GRUPS PSICOEDUCATIUS PUNTS D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES DE BARCELONA GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona INDEX LA INTERVENCIÓ A GRUPAL 3 TÈCNIQUES I DINÀMIQUES GRUPALS 12 EN ELS PUNTS D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES DE 6. TÈCNIQUES GRUPALS 12 BARCELONA 3 7. DINÀMIQUES GRUPALS 15 1. METODOLOGIA EMPRADA 4 7.1. TÈCNIQUES D’INICIACIÓ GRUPAL 16 1.1. PREMISES 4 7.1.1. DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ I COHESIÓ DE GRUP 16 7.1.2. DINÀMIQUES DE RELAXACIÓ 17 2. OBJECTIUS 7 2.1. OBJECTIUS GENERALS : 7 7.2. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ GRUPAL: 17 2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS: 8 7.2.1. DINÀMIQUES D’AUTOCONEIXEMENT 17 7.2.2. DINÀMIQUES DE TREBALL DE L’AUTOESTIMA 22 3. CRITERIS D’INCLUSIÓ AL GRUP 8 7.2.3. DINÀMIQUES DE REFLEXIÓ 22 7.2.4. DINÀMIQUES D’EXPRESSIÓ I CONCIENCIACIÓ 22 4. MODALITAT DE GRUPS 8 7.2.5. DINÀMIQUES DE RESSOLUCIÓ I IDENTIFICACIÓ DE CONFLICTES 24 5. TEMES TREBALLATS 9 7.3. TÈCNIQUES DE MEDICIÓ O AVALUACIÓ GRUPAL: 24 5.1. LES DIFERENTS DIMENSIONS: 9 5.1.1. LA DIMENSIÓ COGNITIVA: 9 7.4. TÈCNIQUES DE TANCAMENT DE GRUP 25 5.1.2. LA DIMENSIÓ EMOCIONAL: 10 5.1.3. LA DIMENSIÓ RELACIONAL: 10 5.2. L’EIX TRANSVERSAL: LA PERSPECTIVA DE GÈNERE 11 BIBLIOGRAFIA 26 2 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona LA INTERVENCIÓ A GRUPAL Com es defineix al document “LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA GRUPAL EN ELS PUNTS D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES” editat per l’Ajuntament de Barcelona i realitzat EN ELS PUNTS D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A pel Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona, els factors relacionats amb els elements d’apoderament de les dones que més LES DONES DE BARCELONA destaquen (García, 2004) són: E • El treball grupal afavoreix l’assumpció de models alternatius de pensar, sentir i ls PIADs de Barcelona des dels seus inicis s’ han anant consolidant com a punts de actuar front l’adversitat .Compartir amb les altres dones el com gestionen un referència de les dones dins l’estructura municipal dels districtes; el nombre de dones problema produeix una “ressonància de sentiments similars” que condueix a un ateses ha anat en augment i la demanda s’ha anat diversificant i ajustant a les necessitats i aprenentatge més ric, vivencial i experiencial. canvis socials. Els PIADs s’han constituït en la voluntat de donar una primera resposta a la diversitat de • El suport i reconeixement emocional que experimenten les dones en un grup, la demandes de les dones, treballant en tres nivells diferents d’intervenció: l’individual, el manca de judicis de valor, les actituds tolerants, facilita el reconeixement de les grupal i el comunitari. Cadascun d’aquests nivells s’aborda de manera integrada, fet que seves experiències, els seus pensaments i les seves emocions. requereix d’estratègies metodològiques i protocols per a la seva posada en pràctica. • El canvi en la percepció i comprensió dels problemes, de les situacions, de la vida Més enllà de que l’atenció individual es defineix com un dels elements vertebradors dels en general permet desenvolupar una cultura i creences alternatives o serveis d’atenció a les persones, el treball de grup ha anant adquirint més importància, substitutòries dins de les quals les dones poden desenvolupar noves definicions de convertint-se en un instrument per a la promoció de les dones a tots els nivells. la seva identitat personal a partir de les quals basar la seva autoestima. • Les connexions socials mitjançant les interaccions que s'estableixen al grup és Així, els grups es consoliden com a espais de relació entre dones, els quals incideixen una font d'oportunitats de socialització, per les dones. La relació i el contacte positivament en la seva subjectivitat i, al mateix temps, serveixen de plataforma per social proporcionen les bases pel desenvolupament personal i la capacitat per a 1 visualitzar el saber de les dones i les seves aportacions al conjunt de la societat . poder aprofitar oportunitats. • El grup promou la presa de decisions conjuntament i l'acompliment de Des de el començament , el treball grupal ha estat present en diferents formats , tallers, responsabilitats, el que provoca sentiments de valoració personal. grups socio educatius..... , sempre amb el propòsit d’oferir a les dones un espai orientat a la reflexió , el aprenentatge i el canvi. En definitiva , orientat al seu apoderament. La inclusió de professionals de la psicologia en els equips dels PIADS l’any........ ha permès aprofundir en el format psicoeducatiu durant els darrers anys i poder així abordar el 1 context grupal des d’una major complexitat . Ajuts a la recerca Francesca Bonnemaison 2008. LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA GRUPAL EN ELS PUNTS D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES: ANÀLISI DE NECESSITATS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ 3 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 1. METODOLOGIA EMPRADA 1. Vivim en una societat patriarcal. L’educació en la família i en la societat diferenciada pel gènere posiciona a les dones en A l’Any 2010 els equips dels PIADs de Barcelona recollien l’encàrrec de protocol·litzar i situacions i relacions desiguals i/o desfavorables que limiten les potencialitats com a éssers sistematitzar el treball grupal que es venia fent des d’un enfocament socioeducatiu i fer un humans tant a nivell mental com emocional. Creixem com a dones dins la societat i cultura nou plantejament de treball grupal mes psicoeducatiu. en la que anem adquirint els coneixements, els valors, rols o models que configuren la La diversitat de les demandes i de la població atesa als diferents PIADS de Barcelona nostra manera de ser, de pensar i d’actuar. sempre ha estat un dels punts significatius. Es va decidir mantenir la diversitat i començar La femineïtat, es construeix en un context cultural i social. És la societat qui crea les por oferir grup psicoeducatius adaptats a les demandes i necessitats de les dones ateses en representacions del femení que actuen com a models ideals i que a la seva vegada, cada districte. Posteriorment a l’equip dels PIADs es van dur a terme treballs de síntesis, incideixen en l’estructuració psíquica de la dona. Aquests valors, es transmeten a través de categorització i ordenació del processos dels diferents grups realitzats durant l’any 2011 . la família i d’altres xarxes socials. El treball fet ha permès que es pogués crear aquest PROTOCOL dels Grups Psicoeducatius Des de que naixem i a través del procés de socialització, , anem rebent missatges sobre el dels PIADs de Barcelona. que s’espera de nosaltres les dones i del què significa ser dona. Aquests missatges se’ns transmeten en forma d’expectatives i models que conformen la nostra identitat. 1.1. PREMISES Els estereotips es transmeten en el medi social, familiar, escolar, els mitjans de comunicació, la publicitat....Els estereotips clàssics, suposen en les dones la passivitat, sensibilitat, altruisme, capacitat d’ajuda, abnegació, empatia i dependència mentre que els Vivim en una societat patriarcal. homes se’ls considera racionals, agressius i/o estables emocionalment. La facilitació d’un espai grupal de confiança. Afavorint aixi També determinats trets com ara la independència, seguretat, presa de decisions, fermesa, l’autenticitat i el desenvolupament de l’Autonomia. agressivitat suficient per imposar-se, l’autoconfiança...s’han considerat capacitats masculines. L’ obediència, la dependència, complaure a l’altre...s’han reforçat en la dona. Treballar l’autoconeixement, l’autoestima i l’assertivitat . Afavorint així els processos d’apoderament. L’home i la dona, parteixen de posicions diferents, comportant les relacions desiguals. Importància de la sororitat. Les dinàmiques vivencials. Afavorint l’aprenentatge més integral. (emoció, acció i pensament). 4 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 2. La facilitació d’un espai grupal de confiança afavoreix l’autenticitat i el 3. Treballar l’autoconeixement, l’autoestima i l’assertivitat afavoreix que es donin desenvolupament de l’Autonomia. els processos d’apoderament. Les dones com a protagonistes del seu procés vital que saben el què volen a la seva vida per Entenem l’autoestima com el conjunt de percepcions, imatges, pensaments, judicis i afectes realitzar-se. Perquè el GRUP es converteixi en un espai de confiança, s’han de donar una sobre una mateixa. És el que una dona sent i pensa sobre ella mateixa. Si es té una bona sèrie de normes. Algunes són: autoestima, la persona se sent més capaç, valuosa i amb autoconfiança. Quan una persona es valora, reconeix les qualitats que realment posseeix i accepta les seves limitacions. • La confidencialitat;el que es diu dins del grup, no pot explicar-se fora. Pertany al grup Com ja hem dit anteriorment, en la construcció de la identitat, els primers anys de vida són • Totes les participants, tenen dret a parlar, per tant, no s’ha d’interrompre les molt importants així com els missatges, creences i atribucions que fem sobre la nostra intervencions ni s’ha d’acaparar el temps perquè totes les dones tinguin la persona i que provenen de persones significatives de la nostra infància, el procés de possibilitat d’expressar-se. socialització i dels missatges que hi ha sobre el gènere en la societat i en la cultura en la que • Les participants han d’intentar parlar des del YO vivim. Fer un canvi personal passa pel desig de conèixer-se millor i voler saber més sobre • No està permès emetre judicis sobre les experiències o les opinions de les altres una mateixa. Es tracta doncs d’adquirir un millor coneixement de sí mateixes. persones. Autoconeixement significa, tenir consciència de: Quant es dóna la participació de totes, l’actitud empàtica, la valoració i el respecte,el grup • Que és el què penso, què mostro als altres, com parlo als altres, que amago... es converteix en un model de comunicació. • Creences, deures, valors o principis. L’experiència grupal per les dones els hi dona dóna la possibilitat de conèixer més de sí • Necessitats i desitjos. mateixes, identificar i valorar la incidència dels factors socioculturals, polítics i econòmics • Com actuem i ens comportem. dels seu benestar i poder percebre ’s com a protagonistes del seu procés de salut i de • Afectes, sentiments, emocions i pors. creixement. • Qualitats, habilitats i recursos personals. Els grups són doncs, una alternativa preventiva i un medi per promocionar la salut i el benestar emocional . En el grup, es produeix l’ intercanvi de percepcions, idees, sentiments i El següent pas és l’Autoacceptació. Es tracta d’admetre qui ets i no negar el què sents per projectes. A algunes dones els hi permet sortir de l’aïllament i participar en un espai poder ser conscient de les eleccions i comportaments per tal de poder fer canvis. Per fer d’escolta on poden compartir les seves experiències. canvis, és necessari reflexionar sobre la vida, el context social i cultural. També faciliten que les dones prenguin consciència de la seva situació actual tenint en L’últim pas serà Assumir la Responsabilitat. Implica no esperar que els altres facin realitat compte els esdeveniments del passat i els múltiples aspectes que han contribuït a els somnis i il·lusions i així afrontar la responsabilitat de la pròpia vida. Això suposa ser conformar la seva identitat així com a promoure una major imatge de sí mateixes. A demés, també responsable del propi temps, del treball, de les relacions, de la salut...en definitiva poden adonar-se de que la seva situació vital té molt a veure amb la d’altres dones. del benestar. 5 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 4. Importància de la sororitat. 5. Les dinàmiques vivencials afavoreixen l’aprenentatge més integral (emoció, acció i pensament). Les dones es preocupen dels altres i cuiden als altres però no s’ocupen d’elles mateixes. L’espai grupal amb altres dones com un espai d’autocura on puguin compartir qui són, com L'aprenentatge vivencial significa en la seva definició més simple "construcció, adquisició i són i què els hi preocupa per tal d’afavorir la solidaritat femenina. descobriment de nous coneixements, habilitats i valors, a través de vivències reflexionades de manera sistèmica". En definitiva, els aprenentatges són el resultat de l'exposició directa Sororitat del llatí soror,enuncia els principis ètics i polítics d’equivalència i relació paritària davant situacions que permeten que la persona s'involucri, que visqui, que posi tots els seus entre dones. sentits en funcionament i, que pugui generar espais de reflexió sobre la seva manera de fer. Sororitat del llatí soror, sororis, germana. Enuncia els principis ètics i polítics d’equivalència Un aprenentatge més integral consisteix en generar espais que possibilitin la VIVÈNCIA i que i relació paritària entre dones. Parlarem de Sororitat entesa com a fraternitat entre dones o puguin ser succeïts per moments de reflexió perquè aquesta vivència esdevingui una necessitat de les dones d’ agermanar –se amb altres dones. Posar-se al costat d’una altra EXPERIÈNCIA. Poder articular l'experiència des de la reflexió dels nostres pensaments, la dona per tal de qüestionar i/o modificar la seva posició tenint en compte el domini identificació de les nostres emocions i el reconeixement de les nostres accions no només patriarcal. La Sororitat és una solidaritat específica, que es dóna entre les dones per sobre activa el procés propi d'un aprenentatge més integral sinó que alhora activa les posicions de les diferències, que decideixen lluitar contra la misogínia i sumar esforços, voluntats i idònies pel canvi. capacitats i que pacten associar-se per potenciar el “poder” i eliminar el patriarcalisme de les seves vides. És en sí mateix un potencial i una força política, perquè trastoca un pilar patriarcal; la prohibició de l’ aliança entre les dones. Això permet enfrontar un dels mites que prové del patriarcalisme que era l’ estimulació de la competència, enemistat i desqualificació entre les dones. Res més dramàtic per les dones que ser sotmeses a la misogínia per l’altre gènere i pels seus semblants (Lagarde, 1989). Aconseguir l’ aliança i utilitzar-la per canviar la vida. És un camí real per aconseguir drets, consolidar proteccions entre dones i eliminar l’aïllament i l’abandonament. La Sororitat és, també, un camí per valorar la identitat de gènere i aconseguir l’autoafirmació de cada dona recolzades les unes en les altres sense ser idèntiques. 6 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 2. OBJECTIUS 2.1. OBJECTIUS GENERALS : Millorar el benestar de les dones afavorint un espai de Potenciar l’auto coneixement i l’autovaloració més interrelació i d’intercanvi enllà dels estereotips de gènere. •Entenent l’espai grupal com un espai de interrelació. La importància del grup com a intercanvi d’experiències, de situacions, de compartir els malestars, revisant les •Quan parlem de Salut, ens referim a un ampli ventall d’aspectes com ara; el com condicions de vida, analitzant els factors psicosocials que causen inquietuds, vivim, com treballem, com ens relacionem. També té a veure en el què pensem i preocupacions, intranquil·litats... així com valorar les estratègies, bloqueigs...per tal sentim i en quin és el valor que ens donem i l’estima que ens tenim com a persones de promocionar i potenciar la superació i el progrés. més enllà del sexe i del gènere. •Per tant, valorar la importància del grup com a medi de prevenció i de promoció de la •Poder gaudir d’una bona salut íntegra, passa per sentir-se persones valuoses. Per ser- salut partint de l’expressió individual i l’autovaloració per fer una reflexió col·lectiva i ho, cal estimar -se, cuidar –se, tenir relacions satisfactòries, tenir/buscar i creure’s de recolzament mutu mereixedors de plaer i de realització personal. Crear un espai d’escolta , responsabilitat, tolerància i Sensibilitzar sobre la perspectiva de gènere i les respecte entre les dones participants. implicacions que aquesta té en la vida quotidiana. •És important crear un espai on la dona se senti amb la tranquil·litat d’expressar i •Hi ha factors que cal tenir en compte a l’hora d’intervenir amb dones: els diferents manifestar el què sent, el què pensa, el seu malestar....de forma assertiva. rols que la dona ocupa en la seva vida diària ( esposa, mare, filla, treballadora, amiga...), el paper de cuidadora de la família que ha creat (fills, marit) i també dels •No tothom té la capacitat d’expressar les seves necessitats, i en aquest sentit les membres malalts o grans de les seves famílies d’origen i en ocasions (força sovint) dones han après a escoltar les dels altres però també a callar les seves pròpies. dels membres de les famílies de les seves parelles pel fet de ser dones, les dobles jornades de feina no reconegudes socialment i proporcionant insatisfacció persona, la dependència econòmica malgrat que treballen, la dependència emocional i la •Com deia Watzlawick, “ és impossible no comunicar” . necessitat de satisfer les necessitats dels altres...Tot això comporta sovint que les dones manifestin un sentiment de culpabilitat quan no poden assolir totes aquestes •Entre les habilitats de saber comunicar, figuren les de saber escoltar. Però s’ha d’anar responsabilitats, l’aïllament social perquè no disposen de temps i espai propi per tal en compte per tot el que esmentàvem anteriorment de que es corre el risc de que les de satisfer les seves necessitats dones no prenguin una part activa ja que com dèiem estan entrenades a escoltar i menys en parlar de sí mateixes. •Les dones expressen el seu malestar físic i emocional d’una manera inespecífica a través de simptomatologia: ansietat, insomni, migranyes, dificultats digestives, •L’Empatia és un altre element important quan parlem de les relacions. entenent cansament, inapetència sexual... que calen abordar més enllà de la medicina empatia com a escolta comprensiva. Però en aquesta escolta a l’altra, hi ha d’haver tradicional i farmacològicament per tal de no que no es converteixi en un malestar un equilibri entre el que es dona i el que és rep. Hi ha d’haver un intercanvi perquè si encobert i crònic. una s’oblida de sí mateixa, es subordina a l’altre i es perdria el sentit del grup. 7 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS: A partir d’aquí, la Tècnica fa la selecció de les participants a través d’una entrevista personal per tal de recollir les dades personals però també per valorar la implicació real així com els Potenciar l’auto coneixement Estimular models de Afavorir models relacionals i afavorir la validació pròpia. comunicació assertiva. alternatius al patriarcal. objectius i les normes bàsiques de compromís, assistència, confidencialitat... tot i que es recordaran en la primera sessió. Els PIADs com a Serveis complementaris a la xarxa de Serveis Socials Bàsics i donada l’estreta col·laboració, la informació dels Grups, també es fa arribar a Serveis Socials per tal Treballar la resolució de Facilitar el processos de canvi conflictes externs o interns Conèixer models de relació de que en derivin dones que passaran de la mateixa manera per l’entrevista que abans d’aquelles conductes que des d’una perspectiva cooperatius i igualitaris des bloquegen els processos referíem. integradora i que estimuli de les relacions entre dones. d’autonomia. els processos d’autonomia. 4. MODALITAT DE GRUPS 3. CRITERIS D’INCLUSIÓ AL GRUP Es tracta de Grups Psicoeducatius. Aquests, tenen una naturalesa breu en el temps i fonamentalment didàctica. Es tracta d’unes dotze sessions al llarg d’un trimestre d’ una hora i mitja de duració coordinades per les professionals dels PIADS (Tècnica i Psicòloga). En línees generals, els criteris d’inclusió de les dones pel Grups dels PIADs són: Pel que fa al nombre de participants, pot variar però oscil·la entre dotze i quinze participants atenent les particularitats de cada Districte. Són Grups didàctics en el sentit de que es treballa sobre solucions i estratègies per tal de fer Dones Dones front a les dificultats més comuns de cada una de les assistents. El canvi, el progrés o les disposades a fer Poden haver motivades per Dones sense un treball grupal passat o no per noves incorporacions en el repertori conductual té a veure amb el compromís de totes fer un procés de trastorn mental de forma l’Acompanyame canvi i de o que estigui treballant en equip. vivencial i amb nt Psicològic creixement compensada. implicació dels PIADs personal personal. Les característiques del grup són: Tancat ...................................................... (un cop s’hagi iniciat). Temporalitat fixada ................................ (dotze sessions en un trimestre). La metodologia ........................................ (dinàmica vivencial) Més concretament, les Tècniques juntament amb les Psicòlogues, detecten les necessitats que les dones han anat presentant amb les seves demandes al PIAD i es construeix el grup. 8 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 5. TEMES TREBALLATS 5.1.1. LA DIMENSIÓ COGNITIVA: Respecte el funcionament cognitiu, el Pensament, hi ha dos conceptes importants a tenir en Les temàtiques a plantejar i el recorregut del programa psicoeducatiu , es mantenen compte i són la realitat i la nostra percepció de la realitat. No podem tenir accés directe a la subjectes a les característiques mes pròpies de cadascun dels Piads, per tal de poder realitat. Per percebre el món que ens envolta, requerim del nostre sistema mental (sistema ajustar-se mes a les demandes i necessitats detectades i a la pròpia dinàmica del grup. de creences) que fa de filtre a partir de les nostres experiències. Percebem la vida i a Sempre mantenint la intencionalitat d’incidir en els aspectes bàsics en els que es pot nosaltres mateixos a través d’aquest sistema de creences. dimensionar el funcionament individual i grupal. La perspectiva de gènere està present en el plantejament del treball, als objectius, tan generals com específics i al llarg de les Això vol dir que no veiem les coses com són sinó que la veiem en base a com som nosaltres. sessions. Per tant es converteix en un eix bàsic i transversal del treball del grup psico- Cada un crea la seva pròpia realitat. Si volem canviar la realitat, la percepció que tenim de la educatiu. realitat, hem de canviar nosaltres mateixos i la percepció que tenim dels altres. 5.1. LES DIFERENTS DIMENSIONS: Tenint en compte això que hem esmentat, alguns dels aspectes que treballem són: L’ésser humà,es manifesta i vehicula socialment i relacionalment mitjançant la personalitat. Dimensionada a través dels nostres pensaments, emocions i accions. Les nostres percepcions tenyeixen les nostres reaccions emocionals, físiques i mentals. És per això que els grups dels PIADs tenen en compte els diferents nivells i intervenen sobre les tres DIMENSIONS : cognitiu, emoció i conducta COGNITIU Autoestima i autocura. Model de creences, valors, Exigències, Autoestima i Autoconeixement Exigències, necessitats, recursos personals... expectatives. autocura. expectatives. Model de creences, EMOCIONAL valors, necessitats, recursos personals... Identificació/ classificació Legitimació Gestió Autoconeixement RELACIONAL Relacions La Resolució de Models relacionals Estil de comunicació significatives Conflictes Alternatius 9 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 5.1.2. LA DIMENSIÓ EMOCIONAL: 5.1.3. LA DIMENSIÓ RELACIONAL: L’emoció és un estat afectiu o una reacció subjectiva que experimentem per l’ambient. Ve Una de les necessitats primàries de l’ésser humà, és establir vincles per tal de poder acompanyada de determinats canvis orgànics d’ origen innat però influïts per l’ experiència. relacionar-se amb el seu entorn i garantir la supervivència física i mental. L’ésser humà, és Les emocions tenen una funció adaptativa pel nostre organisme respecte el que ens un ser social per naturalesa. Això vol dir que estem en constant relació amb els altres. La envolta. Quan sentim una emoció, generalment hi ha implicats un conjunt de cognicions, interacció humana és un fenomen complexa. Tenim la necessitat de relacionar-nos i actituds i creences sobre el mundo, els altres i nosaltres mateixos i els utilitzem per valorar necessitem sentir que formem part d’un grup i que aquest ens acull (sentiment de una situació concreta i per tant, influeixen alhora de com percebem el món. Cada persona pertinença). Esperem la companyia i la seguretat així com l’aprovació i per tant, ens davant d’una situació concreta, experimentarà una emoció de forma particular, depenent espanta la possibilitat de ser rebutjats. de les seves experiències anteriors, l’aprenentatge i la personalitat. Per què l’ésser humà pugui interaccionar amb els altres i amb l’entorn, cal desenvolupar Per interactuar amb el món d’una manera més saludable, és important connectar amb les habilitats socials. Les habilitats socials són un conjunt de conductes que s’aprenen de forma pròpies emocions (saber què sento i perquè ho sento) per poder veure’m i veure als altres natural (i que per tant, poden ser ensenyades), es manifesten en situacions interpersonals i d’una manera diferent per tal d’interactuar d’una manera més adequada. són socialment acceptades (normes socials). Aquestes conductes, es basen fonamentalment en el domini de les habilitats de comunicació y requereixen d’un bon autocontrol emocional por part del individuo. Gestió Models relacionals alternatius La Resolució Legitimació de Conflictes Relacions significatives Identificació/ classificació Estil de comunicació 10 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 5.2. L’EIX TRANSVERSAL: LA PERSPECTIVA DE GÈNERE Els estereotips de gènere més o menys rígids, depenen de la cultura, la família i les pròpies capacitats, determinen com han de ser els homes i les dones, allò que és propi Quan parlem de Gènere, estem parlant de la categoria en la que s’articulen: de la masculinitat i la feminitat. a) L’assignació o atribució de gènere que es realitza al moment del naixement del bebè, a partir de l’aparença externa dels seus genitals. b) La identitat de gènere. S’estableix més o menys a la mateixa edat en la que l’infant adquireix el llenguatge (entre els dos i tres anys) i és anterior al seu coneixement de la Amor diferència anatòmica dels sexes. Des d’ aquesta identitat, l’ infant estructura la seva Influència romàntic dels experiència vital; el gènere al que pertany el fa identificar-se en totes les seves missatges manifestacions: sentiments o actituds de nen o de nena, comportaments, jocs, etc. parentals Després de establerta la identitat de gènere, quan un nen es sap i assumeix com a part del grup masculí i una nena al femení, aquesta identitat es converteix en un filtre pel Creences i que passen totes les seves experiències. rols de Gènere c) El paper del gènere. El paper o rol de gènere pren forma amb el conjunt de normes i prescripcions que dicten la societat i la cultura en la que l’esser humà està immers sobre el comportament femení o masculí. Encara que hi ha variants d’acord amb la cultura, la classe social, el grup ètnic i fins i tot el nivell generacional de les persones, es pot afirmar una divisió bàsica que correspon a la divisió sexual del treball més primitiva: les dones pareixen als nens i nenes, i per tant, tenen cura d’ells i d’elles. D’aquesta EIX TRANSVERSAL: constatació es deriven que allò femení equival a allò maternal, allò domèstic i dins LA PERSPECTIVA DE GÈNERE l’àmbit privat, contraposat amb allò masculí, tornat cap a fora, cap a l’àmbit públic. La dicotomia masculí- femení, amb les seves variants culturals, estableix estereotips rígids, que condicionen els rols i limiten les potencialitats humanes de les persones en estimular o reprimir sentiments, comportaments i fins i tot, visions del món en funció de la seva adequació al gènere assignat. Els resultats són concloents: Si bé les diferències sexuals són la base sobre la qual es fonamenta una determinada distribució dels rols socials, aquesta assignació no es desprèn “naturalment” de la biologia sinó que és una construcció social. 11 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona TÈCNIQUES I DINÀMIQUES LA IMPORTÀNCIA DEL “AQUÍ – ARA” Un dels objectius bàsics dels grups és ajudar a les dones a entendre i comprendre les seves GRUPALS interaccions amb les altres companyes del grup incloses les professionals. Per dur a terme això, les dones han d’aprendre a concentrar la seva atenció en les transaccions interpersonals immediates que tenen lloc en el grup. 6. TÈCNIQUES GRUPALS Tots els grups d’ajuda poden arribar a crear un context en el que es donin una part CENTRAR-NOS EN EL PRESENT important dels factors denominats pel canvi, com la universalitat, l’altruisme o altres. Però El principi tècnic més important per les professionals conductores del grup consisteix en el factor associat directament al canvi des de l’aprenentatge interpersonal, només es centrar-se en el present, en el que succeeix en la sala durant l’aquí i ara, de la sessió grupal- produeix en els grups dirigits per professionals i recolzar en tècniques expressament Concentrar la seva atenció directament sobre l’aquí i ara atrau la participació activa de totes orientades a afavorir la producció grupal. les integrants del grup i en fer-ho es maximitza el poder i la eficiència del grup. Anomenem així a continuació a algunes d’aquestes: EXPERIMENTACIÓ DE L’AFECTE I REDEFINIR LA VIVÈNCIA Una experiència grupal, si vol ser eficaç, ha de tenir tan un component afectiu com un component cognitiu. Les participants del grup es relacionen mútuament en una matriu afectiva: interactuen lliurement, revelen una gran part d’elles mateixes i experimenten i expressen emocions importants. Però també han de mantenir la distancia amb l’experiència La importància del Centrar-nos en el Experimentació de i analitzar, comprendre i integrar el significat de la experiència emocional que acaben de “aquí – ara” present l’afecte i redefinir la travessar. vivència Les professionals conductores del grup es posicionen de forma activa i diligent per mantenir el diàleg del grup en “l’aquí i ara”. Traslladant el contingut del material de l’exterior del grup cap al seu interior, de la reflexió abstracta sobre els problemes cap a revelacions específiques. D’afirmacions genèriques a la revelació personal. Reconèixer les Fer-se càrrec del L’ús de la tensions grupals procés grupal transparència bàsiques: 12 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona FER-SE CÀRREC DEL PROCÉS GRUPAL La professional s’encarrega del procés comunicatiu que s’estableix en un grup, escolta la discussió de grup analitzant de quina manera les paraules intercanviades donen llum a les relacions que s’estableixen entre les participants. Per comprendre un procés, s’han de registrar contínuament totes les dades disponibles: El conflicte entre el desig El conflicte entre la El conflicte entre d’involucrar-se de ple en competició entre iguals i l’egoisme i el desig el grup i la por a perdre la necessitat de d’ajudar a l’altre la pròpia autonomia. recolzament mutu. En ocasions es plantegen situacions en les que tot el grup es veu dominat per una emoció contagiosa, que influeix poderosament en el treball grupal. Wilfred Bion elaborà un model útil per entendre els processos de grup massius. 3 Bion va descriure tres estats emocionals bàsics, recurrents en els grups - massa: La dependència Algunes de les dades de més valor són les pròpies reaccions de les professionals, s’han d’utilitzar: Si es senten impotents, frustrades o avorrides durant una sessió grupal, es molt •El grup es comporta com si la seva tasca primària fos exclusivament promoure satisfacció a les necessitats i desitjos de les seves integrants. probable que moltes de les participants se sentin de la mateixa manera La lluita – fugida RECONÈIXER LES TENSIONS GRUPALS BÀSIQUES: •Es dóna quan un grup es troba en un estat agressiu, hostil o temorós Amb l’objectiu de reconèixer i comprendre el procés en el si de l’aquí i ara, no hem d’oblidar L’aparellament que certes tensions hi són sempre presents en qualsevol grup. Una de les fonamentals és la 2 lluita pel domini. Altres inclouen conflictes grupals bàsics amb els que s’enfronten totes •El grup es troba en un estat d’expectació optimista o esperançat les membres: 3 Wilfred Bion. Experiencias en Grupos. Editorial Paidós 2 Sophia Vinogradov, Irvin D. Yalom “Guia Breve de psicoterapia de grupo” Paidós Iberica, 1996. 13 Qui tria certs seients? Qui arriba sempre tard? A qui miren quan parlen entre elles? Qui es reuneix amb qui quan acaba la reunió? Com canvia el grup quan falta una membre en concret? GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 1. L’aparellament L’ÚS DE LA TRANSPARÈNCIA Es produeix quan el grup es troba en un estat d’expectació optimista o esperançat. Aquest La transparència de la professional es pot abordar des de moltes maneres, depenent del seu supòsit es basa e la creença col·lectiva i inconscient de que, qualsevol tipus de problemes i estil personal i de les seves metes respecte al grup en un moment determinat. Una pauta necessitats reals del grup, un esdeveniment futur els resoldrà. Freqüentment les membres important radica en preguntar-se a si mateix quina es la finalitat de l’auto-revelació en un del grup s’aparellen donant-se així recolzament i actuen com si la seva finalitat fos preservat moment concret del grup: el grup trobant la força o un nou líder entre les seves companyes. “M’estic oferint com a model en l’intent de crear i recrear les normes del grup?” “Estic intentant ajudar a l’aprenentatge interpersonal de les membres al treballar sobre la relació que 2. La dependència mantenen amb mi?” “Estic intentant ajudar i demostrar que accepto a les membres dient, en efecte, “et valoro i et respecto El grup es comporta com si la seva tasca primària fos exclusivament promoure satisfacció a i t’ho demostro donant alguna cosa de mi mateixa?” les necessitats i desitjos de les seves integrants. Això ocorre quan un grup es troba en un estat d’indefensió o temor. La professional ha de calibraren tot moment si la transparència està en consonància amb altres tasques del treball grupal. S’espera que el líder cuidi, protegeixi i recolzi a les membres del grup, les faci sentir bé i no les confronti amb les altres demandes del propòsit real del grup. 3. La lluita – fugida Es dóna quan un grup es troba en un estat agressiu, hostil o temorós. El supòsit és que el perill o enemic hauria de ser atacat o evitat, fugint d’ell. No obstant, com cita Bion, el grup esta disposat a fer ambdues coses indistintament. Els membres del grup esperen que el líder planegi l’acció apropiada, la seva tasca es merament seguir-lo. En aquest cas, els membres actuen com si la seva finalitat fos evitar alguna cosa en el grup, o bé entrant en el conflicte o bé evitant la tasca que tenen entre mans. 14 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 7. DINÀMIQUES GRUPALS Tècniques de tancament del grup: Aquelles tècniques que serveixen per ajudar a elaborar el final del grup i treballar el comiat. A la pràctica dels grups psicoeducatius distingim dos tipus diferents de tècniques: Les tècniques pròpiament grupals, Tècniques d’iniciació grupal orientades a facilitar els processos psicològics en el grup. S’utilitzen DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ I COHESIÓ per posar de manifest els fenòmens DINÀMIQUES DE RELAXACIÓ DE GRUP que estan ocorren dins el propi grup. TECNIQUES I Augmentar la participació DINÀMIQUES Les tècniques de dinamització grupal. Fan referència als Promoure la confiança procediments i dinàmiques que Tècniques de producció grupal Provocar un punt de vista s’usen per millorar la eficàcia i la diferent davant un satisfacció del grup, s’utilitzen per problema RESSOLUCIÓ I AUTOCONEIXE TREBALL DE EXPRESSIÓ I aconseguir múltiples objectius: REFLEXIÓ IDENTIFICACIÓ MENT L’AUTOESTIMA CONCIENCIACIÓ Aprofundir en un tema, DE CONFLICTES etc. Una classificació basada en els objectius que es pretenen aconseguir en el grup ens Tècniques de medició o Avaluació grupal permetrà ordenar les dinàmiques d’acord amb el moment i l’objectiu plantejat. Tècniques d’iniciació grupal: Aquelles dirigides a incentivar un coneixement mutu, Tècniques de tancament del grup desinhibir, donar confiança i establir una bona comunicació inicial. Tècniques de producció grupal: Aquelles dirigides a organitzar el grup per aconseguir una tasca específica (iniciar un tema, aprofundir-hi, confrontar opinions, etc.) Tècniques de medició o avaluació grupal: serveixen per obtenir informació sobre la situació del grup, el nivell de satisfacció de les seves integrants, els objectius obtinguts, etc. 15 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 7.1. TÈCNIQUES D’INICIACIÓ GRUPAL 7.1.1. DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ I COHESIÓ DE GRUP DINAMICA DE CONTACTE OBJECTIU PROCEDIMENT Després d’haver fet la presentació, tant del grup i conductores com de les participants, se’ls hi demana de caminar Aquesta dinàmica s’utilitza en la fase inicial del procés grupal per la sala sentint el seu cos i la seva presencia. Una vegada han contactat amb si mateixes, es proposa que quan es i té com a finalitat la presa de contacte amb les companyes vagin creuant amb alguna companya, es parin, es mirin una estona als ulls sense parlar i després diguin cada una al del grup. seu torn: “te veo” i l’altre “estoy aquí”, reconeixent així la presencia pròpia i la de la companya. EM PRESENTO AMB UNA FLOR OBJECTIU PROCEDIMENT Que les dones es presentin al grup. Elaboració individual flor. Treball per parelles. Amb la parella, compartir el contingut de la targeta. Que es comencin a conèixer. Posada en comú: cada persona presenta a la seva parella. Després la protagonista pot afegir el que vulgui. “QUI SÓC JO EN AQUEST MOMENT?” OBJECTIU PROCEDIMENT Fer un dibuix que reflecteixi qui sóc jo, en quin moment estic emocionalment, quins són els seus valors (allò que és important per nosaltres, allò que valorem en una persona, les aspiracions o somnis que tenim), amb símbols, Presentació de les dones a la resta del grup colors, paraules, etc. Posada en comú del dibuix: d’una en una, aniran explicant el seu dibuix, si els ha sorprès Iniciació del treball d’autoconeixement personal alguna cosa, si els ha costat... I després si vol que les seves companyes li diguin què els suggereix. Si així és, Afavorir la cohesió i el clima de confiança finalment se li pregunta què li ha semblat/com s’ha sentit amb el que han dit les companyes. MATERIAL: Pintures, rotuladors, paper L’ARBRE DE LES NORMES OBJECTIU PROCEDIMENT És una bona dinàmica per a la primera o segona sessió. Es demana a les participants que en subgrups reflexionin i pactin sobre els aspectes que considerin importants en la normativa del grup. Des del PIAD es poden enumerar • Treballar la participació, responsabilitat, i el compromís amb alguns per facilitar la tasca. A continuació els diferents subgrups posen comú els seus acords i han de tornar a el grup. pactar en un acord comú del que serà la normativa del grup. A la segona part s'enumeren a nivell personal el que • Treballés assertivitat, a l'hora de pactar. esperen trobar en el grup. Des del PIAD facilitem el material de fulles i folis de cartolina, on s'escriuran les normes (en les fulles) i les expectatives (en les cartolines) i entre totes els enganxaran en un arbre de cartolina. 16 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 7.1.2. DINÀMIQUES DE RELAXACIÓ VISUALITZACIÓ BARCA OBJECTIU PROCEDIMENT Predisposar al treball personal en un ambient de confiança. Induir a les dones a la relaxació i a soltar la postura Relaxació i centrament Lectura d’un text relacionat amb un viatge figuratiu en barca Valoració de les participants de la seva experiència anterior i MATERIAL:.Musica i reproductor. Text suport contacte amb l’estat present TEMPS : 25 min aprox. DINAMIQUES DE CENTRAMENT: MISSATGE D’AMOR CAP A UNA MATEIXA OBJECTIU PROCEDIMENT Induir a les dones a la relaxació i a soltar la postura Relaxació i centrament Lectura adaptada del text Estar centrado Contacte amb l’estat present MATERIAL: Text Estar centrado de Vivir para crecer de Virginia Satir. Musica Promoure actituds d’autocura i acceptació personal TEMPS :10 min aprox. 7.2. TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ GRUPAL: 7.2.1. DINÀMIQUES D’AUTOCONEIXEMENT VISUALITZACIO “IDENTITAT” OBJECTIU PROCEDIMENT Per aquesta dinàmica és molt important preparar a les participants amb algun exercici de relaxació previ. Després Aquesta dinàmica s’utilitza dintre del marc d’un treball se’ls hi demana de visualitzar un lloc especial per a ella, ja sigui obert, en contacte amb la natura per exemple, o d’autoconeixement. un espai tancat que sigui protector i acollidor. Se’ls hi diu d’entrar en aquest lloc especial, sola, i trobar el racó que La finalitat és descobrir les virtuts, capacitats o recursos permeti estar el més còmoda i lliure possible. S’ha de posar atenció a la posició corporal, l’estat emocional i potencials que cada una de les participants té, a partir dels mental que es té dintre d’aquesta visualització. Després es comenta el que ha viscut cada una i la resta van dient seus propis continguts subconscients, més enllà del fet que en el que els ha generat aquesta imatge, quines virtuts pot percebre a través de la manera en que la companya tingui consciencia o no, o que els estigui o no desenvolupant i l’explica, el seu llenguatge corporal, etc. fent-los servir. 17 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona ANÀLISIS DELS MISSATGES REBUTS OBJECTIU PROCEDIMENT Després d’una breu relaxació, es demana a les participants de anar retrocedint en el temps, visualitzant-se de nenes. Es van introduint les següents frases, deixant temps per la visualització: “ Recorda com eres de Aquesta dinàmica es pot utilitzar dintre del marc d’un treball nena…quina imatge et ve…quina edat tens…quin tipus de nena eres…què deia el teu pare que estava bé per d’autoconeixement. La finalitat és prendre consciencia dels a una nena…què deia o transmetia del que era inadequat…” Es fa el mateix amb la figura de la mare i es missatges rebuts de les persones més significatives a la infantesa, deixa espai per introduir altres persones significatives. Després es comenta a través de les preguntes sobre com s’ha de ser com a persona i com a dona, més següents: Què has aprés de com havies de ser i com no havies de ser com a dona? Com has respòs a aquests particularment. missatges? Influeixen encara aquests models en la teva vida actual? IDENTIFICACIÓ PERSONAL OBJECTIU PROCEDIMENT A través de material físic (cartolines de diferents colors), se ’ls hi possibilita que escullin una tenint en Identificar , comprendre, expressar i legitimar les emocions pròpies compte el moment actual del que senten. i les de l’altra possibilitant l’evolució i el canvi. Es treballa i en una sessió posterior, es fa la devolució i se’ls dóna l’oportunitat de canviar el color si hi ha hagut una transformació. VISUALITZACIÓ “LA BARCA” OBJECTIU PROCEDIMENT Després d’una breu relaxació, es dirigeix la visualització següent: “Imagina que et trobes a la platja. Els raigs del sol acaricien la teva pell suaument. No hi ha ningú més al teu voltant, cap soroll que et molesti. Només les ones que s’agiten suaument. Potser pots sentir la brisa que et refresca de tant en tant.. De cop, t’adones de que a vora de la mar hi ha una confortable barca. Et ve de gust pujar-hi i així ho fas. Mentre la barca s’allunya de la riba, centrat en la teva respiració. Sent com t’aporta una Aquesta visualització es pot utilitzar després de la dinàmica “anàlisis agradable sensació de fortalesa i llibertat, mentre observes la mar que et porta cap a l’altra riba. Et venen a dels missatges rebuts” amb l’objectiu de prendre consciencia de les la ment diferents persones i entorns que han representat una influencia per tu, per que arribis a ser la creences limitadores que hem après a l’infantesa i poder anar persona qui ets. Aquestes influencies poden ser positives o negatives. Quines d’aquestes coses que has deixant-les anar, a la vegada que conservem els aprenentatges après representen un límit per tu, per a la teva vida?... Quines coses t’agradaria mantenir o potenciar?... apoderadors. Aquest viatge et permet començar una nova etapa. Agafes el que et serveix i el que no. El deixes anar…Mentre arribes a l’altre riba, t’adones de que ja no has de complir amb els papers que has tingut fins ara, amb el que s’esperava de tu…y estàs preparada per aprendre coses noves…Queda`t amb aquest sentiment i recorda que pots tornar a aquesta platja sempre que vulguis…” 18 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona “LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA” OBJECTIU PROCEDIMENT Cada participant dibuixa un camí que representi la historia de la seva vida fins el moment actual. Es hi posen tres creus que representin moments de dolor o dificultat. També es fan tres caixes de regal que signifiquin tres moments feliços o especialment alegres de la vida de cada una. Aquesta dinàmica té la finalitat de reconèixer els propis recursos Es comenta en parelles o amb el grup els aspectes següents: personals de les participants, fent un recorregut retrospectiu de la Com he travessat els moments difícils?, Quins recursos he fet servir? Què he après, sobre mi i sobre la vida o els demés? seva vida, dintre del marc d’un treball d’autoconeixement. He expressat o no les emocions que he sentit, ho he compartit? Què canviaria si tornès a passar? Després es fa el mateix amb les situacions de felicitat. RADIOGRAFIA OBJECTIU PROCEDIMENT Tenint en compte que el grup ja es coneix i ja hi ha un clima de A través d’un ninot de paper de dues cares. confiança. La cara del davant, dividida en dues parts iguals. Aquí expressen “QUI SOC” I “COM EM VEUEN ELS ALTRES” Permet pensar en una mateixa (que no és fàcil). que descobreixen que això també té a veure amb el que pensen que els altres esperen d’elles. Identificació del propi jo. Al darrera, que es construeix amb la participació de tot el grups, “QUI SIOC EN REALITAT” que és la conjunció Facilita entendre que l’altra que em pot percebre diferent. del qui soc i com em veuen donant la possibilitat a créixer. Integrar les dues visions que poden o no coincidir i tenir una visió d’una mateixa més integradora. “ESCOLTANT-ME” OBJECTIU PROCEDIMENT Després d’una breu relaxació, es donen les instruccions següents: Escriu i omple les frases: (Es pot compartir en parelles o en grup) L’objectiu d’aquesta dinàmica és la presa de consciencia de la Escoltant al meu cos, jo necessito… importància de reconèixer i admetre les nostres necessitats per En les meves relacions diàries, jo necessito… sentir-nos millor amb nosaltres mateixes, dintre del marc d’un En les meves activitats diàries, jo necessito… treball d’autoconeixement. De mi mateixa, jo necessito… Jo, per sentir-me… necessito… 19 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona “AUTOACCEPTACIÓ” OBJECTIU PROCEDIMENT Aquesta activitat ha de realitzar-se individualment i per escrit, completant les frases de la plantilla. S’ha de precisar la importància de no preocupar-se perquè els finals siguin veritables o contradictoris. L’important és fer-ho de ràpidament, sense reflexionar. La plantilla de frases és la següent: “A vegades, en pensant en la meva vida, no puc creure que en una època jo…” “Per mi no és fàcil admetre que…” “No em resulta fàcil acceptar-me quan jo…” “Una de les meves emocions que em costa acceptar és…” “Una de les meves accions que em costa acceptar és…” Aquesta dinàmica té la finalitat de treballar l’autoconeixement de “Un dels pensaments que tendeixo a allunyar de la meva ment és…” les limitacions, ja siguin internes o externes i l’autoacceptació per “Una de les coses del meu cos que em costa acceptar és…” poder donar pas als canvis desitjats. “Si jo acceptés més el meu cos…” “Si jo acceptés més les coses que he fet…” “Si jo acceptés més els meus sentiments…” “Si jo fos més honesta en relació als meus desitjos i necessitats…” “El que més m’espanta del fet d’acceptar-me a mi mateixa és…” “Si altres persones veiessin que m’accepto més…” “El positiu de no acceptar-me podria ser…” “Començo a adonar-me de …” “Començo a sentir…” “A mesura que aprenc a deixar de negar el que experimento…” “A mesura que respiro profundament y em permeto d’experimentar l’autoacceptació…” IDENTIFICACIÓ AMB UN ROSER OBJECTIU PROCEDIMENT Treballar l’autoconcepte i l’autovaloració a través de la S’inicia la dinàmica amb una petita relaxació que convidi a la presa de consciencia. A continuació realitzem una visualització fantasia guiada en la que les participants s’identifiquen amb un roser, anem enunciant una sèrie de preguntes evocadores i facilitadores de la fantasia. A continuació compatim a nivell grupal les diferents vivències. 20 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona LA FINESTRA DE “JOHARI” OBJECTIU PROCEDIMENT En una cartolina dibuixar la següent matriu: JO SE JO NO SE Àrea cega: (intuïda eventualment però no L’ALTRE Àrea pública: (lliyre consciencia i completament conscient i que es de manera involuntària SAP voluntaria interacció i comunicació) compartida amb els altres) • Oferir una eina que faciliti l’autoconeixement i a través de la reflexió sobre la interacció, comunicació i retroalimentació amb L’ALTRE Àrea secreta: (tancada als altres Àrea subconscient: (desconeguda i/o no percebuda NO SAP conscientment) per un mateix/a i pels altres) els altres. El nom de cada àrea està provisionalment ocult. Després d’explicar el propòsit principal de la finestra s’ha de demanar a les participants que verbalitzin la idea / el contingut de cada àrea. A continuació s’explica la mecànica dels eixos, la seva flexibilitat el converteix en uns instrument individal i canviant segons la situació personal. QUAN VAIG APENDRE A ESCOLTAR-ME OBJECTIU PROCEDIMENT Es reparteix a cada una de les participants un full on han de completar les següents frases. Cadascuna haurà de realitzar individualment per després posar-ho en comú. Escriu i completa les següents frases: • Escoltant al meu cos jo necessito .......................... • Amb aquesta activitat es tracta d’ajudar a prendre consciencia de • En la meva relació diària jo necessito .......................... la importància de reconèixer i admetre les necessitats de sentir- • Les meves activitats diàries jo necessito .......................... nos millor amb nosaltres mateixes, Ajuda a l’autoconeixement i a • De la meva mateixa jo necessito .......................... l’escolta interna. • Jo per sentir-me ............. necessito .... En la posada en comú, a part del treballar amb el material que elles han posat, se'ls pot preguntar com s'han sentit fent l'exercici, si els ha costat fer-ho, si hi ha hagut alguna cosa que els costava posar .... En aquest sentit la dificultat de moltes dones de reconèixer les seves pròpies necessitats, ja que mai els han validat a que ho facin. EL LLIBRE DE LA TEVA VIDA OBJECTIU PROCEDIMENT • Que les dones es facin conscients de com construeixen elles la Cadascuna individualment en un full, escriu. Com a consigna se'ls diu: seva experiència i quina narrativa atorguen a la seva vida. Si la teva vida fos un llibre que títol tindria? I quins capítols? Posa un títol també per a cada capítol. D'aquesta manera poden construir un present i futur diferent. Després es fa una posada en comú. 21 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 7.2.2. DINÀMIQUES DE TREBALL DE L’AUTOESTIMA M’AGRADA DE TU… OBJECTIU PROCEDIMENT Se li demana a cadascuna de les participants que escrigui en post-its alguna cosa que els agradi de cadascuna de les seves companyes. "M'agrada de tu que .." • Treballar l’autoestima. Cadascuna de les participants s'asseu en un cadira subjectant un foli en blanc. Les seves companyes s'aniran aixecant i llegint en veu alta el que han escrit en el post-it sobre la qual està asseguda, i enganxant-les en el foli. La que rep no pot dir res, rep en silenci els missatges de les companyes. 7.2.3. DINÀMIQUES DE REFLEXIÓ LECTURA I ANÀLISI DE TEXTOS OBJECTIU PROCEDIMENT Es proporciona el material a les assistents, i llegim el conte en veu alta entre totes. Compartim les diferents reflexions, i busquem punts en comú, identificacions amb les vivències de cadascuna. • Treballar la reflexió profunda a través del simbòlic. "Jo sóc jo" de Virgínia Satir. "Pell de foca" (Capítol 9 del llibre de "Dones que corren amb els llops" de Clarissa Pinkola) "Les sabatilles vermelles" (capítol 8 de "Dones que corren amb els llops" de Clarissa Pinkola) 7.2.4. DINÀMIQUES D’EXPRESSIÓ I CONCIENCIACIÓ LES CINC LLIBERTATS OBJECTIU PROCEDIMENT • Afavorir l’actitud de identificació de necessitats i desitjos Lectura i reflexió de textos de Virginia Satir • Motivar a la seva expressió IDENTIFICACIÓ I EXPRESSIÓ D’EMOCIONS OBJECTIU PROCEDIMENT • Treballar la identificació d’emocions pròpies i en l’altra persona. Representar emocions i endevinar-les • Facilitació de l’expressió d’emocions Representació d’emocions tenint en compta i propiciant a la identificació dels elements claus • Fixar-se en elements clau de l’emoció 22 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona BUSCAR AJUDA/ AJUDAR OBJECTIU PROCEDIMENT • Treballar per la capacitació de demanar ajuda per desmitificar estereotips. A través d’una vivència real que ha generat conflicte i no està resolt, treballar amb el grup la nostra posició en la • Entrenament en habilitats socials i comunicatives per afavorir la situació. interacció. A través del feed-back el grup que esdevé assessor, i ajuda a adoptar altres rols que permet una interacció més • Desmuntar la idea de que l’altre és coneixedor de les nostres fluïda per permet l’acostament a l’altre. necessitats sense haver-les manifestat explícitament. JOC DEL “ÉS NECESSARI “ I “S’HA DE…” OBJECTIU PROCEDIMENT • Relacionada amb la dinàmica anterior. • Entrenament en habilitats socials i comunicatives per afavorir la interacció. Igual que la dinàmica anterior, es realitza a generant debat en el grup a través d’ una experiència vital. • Desmuntar la idea de que l’altre és coneixedor de les nostres necessitats i haver-les manifestat explícitament i les ha de satisfer. • Desmitificació de la culpa quan es trenca amb una obligatorietat. EL PIGALL (“LAZARILLO”) OBJECTIU PROCEDIMENT Demanar a les participants que s'agrupin en parelles. Repartint un mocador a cada parella s’indica que una • Prendre consciència del grau de confiança que es té en l'altre i membre tapi els ulls de l'altra, per després passar a guiar-la per la sala agafant-la del braç. Un cop s'han fomentar-la. intercanviat els rols cedir espai a comentaris i reflexions sobre com s'han sentit en un i altre paper. ELS MEUS DRETS ASSERTIUS OBJECTIU PROCEDIMENT Es proporciona a les participants la llista dels drets assertius. Deixem un temps de reflexió individual per valorar • Treballar assertivitat. el posicionament davant seu. Després compartim a nivell grupal, les dificultats en l'exercici dels diferents drets • Identificar dificultats per a una comunicació assertiva relacionada des de les vivències de cadascuna de les participants. Des del PIAD insistim en la relació entre els estils de amb els mandats de gènere. comunicació i els imperatius de gènere 23 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 7.2.5. DINÀMIQUES DE RESSOLUCIÓ I IDENTIFICACIÓ DE CONFLICTES REPRESENTACIÓ DE CONFLICTES OBJECTIU PROCEDIMENT Cada participant explica un conflicte que vulgui treballar, ja sigui actual o passat però que continua influint en el La finalitat d’aquesta dinàmica és, en primer lloc, que la participant pugui present. A partir d’aquestes històries, una parella d’actrius representa els conflictes durant algunes sessions posicionar-se com a observadora del seu propi conflicte i, amb l’ajuda de grupals. Una vegada la escena és representada, fem una roda de feedbacks, partint per la interessada, per les companyes i conductores del grup,pugui donar una sortida diferent a la treure la informació que aquesta escena ens dona respecte del posicionament de la participant. Ella decideix al historia. El fet d’activar recursos diferents dintre del grup, facilita una presa final de la roda el que vol canviar, partint per exemple de la posició corporal, to de veu, continguts del diàleg, de posició més adequada també en la realitat. etc, amb l’objectiu de trobar els recursos personals que la poden ajudar per enfrontar el conflicte de manera més satisfactòria per a ella. IL.LUSIONS ÒPTIQUES OBJECTIU PROCEDIMENT Sensibilitzar i conscienciar del fet que sobre una mateixa situació poden Amb l’ us de fotografies que generen ambigüitat perceptiva, es genera un debat sobre el què ha vist cadascuna. existir diferents punts de vista i tots són vàlids. Després es mostra novament la imatge assenyalant les diferents interpretacions de la mateixa. PROBLEMA DELS NOUS PUNTS OBJECTIU PROCEDIMENT Demostració òptica de que la resolució de conflictes no sempre respon ni Es tracta d’unir nou punts en quatre línees rectes sense interrupció de la línea. encaixa a patrons determinats. Adornar- se que els patrons de Cada un dels punts només es pot marcar una única vegada i no es pot tornar sobre la mateixa línea. funcionament que tots portem en el nostre bagatge, poden interferir en la resolució de conflictes. Permet ampliar les eines pròpies per fer front a les resolucions dels conflictes 7.3. TÈCNIQUES DE MEDICIÓ O AVALUACIÓ GRUPAL: DINAMIQUES D’AVALUACIÓ GRUPAL: EINA D’AVALUACIÓ FLOR OBJECTIU PROCEDIMENT Afavorir la reflexió personal en relació a la participació i desenvolupament Elaboració de l’eina d’avaluació al final de les sessions: al grup. Obtenir informació del clima i transcurs de les sessions Què t’agradaria treballar a la propera sessió? Quines coses t’han emocionat? Què he descobert sobre mi i la Afavorir la visió del grup com a procés meva vida? Què posaré en marxa a la meva vida i que no vull tornar a fer? 24 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona 7.4. TÈCNIQUES DE TANCAMENT DE GRUP GRÀFIC DE L’EVOLUCIÓ DEL GRUP OBJECTIU PROCEDIMENT Es demana a cada participant que dibuixi un gràfic (mitjançant eixos de coordenades, on una representa el • Avaluar el nivell de satisfacció en el grup de manera qualitativa. temps i l'altra el nivell de satisfacció). La línia dibuixada serà un resum que representarà com s'ha sentit en el grup des del començament al final SER RECORDADA OBJECTIU PROCEDIMENT • Valorar els canvis produïts en el desig d'acceptació pel grup Cada dona expressa, bé a través de la paraula o un text, com li agradaria que la recordessin les companyes o • Grau de confiança adquirit també, a través d'un símbol que pot ser un dibuix, fotografies, colors, música.... • Relació mantinguda en cada participant IMPRESSIONS MODIFICADES OBJECTIU PROCEDIMENT Cada integrant comentarà en el grup la següent qüestió: • Tornar a comprovar els canvis produïts pel que fa a expectatives Com hauria descrit a algú que li hagués preguntat "Què és el grup? al començament i ara. Pot fer-se sobre el grup i identificacions amb les companyes. mitjançant dibuixos, textos, fotos ... UN REGAL SIMBOLIC OBJECTIU PROCEDIMENT • Valorar la relació que s'ha produït entre les participants Cada dona fa un regal simbòlic a les seves companyes: alguna cosa que desitjo per a tu, DONAR I REBRE OBJECTIU PROCEDIMENT • Valorar l’experiència des de la reciprocitat Cada dona s'acomiada dient que es porta i que creu que ha donat al grup. RECREACIÓ SIMBOLICA DEL MAPA DE RELACIONS CREAT OBJECTIU PROCEDIMENT Amb un cabdell de llana. • Visualitzar el mapa de relacions creat i enfortir així el vincle. Cada dona ha de dir a una altra que li ha aportat, en aquesta acció li ofereix el cabdell de llana perquè ella faci el mateix amb una altra dona del grup. Així es va teixint la constel·lació de relacions 25 GRUPS PSICOEDUCATIUS PIAD Punts d’Informació i Atenció a les Dones de Barcelona BIBLIOGRAFIA 26