboral, guàrdia urbana i serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament) per als anys 2017-2020. El primer punt permetia veure quines diferències es donaven entre el pressupost global que es destinava anualment a les dones de l’organització respecte dels homes. El segon punt, sobre diferències salarials a través de la bretxa, permetia detectar desigualtats i possibles situacions de discriminació retributiva que es poden estar donant per raó de gènere. Malgrat tot, enguany no s’ha pogut comptar amb les dades que permetien realitzar l’anàlisi de la part a). És a dir, a data de tancament d’aquest informe no es disposa de la informació necessària per a poder estudiar la distribució pressupostària de despesa de personal a homes i dones. És per aquest motiu que l’anàlisi de capítol 1 és parcial i només pot centrar- se en les diferències salarials segons la bretxa salarial de gènere. 5.1. La bretxa salarial de gènere Es considera que l’impacte de gènere del pressupost de personal també es pot valorar a través del concepte de bretxa salarial. 17 Per aportar dades de bretxa salarial de gènere, cal partir de les últimes dades disponibles que es recullen a l’estudi “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” dut a terme per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu en el marc del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona. Així doncs, en el moment en el que es realitza aquesta anàlisi del Capítol 1 no es disposa de cap dada més actualitzada sobre la bretxa salarial de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. Cal tenir en compte que s’ha aprovat i es troba vigent el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes. En aquest marc normatiu es fixa l’obligació, de totes les empreses de tenir un registre retributiu i de fer una auditoria retributiva. A desembre de 2022 resta pendent l’elaboració del registre retributiu i de l’auditoria retributiva de l’Ajuntament de Barcelona així com la implementació de l’actuació “Elaborar un nou informe de bretxa salarial de gènere l’any 2022” prevista al III Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2020-2023 de l’Ajuntament de Barcelona. Totes aquestes eines haurien de permetre una millor valoració de l’impacte de gènere del Capítol 1 del pressupost 2023. Amb tot, com s’ha dit, en el moment en que es tanca aquest informe no es disposa de cap dels tres instruments. Així doncs, a continuació es presenten les mateixes dades de bretxa que ja es recollien als Informe d’Impacte de Gènere dels pressupostos 2020, 2021 i 2022. A l’estudi la població considerada fou la formada per tot el personal de l’Ajuntament de Barcelona (excepte professorat ja que el salari d’aquest col·lectiu es regula sota un altre conveni), més 10 Instituts adherits al conveni col·lectiu de l’Ajuntament (Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB), Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), Institut Municipal d’Hisenda (IMH), Institut Municipal d’Informàtica (IMI), Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), Institut Municipal de Mercats (IMM), Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPUQV), Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i Institut de Barcelona Esports (IBE)). Aquesta població estava dividida en dos grups: · Escala especial GUB i SPEIS: personal pertanyent als col·lectius uniformats de GUB i SPEIS. · Escala d’administració general i la resta de l’escala especial: personal no uniformat, tot el personal que no pertany a GUB ni SPEIS. L’estudi de la bretxa és realitzà a partir de l’anàlisi de les retribucions del personal dividides en 3 capes. La primera de les capes, Capa 0, eren les retribucions base. La Capa 1 estava integrada per la Capa 0 més les retribucions personals menys el retall de les pagues extraordinàries, sempre tenint en compte la jornada laboral complerta. Per aquesta raó, es tractava d’una capa teòrica ja que no tenia en compte si el treballador o treballadora feia un altre tipus de jornada que no fos la complerta. La Capa 2 era la Capa 1 amb la deducció, o no, segons la jornada laboral del treballador i treballadora. Aquí, doncs, s’incorporava el factor temps de treball. 18 A partir d’aquesta metodologia els principals resultats de l’estudi de bretxa salarial de gènere9 foren els següents: Taula 3. Bretxa salarial de gènere global. Bretxa total Capa 0 Capa 1 Capa 2 13,23% 11,36% 15,89% Així, si només es considera la retribució estrictament relacionada amb el lloc de treball, la retribució bruta mitjana anual dels homes és un 13,23% més elevada que la de les dones. Quan s’introdueixen els complements personals, s’observa una bretxa menor que l’anterior, de l’11,36%. Aquí s’entén que hi ha complements, com l’antiguitat, que moderen la primera bretxa. Amb tot, quan s’incorpora el factor temps la bretxa torna a augmentar considerablement, passant a ser del 15,89%. La comparativa de la retribució bruta mitjana anual de la Capa 1 (retribució total teòrica) amb la retribució bruta mitjana de la Capa 2 (retribució total real) mostra l’impacte en la bretxa del grau de dedicació laboral. Tot i partir de metodologies diferents, aquestes dades eren pràcticament idèntiques als resultats obtinguts a l’Informe d’Impacte de Gènere del pressupost 2018. En aquell, a partir de dades de Capítol 1 corresponents al 2017, s’obtenia una bretxa salarial de gènere, global, del 15,72%. Segregant l’anàlisi entre escala general i escala especial GUB i SPEIS, l’estudi de “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” obtenia els següents resultats: Taula 4. Bretxa salarial de gènere global per l’escala d’administració general i per l’escala especial GUB i SPEIS. Bretxa total escala d’administració general Capa 0 Capa 1 Capa 2 12,35% 14,42% 17,45% Bretxa escala especial GUB i SPEIS Capa 0 Capa 1 Capa 2 6,72% 6,40% 7,88% En el primer cas els la bretxa augmenta significativament a la Capa 2 mentre que, en el segon cas, les tres dades de bretxa són molt menors a les dades generals. 9 La xifra de la bretxa salarial sorgeix del percentatge calculat a partir de la diferència entre la retribució bruta mitjana anual dels homes i de les dones dividits entre la retribució bruta mitjana anual dels homes. Fórmula: % bretxa = (retribució homes – retribució dones)/retribució homes * 100 19 5.2. Principals resultats Amb les dades disponibles, l’anàlisi del pressupost de personal de l’Ajuntament només permet identificar els resultats següents: · No es disposa de dades actualitzades de bretxa salarial de gènere. · Per això, la dada de bretxa salarial de gènere que s’utilitza per estimar l’impacte de gènere del pressupost de capítol 1 continua sent del 15,89%. · Si es separa l’escala d’administració general amb l’escala especial de GUB i SPEIS, s’obté una bretxa del 17,45% en el primer cas i del 7,88% en el segon. · La bretxa segons els grups de titulació és molt diferent en els dos col·lectius anteriors. A l’escala d’administració general el grup amb més bretxa és l’A2, amb un 20,57% i, en canvi, a l’escala especial GUB i SPEIS és el C2 amb 6,90%. 20 5 Anàlisi dels programes de despesa En aquest capítol es presenta l’anàlisi dels Capítols 2 i 4 mitjançant les 79 fitxes de programa estudiades. Això suposa una quantitat de 1.101.245.926,18 €. Aquestes 79 fitxes de programa de gènere fan referència a programes seleccionats a partir d’una valoració prèvia de la seva potencialitat d’incidència en les condicions de vida de dones i homes, i en les desigualtats de gènere, així com de la seva dotació pressupostària i rellevància estratègica, normativa o de context10. Entre aquests es troben els 3 programes que s’han seleccionat per l’àmbit de districte11, en el que es considera una anàlisi preliminar d’aquesta edició. Com s’ha apuntat anteriorment, els programes de despesa són els paquets pressupostaris des dels que es doten de recursos les polítiques públiques. Aquests han de rendir comptes de com preveuen distribuir la seva despesa a través de la fitxa de pressupost executiu (anomenada Memòria de programa). Per a l’anàlisi de gènere del pressupost 2023, tal com ja es va fer per al pressupost dels exercicis de 2021 i 2022, a l’hora d’omplir aquesta fitxa, als programes seleccionats se’ls hi obria una pestanya addicional que contenia la fitxa de gènere. Com s’ha mencionat anteriorment, degut a la descentralització i desconcentració del govern municipal, un mateix programa de despesa pot ser gestionat, a la vegada, des de diferents àrees i/o districtes12. Per això, si bé el nombre de memòries de programa de gènere analitzades és de 79, el número de programes diferents és 48. Les fitxes de gènere, acompanyades en alguns casos de correus específics, de videotrucades i trucades telefòniques entre la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, les Referents de Transversalitat de Gènere de les àrees i organismes, i les persones responsables dels programes pressupostaris, constitueixen les fonts d’informació principals per a l’anàlisi de l’impacte de gènere dels programes de despesa que es presenta a continuació13. 5.1 Identificació i descripció dels programes En aquest apartat es presenten els programes pressupostaris analitzats. La taula següent relaciona els programes, amb el corresponent pressupost i amb els àmbits d’actuació del II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025 (PJG). La taula inclou tots els programes, tant els gestionats només per l’àmbit de ciutat, com aquells que estan gestionats des de ciutat i 10 A l’Annex I, apartat 8.1.3. s’explica el procés de selecció dels programes que es va incrementant any rere any. 11 El programa 2324-Promoció de les dones, el 3371-Centres cívics i el 3411-Promoció i foment de l'esport. 12 És a dir, des de diversos orgànics, que és el nom que des del procés pressupostari s’assigna a les instàncies gestores dels programes pressupostaris. 13 El procés d’anàlisi s’explica detalladament a l’Annex I de Procés i metodologia. 21 districtes. Aquests últims casos estan ressaltats en blau i es detallen els orgànics en un peu de pàgina. Taula 5. Emmarcament dels programes, segons eixos del PJG. Programa, per eixos del PJG Pressupost dels Emmarcament Capítols II i IV Canvi institucional S’encarrega de la gestió, recaptació i inspecció dels tributs, preus públics, multes i altres Administració tributària i 35.685.525,66 € ingressos de Dret Públic de l'Ajuntament, els d'ingressos municipals seus organismes autònoms, i d'altres entitats públiques quan se li encomani. Conté tant la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, com les actuacions en Atenció a la dona en situació 14 5.575.575,11 € matèria de prevenció i atenció a dones en de vulnerabilitat situació de violència masclista i abordatge del treball sexual a la ciutat. Conté, d’una banda, despeses generals de la Gerència Municipal que no són pròpies d’altres programes específics. I, d’altra banda, treballa Direcció i administració 15 2.471.591,49 € per a la millora de la gestió, la coordinació i la generals visió estratègica dels Districtes de la ciutat, fomentant la transversalitat de gènere internament als Districtes. Elabora estudis sociològics i d’opinió que Estadístiques i estudis siguin útils tant a les necessitats de recerca 667.954,09 € municipals com a les de gestió de l’estructura de govern i executiva municipal. És responsable de desplegar les actuacions dels Plans d'Igualtat Interns, del coneixement Serveis d'organització i de la bretxa salarial, les mesures de 1.796.977,01 € recursos humans contractació vinculades a la igualtat i la formació en perspectiva de gènere a la plantilla municipal. Economia per la vida i organització dels temps Treballa per aconseguir que les persones amb discapacitat puguin participar, de manera Atenció a les persones 12.695.340,47 € autònoma i independent, en la vida de la ciutat discapacitades en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania. S'identifiquen els sectors estratègics i amb potencial de creació d’ocupació amb l'objectiu Foment creixement econòmic 13.891.844,92 € de fomentar la diversificació de l’economia, la i sectors estratègics creació d'ocupació de qualitat així com el posicionament de la ciutat. Es centra en enfortir i promoure l'ESS i la Foment de l’economia consolidació del mercat social, avançant en 3.877.850,00 € cooperativa, social i solidària unes pràctiques sòcio-econòmiques que reverteixin les desigualtats interseccionals (de gènere, etc.) i mitiguin l'emergència climàtica, 14 Programa format pels orgànics 0100 i 0200. 15 Programa format pels orgànics 0101 i 0106 22 promovent un teixit econòmic centrat en les persones i compromès amb l’entorn. Mercats, proveïments i llotges 2.937.947,42 € Administra i gestiona els mercats municipals. Servei informació i Garanteix l'eficiència i funcionament dels telecomunicacions 53.023.677,74 € serveis TIC Municipals gestionats per l'Institut municipals Municipal d'Informàtica. Ofereix serveis universals de suport a l'empresa, l'emprenedoria i l'ocupació, des de Suport Ocupació i Empresa 44.265.981,42 € la perspectiva de l’economia plural (cooperativa, social i solidària). Impulsa una nova cultura del temps a les organitzacions amb models més eficients i més respectuosos amb les persones, amb l’obtenció de resultats més satisfactoris i un Temps i Qualitat de vida 394.205,21 € desenvolupament basat en criteris sostenibles. La construcció d’un temps de ciutat que respongui a les necessitats de les persones en el seu temps de vida quotidiana. Ciutat de drets S’encarrega de donar suport a la creació i difusió de les arts escèniques i la música a la Arts escèniques i música 11.867.296,08 € ciutat, a través del Festival GREC i de recolzar a les entitats que els realitzin. Ofereix serveis de salut d'accés gratuït per a la població en tractament pels serveis socials municipals, orientats a la reducció de Assistència sanitària 822.335,99 € desigualtats en l'accés a serveis sanitaris essencials no coberts per la cartera del Servei Català de la Salut. Es centra en facilitar l'atenció i l'acollida a les persones de recent arribades a Barcelona - immigrades o refugiades- o que per la seva Atenció a la immigració i a 9.338.949,00 € condició d'estrangeria necessiten suport refugiats jurídic, orientació sobre refugi, informació i acompanyament per esdevenir ciutadans/es de ple drets amb plena autonomia. S’encarrega de la xarxa de 40 biblioteques distribuïdes en els 10 districtes de la ciutat. Tenen la missió de fomentar la lectura i el coneixement, garantir l’accés a la informació, Biblioteques 15.839.479,27 € promoure l’ús de les tecnologies, donar suport a la formació contínua, i possibilitar la cohesió social i el desenvolupament de les persones en igualtat d’oportunitats. S’encarrega de la xarxa d'equipaments 16 culturals de proximitat per a la promoció de la Centres cívics 21.559.358,35 € pràctica i participació en la vida cultural de ciutat i d'educació i formació al llarg de la vida. Política pública de cooperació internacional Cooperació i ajuda 11.308.073,22 € per assolir la justícia global. Drets humans i no 2.701.294,53 € Dona suport a les entitats religioses en les discriminació seves activitats promovent la seva inclusió en 16 Programa format pels orgànics 0601, 0602, 0603, 0604, 0605, 0606, 0607, 0608, 0609, 0610 i 0800. 23 les xarxes ciutadanes i normalitzar-ne la pluralitat de culte i convicció a la ciutat. Treballa per la promoció dels ensenyaments artístics en 6 escoles d’art i superiors: música, Ensenyaments artístics 3.128.311,82 € dansa, arts plàstiques i disseny, art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals. Dirigeix la gestió educativa i assegurar els RH i materials en les 5 EMM i del CMMB. Aplica la Ensenyaments musicals 5.444.983,00 € normativa i gestiona el procés de preinscripció i matrícula de l'alumnat cada curs escolar per les places vancants. Treballa les tradicions festives de cultura amb la participació del territori, produint i Festes i actes populars 3.690.695,73 € gestionant els esdeveniments festius de Barcelona: Mercè, Sta. Eulàlia, Nadal. Actualitza el model de formació d'adults, Formació d’adults 1.374.713,47 € incorporant les TIC com a element clau i posant èmfasi en la orientació professional. Garanteix el funcionament i atenció als infants Funcionament d’escoles 50.941.654,81 € d’Escoles Bressol Municipals, d’Espais bressol municipals Familiars i projectes propis. Treballa per la recuperació i reivindicació de la Memòria Històrica 707.731,65 € memòria democràtica de la ciutat. S’encarrega de la coordinació dels centres museístics i patrimonials amb col·leccions de patrimoni cultural de titularitat municipal. Museus i arts plàstiques 53.568.791,45 € Impuls d'iniciatives col·lectives pel millor coneixement de les col·leccions, per a la seva divulgació, per l'increment de la seva capacitat educativa. Suport, promoció, difusió i impuls de la cultura amb programes propis i aliens. Foment de la Promoció cultural 30.047.917,41 € creació. Connectar els artistes emergents amb el circuit professional. Fomenta la igualtat de gènere entre la Promoció de les dones17 669.178,44 € ciutadania en tots els àmbits, des de la sensibilització, la prevenció i l’atenció. Es centra en la planificació de programes i actuacions per a la millora de l’oferta i patrimoni educatiu, tot impulsant una política Promoció educativa 10.789.419,69 € de ciència i universitats a la ciutat i fomentant la participació d’infants i joves en experiències de coneixement i ciència. Promoció de la pràctica de l'esport i de l'activitat física, consolidant la seva quotidianitat entre la població, per aconseguir Promoció i foment de 3.112.834,55 € una vida saludable i activa mitjançant plans i l’esport18 programes específics. També dona suport als esdeveniments que anualment es celebren a Barcelona i que contribueixen a la projecció internacional de la ciutat Promoció i gestió d’habitatge 15.227.988,30 € Posa en marxa un conjunt de polítiques per 17 Programa format pels orgànics 0200, 0601, 0602, 0603, 0604, 0605, 0606, 0607, 0608, 0609 i 0610. 18 Programa format pels orgànics 0300, 0601, 0602, 0603, 0604, 0606, 0607, 0608, 0609 i 0610. 24 de protecció pública aconseguir que la ciutadania tingui accés a un habitatge de qualitat. Assegura la vigilància i el control dels riscos Promoció i protecció de la 22.248.953,43 € ambientals, alimentaris i epidemiològics de la salut ciutat, i promou la salut de la ciutat. Construcció i facilitació de projectes Relació amb la ciutadania i les comunitaris que treballin per la cohesió social, 3.375.882,48 € entitats la millora de la qualitat de vida i l'empoderament de la ciutadania. Ofereix serveis socials bàsics, especialment el servei d’atenció domiciliària i altres serveis Serveis Socials bàsics 196.270.605,79 € que ofereixen suport a les persones en el seu domicili per mantenir o millorar la qualitat de vida en el seu entorn habitual. Barris propers i sostenibles 8.268.598,96 € Treballa en la gestió i optimització dels Abastament de les aigües consums elèctriques i d’aigua de les fonts públiques i ornamentals de la ciutat. 13.968.301,74 € Gestiona el Bicing, el servei de bicicletes Altres transports de viatgers compartides de la ciutat. 1.606.952,37 € Dona suport a entitats i fa acompanyament als districtes en l'acció comunitària al barris. Atenció a grups i comunitats Fomenta aquesta mirada comunitària als equipaments de proximitat. 59.105.203,26 € Manteniment integral i gestió de qualitat dels espais verds, la conservació de la biodiversitat, Espais verds i biodiversitat atenent a les necessitats i demandes de la ciutat, treballant amb criteris de sostenibilitat. 16.044.730,16 € Treballa per incorporar sistemes de gestió i control i criteris de màxima racionalitat i Gestió de l’enllumenat públic eficiència en la renovació i conservació del parc lumínic de la ciutat. 15.923.428,75 € Treballa per millorar la mobilitat urbana sota Mobilitat criteris de sostenibilitat i garantint les mateixes oportunitats d’accés a la ciutat. 108.739.454,63 € Realització de la neteja viària de la ciutat de Neteja Viària Barcelona, la neteja de grafits i pintades i la recollida dels animals morts. 13.425.327,16 € Treballa per revertir les desigualtats en els Pla de Barris Barris més vulnerables de la Ciutat de Barcelona. 819.279,59 € Planificació de les estratègies i Prevenció de la delinqüència desenvolupament de programes d'actuació en matèria de prevenció de la delinqüència. 2.496.157,78 € Disseny, impuls i avaluació de les polítiques de canvi climàtic i suport als Districtes per a l’adaptació al canvi climàtic i les actuacions Projectes i estratègia ambientals. També, foment de la cultura de sostenibilitat entre ciutadania, escoles, entitats, empreses, organitzacions i comerços. 6.776.865,41 € Transferència a l'Institut Municipal Redacció de projectes i d'Urbanisme, que condiciona i millora l’espai execució d’obres públic. 25 21.338.127,62 € Se centra en la planificació, disseny, desenvolupament i control d’obres, Sanejament xarxa de manteniment i inspecció d’infraestructures clavegueram pròpies del cicle de l’aigua, clavegueram, fonts de beure i ornamentals. 12.379.289,44 € Té per finalitat garantir la tranquil·litat i la Seguretat ciutadana seguretat de la ciutadania. 169.033.290,31 € Té per finalitat desenvolupar un model de Transport col·lectiu urbà de transport i mobilitat pública sostenible, viatgers eficient, de qualitat, atractiu, competitiu i accessible. 1.101.245.926,18 € Fent una mirada als programes analitzats19 organitzats per eixos del II PJG, com es mostra a la taula següent, l’eix de Ciutat de drets concentra el 64,5 % dels programes (51 en total), seguit de l’eix de Barris propers i sostenibles (amb 14 programes, un 17,7%). Pressupostàriament, el volum econòmic més elevat es troba dins de l’eix de Ciutat de Drets, que suposa un 43% del total de pressupost analitzat. A continuació, l’eix de Barris propers i Sostenibles, suposa un 40,8% del pressupost. Al final de la cua en volum pressupostari se situa l’eix de Canvi institucional, que aglutina el 8,8% dels programes (7, igual que l’eix d’Economia per la vida i organització dels temps), i suposa tan sols un 4,2% del pressupost analitzat (mentre que l’eix d’Economia per la vida n’aglutina un 11,9%). Taula 6. Programes i pressupost analitzat per eixos del II PJG. Nombre de % del % del Eix del PJG Pressupost programes nombre pressupost Canvi institucional 7 8,86% 46.197.623,36 € 4,20% Economia per la vida i 7 8,86% 131.086.847,18 € 11,90% organització dels temps Ciutat de drets 51 64,56% 474.036.448,46 € 43,05% Barris propers i 14 17,72% 449.925.007,18 € 40,86% sostenibles TOTAL 79 100,00% 1.101.245.926,18 € 100,00% 5.2 Vinculació dels programes amb els objectius programàtics en matèria d’igualtat de gènere En aquest apartat es llisten altre cop els programes analitzats, vinculant-los als objectius del II PJG. Primer s’inclou la taula amb els programes de ciutat i després la que conté els programes de districtes. Aquest exercici és pertinent per tal de conèixer de quina diagnosi es disposa pel que fa a les diferències i desigualtats de gènere presents a l’àmbit d’actuació de cada programa. 19 Al llarg d’aquest i dels següents apartats, tot i parlar de programes analitzats, en realitat s’està fent referència a les fitxes de programa analitzades que, com s’ha dit anteriorment, són 79. 26 Taula 7. Objectius de gènere dels programes, segons eixos del II PJG, per l’àmbit de ciutat. Programa, per eixos del PJG Objectius de gènere (PJG) Canvi institucional Incidència en l’àmbit de la fiscalitat, per tal d’avançar en una Administració tributària i fiscalitat municipal feminista, incorporant la perspectiva de d'ingressos municipals gènere en impostos, taxes i preus públics. Executar la transversalitat, fomentant que tots els plans i Atenció a la dona en situació 20 programes estratègics vetllin per la igualtat de gènere, a través de vulnerabilitat de canvis en el disseny de les polítiques i accions especifiques. Potencial d'incidència en les desigualtats de gènere, ja que destina una part del seu pressupost a actuacions amb impacte Direcció i administració 21 de gènere vinculades, generalment, al canvi institucional. En Generals quant a la territorialització, el programa és l'encarregat de vehicular l'estratègia de transversalitat de gènere als districtes. Promoure que tots els sistemes d’informació de l’Ajuntament Estadístiques i estudis desagreguin les dades per sexe i les emprin per fer anàlisis de municipals gènere. Vetllar perquè des de la política laboral del consistori no es Serveis d'organització i duguin a terme pràctiques que produeixin o reprodueixin recursos humans discriminacions o violència cap a les dones. Economia per la vida i organització dels temps Augmentar els recursos públics de provisió de cures i fomentar Atenció a les persones la coresponsabilitat dels diferents agents implicats (llars, discapacitades comunitat, organitzacions públiques i privades, i Administració pública). Foment creixement econòmic Promoure empreses responsables amb la igualtat de gènere i la i sectors estratègics coresponsabilitat. Foment de l’economia Donar suport a l’emprenedoria i a l’economia social i solidària. cooperativa, social i solidària Generar mercats inclusius, que contemplin les càrregues de Mercats, proveïments i llotges cures i fomentin la coresponsabilitat. Servei informació i Treballar per l’equitat de gènere en l’àmbit TIC. telecomunicacions municipals Treballar per una promoció econòmica feminista i l’equitat de Suport Ocupació i Empresa gènere al mercat de treball. Incidir en una coresponsabilitat efectiva entre homes i dones per part de les administracions públiques, les empreses i el conjunt de la societat, promovent l’adopció de models de gestió Temps i qualitat de vida del temps més saludables, més eficients i més sostenibles, sensibilitzant i difonent els beneficis d’una organització del temps més igualitària. Ciutat de drets Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Arts escèniques i música tots els àmbits culturals, potenciant la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Assistència sanitària Incidir sobre els rols de gènere que condicionen la salut de totes les dones i fomentar una atenció sanitària sense biaixos de 20 Programa format pels orgànics 0100 i 0200. 21 Programa format pels orgànics 0101 i 0106. 27 gènere. Impulsar programes socials, laborals i culturals que tinguin en Atenció a la immigració i a compte la diversitat de les dones en funció del seu origen refugiats nacional i cultural. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Biblioteques tots els àmbits culturals, potenciant la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Centres cívics22 tots els àmbits culturals, potenciant la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Treballar per disminuir les desigualtats en el sud global, entre Cooperació i ajuda elles, les desigualtats de gènere i per promoure una consciència crítica envers la justícia de gènere. Impulsar polítiques centrades en la promoció i defensa dels Drets humans i no drets humans i la lluita contra la discriminació i els discursos discriminació d’odi, fomentant la plena ciutadania. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Ensenyaments artístics tots els ensenyaments, implantant la coeducació a totes les etapes i espais educatius de la ciutat. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Ensenyaments musicals tots els ensenyaments, implantant la coeducació a totes les etapes i espais educatius de la ciutat. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Festes i actes populars tots els àmbits culturals, potenciant la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Formació d’adults tots els ensenyaments, implantant la coeducació a totes les etapes i espais educatius de la ciutat Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Funcionament d’escoles tots els ensenyaments, implantant la coeducació a totes les bressol municipals etapes i espais educatius de la ciutat Recuperar la memòria històrica de les dones i amb perspectiva Memòria històrica de gènere. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Museus i arts plàstiques tots els àmbits culturals, potenciant la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Promoció cultural tots els àmbits culturals, potenciant la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. 23 Fomentar que tots els plans i programes estratègics vetllin per Promoció de les dones la igualtat de gènere. Promoció i foment de Fomentar la participació i visibilització de les dones, des de la l’esport24 seva diversitat, en una pràctica esportiva sense desigualtats. Promoció i gestió d'habitatge Incloure la perspectiva de gènere en les polítiques municipals de protecció pública d’habitatge públic. Incidir sobre els rols de gènere que condicionen la salut de Promoció i protecció de la totes les dones i fomentar una atenció sanitària sense biaixos de salut gènere. Relació amb la ciutadania i les Potenciar la representació de la veu i les necessitats de les 22 Programa també present a l’àmbit de districtes. 23 Programa també present a l’àmbit de districtes. 24 Programa també present a l’àmbit de districtes. 28 entitats dones per tal que les seves experiències i demandes específiques tinguin plena presència en l’espai i l’agenda públiques. Incorporar la perspectiva de gènere interseccional en l’atenció Serveis Socials bàsics dels serveis socials a situacions de vulnerabilitat. Barris propers i sostenibles Fomentar un entorn urbà més amable que doni resposta a les diferents necessitats de la vida quotidiana al llarg de la vida de Abastament de les aigües les persones i que vetlli per un accés i usos igualitaris des d’una perspectiva de gènere i interseccional. Promoure una mobilitat sostenible, segura i equitativa, en la Altres transports de viatgers qual les dones es puguin desplaçar amb autonomia i seguretat, i participar en el disseny de la mobilitat urbana. Fomentar que els barris siguin entorns de convivència i que generin una xarxa de vida quotidiana, amb proximitat i Atenció a grups i comunitats participació, amb espais, comerç i equipaments que facilitin el desenvolupament de la vida quotidiana i comunitària sense desigualtats de gènere. Adoptar mesures per fer front a l’emergència climàtica a la ciutat vetllant per la igualtat de gènere, tenint en compte les Espais verds i biodiversitat diferents necessitats i possibilitats de dones i homes de mitigar- ne els efectes negatius i d’adaptar-s’hi. Fomentar un entorn urbà més amable que doni resposta a les diferents necessitats de la vida quotidiana al llarg de la vida de les persones i que vetlli per un accés i usos igualitaris des d’una Gestió de l’enllumenat públic perspectiva de gènere i interseccional. Una il·luminació nocturna correcta ofereix més percepció de seguretat i per tant fomenta l'autonomia de les persones a l’espai públic. Promoure una mobilitat sostenible, segura i equitativa, en la Mobilitat qual les dones es puguin desplaçar amb autonomia i seguretat, i participar en el disseny de la mobilitat urbana. Adoptar mesures per fer front a l’emergència climàtica a la ciutat vetllant per la igualtat de gènere, tenint en compte les Neteja Viària diferents necessitats i possibilitats de dones i homes de mitigar- ne els efectes negatius i d’adaptar-s’hi. Fomentar un entorn urbà més amable que doni resposta a les diferents necessitats de la vida quotidiana al llarg de la vida de Pla de Barris les persones i que vetlli per un accés i usos igualitaris des d’una perspectiva de gènere i interseccional. Generar barris propers on les dones se sentin segures i puguin transitar-los i viure’ls amb llibertat i autonomia, incorporant la Prevenció de la delinqüència perspectiva de gènere i interseccional en les estratègies de prevenció i seguretat. Adoptar mesures per fer front a l’emergència climàtica a la ciutat vetllant per la igualtat de gènere, tenint en compte les Projectes i estratègia diferents necessitats i possibilitats de dones i homes de mitigar- ne els efectes negatius i d’adaptar-s’hi. Fomentar un entorn urbà més amable que doni resposta a les Redacció de projectes i diferents necessitats de la vida quotidiana al llarg de la vida de execució d’obres les persones i que vetlli per un accés i usos igualitaris des d’una perspectiva de gènere i interseccional. Sanejament xarxa de Fomentar un entorn urbà més amable que doni resposta a les clavegueram diferents necessitats de la vida quotidiana al llarg de la vida de les persones i que vetlli per un accés i usos igualitaris des d’una 29 perspectiva de gènere i interseccional. Generar barris propers on les dones se sentin segures i puguin transitar-los i viure’ls amb llibertat i autonomia, incorporant la Seguretat ciutadana perspectiva de gènere i interseccional en les estratègies de prevenció i seguretat. Promoure una mobilitat sostenible, segura i equitativa, en la Transport col·lectiu urbà de qual les dones es puguin desplaçar amb autonomia i seguretat, i viatgers participar en el disseny de la mobilitat urbana. Taula 8. Objectius de gènere dels programes, segons eixos del II PJG, per l’àmbit de districte. Programa, per eixos del PJG Objectius de gènere (PJG) Ciutat de drets Fomentar una representació equilibrada d’homes i dones en Centres cívics tots els àmbits culturals, potenciant la creació de les dones i amb perspectiva de gènere. Fomentar que tots els plans i programes estratègics vetllin per Promoció de les dones la igualtat de gènere. Promoció i foment de Fomentar la participació i visibilització de les dones, des de la l’esport25 seva diversitat, en una pràctica esportiva sense desigualtats. 5.3 Anàlisi d’impacte de gènere dels programes L’anàlisi de l’impacte de gènere pròpiament dit es realitza a través de l’estudi de tres elements en cada programa pressupostari: el diagnòstic de gènere, l’anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere i la previsió de resultats. Els següents apartats presenten les anàlisis realitzades i els resultats obtinguts. 5.3.1 Diagnòstic de gènere sobre l’àmbit d’actuació de cada programa de despesa La diagnosi sobre l’àmbit d’intervenció de cada programa de despesa es basa en dades estadístiques, informes de condicions de vida de les dones a la ciutat i diagnosis del II PJG i d’altres plans rellevants, i té la finalitat de determinar, per cadascun, si en el seu camp d’actuació hi ha desigualtats entre dones i homes. S’analitzen els quatre ítems següents: A. Presència de dones i homes. Hi ha diferències en la presència de dones i homes en l’àmbit d’actuació? B. Accés als recursos. Com es distribueixen els recursos entre dones i homes en l’àmbit d’actuació (esfera econòmica/material)? Els recursos s’entenen en 25 Aquest programa no té pressupost pel districte de Sarrià-Sant Gervasi i, en conseqüència, no forma part de l’anàlisi. 30 sentit ampli, tenint en compte diners, salut, educació, temps, habitatge, informació, etcètera. C. Participació en la presa de decisions. Les dones participen igual que els homes en la presa de decisions relacionades amb l’àmbit del programa de despesa (esfera política/participativa)? D. Normes socials i valors. Hi ha normes socials o valors que condicionen allò que s’atribueix a dones i homes (esfera ideològica/cultural)? Quins rols i estereotips de gènere condicionen la situació de les dones i els homes en l’àmbit del programa de despesa. A continuació es presenta una taula amb els resultats del diagnòstic per cada programa. Quan s’han detectat desigualtats en un àmbit s’ha marcat amb un símbol d’aprovació ( ), quan no se n’han detectat, amb una creu ( ), i quan no s’ha disposat de suficient dades o informació al respecte, amb un ø. La taula inclou tots els programes, tant els gestionats només per l’àmbit de ciutat, com aquells que estan gestionats des de ciutat i districtes. Aquests últims casos estan ressaltats en blau. Taula 9 . Diagnòstic de l’àmbit d’actuació dels programes, segons eixos del II PJG. A B C D Canvi institucional Administració tributària i d'ingressos municipals ø ø Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat26 Direcció i administració generals27 Estadístiques i estudis municipals ø ø Serveis d'organització i recursos humans ø Economia per la vida i organització dels temps Atenció a les persones discapacitades Foment creixement econòmic i sectors estratègics Foment de l’economia cooperativa, social i solidària Mercats, proveïments i llotges ø Servei informació i telecomunicacions municipals Suport Ocupació i Empresa Temps i Qualitat de vida Ciutat de drets Arts escèniques i música Assistència sanitària ø Atenció a la immigració i a refugiats 26 Programa format pels orgànics 0100 i 0200. 27 Programa format pels orgànics 0101 i 0106 31 Biblioteques ø Centres cívics28 Cooperació i ajuda Drets humans i no discriminació Ensenyaments artístics ø Ensenyaments musicals ø Festes i actes populars ø Formació d’adults ø Funcionament d’escoles bressol municipals ø Memòria històrica ø ø Museus i arts plàstiques Promoció cultural Promoció de les dones29 Promoció educativa Promoció i foment de l’esport30 Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública ø Promoció i protecció de la salut Relació amb la ciutadania i les entitats Serveis Socials bàsics Barris propers i sostenibles Abastament de les aigües ø ø Altres transports de viatgers ø ø Atenció a grups i comunitats Espais verds i biodiversitat Gestió de l’enllumenat públic ø Mobilitat ø Neteja Viària Pla de Barris Prevenció de la delinqüència ø Projectes i estratègia Redacció de projectes i execució d’obres ø ø Sanejament xarxa de clavegueram ø ø ø ø Seguretat ciutadana Transport col·lectiu urbà de viatgers ø 28 Programa format pels orgànics 0601, 0602, 0603, 0604, 0605, 0606, 0607, 0608, 0609, 0610 i 0800. 29 Programa format pels orgànics 0200, 0601, 0602, 0603, 0604, 0605, 0606, 0607, 0608, 0609 i 0610. 30 Programa format pels orgànics 0300, 0601, 0602, 0603, 0604, 0606, 0607, 0608, 0609 i 0610. 32 5.3.2 Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere a cada programa de despesa. Aquesta anàlisi consisteix en valorar en quin grau els programes de despesa tenen incorporada la perspectiva de gènere. Com s’ha mencionat anteriorment, alguns programes de despesa són gestionats des de diverses Àrees (fet que suposa que siguin “orgànics” diferents). Per això, la incorporació de la perspectiva de gènere als programes de despesa pot fer-se de diferents maneres o en diferents graus en funció del context, les necessitats i les prioritats de cada orgànic. Tenint en compte aquesta realitat, l’avaluació de la incorporació de la perspectiva de gènere no es fa pel programa de despesa en general sinó en funció de la fitxa de gènere omplerta per part de cada orgànic. En concret, s’analitza si cada orgànic, en la seva fitxa de programa: A. Visibilitza diferències. És a dir, descriu o fa ús de dades desagregades per sexe que permeten identificar les diferències entre dones i homes en l’àmbit del programa. B. Visibilitza desigualtats. O sigui, si les diferències que mostren les dades s’analitzen en clau de gènere i identifiquen les desigualtats entre dones i homes en l’àmbit en qüestió. C. Fa propostes d’actuació per a revertir aquestes desigualtats. D. Destina pressupost a les actuacions per la igualtat i quina quantitat concreta. El resultat d’aquesta valoració es presenta a la taula següent. La taula inclou tots els programes, tant els gestionats només per l’àmbit de ciutat, com aquells que estan gestionats des de ciutat i districtes. Aquests últims casos estan ressaltats en blau. Taula 10. Incorporació de la perspectiva de gènere als programes, per orgànics i segons eixos del PJG. Orgànic A B C D Canvi institucional Administració tributària i d'ingressos municipals 0701 50.000,00 € Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0100 237.168,00 € Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0200 5.353.407,11 € Direcció i administració Generals 0101 ø 146.000,00 € Direcció i administració Generals 0106 ø ø 199.786,44 € Estadístiques i estudis municipals 0100 188.400,00 € Serveis d'organització i recursos humans 0707 FITXA NO REBUDA Economia per la vida i organització dels temps Atenció a les persones discapacitades 0200 FITXA NO REBUDA Foment creixement econòmic i sectors estratègics 0700 9.556.161,52 € Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0700 1.971.616,77 € Mercats, proveïments i llotges 0700 473.847,00 € Servei informació i telecomunicacions municipals 0301 15.867,00 € Suport Ocupació i Empresa 0700 2.789.501,00 € 33 Temps i qualitat de vida 0100 394.204,21 € Ciutat de drets Arts escèniques i música 0800 - € Assistència sanitària 0200 125.606,73 € Atenció a la immigració i a refugiats 0200 ø - € Biblioteques 0800 23.500,00 € Centres cívics 0800 190.000,00 € Centres cívics 0601 782.864,00 € Centres cívics 0602 - € Centres cívics 0603 - € Centres cívics 0604 - € Centres cívics 0605 - € Centres cívics 0606 FITXA NO REBUDA Centres cívics 0607 FITXA NO REBUDA Centres cívics 0608 - € Centres cívics 0609 ø 438.000,00 € Centres cívics 0610 600.000,00 € Cooperació i ajuda 0200 ø 780.000,00 € Drets humans i no discriminació 0200 497.533,25 € Ensenyaments artístics 0800 400.000,00 € Ensenyaments musicals 0800 ø - € Festes i actes populars 0800 45.000,00 € Formació d’adults 0800 0,00 € Funcionament d’escoles bressol municipals 0800 403.300,00 € Memòria històrica 0800 FITXA NO REBUDA Museus i arts plàstiques 0800 FITXA NO REBUDA Promoció cultural 0800 FITXA NO REBUDA Promoció de les dones 0200 180.000,00 € Promoció de les dones 0601 15.500,00 € Promoció de les dones 0602 24.000,00 € Promoció de les dones 0603 - € Promoció de les dones 0604 36.432,11 € Promoció de les dones 0605 11.700,00 € Promoció de les dones 0606 80.541,06 € Promoció de les dones 0607 12.000,00 € Promoció de les dones 0608 44.900,00 € Promoció de les dones 0609 22.486,00 € Promoció de les dones 0610 62.020,00 € Promoció educativa 0800 236.600,00 € Promoció i foment de l’esport 0300 293.300,00 € Promoció i foment de l’esport 0601 45.000,00 € 34 Promoció i foment de l’esport 0602 113.269,42 € Promoció i foment de l’esport 0603 - € Promoció i foment de l’esport 0604 - € Promoció i foment de l’esport 0606 - € Promoció i foment de l’esport 0607 12.500,00 € Promoció i foment de l’esport 0608 - € Promoció i foment de l’esport 0609 10.100,00 € Promoció i foment de l’esport 0610 91.680,00 € Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 0202 - € Promoció i protecció de la salut 0200 3.848.201,21 € Relació amb la ciutadania i les entitats 0800 30.000,00 € 0200 104.796.000,0 Serveis Socials bàsics € Barris propers i sostenibles Abastament de les aigües 0502 FITXA NO REBUDA Altres transports de viatgers 0504 200.000,00 € Atenció a grups i comunitats 0800 - € Espais verds i biodiversitat 0502 813.400,00 € Gestió de l’enllumenat públic 0502 - € Mobilitat 0504 72.000,00 € Neteja Viària 0502 - € Pla de Barris 0100 2.843.853,37 € Prevenció de la delinqüència 0400 66.260,00 € Projectes i estratègia 0502 100.000,00 € Redacció de projectes i execució d’obres 0503 - € Sanejament xarxa de clavegueram 0502 FITXA NO REBUDA Seguretat ciutadana 0400 581.994,07 € Transport col·lectiu urbà de viatgers 0504 36.000,00 € 5.3.3 Previsió de resultats Sobre la base de les dues anàlisis anteriors, aquest pas consisteix a estimar si amb l’execució de cada programa de despesa s’espera que es transformin de manera efectiva les desigualtats de gènere detectades. Es tracta de valorar si, amb l’aplicació del programa per a cadascun dels orgànics inclosos, d’una banda, es millorarà la situació de les dones en els quatre àmbits analitzats en el diagnòstic i, de l’altra, es contribuirà al compliment dels objectius de gènere definits al II PJG. L’estimació de resultats es fa mitjançant els indicadors previstos a la fitxa pressupostària de gènere, que s’han de complimentar amb els resultats reals de l’any 2021, els previstos pel 2022 i els esperats pel 2023. Concretament, s’avalua si els indicadors mostren que: A. Millora l’equilibri de dones i homes en l’àmbit d’actuació. B. Millora l’accés als recursos per part de les dones (esfera econòmica o material). 35 C. S’afavoreix la participació de les dones en la presa de decisions (esfera política o participativa). D. S’esperen canvis en les normes socials i valors (esfera ideològica o cultural). E. Es contribueix als objectius del II PJG. Per als ítems A-D, l’anàlisi dels indicadors es fa respecte d’aquells aspectes que en la diagnosi s’ha detectat que hi ha desigualtats de gènere, a fi de determinar si amb l’acció del programa les desigualtats esmentades es transformaran. Quan millori la situació de les dones en l’àmbit d’actuació, s’assenyala amb un símbol d’aprovació ( ); quan la situació no millora, amb una creu ( ), i quan no s’aporten indicadors o bé no són rellevants, amb un ø. L’ítem E s’analitza en general, a partir del conjunt d’accions i indicadors que aporta cada fitxa de programa. La taula inclou tots els programes, tant els gestionats només per l’àmbit de ciutat, com aquells que estan gestionats des de ciutat i districtes. Aquests últims casos estan ressaltats en blau. Els resultats de l’anàlisi es presenten a la taula següent. Taula 11. Previsió de resultats als programes i orgànics, segons eixos del II PJG. Orgànic31 A B C D E Canvi institucional Administració tributària i d'ingressos municipals 0701 ø ø ø Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0100 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0200 Direcció i administració Generals 0101 ø Direcció i administració Generals 0106 Estadístiques i estudis municipals 0100 Serveis d'organització i recursos humans 0707 FITXA NO REBUDA Economia per la vida i organització dels temps Atenció a les persones discapacitades 0200 FITXA NO REBUDA Foment creixement econòmic i sectors estratègics 0700 ø ø ø Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0700 ø ø Mercats, proveïments i llotges 0700 Suport Ocupació i Empresa 0700 Temps i qualitat de vida 0100 Ciutat de drets Arts escèniques i música 0800 ø Assistència sanitària 0200 ø 31 Es presenten en negreta els programes pressupostaris i orgànics que es van seleccionar inicialment. 36 Atenció a la immigració i a refugiats 0200 Biblioteques 0800 Centres cívics 0800 Centres cívics 0601 ø ø Centres cívics 0602 Centres cívics 0603 ø Centres cívics 0604 ø Centres cívics 0605 ø Centres cívics 0606 FITXA NO REBUDA Centres cívics 0607 FITXA NO REBUDA Centres cívics 0608 ø Centres cívics 0609 Centres cívics 0610 Cooperació i ajuda 0200 ø ø ø Drets humans-no discrimi.:foment-promoció- 0200 ø atenció ø Ensenyaments artístics 0800 ø Ensenyaments musicals 0800 ø ø ø ø Festes i actes populars 0800 Formació d’adults 0800 ø ø Funcionament d’escoles bressol municipals 0800 ø Memòria Històrica 0800 FITXA NO REBUDA Museus i arts plàstiques 0800 FITXA NO REBUDA Promoció cultural 0800 FITXA NO REBUDA Promoció de les dones 0200 ø Promoció de les dones 0601 ø ø ø Promoció de les dones 0602 Promoció de les dones 0603 Promoció de les dones 0604 Promoció de les dones 0605 ø Promoció de les dones 0606 Promoció de les dones 0607 Promoció de les dones 0608 Promoció de les dones 0609 Promoció de les dones 0610 Promoció educativa 0800 ø Promoció i foment de l’esport 0300 ø Promoció i foment de l’esport 0601 ø Promoció i foment de l’esport 0602 Promoció i foment de l’esport 0603 ø 37 Promoció i foment de l’esport 0604 ø Promoció i foment de l’esport 0606 Promoció i foment de l’esport 0607 Promoció i foment de l’esport 0608 Promoció i foment de l’esport 0609 Promoció i foment de l’esport 0610 ø ø Promoció i protecció de la salut 0200 ø ø Relació amb la ciutadania i les entitats 0800 Serveis Socials bàsics 0200 ø ø Barris propers i sostenibles Abastament de les aigües 0502 FITXA NO REBUDA Altres transports de viatgers 0504 Atenció a grups i comunitats 0800 Espais verds i biodiversitat 0502 ø ø Gestió de l'enllumenat públic 0502 Mobilitat 0504 Neteja Viària 0502 Pla de barris 0100 ø Prevenció de la delinqüència 0400 Projectes i estratègia 0502 ø ø Redacció de projectes-execució d’obres 0503 Sanejament xarxa de clavegueram 0502 FITXA NO REBUDA Seguretat ciutadana 0400 Transport col·lectiu urbà de viatgers 0504 5.4 Resultats de l’anàlisi d’impacte de gènere global En aquest apartat es presenten els resultats globals de l’anàlisi de l’impacte de gènere dels programes de despesa, a fi de determinar en quin grau la despesa municipal incideix en l’eliminació de les desigualtats de gènere. Aquesta anàlisi es realitza des d’una doble vessant. La primera se centra en determinar l’impacte de gènere dels programes en el seu conjunt, mentre que la segona posa el focus en l’anàlisi del pressupost de les actuacions per la igualtat definides pels programes. 5.4.1 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats qualitatius. La determinació de l’impacte de gènere dels programes es realitza sobre la base de les anàlisis presentades als apartats anteriors, seguint la taula de verificació que es presenta a l’Annex I (apartat 8.1.3.). Els programes es classifiquen en programes transformadors o 38 reproductors de desigualtats. A grans trets, els programes transformadors de desigualtats són aquells que, com a mínim, identifiquen les diferències de gènere i inclouen accions amb pressupost per treballar-les, a fi d’incidir en una millora de la igualtat de gènere. Els programes reproductors de desigualtats, per contra, són aquells que no incorporen la perspectiva de gènere i, per tant, no identifiquen diferències i desigualtats entre dones i homes o, si ho fan, no es plantegen actuacions per incidir-hi. En cap cas es tracta de programes que conscientment vulguin augmentar les desigualtats de gènere, sinó de programes que no tenen incorporada aquesta mirada i que, per tant, no duen a terme accions suficients per assolir la igualtat de gènere en els seus àmbits d’actuació. Tenint en compte el que s’ha explicat anteriorment, com que un mateix programa pot ser gestionat per diversos orgànics, el seu impacte de gènere pot variar en funció de les prioritats, necessitats i contextos de cada Àrea o Districte. Per això, i amb l’objectiu d’una major precisió en l’anàlisi, s’ha optat per determinar l’impacte de gènere en base a cada fitxa omplerta per cada orgànic, enlloc de fer-ho per cada programa en el seu conjunt32. La taula següent conté la classificació dels programes de ciutat analitzats per cada orgànic, segons el seu impacte de gènere. Els programes es classifiquen segons si són transformadors de desigualtats (amb impacte molt positiu o lleugerament positiu) o reproductors de desigualtats (amb impacte molt negatiu o lleugerament negatiu). S’ha inclòs una darrera categoria pels programes pels quals no s’ha rebut la fitxa i, per tant, no es pot valorar l’impacte. Taula 12. Programes classificats per orgànic, segons el seu impacte de gènere, per l’àmbit de ciutat. TRANSFORMADOR DE DESIGUALTATS Molt positiu Administració tributària i d’ingressos municipals 0100 Assistència sanitària 0200 Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 0200 i 0100 Centres cívics 0800 Cooperació i ajuda 0200 Direcció i administració Generals 0101 i 0106 Ensenyaments artístics 0800 Espais verds i biodiversitat 0502 Foment de l’economia cooperativa, social i solidària 0700 Funcionament d'escoles bressol municipals 0800 Mobilitat 0504 Pla de Barris 0100 Projectes i estratègia 0502 Promoció de les dones 0200 32 Això suposa una anàlisi de 79 fitxes pressupostàries en total, tal com s’ha mencionat anteriorment. 39 Promoció educativa 0800 Promoció i protecció de la salut 0200 Relació amb la ciutadania i les entitats 0800 Seguretat ciutadana 0400 Servei informació i telecomunicacions municipals 0301 Suport Ocupació i Empresa 0700 Temps i qualitat de vida 0100 Transport col·lectiu urbà de viatgers 0504 Lleugerament positiu Altres transports de viatgers 0504 Atenció a grups i comunitats 0800 Atenció a la immigració i refugiats 0200 Biblioteques 0800 Drets humans-no discrimi.:foment-promoció- 0200 atenció Ensenyaments musicals 0800 Estadístiques i estudis municipals 0100 Festes i actes populars 0800 Foment creixement econòmic i sectors estratègics 0700 Formació d'adults 0800 Gestió de l'enllumenat públic 0502 Mercats, proveïments i llotges 0700 Neteja viària 0502 Prevenció de la delinqüència 0400 Promoció i foment de l'esport 0300 Redacció de projectes-execució d'obres 0503 Serveis socials bàsics 0200 REPRODUCTOR DE DESIGUALTATS Lleugerament negatiu Arts escèniques i música 0800 Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública 0202 FITXES NO REBUDES Abastament de les aigües 0502 Atenció a les persones discapacitades 0200 Memòria Històrica 0800 Museus i arts plàstiques 0800 Promoció cultural 0800 Sanejament xarxa de clavegueram 0502 Serveis d'organització i recursos humans 0707 40 Justificació dels casos de programes reproductors de desigualtats de l’àmbit de ciutat: Arts escèniques i música · El programa no contempla cap descripció de les diferències o desigualtats de gènere en el seu àmbit, per bé que en anteriors edicions ho ha fet i que l’àmbit competencial que té és especialment rellevant i exemplificador de les desigualtats de gènere en la cultura. Per altra banda assenyala dues actuacions que no són autodescriptives i que no tenen cap pressupost assignat. Per últim els indicadors són escassos i un d’ells que expressava paritat mostra una major tendència a la igualtat, però al faltar l’anàlisi de desigualtats i la definició d’actuacions amb pressupost, no es pot assegurar que les millores estiguin vinculades a l’execució del pressupost. Promoció i gestió d'habitatge de protecció pública · La fitxa no explicita cap desigualtat de gènere en un àmbit com el de l’habitatge, en el que tal com va posar de manifest l’estudi Gènere i Habitatge que es va fer, n’existeixen. Per tant, caldria descriure quines són aquestes desigualtats i com s’està treballant per fer-hi front a partir d’actuacions, ja que la fitxa no n’inclou cap. Els 2 indicadors que s’aporten sí que mostren que hi ha més dones que accedeixen a les adjudicacions, però caldria complementar-los amb d’altres dades com les persones beneficiàries dels ajuts al lloguer. En l’anàlisi preliminar de districtes, els resultats es recullen a la taula següent: Taula 13. Programes classificats per orgànic, segons el seu impacte de gènere, per l’àmbit de districte. TRANSFORMADOR DE DESIGUALTATS Molt positiu Centres cívics 0601 0602 Promoció de les dones 0601 0602 0604 0605 0606 0608 0610 Promoció i foment de l'esport 0601 0602 Lleugerament positiu Centres Cívics 0608 Promoció de les dones 0603 0607 0609 Promoció i foment de l'esport 0606 41 0607 0609 0610 REPRODUCTOR DE DESIGUALTATS Lleugerament negatiu Centres Cívics 0605 0609 0610 Promoció i foment de l'esport 0603 0608 Molt negatiu Centres Cívics 0603 0604 Promoció i foment de l'esport 0604 FITXES NO REBUDES Centres Cívics 0606 0607 Justificació dels casos de programes reproductors de desigualtats de l’àmbit de districte: Centres Cívics · Els orgànics d’aquest programa classificats com a reproductors de desigualtats ho són perquè a les fitxes no s’incorporava cap descripció del programa des de la perspectiva de gènere, cap actuació o bé cap indicador. Promoció i foment de l'esport · Els orgànics d’aquest programa classificats com a reproductors de desigualtats ho són perquè a les fitxes no s’incorporava cap descripció del programa des de la perspectiva de gènere, cap actuació o bé cap indicador. Pels programes amb impacte de gènere reproductor de desigualtats al capítol 7 s’inclouen recomanacions per a la millora del seu impacte de gènere. 5.4.2 Programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere. Resultats quantitatius. Un cop presentats els diferents programes segons el seu impacte de gènere, l’anàlisi agregada dels programes de despesa per orgànic posa de manifest que la majoria de programes (60 dels 79), és a dir, un 75,95%, són transformadors de desigualtats, mentre que 10 programes, que representen un 12,6% del total, són reproductors. Hi ha 9 programes, un 11,3% del total pels que no s’ha rebut la fitxa. 42 Si s’observen els programes transformadors de desigualtats, n’hi ha 35, un 44,3% del total, que tenen un impacte de gènere molt positiu. Es tracta de programes que, en general, identifiquen diferències i desigualtats de gènere en el seu àmbit d’actuació, inclouen accions amb pressupost per treballar-les i preveuen indicadors que mostren una millora de la situació de les dones respecte a les desigualtats detectades. Els 25 programes restants, un 31,65% del total, tenen un impacte lleugerament positiu, ja que identifiquen diferències de gènere i plantegen accions però manca una millor diagnosi i la provisió d’indicadors rellevants. D’altra banda, hi ha un conjunt de 10 programes (un 12,6% del total) que són reproductors de desigualtats. D’aquests, 7 tenen un impacte lleugerament negatiu i 3, molt negatiu. Es tracta de programes que són cecs al gènere. Taula 14. Nombre de programes per orgànic, segons el seu impacte de gènere. Nombre de programes % de Impacte de gènere per orgànic programes Molt positiu 35 44,30% Transformador Lleugerament positiu 25 31,65% de desigualtats Total 60 75,95% Lleugerament negatiu 7 8,86% Reproductor de Molt negatiu 3 3,80% desigualtats Total 10 12,66% Fitxa no rebuda 9 11,39% Total 79 100% La distribució de l’impacte de gènere dels programes analitzats per eixos del PJG, il·lustrat a la taula següent, mostra que si bé tots els eixos tenen una majoria de programes transformadors de desigualtats, en els eixos de Canvi Institucional, d’Economia per la vida i organització dels temps i Barris propers i sostenibles, els programes transformadors en representen la seva totalitat. Els programes reproductors de desigualtats es troben a l’eix de Ciutat de drets, que els agrupa tots 10. Els programes pels quals no s’ha pogut valorar l’impacte al no rebre’n la fitxa estan distribuïts entre tots els eixos. Taula 15. Nombre de programes, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG Nombre de % de programes Eix del PJG Impacte de gènere programes de l'eix Transformador 6 7,59% Reproductor 0 0% Canvi institucional Fitxa no rebuda 1 1,27% Total 7 8,86% Transformador 6 7,59% Economia per la vida i organització dels Reproductor 0 0% temps Fitxa no rebuda 1 1,27% 43 Total 7 8,86% Transformador 36 45,57% Reproductor 10 12,66% Ciutat de drets Fitxa no rebuda 5 6,33% Total 51 64,56% Transformador 12 15,19% Barris propers i Reproductor 0 0% sostenibles Fitxa no rebuda 2 2,53% Total 14 17,72% 5.4.3 Pressupost destinat als programes transformadors i reproductors de desigualtats Tal com mostra la taula següent, 932.930.530,08 €, un 84,72% del pressupost analitzat és transformador de desigualtats, mentre que 31,8 M€, un 2,9% n’és reproductor. Per quasi un 12% del pressupost no s’ha pogut valorar l’impacte al no rebre la fitxa. Del pressupost transformador, 656,7 M€ té un impacte molt positiu, i 386,6 M€, lleugerament positiu. En el cas del pressupost reproductor de desigualtats (37,1 M€), 34M€ tenen un impacte lleugerament negatiu i 2,7M€ el tenen molt negatiu. Taula 16. Pressupost assignat segons l’impacte de gènere. Pressupost % de Pressupost Impacte de gènere dels Capítols 2 i 4 dels Capítols 2 i 4 Molt positiu 528.256.100,84 € 47,97% Transformador de Lleugerament positiu desigualtats 404.674.429,24 € 36,75% Total 932.930.530,08 € 84,72% Lleugerament negatiu 34.421.175,76 € 3,13% Reproductor de Molt negatiu desigualtats 2.702.481,14 € 0,25% Total 37.123.656,90 € 3,37% Fitxa no rebuda 131.191.739,20 € 11,91% Total 1.101.245.926,18 € 100% La distribució del pressupost per impacte de gènere dels programes i eixos del II PJG, il·lustrat a la taula següent, mostra que pels eixos de Canvi institucional, Economia per la vida i organització del temps i Barris propers i sostenibles, la totalitat del pressupost que s’ha pogut analitzar es concentra en els programes transformadors de desigualtats (en els 3 eixos hi ha programes que no han enviat la fitxa i, per tant, no se’n pot valorar l’impacte). En el cas de l’eix de Ciutat de Drets, quasi ¾ parts del 44 pressupost també és transformador (un 73,8%), però n’hi ha un 7,8% de reproductor i un 18,3% pel qual no es pot valorar ja que les fitxes no s’han rebut. Taula 17. Pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere, per eixos del PJG. Pressupost Capítols 2 % de pressupost Eix del PJG Impacte de gènere i 4 de l'eix Transformador 44.400.646,35 € 96,11% Reproductor - € 0% Canvi institucional Fitxa no rebuda 1.796.977,01 € 3,89% Total 46.197.623,36 € 100% Transformador 118.391.506,71 € 90,32% Economia per la vida i Reproductor - € 0% organització dels temps Fitxa no rebuda 12.695.340,47 € 9,68% Total 131.086.847,18 € 100% Transformador 349.820.096,42 € 73,80% Reproductor 37.123.656,90 € 7,83% Ciutat de drets Fitxa no rebuda 87.092.695,14 € 18,37% Total 474.036.448,46 € 100% Transformador 420.318.280,60 € 93,42% Barris propers i Reproductor - € 0% sostenibles Fitxa no rebuda 29.606.726,58 € 6,58% Total 449.925.007,18 € 100% Per altra banda, el gràfic següent permet observar que els programes transformadors de desigualtats, tant els molt positius com els lleugerament positius, tenen un pressupost superior al pes del número de programes. És a dir, es tracta de programes amb un pressupost força important i que, globalment, representen una proporció de pressupost major que el percentatge de programes que aquests representen. En el cas dels programes reproductors de desigualtats, el percentatge del seu pressupost és força menor que la proporció de programes que aquests representen. Això vol dir que són pocs programes i que, a més, tenen poc pressupost en relació amb el seu pes numèric. Finalment, en relació als programes pels quals no s’ha rebut la fitxa i, per tant, no es pot valorar l’impacte de gènere, la seva significació tant numèrica com pressupostària és pràcticament igual. 45 Gràfic 1. Comparació del % del nombre de programes i del pressupost assignat, segons el seu impacte de gènere. 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% Molt positiu Lleugerament Lleugerament Molt negatiu (en blanc) positiu negatiu Transformador Reproductor Fitxa no rebuda % programes % pressupost Pel que fa a la comparativa de nombre de programes i pressupost en funció dels eixos del II Pla per la Justícia de Gènere, cal remarcar en primer lloc la desproporció en nombre i pressupost d'aquells programes assignats a l'Eix 3, Ciutat de drets. Més enllà d'això, hi ha una concentració total dels programes reproductors en aquest tercer eix. Si bé en altres ocasions l'eix 4, de Barris propers i sostenibles, era aquell que mostrava més necessitat d'atenció, probablement per ser aquell més allunyat de l'impacte directe sobre el dia a dia de les persones, enguany l'eix que demanda una mirada específica és el de Ciutat de drets. Per altra banda, es pot fer la lectura positiva que tres dels quatre eixos no tenen cap pressupost reproductor de les desigualtats de gènere. Les fitxes no rebudes, per contra, no es concentren en cap eix en particular, i tenen representació a tots quatre. 46 Gràfic 2. Comparació del % de programes i pressupost, segons el seu impacte de gènere i per eixos del PJG. % pressupost % programes % pressupost % programes % pressupost % programes % pressupost % programes 0,00% 50,00% 100,00% 150,00% 200,00% 250,00% Transformador Reproductor Fitxa no rebuda 5.4.4 Programes i pressupost transformador transformador i reproductor a l’àmbit de districte L’anàlisi de l’exercici pressupostari 2023 és el primer que inclou de manera sistemàtica una lectura de programes d’àmbit de districte en el que es considera una anàlisi preliminar d’aquesta edició. Aquesta ve donada per la selecció de tres programes33, un dels quals és el de Promoció de les Dones, de facto transformador. Aquests programes ja s’han tingut en compte en l’anàlisi agregat de ciutat, però mereixen una breu mirada particular, en tant que la seva administració és orgànicament molt diferent que aquella de l’àmbit de ciutat, amb qui es porta ja diversos anys treballant. A més, segurament també hi ha diferències internes de cada districte. Al capítol 7 trobem algunes recomanacions específiques per a millorar l’anàlisi i els resultats per a l’àmbit específic de districtes, però a continuació s’exposen alguns resultats principals. 33 Promoció de les Dones, Centres Cívics i Promoció i foment de l’esport. 47 Economia per Barris la vida i propers i Ciutat de organització Canvi sostenibles drets dels temps institucional Taula 18. Nombre de programes de districte, segons el seu impacte de gènere. Nombre de programes % de Impacte de gènere per orgànic programes Molt positiu 11 37,93% Transformador Lleugerament positiu 8 de desigualtats 27,59% Total 19 65,52% Lleugerament negatiu 5 17,24% Reproductor de Molt negatiu 3 desigualtats 10,34% Total 8 27,59% Fitxa no rebuda 2 6,90% Total 29 100% La majoria dels programes analitzats a districte es valoren com a transformadors de desigualtats, essent sobretot molt positius. Tanmateix, aproximadament un de cada quatre programes analitzats es considera reproductor de desigualtats, i tres d'aquests de manera molt negativa. Aquestes proporcions divergeixen del patró que presenten els programes que són estrictament de ciutat. Si es fa una comparativa entre els dos àmbits territorials, els programes de ciutat són en un 82% transformadors, mentre que els de districte ho són en un 65%. Aquesta desproporció és rellevant en número de programes, però té una lectura molt més significativa en termes pressupostaris, com es veu a continuació. Taula 19. Pressupost de programes de districte assignat segons l’impacte de gènere. Pressupost % de Pressupost Impacte de gènere dels Capítols 2 i 4 dels Capítols 2 i 4 Molt positiu 5.614.396,28 € 26,15% Transformador de Lleugerament positiu 3.060.378,12 € 14,25% desigualtats Total 8.674.774,40 € 40,40% Lleugerament negatiu 7.325.891,38 € 34,12% Reproductor de Molt negatiu 2.702.481,14 € 12,59% desigualtats Total 10.028.372,52 € 46,71% Fitxa no rebuda 2.768.254,63 € 12,89% Total 21.471.401,55 € 100% En termes de quantitats pressupostàries, la quantitat destinada a programes transformadors és inferior a la que reprodueix les desigualtats. Per altra banda, als 10M d'€ reproductors, cal afegir-hi els 2'7 M assignats als programes que no s'han pogut analitzar perquè no s’ha rebut la fitxa. En aquest cas podrien ser programes potencialment reproductors o transformadors. En una comparativa amb els resultats estrictament de ciutat, és a dir, sense districte, la lògica està invertida. El 85% del pressupost de ciutat és transformador, front el 40% 48 del de districte. I complementàriament passa el mateix a la inversa: el pressupost reproductor a la ciutat és anecdòtic, suposant un ínfim 2,51%, mentre que per districte és majoritari, suposant un 46%. 5.4.5 Accions per a la igualtat Un 72,2% dels programes (57 de 79) tenen planificada alguna actuació orientada a fomentar la igualtat de gènere. Si es tenen en compte els programes que projecten accions per la igualtat assignant-hi pressupost, la xifra es redueix fins a 52 programes, els quals suposen un 65,8% del total. Els programes analitzats, globalment, han previst dur a terme fins a 229 actuacions per a la igualtat, 189 de les quals disposen de pressupost34. Concretament, a l’any 2023 es preveu destinar un pressupost de 140.835.033,96€ a accions per fomentar la igualtat. Aquesta quantitat suposa un 12,7% del pressupost total analitzat. Si es fa una anàlisi de la proporció del pressupost dels programes destinada a accions per la igualtat, trobem que de mitjana aquests hi destinen un 24,28% del seu pressupost. Si es tenen en compte els programes que, en línia amb el que estableix la Disposició Addicional Primera, destinen almenys un 5% del seu pressupost a actuacions, es detecta que es tracta de 35 programes. La taula següent mostra les actuacions projectades pels diversos programes en funció de si són directes o indirectes. S’entén per accions directes aquelles orientades específicament a revertir les desigualtats entre dones i homes. Per contra, les accions indirectes són aquelles orientades a polítiques de temps, de cures o altres aspectes que afecten a les dones, per exemple, pel seu rol social assignat a la cura. Taula 20. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són directes o indirectes. Incidència Nombre d’accions % del nombre Pressupost % del pressupost Directa 165 72,05% 35.638.837,63 € 25,31% Indirecta 64 27,95% 105.196.196,33 € 74,69% Total 229 100,00% 140.835.033,96 € 100,00% De les 229 accions per la igualtat previstes, 165 tenen una incidència directa en la reducció de les desigualtats i 64 la tenen de forma indirecta. Alguns exemples d'accions amb incidència directa són un Grup Ajuda Mútua de dones al Besòs, del programa Pla de Barris, la formació d’equips docents d’Escoles Bressol per la igualtat i la diversitat del programa Funcionament d'escoles bressol municipals, la formació del personal de l’IMH en l’ús d’un llenguatge no sexista i una comunicació inclusiva del programa Administració tributària i d'ingressos municipals o les Subvencions per a la reducció de la pobresa i la precarietat femenina dins del programa Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat. 34 A l’Annex III es troba la llista exhaustiva de les 229 accions proposades pels programes, amb el pressupost, la seva incidència i la imputació. 49 Per altra banda, alguns exemples d'accions indirectes són el Pacte del Temps, del programa Temps i Qualitat de vida, els Punts de Defensa de Drets Laborals del programa Suport Ocupació i Empresa o l’Enquesta de victimització del programa de Prevenció de la delinqüència. Pressupostàriament, el 25,3% del pressupost té una incidència directa i el 74,7% indirecta. Algunes de les accions destinen tot el pressupost que tenen assignat a la promoció de la igualtat de gènere, mentre que d’altres ho fan parcialment, donat que part dels continguts de l’acció obeeixen a objectius no necessàriament de promoció de la igualtat. La taula següent les classifica segons aquest criteri. Taula 21. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons si són d’imputació parcial o total. Nombre Tipus d’imputació % del nombre Pressupost % del pressupost d’accions Imputació parcial 71 31,00% 36.481.763,85 € 25,90% Imputació total 158 69,00% 104.353.270,11 € 74,10% Total 229 100,00% 140.835.033,96 € 100,00% S’observa que el 69% de les accions (158) destinen tot el seu pressupost a la promoció de la igualtat de gènere mentre que el 31% restant (71 actuacions) ho fa de forma parcial. En termes pressupostaris, la proporció és força similar. Així, la imputació total a la igualtat suposa el 74,1% del pressupost de les accions, mentre que la imputació parcial és del 25,9%. Per altra banda, és interessant conèixer el públic a qui van dirigides aquestes accions per a la igualtat. L’estratègia de transversalització de gènere té per objectiu incidir en tots els àmbits d’acció política, i a tots els nivells. Per això, sovint es troben polítiques que, malgrat estar destinades a la igualtat de gènere, no van directament dirigides a les dones, sinó que s’orienten cap a la pròpia administració, cap a diversos col·lectius, o cap a la ciutadania en general. Tal com mostra la taula següent, les accions destinades a la ciutadania són les majoritàries, ja que suposen el 37,9% del total. Les accions destinades a grups de persones suposen una mica més d’un terç del total (el 34,9%). Per últim, un 27% de les actuacions van dirigides a la pròpia administració (62). En termes pressupostaris, les destinades a grups de persones són les més ben dotades, amb un pressupost de 118,2 M€, que suposen el 83,9% del pressupost total destinat a accions. Les accions que compten amb menor dotació pressupostària són les de caràcter intern del propi Ajuntament que, tot i ser el 27% del total d’accions, només representen el 4,5% del pressupost total d’accions. Taula 22. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a qui van dirigides. Nombre A qui van dirigides % del nombre Pressupost % del pressupost d’accions Ciutadania 87 37,99% 16.170.110,65 € 11,48% 50 Grups de persones 80 34,93% 118.201.677,88 € 83,93% Interna 62 27,07% 6.463.245,43 € 4,59% Total 229 100,00% 140.835.033,96 € 100% D’entre les 80 actuacions destinades a grups de persones, les dirigides a les dones són les majoritàries en número (26 accions), seguides de les dirigides a entitats (21 accions) però, en ambdós casos, no són les principals en pressupost. Suposen, respectivament, un 32,5% i un 26,25% del total d’accions, però només un 18,4% i un 0,35% del pressupost. La resta d’accions estan molt distribuïdes entre els altres grups de persones. Així, per exemple, les destinades a empreses, famílies i infants n’aglutinen el 5%, seguit per les destinades a escoles, estudiants i joves (que suposen un 3,75% cadascuna). En termes pressupostaris, però, tenen poca rellevància, ja que cadascuna aglutina menys d’un 1% del pressupost d’accions. Les actuacions dirigides a persones grans, si bé només és 1 i suposa un 1,25% del total d’accions, representa el 75,8% del pressupost, essent el col·lectiu que concentra la majoria de pressupost d’accions. Taula 23. Pressupost assignat i nombre de les accions per afavorir la igualtat, segons a quin grup de persones van dirigides35. Nombre Grups de persones % del nombre Pressupost % del pressupost d’accions Dones 26 32,50% 21.754.919,40 € 18,40% Dones empresàries, 1 1,25% 290.165,00 € 0,25% professionals Dones joves 1 1,25% 10.000,00 € 0,01% Dones mares 2 2,50% 133.765,00 € 0,11% Dones que exerceixen 1 1,25% - € 0,00% prostitució Dones víctimes de VM 2 2,50% 6.300,00 € 0,01% Empreses 4 5,00% 111.909,31 € 0,09% Entitats 21 26,25% 418.880,00 € 0,35% Escoles 3 3,75% 10.600,00 € 0,01% Estudiants 3 3,75% 496.470,00 € 0,42% Famílies 4 5,00% 932.673,81 € 0,79% Infants 4 5,00% 364.545,00 € 0,31% Joves 3 3,75% 126.269,42 € 0,11% Nenes 1 1,25% 21.000,00 € 0,02% Persones en situació 1 1,25% 2.000.000,00 € 1,69% d'atur Persones grans 1 1,25% 89.630.000,00 € 75,83% Persones sense llar 1 1,25% 1.894.180,94 € 1,60% Persones trans 1 1,25% - € 0,00% Total 80 100,00% 118.201.677,88 € 100% 35 Aquesta taula recull les accions tal i com els i les responsables de programes ho han recollit a la fitxa. Això no vol dir que totes les actuacions dirigides, per exemple, a “Dones víctimes de VM” estiguin recollides en aquest epígraf, doncs n’hi ha moltes que estan agregades dins l’epígraf “Dones”. 51 L’anàlisi de les accions i pressupost per la igualtat per eixos del II PJG posa de manifest que les accions previstes a l’eix de Ciutat de Drets són les més ben dotades pressupostàriament. En aquest sentit, aquest eix no només aglutina la majoria d’accions previstes (122 accions, el 53,3% del total), sinó també la major part del pressupost destinat a accions (el 80,8% del total de pressupost). A l’eix Barris Propers i sostenibles hi ha 49 accions (el 21% del total), que suposen un 3,9% del pressupost, només. A l’eix d’Economia per la vida i organització dels temps, hi ha 36 accions (el 15,7% del total) però suposa només el 10% del pressupost. L’eix de Canvi institucional, té 22 accions (que representen el 9,6% del total), i aglutina el 4,4% del pressupost global destinat a accions. Taula 24. Accions per la igualtat i pressupost assignat, segons eixos del PJG. Nombre % del % del Eix del PJG Pressupost d’accions nombre pressupost 22 9,61% 6.174.761,55 € 4,38% Canvi institucional Economia per la vida i 36 15,72% 15.201.198,10 € 10,79% organització dels temps 122 53,28% 113.881.566,87 € 80,86% Ciutat de drets Barris propers i sostenibles 49 21,40% 5.577.507,44 € 3,96% Total 229 100,00% 140.835.033,96 € 100% 5.4.6 Programes i pressupost vinculat a polítiques de cures Aquest apartat i el següent incorporen altres mirades transversals a l’anàlisi del pressupost que són igualment pertinents en clau de justícia de gènere: el treball de cures i les polítiques de temps. En el cas de les polítiques de cures, es pren com a referència l’informe "Democratització de les cures a la ciutat de Barcelona: balanç d’actuació 2016-2022" que estableix 3 eixos de treball: el reconeixement de la centralitat de les cures, la redistribució de la responsabilitat vers les cures i l’empoderament de les persones proveïdores i receptores de cures. És des d’aquests tres eixos vertebradors que s’han analitzat les 79 fitxes de programa i les 229 accions per la igualtat. A la taula següent s’han identificat els 18 programes pressupostaris que tenen una vinculació amb les cures i se n’ha determinat l’impacte de gènere que tenen. Es ressalten en blau els programes que també tenen presència a districtes. Taula 25. Programes vinculats a cures segons la valoració del seu impacte de gènere i pressupost. Transformador de desigualtats Pressupost capítols 2 i 4 Molt positiu Assistència sanitària 822.335,99 € Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 5.575.575,11 € 52 Centres cívics (0601, 0602, 0800) 1.707.486,20 € Direcció i administració Generals 679.971,04 € Funcionament d'escoles bressol municipals 50.941.654,81 € Mobilitat 15.923.428,75 € Pla de Barris 13.425.327,16 € Projectes i estratègia 2.496.157,78 € Promoció de les dones (0200, 0601, 0602, 0604, 0608, 0610) 561.437,38 € Promoció i foment de l'esport (0601, 0602) 799.795,46 € Promoció i protecció de la salut 22.248.953,43 € Suport Ocupació i Empresa 44.265.981,42 € Transport col·lectiu urbà de viatgers 169.033.290,31 € Lleugerament positiu Biblioteques 15.839.479,27 € Mercats, proveïments i llotges 2.937.947,42 € Promoció de les dones (0603, 0609) 4.500,00 € Serveis socials bàsics 196.270.605,79 € Reproductor de desigualtats Lleugerament negatiu Promoció i foment de l'esport (0603) 9.852,80 € S’observa que la majoria de programes amb una vinculació amb les cures tenen, a la vegada, un impacte de gènere transformador de les desigualtats, el que dona comptes de la indestriable imbricació de l’eix de desigualtat de gènere i el treball de reproducció social. Alguns dels programes amb un impacte de gènere molt positiu són l’Assistència Sanitària, per dedicar-se en gran mesura a la pròpia cura de les persones; el de Funcionament d’Escoles bressol, per la seva tasca educadora i cuidadora de la petita infància i d’assumpció pública de la cura; o la Mobilitat que enguany incorpora una actuació per estudiar l'oferta de transport públic des de la perspectiva de la mobilitat per motiu de cures. Altres programes que tenen un impacte lleugerament positiu són els Serveis Socials Bàsics, que atenen amb especial atenció a les necessitats de les persones que tenen responsabilitats de cures extraordinàries, com és el cas de les llars monoparentals; o el de Mercats, per estar estenent els espais per la cura de nadons a les seves instal·lacions, i així facilitar la conciliació entre dues potes fonamentals del treball de reproducció social som són la cura d’infants i l’obtenció de bens d’alimentació. Quant a les actuacions, la taula següent recull 111 actuacions que tenen una vinculació directa amb les cures des de l’òptica dels 3 eixos esmentats anteriorment. Les actuacions de districte es ressalten en blau. 53 Taula 26. Accions que contribueixen a la igualtat vinculades a cures i el seu pressupost. Accions que contribueixen a la igualtat Pressupost Accions de suport a la participació de les dones en els òrgans de 10.000,00 € participació Accions formatives i de sensibilització sobre consum responsable des de 91.800,00 € la perspectiva de gènere, (previsió de la IX Fira CR i ESS i/o activitats en el marc de l'estratègia de ciutat #ESS BCN 2030 accions per incorporar a perspectiva de gènere en els processos 10.000,00 € participatius Acte central 25N - Dia internacional per a l'eliminació de la violència 3.000,00 € envers les dones, Consell de dones del Districte Acte central 8M - Dia internacional de les Dones , Consell de dones del 2.000,00 € Districte Actes commemoració 8 de març i 25 de novembre 8.500,00 € Activitats al voltant del 8M i del 25N 10.000,00 € Activitats centres cívics vinculades al 25 N , 8 de març i altres 5.000,00 € Activitats de conciliació familiar al poliesportiu Camp del Ferro 4.000,00 € Activitats de Promoció de les Dones 2.000,00 € Actualització protocol prevenció, detecció i actuació en casos de violència - € sexual a les EBM i EFCM Ampliació a la Temporada d'Hivern i el nombre d'Espais de Refugis - € Climàtics. No té pressupost assignat. Es una coordinació amb els Equipaments Gestors. Ampliació participació "Concilia 1-3" - € Ampliació participació projecte VilaVeïna (5 EBM) - € Ampliació xarxa EFCM 325.000,00 € Assistència tècnica a les unitats de transversalitat de gènere als districtes 199.786,44 € Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat 5.353.407,11 € Avaluació de l'impacte del sistema tarifari des de la perspectiva de 18.000,00 € gènere Calendari de gènere (8M, 17M i 25N) 2.500,00 € Campanya general de promoció dels mercats 80.000,00 € Campus Olimpia: promoció esport des d'una perspectiva igualitària 75.269,42 € Centre de primera acollida de persones sense llar amb addiccions. 1.894.180,94 € Aportació municipal Coaching laboral per dones (Ocupació) 65.000,00 € Concilia 603.673,81 € Consolidació del Programa Transformem els Patis: més coeducatius, més 59.600,00 € naturalitzats i més comunitaris consolidar el programa de promoció de la dona mitjançant el projecte 29.500,00 € Sant Martí en femení consolidar els punt lila del triangle lúdic 22.000,00 € Consolidar els punts liles i programes de prevenció en les festes majors 10.520,00 € Conveni Barcelona Regional per a desenvolupar estudis de gènere 12.500,00 € Cos i dolor. Taller per a dones migrades amb malestar i somatització. 29.420,00 € Poble-sec, Raval i Trinitat Vella. Creació d'un servei de Joc a l'aire lliure, intergeneracional, coeducatiu i 152.000,00 € comunitari Cures al Poble-sec 14.860,00 € Desenvolupament de la xarxa de TP de proximitat, amb impuls del servei - € de transport a la demanda Desenvolupament de la xarxa de transport públic de proximitat, amb - € impuls del servei de transport a la demanda 54 Dia Internacional de les Dones 1.500,00 € Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones 1.500,00 € Disseny/revisió i aplicació d’un Pla integral contra l’assetjament a la - € mobilitat Educació feminista 13.000,00 € En el marc del 8M o el 25N es treballarà una acció conjunta amb escoles - € del districte que formen part de la Xarxa d’escoles per la igualtat i la diversitat, per donar visibilitat i reconeixement a aquestes escoles per la seva feina continuada contra les violències masclistes Escoles bressol per la igualtat i la diversitat (Formació equips docents) 5.000,00 € Espai de cures i WC's inclusius al mercat provisional d'Horta 40.000,00 € Especialització Igualtat i gènere CC S Família: activitats culturals 6.000,00 € vinculades a l'especialització Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva, Intervencions de prevenció 197.834,00 € d'ITS i anticoncepció des d'una visió de drets sexuals Estudiar com fomentar la presència de dones conductores de bus, tram, 18.000,00 € etc. Estudiar l'oferta de transport públic des de la perspectiva de la mobilitat - € per motiu de cures Estudiar l'oferta de transport públic des de la perspectiva de la mobilitat - € per motiu de cures. Estudis i anàlisis. 60.186,15 € Fase II d’instal·lació d'armariets refrigerats als mercats municipals per a 254.847,00 € la recollida de comandes de 9 a 21h. Fomentar la visió de gènere en la mobilitat dels vianants - € Formació a entitats i professionals sobre la igualtat de gènere 1.700,00 € Formació Circuït contra la Violència Masclista Ciutat Vella 2.000,00 € Formació en violències masclistes a instituts 600,00 € Formació noves direccions. Rol directiu i lideratge 1.300,00 € Gestió centres cívics: contractació dones llocs direcció i coordinació 477.419,00 € Gestió i dinamització dels serveis d'infància dels Casals infantils Fort 289.945,00 € Pienc, S Família i Urgell (Casal 4-12; Ludoteca Petita Infància, Espai 0-3 de suport a famílies, Mostra Jocs i Joguines). Grup Ajuda Mútua dones Besòs. 15.000,00 € Grup mares alimentació saludable Prosperitat. 15.000,00 € Implantació de les actuacions del Pla d'Acció d'Igualtat a la contracta de - € neteja per part de les empreses que presten el servei amb el suport municipal. Implementació de 7 punts liles i servei de parelles itinerants a cadascun 13.986,00 € dels barris dels Districte en els principals actes de caràcter festiu Impuls d'actuacions i recursos de promoció de drets de les dones en 180.000,00 € col·laboració amb districtes. Impulsar un servei de dinamització de dones 90.000,00 € Incorporació de la perspectiva de gènere en el Pla Residu Zero - € Incorporació de la perspectiva de gènere en la proposta de procés per a 10.000,00 € PAM i Pressupostos Participatius Informe "Mesures organitzatives per la igualtat" 6.000,00 € Instal·lació de 8 noves estacions bicing als entorns de Montjuïc, per 200.000,00 € millorar l'accessibilitat a l'Estadi memòria història dones 300,00 € Memòria històrica i dones: adaptació inclusiva de l'exposició Quanta - € Guerra Mercè feminista, punts liles i seguretat en els espais de la festa major 45.000,00 € Millora de la perspectiva de gènere en les dades de mobilitat 36.000,00 € 55 Mostra per Barcelona de l'enquesta d'usos del Temps 95.000,00 € Nadal esportiu al CEMFP i a les Pistes poliesportives Joan Miró: acció que 10.500,00 € té com a objectiu promocionar pràctiques esportives minoritàries entre la població infantil i adolescent del Districte No solo duelen los golpes. Lluita contra violències masclistes. Barris de 5.148,00 € Nou barris. Noves masculinitats. Pilot entorn esportiu 14.500,00 € Organització Punts Liles per activitats d'oci en la Via Pública 11.500,00 € Patis bressol a 25 EBM 72.000,00 € Pla Laboral ABITS: inserció sociolaboral per dones que han exercit o - € exerceixen la prostitució (Ocupació) (1) Posada en marxa del Marketplace de compra on line als mercats: 99.000,00 € "Mercats a un click" Programa d'acompanyament a la inserció laboral per a les persones - € trans: TransOcupació (Ocupació) (2) Programa de millora de la salut sexual i reproductiva als barris 125.606,73 € Programes de promoció de la salut en els àmbits comunitari "Barcelona 1.756.186,27 € Salut als Barris" i escolar Projecte establiments liles 2.000,00 € Projecte Làbora 3.166.000,00 € Projecte llengües acollida. Grup mares. Besòs. 118.765,00 € Projectes i actuacions en el marc EFPP 122.000,00 € Promoció de les activitats amb temàtica dona que les diferents entitats - € proposen Promocionar les presentacions de novetats editorials escrites per dones 5.000,00 € Protocol contra les agressions masclistes a l'espai públic- Increment del 19.000,00 € nombre de dia amb punts lila fins a 16 Protocol violència masclista 21.634,15 € Publicació guia amb eines de reflexió i coneixement sobre les persones - € sol·licitants de protecció internacional per motius de gènere o orientació /identitat sexual Publicacions 30.392,35 € Punts liles 6.500,00 € Realitzar accions per incrementar els usos del Servei de Patis oberts per 25.000,00 € part de la població femenina Recollida d'indicadors del grau de participació protagonista de les dones - € en les accions comunitàries Relacions afectivo-sexuals positives. Prosperitat 13.333,00 € Renda monoparental i Fons d'infància 0-16 12.000.000,00 € Repartiment (febrer-abril de 2023 d’albons i cromos de dones - € reconegudes de Barcelona o vinculades a la ciutat, a tots els mercats. SAD 89.630.000,00 € Seguiment del Pla d'Igualtat de Parcs i Jardins 73.000,00 € Seguiment i difusió del nou protocol de prevenció, detecció i actuació en - € casos de violència sexual a les EMM Sensibilitzar a la població contra la violència de gènere posant Punts liles 5.000,00 € a les FM dels barris Sensibilitzar a la població realitzant actes pels dies internacionals del 4.000,00 € 25/N; 8/3 i 8/7 Servei d'assessorament per la igualtat a les empreses, coordinat entre - € Empresa de BA i Direcció de Gènere i Polítiques de Temps de l'Ajuntament de BCN (3) (Empresa) Servei d'atenció telefònica en situacions d'assetjament 5.700,00 € Sessions formatives i de difusió i comunicació 24.589,50 € Setmana LGTBI Centre Cívic S Família 4.500,00 € 56 Subvencions Pel Clima 2023. En aquesta subvenció s'incorporen criteris 1.000.000,00 € per valorar els projectes des de la perspectiva de Gènere Subvencions per a la reducció de la pobresa i la precarietat 150.000,00 € Suport al programa de feminismes i LGTBI de les Corts 26.832,11 € Suport tràmits. XARSE 1.000.000,00 € Taller d'autodefensa feminista per a joves. Trinitat Vella 5.000,00 € Visibilització i sensibilització violència masclista/punt liles 8.000,00 € Total 120.731.321,98 € Globalment l’anàlisi ha detectat més de 120 milions d’euros destinats a accions que tenen una vinculació directa amb les cures. Aquestes actuacions són de naturalesa molt variada, coexistint aquelles orientades a la salut de les persones, com “Cos i dolor. Taller per a dones migrades amb malestar i somatització. Poble-sec, Raval i Trinitat Vella” (29.420,00 €), amb aquelles pensades per la cura directa a les persones com el “Servei d’Atenció Domiciliària” (89.630.000,00 €). També hi ha actuacions que es poden entendre des d’una mirada més àmplia del concepte de cures, com la “Creació d'un servei de Joc a l'aire lliure, intergeneracional, coeducatiu i comunitari” (152.000,00 €). Igualment, més enllà de les accions específiques que ha detectat l’anàlisi hi ha programes sencers que es poden imputar a aquesta llista de pressupost total, com el programa d’Assistència Sanitària (822.335,99 €) orientat a la cura de les persones (entre d’altres conté el programa de servei d’odontologia per a persones vulnerables); o el programa Funcionament escoles Bressol Municipals (50.941.654,81 €) que s’orienta a la cura de la petita infància i a la vegada democratitza la cura, habilitant a les dones (principals cuidadores de la petita infància) a accedir al mercat de treball. Per últim, és important puntualitzar que si bé a través de les fitxes de pressupost s’han detectat 111 accions municipals dedicades a les cures, és possible que moltes altres restin encara invisibles a aquest informe, perquè les accions vinculades a cures estan transversalitzades a tota la organització, pel que és complicat detectar-les totes. 5.4.7 Programes i pressupost vinculat a polítiques de temps Com s’ha mencionat, aquest apartat inclou una altra mirada rellevant de l’anàlisi de l’impacte de gènere del pressupost, la que fa referència a les polítiques de temps. El Pacte del Temps s’articula sota uns principis vertebradors que treballen per fer del temps un dret de ciutadania per una organització del temps més saludable, igualitària i eficient. Aquests prenen cos en diferents àmbits: temps i salut, temps i educació, temps i cura de persones, temps i participació, temps i serveis a la ciutat, temps i treball a les empreses i les organitzacions i temps per a la mobilitat i TIC. A diferència de la mirada que s’ha fet amb relació a la democratització de les cures, l’anàlisi des de la vessant de les polítiques de temps no pot distingir d’una manera tan clara aquelles accions que estan vinculades al temps i en quina mesura ho estan. Quan es disposi d’una metodologia que defineixi l’impacte del temps, segurament aquesta tasca serà més simple i rigorosa. En conseqüència, l’anàlisi no permet fer afirmacions taxatives com la quantitat econòmica destinada directament a polítiques del temps, ja que les 57 actuacions pròpiament de temps són una mica més escasses, per bé que aquelles que tenen en compte la variable temps són més nombroses. Amb tot, a la taula següent s’han identificat 10 programes que tenen una vinculació més o menys directa amb les polítiques de temps, en algun dels seus àmbits, i que a la vegada s’han classificat segons el seu impacte de gènere. Es ressalten en blau els programes que també tenen presència a districtes. Taula 27. Programes vinculats a temps segons la valoració del seu impacte de gènere i pressupost. Transformador de desigualtats Pressupost capítols 2 i 4 Molt positiu Centres cívics 1.707.486,20 € Direcció i administració Generals 679.971,04 € Funcionament d'escoles bressol municipals 50.941.654,81 € Pla de Barris 13.425.327,16 € Promoció de les dones (0608, 0610) 84.440,27 € Suport Ocupació i Empresa 44.265.981,42 € Temps i qualitat de vida 394.205,21 € Transport col·lectiu urbà de viatgers 169.033.290,31 € Lleugerament positiu Biblioteques 15.839.479,27 € Formació d'adults 1.374.713,47 € Serveis socials bàsics 196.270.605,79 € En el cas de la mirada de temps, s’observa que tots aquells programes que tenen una vinculació amb les polítiques del temps, tenen a la vegada un impacte de gènere positiu i, en la majoria dels casos, molt positiu. Es poden destacar programes amb alta dotació pressupostària com Transport col·lectiu urbà de viatgers (169 M€), que s’ocupa de la gestió dels autobusos, diürns i nocturns, un servei bàsic per a la conciliació i per a l’autonomia de moviment en els diferents moments del dia; o altres amb menors partides com el de Pla de Barris amb accions com el programa Concilia (603.673,81€), o el de Promoció Educativa, amb l’acció específica de “Realitzar accions per incrementar els usos del Servei de Patis oberts per part de la població femenina” (25.000,00 €), ja que s’ha detectat que els usos estan molt masculinitzats. Quant a les actuacions, la taula següent recull 47 actuacions rellevants des de l’òptica de les polítiques de temps. Les actuacions de districte es ressalten en blau. Taula 28. Accions que contribueixen a la igualtat vinculades a temps segons àmbits i el seu pressupost. Actuacions Pressupost Accions de suport a la participació de les dones en els òrgans de participació 10.000,00 € Accions formatives presencials i online adreçades a empreses en igualtat de 6.534,00 € gènere i diversitat (Innovació Socioeconòmica i Empresa) 58 accions per incorporar a perspectiva de gènere en els processos 10.000,00 € participatius Activitats centres cívics vinculades al 25 N , 8 de març i altres 5.000,00 € Activitats de conciliació familiar al poliesportiu Camp del Ferro 4.000,00 € Actuacions sensibilització: difusió web, centre de documentació Laboratori 54.780,66 € del Temps i elaboració d'estudis i dossiers Ampliació participació "Concilia 1-3" - € Assistència tècnica a les unitats de transversalitat de gènere als districtes 199.786,44 € Avaluació de l'impacte del sistema tarifari des de la perspectiva de gènere 18.000,00 € Campanya general de promoció dels mercats 80.000,00 € Concilia 603.673,81 € Consolidar els punt lila del triangle lúdic 22.000,00 € Consolidar els punts liles i programes de prevenció en les festes majors 10.520,00 € Conveni Barcelona Regional per a desenvolupar estudis de gènere 12.500,00 € Desenvolupament de la xarxa de TP de proximitat, amb impuls del servei de - € transport a la demanda Desenvolupament de la xarxa de transport públic de proximitat, amb impuls - € del servei de transport a la demanda Dinamització Temps de Treball: Xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps), 74.375,31 € Premi Barcelona l’Empresa Innovadora en Organització i Usos del Temps Disseny/revisió i aplicació d’un Pla integral contra l’assetjament a la - € mobilitat Especialització Igualtat i gènere CC S Família: activitats culturals vinculades 6.000,00 € a l'especialització Estudiar com fomentar la presència de dones conductores de bus, tram, etc 18.000,00 € Estudiar l'oferta de transport públic des de la perspectiva de la mobilitat per - € motiu de cures Estudiar l'oferta de transport públic des de la perspectiva de la mobilitat per - € motiu de cures. Evitar i reduir discriminació horària pels nous plecs. - € Fase II d’instal·lació d'armariets refrigerats als mercats municipals per a la 254.847,00 € recollida de comandes de 9 a 21h. Fomentar la visió de gènere en la mobilitat dels vianants - € Gestió i dinamització dels serveis d'infància dels Casals infantils Fort Pienc, 289.945,00 € S Família i Urgell (Casal 4-12; Ludoteca Petita Infància, Espai 0-3 de suport a famílies, Mostra Jocs i Joguines). Homologació estudis i acreditació competències 170.000,00 € Implantació de les actuacions del Pla d'Acció d'Igualtat a la contracta de - € neteja per part de les empreses que presten el servei amb el suport municipal. Implementació de 7 punts liles i servei de parelles itinerants a cadascun dels 13.986,00 € barris dels Districte en els principals actes de caràcter festiu Impuls d'actuacions i recursos de promoció de drets de les dones en 180.000,00 € col·laboració amb districtes. Incorporació de la perspectiva de gènere en la proposta de procés per a PAM 10.000,00 € i Pressupostos Participatius Informe "Mesures organitzatives per la igualtat" 6.000,00 € Instal·lació de 8 noves estacions bicing als entorns de Montjuïc, per millorar 200.000,00 € l'accessibilitat a l'Estadi Mercè feminista, punts liles i seguretat en els espais de la festa major 45.000,00 € Millora de la perspectiva de gènere en les dades de mobilitat 36.000,00 € Mostra per Barcelona de l'enquesta d'usos del Temps 95.000,00 € Pacte del Temps de Barcelona 60.048,24 € Posada en marxa del Marketplace de compra on line als mercats: "Mercats a 99.000,00 € un click" 59 Projecte establiments liles 2.000,00 € Realitzar accions per incrementar els usos del Servei de Patis oberts per part 25.000,00 € de la població femenina Recollida d'indicadors del grau de participació protagonista de les dones en - € les accions comunitàries SAD 89.630.000,00 € Seguiment del Pla d'Igualtat de Parcs i Jardins 73.000,00 € Servei d'assessorament per la igualtat a les empreses, coordinat entre - € Empresa de BA i Direcció de Gènere i Polítiques de Temps de l'Ajuntament de BCN (3) (Empresa) Subvencions a entitats i organitzacions en l'àmbit de Temps de la 55.000,00 € Convocatòria General de Subvencions de l'Ajuntament Suport al programa de feminismes i LGTBI de les Corts 26.832,11 € Suport tràmits. XARSE 1.000.000,00 € Total 93.406.828,57 € Aquest any s’han detectat un conjunt de 47 actuacions rellevants des de la perspectiva de temps, amb un pressupost total de més de 93 milions d’€, que ha augmentat molt respecte a l’any anterior. És possible, tot i així, que tal com passa amb la resta de l’anàlisi, hi hagi altres programes pressupostaris que no s’han incorporat a l’anàlisi que també duen a terme accions vinculades amb el temps i que, per tant, no estan recollides en aquest informe. Les actuacions de districte s’han destacat en blau fort. Entre totes les actuacions, en termes pressupostaris, destaquen les dedicades a la cura, com el SAD (89.630.000,00 € ) o el Concilia (603.673,81 €), d’altres de suport a la realització de tràmits que, entre d’altres, pot suposar un estalvi de temps (XARSE, 1.000.000,00 €), dins de l’àmbit de mercats, la Fase II d’instal·lació d'armariets refrigerats als mercats municipals per a la recollida de comandes de 9 a 21h (254.847,00€) o de Mobilitat com Instal·lació de 8 noves estacions bicing als entorns de Montjuïc, per millorar l'accessibilitat a l'Estadi (200.000 €). 5.4.8 Comparativa dels resultats al llarg dels anys En aquest apartat es porta a terme una anàlisi comparativa dels resultats dels informes d’impacte de gènere del pressupost municipal realitzats des de l’any 2017. En primer lloc, tal com es mostra al gràfic següent, és important observar que el pressupost de Capítols 2 i 4 analitzat ha anat augmentant significativament al llarg del temps. Així, el pressupost analitzat s’ha més que duplicat entre 2017 i 2023. Si el primer any era de 425 M€, enguany se situa als 1.101 M€, essent el 2022 l’any en que l’increment ha estat més important. Aquest increment és una forma més d’operativitzar el desplegament de l’estratègia de transversalitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. 60 Gràfic 3. Pressupost de Capítols 2 i 4 analitzat 1.250.000.000,00000 € €1.099.558.595,14 €1.101.245.926,18 1.000.000.000,00000 € €777.994.203,88 €732.496.420,59 750.000.000,00000 € €653.194.177,25 500.000.000,00000 € €425.844.799,02 250.000.000,00000 € - € 2017 2018 2020 2021 2022 2023 Aquest increment de pressupost analitzat va de bracet amb l’augment del número de programes de despesa i fitxes de programa incloses en l’anàlisi. De fet, amb l’excepció del 2017, que era el primer any d’anàlisi i que va tenir una casuística particular, a partir de 2018, cada any no només augmenten el número de programes seleccionats sinó també el número de programes i fitxes que es reben i s’analitzen. Si l’any 2017 es van analitzar 20 fitxes de programa, el 2023 se n’han analitzat 79. Es tracta d’un increment molt important, que s’explica tant per l’augment de nous programes pressupostaris a cada edició, com per, aquest any, la incorporació de 3 programes36 a cada districte de la ciutat. Es pot afirmar que la implicació dels programes pressupostaris en l’anàlisi ha estat creixent. Aquest fet segurament està vinculat al canvi institucional promogut pel Pla per la Justícia de Gènere, que fa efectiu el desplegament de l’estratègia de la transversalitat de gènere, i a l’obligatorietat normativa de realitzar un informe d’impacte de gènere del pressupost al consistori. 36 Centres Cívics, Promoció de les dones i Promoció i Gestió de l’Esport. 61 Gràfic 4. Número de programes seleccionats i analitzats 90 80 70 60 2017 50 2018 2020 40 2021 30 2022 2023 20 10 0 Programes Programes Fitxes analitzades* seleccionats analitzats* Entrant en els resultats de l’anàlisi de l’impacte de gènere, al gràfic següent es pot veure que la proporció de programes transformadors de desigualtats ha anat augmentant progressivament els primers anys, però darrerament, tant el 2022 com especialment el 2023, aquesta proporció s’ha reduït. El 2023 és, dels últims 4 anys, el que té una proporció menor de programes transformadors de desigualtats. Les causes d’aquest decrement segurament són diverses però es poden apuntar sobretot dos elements. D’una banda, el fet que alguns programes que tradicionalment eren transformadors de desigualtats aquest any no han enviat la fitxa de programa i, per tant, no s’han pogut analitzar ni quantificar en aquest sentit. I, d’altra banda, al fet que enguany per primera vegada s’han incorporat de forma sistemàtica programes de districte, alguns dels quals són reproductors de desigualtats. Tot i així, és important destacar que els resultats globals dels últims anys posen de manifest l’avenç de les polítiques municipals sectorials en la integració de la igualtat de gènere entre els seus objectius i actuacions. 62 Gràfic 5. Percentatge de programes transformadors de desigualtats 100,00% 91,40% 87,70% 85,45% 80,00% 75,95% 60,00% 60,00% 40,00% 25,00% 20,00% 0,00% 2017 2018 2020 2021 2022 2023 Fent la mateixa anàlisi des de la perspectiva pressupostària, les dades, de nou, mostren que fins a l’any 2021 (amb un pic del 97,1%) hi va haver un increment exponencial de la proporció de pressupost analitzat que era transformador de desigualtats. Però tant el 2022 com especialment el 2023, s’ha produït una reducció del pressupost transformador de desigualtats. Enguany, aquesta proporció se situa al 84,7% que, si bé és prou elevada, suposa una reducció de més de 10 punts respecte l’any anterior, el 2022, i de 15 punts respecte el 2021. Malgrat les reduccions dels últims dos anys, globalment es pot afirmar que en un breu període de temps, l’organització ha estat capaç d’integrar la mirada de gènere als seus programes pressupostaris fent que l’impacte de gènere positiu impregni la major part del pressupost analitzat actual (el 84,7% enguany). Amb tot, cal tenir present que aquesta dada és la pitjor dels últims 4 anys i que, a més, encara hi ha una part del pressupost que no està sota aquesta anàlisi i que pot restar cec al gènere, com podria ser tot el Capítol d’inversions, que encara no s’està analitzant. 63 Gràfic 6. Percentatge del pressupost transformador de desigualtats 100,00% 97,10% 94,90% 88,71% 84,72% 80,00% 60,00% 42,52% 40,00% 20,00% 15,00% 0,00% 2017 2018 2020 2021 2022 2023 L’anàlisi de l’impacte de gènere dels programes també té en compte si aquests incorporen actuacions orientades a la igualtat de gènere i si hi destinen pressupost per dur-les a terme. L’any 2018 la majoria de programes ja incorporaven actuacions per la igualtat (el 79%), però amb el pas dels anys aquesta proporció va en augment fins al 2022. El 2023 hi ha una reducció del % de programes que preveuen accions per la igualtat, situant-se al 72% i esdevenint la més baixa de tota la sèrie. Gràfic 7. Percentatge de programes que preveuen accions per la igualtat 100,00% 94,30% 93,80% 90,91% 80,00% 79,30% 72,20% 60,00% 40,00% 20,00% 0,00% 2018 2020 2021 2022 2023 64 Realitzant la mateixa anàlisi però tenint en compte si els programes pressupostaris preveuen accions per la igualtat assignant-hi pressupost, els resultats al llarg dels anys són una mica més oscil·lants i menys positius. El 2018 i 2019 al voltant del 80% dels programes preveien actuacions per la igualtat assignant-hi pressupost. Però els anys 2021, 2022 i 2023 especialment, la proporció de programes amb pressupost assignat a les accions és significativament menor i, per tant, hi ha molt marge de millora. El 2023 és el més baix de tota la sèrie. Això es pot explicar, en part, pel fet que hi ha un número de programes transformadors de desigualtats que tradicionalment s’analitzaven amb accions previstes en aquest sentit i que enguany no s’han pogut analitzar perquè no s’han enviat les fitxes de pressupost. Però segurament també es deu a la manca de definició d’accions per la igualtat amb pressupost d’un terç dels programes. Gràfic 8. Percentatge de programes que inclouen accions per la igualtat assignant-hi pressupost 100,00% 80,00% 83,64% 79,30% 71,40% 73,40% 60,00% 65,80% 40,00% 20,00% 0,00% 2018 2020 2021 2022 2023 5.5 Principals resultats De l’anàlisi de l’impacte de gènere de la despesa dels Capítols 2 i 4 se’n desprenen els següents resultats principals: · S’ha analitzat una quantitat de 1.101,2 milions d’euros, fet que suposa un 51% dels Capítols 2 i 4. · En termes de quantitats pressupostàries, el 84,7% del pressupost és transformador de les desigualtats de gènere, i quasi el 50% del tota analitzat és considerat molt positivament transformador. · En termes pressupostaris si prenem només els programes de ciutat, el pressupost reproductor és tan sols d’un 2’51% del pressupost analitzat. 65 · L’anàlisi s’ha centrat en 79 fitxes de programes (corresponents a 48 programes de despesa), de les quals, 50 pertanyen a l’àmbit de ciutat i 29 a l’àmbit de districte. · Tots els districtes han participat en l’anàlisi d’una forma sistemàtica, incorporant tres programes per districte (excepte un, que n’ha incorporat dos). Es tracta d’una anàlisi preliminar que s’anirà consolidant els propers anys. · La majoria de programes analitzats (60 dels 79), és a dir, un 75,95%, són transformadors de desigualtats. D’aquests n’hi ha 35, un 44,3% del total, que tenen un impacte de gènere molt positiu. · D’altra banda, hi ha un conjunt de 10 programes (un 12,6% del total entre ciutat i districte) que són reproductors de desigualtats. D’aquests, 7 tenen un impacte lleugerament negatiu i 3, molt negatiu. Dels més de 1.100 milions d’€ analitzats, amb una valoració molt negativa només s’hi troben 2’7 milions d’€. Els 10 programes reproductors es concentren sense excepció a l’eix de Ciutat de Drets, ja sigui en l’àmbit de districte o de ciutat. · Hi ha 9 fitxes no rebudes i que per tant, no se n’ha pogut determinar el potencial transformador o reproductor de les desigualtats. Aquestes fitxes es reparteixen en eixos del pla i en àmbits territorials, sense cap patró determinat. Les nou fitxes corresponen a programes que ja estaven vigents altres anys. · La incorporació de nous programes no ha suposat un problema d’obtenció de dades. De fet, els programes nous que s’han incorporat a l’anàlisi (Administració tributària i d'ingressos municipals i Servei informació i telecomunicacions municipals) ho han fet amb valoració de transformació molt positiva de les desigualtats. · Hi ha 131 milions d’euros que s’esperava analitzar i dels quals no s’han rebut les fitxes37 al moment de tancar l’informe. · La majoria dels programes de districte es valoren com a transformadors de desigualtats, essent sobretot molt positius. Tanmateix, un de cada quatre és reproductor, i tres d'aquests, de manera molt negativa. Així es divergeix del patró de ciutat, els programes de ciutat són en un 82% transformadors, mentre que els de districte ho són en un 65%. · Als districtes la quantitat destinada a programes transformadors és inferior a la que reprodueix les desigualtats. El 85% del pressupost de ciutat és transformador, front el 40% del de districte. I complementàriament, així com el pressupost reproductor a la ciutat és anecdòtic (2,51%), el districte és majoritari, suposant un 46%. 37 Aquestes fitxes per l’àmbit de ciutat són: Atenció a les persones discapacitades, Abastament de les aigües, Sanejament xarxa de clavegueram, Serveis d'organització i recursos humans, Memòria Històrica, Museus i arts plàstiques i Promoció cultural. Per l’àmbit de districtes: Centres cívics. 66 · Un 72,2% dels programes tenen planificada alguna actuació orientada a fomentar la igualtat de gènere. Si es tenen en compte els programes que projecten accions per la igualtat assignant-hi pressupost, la xifra es redueix fins un 65,8% del total. L’any 2023 es preveu destinar un pressupost de 140 milions a accions per fomentar la igualtat. · Els programes analitzats, globalment, han previst dur a terme fins a 229 actuacions per a la igualtat, 189 de les quals disposen de pressupost. Només 35 programes assoleixen la despesa en accions per la igualtat del 5% del seu pressupost general. · Quant a nombre, la majoria de les actuacions són d’impacte directe (72% de les actuacions), tot i que pressupostàriament la major part de recursos (74% del pressupost) es concentra en les accions indirectes. · El 69% de les accions destinen tot el seu pressupost a la promoció de la igualtat de gènere mentre que el 31% restant ho fa de forma parcial. En termes pressupostaris, la imputació total a la igualtat suposa el 74,1% del pressupost de les accions. · Les accions destinades a la ciutadania són les majoritàries (37,9% del total). Les accions destinades a grups de persones suposen una mica més d’un terç del total (el 34,9%). Per últim, un 27% de les actuacions van dirigides a la pròpia administració (62). La major part del pressupost (83’9%) es destina a grups de persones. Democratització de les cures · Quant a la vinculació del pressupost amb la democratització de les cures, 18 programes pressupostaris tenen una vinculació amb les cures. La majoria d’aquests tenen, a la vegada, un impacte de gènere transformador de les desigualtats, el que dona comptes de la indestriable imbricació de l’eix de desigualtat de gènere i el treball de reproducció social. · Globalment l’anàlisi ha detectat més de 111 accions que representen un pressupost de 120 milions d’euros destinats a accions que tenen una vinculació directa amb les cures. Polítiques de temps · Globalment, es disposa d’uns 93 milions d’euros orientats directament o indirecta a polítiques de temps (47 actuacions). · Tots aquells programes que tenen una vinculació amb les polítiques del temps (10 programes), tenen a la vegada un impacte de gènere positiu, i en la majoria dels casos molt positiu. Així incorporar polítiques de temps és un indicador inequívoc de la solidesa de les polítiques de gènere. Comparativa longitudinal 67 · El pressupost de Capítols 2 i 4 analitzat ha anat augmentant significativament al llarg del temps. Així, el pressupost analitzat s’ha més que duplicat entre 2017 i 2023. Si el primer any era de 425 M€, enguany se situa als 1.101 M€. · Hi ha un augment significatiu del número de programes de despesa i fitxes de programa analitzades cada any. Si l’any 2017 es van analitzar 20 fitxes de programa, el 2023 se n’han analitzat 79. · La proporció de programes transformadors de desigualtats ha anat augmentant progressivament els primers anys, però darrerament, tant el 2022 com especialment el 2023, aquesta proporció s’ha reduït. El 2023 és, dels últims 4 anys, el que té una proporció menor de programes transformadors de desigualtats. · Fins a l’any 2021 hi va haver un increment exponencial de la proporció de pressupost analitzat que era transformador de desigualtats. Però tant el 2022 com especialment el 2023, s’ha produït una reducció del pressupost transformador de desigualtats. · El 2023 hi ha una reducció del % de programes que preveuen accions per la igualtat, situant-se al 72% i esdevenint la més baixa de tota la sèrie. · El 2018 i 2019 al voltant del 80% dels programes preveien actuacions per la igualtat assignant-hi pressupost. Però els anys 2021, 2022 i 2023 especialment, la proporció de programes amb pressupost assignat a les accions és significativament menor. · Malgrat les reduccions dels últims dos anys, globalment es pot afirmar que en un breu període de temps, l’organització ha estat capaç d’integrar la mirada de gènere als seus programes pressupostaris fent que l’impacte de gènere positiu impregni la major part del pressupost analitzat actual (el 84,7% enguany). 68 6 Conclusions En aquest capítol es presenten les principals conclusions de l’anàlisi realitzada. En primer lloc es plantegen les conclusions generals i, en segon terme, les referides als objectius secundaris que es plantejaven a l‘inici. 6.1 Conclusions generals Xarxa de referents de transversalitat de gènere Enguany la valoració dels resultats de l’anàlisi està vinculada a la Xarxa de Referents de Transversalitat de Gènere. Per primer cop l’estratègia d’obtenció de dades per a l’anàlisi s’ha vehiculat exclusivament per aquesta xarxa, la missió de la qual és la designació de persones referents de transversalitat de gènere als districtes i a les àrees de l’Ajuntament, així com als seus organismes autònoms, instituts i entitats públiques empresarials. En termes de calendari, la designació d’aquestes persones es va dur a terme en el segon i tercer trimestres de 2022 i, per tant, en el moment d’efectuar l’anàlisi del pressupost, la seva posada en funcionament era encara molt incipient. El rol de les persones referents ha estat clau ja que han esdevingut el vehicle de les demandes d’informació que basteix aquesta anàlisi, així com la via per a resoldre els dubtes al llarg de tot el procés. Si bé la xarxa ha donat la resposta exacta a la finalitat per la qual ha estat creada, la seva extrema joventut ha tingut alguns impactes sobre el resultat de la informació obtinguda, que abordem a continuació. - Hi ha hagut referents d’àrees grans, allunyades dels programes de despesa, que han esdevingut un vehicle d’informació dins les seves àrees, distribuint de manera eficient les demandes i recollint les fitxes dels programes pertinents als seus àmbits competencials. Aquest perfil de referent ha aconseguit arribar a tots els programes, però la possibilitat de millorar la qualitat de la informació de les fitxes, suggerir canvis o estimular majors compromisos de despesa ha quedat a vegades lluny de les seves capacitats i recursos. - Per altra banda, hi ha un altre perfil més proper als programes de despesa o amb menys programes al seu càrrec, que ha assumit les fitxes com a pròpies i ha pogut donar resposta a l’eficiència d’enviament i recepció i a la vegada ha tingut la oportunitat de transversalitzar el gènere al lloc de destí, és a dir, on es produeixen les polítiques. En tots dos casos, la implicació de totes les persones referents ha estat excepcional i imprescindible per la realització d’aquest informe. S’agraeix el seu compromís i dedicació, que ha estat a contrarellotge i amb formacions específiques bastant denses. Al mateix temps es considera que l’aposta per vehicular l’informe de pressupostos a 69 través de la Xarxa de referents és la correcta i que si bé és susceptible de millores, inevitablement necessita d’un rodatge i una inversió inicial a abans de recollir-ne més fruits. Àmbit territorial de districte Una altra innovació d’aquest any ha estat l’anàlisi sistemàtica de tres programes (Centres Cívics, Promoció de la dona i Promoció i Gestió de l’Esport) per cada districte en una anàlisi que considerem preliminar i que s’anirà millorant els propers anys. Aquesta condició de preliminar impedeix extreure conclusions sòlides. Aquest és un fenomen calcat al de la primera edició dels programes de ciutat, l’any 2017, pel que s’interpreta com a normal en les primeres edicions. En la territorialització del projecte també hi han pres part les referents de transversalitat de gènere als districtes que, a la vegada, han comptat amb el suport d’una assistència tècnica dedicada a col·laborar amb elles en les necessitats d’aterrar la transversalitat de gènere als districtes. La naturalesa de certa autonomia territorial de la ciutat ha fet que la incidència fos desigual entre districtes on, en alguns casos, els programes han estat permeables a les referents i l’assistència tècnica, en d’altres només a les referents i, en algun cas, no ha estat possible un treball de profunditat des del gènere als programes de despesa. Dades de capítol 1 Enguany, per primer cop des que es fan anàlisi d’impacte de gènere al pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, a data de tancament d’aquest informe no s’ha pogut comptar amb l’escrutini pressupostari del capítol 1. No s’ha disposat de la informació necessària per fer els càlculs de la distribució de pressupost a la plantilla, tot i que sí que s’ha desplegat la informació de la que es disposava sobre anàlisi de bretxa salarial. A continuació es resumeixen els resultats més significatius de l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost, que inclou un estudi parcial de la despesa de personal i de 79 fitxes de programa dels Capítols 2 i 4, els quals inclouen 3 programes de cada districte de la ciutat. En conjunt, s’estudia un pressupost de 1.101.245.926,18 € de Capítols 2 i 4, el que representa més de la meitat de les despeses d’aquests capítols. Aquest pressupost podria augmentar si es reben més fitxes de programa posteriorment a la data de tancament d’aquest informe. Amb la informació obtinguda fins al moment, el 84’7% del pressupost analitzat és transformador de les desigualtats i quasi el 50% és considerat molt positivament transformador. En termes pressupostaris si prenem només els programes de ciutat, el pressupost reproductor és d’un 2’51% del pressupost analitzat. En termes de programes pressupostaris, el 76% dels programes analitzats són transformadors de les desigualtats de gènere. Impacte de gènere de la despesa de personal · A data de tancament d’aquest informe, l’impacte de gènere del pressupost de personal no s’ha pogut estudiar segons la seva distribució entre homes i dones i 70 només s’ha pogut valorar a través del concepte de bretxa salarial. Amb tot, no es disposa de dades actualitzades en aquest indicador. · En aquest sentit, les últimes dades disponibles són les que es recullen a l’estudi “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” dut a terme per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu en el marc del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona. · Per això, la dada de bretxa salarial de gènere que s’utilitza per estimar l’impacte de gènere del pressupost de capítol 1 continua sent del 15,89%. Si es separa l’escala d’administració general amb l’escala especial de GUB i SPEIS, s’obté una bretxa del 17,45% en el primer cas i del 7,88% en el segon. Impacte de gènere per programes · S’han analitzat més fitxes de programes que mai fins ara, que si bé no tenen un impacte en termes de pressupost, sí que el tenen en termes de capil·laritat de l’anàlisi en l’àmbit territorial, oferint una major diversitat d’actuacions relacionades amb el gènere vinculades a una escala de districte. · Tots els districtes han participat de l’anàlisi d’una manera preliminar, pel que en tots s’ha fet el primer pas necessari per a properes edicions dur a terme anàlisis de major incidència. · La majoria del programes segueixen sent transformadors, 60 de 79. · Els programes reproductors (10) es troben en major mesura als districtes. Enguany és el primer cop que l’anàlisi aborda l’àmbit del territori i es considera com un estudi preliminar, és imprescindible un període de rodatge per a millorar l’impacte de gènere dels programes i la informació que proveeixen. La quantitat de pressupost destinada a programes transformadors és menor que als programes reproductors. · Els programes reproductors de ciutat són el de promoció i gestió de l’habitatge i el d’arts escèniques i música. · En el cas de districte, els programes reproductors són els de centres cívics i el de promoció i gestió de l’esport. Aquests programes en l’àmbit de ciutat són transformadors i, per tant, caldrà que a nivell de districte treballin per assolir el mateix impacte de gènere. · Els nous programes de ciutat que s’han incorporat a l’anàlisi (Institut Municipal d’Hisenda i Institut Municipal d’Informàtica) ho han fet amb la valoració de transformadors molt positius. · En una lectura longitudinal, els dos darrers anys s’ha reduït el percentatge de programes transformadors, havent assolit un 91% del programes l’any 2020 fins a una 76%, enguany. L’explicació de la xifra obtinguda enguany és la incorporació de 29 programes de districte en una anàlisi preliminar, i l’augment de fitxes de programa no rebudes al moment de tancament d’aquest informe, és a dir, programes pels que no s’ha pogut disposar de la informació necessària per l’anàlisi. 71 Distribució del pressupost segons impacte de gènere · Hi ha un patró diferenciat entre ciutat i districte, on els districtes tenen més programes transformadors en nombre, però menys programes transformadors en pressupost. · Hi ha 131 milions d’euros que s’esperava analitzar i dels quals no s’han rebut les fitxes38 al moment de tancar l’informe. 6.2 Conclusions objectius secundaris Per aprofundir en les conclusions, a continuació es dona resposta als objectius secundaris de l’informe. Les preguntes són les següents: o Quines actuacions plantegen els programes per assolir la igualtat? o Quina quantitat del pressupost analitzat es destina a aquestes actuacions per assolir la igualtat? o Quina quantitat del pressupost estudiat es destina directament i indirectament a la igualtat? o Quin pressupost es destina a la democratització de les cures? o Quin pressupost es destina a les polítiques de temps? Accions per la igualtat, el seu pressupost i la seva qualitat · Tres de cada quatre programes incorporen accions per la igualtat, tot i que només dues de cada tres hi incorpora pressupost. Aquestes són les xifres més baixes des que es fan anàlisis de gènere del pressupost. S’atribueix aquest fenomen a una dificultat en l’obtenció de la informació, i no a una pèrdua efectiva del gènere en el pressupost municipal, pel que cal treballar amb urgència a millorar la distribució i gestió de les fitxes. · L’any 2022 s’han detectat 140 milions d’euros en actuacions per fomentar la igualtat. · En termes de proporció de la despesa destinada a accions dins de cada programa, 35 programes dediquen, almenys, un 5% del seu pressupost en capítols 2 i 4. · Quant a nombre, la majoria de les actuacions són d’impacte directe, tot i que pressupostàriament la major part de recursos es concentra en les accions indirectes. Aquest fet està altament esbiaixat per l’actuació del Servei d’Atenció Domiciliaria, que sola suposa un 65% del total d’actuacions i que té incidència indirecta. Per això el desequilibri entre nombre d’actuacions (majoria d’incidència directa) i pressupost (majoria d’incidència indirecta). · El 69% de les accions destinen tot el seu pressupost a la promoció de la igualtat de gènere mentre que el 31% restant ho fa de forma parcial. En termes pressupostaris, la imputació total a la igualtat suposa el 74,1% del pressupost de les accions. · Les accions destinades a la ciutadania són les majoritàries (37,9% del total). Les accions destinades a grups de persones suposen una mica més d’un terç del total 38 Aquestes fitxes per l’àmbit de ciutat són: Atenció a les persones discapacitades, Abastament de les aigües, Sanejament xarxa de clavegueram, Serveis d'organització i recursos humans, Memòria Històrica, Museus i arts plàstiques i Promoció cultural. Per l’àmbit de districtes: Centres cívics. 72 (el 34,9%). Per últim, un 27% de les actuacions van dirigides a la pròpia administració. La major part del pressupost (83’9%) es destina a grups de persones, fet que altrament està esbiaixat per l’actuació del SAD. · Entre les actuacions destinades a persones cada any és major la diversitat de destinatàries, combinant principalment la categoria dona amb altres com l’edat, l’origen, l’ocupació, etc. Des d’aquest punt de vista es pot afirmar un progrés de l’estratègia interseccional, doncs el pressupost detecta actuacions cada vegada més específiques fruit de la intersecció de desigualtats. Pressupost destinat a la democratització de les cures · Quant a la vinculació del pressupost amb la democratització de les cures, es detecten 18 programes pressupostaris que tenen una vinculació amb les cures. La majoria d’aquests tenen, a la vegada, un impacte de gènere transformador de les desigualtats, el que dona comptes de la indestriable imbricació de l’eix de desigualtat de gènere i el treball de reproducció social. · Globalment l’anàlisi ha detectat més de 111 accions que representen un pressupost de 120 milions d’euros destinats a accions que tenen una vinculació directa amb les cures. Pressupost destinat a les polítiques de temps · S’han identificat 10 programes que tenen una vinculació amb les polítiques del temps; tots tenen, a la vegada, un impacte de gènere positiu, i en la majoria dels casos molt positiu. Així, incorporar polítiques de temps és un indicador inequívoc de la solidesa de les polítiques de gènere. · Globalment, es disposa d’uns 93 milions d’euros orientats directament o indirecta a polítiques de temps. Aquesta xifra és més de 6 vegades major que la de l’any anterior, fet que es deu a una millora progressiva en la metodologia d’anàlisi. 73 7 Recomanacions Amb la fita d’assolir un pressupost plenament transformador de desigualtats, en aquest capítol es plantegen un seguit de recomanacions. 7.1 Recomanacions per a la millora de l’impacte de gènere de la despesa de personal Per tal que la despesa de personal de l’Ajuntament es pugui analitzar es requereix, en primer lloc, la disponibilitat de dades proveïdes per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu referents a: 1. Pressupost inicial de Capítol 1: salaris i complements salarials. 2. Pressupost inicial de personal de cada un dels OA i les EPEs. A banda, també caldria comptar amb dades actualitzades sobre la bretxa salarial de gènere a l’Ajuntament. En aquest sentit, és vital disposar dels resultats del registre retributiu i també de l’auditoria salarial que estableix el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes. A partir d’aquí, i per tal que la despesa de personal fos transformadora, seria necessària la total implementació de les de les actuacions que, amb l’objectiu de reduir la bretxa salarial de gènere, estan planificades i/o iniciades en el marc del III Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes 2020-2023. En aquest sentit, el pla contempla, per un costat, la incorporació de la perspectiva de gènere en la valoració de llocs de treball, per tal d’identificar factors presents en les diferents àrees d’activitat i, en concret, les específicament amb més presència de dones (atenció directa a usuaris/es, tipologia de serveis, distribució de l’horari, etc.), la revaloració de les quals contribuirà a la reducció de la bretxa salarial de gènere i a una ponderació adient d’aquests factors de valoració. A més, el pla també preveu la lluita contra la segregació ocupacional, horitzontal i vertical, i la distribució més paritària en les diverses categories municipals i específicament respecte les categories més masculinitzades. Totes aquestes actuacions haurien de generar un impacte positiu tant sobre la bretxa com sobre la distribució del pressupost de personal entre dones i homes. 74 7.2 Recomanacions d’àmbit de ciutat per a la millora de l’impacte de gènere dels Capítols 2 i 4 Sent aquesta la sisena edició de l’anàlisi pressupostària, el camí transcorregut ens acosta a algunes reflexions que podrien millorar l’anàlisi que es fa i, en conseqüència, l’impacte de gènere real del pressupost municipal. · Ja fa algunes edicions que es treballa per incorporar més programes pertanyents als eixos de Ciutat de Drets i de Barris propers i sostenibles. Tradicionalment, aquests eixos han estat els que han presentat uns resultats agregats més negatius. Enguany aquesta tendència s’ha mantingut per l’eix de Ciutat de Drets, que és el que aglutina els 10 programes reproductors de desigualtats de l’anàlisi del 2023, a banda de 5 programes pels que no s’ha rebut la fitxa i que, per tant, no s’han pogut valorar. A les properes edicions caldrà seguir treballant perquè els programes d’aquest eix incorporin la mirada de gènere i es comprometin a omplir i enviar les fitxes de pressupost amb perspectiva de gènere, ja que són l’eina fonamental per poder valorar l’impacte de gènere del pressupost municipal. · De totes les edicions, la del 2023 ha estat la que presenta un número més gran de programes que no han enviat la fitxa de pressupost i pels quals no s’ha pogut determinar l’impacte de gènere. Aquest fet té un impacte directe en els resultats de l’anàlisi i posa damunt de la taula la necessitat de seguir treballant per implicar a tota l’organització en l’estratègia de la transversalitat de gènere. També haurà de suposar, de cara al 2024, la millora dels processos de treball i del rol de la xarxa d’UTG en l’elaboració de les fitxes de gènere del pressupost municipal. · L’anàlisi del pressupost previst enlloc de l’executat és clau a l’hora d’incidir en el disseny de les polítiques, especialment quan la discussió pressupostària és un moment determinant en l’agenda política, que sovint transcendeix els límits d’allò institucional i és també present en l’esfera mediàtica i social. Tanmateix aquesta estratègia necessita d’algun complement que auditi si les despeses compromeses s’executen realment. Aquest complement pot prendre formes institucionals fent un informe paral·lel al present, però en relació amb l’execució pressupostària; o retornant els resultats de l’anàlisi a les persones responsables del desplegament pressupostari de cada àmbit a fi d’acompanyar-les en els compromisos adquirits; o bé, fora del propi marc institucional, donant veu i posant-se a disposició d’entitats feministes interessades en la vigilància de l’execució del pressupost. Alguna d’aquestes formes ajudaria a prevenir l’estratègia d’alguns programes de repetir la mateixa acció en diferents cicles pressupostaris, sense arribar- la a executar-la mai. Aquestes situacions s’han donat segurament responent al propi dinamisme del pressupost i a la necessitat de redirigir fons per a situacions emergents (com per exemple la COVID-19), però fins i tot en aquestes circumstàncies extraordinàries la lectura feminista fa pertinent preguntar-se quines són les polítiques que es deixen de banda en primer lloc quan la 75 situació requereix una reestructuració de la despesa. També pot ser que aquesta estratègia respongui a la voluntat de fer determinades polítiques però a la dificultat de desplegar-les. En aquest cas, caldrà que els programes que adquireixen els compromisos gaudeixin de l’assessorament i acompanyament pertinents per aconseguir dur a terme les accions de transformació previstes. · Com ha passat també en edicions anteriors, en alguns casos, el treball específic de la fitxa de pressupost amb perspectiva de gènere es fa posteriorment a l’elaboració de la memòria de programa genèrica, i seguint un circuit diferent. Això suposa que en alguns casos la memòria de programa que s’annexa al pressupost no contingui la darrera versió de la fitxa amb perspectiva de gènere, generant incongruències entre la fitxa oficial i la que s’ha treballat i analitzat per aquest informe. A més, d’un any a l’altre, aquest treball es perd ja que les fitxes de programa que es generen per a l’exercici pressupostari següent no compten amb la darrera informació treballada i incorporada. Caldria assegurar que les fitxes de gènere treballades siguin incorporades al sistema. · Per últim, la mirada comparativa dels resultats del anys anteriors posa de manifest tant millores com alguns retrocessos de resultats. Si bé s’han augmentat els programes, la quantitat econòmica analitzada i s’ha dut a terme una mirada territorial amb nous programes de districte, tant la proporció de programes com de pressupost transformador s’ha reduït. Així mateix, proporcionalment, enguany hi ha menys programes que preveuen accions i que destinen pressupost a les accions per la igualtat En el terreny particular dels programes, sobre la base de la informació presentada a les fitxes de programa, a continuació es presenta un recull de recomanacions per aquells programes de ciutat en els que s’ha detectat que caldria millorar el seu impacte de gènere. S’inclouen programes reproductors de desigualtats però també d’altres de transformadors lleugerament positius, ja que en tots aquests resta marge per avançar cap a una millora del seu impacte de gènere. Taula 29. Recomanacions per als programes de despesa Programa, per eixos del PJG Recomanacions Economia per la vida i organització dels temps Serveis socials i els programes que hi estan vinculats representen un repte en el seu seguiment en tant que cada vegada són més els serveis que depenen directament de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Aquesta distància respecte l’organització matriu que redacta el Serveis Socials bàsics pressupost presenta un repte per a l’obtenció d’informació. (transformador lleugerament Tanmateix, enguany s’han aconseguit algunes dades que en anteriors positiu) edicions s’havien perdut i s’han establert les condicions per millorar clarament l’obtenció de la resta d’indicadors de cara a la propera edició. Igualment, s’estima que l’IMSS conté més accions per la igualtat de les que es reporten i que, per tant, la millora en la obtenció de la 76 informació des del servei, implicaria millors resultats globals per l’anàlisi del pressupost municipal. Ciutat de drets La fitxa no explicita cap desigualtat de gènere en un àmbit tant complert com són les arts escèniques, on la presència d’homes i dones, els recursos als que poden accedir, la seva participació i la reproducció de normes i valors són, tots ells, aspectes rellevants on poden existir diferències. Els indicadors que ofereix no donen comptes de les Arts escèniques i música desigualtats i l’actuació que proposen és simplement el pressupost (reproductor de desigualtats) d’aquelles obres dirigides o escrites per dones. Aquesta actuació és pertinent, però al no ser acompanyada d’indicadors que mostrin una millora i, especialment, al no integrar-se dins una lectura estratègica de les desigualtats, no sembla ser suficient per considerar que aquest programa no reprodueix les desigualtats de partida. La fitxa no explicita cap desigualtat de gènere en la diagnosi, tot i que Atenció a la immigració i a n’existeixen en l’àmbit. Caldria també recopilar i visibilitzar les refugiats (transformador actuacions que s’estan duent a terme des del programa dirigides a lleugerament positiu) dones migrades i refugiades. El programa planteja molt bones actuacions i té una anàlisi suficient per ser considerat transformador. Tanmateix el pressupost que dedica a les accions per contribuir a la igualtat, per bé que transformadores, Biblioteques (transformador compten amb un pressupost que representa una fracció del lleugerament positiu) pressupost general de Biblioteques. Amb tot, és un programa que clarament redueix les desigualtats de gènere i és un àmbit amb una alta participació de dones. Aquest any s’ha millorat la diagnosi obtenint dades segregades per Ensenyaments musicals sexe de matrícula als diversos instruments musicals. Seria convenient (transformador lleugerament analitzar aquestes dades per veure si posen damunt de la taula positiu) diferències o desigualtats de gènere degudes a estereotips i si és així, plantejar actuacions al respecte. Caldria millorar la diagnosi de l’àmbit, incloure indicadors desagregats Festes i actes populars per sexe, consignar pressupost a les accions orientades a la igualtat (transformador lleugerament que ja s’estiguin duent a terme i preveure’n de noves en funció de la positiu) diagnosi. El programa reconeix una desigualtat de gènere en aquest àmbit que Formació d’adults és coherent amb l’indicador que planteja, però no especifica cap (transformador lleugerament actuació. Caldria incloure actuacions i millorar els indicadors ja que positiu) segur que n’existeixen d’altres de pertinents. Millorar la diagnosi a partir de l’estudi habitatge i gènere que s’està Promoció i gestió acabant i concretar propostes de millora que sorgeixin d’aquest en d'habitatge de protecció relació als serveis i polítiques d’habitatge. pública (reproductor de desigualtats) Millorar en la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de l’habitatge d’emergència social. Barris propers i sostenibles El programa aplica els principis de la transversalitat de gènere en el Redacció de projectes- disseny dels projectes d’urbanització, però té dificultats a l’hora de execució d’obres reportar la seva incidència en termes d’indicadors. És necessària una (transformador lleugerament trobada per abordar col·lectivament com ha de ser l’acompanyament a positiu) aquest programa per a que pugui aplicar millor la perspectiva de gènere i visibilitzar-la més. 77 7.3 Recomanacions d’àmbit de districte per a la millora de l’impacte de gènere dels Capítols 2 i 4 Donat que en l’anàlisi de l’exercici 2023 per primera vegada s’incorpora una lectura sistemàtica de 3 programes de districte, en el que es considera una anàlisi preliminar d’aquesta edició, a continuació es recullen algunes recomanacions per tal de millorar l’impacte de gènere a futur. · En primer lloc és essencial posar en relleu l’aposta per incorporar de forma sistemàtica programes de districte en l’anàlisi de l’impacte de gènere del pressupost. Si bé fruit de la descentralització i desconcentració municipals aquest fet pot semblar lògic, organitzativament no deixa de ser una aposta, ja que es tracta d’administracions que tenen la seva pròpia idiosincràsia. A més, per alguns districtes era la primera vegada que s’omplien fitxes de gènere del pressupost. Tot plegat ha fet que, en l’àmbit dels districtes s’hagin identificat punts de partida, lògiques de treball, temps i prioritats molt diverses a l’hora de fer aquesta anàlisi. I de retruc, això s’ha visibilitat als resultats. · Tot i que la majoria dels programes analitzats a districte es valoren com a transformadors de desigualtats, és en l’àmbit dels districtes on hi ha la majoria de programes reproductors de desigualtats. Això és degut a que és la primera vegada que s’incorporen sistemàticament a l’anàlisi i, per tant, caldrà seguir treballant per implicar als districtes en aquesta anàlisi i en la conveniència i importància de dur-la a terme. · Malgrat que els resultats globals de l’àmbit de districte siguin millorables, és important destacar bones pràctiques com les dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, que tenen la totalitat de programes analitzats transformadors de desigualtats. Sobre la base de la informació presentada (o de la que manca) a les fitxes de programa de districte, a continuació es presenten algunes recomanacions pels programes d’alguns districtes en els que s’ha detectat que caldria millorar el seu impacte de gènere. Taula 30. Recomanacions per als programes de despesa Programa, per eixos del PJG Recomanacions Ciutat de drets Caldria millorar la descripció del programa des de la perspectiva de gènere, fent una diagnosi de l’àmbit a districte. També caldria Centres cívics preveure actuacions orientades a la igualtat i plantejar indicadors per fer-ne seguiment. Caldria millorar la descripció del programa des de la perspectiva de gènere, fent una diagnosi de l’àmbit a districte. També caldria Promoció i foment de l’esport preveure actuacions orientades a la igualtat i plantejar indicadors per fer-ne seguiment. 78 Aquest informe ha estat elaborat per l’equip de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de la Gerència Municipal. Barcelona, 16 de desembre de 2022 Vist i plau, Signat digitalment per Sonia Ruiz Garcia Sonia Ruiz Garcia - DNI - DNI 46702800N 46702800N (AUT) Data: 2022.12.16 (AUT) 13:16:47 +01'00' Blai Martí Plademunt Sonia Ruiz García Tècnic Directora Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Gerència Municipal Temps Gerència Municipal Mar Camarasa Casals Tècnica Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Estel Crusellas Tura Tècnica Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 79 8 Annexos 8.1 Annex I. Procés i metodologia Com s’ha apuntat anteriorment, aquest és el sisè informe d’impacte de gènere del pressupost que es realitza a l’Ajuntament de Barcelona. Malgrat que ens trobem en un moment d’ebullició de les teories i les pràctiques d’anàlisi de gènere del pressupost, la disciplina que estudia l’impacte de gènere als pressupostos no té extens recorregut acadèmic i hi ha certa escassetat de referents d’anàlisi aplicats. No obstant això, el treball realitzat des de 2015 ha permès testejar i afinar la metodologia i el procés de treball que se segueix actualment i que pot ser susceptible de noves modificacions i millores. En aquest annex es descriu, en primer lloc, alguns elements importants del procés de treball seguit per dur a terme l’anàlisi. A continuació, es presenta la metodologia utilitzada per l’anàlisi de la despesa de personal. En tercer lloc, es planteja la metodologia d’anàlisi dels Capítols 2 i 4 de despesa. Finalment, es presenten algunes propostes de millora metodològica. 8.1.1 Procés de treball Agents implicats L’informe d’impacte de gènere dels pressupostos uneix dues vessants institucionals que fins fa pocs anys estaven força allunyades en l’organització municipal: la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps i la Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat. Aquests dos òrgans, al llarg dels 8 últims anys han treballat conjuntament per integrar el gènere en el procés de pressupostació. Aquest treball conjunt es concreta, d’una banda, en la convocatòria de reunions del grup interdepartamental de coordinació creat el 2016 (amb la participació com a grup motor, de la Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat, de l’antiga Regidoria de Feminismes i LGTBI (actualment, Tinença de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI) i de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps). I, de l’altra, en la realització de reunions de treball periòdiques entre els equips de pressupostos i de transversalitat de gènere, per organitzar el procés de treball i millorar les eines que s’utilitzen. A més, fruit de les recomanacions que van sorgir de l’Informe d’impacte de gènere del pressupost 2018, la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps i la Direcció de Planificació Estratègica i Fiscalitat de l’Ajuntament de Barcelona van constituir el 2018, la Taula de Pressupostos amb Perspectiva de Gènere. Es tracta d’una taula amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i representants de la societat civil organitzada i de l’acadèmia. Els objectius d’aquesta taula, que es convoca biennalment, són compartir el contingut, finalitat i resultats dels projectes de pressupostos amb perspectiva de gènere de l’Ajuntament de Barcelona; rendir comptes a la ciutadania, pel que fa a la transparència del 80 grau d’equitat de gènere del pressupost municipal; contrastar els objectius i metodologies, amb el coneixement capdavanter d’entre aquelles persones o col·lectius orientats a les polítiques d’igualtat de gènere en els àmbits acadèmic, professional o activista; aprendre de manera continuada noves estratègies d’abordatge i noves ambicions que emergeixin dels moviments socials i societat civil organitzada i millorar en la divulgació dels resultats a la ciutadania, mitjançant eines tecnològiques 3.0. Selecció dels capítols de despesa inclosos en l’anàlisi Les despeses d’un pressupost públic es classifiquen en tres tipus: despeses corrents, d’inversió i financeres que, al seu torn, estan dividides en diversos Capítols. Els Capítols de despesa corrents (els 5 primers) són els que representen la part més gran del pressupost de l’administració i es consideren imprescindibles per al normal funcionament d’aquesta. Així doncs, l’anàlisi d’impacte de gènere, un any més, es centra en aquest tipus de despesa. D’entre els Capítols de despeses corrents s’han seleccionat els Capítols més rellevants, que són el de Despeses de Personal (Capítol 1), que fa referència a allò que es gasta en el conjunt de persones treballadores municipals contractades de forma directa; el de Despeses de Béns Corrents i Serveis (Capítol 2), que es refereix a la compra de béns o la contractació de serveis que no signifiquin un increment de capital o del patrimoni públic; i per últim, el de Transferències Corrents (Capítol 4), que preveu les transferències a altres entitats i les subvencions i ajuts. Entre aquests tres Capítols es computa la despesa de tot el personal contractat de forma directa o indirecta i, en total, sumen 2.646.695.439,64 € milions d’euros, que representen un 96,2% de les despeses corrents del Pressupost 2023 de l’Ajuntament. Trobades bilaterals amb responsables dels programes pressupostaris i/o referents de transversalitat de gènere En les primeres edicions d’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost es van realitzar trobades bilaterals de personal de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps amb cada una de les persones responsables dels programes per tal d’acompanyar en l’omplerta de la fitxa pressupostària de gènere. Aquest 2023 s’han començat a fer reunions de treball amb les persones referents de transversalitat de gènere de les diferents Àrees i organismes municipals, per tal d’acompanyar en el procés d’omplerta o de millora de la informació de les fitxes de gènere. Aquest treball genera un aprenentatge clau per al projecte de pressupostos amb perspectiva de gènere, ja que des dels programes es comprèn millor què implica tenir en compte la perspectiva de gènere en el procés pressupostari, i per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps esdevenen una font d’informació molt valuosa a l’hora de fer l’anàlisi. 8.1.2 Metodologia d’anàlisi de la despesa de personal Fonts d’informació L’anàlisi de la despesa de personal s’ha fet a través dels resultats obtinguts en el marc de l’estudi “Càlcul de la Bretxa Salarial 2017” dut a terme per la Gerència de Persones i 81 Desenvolupament Organitzatiu en el marc del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona. Objectiu de l’anàlisi L’objectiu de l’anàlisi de la despesa de personal amb perspectiva de gènere és donar resposta a aquesta pregunta: · El pressupost que es destina al personal de l’Ajuntament, els seus OOAA i les seves EPEs transforma o reprodueix les desigualtats de gènere i, per tant, té un impacte de gènere positiu o negatiu? Per a fer-ho s’han emprat l’anàlisi de les diferències salarials entre dones i homes utilitzant com a eina analítica la bretxa salarial. Aquesta es realitzà a partir de l’anàlisi de les retribucions del personal dividides en 3 capes. La primera de les capes, CAPA 0, eren les retribucions base. La CAPA 1 estava integrada per la capa 0 més les retribucions personals menys el retall de les pagues extraordinàries, sempre tenint en compte la jornada laboral complerta. Per aquesta raó, es tractava d’una capa teòrica ja que no tenia en compte si el treballador o treballadora feia un altre tipus de jornada que no fos la complerta. La CAPA 2 era la capa 1 amb la deducció, o no, segons la jornada laboral del treballador i treballadora. Aquí, doncs, s’incorporava el factor temps de treball. En aquest marc, cal tenir en compte la xifra de la bretxa salarial sorgeix del percentatge calculat a partir de la diferència entre la retribució bruta mitjana anual dels homes i de les dones dividits entre la retribució bruta mitjana anual dels homes: Bretxa (Mitjana salarial masculina – salarial Mitjana salarial femenina) = x 100 de gènere Mitjana salarial masculina 8.1.3 Metodologia d’anàlisi dels Capítols 2 i 4 La metodologia per dur a terme l’anàlisi dels Capítols de béns corrents i serveis i de transferències corrents s’ha dut a terme a través dels programes de despesa. Com s’ha mencionat anteriorment, un programa pressupostari està integrat per un conjunt de béns, serveis i actuacions amb assignació pressupostària que dona resposta a uns objectius polítics establerts. Els programes són els “calaixos” de despesa des d’on es financen polítiques públiques. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, els programes pressupostaris responen a línies estratègiques del Programa d’Actuació Municipal (PAM), i des de l’any passat, també als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’avaluació de l’impacte de gènere del pressupost a l’Ajuntament de Barcelona ha seguit els següents passos: la selecció dels programes pressupostaris a analitzar, la distribució i recollida de les fitxes de programa que tenien activada la pestanya amb perspectiva de gènere, la identificació, descripció i vinculació dels programes de despesa amb els objectius del II Pla per la Justícia de Gènere (2021-2025), l’anàlisi de l’impacte de gènere 82 dels programes de despesa, la valoració global de l’impacte de gènere dels programes. I, per últim, l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost global. Pas 1. Selecció de programes pertinents al gènere A causa del considerable volum pressupostari de l’Ajuntament de Barcelona, i amb uns recursos d’anàlisi determinats, l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost, com s’ha apuntat anteriorment, no es du a terme per a tots els programes de despesa, sinó que aquests s’han prioritzat i progressivament es va ampliant el nombre de programes analitzats39. La selecció inicial de programes s’ha fet, principalment, a partir d’una valoració d’aquells que poden tenir una incidència més gran en les condicions d’existència de dones i homes i en les desigualtats de gènere. I complementàriament, de la presa en consideració tant de la seva dotació pressupostària com d’altres aspectes estratègics. Així doncs, el primer criteri usat per a la priorització es basa en identificar aquells programes amb major pertinença de gènere, d’acord amb els següents elements: A. En quin grau el programa incideix en les condicions de vida de les dones i els homes. B. En quin grau el programa incideix en les desigualtats entre dones i homes. Per cada programa, s’ha assignat un valor entre 1 i 3 (on 1 és baix i 3, alt) a A i B. Els que obtenen valors finals més alts són els que tenen una pertinença més gran al gènere i, per tant, s’analitzen de forma prioritària. De forma paral·lela, s’ha tingut en compte el volum pressupostari dels programes més pertinents, prioritzant aquells amb més dotació pressupostària. Així mateix, també s’incorporen altres programes que s’han seleccionat pel seu interès estratègic. És el cas del programa de Neteja, al que es convida a incorporar-hi la perspectiva de gènere des de la Mesura de Govern d’Urbanisme amb Perspectiva de Gènere. Pas 2. Distribució i recollida de les fitxes de programa pressupostari amb perspectiva de gènere Com ja s’ha apuntat, l’anàlisi d’impacte de gènere del pressupost s’ha portat a terme a través dels programes de despesa. En el procés d’elaboració del pressupost municipal, anualment s’envia una fitxa de pressupost executiu (anomenada memòria de programa) a cada responsable d’un programa de despesa que, com s’ha comentat, poden correspondre a diversos orgànics. Els programes, a través de l’omplerta de la memòria de programa sintetitzen l’estratègia associada i els resultats esperats en relació als recursos que se li han assignat. Així, hi detallen com preveuen distribuir la seva despesa i resumeixen l’activitat prevista (objectius polítics als quals responen, accions i productes, pressupost assignat, indicadors, etcètera). Un dels camps d’aquesta memòria fa referència a si el programa s’analitza o es pot analitzar des de la perspectiva de gènere. En els casos en què es respon 39 L’any 2017 es van seleccionar 35 programes i se’n van analitzar 20. El 2018 se’n van seleccionar i analitzar 30. El 2020 s’havia ampliat en un la selecció, però com que hi havia l’opció d’afegir-se voluntàriament a l’anàlisi de gènere, finalment se’n van analitzar 37, a través de 55 fitxes de programa. El 2021 se’n van analitzar 32 a través de 34 fitxes. El 2022 se’n van analitzar 47 a través de 49 fitxes. I el 2022 se n’han analitzat 48 a partir de 79 fitxes. 83 afirmativament, s’obre una altra pestanya al propi document, anomenada “fitxa de pressupost amb perspectiva de gènere”. Aquesta fitxa replica l’estructura de la memòria de programa estàndard però incorpora el gènere com a fil conductor. Els programes seleccionats i aquells addicionals que han indicat que es poden analitzar des de la perspectiva de gènere, doncs, han omplert la fitxa genèrica i la fitxa de gènere. La fitxa amb perspectiva de gènere conté els mòduls que es presenten a continuació: · Informació descriptiva del programa amb perspectiva de gènere. · El programa contempla el gènere? Aquest bloc vol identificar breument a quines desigualtats de gènere ha de fer front el programa i quins aspectes està treballant per tal de fomentar l’equitat. Sempre dins l’àmbit d’incidència del programa, es valora si es considera l’existència de diferències (i necessitats) entre homes i dones, i si aquestes generen desigualtats. També es valora si s’està treballant en aquest sentit o si hi ha una voluntat explícita per a fer-ho i incidir-hi. · Quines accions es prendran per fomentar la igualtat? I amb quin pressupost? Aquest bloc té per objectiu recollir les accions desenvolupades en el marc del programa, amb pressupost assignat, i que tinguin una incidència en el foment de l’equitat o bé en la visibilització de les desigualtats de gènere. D’entre les polítiques contingudes al programa, es recullen aquí les accions generals o específiques que fomentin la igualtat de gènere. En alguns casos les accions estan directament adreçades a la igualtat o tenen per objectiu les dones. En altres, la connexió amb la igualtat de gènere és indirecta, i les accions estan destinades, per exemple, a alliberar les dones d’algunes càrregues socialment assignades (la cura) o estan orientades a revertir l’imaginari de rols i estereotips de gènere. Es demana indicar el pressupost específic assignat a cada acció. En el supòsit de no dedicar recursos a accions implícitament o explícita destinades a la igualtat, es poden llistar encara que no s’hi destinin recursos. · Quins indicadors mostren la tendència a la igualtat? Aquest bloc pretén recollir els indicadors amb perspectiva de gènere del programa que informin en termes generals sobre el seu impacte en la població diana o al territori, el volum d’accions anuals, etcètera. O, concretament, sobre resultats d’algunes de les accions plantejades en el bloc anterior. · Espai per a possibles observacions. 84 Fitxa de programa de despesa amb perspectiva de gènere PRESSUPOST AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE PRESSUPOST PER PROGRAMES - IMPACTE DE GÈNERE PRESSUPOST 2021 Exercici 2021 Versió VPIG Programa Orgànic Pertinença de gènere del programa A - En quin grau el programa incideix en les condicions de vida de dones i homes (valoració de 0 a 3) B - En quin grau el programa incideix en les desigualtats entre dones i homes (valoració de 0 a 3) Presentació Aquesta fitxa de memòria de programa és l'eina per a incloure la perspectiva de gènere al disseny pressupostari de la ciutat. Aquesta iniciativa ha seleccionat 31 programes especialment pertinents a les desigualtats de gènere per tal d'estudiar-ne l'impacte. El present programa és un dels seleccionats i la seva fitxa d'impacte de gènere és complementària a la fitxa ordinària: cal retornar-la juntament amb l'altra, mitjançant el mateix procés operatiu. A la fitxa es demana emplenar tres camps iguals que els de la fitxa ordinaria, però en aquesta ocasió, en relació al gènere: la descripció, les accions/decisions i els indicadors. Sota cada mòdul trobaràs alguns comentaris guia que et poden ser d'ajut per a emplenar la informació. A continuació trobareu un enllaç a una guia de suport per a emplenar aquesta fitxa. Us pot ser d'ajut per a tenir una perspectiva de gènere del teu programa. En cas de tenir dubtes, si us plau, posa't en contacte amb el 934132973 o pressupost_genere@bcn.cat. Moltes gràcies per la teva col·laboració. Guia de suport per emplenar aquesta fitxa --> http://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/guia.pdf Eix Descripció breu de com el programa contribueix a la igualtat de gènere [Guia] Donat l'àmbit d'actuació del programa, es tenen en compte les experiències diferents entre homes i dones? Es considera que existeixen desigualtats entre homes i dones? El programa promou l'eliminació d'aquestes desigualtats? Accions i decisions preses per a contribuir a la igualtat de gènere pel Pressupost (i pressupost assignat) Pressupost Accions/Decisions assignat 1 2 3 4 5 6 7 [Guia] Mitjançant quines accions i decisions es persegueix reduïr les desigualtats entre homes i dones? Quin pressupost es destina a aquestes accions igualadores?; Hi ha accions que malgrat no estiguin directament orientades a la igualtat, sí que destinen parcialment recursos a la igualtat? Quines són i quants recursos d'aquestes es destinen a igualtat? Indicadors del programa amb perspectiva de gènere *Dada segregada Valor previst Unitat de en cas que Valor real 2019 Valor previst Indicador 2020 mesura l'indicador ho demani. Altrament Valor real Valor previst Valor previst 1 2 3 4 5 6 [Guia] L'objectiu d'aquest mòdul és visibilitzar, amb indicadors, les diferències i desigualtats de gènere en l'àmbit del programa. També, que els indicadors mostrin com les actuacions definides milloren els resultats anteriors. Aquests indicadors s'han proposat de manera compartida amb les persones referents del programa. Observacions [Guia] Aquesta fitxa d'impacte de gènere de memòria de programa està en permanent fase de revisió. Conté millores derivades d'edicions anteriors, però els teus comentaris ens poden servir per a fer-la més útil. Si ens vols fer arribar observacions sobre dificultats o límits per a emplenar la fitxa i reflectir-hi els objectius del programa, pots fer servir aquest espai. 85 Pas 3. Identificació, descripció i vinculació dels programes de despesa amb els objectius del II Pla per la Justícia de Gènere (2021-2025) A partir de la selecció de programes, aquests s’han descrit breument per tal de tenir una fotografia global dels que són objecte de l’anàlisi, conèixer el seu àmbit d’incidència, el seu pressupost i els objectius de gènere als que donen resposta. Pas 4. Anàlisi de l’impacte de gènere dels programes de despesa Per dur a terme l’anàlisi, per cada programa de despesa es porta a terme l’estudi de tres elements: el diagnòstic de gènere, l’anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere i la previsió de resultats. Aquestes es realitzen a partir de l’estudi dels aspectes indicats a la taula següent, mitjançant les fonts d’informació assenyalades. Taula 31. Fons d’informació utilitzades. FONTS D’INFORMACIÓ UTILITZADES Pas 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació · Estadística. 4.1.A: Presència de dones i homes · Diagnosis extretes del pla de gènere 4.1.B: Accés a recursos de la institució o d’altres plans i 4.1.C: Participació en la presa de decisions programes rellevants. 4.1.D: Normes socials i valors Pas 4.2. Incorporació de la perspectiva de gènere · Memòria del programa de despesa 4.2.A: Visibilització de diferències amb perspectiva de gènere. 4.2.B: Visibilització de desigualtats · Contactes amb responsables de 4.2.C: Propostes d’actuació amb pressupost programes de despesa i/o referents de transversalitat de gènere. Pas 4.3. Previsió de resultats · Memòria del programa de despesa 4.3.A: Presència de dones i homes amb perspectiva de gènere. 4.3.B: Accés a recursos · Contactes amb responsables de 4.3.C: Participació en la presa de decisions programes de despesa i/o referents de transversalitat de gènere. 4.3.D: Normes socials i valors 4.3.E: Es contribueix als objectius del pla? Pas 5. Valoració global de l’impacte de gènere dels programes Un cop analitzats els programes individualment, es fa la valoració global de l’impacte de gènere dels programes de despesa, a fi de determinar si incideixen en l’eliminació de les desigualtats de gènere, és a dir, si són reproductors o transformadors de desigualtats. Aquesta valoració es realitza seguint la taula de verificació següent: 86 Taula 32. Taula de verificació de l’impacte de gènere. VALORACIÓ DE L’IMPACTE DE GÈNERE Reproductor de Transformador de desigualtats desigualtats Molt Lleugerament Lleugerament Molt negatiu negatiu positiu positiu Pas 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació Pas 4.2. Incorporació de la perspectiva de gènere 4.2.A: Visibilització de diferències • • • 4.2.B: Visibilització de desigualtats • 4.2.C: Propostes d’actuació amb pressupost • • Pas 4.3. Previsió de resultats • 4.3.A: Presència de dones i homes Hi ha indicadors que milloren la 4.3.B: Accés a recursos situació de les 4.3.C: Participació en la presa de decisions dones respecte 4.3.D: Normes socials i valors les desigualtats detectades en el diagnòstic 4.3.E: Es contribueix als objectius del pla? • Els punts assenyalen els aspectes mínims que cal complir per determinar el resultat de l’impacte de gènere de cada programa (molt negatiu, lleugerament negatiu, lleugerament positiu i molt positiu). La resta d’aspectes són complementaris a l’hora de determinar l’impacte i s’han de tenir en compte per fer propostes de millora i recomanacions finals. Pas 6. Anàlisi d’impacte de gènere del pressupost global Finalment, els resultats de l’avaluació de l’impacte de gènere de cada programa de despesa s’han analitzat de manera agregada, a fi de determinar l’impacte de gènere global del pressupost. Les qüestions a les que s’ha intentat donar resposta són les següents: - Quins programes són transformadors i reproductors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte)? - Quin pressupost es destina als programes transformadors i reproductors de desigualtats de gènere (i amb quin impacte)? - Quines actuacions plantegen els programes per aconseguir la igualtat de gènere? - Quina quantitat del pressupost analitzat es destina a aquestes accions per aconseguir la igualtat? - Quina quantitat del pressupost estudiat es destina directament i indirectament a la igualtat? - Quin pressupost es destina a la democratització de les cures? - Quin pressupost es destina a les polítiques de temps? 87 8.1.4 Propostes de millora metodològica L’informe d’impacte de gènere dels pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona es concep com una eina sistemàtica però no mecanitzada. Cal que s’incorpori a la lògica pressupostària del consistori de manera estructural, tendint en un futur proper a afegir l’impacte de gènere a l’eficiència i l’eficàcia com a valors imprescindibles del pressupost. Tanmateix, aquesta eina no pot esdevenir mecànica perquè perd potencial transformador. Per tant, sempre hi ha propostes de millora metodològiques i de procés d’anàlisi per tal de millorar l’abast d’allò estudiat i d’aprofundir en l’impacte de les polítiques de l’Ajuntament. En l’informe dels darrers anys s’ha avançat respecte als informes anteriors en diversos sentits. D’una banda, amb la sistematització i consolidació de l’anàlisi quantitativa i qualitativa. D’altra banda, amb la definició de les categories d’impacte de gènere (programes transformadors o reproductors de les desigualtats) i els ítems necessaris per determinar-ne el resultat final. I, per últim, el fet d’haver obert la porta a que els programes no inicialment seleccionats per l’anàlisi, de forma voluntària poguessin activar i omplir la pestanya amb la fitxa de gènere dins de la memòria de programa estàndard. L’any passat, a més, es va començar a incloure una anàlisi temporal dels resultats. A continuació es presenten una sèrie de recomanacions que poden ajudar a millorar l’anàlisi d’impacte de gènere tant pel que fa a la despesa de personal, com als Capítols 2 i 4: · Obtenir les dades complertes per poder fer una anàlisi profunda de la despesa de personal, anant més enllà de l’exercici realitzat en els informes anteriors i, sobretot, en aquest informe. Podent incorporant-hi: o El total de la despesa de personal dels OOAA i totes les EPEs (que es finança a través de transferències corrents del Capítol 4). o La despesa de personal corresponent al personal contractat de manera externalitzada (actualment englobat al Capítol 2). o L’anàlisi segons grups i nivells professionals en tots els casos: Ajuntament, OOAA i EPEs. · Serà necessari incorporar les dades i el coneixement de bretxa que es generi arran de les actuacions del III Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes a l’Ajuntament de Barcelona 2020-2023. · Pel que fa als Capítols 2 i 4, si bé s’ha obtingut molta informació sobre el pressupost previst per a accions, en molts casos aquest encara no es coneix. És necessari millorar la identificació comptable de les partides destinades a la igualtat ja que en la classificació segons imputació (total o parcial), la parcialitat no està definida. Així, sota aquesta categoria actualment conviuen situacions de parcialitat diverses (accions que podrien estar destinant un 5% del seu pressupost a la igualtat, amb d’altres accions que ho farien en un 80%, per exemple). Aquest biaix impedeix fer afirmacions més fermes en la quantificació de la suma de pressupost destinat a accions per la igualtat. · En línia amb la necessitat de destinar almenys un 5% del pressupost dels programes a les accions per la igualtat, a la fitxa de gènere es podria incloure una casella que calculés de forma automàtica quin % del pressupost de Capítols 2 i 4 suposen les accions per la igualtat previstes. 88 · Cal treballar per una millora de les fonts d’informació, especialment amb relació als indicadors, ja que en molts casos manquen dades segregades per sexe i indicadors de gènere. · Cal preveure un treball amb la xarxa d’UTGs que al seu torn vehiculi els programes per tal de captar totes aquelles activitats que es realitzen i que tenen impacte de gènere, així com, en sentit contrari, mirar d’evitar que es repeteixin accions que no sempre es fan d’un any a l’altre. · Cal millorar la celeritat en l’omplerta i entrega de les memòries de programa (amb les corresponents fitxes amb perspectiva de gènere) ja que la rebuda tardana de les fitxes suposa una dificultat d’anàlisi tant pel temps dedicat a la reclamació de les mateixes, com pel temps restant per la realització de la pròpia anàlisi i redacció de l’informe. · Es constata l’existència d’un llenguatge sexista i no inclusiu en la denominació de diversos programes pressupostaris, com és el cas del programa d’Atenció a la immigració i a refugiats, d’Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat, de Formació d'adults o de Transport col·lectiu urbà de viatgers, entre d’altres. 89 8.2 Annex II. Guia d’acompanyament per a elaborar la fitxa de programa amb perspectiva de gènere A continuació es presenta la guia per acompanyar a les persones responsables dels programes en la seva tasca d’emplenar la fitxa de programa amb perspectiva de gènere. 90 91 92 8.3 Annex III. Accions per la igualtat A la continuació es presenta una taula amb el llistat de les accions per la igualtat planificades per cada programa, el seu pressupost, la incidència i imputació. Taula 33. Accions per la igualtat i característiques, segons programes. Orgànic Codi Programa Nom de l'acció Pressupost Incidènc Imputació ia 0400 1321 Seguretat Posada en funcionament del SAV Rambles 354.981,53 € Indirecta Parcial ciutadana 43 Nova aplicació gestió violència de gènere 219.992,54 € Directa Total Congrés Violències Masclistes ICAB 720,00 € Directa Total Atenció policial i valoració de risc a 6.300,00 € Directa Total víctimes de violència de gènere ISPC Especialització Servei d'Atenció a la Víctima Directa Total Reserva el 40% de places per a dones als Directa Parcial processos selectius d'Oferta Pública i Promoció Interna d'acord amb les previsions de la disposició addicional vuitena de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals 0400 1322 Prevenció de Enquesta de victimització 51.260,00 € Indirecta Parcial la delinqüència Incorporació de la perspectiva de gènere al 15.000,00 € Indirecta Parcial Pla Local de Seguretat Desplegament de les comissions de - € Directa Total violència masclista i seguretat (CPVMS) als districtes Avaluació de les CVMS als districtes - € Directa Total 0504 1341 Mobilitat Fomentar la visió de gènere en la mobilitat - € Directa Total dels vianants Estudiar l'oferta de transport públic des de - € Directa Total la perspectiva de la mobilitat per motiu de cures Desenvolupament de la xarxa de TP de - € Directa Total proximitat, amb impuls del servei de transport a la demanda Avaluació de l'impacte del sistema tarifari 18.000,00 € Directa Total des de la perspectiva de gènere Millora de la perspectiva de gènere en les 36.000,00 € Directa Total dades de mobilitat Estudiar com fomentar la presència de 18.000,00 € Directa Total dones conductores de bus, tram, etc 0502 1514 Projectes i Subvencions Pel Clima 2023. En aquesta 1.000.000,00 € Indirecta Parcial estratègia subvenció s'incorporen criteris per valorar els projectes des de la perspectiva de Gènere Ampliació a la Temporada d'Hivern i el - € Indirecta Parcial nombre d'Espais de Refugis Climàtics. No té pressupost assignat. Es una coordinació amb els Equipaments Gestors. 0100 1536 Pla de Barris Concilia 603.673,81 € Directa Total Suport tràmits. XARSE 1.000.000,00 € Indirecta Parcial Regularització dones cuidadores 399.253,56 € Directa Total Formació costura 14.900,00 € Directa Total Formació i contractació rehabilitació 350.000,00 € indirecta Parcial Homologació estudis i acreditació 170.000,00 € Directa Parcial 93 competències Noves masculinitats. Pilot entorn esportiu 14.500,00 € Directa Total Taller d'autdefensa feminista pera joves. 5.000,00 € Directa Total Trinitat Vella Cos i dolor. Taller per a dones migrades 29.420,00 € Directa Total amb malestar i somatització. Poble-sec, Raval i Trinitat Vella. Curs de mecànica bàsica i electrificació 15.000,00 € Directa Total bicicletes No Mixte. Zona Nord. Cures al Poble-sec 14.860,00 € Directa Total Relacions afectivo-sexuals positives. 13.333,00 € Directa Total Prosperitat Grup Ajuda Mútua dones Besòs. 15.000,00 € Directa Total Grup mares alimentació saludable 15.000,00 € Indirecta Parcial Prosperitat. Activitats estiu per a joves. Treball específic 50.000,00 € Directa Parcial per vincular noies. Prosperitat. Projecte llengües acollida. Grup mares. 118.765,00 € Indirecta Parcial Besòs. No solo duelen los golpes. Lluita contra 5.148,00 € Directa Total violències masclistes. Barris de Nou barris. Projecte de CoEducació a l'Escola Marta 10.000,00 € Directa Total Mata. Verdum. 0502 1631 Neteja viària Implantació de les actuacions del Pla - € Directa Total d'Acció d'Igualtat a la contracta de neteja per part de les empreses que presten el servei amb el suport municipal. Incorporació de la perspectiva de gènere en - € Indirecta Parcial el Pla Residu Zero 0502 1711 Espais verds Seguiment del Pla d'Igualtat de Parcs i 73.000,00 € Directa Total i Jardins biodiversitat Servei d'atenció telefònica en situacions 5.700,00 € Directa Total d'assetjament Cursos Centre de formació del Laberint 94.700,00 € Indirecta Parcial Biblioteca del Centre de Formació del 470.000,00 € Indirecta Parcial Laberint Programa Cuida l'Escocell 20.000,00 € Indirecta Parcial Cessió d'espais municipals a entitats 150.000,00 € Indirecta Parcial (perspectiva de gènere com a criteri de valoració) 0200 2315 Serveis Renda monoparental i Fons d'infància 0-16 12.000.000,00 € Directa Parcial socials bàsics Projecte Làbora 3.166.000,00 € Directa Total SAD 89.630.000,00 € Indirecta Total 0200 2316 Atenció la Publicació guia amb eines de reflexió i - € Directa Total immigració i coneixement sobre les persones a refugiats sol·licitants de protcció internacional per motius de gènere o orientació /identitat sexxaul 0200 2317 Atenció a la Atenció a la dona en situació de 5.353.407,11 € Directa Total dona en vulnerabilitat situació de vulnerabilita t Projectes i actuacions en el marc EFPP 122.000,00 € Directa Total Estudis i anàlisis. 60.186,15 € Directa Total Publicacions 30.392,35 € Directa Total Sessions formatives i de difussió i 24.589,50 € Directa Total comunicació 0800 2318 Atenció a Recollida d'indicadors del grau de - € Directa Total grups i participació protagonista de les dones en comunitats les accions comunitàries 0601 2324 Promoció de Organització Punts Liles per activitats d'oci 11.500,00 € Directa Total 94 les dones en la Via Pública 0602 Protocol contra les agressions masclistes a 19.000,00 € Directa Total l'espai públic- Increment del nombre de dia amb punts lila fins a 16 0604 Punts liles 6.500,00 € Directa Total 0605 Sensibilitzar a la població contra la 5.000,00 € Directa Total violencia de genere posant Punts liles a les FM dels barris 0606 Projecte establiments liles 2.000,00 € Directa Total Protocol violència masclista 21.634,15 € Directa Total Activitats i tallers promoció drets de la 9.000,00 € Directa Total dona Educació feminista 13.000,00 € Directa Total 0607 Promoció de les dones 12.000,00 € Directa Total 0608 visibilització i sensibilització violència 8.000,00 € Directa Total masclista/punt liles Formacions a les entitats, equipaments i 600,00 € Indirecta Total professionals del CTVM suport a les entitats de dones 6.000,00 € Directa Total subvencions 27.000,00 € Indirecta Parcial Dia Internacional de les Dones 1.500,00 € Directa Total Dia Internacional per a l'Eliminació de la 1.500,00 € Directa Total Violència vers les Dones memòria història dones 300,00 € Directa Total 0609 Implementació de 7 punts liles i servei de 13.986,00 € Directa Total parelles itinerants a cadascun dels barris dels Districte en els principals actes de caràcter festiu 0609 Actes commemoració 8 de març i 25 de 8.500,00 € Directa Total novembre 0610 Consolidar els punts liles i programes de 10.520,00 € Directa Total prevenció en les festes majors 0610 consolidar els punt lila del triangle lúdic 22.000,00 € Directa Total 0610 consolidar el programa de promoció de la 29.500,00 € Directa Total dona mitjançant el projecte Sant martí en femení 0610 consolidar la incorporació de formació en - € Directa Total temes de genere i protocol contra la violencia masclista dins els nous contractes 0601 Disseny Itineraris Segurs (el pressupost Indirecta Parcial està en una altra direcció/departament del Dte. CV) 0602 Acte central 8M -Dia internacional de les 2.000,00 € Directa Total Dones , Consell de dones del Districte 0604 Suport al programa de feminismes i LGTBI 26.832,11 € Directa Total de les Corts 0605 Formació a entitats i professionals sobre la 1.700,00 € Directa Total igualtat de gènere 0601 Activitats de Promoció de les Dones 2.000,00 € Directa Total 0602 Acte central 25N -Dia internacional per a 3.000,00 € Directa Total l'eliminació de laviolència envers les dones, Consell de dones del Districte 0604 Formació en violències masclistes a 600,00 € Directa Total instituts 0605 Sensibilitzar a la població realitzant actes 4.000,00 € Directa Total pels dies internacionals del 25/N; 8/3 i 8/7 0601 Formació Circuït contra la Violència 2.000,00 € Directa Total Masclista Ciutat Vella 0602 En el marc del 8M o el 25N es treballarà una - € Directa Total acció conjuntaamb escoles del districte que formen part de la Xarxa d’escoles per la igualtat i la diversitat, perdonar visibilitat i reconeixement a aquestesescoles per la seva feina continuada contra les violències masclistes 95 0604 Calendari de gènere (8M, 17M i 25N) 2.500,00 € Directa Total 0605 Empoderar als i les joves a liderar accions 1.000,00 € Directa Total que promoguin la igualtat a traves de la creació del premi de la dona 0604 Memòria històrica i dones: adaptació Directa Total inclusiva de l'exposició Quanta Guerra 0200 Impuls d'actuacions i recursos de promoció 180.000,00 € Directa Total de drets de les dones en col.laboració amb districtes. 0200 2325 Drets Projecte Barcelona Acull 222.236,81 € Indirecta Parcial humans-no discrimi.:fom ent- promoció- atenció Consolidació Centre de Recursos en Drets 230.047,65 € Indirecta Parcial Humans Territorialització serveis no discriminació 15.248,79 € Indirecta Parcial Observatori de les discriminacions a 30.000,00 € Directa Parcial Barcelona 0100 2327 Temps i Pacte del Temps de Barcelona 60.048,24 € Directa Parcial qualitat de vida Dinamització Temps de Treball: Xarxa 74.375,31 € Directa Parcial NUST (Nous Usos Socials del Temps), Premi Barcelona l’Empresa Innovadora en Organització i Usos del Temps Actuacions sensibilitació: difusió web, 54.780,66 € Directa Total centre de documentació Laboratori del Temps i elaboració d'estudis i dossiers Subvencions per a la reducció de la pobresa 150.000,00 € Directa Total i la precarietat Subvencions a entitats i organitzacions en 55.000,00 € Directa Total l'àmbit de Tempsde la Convocatoria General de Subvencions de l'Ajuntament 0200 2329 Cooperació i Reflexionar sobre les recomanacions - € Directa Total ajuda sorgides en l'avaluació de justicia de gènere realitzada a final de 2022 (cap. 1) Prioritzar la justícia de gènere amb una 780.000,00 € Directa Parcial modalitat específica a la convoctòria de subvencions amb crèdit propi(cap 4) Revisar criteris de gènere en la part general - € Indirecta Parcial de la convocatòira de subvencions Promoure la participació de le4s àrees - € Indirecta Parcial tècniques de l'Ajuntament que teballen la perspectiva de gènere en els programes de cooperació directa 0200 3111 Promoció i Centre de primera acollida de persones 1.894.180,94 € Indirecta Parcial protecció de sense llar amb addiccions. Aportació la salut municipal Programes de promoció de la salut en els 1.756.186,27 € Indirecta Parcial àmbits comunitari "Barcelona Salut als Barris" i escolar Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva, 197.834,00 € Directa Total Intervencions de prevenció d'ITS i anticoncepció des d'una visió de drets sexuals 0200 3121 Assistència Programa de millora de la salut sexual i 125.606,73 € Directa Total sanitària reproducativa als barris 0800 3262 Promoció Ralitzar accions per incrementar els usos 25.000,00 € Directa Total educativa del Servei de Patis oberts per part de la població femenina Cració d'un servei de Joc a l'aire lliure, 152.000,00 € Indirecta Parcial intergeneracional, coeducatiu i comunitari Consolidació del Programa Transformem 59.600,00 € Directa Total els Patis: més coeducatius, més naturalitzats i més comunitaris 96 0800 3281 Ensenyamen Seguiment i difussió del nou protocol de - € Directa Total ts musicals prevenció, detecció i actuació en casos de violència sexual a les EMM 0800 3281 Ensenyamen Desenvolupament de processos de creacio 400.000,00 € Indirecta Parcial ts artistics en centres educatius per tal de promoure les relacions entre l'ambit cultural i educatiu 0800 3291 Funcioname Escoles bressol per la igualtat i la diversitat 5.000,00 € Directa Total nt d'escoles (Formació equips docents) bressol municipals Ampliació participació projecte VilaVeïna - € Indirecta Parcial (5 EBM) Cessió espais (AFA's, "Temps per tu",...) - € Indirecta Parcial Formació noves direccions. Rol directiu i 1.300,00 € Indirecta Parcial lideratge Ampliació participació "Concilia 1-3" - € Directa Total Ampliació xarxa EFCM 325.000,00 € Directa Total Patis bressol a 25 EBM 72.000,00 € Indirecta Parcial Actualització protocol prevenció, detecció i - € Directa Total actuació en casos de violència sexual a les EBM i EFCM 0800 3321 Biblioteques Promocionar les presentacions de novetats 5.000,00 € Directa Total editorials escrites per dones Cicle "Elles canten" 2.000,00 € Directa Total Activitats al voltant del 8M i del 25N 10.000,00 € Directa Total Programar activitats de foment de - € Directa Total vocacions tecno-cièntífiques entre les nenes (en col·laboració amb altres entitats) Costitució d'un grup de treball intern de - € Directa Total Transversalitat de gènere Clubs de lectura 6.500,00 € Indirecta Total 0601 3371 Centres Tenir una mirada intereseccional en la 40.000,00 € Indirecta Parcial cívics programació cultural i en les activitats que s'ofereixen (informació, formació, activitats) 0602 EspecialitzacióIgualtat i gènere CC S 6.000,00 € Directa Total Família: activitats culturals vinculades a l'especialització 0608 Aconseguir que la producció cultural dels 86.940,00 € Directa Total centres cívics tingui una participació mínima d'un 60% de dones 0800 continuar en la línia de programació 600.000,00 € Directa Total artística amb perspectiva de gènere per tal d'equiparar el nombe d'artistes i creadors entre homes i dones 0601 Impulsar un servei de dinamització de 90.000,00 € Directa Total dones 0602 Setmana LGTBI Centre Cívic S Família 4.500,00 € Directa Total 0601 Generar accions producte de l'escolta 20.000,00 € Indirecta Parcial produïda a l'equipament 0602 Activitats centres cívics vinculades al 25 N , 5.000,00 € Directa Total 8 de març i altres 0601 Crear una formació específica al Centre 40.000,00 € Indirecta Parcial Cívic Barceloneta 0602 Gestió i dinamitzaciódels serveis d'infància 289.945,00 € Directa Total dels Casalsinfantils Fort Pienc, S Família i Urgell (Casal 4-12; Ludoteca Petita Infància, Espai 0-3 de suport a famílies, Mostra Jocs i Joguines). 0602 Gestió centres cívics: contractació dones 477.419,00 € Directa Parcial llocs direcció i coordinació 0800 3381 Festes i actes Promoció de les activitats amb temàtica - € Directa Total populars dona que les diferents entitats proposen 97 Mercè feminista, punts liles i seguretat en 45.000,00 € Directa Total els espais de la festa major 0601 3411 Promoció i Incrementar l'activitat esportiva en noies 10.000,00 € Directa Total foment de l'esport 0602 Nadal esportiu al CEMFPi a les Pistes 10.500,00 € Indirecta Parcial poliesportives Joan Miró: acció que té com a objectiu promocionar pràctiques esporives minoritàries entre la població infantil i adolescent del Districte 0606 Suport Trobades de Dona i Escacs 300,00 € Indirecta Total organitzat per Tres Peons 0606 Festa de l'esport (reconeixement de 600,00 € Directa Total jugadores i entrenadores) 0606 Suport a les activitats de petanca 500,00 € Indirecta Total desenvolupat per dones 0606 Suport al Torneig Vila de Gràcia de 400,00 € Indirecta Total Gimnàstica artística 0607 Inclusió de clubs/seccions femenines en les 12.500,00 € Indirecta Total activitats de dinamització esportiva per a centres educatius 0608 Concessió subvenció ASSOC. 1.500,00 € Indirecta Total ESPORT.ASOGYM CASTELLBELL per l'activitat "Anem al campionat d'Espanya" amb una atorgació de 1500 euros. Pendent pressupost 2023 0608 Concessió subvenció ASSOC. 3.000,00 € Indirecta Total ESPORT.ASOGYM CASTELLBELL per l'activitat "Apropem la gimnàstica rítmica" amb una atorgació de 3000 euros. Pendent pressupost 0608 Concessió subvenció 1.700,00 € Indirecta Total ASSOC.ESPOR.GIMNASTICA RITMICA ONIX per l'activitat "Més a prop que mai, més rítmica que mai" amb una atorgació de 1700 euros. Pendent pressupost 0608 Concessió subvenció ASSOCIACIÓ 1.500,00 € Indirecta Total ESPORTIVA BABAR per l'activitat "A.E. BABAR FEMENI" amb una atorgació de 1500 euros. Pendent pressupost 0608 Concessió subvenció BASQUET NOU 2.000,00 € Indirecta Total BARRIS per l'activitat "Bàsquet per elles" amb una atorgació de 2000 euros. Pendent pressupost 0608 Concessió subvenció CENTRO CULTURAL Y 1.500,00 € Indirecta Total DEPORTIVO TURÓ DE LA PEIRA per l'activitat "Fomentar el futbol femení al Turó de la Peira" amb una atorgació de 1500 euros. Pendent pressupost 0608 Concessió subvenció CLUB ATLETISME 2.500,00 € Indirecta Total NOU BARRIS per l'activitat "Dona i fomeent de l'esport en competició" amb una atorgació de 2500 euros 0609 Escola de futbol femení a Baró de Viver 5.000,00 € Directa Total 0609 Rebaixa per a dones en el preu públic de la 700,00 € Directa Total instal·lació esportiva Camp de Futbol de Trinitat Vella 0609 Activitats de conciliació familiar al 4.000,00 € Directa Total poliesportiu Camp del Ferro 0609 Jornades d'esport i gènere adreçades a 400,00 € Directa Total personal tècnic de les instal·lacions i entitats usuàries 0610 Mantenir o incrementar les subvencions en 91.680,00 € Indirecta Total aquests projectes/grups que ioncorporen equips femnins dins el seu funcionament 0610 Consolidar els criteris dins del plec de - € Directa Total condicions on es valora la formacio dels 98 gestors en perspectiva de genere i el protocol per la no discrimicaio i les agressions sexuals 0610 Evitar i reduir discriminació horària pels - € Indirecta Total nous plecs. 0601 Promoure la presència d'espais no mixtes 10.000,00 € Directa Total en algunes franges a les pistes 0602 Campus Olimpia: promoció esport des 75.269,42 € Indirecta Parcial d'una perspectiva igualitària 0601 Promoció de l'esport en dones adultesa les 15.000,00 € Directa Total pistes 0602 Cessió i lloguer pistes bàsquet a equips 21.000,00 € Directa Parcial femenins Club bàsquet Roser 0601 Incorporar referents femenins en posicions 10.000,00 € Directa Total de responsabilitat 0602 Cessió i lloguer camp de futbol a equips 4.500,00 € Directa Parcial femenins i mixtes 0602 Organització acció esportiva al 2.000,00 € Directa Parcial Complexesportiu Fort Pienc o Pistes Joan Miróper promocionar i visibilitazar el futbol femení 0300 Convocatòria de les subvencions 200.000,00 € Directa Total ordinàries: Programa Bf Suport a l'esport federat femení que competeix a nivell estatal 0300 Organització i convocatoria dels premis 55.000,00 € Directa Total Dona i Esports 0300 Organització d'accions de formació de 3.300,00 € Directa Total gènere (4 formacions gènere entitats OEB, 3 formacions protocols, 1 formació IBE, etc) 0300 Actualització, manteniment i difusió de la 5.000,00 € Directa Total web Dones i Esport, publicació del Quadern Dones i Esport, creativitat Premis DiE, XXSS (pendent dep Comunicació) 0300 Elaboració, disseny i difusió de publicacions 10.000,00 € Directa Total i materials (guies, posters, tripitcs, protocols etc) relacionades a la igualtat de gènere en esports 0300 Estudis sobre la igualtat de gènere en 10.000,00 € Directa Total esports 0300 Altres accions del gabinet d'Equitat de 10.000,00 € Directa Total Gènere (aplicació de la Mesura de Govern) 0700 4312 Mercats, Fase II d'instal.lació d'armariets refrigerats 254.847,00 € Indirecta Total proveïments als mercats municipals per a la recollida de i llotges comandes de 9 a 21h. Campany general de promoció dels mercats 80.000,00 € Indirecta Total Espai de cures i WC's inclusius al mercat 40.000,00 € Indirecta Total provisional d'Horta Posada en marxa del Marketplace de 99.000,00 € Indirecta Total compra on line als mercats: "Mercats a un click" Repartiment (febrer-abril de 2023 d'albuns - € Directa Total i cromos de dones reconegudes de Barcelona o vinculades a la ciutat, a tots els mercats. 0700 4331 Suport Coaching laboral per dones (Ocupació) 65.000,00 € Directa Total Ocupació i Empresa Pla Laboral ABITS: inserció sociolaboral per - € Directa Total dones que han exercit o exerceixen la prostitució (Ocupació) (1) Programa d'acompanyament a la inserció - € Directa Total laboral per a les persones trans: TransOcupació (Ocupació) (2) Pla de formació interna a la plantilla de 2.000,00 € Directa Total Barcelona Activa en igualtat de gènere i diversitat 99 Estudis amb impacte de gènere - € Directa Total Servei d'assessorament per la igualtat a les - € Directa Parcial empreses, coordinat entre Empresa de BA i Direcció de Gènere i Polítiques de Temps de l'Ajuntament de BCN (3) (Empresa) LIDERA, suport i networking per a dones 290.165,00 € Directa Parcial professionals, directives i emprenedores (Emprenedoria) Accions formatives presencials i online 6.534,00 € Directa Parcial adreçades a empreses en igualtat de gènere i diversitat (Innovació Socioeconòmica i Empresa) Programes adreçats a projectes i 107.000,00 € Indirecta Parcial organitzacions d'ESS liderades per dones (Innovació Socioeconòmica) Programa de formació a estudiants adreçat 30.220,00 € Directa Total a impulsar les vocacions científico- tecnològiques, sobretot en les noies, i amb perspectiva de gènere (Parc Tecnològic) Programa de formació adreçat a impulsar 66.250,00 € Directa Total les vocacions STEM (Pla STEAM Barcelona) (Formació i Innovació) Incubació d'empreses creades per dones 31.000,00 € Indirecta Parcial (Emprenedoria) (1) Programa Crea Feina Plus (Empresa) (1) 2.000.000,00 € Directa Parcial Punts de Defensa de Drets Laborals 184.000,00 € Indirecta Parcial (Proximitat) Programa Millora competencial per a dones 7.332,00 € Directa Total professionals (Ocupació) 0700 4333 Foment Incorporar clàusules en relació a la igualtat 4.165.906,52 € Directa Parcial creixement de gènere en els convenis de col.laboració / econòmic i Convenis i subvencions que incorporen sectors clàusules d'igualtat de gènere estratègics Utilitzar un llenguatge no sexista i inclusiu Directa Total en els documents Continuitat de convenis en relació a 184.000,00 € Directa Total projectes que treballen especificament per a assolir la igualtat de gènere Altres convenis de col.laboració en qye 5.206.255,00 € Indirecta Parcial s'anirà treballant per tal d'incloure clàusules en relació a la igualtat de gènere 0700 4335 Foment de Pressupost de projectes amb subvenció 1.438.478,85 € Directa Parcial l’economia atorgada on s'ha incorporat la perspectiva cooperativa, de gènere social i solidària Accions formatives i de sensibilització 91.800,00 € Directa Parcial sobre consum responsable des de la perspectiva de gènere, (previsió de la IX Fira CR i ESS i/o activitats en el marc de l'estratègia de ciutat #ESS BCN 2030 Implementació del nou Pla d'Impuls ESS 141.337,92 € Indirecta Parcial 2023-2027 a pàrtir de l’estratègia de ciutat ESS 2030 coproduida amb l’àmbit Fons de crèdit i d’inversió per l’impuls de 300.000,00 € Indirecta Parcial l’ESS i sectors estratègics(Habitatge i d'altres) 0504 4411 Transport Estudiar l'oferta de transport públic des de - € Directa Total col·lectiu la perspectiva de la mobilitat per motiu de urbà de cures. viatgers Disseny/revisió i aplicació d’un Pla integral - € Directa Total contra l’assetjament a la mobilitat Desenvolupament de la xarxa de transport - € Directa Total públic de proximitat, amb impuls del servei de transport a la demanda 100 0504 4412 Altres Instal·lació de 8 noves estacions bicing als 200.000,00 € Indirecta Total transports entorns de Montjuïc, per millorar de viatgers l'accessibilitat a l'Estadi 0101 9201 Direcció i Dotació i acte d'entrega de la Segona Edició 32.500,00 € Directa Total administraci dels premis Fem Tech ó Generals Mostra per Barcelona de l'enquesta d'usos 95.000,00 € Directa Total del Temps Conveni Barcelona Regional per a 12.500,00 € Indirecta Total desenvolupar estudis de gènere Informe "Mesures organitzatives per la 6.000,00 € Directa Total igualtat" 0106 9201 Direcció i Assistència tècnica a les unitats de 199.786,44 € Directa Total administraci transversalitat de gènere als districtes ó Generals 0100 9232 Estadístique Enquesta de Serveis Municipals amb 188.400,00 € Indirecta Parcial s i estudis informe d'encreuaments per sexe municipals Realitzar l'informe anual Els Salaris a Directa Parcial Barcelona El treball per fer obertes les dades del web Directa Total Gènere en xifres Projectes Analítics de dades amb Directa Parcial perspectiva de gènere Treballs per a la recopilació d'indicadors de Directa Parcial ciutat i ajuntament al repositori corporatiu Pacífic 0800 9241 Relació amb accions de suport a la participació de les 10.000,00 € Directa Total la ciutadania dones en els òrgans de participació i les entitats accions per incorporar a prespectiva de 10.000,00 € Directa Total gènere en els porcessos participatius Incorporació de la perspectiva de gènere en 10.000,00 € Directa Total la propostra de procés per a PAM i Pressupostos Participatius 0301 9261 Servei Contracte de construcció d'infografies / 9.147,60 € Directa Parcial informació i videotutorials telecomunic acions municipals Contractació amb mesures socials en - € Directa Parcial matèria de gènere Manteniment del servidor "El gènere en 6.720,00 € Directa Parcial xifres" 0701 9321 Administraci Iniciar el procés de treball per a aconseguir - € Directa Parcial ó tributària i una recollida segregada per sexes de les d'ingressos dades relatives a l’atenció presencial i no municipals presencial de contribuents Ampliar l’aplicació de l’actual sistema - € Directa Parcial d'anàlisi de dades segregades per sexe (aproximació estadística) a la resta de tributs i taxes. (Condicionat a la solució tècnica que es - € Indirecta Parcial derivi del punt 1) Programació de reunions amb àrees i departaments municipals que aporten dades per la recaptació de multes (GUB, B:SM), per garantir la recollida de dades desegregades per sexes Formació del personal de l’IMH en l’ús d’un - € Directa Total llenguatge no sexista i una comunicació inclusiva. Projecte “Comunicació clara” 50.000,00 € Directa Parcial Garantir l’aplicació de les clàusules - € Directa Parcial d’igualtat de gènere als contractes que es tanquin Seguiment de la correcta implementació i - € Directa Total del compliment de les clàusules d’igualtat. 101 102