POLÍTIQUES DE RENOVACIÓ DEL MEDI URBÀ RECULL D’EXPERIÈNCIES / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC MAS VALIENTE ARQUITECTOS, SLP Febrer de 2022 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C ÍNDEX ÍNDEX ................................................................................................................................................................................................................................................... 3 INTRODUCCIÓ, OBJECTIUS I METODOLOGIA ................................................................................................................................................................................ 5 PRESENTACIÓ D’EXPERIÈNCIES I ÀMBITS TEMÀTICS D’INTERÈS ............................................................................................................................................ 9 LLISTAT D’EXPERIÈNCIES / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC ............................................................................................................................................... 17 MAPA D’EXPERIÈNCIES / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC ................................................................................................................................................... 23 TAULA D’EXPERIÈNCIES PER CIUTAT / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC ........................................................................................................................... 25 TAULA D’EXPERIÈNCIES PER CRONOLOGIA / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC ................................................................................................................ 29 TAULA D’EXPERIÈNCIES PER TEMES / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC ............................................................................................................................ 33 RECULL TEMÀTIC D’EXPERIÈNCIES/ RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC ................................................................................................................................... 37 1. MODELS URBANS DE PROXIMITAT .......................................................................................................................................................................................... 39 2. TRANSFORMACIÓ GRANS EIXOS/ LíMITS .............................................................................................................................................................................. 55 3. MILLORES EN ELS ENTORNS ESCOLARS ............................................................................................................................................................................... 65 4. NATURALITZACIÓ URBANA. ESTRUCTURA I REGULACIÓ ................................................................................................................................................... 77 5. NATURALITZACIÓ URBANA. URBANITZACIÓ I INFRAESTRUCTURA ................................................................................................................................ 89 6. FOMENT DE JOC A L’ESPAI PÚBLIC ....................................................................................................................................................................................... 107 7. MILLORES TÀCTIQUES A L’ESPAI PÚBLIC............................................................................................................................................................................. 119 8. TALLS DE TRÀNSIT TEMPORALS ............................................................................................................................................................................................ 133 9. ESTRATÈGIES XARXA CICLABLE ............................................................................................................................................................................................. 139 10. REDUCCIÓ DE LA VELOCITAT .............................................................................................................................................................................................. 149 11. ESTRATÈGIES DUM (distribució urbana de mercaderies) i aparcament ..................................................................................................................... 153 12. RESTRICCIONS DE TRÀNSIT ................................................................................................................................................................................................ 157 13. PLANS INTEGRALS ................................................................................................................................................................................................................. 169 14. ALTRES ..................................................................................................................................................................................................................................... 175 3 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 4 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C INTRODUCCIÓ, OBJECTIUS I METODOLOGIA INTRODUCCIÓ Un context de crisis sistèmica a nivell planetari ens obliga a la reflexió sobre la renovació en els processo de planificació, disseny i gestió de les realitats territorials. La ciutat i els territoris afronten avui reptes complexos que necessiten canvis. L’entorn urbà, planificat encara majoritàriament a partir d’instruments creats amb l’objectiu de millora de la ciutat però sorgits en l’època de la revolució industrial, que tenien en la salubritat i posteriorment en el creixement el seu focus central, requereixen una urgent reflexió i renovació. Les ciutats són i seran un espai de convivència i oportunitat per a una gran part de la població, en progressiva explosió demogràfica i urbana. I afronten, així com tot el territori, transformacions complexes que requereixen ser examinades i valorades a diferents escales. En aquest procés, la planificació urbana és una peça clau per afrontar aquests nous reptes. Els criteris de renovació i activació de la ciutat consolidada i l’estudi de les relacions amb el seu entorn poden ajudar-nos a desenvolupar noves solucions. Solucions que desenvolupades a partir de principis i estratègies articulats, tenen capacitat per fer front als reptes ambientals, econòmics i socials que es presenten a mig termini i que ens poden ajudar a que les nostres ciutat siguin capaces d’adaptar-se al mateixos sota el principi de resiliència. El present recull té per objecte, a partir de l’estudi d’experiències i casos recents d’arreu del món, aportar una visió general dels principis, mesures i estratègies actualment utilitzats per donar resposta als reptes de renovació i regeneració socioambiental de la ciutat i el territori. De forma concreta aquesta primera fase l’estudi, reconeixent el valor i capacitat de l’espai públic per l’articulació de canvis, es centrarà en polítiques de renovació del medi urbà vinculades a la renovació de l’espai públic. QUES DE RENOVACIÓ DEL DEFINICIÓ D’OBJECTIUS Així doncs el present estudi vol oferir, a través de la selecció de més de 100 experiències nacionals i internacionals, una visió general dels principis i estratègies que en aquests moments estan utilitzant les ciutats del món per fer front als reptes de renovació i regeneració socioambiental dels contextos urbans, i de forma concreta, actuacions adreçades a la renovació i regeneració de l’espai públic. Entenent el valor de l’espai públic com a motor de canvi, com a espai on fer evidents els debats, els reptes i les oportunitats. 5 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Davant noves necessitats i nous reptes, sota noves òptiques i mirades diverses, és necessari utilitzar altres eines de disseny, innovar, tenir en compte nous paràmetres i integrar noves disciplines; per continuar i actualitzar la forma de fer ciutat, i que Barcelona continuï sent una ciutat saludable per als seus habitants, a la vegada que un referent per a altres ciutats. La ciutat de Barcelona té avui tres tipus de reptes clars: ambientals, econòmics i socials, que cal afrontar a través de la definició d’un nou model urbà que permeti l’adaptació i transformació sistèmica de la ciutat i la millora de l’habitabilitat pel seus habitants. Barcelona: Espai públic Reptes: • Resposta a l’emergència climàtica • Recuperació de la ciutat a l’escala humana • Construcció de la Barcelona Metropolitana Estratègies: • Naturalitzar • Aproximar • Col·laborar Projectes i • Superilla Barcelona. Una nova infraestructura ambiental i social per programes de Barcelona. | Superilla Barcelona. Pi i Maragall regeneració urbana i • La transformació dels grans eixos de la ciutat. | Meridiana, Diagonal, Glòries espai públic • Nous parcs centrals. | Parc central de la Marina del Prat Vermell, Parc de Can Batlló, Parc de la Colònia Castells. • La regeneració del centre històric. | Via Laietana, les Rambles, Les Rondes de la ciutat Vella. • La integració dels enclaus estratègics. | Espai firal de Montjuic-Plaça Espanya, Estació de Sants, Estació de la Sagrera-Parc del Camí Comtal, La Ciutadella, la Mercedes, Nou Centre de recerca Biomèdica. • La millora dels barris. | Trinitat Vella, Sud-oest del besòs, Bon Pastor, Canyelles, Can peguera, Projecte Vilaveïna • La millora de l’entorn dels infants. | Protegim escoles, Ciutat jugable • La millora de les infraestructures. | Col·lector Diagonal, Col·lector Vila-Vilà, Pont de Santander • El projecte d’un nou litoral. | Estratègia ciutat port, Port Olímpic, Passeig de la Mar Bella. Font: Ajuntament de Barcelona 6 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Les experiències recollides en el present estudi: plans, accions i programes afronten i contribueixen a la renovació de la ciutat des d’aquesta perspectiva, a través de la regeneració de l’espai públic en el que s’actua des de diferents enfocs i temàtiques. Aquest vol ser un recull per entendre, identificar i visibilitzar les diferents mesures que s’estan prenent arreu del món en relació a la renovació de l’espai públic. L’estudi identifica experiències pràctiques que destaquen les mesures implementades pels municipis en relació a la renovació de l’espai públic amb multitud d’enfocs: la salut, el benestar, la qualitat urbana, la prosperitat, el canvi climàtic, el bon govern, etc. aportant un ventall d’alternatives agrupades sota temàtiques i matèries comunes. Aquest recull pretén oferir una varietat d’exemples significativa que poden ajudar a valorar el procés fins ara realitzat a la ciutat, -elaborat en un llenguatge propi i necessàriament atent a la realitat de Barcelona- i identificar eines i estratègies per assolir objectius que són en molt casos comuns. METODOLOGIA Àmbit. Aquest estudi cerca, tal i com s’ha descrit anteriorment, apropar i conèixer experiències vinculades a la renovació de l’espai públic. Criteri de selecció. L’estudi parteix d’una selecció de més de 100 experiències-casos d’estudi d’arreu del món (108 casos). La selecció d’experiències es realitza posant particular atenció en els processos de transformació de l’espai públic que diferents ciutats estan desenvolupant vinculats especialment amb l’emergència climàtica i la cohesió social. Aquest ha estat el criteri primat en la selecció de casos, malgrat la diversitat de temes i la semblança o dissemblança del context també ha estat un punt ponderat en el procés de selecció. Anàlisi de casos. En aquest recull convergeixen instruments i accions d’origen molt divers. Per a cada experiència s’ha emprès un treball de recerca que s’ha recollit en una fitxa resum on s’aporta de forma sistèmica la següent informació: • Títol: Nom de l’experiència, Ciutat • Nº id: (vinculat a carpeta on s’arxiva informació gràfica i descriptiva del cas) • Lloc: Continent/País/Ciutat • Eix temàtic de l’Agenda Urbana Catalana: Es selecciona una categoria principal • Tipus d’acció: Pla/Projecte/gestió, segons enfoc principal del cas. • Àmbit: Segons l’àmbit geofísic on es centra l’acció. Espais públic. Intern/Vora; Espai edificat. Residencial/Industrial/Equipaments. • Breu descripció. Inclou àmbit temàtic o paraula clau, descripció breu i data inici i o desenvolupament del programa o acció. • Enllaç web: 7 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Descripció, objectius i implementació: S’acompanya text explicatiu desenvolupat. • Imatge: S’acompanya una imatge de referència i s’identifica a través de numeració el nombre d’imatges gràfiques disponibles a la carpeta. De cada un dels àmbits temàtics es selecciona un cas representatiu que es desenvolupa i amplia de forma gràfica, il·lustrant així la disponibilitat de recursos gràfics associada i disponible a partir del treballs de recerca realitzat. Aquests casos es reconeixen a través de un asterisc al títol *. Exemple fitxa de cas: Títol: Portland, ciutats dels 15 minuts Nº id. 22 Lloc: Amèrica/USA /Portland Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Models urbans de proximitat Consolidació del model urbà a partir de la idea de que tots els ciutadans han de tenir els elements essencials a menys de 20 minuts 2012 Enllaç https://www.portlandonline.com/portlandplan/index.cfm?a=288098&c=52256 Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: El Pla d'Acció Climàtica de Portland estableix un objectiu per al 2030 que demana barris vibrants en què el 90% dels residents de Portland puguin caminar o anar en bicicleta fàcilment per satisfer totes les necessitats bàsiques diàries i no laborals. 8 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C PRESENTACIÓ D’EXPERIÈNCIES I ÀMBITS TEMÀTICS D’INTERÈS ESTRATÈGIES I ÀMBITS TEMÀTICS D’INTERÈS Agrupació temàtica dels casos Tanmateix, atenent als focus d’interès definits per les polítiques que actualment s’estan desenvolupant a la ciutat de Barcelona i a les possibles proximitats entre les experiències recopilades, s’han definit 14 grups temàtics que serveixen per a la presentació dels casos i lectura agrupada de les iniciatives. Aquest grups temàtics són: 1. Models urbans de proximitat. 2. Transformació de grans eixos. Límits. 3. Millores en els entorns escolars 4. Naturalització urbana. Estructuració i regulació. 5. Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura 6. Foment del joc a l’espai públic 7. Millores tàctiques a l’espai públic 8. Talls de trànsit temporals. 9. Estratègies xarxa ciclable 10. Reducció de la velocitat 11. Estratègies DUM i aparcament 12. Restriccions de trànsit 13. Plans integrals 14. Altres. 9 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C VISIÓ SINTÈTICA DE LES ESTRATÈGIES PER ÀMBITS Per cada un dels àmbits temàtics s’ha procedit a identificar, agrupar i descriure breument les mesures i enfocs prevalents que deriven de l’estudi de casos, oferint una visió sintètica de les estratègies observades en cada un dels àmbits d’interès definits. Es resumeixen a continuació. 1. Models urbans de proximitat. Les estratègies d’organització i estructuració de la ciutat cerquen la consolidació de models urbans que permetin satisfer totes les necessitats bàsiques diàries i no laborals en distàncies de proximitat. Aquestes estratègies s’enfoquen especialment a partir de dos tàctiques principals: • La complexitat urbana i la disponibilitat de serveis de proximitat. • La reconfiguració del model de mobilitat per permetre que part de l’espai destinat tradicionalment al vehicle privat passi a ser un actiu per a la millora ambiental, comfortatibilitat i recuperació de l’espai públic, afavorint la reactivació econòmica i la recuperació del usos socials en aquest àmbit. Aquesta reconfiguració s’acompanya també d’una potenciació de la mobilitat no motoritzada i reforç del transport públic. 2. Transformació de grans eixos. Límits. La consolidació de nous models urbans i planificació d’una nova mobilitat faciliten la definició d’espais de transformació urbana, molts dels quals es vinculen a grans eixos viaris, infraestructures hídriques o límits urbans de la ciutat consolidada. En aquest espais les estratègies de renovació es centren especialment en tres principis bàsics: • L’aposta per una mobilitat no motoritzada i el reforç i innovació en l’accés i funcionament del transport públic.(intercanviadors) • L’aposta per la renaturalització, més verd i més divers, i la recuperació dels sistemes naturals dels espais transformats. • La recuperació de l’àmbit per l’ús ciutadà i activació de l’espai. 3. Millores en els entorns escolars Els recintes i entorns escolars han esdevingut espai de reflexió i transformació urbana a tot el món. Les estratègies de millora es centren en dos objectius bàsics: 10 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • La recuperació temporal (durant hores) o definitiva i millora de l’espai públic a l’entorn del centres escolars i dels recorreguts que faciliten l’autonomia i qualitat dels trajectes diaris dels infants ( a través de diferents estratègies). • La millora de les condicions ambientals dels recintes i entorns escolars i l’obertura controlada d’aquests espais equipats al públic general . 4. Naturalització urbana. Estructuració i regulació. La consolidació d’una infraestructura verda i blava, funcional i ecològica, que permeti un accés equitatiu, accessible, connectat amb la trama urbana i amb la xarxa verda territorial, per maximitzar els serveis socials i ambientals, sobretot els de salut i adaptació al canvi climàtic és també un objectiu comú a molts territoris. En una primera fase les estratègies de naturalització es preveuen en forma de pla i regulació a dos nivells • Planificació física, consolidació i articulació de la infraestructura verda sobre espais ja existents o potencials. S’incorporen criteris diversos. • Planificació normativa per a la introducció, conservació o millora dels espais verds i materials porosos vinculats a l’equilibri hídric en el procés de renovació de la ciutat. 5. Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura La infraestructura verda i blava es consolida amb els programes de millora i reurbanització de l’espai lliure arreu del món. Aquets es desenvolupen sota les següents estratègies: • Programes de plantació de nous arbres a la ciutat: Plans i estratègies d'arbres, boscos i parcs urbans • Programes de millora del verd existent, (en formats diversos) i millora de la biodiversitat: Parcs, boscos urbans i vies verdes; districtes amb alleujament d'inundacions o altres mesures verdes; jardins urbans i de butxaca; edificis verds, teulades i murs; intervencions basades en insectes; fronts litorals i reberes; mesures per fer front a l’escassetat d’aigua. • Elaboració de guies de disseny urbà contra el canvi climàtic i projectes pilot. • Elaboració de projectes amb la incorporació del vector aigua. Tanmateix aquest programes s’acompanyen també de plans de renovació i construcció de noves infraestructures que han de millorar i viabilitzar la incorporació de nous sistemes i solucions vinculades al vector aigua dins la ciutat consolidada. • Previsió de noves infraestructures i sistemes de xarxes. 11 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 6. Foment del joc a l’espai públic El foment de joc a l’espai públic requereix la incorporació d’estratègies de disseny per garantir la inclusió dels infant i adolescents en l’ús d’aquest espai públic. Aquest es pot produir segons s’ha observat a través de 5 estratègies bàsiques, que es poden incorporar de forma singular o conjunta: • Estratègies d’actualització: satisfer les necessitats bàsiques; • Estratègies de protecció: dissenyar per a velocitats adequades; • Estratègies de reclamació: assignar espai per a persones; • Estratègies d’activació: incorporar el joc i l'aprenentatge; • Estratègies d’ampliació: Integrar espais adjacents Altrament, quan la geometria provisional i el canvi operacional no són possibles, s’observen altres estratègies per tornar els carrers als nens i als cuidadors. Tancar temporalment els carrers al trànsit i obrir-los a la gent crea oportunitats de joc i interaccions socials, reforça els llaços comunitaris intergeneracionals, redueix la contaminació atmosfèrica i acústica i augmenta la seguretat. Quan això passa amb freqüència, l'ús dels carrers per jugar es pot incorporar a les rutines habituals. Programes i estratègies globals vinculades: • Play streets: Polítiques de tancament temporal dels carrers al trànsit de pas als barris residencials durant hores específiques durant els dies laborables o els caps de setmana per tal de crear un espai de joc per als nens. En algunes ciutats, els carrers de joc poden durar setmanes. Els carrers de joc permeten als residents locals ocupar els carrers de manera espontània i no requereixen programació addicional. • Open streets. Polítiques de tancament temporal dels carrers grans o una xarxa de carrers en zones centrals al trànsit de pas. • School streets. Polítiques de tancament temporal dels carrers al trànsit de pas al voltant d'una escola durant les hores de sortida i recollida. 7. Millores tàctiques a l’espai públic L’urbanisme tàctic és una estratègia per a la construcció de barris que utilitza intervencions i polítiques a curt termini, de baix cost i escalables per catalitzar el canvi a llarg termini. Experiències prèvies a la covid havien iniciat un camí que es veu actualment ratificat arreu del món per nombroses iniciatives amb finalitats diverses, però majoritàriament desplegades amb l’objectiu de materialitzar canvis en la organització de l’espai públic en el futur. S’observen diverses estratègies d’aplicació de l’urbanisme tàctic: 12 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Vinculats a programes d’activació o consolidació de l’espai públic. • Vinculats a estratègies de millora de la mobilitat. • Vinculats a necessitats puntuals de l’espai públic. ( expansió, limitació o restricció) 8. Talls de trànsit temporals. Els talls de trànsit temporals són actuacions de restriccions de circulació als vehicles en dies concrets per oferir: • Espais segurs per caminar, anar en bicicleta, patinar i altres activitats socials. • Espais per activitats lúdiques i suport al comerç. • Espais per activitats culturals. 9. Estratègies xarxa ciclable La reconfiguració del model de mobilitat i potenciació de la mobilitat no motoritzada porta implícit la implementació d’estratègies destinades a reforçar i ampliar la xarxa de carrils bicis de la ciutat. Aquest es desenvolupa a través de les següents estratègies: • Reforç de la xarxa ciclada. • Reforç de les infraestructures de relació xarxa ciclada-transport públic (intercanviadors). • Expansió dels carrils bici. Urbans/Metropolitans • Accions de suport a la mobilitat de vianants i bicicletes. Temporal/definitiva. Urbanisme tàctic • Reducció reserva d’aparcament/posició aparcament. 10. Reducció de la velocitat La reconfiguració del model de mobilitat i potenciació de la mobilitat no motoritzada porta implícit també la implementació d’estratègies de reducció de velocitat destinades a: • Compatibilitzar els diferents modes de mobilitat. • Millorar la qualitat ambiental. 13 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 11. Estratègies DUM i aparcament Les mesures més rellevants que s’estan treballant en relació a les estratègies de distribució urbana de mercaderies (DUM) estan vinculades a la planificació conjunta dels següents aspectes : (Veure detall ciutat de Graz) • Planificació estratègica • Associacions • Informació per a transportistes • Millores al carrer • Centre de distribució urbà • Vehicles nets Tanmateix la planificació dels requeriments d’espais de servei per a la mobilitat en coherència amb els nous models de mobilitats planificats o desitjats és també un element observat. 12. Restriccions de trànsit Les polítiques de restriccions de trànsit es vinculen a la reducció de l’emissió de CO2 associades al trànsit viari . Aquestes estratègies es determina a partir de dos polítiques principals que restringeixen l’entrada de vehicles: • Polítiques d’ accés regulat per pagament, principalment vinculades a la ciutat central. • Polítiques d’ accés regulat per emissions. 13. Plans integrals. Les estratègies derivades dels plans integrals en vinculen en tots els casos als reptes de caràcter similars però es defineixen i vehiculen sota nombrosos i diversos formats. 14. Altres. 14 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C La visió sintètica de les estratègies anteriorment apuntades es trasllada també a l’inici de cada un dels grups temàtics d’experiències presentades en aquest document en un quadre introductori. EXPERIÈNCIES Llistat d’experiències Es presenten a les pàgines següents el llistat de les 108 experiències i taules temàtiques que proposen la seva agrupació de forma diferents: -Llistat d’experiències detallat. ( agrupat per temes segons es presenten les fitxes dels casos d’estudi) -Mapa d’experiències. Mundial i Europeu. -Taula llistat d’experiències agrupades per àmbit geogràfic ( Ciutat/País). -Taula llistat d’experiències agrupades per temes. ( Àmbit d’interès) -Taula llistat d’experiències agrupades per cronologia. ( Pre-covid, Covid-confinament, i Post-covid) Recull temàtic d’experiències Aquests llistats introdueixen la part central del document, que és el recull temàtic d’experiències, en que es presenta en format fitxa cada cas agrupat per àmbit d’interès. 15 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 16 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C LLISTAT D’EXPERIÈNCIES / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC 1. MODELS URBANS DE PROXIMITAT .......................................................................................................................................................................................... 39 París, Ciutat del quart d’hora o l’aposta per la proximitat. .................................................................................................................................................................................... 40 Portland, Ciutat dels 20 minuts ................................................................................................................................................................................................................................. 41 Melbourne, Ciutat dels 20 minuts ............................................................................................................................................................................................................................. 42 Street moves. Suècia. Ciutat de 1 minut. ................................................................................................................................................................................................................. 43 Madrid Centro. Renovació urbana. ........................................................................................................................................................................................................................... 44 Pontevedra. Pacificació de trànsit * ......................................................................................................................................................................................................................... 45 Olso. El programa d'habitabilitat sense cotxes ...................................................................................................................................................................................................... 47 Car Free Planning Hamburg ....................................................................................................................................................................................................................................... 48 Pla de movilitat i espai públic de Vitòria i Superilla Central de Vitoria ............................................................................................................................................................... 49 Berlín lliure d’automòbils. ............................................................................................................................................................................................................................................ 50 Pla Vauban, Freiburg, un veïnat sense cotxes. ....................................................................................................................................................................................................... 51 Merwede, un veïnat sense cotxes. Utrech ............................................................................................................................................................................................................... 53 Seoul. Walkable city ..................................................................................................................................................................................................................................................... 54 2. TRANSFORMACIÓ GRANS EIXOS/ LíMITS .............................................................................................................................................................................. 55 Transformació de la Promenade du Paillon. Nice* ................................................................................................................................................................................................ 56 Transformació de l’eix dels Champs Elysées. Paris. ............................................................................................................................................................................................. 58 Transformació dels Berges de Sein. París .............................................................................................................................................................................................................. 59 Transformació de les Ribes de Saône-Terrasses de la Presqu’île. Metropole de Lyon. ................................................................................................................................. 60 Transformació de l’eix Riu Cheonggyecheon. Seul ............................................................................................................................................................................................... 61 Transformació de l’eix Slovena street. Ljubljana, Slovenia .................................................................................................................................................................................. 62 17 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Remodelació del Port Vell, Marsella ......................................................................................................................................................................................................................... 63 3. MILLORES EN ELS ENTORNS ESCOLARS ............................................................................................................................................................................... 65 School streets program. Londres .............................................................................................................................................................................................................................. 66 Ruta escolar, codi de carreteres de Bèlgica. ........................................................................................................................................................................................................... 67 Rue aux écoles, París* ................................................................................................................................................................................................................................................. 68 Palma, pacificació dels entorns escolars. ............................................................................................................................................................................................................... 70 Bilbao, caminos escolares .......................................................................................................................................................................................................................................... 71 València, camino escolar seguro .............................................................................................................................................................................................................................. 72 Seoul. Safe walking street for children. .................................................................................................................................................................................................................... 73 Niños primero. Bogotá. Zonas Escolares ............................................................................................................................................................................................................... 74 Oasis Project. Paris ...................................................................................................................................................................................................................................................... 75 Open schools Atenes ................................................................................................................................................................................................................................................... 76 4. NATURALITZACIÓ URBANA. ESTRUCTURA I REGULACIÓ ................................................................................................................................................... 77 Pla del Sistema d'Infraestructura Verda Urbana a Vitòria-Gasteiz* ................................................................................................................................................................... 78 Glasgow. Estratègia de l’espai obert ........................................................................................................................................................................................................................ 80 Poznan Estrategia de desenvolupament 2020. ...................................................................................................................................................................................................... 81 Green Structure Plan Utrech 2030 ............................................................................................................................................................................................................................ 82 Montpellier Green and Blue net ................................................................................................................................................................................................................................. 83 GrandLyon. Pla Nature de la Métropole ................................................................................................................................................................................................................... 84 Bosc Metropolità de Madrid ....................................................................................................................................................................................................................................... 85 Pla director del cinturó ecològic de Guangzhou..................................................................................................................................................................................................... 86 Pla director espacial de Stiemer, Gent ..................................................................................................................................................................................................................... 87 BAF Berlin ...................................................................................................................................................................................................................................................................... 88 5. NATURALITZACIÓ URBANA. URBANITZACIÓ I INFRAESTRUCTURA ................................................................................................................................ 89 18 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Leipzig. Programa arbre urbà. “Baumstarke Stadt” ............................................................................................................................................................................................... 90 Bordeaux Métropole. Programa plantem 1 milió d’arbres. .................................................................................................................................................................................. 91 Melbourne. Estratègia forestal urbana/ Fons forestal urbà/ Programa de verd al carrer .............................................................................................................................. 92 Gant. Pla integral per a un espai públic contra el canvi climàtic. dintre Pla clima 2020-2025*. ................................................................................................................... 94 Antwerpen. Pla d’aigua. ............................................................................................................................................................................................................................................... 96 Munich ............................................................................................................................................................................................................................................................................ 98 Rotterdam. Densification and greenification. ......................................................................................................................................................................................................... 99 Antwerpen. Lange Riddersstraat. Carrer enjardinat ........................................................................................................................................................................................... 100 Boston. Porous Alley ................................................................................................................................................................................................................................................. 101 Cool strassen. Viena ................................................................................................................................................................................................................................................. 102 Londres. Diana memorial Fountain. Actuacions d’incorporació del recurs aigua dintre de la urbanització de l’espai públic de la ciutat ......................................... 103 Oslo. Piscines Sørengautstikkeren. Bispevika. .................................................................................................................................................................................................... 104 Leidsche Rijn. Sistema d’aigua domèstic col·lectiu ............................................................................................................................................................................................ 105 6. FOMENT DE JOC A L’ESPAI PÚBLIC ....................................................................................................................................................................................... 107 Jakoba Mulder i Aldo van Eyck. Programa de desenvolupament de zones de joc. Amsterdam ............................................................................................................... 108 London play/ Play streets/Play street policies .................................................................................................................................................................................................... 109 Skatepark, Malmo ..................................................................................................................................................................................................................................................... 110 Actuació d’actualització i activació de l’espai públic, Brightmoor ................................................................................................................................................................... 111 Paisatge de pensament urbà, Philadelphia .......................................................................................................................................................................................................... 112 I love street, Gwangju ............................................................................................................................................................................................................................................... 113 Transformació de carrers en parcs, Geemenskap Prak, Seattle ...................................................................................................................................................................... 114 Transformació de carrers en parcs, Tove Ditlevsens Plads, Copenhagen ..................................................................................................................................................... 115 Tiramarama way, Auckland * .................................................................................................................................................................................................................................. 116 7. MILLORES TÀCTIQUES A L’ESPAI PÚBLIC............................................................................................................................................................................. 119 19 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C New York ‘s pavement to plaza program. ............................................................................................................................................................................................................ 120 Paklet Program. Sant Francisco. ........................................................................................................................................................................................................................... 121 Programa Strade Aperte Milà. ................................................................................................................................................................................................................................ 122 Ladot. Liable streets. Los Angeles. ........................................................................................................................................................................................................................ 123 Streets for people program. Nova Zelanda .......................................................................................................................................................................................................... 124 Logroño calles abiertas ............................................................................................................................................................................................................................................ 126 Programa de vies de vianants i compartides. Montreal .................................................................................................................................................................................... 127 Calles conscientes y seguras. Rionegro. .............................................................................................................................................................................................................. 128 Interseccions i urbanisme tàctic. Addis Ababa ................................................................................................................................................................................................... 129 Allen and Pike Streets. Projecte pilot. Nova York * ............................................................................................................................................................................................. 130 8. TALLS DE TRÀNSIT TEMPORALS ............................................................................................................................................................................................ 133 Paris sans voiture/Paris respire ............................................................................................................................................................................................................................. 134 A Rua é sua. Lisboa*. ................................................................................................................................................................................................................................................ 135 New York open streets. Carrers oberts. ................................................................................................................................................................................................................ 137 Rotterdam. Steker door. ........................................................................................................................................................................................................................................... 138 9. ESTRATÈGIES XARXA CICLABLE ............................................................................................................................................................................................. 139 Copenhaguen. Bicicle stratgey 2011-2025 .......................................................................................................................................................................................................... 140 RER-Vélo. Ille-de-France ........................................................................................................................................................................................................................................... 142 New York green ways. Ampliació xarxa ciclable*. .............................................................................................................................................................................................. 143 Red básica de vías Ciclista. Comunidad de Madrid ............................................................................................................................................................................................ 145 Ciclovia de Bogotà .................................................................................................................................................................................................................................................... 146 Berlin carrils temporals per a bicicletes ................................................................................................................................................................................................................ 147 Altres programes incorporació carrils temporals per bicicletes derivats pandemia. Burdeus, Bogotà, Ciutat de Mèxic, Londres, … ................................................ 148 10. REDUCCIÓ DE LA VELOCITAT .............................................................................................................................................................................................. 149 20 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Zona de reunions del Pentagon. Brussel·les*. ..................................................................................................................................................................................................... 150 Oackland. OakDOT Slow streets program ............................................................................................................................................................................................................ 152 11. ESTRATÈGIES DUM (distribució urbana de mercaderies) i aparcament ..................................................................................................................... 153 Ordenança de gestió de la demanda d'aparcament i transport a Cambridge ............................................................................................................................................... 154 Màlaga. Distribució urbana de mercaderies. ....................................................................................................................................................................................................... 156 12. RESTRICCIONS DE TRÀNSIT ................................................................................................................................................................................................ 157 Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Estocolm. ............................................................................................................................................................................. 158 Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Milà. ....................................................................................................................................................................................... 159 Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Brusseles. ............................................................................................................................................................................. 160 Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Manchester .......................................................................................................................................................................... 161 Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Londres. Congestion charge ............................................................................................................................................ 162 Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Estocolm. .................................................................................................................................................. 163 Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Paris. .......................................................................................................................................................... 164 Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Milà............................................................................................................................................................. 165 Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Brussel·les ................................................................................................................................................ 166 Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Amsterdam ............................................................................................................................................... 167 Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Lyon ........................................................................................................................................................... 168 13. PLANS INTEGRALS ................................................................................................................................................................................................................. 169 Boston. Climate ready* ............................................................................................................................................................................................................................................ 170 Viena. Smart city ....................................................................................................................................................................................................................................................... 172 Munich. Step 2040 .................................................................................................................................................................................................................................................... 173 Greenworks. Philadelphia ........................................................................................................................................................................................................................................ 174 14. ALTRES ..................................................................................................................................................................................................................................... 175 Pla director de dinamització comercial de Amara Berri .................................................................................................................................................................................... 176 21 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 22 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C MAPA D’EXPERIÈNCIES / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC Mapa global d’experiències. (https://www.google.com/maps/d/edit?mid=18SbMNOm5B5RTBWW5R8c30zxdcnxClX5u&usp=sharing) 23 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Mapa europeu d’experiències (https://www.google.com/maps/d/edit?mid=18SbMNOm5B5RTBWW5R8c30zxdcnxClX5u&usp=sharing) 24 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C TAULA D’EXPERIÈNCIES PER CIUTAT / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC Ciutat Tema EUROPA • Madrid • Model urbà de proximitat • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Estratègies xarxa ciclable • Vitòria-Gasteiz, • Model urbà de proximitat • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Pontevedra • Model urbà de proximitat • Palma • Millora dels entorns escolars • Bilbao • Millora dels entorns escolars • València • Millora dels entorns escolars • Logroño • Millores tàctiques en l’espai públic • Màlaga • Estratègies DUM i aparcament • San Sebastiàn, • Altres • París • Model urbà de proximitat • Transformació grans eixos • Millora dels entorns escolars • Tall de trànsit temporal • Estratègies xarxa ciclable • Restriccions de trànsit • Nice • Transformació grans eixos • Lyon • Transformació grans eixos • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Restriccions de trànsit • Marsella • Transformació grans eixos • Montpellier • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Bordeus • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Estratègies xarxa ciclable 25 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Hamburg • Model urbà de proximitat • Berlin • Model urbà de proximitat • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Estratègies xarxa ciclable • Freiburg • Model urbà de proximitat • Leipzig • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Munich • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Plans integrals • Utrech • Model urbà de proximitat • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Rotterdam • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Tall temporal de trànsit • Amsterdam • Foment del joc a l’espai públic • Restriccions de trànsit • Estocolm • Model urbà de proximitat • Restriccions de trànsit • Göteborg i • Model urbà de proximitat Helsinngborg. • Malmo. • Foment del joc a l’espai públic. • Oslo • Model urbà de proximitat • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Bèlgica • Millora dels entorns escolars • Gent • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Amberes • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Brussel·les • Reducció de la velocitat • Restriccions de trànsit • Slovenia • Transformació grans eixos • Londres • Millora dels entorns escolars • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Estratègies xarxa ciclable • Restriccions de trànsit 26 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Glassow • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Manchester • Foment del joc a l’espai públic • Restriccions de trànsit • Atenes • Millora dels entorns escolars • Poznan • Naturalització urbana. Estructura i regulació • Viena • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Plans integrals • Copenhagen • Foment del joc a l’espai públic • Estratègies xarxa ciclable • Milà • Millores tàctiques en l’espai públic • Restriccions de trànsit • Lisboa • Tall de trànsit temporal AMÈRICA • Portland • Model urbà de proximitat • Boston • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Plans integrals • Brightmoor • Foment del joc a l’espai públic • Philadelphia • Foment del joc a l’espai públic • Plans integrals • Seattle • Foment del joc a l’espai públic • Auckland • Foment del joc a l’espai públic • Los Ángeles • Millores tàctiques en l’espai públic • Nova York • Millores tàctiques en l’espai públic • Tall de trànsit temporal • Estratègies xarxa ciclable • San Francisco • Millores tàctiques en l’espai públic • Oakland • Reducció de la velocitat • Cambridge • Estratègies DUM i aparcament • Montreal • Millores tàctiques en l’espai públic • Bogotà • Millora dels entorns escolars • Estratègies xarxa ciclable • Rionegro • Millores tàctiques en l’espai públic 27 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Ciutat de Mèxic • Estratègies xarxa ciclable ÀSIA • Seul • Model urbà de proximitat • Transformació de grans eixos • Millora dels entorns escolars • Gwangju • Foment del joc a l’espai públic • Guangzhou • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura OCEANIA • Melbourne • Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura • Nova Zelanda • Millores tàctiques en l’espai públic ÀFRICA • Addis Ababa • Millores tàctiques en l’espai públic 28 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C TAULA D’EXPERIÈNCIES PER CRONOLOGIA / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC Llegenda: Cronologia origen programa/actuació: Pre Covid - Covid(2020) - Post-covid MODELS URBANS DE PROXIMITAT Barcelona • Madrid -Programa Superilla Barcelona • Vitòria-Gasteiz • Pontevedra -Pla de mobilitat 2019-2024 (AI) • París • Hamburg • Berlín • Freiburg • Utrech • Estocolm, Göteborg i Helsinngborg. • Oslo • Portland • Melbourne • Seoul TRANSFORMACIÓ GRANS EIXOS • Nice -Meridiana • París -Diagonal • Lyon -Glòries • Marsella • Slovenia -Via Layetana • Seul -Les Rambles -Les Rondes de Ciutat Vella -Nou litoral MILLORA DELS ENTORNS ESCOLARS • Palma -Protegim les escoles 29 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Bilbao • València -Pla clima. Escoles refugi • Londres • Bèlgica • París • Paris (clima) • Seul • Bogotà • Atenes(social) NATURALITZACIÓ URBANA. ESTRUCTURA I REGULACIÓ • Vitòria-Gasteiz -PENAT Collserola • Madrid -Pla de verd i de la biodiversitat • Glaswgow • Poznan -Pi i Maragall • Montpellier • Utrech -Parc Central Marina del Prat Vermell • Lyon -Parc de Can Batlló • Gent -Parc de la Colònia Castells • Guangzhou • Berlin( regulació) NATURALITZACIÓ URBANA. URBANITZACIÓ I INFRAESTRUCTURA • Leipzig -Barcelona ciutat i ombra • Bordeus -Places i eixos verds de l’Eixample • Gant • Munich -MpGM Gràcia. Eina IDEEU • Antwerpen • Rotterdam -Noves infraestructures • Viena • Londres • Oslo 30 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Utrech • Melbourne • Boston FOMENT DEL JOC A L’ESPAI PÚBLIC • Amsterdam - Ciutat jugable • Manchester • Malmo • Brightmoor • Copenhagen • Philadelphia • Gwangju • Seattle • Auckland MILLORES TÀCTIQUES EN L’ESPAI PÚBLIC • Logroño -Pelai • Milà • Los Ángeles • Nova York • Sant Francisco • Nova Zelanda • Montreal • Rionegro • Addis Ababa TALL DE TRÀNSIT TEMPORAL • Paris -Obrim carrers • Lisboa s. • Nova York • Rotterdam ESTRATÈGIES XARXA CICLABLE • Madrid -Xarxa de carrils bici • Copenhage • París • Nova York 31 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Bogotà • Berlín • Burdeus • Bogotà • Ciutat de Mèxic • Londres REDUCCIÓ DE LA VELOCITAT • Brussel·les -Ciutat 30 • Oackland ESTRATÈGIES DUM I APARCAMENT • Cambridge - MpPGM. Reducció reserva aparcament. • Màlaga RESTRICCIONS DE TRÀNSIT • Estocolm - Zona de Baixes emissions ZBE • Milà • Brussel·les • Manchester • Londres • París • Amsterdam • Lyon PLANS INTEGRALS • Viena -Pla Clima • Munich • Philadelphia • Boston ALTRES • San Sebastian -Plans d’usos 32 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C TAULA D’EXPERIÈNCIES PER TEMES / RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC MODELS URBANS DE PROXIMITAT Barcelona • Madrid -Programa Superilla Barcelona • Vitòria-Gasteiz • Pontevedra -Pla de mobilitat 2019-2024 (AI) • París • Hamburg • Berlín • Freiburg • Utrech • Estocolm, Göteborg i Helsinngborg. • Oslo • Portland • Melbourne • Seoul TRANSFORMACIÓ GRANS EIXOS • Nice -Meridiana • París -Diagonal • Lyon -Glòries • Marsella • Slovenia -Via Layetana • Seul -Les Rambles -Les Rondes de Ciutat Vella -Nou litoral MILLORA DELS ENTORNS ESCOLARS • Palma -Protegim les escoles • Bilbao • València -Pla clima. Escoles refugi 33 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Londres • Bèlgica • París • Paris (clima) • Seul • Bogotà • Atenes(social) NATURALITZACIÓ URBANA. ESTRUCTURA I REGULACIÓ • Vitòria-Gasteiz -PENAT Collserola • Madrid -Pla de verd i de la biodiversitat • Glaswgow • Poznan -Pi i Maragall • Montpellier • Lyon -Parc Central Marina del Prat Vermell • Gent -Parc de Can Batlló • Guangzhou -Parc de la Colònia Castells • Berlin( regulació) NATURALITZACIÓ URBANA. URBANITZACIÓ I INFRAESTRUCTURA • Leipzig -Barcelona ciutat i ombra • Bordeus -Places i eixos verds de l’Eixample • Gant • Munich -MpGM Gràcia. Eina IDEEU • Antwerpen • Rotterdam -Noves infraestructures • Viena • Londres • Oslo • Utrech • Melbourne • Boston 34 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C FOMENT DEL JOC A L’ESPAI PÚBLIC • Amsterdam - Ciutat jugable • Manchester • Malmo • Brightmoor • Copenhagen • Philadelphia • Gwangju • Seattle • Auckland MILLORES TÀCTIQUES EN L’ESPAI PÚBLIC • Logroño -Pelai • Milà • Los Ángeles • Nova York • Sant Francisco • Nova Zelanda • Montreal • Rionegro • Addis Ababa TALL DE TRÀNSIT TEMPORAL • Paris -Obrim carrers • Lisboa s. • Nova York • Rotterdam ESTRATÈGIES XARXA CICLABLE • Madrid -Xarxa de carrils bici • Copenhage • París • Nova York • Bogotà • Berlín • Burdeus 35 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • Bogotà • Ciutat de Mèxic • Londres REDUCCIÓ DE LA VELOCITAT • Brussel·les -Ciutat 30 • Oackland ESTRATÈGIES DUM I APARCAMENT • Cambridge - MpPGM. Reducció reserva aparcament. • Màlaga RESTRICCIONS DE TRÀNSIT • Estocolm - Zona de Baixes emissions ZBE • Milà • Brussel·les • Manchester • Londres • París • Amsterdam • Lyon PLANS INTEGRALS • Viena -Pla Clima • Munich • Philadelphia • Boston ALTRES • San Sebastian -Plans d’usos 36 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C RECULL TEMÀTIC D’EXPERIÈNCIES/ RENOVACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC 37 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 38 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 1. MODELS URBANS DE PROXIMITAT Les estratègies d’organització i estructuració de la ciutat cerquen la consolidació de models urbans que permetin satisfer totes les necessitats bàsiques diàries i no laborals en distàncies de proximitat. Aquestes estratègies s’enfoquen especialment a partir de dos tàctiques principals: • la complexitat urbana i la disponibilitat de serveis de proximitat. • la reconfiguració del model de mobilitat per permetre que part de l’espai destinat tradicionalment al vehicle privat passi a ser un actiu per a la millora ambiental, comfortatibilitat i recuperació de l’espai públic, afavorint la reactivació econòmica i la recuperació del usos socials en aquest àmbit. Aquesta reconfiguració s’acompanya també d’una potenciació de la mobilitat no motoritzada i reforç del transport públic. 39 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C París, Ciutat del quart d’hora o l’aposta per la proximitat. Títol: Paris, ciutats dels 15 minuts Nº id. 21 Lloc: Europa/França/París Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Consolidació del model urbà a partir de la idea de que tots els ciutadans han de tenir els elements essencials a menys de 15 minuts. Inici concepte teòric 2016. Inici implementació Programa de 2020. Enllaç https://www.paris.fr/dossiers/paris-ville-du-quart-d-heure-ou-le-pari- de-la-proximite-37 Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: Model de planificació de la vida urbana que cerca oferir qualitat de vida en distàncies curtes a les 6 funcions urbanes essencials: habitar, treballar, aprovisionar- se, cuidar-se, aprendre i descansar. El 17 de novembre de 2021, el Consell de París va adoptar el pacte de proximitat parisenc: està duent a terme grans canvis per apropar la presa de decisions públiques als parisencs. Neteja, manteniment i embelliment dels barris, tranquil·litat i seguretat, animació de la vida local: els alcaldes de barri tindran ara més competències i recursos. Aquest inclou programes específics en diferents àmbits amb els següents principis bàsics: - L'escola, la “capital” del barri -Apropar la cultura als habitants. -Els barris al ritme de la ciutat de quart d'hora -Ajuda per a la guarderia i els deures en “clubs socials esportius” - La ciutat del quart d'hora també requereix una adequació de comerços - La neteja, un tema essencial a la ciutat del quart d'hora - Més seguretat a cada barri 40 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Portland, Ciutat dels 20 minuts Títol: Portland, ciutats dels 15 minuts Nº id. 22 Lloc: Amèrica/USA/Oregon/Portland Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Consolidació del model urbà a partir de la idea de que tots els ciutadans han de tenir els elements essencials a menys de 20 minuts Programa de 2012 Enllaç https://www.portlandonline.com/portlandplan/index.cfm?a=288098&c=52256 Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: El Pla d'Acció Climàtica de Portland estableix un objectiu per al 2030 que demana barris vibrants en què el 90% dels residents de Portland puguin caminar o anar en bicicleta fàcilment per satisfer totes les necessitats bàsiques diàries i no laborals. 41 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Melbourne, Ciutat dels 20 minuts Títol: Melbourne, ciutats dels 20 minuts Nº id. 23 Lloc: Oceania/Australia/Melbourne Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Consolidació del model urbà a partir de la idea de que tots els ciutadans han de tenir els elements essencials a menys de 20 minuts Pla Melbourne 2017-2050 Enllaç https://www.planmelbourne.vic.gov.au/current-projects/20-minute- neighbourhoods Imatge. 1, 2 Descripció, objectius i implementació: Plan Melbourne es guia pel principi dels barris de 20 minuts. El barri de 20 minuts consisteix a "viure localment": donar a la gent la possibilitat de satisfer la majoria de les seves necessitats diàries a 20 minuts a peu des de casa, amb opcions segures per anar en bicicleta i transport local. El gener de 2018 la consellera de Planificació va posar en marxa el Programa Pilot de Barris de 20 minuts. El programa es lliura en dues etapes del projecte en col·laboració amb la Heart Foundation, Victoria Walks, Resilient Melbourne i el govern local. L'objectiu del programa és provar el lliurament pràctic de barris de 20 minuts a diferents llocs de Melbourne. 42 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Street moves. Suècia. Ciutat de 1 minut. Títol: Street moves. Suècia. Nº id. 46 Lloc: Europa/Suècia Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Consolidació a través de prototips d’un model urbà que doni prioritat a vianants i ciclistes i reconsideri l'ús dels carrers Inici programa Abril 2020 Enllaç Street Moves: Sweden’s 'one-minute' city promotes hyper-local culture (globetrender.com) Imatge.1,2,3,4 Street Moves - The Innovation in Politics Institute Descripció, objectius i implementació: Street Moves és un projecte que recupera places d'aparcament per millorar la vida urbana. Experimentant amb prototips que donin prioritat a vianants i ciclistes, es vol reconsiderar l'ús dels carrers amb l'objectiu de millorar tant el compromís cívic com la mobilitat sostenible. Allunyant-se dels espais públics insostenibles i excloents, Street Moves obre nous camins. És un enfocament innovador de la mobilitat i un primer pas per transformar la manera com veiem els nostres carrers, alliberant el seu potencial per funcionar com a espais de vida ampliats per als ciutadans. El concepte "Street Moves" de Suècia vol que els locals no viatgin més d'un minut per accedir a tot el que necessiten, des de gimnasos a l'aire lliure fins a centres socials. El think tank d'ArkDes, que forma part del centre nacional d'arquitectura i disseny de Suècia, ha treballat amb el govern suec per crear el kit de construcció com a part de Street Moves. Actualment s'està provant i avaluant a Estocolm, Göteborg i Helsingborg, el kit de construcció consta d'una plataforma de fusta modular expandible, amb diferents peces que es poden col·locar una sobre l'altra. 43 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Madrid Centro. Renovació urbana. Títol: Madrid centro. Renovació urbana. Nº id. 42 Lloc: Europa/Espanya/Madrid Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà QUALITAT URBANA. Millora dels barris i reciclatge urbà. Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Projecte de renovació urbana que a partir de la transformació i el reciclatge de la ciutat existent i a través d’un nou enfocament urbanístic vol afrontar els desafiaments derivats de la globalització, el canvi climàtic i la transformació social Projecte 2012 Enllaç https://ezquiagaarquitectura.com/2012/proyecto-madrid-centro/ Imatge. 1, 2, 3, 4, 5,6,7,8,9,10 Descripció, objectius i implementació: El Projecte adopta com a perspectiva estratègia la posada en valor del capital social, econòmic, espacial i simbòlic del Centre de Madrid i l'entesa de la ciutat des dels processos reals que la configuren i no només des de la norma. Per tal de respondre a la complexitat espacial i social de la ciutat des d'un enteniment així mateix complex de les tècniques i intervencions urbanístiques. Aquesta estratègia s'articula al voltant d'una sèrie d'objectes essencials: - L'espai públic com a sistema organitzatiu, referència identitària i element mediador entre la ciutat i els seus habitants. -La nova cèl·lula urbana. - La naturalització de la ciutat com a estratègia activa de construcció d'un nou paisatge urbà. - El Centre com a actiu econòmic de la metròpoli madrilenya. - Construir la identitat des del reconeixement de la pluralitat d’una ciutat complexa. - Una nova cultura de la gestió pública 44 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pontevedra. Pacificació de trànsit * Títol: Pontevedra pacificació del trànsit. Nº id. 19 Lloc: Europa/Espanya/ Pontevedra Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Model urbà de recuperació de la ciutat per al ciutadà a través de la Imatge. 1, 2, 3, 4,5 priorització de la mobilitat de vianants dintre del municipi. Pacificació del trànsit. Inici programa 1999 Enllaç https://ciudadesquecaminan.org/blog/cityrepor/doce-claves-y-un- epilogo-sobre-el-modelo-pontevedra/ Descripció, objectius i implementació: Experiència pràctica de canvi de model urbà que perseguia una profunda millora del medi ambient urbà i assolir una alta qualitat urbana en totes les facetes. 14 anys d’experiència. Podem resumir-la en els objectius següents: -Al camp mediambiental, reduir dràsticament la contaminació aèria, sonora i de les aigües. -En el social, aconseguir una ciutat inclusiva, integradora, on es mitiguessin o s'eliminessin les barreres de classe social, per estat físic o discapacitat, per edat, per sexe o qualsevol altra diversitat. -A la mobilitat, eliminar els perills de la circulació i potenciar la mobilitat no motoritzada, invertint les prioritats i situant els desplaçaments a peu com a element central de la mobilitat urbana. -Convertir els espais públics urbans, la ciutat, al centre de socialització, d'usos plurals integrats. -Fomentar l'autonomia dels nens i nenes i la seva integració a la vida urbana. 20.000habitants. pla. 45 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pontevedra pacificació del trànsit. 46 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Olso. El programa d'habitabilitat sense cotxes Títol: Olso. Programa d’habitabilitat sense cotxe. Nº id. 91 Lloc: Europa/Noruega/ Oslo Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Model urbà de recuperació de la ciutat per al ciutadà a través de la priorització de la mobilitat de vianants dintre del municipi. Pacificació del trànsit. Inici programa 2019. Enllaç https://daf9627eib4jq.cloudfront.net/app/uploads/2020/01/The-Car- free-Livability-Programme-2019.pdf Imatge. 1, 2,programa Descripció, objectius i implementació: Experiència pràctica de canvi de model urbà que persegueix eliminar el vehicle del centre de Olso per afavorir la vida urbana. Inclou els següents programes: -De parking a vida urbana. -Desenvolupament urbanístic explicatiu -Noves vies de vianants i espais de vianants amables. -Aprenentatge continu. -Planificant la capital del futur. 47 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Car Free Planning Hamburg Títol: CarFree planning (Hamburg). Nº id. 1. Lloc: Europa/Alemania/Hamburg Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Pla per consolidar una ciutat lliure de cotxes en els propers 20 anys. Objectiu eliminar els cotxes del centre a l’horitzó 2034 Inici programa 2018. Enllaç https://inhabitat.com/hamburg-announces-plans-to-become-a-car-free-city- Imatge. 1, 2, 3 within-20-years/ https://www.hamburg.de/gruenes-netz Descripció, objectius i implementació: Actualment, Hamburg està treballant en un pla que eliminaria la necessitat de cotxes en els propers 15-20 anys, fent de la ciutat un lloc més verd, saludable i agradable per viure. La proposta de Grünes Netz, o "Xarxa Verda" de la ciutat, crearà vies per a vianants i bicicletes per connectar els espais verds substancials existents de la ciutat i oferirà rutes de rodalies segures i sense cotxes per a tots els residents. La xarxa verda d'Hamburg es construirà durant els propers 15-20 anys i crearà camins sense cotxes entre tots els principals parcs, parcs infantils, jardins comunitaris i cementiris d'Hamburg. La xarxa resultant cobrirà el 40% de la segona ciutat més gran d'Alemanya i hauria de permetre als viatgers i als turistes navegar per la ciutat que abans depenia dels cotxes completament en bicicleta i a peu. Els objectius de la Xarxa Verda són múltiples. D'una banda, Hamburg reconeix la necessitat de canviar davant l'escalfament global; en els darrers 60 anys, la temperatura mitjana de la ciutat ha augmentat d'1,2 graus centígrads a 9 graus centígrads, i el nivell del mar ha augmentat 20 centímetres, i s'espera que augmentin 30 centímetres més l'any 2100. Si bé una ciutat sense cotxes, sens dubte fer molt per reduir les emissions de CO2, els espais verds ampliats que cauran al llarg dels nous camins verds també ajudaran a pal·liar les inundacions en cas de pluges abundants o tempestes. A més, aquesta xarxa contribuirà a la salut general de la ciutat i dels seus habitants. The Guardian va explicar que Hamburg "veu una xarxa que no només ajudi els residents a anar del punt A al punt B de manera sostenible", i la portaveu de la ciutat, Angelika Fritsch, va afegir: "Oferirà a la gent oportunitats de fer senderisme, nedar, fer esports aquàtics, gaudeix de pícnics i restaurants, gaudeix de la calma i observa la natura i la vida salvatge a la ciutat. Això redueix la necessitat d'agafar el cotxe per a sortides de cap de setmana fora de la ciutat". Implementació: Planificació/ Infraestructures. Green network plan. 48 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pla de movilitat i espai públic de Vitòria i Superilla Central de Vitoria Títol: Pla de mobilitat i espai públic de Vitòria i Superilla Central. Nº id. 25 Lloc: Europa/País Vasc/Vitoria-Gasteiz Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Pla per l'aplicació del model d'ordenació de l'espai públic basat en Supermançanes Pla de 2007 /( Pla de mobilitat i espai públic) Pla de 2009 (Superilla central) Enllaç https://www.vitoria- gasteiz.org/wb021/was/contenidoAction.do?idioma=es&uid=_5e2b287 Imatge. 1, 2, 3, 4, 5 7_120d224e518__7fe7 Descripció, objectius i implementació: Pla de mobilitat. El Pla té com a característica principal l'aplicació del model d'ordenació de l'espai públic basat en Supermançanes. Aquest model es regeix per dos objectius principals: el primer, frenar i revertir la tendència del model de mobilitat vigent, basat en el vehicle privat, el segon, crear un nou tipus d'espai públic que afavoreixi l'habitabilitat urbana. Un dels èxits aconseguits pel pla es va plasmar el 2008, quan es va implementar la xarxa d'autobusos, a través d'un intens procés de participació i de comunicació, incrementant el seu ús més del 50%. També cal destacar que un altre dels èxits ha estat el desenvolupament d'una sèrie de plans que deriven d'aquest. Els més destacables són: el Pla Director d'Aparcament, el Pla Director de Vies Ciclistes que juntament amb el Pla Director de Sendes Urbanes i la implantació de 40 supermançanes projectaran Vitòria-Gasteiz com a ciutat líder en la transformació cap a la sostenibilitat. Superilla Central. Estudi per a la implementació una Superilla Central com a projecte pilot. L’estudi es basa en l'anàlisi de la mobilitat i l'accessibilitat de l'espai públic. També s'ha analitzat la millora del grau d'habitabilitat gràcies a una sèrie de propostes d'ordenació de l'espai públic. L'estudi planteja tres fases d'implementació. La primera contempla la reorganització de les xarxes de mobilitat. Això significa la instal·lació dels sistemes de control d'accés, canvis de sentit i la regulació de l'aparcament dins de l'àmbit. La segona fase contempla l'habilitació de l'espai públic, donant prioritat a aquells carrers amb carril bici i/o sengles urbanes. Finalment, la tercera fase contempla a grans trets la construcció d'una plataforma logística de mercaderies CDU i la dotació d'aparcaments per a residents fora de calçada. 49 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Berlín lliure d’automòbils. Títol: Berlin lliure d’automòbils Nº id. 63 Lloc: Europa/Alemanya/Berlín Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Pla per per limitar els cotxes dins del Ringbahn de Berlín. Inici idea 2019. Projecte actualment en curs. Fase valoració per part administració. Enllaç Berlin is planning a car-free area larger than Manhattan (fastcompany.com) Imatge. 1, 2, 3, 4 Descripció, objectius i implementació: Pla de mobilitat. Volksentscheid Berlin Autofrei (Decisió popular per a un Berlín lliure d'automòbils), ha proposat un pla per limitar els cotxes dins del Ringbahn de Berlín, una ruta de llarg recorregut pel centre de la ciutat, convertint-la en l'àrea lliure de cotxes més gran del món un cop aprovada. La iniciativa ciutadana té com a objectiu principalment prohibir l'ús de cotxes particulars al centre de Berlín, amb l'excepció dels vehicles d'emergència, camions d'escombraries, taxis, vehicles de repartiment i residents amb mobilitat reduïda, que tindrien permisos d'accés especials. L'objectiu de la campanya és garantir que els carrers públics de Berlín estiguin ben repartits, sans, segurs, habitables, respectuosos amb el clima i el medi ambient. Com que els funcionaris governamentals encara no han pres mesures i mesures ràpides per assolir aquestes qualitats, l'equip va abordar els seus objectius de manera democràtica directa mitjançant un referèndum. El marc inclou la transformació de tots els carrers de l'S-Bahn-Ring excepte les carreteres federals, una àrea que es diu que és més gran que Manhattan, en carrers reduïts per a cotxes, limitant-los a caminar, anar en bicicleta i transport públic. Els usuaris que depenguin molt dels vehicles de motor (per motius laborals o de mobilitat), rebran el corresponent permís d'ús especial. 50 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pla Vauban, Freiburg, un veïnat sense cotxes. Títol: Vauvan Freiburg, un veïnat sense cotxes. Nº id. 3 Lloc: Europa/Alemanya/ Freibug Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Transformació urbana d’un antiga àrea militar. Amb disseny urbà sostenibles amb resultats positius en matèria de : habitatge, energia, gestió de l’aigua, i mobilitat urbana. 'Barri sense cotxes' i 'el barri sense aparcaments', amb prioritat per a la mobilitat de vianants i bicicletes Anys desenvolupament. 1993-2006. Imatge. 1, 2 Enllaç https://uclg-cisdp.org/sites/default/files/observatory/files/2021- 06/Freiburg_EN.pdf Notes: Problema de gentrificació. Requeriment d’aparcament a la normativa urbanística Descripció, objectius i implementació: El districte urbà sostenible de Vauban és un procés de restauració ecològica a les antigues casernas militars de la ciutat de Friburg, que van quedar buides després de la retirada de les tropes franceses. Des de l'inici del projecte, l'ajuntament s'ha compromès a fomentar un procés de participació ciutadana basat en uns nivells mínims específics de sostenibilitat urbana. Durant els 13 anys que porta el projecte, s'ha construït un districte urbà sostenible i amb un alt nivell de cohesió social, que ara acull 5.000 persones. Habitatge: una de les característiques més significatives de l'experiència Vauban és que ha creat una gamma d'habitatges molt diversa. A més de les promocions privades, també han sorgit grups cooperatius (que han generat processos participatius en la seva gestió i han permès la incorporació de persones amb ingressos baixos). L'any 2006 hi havia 40 grups cooperatius. A més de l'experiència SUSI esmentada anteriorment, Forum Vauban també va crear la Cooperativa Gènova. És una cooperativa de lloguer autogestionada (fundada l'any 1997). Els seus habitants són majoritàriament joves, gent gran i persones amb baixos ingressos que viuen en edificis de 36 o 40 habitatges. En cada fase s'han creat espais de deliberació en què els membres de la cooperativa dissenyen els edificis (es decideixen col·lectivament aspectes com les façanes, l'orientació, els espais col·lectius i l'escala de l'habitatge). La construcció es fa a 51 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C partir de criteris ecològics com l'ús de materials locals, plaques solars i mecanismes de recollida d'aigua de pluja. A part de la construcció, la cooperativa també és responsable de la propietat col·lectiva de la casa, així com d'un hostal i de la bugaderia. Energia: Es fomenta la instal·lació de plaques fotovoltaiques i d'energia solar, així com un pla de reducció del consum de les llars. El districte urbà sostenible també disposa d'una planta de cogeneració molt eficient per donar calefacció a tota la zona que funciona amb estelles de fusta. L'obligació de reduir el consum energètic comportarà el desenvolupament de diferents iniciatives als blocs d'habitatge, com el projecte ‘energy plus’, que conté 10 habitatges passius que produeixen més energia de la que consumeixen. Recursos hídrics: El tractament ecològic de l'aigua té lloc en una gran part de l'estructura urbana. En primer lloc, hi ha les zones verdes que permeten filtrar el 80% de l'aigua de les pluges cap al terreny natural. Hi ha un sistema de clavegueram combinat en algunes instal·lacions i habitatges. Mobilitat urbana: Hi ha dues iniciatives molt importants en aquest àmbit: el ‘barri sense cotxes’ i ‘el barri sense aparcaments’, amb prioritat per a la mobilitat de vianants i bicicletes. La consolidació d'aquests dos programes fa que no es puguin construir aparcaments als solars, i l'única zona on es pot estacionar és al perímetre de la zona residencial. La mobilitat del cotxe (excepte urgències mèdiques i altres) es limita a la càrrega i descàrrega (amb una velocitat màxima de 5 km/h a la zona residencial i de 30 km/h a la resta del districte). La xarxa urbana de distribució d'equipaments i serveis (i llocs de treball del barri) fa que tots els desplaçaments es puguin fer en bicicleta o a peu. Hi ha línies de tramvia, autobús i trens que uneixen la zona amb el centre. Al voltant de la meitat de la població de Vauban no té cotxe i s'ha creat una associació per compartir l'ús de cotxes i furgonetes. També cal destacar la construcció d'equipaments comunitaris com Haus 37, llars d'infants i centres educatius i iniciatives d'ocupació que han creat més de 400 llocs de treball. Un altre dels resultats més significatius d'aquest procés està associat a la implantació de diferents tipus de participació, que van des de l'urbanisme fins a la gestió d'equipaments comunitaris, el disseny d'habitatges, i iniciatives socials i ecològiques de diversa índole. Aquests processos han propiciat la consolidació de les xarxes socials i processos de responsabilitat compartida en la gestió del territori que facilitin la cohesió social d'infants, dones, joves i col·lectius de renda baixa. 52 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Merwede, un veïnat sense cotxes. Utrech Títol: Merwede, un veïnat sense cotxes. Nº id. 90 Lloc: Europa/Països Baixos/ Utrech Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Transformació urbana d’un parc empresarial de 24 Ha que preveu la implantació de 6.000 habitatges Amb disseny urbà sostenibles amb resultats positius en matèria de : habitatge, energia, gestió de l’aigua, i mobilitat urbana. 'Barri sense cotxes' i 'el barri sense aparcaments', amb Imatge. 1, 2 prioritat per a la mobilitat de vianants i bicicletes Inici projecte 2017. Enllaç https://merwede.nl/about/eng/ Descripció, objectius i implementació: Merwede esdevindrà el districte verd de la ciutat d'Utrecht (Països Baixos), caracteritzat pels espais verds, les bicicletes i l'absència d'automòbils, on hi podran viure més de 12.000 persones de manera sostenible i saludable. Les principals característiques de Merwede, el nou districte d'Utrecht en construcció, seran la vegetació abundant en espais públics, jardins interiors i sostres verds amb panells solars, així com l'absència d'automòbils i el protagonisme de vianants i ciclistes. Els seus habitants podran utilitzar una àmplia gamma de vehicles compartits, bicicletes i transport públic que s'oferiran. 53 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Seoul. Walkable city Títol: Seoul walkable Nº id. 29 Lloc: Àsia/Korea/Seoul Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Model urbà de proximitat Directrius pel desenvolupament de la ciutat. Campanya de 2016. Implementació a partir 2017. Enllaç Walkable City Seoul | use: urban sustainability exchange Imatge. 1, 2, 3, 4,5,6 (metropolis.org) Walkable City, Seoul - Seoul Metropolitan Government Walkable City, Seoul - Seoul Metropolitan Government Descripció, objectius i implementació: Walkable city. Per fer realitat "Walkable City, Seül", la SMG implementarà un projecte de regeneració urbana i un projecte amigable per als vianants. Concretament, per transformar Seül en una ciutat atractiva per caminar que tingui la seva pròpia història, l'SMG formarà senders urbans per caminar i establirà enllaços estrets entre diversos projectes urbans. Veure diferents projecte a la web. Entre ells renovació entorn estació central. (imatge) “Road Diet”, projecte per reduir la calçada, que ocupa la major part de les carreteres, i ampliar la via per a vianants. El projecte s'implantarà en zones de vida diària, a més del centre i un subcentre de la ciutat. Seül construirà més de 20 carreteres el 2016 perquè els ciutadans puguin reconèixer "Walkable City, Seül". 54 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 2. TRANSFORMACIÓ GRANS EIXOS/ LÍMITS La consolidació de nous models urbans i planificació d’una nova mobilitat faciliten la definició d’espais de transformació urbana, molts dels quals es vinculen a . grans eixos viaris, infraestructures hídriques o límits urbans de la ciutat consolidada. En aquest espais les estratègies de renovació es centren especialment en tres principis bàsics: • L’aposta per una mobilitat no motoritzada i el reforç i innovació en l’accés i funcionament del transport públic.(intercanviadors) • L’aposta per la renaturalització, més verd i més divers, i la recuperació dels sistemes naturals dels espais transformats. • La recuperació de l’àmbit per l’ús ciutadà i activació de l’espai. 55 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de la Promenade du Paillon. Nice* Títol: Transformació de la promenade Paillon. Nice Nº id. 59 Lloc: Europa/França/Nice Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius CANVI CLIMÀTIC. Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Transformació grans eixos Projecte de renovació urbana de 12 ha que preveu des del teatre de Niça fins al mar la configuració d’un nou recorregut pel centre de la ciutat. Inclou programa divers amb jocs infantils i gras espais d’aigua. Imatge. 1,2, 3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14 Projecte 2010-2012. Realització 2011-2013. Enllaç https://penapaysages.com/fra/projet/17-promenade-du-paillon Descripció, objectius i implementació: El projecte està situat al lloc del llit del riu PAILLON, un rierol torrencial però que la majoria de vegades apareixia com un fi degoteig d'aigua entre les platges de còdols. Aquesta característica, pròpia dels rius mediterranis, no oferia, per tant, un paisatge realment atractiu i valuós. A finals del segle XX es va prendre la decisió de cobrir-lo per crear un espai urbà tan rar en aquesta ciutat tan densa. Tot el llit del riu es va cobrir llavors en trams i enjardinat amb jardins (plaça Leclerc, el jardí Albert Ier al costat de la Promenade des Anglais), espais públics amb grans estanys i fonts (Espace Masséna) i la construcció d'un jardí sobre llosa que allotja l'estació d'autobusos i un aparcament de diverses plantes, creat l'any 1973. Des del teatre de Niça fins al mar, hi va haver una sèrie d'espais heterogenis creats en diferents moments, però sobretot dos imponents edificis d'utilitat formant una barrera infranquejable de formigó que encara separava. les dues parts de la ciutat. El passeig del Paillon ha permès als niçanesos redescobrir el paisatge interior de la seva ciutat però també per revitalitzar realment el cor de la ciutat actuant com a enllaç entre el mar – la Promenade des Anglais – i el nucli urbà recentment rehabilitat. Aquesta nova caminada a la ciutat, un autèntic pulmó verd, proporciona calma, gentilesa, a residents i turistes. frescor, llocs d'ombres, olors i permet gaudir d'un moment serè en un entorn enjardinat format per una rica paleta vegetal. El passeig del Paillon ha millorat la vocació verda de la ciutat i la seva imatge s'ha convertit en un actiu turístic més enllà de les fronteres. El nou espai-catifa verda permet satisfer les expectatives d'usos múltiples i diferents: ús intensiu de l'esplanada, exposicions d'obres d'art, activitats lúdiques per a infants i joves, la tranquil·litat de caminants i somiadors. Premi Victoires du Paysage 2014. 56 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de la promenade Paillon. Nice 57 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de l’eix dels Champs Elysées. Paris. Títol: Trasnformació de l’eix del Champs Elysées. Paris. Nº id. 36 Lloc: Europa/França/París Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius CANVI CLIMÀTIC. Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Transformació grans eixos Projecte de reurbanització. Projecte presentat al febrer de 2020. Enllaç https://viajar.elperiodico.com/destinos/proyecto-reforma-campos- eliseos-paris Imatge 1,2,3,4,5,6,7,8,9 Descripció, objectius i implementació: L'alcaldessa de la ciutat, Anne Hidalgo, ha aprovat un projecte de 250 milions d'euros per transformar l'avinguda més important i més famosa de la capital francesa, els Camps Elisis, en un “jardí extraordinari”. El projecte ha estat dissenyat per l'estudi PCA-Stream i planeja reduir la presència de vehicles a l'avinguda a la meitat, millorant la qualitat de l'aire, ja que també es crearan àrees verdes per al pas exclusiu de vianants. També ajudaran els túnels d'arbres que s'inclouran al llarg del passeig de gairebé 2 quilòmetres. Un altre canvi important que realitzarà l'estudi és l'adaptació de la Plaça Charles de Gaulle, per millorar la visibilitat a turistes i parisencs de l'Arc del Triomf. El projecte també inclou la remodelació de la plaça més gran de París, la de la Concòrdia. 58 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació dels Berges de Sein. París Títol: Trasnformació dels Berges de Sein. Paris Nº id. 57 Lloc: Europa/França/Paris Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Transformació grans eixos Projecte de substitució dels antics vials de circulació al laterals del riu Sena per nous espais equipats de lleure. El projecte té fases ja finalitzades i fases en projecte. Projecte de 2012, executat al2013 Enllaç https://www.pariscityvision.com/fr/paris/croisieres-seine/berges- seine Imatge. 1,2,3,4,5,6,7,8,910,11 https://worldarchitecture.org/architecture-projects/hemgc/berges-de- seine-project-pages.html Descripció, objectius i implementació: Les "berges de Seine" és el nom que rep el desenvolupament de vianants al llarg de la riba esquerra del Sena a París. Des de 1991, la totalitat de les ribes del Sena a París és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Durant més de 40 anys, la presència de l'automòbil ha creat una forma de trencament entre la ciutat i el riu, però cal saber recordar els períodes anteriors en què aquests llocs eren llocs de trobada, llocs de vida que participaven de la diversitat de Espais públics parisencs. La urbanització del marge esquerre a imatge de Paris Plages és una iniciativa de la ciutat de París que ha fet que aquesta ruta sigui totalment peatonal també accessible per als ciclistes. 2,5Km. El projecte proposa usos diversificats, cursos de relaxació, d'oci, espais de recursos, trobada i representació. Els parisencs i les persones de pas per la capital poden gaudir del mobiliari urbà instal·lat durant tot l'any, així com de les activitats gratuïtes de temporada. A diferència de Paris Plages, les ribes del Sena no tenen entreteniment només a l'estiu. 59 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de les Ribes de Saône-Terrasses de la Presqu’île. Metropole de Lyon. Títol: Transformació de les Ribes de Saône-Terrasses de la Presqu’île de Lyon. Nº id. 57 Lloc: Europa/França/Lyon Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Transformació grans eixos Projecte de construcció d’un nou espai públic de 2k a l’entorn de la riba del Saona al seu pas pel centre de Lyon. Presentació projecte 2016 Enllaç Rives de Saône - Terrasses de la Presqu'île - La Métropole de Lyon Imatge. 1,2,3,4,5,6,7,8,910,11 (grandlyon.com) Descripció, objectius i implementació: Les ribes del Saona son un paisatge contrastat i sorprenent durant una caminada gairebé continuada de 15 km per la vora de l'aigua. El projecte del tram central proposa una explosió de vegetació en un centre històric de la ciutat molt mineral, el projecte Terrasses Presqu'île s'estén per una superfície de 2 hectàrees, des de la plaça d'Albon fins al pont Maréchal Juin. L'objectiu d'aquesta nova etapa del projecte Rives de Saône es redescobrir el port baix d'abans i restaurar l'enllaç entre la península, les ribes del Saona i el turó de Fourvière. La realització de les Terrasses Presqu'île representa l'última seqüència de desenvolupament de les Rives de Saône al centre de la ciutat. Aquest projecte es realitza per: -La construcció del nou aparcament de Saint-Antoine sota els molls del mateix nom per part de Lyon Parc Auto. Aquest aparcament amb 787 places per a vehicles repartides en 5 plantes es va lliurar el juny de 2021. -L'enderroc de l'antic aparcament de Saint-Antoine i la urbanització d'un gran jardí fluvial de 8500 m2 el més a prop possible de l'aigua. Amb 400 metres de llarg i fins a 35 d'amplada, aquest jardí fluvial ampliarà el passeig per a vianants per la riba del Saona. -El desenvolupament del Quai Saint-Antoine calmarà el trànsit i oferirà més espai per a vianants, ciclistes i autobusos. -La reurbanització de les places Saint-Nizier i Albon. Alliberats d'aparcament, ara ofereixen espais per a la relaxació i la convivència davant del turó de Fourvière. 60 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de l’eix Riu Cheonggyecheon. Seul Títol: Transformació de l’eix Riu Cheonggycheon Seul Nº id. 55 Lloc: Asia/Korea del sud/Seul Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius CANVI CLIMÀTIC. Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Transformació grans eixos Projecte de renovació urbana que preveu la substitució d’autopista i recuperació del riu a través de 5,8km de recorregut pel centre de la ciutat Finalització 2005 Enllaç https://www.landscapeperformance.org/case-study- briefs/cheonggyecheon-stream-restoration https://urban-regeneration.worldbank.org/Seoul Imatge 1,2,3,4,5,6 Notes: Problema de gentrificació. Descripció, objectius i implementació: La restauració de Cheonggyecheon va crear impactes directes com a resultat de la riera restaurada i impactes indirectes amb l'efecte de la regeneració de la riera, que van crear valors immobiliaris més elevats a la zona. Els impactes directes de la riera restaurada inclouen la dotació d'espai públic i medi natural. Els resultats indirectes inclouen la revitalització del centre de Seül, que ara atrau gent i activitat empresarial. De manera més àmplia, la restauració va donar lloc a canvis en la consciència cívica, així com a les estratègies de planificació urbana per a la reforma del centre i el transport públic. El projecte va incloure la creació d'un nou espai verd públic per un total de 16,3 hectàrees. Aquest nou espai acull activitats per a vianants i culturals, ofereix hàbitats per a animals i plantes, i beneficia el medi ambient abaixant les temperatures. Des de la perspectiva de la ciutadania, la major aportació de la restauració va ser la creació d'un lloc agradable per relaxar-se. Cheonggyecheon també es va convertir en un lloc per a esdeveniments culturals, amb 259 esdeveniments allotjats el 2005–07. 61 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de l’eix Slovena street. Ljubljana, Slovenia Títol: Trasnformació de l’eix Slovena street, Ljubljana Nº id. 86 Lloc: Europa/Slovenia/ Ljubljana Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Transformació grans eixos Projecte de renovació i pacificació de l’espai públic. Reutilització dels carrils rodats per ampliar l'espai per als vianants, reduir el nombre de carrils, restringir l'accés de vehicles i crear un carril bus dedicat Porjecte de 2012. Execució 2015. Enllaç https://www.dekleva-gregoric.com/#/slovenska-street/ Imatge. 1,2,3,4,5,6,7,8,910,11 Descripció, objectius i implementació: El carrer Slovenska és la columna vertebral de Ljubljana: una important connexió nord-sud i el nucli cultural i econòmic de la ciutat. A la dècada dels 60, el carrer es va eixamplar i es va convertir en una carretera de quatre carrils, la qual cosa aviat va resultar ser una estratègia ineficient per millorar la mobilitat. L'any 2012, mitjançant polítiques de trànsit integrals i coherents, i després d'implementar rutes alternatives per als vehicles, la ciutat va prohibir els cotxes en un tram molt concorregut del carrer Slovenska. El nou carrer està designat com a espai compartit, malgrat el gran volum de trànsit de vianants i autobusos. En resposta a la convocatòria de propostes de la ciutat l'any 2012, quatre despatxos d'arquitectura locals van treballar conjuntament per redissenyar el carrer de 30 m d'amplada. El redisseny tenia com a objectiu prioritzar els vianants, els ciclistes i els usuaris del trànsit, i augmentar la fiabilitat i l'eficiència del trànsit. Tots els usuaris poden participar en igualtat de condicions al carrer compartit perquè el disseny no prioritza el trànsit de vehicles de motor. Els desnivells entre diferents parts del carrer s'han reduït sempre que ha estat possible per senyalitzar als vianants que no estan aïllats als costats. El carrer es va convertir en un important corredor de trànsit i un dels principals espais públics de Ljubljana. El redisseny va permetre a la ciutat fer un pas clau cap als seus objectius de política de transport. La identitat contemporània i unificada del carrer Slovenska li permet mantenir un caràcter únic del centre antic de la ciutat. El carrer eleva la imatge de la ciutat i millora la qualitat de vida. 62 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Remodelació del Port Vell, Marsella Títol: Remodelació del port vell. Marsella. Nº id. 57 Lloc: Europa/França/Marsella Eix temàtic QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Transformació límits Projecte de renovació de l’espai públic. Projecte de 2013 Enllaç https://www.publicspace.org/ca/obres/-/project/h193- redevelopment-of-the-old-port Imatge. 1,2,3,4,5,6,7,8,910,11 Descripció, objectius i implementació: Amb una superfície de 25 hectàrees i una capacitat de més de 3.200 embarcacions, el Port Vell de Marsella és el més gran dins un nucli urbà de tot Europa. Lloc fundacional de la capital provençal, en va ser el centre econòmic fins a mitjan segle XIX, quan el transport de mercaderies i passatgers es va desplaçar cap al nord, al Gran Port Marítim. Té una bocana estreta, flanquejada per dues velles fortaleses, i ocupa una badia natural on conflueixen els districtes més cèntrics de la ciutat, vertebrats per l’avinguda de la Canebière. Però, malgrat la seva centralitat i la bellesa del seu marc geogràfic, el port va acabar el segle XX desendreçat i sumit en la decadència. D’una banda, els clubs nàutics l’havien atapeït d’edificacions informals que ocupaven el 80% de la seva superfície i interposaven arreu barreres arquitectòniques i visuals. De l’altra, el vehicle privat foragitava els vianants de bona part dels seus molls. Al Quai des Belges (o de la Fraternité), moll central, hi havia nou carrils de trànsit rodat, mentre que el Quai du Port (al nord) i el Quai de la Rive Neuve (al sud) en tenien sis cadascun. La reforma del Port Vell de Marsella aporta una renovació d'aquest espai públic i, ha aconseguit que el port torni a ser un espai de trobada i convivència per a tots els marsellesos. Es tracta d'un projecte que comunica un barri antic, separat pel riu Vinalopó, amb la resta de la ciutat; i la proposta simple i neta aconsegueix unir les dues ribes per comunicar els veïns de la ciutat. 2013. Premi europeu d’espai públic 2014 Altres exemples de projectes de límits parcs fluvials, vores de rius, projecte de renovació ciutat al coste del riu: Bringing gardens back, Moscow (Russia), 2017 63 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 64 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 3. MILLORES EN ELS ENTORNS ESCOLARS Els recintes i entorns escolars han esdevingut espai de reflexió i transformació urbana a tot el món. Les estratègies de millora es centren en dos objectius bàsics: • La recuperació temporal (durant hores) o definitiva i millora de l’espai públic a l’entorn del centres escolars i dels recorreguts que faciliten l’autonomia i qualitat dels trajectes diaris dels infants ( a través de diferents estratègies). • La millora de les condicions ambientals dels recintes i entorns escolars i l’obertura controlada d’aquests espais equipats al públic general . 65 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C School streets program. Londres Títol: School streets program Nº id. 39 Lloc: Europa/Anglaterra/Londres Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars. Programa nascut a Anglaterra que preveu una restricció de trànsit en franja horària als entorns escolars. Projecte pilot 2017-2019. Expansió programa 2021 Enllaç How it works | School Streets | London Borough of Hounslow Imatge 1 Descripció, objectius i implementació: En els darrers anys, el consistori ha intensificat els seus esforços per abordar els problemes associats al trànsit al voltant de les escoles a les hores de sortida i recollida, en particular els problemes de seguretat viària, la mala qualitat de l'aire i les molèsties als residents. Els programes de carrers escolars tenen com a objectiu restringir el trànsit de motors als voltants immediats d'una escola i reduir l'ús de vehicles privats en el trajecte d'anada i tornada de l'escola. Les restriccions estan alineades amb l'objectiu del Consell de Hounslow de promoure comunitats actives i saludables mitjançant: -Millorar la seguretat viària dels alumnes, residents i visitants del municipi -Augmentar els estils de vida actius a peu, en bicicleta i per als alumnes i els seus pares i tutors -Minimitzar els comportaments antisocials derivats d'estacionaments desconsiderats i maniobres perilloses -Reduir el ralentí del motor i la contaminació a la zona, incloses les partícules, que afecten especialment als joves Inclou els possibles programes: • Play streets, • Liable streets, 66 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Ruta escolar, codi de carreteres de Bèlgica. Títol: Palma, pacificació dels entorns escolars Nº id. 75 Lloc: Europa/Bèlgica Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars. Obres de millora en l’accessibilitat i pacificació del trànsit als entorns escolars Enllaç https://www.lagazettedescommunes.com/739406/les-rues-scolaires-un- concept-aux-resultats-encourageants/ Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: Categorització existent des de 2018 al codi de carretes Belga. El Codi de Carreteres belga defineix el carrer de l'escola com "una via pública situada prop d'una escola on, temporalment i en determinats moments, està prohibit l'accés de vehicles de motor […]. Als carrers escolars, la via pública està reservada per a vianants i bicicletes així com per a bicicletes elèctriques. Només els vehicles prioritaris […] tenen accés al carrer de l'escola. Els conductors que circulen pel carrer de l'escola ho fan a peu; donen pas als vianants i ciclistes, els donen prioritat i, si cal, s'aturen. Els conductors no posen en perill ni els vianants ni els ciclistes i no els obstaculitzen. Els criteris per crear un carrer escolar son: -L'escola ha de ser exigent i motivada -El carrer té un caràcter residencial i no és utilitzada pel trànsit directe -La transferència de trànsit als carrers veïns és manejable -Les opcions d'estacionament o entrega estan disponibles a prop de l'escola. -El carrer no està travessat per una línia d'autobús. 67 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Rue aux écoles, París* Títol: Rue aux ècoles, París Nº id. 76 Lloc: Europa/França/París Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars Obres de millora en l’accessibilitat i pacificació del trànsit als entorns escolars Programa desenvolupat a partir de 2020. Enllaç https://www.paris.fr/pages/57-nouvelles-rues-aux-ecoles-dans-paris-8197 Imatge. 1,2,3,4,5,6 Descripció, objectius i implementació: Mesura experimentada inicialment en el context del desconfinament pel respecte de la distància física i contra la contaminació, que mitjançant la senyalització als carrers amb un establiment escolar es multiplica a París sota els noms de "carrers escolars" amb l’objectiu: assegurar el viatge dels infants a la seva escola. Als afores de determinats carrers de la ciutat, ara es poden veure rètols que delimiten els “carrers de l'escola”. Aquest sistema s'emmarca en la voluntat de donar seguretat al voltant de les escoles i la lluita contra la contaminació. Des del 2020 s'han desenvolupat 169 "carrers escolars". Els “carrers escolars” consisteixen en la peatonalització total o parcial al voltant de les escoles d'infantil i primària. Pretenen assegurar el camí llar-escola dels infants, però també lluitar contra la contaminació eliminant el pas de vehicles motoritzats quan sigui possible. Quan el trànsit no es pot tallar totalment, el carrer és ara una zona de vianants, la qual cosa fa que només alguns vehicles hi puguin circular a velocitat de caminada, i els vianants tenen prioritat a la calçada. El pas de vehicles d'emergència, el transport de persones amb discapacitat i el lliurament continua assegurat. 68 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Rue aux ècoles, París 69 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Palma, pacificació dels entorns escolars. Títol: Palma, pacificació dels entorns escolars Imatge. 1, Nº id. 34 Lloc: Espanya/Illes Balears/Plama de Mallorca Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars Obres de millora en l’accessibilitat i pacificació del trànsit als entorns escolars Execució al 2021. Enllaç L'Ajuntament millora els entorns de 37 centres escolars per a dotar-los de més seguretat i accessibilitat (palma.cat) Imatge 1 Descripció, objectius i implementació: Pla que ha permès decretat talls de trànsit i restriccions d'aparcament al voltant de 22 centres escolars i s'han executat obres i millores de l'entorn de 15 centres. -Obres de millora de l’accessibilitat -Pacificació del trànsit. 70 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Bilbao, caminos escolares Títol: Bilbao, caminos escolares Nº id. 73 Lloc: Espanya/País Vasc/Bilbao Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars Obres de millora en l’accessibilitat i pacificació del trànsit als entorns escolars Presentació projecte 2017. Enllaç https://www.bilbao.eus/cs/Satellite?c=BIO_Servicio_FA&cid=127915 7426658&language=es&pagename=Bilbaonet%2FBIO_Servicio_FA%2 FBIO_Servicio Imatge. 1,2, 3, Descripció, objectius i implementació: L'Ajuntament de Bilbao, en la seva aposta per afavorir la seguretat i l'autonomia de la infància en els seus desplaçaments a l'escola i conscient de l'important paper de la infància a la ciutat, distribueix als centres educatius de Bilbao la guia d'implementació de camins escolars. Amb l'objectiu d'impulsar la creació i l'arrencada de projectes de camins escolars i de contribuir a l'eficàcia i l'èxit en la seva implementació, la guia proporciona orientacions, principis i pautes d'actuació dels passos que cal seguir per dur a terme un projecte de camí escolar. Els criteris i les recomanacions generals exposades s'hauran de validar en cada cas adaptant-los a la realitat específica de cada centre escolar. Els objectius dels projectes de camins escolars són: -Construir un entorn amigable: Garanteixen l’accés dels alumnes als centres educatius amb les màximes condicions de seguretat i confort. -Potenciar l'autonomia dels nens: Fomenten l'autonomia dels nens en els trajectes quotidians i la participació. -Milloren la salut de tothom: Milloren l'entorn i fomenten hàbits saludables com el desplaçament amb modes de mobilitat activa (bicicleta ia peu) de nens i residents. -Redueixen el trànsit i milloren el medi ambient de la ciutat: Promouen l'accés a modes sostenibles, especialment a peu, i l'ús racional del vehicle privat. 71 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C València, camino escolar seguro Títol: Valencia, camino escolar seguro Nº id. 74 Lloc: Espanya/C. Valenciana/València Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars Obres de millora en l’accessibilitat i pacificació del trànsit als entorns escolars Inici programa Agost 2020. Enllaç https://www.elperiodic.com/valencia/plan-valencia-para-crear- entornos-escolares-seguros_699054 Imatge. 1,2, 3,4,5 Descripció, objectius i implementació: Pla municipal d'entorns escolars segurs, a través del qual es crearan “espais matalàs”, és a dir, “espais de vianants on abans hi havia pas de vehicles i trànsit” a les proximitats dels col·legis. Els centres tenen des de la data d’informació un mes de termini per sol·licitar adherir-se a aquesta iniciativa. 72 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Seoul. Safe walking street for children. Títol: Seoul walkable Nº id. 62 Lloc: Asia/Korea/seoul Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars Política de regulació trànsit rodat i limitació trànsit cotxes als entorns de les escoles en horari d’entrada i sortida. Inici programa 2016 Enllaç Walkable City, Seoul - Seoul Metropolitan Government Imatge. 1, 2 Descripció, objectius i implementació: Safe walking street for children. Carrer segur per als nensWalking Street for Children és una política implementada en virtut de la secció 12 de la Llei de regulació del trànsit rodat i limita el trànsit de cotxes en algunes zones del voltant de les escoles quan els nens van i surten de les escoles. En disposar d'un carrer peatonal per als nens, es millorarà la seguretat viària per als nens. Hi ha 81 carrers per a nens i s'afegiran 141 el 2018. 73 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Niños primero. Bogotá. Zonas Escolares Títol: Niños primero. Bogotá. Zonas escolares. Nº id. 89 Lloc: Amèrica/Colombia/Bogotá. Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars Política de creació d’entorns segurs i velocitats de vehicles lentes al costat de les institucions educatives Programa ja actiu al 2018. Enllaç https://www.movilidadbogota.gov.co/web/zonas-escolares Imatge. 1, 2,3,4,5,6 https://www.movilidadbogota.gov.co/web/BOGOT%C3%81%20INAUGU RA%20HOY%20SU%20ZONA%20ESCOLAR%20N%C3%9AMERO%202.000 Descripció, objectius i implementació: Les zones escolars creen entorns de carrer segurs i velocitats de vehicles lentes al costat de les institucions educatives. Els límits de velocitat al voltant de les escoles són de 30 km/h, però el disseny dels carrers sovint permet que els vehicles assoleixin velocitats més altes. Per fomentar el respecte a aquest límit de velocitat, les zones escolars aporten mesures de calma, com ara ampliacions de vorals i augmentar la visibilitat de vianants i ciclistes. 74 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Oasis Project. Paris Títol: Oasis project. Paris. Nº id. 50 Lloc: Europa/ França/Paris Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores en els entorns escolars Transformació dels patis escolars per millorar condicions d’adaptació ambiental dels espais i obertura de les instal·lacions de sistema públic per a usos no escolars. Programa derivat de l’estratègia per la resiliència 2007, nascut al 2018. Imatge 1,2,3,4,5, Guia casos d’estudi Enllaç https://ec.europa.eu/regional_policy/en/projects/France/oasis-in- paris-greening-the-city-and-reversing-climate-change-one-schoolyard- at-a-time https://oppla.eu/casestudy/18474 Descripció, objectius i implementació: El projecte OASIS es va proposar trobar solucions ecoinnovadores per mitigar els efectes del canvi climàtic a la capital francesa. En transformar els patis escolars de la ciutat en illes capaços d'emmagatzemar aigua i reduir la calor, el projecte refresca espais urbans densos. Els parcs infantils s'obriran al públic en general fora de l'horari lectiu, perquè els veïns puguin gaudir de les noves zones verdes del seu barri, que oferiran protecció natural davant les onades de calor. Pel seu disseny més aventurer i natural, els nous parcs permeten als nens aprendre, jugar i deixar volar la seva imaginació.Els residents del centre de París tenen només 5,8 m2 d'espai verd. A causa de la densitat de construcció de la ciutat, els materials de construcció impermeables i l'activitat humana, la capital francesa s'ha convertit en una anomenada illa de calor urbana. Fa més calor que el rural dels voltants, cosa que amplifica l'efecte de les onades de calor.A la recerca de contramesures efectives, el projecte va recórrer a les 656 escoles i 115 instituts de la capital, que sumen un total de 73 hectàrees de superfície asfaltada, pavimentada o cimentada. Com que totes les escoles es troben a 250 m de la majoria de parisencs, utilitzar aquestes ubicacions tenia més sentit. Quatre llars d'infants, quatre escoles de primària i dues escoles secundàries van ser seleccionades com a projectes pilot. Per a la transformació d'aquests 10 patis escolars, el projecte va utilitzar materials amb baixa petjada de carboni, alt rendiment tèrmic i permeabilitat, per suportar millor els efectes del canvi climàtic. Entre les solucions emprades hi havia la dotació natural d'ombra i sistemes de recuperació d'aigües pluvials. 75 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Open schools Atenes Títol: Open schools Atenes Nº id. 48 Lloc: Europa/França/París Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espai edificat. Residencial/Industrial/Equipaments. Breu descripció: Millores en els entorns escolars Consolidació del model urbà a partir de la idea de que tots els ciutadans han de tenir els elements essencials a menys de 15 minuts. Programa iniciat al 2015 Enllaç https://innovationinpolitics.eu/showroom/project/open-schools- athens/ Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: Open Schools és un programa innovador iniciat pel municipi d'Atenes l'any 2015. La Fundació Stavros Niarchos finança el programa, que està coordinat per l'Associació d'Atenes, per utilitzar els edificis escolars durant les tardes i els caps de setmana en benefici de la comunitat local. Les escoles obertes responen a les necessitats de les comunitats escolars. Mitjançant la cooperació amb el municipi d'Atenes, això es fa de manera coordinada i segura, tenint en compte l'operació de fons, la supervisió, la neteja, la responsabilitat i la cobertura dels costos i danys d'explotació, etc. L'èxit i l'acceptació del programa ho demostren 36.000 persones implicades en 550 activitats diferents, realitzades per 175 entitats operatives, en només 3 anys. El factor més important del programa, pel que fa a la sostenibilitat, es llegeix en el fet que l'escolarització de tarda s'ha integrat a l'estructura del municipi com a part de l'aprenentatge al llarg de la vida. Els espais públics oberts no s'han inclòs en el disseny urbà d'Atenes, de manera que un entorn escolar segur es converteix en un pati gratuït i organitzat i un centre de trobada per a tot el barri. S'ofereixen una gran varietat d'activitats, implementades per les institucions de la ciutat, i la programació s'enriqueix al llarg de l'any. Els programes també permeten la recerca de sinergies, l'apoderament de les institucions de la ciutat i l'aparició de bones pràctiques. El disseny del programa permet l'accés a activitats per a col·lectius vulnerables i, per tant, ha estat distingit pel Consell d'Europa en l'àmbit dels drets humans i la integració dels immigrants. 76 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 4. NATURALITZACIÓ URBANA. ESTRUCTURA I REGULACIÓ La consolidació d’una infraestructura verda i blava, funcional i ecològica, que permeti un accés equitatiu, accessible, connectat amb la trama urbana i amb la xarxa verda territorial, per maximitzar els serveis socials i ambientals, sobretot els de salut i adaptació al canvi climàtic és també un objectiu comú a molts territoris. En una primera fase les estratègies de naturalització es preveuen en forma de pla i regulació a dos nivells • Planificació física, consolidació i articulació de la infraestructura verda sobre espais ja existents o potencials. S’incorporen criteris diversos. • Planificació normativa per a la introducció, conservació o millora dels espais verds i materials porosos vinculats a l’equilibri hídric en el procés de renovació de la ciutat. 77 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pla del Sistema d'Infraestructura Verda Urbana a Vitòria-Gasteiz* Títol: Pla del Sistema d'Infraestructura Verda Urbana a Vitòria-Gasteiz Nº id. 66 Lloc: Europa/ Espanya/ Vitòria Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Pla d’infraestructura verda amb incorporació de solucions basades en la natura per a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic Plan de 2014 Imatge 1, dossier pdf Enllaç https://www.vitoria- gasteiz.org/wb021/http/contenidosEstaticos/adjuntos/eu/32/95/53295.pdf Descripció, objectius i implementació: El Pla del Sistema d'Infraestructura Verda Urbana a Vitòria-Gasteiz que, com a malla verda, i a través d'actuacions de millora o transformació de determinats espais i elements urbans i periurbans, reforci la multifuncionalitat de l'ecosistema urbà, contribueixi al seu millor funcionament i afavoreixi en darrer terme la construcció d’una ciutat més habitable, eficient i sostenible. Posa en pràctica del concepte de serveis ecosistèmics i la demostració dels seus beneficis a la planificació urbana. Incorporació de Projectes pilot. Incorpora aspectes vinculats a: -Gestió de l’aigua -Disseny i gestió del verd urbà -Movilitat a la ciutat -Renovació de l’espai públic -Rehabilitació i renovación d’edificis. 78 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pla del Sistema d'Infraestructura Verda Urbana a Vitòria-Gasteiz 79 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Glasgow. Estratègia de l’espai obert Títol: Glassgow i l’estratègia de l’espai obert Nº id. 9 Lloc: Europa/ Alglaterra/Glasgow Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Estratègia local per abordar el context paper canviant de l'espai obert. Estratègia de Febrer 2020 Enllaç https://connectingnature.eu/city-glasgow-and-open-space-strategy- exemplar Imatge 1. Descripció, objectius i implementació: L'exemplar basat en la natura de la ciutat de Glasgow se centra en el lliurament i la implementació de l'Estratègia d'espai obert (OSS) emergent i les seves anàlisis de context local (LCA) que l'acompanyen. L'exemplar de l'estratègia d'espais oberts estableix un enfocament per coordinar les diferents responsabilitats d'espais oberts per garantir espais oberts ben gestionats, ben situats i ben connectats que funcionin com a part d'una xarxa verda més àmplia, ajudant a oferir. La visió de l'estratègia d'espai obert estableix que l'any 2050 hi haurà una xarxa d'espais oberts de bona qualitat, ben distribuïts i multifuncionals, i infraestructures de connexió. L'exemplar de l'estratègia d'espais oberts s'estructura per garantir que aquestes visions flueixin a través de totes les decisions d'espais oberts per, en última instància, informar l'ús futur dels espais oberts de la ciutat. A partir d'una àmplia enquesta i anàlisi de dades, l'OSS va desenvolupar un conjunt d'estàndards d'espai obert per a Glasgow basats en el següent: • un estàndard d'Accessibilitat: orientat a oferir accés a un espai obert de bona qualitat, de > 0,3 ha, a 400 metres a peu de les cases de les persones; • un estàndard de qualitat: per garantir que els espais oberts utilitzats per complir l'estàndard d'accessibilitat siguin de bona qualitat en termes d'usabilitat i multifuncionalitat; i • un estàndard de quantitat: per garantir que hi hagi prou espai obert, per cap de població, a cada part de la ciutat. S'apliquen diferents estàndards de quantitat a l'àrea urbana interior (on les densitats de població residencial són més elevades) i a l'àrea urbana exterior. 80 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Poznan Estrategia de desenvolupament 2020. Títol: Pozan Nº id. 11 Lloc: Europa/ Polònia/ Poznan Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Programa general: habitatge, revitalització i transformació d’àrees, arres verdes i d’oci, serveis i producció, transport públic Estrategia de desenvolupament de 2020. Enllaç https://connectingnature.eu/poznan Imatge 1. https://oppla.eu/casestudy/19236 Descripció, objectius i implementació: Poznań és una ciutat rica en espais verds, però no estan distribuïts per igual a la ciutat. Tot i comptar amb un sistema d'infraestructures verds ben desenvolupat (anomenat "falques verdes"), els barris densament urbanitzats de les zones històriques manquen d'infraestructura verda. Per tant, el repte de Poznań és millorar la qualitat de vida en aquelles zones, que alhora són molt poblades. Poznań també s'enfronta als reptes dels efectes del canvi climàtic, especialment les onades de calor i les inundacions episòdiques per pluges intenses (especialment les inundacions sobtades). L'elevat índex de segellat del sòl a les zones residencials densament urbanitzades del centre de la ciutat ha donat lloc a condicions tèrmiques i d'humitat desfavorables i limita el potencial de retenció d'aigua. La creació de parcs de butxaca i horts urbans en terrenys abandonats, abandonats i buits o abandonats contribueixen a una distribució més equitativa del verd a la ciutat, mitiguen l'estrès de les illes de calor a les zones residencials i milloren el potencial de retenció d'aigua de la zona. Aquests parcs de butxaca i horts urbans augmenten la retenció d'aigua i minimitzen la pressió sobre la infraestructura de drenatge. L'exemplar solució basada en la natura de Poznań pretén multiplicar les intervencions de solucions basades en la natura a petita escala a la ciutat, amb especial atenció a aquelles zones densament urbanitzades i habitades per ciutadans que tenen un accés limitat al verd. Aquest "enfocament d'augment d'escala" ampliarà la xarxa d'infraestructura verda a Poznań i també complementarà les falques verdes que recorren la ciutat, de nord a sud i d'est a oest, creant una xarxa natural. 81 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Green Structure Plan Utrech 2030 Títol: Green Structure Plan Utrech 2030 Nº id. 12 Lloc: Europe/Països Baixos/Utrech Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infraestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Pla d'Estructura Verda que te com a objectiu la programació d’accions per una urbanització sostenible. Indicadors. Pla de 2017 Enllaç https://oppla.eu/casestudy/19311 Notes: Key indicator Imatge. 1, 2, 3, 4,5 Descripció, objectius i implementació: Les accions del Pla d'Estructura Verda tenen com a objectiu una urbanització sostenible: trànsit menys i més lent, construcció climàticament i energèticament neutres, gestió eficient de l'aigua i zones verdes per a una vida urbana agradable i saludable. Utrecht vol ser una ciutat on un entorn de vida saludable i un creixement sostenible siguin valors fonamentals. El Pla d'estructura verda actualitzat 2017-2030 té com a objectiu fer un millor ús de la infraestructura verda i blava i restaurar els ecosistemes. Per exemple, el paper dels arbres en la millora de la qualitat de l'aire, la reducció de l'efecte illa de calor urbana i la captura de CO2; o la influència positiva de la natura viva per a una ciutat més saludable, són alguns dels beneficis que preveu el Pla (UGSP, 2017). 82 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Montpellier Green and Blue net Títol: Montpellier Green and Blue net Nº id. 93 Lloc: Europe/France/Montpellier Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Projecte de reforçament de les continuïtats ecològiques. Pla iniciat al 2006. En curs al 2018. Enllaç https://www.montpellier.fr/2851-reseau-vert.htm Imatge 1 Notes: Descripció, objectius i implementació: L'any 2006, l'Ajuntament de Montpeller va començar a desenvolupar un pla d'estructures verdes al terme municipal, que s'ha més desenvolupat i encara està en curs a partir del 2018. L'estat i la ciutat comparteixen el cost de 446.000 € de l'NBS, aportant, respectivament, un 52,8% i un 47,2%. La iniciativa inclou la cartografia i l'estudi de les zones verdes de la ciutat amb un enfocament en la biodiversitat, definint el seu valor per contrarestar la pressió urbanística actual i crear vincles entre la infraestructura verda i blava. Els rius, inclosos els grans Mosson i Lez, estan integrats en gran part al Green i Projecte Xarxa Blava. L'objectiu d'aquest NBS impulsat pel municipi és millorar l'entorn de vida de la població de Montpeller, per connectar espais naturals per millorar el funcionament dels ecosistemes urbans, i promoure el moviment i manteniment d'espècies vegetals i animals en zones urbanes. Aquest projecte de quadrícula verda i blava persegueix els objectius del pla director de la xarxa verda de l'Ajuntament, que vincula els diferents espais de natura urbana, ja siguin parcs enjardinats, espais verds, espais naturals o més erms. 83 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C GrandLyon. Pla Nature de la Métropole Títol: GrandLyon. Pla Nature de la Métropol Nº id. 16 Lloc: Uurope/France/Montpellier Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Parcs, boscos urbans i vies verdes Pla iniciat 2021 Enllaç Plan nature de la Métropole - La Métropole de Lyon (grandlyon.com) Imatge 1, folletó Descripció, objectius i implementació: Aquest pla te l’objectiu de: - limitar el col·lapse de la biodiversitat i les seves conseqüències sobre els ecosistemes, -mitigar els efectes negatius relacionats amb l'escalfament global, i en particular les illes de calor urbanes, - donar resposta a una demanda cada cop més forta dels veïns de tenir la natura a prop de casa seva. I per fer-ho planteja els següent tipus d’accions concretes: - Plantació de boscos urbans - Reintroducció la biodiversitat i atraure pol·linitzadors - Ecologització d'espais públics i privats - Restaurar continuïtats ecològiques 84 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Bosc Metropolità de Madrid Títol: Bosc Metropolità de Madrid Nº id. 49 Lloc: Europa/ Espanya/Madrid Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Projecte de desenvolupament d’infraestructura verdaDeriva de Plan de Infraestructura Verde y Biodiversidad de la Ciudad de Madrid 2018 y el Programa Madrid + Natural Concurs de desenvolupament de 2020. Enllaç https://estrategiaurbana.madrid.es/bosque-metropolitano/ Imatge 1, 2, 3, 4, 5 Descripció, objectius i implementació: El concepte sota el qual es formula el Bosc Metropolità és el d'una Infraestructura Verda que s'estendrà al llarg de 75 quilòmetres de la ciutat de Madrid i que contribuirà al reequilibri de la ciutat, a la reducció de les emissions de CO2, a la lluita contra el canvi climàtic, la restauració ecològica i paisatgística de zones degradades ia incrementar l'oferta d'itineraris de vianants i ciclistes, així com beneficiar la salut de la població. És un cinturó forestal que circumval·larà la ciutat de Madrid i es recolzarà a les zones verdes qualificades pel planejament urbanístic tant executades com a pendents d'execució per aconseguir conformar un corredor verd situat dins del municipi de Madrid i discorrent més o menys proper a la vora del terme municipal buscant la major continuïtat ecològica i espacial possible. Estarà compost d'espècies autòctones, representatives del nostre patrimoni natural, i que estiguin adaptades a les condicions del nostre municipi i als escenaris de canvi climàtic previstos: alzines, àlbers, ullastres, arboços, pins pinyers i carrascos, garrofers, salzes, freixes, oms i altres espècies arbòries, acompanyades de repeses, maells, baladres, romeus, farigoles, ginebres, estepes i altres arbustos i mates. Les masses forestals s'acompanyaran de senders per al passeig i la pràctica de l'esport, zones d'estada i altres equipaments que contribueixin al seu ús, a l'esbarjo i al gaudi per part de la ciutadania. Per garantir-ne la continuïtat es preveuen també ecoductes (ponts verds) que permetin salvar les principals infraestructures de transport en determinats punts i contribueixin a la continuïtat ecològica i funcional del corredor i les peces que el conformen. 85 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pla director del cinturó ecològic de Guangzhou Títol: Pla director del cinturó ecològic de Guangzhou Nº id. 28 Lloc: Àsia/Xina/Guangzhou Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Una xarxa d'infraestructures blau-verda per millorar el medi ambient. Aquest pla director cobreix la gestió global de les muntanyes, l'aigua, el bosc, el camp, el llac i el mar. Proporciona un nou model de gestió de Imatge 1,2,3,4,5,6 rius i llacs per promoure el desenvolupament urbà de la ciutat i un alt nivell de vida Inici projecte 2019 Enllaç Guangzhou Ecological Belt Master Plan (metropolis.org) Descripció, objectius i implementació: A Guangzhou, la xarxa de 1368 rius i 5092 quilòmetres de rius principals representa el 10% de la superfície terrestre i nodreix 20 milions de persones. No obstant això, el sistema d'aigua, que és l'espai lineal natural més dominant de la ciutat, mai s'ha utilitzat de manera integral i sistemàtica. El 2019, Guangzhou va llançar la planificació i construcció del projecte del cinturó ecològic d'acord amb el pla unificat del govern provincial de Guangdong. Va començar amb la reavaluació del sistema d'aigua de la ciutat i la selecció de 2000 quilòmetres de corredor d'aigua. Es va elaborar un pla integral amb els següents objectius: -la millora de la qualitat de l'aigua -restauració del riu -conservació ecològica -renaixement de la vida davant del mar -reurbanització urbana. El cinturó ecològic ajuda a crear corredors d'inundació segurs amb rius fluixos, corredors naturals clars per als animals, corredors culturals i d'oci per als ciutadans i un cinturó econòmic vibrant. 513 quilòmetres del cinturó ecològic. S'hi han afegit 320 quilòmetres de camins; 417 recursos històrics i culturals estan connectats. 86 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pla director espacial de Stiemer, Gent Títol: Pla director espacial de Stiemer, Gent Nº id. 68 Lloc: Europa/Bèlgica/Gent Eix temàtic CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació Projecte de renovació de l’espai públic. Pla 2016-2018, 2018-2022 Enllaç https://connectingnature.eu/city-genk-stiemer-exemplar Imatge. 1,2,3 Descripció, objectius i implementació: El Stiemer és una artèria blava eclipsada que ha perdut en gran part el contacte amb la seva vall. A nivell regional forma part de De Wijers, una àrea única de 700 hectàrees amb més de 1000 estanys que envolten les ciutats de Hasselt i Genk. La riera recorre uns 8 km, just per la zona urbanitzada de Genk. En molts llocs, la vall de Stiemer està completament tancada per edificis i està sota la pressió de la urbanització. La vall de Stiemerbeek té un enorme potencial per formar part de la resiliència climàtica de Genk i per entreteixir zones verdes amb zones urbanitzades per formar un tot atractiu mitjançant l'organització multifuncional d'espais residuals i formant un parc urbà a Genk sostenible. del futur. Des del setembre de 2016 l'ajuntament de Genk ha designat el consorci 'Tractebel-Descombes-IMDC' per desenvolupar un pla director espacial per al desenvolupament a llarg termini del parc urbà. Els temes importants d'aquest desenvolupament són l'adaptació al clima, la biodiversitat, el benestar i la cohesió social i la mobilitat sostenible. 87 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C BAF Berlin Títol: BAF Berlin Nº id. 18 Lloc: Europe/Alemanya/Berlín Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; ; Espai edificat/ residencial Breu descripció: Naturalització urbana. Estructura i regulació El BAF cobreix les formes urbanes d'ús (residencial, comercial i d'infraestructura) i formula estàndards mínims ecològics per als canvis estructurals i nous desenvolupaments. Totes les àrees verdes potencials, com ara patis, teulades, murs i murs de foc, estan incloses al BAF Programa iniciat al 1994. Quantificació del verd interiors (similar IDEEU). Imatge 1 Enllaç https://www.berlin.de/sen/uvk/en/nature-and-green/landscape- planning/baf-biotope-area-factor/ BAF – Biotope area factor - Berlin.de Descripció, objectius i implementació: El programa de paisatge de Berlín formula objectius i mesures bàsiques per promoure un desenvolupament urbà d'alta qualitat pel que fa a l'ecosistema, la protecció de biòtops i espècies, l'aspecte del paisatge i l'ús recreatiu. Al centre de la ciutat, l'ús del "factor d'àrea del biòtop" (BAF) fa possible un enfocament particular per garantir les "qualitats ecològiques". A Berlín es pot D'aquesta manera, el BAF contribueix a normalitzar i concretar els següents objectius de qualitat ambiental: -Salvaguardar i millorar el microclima i la higiene atmosfèrica, -Salvaguardar i desenvolupar la funció del sòl i l'equilibri hídric, -Crear i millorar la qualitat de l'hàbitat vegetal i animal, -Millora de l'entorn residencial. El BAF es pot establir amb força vinculant en els plànols de paisatge per a parts seleccionades de la ciutat amb una estructura similar.stablir en plànols de paisatge com una ordenança. El BAF expressa la relació entre la superfície ecològicament efectiva i la superfície total del sòl. BAF = superfícies ecològicament efectives ÷ superfície total del terreny 88 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 5. NATURALITZACIÓ URBANA. URBANITZACIÓ I INFRAESTRUCTURA La infraestructura verda i blava es consolida amb els programes de millora i reurbanització de l’espai lliure arreu del món. Aquets es desenvolupen sota les següents estratègies: • Programes de plantació de nous arbres a la ciutat. • Programes de millora del verd existent, (en formats diversos) i millora de la biodiversitat: Plans i estratègies d'arbres, boscos i parcs urbans; Parcs, boscos urbans i vies verdes; districtes amb alleujament d'inundacions o altres mesures verdes; jardins urbans i de butxaca; edificis verds, teulades i murs; intervencions basades en insectes; fronts litorals i reberes; mesures per fer front a l’esscassetat d’aigua. • Elaboració de guies de disseny urbà contra el canvi climàtic i projectes pilot. • Elaboració de projectes amb l’incorporació del vector aigua. Tanmateix aquest programes s’acompanyen també de plans de renovació i construcció de noves infraestructures que han de millorar i viabilitzar la incorporació de nous sistemes i solucions vinculades al vector aigua dins la ciutat consolidada. • Previsió de noves infraestructures i sistemes de xarxes. 89 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Leipzig. Programa arbre urbà. “Baumstarke Stadt” Títol: LEIPZIG: Programa Arbre Urbà Nº id. 8 Lloc: Europa/ Alemanya/ Leipzig Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Plans i estratègies d'arbres, boscos i parcs urbans Pla iniciat al 1996 Enllaç https://connectingnature.eu/oppla-case-study/22597 Imatge 1 Descripció, objectius i implementació: El programa forma part de les accions de canvi climàtic de la ciutat liderades per l'administració de la ciutat. Inclou esquemes de plantació d'arbres en resposta a les crides de les ONG ambientals i la ciutadania per més verd a la ciutat, així com a les pressions polítiques millorar la qualitat de l'aire i reduir el soroll. Té l'objectiu de plantar 1.000 nous arbres de carrer a l'any, majoritàriament a les principals carreteres, i l'establiment de nous boscos urbans. A més, té una funció d'adopció d'arbres a través de la qual els ciutadans poden fer donacions a les activitats de plantació d'arbres. El programa preveu, a més, el desenvolupament de vies per a vianants i ciclistes passadissos entre parcs i espais verds. 297 km² (àrea de la ciutat), 56.737 arbres plantats al costat de la carretera (estat 2016) i un potencial d'altres 45.000 ubicacions possibles d'arbres de carreteres (Oficina de verd urbà i aigua de Leipzig, 2019). L'any 1996, Leipzig va llançar la campanya de recaptació de fons "Baumstarke Stadt" com a instrument polític. El projecte té dos objectius: D'una banda, els diners es destinen a la plantació de nous arbres. D'altra banda, la ciutat busca establir un compromís a llarg termini dels ciutadans amb el verd de la ciutat. La ubicació de les plantacions la determina l'Oficina de Verd i Aigua de la Ciutat. L'Oficina també és responsable de l'execució de la plantació. Actualment, el donant pot triar l'espècie d'arbre d'un catàleg de plantació actual. Els qui també assumeixen el patrocini poden triar un arbre patrocinat entre aquests llocs especificats i els arbres joves que ja s'han plantat. La ciutat té cura dels arbres patrocinats. Però cal qüestionar-se fins a quin punt són sostenibles les plantacions de nous arbres de la ciutat a Leipzig i quins reptes ecològics, socials i econòmics estan relacionats amb aquest Programa. 90 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Bordeaux Métropole. Programa plantem 1 milió d’arbres. Títol: Bordeaux Métropole. Programa plantem 1 milió d’arbres. Nº id. 71 Lloc: Europa/ França/ Bordeaux Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Plans i estratègies d'arbres, boscos i parcs urbans. Programa de 2021 Enllaç Pourquoi ? - Bordeaux Métropole (bordeaux-metropole.fr) Imatge 1 Descripció, objectius i implementació: Davant els reptes climàtics i ambientals, Bordeaux Métropole ha posat en marxa una operació de revegetació a gran escala, amb l'objectiu de plantar un milió d'arbres al seu territori durant la propera dècada. La plantació te els següents objectus: - Millorar la qualitat de l'aire i fer front al repte del canvi climàtic mitjançant la producció d'oxigen - Per lluitar contra les illes de calor i reduir la temperatura a la ciutat - Millorar la qualitat de vida i la salut dels habitants - Promoure la biodiversitat a la ciutat El pressupost de l'operació Planta 1 milió d'arbres és de 35 milions d'euros en 6 anys per a Bordeaux Métropole; tanmateix, la posada en marxa d'aquest projecte emblemàtic del mandat requereix estratègies molt variades: -Mitjançant l'ús d'eines existents, com l'enfocament de "58.000 hectàrees per a la natura". -Desenvolupant les eines disponibles, com el PLU fins a la seva revisió, que han d'integrar l'arbre i el seu ecosistema a les normes urbanístiques. - En canviar les pràctiques, especialment en les operacions de desenvolupament sota la supervisió de la Métropole. -Fomentant la ciutat jardí, en forma d'horts educatius, horts urbans, horts compartits i familiars, “permisos de vegetació”, i la creació de boscos urbans segons el mètode Miyawaki. -Mitjançant la mobilització dels recursos terrestres de la Métropole de Bordeus, les carreteres abandonades i altres terres sense destinació. -Mitjançant la mobilització de recursos econòmics (com a primer pas es crearà un fons de 2 milions d'euros anuals). -Amb la implicació dels municipis, la societat civil i les empreses, fonamentals per a l'èxit d'aquesta ambició. 91 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Melbourne. Estratègia forestal urbana/ Fons forestal urbà/ Programa de verd al carrer Títol: Melbourne Nº id. 13 Lloc: Oceania/Austàlia/Melbourne Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infraestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Plans i estratègies d'arbres, boscos i parcs urbans Pla Melbourne 2017-2050 Enllaç https://www.planning.vic.gov.au/policy-and-strategy/planning-for- Imatge. 1, melbourne/plan-melbourne/cooling-greening-melbourne Descripció, objectius i implementació: 13a Estartègia forestal urbana. L'estratègia d'espais verds més important i global de la ciutat de Melbourne és l'estratègia forestal urbana (UFS). És una part central d'un marc polític global innovador de la ciutat de Melbourne basat en un enfocament ecosistèmic de l'adaptació al clima. L'estratègia té com a objectiu adaptar la ciutat al canvi climàtic, mitigar l'urbanisme efecte illa de calor en reduir les temperatures a l'interior de la ciutat, crear ecosistemes més saludables, convertir-se en una persona conscient de l'aigua ciutat, i implicar i implicar la comunitat. L'UFS pretén protegir contra futures vulnerabilitats i proporcionar a marc estratègic sòlid per a l'evolució i la longevitat del bosc urbà a Melbourne. També sustenta el de la ciutat pretenen crear ecosistemes saludables per a les persones i la natura; s'ha desenvolupat en aquesta línia i està sent implementat en consulta intensiva amb els ciutadans. 13b Fons forestal urbà La ciutat de Melbourne va llançar el Fons Forestal Urbà (UFF) el maig de 2017 per donar suport financer als nous projectes d'ecologització en terrenys de propietat privada que suposen el 75% de la superfície total del sòl. Els projectes inclouen espais verds, plantació d'arbres, verd vertical i cobertes verdes. Actualment, l'UFF té 1,2 milions de dòlars australians en finançament inicial i l'Ajuntament. L'objectiu de Melbourne és augmentar-ho mitjançant contribucions 92 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C d'organitzacions i individus, ja sigui com a partidaris o com a socis. En el marc de l'esquema de col·laboració públic-privada, l'UFF té com a objectiu augmentar la quantitat d'infraestructura verda a tota l'àrea de la ciutat mitjançant projectes d'ecologització de fons d'un dòlar per dòlar. 13 c Programa de verd al carrer La ciutat de Melbourne, a través de l'Estratègia Forestal Urbana, té un pla integral per ecologitzar els carrers principals i recintes, però no carrers més petits. A tot el terme, les vies ocupen una superfície de sòl de 60 ha, amb una més 150 ha d'espai vertical. El programa Green Your Laneway investiga l'oportunitat que els carrils siguin ecològics proporcionar ombra i refrigeració local, millora estètica i serveis locals, beneficis ecològics, salut i benestar alhora que augmenta la permeabilitat del paisatge i, per tant, la mitigació d'inundacions i el reg passiu. El programa va començar el 2014 i es seleccionen 4 carrils per a l'ambientalització cada any (1,8 milions de dòlars australians). Des del cultiu de jardins verticals, per plantar arbres i crear parcs de butxaca, els carrers tenen un enorme potencial per convertir-se en els patis del darrere de la ciutat. La participació ciutadana és una de les característiques clau d'aquest programa. 93 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Gant. Pla integral per a un espai públic contra el canvi climàtic. dintre Pla clima 2020-2025*. Títol: Gant (Ghent). Pla integral per a un espai públic contra el canvi climàtic. Nº id. 51 Lloc: Europe/Bèlgica/Ghent Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infraestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Pla de planificació activament els efectes esperats del canvi climàtic (per exemple, extrems calor, xàfecs intensos, sequeres de llarga durada, augment del nivell del mar) per garantir que l’any 2030, la ciutat és climàticament robusta. Document marc de presa de decisions. Novembre 2020 Enllaç Notes: Veure manual il·lustrat sencer en pdf. Molt interessant. Imatge. 1, 2, 3, 4,5, 6,7,8,9. Manual. En pdf. Descripció, objectius i implementació: Manual de reurbanització de l’espai públic. 94 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Gant (Ghent). Pla integral per a un espai públic contra el canvi climàtic. 95 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Antwerpen. Pla d’aigua. Títol: Antwerpen. Pla d’aigua Nº id. 52 Lloc: Europe/Bèlgica/Antwerpen Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infraestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Pla de planificació que pretén donar a l'aigua un nou lloc a la ciutat. No es tracta només de prevenir les inundacions. L'aigua també fa que la ciutat sigui més bonica, més agradable i més fresca a l'estiu. Document marc de presa de decisions. Pla de 2019 Enllaç https://www.antwerpenmorgen.be/nl/projecten/waterplan/over Bekijk hier de mogelijkheden en premies voor groendak of wateropvang. Notes: Veure manual sencer en pdf. Molt interessant. Imatge. 1, 2, 3, 4, Manual en pdf Descripció, objectius i implementació: En el futur, els xàfecs intensos seran més freqüents, així com els períodes de sequera més llargs. Per armar-nos per això, la ciutat d'Anvers va elaborar un Pla de l'Aigua. Aquest pla pretén donar a l'aigua un nou lloc a la ciutat i augmentar la conscienciació sobre l'aigua a Anvers. No es tracta només de prevenir les inundacions. L'aigua també fa que la ciutat sigui més bonica, més agradable i més fresca a l'estiu. El nostre clima està canviant a tot el món. Les pluges excepcionals seran més freqüents en el futur. En períodes més curts caurà més pluja. A més, hi haurà llargs períodes de sequera, la qual cosa significa que hi haurà menys aigua al sòl i, per exemple, les basses s'assecaran. Cal buscar altres maneres de recollir o abocar l'aigua. L'Ajuntament va encarregar l'elaboració d'un pla de l'aigua perquè l'aigua torni a trobar un lloc a la ciutat. Un equip internacional de dissenyadors i enginyers hidràulics va fer una anàlisi exhaustiva de l'aigua al llarg dels segles a Anvers i proposa un marc i solucions per fer front tant a l'abundància com a l'escassetat d'aigua. Quan es redissenyen grans àrees o quadrats, estructuralment se li dona un lloc a l'aigua. A més, el pla d'aigua també ofereix eines concretes i solucions a curt termini per recollir o reutilitzar immediatament l'aigua a tot arreu de la manera més local possible. 96 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Per tal de donar un lloc a l'aigua de pluja a la ciutat a gran escala, el pla hidràulic proposa cinc estructures d'aigua. Aquestes estructures d'aigua són específiques d'un lloc determinat, l'aigua necessita altres solucions per ser recollida o reutilitzada. Les cinc estructures d'aigua són: 'Beekdalen i cursos d'aigua', com el Hollebeek o Schijnvallei; les ruïnes; el Parc de l'Anell; la falca del parc i finalment 'Radicalment Local', on es busquen solucions de drenatge in situ. És important recollir aigua a tot arreu de la manera més local possible a nivell de barri i carrer. De vegades es tracta de petites intervencions que poden tenir un gran efecte. Per exemple, la construcció de zones d'infiltració a places i zones de plantació, o la recollida d'aigua en parcs i cobertes. I a més del domini públic, també es poden fer suavitzades en cobertes, façanes o jardins davanters en domini privat. Per exemple, l'Ajuntament concedeix subvencions per a la construcció de cobertes verdes i jardins de façana, importants a més d'augmentar la biodiversitat per evitar inundacions. Avui ja podem veure en acció el Pla de l'Aigua. Amb cada reurbanització de carrers i places, es té en compte al màxim l'amortiment o les filtracions d'aigua. Hi ha els carrers del jardí, per exemple al Lange Ridderstraat. L'aigua es pot infiltrar a les places d'aparcament a Quinten Matsijslei i es va obrir el Donkse Beek a Prinshoeveweg. Parcs com ara Rozemaaipark i Wolvenberg ofereixen turons i wadis que són una conca de captació durant les pluges, però també fantàstiques oportunitats per jugar i llocs per relaxar-se. En el futur Ringparken, la nova plaça del Gedempte Zuiderdokken i la reurbanització del pati de l'edifici administratiu Den Bell, l'aigua tindrà un lloc important. El pla d'aigua va ser elaborat per De Urbanisten, Witteveen+Bos i Common Ground en nom de la ciutat d'Anvers. La ciutat d'Anvers es coordina, en col·laboració amb water-link i Aquafin. També pots ajudar-te a prevenir inundacions i sequeres. El més important és que l'aigua de pluja no va directament a la xarxa de clavegueram, sinó que es reutilitza, s'infiltra al subsol i finalment es tampona al màxim. Per exemple, la instal·lació d'un pou d'aigua de pluja, la construcció d'una zona d'infiltració i amortiment al vostre jardí, un paviment permeable o una coberta verda poden ajudar molt a evitar inundacions i sequera. Moltes mesures que pots prendre tu mateix ja són obligatòries per a la nova construcció. Si aquestes intervencions no són obligatòries, sovint encara podeu rebre una prima per elles 97 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Munich Títol: Munich Nº id. 94 Lloc: Europa/ Alemania/Munich Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Programa iniciat al 2014 Enllaç Imatge 1. Descripció, objectius i implementació: Oficina verda . The Greening Office forma part d'una organització no governamental (ONG) anomenada Green City. Té com a objectiu augmentar conscienciar i implicar els ciutadans i el sector privat en la implementació de mesures d'ecologització en parcel·les privades a tot el territori ciutat. Green City va ser fundada l'any 1990 per un grapat de ciutadans dedicats amb l'objectiu de crear un lloc amigable amb les persones. Munic verd; avui és l'organització ecologista més gran de Munic. L'ONG compta amb el suport de l'Ajuntament com a part del seu programa de protecció del clima. L'Oficina Greening, creada amb el cofinançament de la ciutat de Munic, ofereix Coneixement i assessorament d'experts gratuïts sobre parets verdes, sostres verdes i altres qüestions rellevants per a l'ecologització solars privats. En fer-ho, no només facilita la implementació de l'ecologització privada, sinó que també augmenta la conscienciació i dóna suport a l'adaptació al clima. Estratègia d'adaptació al clima. L'Estratègia d'adaptació al clima (2016) és un gran exemple a través del qual els reptes i la importància de crear estructures organitzatives i coneixements per integrar NBS en una planificació integral i detallada poden ser demostrat. L'any 2013, l'ajuntament va posar l'adaptació a l'agenda i va contractar un responsable d'adaptació climàtica al departament de medi ambient. L'any 2014 es va establir una estructura organitzativa per donar suport al desenvolupament de l'estratègia. Constava d'un grup de direcció i d'un grup de treball, amb diferents unitats i nivells de decisors. L'estratègia inclou un total de 26 mesures polivalents majoritàriament verdes o blaves, amb l'objectiu de contrarestar l'esperat augment de la temperatura, onades de calor i pluges abundants més freqüents, alhora que augmenta la salut i el benestar. La ciutat El consistori ha proporcionat fons separats per a l'aplicació de les mesures i ha donat instruccions als departaments documentar l'estat d'implementació. 98 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Rotterdam. Densification and greenification. Títol: Rotterdam. Densifications and greenification Nº id. 56 Lloc: Europa/Països Baixos/ Rotterdam Eix temàtic QUALITAT URBANA. Millora dels barris i reciclatge urbà. Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Edificat:. Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Projecte que investiga quin és el potencial real de densificació i quin impacte en les illles pot esperar qualitat ambiental i sostenibilitat. Programa Gemeente Rotterdam 2011 Enllaç https://cupum2013.geo.uu.nl/download/usb/contents/pdf/shortpaper s/137_Borsboom.pdf Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: El municipi de Rotterdam ha explorat una sèrie d'estratègies amb l'objectiu de crear un centre de la ciutat més atractiu i animat mitjançant la densificació i la verdificació. 99 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Antwerpen. Lange Riddersstraat. Carrer enjardinat Títol: Gant (Ghent). Pla integral per a un espai públic contra el canvi climàtic. Nº id. 53 Lloc: Europe/Bèlgica/Antwerpen Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infraestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Projecte de naturalització de l’espai públic a través d’una nova urbanització. Imatge. 1, 2, 3, Inaguració obra 2021 Enllaç https://www.antwerpenmorgen.be/nl/projecten/tuinstraten/doe- mee/tuinstraten-antwerpen-bewonersfeest https://www.antwerpen.be/info/5abb4909a67793cbc17ccb74/lange- riddersstraat-wordt-tuinstraat Descripció, objectius i implementació: Projecte de naturalització de l’espai públic a través d’una nova urbanització. 100 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Boston. Porous Alley Títol: Boston porous alley. Nº id. 15 Lloc: Amèrica/USA/ Boston Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Parcs, boscos urbans i vies verdes. Acció pilot estratègia pavimentació filtarant. Projecte 2013-2015 Enllaç PowerPoint Presentation (bostongroundwater.org) Imatge 1 Descripció, objectius i implementació: El carreró porós (al carreró públic 543) és un projecte de demostració per explorar la viabilitat d'utilitzar un paviment porós per augmentar la recàrrega d'aigües subterrànies i reduir les inundacions i la contaminació de l'aigua. El carreró es troba a les aigües subterrànies de la ciutat Conservation Overlay District, i s'ha identificat com una zona on un nivell freàtic baix amenaça la construcció fonaments. El drenatge del carreró desemboca en un clavegueram combinat, contribuint als desbordaments i la contaminació durant fortes tempestes. Les fortes pluges poden provocar estanys al carreró o inundacions localitzades. El carreró porós consta d'un 66 secció d'asfalt porós de 10 peus de llarg i 10 peus d'ample al mig del carreró, amb una zona d'emmagatzematge de grava gruixuda a sota això, creant 425 peus cúbics (prop de 3.200 galons) d'emmagatzematge d'aigua. Els objectius del projecte inclouen la neteja i el filtratge escorrentia contaminada per evitar que entri al riu Charles i recarregar els nivells de les aigües subterrànies per reforçar el integritat estructural dels edificis propers. (associació públic-públic) 101 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Cool strassen. Viena Títol: Cool streets Viena. Nº id. 47 Lloc: Europa/Austria/Viena Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Projecte d'adaptació a la calor a tres de les zones més càlides de Viena va convertir els carrers urbans en Cool Streets, oferint polvoritzadors d'aigua, seients i funcions per fomentar el barri durant quatre setmanes. Programa iniciat al 2019. Imatge 1,2,3,4,5,6,7,8,9 Enllaç https://www.streetlife.wien/coolestrasse/ https://innovationinpolitics.eu/showroom/project/cool-streets/ Descripció, objectius i implementació: Projecte iniciat al 2019 de refrigeració dels carrers urbans l'agost de 2019, amb tres Cool Streets als districtes municipals 3r, 10è i 16è. Als barris especialment afectats per la calor, un carrer ben ombrejat es va declarar sense cotxes durant quatre setmanes. Cool Streets creen espais on els habitants de la ciutat poden enviar temps fora dels seus pisos atapeïts: una sala d'estar a l'aire lliure. Cool Streets també ofereix polvoritzadors d'aigua, seients i característiques per afavorir el barri. Els carrers van ser cedits als ciutadans: eren lliures d'utilitzar l'espai per a esdeveniments autoorganitzats. Aquest projecte es va avaluar des de les perspectives de la investigació climàtica i les ciències socials. L'avaluació sociocientífica posa de manifest les reaccions dels veïns davant el projecte pilot: 518 locals van ser entrevistats; El 87% d'ells considerava Cool Streets com una mesura positiva per combatre la calor estival; El 66% va afirmar que el Cool Street equilibra de manera eficient la calor dins dels seus pisos; i el 92% esperava repetir aquest projecte. A més, la pèrdua de places d'aparcament no va suposar cap problema per al 92%. El projecte també va donar lloc a un efecte de refredament d'entre 1,3 i 5 graus centígrads. Més de la meitat dels 518 enquestats van remarcar que la calor es va fer més suportable per a ells gràcies al projecte Cool Streets. Això es va evidenciar amb el resultat d'una avaluació específica del clima. A causa de l'èxit del projecte pilot del 2019, la pràctica es continuarà el 2020.Programa 2020. Cadascun dels 18 "Cool Streets" temporals ha desenvolupat el seu propi caràcter. No només els nens feien servir l'espai per jugar i jugar, els adults també passaven la pausa per dinar a la "Coole Straße", traslladaven el lloc de treball fora o es reunien per esmorzar al carrer. 102 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Londres. Diana memorial Fountain. Actuacions d’incorporació del recurs aigua dintre de la urbanització de l’espai públic de la ciutat Títol: Londres. Actuacions d’incorporació del recurs aigua dintre de la urbanització de l’espai públic de la ciutat Nº id. 37 Lloc: Europa/Anglaterra/Londres Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Actuacions d’incorporació d’oportunitats per jugar amb aigua als espais Imatge 1,2,3,4,5 lúdics de proximitat que uneix una part lúdica i simbòlica. Actuacions amb piscines naturals i jardins aquàtics. Projecte de 2004. Enllaç Descripció, objectius i implementació: La font commemorativa de Diana, princesa de Gal·les és un monument a Londres dedicat a Diana, princesa de Gal·les. La font va ser dissenyada per Gustafson Porter. Va ser dissenyada per expressar l'esperit i l'amor de Diana pels nens i ha esdevingut un lloc de joc preuat per a nesn i adults a l’època estival. Altres exemples actuacions d’incorporació del recurs aigua dintre de la urbanització de l’espai públic de la ciutat: Trier (Treveris), Plaça de la Llibertat, Budapest, Mirall d’aigua – Bordeus, Sugar beach, Toronto, Plaça de la Vella Sinagoga, Freiburg, Canalitzacions, Freiburg, Plaça del Castell, Estrasburg, Nova piscina pública a Artois (França), artista Benedetto Bufalino, Tavira, Portugal, Cristo Rei, Lisboa; Parque de las Naciones, Lisboa; Mérida ( disponible recull d’imatges); Čufar’s square a Slovenia 103 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Oslo. Piscines Sørengautstikkeren. Bispevika. Títol: Oslo. Piscines Sorengautsikkeren Nº id. 38 Lloc: Europa/Dinamarca/Oslo Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Actuacions d’incorporació d’oportunitats per jugar amb aigua als espais lúdics de proximitat. Imatge 1,2,3 Renovació urbana recuperació tradició i incorporació de piscines sobre el port al barri de Sørengautstikkeren 2012-2019 Enllaç https://www.visitoslofjorden.no/havnepromenaden-i-oslo- 1/2019/11/3/12-srenga Descripció, objectius i implementació: Originàriament, Sørenga formava part de l'antiga àrea urbana on es trobava Oslo fins a l'any 1624. Al segle XVIII, aquesta era una terra de pastura, abans que recentment es convertís en una zona de moll. Sørengkaia es va construir en el període 1906–16, mentre que Sørengautstikkeren, que era una extensió d'aquesta, es va construir en el període 1961–71. La zona també es va veure molt afectada pel trànsit de mercaderies. Avui en dia, del port de contenidors queda poc. Sørenga es troba entre les zones més noves i atractives d'Oslo. Un barri nou al costat del fiord, amb cases, botigues, cafeteries i restaurants. El nou Sørenga va començar a prendre forma de debò quan es van completar els primers apartaments aquí el 2012. Tota la urbanització, amb poc menys de 1.000 habitatges, s'acabarà el 2019. Aquí trobareu l'únic bany de mar d'Oslo! Sørenga sjøbad és un parc públic i una instal·lació de bany al final de la protuberància cap a Hovedøya. El bany té un disseny universal i té un gran moll de bany i una platja de sorra apta per a nens. Però potser el més especial és la piscina exterior de 50 metres de llarg amb vuit carrils. Des de les instal·lacions de bany, Sentralparken discorre com un eix verd per la zona residencial i connecta Sørenga amb el Parc Medieval. Els banys de mar de Sørenga segueixen la vella tradició dels banys de mar, ja que n'hi havia molts al llarg d'Akershusstranda al segle XIX. Els banys al llarg d'Akershusstranda eren inicialment només per a homes, i també hi havia banys especials per a militars i estudiants. Les dones tenien els seus propis banys a Tjuvholmen i Revieret. 104 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Leidsche Rijn. Sistema d’aigua domèstic col·lectiu Títol: Utrech Nº id. 17 Lloc: Europe/Països Baixos/Utrech Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Infrestructura verda Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Naturalització urbana. Urbanització i infraestructura Parcs, boscos urbans i vies verdes Mesures per fer front a l'escassetat d'aigua. 2015. Enllaç Imatge 1 Descripció, objectius i implementació: A principis dels noranta, el govern holandès va investigar les possibilitats d'utilitzar l'aigua potable de manera sostenible. La investigació va demostrar que el 45% de l'aigua potable s'utilitzava per a aplicacions secundàries com ara rentar els lavabos, rentar roba o regar el jardí. Així, va néixer la idea d'utilitzar "aigua domèstica" per a aplicacions de menor qualitat. L'aplicació d'aigua domèstica requereix un sistema de canonades independent paral·lel al sistema de canonades normal per a l'aigua potable. C:\Documents and Settings\DERRIEN\Utilisateur\CIB 62\Congrès 04 Paris\CD\Third session Sustainabiliy\Schee.doc El Ministeri d'Habitatge, Ordenació del Territori i Medi Ambient va escollir a finals dels noranta la ubicació de Leidsche Rijn per a la aplicació d'un sistema d'aigua domèstica com a projecte pilot. La ubicació de Leidsche Rijn era atractiva perquè es tractava d'un desenvolupament residencial encara per construir (acabat el 2015) amb unes 30.000 cases. La figura 1 mostra el districte. El sistema de canonades separades per a l'aigua domèstica també era relativament fàcil d'instal·lar paral·lelament a la construcció de les cases i al sistema d'aigua potable. El Leidsche Rijn és un sistema d'aigua de circuit tancat sostenible que inclou aiguamolls naturals, biobasades, estacions de bombeig i paviment permeable que filtra orgànicament les aigües pluvials. El sistema és un component integral del Leidsche Rijn projecte de desenvolupament urbà impulsat pel municipi que va proporcionar uns 30.000 habitatges nous entre 1997 i 2025, el projecte d'aquest tipus més gran del país. L'objectiu principal del projecte és proporcionar aigües superficials netes i netes amb beneficis per la qualitat del barri, la biodiversitat i l'esbarjo. El grup de treball dedicat del projecte Leidsche Rijn implica Província d'Utrecht, municipi d'Utrecht, municipi de Vleuten de Meern i l'autoritat de l'aigua (De Stichtse Rijnlanden) que va coordinar l'execució del pla fins al 2011. 105 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 106 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 6. FOMENT DE JOC A L’ESPAI PÚBLIC El foment de joc a l’espai públic requereix la incorporació d’estratègies de disseny per garantir la inclusió dels infant i adolescents en l’ús d’aquest espai públic. Aquest es pot produir segons s’ha observat a través de 5 estratègies bàsiques, que es poden incorporar de forma singular o conjunta: • Estratègies d’actualització: satisfer les necessitats bàsiques; • Estratègies de protecció: dissenyar per a velocitats adequades; • Estratègies de reclamació: assignar espai per a persones; • Estratègies d’activació: incorporar el joc i l'aprenentatge; • Estratègies d’ampliació: Integrar espais adjacents Altrament, quan la geometria provisional i el canvi operacional no són possibles, s’observen altres estratègies per tornar els carrers als nens i als cuidadors. Tancar temporalment els carrers al trànsit i obrir-los a la gent crea oportunitats de joc i interaccions socials, reforça els llaços comunitaris intergeneracionals, redueix la contaminació atmosfèrica i acústica i augmenta la seguretat. Quan això passa amb freqüència, l'ús dels carrers per jugar es pot incorporar a les rutines habituals. Programes i estratègies globals vinculades: • Play streets: Polítiques de tancament temporal dels carrers al trànsit de pas als barris residencials durant hores específiques durant els dies laborables o els caps de setmana per tal de crear un espai de joc per als nens. En algunes ciutats, els carrers de joc poden durar setmanes. Els carrers de joc permeten als residents locals ocupar els carrers de manera espontània i no requereixen programació addicional. • Open streets. Polítiques de tancament temporal dels carrers grans o una xarxa de carrers en zones centrals al trànsit de pas. • School streets. Polítiques de tancament temporal dels carrers al trànsit de pas al voltant d'una escola durant les hores de sortida i recollida. Programes Playing Out (United Kindom), Box of play (los Angeles), Saturday Night Mobile Playgroung, (Hanoi Vietnam), Paulista Aberta, (Sao Paulo, Brazil); School streets, Europe, 107 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Jakoba Mulder i Aldo van Eyck. Programa de desenvolupament de zones de joc. Amsterdam Títol: Polítiques de buit i desenvolupament de zones de joc. Amsterdam Nº id. 67 Lloc: Europe/Països Baixos/Amsterdam, Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Imatge. 1, 2,3,4,5,6,7,8,9 Programa de suport i consolidació de nous espais de jocs en espais buits de la ciutat. Legislació de 1947 Enllaç Jakoba Mulder 1900-1988 | un día | una arquitecta (wordpress.com) Descripció, objectius i implementació: Legislació de 1947 mitjançant la qual qualsevol ciutadà podia identificar un buit a la ciutat i comunicar-ho al Municipi per sol·licitar construir-hi una zona de jocs. Aquests buits podien ser solars entre mitgeres, terrenys desenrunats o voreres. Amb aquesta informació, la Municipalitat supervisava el solar i posava en marxa la construcció del dit espai lúdic, configurant així una eina i un model de participació bottom-up. Disseny dels parcs a càrrec d’Aldo van Eyck. De manera brillant va conjugar austeritat econòmica amb creativitat; una sèrie d'elements simples -gronxadors, sorrals, peces geomètriques de formigó, etc.- conformaven espais de jocs adequats a diferents superfícies, amb una gran varietat de formes, textures i possibilitats a la imaginació de nenes i nens. Aquestes intervencions urbanes i socials localitzades van evitar les centralitats i van afavorir les relacions d'equitat. Entre el 1947 i el 1978 es van dissenyar més de 700 parcs infantils. Després del primer al barri de Bertelmanplein, l'estratègia passa a formar part dels plans de desenvolupament urbà previstos per a Amsterdam oest. 108 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C London play/ Play streets/Play street policies Títol: Play street policies Nº id. 64 Lloc: Europe/Anglaterra/Londres, Manchester, etc Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Programa de suport i promoció del joc al carrer per part dels infant. Inici associació 1998. Desplegament programa 2014. Imatge. 1, 2 Enllaç https://londonplay.org.uk/our-work/ https://londonplaystreets.org.uk/about/ https://www.manchester.gov.uk/info/500344/roads_and_transport/7927/p lay_streets_guidance Descripció, objectius i implementació: London play/ Play streets. Associació benèfica iniciada al 1998 que te per objecte garantir i facilitar el joc a l’espai lliure dintre de la ciutat de Londres. La iniciativa assessora en els sectors voluntari, comunitari, estatutari i privat, donant suport als seus esforços per augmentar les oportunitats de joc per als nens dels 33 districtes de Londres. Els esdeveniments Play Street restringeixen temporalment el trànsit de vehicles als carrers tranquils de la zona, de manera que els nens i els pares puguin ser actius, connectar-se socialment i jugar al seu barri. Són esdeveniments locals petits, dirigits per residents, que se celebren als carrers tranquils del barri durant les hores de llum Play streets policies. Es una iniciativa de política pública derivada de l’acció desenvolupada al llarg de molts anys per l’associació que a través de regulació i procediment reglat permet als residents tancar legalment una carretera residencial al trànsit durant un període curt d'unes poques hores per permetre el joc al carrer, l'activitat física o promoure l'aire net. 109 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Skatepark, Malmo Títol: Skatepark, Malmo Nº id. 72 Lloc: Europe/Suècia/Malmo Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Cas d’incorporació d’espais de joc/esport temàtics, en aquest cas skate, en la urbanització i renovació de l’espai públic. Finalitzaió obra 2005 Enllaç https://skatemalmo.se/ Imatge. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 Descripció, objectius i implementació: Stapelbäddsparken es va completar l'any 2005 i és, en molts aspectes, el punt zero de la col·laboració entre la ciutat i els patinadors de Malmö. Quan Bryggeriet va presentar la idea d'un gran parc de formigó a l'aire lliure, volien que fos fet pels millors i situat al cor de la ciutat. La ciutat de Malmö va quedar impressionada pel sentit de responsabilitat que sentien els patinadors per la seva escena i va veure el valor de crear una destinació per fer monopatí a Malmö. Amb la sortida de la indústria naviliera, els plans per a nous barris costaners es gestaven i l'Ajuntament de Malmö volia que els joves tinguessin un lloc en aquestes zones. Els termes oberts de participació de l'skateboarding van significar que el parc seria més que una instal·lació esportiva, seria un centre social per a joves de tot Malmö. Situat a l'antiga rampa de la drassana, el parc va ser construït per Bryggeriet, Stefan Hauser i la seva empresa Placed To Ride. El parc consta d'un paisatge de bol i una zona inspirada en el carrer. És un parc públic, totalment gratuït i la mida és d'uns 3000 metres quadrats. El 2014 es va afegir una sèrie d'escultures metàl·liques patinables a la plaça oberta. Les escultures es mouen per crear noves constel·lacions de tant en tant. L'any 2016 s'han afegit una sèrie de bancs de granit amb el doble objectiu de seccionar el camí i ampliar la zona del carrer. El skatepark Stapelbäddsparken es va crear en col·laboració amb els patinadors de Malmö. El parc està pensat principalment per fer monopatí. 110 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Actuació d’actualització i activació de l’espai públic, Brightmoor Títol: Actuació d’actualització i activació espai públic, Brightmoor Nº id. 81 Lloc: Amèrica/USA/Detroit Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Incorporació d’estratègies de disseny per garantir la inclusió dels infant en l’ús de l’espai públic a través de l’estratègia d’actualització: satisfer les necessitats bàsiques i activació de l’espai públic. 2016 Enllaç https://kaboom.org/play-everywhere/gallery/brightmoor-runway Imatge. 1, 2, 3,4,5,6,7,8,9,10 Descripció, objectius i implementació: A Detroit, millorar una vorera trencada va ser una oportunitat crea una experiència divertida per als estudiants locals a Brightmoor de Detroit comunitat. El camí es va transformar en una pista de córrer asfaltada amb una superfície de goma vermella. Números de distància pintats i una velocitat. La mostra anima tant nens com adults a córrer per això “hipòdrom” i divertir-se mentre esperen pujar als autobusos escolars. El projecte es va inspirar en converses amb socis, incloent estudiants i els seus professors, clubs de blocs locals, centres comunitaris i esglésies. La intervenció va ser amb el suport del programa Play Everywhere Challenge liderat per KaBOO. 111 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Paisatge de pensament urbà, Philadelphia Títol: Paisatge de pensament urbà, Philadeplia Nº id. 82 Lloc: Amèrica/USA/Philadelphia Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Transformar un solar buit en un lloc per a trencaclosques, jocs, matemàtiques i lectura. 2015-2017 Imatge. 1, 2, 3, 4,5,6 Enllaç https://kaboom.org/play-everywhere/gallery/urban-thinkscape Descripció, objectius i implementació: Urban Thinkscape porta l'aprenentatge al carrer reforçant les habilitats clau mitjançant activitats d'aprenentatge lúdiques. Un solar abans buit al llarg d'un passadís important ara ofereix trencaclosques a les parades d'autobús que estimulen les habilitats espacials, jocs senzills que donen suport al funcionament executiu i la senyalització in situ i un lloc web que connecta els cuidadors amb recursos addicionals. En una comunitat on les oportunitats per llegir amb un cuidador o jugar amb jocs espacials i matemàtics són escasses, Urban Thinkscape ofereix un aprenentatge lúdic que es pot trobar en les activitats quotidianes. Tot i que el vuitanta per cent del temps de despertar d'un nen es passa fora de l'escola en aquesta comunitat, el barri ofereix molt pocs espais exteriors aptes per a nens. Gràcies a Urban Thinkscape, els nens i els adults tenen ara un nou espai per jugar en el camí cap a la feina, l'escola o altres destinacions. Els membres de la comunitat que van participar en el projecte van adquirir noves habilitats, com ara aprendre a utilitzar trepans i serres. Els recopiladors de dades van ser formats i contractats, és a dir, oportunitats d'ocupació per als adults de la comunitat. 112 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C I love street, Gwangju Títol: I Love street, Gwanggju Nº id. 83 Lloc: Asia/Corea del sud/Gwangju Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Activació de l’espai públic a través de la incorporació d’elements lúdics i interactius com ara a pissarra i elements d'aigua. 2017 Enllaç https://www.mvrdv.nl/projects/300/gwangju-folly Imatge. 1, 2, 3, 4,5,6,7,8,9,10 Descripció, objectius i implementació: El projecte forma part de la iniciativa Gwangju Folly, que consisteix de petites intervencions en espais públics urbans. Aquestes bogeries ho són intervencions lúdiques, artístiques i, de vegades, temporals que poden ajudar les comunitats a reconèixer i revelar els problemes locals. El I Love folly va ser dissenyat pel despatx d'arquitectura MVRDV en col·laboració amb alumnes de l'escola primària de Seosuk. És un permanent intervenció en un carrer tallat al trànsit de vehicles. La intervenció utilitza diversos materials de pavimentació i de superfície fomentar diferents usos com ara jugar, seure i saltar. Les paraules "I LOVE" estan formades per textures aplicades al terra. Hi ha un espai de pissarra en blanc després d'aquestes paraules que pot ser utilitzat per a paraules o dibuixos addicionals. El projecte també inclou polvoritzadors d'aigua i una plataforma de 5 m d'alçada amb seients i taula. 113 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de carrers en parcs, Geemenskap Prak, Seattle Títol: Transformació de carrers en parcs, Gemenskap Park, Seatle Nº id. 84 Lloc: Amèrica/USA/Seattle Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Operació de transformació de carrers en parcs i activació de l’espai públic. S'han eliminat els carrils de circulació per crear un parc lineal i s'han endurit radis de cantonada. 2012-18 Imatge. 1, 2, 3, 4, Enllaç https://mithun.com/project/gemenskap-park/ https://www.seattle.gov/parks/find/parks/gemenskap-park Descripció, objectius i implementació: Dos blocs de la 14th Avenue Northwest es van transformar en a parc lineal. "Gemenskap" és la paraula sueca per a "comunitat". i Gemenskap Park es troba en un barri de Seattle amb Arrels sueques. Els residents locals van concebre inicialment la idea d'aparcar al seu carrer. Abans de la construcció del parc, una mitja d'aparcament passava per la centre del carrer. Es va suprimir l'aparcament i l'espai mitjà es va fusionar amb la vorera d'un costat del carrer per crear espai per al parc de 16 m d'amplada. La resta de carrils de circulació encara permetre la circulació de vehicles en dos sentits. El carrer i el parc redissenyats inclouen una velocitat elevada plaça de taula, túmuls de gespa flexibles, un camí multiusos i seients. Es van conservar els arbres existents. Aigües pluvials innovadores la infraestructura capta i filtra l'escorrentia del carrer de cada bloc i donarà suport a un major accés a la natura com el barri segueix desenvolupant-se. Durant el procés de disseny es van mantenir reunions comunitàries, estructurades per fomentar el grup reduït converses, es van mantenir durant tot el procés de disseny. Aquests va ajudar a alinear els residents locals en el disseny del parc i a alleujar-ho preocupació per reduir l'aparcament 114 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Transformació de carrers en parcs, Tove Ditlevsens Plads, Copenhagen Títol: Transformació de carrers en parcs, Tove Ditlevsens Plads, Copenhagen Nº id. 85 Lloc: Europa/Dinamarca/Copenhagen Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Operació de transformació de carrers en parcs i activació de l’espai públic. S'han eliminat els carrils de circulació per crear un parc lineal i s’ha activat Imatge. 1, 2, 3, 4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14 l’espai amb la introducció d’estructures de joc i estada i s’ha vinculat l’escola propera eliminant part de les tanques. 2012-2015 Enllaç https://issuu.com/mpr001/docs/130708_tove_ditlevsens_byrum_dispos Descripció, objectius i implementació: Tove Ditlevsens Plads, una petita plaça davant de l'escola Tove Ditlevsens, es va transformar com a part del pla Regional Renewal Central Vesterbro. Antigament el pati de l'escola estava separat dels carrers i de la plaça per una tanca, però es va retirar la tanca i es va ampliar l'espai públic incorporant carrers adjacents a l'escola. S'ha afegit un espai de joc a aquesta plaça recentment ampliada, que inclou llits elàstics, hamaques i rampes per a patins. Es va repavimentar el carrer amb llambordes i s'hi van afegir bancs amb aparcament integrat per a bicicletes. Les línies verdes pintades a terra creen jocs divertits i equacions matemàtiques, i recorden als nens i cuidadors la poesia de l'escriptor local i homònim de l'escola Tove Ditlevsen. La implicació va ser una part important del procés de disseny. Els escolars, els residents locals, els representants d'una església propera i els membres de la comunitat empresarial local van participar a través d'un grup de treball que va discutir tant el disseny com la programació. 115 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Tiramarama way, Auckland * Títol: Tiramarama way, Aucklad Nº id. 87 Lloc: Oceania/Nova Zelanda/Auckland Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Foment de joc a l’espai públic. Operació de transformació de carrers en parcs i activació de l’espai públic. 2014-2018 Enllaç Imatge. 1, 2, 3, 4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14 https://waal.co.nz/our-projects/urban/tiramarama-way/ Descripció, objectius i implementació: Tiramarama Way és un carril només per a vianants i bicicletes a Wynyard Central, un grup emergent de desenvolupaments comercials i residencials al Wynyard Quarter d'Auckland. A partir de la història geològica del lloc com a entorn intermareal, el disseny del carrer inclou elements relacionats amb l'aigua i la llum, i fomenta el joc, l'exploració, la pausa i l'estada de persones de totes les edats. Els "tolls intencionats" s'omplen d'aigua en sincronia amb la pujada de la marea, i hi ha llums a tot l'espai. Les jardineres bivalves i un bosc d'arbres porten plantes autòctones a l'espai. La superfície del sòl es va dissenyar per recordar de manera abstracta l'antiga línia de costa. Els bassals proposats dissenyats per pujar i baixar amb les marees ofereixen una oportunitat per jugar i una impressionant disposició de llum suspesa que celebra les constel·lacions específiques de l'astronomia maori, com ara Te Puanga (La Creu del Sud) i Matariki. Més de 500.000 punts s'han gravat amb sorra al terra del carrer per representar el passeig marítim d'Auckland el 1841. A l'extrem oest (acabat a la primera etapa) ofereix una bonica vista del port del viaducte, a més d'hi ha jardineres circulars de cau que actuen com a petits jardins de pluja dissenyats per recollir i netejar l'aigua de pluja. Un jardí de la vida real col·locat sota terra permet que els boscos de Nikau i Kowhai i altres plantes vegetals plantades al llarg del carrer floreixin 116 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Tiramarama way, Aucklad 117 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 118 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 7. MILLORES TÀCTIQUES A L’ESPAI PÚBLIC L’urbanisme tàctic és una estràtegia per a la construcció de barris que utilitza intervencions i polítiques a curt termini, de baix cost i escalables per catalitzar el canvi a llarg termini. Experiències prèvies a la covid havien iniciat un camí que es veu actualment ratificat arreu del món per nombroses inicatives amb finalitats diverses, però majoritàriament desplegades amb l’objectiu de materialitzar canvis en la organització de l’espai públic en el futur. S’observen diverses estratègies d’aplicació de l’urbanisme tàctic: • Vinculats a programes d’activació o consolidació de l’espai públic. • Vinculats a estratègies de millora de la mobilitat. • Vinculats a necessitats puntuals de l’espai públic. ( expansió, limitació o restricció) 119 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C New York ‘s pavement to plaza program. Títol: New York’s pavement to plaza program Nº id. 4 Lloc: América/ USA/Nova York Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Peatonalització Times Square; Creació de 60 places noves amb la metodologia de l’urbanisme tàctic que acaba amb construcció; Pavement to plaza. Primera fase 2009-2015. Encara en marxa Times squares. 2010-2017. Enllaç https://www1.nyc.gov/html/dot/html/pedestrians/nyc-plaza- program.shtml Imatge. 1, 2 Descripció, objectius i implementació: El Programa Plaza és un esforç de tota la ciutat liderat pel Departament de Transport (DOT) de la ciutat de Nova York per crear espais públics rendibles i d'alta qualitat a les carreteres infrautilitzades de tota la ciutat. El programa pretén prioritzar les zones que actualment manquen d'espais oberts, especialment als barris de vianants o de renda baixa. S'ha demostrat que les places milloren la vitalitat econòmica local, la mobilitat dels vianants, l'accés al transport públic i la seguretat. NYC DOT s'associa amb sol·licitants sense ànim de lucre per desenvolupar places que satisfan les necessitats de les comunitats locals. Treballa amb grups locals per gestionar el manteniment en curs. Hi ha 71 places a tota la ciutat en alguna fase de planificació, disseny, construcció o finalització, amb 49 obertes al públic a partir del 2015. Programa de NYC DOT treballa amb organitzacions seleccionades per crear places de barri a tota la ciutat per transformar els carrers infrautilitzats en espais públics vibrants i socials. El programa NYC Plaza és una part clau de l'esforç de la ciutat per garantir que tots els novaiorquesos visquin a 10 minuts a peu d'un espai obert de qualitat. El programa s’inicia amb l’ús de l’'urbanisme tàctic que és un enfocament de la construcció de barris que utilitza intervencions i polítiques a curt termini, de baix cost i escalables per catalitzar el canvi a llarg termini. PExemple: Times square, Fordham plaza, etc. 120 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Paklet Program. Sant Francisco. Títol: Parklet Program. San Francisco. Nº id. 80 Lloc: Amèrica/USA/San Francisco Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Accions tàctiques i mobilitat Enllaç https://nacto.org/case-study/san-francisco-parklet-program/ Imatge. 1, 2, 3, 4 Descripció, objectius i implementació: El programa Parklet de San Francisco, que forma part del programa Pavement to Parks més gran, reutilitza l'espai del carrer infrautilitzat en serveis del barri. En convertir una o dues places d'aparcament en espai públic, els parclets estenen la vorera i ofereixen millores com ara seients, jardineria, aparcament de bicicletes i art. Des de la creació inicial del parklet el 2010, San Francisco ha instal·lat 38 parclets a tota la ciutat. En una ciutat on el 25% de la superfície terrestre és dret de pas públic, el Programa Parklet permet a la comunitat participar en l'embelliment de l'àmbit públic. L'Ajuntament emet Sol·licituds de propostes de parcs, i els propietaris de botigues, organitzacions comunitàries, districtes de millora empresarial i institucions sense ànim de lucre poden sol·licitar patrocinar un parclet. Els patrocinadors han de dur a terme la divulgació, dissenyar el parc, finançar-ne la construcció, dur a terme el manteniment i subministrar una assegurança de responsabilitat civil. Els materials i els dissenys han de ser temporals i fàcilment desmuntables, i el patrocinador ha de renovar el permís de parclet anualment. Per a la ciutat, els parcs patrocinats i finançats per privat representen un mitjà econòmic i de fàcil implementació per ampliar i dinamitzar l'espai públic. 121 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Programa Strade Aperte Milà. Títol: Strade Aperte Milà Nº id. 24 Lloc: Europa/Itàlia/Milà Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Estratègies, accions i eines per anar en bicicleta i caminar, per garantir les mesures de distanciament a la viatges urbans i per a la mobilitat sostenible. Accions tàctiques i mobilitat. 2020 Enllaç 30.4 Strade Aperte.pdf (comune.milano.it) Veure document complet en pdf Imatge. 1, 2, 3, 4, 5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16, Document pdf Descripció, objectius i implementació: Programa d’implementació d’estratègies, accions i eines per anar en bicicleta i caminar, per garantir les mesures de distanciament a la viatges urbans i per a la mobilitat sostenible a la ciutat de Milà. 122 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Ladot. Liable streets. Los Angeles. Títol: Ladot liable streets. Los angeles Nº id. 44 Lloc: Amèrica/USA/Los Angeles Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Urbanisme tàctic vinculat a restriccions temporals i definitives vinculades a la millora de la seguretat i accesibilitat als carrers. Inclou diversos programes. Primer projecte pilot de 2012 Enllaç https://www.rios.com/projects/sunset-triangle-plaza/ Imatge. 1, 2,3,4,5, https://ladotlivablestreets.org/projects/Sunset-Triangle-Plaza Descripció, objectius i implementació: LADOT Livable Streets és un programa del Departament de Transport de Los Angeles que inclou diversos programes i projectes que donen suport a carrers segurs i fantàstics per a tothom, inclosos Vision Zero, Transport actiu, Rutes segures a l'escola, Rutes segures per a gent gran, People Streets , Play Streets, Great Streets i Open Streets. El treball de LADOT es guia pel següent conjunt de creences: - Tothom a Los Angeles mereix carrers segurs. La seguretat és una prioritat per a LADOT. Cada 40 hores, algú mor a Los Angeles en un xoc de trànsit. Els xocs de trànsit són una de les principals causes de mort entre els nens a Los Angeles. L'agost de 2015, l'alcalde Garcetti va llançar una iniciativa a tota la ciutat per eliminar les víctimes mortals a Los Angeles, anomenada Vision Zero. Juntament amb l'aplicació efectiva de les lleis de trànsit relacionades amb la seguretat, LADOT utilitza dissenys de carrers innovadors, educació i divulgació per fer que els nostres carrers siguin segurs per a tothom. - Una ciutat saludable és aquella on els nostres carrers són segurs, però també una on hi ha oportunitats de transport actiu, recreació i joc. Mentre Los Angeles es prepara per acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics de 2028. Es treballa per garantir que tots els ciutadans tinguin accés de mobilitat als parcs i espais oberts per fer de Los Angeles la ciutat més saludable dels Estats Units. - Els grans carrers donen suport a les nostres comunitats. El transport connecta comunitats. LADOT es compromet a assolir els objectius del Pla de Ciutat Sostenible, que pretén invertir en ferrocarril, línies d'autobús, xarxes de vianants i bicicletes i barris complets. Exemple: Sunset Triagle Plaza. primer projecte pilot del programa. El segment de Griffith Park Boulevard que es va transformar en Sunset Triangle Plaza es tancava regularment per als mercats d'agricultors. A més, era un camí redundant per als vehicles i el tancament va servir per crear un barri transitable. 123 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Streets for people program. Nova Zelanda Títol: Streets for people program Nº id. 60 Lloc: Oceanía/Nova Zelanda Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà. Espais públics inclusius Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Projectes d’urbanisme tàctic amb origen i finalitats diverses pero essencialment orientades a la recuperació de l’espai públic a favor del ciutadà. Programa 2021-2024 Enllaç https://www.nzta.govt.nz/roads-and-rail/streets-for-people/ https://www.nzta.govt.nz/roads-and-rail/streets-for-people/case- studies-2?start=18 Imatge 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11 Descripció, objectius i implementació: El programa Innovating Streets for People va ser establert per Waka Kotahi el 2018 per provar una nova manera de dissenyar i oferir infraestructura de transport. Ajuda a complir els objectius del govern de crear ciutats habitables i regions pròsperes i va ser un programa insígnia per Mantenir les ciutats en moviment (enllaç extern) el pla d'acció nacional de canvi de mode. El programa va ser el primer a Nova Zelanda dirigit a construir capacitat en la reassignació ràpida de l'espai del carrer mitjançant una tècnica anomenada Urbanisme Tàctic. Ha permès als ajuntaments, amb el suport de Waka Kotahi, accelerar projectes que normalment trigarien anys a implementar-se. El programa pretén facilitar als ajuntaments la realització de: • canvis físics temporals o semipermanents als carrers • millores que posen a prova una solució permanent i prototip d'un disseny de carrer • activacions que ajuden a les comunitats a reimaginar els seus carrers. L'urbanisme tàctic està ben demostrat a nivell internacional i té el potencial d'oferir una àmplia gamma de beneficis en un període de temps curt. per oferir beneficis del canvi amb relativa rapidesa, per aprendre de l'èxit i el fracàs, i per informar les decisions sobre canvis permanents. Aquesta primera fase ha estat la fase d'aprenentatge, amb molts ajuntaments que utilitzen per primera vegada l'urbanisme tàctic. Com amb qualsevol 124 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C enfocament nou, hi ha hagut una barreja d'èxits i reptes. Fins i tot els projectes que es van eliminar d'hora, han donat lloc a grans aprenentatges. Mitjançant la pilotatge de canvis de carrers, com ara millors encreuaments de carrers, carrils bici protegides, barris amb poc trànsit i nuclis urbans més acollidors i inclusius, el programa ha ajudat els ajuntaments a oferir més opcions de viatge que són millors per a la salut de les persones i el medi ambient, alhora que avança en projectes que han fa anys que està en procés. Entre 2019-2021 el programa va donar suport a 78 projectes a través de 32 ajuntaments diferents amb l'objectiu de fer els carrers més segurs i accessibles per a tothom. 125 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Logroño calles abiertas Títol: Logroño calles abiertas Nº id. 65 Lloc: Europa/Espanya/Logroño Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Estratègia que a través de intervencions lleugeres i ràpides implementa mesures de recuperació de l’espai lliure per al vianant i les estratègies de mobilitat, ahora que garantir una major seguretat vial, accessibilitat i seguretat sanitària en l’espai públic. Mayo 2020 Imatge. 1, 2, 3, 4,5,6,7,8,9 Enllaç https://logronocallesabiertas.es/ Descripció, objectius i implementació: Logronyo Carrers Oberts és una estratègia d'adaptació dels carrers que persegueix un repartiment més equilibrat i just de l'espai a la ciutat. Respon també a la lluita contra el canvi climàtic i la posada en marxa s'ha accelerat a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19. Les mesures inclouen intervencions lleugeres i ràpides que es van estenent als barris de Logronyo. El nou repartiment de l’espai públic podrà avaluar-se i consolidar-se amb l’execució dels projectes corresponents i comptant amb participació ciutadana. Logronyo Carrers Oberts ha estat reconegut el maig del 2021 amb el I Premi Nacional de Mobilitat que atorga el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la Fundació CONAMA i la Reial Acadèmia d'Enginyeria. 126 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Programa de vies de vianants i compartides. Montreal Títol: Programa de vies de vianants i compartides Nº id. 70 Lloc: Amèrica//Canadà/Montreal Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Urbanisme tàctic per experimentar amb usos innovadors a l’espai públic. 2014-2017 Enllaç Imatge. 1, 2, 3, dossier pdf Descripció, objectius i implementació: Programa per experimentar en diverses etapes l’estimulació de canvis en l'ús de l’espai públic. Des de 2014-2017 s’han desenvolupat 90 projectes. L’objectiu del programa: - Fomentar la marxa, un problema de salut pública - Implicar els veïns en el disseny de desenvolupaments innovadors que responguin a les necessitats - Reforçar els vincles socials al cor dels barris diversificant els usos - Crear projectes d'aparador per a Mont-real: "laboratori d'experimentació" 127 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Calles conscientes y seguras. Rionegro. Títol: Calles conscientes y segures.. Rionegro Nº id. 43 Lloc: Amèrica/Colombia/Antioquia/Rionegro Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Intervenció d’urbanisme tàctic per a la transformació d’eixos de mobilitat. 2019. Programa desenvolupat a partir 2020. Enllaç https://la.network/calles-conscientes-y-seguras-urbanismo-tactico-es- el-primer-paso-para-la-transformacion/ Imatge 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14 Descripció, objectius i implementació: El 2019, la ciutat colombiana de Rionegro (Departament d'Antioquia) va decidir experimentar amb la zona de vianants d'un tram de carrer per estendre les sales d'espera de l'Hospital Sant Joan de Déu a l'espai públic, enfortir el comerç local i generar passejades de vianants que connectin amb la resta de la ciutat de manera sostenible, sana i segura. El 2020, la pertinença d'aquesta intervenció s'ha fet més evident en el context de la pandèmia de la COVID-19 i en el marc dels plans de reactivació de la vida pública. L'any 2020 arriba la pandèmia va transformar les nostres vides i posar a prova els nostres models de pensament, desenvolupament, ciutat i ciutadania, com a municipi. Es va decidir donar continuïtat i aplicar-ho après amb la metodologia del LAB Ciutats del BID, construïr sobre el construït i crear CALLES CONSCIENTES Y SEGURAS” on implementem pilot d’urbanisme tàctic para revitalitzar i humanitzar les nostres carreres com una resposta àgil, de qualitat, baix cost amb un enfocament de cultura i participació ciutadana que ens permeten transformar aquests aspectes estratègics privilegiant la mobilitat individual, segura i sostenible sota un procés de reactivació progressiva de la vida urbana i econòmica després de la pandèmia. 128 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Interseccions i urbanisme tàctic. Addis Ababa Títol: Interseccions i urbanisme tàctic. Addis Ababa Nº id. 88 Lloc: Àfrica//Etiopia/Addis Ababa Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Intervenció d’urbanisme tàctic per a la transformació de les interseccions. 2016 Enllaç Imatge 1, 2, 3, 4 Descripció, objectius i implementació: En col·laboració amb cinc agències de la ciutat i tres institucions acadèmiques locals, NACTO-GDCI va dur a terme una intervenció emergent a la intersecció de LeGare com a part d'una sessió de creació de capacitat per formar els agents locals sobre estratègies de disseny de carrers i recollida de mètriques. La geometria de la intersecció es va transformar utilitzant guix, cordes i plantes prestades d'un viver local. Els carrils es van alinear per escurçar les distàncies de pas i reduir la velocitat de gir dels vehicles. L'èxit de la prova d'un dia va ajudar a obtenir el suport dels funcionaris locals per dur a terme una intervenció provisional de sis mesos per recollir més mètriques. Més tard aquell any, es va implementar un disseny a llarg termini. La transformació provisional va utilitzar 750 litres de pintura i 120 jardineres per recuperar prop de 2.000 m2 d'espai públic i van instal·lar quatre nous passos de vianants. L'addició d'illes de refugi mitjanes i extensions de vorals va reduir les distàncies de pas de vianants: un únic pas de 50 m es va convertir en dos passos més curts de menys de 10 m cadascun amb un espai de refugi entremig. Les intervencions de disseny senzilles poden canviar la manera com els vianants, els ciclistes i els motoristes interactuen amb l'entorn del carrer. Abans de la intervenció, LeGare oferia poc espai per als vianants i fomentava l'excés de velocitat, però el redisseny va fer que els vehicles de motor es moguessin de manera més previsible i va oferir als vianants espais segurs per creuar i descansar. 129 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Allen and Pike Streets. Projecte pilot. Nova York * Títol: Allen and Pike streets. Projecte pilot. Nova York Nº id. 92 Lloc: Amèrica//USA/Nova York Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Millores tàctiques a l’espai públic. Intervenció d’urbanisme tàctic per a la incorporació i millora de la ciutat a través de la mobilitat de vianants i bicicletes. Millora de disseny i incorporació conceptes lligats al verd i a l’aigua. 2009-2012 Enllaç https://nacto.org/case-study/left-side-bike-lanes-on-allen-pike-st-new- york-ny/ https://nacto.org/case-studies/ Imatge 1, 2, 3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13, folletons Descripció, objectius i implementació: El projecte pilot de millora de la seguretat dels carrers Allen i Pike de la ciutat de Nova York demostra com les ciutats utilitzen tractaments relativament econòmics per millorar la qualitat de vida dels residents i de la comunitat empresarial. L'excés de velocitat i els moviments impredictibles, juntament amb l'espai públic infrautilitzat, van plantejar problemes de seguretat i accés als usuaris de la via més vulnerables. El 2009, el DOT va transformar Allen/Pike en un bulevard més segur i apte per als vianants instal·lant places públiques, nous senyals, illes de refugi per a vianants, carrils bici separats i bancs i jardineres. L'avaluació posterior a la implementació al llarg del corredor va mostrar reduccions significatives de lesions. A més dels avantatges de seguretat, el corredor va ser escollit com una de les primeres rutes de Select Bus Service de la ciutat amb recollida de tarifes fora de bord i prioritat de senyal de trànsit. El projecte Allen/Pike Street demostra com les ciutats utilitzen tractaments de baix cost per millorar la seguretat i l'accés de vianants i bicicletes. El procés de disseny provisional i la metodologia d'avaluació d'aquest projecte ofereix a les ciutats tàctiques que poden ajudar a generar suport per a més finançament i construcció més permanent. Els carrers Allen i Pike de la ciutat de Nova York recorren el cor del Lower East Side de Manhattan, entre Delancey Street i el passeig marítim de l'East River. El 130 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C costat nord té una major concentració d'usos comercials, mentre que el costat sud és una barreja tant residencial com comercial. Tot i que la propietat d'un cotxe és baixa al barri, el corredor de dues milles és una ruta de trànsit popular per la seva proximitat als ponts de Manhattan i Williamsburg. Abans de la millora, la via de 110 metres d'amplada tenia tres carrils de circulació en cada sentit, llargs passos de vianants i carrils bici a la vora de la vorera que circulaven entre els carrils de circulació i d'aparcament. Els planificadors van observar una sèrie de condicions i comportaments insegurs, com ara l'excés de velocitat i els moviments de teixit; obstruccions de carrils bici per camions de repartiment i cotxes amb doble estacionament; i girar els conflictes a les interseccions ocupades. El dret de pas incloïa un centre comercial estret i arbrat de 24 peus per a vianants que separava el trànsit en direcció nord i en direcció sud, però el centre comercial oferia poc espai públic útil. A més, els vehicles que giraven a l'esquerra creaven problemes de seguretat i accessibilitat, sovint bloquejant els vehicles i vianants que es mouen. Els objectius del projecte pilot van ser: -Millorar la seguretat de tots els usuaris de la via -Connectar i ampliar els centres comercials per a vianants al llarg del passadís -Millorar i embellir el paisatge urbà -Millorar l'accés en bicicleta i les connexions a la xarxa 131 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Allen and Pike streets. Projecte pilot. Nova York 132 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 8. TALLS DE TRÀNSIT TEMPORALS Els talls de trànsit temporals són actuacions de restriccions de circulació als vehicles en dies concrets per oferir: • espais segurs per caminar, anar en bicicleta, patinar i altres activitats socials. • espais per activitats lúdiques i suport al comerç. • espais per activitats culturals. 133 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Paris sans voiture/Paris respire Títol: Paris sans voiture / Paris respire Imatge. 1, 2 Nº id. 6 Lloc: Europa/ França/. Paris Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Talls de trànsit temporals Restriccions de circulació en dies concrets. Programa iniciat al 2016. Enllaç Un dimanche par mois, les Champs-Élysées et le centre - Ville de Paris Le centre de Paris, piéton chaque premier dimanche du - Ville de Paris Imatge 1,2 Descripció, objectius i implementació: Un diumenge al mes, pots passejar per l'avinguda més bonica del món i pel centre de París, tranquil·lament sense creuar un cotxe. Es refereix al districte de París Centre (els antics quatre primers districtes) així com als Camps Elisis. 134 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C A Rua é sua. Lisboa*. Títol: A rua é sua. Lisboa Nº id. 32 Lloc: Europa/Portugal/Lisboa Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Talls de trànsit temporals Restriccions de circulació. Algunes definitives i algunes temporals. Inici del programa 2019. Imatge. 1, 2,3,4,5,6,7,8,9, Enllaç A Rua é Sua | Município de Lisboa - MUNICÍPIO de LISBOA Descripció, objectius i implementació: El programa va començar l'any 2019, entre maig i desembre, l'últim diumenge de cada mes. A l'avinguda da Liberdade, el carrer tancat al trànsit de cotxes va donar pas a activitats lúdiques i esportives, menjar de carrer, mercat ecològic, artesania i la possibilitat d'utilitzar modes de transport actius, com ara bicicletes, patinets i vehicles elèctrics. Algunes definitives i algunes temporals. Les intervencions, previstes a uns 100 carrers, tenen com a objectiu: • crear espais per caminar amb seguretat i amb voreres còmodes, eliminant l'aparcament; • donar suport al comerç local augmentant les zones d'esplanades, creant també espais ombrívols per a la comoditat dels vianants; • creació de zones de convivència o de vianants per a l'ús de l'espai públic; • promoció d'intervencions d'art urbà efímers o permanents en espais públics perquè les persones puguin viure al carrer sense cotxes. 135 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C A rua é sua. Lisboa 136 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C New York open streets. Carrers oberts. Títol: New York open streets. Carrers oberts Imatge. 1, 2 Nº id. 31 Lloc: Amèrica/USA/Nova York Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Talls de trànsit temporals Restriccions de circulació en dies concrets. Programa nascut al 2020 Enllaç NYC DOT - Open Streets Open Streets Program Application (nycopenstreetsprogram.s3.amazonaws.com) https://www.transalt.org/open-streets-progress-report 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15 Descripció, objectius i implementació: El programa Open Streets de la ciutat de Nova York transforma els carrers en un espai públic obert a tothom. Aquestes transformacions permeten una sèrie d'activitats que promouen el desenvolupament econòmic, donen suport a les escoles i ofereixen noves maneres perquè els novaiorquesos gaudeixin de la programació cultural i creïn comunitat. NYC DOT treballa amb organitzacions comunitàries, escoles públiques, privades i concertades i grups d'empreses per executar Open Streets a tota la ciutat. L'esforç de programació de l'espai públic de NYC DOT ajuda a portar activitats atractives als espais públics de tota la ciutat. Totes les activitats són gratuïtes i obertes a novaiorquesos de totes les edats i capacitats. Es determinen tres tipologies de Open Streets -Accés local limitat: carrer designat per a l'ús i el gaudi de vianants i ciclistes, durant un conjunt d'hores i dies especificats cada setmana, on es permet l'accés local de vehicles per aparcar i carregar, i es recomana als conductors que condueixin 5 MPH. -Tancament total: carrer que està temporalment tancat als vehicles per a vianants i ciclistes, dóna suport a comerços locals i altres tipus d'activitats. -Tancament total: escoles: carrer que està temporalment tancat als vehicles per donar suport a les escoles per a les operacions de recollida i recollida, l'esbarjo i l'aprenentatge a l'aire lliure 137 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Rotterdam. Steker door. Títol: Rotterdam. Steker door. Nº id. 95 Lloc: Europa/Paisos baixos/Rotterdam Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Talls de trànsit temporals Accions tàctiques i mobilitat vincuades a contrarestar algunes dels efectes derivats de la covid amb incidència en l’activitat econòmica. Programa nascut al 2020 Enllaç Rotterdam. Sterker door. | Rotterdam.nl Imatge. 1, 2, 3, 4 Descripció, objectius i implementació: Programa de implementació temporal de mesures tals com augment freqüències semàfors de dia; carrers sense aparcament per dotar espai a vianants i ciclistes, espai lliure per esperar el torn per les botigues a la vorera, terrasses circulars vinculats a paliar l’efecte econòmic derivat de de la Covid. 138 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 9. ESTRATÈGIES XARXA CICLABLE La reconfiguració del model de mobilitat i potenciació de la mobilitat no motoritzada porta implícit la implementació d’estratègies destinades a reforçar i ampliar la xarxa de carrils bicis de la ciutat. Aquest es desenvolupa a través de les següents estratègies: • Reforç de la xarxa ciclada. • Reforç de les infraestructures de relació xarxa ciclada-transport públic (intercanviadors). • Expansió dels carrils bici. Urbans/Metropolitans • Accions de suport a la mobilitat de vianants i bicicletes. Temporal/definitiva. Urbanisme tàctic • Reducció reserva d’aparcament/posició aparcament. 139 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Copenhaguen. Bicicle stratgey 2011-2025 Títol: CarFree planning (Hamburg). Nº id. 2 Lloc: Europa/Dinamarca/ Copenhaguen Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies xarxa ciclable. Millora xarxa ciclada per augmentar el nombre de viatges diaris en bicicleta a Copenhaguen fins a 240.000 l'any 2025. Construcció de 26 "superautopistes" per a bicicletes que connecten la ciutat amb els suburbis. Copenhaguen Programa 2011-2025 Enllaç https://use.metropolis.org/case-studies/cycling-in- Imatge. 1, 2, 3, 4 copenhagen#casestudydetail http://kk.sites.itera.dk/apps/kk_pub2/pdf/823_Bg65v7UH2t.pdf Descripció, objectius i implementació: Hi ha hagut dues dimensions principals d'execució: planificació i infraestructura. Planificació. La planificació és ara una característica integrada del desenvolupament urbà i la governança urbana a Copenhaguen. Al segle XXI, els plans de la ciutat que tracten específicament el ciclisme inclouen: • La política de la Bicicleta de Copenhaguen (2002-2012) • Pla de transport i medi ambient de Copenhaguen 2004 • Estratègia de la bicicleta de Copenhaguen (2011-2025) • el Pla Prioritari de la Bicicleta de Copenhaguen (2006-2016) L'Estratègia de la bicicleta especifica objectius, en particular, l'objectiu clau d'augmentar el nombre de viatges diaris en bicicleta a Copenhaguen fins a 240.000 l'any 2025, des d'una línia de base de 110.000 el 1970 i 150.000 el 2015. El Pla Prioritari aborda la implementació; i Pla de transport i medi ambient tracta qüestions de finançament de les infraestructures de bicicletes. Infraestructura. La infraestructura de ciclisme a Copenhaguen és àmplia i millora considerablement la seguretat i el gaudi de la bicicleta. Inclou: 140 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C • una xarxa de carrils bici segregats tant del trànsit de vianants com de vehicles • semàfors dedicats per a bicicletes que permeten als ciclistes sortir de les interseccions abans que els cotxes • carrils bici de colors separats on cotxes i bicicletes comparteixen espai de carretera • compromisos permanents per crear nous carrils bici i ampliar les existents, especialment les principals vies de rodalies Finançament: Del 2010 al 2014, l'Ajuntament de Copenhaguen va destinar un total de 80 milions d'euros a la implementació de les seves estratègies i infraestructures per a la bicicleta. Les despeses més importants es van produir el 2012, amb 25 milions d'euros, i el 2014, amb 30 milions d'euros. Veure detall projecte Snake bridge. Vinculat a aquest programa. És un pont per a vianants i ciclistes combinat de 220 metres de longitud dirigit est-oest. El pont s'uneix a Kalvebod Brygge i Havneholmen https://www.archdaily.com/522669/bicycle-snake-dissing-weitling-architecture https://www.ciclosfera.com/copenhague-puente-ciclista/ 141 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C RER-Vélo. Ille-de-France Títol: RER Vélo. Ille-de-France Nº id. 27 Lloc: Europa/Frace/Paris Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies xarxa ciclable. Implementació a la regió de Pars d’una xarxa de carrils bici que permetrà arribar a París per totes bandes. Es preveuen un total de 9 rutes de 680 km entre el 2025 i el 2030. Programa iniciat al 2019 i adoptat al maig 2020 per la regió île-de-France Enllaç RER-Vélo : plus de pistes cyclables pour les déplacements quotidiens | Région Île-de-France (iledefrance.fr) Imatge. 1,2 https://rerv.fr/ Descripció, objectius i implementació: Millorar la xarxa de bicicletes a Île-de-France per desenvolupar-hi l'ús de la bicicleta. La Regió ja s'ha embarcat en un ampli pla per desenvolupar l'ús de la bicicleta a Île-de-France. Així, des de l'any 2016 s'han finançat més de 700 km de carrils bici i carrils de doble sentit a tota la regió d'Ile-de-France. Paral·lelament, el servei regional de lloguer de Véligo, posat en marxa per la Regió i Île-de-France Mobilités, finalitzat el 2019 amb les seves ajudes per a la compra de bicicletes assistides elèctricament, està en auge. El desenvolupament del RER-Vélo farà el paper d'accelerador per augmentar el nombre de desplaçaments en bicicleta en distàncies més llargues. A París es preveu que tots els carrers seran aptes per a les bicicletes el 2024, promet l'alcalde. Plan Vélo” inclou la supressió de l'espai per als cotxes i l'augment de l'espai per a ciclistes i vianants. 142 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C New York green ways. Ampliació xarxa ciclable*. Títol: Nova York green ways. Ampliació xarxa ciclable. Nº id. 78 Lloc: América/ Nova York Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies xarxa ciclable. Pla d’ampliació i consolidació de la xarxa ciclable a NY. Jannette Sadik-khan . Accions com a comisiorada de transports de Nova York entre el 2007 i 2013 600km de carril bici. Origen 1984. Programa de 1993 actualitzat al 1997 amb el The New York City Bicicle Master Plan Enllaç https://nycdotprojects.info/greenways Imatge. 1, 2, folletó Descripció, objectius i implementació: Des de l'adopció de Vision Zero el 2014, la ciutat de Nova York ha augmentat milles de carrils bici per un quart de 911 a 1.243, incloses 83 milles de carrils protegits. El DOT ha afegit una mitjana de 62 milles de carrils bici l'any per a l'últim tres anys, el major augment del país. Això inclou una mitjana de 20 milles addicionals de carrils bici protegits cada any, creant una xarxa de 480 milles de carril protegit. Aquest pla suposa una aposta per un augment espectacular del ciclisme infraestructura DOT implementarà a tota la ciutat. I aquest compromís és amb el suport d'un augment real dels recursos. El Pla preveu: • Construir 30 milles de carril bici protegit anualment, guiat per un document de visió PBL. • Fomentar l'augment de la quota de modalitat de bicicleta per a la seguretat i la reducció d'emissions, amb un objectiu que 1 de cada 10 viatges a Nova York es faran en bicicleta per al 2050. • Construir 75 milles d'infraestructura de bicicletes a 10 districtes prioritaris per a bicicletes (7 a Brooklyn, 3 a Queens) per al 2022. El Pla s’acompanya d’alguns projectes rellevants de vora com la construcció de 32 milles de Greenway al front litoral de Manhattan. Veure: 143 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Nova York green ways. Ampliació xarxa ciclable. 144 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Red básica de vías Ciclista. Comunidad de Madrid Títol: Red básica de vías Ciclistas. Comunidad de Madrid Nº id. 79 Lloc: Europa/ Espanya/Madrid Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies xarxa ciclable. Projecte de consolidació d’una Xarxa Bàsica de Vies Ciclistes per facilitar la comunicació entre municipis. de manera sostenible i saludable, una inversió de 85 milions d'euros per desenvolupar 250 quilòmetres de carril bici a través de tota la regió. Enllaç https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/aud/urbanismo/cm a_urb_es_cima_itinerarios-tramos-subtramos_red_basica_parte1.pdf Imatge. 1, 2, folletó Descripció, objectius i implementació: Projecte de consolidació d’una Xarxa Bàsica de Vies Ciclistes per facilitar la comunicació entre municipis de manera sostenible i saludable, una inversió de 85 milions d'euros per desenvolupar 250 quilòmetres de carril bici a través de tota la regió. El projecte es realitzarà en dues fases durant el període 2021-2027. 145 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Ciclovia de Bogotà Títol: Ciclovia de Bogotà Nº id. 20 Lloc: Amèrica/Colombia/Bogotà Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies xarxa ciclable. Programa que crea un parc temporal tots els diumenges i festius de l'any per les principals vies de la ciutat que estan interconnectades en un circuit de 127.69 quilòmetres d'extensió, dels quals 7.05 km són de cicloruta. Restriccions de circulació en dies concrets. Programa creat al 1976. Imatge. 1, 2, 3,4,5,6 Enllaç https://www.idrd.gov.co/node/189 Descripció, objectius i implementació: Programa creat el 1976 per l'Alcaldia de Bogotà que destina vies, estratègicament situades, per al trànsit exclusiu de ciclistes i vianants. Es considera la possibilitat d'establir l'ús exclusiu de bicicletes per un temps específic (de caràcter transitori), que és el cas de la Ciclovia dominical i festiva, que a la data acull aquest decret per al seu funcionament i ciclopistes per a ús permanent. que actualment coneixem com a cicloruta. Total circuit 121 kilómetres 146 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Berlin carrils temporals per a bicicletes Títol: Berlin carrils temporals per a bicicletes. Nº id. 30 Lloc: Europa/Alemanya/Berlin Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies xarxa ciclable. Instal·lació temporal i ampliació d'instal·lacions per a bicicletes. Accions tàctiques i mobilitat Programa iniciat al 2020 Imatge. 1, 2, 3, 4 Enllaç Pop-up bike lanes in Berlin | use: urban sustainability exchange (metropolis.org) Descripció, objectius i implementació: L'abril de 2020, el Departament de Medi Ambient, Transport i Protecció del Clima del Senat va publicar el pla normalitzat "Instal·lació temporal i ampliació d'instal·lacions per a bicicleta". A partir d'això, les oficines municipals van planificar els carrils bici juntament amb el Departament de Gestió de Trànsit del Departament del Senat. Els carrils bici temporals s'instal·len de manera semblant a les obres de carretera. Les franges grogues de delimitació marquen els carrils bici i, en la mesura del possible, estan separades addicionalment del trànsit de vehicles per pals de barrera. La distància entre els carrils bici i els carrils d'aparcament sol estar marcada per una barrera d'1 metre d'ample perquè els ciclistes no es vegin perillosos ni obstaculitzats per l'obertura de les portes dels cotxes. Els carrils bici protegits tenen una amplada mínima de dos metres. En un dia es pot implantar un nou carril bici provisional. Anar en bicicleta durant la pandèmia no només protegeix contra la infecció, sinó que també alleuja la congestió a carreteres, autobusos i trens. Es creen carrils bici temporals on hi ha una demanda especialment alta i ja es projecten nous carrils bici. Fins ara, s'han establert 24 quilòmetres d'infraestructures de bicicletes emergents al llarg de les principals carreteres, i encara n'hi haurà més. L'objectiu és substituir-los en el futur per mesures equivalents i permanents. Per tant, els passadissos que s'han adaptat fins ara formen part d'una xarxa més àmplia de passadissos que s'havien identificat per a un redisseny a fons d'acord amb la Llei de mobilitat de Berlín. La llei, que es va aprovar el 2018, és la primera d'aquest tipus a Alemanya i estableix objectius ambiciosos per a la reconstrucció sostenible de les xarxes de mobilitat de la ciutat, afavorint els modes actius de desplaçament i l'ús del transport públic per sobre del trànsit de vehicles individuals. 147 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Altres programes incorporació carrils temporals per bicicletes derivats pandemia. Burdeus, Bogotà, Ciutat de Mèxic, Londres, … Títol: Altres programes incorporació nous carrils bici i mesures de mobilitat Imatge. 1, 2, 3, 4 temporals derivats pandemia Nº id. 96 Lloc: Varis Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies xarxa ciclable. Instal·lació temporal i ampliació d'instal·lacions per a bicicletes. Accions tàctiques i mobilitat. Programa iniciat al 2020 Enllaç ( existència excel) Descripció, objectius i implementació: Incorporació de carrils bici. Es detectes tres tipus d’estratègies: • polítiques d’expansió, • polítiques de limitació • polítiques o de restricció • Burdeus – Plan Urgence Vélo / Plan Mobilité. Vinculat coronavirus. https://sedeplacer.bordeaux-metropole.fr/Actualites/Deconfinement-Plan-Urgence-Velo-et-Plan-Mobilite • Bogotá – Ciclovías temporales. Vinculat coronavirus. https://bogota.gov.co/mi-ciudad/cultura-recreacion-y-deporte/cuarentena/estas-son-las-nuevas-ciclovias-temporales-en-la-cuarentena-de-bogota • Ciutat de Mèxic – Plan Reapertura del Centro Histórico / Ciclovías emergentes https://www.semovi.cdmx.gob.mx/tramites-y-servicios/mi-bici/movilidad-no-motorizada-plan-gradual-hacia-la-nueva-normalidad • Londres - Streetspace Programme • Dublin - Interim Mobility Intervention Programme for Dublin City http://www.dublincity.ie/covidmobilityprogramme • Pla urbanístic de Curitiva. Ciutat on la xarxa de trasnport públic es troba al centre del planejament de la mobilitat 148 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 10. REDUCCIÓ DE LA VELOCITAT La reconfiguració del model de mobilitat i potenciació de la mobilitat no motoritzada porta implícit també la implementació d’estratègies de reducció de velocitat destinades a: • Compatibilitzar els diferents modes de mobilitat. • Millorar la qualitat ambiental. 149 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Zona de reunions del Pentagon. Brussel·les*. Títol: Zona de reunions del Pentagon. Brussel·les. Nº id. 61 Lloc: Europa/ Bèlgica/Brussel·les Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Reducció de la velocitat Mesura temporal de restriccions de la velocitat de circulació per generar espais de trobada que donin prioritat als vianants i la seguretat d’altres ususaris febres ( ciclistes, patinents, ...). Programa iniciat al 2020. Imatge. 1,2,3,4,5 Enllaç Adaptation de la zone de rencontre du Pentagone | Ville de Bruxelles Descripció, objectius i implementació: Des de l'1 de setembre de 2020, definició de diverses zones de reunió al Pentàgon on la velocitat màxima està limitada a 20 km/h. Aquestes zones de trobada estan comunicades per eixos on la norma és de 30 km/h. En aquestes zones els vianants poden circular per tota l'amplada de la via pública, i ja no només per les voreres. S'hi autoritza la circulació, a una velocitat màxima de 20 km/h, per tal de respectar la prioritat dels vianants i la seguretat dels ciclistes. Les zones de vianants existents conserven la seva condició de zona de vianants. 150 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Zona de reunions del Pentagon. Brussel·les. 151 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Oackland. OakDOT Slow streets program Títol: Oak DOT Nº id. 26 Lloc: Amèrica/USA/Oackland Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Reducció de la velocitat Implementació mesures temporals per garantir les mesures de distanciament a la viatges urbans i per a la mobilitat sostenible. Imatge. 1, 2, 3, 4 Accions tàctiques i mobilitat Programa iniciat al 2020. Enllaç Oakland Slow Streets Interim Findings Report (cao- 94612.s3.amazonaws.com) Veure document complet en pdf Descripció, objectius i implementació: El Departament de Transport (OakDOT) està fent la transició al programa Slow Streets - Essential Places en resposta a la naturalesa constant i canviant de la pandèmia COVID-19. OakDOT està reorientant els esforços del personal cap a millores a llarg termini per a la seguretat dels vianants als serveis essencials, la calma del trànsit als carrers del barri i l'ús dels carrers dels veïns com a espai comunitari. OakDOT va retirar els materials temporals de Slow Streets i Essential Places, inclosos els tancaments temporals de carrers i carrils, a finals de gener/principis de febrer de 2022. 152 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 11. ESTRATÈGIES DUM (DISTRIBUCIÓ URBANA DE MERCADERIES) I APARCAMENT Les mesures més rellevants que s’estan treballant en relació a les estratègies de distribució urbana de mercaderies (DUM) estan vinculades a la planificació conjunta dels següents aspectes : (Veure detall ciutat de Graz) • Planificació estratègica • Associacions • Informació per a transportistes • Millores al carrer • Centre de distribució urbà • Vehicles nets Tanmateix la planificació dels requeriments d’espais de servei per a la mobilitat en coherència amb els nous models de mobilitats planificats o desitjats és també un element observat. 153 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Ordenança de gestió de la demanda d'aparcament i transport a Cambridge Títol: Ordenança de gestió de la demanda d’aparcament i trasnport a Cambridge Nº id. 5 Lloc: Amèrica/USA/ Massachussets/. Cambridge Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Espai edificat. Residencial/Industrial/Equipaments. Breu descripció: Estratègies DUM i aparcament Ordenança que a través de la ordenança promou la formulació de places de parquing en aquells edificis no residencials per eliminar els cotxes de la calçada. I altres. Ordenança de 1998 Imatge. 1, 2 Enllaç https://www.cambridgema.gov/cdd/transportation/fordevelopers/ptdm PDF descarregta Notes: Ciutat metropolitana Descripció, objectius i implementació: Introduïda l'any 1998, la ciutat de Cambridge té una ordenança que vincula l'aparcament i el TDM. L'ordenança de gestió de la demanda d'aparcament i transport (PTDM) exigeix que els desenvolupadors redueixin la taxa d'automòbil per al seu desenvolupament a un 10 per cent per sota de la taxa mitjana de la secció censal on es troba la urbanització. L'ordenança del PTDM obliga a totes les urbanitzacions privades no residencials a presentar un pla de TDM complet amb una revisió anual del seu repartiment de modalitats si afegeixen noves places d'aparcament superiors o iguals a 5.6 Si el nombre total de places és entre 5 i 5. 19 el projecte es considera "petit" i si el nombre total d'espais és de 20 o més, el projecte és considerat "gran". Els grans projectes han de reservar el 10 per cent de l'aparcament com a espais ubicats preferentment per a vehicles d'alta ocupació (HOV) i construir un aparcament per a bicicletes equivalent al 10 per cent de l'oferta d'aparcament. Els projectes "petits" han d'implementar almenys tres mesures de TDM. Un pla PDTM s'ha de comprometre a un percentatge màxim determinat de viatges al lloc que realitzaran persones que condueixen soles i ha de contenir un conjunt complet de mesures TDM. Els compromisos de TDM d'un pla PTDM poden incloure: subvencions de pas de trànsit, tarifes d'aparcament a preu de 154 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C mercat, autobusos llançadora, millores per a bicicletes, viatge a casa garantit, equipament de viatges, marquesines d'autobusos i subministrament d'un coordinador de TDM in situ. Tots els projectes PTDM són necessaris per unir-se a la TMA local. Només després que l'Ajuntament hagi presentat i aprovat un pla PTDM, el promotor o el propietari de la propietat pot obtenir els permisos de la ciutat (p. ex., permís de construcció, permís d'ocupació). L'ordenança PTDM té disposicions estrictes de seguiment i informes. El seguiment de projectes "grans" inclou enquestes dividides en modalitat d'empleats i/o mecenes, recomptes bianuals d'ocupació d'aparcament i viatges amb vehicles cap a i des del lloc, i l'estat de les mesures TDM. No hi ha cap requisit d'avaluació per a projectes "petits". Si no s'estan complint les reduccions de viatges d'un sol ocupant, l'Ajuntament té la capacitat de fer complir els requisits tancant l'aparcament o cobrant 10 $/espai/dia fins que la compartició d'automòbils d'un sol ocupant assoleixi els objectius. En el pitjor dels casos, l'Ajuntament pot tancar les instal·lacions d'aparcament d'un promotor. Les sancions per incompliment serveixen com un fort incentiu per als promotors o propietaris per assegurar-se que compleixen els objectius de reducció de viatges amb vehicles. L'aplicació de l'ordenança PTDM s'ha acreditat amb instal·lacions d'aparcament més petites, menys trànsit generat pels projectes regulats, millora de la qualitat de l'aire i augment de l'ús de la bicicleta i el transport públic. 155 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Màlaga. Distribució urbana de mercaderies. Títol: Màlaga. Distribució urbana de mercaderies. Nº id. 45 Lloc: Europa/Espanya/Màlaga Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Estratègies DUM i aparcament Nou model de distribució de mercaderies. Reducció ocupació via pública i emissions a l’atmósfera. Inici projecte CUDE 2004 Imatge 1 Enllaç http://novadays.eu/nuevos-modelos-para-la-distribucion-urbana-de- mercancias-transporte-electrico-y-liberacion-de-espacio-publico/ https://movilidad.malaga.eu/es/modos-de-movilidad/movilidad-en- vehiculo-privado/#!tab5 Descripció, objectius i implementació: Implantació d’un nou model de distribució de mercaderies compatible amb la zonificació per vianants del centre històric, i la seva ampliació. Consolidació de l’espai de distribució logístic com a infraestructura de servei. Màlaga ha disposat d'un sistema de “última milla” únic a Espanya per al transport de mercaderies al nucli històric, mitjançant vehicles elèctrics amb punts de recàrrega a diversos aparcaments del centre de la ciutat. Aquest primer projecte “CUDE”, pioner a Espanya, va ser creat el 2004. Fins al 2011, el CUDE havia distribuït de manera “sostenible” 630.000 expedicions i 28 milions de kg de mercaderies. 156 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 12. RESTRICCIONS DE TRÀNSIT Les polítiques de restriccions de trànsit es vinculen a la reducció de l’emissió de CO2 associades al trànsit viari . Aquestes estratègies es determina a partir de dos polítiques principals que restringeixen l’entrada de vehicles: • Polítiques d’ accés regulat per pagament, principalment vinculades a la ciutat central. • Polítiques d’ accés regulat per emissions de CO2. 157 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Estocolm. Títol: Estocolm. Accés urbà regulat Peatge urbà. Urban toll. Nº id. 40 Lloc: Europa/Suècia/Estocolm Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Implantació de peatge per l’accés de vehicles al centre de la ciutat. Inici 2006 Enllaç https://cincodias.elpais.com/cincodias/2006/12/12/economia/11660397 48_850215.html Stockholm - CS (urbanaccessregulations.eu) Imatge. 1, 2 Notes: Perquè un peatge urbà produeixi beneficis nets, sembla que es requereixen 3 condicions: un grau relativament alt de congestió viària, un sistema d'implementació raonablement econòmic i un nivell relativament baix de congestió del transport públic.Informe 2010. The Economics of Urban Tolls: Lessons From the Stockholm Case (trb.org) Descripció, objectius i implementació: Implantació de peatge per l’accés de vehicles al centre de la ciutat. El càrrec varia al centre de la ciutat d'Estocolm segons l'hora del dia i l'època de l'any (temporada). Des d'un punt de vista socioeconòmic, el peatge permet assignar els costos externs addicionals de contaminació i congestió que el vehicle crea a qui els origina, en lloc que aquests es reparteixin de manera indiscriminada a tots, contribueixin o no al problema. Des del punt de vista de control del trànsit, el peatge és una eina extremadament eficaç per actuar sobre aquest de forma selectiva fins a assolir els nivells de contaminació i de congestió permissibles. A més, s'ha demostrat que el sistema genera economies de combustible, de temps de treball i de lleure superiors al que costa als usuaris. Finalment, els ingressos generats permeten millorar i ampliar el sistema de transport públic. A Estocolm s'ha implantat un sistema de radiofreqüència semblant a l'utilitzat a les autopistes de peatge que permet el pagament automatitzat. 158 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Milà. Títol: Accés urbà regulat per pagament. Peatge urbà. Milà Nº id. 97 Lloc: Europa/Itàlia/Milà Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Implantació de peatge per l’accés de vehicles al centre de la ciutat. 2019 Enllaç Milano Area C: LEZ & CS (urbanaccessregulations.eu) Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: L'àrea C de Milà és una zona combinada de peatge de carreteres urbanes i de baixes emissions. Els vehicles han de pagar per entrar i, a més, només poden entrar els vehicles menys contaminants. 159 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Brusseles. Títol: Accés urbà regulat per pagament. Peatge urbà. Brusseles Nº id. 98 Lloc: Europa/Bèlgica/Brusseles Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Implantació de peatge per l’accés de vehicles al centre de la ciutat. 2022 Enllaç https://urbanaccessregulations.eu/countries-mainmenu- 147/belgium/bruxelles-brussel-brussels-pedestrian-zone Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: La Regió de Brussel·les té previst implantar l'any 2022 una taxa de quilòmetres que s'anomena SmartMove. La tarifa quilomètrica es calcularà per: - temps del viatge (hores punta/hores no punta) - nombre de quilòmetres recorreguts - i la capacitat cúbica del vehicle SmartMove és un ampli projecte iniciat pel Govern de la Regió de Brussel·les-Capital que té com a objectiu modernitzar la mobilitat a la regió. Aquest projecte inclou diverses mesures destinades a optimitzar l'ús de la carretera a la comarca. 160 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Manchester Títol: Accés urbà regulat per pagament. Peatge urbà. Manchester Nº id. 99 Lloc: Europa/Anglaterra/Manchester Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Implantació de peatge per l’accés de vehicles al centre de la ciutat. 2022 Enllaç Imatge. 1 Greater Manchester Clean Air Plan | Clean Air Greater Manchester (cleanairgm.com) Descripció, objectius i implementació: El pla d'aire net de Greater Manchester original incloïa una zona d'aire net de càrrega de categoria C a tot el Gran Manchester. Només els vehicles més contaminants que no compleixen els estàndards d'emissions haurien estat carregats per circular per la Zona. Greater Manchester està treballant amb el govern per oferir un nou pla d'aire net el juliol de 2022. La primera fase de la zona d'aire net del Gran Manchester ara no es durà a terme el 30 de maig de 2022. Però 120 milions de lliures esterlines en finançament governamental per ajudar les persones afectades a actualitzar-se als vehicles compatibles. romandrà per donar suport a la implementació d'un nou Pla. 161 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per pagamant. Peatge urbà. Londres. Congestion charge Títol: Accés urbà regulat per pagament. Peatge urbà. Londres Nº id. 100 Lloc: Europa/Anglaterra/Londres Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Implantació de peatge per l’accés de vehicles al centre de la ciutat. 2006 Enllaç https://en.wikipedia.org/wiki/London_congestion_charge Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: La taxa de congestió de Londres és una taxa que es cobra a la majoria de cotxes i vehicles de motor que circulen dins de la Zona de càrrega de congestió (CCZ)[2] al centre de Londres entre les 7:00 i les 22:00 els set dies de la setmana. Inspirat pel sistema de preus electrònics per carretera (ERP) de Singapur després que els funcionaris de Londres havien viatjat al país, el càrrec es va introduir per primera vegada el 17 de febrer de 2003.[5] La zona de càrrega de Londres és una de les zones de càrrega de congestió més grans del món, malgrat la supressió de l'extensió occidental que va funcionar entre febrer de 2007 i gener de 2011. La taxa no només ajuda a reduir el flux de trànsit elevat als carrers de la ciutat, sinó que també redueix contaminació atmosfèrica i acústica a la zona central de Londres i recapta fons d'inversió per al sistema de transport de Londres. Tot i que els detractors de la idea mantenien que l'activitat comercial del centre es veuria seriosament afectada, la veritat és que l'afluència dels ciutadans de Londres al centre no s'ha reduït i, de fet, el nombre de desplaçaments de persones amb origen o destinació al centre de la ciutat s'ha mantingut. A més de mantenir el flux de persones al centre comercial, el sistema ha aconseguit el seu propòsit, reduint els nivells de contaminació i congestió un 12% i un 30% respectivament gràcies a una forta reducció del trànsit privat i a un augment del transport públic. A Londres es va implantar un sistema de càmeres i reconeixement automàtic de matrícules, una tecnologia que, encara que ha demostrat la seva eficàcia, és molt cara d'operar (l'operació del sistema consumeix el 40% del que recapta). Londres ampliarà la zona subjecta a cobrament. 162 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Estocolm. Títol: Accés urbà regulat per emissions. Zona de baixes emissions. Estocolm. Nº id. 41 Lloc: Europa/Suècia/Estocolm Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Accés urbà regulat per emissions. 2020 Enllaç Stockholm - CS (urbanaccessregulations.eu) Imatge. 1, 2, 3 Descripció, objectius i implementació: Implantació de limitació d’accés de vehicles vinculada a les emissions dels mateixos. . 163 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Paris. Títol: Accés urbà regulat per emissions. Zona de baixes emissions. Paris. Nº id. 101 Lloc: Europa/França/París Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Accés urbà regulat per emissions. 2021 Enllaç Paris (urbanaccessregulations.eu) Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: Implantació de limitació d’accés de vehicles vinculada a les emissions dels mateixos. La zona de baixes emissions de París cobreix el centre de la ciutat de París dins de la carretera de circumval·lació (Boulevard periphérique). Hi ha adhesius anomenats "certificats de qualitat de l'aire" (Certificats qualité de l'air) que són obligatoris per als vehicles francesos i estrangers. 164 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Milà Títol: Accés urbà regulat per emissions. Zona de baixes emissions.Milà Nº id. 102 Lloc: Europa/Itàlia/Milà Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Accés urbà regulat per emissions. 2019. Enllaç Milano Area C: LEZ & CS (urbanaccessregulations.eu) Imatge. 1, Descripció, objectius i implementació: Implantació de limitació d’accés de vehicles vinculada a les emissions dels mateixos. Delimita dos tipus d’àrees: -Àrea A. -Àrea B cobreix la major part del territori de la ciutat de Milà, és una zona de trànsit limitat sense accés i circulació per als vehicles més contaminants, a més dels que tenen una longitud superior a 12 metres que transporten mercaderies. 165 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Brussel·les Títol: Accés urbà regulat per emissions. Zona de baixes emissions.Brussel·les Nº id. 103 Lloc: Europa/Bèlgica/Brussel·les Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Accés urbà regulat per emissions. Gener 2020 Enllaç Bruxelles - Brussel (urbanaccessregulations.eu) Imatge. 1, Descripció, objectius i implementació: Implantació de limitació d’accés de vehicles vinculada a les emissions dels mateixos. 166 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Amsterdam Títol: Accés urbà regulat per emissions. Zona de baixes emissions.Amsterdam Nº id. 104 Lloc: Europa/Països Baixos/Amsterdam Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Accés urbà regulat per emissions. Enllaç Amsterdam (urbanaccessregulations.eu) Imatge. 1, Descripció, objectius i implementació: Implantació de limitació d’accés de vehicles vinculada a les emissions dels mateixos. Amsterdam té una zona de baixes emissions que afecta els cotxes dièsel, vehicles comercials, taxis, autobusos, ciclomotors, motocicletes i camions. Veure altres casos a: https://urbanaccessregulations.eu/countries-mainmenu-147 167 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Accés urbà regulat per emissions. Zones de baixes emissions. Lyon Títol: Accés urbà regulat per emissions. Zona de baixes emissions.Lyon Nº id. 105 Lloc: Europa/França/Lyon Eix temàtic AUC SALUT. Qualitat de l’aire. Mobilitat sostenible Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Restriccions de trànsit Accés urbà regulat per emissions. Enllaç Zone à faibles émissions dans la métropole de Lyon - La Métropole de Lyon (grandlyon.com) Imatge. 1, Descripció, objectius i implementació: Implantació de limitació d’accés de vehicles vinculada a les emissions dels mateixos. La zona de baixes emissions (ZFE) de la Métropole de Lyon va entrar en vigor l'1 de gener de 2020. Des d'aquesta data, els vehicles destinats al transport de mercaderies amb adhesius Crit'air 4, 5 o no classificats no podran circular ni estacionar dins del zona. Des de l'1 de gener de 2021, aquesta prohibició s'ha estès als vehicles Crit'Air 3. 168 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 13. PLANS INTEGRALS Les estratègies derivades dels plans integrals en vinculen en tots els casos als reptes de caràcter similars però es defineixen i vehiculen sota nombrosos i diversos formats. 169 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Boston. Climate ready* Títol: Climate ready Boston Nº id. 7 Lloc: Amèrica/USA/ Boston Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Plans integrals Climate Ready Boston és una iniciativa per preparar la ciutat per als impactes a llarg termini del canvi climàtic. Imatge. 1, 2, document pdf Pla 2016-2030 Enllaç Descripció, objectius i implementació: Climate Ready Boston és una iniciativa per preparar la ciutat per als impactes a llarg termini del canvi climàtic. Aquesta iniciativa disposa de diferents programes vinculats a: -Estudi de la resiliència a la calor. L'estudi de resiliència a la calor identificarà estratègies per abordar els impactes actuals i futurs de la calor extrema i augmentar la resiliència a tota la ciutat. -Estudi de la resiliència del port i la costa. Visió per millorar el litoral de Boston. Amb l’objectiu de protegir els barris de Boston de l'augment del nivell del mar i les inundacions a causa del canvi climàtic. 170 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Climate ready Boston 171 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Viena. Smart city Títol: Viena Smart city Nº id. 106 Lloc: Europa/Austria/viena Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Plans integrals. Viena smart city és l’estratègia marc que aglutina projectes per a una alta qualitat de vida per a tots els ciutadans vienesos amb la major conservació possible dels recursos mitjançant innovacions socials i Imatge. 1, 2 tècniques. Programa Smart City Wien Framework Strategy 2019–2050 Enllaç Projects - Smart City Wien Descripció, objectius i implementació: Viena Smart city és l'estratègia marc: per a una alta qualitat de vida per a tots els ciutadans vienesos amb la major conservació possible dels recursos mitjançant innovacions socials i tècniques. 172 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Munich. Step 2040 Títol: Munich step 2040 Nº id. 107 Lloc: Europa/Alemanya. Munich Eix temàtic AUC QUALITAT URBANA. Model urbà Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Espai edificat Breu descripció: Plans integrals. Pla de desenvolupament espacial horitzó 2040 Inici Novembre 2021 Enllaç https://stadt.muenchen.de/infos/stadtentwicklungsplan-2040.html Imatge. 1 Descripció, objectius i implementació: "Munic planifica el futur" forma part del diàleg públic sobre STEP2040 i tracta el contingut de l'esborrany del pla de desenvolupament urbà 2040.Treballa en els sis camps d'acció de STEP2040: espais oberts, mobilitat, desenvolupament urbà, adaptació climàtica, neutralitat climàtica i la regió. El Pla de Desenvolupament Urbà 2040 és el primer pla de desenvolupament urbà espacial des de 1983. Complementarà el concepte de desenvolupament urbà “Perspectiva Munic”. Els objectius són el desenvolupament urbà sostenible i l’equilibri de les preocupacions socials, ecològiques i econòmiques per a una ciutat en equilibri. 173 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Greenworks. Philadelphia Títol: Greenworks. Philadelphia. Nº id. 108 Lloc: Amèrica/USA/Philadelphia Eix temàtic AUC CANVI CLIMÀTIC. Emergència climàtica Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Plans integrals. Greenworks és l’estratègia l'Oficina de Sostenibilitat que té com a objectiu fer de Filadèlfia una ciutat sostenible. Enllaç https://www.phila.gov/programs/greenworks/ Imatge. 1, 2 Descripció, objectius i implementació: Greenworks és una iniciativa de l'Oficina de Sostenibilitat que té com a objectiu fer de Filadèlfia una ciutat sostenible. El programa Greenworks, que serveix com a pla de sostenibilitat de la ciutat de Filadèlfia, es va llançar per primera vegada el 2009. La seva fase inicial va concloure el 2015. Greenworks Philadelphia preveu una ciutat on tots els filadèlfians: -Tenir accés a aliments i aigua potable saludables, assequibles i sostenibles. -Respira aire saludable per dins i per fora. -Utilitzeu energia neta, eficient i assequible. -Preparar-se per al canvi climàtic i reduir la contaminació per carboni. -Aprofiteu els parcs, els arbres, la gestió de les aigües pluvials i les vies fluvials saludables. -Teniu accés a un transport segur, assequible i baix en carboni. -Malbaratar menys i mantenir nets els nostres barris. -Aprofiteu l'educació en sostenibilitat, l'ocupació i les oportunitats de negoci. 174 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C 14. ALTRES 175 R E N O V A C I Ó D E L ’ E S P A I P Ú B L I C Pla director de dinamització comercial de Amara Berri Títol: Pla director de dinamització comercial de Amara Berri Nº id. 54 Lloc: Europa/País Vasc/San Sebastian Eix temàtic AUC PROSPERITAT. Economia circular Tipus d’acció: Pla/Projecte/Gestió Àmbit: Espais públic. Intern/Vora; Breu descripció: Altres. Activitats. Projecte d’anàlisis de la situació del barri Amara Berri en relació activitat productiva i els seu parc immobiliari comercial i generació d’una proposta de mesures i línies de treball que afronti les problemàtiques i posi en valor les potencialitats del barri. 2019 Enllaç https://issuu.com/paisajetransversal/docs/plan_director_de_comercio _de_amara-berri Imatge. 1, 2, 3, 4, 5,6 Descripció, objectius i implementació: Projecte d’anàlisis de la situació del barri Amara Berri en relació activitat productiva i els seu parc immobiliari comercial i generació d’una proposta de mesures i línies de treball que afronti les problemàtiques i posi en valor les potencialitats del barri. L’objectiu és definir actuacions per a la millora de l’activitat econòmica i socio-cultural del barri de Amara Berri i dels diferents àmbits que el composen. 176