Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D’ANÀLISI CONJUNTURA DE BARCELONA 2022 25 de novembre de 2022 Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 Índex Síntesi ........................................................................................................................ 3 I. Mercat de Treball ................................................................................................ 4 I. Mercat de Treball ................................................................................................ 5 II. Empresa .............................................................................................................. 6 III. Turisme ................................................................................................................ 7 IV. Habitatge ............................................................................................................. 8 V. Consum ............................................................................................................... 9 VI. Transports ......................................................................................................... 10 Departament d’Anàlisi 2 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 Síntesi La incertesa a nivell mundial pot ser el tret més caracterísic del 2023 Als Estats Units els indicadors de confiança del consumidor i el PMI d’activitat continuen a la baixa durant l’octubre. Es refreda el consum privat i cau la inversió immobiliària, apuntant un alentiment de la demanda interna. Tanmateix, el mercat laboral es manté resilent i les intenses pujades de tipus d’interès no han suposat una correcció significativa pel que fa als preus de producció, que creixen el 8% a l’octubre. La inflació general, en canvi, ha baixa fins el 7,7%, el nivell més baix des de febrer de 2022. L’economia Xinesa s’alenteix. La producció industrial creix a un menor ritme com a conseqüència del refredament de la demanda global. La demanda interna s’està veient afectada per una nova onada de contagis i les restriccions que aplica el país a la mobilitat en aquests casos. Tanmateix, el govern podria estar preparant un ajust en la política COVID-zero que suposaria un relaxament d’algunes de les pricipals restriccions actuals i alleujarien l’impacte sobre la producció i les cadenes globals de subministrament. La inflació a la zona euro marca un nou rècord La taxa d’inflació de la zona euro repunta fins el 10,7% a l’octubre, un nou màxim. Una taxa superada per les principals economies: Alemania (11,6%), Itàlia (12,8%) i Països Baixos (16,8%). La Comissió Europea apunta a que la inflació per al 2023 se situarà en el 6,1% i no serà fins el 2024 que es tornaria a situar al voltant del 2,6%. La reticència a la baixa de la inflació suposarà que el 2022 acabi amb un contundent canvi de la política monetària europea, amb l’increment de tipus d’interès més intens des de la dècada de 1980, amb la gran incògnita de l’impacte que pot suposar en termes de creixement econòmic i l’ocupació. L’indicadors de producció i activitat de la zona euro han continuat la tendència a la baixa durant l’octubre a la majoria de les economies europees així com també continua el descent del sentiment econòmic. La taxa d’inflació espanyola es modera a l’octubre La inflació a l’octubre baixa fins el 7,3% per un menor creixement del preu de l’electricitat. La inflació subjacent (sense energia i aliments no elaborats) s’ha mantingut en el 6,2%. Destaca el repunt de la inflació dels aliments (14%) afectats per condicions climàtiques adverses. L’activitat immobiliària s’alenteix gradualment, les compravendes d’habitatge mantenen taxes de creixement positives (6,9% en relació a l’any anterior) però inferior a la xifra de mesos anteriors, amb una contracció de les compravendes d’habitatge nou i una desacceleració de les d’habitatge usat. L’arribada de passatgers a Espanya procedents d’aeroports internacionals s’ha situat a l’octubre en el 95% del nivell registrat al mateix periode de 2019. El nombre d’afiliacions a la Seguretat Social a l’octubre assoleix una xifra superior a l’habitual en un mes d’octubre mentre que la taxa de temporalitat assoleix un nou mínim històric. A Barcelona, com a la resta del país, el mercat de treball es mostra resilient malgrat el complex entorn econòmic. La crisi energètica i el cicle de pujades dels tipus d’interès més agressiu i abrupte del que s’esperava han incidit en el deteriorament del clima empresarial a l’Àrea Metropolitana en el tercer trimestre, que tot i així presenta una percepció globalment favorable. Les perspectives pel quart trimestre han anat a la baixa a gairebé tots els sectors però en conjunt es mantenen en terreny moderadament positiu. En l’actual context advers marcat per les elevades taxes d’inflació, la progressiva millora del mercat de treball és un dels elements més destacables. L’atur a la ciutat assoleix el nivell més reduït en un mes d’octubre dels darrers quinze anys i les afiliacions a la Seguretat Social registren un nou màxim històric. La taxa de temporalitat dels ocupats assalariats marca mínims en el tercer trimestre (12,8%) i el 45% dels contractes signats a l’octubre han estat indefinits. Aquest dinamisme del mercat laboral, juntament amb la intensa recuperació del turisme, estan sostenint el consum privat, que registra a l’octubre un repunt interanual del 14,1% en termes nominals. Departament d’Anàlisi 3 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 I. Mercat de Treball Les xifres d’atur registrat d’octubre seguien sent favorables a Barcelona. Malgrat la complexitat de la situació econòmica l’atur es manté pràcticament estabilitzat i fins i tot retrocedeix lleugerament en relació amb els mesos anteriors, situant-se en 61.590 persones. Una xifra molt positiva ja que en els mesos d’octubre l’atur acostuma a créixer. L’atur assoleix el nivell més reduït en un mes d’octubre dels darrers quinze anys. La trajectòria interanual a la baixa acumula disset mesos consecutius de variacions de signe negatiu i el ritme de descens es va desaccelerant. Si es compara amb l’octubre de 2021, l’atur s’ha reduït en prop de 4.600 persones (-6,9%) i en més de 7.400 persones respecte a la situació d’ara fa tres anys (-10,7%). El descens interanual a l’octubre ha estat més intens al conjunt de Catalunya (-7,9%), a diferència dels mesos anteriors. La millora a la capital ha estat equivalent per a ambdós sexes, però si es compara amb la situació de prepandèmia, l’atur masculí en surt més beneficiat que el col.lectiu femení, que representa el 55,6%. El dinamisme de la creació d’ocupació és un dels trets diferencials més destacables de la conjuntura actual, malgrat l’augment de la incertesa en el context econòmic. La xifra d’1.182.027 afiliacions d’octubre ha crescut en relació amb el setembre més del que és habitual en aquest mes, amb unes 15.400 afiliacions més (+1,3%) i assoleix un nou màxim de la sèrie històrica. Malgrat que el ritme de creixement interanual es modera després de més d’any i mig de variacions positives, l’ocupació segueix mostrant senyals de fortalesa amb un repunt del 3,6%, superior al de Catalunya (+2,7%) i d’Espanya (+2,3%). El nombre de llocs de treball supera en uns 41.400 el de fa un any, quan ja es registrava un fort augment de l’ocupació, i en uns 51.500 el de tres anys enrere, abans de la pandèmia. Es manté la intensa recuperació del treball assalariat (+4,2%), mentre que el règim d’autònoms s’ha estabilitzat en prop de 125.500 persones (+0%), majoritàriament homes (61%). Les dones, mantenen un lleuger predomini en el règim general (51,8%) i sobre el total de llocs de treball (50,9%). La contractació laboral s’ha reduït moderadament a l’octubre, en relació al setembre (-3,4%) i interanualment (-3,2%), amb 81.653 contractes formalitzats a la ciutat, uns 2.600 menys que ara fa un any. El descens obeeix a la caiguda de la contractació temporal (-34,7%), mentre es manté la tònica de creixement interanual de la modalitat indefinida, que multiplica per 2,4 vegades la xifra d’octubre de l’any passat. El 45% dels contractes signats a l’octubre han estat indefinits, una proporció una mica inferior a la del setembre, quan aquesta modalitat va superar per primera vegada el 50% dels contractes. La contractació total acumulada en els primers deu mesos de 2022 (788.773 nous contractes) ha augmentat un 19,5% en relació amb el mateix període de 2021. Malgrat que la xifra és un 22,5% inferior a la de 2019, la modalitat indefinida ha més que doblat el volum d’abans de la pandèmia (+126,7%) i el seu pes de gener a octubre s’enfila al 40,4% del total, un nou màxim. Per tipus de jornada, destaca el fort creixement dels contractes fixos discontinus, que s’han multiplicat per gairebé deu vegades en un any i representen el 6,7% de la contractació acumulada total i el 16,3% de la contractació indefinida. Departament d’Anàlisi 4 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 I. Mercat de Treball L’atur registrat a final d’octubre ha tendit a la baixa a tots els districtes, situant-se de forma generalitzada per sota dels valors de setembre. L’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí presenten els descensos mensuals més intensos en termes relatius. Resultats molt positius ja que a l’octubre les xifres habitualment han anat a l’alça a tota la ciutat, com va passar tres anys enrere. Malgrat que l’atur supera els nivells mínims de juny, la distància és més reduïda que altres anys a gairebé tots els districtes. En termes interanuals l’atur segueix millorant a tota la ciutat, encara que el ritme de descens va perdent intensitat després de divuit mesos de trajectòria a la baixa en alguns dels districtes. Horta-Guinardó (-9,3%), Ciutat Vella (-8,7%) -que va patir en major mesura els efectes de la pandèmia- i Nou Barris (-8,5%) lideren el descens en relació amb l’octubre de 2021. A tots els districtes s’ha corregit amb escreix l’augment de la desocupació provocat per la crisi sanitària, amb millores en relació amb tres anys enrere encapçalades per L’Eixample i Gràcia. La taxa d’atur tendeix a estabilitzar-se a la ciutat des de final de 2021 i es situa en el 7,3% en el tercer trimestre, 2,7 punts per sota del valor de l’estiu de l’any passat. Els nivells més reduïts des del segon trimestre de 2008, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). La taxa es manté per sota del valor registrat a Catalunya (9,3%) i a Espanya (12,7%). El nombre de persones aturades –un total de 56.100 segons aquesta font- ha repuntat moderadament en relació amb el segon trimestre, per l’increment de població disposada a treballar en els mesos d’estiu. En relació amb el tercer trimestre de 2021 la població aturada s’ha reduít significativament, empenyent a la baixa la taxa d’atur, que es situa més d’un punt per sota del nivell de prepandèmia. Segons l’EPA, la reducció de l’atur no s’hauria traduït en un increment de la població ocupada, sinó que s’explicaria per la pèrdua de població de 16 i més anys. En el tercer trimestre es manté la trajectòria a la baixa de la taxa de temporalitat dels ocupats assalariats, que acumula cinc trimestres de descensos i arran de la reforma laboral marca mínims (12,8%), amb una reducció de 6,2 punts en el darrer any. El nombre de persones en ERTO a la demarcació de Barcelona s’ha reduït dràsticament amb el procés de recuperació econòmica i segueix en mínims, passant de les 28.809 persones de fa un any a les 2.779 de final d’octubre (1.272 dones i 1.507 homes), que representen un 0,1% de les afiliacions a la Seguretat Social. A la ciutat, el nombre de persones afectades per nous expedients d’ERTO/ERO ha disminuït significativament en els darrers mesos. En el que portem d’any, un total de 512 centres productius i 8.467 persones han passat per aquesta situació a Barcelona, la major part amb suspensió del contracte (63%) i en menor mesura amb reducció de jornada (18%), però el 19% restant ha patit directament l’extinció de la relació laboral. Les activitats amb un major nombre de persones afectades segueixen sent l’hostaleria (29,6%), les activitats administratives i auxiliars (22,6%), on s’inclouen les agències de viatges i també les activitats artístiques i d’enterteniment (13,5%). Departament d’Anàlisi 5 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 II. Empresa Després de la millora del segon trimestre, la percepció de la marxa dels negocis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha tornat a empitjorar en el tercer trimestre, coincidint amb l’augment dels tipus d’interès per part del BCE. Els resultats de l’enquesta de la Cambra de Comerç a 1.037 empreses de l’AMB reflecteixen un deteriorament del clima empresarial a la major part de sectors, excepte a la construcció. Malgrat el retrocés de nou punts en relació amb el segon trimestre, el saldo global a l’AMB segueix sent positiu (5,3), equivalent al de Catalunya. L’hostaleria modera el seu dinamisme però registra els resultats més favorables del conjunt de l’economia i molt superiors als nivells de 2021. El comerç i la indústria presenten resultats a la baixa, però només el comerç es situa novament en terreny lleugerament negatiu. Les perspectives de cara al quart trimestre han anat a la baixa a gairebé tots els sectors i només milloren a la contrucció. Però en conjunt, les expectatives de negoci a l’AMB s’han mantingut en terreny moderadament positiu, amb un saldo global de 2 punts superior al que presenta Catalunya (-1,6). Les exportacions de béns de la demarcació de Barcelona reprenen la tendència a l’alça habitual de cada any a final d’estiu i marquen el registre més elevat en un mes de setembre de la sèrie històrica. En termes interanuals, les vendes segueixen creixent a un ritme de dos dígits (+23,9% nominal), de forma similar al conjunt de Catalunya i Espanya, tot i que bona part del creixement s’explica per l’increment de preus dels béns que es comercien. L’acumulat dels primers nou mesos de l’any suposa nou màxim, superant en un 18,5% l’import de les vendes del mateix període de 2021 i en un 25,1% les xifres de 2019. Per sectors, les xifres més positives al setembre corresponen al de l’automòbil, que aconsegueix compensar la marcada tendència a la baixa dels primers mesos de l’any, els més afectats per la crisi d’aprovisionament de semiconductors. En l’acumulat de l’any tots els sectors presenten registres a l’alça. El sector químic es manté com a principal motor del comerç exterior de Barcelona amb el 31,3% del valor exportat i un creixement interanual superior a la mitjana (+23,7%). Després de tres mesos consecutius de descensos, la creació de societats mercantils torna a registrar xifres positives al setembre, amb un repunt interanual superior al 20% a la ciutat, més intens que a la resta de Catalunya i de l’Estat. Les 526 societats constituïdes a Barcelona suposen la xifra més elevada en un mes de setembre dels darrers sis anys. Tot i aquest repunt, el tercer trimestre tanca a la baixa (-9,4%), posant de manifest l’impacte de la crisi energètica i les pujades dels tipus d’interès per part del BCE. Però l’acumulat dels primers nou mesos de l’any –5.891 societats- s’aproxima molt al registre del mateix període de 2021, situant-se només un 0,3% per sota i a més, s’ha superat la xifra de 2019 en un 1,1%. El capital mitjà subscrit ha anat a l’alça al setembre, situant-se en els 36.086 euros per societat creada, amb un augment del 35,2% interanual. Tanmateix, l’import mitjà en el que portem d’any no arriba als 32.000 euros, amb un descens del 22,9% en relació amb el mateix període de 2021. Departament d’Anàlisi 6 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 III. Turisme L'octubre torna a mostrar-se com a un mes amb molt bons resultats pel que fa als turistes allotjats als hotels de la ciutat, amb un registre que ha superat les 735.000 persones, el segon més alt de l'any després del juliol (752.000) i que només se situa un 5% per sota del valor del 2019. Les pernoctacions també han anat a l'alça i fins i tot han superat en més d'un 3% les corresponents a aquell any, amb una mitjana que es manté en 2,65 nits per estada. La demanda vacacional encara present a l'octubre, unida a la reactivació de fires i congressos, ha situat el turisme internacional en un 81% del total i els establiments hotelers han presentat un grau d'ocupació superior al 85%. En termes acumulats anuals els visitants superen els 6,2 milions, només un 14% per sota del nivell prepandèmia. La progressiva recuperació del turisme internacional que visita la ciutat, ha canviat de manera significativa els percentatges de demanda segons origen des de principis d'any. El segment nacional, que l'any passat havia arribat a suposar al voltant un terç del total, representa ara un 20%, mentre que el turisme de la UE (37,5%) es manté en quotes més similars a les d'anys enrere i la resta de visitants internacionals passen d'un 27% del total l'any 2021 al 42,5% actual, encara per sota del nivell d'abans de la pandèmia. Per nacionalitats, la recuperació del turisme procedent dels Estats Units s'ha deixat notar amb força, amb un acumulat anual de més de 610.000 persones, marcant distància amb els francesos (510.000), alemanys (prop de 340.000) i italians (328.000). Els turistes del Regne Unit, prop de 430.000, també van a l'alça i es mantenen en la tercera posició del rànquing. Durant el mes d'octubre el nombre de creueristes que han passat pel Port de Barcelona continua creixent, amb un registre proper a les 370.000 persones, gairebé el doble del de l'any passat i només un 3% per sota del corresponent al 2019. En termes acumulats, els viatgers dels primers deu mesos de l'any superen ja els dos milions, retallant distàncies amb els nivells de tràfic habitual. Les escales també continuen normalitzant-se i ja sumen prop de set- centes, pràcticament igual que fa tres anys. Pel que fa als usuaris de les línies regulars, durant l'octubre s'han transportat més de 92.500 passatgers, un 16% més que els comptabilitzats l'any anterior i un 9,4% més que el registre de 2019, que deixen l’acumulat anual per sobre dels 1,4 milions de passatgers. Departament d’Anàlisi 7 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 IV. Habitatge Els preus mitjans registrats dels habitatges nous reprenen la trajectòria alcista en el tercer trimestre fins a situar-se en el 5.064 2 euros/m , amb un repunt interanual de gairebé el 20%, per sobre de la inflació. El preu mitjà total és de 460.800 euros per una superfície mitjana de 88,8 m2 construïts, amb un increment interanual més intens (+26,7% a preus corrents) degut a l’augment 2 de la superfície mitjana, que s’ha situat en els 88,8 m construïts. Pel que fa a la segona mà, els preus presenten una major estabilitat que els de nova planta ja que l’oferta és més abundant. En aquest segment de mercat, la fortalesa de la demanda també està incidint en els preus, si bé la tendència a l’alça és més continguda, amb un repunt interanual del 5,9% nominal, fins als 2 4.362 euros/m . El preu mitjà total de l’habitatge usat marca un nou màxim i es situa en els 384.700 euros (+3,6%) per habitatges d’una superfície 2 mitjana de 80 m . Però en termes reals –descomptant l’elevada inflació actual- els preus queden per sota de les mitjanes dels dos darrers anys de pandèmia i com els de nova planta, es mantenen per sota dels registrats en el bienni 2007-2008. La compravenda d’habitatges s’estanca al setembre, amb 1.345 operacions registrades (-0,7% interanual). Aquest fre obeeix al retrocés al segment de nova planta (-22,5%), mentre les transmissions d’habitatges de segona mà, que representen gairebé el 90%, avancen de forma moderada (+2,6%). Dades que anticipen el canvi de cicle al sector, tot i que al conjunt de Catalunya i d’Espanya les transmissions seguien a l’alça (+11,1% i +6,9% respectivament) segons les dades dels Registres de la Propietat. El ritme de creixement en el tercer trimestre ha estat positiu (+7,9%) però s’ha alentit en relació amb els trimestres anteriors. Les pujades de tipus d’interés estan impactant en el mercat, amb l’euríbor en el 2,2% de mitjana al setembre, el nivell més alt des de gener de 2009. Tot i així, les 12.557 operacions dels primers nou mesos de 2022 suposen un volum similar al de 2017 i el més elevat des dels anys de la bombolla immobiliària, amb un repunt interanual del 18,9% i del 16,6% en relació amb el 2019. Els preus dels habitatges de lloguer seguien pujant en el segon 2 trimestre, situant-se ja en els 14,14 €/m /mes de mitjana, mentre la signatura de nous contractes continuava a la baixa. Amb la reactivació de la demanda, els preus acumulen quatre trimestres de trajectòria ascendent i en el segon trimestre s’ha accelerat el ritme de creixement interanual (+8% nominal). L’oferta de lloguer tradicional ha minvat amb la reactivació del turisme i l’expansió del mercat de compravenda i no pot fer front a l’augment de demanda. Això es tradueix en una nova dinàmica amb rendes mensuals a l’alça i caiguda de l’activitat generalitzada, però més intensa a la ciutat que a la resta del país. Després del rècord de 2021, els 23.670 contractes signats en el primer semestre a la capital suposen una reducció del 17% interanual i del 6,4% en relació amb el 2019. La renda mensual mitjana en el segon trimestre s’ha enfilat als 997 euros per un habitatge de 72,8 m2 construïts i s’acosta molt als màxims de l’estiu de 2019, quan els preus mitjans van superar els 1.000 euros/mes. La inflació general empeny a l’alça les rendes mensuals, però l’augment interanual del segon trimestre (+10,3% nominal) ha estat uns dos punts superior al de l’IPC. A Ciutat Vella s’està registrant el repunt més intens (+19,2%). Departament d’Anàlisi 8 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 V. Consum Les matriculacions de vehicles a la ciutat reculen durant l'octubre amb un total de 2.493 altes, un 2,4% menys que el mateix mes de l'any anterior. Per tipologies, augmenten les matriculacions de turismes (+4,3%), ciclomotors (+78%) i altres vehicles (+35%), que són contrarestades per les baixades de motocicletes (-15,6%), furgonetes (-26%) i vehicles tot terreny (-7%). En termes acumulats, els registres del període gener-octubre encara són positius, tant globalment (+0,5%), com per la majoria de tipologies, a excepció de les furgonetes, que acumulen un descens superior al 30%, i de les motocicletes, que cauen de manera més moderada (- 1,1%). La resta d’àmbits territorials presenten dades més positives que la ciutat a l'octubre, amb un descens de l'1% a la província i un creixement del 3,8% a Catalunya i del 6,9% a Espanya. Malgrat la persistència de la inflació, que està provocant un descens dels salaris reals històric, les xifres de consum privat a la ciutat segueixen sent molt positives i registren el nivell més elevat en un mes d’octubre dels darrers cinc anys, amb un repunt del 14,1% nominal en relació amb el valor d’ara fa un any i del 18,3% si es compara amb el nivell de tres anys enrere, a l’octubre de 2019. Després de vint mesos consecutius de taxes positives de dos dígits, el ritme de creixement interanual de la despesa amb targeta que processa el BBVA s’ha alentit i les pujades de tipus d’interés poden suposar un major fre de cara als propers trimestres. Però ara per ara tots els sectors segueixen a l’alça i superen els valors previs a la crisi sanitària, excepte el de vestit, calçat i moda. L’acumulat de gener a octubre presenta un increment global del consum del 29,9% en termes nominals en relació amb el mateix període de 2021 i del 15,3% respecte al 2019, si bé en termes reals -detraient l’efecte de la inflació- les alces són més moderades. El consum s’ha vist afavorit per la creació d’ocupació, la millora de la qualitat de la contractació i la recuperació del turisme, especialment l’estranger. La despesa en serveis turístics i de restauració és la que més creix de gener a octubre (+71,2% interanual) i supera en un 30% el nivell de prepandèmia. La inflació ha afluixat a l’octubre per tercer mes consecutiu gràcies a la forta caiguda dels preus de l’electricitat. La taxa de variació anual de l’IPC a Espanya s’ha situat en el 7,3% (8,9% al setembre). A Catalunya la taxa ha estat del 6,8% i del 6,5% a la demarcació de Barcelona, retrocedint 1,7 punts en relació amb el setembre. Una moderació que s’explica per l’evolució dels preus de l’energia, que han afluixat la trajectòria a l’alça (+8% interanual a l’octubre, front al 22,4% de setembre) pel retrocés del preu de l’electricitat (-15,4%) fins al nivell més baix des d’agost de l’any passat, en part per les elevades temperatures. El preu del subgrup de productes format per l’electricitat, el gas i altres combustibles es situa en nivells similars als d’ara fa un any, tant al conjunt d’Espanya (+1,2%) com a Barcelona (+0,1%), ja que el preu del gas i dels combustibles líquids ha seguit creixent en termes interanuals, compensant el descens del preu de la llum. Per altra banda, la propagació de la inflació al conjunt de la cistella de l’IPC es manté elevada, destacant el fort creixement de preus dels aliments, un bé de primera necessitat al qual les llars més vulnerables destinen una major proporció d’ingressos. La taxa de variació anual a l’octubre ha estat del 13,9% a Barcelona, un punt més que al setembre. Departament d’Anàlisi 9 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Novembre-2022 VI. Transports Després del retrocés del setembre, la càrrega transportada pel port de Barcelona torna a augmentar a l'octubre amb un volum de 5,3 milions de tones, un 5,3% més que el registre del 2021, que deixa un acumulat anual de més de 58 milions de tones, un 7,6% per sobre del corresponent a aquell any. Els líquids a granel han sumat 12,4 milions de tones, i han estat un mes més els que han obtingut uns increments més grans (23,6%). Els sòlids han baixat un 4,3% degut al retrocés de la fava de soja i el ciment i clínquer. Els automòbils continuen amb la recuperació iniciada al juny, amb un notable increment del 70%, que situa l'acumulat de l'any un 7,2% per sobre del registre de 2021. En el cas dels contenidors, els TEU transportats durant l'octubre augmenten de forma important i se situen prop d'un 17% per sobre de la dada de 2021, deixant l'acumulat anual en més de tres milions d’unitats (+2,4%), gràcies al bon comportament dels tràfics i dels contenidors d'importació, que creixen al voltant del 10%. Durant l'octubre es manté la tendència alcista del nombre de passatgers que han passat per l'aeroport del Prat, amb prop de 4,2 milions d'usuaris, xifra molt similar a la de setembre que suposa un increment superior al 56% respecte a l'any anterior, quedant només un 9,7% per sota del registre mensual d'abans de la pandèmia. El passatge nacional ha suposat un 28% del total, un 4% inferior al del 2019, mentre que l'internacional amb més de tres milions de viatgers, queda un 12% per sota del registre d'aquell any. Pel que fa a les mercaderies, el volum transportat a l'octubre ha estat de més de 13,7 milions, amb un acumulat anual del 20% per sobre del corresponent al 2021 i suposa el 90% del volum de 2019, gràcies a la recuperació iniciada al segon semestre d'enguany que ha permès consolidar la segona posició d'aquesta infraestructura en el rànquing de la xarxa AENA. Al setembre seguia la recuperació de la demanda de transport públic al metro i autobusos de TMB, amb un increment del passatge del 24,4% interanual, coincidint amb l’inici de l’aplicació de la reducció de tarifes. La demanda al suburbà de Barcelona assoleix el nivell més elevat en un setembre de la sèrie històrica superant lleugerament la que hi havia en el mateix mes de 2019 (+0,3%), mentre la recuperació evolucionava més lentament als autobusos, on el nombre de validacions era encara un 11,2% inferior al de tres anys enrere. L’acumulat des de gener, els més de 266 milions de viatges a la xarxa de metro suposen un increment interanual del 38,9% i la xifra es va apropant a la de 2019, situant-se un 11,9% per sota. En el cas dels autobusos, amb prop de 130 milions de validacions, el creixement respecte als primers nou mesos de 2021 també és elevat (+25,3%), si bé la demanda representa encara el 80,8% de la que hi havia tres anys enrere. Al conjunt de la xarxa de TMB l’increment interanual en aquest període ha estat del 34,1% si bé les xifres es situen encara un 14,4% per sota de les 2019. Departament d’Anàlisi 10 Oficina Municipal de Dades