Estratègia d’Alimentació Resum executiu Saludable i Sostenible Novembre 2022 Barcelona 2030 Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 Resum executiu Novembre 2022 Aquest document vol: … adreçar-se a persones que estiguin vinculades, directament, al sistema alimentari (xefs, escoles, instituts, universitats, hospitals, agents distribuïdors i comerciants, persones consumidores, professionals de la pesca, la restauració, l’elaboració i la pagesia, representants polítics i tècnics de les administracions públiques, organitzacions, etcètera) i que apostin per la transformació del sistema alimentari de la ciutat de Barcelona i de la seva metròpolis. … guiar les organitzacions i la ciutadania interessada a l’hora de fer el seguiment de les propostes que apareixen en aquesta estratègia, i promoure nous projectes o noves accions que impulsin la transformació del sistema alimentari a la ciutat. Aquesta estratègia s’ha concebut de forma holística. S’ha mirat de no repetir les actuacions en objectius diferents, tot i que moltes d’aquestes actuacions són rellevants per a més d’un dels objectius i cadascun, en realitat, s’interrelaciona amb els altres. Impulsada pel Comissionat d’Economia Social, Desen- volupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, en col·labo- ració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Novembre de 2022. ÍNDEX 1 Pròleg de l’alcaldessa 2 2 Per què una estratègia d’alimentació saludable i sostenible? 4 3 Reptes del sistema alimentari de Barcelona 6 4 Antecedents 8 5 Una estratègia de ciutat construïda pels agents de la ciutat i del territori 10 6 El procés participatiu 11 7 Qui ha contribuït a l’elaboració d’aquesta estratègia? 12 8 Visió compartida 14 9 Objectius estratègics 16 10 Marc d’implantació 76 11 Propòsits de Ciutat 2030 per una Alimentació Sostenible i Saludable a Barcelona 78 1 PRÒLEG DE L’ALCALDESSA L’alimentació és essencial per a la salut i el benestar de les reclamant la implementació urgent de polítiques i estratègies persones, a més de ser part fonamental de les nostres vides. valentes per contrarestar el greu deteriorament ecològic, Som una ciutat que celebra els vincles, les comunitats i la sense deixar els més vulnerables pel camí. diversitat al voltant d’una taula amb menjar. La nostra cuina, la xarxa de mercats municipals, els comerços de barri, els En els últims anys, tot i les limitacions competencials, menjadors de les escoles, les fires i festes, i fins i tot la pagesia Barcelona ha donat cada cop més pes a la qüestió alimentària. que ens alimenta, són instantànies quotidianes de la nostra La celebració de la Capital de l’Alimentació Sostenible a ciutat. Barcelona durant el 2021 va ser una aposta per impulsar l’alimentació sostenible a la ciutat i situar-la al centre de Actualment, el sistema alimentari industrial i globalitzat genera l’agenda política. molts problemes tant locals com globals. En un context en què l’emergència climàtica és més tangible que mai, el sistema L'Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona alimentari és responsable de fins a un terç de les emissions 2030, la primera en aquest àmbit a la nostra ciutat, no és tan amb efecte hivernacle i, alhora, és la causa de la degradació sols el llegat més important d’aquesta capitalitat. És també dels sòls i de la pèrdua de biodiversitat. A més, ens trobem un instrument coproduït amb els agents més destacats del amb un baix relleu generacional d’una pagesia que amb sistema alimentari de Barcelona, que aposten per la seva prou feines pot viure dignament; l’alimentació inadequada transformació, per millorar la salut de les persones, de comporta efectes negatius per a la salut de les persones i del les economies i del planeta. No és només l’estratègia de planeta i, malauradament, part de la població no té recursos l’Ajuntament de Barcelona, sinó de tota la ciutat, i és entre tots per poder menjar suficient o de manera adequada. i totes que ja l’estem fent realitat. Per convertir l’alimentació en un element indispensable per afrontar els reptes que tenim Davant tots aquests reptes, les ciutats tenen un paper al davant. molt important. Hi viu la meitat de la població mundial, que consumeix més del 70% dels aliments produïts globalment. Vull donar les gràcies a totes les persones que feu possible Ada Colau Ballano Són els centres principals de consum i comercialització, i que cada dia tinguem un plat saludable i sostenible a taula, a L’Alcaldessa de Barcelona també són agents clau en la generació de discursos i canvi tothom que ha participat en l’elaboració d’aquesta estratègia cultural. Per això, cada cop més ciutats s'impliquen impulsant i a tota la gent que s’implicarà en la seva execució. També mesures que afavoreixen l'accés a dietes justes, sostenibles i vull fer una menció especial a l’equip d’alimentació sostenible saludables per a tothom. municipal liderat pel comissionat Álvaro Porro González, pel seu esforç i les seves idees per impulsar aquesta temàtica No podem esperar més. Cada vegada són més nombroses a Barcelona, elaborar aquesta estratègia, i contribuir al fet les mobilitzacions, especialment de les persones més joves, que la nostra ciutat pugui menjar de manera justa, sana i que ens recorden que no hi ha futur ni benestar sense planeta, sostenible. 2 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 3 2 PER QUÈ UNA D’una banda, l’estratègia serveix per aglutinar les desenes de projectes que ja ESTRATÈGIA existeixen i treballen en aquesta direcció i, de l’altra, permet una certa projecció temporal per als anys vinents i defineix una visió compartida, prioritza objectius i crea un compromís d’acció entre tots els agents a fi que puguin generar o fer D’ALIMENTACIÓ créixer més projectes i actuacions. Establir aquest marc comú d’acció permet impulsar un espai de governança, coordinació, debat i treball conjunt i també teixir noves aliances i sumar agents que avancin des de tots els àmbits de la SALUDABLE I ciutat en la transformació del sistema alimentari. Aquesta estratègia és un llegat del projecte de Barcelona com a Capital Mundial SOSTENIBLE? de l’Alimentació Sostenible 2021, que va aconseguir donar més centralitat a la necessitat de transformar el sistema alimentari i durant el qual es va organitzar el Fòrum Global de Ciutats del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, es van reorientar centenars d’activitats culturals durant tot l’any per a tractar la qüestió de l’alimentació sostenible i es van desplegar més de vuitanta accions i projectes a termini curt i mitjà. El sistema alimentari agroindustrial, intensiu i globalitzat ha permès una era limitada d’abundància alimentària que sovint ha descuidat la salut de les persones, les economies locals i el planeta, i ara genera reptes existencials de futur L’alimentació sostenible consisteix a alimentar als quals hem de donar resposta de forma urgent. Tanma- tota la població d’una manera que beneficiï les teix, per abordar els reptes del sistema alimentari dominant persones, el planeta i els territoris. Per fer-ho, cal no n’hi ha prou amb abordatges sectorials sinó que neces- sitem un abordatge sistèmic a través de polítiques i estra- produir, transformar, vendre, comprar i consumir tègies alimentàries transversals que ens permetin veure i aliments creant prosperitat, promovent la justícia donar solucions al conjunt de problemàtiques implicades. social, cuidant, conservant i regenerant els Nombroses ciutats i territoris del món, inclosa la ciutat de nostres recursos i ecosistemes, i salvaguardant Barcelona i la seva metròpolis, desitgen repensar, trans- la capacitat de les generacions futures formar i reapropiar-se de la seva alimentació. Això suposa d’alimentar-se també d’una manera sostenible. revertir les tendències globalitzadores de l’alimentació impulsades, en gran mesura, per tractats comercials in- ternacionals que conceben l’alimentació com una mera mercaderia, i apostar per unes cadenes més curtes, justes i equilibrades, per la proximitat, pel comerç, la restauració i la pagesia del nostre territori, i també per la sostenibilitat ecològica del sector primari i de tot el sistema alimentari. Aquesta estratègia és una brúixola per transformar el sis- tema alimentari de la ciutat de Barcelona. És el resultat d’un procés participatiu en el qual agents destacats del sistema alimentari de la nostra ciutat i la seva metròpolis han imaginat, debatut i concebut com ha de ser el seu sis- tema alimentari l’any 2030 i com cal actuar per facilitar-ne la transformació. 4 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 5 3 REPTES DEL Poca resiliència regional davant de Desigualtats de gènere: La insegure- SISTEMA ALIMENTARI crisis que impacten en les cadenes tat alimentària afecta majoritàriament de distribució globals d’aliments: les dones. Les desigualtats entre ho- en el context actual d’emergència cli- mes i dones es reflecteixen tant en DE BARCELONA màtica, de crisi sanitària i de guerra a els treballs productius del sistema Ucraïna, d’on poden sorgir situacions agroalimentari (cotitzacions, registre de disrupció global en la distribució en el cens agrari, bretxa salarial, reco- d’aliments, també cal construir un sis- neixement i visibilitat, etcètera) com tema alimentari amb un teixit produc- en els treballs reproductius vinculats tiu viu al territori que pugui ajudar a a l’alimentació. Els cànons culturals sobreposar-se a possibles impactes i de bellesa dominants exerceixen més a reduir les vulnerabilitats alimentàries pressió normativa sobre els cossos de d’una manera que garanteixi en tot les dones. moment el subministrament suficient d’aliments per a totes les persones. Baix consum d’aliments de proxi- Concentració de poder dins del sis- mitat i ecològics, i necessitat d’in- tema alimentari: concentració crei- xent de la quota de mercat en el sector Necessitat d’impuls de l’alimentació Accés desigual a l’alimentació salu- crementar la producció ecològica de la gran distribució i la comercialitza- saludable: el consum d’aliments pro- dable i sostenible: hi ha població que catalana: l’origen de la major part del cessats i rics en greixos saturats, su- no pot accedir a aliments suficients en consum alimentari hortofructícola i de ció alimentària a Espanya i Catalunya, tot i el pes significatiu que encara té el cre i sal s’ha incrementat i es continua qualitat i quantitat per desenvolupar peix a Catalunya prové de l’Estat es- panyol. Al voltant d' una cinquena de petit comerç de proximitat a la ciutat, constatant un consum excessiu de normalment la seva vida. També hi ha molt singular en comparació amb al- carn, begudes ensucrades i menjar rà- diferències en les dietes que generen la superfície agrícola catalana es fa en producció ecològica, tot i que la tres ciutats. També s’identifiquen dinà- pid en grups significatius de població. desigualtats importants en salut entre els barris i que tenen a veure amb les major part d’aquesta superfície són miques de concentració i de desigual- pastures. tats al llarg de la cadena alimentària. desigualtats entre rendes i entre con- textos socials. Impactes ambientals negatius i pèr- Manca d’informació clara, rigorosa Dificultats de coordinació entre els Capacitat productiva decreixent i dues i malbaratament alimentaris i consensuada que faciliti la presa agents: conseqüència d’una manca insuficient: inexistència de sòl agrari excessius: excés en les emissions de consciència per part de la ciuta- d’espais i dinàmiques de col·laboració a la ciutat, pèrdua de sòl agrari a l’àrea amb efecte d’hivernacle del sistema dania: manca d’eines consensuades regulars, de la diversitat d’interessos i metropolitana, i davallada i dificultats alimentari, i nivells excessius de pèr- entre els agents per distingir la desin- de les diferències competencials entre de relleu generacional en el sector pri- dues i malbaratament, així com de formació de la informació contrastada, les administracions públiques. Cal in- mari. generació de residus i d’utilització de i manca de protagonisme de l’alimen- corporar-hi les interdependències i el plàstics d’un sol ús. tació sostenible en l’àmbit educatiu. desenvolupament d’iniciatives agroa- limentàries amb visió integral. Sintetitzats, en gran mesura, a partir del document de R. Binimelis i A. Roca (2021), “Com s’Alimenta Barcelona? Diagnosi del sistema alimentari de Barcelona”, disponible a www.alimentaciosostenible.barcelona. 6 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 7 4 ANTECEDENTS Procés d’elaboració de l’Estratègia d’alimentació sostenible Barcelona 2030 Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. 7è Fòrum Global del Pacte de Milà i presenta- ció del Repte Barcelona per a la Bona Alimentació Estratègia de l’economia i el Clima (Barcelona social i solidària 2030. Challenge for Good Food Presentació de la Declaració and Climate). En els últims anys i, de forma més explícita, durant el mandat 2020-23, l’Ajunta- d’emergència climàtica. ment de Barcelona ha decidit fer una aposta per incloure la transició alimentària Mesura de govern de cap a un sistema alimentari més just, saludable i sostenible com un aspecte l’Estratègia d’impuls de Signatura de la Declaració rellevant de la seva acció de govern, malgrat la manca de tradició municipal i l’Agenda 2030 a la ciutat dels bons aliments (The la limitació competencial dels ajuntaments urbans en aquest àmbit. Aquesta de Barcelona. Good Food Declaration). centralitat queda reflectida de múltiples formes: amb els compromisos inter- Estratègia d’agricultura nacionals adquirits, amb la generació d’eines estratègiques de coordinació urbana a la ciutat de intramunicipals i supramunicipals, amb la creació d’una secció específica i una Barcelona 2019-2030. assignació de pressupost per a les polítiques d’aquest àmbit, amb la publicació de documents i informes que, directament o indirecta, argumenten la transfor- mació sistèmica necessària, i amb l’organització d’esdeveniments a l’entorn de l’alimentació sostenible i la posada en marxa de projectes a mitjà termini, Pla Clima 2018-2030 especialment en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible de Barcelona. El detall de tots els projectes i les iniciatives que s’emmarquen en el projecte de Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible es reflecteix en el document “Les Estratègia d’impuls de la política alimentària polítiques alimentàries de l’Ajuntament de Barcelona. 2021”, que podeu 2016-2019, que recull consultar al web. experiències del procés Llaurant Barcelona. Signatura del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà. 8 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 9 5 UNA ESTRATÈGIA DE 6 EL PROCÉS CIUTAT CONSTRUÏDA PARTICIPATIU PELS AGENTS DE LA CIUTAT I DEL Primera plenària TERRITORI Segona plenària Sessions L’Estratègia d’alimentació saludable i sostenible sectorials-temàtiques Barcelona 2030 (EASSB2030) és el full de ruta compartit que s’ha de seguir els vuit anys vinents Procés de consulta sobre les polítiques alimentàries de la ciutat. Sessions amb ciutadana ciutadania La transformació de la nostra alimentació no només vol fomentar canvis indivi- duals en la dieta sinó també propiciar les condicions oportunes que permetin Interdepartamental transformar aquest sistema complex en els sectors, activitats i nivells d’actuació de l’Ajuntament corresponents, sense abandonar ningú pel camí. Per això és important iden- tificar, entendre i aprofitar les oportunitats i les interconnexions existents per avançar i fer accessible l’alimentació sostenible a Barcelona, així com reconèixer les singularitats i les interdependències entre territoris. Interadministrativa Per això, tothom té un paper rellevant en la transformació del sistema alimentari i, per això, l’EASSB2030 vol ser una estratègia transformadora de ciutat, és a dir, una estratègia que pugui orientar i visibilitzar les actuacions de tots els agents del sistema alimentari que volen contribuir a transformar-lo, i oferir un espai per teixir complicitats i facilitar l’articulació i la cooperació entre agents i projectes. Tercera plenària L’EASSB2030 fixa grans objectius, línies de treball i actuacions consensuades amb els agents més representatius del sistema alimentari de Barcelona (les administracions públiques, el sector privat, el món acadèmic i de la recerca, la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació), així com dels diversos sectors (salut, medi ambient, justícia social, cultura, economia) i fases de la cadena alimentària (del camp al plat). Elaboració de l'Estratègia d'Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 10 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 11 7 QUI HA CONTRIBUÏT Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) A L’ELABORACIÓ Asociación de fabricantes y distribuidores AECOC Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM) Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Formació i Treball Barcelona i Província (AGEM) Fridays for Future Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) Fundació Alícia D’AQUESTA Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) Fundació Áurea Agròpolis Fundació Banc dels Aliments Ajuntament de Barcelona Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ESTRATÈGIA? Regidoria de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda Fundació Espigoladors Regidoria d’Educació Fundació Gasol Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica Fundació Roure Regidoria de Salut, Envelliment i Cures Fundesplai Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Gastronomic Forum Alimentària Generalitat de Catalunya Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Institut Català de la Salut (ICS) Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat Prodeca Barcelona Activa Agència Catalana de Seguretat Alimentària Escoles + Sostenibles GRAIN Institut Municipal de Mercats de Barcelona Gremi Provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barcelona Institut Municipal de Serveis Socials Gremi de Carnissers de Barcelona Direcció de Serveis de Comerç, Restauració i Consum Grup Bonpreu Direcció de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible Grup Lluerna Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat Health Warriors 1.053 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans Herbolario Navarro Un total de 1.053 persones han Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Hortec participat en el procés d’elaboració de persones han AnimaNaturalis Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) l’EASSB2030, en el període comprès Ana Moragues (Universitat de Barcelona) Joan Rieradevall (Universitat Autònoma de Barcelona) entre el novembre del 2021 i el juliol participat en el Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) Juanjo Cáceres (Universitat de Barcelona) del 2022. procés d’elaboració Arran de Terra Cooperativa Justícia Alimentària de l’EASSB2030 Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) LaCoordi Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC, Leitat S’han organitzat 23 sessions de ex-FAPAC) Lif3 Economia per la vida treball, en les quals han participat 23 ASOBIO L’Ortiga Cooperativa 198 persones i 112 organitzacions ATTA Permacultura Mar Calvet Nogués (Universitat de Vic) sessions de treball. Han BioCultura Marta Llobet (Universitat de Barcelona) vinculades al sistema alimentari. participat 198 persones Biomarket Menjador solidari Gregal i 112 organitzacions Caprabo Mercabarna La consulta ciutadana en línia va vinculades al sistema Càritas Montse Tafalla (Universitat de Barcelona) recollir 834 aportacions. alimentari. Carlos González (Institut Català d’Oncologia) Nutrició Sense Fronteres Carme Gasull (periodista) Oxfam Intermón Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) Pàlcam Educació A més, 25 persones de l’àmbit de la 834 Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) Parc Agrari del Baix Llobregat pagesia i 16 persones de l’àmbit de Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) Parc Natural de Collserola l’acadèmia i la recerca han participat Cèrcols, SCCL Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB) en les sessions de treball durant aportacions en línia CETT: Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy PIMEC Agroalimentària Claudia Rocío Magaña (Universitat de Barcelona) PIMEC Comerç l’elaboració de l’estratègia. Clúster Foodservice de Catalunya Pont Alimentari 25 i 16 Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) Restaurant Xavier Pellicer El 76,9% de les persones que han Collserola Pagesa Revistes Cuina i Arrels contribuït a aquesta estratègia són persones de l’àmbit de Consorci d’Educació de Barcelona - Àrea d’Innovació, Programes i Formació Rezero dones. la pagesia i de l’àmbit de Cooperativa Molsa Ruralitzem l’acadèmia i la recerca Cooperatives de consum agroecològic de plataforma Slow Food Barcelona DESOS Opció Solidària Societat Catalana de Pediatria S’ha fet una sessió interadministrativa han participat Diari Bioeco Susana Toboso (Universitat Autònoma de Barcelona) amb la participació de la Generalitat, Diputació de Barcelona Torribera Mediterranean Center l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 76,9% Dovella Serveis Escolars Unió de Pagesos Ecologistes en Acció Vegetalia les quatre diputacions provincials de Elena Carrillo (Universitat Ramón Llull) Veritas Catalunya de les persones que han Enric Tello (Universitat de Barcelona) Veus de Sobirania Alimentària a Ciutat contribuït són dones Esquerra Republicana de Catalunya Vida Sana Expogestió Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC) Xarxa per la Justícia Climàtica 12 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 13 8 VISIÓ COMPARTIDA Aspirem a tenir un sistema alimentari amb models de producció i consum més sostenibles. Un sistema alimentari transparent, participatiu, resilient, segur, Volem transformar el sistema amb relacions justes i equitatives, alimentari de Barcelona inspirat en l'agroecologia, que faci per facilitar que sigui el més front a l’emergència climàtica i la crisi sostenible possible l’any 2030 d’extinció, i que previngui les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Volem que tothom tingui accés a aliments saludables, ecològics, de temporada, de proximitat, de pesca sostenible, que garanteixin el benestar animal i que es distribueixin prioritàriament en cadenes més curtes, justes i equilibrades. Desitgem que els aliments siguin saborosos, que celebrin la vida i la diversitat de cultures i cossos, i que ens connectin amb les altres persones. També ens agradaria que el sistema alimentari pugui incloure unes persones consumidores conscients i empoderades. 14 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 15 9 OBJECTIUS ESTRATÈGICS OBJECTIU 1 Incrementar la producció, la venda i el consum d’aliments de temporada, de proximitat, ecològics, de pesca sostenible i amb benestar animal, així com la distribució en cadenes més curtes, justes i equilibrades OBJECTIU 2 Protegir, recuperar i promoure espais d’agricultura urbana i periurbana OBJECTIU 3 Promoure l’alimentació saludable i sostenible per a totes les persones OBJECTIU 4 Augmentar la resiliència del sistema alimentari i garantir el dret a una 9 alimentació saludable i sostenible objectius OBJECTIU 5 Prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris OBJECTIU 6 Combatre l’emergència climàtica i la crisi d’extinció 54 línies de treball OBJECTIU 7 Promoure un canvi cultural i educatiu vers l’alimentació sostenible El recull de possibles actuacions que apareixen OBJECTIU 8 a continuació poden ser Fomentar relacions justes dins de la impulsades per una gran 265 cadena alimentària varietat d’agents de la ciutat i permeten implantar les accions línies de treball per assolir els OBJECTIU 9 Coordinar i mobilitzar els agents del objectius esmentats. sistema alimentari per dur a terme accions concretes i avaluables, vin- culades a estratègies existents 16 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 17 OBJECTIU 1 Línies de treball i Incrementar la producció, la actuacions venda i el consum d’aliments de temporada, de proximitat, ecològics, de pesca sostenible Enfortir l’oferta d’alimentació de temporada, de proximitat, 1 ecològica, de pesca sostenible i amb benestar animal, distribuïda i amb benestar animal, així com en cadenes més curtes, justes i equilibrades, i connectar-la amb la distribució en cadenes més la demanda curtes, justes i equilibrades � Contribuir a la consolidació del projecte Terra Pagesa. � Garantir la consolidació del projecte Biomarket i, en general, la venda de producte ecològic o de proximitat a Mercabarna. � Impulsar el projecte “Comerç verd” als mercats municipals i a botigues de carrer del comerç de proximitat per incrementar l’oferta d’alimentació de temporada, de proximitat, ecològica, de pesca sostenible i amb benestar animal de cadenes més curtes. Per què és important? � Impulsar i promoure a Mercabarna la venda de producte local per part de majoristes, així com la venda i la presència de petits i mitjans productors locals i cooperatives agràries. � Impulsar la presència de més paradistes de mercat municipal � La major part del consum alimentari hortofructícola i de peix a Barcelona amb oferta d’alimentació ecològica facilitant noves instal·lacions prové de fora de Catalunya. i promovent comercialment la presència d’aquest producte a les parades existents. � Només un 22,1% de la superfície agrícola catalana es fa en producció ecològica i, d’aquesta, només el 7,3% són cultius de secà i regadiu (el 14,8% � Crear un espai on connectar la gran distribució i les petites restant són pastures). productores per generar sinergies i valor compartit. � Hi ha un consum limitat d’aliments de proximitat i ecològics, tot i que el � Crear una taula de treball amb la gran distribució a Barcelona per 73,5% de la ciutadania de Barcelona té en compte la proximitat en l’origen avançar en l’alimentació saludable i sostenible dels productes i el 58,3% té en compte si el producte és ecològic. � Impulsar espais de producció, elaboració i comercialització � S’identifica la necessitat de promoure un model de producció, distribució compartits. i consum que enforteixi l’economia i la pagesia locals, sigui més ecològic, promogui l’equilibri territorial i la sobirania alimentària, regeneri la cultura � Promoure l’oferta de productes de temporada, de proximitat i alimentària i la gastronomia local, i fomenti la generació de vincles amb la ecològics en màquines de venda automàtica i espais de compra ciutadania. de conveniència. � Promoure la presència d’aliments de temporada, de proximitat i ecològics a la restauració de la ciutat. 18 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 19 Promoure la compra pública d’aliments de temporada, proximitat, Avançar en normatives que afavoreixin el consum d’aliments 2 ecològics, de pesca sostenible i amb benestar animal, distribuïts 4 de temporada, de proximitat, ecològics, de pesca sostenible i en cadenes més curtes, justes i equilibrades amb benestar animal, distribuïts en cadenes més curtes, justes i equilibrades � Elaborar, aprovar i aprofitar les potencialitats de la nova instrucció de contractació i compra pública responsable de l’Ajuntament de � Estudiar l’impuls d’incentius econòmics per a agents productors Barcelona. i venedors d’aquest tipus d’aliments. � Promoure que els menjadors col·lectius de gestió pública � Promoure l’evolució de la legislació catalana i espanyola per (especialment els de centres educatius) continuïn incorporant afavorir el consum i la venda d’aquests productes alimentaris. criteris de sostenibilitat. � Fer incidència per a l’elaboració d’una llei catalana de contractació Promoure la creació i la consolidació de les empreses que i compra pública alimentària. 5 promouen el consum d’aliments de temporada, proximitat, ecològics, de pesca sostenible i amb benestar animal, distribuïts � Incorporar criteris de sostenibilitat alimentària en subvencions i en cadenes més curtes, justes i equilibrades convenis de l’Ajuntament de Barcelona. � Facilitar assessorament a productores, distribuïdores i comercialitzadores (inclosa la restauració) d’aquest tipus Donar més visibilitat als aliments de temporada, de proximitat, d’aliments. 3 ecològics, de pesca sostenible i de benestar animal, distribuïts en cadenes més curtes, justes i equilibrades � Crear un programa específic per fomentar l’emprenedoria per a la promoció del consum d’aquests aliments, especialment en el � Donar suport a instruments (segells, marques, campanyes, marc de l’economia social i solidària. etcètera) que facilitin que les persones consumidores puguin triar productes locals. � Donar suport comunicativament i econòmicament (mitjançant subvencions i línies de crèdit o accés a locals comercials) als � Impulsar un acord entre agents de la cadena alimentària per projectes comercials o socials que intenten generar nous canals facilitar la informació a les persones consumidores sobre l’origen o instruments a escala petita i mitjana per afavorir la presència del producte. d’aquests aliments. � Donar suport a la iniciativa d’etiquetatge intel·ligent per impulsar � Incorporar criteris d’alimentació saludable i sostenible a les els productes i les empreses sostenibles. diverses modalitats de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona. � Fer campanyes de sensibilització sobre els beneficis de l’alimentació ecològica i la raó del seu preu. Investigar i fomentar la innovació sobre les iniciatives i les 6 necessitats alimentàries de Barcelona i la seva àrea metropolitana � Elaborar productes audiovisuals mediàtics que permetin arribar a nous públics i que no � Promoure que l’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità només visibilitzin els beneficis d’aquest desenvolupi un programa de dades robustes sobre quina quantitat tipus de productes sinó també els i tipus d’aliments es consumeixen a Barcelona i a la seva àrea impactes negatius de la resta de metropolitana. productes. � Promoure estudis per explorar quina capacitat tenim d’atendre � Di fond re cone i xemen ts , aquesta demanda amb un model de producció de proximitat i eines i receptes saboroses ecològic sotmès a condicions de sequera creixent i a fenòmens per promoure la cuina de climàtics extrems, per abastir una població cada vegada més pobra. temporada. � Avaluar les potencialitats i les dificultats de les iniciatives i les � Visibilitzar la diferència entre xarxes alternatives de consum per impulsar l’alimentació saludable sistemes productius des de i sostenible. la perspectiva del benestar animal. 20 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 21 Alertes Exemples de projectes FOODCOOP El primer supermercat cooperatiu i participatiu d’alimentació Aclarir els conceptes saludable i sostenible de Barcelona (amb suport de amb els quals treballem l’Ajuntament de Barcelona). (per exemple, producte de proximitat) per tal de minimitzar possibles confusions. COOPERATIVA INTEGRAL REBOST MOLSA: Cooperativa de serveis amb setze botigues de proximitat d’alimentació ecològica a Catalunya (sis a Barcelona), que es transforma en cooperativa integral amb els agents de la cadena alimentària com a socis de la cooperativa (botigues de proximitat, pagesia, empreses elaboradores, persones No confondre producte treballadores i persones consumidores). de proximitat amb venda de proximitat. Analitzar l’impacte de les Tenir en compte que accions en cada baula de cal tenir un abordatge PROJECTES TRACTOR la cadena i, en especial, sistèmic i, alhora, ser les més febles en termes conscients que des de PROGRAMA “COMERÇ VERD” de poder de negociació la ciutat es pot incidir més directament en les Iniciativa per augmentar el volum d’aliments locals, o poder de mercat, com ara el sector primari. fases de distribució i ecològics i de petits productors que es consumeixen a consum. Barcelona (liderat per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona - IMMB, la Federació de Mercats Municipals - FEMM, i l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de quatre gremis de detallistes de productes alimentaris). No deixar que les BIOMARKET propostes estiguin exclusivament dirigides Mercat majorista d’aliments ecològics a Barcelona a públics de rendes (Mercabarna), amb accions per millorar la presència a mitjanes o altes. Mercabarna de producte ecològic o de proximitat (liderat per Mercabarna). 22 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 23 Línies de treball i OBJECTIU 2 actuacions Protegir, recuperar i promoure espais d’agricultura urbana i Expandir els espais d’agricultura urbana com a espais verds de periurbana 1 sensibilització, experimentació, acció comunitària i salut � Desenvolupar i enfortir l’Estratègia d’agricultura urbana de Barcelona. � Promoure la creació, el manteniment i els beneficis socials i ecològics dels espais d’horta comunitària allà on el planejament ho pugui permetre. � Facilitar eines efectives per promoure teulades verdes i espais d’horts i la protecció dels que ja existeixen a la ciutat que tinguin valors ambientals i comunitaris d’acord amb el planejament urbanístic. � Aprofitar els equipaments existents per crear-hi horts i bancs de llavors nous. Per què és important? � Impulsar un planejament respectuós i que valori els espais urbans verds i agrícoles. � Augmentar la presència de plantes comestibles en la infraestructura � La pèrdua de sòl agrari a l’àrea metropolitana de Barcelona entre el 1956 i verda de la ciutat que es dedica al foment de l’agroecologia. el 2018 va suposar una reculada del 80,5% de la superfície de conreu. � Definir uns criteris tècnics comuns de sostenibilitat i bones � En conjunt, la població ocupada a Catalunya en el sector primari ha pràctiques per als horts de la ciutat, minimitzar dinàmiques disminuït, entre el 2010 i el 2019, gairebé un 24% i hi ha dificultats de relleu privatitzadores individuals i maximitzar l’impacte comunitari. generacional. � Facilitar l’ús dels horts comunitaris com a espais de conservació � El grau d’autosuficiència en fruites i hortalisses de la província de Barcelona de varietats locals de cultiu i espècies silvestres comestibles. és del 15%. � Impulsar el desenvolupament d’horts escolars. � Les respostes a aquesta situació haurien de protegir i donar suport al desenvolupament dels espais productius actuals, a la recuperació de sòl agrari i al foment de l’equilibri i la sostenibilitat del territori. Donar visibilitat als espais d’agricultura urbana existents i 2 difondre l’existència dels actuals � És important per alinear l’EASSB2030 amb l’Estratègia d’agricultura urbana 2030 (EAU2030) de l’Ajuntament de Barcelona. � Donar a conèixer els beneficis socials d’aquest tipus d’iniciatives. � Per millorar la qualitat de l’espai urbà, fomentar la salut de les persones, � Reforçar la difusió de la xarxa d’equipaments ambientals de la ciutat. les relacions comunitàries, experimentar el que significa cultivar aliments i, alhora, combatre la crisi climàtica, cal expandir i promoure els horts urbans. � Crear i difondre un directori d’horts urbans i bancs de llavors comunitaris. � Elaborar i crear eines efectives per donar a conèixer els projectes agroecològics ja existents. 24 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 25 3 Promoure normatives que facilitin, impulsin i protegeixin l’activitat 5 Impulsar el creixement i la consolidació d’iniciatives agràries i els espais d’agricultura urbana i periurbana periurbanes � Promoure el reconeixement i la protecció legal dels espais agraris � Promoure que en l’àmbit metropolità s’activin instruments de com a essencials per conservar la biodiversitat i l’agrobiodiversitat. suport per a la posada en marxa i la consolidació de projectes agrícoles i ramaders. � Incidir en el desenvolupament de la normativa de la Llei catalana dels espais agraris, establir la prioritat dels usos agroramaders � Promoure que en l’àmbit metropolità s’activin eines i es posin en dins la planificació urbanística metropolitana, i fixar una bateria marxa projectes nous per facilitar la conversió a producció agrària de mesures que facilitin l’accés a la terra a la nova pagesia i ecològica i la diversificació de cultius. estableixin condicions justes d’accés, començant pel preu. � Promoure que en l’àmbit metropolità hi hagi una extensió del � Impulsar l’eliminació dels esculls jurídics que impossibiliten Contracte Agrari de Collserola i s’implantin altres modalitats l’activitat recol·lectora, agrícola i ramadera productiva a Barcelona. d’ajuda a la producció sostenible (per exemple, línies d’ajuts de l’AMB al projecte de les Muntanyes del Baix o a la Serralada de � Promoure en l’àmbit metropolità una reserva de sòl agrícola per Marina, condicionant les ajudes a l’assoliment de determinats incrementar la resiliència territorial enfront de possibles situacions paràmetres de productivitat, preservació de la biodiversitat i d’emergència i assegurar la garantia del subministrament. emmagatzematge d’aigua i carboni). Donar suport a la sostenibilitat dels projectes agrícoles i ramaders Fomentar la recerca i la innovació en els espais d’agricultura 4 actuals a la regió metropolitana, així com a l’emprenedoria per a 6 urbana i periurbana nous projectes � Promoure l’elaboració d’un cens i una cartografia de les iniciatives � Promoure en l’àmbit metropolità i català la creació d’ajuts per a agràries urbanes i periurbanes. la gent jove i les dones per emprendre projectes agroecològics amb cessió de terres i ajuts en l’habitatge, així com ajuts per � Quantificar el potencial de renaturalització comestible del medi modernitzar infraestructura i garantir un accés equitatiu a la terra. urbà i periurbà dels espais buits i les cobertes. � Prioritzar la pràctica agroecològica regenerativa amb l’organització � Desenvolupar indicadors de sostenibilitat de l’agricultura urbana d’activitats formatives o demostratives de temàtiques diverses, i (mediambiental, social i econòmica). el suport a programes de recuperació de sòls en àrees d’alt risc d’erosió, entre altres. � Estudiar la interrelació de l’aigua de la pluja, l’energia solar i l’agricultura urbana per afavorir la circularitat urbana. � Promoure la cessió pública per dur a terme proves pilot de projectes agraris innovadors. � Estudiar la possibilitat de generar activitats de formació terapèutiques o d’inserció de persones en situació de vulnerabilitat � Facilitar la coordinació estreta, dotada de recursos i eficaç entre mitjançant els horts urbans i bancs de llavors comunitaris. les administracions del territori (municipis, AMB, Diputació, Generalitat, Estat, Xarxa de Municipis per l’Economia Social i � Facilitar iniciatives als horts comunitaris, com la creació de bancs Solidària), així com amb el teixit econòmic, el món associatiu i de llavors de petit format. l’àmbit acadèmic. � Avaluar les potencialitats i les dificultats d’una transició � Facilitar la creació o l’acollida de ramats regeneratius, granges agroecològica en els espais agraris periurbans. polivalents, espais test agraris, bancs de terres, incubadores agroecològiques o parcs agraris a tots els municipis. 26 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 27 Mans al Verd: emmarcat en el Pla Natura (2021-2030), aquest projecte recull i impulsa les iniciatives per implicar la ciutadania, les entitats i les empreses de Barcelona en la promoció i la conservació de la biodiver- sitat i els espais verds de la ciutat, inclosos els horts urbans (liderat per l’Ajuntament de Barcelona). Alertes Exemples de projectes 48 HORES DE L’AGRICULTURA URBANA Saber diferenciar entre els espais agraris Esdeveniment anual que celebra l’agricultura urbana a la ciutat amb que tenen un objectiu activitats, debats, formacions i visites guiades (liderat per Replantem i productiu dels que tenen amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona). un objectiu de tipus comunitari o social. OBSERVATORI DEL SISTEMA ALIMENTARI Un projecte per generar informació i indicadors que permetin analitzar Tot i que la dimensió ambiental, econòmica i social del sistema alimentari es parteix d’una clara metropolità (liderat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona). voluntat d’expandir l’agricultura urbana a la BCN SMART RURAL ciutat, tenir en compte que els espais de la ciutat són Un projecte que té l’objectiu d’implantar una estratègia intel·ligent de limitats i que cal valorar, cas desenvolupament agrari a la Barcelona rural (liderat per la Diputació de per cas, la creació de nous Barcelona). espais d’agricultura urbana, i valorar altres usos i serveis MANS AL VERD potencials que Emmarcat en el Pla Natura (2021-2030), aquest projecte recull i impulsa les puguin tenir. iniciatives per implicar la ciutadania, les entitats i les empreses de Barcelona en la promoció i la conservació de la biodiversitat i els espais verds de la Assumir les limitacions ciutat, inclosos els horts urbans (liderat per l’Ajuntament de Barcelona). Atendre les necessitats de competències en de relleu generacional l’àmbit metropolità de en els projectes l’Ajuntament de Barcelona d’explotació agrària. i, per tant, promoure la implicació d’altres PROJECTES TRACTOR administracions. CONTRACTE AGRARI DE COLLSEROLA Tenir en Un programa que pretén reconèixer econòmicament els serveis compte que de vegades ambientals que ofereix la pagesia al parc de Collserola a través els projectes d’agricultura d’una convocatòria de subvencions específica (liderat pel Consorci urbana impliquen una de Collserola i amb suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea certa privatització Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya). dels espais per a poques persones i, en AGROVALLBONA conseqüència, garantir Un projecte municipal de promoció integral de l’agroecologia al darrer la dimensió comunitària pulmó agrícola dintre del municipi de Barcelona, que recategoritza, d’aquests espais mitjançant la reversió del planejament urbanístic, el sòl urbanitzable escassos i molt en sòl agrícola i desenvolupa un projecte que inclou formació valuosos. professionalitzadora, horts comunitaris, educació i sensibilització a la infància i la ciutadania, producció de circuit curt i suport a nous projectes agroecològics (liderat per l’Ajuntament de Barcelona). 28 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 29 Línies de treball i OBJECTIU 3 actuacions Promoure l’alimentació saludable, sostenible i segura per a totes les persones. Impulsar la vinculació entre la salut i l’alimentació saludable, 1 sostenible i segura fent valer la figura de professionals dietistes- nutricionistes i de professionals de la salut pública � Contribuir al desplegament del Pla de salut de Barcelona 2021- 2025. � Crear espais de trobada entre professionals de la sanitat de diverses especialitats per promoure la vinculació entre la salut i l’alimentació saludable, sostenible i segura. � Dur a terme una formació sobre alimentació saludable, sostenible i segura per a professionals de l’àmbit de la salut. � Fomentar els programes escolars de promoció d’una alimentació Per què és important? més saludable, sostenible i segura basats en l’evidència científica i avaluats i desenvolupats per professorat format prèviament. � Fomentar un model de treball d’integració social i sanitari que permeti als àmbits de la salut i de l’alimentació treballar plegats � A Barcelona ha augmentat el consum d’aliments processats i rics en per impulsar dietes saludables, sostenibles i segures i estudiar els greixos saturats, sucre i sal i es continua constatant un consum excessiu seus efectes en tota la població, a més de fer palesa la necessitat de carn, begudes ensucrades i menjar ràpid. Al mateix temps, es constata de garantir la cobertura de drets amb igualtat i equitat. una reducció del consum d’aliments d’origen vegetal, especialment les hortalisses, els llegums i els cereals. � Impulsar el concepte de dieta de salut planetària i els seus equivalents, així com la seva aplicació. � La prevalença de l’obesitat infantil a la ciutat de Barcelona és del 7% en infants de 3-4 anys, del 12,7% en infants de 8-9 anys i del 6,5% en adolescents. La prevalença del sobrepès en la població de 18 a 74 anys és del 34,6% i l’obesitat és del 14,7%. En tots els grups d’edat l’obesitat és més freqüent en els districtes de renda econòmica més baixa. � El 50,5% dels centres educatius de Barcelona no ofereixen cap aliment proteic d’origen vegetal com a segon plat. � Mitjançant la Declaració dels bons aliments i el Repte Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima, Barcelona s’ha compromès a alinear al 100% la compra pública amb els principis de la dieta de salut planetària el 2030. � Més de mil components químics tenen la capacitat d’actuar com a disruptors hormonals i molts tenen a veure amb elements del sistema alimentari (pesticides, components d’envasos, etcètera). 30 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 31 Promoure dietes saludables, sostenibles, segures i saboroses, i Facilitar eines a la ciutadania i a les entitats involucrades en 2 facilitar-ne el coneixement a la ciutadania 4 l’alimentació per facilitar una cuina saludable, sostenible i segura � Promoure la transformació dels menús escolars cap a models � Fomentar l’organització de cursos de cuina saludable, sostenible més sans i sostenibles, amb més presència de proteïna d’origen i segura en espais municipals de tots els barris, adaptats a vegetal, productes frescos, ecològics, locals i de temporada, tant les diversitats culturals, adreçats a franges d’edat i perfils en escoles (escalant i consolidant el projecte de “Menjadors més socioeconòmics diferents, i alguns també específicament a sans i sostenibles”), com en institucions o negocis que ofereixin homes, on es visibilitzi la corresponsabilitat de l’alimentació servei de menjador: universitats, hospitals, museus, restaurants, familiar. hotels, centres de conferències, etcètera. � Incorporar cuines comunitàries i sostenibles en els equipaments � Estudiar l’evolució del cost d’una cistella alimentària sostenible a municipals. la ciutat. � Fomentar i facilitar el desenvolupament de projectes i intervencions � Promoure que els mitjans de comunicació i altres altaveus comunitàries i xarxes de cures per promoure una alimentació més comunicatius fomentin el coneixement, les eines i la pràctica saludable, sostenible i segura als barris de la ciutat, especialment d’una alimentació saludable, sostenible i saborosa. entre les persones sotmeses a més inseguretat alimentària, per part d’associacions i col·lectius veïnals. � Fer campanyes informatives per a públics diferents sobre la promoció dels aliments frescos, baixos en sucres i greixos � Donar suport a la recerca i la innovació de les entitats que treballen saturats, sense ultraprocessats, amb reducció i millora de la per al dret a l’accés a l’alimentació. proteïna d’origen animal, i amb promoció de la proteïna d’origen vegetal. � Promoure l’anàlisi de l’impacte en la salut dels envasos alimentaris de plàstic i de la contaminació química/ambiental dels aliments. � Sensibilitzar sobre els impactes de l’alimentació en la salut (per exemple, els beneficis dels productes ecològics o les afectacions dels residus plàstics). � Crear una línia específica de campanyes per a les persones ateses des dels diversos nivells de serveis socials. Avançar en normatives i iniciatives de senyalística que afavoreixin 3 el consum d’aliments saludables i sostenibles i desincentivin la publicitat enganyosa i les fake news � Incidir sobre les administracions amb competències reguladores en matèria de publicitat alimentària. � Regular els espais publicitaris amb competència municipal de publicitat infantil relacionada amb els aliments menys saludables. � Fomentar que la restauració doni informació nutricional sobre el contingut dels menús o assenyali els plats més saludables. � Fomentar que les màquines de venda automàtica introdueixin aliments saludables i sostenibles o bé ofereixin informació nutricional sobre els productes que venen. 32 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 33 Alertes Exemples de projectes PROJECTE SISME Prioritzar, sempre que Projecte de sensibilització a les escoles amb formació es pugui, intervencions i acompanyament al professorat per educar en hàbits empoderadores de saludables, inclosa l’alimentació saludable, i prevenir les persones usuàries l’obesitat infantil (liderat per la Fundació Gasol amb el suport de programes d’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barça). alimentària en lloc d’intervencions de tipus assistencialista. PROJECTE GEGAAN Projecte d’innovació en l’alimentació per a la millora de la qualitat de vida de la gent gran, amb l’objectiu de dotar-la Garantir que totes les d’un mínim de coneixements, habilitats i motivacions per propostes segueixin gestionar la seva alimentació amb la màxima autonomia els principis de possible, i generar una xarxa activa comunitària per ajudar- seguretat alimentària les a alimentar-se de manera suficient, segura i adaptada a i prevegin l’existència les seves necessitats (liderat per la Fundació Alícia). de desigualtats socials. “NO VOLEM UNA SALUT DE PLÀSTIC” Campanya per demostrar, mitjançant les anàlisis d’orina, la presència de plàstic al cos derivat de la proliferació dels Tenir en compte la envasos de plàstic d’un sol ús (liderat per Rezero). diversitat cultural alimentària. PROJECTES TRACTOR Tenir present i abordar el possible rebuig al canvi en els hàbits PROJECTE “MENJADORS ESCOLARS MÉS SANS I alimentaris establerts SOSTENIBLES” tradicionalment que Iniciativa amb 50 escoles que promou una alimentació pugui haver-hi per part infantil més saludable i sostenible, tant escolar com a de la població. casa, mitjançant el reequilibri dels menús, la formació i l’acompanyament a tota la comunitat educativa, l’ajuda per a la introducció en el programa pedagògic, etcètera (liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport del Consorci d’Educació). 34 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 35 Línies de treball i OBJECTIU 4 actuacions Augmentar la resiliència del sistema alimentari i garantir el dret a una alimentació Garantir entorns alimentaris sostenibles i saludables a tots els 1 barris de la ciutat saludable i sostenible. � Ampliar la diagnosi sobre els entorns alimentaris dels barris de Barcelona per avaluar els esculls per arribar a l’alimentació saludable i sostenible en els barris de Barcelona en termes d’accessibilitat (accés físic), assequibilitat (accés econòmic) i disponibilitat (oferta de producte). � Aprofitar el potencial dels mercats municipals com a espais de referència alimentària dels barris. � Promoure l’ús de recursos urbanístics per facilitar la presència d’establiments d’alimentació saludable i sostenible i limitar els establiments d’alimentació menys saludable, especialment en Per què és important? entorns escolars. � Elaborar una diagnosi sobre la situació actual i les causes de la desigualtat en l’accés a l’alimentació (incorporant-hi la visió de la seguretat alimentària). � El 2016, el 4% de la població de Barcelona patia alta inseguretat alimentària i el 8,6%, algun tipus d’inseguretat alimentària. � Garantir que els entorns educatius siguin entorns alimentaris sostenibles i saludables. � La distribució territorial del comerç alimentari evidencia desigualtats als entorns alimentaris de la ciutat. A la perifèria de la ciutat, el nombre � Generar i compartir bones pràctiques i recursos per crear entorns d’establiments comercials i de serveis és menor. alimentaris sostenibles en espais públics i privats, per exemple, centres esportius, universitats, espais culturals, etcètera. � La distribució desigual del comerç amb aliments ecològics, que representa el 5,9% del total de les botigues d’alimentació de la ciutat, encara és més acusada. Garantir l’accés a una alimentació saludable a les persones amb més vulnerabilitat � Durant la crisi sanitària de la covid-19, el Banc dels Aliments de la ciutat ha 2 augmentat en un 30% el volum d’aliments repartits respecte a l’any anterior. � Elaborar una diagnosi de les desigualtats a la ciutat que constati les situacions de persones amb més vulnerabilitat (persones � Davant els riscos globals actuals i de futur, cal promoure un model de sense llar, persones en situació administrativa irregular, etcètera) resiliència amb més capacitat de reduir les vulnerabilitats i de sobreposar- i limitacions d’accés als serveis i que incorpori la perspectiva de se als impactes d’una manera proactiva, amb la finalitat de garantir en tot gènere. moment el proveïment d’aliments saludables i sostenibles a tota la població. � Incloure les persones en situació de vulnerabilitat en la identificació de problemes i el disseny de solucions, per garantir-ne l’eficàcia i el caràcter empoderador i dignificant. 36 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 37 � Identificar les causes de la inseguretat alimentària en relació amb � Fomentar i explorar aliances entre la pagesia i les entitats o l’accés a aliments saludables i sostenibles i amb la seva utilització, col·lectius que treballen pel dret a una alimentació adequada. i establir relacions amb altres reptes com ara el preu de l’habitatge o l’energia per desenvolupar solucions integrals i efectives. � Lluitar per aconseguir un model de garantia d’ingressos que pugui permetre a tota la ciutadania la cobertura de les necessitats � Promoure un model de distribució mixt d’aliments i de targetes d’alimentació d’una manera autònoma. moneder que faciliti l’accés a aliments saludables i sostenibles. � Promoure un model de distribució d’aliments en centres de Garantir el subministrament d’aliments a termini curt i mitjà a distribució que no generi estigmatització i que faciliti l’elecció 4 causa de possibles disrupcions de subministrament d’aliments saludables i sostenibles, la formació nutricional i la integració comunitària de les persones amb insuficiència � Elaborar una eina de mapatge interactiu on es dipositi informació alimentària. sobre quines infraestructures públiques mobilitzar en cas de disrupció del subministrament d’aliments. � Promoure programes, ajudes i espais de gestió pública o publicoprivada que facilitin la provisió alimentària més enllà de � Incentivar el consum de la producció de proximitat com a eina de les llars, i el seu acompanyament, especialment per a les persones resiliència. i barris amb més vulnerabilitat alimentària. � Promoure un teixit de distribució i de consum alimentari distribuït i divers i no altament concentrat, per incrementar la resiliència Transitar cap a un model de garantia alimentària més alineat amb davant de xocs. 3 l’alimentació saludable i sostenible � Aplicar mesures per a la conservació, la valoració i el blindatge � Generar incentius perquè les compres efectuades amb targetes de la terra agrària i els sòls fèrtils a través de legislació específica, solidàries es facin en establiments que ofereixen aliments formes d’ordenació territorial favorables i instruments de gestió saludables i sostenibles. concertada com, per exemple, els parcs agraris i els acords de custòdia participatius, que quedin reflectits en el Pla director � Aprofitar les potencialitats de la nova instrucció de contractació urbanístic metropolità de Barcelona i en els plans d’ordenació i compra pública alimentària responsable de l’Ajuntament de urbanística municipal. Barcelona. � Fomentar que les entitats de garantia alimentària segueixin criteris Promoure la vessant comunitària de l’alimentació per a l’impuls de compra de productes de proximitat, ecològics, de baix impacte 5 de l’alimentació saludable i sostenible ambiental (d’aprofitament, etcètera) i de projectes de l’economia social i solidària amb el pressupost per a la compra d’aliments � Promoure i fomentar la creació d’espais comunitaris, com ara cuines disponibles. comunitàries o xarxes d’aprofitament amb vessant comunitària. � Promoure la participació de les persones ateses en la presa de � Donar visibilitat a les iniciatives comunitàries que promouen decisions sobre el tipus d’aliments que es compren des de les l’alimentació saludable i sostenible. entitats de garantia alimentària. � Fomentar que les polítiques � Promoure la participació de persones en situació d’inseguretat públiques de garantia alimentària en el funcionament d’iniciatives alimentàries. a l imentàr ia est igu in orientades clarament a � Promoure l’enfortiment i el desenvolupament de la cobertura de assolir una alimentació les beques de menjador durant tot l’any i garantir que l’alimentació saludable, sostenible i a la qual s’accedeix és saludable i sostenible. segura. � Donar suport als punts de distribució d’aliments locals (per � Promoure la importància i exemple, economats socials) com a model per oferir productes la vessant comunitària de saludables i sostenibles a tota la ciutadania. l’alimentació en els entorns educatius. 38 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 39 Alertes Exemples de projectes ALTERBANC Un projecte que avança nous models en l’ajuda alimentària Tenir en compte mitjançant el subministrament d’aliments de temporada l’efecte de la que provenen directament de la pagesia agroecològica de publicitat i les fake proximitat a famílies amb risc social i alimentari (liderat per news respecte les entitats d’AlterBanc i amb suport de l’Ajuntament de a l’alimentació Barcelona). saludable. Evitar que el discurs sobre ESPAI ALIMENTA GREGAL l’alimentació saludable Una de les cuines comunitàries innovadores del projecte generi estigma i Alimenta, a través de la qual es vol garantir l’accés a una discriminació vers alimentació digna, sostenible i saludable per a les persones els cossos grassos i en situació de vulnerabilitat (liderat pel Menjador solidari perpetuï la normativitat, Gregal amb suport de l’Ajuntament de Barcelona). i abandonar els discursos individualistes i culpabilitzadors. Tenir en compte els aspectes Tenir com a referent socioculturals i el model de treball plantejar solucions comunitari definit que s’adaptin a la i treballat des de diversitat de cultures l’Institut Municipal de i tradicions que Serveis Socials. conviuen a la ciutat. PROJECTES TRACTOR PROJECTE ALIMENTA Assegurar la provisió Projecte de ciutat que, des d’una governança àmplia amb alimentària en general el teixit social, promou el dret a l’alimentació i les relacions i intentar que sigui una comunitàries i revisa i innova en relació amb els programes alimentació saludable i d’ajuda alimentària (liderat per l’Ajuntament de Barcelona). sostenible. 40 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 41 Línies de treball i actuacions OBJECTIU 5 Prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Fomentar la prevenció en origen de les 1 pèrdues i el malbaratament alimentaris � Promoure projectes de prevenció del malbaratament alimentari entre grans generadors comercials, equipaments municipals i centres de restauració col·lectiva (especialment menjadors escolars, hospitals i residències, entre altres). � Promoure projectes de prevenció del malbaratament alimentari en activitats amb servei de càtering organitzades o finançades per l’Ajuntament de Barcelona a través dels mecanismes de contractació pública responsable. � Generar espais per compartir projectes i accions amb impacte de Per què és important? prevenció en origen entre tots els agents. Promoure models innovadors de canalització d’aliments que estiguin a punt de ser malbaratats. � Amb l’adhesió a la Good Food Declaration i el compromís del Repte 2 Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima, Barcelona es va comprometre � Facilitar i reforçar les xarxes d’aprofitament alimentari als barris a reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments en un 50% l’any 2030 de la ciutat. respecte al 2015. � Facilitar i reforçar models de canalització d’excedents de la � És una de les fites dels objectius de desenvolupament sostenible. restauració col·lectiva i d’establiments comercials. � Es calcula que a Europa es malbaraten més de 87 milions de tones d’aliments � Reforçar l’espigolament al Parc Agrari i a Collserola entre la anualment al llarg de tota la cadena alimentària (aproximadament 173 quilos ciutadania de Barcelona i les entitats socials, com a eina de per persona i any), especialment fruites i verdures. prevenció i foment de la cultura de l’aprofitament. � Cal executar la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el � Fomentar projectes innovadors de l’economia circular en el malbaratament alimentaris. sistema alimentari. 42 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 43 Promoure la cultura de l’aprofitament alimentari Promoure models innovadors d’aprofitament alimentari 3 5 � Sensibilitzar la ciutadania envers la prevenció del malbaratament � Crear un programa específic per promoure l’emprenedoria en la alimentari amb formacions, cuina, educació, campanyes, etcètera. prevenció de les pèrdues i el malbaratament, especialment en el marc de l’economia social i solidària. � Fer campanyes de comunicació amb la implicació de tots els agents del sistema alimentari. � Facilitar eines a empreses productores, distribuïdores i comercialitzadores, de restauració i associacions que vulguin � Trencar els prejudicis envers la vinculació entre l’aspecte estètic avançar en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament. dels aliments i el seu valor nutricional. � Promoure la simbiosi industrial i l’economia circular en tot el � Difondre les guies existents de compra i cuina d’aprofitament. sistema alimentari, especialment en les empreses de transformació alimentària a fi de desenvolupar nous productes derivats de � Fomentar la cuina de reaprofitament amb la implicació de l’alta l’aprofitament alimentari. gastronomia. � Promoure els obradors i les cuines, i la seva escalabilitat per � Millorar el coneixement de la ciutadania respecte a les dates de transformar el producte i incrementar-ne el valor afegit. consum preferent i caducitat i com interpretar-les. Mesurar, avaluar i fer seguiment de les pèrdues i el malbaratament Contribuir a implantar les normatives que promouen l’avenç en 6 alimentaris 4 la prevenció de les pèrdues i el malbaratament � Contribuir al desenvolupament de sistemes de mesura de les � Donar suport a tots els agents de la cadena alimentària perquè pèrdues i el malbaratament alimentaris a totes les baules de la compleixin les obligacions de la Llei catalana 3/2020 de prevenció cadena (sector primari, indústria, distribució majorista, distribució de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i de la futura llei al detall, mercats, centres educatius, centres sanitaris, restauració espanyola de prevenció de les pèrdues i el malbaratament i hostaleria, llars). alimentaris. � Elaborar una diagnosi acurada i actualitzada que permeti conèixer � Promoure el coneixement, les eines i l’aplicació, per a tots el detall de les causes d’aquest problema a la ciutat, per poder els agents de la cadena alimentària (del camp a la taula), de establir solucions efectives i transformadores. la jerarquia de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de la Llei catalana 3/2020 i la futura llei espanyola d’aprofitament alimentari basada en la bioeconomia circular. 44 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 45 Alertes Exemples de projectes PROJECTE PONT ALIMENTARI Desestigmatitzar Iniciativa per aprofitar l’excedent alimentari dels sectors de i canviar la concepció la distribució al detall, els serveis d’àpats i la restauració, i sobre l’aprofitament oferir-lo a entitats socials de suport a col·lectius vulnerables (que en certs entorns es (liderat per Rezero i Fundació Banc de Recursos, amb percep com una pràctica el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de poc atractiva i reservada Badalona i la Generalitat de Catalunya). a col·lectius vulnerables). PROGRAMA D’ESPIGOLAMENT Evitar que Iniciativa per reduir les pèrdues alimentàries del sector Recordar l’impacte positiu primari alimentari i sensibilitzar sobre el valor dels aliments la distinció de la reducció del (liderat per Fundació Espigoladors). entre pèrdues malbaratament alimentàries i s’associï únicament malbaratament a la redistribució alimentari. d’aliments. APLICACIÓ TOO GOOD TO GO: Actua d’intermediària entre restaurants o botigues que posen a la venda productes que no han venut, al servei de Recordar Tenir en compte la distinció entre els que la prevenció de les les persones consumidores per reduir el malbaratament alimentari (Too Good To Go). volums generats en pèrdues i el malbaratament cada fase de la cadena alimentaris s’ha de i la responsabilitat considerar com una peça d’aquesta generació del conjunt de l’alimentació (que es pot trobar en saludable i sostenible i no altres fases). com una acció aïllada. Tenir en compte que el malbaratament i les PROJECTES TRACTOR pèrdues d’aliments són una característica PROJECTE FOODBACK estructural d’un model industrialitzat i globalitzat Projecte social que té com a objectiu recuperar tones i no una conseqüència d’aliments no comercialitzables, però aptes per al consum únicament de pràctiques (liderat per Mercabarna i Formació i Treball i amb el suport individuals. de l’Ajuntament de Barcelona, Creu Roja, Càritas, i Fundació Banc dels Aliments). 46 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 47 Línies de treball i actuacions OBJECTIU 6 Combatre l’emergència climàtica i la crisi d’extinció. Reduir el consum d’aliments que generen altes emissions 1 � Fomentar la reducció d’aliments que generen altes emissions en activitats amb servei de càtering organitzades o finançades per l’Ajuntament de Barcelona a través dels mecanismes de contractació pública responsable. � Garantir que els menjadors col·lectius de gestió pública (especialment els de centres educatius) incorporen criteris de reducció de les emissions alimentàries. � Fer incidència per l’elaboració d’una llei catalana de contractació i compra pública alimentària que incorpori reduir les emissions alimentàries com a prioritat. Per què és important? � Promoure les alternatives a la proteïna d’origen animal i oferir més coneixement i eines a la ciutadania sobre com cuinar-les (per exemple, llegums). � Promoure la reducció de la proteïna d’origen animal d’origen � El planeta es troba davant d’una evident crisi climàtica i ecològica per raó industrial i l’increment de l’oferta de les alternatives a la proteïna de les emissions amb efecte d’hivernacle, l’augment de la desforestació i el d’origen animal, amb un èmfasi especial en la restauració i canvi d’usos del sòl, l’esgotament de l’aigua dolça, la contaminació química els menjadors col·lectius (especialment, però no només, els de les aigües, dels sòls i de l’atmosfera i la pertorbació dels cicles de nitrogen menjadors escolars). i fòsfor, així com la crisi d’extinció, la crisi dels pol·linitzadors i la degradació dels sòls. � Promoure formes de producció i consum d’aliments que no depenguin d’energies fòssils ni de fertilitzants de síntesi. � El sistema alimentari és responsable d’entre el 21% i el 37% de les emissions globals amb efecte d’hivernacle. El sistema agroalimentari de Barcelona té � Impulsar projectes que redueixin les pèrdues i el malbaratament una petjada de carboni d’unes 2.928.919 tCO2e/any. alimentaris (vegeu l’objectiu 5). � A Barcelona, la distribució d’aliments suposa al voltant del 4% de totes les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades al seu sistema Promoure la transició energètica, les energies renovables i alimentari. 2 l’eficiència energètica del sector alimentari � Fomentar el treball conjunt entre els agents del sistema per millorar l’eficiència energètica en totes les baules de la cadena. � Garantir que els menjadors col·lectius de gestió pública (especialment els de centres educatius) incorporen criteris de reducció de les emissions alimentàries. 48 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 49 � Fer incidència per l’elaboració d’una llei catalana de contractació Protegir la biodiversitat, i pro- i compra pública alimentària que incorpori reduir les emissions 4 moure la conservació i recu- alimentàries com a prioritat. peració del sòl i de l’àmbit marí � Promoure les alternatives a la proteïna d’origen animal i oferir més coneixement i eines a la ciutadania sobre com cuinar-les (per � Impulsar programes de exemple, llegums). protecció de les espècies pol·linitzadores. � Promoure la reducció de la proteïna d’origen animal d’origen industrial i l’increment de l’oferta de les alternatives a la proteïna � Impulsar l’eliminació dels d’origen animal, amb un èmfasi especial en la restauració i esculls jurídics que impos- els menjadors col·lectius (especialment, però no només, els sibiliten l’apicultura urbana. menjadors escolars). � Promoure iniciatives que � Promoure formes de producció i consum d’aliments que no vinculin projectes de rama- depenguin d’energies fòssils ni de fertilitzants de síntesi. deria extensiva a la preven- ció d’incendis. � Impulsar projectes que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentaris (vegeu l’objectiu 5). � Promoure iniciatives d’agri- cultura regenerativa. Promoure la protecció dels recursos hídrics i l’eficiència en l’ús � Reforçar el sistema antidesbordaments i donar suport a accions 3 de l’aigua del sector alimentari per al tractament i la depuració de les aigües de la ciutat per protegir l’àmbit marí. � Promoure l’eficiència hídrica en tot el sector alimentari. � Elaborar un estudi sobre com es podria reduir l’impacte de les � Impulsar la reutilització de l’aigua en agricultura urbana i activitats econòmiques i lúdiques de Barcelona sobre l’àmbit marí. periurbana. � Sensibilitzar la ciutadania per fer un consum sostenible de la pesca (arts de pesca, temporalitats, estat de cada espècie, etcètera). � Promoure projectes de ciència ciutadana per donar a conèixer i atorgar valor a la biodiversitat de la ciutat (medi marí, insectes, ocells, etcètera). Millorar l’eficiència de la recollida de la secció orgànica 5 � Implantar sistemes individualitzats, com ara el porta a porta o els contenidors intel·ligents, per recuperar la fracció orgànica dels residus municipals a més barris de la ciutat. � Ampliar la recollida comercial de la fracció orgànica dels residus municipals. � Consolidar i ampliar les iniciatives de compostatge urbà vinculades als horts urbans, i sobretot incidir en el compostatge comunitari. 50 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 51 Reduir l’ús de plàstics i envasos d’un sol ús i promoure la reducció, Difondre un relat des del rigor científic que contribueixi a combatre 6 la reutilització i els reciclatge dels envasos i els embalatges 7 l’emergència climàtica i la crisi d’extinció � Impulsar l’establiment de sistemes d’envasos retornables amb � Donar suport i visibilitat a la producció, la distribució, la comercialització i el incentius econòmics. consum d’aliments ecològics, de proximitat i de temporada, i de productes provinents de sistemes de ramaderia extensiva i ecològica i pesca sostenible. � Fomentar els circuits de reutilització i els sistemes de rentat d’envasos reutilitzables en mercats i comerços. � Donar visibilitat i suport a projectes de recuperació de varietats locals a la regió metropolitana de Barcelona. � Impulsar l’establiment d’incentius per la compra de productes a granel. � Fer campanyes de promoció de l’alimentació ecològica com a element clau per protegir la biodiversitat i els sòls fèrtils i combatre l’emergència climàtica. � Incorporar el “residu zero” en la gestió dels mercats municipals, en el sector de la restauració i en el sector turístic. � Fer campanyes de foment de l’ús de carmanyoles, bosses de tela i envasos reutilitzables i per donar a conèixer l’obligatorietat d’acceptar envasos � Fomentar la prevenció de residus d’envasos alimentaris en actes reutilitzables als establiments comercials. i esdeveniments d’equipaments públics o que rebin finançament públic. � Donar a conèixer l’estat de les espècies marines de la mar Mediterrània i la seva estacionalitat, així com les arts de pesca que s’utilitzen i les � Fomentar l’ús d’envasos reutilitzables per a l’alimentació en la repercussions que tenen sobre els ecosistemes marins i els contextos compra, els menjars per emportar i l’entrega a domicili. socials. � Vetllar pel compliment de l’aplicació del preu addicional pels envasos de plàstic d’un sol ús en el tiquet de la compra. Fomentar la recerca i la innovació en eines per combatre l’emergència 8 climàtica i la crisi d’extinció � Promoure l’aigua de la xarxa i la reducció de les ampolles d’aigua d’un sol ús amb campanyes de sensibilització. � Generar i difondre coneixement sobre l’impacte ambiental i social dels diversos tipus de productes alimentaris i dels seus sistemes de producció. � Instal·lar fonts d’aigua en equipaments i espais municipals. � Promoure la recerca i la innovació en reducció d’emissions, producció i � Avituallar aigua amb grans dipòsits i connexions a l’aigua de la pesca sostenible, distribució sostenible, transició energètica, ús de l’aigua, xarxa en esdeveniments públics. conservació i recuperació del sòl, conservació de la biodiversitat terrestre i marina, creació i distribució d’envasos i altres materials més sostenibles, i � Donar continuïtat a l’ús de gots reutilitzables per a begudes valorització dels residus a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. fredes en instal·lacions municipals, guinguetes de la platja i esdeveniments, i ampliar-ne la implantació en esdeveniments � Fomentar l’estudi de la petjada de carboni del sector pesquer català. culturals i esportius, públics, o privats amb suport públic, mitjançant un sistema de dipòsit, devolució i retorn. � Impulsar la implantació del got BCN reutilitzable per a begudes calentes en les consumicions per emportar en cafeteries, bars i restaurants de tota la ciutat a un preu atractiu per a l’establiment mateix i la ciutadania, i mitjançant un sistema de dipòsit, devolució i retorn. � Promoure la introducció de nous materials biodegradables en l’àmbit pesquer per eliminar els plàstics. � Promoure noves pràctiques en l’àmbit pesquer per eliminar la “pesca fantasma” (xarxes de pesca perdudes o abandonades que atrapen i maten indiscriminadament tot el que capturen). 52 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 53 Alertes Exemples de projectes CERTIFICACIÓ ECOLOCAL El segell Ecolocal té com a objectiu garantir l’origen ecològic i local dels aliments en els menjadors escolars i la restauració Tenir en compte que (liderat per la XAMEC - Xarxa Agroecològica de Menjadors totes les línies de Escolars de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de treball de l’objectiu es Barcelona i la Generalitat de Catalunya). defineixen des del rigor científic. FOMENT DE L’ACTIVITAT RAMADERA Fomentar la pastura per prevenir incendis en el marc Tenir en d’Alimentem Collserola (liderat pel Consorci de Collserola compte el debat que hi amb el suport d’Ajuntament de Barcelona). ha a la societat quant Acompanyar les al consum de proteïna transicions necessàries d’origen animal i del teixit productiu i incorporar-hi l’impacte en comercial. la salut i en l’ètica animal, TAULA PLÀSTIC ZERO a més de l’impacte Té com a objectiu lluitar contra l’emergència climàtica, ambiental. impulsant projectes concrets de reducció de plàstic (liderat per l’Ajuntament de Barcelona). Garantir la seguretat alimentària de totes Incidir en la les alternatives que reducció de es plantegin dins de plàstics i materials l’EASSB2030 en relació innecessaris i d’un PROJECTES TRACTOR amb aquest objectiu. sol ús. NOVA INSTRUCCIÓ DE COMPRA PÚBLICA Nova normativa reguladora municipal per garantir que es compleixen una sèrie de criteris en les contractacions públiques vinculats als principis de l’alimentació saludable i sostenible, d’una manera transversal a tot l’Ajuntament i a Articular un discurs Tenir en compte la tots els aspectes relacionats amb l’alimentació (liderat per empoderador sobre nova llei de residus l’Ajuntament de Barcelona). allò que es pot fer. i sòls contaminats. RECOLLIDA SELECTIVA PORTA A PORTA Nou model de recollida de residus que dona els millors resultats i que consisteix a deixar els residus ben separats per fraccions (orgànica, reciclables, paper i cartró, rebuig i vidre) davant el portal de casa seva el dia que pertoca segons un calendari de recollida (liderat per l’Ajuntament de Barcelona). 54 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 55 Línies de treball i OBJECTIU 7 actuacions Promoure un canvi cultural i educatiu per a l’alimentació Introduir l’alimentació saludable i sostenible de forma transversal saludable i sostenible 1 en tots els espais educatius, tant reglats com no reglats � Fer incidència per incorporar l’alimentació saludable i sostenible en el currículum educatiu d’infantil, primària i secundària. � Explorar la creació d’una xarxa que connecti les escoles amb entorn, famílies, persones productores, empreses de restauració, administració i entitats socials, per compartir coneixements i eines, establir sinergies i treballar col·laborativament en projectes educatius d’alimentació saludable i sostenible. � Promoure programes educatius (formació de professorat, recursos, etcètera) per introduir l’alimentació saludable i sostenible en el projecte educatiu de centre i treballar amb el Departament Per què és important? d’Educació per incloure en el currículum temes d’alimentació saludable i sostenible. � Fomentar activitats vivencials, arrelades al territori i vinculades a les iniciatives locals existents, a través de metodologies com, per � Tot i que va creixent, no hi ha una exemple, l’aprenentatge i el servei en l’àmbit de l’alimentació en consciència ciutadana generalitzada diversos espais educatius, com ara escoles, instituts i universitats. sobre la necessitat de transformació del sistema alimentari. � Establir una oferta unificada de programes i recursos educatius sobre alimentació saludable i sostenible, que siguin coherents i � Hi ha una manca d’informació clara, estiguin alineats amb l’EASSB2030 i amb una entrada única per rigorosa i consensuada que faciliti la presa part de les escoles per fer-ne la sol·licitud des de l’Ajuntament i de consciència per part de la ciutadania. organismes com l’IMMB, l’ASPB i Mercabarna, i amb un paper central del Consorci d’Educació de Barcelona. � Hi ha un increment del màrqueting alimentari que promou el consum de productes altament calòrics, � Promoure la dieta mediterrània com una de les maneres poc nutritius i amb un preu assequible (especialment dirigit a infants i d’alimentar-se d’una forma saludable i sostenible. adolescents). � Incorporar, en alguns dels programes educatius sobre alimentació � Es necessita un canvi de valors, percepcions i comportaments alimentaris, a saludable i sostenible, aspectes sobre la distribució desigual través de mesures com incorporar l’alimentació saludable i sostenible com dels treballs i els temps de cures entre homes i dones, que es a eix transversal dins del sistema educatiu, el discurs cultural alimentari, el reflecteixen també en l’àmbit de l’alimentació. canvi dels entorns alimentaris o el foment de l’agricultura urbana comunitària. � La cultura alimentària reflecteix la diversitat cultural i pot actuar com un instrument d’integració en la diversitat. 56 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 57 Incorporar l’alimentació saludable i sostenible en els espais de Fer arribar el coneixement i el relat sobre alimentació saludable 2 formació professionalitzadora 4 i sostenible a tota la ciutadania � Promoure l’alimentació saludable i sostenible en l’Institut dels � Fer campanyes de sensibilització i implicació de la ciutadania Aliments de Barcelona i en les escoles d’hostaleria de la ciutat. envers l’alimentació saludable i sostenible. � Col·laborar amb la Generalitat de Catalunya i les universitats per � Garantir la presència d’un espai rellevant per a l’alimentació incorporar l’alimentació saludable i sostenible en les facultats saludable i sostenible en els actes mediàtics i simbòlics de la universitàries que poden tractar el tema de l’alimentació saludable ciutat (festes majors, grans fires, espais públics de referència als i sostenible ubicades a la ciutat. barris, etcètera). � Treballar amb Barcelona Activa en la incorporació de l’alimentació � Establir aliances amb mitjans de comunicació i influencers per fer saludable i sostenible en les formacions professionalitzadores de arribar un relat adaptat a cada públic. perfils relacionats amb la restauració, el comerç, la gastronomia, etcètera. � Donar suport a activitats vivencials i amb component lúdic per difondre una alimentació saludable i sostenible. � Consolidar i ampliar els criteris d’alimentació saludable i sostenible introduïts en el programa Innofood. � Forjar aliances amb agents culturals (museus, sales d’exposició, etcètera) per fer valdre el component cultural de l’alimentació saludable i sostenible. Promoure el paper clau de la gastronomia i la restauració en el 3 foment de l’alimentació saludable i sostenible � Incorporar el relat en els espais i les fires de gastronomia de referència. � Impulsar l’alimentació saludable i sostenible en l’oferta gastronòmica i en els espais de difusió de la gastronomia que es � Explorar les vies per fer que professionals de la salut i dels serveis generen a la ciutat, com ara fires o esdeveniments de referència. socials i comerciants de mercats municipals i botigues de barri facin prescripció de l’alimentació saludable i sostenible. � Promoure que la gastronomia i la restauració visibilitzin les seves pràctiques i els seus productes alineats amb una alimentació � Fer transversal la visió de l’alimentació saludable i sostenible en la saludable i sostenible. programació d’activitats de la xarxa d’equipaments ambientals de la ciutat, així com en programes comunitaris sobre alimentació. � Fomentar que l’alta gastronomia difongui el relat sobre la cuina d’aprofitament i l’alimentació sostenible. � Promoure la impartició de tallers de cuina amb receptes tradicionals de la dieta mediterrània amb productes locals i de � Promoure la connexió entre la restauració i els espais comunitaris temporada, tant hortícoles com de pesca sostenible. i educatius per fer arribar el relat sobre l’alimentació saludable i sostenible a tota la població. � Visibilitzar la centralitat social i simbòlica de l’alimentació com a part de l’organització social de la cura, així com visibilitzar totes les � Donar suport i visibilitzar les persones restauradores de la ciutat feines necessàries per al funcionament del sistema agroalimentari que aposten per l’alimentació saludable i sostenible. local, i abordar-hi els estereotips de gènere. � Promoure el paper de la restauració com a agent clau d’un canvi cultural per a l’alimentació saludable i sostenible. 58 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 59 Evitar l’estigma i la discriminació vers els cossos grassos que Generar coneixement sobre el sistema alimentari i els seus 5 perpetuï la normativitat, i abandonar els discursos individualistes 7 impactes i culpabilitzadors � Impulsar espais de debat i d’intercanvi de coneixement i eines al � Desenvolupar un protocol de comunicació, perquè la promoció de voltant del sistema alimentari. l’alimentació saludable no contribueixi a estigmatitzar persones amb cossos considerats no normatius. � Donar visibilitat als estudis científics que treballen en aquest àmbit. � Treballar amb el Pla de salut mental municipal i les entitats especialitzades per contribuir a fer front al creixement dels � Fomentar la recerca sobre el sistema alimentari de Barcelona trastorns alimentaris i la gordofòbia. per millorar la diagnosi i les accions i monitorar els impactes de programes específics. Promoure estudis comparats per � Crear campanyes contra els discursos a l’entorn dels cossos identificar bones pràctiques i oportunitats. Utilitzar eines com grassos i la normativitat desvinculades dels termes de salut i dieta. ara convocatòries públiques, beques, premis de treballs de grau i màster, etcètera. Facilitar eines perquè tot el sistema alimentari visibilitzi, adopti i � Promoure la coproducció de coneixement amb diversos agents 6 apliqui pràctiques alineades amb aquest relat comú del sistema i enfocada a l’acció, per valorar i fer servir diversos tipus de coneixement sobre l’alimentació, des d’una mirada � Crear un directori d’eines d’alimentació saludable i sostenible inclusiva i la perspectiva de gènere, amb impacte real, com ara (guies, decàlegs, recursos, bones pràctiques, etcètera) segmentat projectes de ciència ciutadana o investigació-acció participativa. per tipus d’agents i sector d’activitat. Incloure aquesta perspectiva en les convocatòries de recerca, premis i reconeixements. � Afavorir que organitzacions que vulguin alinear-se amb l’alimentació saludable i sostenible impulsin programes formatius. � Promoure la transferència i l’aplicació dels resultats de la recerca sobre alimentació al sistema alimentari de la ciutat, mitjançant � Establir un repositori de recursos i guies per a una educació crítica jornades, pilots, comissions de serveis, estances a centres de sobre l’alimentació saludable i sostenible. recerca o institucions, etcètera. � Promoure l’accés lliure a estudis i dades, crear repositoris d’estudis rellevants i fomentar l’elaboració de documents de síntesi al voltant de debats concrets, i la concreció de les necessitats i la realitat local per a la seva aplicació. 60 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 61 Alertes Exemples de projectes GUIA SLOW FOOD Una guia dels restaurants que apliquen criteris de slow food a Barcelona i que visibilitza més de cent locals a Barcelona i la seva àrea metropolitana que Tenir en compte les aposten per la sostenibilitat en l’àmbit de la restauració (liderat per Slow Food realitats dels públics Barcelona). diversos als quals cal dirigir-se. “MENJA, ACTUA, IMPACTA” Un projecte educatiu multiplataforma per conscienciar sobre alimentació saludable i sostenible. Consta d’una exposició temàtica, un projecte educatiu, un programa digital amb una gran quantitat de continguts divulgatius, i un programa d’esdeveniments (liderat per Fundesplai). Tenir en compte no Celebrar i visibilitzar la MICROXARXA “ALIMENTA’T AMB SENY” només els espais diversitat de cultures al Un projecte educatiu que vol potenciar la transformació del sistema alimentari educatius d’infants sinó voltant de l’alimentació a través del centres escolars. Se’ls dota de recursos (assessoraments, també de persones i donar suport a les formacions a professorat, etcètera) per entendre el model alimentari dominant, adultes. pràctiques sostenibles. els seus impactes i les seves alternatives (liderat per Escoles + Sostenibles). XARXA DE RESTAURANTS INNOVADORS Creació i consolidació d’una xarxa de restaurants innovadors que actuïn com a actors transformadors per impulsar innovacions amb valor afegit i impacte a Evitar una saturació Incloure no només tota la cadena agroalimentària a través de la gastronomia vinculada al territori d’informació que l’educació reglada (liderat per Fundació Alícia amb el suport de la Generalitat de Catalunya). pugui acabar generant sinó també la no confusió. reglada. PROJECTES TRACTOR BIOCULTURA Trobar l’equilibri entre alimentació i La gran fira de productes ecològics i consum responsable que se gastronomia com a art celebra cada any a Barcelona i a altres ciutats espanyoles i que i com a fet cultural, i no connecta empreses productores i distribuïdores, professionals i alimentar dinàmiques persones consumidores del sector (liderat per Vida Sana). de gastronomia elitista allunyades de la TERRA I GUST població. Una festa de l’alimentació saludable i sostenible que ens convida a gaudir de la música, el menjar i el beure d’una manera més conscient i amb propostes culturals que reivindiquen els aliments que mengem i les persones que els elaboren i que cuiden el planeta amb pràctiques sostenibles (liderat per Ajuntament de Barcelona). 62 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 63 Línies de treball i OBJECTIU 8 actuacions Fomentar relacions justes dins la cadena alimentària Promoure la millora de les condicions 1 laborals de les organitzacions i empreses que operen a la ciutat � Promoure programes de suport a la contractació de persones, especialment persones en situació de vulnerabilitat, sota condicions de treball dignes. � Col·laborar amb els agents de la cadena alimentària per millorar les condicions socioeconòmiques de la pagesia. � Promoure models organitzatius de l’economia social i solidària. Donar un valor just als aliments primaris i frescos i que el preu Per què és important? 2 de compravenda s’ajusti a aquest valor � Donar a conèixer el valor dels aliments ecològics, de proximitat i de temporada en tots els agents de la cadena alimentària. � El sector de la distribució i la comercialització alimentàries cada cop està � Exercir pressió sobre altres organismes institucionals pel més concentrat en agents de dimensions creixents en termes de quota de compliment de la Llei de la cadena alimentària, de manera que el mercat, tot i el pes, encara significatiu, del petit comerç de proximitat a la preu de compravenda sigui superior al de cost. ciutat amb relació a altres ciutats. � Donar suport a l’existència de mercats de pagès en indrets on � També s’identifiquen dinàmiques de concentració i de desigualtat al llarg calgui complementar l’oferta alimentària sostenible del comerç de la cadena alimentària. La manca de preus justos tant per a persones de proximitat treballant conjuntament amb els agents. productores com consumidores dificulta la supervivència de la pagesia i l’accés universal a aliments sostenibles. Fomentar el comerç just � D’acord amb Unió de Pagesos, la renda agrària ha disminuït un 34,51% entre 3 el 2001 i el 2018 a preus constants. � Donar suport a les iniciatives de comerç just. � Hi ha treballs precaris en la cadena agroalimentària (especialment els � Donar a conèixer el valor dels aliments de comerç just. exercits per dones o per persones racialitzades). � Facilitar d’eines perquè el sector alimentari que opera a la ciutat � Cal promoure models que posin la salut i la vida al centre i la garantia d’unes incorpori productes de comerç just i altres pràctiques que condicions laborals dignes i inclusives. contribueixen a la justícia global. � El sistema alimentari globalitzat genera desigualtats entre el Nord i el Sud � Donar visibilitat als informes internacionals sobre vulneració de global. Cal defensar un sistema alimentari sostenible des de la perspectiva drets per generar consciència crítica sobre l’impacte del consum de la justícia global i posar èmfasi en combatre les desigualtats globals i els alimentari de Barcelona al Sud global. desequilibris de poder existents per contribuir a garantir els drets del camp, la seguretat alimentària i la sobirania alimentària a les comunitats del Sud global. � Promoure la compra pública de productes de comerç just. 64 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 65 Fomentar la desconcentració de poder del sistema alimentari Promoure una contractació i una compra pública responsables 4 6 en l’Ajuntament de Barcelona que permetin fomentar unes � Promoure l’enfortiment del petit comerç alimentari mitjançant relacions justes dins la cadena alimentària tant en el Nord com polítiques públiques. en el Sud global � Facilitar la comercialització d’elaboradors i productors petits i � Incloure clàusules en la contractació que vetllin per una interacció locals a la ciutat mitjançant aliances amb el comerç de proximitat. justa entre els agents de la cadena alimentària per part de l’empresa contractada. � Fomentar i facilitar la participació equilibrada d’homes i dones als � Incloure clàusules en la contractació pública que impulsin espais de responsabilitat i presa de decisions en tot el sistema el comerç just en productes com el cafè o la xocolata i que agroalimentari. afavoreixin la compra directa a la pagesia. � Incorporar criteris de compliment i millora de les condicions � Incrementar la producció, la venda i el consum d’aliments de laborals a totes les organitzacions que es relacionen amb temporada, de proximitat, ecològics, de pesca sostenible i amb l’Ajuntament (subvencions, licitacions, convenis, etcètera). benestar animal, i la distribució en cadenes més curtes, justes i equilibrades (vegeu l’objectiu 1). Donar suport i infraestructures per vetllar i facilitar unes relacions 7 laborals justes i dignes Donar visibilitat i suport a les organitzacions que ofereixen unes 5 condicions laborals dignes i promouen relacions justes � Articular eines d’atenció i assessorament legal per a persones treballadores que es troben en dificultats en el seu lloc de treball � Fer accions de visibilització d’iniciatives o eines de comerç del sector alimentari des de les oficines de drets laborals de just, transparència i ètica en la política de preus, balanç social, Barcelona Activa. condicions laborals dignes en el sector del repartiment de productes, etcètera. � Explorar eines per donar visibilitat a les organitzacions que destaquen per oferir unes condicions laborals justes i dignes. � Promoure la interconnexió i la creació d’organitzacions de segon nivell que connectin aquestes organitzacions. � Dur a terme accions per visibilitzar els problemes de la pagesia des de l’entorn urbà. � Donar suport institucional a accions i campanyes per la dignitat de la pagesia i pel comerç just promogudes a tot Catalunya. 66 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 67 Alertes Exemples de projectes GUIA INTERNACIONAL DE SEGELLS DE COMERÇ JUST Aquesta guia en castellà pretén facilitar la identificació dels productes que realment són de comerç just (liderada per la Tenir en compte que Coordinadora Estatal de Comercio Justo). unes condicions laborals no només són els salaris. MERCATS DE PAGÈS Espais de trobada entre pagesia i persones consumidores que possibilita la compra directa i sense intermediaris del producte fresc, de temporada, de proximitat o ecològic (liderat per Slow Tenir en Food Barcelona, Xarxa de Consum Solidari, Ca la Rosa i Fem compte que entre els Mercat Vallcarca, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona). agents hi ha diverses relacions de poder, recursos i capacitats dins ECOCENTRAL del sistema alimentari, i diferenciar els agents Una distribuïdora d’aliments ecològics i de proximitat per que són titulars de drets a empreses gestores de menjadors escolars i menjadors (les persones i els grups escolars autogestionats. socials) dels que tenen l’obligació de garantir-los o respectar-los. A l’hora de promoure el consum d’aliments de proximitat, tenir en compte que hi ha determinats productes alimentaris que no són ni PROJECTES TRACTOR poden ser de proximitat, i també promoure sistemes TERRA PAGESA més justos en els seus contextos de producció Una iniciativa de comercialització i consum de productes (com en el cas del cafè de proximitat, locals i de temporada a Barcelona (liderat o la xocolata). per Unió de pagesos, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’AMB). 68 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 69 OBJECTIU 9 Línies de treball i Coordinar i mobilitzar els actuacions agents del sistema alimentari per dur a terme accions Promoure una coordinació transversal i territorialitzada dins de concretes i avaluables, 1 les àrees de l’Ajuntament vinculades a estratègies existents � Crear una taula de coordinació entre àrees amb relació a l’EASSB2030. � Treballar per a la territorialització de les iniciatives, sobretot tenint en compte els barris més vulnerables socioeconòmicament. Garantir la coordinació i l’alineació d’estratègies entre 2 administracions públiques de diversos nivells � Crear una taula interadministrativa per fer seguiment i coordinar polítiques i accions de les administracions que intervenen en Per què és important? aquest àmbit (diputacions, AMB, Generalitat i Ajuntament de Barcelona). � Celebrar trobades que permetin fer seguiment dels projectes amb articulació interadministrativa de l’EASSB2030, en el marc de la � La manca d’espais i dinàmiques de col·laboració regulars, la diversitat taula interadministrativa. d’interessos i les diferències competencials entre les administracions públiques de diversos nivells dificulten una coordinació dels agents � Crear una oficina interadministrativa d’alimentació saludable i del sistema alimentari a escales diferents, que tingui en compte les sostenible entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de interdependències i que permeti desenvolupar iniciatives agroalimentàries Catalunya per impulsar programes i polítiques alineats amb amb visió integral i coherents. aquesta estratègia d’àmbit municipal, metropolità i català. � Aquesta dificultat de coordinació també és conseqüència de marcs legals � Participar de forma activa en la Red de Municipios por la rígids i enfocats de dalt a baix. Agroecologia. � L’EASSB2030 s’haurà de vincular amb altres estratègies impulsades per organismes de diversos nivells. 70 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 71 Promoure l’articulació internacional amb ciutats i altres agents Promoure actuacions que fomentin la generació de coneixement 3 per contribuir a la transformació del sistema alimentari 5 i eines i la gestió de dades del sistema alimentari � Impulsar el Repte Barcelona per a la Bona Alimentació i el � Promoure espais de diàleg científic i de síntesi de coneixement Clima com a eina per visibilitzar l’impacte climàtic que tenen a l’entorn de vessants, reptes i debats diversos sobre el sistema les transformacions del sistema alimentari per a tots els agents alimentari. de la ciutat, i establir indicadors i objectius que contribueixin a minimitzar la petjada de carboni del sistema alimentari. � Donar suport a iniciatives i projectes interdisciplinaris i multiagent � Participar de forma activa en el Pacte de Política Alimentària de per generar coneixement, dades i eines sobre com transformar el Milà. sistema alimentari. � Participar de forma activa en el grup d’alimentació de la xarxa C40, la xarxa Eurocities i altres espais internacionals que permetin � Fomentar la coordinació entre iniciatives i entitats com ara les promoure l’alimentació saludable i sostenible. universitats i els centres de recerca públics per evitar duplicitats. � Promoure una cultura del coneixement basada en l’enfocament Promoure la participació i la implicació dels agents vinculats al de la ciència oberta. 4 sistema alimentari en espais d’intercanvi, coordinació i cocreació � Promoure un repositori col·lectiu que inclogui dades del sistema � Fer un mapatge dels projectes d’alimentació saludable i sostenible alimentari de Barcelona en accés obert, així com publicacions que hi ha a la ciutat. acadèmiques i no acadèmiques. � Crear un acord de ciutat sobre alimentació saludable i sostenible en el marc de la implantació de l’EASSB2030. � Crear i organitzar uns premis sobre alimentació saludable i sostenible que visibilitzin unes bones pràctiques inspiradores. � Donar suport a Agròpolis com a espai de treball i coordinació d’entitats que s’articulen per transformar el sistema alimentari des de l’agroecologia i la sobirania alimentària. � Donar continuïtat al Compromís Barcelona Plàstic Zero. � Codissenyar polítiques públiques d’alimentació saludable i sostenible (incloent-hi, per exemple, pressupostos participatius). � Definir uns indicadors per al seguiment i l’avaluació de l’EASSB2030. � Donar suport a l’enfortiment de les entitats que treballen en aquests temes, així com dels seus projectes. � Vincular els agents a estratègies i plans en marxa a través de mecanismes i eines com els plecs o la contractació. 72 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 73 Alertes Exemples de projectes EINATECA AGROECOLÒGICA Un projecte col·laboratiu que pretén donar suport a la creació d’eines col·lectives per part de les xarxes alimentàries locals del territori català (liderat per Arran de Terra, L’Aresta Cooperativa Agroecològica, Pam a Pam i la Xarxa d’Economia Solidària Evitar una saturació de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona). d’informació que pugui acabar generant confusió. Tenir en compte que l’articulació PROJECTES TRACTOR amb les entitats està sotmesa als ritmes cíclics OFICINA DE COORDINACIÓ D’ALIMENTACIÓ de la seva organització, SALUDABLE I SOSTENIBLE: amb períodes en els quals disposen de més Una nova oficina específica de l’Ajuntament de Barcelona recursos i temps per i la Generalitat de Catalunya per treballar conjuntament i implicar-s’hi i altres generar sinergies en els projectes d’alimentació saludable en què en tenen i sostenible que les dues institucions tenen en marxa menys. en el marc d’aquesta estratègia i en el del Pla estratègic d’alimentació de Catalunya. ACORD DE CIUTAT PER L’ESTRATÈGIA D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE I SOSTENIBLE BARCELONA 2030 Evitar que els espais Un espai de participació, de cooperació publicoprivada i de coordinació d’acció conjunta entre institucions i organitzacions de la esdevinguin mers ciutat que treballen per transformar el sistema alimentari tràmits burocràtics. dominant per fer-lo més saludable i sostenible. AGRÒPOLIS Un espai coparticipat de diàleg, de treball i d’acció que té en comú l’objectiu de col·laborar per transformar el sistema alimentari de Barcelona des dels valors de la sobirania alimentària i l’agroecologia (liderat per l’Ajuntament de Barcelona). 74 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 75 10 MARC La finalitat de l’acord és donar continuïtat al procés que va servir per elaborar D’IMPLANTACIÓ l’EASSB2030 i reforçar-lo. I ho fa mitjançant la promoció de la cooperació, l’acció i l’articulació de projectes per avançar en la construcció saludable, sostenible i universal d’un bé comú i un dret bàsic fonamental: l’alimentació sostenible. L’Acord de ciutat per l’EASSB2030 vol visibilitzar i aprofitar els espais participatius existents que ja funcionen a fi de no generar encavalcaments, com ara l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva amb la temàtica del dret a l’alimentació, o l’espai coparticipat Agròpolis amb entitats especialitzades en sobirania alimentària, agroecologia i agricultura urbana. Per això, no es faran espais de treball específics d’aquests temes sinó que es convidarà a representants d’aquests espais a participar en el grup motor o en altres espais de treball de l’Acord. A més, aquest acord de ciutat es complementarà amb dues taules de coordinació: � La Taula Interadministrativa serà un espai format per l’Ajuntament de Barcelona, el PEMB i les instàncies administratives catalanes que poden exercir un paper a l’hora d’impulsar la transformació alimentària de Barcelona (la Generalitat de Catalunya, l’AMB, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona i la Diputació de Tarragona). Aquesta taula Per donar continuïtat a l’EASSB2030, farà un seguiment dels projectes compartits en què incideixen diversos es crea una estructura de governança nivells de l’Administració pública. i es posen en marxa dos mecanismes � La Taula Interdepartamental serà un espai de coordinació en què participaran de vinculació en funció del nivell de diverses àrees de l’Ajuntament de Barcelona per alinear projectes transversals compromís que els agents socials o compartits. que aposten per la transformació del sistema alimentari de Barcelona vulguin Mecanismes de participació adquirir. Hi haurà dos nivells de vinculació amb l’Acord de ciutat per l’Estratègia d’ali- mentació saludable i sostenible Barcelona 2030: � Adhesió a l’Acord de ciutat: Acord de ciutat per l’Estratègia - Nivell bàsic de vinculació a l’EASSB2030, que expressa que una d’alimentació saludable i sostenible organització està en línia amb la visió i els objectius de l’EASSB2030. Barcelona 2030 - Implica formar part d’un acord que facilita informació útil per a l’acció, promou la generació de coneixement col·lectiu i identifica temes i projectes L’Acord de ciutat per l’EASSB2030 és l’espai de participació, importants en què es pot treballar des de l’Acord de ciutat. de cooperació publicocomunitària i publicoprivada i d’acció - No permet formar part del Grup Motor de l’Acord. conjunta entre institucions i organitzacions de la ciutat que treballen per transformar el sistema alimentari dominant per � Compromís amb l’Acord de ciutat: fer-lo més saludable i sostenible. - És una declaració d’intencions que mostra al conjunt de la ciutadania les aspiracions d’una organització per promoure l’alimentació sostenible En definitiva, és un espai compartit entre el Govern de la activament mitjançant accions concretes en els dos anys vinents. ciutat, els agents del sistema alimentari i la societat civil, - Aporta posicionament social en el lideratge de l’alimentació sostenible a resultat d’un procés iniciat el gener del 2021 per elaborar, Barcelona, més visibilitat i la possibilitat de participar en els premis per de forma compartida i inclusiva, una estratègia de foment l’alimentació sostenible. i enfortiment de l’alimentació saludable i sostenible a la - Permet formar part del Grup Motor de l’Acord. ciutat de Barcelona. - L’adhesió o compromís s’ha de basar en criteris de proporcionalitat, sostenibilitat i progressivitat, transparència, i alineació amb els objectius de l’EASSB2030. 76 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 77 11 PROPÒSITS DE CIUTAT 2030 PER 01. Alinear el 100% de la compra pública municipal amb l’alimentació soste- nible inspirat en la dieta de salut planetària. UNA ALIMENTACIÓ 02. Fomentar que el 40% de la població de la ciutat de Barcelona consumeixi regularment aliments de proximitat, partint del 20% actual. SOSTENIBLE I 03. Fomentar que el 30% de la població de la ciutat de Barcelona consumeixi regularment productes d’alimentació ecològica, partint del 14’5% actual. SALUDABLE A 04. Col·laborar amb els agents clau de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per incrementar el percentatge del seu sòl agrari fins arribar a un 13-15%, partint del 9,3% actual. BARCELONA 05. Mobilitzar els agents clau de la demarcació de Barcelona per incrementar el percentatge de sòl agrícola dedicat al cultius en producció ecològica fins arribar almenys a un 25%, partint del 12% actual. 06. Contribuir a incrementar el percentatge de població de la ciutat de Barce- lona que segueix una dieta de salut planetària fins arribar a un 23%, partint A continuació trobareu una sèrie de propòsits provisionals per a què orientin en del 9% actual . termes quantitatius les accions i projectes emmarcats en l’Estratègia d’Alimen- tació Saludable i Sostenible Barcelona 2030. 07. Treballar per reduir el percentatge d'obesitat a la ciutat de Barcelona fins arribar a un 12% respecte al 15,4% actuals i amb accions específiques Aquests propòsits han de servir d’inspiració per motivar un major esforç per als barris més prioritaris. transformar el sistema alimentari de la ciutat, i només seran assolibles des d’un treball transversal dels diferents agents interpel·lats i compromesos amb 08. Mobilitzar els agents per introduir canvis als menús de menjador del 75% aquesta Estratègia. A més, els objectius seran revisats, ajustats i consensuats dels centres d'infantil i primària públics i concertats de la ciutat amb els a l'assemblea de l'Acord de Ciutat per l’Estratègia d’Alimentació Saludable i criteris d’alimentació sostenible i saludable. Sostenible Barcelona 2030 com a part d’un procés viu. 09. Treballar per eliminar la inseguretat alimentària a la ciutat de Barcelona, L'Ajuntament de Barcelona assumeix el propòsit de compra pública que depèn sabent que aquesta problemàtica afectava a un 8,6% de la població l'any directament de la gestió municipal i contribuirà amb determinació a la conse- 2016. cució de tots els altres. 10. Reduir en un 50% les pèrdues i el malbaratament alimentari a la ciutat de Barcelona respecte les dades de 2015. 11. Fomentar la reducció de la petjada de carboni de l'alimentació a la ciutat de Barcelona en un 15%, respecte dades de 2021. 78 Ajuntament de Barcelona Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 79