Comerç i Covid19 Relats de resiliència TRENCANT RUMORS AL COMERÇ COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT 2 COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT Comerç i Covid19 Relats de resiliència TRENCANT RUMORS AL COMERÇ 4 Aquest document ha estat elaborat per amb el suport de COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT Comerç i Covid19: Relats de resiliència. Edita: amb la col·laboració de Viladomat, 174 08015 Barcelona (Catalunya) pcomerc@pimec.org www.pimecomerc.org Coordinació del projecte: Miquel Àngel de Garro Producció: Álvaro Clapés-Saganyoles i Cristina Gallardo. Disseny: Carlos Latorre Fotografies: Mireia Farran © PIMEComerç 2021 És permesa la reproducció i la comunicació pública sempre que se’n faci un ús no comercial i se citi el titular dels drets d’autor mitjançant la següent referència: “Comerç i Covid19: Relats de resiliència.” 5 Índex Presentació Alex Goñi i Febrer .......................................................................................................... 6 Muntsa Vilalta i Cambra .............................................................................................. 7 Montserrat Ballarín Espuña ..................................................................................... 8 Introducció ................................................................................................................... 10 Bricofàcil ....................................................................................................................... 12 Craft Barcelona .................................................................................................... 18 Peixos Frederic ..................................................................................................... 24 Germans Mora ....................................................................................................... 30 Obrador dels 15 .................................................................................................... 36 Casamitjana ............................................................................................................... 42 Bodega Bonavista ............................................................................................... 48 Escofet Oliver .......................................................................................................... 54 Serralleria Alonso 2000 .......................................................................... 60 Aeroteca .......................................................................................................................... 66 6 Presentació Àlex Goñi i Febrer President de PIMEComerç Des de PIMEComerç estem molt orgullosos de po- der presentar aquest nou títol de la col·lecció Nosaltres també fem ciutat. En l’edició d’enguany, hem volgut ser deferents amb el context que està patint la nostra so- cietat, i dedicar-la a tot el comerç de Barcelona que està resistint i lluitant contra aquesta pandèmia. Barcelona és una ciutat mediterrània en la seva essència. Les places plenes de terrasses, els mercats efervescents i la diversitat comercial dels seus carrers han creat una identitat pròpia molt lloada i sentida entre tots els barcelonins i barcelonines. No obstant això, la COVID19 ha confrontat el nostre model amb la duresa del confinament domiciliar i les res- triccions d’aforament, i ha desencadenat una crisi molt greu en el teixit comercial de la ciutat. on tots els comerciants que trobareu en aquest lli- bre personifiquen la capacitat de sobreposar-se a les Encara sense saber quan acabarà tot, massa co- adversitats, d’atendre des de la proximitat, d’apostar merços i restaurants han hagut de tancar. Sense ca- pel millor servei, de vendre un producte de qualitat, pacitat per generar negoci i sense ajudes per subsistir, d’estar disposat a innovar i de ser capaç d’adaptar-se el comerç de proximitat té tots els vents en contra; constantment. En aquestes hores greus, esdevé fona- però si d’alguna cosa n’estem convençuts a PIME- mental fer-nos forts en allò que ens fa únics. Comerç, és de la força i la capacitat de superació dels comerciants i botiguers dels nostres barris. Així mateix, espero que gaudiu llegint les experièn- cies empresarials i personals que conté aquest llibre, Aquesta idiosincràsia és la que hem volgut traslla- i que més d’un d’aquests establiments passi a formar dar en el llibre Comerç i Covid19: Relats de resiliència, part del vostre circuit de compres. 7 Muntsa Vilalta i Cambra Directora General de Comerç de la Generalitat de Catalunya “Un abric molt còmplice”. En un reportatge recent, la Carme Ruscalleda va utilitzar aquesta fantàstica expressió per descriure el paper del comerç en les nostres vides. Eren paraules pròpies d’una persona de gran sensibilitat, per explicar que el peixater que ens prepara un mer cada dijous o el llibreter que ens descobreix autors emergents són tan importants en la nostra xarxa de relacions com els nostres amics, familiars o veïns. Amb la seva feina, la gent de comerç fa possible que la resta de ciutadans visquem en un entorn més aco- llidor, segur, de convivència i benestar. I això és un factor imprescindible per a la nostra felicitat. És evident que avui dia aquest comerç està subjec- El llibre Comerç i Covid19: Relats de resiliència té el mèrit te a una situació de canvi permanent. Un canvi en de recollir unes experiències empresarials d’allò més què de vegades –com passa amb el comerç electrò- interessants. La seva lectura inspiradora té el valor nic– les amenaces i les oportunitats es presenten com d’explicar aquestes experiències de forma construc- dues cares de la mateixa moneda. Veure les unes tiva i estimulant. Una virtut que agraeixo de tot cor, negant-nos a veure les altres ens portarà de dret al perquè la manera com expliquem les coses és un re- fatalisme o a la ingenuïtat més absurda. Però sem- flex de l’actitud amb què mirem el món. I això, la pre hi ha un camí per a afrontar els reptes actuals de Carme Ruscalleda ho sap molt bé. manera objectiva però ambiciosa, humil però sense por, disposats a canviar sense deixar de ser nosaltres mateixos. 8 Montserrat Ballarín Espuña Regidoria de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda La pandèmia COVID-19 ens ha col·locat en un nou escenari de complexitat i incertesa, on els efectes en el teixit econòmic i social són d’una dimensió i abast desconeguts. El moment actual té un fort impacte, particularment en els sectors del comerç i la restau- ració, que es veuen afectats per factors que influeixen en la supervivència del teixit, l’ocupació, els hàbits de consum, i els reptes sanitaris i de seguretat associats. A mig i llarg termini, les persones expertes apunten que molts dels canvis viscuts acceleradament durant els darrers mesos –digitalització, teletreball, serveis a la persona, salut i seguretat en l’empresa, especial- ment en el comerç i turisme, etc. – han vingut per També, ara més que mai, el comerç i la restauració quedar-se dins del sistema de producció de béns i ser- ens ha mostrat la seva dimensió més humana amb veis. Aspectes que, en molts casos, poden ser positius. iniciatives solidàries enfocades a ajudar els col·lectius més vulnerables de la ciutat, com ara accions en- I és aquí on l’Ajuntament de Barcelona posa a l’abast caminades especialment a minimitzar els desplaça- de comerciants i restauradors ajuts, recursos i eines. ments de les persones grans i a ajudar els col·lectius Perquè hem de fer front a les dificultats econòmiques amb menys recursos. sorgides per l’efecte de la pandèmia. Hem de treba- llar per a la professionalització i reactivació d’aquests El recull de testimonis que trobem a la publicació negocis, perquè ningú es quedi enrere. La col·labo- d’enguany és una bona mostra de l’esperit lluitador, ració entre el teixit comercial i de la restauració amb humà i de resiliència dels i les professionals d’aquest les institucions públiques serà indispensable per sortir sector, preparats per a l’adaptació al canvi, la innova- endavant i, fins i tot, per sortir reforçats i preparats ció i les noves oportunitats per a un futur millor. 9 10 Introducció Des de PIMEComerç encetem la cinquena publica- la perseverança i la dedicació, i si la seva fórmula és ció de la col·lecció “Nosaltres també fem ciutat”, i ho compatible per superar les restriccions actuals. fem assumint el repte de publicar-la en un context de Aquests relats també ens portaran a través de sec- crisi sanitària i d’adversitat per tot sector del comerç. tors comercials molt diferents entre ells, tots amb una experiència i una història pròpia per explicar; però El llibre d’enguany porta el títol de Comerç i Co- amb un tret comú: la seva aposta per la proximitat vid19: Relats de resiliència, perquè estem segurs que i la seva voluntat per millorar la qualitat vida dels el comerç barceloní està patint greument aquesta seus veïns. crisi, però també que se’n sortirà reforçat i amb la capacitat transformadora que el caracteritza. Acompanyeu-nos i deixat encisar per l’hospitalitat, la proximitat, la passió i el sentiment de superació Aquesta vegada recorrerem els barris de la ciutat de del comerç barceloní, veurem de primera mà què hi Barcelona per mostrar 10 comerços de diferents sec- ha més enllà del taulell i descobrirem la realitat de tors presents a la ciutat, i que ens mostraran la diver- les persones que fan del comerç de Barcelona un co- sitat que els caracteritza, així com la seva capacitat merç meravellós. de sobreposar-se o encarar els reptes que ha generat el COVID19 al comerç de Barcelona. El comerç fa ciutat i, si és divers, la fa millor. Endavant, gaudeix d’aquesta experiència! També descobrirem la seva història personal, els seus inicis i la seva experiència, i coneixerem quines situa- cions han hagut de superar fins aleshores gràcies a 11 Comerç i Covid19 Relats de resiliència 12 Ferreteria Bricofàcil Ferran Herrera comerç? Ferreteria No, mai havia portat un comerç i no tenia cap expe- riència en aquest sentit, però a nivell professional sí C/ Padilla, 242 que comptava amb molta experiència perquè durant La Sagrada Família molt de temps m’havia dedicat a tasques de ferre- Barcelona teria, instal·lacions, muntatges, etc. Vaig començar abans dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92! I a poc a poc em vaig anant involucrant més en aquest sector, fins que vaig passar a ser el propietari d’una ferrete- Quina és la història del teu comerç? ria. Per tant, dificultats per coneixements no en tenia, Jo vaig començar fa 12 anys, amb una ferreteria en però potser podria destacar les dificultats pròpies del aquest mateix barri, a la Sagrada Família, però quan vaig context socioeconòmic. començar també va arribar la crisi econòmica del 2008, i tot va ser una mica difícil. Ara fa 2 anys em vaig canviar a Per exemple? aquest nou local i, a més, ara formo part de FerrePròxim, Recordo com a partir de 2008, als inicis de la crisi una cooperativa de ferreteries que està adherida a altres econòmica, les vendes i la clientela van anar dismi- empreses com QF Plus o Optimus, entre altres. nuint de forma continuada, i quan comences un ne- goci és complicat de gestionar tot el que està passant Amb quins reptes t’has trobat a l’hora d’obrir perquè no saps si ets tu qui no ho fa bé o si hi ha altres el negoci? Teníeu experiència en el sector del motius. A més, el lloguer anava pujant, els preus dels 13 14 proveïdors, etc. Eren situacions complexes que de- manaven un plus. Si començar un negoci costa, en mig d’una crisi encara més. I com ho vas superar? Doncs vaig optar per traslladar-me a un altre local més petit i amb un lloguer més assequible, però si- tuat molt a prop de l’anterior per no perdre clientela. També haig d’agrair infinitament l’ajuda de les per- sones més properes, concretament la meva família i amics, perquè sense ells no ho hauria pogut tirar endavant, vaig tenir la gran sort de comptar-hi. Ells em van donar suport econòmic quan més ho vaig necessitar, i molt important, suport moral per tirar endavant i aconseguir quedar-me al barri. És important la proximitat i la relació amb els veïns? Per mi és cabdal i tinc una relació molt estreta amb la gran majoria dels meus clients i veïns, i a molts em di- rigeixo pel seu nom. I això és degut al fet que soc “fill del barri”, he nascut i crescut en aquests carrers i, per tant, m’estimo aquests carrers i la seva gent. A més, aquesta relació i aquesta proximitat que potser ja te- nia pel meu arrelament al barri, ha fet que la potenciï més o que tingui aquest esperit d’antic botiguer, per exemple, de tenir la confiança de donar el producte i esperar el pagament l’endemà per veure si al client li ha anat bé o no. La proximitat fa molt. Tenir l’opor- ment de tot els clients eren reticents a sortir al carrer tunitat d’escoltar un client per conèixer les seves ne- per a compres necessàries o per gastar diners, però cessitats, aconsellar-lo i donar-li el que necessita per després, un cop la gent anava veient que això duraria resoldre seu problema. Per a un bon negoci, crec que bastant de temps, van tornar a venir o a comprar. és vital la voluntat de solucionar els problemes de la La veritat és que amb el confinament total i també persona que entra per la porta. després, la gent tenia més temps lliure i molts es van començar a aficionar a la pintura, al bricolatge, etc. Com han afectat el teu negoci la COVID-19 i Molta gent va atrevir-se amb coses que abans potser l’estat d’alarma? no s’haurien atrevit o a arreglar parts de casa seva Ha variat en funció del moment en què ha avançat la que tenien pendents, i per tant, en aquest sentit em pandèmia i les restriccions d’obertura. Al comença- va afectar positivament. 15 Vas emprendre alguna mesura específica du- dir que sí que vaig potenciar aquest servei, i com rant el tancament? que ja el tenia més desenvolupat no em va suposar A veure, jo abans del confinament ja tenia una cap dificultat. Això sí, vaig anunciar que fèiem això adreça de correu electrònic i un telèfon a disposi- i també el repartiment a domicili amb un cartell ció dels clients, i alguns em demanaven productes o ben gran a la porta, perquè tothom pogués veure consells a través d’aquestes vies de comunicació; a que encara hi era i que seguia treballant i al servei més, després els podia portar el producte al domicili del barri. o el venien a buscar a la botiga. Podríem dir que no era un servei gaire sofisticat! (riures) Però m’aju- A vegades les coses més senzilles són les més dava a mantenir clients que potser no podien des- eficaces, no? plaçar-se. Amb la pandèmia i el confinament, puc Oi tant! 16 Destacaries alguna cosa positiva de tota aquesta experiència? El que destacaria segurament d’aquesta experiència és que ara em coneixen més persones o que he estat capaç de fidelitzar més clientela. Abans de la pandè- mia i del confinament molta gent segurament anaven a grans superfícies de bricolatge a comprar o a cen- tres comercials, però ara han descobert que jo tam- bé els puc proporcionar un bon servei i que en una ferreteria petita poden trobar tot el que busquen i el que necessiten, ja no han de desplaçar-se gaire lluny. Hi guanyem tots llavors! Sí, totalment. A més, a nivell personal, aquesta expe- riència també m’ha ajudat a agafar fermesa i a tenir més seguretat i confiança a l’hora de fer la meva feina o de plantejar nous passos. He perdut part de la por i de l’angoixa que tenia en creure que les coses poden anar molt malament i poden obligar-me a haver de tancar. Estem en una situació complicadíssima i ens n’hem anat sortint; per tant, crec que qualsevol cosa que pugui venir en el futur no suposarà la fi del nego- ci i que ho podré afrontar millor, qualsevol esdeveni- ment serà millor que un confinament total. Què necessites per recuperar el negoci o per evitar el tancament? “La proximitat és cabdal Doncs sincerament, quan no es té res qualsevol ajuda i tinc una relació molt és benvinguda, ja siguin ajudes econòmiques, un mi- llor tracte fiscal per a comerços, fomentar el consum estreta amb la gran de proximitat, etc. Necessitem que les coses es tornin a situar al seu lloc i a recuperar la normalitat, evi- majoria dels meus dentment amb total seguretat sanitària; però volem clients i veïns” que la gent torni als comerços sense pors ni restric- cions i que ho faci valorant la proximitat i la qualitat que oferim des del comerç de barri. 17 “Volem que la gent torni als comerços sense pors ni restriccions” 18 Craft Barcelona Jordi Llord al negoci una orientació diferent de la que jo creia Restauració que calia adoptar i, per tant, per circumstàncies i desavinences vaig agafar un altre camí, que va ser craftbarcelona Craft Barcelona. c/ del Paradís, 4 I en què es diferencia? Què té d’especial Craft El Gòtic Barcelona? Barcelona Per mi és un projecte molt personal i que m’agrada més, volia crear un local que fos una mica canalla, que hi hagués música en directe i espectacles, perquè crec que a Barcelona hi ha una manca de locals pe- Com comença Craft Barcelona? tits de cultura i espectacles; i que a la vegada fos un Jo començo en el món de la restauració i l’hosta- lloc on poder tastar un bon vi, una hamburguesa de leria fa uns 25 anys, o més si parlem de les feines primera, una cervesa artesana de qualitat, etc. És un d’estiu quan ets jove i estàs estudiant. En acabar concepte a priori senzill, però en què intentem tre- els estudis, com a primera empresa vaig començar ballar amb el millor producte, la millor qualitat i una creant pubs irlandesos a Barcelona amb un cone- agenda d’esdeveniments i d’espectacles ben plena. gut que ja tenia experiència en el sector, i a mi em va interessar el projecte i m’hi vaig introduir. Vam Creieu que la gent i els clients valoren aquesta arribar a tenir 6 pubs a Barcelona, però volien per oferta? 19 20 Sí, i crec que cada vegada valoren més l’oferta de Quins reptes o facilitats destacaríeu a l’hora proximitat, la calidesa dels ambients com aquest i d’obrir el negoci? el producte de qualitat. Evidentment, estem oberts Doncs te’n podria destacar molts, però per a un ne- a tothom, però volia maximitzar totes les oportuni- goci en una ciutat on la cultura no està prou valo- tats: que la gent vingués a menjar, a fer unes tapes rada, iniciar un projecte com Craft Barcelona amb i apostar per tots els productes de proximitat. Un una agenda cultural d’espectacles tan ambiciosa, és exemple d’això és l’oferta de cervesa artesana, que molt complicat. La cultura és un bé social infrava- vam incorporar a la carta fa 6 anys quan molt poca lorat i sovint ens creiem que ha de ser gratuït. M’hi gent hi apostava i no hi havia ni una desena de bars he trobat, per exemple, quan a vegades hi ha gent a Barcelona que tinguessin tiradors de cervesa arte- que no és capaç de pagar ni 3 euros per un concert. sanal. Nosaltres vam començar amb 4 tiradors i ara Els inicis van ser complicats, perquè comences en en tenim 20! La percepció de la gent ha canviat, ha plena crisi econòmica amb un producte diferenciat evolucionat amb el temps i hi ha hagut un canvi de i no gaire comú a la ciutat, amb cerveses cares i que cultura, i aquests productes artesanals, de proximitat, encara s’havien de fer un lloc al mercat, i amb un so- de km 0, etc., cada vegada guanyen més pes entre el brecost enorme que no té la meva competència com client i el consumidor. són les despeses de tots els espectacles: retribució dels 21 “Volia crear un local que fos una mica canalla, que hi hagués música en directe i espectacles.” I com us plantegeu superar-ho en el vostre cas? Doncs amb 3 dels meus socis fa uns mesos vam deci- dir obrir un nou local! (riures) Com és això? Com que Craft Barcelona ara mateix no necessita tanta dedicació, vam decidir obrir un altre concepte músics, el tècnic de so, la llicència, el limitador de per vendre un producte fàcil de fer, que tingui una potència, etc. alta rotació, amb els mateixos estàndards de qualitat i que ens permeti fer menjar per emportar. Amb tot Com han afectat el vostre negoci la COVID-19 i això neix Craft Pizza, una idea sorgida des del plan- l’estat d’alarma? tejament de la pandèmia, però que en el futur també Doncs podem estar parlant d’una afectació gairebé esperem que pugui funcionar. El nostre pla era po- total pel que fa a la nostra activitat. Del nostre sector, der obrir a l’octubre, però ens estem trobant alguns no sé qui sobreviurà a això i em costa d’entendre que hàndicaps com aconseguir que les grans empreses de no hi hagi ajudes suficients que evitin el tancament repartiment a domicili ens donin d’alta, perquè ara de tants negocis. Cal tenir present que hem de pa- mateix hi deu haver molta saturació, tot el sector de gar subministraments, proveïdors, potències, impos- la restauració està sobrevivint gràcies al menjar per tos, etc., i tot això sense poder tenir una facturació emportar. No obstant això, nosaltres tenim sort per- estable que et permeti organitzar-te. I d’altra ban- què uns dels socis és expert en màrqueting digital, i da, a nivell cultural és un drama, fer espectacles és treballem molt les xarxes socials, cosa que ens està molt complicat. Amb la pandèmia haurem fet com a donant un avantatge competitiu. màxim uns 6 espectacles. 22 “Els productes Vau iniciar un negoci en mig d’una crisi econò- artesanals i de mica i ara comenceu un negoci en mig d’una pandèmia. Creieu que és una situació similar? proximitat guanyen La crisi econòmica i la situació de pandèmia no te- nen res a veure. El 2014 tenia unes perspectives molt pes entre el client clares i si alguna cosa fallava era culpa nostra per no i el consumidor” haver planificat bé. Ara tenim un problema que és que no sabem què passarà la setmana que ve. El gran drama que ens està portant aquesta crisi de la CO- VID-19 és que no saps què passarà i depens de la decisió d’algú altre. No podem saber si d’aquí 15 dies “Craft Pizza, neix des podrem tornar a obrir, i això et desmunta qualsevol pla de negoci. del plantejament de la pandèmia, però Com us han ajudat les xarxes socials durant el confinament? que en el futur també El tema de les xarxes socials per nosaltres és fona- mental. I amb la situació actual, tindríem poques esperem que pugui possibilitats d’existir si no fóssim actius a les xarxes i funcionar” no ens comuniquéssim ni tinguéssim un pla de màr- queting digital. Seria complicat comunicar-se amb els nostres clients sense elles. I com t’he dit, ens ajuda molt tenir un soci que es dedica i és expert en tot això, és una peça molt important per a Craft Barce- lona i Craft Pizza. En destacaríeu alguna cosa positiva? Us ha permès aprendre o innovar? Crec que el sector de la restauració està molt massi- ficat, i potser aquesta pandèmia ens porta un canvi de cultura i permetrà que puguem aguantar aquells que fem les coses bé i amb cara i ulls, és a dir, crec que al final sortirem enfortits perquè seran locals de proximitat i de qualitat que podran lluitar més com- petitivament pel mercat. El que vivim és un procés que es convertirà en una oportunitat per encarar el futur cap a una millor excel·lència i per locals de més qualitat, que no vol dir locals més cars. 23 “Seran locals de proximitat i de qualitat que podran lluitar més competi- tivament pel mercat” 24 Peixos Frederic Maria Useleti Quins reptes destacaríeu quan vàreu obrir el Peixateria vostre negoci? @peixosfrederic Com tots els inicis, no va ser fàcil, però amb sacrifici i implicació, de tot se’n surt. El nostre repte va ser C/Enric Granados 98, Local 2 continuar endavant amb el negoci familiar i seguir L’Antiga Esquerra de l’Eixample construint tot allò que Frederic Sánchez Córdoba, el Barcelona meu avi, va començar amb molta il·lusió. Més enllà de portar un negoci propi, continuar un comerç fa- miliar és un repte afegit, ja que, tot i no ser quelcom nou perquè la peixateria sempre havia estat present Com comença la història del vostre comerç? a la nostra família, tirar-ho endavant és una respon- La història de Peixos Frederic comença amb el meu avi sabilitat. Frederic Sánchez Córdoba. Ell va tenir una parada de peix al Mercat del Ninot fins al 1981, quan vam inau- Com vàreu afrontar aquest repte? gurar Peixos Frederic al carrer Enric Granados 98, al Doncs dedicant-hi moltes hores i reinventant-nos una barri de l’Eixample de Barcelona. Més endavant, amb mica amb els serveis que oferíem per tal de diferen- el pas dels anys i de noves generacions, vam ampliar ciar-nos de la competència. Un element clau va ser el negoci amb una nova peixateria al carrer Major de la capacitat d’adaptació a les necessitats dels clients Sarrià 47. Ja som la tercera generació al capdavant, i i de la gent del barri. Crec que vam ser capaços de quasi una història familiar en el sector del peix. mantenir el que volia el client o la clienta de tota la 25 26 vida i, a la vegada, oferir un servei diferenciat de la competència perquè tots aquells que compressin per primera vegada a Peixos Frederic volguessin tornar. Com valoreu la proximitat i la relació amb el barri i els veïns/clients? Trobem que és fonamental i que la teva estratègia com a negoci ha de basar-se en la proximitat i, en la mesura del possible, fer barri. En aquest sentit, la nostra relació amb el barri està molt consolidada, ja que aquest any fa 40 anys que estem a la mateixa cantonada de l’Eixample. L’antiguitat en el barri ens dona un cert prestigi i confiança davant dels clients. Tenim clients de fa molts anys, alguns fins i tot els podem considerar amics, ja que pràcticament han vist passar diverses generacions de la mateixa família per la peixateria. Durant el confinament, com es va veure afecta- da aquesta proximitat amb els veïns i el barri? Doncs tot i que podria haver-se vist molt afectada, la valoració que en faig és molt positiva. El confinament ens ha servit per conèixer nous veïns del barri que fins ara no havíem tingut l’oportunitat de conèixer, o bé perquè treballaven fora de casa o perquè viatjaven durant la setmana. L’època de confinament ha servit per establir noves relacions de barri i fer nous clients, així com per donar-nos a conèixer encara més. Que bé! Sí, a més cal agrair l’actitud dels clients i veïns, per- què ha estat molt respectuosa amb el petit comerç del barri; han tingut molta paciència a l’hora d’esperar molta estona al carrer fent cua fins que els toqués el torn per entrar a la peixateria. Molts clients ens co- mentaven que aprofitaven l’estona de la cua al carrer per prendre el sol, s’ho prenien amb molt positivisme tot i les circumstàncies que estàvem passant. Crec que aquesta actitud també s’ha de posar en valor. 27 “Participar al teixit A nivell associatiu, esteu implicats o col·labo- reu en el teixit del barri d’alguna manera? associatiu és molt Al barri de l’Eixample no col·laborem amb cap as- sociació comercial, però al barri de Sarrià sí, en l’Eix positiu i tot acaba Sarrià hi participem activament. Col·laborem en les revistes i al diari del barri, La Fada de Sarrià, com tenint un retorn i també participem a la fira de “comerç al carrer” que reforçant la relació se celebra dues vegades l’any, així com a la cavalcada de reis i la Festa Major del barri. Creiem que és molt amb el client” positiu, com comentàvem abans, i tot acaba tenint un retorn i reforçant la relació amb el client. A nivell de negoci, com diríeu que us ha afec- tat la crisi de la COVID-19 i l’estat d’alarma? El nostre negoci s’ha vist molt afectat per la crisi de 28 “Hem potenciat molt Sens dubte, el més dur de l’experiència és la incertesa de la durada de la pandèmia i la preocupació per la salut i la venda online, els la seguretat del nostre personal. Des del primer dia hem pres totes les mesures de seguretat indicades; tot i així, encàrrecs per telèfon la por a la malaltia i d’haver de tancar les nostres peixa- i per whatsapp i el teries ens preocupa molt, tant en l’àmbit personal del treballador o treballadora com en l’àmbit professional. servei a domicili” En destacaríeu alguna cosa positiva? Us ha permès aprendre o innovar? Crec que els aspectes positius han estat l’augment de vendes a les botigues, l’oportunitat de conèixer nous la COVID-19 pel tancament de l’hostaleria. Nosal- veïns del barri i de guanyar nous clients. La població tres, a part de la venda al públic també servim peix ha vist que és possible seguir una alimentació sana i a diferents restaurants de Barcelona i, de fet, aques- equilibrada estant a casa; i molts d’ells, seguint les nos- ta és una part molt important de les nostres vendes. tres recomanacions, han perdut la por a cuinar a casa i Amb el confinament, el sector de l’hostaleria va des- s’han animat a preparar noves receptes de peix. aparèixer d’un dia per l’altre, i això va suposar una davallada considerable de la nostra facturació. Tot i Llavors, creieu que la proximitat en el comerç l’increment de les vendes a les botigues, no ha com- guanyarà més pes després de tota aquesta ex- pensat la pèrdua de les vendes a la restauració. periència? Per què? Creiem que sí, el confinament ha generat nous hàbits Heu adoptat alguna nova manera de vendre a la població a l’hora d’anar a comprar i ha servit durant el confinament i el desconfinament? per prendre consciència que, en les situacions difícils Sí, hem potenciat molt la venda online, els encàrrecs i excepcionals, el comerç de proximitat respon de la per telèfon i per whatsapp i el servei a domicili. Eren millor manera. És gratificant veure com en situacions activitats que ja realitzàvem des d’abans del confina- d’emergència els clients prefereixen el petit comerç i ment, però totes elles s’han vist potenciades a partir de proximitat abans que les grans superfícies. del confinament, sobretot el servei a domicili, que ha estat l’activitat per excel·lència. Durant el confina- Què creieu que necessitareu per recuperar el ment vam reorganitzar la plantilla per tenir més per- negoci un cop acabi la pandèmia? sonal de repartiment i poder satisfer tots els encàrrecs Doncs per recuperar bona part del nostre negoci ne- i arribar a totes les cases, i no deixar a ningú sense cessitarem que l’hostaleria i la restauració obrin al més peix. Respecte a les vendes online, també vam notar aviat possible, i que se’ls ajudi durant el temps que un gran increment, duplicant i triplicant el nombre hagin estat tancats. Cal que les administracions públi- d’encàrrecs diaris. ques s’adonin que el comerç i la restauració estem en una situació molt complexa econòmicament i que si Què ha estat o està sent el més dur de tota no es prenen les decisions adequades es perdran molts aquesta experiència? negocis i llocs de treball. 29 “En les situacions difícils i excepcionals, el comerç de proximitat respon de la millor manera” 30 Germans Mora Tino Mora germana i jo decidim muntar la nostra pròpia para- Fruiteria i verduleria da al mercat, separada de la del meu oncle. Mercat de la Llibertat Per tant, sou una parada de tercera generació? La Vila de Gràcia Sí, podem dir que som un comerç de tercera genera- Barcelona ció i sempre al Mercat de la Llibertat: avi, pare i fill. I vós, quan vau començar a treballar-hi? Doncs quan tenia 18 anys. I recordo que van ser Quina és la història del vostre comerç? moments complicats, era molt jove i encara no tenia Germans Mora comença l’any 1964 quan el meu avi gaire experiència, ja que portava molt poc temps ate- i el meu pare van fundar la fruiteria en aquest mateix nent al públic mentre acabava els estudis. mercat. El meu avi treballava molt directament amb el camp de la fruita a les terres de Lleida i gràcies al Quins reptes o dificultats destacaríeu coneixement del sector van ser capaços de tirar en- d’aquells inicis? davant el negoci en els seus inicis. Al cap d’uns anys, Recordo jornades molt dures per aconseguir tirar-ho el van continuar el meu pare i el meu oncle. Però endavant, segurament em passava 15 o 16 hores tre- podem dir que Germans Mora, com és avui en dia, ballant. Tot era molt sacrificat i nou: baixar a Mer- comença a caminar al cap d’uns anys de la mort del cabarna, comprar el producte, la logística, la gestió i meu pare, a l’any 1994, quan la meva mare, la meva administració, etc. Eren tasques que sense experièn- 31 32 “Tots els comerços de proximitat han de tenir aquest gen d’adaptació al client” cia es feien molt dures, però al final, imagino que com tothom, posant-hi hores i perseverança aconse- gueixes tirar endavant. I des de llavors, com us ha anat? En els últims 30 anys hi ha hagut de tot però podem dir que ens ha anat bé. El context social i econò- mic ha anat canviant i hi ha hagut moments de tot, abans de la crisi econòmica vam tenir fins a 4 para- des! Però al cap d’uns anys va arribar la crisi i vam haver de reduir la plantilla i tancar les parades que havíem obert. També en aquella època hi va haver una proliferació de cadenes de fruiteria que abans eren paradetes de mercat, i amb les quals no podíem competir en preu. Com us en vau sortir? Doncs va coincidir amb la reestructuració física del mercat. Amb aquesta transició cap a un nou espai físic, un nou Mercat de La Llibertat, vam agafar una mica d’aire i la gent del barri va tornar a venir a comprar al mercat, podem dir que es va reactivar tot de nou. 33 És important la proximitat i la relació amb els veïns o clients? Per nosaltres és molt important. El barri de la Vila de Gràcia és un barri amb molt teixit veïnal, molt petit comerç i que potencia molt la venda de proximitat. Potser hi ha més diferències entre mercats de segons quins districtes per la densitat de població, els hàbits de consum propis, el nivell socioeconòmic, etc. Però avui en dia els mercats en general es valoren com a centres de distribució de productes de proximitat i de temporada i de qualitat. Oi tant! A més, crec que tots els comerços de proximitat han de tenir aquest gen d’adaptació al client, que és el que al final crea aquesta proximitat i aquesta compli- citat tan valorada; per exemple, si alguna clienta vol les mongetes tallades, la pastanaga pelada o la síndria tallada ho fem, de la mateixa manera que els peixa- ters ho han fet també en el seu sector. És una cosa que els mercats notem i és el que ens està salvant: la professionalització de saber treballar el producte i recomanar-lo a les persones. Com han afectat el vostre negoci la COVID-19 i l’estat d’alarma? Et puc dir que, en certa manera, com que és un co- merç alimentari, ens ha anat força bé i no hem pa- tit una gran afectació. Per la nostra realitat, ha estat una bona empenta i un bon aparador per a la gent que realment, ja sigui per comoditat o per manca de temps, no s’havia atrevit a entrar als mercats o a boti- gues de barri, i anaven directes als centres comercials o a grans superfícies. Per tant, hem tingut més afluèn- cia de gent que abans i bona part d’aquesta afluència eren nous clients que no havien entrat mai. Llavors, res de negatiu? Doncs sí, evidentment la major dificultat per part 34 “El 70-80% Vau emprendre alguna mesura o activitat es- pecífica durant el tancament? de les vendes No vaig emprendre res de nou, sinó potenciar allò que ja teníem i que potser ara ens demanaven més. durant la Cada mercat és diferent i alguns ja havien evolucio- pandèmia les nat molt en temes de xarxes socials, en vendre per internet, en serveis a domicili, etc., però en conjunt, hem fet per els mercats han hagut de millorar el que teníem si ja ho fèiem abans, o a aprendre a fer-ho si encara no WhatsApp ho havíem fet. Per exemple, nosaltres vam potenciar part de les vendes a través de xarxes socials, WhatsA- o telèfon” pp o telèfon (que s’havia perdut), i realitzar el servei a domicili, que ja s’havia implantat anteriorment; fer- ho durant el confinament ha estat relativament fàcil. I heu venut molt a través de xarxes socials o de WhatsApp? nostra o del mercat ha estat la gestió del risc de con- Moltíssim. Et puc dir que el 70-80% de les vendes tagi i construir un espai segur per als clients i on els durant la pandèmia les hem fet per WhatsApp o te- nostres treballadors i treballadores poguessin desen- lèfon. No obstant això, per nosaltres la venda pre- volupar les seves tasques amb seguretat. Tot i que sencial sempre serà el més important i el més ben ha estat una gestió ben portada per la part pública valorat; en definitiva, és l’ànima del mercat. i privada, hi ha hagut moments en els quals no sa- bíem a qui corresponien algunes decisions com, per Què destacaríeu a nivell personal de tota exemple, el moviment de la gent, el recorregut que aquesta experiència? havien de fer, la tasca d’evitar aglomeracions, etc. El que he après és que tots estem dins el mateix Aquestes decisions s’han hagut de prendre de ma- vaixell, tant l’administració pública com els mercats, nera improvisada i amb tensió perquè a vegades im- i que tot suma i no pot ser que cadascú vagi per la plicava l’actuació de la Guàrdia Urbana. Aquesta seva banda. El comerç de barri i de proximitat ha es- improvisació va ser diària durant les 2 o 3 primeres tat present durant tots aquests anys, però s’ha afeblit setmanes però finalment es va solucionar amb la perquè no hem anat tots a l’una per remar plegats voluntat de tothom. Tanmateix, la valoració global en la mateixa direcció. Hem d’estar units, integrats i és positiva, i tot això ens ha aportat més experièn- col·laborar entre nosaltres, crec que d’aquesta mane- cia i estar més ben preparats per a properes onades. ra sortirem reforçats i mantindrem uns valors propis. 35 “El comerç hem d’estar units entre nosaltres, i d’aquesta manera en sortirem reforçats i mantindrem uns valors propis” 36 L’Obrador dels 15 Mònica Gregori El nom de la botiga ve, d’una banda, del fet que Flequeria l’obrador forma part de la nostra vida, del nostre cor; per això al nom vam voler incloure l’obrador. @lobradordels15 De l’altra, es diu “dels 15” en honor a la zona del barri en què ens trobem. Antigament era una zona Passeig de Maragall, 209 industrial, hi havia fàbriques i els que venien havien El Guinardó d’agafar un tramvia que costava 15 cèntims. Així és Barcelona com li va quedar el nom a aquesta zona del barri i així vam anomenar el nostre obrador. A l’obrador respectem el que necessita el pa tradi- Quina és la història del teu comerç? cional, i fusionem la tradició i el procés natural del L’Obrador dels 15 és un projecte familiar que va pa amb la tecnologia i la innovació, sense perdre’n obrir el 2012, quan el meu pare va patir la industria- l’essència. Això fa que tinguem moltíssima varietat lització del pa. Vam haver de reinventar-nos i crear de pa. Hem après a panificar qualsevol tipus de ce- un projecte totalment nou, apostant pel valor afegit. real, amb molta formació i gràcies a la nova tecnolo- Vaig deixar la meva anterior professió i vaig incorpo- gia, però sense adulterar la seva naturalitat. rar-me a l’obrador per ajudar al negoci del meu pare, però em vaig acabar quedant perquè volia ajudar a Quins reptes o facilitats destacaries a l’hora fer un pa de qualitat, com els que es feien abans. d’obrir el negoci? Com els vau superar? 37 38 A l’inici ens va costar molt fer entendre a la gent la El barri ens va acollir des del primer moment. Quan importància de comprar un bon producte com el pa, aportes valor, la gent t’ho retorna amb proximitat, inculcar la cultura del pa artesanal o tradicional. La confiança, fidelitat... Es crea una relació propera majoria de clients estaven acostumats a les baguets ul- amb el client que va més enllà de la relació comer- tracongelades. Vam haver d’impartir tallers i oferir de- cial. El client percep el nostre esforç i quan li agrada “Ens ha funcionat gustacions per convèncer el paladar dels nostres clients el que troba, et recomana. El boca-orella és el que amb l’autèntic gust de pa elaborat de forma natural, més ens funciona. molt bé el respectant-ne el procés i el temps d’elaboració. “boca-orella” i les Formeu part d’alguna associació o entitat? És una professió en la qual has d’estar en constant Sí, a nivell territorial estem associats a l’Associació de recomanacions formació i actualització, per continuar innovant i Comerciants del barri (Eix Maragall), també formem aprenent noves tècniques de panificació. part del Gremi de Flequers, perquè estem convençuts dels veïns i les que la unió fa la força i és beneficiós per a tots, com És important la proximitat i la relació amb els també formem part de la Indicació Geogràfica Prote- veïnes del barri” veïns/clients? gida (IGP) Pa de Pagès Català. Les inquietuds i les ini- 39 ciatives són compartides. Per exemple, vam fer cam- “Ens diem “dels 15” panyes en favor de la bossa de tela, o per conscienciar la gent del barri perquè redueixi l’ús de la bossa de en honor a la plàstic o de paper. zona del barri Com ha afectat el vostre negoci la COVID-19 i l’estat d’alarma? en què ens trobem” Ens van caure com una gerra d’aigua freda, tot va ser molt ràpid i és una crisi sense precedents; per tant, la dificultat ha estat reprendre el negoci. Hem fet de psi- còlegs dels nostres clients, perquè la gent ho ha passat malament i els treballadors també venien amb por. Vam perdre vendes en bona part dels nostres produc- tes. Per exemple, vam deixar de vendre pastissos per- 40 “El barri ens ho va anar entenent i això ens va permetre continuar oberts cada dia, no vam haver de tancar cap dia. va acollir des del També es va fer molt dur perquè ens vam sentir des- primer moment. emparats en alguns moments per no saber com ac- tuar, ens vam haver d’adaptar i la planificació que Quan aportes valor, vam fer ens va permetre continuar treballant. la gent t’ho retorna En destacaríeu alguna cosa positiva? Us ha permès aprendre o innovar? amb proximitat, Qualsevol crisi és un aprenentatge que et fa més fort. Quan toques a terra només queda anar amunt. Hem confiança i fidelitat” avançat molt en aspectes com el teletreball, i aquesta aturada ha beneficiat el futur del planeta; s’han ad- quirit hàbits més saludables, ens estem trobant que hem recuperat clientela jove perquè es preocupa més pel que menja. què ja no es feien celebracions, com també vam deixar El pa és una venda diària, la gent no compra per de vendre altres productes que se servien al nostre ser- congelar el pa. Llavors l’e-commerce no és vàlid per vei de càtering com dolços, petita brioixeria, begudes, al meu model de negoci a excepció de la situació que etc., a més del pa que veníem a hostaleria i restauració vam passar de confinament. La venda online es va i que ens van deixar de comprar. Tot i que vam poder reduir en el moment en què la gent va poder tornar a seguir obrint i fent pa de consum habitual per veïns i sortir a comprar amb normalitat al carrer. clients, la facturació es va veure molt afectada. També en destacaria com va aflorar la solidaritat de Vau emprendre alguna mesura/campanya/ac- les persones, la preocupació per ajudar els altres; es- tivitat durant el tancament? tàvem en un moment de “cadascú a la seva”. Vam modificar la producció, vam reduir les varietats, i vam fer comandes en format més gran perquè els Què ha estat important per al vostre negoci i nostres clients no haguessin de venir cada dia. Tam- per evitar el tancament? bé vam crear grups bombolla des de l’inici amb els En el nostre cas ha estat vital la rapidesa com, per nostres treballadors per evitar al màxim el risc de exemple: fer la previsió de productes, reorganitzar contagi. els treballadors o fer comandes de mascaretes de tela quan no n’hi havia d’higièniques a la farmàcia. Què ha estat o està sent el més dur de tota aquesta experiència? Les setmanes més crítiques només obríem al matí i es formaven cues molt llargues, però és que no po- díem arriscar-nos a posar més personal. La clientela 41 “Vam crear grups bombolla amb els nostres treballadors per evitar al màxim el risc de contagi” 42 Casamitjana Mobles Oriol Casamitjana la passió pel disseny de l’avi, el pare després de va- Llar i decoració ris viatjes a Itàlia i Alemania va signar els primers acords de distribució amb alguns fabricants referents casamitjana_mobles de mobiliari que mantenim a data d’avui. Amb molt esforç i tenacitat va anar fent créixer el negoci i el va c/ de Johann Sebastian Bach, 15 orientar cap a un estil de moble contemporani dis- Sarrià-Sant Gervasi senyat per grans arquitectes de l’època, molts d’ells Barcelona venien de l’escola Bauhaus. El pare sempre ha estat un gran apassionat del disseny i ha dedicat la seva vida a l’empresa. Jo m’hi vaig incorporar a l’any 2004, perquè tot i que sempre havia ajudat en el que Com va començar Casamitjana Mobles? calia, fins llavors la meva carrera professional l’havia El meu besavi va començar l’any 1918 amb un pe- desenvolupat fora del negoci familiar. tit taller d’ebenisteria a Terrassa, on es dedicava a reformar mobles, és a dir, recuperava mobles antics, I quan us vàreu instal·lar a Barcelona? els restaurava i els tornava a vendre. Posteriorment, Durant tota la nostra història sempre hem estat a Te- el meu avi va muntar la primera botiga de mobles a rrassa en diferents ubicacions fins l’any 2001 que ens Terrassa. Malauradament l’avi va quedar incapaci- vam traslladar a l’actual seu. I el 2011 vam obrir la tat per una embòlia i el meu pare agafar les regnes primera botiga al carrer Ferran Agulló a Barcelona, del negoci molt jove, només tenia 17 anys. Seguint però ens faltaven metres d’exposició al showroom i el 43 44 “Valors com ballem conjuntament amb molts dissenyadors d’in- teriors, amb arquitectes, etc., i aquí Barcelona hi ha l’esforç, gran part d’aquests professionals. Tenint botiga física aquí hi guanyem molt perquè el client de Barcelona honestedat, té menys impediments per venir a veure el producte, vocació de servei escollir materials, provar la comoditat d’un moble, etc., i quan treballes amb mobiliari d’alta gamma, i de fer allò que cuidar tots els detalls i oferir el millor servei és cabdal. t’estimes ens Per tant, com n’és d’important, la proximitat i la relació amb el client en el vostre cas? acompanyen allà Per nosaltres és fonamental establir una relació de confiança i una atenció personalitzada amb el client. on estiguem” Intentem oferir un servei molt diferenciat i valorat, ser forts en l’assessorament i selecció i també en el servei logístic i de muntatge. Els nostres clients con- fien amb nosaltres i entrem a les seves llars o les se- ves empreses a treballar-hi. En aquests casos, hem de tenir una qualitat a l’hora d’operar i una conducta correcta i escrupolosa, perquè la qualitat no només 2016 ens vam traslladar aquí, a l’actual localització l’entenem en el producte sinó també en el servei. de Johann Sebastian Bach. Com han afectat el vostre negoci la COVID-19 i Molts canvis! l’estat d’alarma? Sí, però sempre hem continuat amb la idea original Doncs ens ha afectat en certa manera. En primer lloc, de l’avi i sobretot del pare, tot preservant l’essència i com t’he exposat abans, el nostre model de negoci amb la qual va fer créixer el negoci: oferir un mobi- es basa en el servei i l’atenció personalitzada a l’hora liari d’alta qualitat, modern, de disseny, orientat a les d’escollir un moble, ja que una cosa és l’assessora- necessitats del client i sempre donant el millor servei ment en la selecció del tipus de mobiliari: el sofà, la d’assessorament, muntatge i postvenda. Valors com cadira, etc., però després també s’ha de triar l’acabat, l’esforç, honestedat, vocació de servei i de fer allò que i quan tries l’entapissat d’un sofà no el pots escollir a t’estimes ens acompanyen allà on estiguem. través d’una foto enviada per telèfon o per ordinador, cal que el client toqui les mostres i se senti còmode Quins van ser els motius per decidir venir a amb aquell teixit o pell. Per tant, amb el confinament Barcelona? i el tancament de comerços, per nosaltres va ser molt Teníem bastants clients a Barcelona però volíem difícil poder treballar i vendre com ho havíem fet ha- donar un millor servei i guanyar aquest punt positiu bitualment. En segon lloc, hem vist com una bona de presencialitat i proximitat. A més, nosaltres tre- part de la nostra facturació amb el sector hoteler i ballem molt amb el canal professional, és a dir, tre- restauració ha caigut, ja que el turisme i l’activitat 45 econòmica de la majoria d’ells s’ha aturat totalment. En aquesta situació no estan comprant mobiliari. I per últim, també vam tenir afectació en l’arribada de comandes d’alguns proveïdors estrangers. A l’inici de tot, moltes fàbriques d’Itàlia es van aturar durant bastants dies, i això ens va ocasionar retards en entre- gues de comandes. I es va poder solucionar? Sí, poc a poc les fàbriques van tornar a produir al ritme habitual i la situació es va anar recuperant. A més creiem que durant la pandèmia la gairebé to- 46 “Volíem donar un millor servei i guanyar aquest punt positiu de presencialitat i proximitat” vendes. De la mateixa manera, com que es tracta d’un sector molt visual com és el disseny, potenciem molt les xarxes socials i l’estratègia de màrqueting a internet. En destacaríeu alguna cosa positiva? Us ha permès aprendre o innovar? Crec que en general com a societat hem après a va- thom ha donat més valor al seu habitatge i amb el lorar més les empreses, com a generadores de feina i confinament tots hem passat molt més temps a casa benestar. Durant l’anterior crisi de la construcció els i hem detectat noves necessitats i ens hem animat a petits empresaris ens vàrem esforçar molt per tirar fer-hi canvis i reformes. endavant i durant aquesta pandèmia molts comerços també han treballat de valent perquè tots puguem Llavors vau descartar la venda per internet tenir aliments i productes i serveis bàsics. Penso que com una solució factible? també hem donat molt més valor als nostres habi- A veure, si implantéssim un e-comerce creiem que tatges. Un concepte similar al que podrien tenir als podríem vendre algun moble petit o làmpada, però països nòrdics, on la casa la valoren més perquè hi el gruix i el nostre model de comerç no és aquest. han de fer més vida a l’interior en comparació amb Actualment, tenim una pàgina web on pots veure tot Barcelona o Catalunya. En una cultura mediterrà- el catàleg però de moment no venem online; potser nia normalment fem més vida al carrer, però això ha en un futur, però no serà una part principal de les canviat amb aquesta pandèmia. 47 “Sent un sector molt visual com és el disseny, potenciem molt les xarxes socials i l’estratègia de màrqueting a internet” 48 Bodega Bonavista Marc Vidal car, vam ajuntar alguns estalvis i la Bodega Bonavista Vinoteca va començar a caminar. @bodegabonavistabcn I per què vins i productes gourmet? Jo he treballat en el sector del vi durant més de 20 c/Bonavista, 10 anys, abans era comercial i distribuïdor per a diverses La Vila de Gràcia empreses de vins i xampany per a restaurants, hotels i Barcelona botigues especialitzades; però va arribar un moment que em vaig cansar i vaig decidir prendre-m’ho amb més calma. Els primers anys combinava la meva pro- fessió de distribuïdor i la feina de la bodega, fins que vaig decidir passar a l’altre costat del taulell i dedi- Quina és la història del vostre comerç? car-me al 100% a la Bodega Bonavista. Vaig començar amb la Bodega Bonavista ja fa 15 anys. Aquest local abans era un colmado de tota la I com ha anat? vida, on la gent del barri podia trobar tot tipus d’ali- Molt bé! Faig el que m’agrada i m’apassiona, i porto ments, productes a granel, etc. Però un dia el seu pro- una vida menys atrafegada que abans. pietari, en Vicenç, em va comentar que tenia previst jubilar-se i volia traspassar el negoci. Va ser llavors Quins reptes o facilitats destacaríeu a l’hora quan conjuntament amb el meu soci ens vam engres- d’obrir el negoci? 49 50 Tant el meu soci com jo partíem d’una situació que a l’inici ens va donar molta empenta, i és que co- neixíem el sector, és a dir, coneixíem els distribuïdors, teníem contactes i gent per fer el boca-orella. Estem situats en una zona amb molt potencial, etc. Per tant, tot i que els inicis costen com a tothom, ens va ser relativament fàcil arrancar. Potser el més complicat va ser la gestió del canvi de model de negoci i del tipus de producte per al client de tota la vida, però tot i així va anar bé. I com ha evolucionat la Bodega Bonavista res- pecte al negoci anterior? Jo volia mantenir part de l’essència i l’originalitat del comerç de queviures que hi havia abans, però fent una botiga més especialitzada i amb un producte que apostés clarament per la qualitat. Per tant, ara pots trobar el mateix producte que abans com ara vins, formatges i xarcuteria, però amb més qualitat i amb un assessorament més especialitzat. És important la proximitat i la relació amb els veïns o amb els vostres clients? És molt important. Tot i que tenim molta clientela que no és del barri, perquè estem al situats en una zona amb moltes oficines, la relació amb els clients que venen a fer una copa o a tastar un nou vi després de treballar és molt important. Ho cuidem molt i al final acabes tenint una relació gairebé d’amistat amb molts d’ells. Tanmateix, també tenim clientela del barri que ve a comprar una ampolla de vi perquè vol que els aconsellis sobre quin vi poden comprar per a Ens ha afectat bastant, com a tot el comerç petit i un sopar que fan i/o per prendre una copa de vi. La de proximitat, malgrat que som un comerç d’alimen- proximitat t’ajuda a oferir un plus i una experiència tació; per exemple, durant el confinament no vam per al client, que de ben segur que no pot trobar en poder obrir la part de degustació ni vam tenir moltes un supermercat. de les vendes dels nostres clients d’oficines perquè la gent estava teletreballant. A més, hi ha hagut totes les Com ha afectat el vostre negoci la COVID-19 complicacions de les mesures i la manca de previsibi- i l’estat d’alarma? litat a l’hora d’adaptar l’atenció al públic, tot això ha 51 “Vam començar a rebre comandes per Whatsapp i a comunicar per Instagram que estàvem oberts” les setmanes i a mesura que arriben els impostos, el lloguer, la quota d’autònoms, etc., et veus obligat a obrir ni que sigui per cobrir les despeses corrents del negoci. Amb tot, no vam emprendre cap mesura especial com vendre per Internet, perquè sent un negoci tan petit no crec que ens valgui la pena, però sí que és veritat que molts amics meus em preguntaven si està- vem oberts i que estaven comprant vi per Internet, i va ser llavors quan vam començar a rebre comandes per Whatsapp i a comunicar per Instagram que està- vem oberts i que fèiem aquest servei com més espe- dificultat la nostra feina. cial en temps de confinament. Vau emprendre alguna mesura o campanya Què ha estat o està sent el més dur de tota durant el tancament? aquesta experiència? Nosaltres vam poder obrir des del primer dia, tot Som conscients que, dintre de tot, hem pogut anar i que vam esperar 15 dies a veure com anava tot i obrint i que això ens ha permès tenir uns ingressos també per ser solidaris amb la resta de comerços que mínims, ja que altres sectors com la restauració es- estaven obligats a tancar. No obstant això, passaven tan molt malament i de ben segur que tota aquesta 52 experiència la viuen amb més duresa que nosaltres. Tot i així, jo destacaria que el més dur ha estat la falta d’informació i la sensació, com a empresari i comer- ciant, que estaves sol. D’un dia per l’altre t’obliguen a tancar i no et donen cap alternativa, ans al contrari, et segueixen demanant impostos i la quota dels au- tònoms; i quan et deixen obrir amb restriccions, la informació és confusa o poc clara. Però al final us n’heu sortit? Sí, a poc a poc et vas adaptant a aquesta normalitat, però la manca de previsió per part de les autoritats encara existeix i és preocupant. Ens complica molt la nostra feina. En destacaríeu alguna cosa positiva, de tota aquesta experiència? Us ha permès aprendre o innovar? Jo crec que, tot i que hem vist un increment brutal de compres per Internet, la gent tornarà a la botiga un cop acabi tot això. La població serà conscient de la necessitat del comerç físic de recuperar les compres i l’afluència i la gent serà més sensible a aquestes coses, i fins i tot valorarà molt el contacte amb el botiguer, segurament més que abans. Estic segur que no ens voldrem quedar a casa i que els carrers i les terrasses es tornaran a omplir. Esperem que així sigui. N’estic convençut! Som mediterranis i Barcelona ha de ser una ciutat viva: amb carrers plens de comerços i terrasses plenes de gent. 53 “Som mediterranis i Barcelona ha de ser una ciutat viva: amb carrers plens de comerços i terrasses plenes de gent” 54 Escofet Oliver Pere Escofet Entre els dos van mantenir 6 parades i una botiga! Carnisseria I la següent generació també ha volgut conti- @escofetoliver nuar el negoci familiar? Sí! Som 5 germans, i tots ens hem acabat incorpo- Mercat del Ninot rant a l’empresa familiar. Tot i que cada fill s’ha es- L’Antiga Esquerra de l’Eixample pecialitzat, crec que seguim sent una empresa petita Barcelona i portada a la manera d’una botiga, valorant molt la feina presencial a les parades, treballant moltes ho- res, etc. Evidentment, a mesura que vas creixent no pots estar tot el dia darrere el mostrador, però l’essèn- Com comença la història d’Escofet Oliver? cia del negoci i del comerciant que va crear el meu Escofet Oliver va ser fundada el 1963 pel meu pare, pare crec que la tenim tots els fills que hi treballem. quan tenia 16 anys, ja quee des de molt jove el meu pare tenia clar que volia dedicar-se a la negoci de la Destacaríeu algun repte o dificultat quan el carnisseria, i els meus avis el van ajudar amb el llo- vostre pare va fundar Escofet Oliver o quan us guer de la seva primera botiga. Al cap d’un temps, hi vau incorporar? després de casar-se, la meva mare es va incorporar a No especialment, el meu pare no va tenir grans di- l’empresa i van començar a comprar més botigues i a ficultats, ja que la seva família l’ajudava i es tractava fer més negoci, sobretot en els mercats de Barcelona. de continuar el negoci, evidentment posant més hores 55 56 que ningú i treballant moltíssim. Però el gran repte tenim una plantilla de 70 treballadors. Per tant, el gran jo crec que ha estat l’adaptació contínua i el creixe- repte és haver arribat fins aquí i seguir avançant. ment constant. Des del 1963, els hàbits de consum i el client han anat canviant, i Escofet Oliver ha sabut És important la proximitat i la relació amb els adaptar-se i millorar en cada moment, apostant per clients? productes o vies de negoci que creiem que seran im- És fonamental i ho sabem. El meu pare, jo o els portants en el futur. I en aquest sentit, tant jo com els nostres dependents coneixem molts clients, ja que meus germans hem aportat el nostre granet de sorra som una petita empresa familiar de botiguers i això per ser més competitius, ja sigui en l’àmbit del màr- el client ho valora. Tot i haver crescut, tenim aquell queting o en el financer, d’operacions, etc. Això ens valor de la proximitat perquè és el que ens ha permès ha permès créixer, ja que actualment invertim molt en créixer i ser ben valorats; per tant, és molt important tecnologia i a informatitzar les botigues; n’obrim de per a nosaltres ser capaços de no perdre aquest con- noves contínuament, generem un 35% de negoci ma- tacte amb el client, aquest assessorament i aquesta jorista venent carn i xarcuteria a uns 300 restaurants i conversa propera que es pot donar. 57 I participeu en alguna associació o entitat ens ha afectat gaire, i per tant, durant el confinament d’allà on teniu una botiga? vam tenir un repunt molt important. Durant els me- Sí, tot i que no som a tot arreu. Per exemple, es- sos de juny, juliol i agost la feina ha baixat un 10% tem associats des de gairebé els seus inicis a l’Eix de respecte a l’any passat, la gent ha marxat molt de l’Eixample. També, a nivell sectorial, formem part Barcelona i ha canviat la dinàmica. I durant els me- del Gremi de Carnissers, Xarcuters i Aviram de Bar- sos de setembre i octubre s’ha mantingut, ja que es- celona, del Gremi de Carn de Sabadell i de la Fede- tem en un semiconfinament i la gent torna a fer més ració de Gremis Detallistes de Productes Alimentaris àpats a casa seva. Tanmateix, ens ha afectat molt en i Associacions de Concessionaris de Mercats de Ca- les nostres vendes a restaurants i en les vendes ma- talunya (FEGRAM). joristes. Com han afectat el vostre negoci la COVID-19 i Vàreu emprendre alguna mesura o campanya l’estat d’alarma? durant el tancament? Com que la nostra feina és de primera necessitat no Fa 10 anys, i gràcies a l’aposta que hem fet per la tec- 58 “La COVID-19 I amb les mesures de seguretat, va ser compli- cat adaptar la vostra feina? ens ha donat una Ens vam adaptar relativament ràpid des del punt de vista higiènic: la mascareta, el gel, etc., tot i que són empenta amb despeses molt importants ara mateix, ja que s’ha de l’e-commerce, repartir gel a totes les botigues i mascaretes a tots els treballadors; crec que va ser molt important aquesta hem avançat adaptació i que els veïns i els clients veiessin que les botigues d’Escofet Oliver eren un espai segur. molts anys Què ha estat o està sent el més dur de tota en poc temps” aquesta experiència? Crec que el petit comerç o el comerç de proximitat està patint molt i no sentim cap suport de ningú. Hi ha tancaments obligats per la COVID-19, però no arriben ajudes i ens segueixen cobrant els impostos tot i no tenir rendiment a les botigues, és una situació nologia que t’he comentat anteriorment, es va crear molt complicada per a tants i tants comerços de la una botiga online, tot i que no ens era rendible i en- ciutat. cara no havíem amortitzat la inversió. Però gràcies a tenir-la feta, durant el confinament vam adquirir En destacaríeu alguna cosa positiva? Us ha popularitat i vam incrementar moltíssim la feina, fins permès aprendre o innovar? al punt que empreses com Glovo comercialitzen els Destacaria que la COVID-19 ens ha donat una em- nostres productes. Ara el 8% del total de les vendes penta amb l’e-commerce, hem avançat molts anys les fem via internet. També ens hem integrat a les en poc temps, i ens hem posicionat bé en les xarxes. xarxes socials amb ajuda d’Instagram, actualment També destacaria que és una experiència diferent, i tenim pantalles a totes les botigues on constantment que hem tingut sort d’haver-la tingut ara sent relati- estem posant missatges d’ofertes, de mesures de se- vament joves. De cara al client, internet serà un nou guretat, etc. Així mateix, hem iniciat campanyes mitjà més eficaç i segur. De cara al comerç local a d’entrepans promocionant embotits, col·laboracions Barcelona, depenent de com vagi la crisi sanitària, el amb entitats sense ànim de lucre, campanyes amb el negoci pot sortir bé o ser un desastre, tot i que segur banc d’aliments i organitzacions que porten menjar que mai desapareixeran. El teixit comercial local a a gent que no en té de fresc. Per exemple, hem deixat Catalunya és molt més sòlid que a qualsevol altre te- furgonetes nostres perquè puguin fer les distribucions rritori d’Espanya, és un valor incalculable que tenim d’aquest menjar. com a societat i l’hem de cuidar. 59 “El teixit comercial local és un valor incalculable que tenim com a societat i l’hem de cuidar” 60 Serralleria Alonso 2000 Manuel Romera Alonso el meu propi negoci en un altre local a pocs carrers Serralleria de l’altra empresa. Aleshores, ja pertanyia al Gremi de Serrallers perquè participava a les reunions en re- c/ Consell de Cent 536 presentació de l’altra empresa. La Sagrada Família Barcelona Al meu negoci començo primer jo sol, després amb un nebot, més endavant hi incorporo uns altres ne- bots, els meus fills, i en l’actualitat també hi treballa el meu net. Treballem tres generacions, això no treu Quina és la història del vostre comerç? l’esforç, dedicació i sacrifici que ens ha costat arribar Començo el meu camí en el món dels serrallers al fins aquí. Els inicis van ser molt durs, és una professió voltant dels anys setanta, sent molt jove, en un petit que t’ha d’agradar. taller de barri a Premià de Dalt a les tardes, i fins a l’actualitat. També vaig treballar en grans tallers Actualment continuo treballant, però em dedico més de serralleria industrial o mecànica, compaginant la a la investigació, per exemple de les tècniques d’ober- meva feina amb el taller. tura, per tal de millorar els nostres productes i serveis. Al barri hi vaig arribar fa divuit anys, jo ja treballava Creieu que la formació continuada en el vostre en un taller de serralleria de Barcelona, amb un altre ofici ha estat cabdal? soci; ens vam separar i, finalment, vaig decidir iniciar Absolutament. Primer et formes com a aprenent, tre- 61 62 “El comerç de ballant en el taller i coneixent l’ofici. Ara em dedico més a assistir a fires o a participar en cursos que es proximitat hem duen a terme a Barcelona o altres indrets, penso que de transmetre és molt important continuar formant-se i actualit- zar-se per tal de transmetre als clients el millor servei professionalitat i assessorament possible. Estancar-se i conformar-se no et permet innovar ni millorar en aquells aspectes i confiança” que afecten o afectaran el teu sector. Quins reptes o facilitats destacaríeu a l’hora d’obrir el negoci? Avui dia és molt difícil trobar persones qualificades i ben formades en aquest sector, perquè s’estan perdent els oficis tradicionals. I possiblement, una part de la cul- pa la tinguem nosaltres mateixos perquè no hem enfo- cat prou la nostra feina en el client de barri, pensant que les coses ens vindrien sempre ben donades. No obstant, aquesta crisi ha posat en valor encara més el comerç proper, l’especialització i la professionalització. 63 És important la proximitat i la relació amb els Com han afectat el vostre negoci la COVID-19 i veïns i clients? l’estat d’alarma? Sí, normalment el client ve perquè necessita resol- A l’inici vam tancar tres setmanes, per la inseguretat dre els seus dubtes, l’informem i l’assessorem perquè i incertesa. La COVID-19 ens ha afectat moltíssim quan surti per la porta quedi satisfet amb el que li en la nostra facturació, que s’ha vist reduïda en més hem explicat. Si arriba amb una idea preconcebuda d’un 75%. Tot i així, hem estat dels pocs que no hem correcta marxarà amb la seva idea aclarida, i si arri- hagut de fer cap ERTO als nostres treballadors. En ba amb una idea que no era adequada (a vegades els el nostre cas, tractant-se d’una empresa familiar tam- clients volen el que té el veí, sense saber que potser a poc tenia gaire sentit. He pogut aguantar gràcies al ells els funciona una altra cosa), nosaltres li haurem boca-orella, al fet que som una empresa coneguda resolt els dubtes i haurà entès què és el que realment al barri i sortim a la revista local, però ningú ens ha necessitava. ajudat. No hem rebut ajudes ni subvencions. Ens han con- Hem de transmetre professionalitat i, per això, cal cedit un ICO, sí, però aquests diners s’hauran de re- estudiar bé el tipus de client que ens arriba, en segon tornar. I també he hagut de posar diners de la meva lloc transmetre confiança, i per a això és necessari butxaca per poder mantenir el negoci obert. D’altra tenir una bona formació. La professió ha d’anar per banda, a més de les adversitats econòmiques també dins, qualsevol pot ser serraller, però si el client no ens hem trobat amb problemes en relació amb els queda satisfet no tornarà. protocols d’actuació sanitaris en el comerç. No s’ha 64 “En el futur, la més ens ha ajudat és que la gent ens coneixia, el bo- ca-orella, i que conservem clients de tota la vida. La clau estarà en les revista i el boca- orella és el que més ens funciona per promocionar-nos. polítiques que ens ajudin a atraure Què ha estat o està sent el més dur de tota aquesta experiència? talent i a formar El més dur ha estat venir de la crisi anterior que ja va ser dura, perquè vaig haver de dedicar més hores a els més joves” mantenir l’empresa, i quan semblava que ja teníem la situació estabilitzada de cop i volta ens arriba aquest cop. L’ERTO no ha estat la solució perquè no saps si els teus treballadors arribaran a cobrar-lo i, a més, les despeses fixes s’havien de continuar pagant: trans- port, subministraments, quota d’autònoms, lloguer... Què necessitaríeu per recuperar el negoci o per evitar el tancament? A nivell de salut segur que ens en sortirem perquè consensuat amb el nostre sector quins protocols eren tenim molta gent preparada i qualificada en aquest més adients, i una vegada més ens hem hagut de rein- àmbit, però de la crisi empresarial, política i econò- ventar per adaptar-nos a la situació. L’Administració mica que estem vivint, ho veig molt complicat. En el no ha tingut en compte les casuístiques dels diferents nostre sector i segurament en d’altres, la clau estarà gremis, els protocols no s’han adaptat a cada tipus en les polítiques que ens ajudin a atraure talent i a de sector. formar els més joves per tal que no s’estanquin i pu- guin trobar feina, i al mateix temps en el fet que es Vau emprendre alguna mesura/campanya/ac- professionalitzin els oficis com el de serraller. tivitat durant el tancament? Nosaltres tenim pàgina web i WhatsApp, i alguna Què en traieu de positiu, de tot això? xarxa social com Facebook. No estic molt posat en Hem retrobat la humanitat de les persones que ha- això, però el meu net sí. També ens promocionem víem perdut, el fet de preocupar-nos per l’altre i per a través de la revista del barri. De tot això, el que les persones del nostre entorn. 65 “Hem retrobat la humanitat de les persones que havíem perdut, el fet de preocupar-nos per l’altre i per les persones del nostre entorn” 66 Aeroteca Jordi Miguel Creus Tot va començar amb el meu pare. Era mecànic, es Llibreria especialitzada dedicava al manteniment de l’aviació petita (avione- tes i reactors), i anava als aeroports del Prat i Saba- @aeroteca_official dell. Com a persona autodidacta, va veure que aquí a Barcelona no hi havia establiments on trobar in- Travessera de Gràcia, 209 formació sobre aviació, i sempre havia de recórrer a La Vila de Gràcia botigues de l’estranger per trobar el que necessitava. Barcelona Així és com sorgeix la idea, juntament amb la meva mare, d’obrir una llibreria al carrer Congost, un es- tabliment petit de 100 m2. Els fills vam ajudar-los a col·locar les fustes del que serien els prestatges, i en el Quina és la història del vostre comerç? primer local vam arribar a tenir no més de 30 llibres. L’Aeroteca va obrir l’any 1986, al barri de Gràcia. La meva mare es dedicava a fer de comercial, anant Sempre hem estat oberts ininterrompudament, a a les cases per donar a conèixer la botiga i els llibres, excepció dels moments de trasllat. L’últim, el tercer, i el meu pare escrivia cartes a les persones a qui els el vam fer el març del 2020 coincidint, poc després, podien interessar. amb la declaració de l’estat d’alarma. És un nego- ci familiar dedicat a l’aviació. Hem tingut sempre la Això, i el boca-orella, ens va permetre anar tenint vocació de subministrar productes d’aviació per a to- una certa clientela. Avui dia encara conservem thom, per a professionals i no professionals. clients d’aquella època. El meu pare va complir així 67 68 un dels seus somnis, que era tenir una gran base de “Cada vegada més la llibres dedicats a l’aviació. meva percepció és Als 18 anys, poc després d’acabar els meus estudis, vaig agafar les regnes del negoci i fins l’actualitat. El que el consumidor 2021 el negoci farà 35 anys. valora més Com ha evolucionat el negoci fins a l’actuali- tat? l’assessorament i Ens hem anat adaptant a les necessitats dels nostres clients. Vam començar venent llibres i algunes ma- l’atenció presencial” quetes d’avions. Quan van aparèixer els simuladors de vol, un dels nostres clients, en Jordi Ventura, va venir a la botiga per aprendre a pilotar. Com que la seva curiositat i ganes d’aprendre van anar a més, li vam anar oferint i informant dels llibres i manuals que teníem i que podien ajudar-lo a aprendre a pilo- tar. I així ho va fer. Amb el temps vam acabar incor- porant-lo al nostre equip, i ara treballa amb nosaltres 69 com a instructor de vol als simuladors. a la nostra pàgina web, la gran majoria dels nostres El primer simulador que vam tenir era un ordinador llibres són importats i la seva disponibilitat no és im- i un joystik. Hem hagut d’anar fent grans inversions, mediata. inclús en plena crisi econòmica del 2008, per actua- litzar-los i millorar-los. Això ens va permetre com- L’hàbit de consum dels nostres clients també ha anat pensar la pèrdua de vendes amb els serveis dels simu- evolucionant, sempre trobes clients que compren ladors de vols. Per aquí han vingut clients de barri, més per Internet, però cada vegada més la meva per- persones curioses i, fins i tot, turisme estranger. cepció és que el consumidor valora més l’assessora- ment i l’atenció presencial que ofereix el comerç físic És important la proximitat i la relació amb els . veïns/clients? Quins reptes o facilitats destacaríeu a l’hora En el nostre cas sí. Oferim una experiència al client i, d’obrir el negoci? d’aquesta manera, els clients han de venir a la botiga La dificultat no ha estat tant en l’inici, sinó més aviat presencialment i, de passada, poden veure i descobrir en el manteniment del negoci fins ara. Hem hagut els nostres productes. d’afrontar crisis econòmiques: desconfiança dels clients envers un producte desconegut (compren Tot i així, si no tenen temps de venir a la botiga físi- amb por), les grans plataformes online, i avui dia la cament també tenim pàgina web que funciona com pandèmia. Cada cop és més difícil i també més car un aparador més. Els clients poden fer les comandes mantenir una botiga física. 70 “Les vendes van Aquest sistema també ha permès, amb els grups de WhatsApp, que els clients es coneguin entre ells, i passar de ser hem creat una comunitat on es recomanen productes de la nostra botiga. presencials a ser online, i vam Què ha estat o està sent el més dur de tota aquesta experiència? crear cursos de La impossibilitat que els clients vinguin a la botiga, que no puguem dur a terme les reunions presencials simulació online” que fèiem. En destacaríeu alguna cosa positiva? Us ha permès aprendre o innovar? Hem iniciat unes formacions online i també hem creat una comunitat a Internet, hem augmentat la visibilitat a través de la xarxa i les vendes s’han incre- Com ha afectat el vostre negoci la COVID-19 i mentat perquè el client no podia comprar de forma l’estat d’alarma? presencial. La nostra pàgina web ha ajudat els clients Vam comunicar als nostres clients que tancàvem just a cercar informació de manera més ràpida i amb la una setmana abans del confinament, així vam apro- comoditat de fer-ho des de casa. fitar per acabar de fer el trasllat que teníem previst. El que més ens ha perjudicat ha estat el tancament A les llibreries o centres especialitzats al client ja li de la botiga física, però hem treballat altres formes agrada venir presencialment, aquesta part de la d’oferir el nostre servei a través d’Internet. Les ven- clientela continuarà venint perquè pot fullejar els lli- des van passar de ser presencials a ser online, i vam bres, contrastar amb nosaltres la informació, i vindrà crear cursos de simulació online. predisposada a rebre assessorament. Hem suspès les reunions presencials que fèiem al lo- Tot i que Internet ens ha ajudat molt a mantenir-nos cal per les circumstàncies actuals, i en el moment de durant aquesta pandèmia, la percepció del temps la reobertura també vam haver d’adequar el nostre que teníem, en general, també s’ha modificat, i ara local a la situació de pandèmia. Per sort, des de l’estiu donem més valor al nostre temps, a fer les coses de ens hem pogut anar mantenint oberts i fins ara. manera més lenta i amb més calma. Per això crec que el client valorarà més la presencialitat, i el fet de Vau emprendre alguna mesura/campanya/ac- poder tocar o veure el producte, de parlar o conver- tivitat durant el tancament? sar amb el botiguer, etc. Sí, amb el confinament vam treballar el canal online, i vam començar a oferir classes de simulació virtuals. Tot Què necessiteu per recuperar el negoci o per i perdre metres quadrats amb el trasllat, hem guanyat evitar el tancament? en visibilitat amb la pàgina web i les xarxes socials. Posar límits a les grans plataformes online i les grans 71 “En el futur crec que el client valorarà més la presencialitat” 72 73 Aquest document ha estat elaborat per amb el suport de 74 Pimecomerç és membre actiu de la Xarxa BCN Aquest document pretén ser una eina útil per Antirumors i a través de la seva participació pro- al dia a dia dels membres de la Xarxa BCN Anti- mou l’entesa entre els comerciants autòctons i rumors d’acord amb el compromís de PIMECo- nouvinguts i la integració d’aquests a la trama merç de proveir la Xarxa de materials específics comercial de proximitat de la ciutat. També en l’àmbit del comerç. En cas de dubte, podeu contribueix especialment a desactivar els ru- posar-vos en contacte amb l’equip de Pimeco- mors que existeixen en l’àmbit del comerç. merç a través dels següents canals: www.pimecomerc.org PIMECcomerç @PIMECComerc pcomerc@pimec.org @pimeccomerc 75 76 pimecomerc.org | COL·LECCIÓ NOSALTRES TAMBÉ FEM CIUTAT Aquesta col·lecció pretén ser un punt de trobada entre les entitats patronals del comerç, els comerciants autòctons i els nouvinguts, les Administracions Públiques i tots els membres de la Xarxa BCN Antirumors. TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ 1. Els comerciants xinesos de Barcelona 2. Horaris comercials i comerç nouvingut 3. Parlem de comerç i nouvinguts 4. Els comerciants xinesos de Barcelona (II) 5. Els emprenedors dominicans de Barcelona 6. Les 9 fal·làcies del comerç nouvingut 7. La ruta del comerç integrador a Barcelona: Nou Barris 8. La ruta del comerç divers a Barcelona: L’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni 9. La ruta del comerç divers a Barcelona: Sants-Montjuïc 10. La ruta del comerç divers a Barcelona: Sant Andreu 1 1 . Comerç i Covid19. Relats de resiliència