Pla pel reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Barcelona Ciència i Universitats. Departament de Ciència i Universitats, Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona, juliol del 2022 Josep Perelló, OpenSystems de la Universitat de Barcelona 2 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 L’any 2012 l’Ajuntament de Barcelona creava l’Oficina de Ciència Ciutadana, en una iniciativa pionera per connectar la ciutadania i la ciència a través de la participació activa en projectes de recerca sobre problemàtiques de la ciutat. Avui, deu anys després, comptem amb unes polítiques de ciència municipals impulsades amb el Pla Barcelona Ciència 2020-2023 com a marc de referència i que dedica un dels seus quatre eixos a construir cultura i ciència per a la ciutadania i amb la ciutadania. El pla estableix entre els seus objectius, l’ampliar els programes de l’Oficina de Ciència Ciutadana; augmentar la participació en els seus projectes dels equipaments públics, les entitats i els col·lectius socials de la ciutat; i connectar l’oficina amb projectes europeus per tal d’incentivar la inclusió d’experiències de ciència ciutadana en aquest marc. En els darrers temps s’han fet avenços en aquest sentit i avui des de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona s’estan treballant una vintena de projectes i cada any les escoles de la ciutat col·laboren en una desena de projectes de ciència ciutadana on participen activament més de cinc-cents alumnes. Deu anys després de la creació de l’Oficina, és bon moment per encetar un procés col·lectiu per fer créixer encara més la presència de la ciència entre la ciutadania a Barcelona. L’aposta per la ciència ciutadana passa avui per ampliar les persones i els col·lectius de la ciutat que hi participen i així avançar, cada vegada més, cap a una ciència oberta, plural i comunitària. Per tot això, presentem aquest Pla de Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana que vol ser un punt de partida per convidar a tota la ciutadania de Barcelona, a les universitats i als centres de recerca a impulsar nous projectes per continuar connectant la ciència amb el dia a dia de la nostra ciutat. Jordi Martí Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat Júlia Miralles de Imperial Delegada de Ciència i Universitats 3 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Resum executiu La ciència ciutadana a Barcelona gosa de molt bona salut. La ciutat té una gran quantitat de projectes de ciència ciutadana que aborden una gran varietat de temàtiques i amb perspectives riques i diverses i que estan executats per universitats, centres de recerca i empreses de la ciutat o de la seva àrea metropolitana. Al mateix temps, des de 2012 la ciutat compta amb una Oficina de Ciència Ciutadana impulsada per l’Ajuntament des de l’Institut de Cultura de Barcelona i actualment vinculada a la política científica municipal de Barcelona Ciència i Universitats. L’Oficina és una experiència inèdita i peculiar que no té comparació amb cap altra ciutat del mon. Combinant-se amb la potència de la ciència ciutadana ja existent a la ciutat i amb el potencial d’esdevenir referència mundial en ciència ciutadana, aquest document planteja un reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana dins el marc del Pla Barcelona Ciència 2020-2023. El pla inclou un marc general de treball fixant-se amb quatre aspectes o idees força sobre les quals cal recolzar per impulsar la ciència ciutadana a la ciutat. Aquestes idees força estan relacionades amb la capacitat de generar dades rellevants i noves per a la ciutat; amb el desenvolupament d’una recerca d’excel·lència i qualitat però també ètica i socialment responsable; amb la inclusió de col·lectius i comunitats en situació de vulnerabilitat en una ciència ciutadana que respongui a les seves inquietuds; i, finalment, amb la capacitat de posar en valor una ciència ciutadana propera a la ciutadania prenent partint de les infraestructures de proximitat que ja existeixen a la ciutat de Barcelona. El document també identifica i reflexiona les tendències de la ciència ciutadana a escala mundial. Les tendències poden resumir-se en la creació d’un nou model de recerca orientada pels Objectius de Desenvolupament Sostenible i en forma de missions; en la potenciació de la dimensió social de la ciència ciutadana; en l’aprofundiment de la reflexió sobre els espais de cooperació que els nous projectes de ciència ciutadana necessitaran en el futur; en quins models de finançament s’estan bastint a Europa, a l’Estat o a nivell municipal; i, finalment, en com les universitats i centres de recerca adopten la ciència ciutadana en la seva transformació. Després de resumir la trajectòria de l’Oficina de Ciència Ciutadana, es replanteja el seu rol a la ciutat de Barcelona. Es reflexiona sobre la seva missió en termes generals però també es proposen una desena d’objectius, unes línies estratègiques, un model de governança, un pla d’acció, un calendari i un conjunt d’indicadors per a l’Oficina dels propers anys. El pla d’acció plantejat aspira a una ciència ciutadana de referència mundial per a la ciutat de Barcelona que sigui accionable i capaç de proposar recomanacions polítiques i accions col·lectives. 4 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Un marc per la ciència ciutadana a Barcelona __________________________ 6 Dades ______________________________________________________________ 8 Recerca ___________________________________________________________ 10 Inclusió ____________________________________________________________ 13 Proximitat _________________________________________________________ 15 Estat de l’art de la ciència ciutadana ________________________________ 16 Orígens i context ____________________________________________________ 16 Tendències _________________________________________________________ 20 Els ODS i altres marcs per orientar la recerca _________________________________________ 20 La dimensió social ________________________________________________________________ 21 Espais per a la cooperació _________________________________________________________ 22 Marcs de finançament _____________________________________________________________ 24 Universitats i centres de recerca ____________________________________________________ 25 L’Oficina de Ciència Ciutadana fins avui __________________________________ 28 El paper d’una Oficina de Ciència Ciutadana __________________________ 32 Discussió general ____________________________________________________ 32 El terme Oficina __________________________________________________________________ 33 Objectius __________________________________________________________ 34 Línies estratègiques __________________________________________________ 35 Governança ________________________________________________________ 36 Oficina Tècnica __________________________________________________________________ 37 Grup Motor ______________________________________________________________________ 38 Comunitat de Pràctica ____________________________________________________________ 38 Projecte Tractor _________________________________________________________________ 39 Pla d’acció _________________________________________________________ 40 A. Ciència Ciutadana a les Escoles __________________________________________________ 40 B. Ciència Ciutadana als Barris _____________________________________________________ 40 C. Projecte Tractor _______________________________________________________________ 41 D. Dia de la Ciència Ciutadana ______________________________________________________ 41 E. Creació i Seguiment del Treball Intern a l’Ajuntament _______________________________ 41 F. Creació del Grup Motor i seguiment _______________________________________________ 42 G. Manteniment i cura de la Comunitat de Pràctica ____________________________________ 42 H. Cens de recursos i creació de materials diversos ____________________________________ 42 Calendari __________________________________________________________ 44 Indicadors __________________________________________________________ 45 Referències ____________________________________________________ 46 5 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 UN MARC PER LA CIÈNCIA CIUTADANA A BARCELONA “La ciència ciutadana s’atribueix de forma genèrica a un model de recerca que compta amb la participació del públic a l’hora de fer ciència”. (Vohland et al., 2021) La ciència ciutadana no és una disciplina científica per ella mateixa sinó més aviat una pràctica, una manera de fer ciència a través de la participació. Per tant, la ciència ciutadana és un model de recerca que pot adoptar-se per a l’estudi de qualsevol temàtica basant-se en models, bagatges, filosofies i formes en relació a la cocreació de coneixement. El tret més comú dels projectes de ciència ciutadana és l’ús d’eines digitals i d’internet. Es fa impossible entendre l’auge de la ciència ciutadana sense posar-lo en el context històric de la irrupció de la cultural digital amb els seus models tant de coproducció com de consum col·laboratiu. Agafant el model col·laboratiu de la Viquipèdia i la comunitat que la sustenta, la ciència ciutadana també confia als seus participants un conjunt de tasques per produir nou coneixement a través d’una recerca científica i posa a l’abast eines generalment digitals que faciliten la participació de ciutadans. Els projectes de ciència ciutadana exploren eines digitals com ara webapps o apps per mòbils per tal de contribuir amb noves dades, de forma estructurada i amb protocol compartit. També adopten altres eines com xats o wikis per eixamplar la discussió i l’experiència dels participants. El pla proposa reimpulsar la ciència ciutadana a la ciutat de Barcelona i des de l’Ajuntament de Barcelona combinant quatre idees força: dades, recerca, proximitat i inclusió. La proposta es basa en aprofundir en cadascuna d’aquests aspectes de manera que els projectes de ciència ciutadana excel·leixin com a projectes de referència en relació al valor de les dades recollides i a la qualitat de la recerca, tant per transdisciplinària com per la seva habilitat de desenvolupar una recerca que doni veu a persones en situació de vulnerabilitat i que no deixi ningú de banda. Finalment, la ciència ciutadana que imagina aquest pla també ha de representar un conjunt de recerques que tinguin la capacitat d’adreçar-se a problemàtiques situades i arrelades al territori. Aquesta ciència ciutadana que es proposa per a la ciutat hauria de ser capaç d’interconnectar i adoptar aquest conjunt de visions que fa per tant de la ciència ciutadana una pràctica ambiciosa i complexa. 6 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Dades Recerca Inclusió Proximitat 7 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 DADES La recerca científica, sobre un tema acotat o d’una disciplina i especialitat ben consolidada, ha vist en la ciència ciutadana com una manera de complementar les dades obtingudes per formes més estandarditzades i que només compten amb l’esforç del científic professional. En el mon de la ciència ciutadana, el crowdsourcing esdevé fonamental per la generació massiva de dades, com també fa actualment la indústria del big data i les aplicacions per a mòbil encara que sigui per objectius ben diferents. Dins el que alguns anomenen dades generades per ciutadans (Citizen Generated Data, en anglès) (DataShift, 2015), s’addueix que la ciència ciutadana també permet obtenir dades des d’allà on els científics no arriben. La dades generades per ciutadans son dades obtingudes amb el consentiment dels ciutadans, produïdes per actors no-governamentals i s’adrecen a problemàtiques que afecten als ciutadans. Les dades generades per ciutadans poden monitorar una espècie concreta en un parc natural o obtenir de forma àgil la informació sobre el terreny d’una emergència com en el cas la crisi radioactiva de Fukushima durant l’any 2011. El projecte Safecast, promogut pel director del MIT Media Lab, va distribuir sensors low cost per posar-los a vehicles de la zona per així recollir intensivament dades sobre els nivells de radiació a l’entorn de la central nuclear de Fukushima Daiichi. Les dades recollides van aportar evidències per assenyalar l’extrema gravetat de l’accident nuclear. Van afegir pressió al govern japonès per reconèixer la situació i actuar ràpidament i de forma més contundent. Dins el context de Barcelona i la seva àrea metropolitana, existeixen diversos projectes que recullen dades de forma sistemàtica des de fa anys. Alguns d’aquests pertanyen a l’Oficina, com ara Mosquito Alert que monitoritza la presència del mosquit tigre o RiuNet que monitoritza la qualitat de rius com ara el Besòs. De cara a la ciutat de Barcelona, el principal repte en aquest sentit és garantir que aquestes dades estiguin degudament estructurades en un repositori de dades obertes. Les dades han de tenir garantida la qualitat i han de poden ser interoperables amb altres repositoris de dades obertes de la ciutat i de la comunitat científica. A més, s’han de seguir de forma molt rigorosa criteris ètics i de privacitat. 8 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Dades generades per ciutadans. Diagrama extret de: https://paris21.org/cgd Dades proveïdes per la ciutadania i Dades produïdes amb el seu per actors no- consentiment governamentals Dades per monitoritzar inquietuds dels ciutadans 9 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 RECERCA Sota el paradigma d’agregació de petits esforços realitzats per molta gent, no només es pot parlar de dades. També alguns projectes de ciència ciutadana han explorat el crowdsourcing a partir del principi que, com a mínim en algunes situacions, la intel·ligència col·lectiva va per davant de la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic (machine learning, en anglès) o l’aprenentatge profund (deep learning, en anglès). La ciència ciutadana demana la participació a l’hora de poder identificar patrons i estructures o bé a l’hora de catalogar imatges de per exemple els àmbits de la biodiversitat o l’astronomia per citar només dos exemples. Les tasques associades a un projecte de ciència ciutadana no només inclouen la recollida de dades de forma participativa. Aquells projectes que només demanen de la participació per recollir les dades correspondrien als projectes contributius segons la classificació de Bonney (2009), que es descriu en la pàgina següent. L’estratègia s’ha demostrat efectiva tal i com es pot comprovar amb els diversos projectes d’ornitologia de Cornell Lab, el centre de recerca al qual pertany Bonney. Els projectes cada cop està estenent la participació a d’altres tasques de la recerca i en molts sentits l’encasellament en la classificació de Bonney (2009) que inclou la menció de projectes col·laboratius i projectes cocreats ha quedat obsolet. La divisió és excessivament simplista davant la sofisticació dels projectes de ciència ciutadana actuals. Es fa difícil discriminar un projecte en una sola classe pel conjunt d’etapes i fases existents dins una recerca de ciència ciutadana. Altres tasques, més enllà de la mera recollida de dades i seguint un protocol dictat pels científics, poden situar-se en altres etapes d’una recerca científica. Diversos projectes finançats per la Unió Europea inclouen a la ciutadana o a organitzacions de tipus civil en la realització de les tasques següents: ü La cocreació i el codisseny de la recerca ü La interpretació col·lectiva de les dades recollides ü La crida a la implicació a un ampli espectre de la ciutadania ü La comunicació dels resultats ü La deliberació pública que condueixi a la proposta d’accions o recomanacions polítiques argumentades En molts projectes europeus aquestes tasques llistades queden incorporades en un cicle de recerca i d’innovació de la manera que es mostra a la pàgina següent, el cas del projecte CoAct. En el cicle s’hi descriuen tasques possibles de ser realitzades de forma participativa amb persones coinvestigadores o bé amb un ampli ventall d’entitats que conformen una Coalició de Coneixement (veure secció La dimensió social). De cara a la ciutat de Barcelona, cal promoure una recerca de ciència ciutadana que sigui reconeguda per la comunitat científica. Els seus resultats s’haurien de poder publicar en les millors revistes científiques, seguint els més alts estàndards de rigor i qualitat científica. A la seva vegada, convé procurar que la recerca tingui un impacte notable sobre la ciutat i les persones 10 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 que hi viuen. L’impacte hauria d’acabar resultant en accions col·lectives i recomanacions polítiques que el propi Ajuntament pugui assumir. Totes aquestes aproximacions condueixen a una visió de la pràctica científica de naturalesa transdisciplinària. Sovint aquestes pràctiques requereixen d’espais de treball específics, creats ad hoc, que faciliti la cooperació entre diverses experteses i coneixements, que puguin aproximar diferents disciplines científiques i variades formes de generar coneixement nou. Projectes •Recopilen dades i puntualment ajuden a analitzar i difondre els contributius resultats Projectes •Analitzen les mostres i en ocasions dissenyen l’estudi, interpreten col·laboratius dades, treuen conclusions. •Col·laboren en totes les etapes de la recerca. Defineixen preguntes, Projectes cocreats desenvolupen hipòtesis, discuteixen resultats i responen a les preguntes científiques. Classificació de projectes de ciència ciutadana proposada per Bonney (2009) . 11 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Preparació de la recerca • Configuració del grup de persones coinvestigadores • Creació d'una Coalició de Coneixement Transformació de Codisseny de la resultats en accions recerca • Reaccions basades en • Identificació de reptes, evidències per promoure inquietuds o problemàtiques canvi social • Formulació de preguntes de • Redacció de recomanacions recerca • Accions col·lectives • Tria i adaptació de metodologies i eines de • Apropiació de resultats recerca Interpretació Desplegament i col·lectiva de dades realització de la • Construcció de narrativa de recerca la rercerca • Discussió dels resultats • Recerca oberta • Jerarquització dels resultats • Recerca participativa • Presentació pública de • Recollida col·lectiva de resultats dades Cicle de recerca per projectes de ciència ciutadana amb una forta component social. Font: CoAct 12 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 INCLUSIÓ La forma extractiva de la ciència ciutadana associada a la mera recollida col·lectiva de dades s’ha vist criticada per alguns importants membres de la pròpia comunitat de ciència ciutadana. Publicacions a fòrums de les revistes americanes Proceedings of the National Academy of Sciences o Science han provocat debat dins la comunitat de ciència ciutadana. Hiegl et al. (2019) van encendre el debat quan demanaven una definició tancada per la ciència ciutadana. Un definició tancada facilitaria segons els autors un espai acadèmic sòlid amb un marc clar pel finançament de la recerca associat. Aquest argument va veure’s justificat per la casuística concreta del marc de finançament que ha fixat el govern austríac que incentiva els grups de recerca amb un finançament addicional si s’afegia la participació ciutadana en projectes de ciència estàndard. No obstant, Auerbach et al. (2019) van immediatament respondre amb la necessitat de mantenir una visió plural de la ciència ciutadana, evitant reduir la pràctica a disciplines científiques concretes com les associades a les ciències naturals o metodologies participades específiques directament vinculades a una recollida eficient de moltíssimes dades. Sota aquest debat terminològic, s’hi amaga també un preocupació per la inclusió dels participants en projectes de ciència ciutadana. Cooper et al. (2021) han arribat a posar sota sospita la idoneïtat del terme ciència ciutadana. Hi ha qui ha arribat a proposar altres termes com ara ciència comunitària (en relació al model de recerca que rep el nom en anglès de comunity based research i la recerca acció, action research en anglès) o ciència pública (per realçar la inclusió a través de l’accessibilitat al coneixement i a la transparència de la recerca tal i com proposa el col·lectiu Public Lab). La secció La dimensió social torna a incidir i aprofundeix en aquests temes. Els arguments que han posat en alerta alguns investigadors de la comunitat de ciència ciutadana son bàsicament tres: ü Preocupa que la ciència ciutadana no s’adreci a les inquietuds d’una comunitat sinó que únicament respongui a la necessitat de tenir més dades en una recerca amb resultats estrictament acadèmics. ü Preocupa que la ciència ciutadana no arribi a servir als propis participants com a eina emancipadora i de transformació social que faciliti una discussió i deliberació pública. El nou coneixement ha de servir per prendre decisions i adreçar-se de forma efectiva a la inquietud identificada per un grup, col·lectiu o una comunitat. ü I, finalment, el terme ciutadania, com a conjunt de persones de ple dret en una societat, pot esdevenir conflictiu. Aquest punt és especialment sensible si es considera que el paper de la ciència ciutadana pot ser el de donar veu a persones que no son tingudes en compte o no estan degudament representades en les nostres societats. Aquest podria ser el cas d’algunes comunitats locals o d’alguns col·lectius que estan en una situació de vulneració o privació de drets. Aquests aspectes es consideren fonamentals a l’hora de fixar un marc per a la ciència ciutadana a Barcelona i indagar sobre quin rol pot tenir l’Ajuntament i quins projectes de ciència ciutadana desitja promoure. 13 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Augmentar la participació del públic vindria motivada per la voluntat d’assolir pel cas de la ciutat de Barcelona: ü Un coneixement socialment robust, que per tant tingui sentit pel conjunt de la societat ü Una conscienciació social a l’entorn d’una problemàtica que també sigui capaç d’augmentar el debat i la deliberació pública. L’esforç incorpora un conjunt d’aprenentatges i de reflexions sobre el nostre paper individual i col·lectiu davant una problemàtica ü Un coneixement accionable que busca la transformació o millora social a través d’accions col·lectives o de recomanacions polítiques. Aquests objectius van estrictament associats a uns compromisos ètics i socials que cal tenir molt en compte a l’hora de desplegar projectes de ciència ciutadana que estiguin promoguts per l’Ajuntament de Barcelona. Els compromisos tenen a veure a com es basteix un marc per a la relació entre els promotors d’un projecte de ciència ciutadana i la ciutadania implicada. També té a veure amb una reflexió abans d’iniciar la investigació sobre des d’on es basteix la recerca i en un plantejament transdisciplinari que s’ha anat introduint en seccions anteriors. Els compromisos ètics i socials poden resumir-se en vuit dimensions: inclusió, horitzontalitat, equitat, confiança, transdisciplinarietat, copropietat, empoderament i reflexivitat. Inclusió Horitzontalitat Equitat Confiança i respecte Transdisiciplinarietat Co-propietat Empoderament Reflexivitat Dimensions a tenir en compte per un projecte de ciència ciutadana quan es relaciona amb els seus participants. Font: Adaptació d e dimensions identificades pel projecte CoAct 14 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 PROXIMITAT La ciència ciutadana també s’ha vertebrat en el marc de la ciència oberta. La ciència oberta s’ha tradicionalment plantejat aspectes d’infraestructura i operativa de la recerca científica que poden ser crítics si s’analitza la ciència ciutadana de forma sistèmica, tal i com Barcelona podria plantejar-se. La ciència oberta representa una aproximació al procés científic basat en un treball cooperatiu i en maneres de difondre la difusió del coneixement emprant tecnologies digitals i eines col·laboratives (European Commission, 2016). La ciència oberta no només es refereix a les dades obertes o a les publicacions d’accés obert per facilitar l’accessibilitat al coneixement i la seva reproductibilitat. De fet, la ciència oberta veu la ciència ciutadana i la implicació ciutadana com a elements cada cop més cabdals. La ciència oberta està servint de palanca per la transformació de les universitats i el centres de recerca. La transformació significa un canvi de cultura de l’organització per fer-la més accessible i propera a la societat. Més concretament, la transformació suposa un replantejament: en l’operativa de l’organització, en el reconeixement i avaluació dels científics i en l’orientació de la pràctica investigadora. Aquesta aproximació demana assumir les dimensions ètiques i socials com ara les presentades en la pàgina anterior. A la seva vegada, la interrelació entre ciència oberta i ciència ciutadana està empenyent a la ciència ciutadana cap a una pràctica més accessible i reproduïble. De forma coherent, demana als projectes de ciència ciutadana deixar el codi obert, publicar els resultats en accés obert, documentar els mètodes i protocols i deixar les dades obertes. Aquesta perspectiva hauria de ser adoptada pels projectes de ciència ciutadana promoguts. Tal i com està passant amb la ciència oberta, a més, la ciència ciutadana també comença a viure un procés d’institucionalització i d’adopció des de les universitats i centres de recerca. Aquest procés s’anticipa necessari fer-lo de forma solidària amb la participació de diverses organitzacions civils i públiques, sobretot si es vol incidir amb un coneixement accionable, amb capacitat transformadora i que respongui a les inquietuds ciutadanes. Els projectes de ciència ciutadana amb finançament europeu per exemple consideren la participació d’empreses o d’organitzacions de la societat civil i, a subratllar, de l’administració pública per tal de tenir major incidència en les nostres societats. El grau de proximitat i el fet de poder intervenir sobre una ciutat i els seus barris senyalen els ajuntaments com actors privilegiats en l’ecosistema d’una ciència ciutadana que tingui la capacitat d’incidir sobre el dia a dia dels seus ciutadans. Tant l’escala com les característiques de la ciutat fan de Barcelona un espai ideal per estructurar una ciència ciutadana potent, de referència i que tingui incidència sobre el teixit de la ciutat. 15 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 ESTAT DE L’ART DE LA CIÈNCIA CIUTADANA ORÍGENS I CONTEXT Es té constància de l’ús del terme ciència ciutadana des de com a mínim mitjans dels 1990s. S’hi poden observar dues aproximacions diferents i fins a cert punt contraposades. Aquestes diferències il·lustren la diversitat de perspectives en els projectes de ciència ciutadana. Una de les dues primeres aproximacions apareix en un article de Rick Bonney (1996) des del Cornell Lab of Ornithology i en una revista per aficionats a l’ornitologia. Referint-se al terme ciència ciutadana, s’hi posa l’accent en el múscul científic que pot donar una recollida col·lectiva i massiva de dades com la que dona la ciència ciutadana a través de l’ús intensiu d’eines digitals i sensors de baix cost. S’il·lustra amb l’agregació de dades d’observacions de diverses espècies d’ocells recollides per aficionats del conjunt dels Estats Units i recentment es presumeix que és gràcies a la ciència ciutadana que es pot conèixer amb precisió les seves migracions de nord a sud a l’hivern i de sud a nord durant l’estiu. La segona d’aquestes aproximacions inicials es publica en format de llibre, per part d’Alan Irwin (1995). L’autor afirma: “La ciència (ciutadana) hauria de respondre a les inquietuds i necessitats dels ciutadans”. El llibre incideix en la necessitat de crear un espai de confiança i reciprocitat entre els actors implicats en un projecte de ciència ciutadana. Advoca per una ciència ciutadana basada en la confiança que “els ciutadans poden produir un coneixement científic fiable.” La perspectiva d’Irwin prové de l’àmbit de les ciències socials. Conté una visió més reflexiva sobre la pràctica de la ciència ciutadana posant-se a la pell del participant i focalitzant-se en els beneficis que els participants poden obtenir pel fet d’implicar-se en un projecte de ciència ciutadana. També augmenta la seva atenció a una ciència que tingui impacte, que suposi coneixement accionable per a les persones participants. L’eclosió de la ciència ciutadana en el mon acadèmic no es pot però situar abans de l’any 2012, sobretot si es considera com a indicador la publicació de resultats de projectes de ciència ciutadana a revistes de molt alt impacte científica com ara Nature i Science. Aquestes publicacions treuen partit de la intel·ligència col·lectiva, del treball col·laboratiu a través d’internet i de la capacitat de generar i interpretar dades de forma massiva. Alguns investigadors han analitzat el terme ciència ciutadana i han observat que fins i tot la pròpia comunitat de ciència ciutadana entén el terme de formes diferents, encara que aquestes no tenen perquè ser necessàriament excloents (Haklay et al., 2020). Els propis autors de l’estudi es mostren proclius a mantenir la generalitat i vaguetat del terme “ciència ciutadana” atesa la joventut d’aquest model de recerca participativa i a la complexitat i diversitat d’actors implicats en la seva pràctica. La ciència ciutadana és encara una pràctica relativament nova, en evolució, i necessita encara de major reflexió. Tot i així, després d’una dècada de les primeres publicacions a Nature i Science, l’ambició de la ciència ciutadana ha augmentat de forma considerable. La seva pràctica és a dia 16 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 d’avui molt sofisticada i prou articulada malgrat estar encara en una situació precària en l’àmbit acadèmic i encara amb una infraestructura feble dins les institucions de recerca. A la seva vegada, les expectatives i pressions sobre la ciència ciutadana son molt elevades, fins i tot excessives, tal i com s’ha analitzat recentment a Nature (Irwin, 2018). La recent anàlisi publicada a Nature afirma que s’espera de la ciència ciutadana que respongui a la voracitat de tenir més i més dades per part de diversos estaments de la societat civil o de les administracions públiques. També s’hi destaca que es posa sota la responsabilitat de la ciència ciutadana la necessitat de major transparència i accessibilitat al conjunt de la ciència. I finalment, es recorre a la ciència ciutadana donada la importància creixent de tenir una implicació activa de la ciutadania en la generació de nou coneixement. L’alta expectativa ha dut a certs grups ciència ciutadana a tenir certa por d’esgotar els científics ciutadans quan se’ls hi demana una participació cada cop més activa en les diverses etapes de recerca dels projectes. Actualment, les estratègies i les metodologies per respondre aquestes expectatives son variades, sense una estandardització clara que serveixi pel conjunt de projectes de ciència ciutadana. Per dur a bon port una recerca de ciència ciutadana, es tendeix a la hibridació de metodologies i a l’adopció d’un conjunt d’estratègies en comptes de mantenir-se restringides a una de sola. La posada en pràctica d’un projecte de ciència ciutadana respon per tant a la combinació de diverses pràctiques dins equips de treball diversos cada cop més sofisticats i sovint multidisciplinaris per tal de cobrir necessitats diverses amb diferents experteses. Les estratègies i les metodologies implicades poden ser pròpies de dins o fora de l’àmbit acadèmic. Poden partir de qualsevol cultura científica, incloent metodologies pròpies de les ciències socials i humanitats. En alguns casos, poden veure’s nodrides o com a mínim enriquides per estratègies i metodologies relacionades amb el treball col·laboratiu. En relació a estratègies de crowdsourcing, convé destacar projectes com els que planteja la Creu Roja, vinculats a desastres naturals. El cas més emblemàtic és el del terratrèmol del Nepal de 2015 on es va prendre partit de la plataforma OpenStreeMap per monitorar les afectacions. El US Department of State per exemple també ha desenvolupat MagGive, una eina digital de mapatge per ser activada de forma àgil en cas d’emergència climàtica o desastre natural dins Estats d’Units d’Amèrica però també potencialment utilitzable en altres localitzacions geogràfiques. A més, es tenen en compte estratègies i metodologies àmpliament explorades en l’àmbit de la comunicació a nivell campanyes de difusió o de gestió de xarxes socials. Aquest és per exemple el cas de Eyewire que està liderat per una experta en comunicació i màrqueting digital i que compta amb un número important de publicacions en l’àmbit de la neurociència. Però també poden considerar-se aquelles pròpies de l’àmbit de l’educació a nivell d’un aprenentatge per projecte i de servei a la comunitat en espais més o menys informals (de la Cerda et al., 2020). Existeixen projectes de ciència ciutadana arreu que estan directament adreçats a joves o a infants i la seva majoria han adaptat formats per a centres. Barcelona amb l’Oficina de Ciència Ciutadana i diversos projectes de ciència ciutadana han desplegat eines diverses per a l’avaluació de l’aprenentatge (rúbriques) (Perelló et al. 2017). Juntament amb el Consorci d’Educació, també s’han estandarditzat formats de l’activitat amb l’alumnat i incentius pel professorat. En un context més informal, existeixen diverses iniciatives per veure museus i biblioteques com aliats de la ciència ciutadana. El Natural History Museum de London ha estat un dels pioners en articular un espai al propi museu proposant activitats familiars amb pràctiques de ciència ciutadana. A nivell de biblioteques, a partir de 2019 i de forma quasi simultània, Scistarter ha creat kits per desplegar-se per les biblioteques d’Estats Units d’Amèrica, la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) ha publicat una guia per a bibliotecaris. El programa Bibliolab, de forma 17 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 simultània i paral·lela, ha format bibliotecaris, ha creat materials i ha desplegat projectes de ciència ciutadana des de les biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona (Perelló et al., 2019). Tampoc és gens menyspreable el paper d’estratègies i d’espais per a la participació o la deliberació democràtica, més pròpies d’assemblees o cooperatives de l’economia social. Barcelona compta ja amb experiències diverses des de Canòdrom i plataformes com ara Decidim que s’estan aproximant a la ciència ciutadana. Connexions amb la tradició dels laboratoris ciutadans també estan fent de la ciència ciutadana una pràctica més estesa i dinàmica a través d’experiències com el MediaLab Prado i el MediaLab Matadero de Madrid. Ja en una forma d’activisme i amb una pràctica més horitzontal els projectes que proposen el col·lectiu Public Lab han reinventat eines de mesura i adaptat diversos objectes per obtenir imatges des de l’aire amb o per mesurar la contaminació amb aparells de construcció casolana. Els seus globus i estels han permès fotografiar aèries amb problemàtiques ambientals i polítiques i la seva eina digital MapKnitter permet crear cartografies a vista d’ocell sobre la zona que es vol estudiar. Aquest esforç és comparable amb el moviment do-it-yourself o do-it-together i els sensors de baix cost fets des de la cultura maker, per exemple amb Arduino, com és el cas del Smart Citizen per tal de mesurar entre altres variables ambientals la contaminació. En aquests casos, és també important tenir un protocol rigorós de mesura i un sistema de calibració robust perquè les dades siguin comparables amb les mesures oficials i poder tenir arguments sòlids per reivindicar per exemple una millor qualitat de l’aire. Tornant a l’àmbit acadèmic, la diversitat de metodologies i estratègies descrites permet enriquir la ciència ciutadana. Convé dir que també s’adopten i metabolitzen pràctiques de recerca participativa provinents d’altres àmbits científics amb una tradició més llarga que la ciència ciutadana. Aquests son els casos per exemple de l’anomenada recerca comunitària (community based research) o de la recerca-acció participativa (participatory action research) que ja tenen molt recorregut en temàtiques com ara la justícia climàtica. Compartir i trobar espais per connectar les diferents metodologies i tradicions pot facilitar la cooperació entre grups de recerca diferents i mantenir un ecosistema saludable per a la ciència ciutadana, que permeti respondre a totes les ambicions que planteja. 18 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 1.341 1208 966 764 653 497 334 227 124 140 22 40 61 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Creixement exponencial del número de publicacions acadèmiques que fa servir el terme “ciència ciutadana”. 6.678 publicacions, 18.000 cites a l’any actualment. Font Web of Science. Consultat el 31 de març de 2022 Número de publicacions distribuïdes per àrees de recerca. Font Web of Science. Consultat el 31 de març de 2022. 19 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 TENDÈNCIES ELS ODS I ALTRES MARCS PER ORIENTAR LA RECERCA L’Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional -referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)- i d’aplicació universal. Es desplega mitjançant un sistema de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), a través dels quals es proposa abordar grans problemàtiques globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles. Els ODS de les Nacions Unides s’han adoptat per institucions diverses i ja consten d’indicadors exhaustius per a cadascun dels objectius i subobjectius. Els ODS també s’han traslladat també a la pràctica investigadora. La ciència pot ajudar a fer un seguiment en el grau d’assoliment d’aquests objectius amb dades i nou coneixement. No obstant, les fonts de dades tradicionals que la ciència pot aportar no són suficients. Es requereixen fonts de dades noves i no tradicionals. La ciència ciutadana és un exemple emergent d'una font de dades no tradicional que ja està contribuint als ODS. En aquesta perspectiva, Fritz et al. (2019) ha presentat un full de ruta que descriu com la ciència ciutadana es pot integrar en els mecanismes formals d'informació dels ODS. L'estudi emplaça a les Nacions Unides, a les oficines nacionals d'estadística i a l’enfocament de la comunitat de ciència ciutadana per identificar els indicadors en els que la ciència ciutadana pot fer una contribució real. Actors de la ciència ciutadana d’arreu del mon estan orientant la seva recerca sota aquest marc de treball. En un altre nivell que el que proposen les Nacions Unides i amb la voluntat de perseguir un coneixement accionable, la Comissió Europea està proposant una recerca orientada per missions dins el programa Horizon Europe. Mazzucato (2018) defineix “Les polítiques orientades per missions es poden definir com a polítiques públiques sistèmiques que es basen en coneixements frontera per assolir objectius específics o big science desplegada per resoldre grans problemes”. El mateix text afegeix: “Les missions proporcionen una solució, una oportunitat i un enfocament per abordar els nombrosos reptes que les persones tenen i s'enfronten a la seva vida quotidiana. Ja sigui per tenir aire net per respirar a les ciutats congestionades, per viure una vida sana i independent a totes les edats, per tenir accés a tecnologies digitals que millorin els serveis públics o per tenir un tractament millor i més econòmic de malalties com el càncer o l'obesitat que continuen. per afectar milers de milions de persones a tot el món”. El propi text continua afirmant: “Per implicar la investigació i la innovació per assolir aquests reptes, s'ha de donar una direcció clara, alhora que permeten solucions de baix a dalt. El debat sobre la direccionalitat hauria d'involucrar un ampli ventall d'actors, cadascun contribuint a les preguntes clau: Quins són els reptes clau als quals s'enfronta la societat? Com poden les missions 20 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 concretes ajudar a resoldre aquests reptes? Com es poden dissenyar millor les missions per permetre la participació de diferents actors, l'experimentació de baix a dalt i la innovació a tot el sistema?” Dins aquests marc, la ciència ciutadana pot esdevenir una pràctica rellevant i cabdal. Barcelona ja té un ecosistema de projectes de ciència ciutadana prou ric. Caldria aleshores orientar i aportar un hàbitat adient per orientar millor els projectes o crear-ne de nous en el marc de la generació de “polítiques públiques sistèmiques”. El Pla Barcelona Ciència 2020-2023 ja va en aquesta direcció i ara caldria aprofundir en una ciència ciutadana que esdevingui una pràctica investigadora diferencial i efectiva per enfrontar-se als reptes actuals de la ciutat. Finalment, molt recentment, la pròpia Comissió Europea, ha publicat el primer dels 5 Mutual Learning Exercises sol·licitats pel Trio de Presidència d'Alemanya, Portugal i Eslovènia, i on hi participen vuit països més (Àustria, Bèlgica, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania i Suècia). Els exercicis s’han centrat en 5 temes específics prèviament identificats pels països participants. El primer informe publicat el mes de març de 2022 presenta el primer tema: ‘‘Introducció i visió general de la ciència ciutadana’’ (European Commission, 2022). Aquest fet és indicatiu sobre el grau d’importància atorgada a la ciència ciutadana per part de la Comissió Europea i la Research European Agency (REA). En breu, hi ha previst publicar altres informes. LA DIMENSIÓ SOCIAL Com s’ha anat dient, la ciència ciutadana es troba en fase de consolidació amb una àmplia diversitat de pràctiques i perspectives. Les ciències socials i les humanitats hi ha anat ocupant un espai reduït malgrat l’evident dimensió social de la ciència ciutadana. La tendència és però que les ciències socials i les humanitats, fins i tot les arts, prenguin cada cop un paper més rellevant. És indicatiu d’aquesta tendència la creació de termes com ara la ciència ciutadana social o la ciència social ciutadana (Albert et al., 2021). La ciència ciutadana social enriqueix el concepte de ciència ciutadana tant pel fet que l’objecte de recerca pot ser també de naturalesa social com pel fet que les ciències socials aporten major reflexió sobre la participació activa de persones, grups o comunitats en projectes d’investigació. Aquests accents socials estan directament vinculats amb l’aprofundiment en les pràctiques de recerca participativa dins la ciència ciutadana. La maduració de la ciència ciutadana ha conduït de forma natural a aquesta reflexió. Ha portat a proposar projectes i estratègies amb capacitat emancipadora per a les persones participants i amb habilitats per promoure accions col·lectives o polítiques públiques basant-se en un coneixement cocreat. La col·laboració i cooperació d’actors no-acadèmics esdevé fonamental en aquesta manera d’entendre la ciència ciutadana. Alguns projectes estan proposant algunes estratègies en aquest sentit. S’identifiquen dos espais de cooperació i participació que creixeran fortament en el futur: • Organitzacions civils com ara associacions o col·lectius específics poden identificar una inquietud i motivar una recerca que respongui a aquesta inquietud. A l’entorn de la inquietud es pot arribar a construir un Entorn de Coneixement o una Coalició de Coneixement que sumi esforços, experteses i experiències provinents de diferents punts de vista, 21 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 perspectives i sensibilitats. Aquest Entorn pot ajudar a delimitar la pregunta de recerca i acotar el marc per a la recerca. D’aquesta forma es pot contribuir a la generació de coneixement socialment robust. Organismes públics i agències públiques s’haurien de sumar a aquest esforç. • D’altra banda, la cocreació de la recerca sovint compta amb persones expertes sobre el terreny perquè son elles que tenen una experiència en primera persona, viscuda, d’un barri o bé d’una problemàtica. Posar en valor aquest coneixement està contribuint de forma sensible en el propi disseny de la recerca o bé en la interpretació de les dades. Aquest paper actiu de les persones coinvestigadores pot facilitar una major apropiació del coneixement generat i la incidència social del coneixement a través de per exemple una acció col·lectiva. ESPAIS PER A LA COOPERACIÓ La diversitat en les maneres d’entendre la ciència ciutadana esdevé un element cabdal per fomentar una forta multidisciplinarietat pel fet d’adreçar-se a problemàtiques imbricades que cap disciplina científica pot respondre tota sola. L’intens caràcter inclusiu que pot assumir la ciència ciutadana es fonamenta en el fet que tots els coneixements han ser valuosos, posant de rellevància el coneixement no-formal. L’aspiració d’una ciència més oberta suposa també la creació d’un coneixement amb i per a qualsevol persona i un coneixement accessible i reutilitzable no només per persones de l’àmbit acadèmic. Aquestes ambicions fan que la tria dels espais on es desenvolupa un projecte de ciència ciutadana sigui un acte estratègic. Pot arribar a condicionar el conjunt de la recerca, ni que sigui de forma implícita. Tal i com s’ha discutit en seccions anteriors, també és pràctica cada cop més general l’establiment d’aliances i col·laboracions entre la recerca acadèmica amb el tercer sector i organitzacions de caire civil i/o amb agències públiques o administracions públiques a diversos nivells (municipal, regional, nacional o transnacional). En totes les aliances es realitzarà un exercici d’exploració de beneficis específics per a cadascuna de les organitzacions participants, que com més diferents millor. Els beneficis identificats per cada organització o col·lectiu no han de ser coincidents però sí que requereixen d’un esforç conjunt per poder obtenir-los dins el marc d’un projecte de ciència ciutadana comú. La creació de condicions per a la cooperació sovint requereix identificar espais de treball molt concrets. Per exemple, a nivell internacional i també a Barcelona, diversos projectes de ciència ciutadana han cooperat amb centres educatius i el seu alumnat en un projecte de ciència ciutadana en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. El centre educatiu hi ha de saber veure en la seva participació un benefici clar, en relació a l’aprenentatge i a les competències de l’alumnat o bé en la contribució com a centre educatius a una millora social o socioambiental, sovint en un àmbit de proximitat i de barri. Alguns projectes de ciència ciutadana dins l’àmbit de la ciutat de Barcelona tenen una llarga experiència i han produït materials específics, com és el cas de Mosquito Alert o RiuNet i d’altres han publicat els materials i els resultats com és el cas del projecte StemForYouth. Existeixen publicacions que documenten aquest esforç (de la Cerda et al. 2020; Senabre et al. 2018). En canvi, els anàlisis sistemàtics i transversals sobre diferents projectes de ciència ciutadana són limitats i fa difícil la 22 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 transferibilitat i l’escalabilitat d’aquestes esforços i dels aprenentatges de cadascuna de les experiències realitzades. L’esforç s’ha generalment centrat a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), especialment a tercer i quart d’ESO ja que tenen un major coneixement científic i una major capacitat de raonament, de reflexió i de sentit crític. A la seva vegada, el seu procés d’aprenentatge encara no està prou condicionat per l’especialització en diverses àrees del coneixement. Els projectes de ciència ciutadana també poden emmarcar-se dins el servei comunitari i l’Aprenentatge Servei que és prescriptiu a les escoles catalanes (de la Cerda et al. 2020). També cal recalcar que els projectes de ciència ciutadana a primària o fins i tot en l’àmbit universitari no són massa freqüents. Queda molt espai de creixement per a la potenciació de l’educació STEAM a través de la ciència ciutadana i segurament apareixeran nous i millors projectes en aquesta direcció en breu. L’educació informal a través de per exemple museus és també una pràctica força comú en algunes ciutats com London, Berlin, Dublin, Wien. Convé recalcar especialment el compromís amb la ciència ciutadana del London Natural History Museum o el Museum für Naturkunde Berlin des d’almenys el 2012. A Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ja té una certa tradició de treball amb amateurs i, per tant, de ciència ciutadana. No obstant, no és prou visible ni prou estable a Barcelona, com tampoc ho és en l’àmbit català i estatal. Altres infraestructures on poden desplegar la ciència ciutadana o com a mínim connectar amb la ciutadana poden ser també els centres cívics o d’altres espais comunitaris. Alternativament, les biblioteques públiques també poden perfilar-se com espais interessants i que poden establir una relació simbiòtica amb projectes de ciència ciutadana, tal i com s’ha discutit en una secció anterior. En aquest casos, cal identificar contextos que puguin generar un benefici mutu quan es genera conjuntament nou coneixement, com podria ser el cas de les biblioteques que exploren com canviar i renovar el paradigma de les biblioteques del futur. Alguns experts reclamen el pas de tenir edificis que ofereixen, vetllen i guarden un patrimoni en forma de llibres a edificis on els usuaris de biblioteques poden aprendre i crear coneixement de forma activa. Barcelona té una infraestructura rica i extensa per fer extensiva la ciència ciutadana en aquests espais i per tant té un gran potencial en aquest sentit. En un nivell de discussió completament diferent, l’European Citizen Science Association (ECSA) va fundar-se el 2013 amb l’objectiu de consolidar la ciència ciutadana a Europa. Actualment, constitueix un gran espai d’intercanvi d’experiències a través de diversos grups de treball o en l’organització d’una conferència internacional cada dos anys amb un 400-500 participants d’arreu. Seria recomanable que l’Oficina fos més present amb representants de l’Ajuntament per augmentar la visibilitat. De fet, l’any 2015 es va acollir una General Assembly a Barcelona, la que va viure el canvi d’escala i d’ambició de l’ECSA. També existeixen associacions equivalents en diversos àmbits geogràfics com ara la Xina, Austràlia o Xile però destaca especialment la Citizen Science Association que persegueix idèntics objectius que ECSA però amb matisos culturals propis dels Estats Units d’Amèrica. A nivell estatal, convé finalment destacar el paper de la Fundación Ibercivis, fundació privada i sense ànim de lucre vinculada a la Universidad de Zaragoza. Té com a missió “desenvolupar, promoure i visibilitzar la ciència ciutadana”. Té un llarg recorregut des d’almenys 2012. La seva activitat ha possibilitat la interacció entre projectes a nivell estatal. Ja més recentement, Ibercivis ha creat la plataforma de mapatge de projectes a través del Observatorio de Ciencia Ciudadana. Ressaltar que aquest mateix 2022 s’ha creat una diagnosi dels projectes de ciència ciutadana i natura per part del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de 23 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Catalunya. El seu objectiu a més llarg termini és reforçar i apropar el Departament a les diverses iniciatives de ciència ciutadana existents. Molt recentment, el Ministerio de Universidades també ha creat el Grupo Motor de Ciencia Ciudadana y Universidades, per a la promoció de la ciència ciutadana a nivell estatal en general i la consolidació de les seves pràctiques en àmbits universitaris. En aquest cas, s’espera treballar en aspectes com el reconeixement de la ciència ciutadana en el sistema d’avaluació del personal investigador o l’augment i l’estructuració d’oferta de formació sobre ciència ciutadana en l’àmbit universitari. Aquest mes de juliol 2022 s’ha organitzat el curs d’estiu Ciencia Ciudadana y Universidades a la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo de Santander. En un futur, s’espera que tant els espais de discussió com els espais de cocreació de nous projectes de ciència ciutadana creixin i augmentin. Els espais de discussió busquen compartir experiències o fixar estratègies de forma articulada per promocionar la ciència ciutadana, de forma estructural i de forma que accelerin la seva institucionalització. En totes les situacions descrites, convé recalcar la necessitat d’interdepència entre organitzacions diverses. La ubicació dels projectes de ciència en infraestructures de proximitat a la ciutadania, com ara escoles o biblioteques, guanyaran preponderància MARCS DE FINANÇAMENT La recerca dels projectes de ciència ciutadana han estat comptant amb un notable suport econòmic de Research European Agency. Durant el recent programa Horizon 2020, han existit convocatòries específiques de ciència ciutadana on tant com Catalunya i Barcelona han estat un pol important d’atracció de finançament. L’esforç econòmic del programa Horizon 2020 en relació a la ciència ciutadana s’ha dedicat a consolidar la pràctica de la ciència ciutadana. Barcelona ha estat una de les ciutats amb més projectes finançats. I la majoria d’aquests projectes han desplegat projectes de recerca amb pràctiques participatives sobre un ampli ventall de temàtiques. Actualment, en el nou programa Horizon Europe, la ciència ciutadana s’ha integrat com una pràctica transversal en un ampli espectre de convocatòries, bona part de recerca orientada per missions. Algunes de les convocatòries relacionades amb la millora i la innovació de la universitat estan adoptant la ciència ciutadana i la participació pública com a palanca per aquesta transformació però queda per veure si aquesta estratègia servirà finalment per generar les condicions adients per provocar una inflexió en l’adopció sistemàtica de pràctiques de ciència ciutadana per part d’universitats, centres de recerca, organitzacions de caire civil o agències públiques. A més, només s’estan obrint convocatòries específiques de ciència ciutadana de forma molt limitada. El marc d’aquestes convocatòries responen a la creació de xarxes de col·laboració o estratègies de reconeixement de la recerca participativa de la ciència ciutadana. La creació de xarxes potser no ajuden a projectes o grups específics que ja realitzen ciència ciutadana però obre oportunitats a entitats com l’Ajuntament de Barcelona o a centres de recerca i universitats per ser peça vertebradora en la promoció de la ciència ciutadana. Aquesta estratègia deixa però a la intempèrie a projectes específics de grups de recerca específics que necessitaran major suport i acompanyament d’una estratègia valenta en ciència ciutadana per parts de les seves pròpies institucions. 24 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 En un altre nivell, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha incorporat finançament per a projectes de ciència ciutadana. El finançament és limitat i es fa dins el marc de “las ayudas al fomento de la cultura científica, tecnológica y de la innovación”. A més, aquestes ajuts sovint es fan en règim de cofinançament i els grups de recerca de les universitats tenen moltes dificultats per acomplir aquests requisits. També, la Estrategia Española de Ciencia, Tecnología e Innovación 2021-2027 conté per primer cop el terme ciència ciutadana en relació a la responsabilitat social de la I+D+I, a les infraestructures científico-tècniques i a la ciència oberta. A nivell català, han existit convocatòries a la ciutat de Barcelona dins el marc de Barcelona Ciència 2020-2023. Les subvencions a la investigació científica dins el pla Barcelona Ciència en col·laboració amb La Caixa financen projectes de recerca sobre reptes urbans, en concret envelliment, qualitat de vida, mobilitat o medi ambient ja son un bon marc però ara cal augmentar el número de projectes finançats que treballin de forma explícita amb practiques de ciència ciutadana. A nivell de la Generalitat de Catalunya, la línia extraordinària d’ajuts de recerca amb impacte sobre covid-19 i altres pandèmies de 2021 han explicitat per primer cop la ciència ciutadana com una estratègia possible per desplegar la recerca. La inclusió de la ciència ciutadana a un nivell més ordinari o estable queda per tant pendent a nivell autònomic. En un futur, s’espera que les oportunitats de finançament sobretot en l’àmbit nacional, autonòmic, local o eventualment des de fundacions privades creixin sensiblement. En un àmbit europeu, el suport per estructurar i orientar les universitats i centres de recerca per fer la ciència més participativa també s’espera que vagi en augment. UNIVERSITATS I CENTRES DE RECERCA Existeixen diverses universitats i centres de recerca d’arreu del mon que estan posant la ciència ciutadana com a part de la seva estratègia de fer una ciència més propera, més orientada als reptes socials i socioambientals. Leiden ha estat declarada European City of Science 2022. Dins el conjunt d’activitats que s’hi organitzen, hi ha explícitament mencionada la ciència ciutadana. De fet, la Leiden University ha creat molt recentment el Citizen Science Lab. És una infraestructura transveral que dóna suport a investigadors, ciutadans i organitzacions de la societat per generar nou coneixement junts. El Lab acompanya a investigadors, codissenya nous projectes i posa en contacte l’acadèmia amb actors diversos de la societat. El cas de Leiden és potser l’espai més ambiciós de treball de la ciència dins l’àmbit d’una universitat. S’hi aproxima de forma sistèmica. Altres universitats del nord d’Europa estan emprenent aquest camí, com és el cas de Syddansk Universitet de Dinamarca que ho fa des de les biblioteques de la universitat. L’esforç de Leiden, però, és sobretot comparable amb el Citizen Science Center de Zurich on dues organitzacions acadèmiques i de recerca d’una mateixa ciutat han sumat esforços: l’ETH i la University of Zurich. La missió del centre de molt recent creació és donar suport i promoure la col·laboració dels científics acadèmics i del públic en general per implementar projectes de ciència ciutadana co-creats. El centre ofereix suport amb eines digitals, metodologia, processos i gestió de 25 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 comunitats. El centre, encara en fase de consolidació, aspira a donar suport a projectes que contribueixen a la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Aquest podria ser un cas de referència per Barcelona, per la seva voluntat integradora de diverses organitzacions. A nivell formatiu, el mateix Citizen Science Center de Zurich va organitzar la primer escola d’estiu en ciència ciutadana el passat juny 2021. De fet, la formació dels propis investigadors sènior o dels futurs investigadors s’ha identificat com factor clau per promoure la ciència ciutadana dins les universitats. L’esforç formatiu de Zurich ha estat gairebé paral·lel al de la Universitat de Barcelona amb una escola de ciència ciutadana social a través del projecte CoAct del passat setembre 2021. L’escola de la Universitat de Barcelona va ser gratuïta i ja ha deixat en oberts els seus continguts. Ha comptat també amb el reconeixement oficial de l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la UB. No ha estat fins el 2022 que no s’ha organitzat el primer Màster de Ciència Ciutadana. L’està organitzant la University College of London en col·laboració amb el Natural History Museum i té una orientació cap a temàtiques relacionades amb el medi natural. A nivell de Barcelona, de forma estructural, finalment destacar els esforços de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona per crear sengles comunitats de pràctica dins les seves pròpies universitats. La Universitat Autònoma compta amb els projectes INCENTIVE i SMART-ER per potenciar aquestes pràctiques i a la vegada promoure canvis dins la pròpia organització amb la ciència ciutadana com a palanca. La Universitat de Barcelona està realitzant un esforç similar dins primer el projecte europeu CHARM i actualment amb el projecte TORCH que inclou la participació del públic en la recerca com una peça clau per imaginar les universitats de recerca del futur. La Universitat Politècnica de Catalunya també està iniciant un seguit d’accions per potenciar la ciència ciutadana i ja ha estat soci en algun projecte europeu de ciència ciutadana. La Universitat Pompeu Fabra ha incorporat en la seva destacada trajectòria en comunicació científica, a través d’un grup de recerca i un màster, aspectes de participació ciutadana o ja més tangencialment amb projectes que treballen amb deliberació pública i democràcia digital si ens referim a d’altres facultats i departaments. La situació en els centres de recerca és també molt variada i desigual però hi ha varis centres que ja tenen una certa experiència en ciència ciutadana, sobretot a partir de projectes específics, molts d’ells amb finançament europeu. Podem citar a risc de deixar-ne algun en el oblit: Institut de Salut Global, el Centre de Regulació Genòmica, el Barcelona Supercomputing Center, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestal, l’Institut de Ciències del Mar, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental o l’Institut de Ciències Fotòniques. 26 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Recerca orientada •Objectius de Desenvolupament Sostenible •Recerca per missions •Vinculació amb polítiques Dimensió social •Temàtiques socials •Coal·lició de coneixement, conjunt d'organitzacions de tot tipus que estan relacionades amb la temàtica de recerca •Persones coinvestigadores, persones expertes en el territori, que hi viuen o que pateixen una problemàtica en primera persona Espais de cooperació •Escoles, centres cívics i biblioteques •Espais per la transferibilitat i escalabilitat de projectes •Grups de treball amb administracions públiques per a la institucionalització de la de ciència ciutadana Marcs de finançament •Europeus •Nacionals •Regionals •Municipals Universitats i centres de recerca •Centres de recerca transdisciplinaris •Transformació de la universitat •Nous espais de formació Tendències identificades que marcaran la discussió i l’expansió de la ciència ciutadana els propers anys i aspectes a tenir en compte en cada tendència. 27 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 L’OFICINA DE CIÈNCIA CIUTADANA FINS AVUI 2012 • S’identifiquen 5 projectes de ciència ciutadana a la ciutat ja en marxa • Afegint-se als projectes identificats, es fa un pilotatge de projectes nous utilitzant infraestructura relacionada amb l’Institut de Cultura de Barcelona: 1. Experiment de mobilitat humana a la Festa de la Ciència, 2. Experiment de comportament humà dins el Festival DAU Barcelona 3. Ús de sensors de de baix cost per estudiar abelles del Museu de Ciències Naturals - Parc de la Ciutadella 2013 • Es consolidació un grup de treball amb 7 projectes de ciència ciutadana i 22 investigadors. Representa la llavor per a la creació de l'Oficina • S’organitza un cicle de xerrades de ciència ciutadana a biblioteques • Es fa seguiment i es dona suport als projectes pilot de 2012 i s’analitzen aspectes relacionats amb els espais i les col·laboracions establertes • Es coorganitza una activitat conjunta en una carpa de ciència ciutadana a la Festa de la Ciència • Es realitza un curs "Ciències i participació ciutadana" a Els Juliols de la UB amb tot el grup de treball dels projectes en marxa a la ciutat 2014 • Els projectes fundadors guanyen un projecte Recercaixa, Ciència Ciutadana a les Escoles. Es treballa de forma coordinada en la implementació d'un protocol únic per treballar amb alumnat de secundària • S'activa una Red de de la FECYT que permet articular amb major pressupost el funcionament de l’Oficina • Es sofistica del projecte pilot amb el festival DAU • S’organitza el primer Dia de la Ciència Ciutadana 2015 • Es prossegueix amb el projecte Recercaixa "Ciència Ciutadana a les Escoles" posant a prova el model proposat amb 5 projectes de ciència ciutadana amb escoles. S’utilitza una estratègia comuna i es crea un model de rúbriques per evaluar l’estudiantat • S’estableix un protocol i document de compromís de pertanyença a l'Oficina de Ciència Ciutadana 28 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 • Es redacta el Decàleg de Ciència Ciutadana, que resumeix un conjunt de bones pràctiques • S’organitza el segon Dia de la Ciència Ciutadana • Es creen un primers Indicadors de seguiment de projectes de ciència ciutadana de l'Oficina • Es crea el compte de Twitter de l’Oficina • Es fa una proposta de cens de voluntaris • Es proposa un primer model de governança de l'Oficina • S’organitza l’assemblea general de l'European Citizen Science Association, representa la primera passa per donar a conèixer l’Oficina de Ciència Ciutadana i la ciencia ciutadana feta a la ciutat a nivell internacional • Es proposa un protocol d'ideació de projectes de ciència ciutadana • Es publica el Catàleg projectes de ciència ciutadana “Ciència ciutadana, 20 projectes per fer ciutat” 2016 • S’estableix una coordinació i s’implementa un primer model de governança de l'Oficina • S’inicia el programa Ciència ciutadana als barris amb centres cívics de la ciutat • S’organitza el tercer Dia de la ciència ciutadana • Es fa seguiment dels 6 projectes pertanyents a l'Oficina, amb indicadors 2017 • Es sofistica el model de governança oberta • Es prossegueix amb el programa Ciència ciutadana als barris • Es fa una proposta per activar un espai físic per l'Oficina a l’Hivernacle • S’estableixen relacions amb altres actors de l'Ajuntament de Barcelona, creació del primer consell assessor • Es crea un espai web per l'Oficina • S’organitza el quart Dia de la Ciència Ciutadana • S’organitzen un conjunt d’activitats coordinades dins la Festa de la Ciència 2018 • Es sofistica del model de governança oberta. A més de la coordinació general i de coordinació científica, es complementa amb una coordinació d’activitats • Es constitueix la taula d’agents locals • Es prossegueix amb el programa Ciència Ciutadana als Barris 29 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 • S’organitzen un conjunt d’activitats coordinades dins la Festa de la Ciència i s’elabora un relatograma de les sessions • Es realitza la primera edició del programa Ciència Ciutadana a les Escoles en col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona 2019 • Es produeixen canvis en l’equip de gestió: la coordinació científica desapareix i es reforça la figura de secretaria tècnica • Es redacta un informe sobre l'estat de la qüestió de la ciència ciutadana, Mara Ballestrini i Ideas for Change • Es prossegueix i es millora el programa Ciència Ciutadana a les Escoles, de forma articulada amb el Consorci d'Educació de Barcelona • Es prossegueix amb el programa Ciència ciutadana al barris. Es desenvolupa un nou projecte conjuntament amb ciutadania: Mapa sonor del Raval • S’organitza una jornada que connecta la ciència ciutadana i l’Aprenentatge Servei (ApS), en col·laboració amb el Centre Promotor de l’Aps • Es publica la Guia de Ciència Ciutadana i ApS, en col·laboració amb Centre promotor de l’ApS • Es publica el Mapa de resultats de projectes de ciència ciutadana a la ciutat i es presenta a la Festa de la Ciència • S’inicien dos grups de treball en el sí de la comunitat de pràctiques: 1 grup d’estratègia general i 1 grup de protocol de dades 2020 • Es revisa i actualitza la Missió, la Visió i els Valors de l’Oficina en els continguts web de l’Ajuntament • Es prossegueix el programa Ciència ciutadana als Barris. S’inicia el procés de cocreació i identificació del mapa d’actors a Montbau (a partir del projecte Plant*tes) i a Sagrada Família (Mapa sonor) • Es publica la versió castellana de la Guia de Ciencia Ciudadana y ApS i es presenta públicament, en col·laboració amb Fundació Ibercivis i Observatorio de la Ciencia Ciutadana en España • Es participa en la Comissió per a l’Impuls de la Ciència Ciutadana i Natura impulsada per Departament Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya • Es participa en diverses jornades i seminaris en relació a projectes europeus, congressos i encontres amb universitats 2021 • Es col·labora amb ACTION 4 Citizen Science en l’organització de la Masterclass Citizen Science and Policy 30 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 • S’incorpora al projecte europeu CitiMeasure, liderat per Eurocities • S’amplien el número de projectes al programa Ciència Ciutadana a les Escoles i els centres educatius participants • Es realitzen reunions periòdiques de la comunitat de pràctica entorn projectes amb escoles • Es participa en diverses jornades i seminaris en relació a projectes europeus, congressos i encontres amb universitats 2022 • Actualment hi han 18 projectes actius dins la comunitat de pràctica de l’Oficina • Es prepara un pla pel Reimpuls de l'Oficina de Ciència Ciutadana • Es fa seguiment Ciència Ciutadana a les Escoles. Actualment, 540 alumnes, 16 mestres i 24 grups-classe de 13 centres educatius, els quals s’han implicat en 7 projectes de ciencia ciutadana adscrits a l’Oficina. • Es fa pilotatge dels instruments i guies de bones pràctiques generades pel projecte europeu CitiMeasure • Es reprenen les reunions de la Comunitat de Pràctica del conjunt de projectes que pertanyen a l’Oficina 31 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 EL PAPER D’UNA OFICINA DE CIÈNCIA CIUTADANA DISCUSSIÓ GENERAL L’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona té la seva raó d’existir si assumeix un paper vertebrador i de connector de la ciència ciutadana amb la ciutat. De forma general, es podria pensar que hauria d’ajudar a posar en un mateix espai i en un mateix nivell l’acadèmia, la ciutadania, l’administració pública i les organitzacions de la societat civil. Les preguntes aleshores a fer-se son: 1. Quina ciència ciutadana es vol per Barcelona? 2. Quina ciència ciutadana pot assumir l’Oficina de Ciència Ciutadana? Aquest Pla proposa respondre a aquestes preguntes partint del marc descrit en l’anterior secció i els valors que s’hi descriuen quan ens referim a la ciència ciutadana. L’aproximació que es considera més adient en aquest pla és la d’Alan Irwin (1995). Irwin afirma: “La ciència (ciutadana) hauria de respondre a les inquietuds i necessitats dels ciutadans” i que “els ciutadans poden produir un coneixement científic fiable.” La ciència ciutadana promoguda ha de mantenir el rigor científic per assolir una ciència d’excel·lència i no reduir-se a una activitat educativa o de divulgació científica. Mantenir la component investigadora amb una ambició màxima ha de ser un fet innegociable per contribuir a l’augment de la credibilitat a la ciència ciutadana dins i fora de l’acadèmia. Al cap i a la fi, la ciència ciutadana coprodueix coneixement científic i aquest coneixement ha de tenir el màxim valor dins els actuals mecanismes del sistema científic, publicant-se en les revistes de major reputació. Poder presumir de publicar a les millors revistes els resultats on l’Oficina hi ha tingut un paper cabdal hauria també de servir per fer efecte de bola de neu per a impulsar més i millor ciència ciutadana a la ciutat. A la seva vegada, però, l’Oficina ha de poder potenciar una ciència ciutadana per Barcelona que augmenti la participació ciutadana de la forma més extensa, inclusiva i intensa possible. Convé contemplar la participació en totes les etapes de la recerca descrites en seccions anteriors. Retornant a la visió d’Irwin, la ciència ciutadana ha de respondre a les inquietuds de comunitats i col·lectius de la ciutat i fer una ciència socialment robusta, que tingui valor per a la ciutat. A més, endegar un projecte de ciència ciutadana pot entendre’s com una oportunitat per encetar debats públics amb arguments que aspiri a un alt grau d’inclusió social. Donar veu a certs col·lectius a través de la seva participació activa en projectes de ciència ciutadana pot ser una manera d’obrir 32 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 una deliberació pública rica, incloent una gran diversitat de perspectives per exemple a l’hora d’interpretar les dades recollides. La participació activa en un projecte facilita una reflexió i per tant una conscienciació sobre la temàtica o preocupació a la que s’adreça el projecte de ciència ciutadana. La reflexivitat a través del projectes de ciència ciutadana pot aleshores facilitar una acció política més madurada. L’Oficina pot per tant promoure projectes de ciència ciutadana amb una participació significativa que s’orienti cap a una transformació social i de millora de la ciutat. Finalment, per a que tot l’esforç tingui sentit pel propi Ajuntament i per la ciutat de Barcelona, l’Oficina ha de saber recollir l’esforç científic i facilitar la redacció de propostes i recomanacions polítiques. L’Oficina ha de saber connectar aquest esforç amb la tasca d’aquells actors de l’Ajuntament que es puguin sentir interpel·lats per la temàtica del projecte de ciència ciutadana. EL TERME OFICINA El terme d’Oficina va ser escollit en el seu moment per explicitar i subratllar la voluntat de crear una infraestructura, una operativa de funcionament. La idea d’Oficina també es va triar per recalcar el rol de l’Ajuntament com a paper de facilitador i assumir un rol de servei i atenció a la ciutadania. La vocació de servei cap a la ciutat i cap a les persones que hi viuen no ha estat encara un aspecte prou desenvolupat i està lligat amb la intenció que la Oficina prengués part activa en les discussions públiques i el debat ciutadà. L’Oficina, el seu terme, aspirava a ser part interlocutora de cara als projectes de ciència ciutadana com, de cara a la ciutadania i de cara a d’altres actors dins l’Ajuntament. Poder crear aquest espai d’interlocució és especialment important per entendre la ciència ciutadana com a pràctica de recerca que pugui incidir de forma efectiva a la ciutat. L’elecció del terme també té a veure amb el fet de voler-se diferenciar de la idea de laboratori ciutadà o de laboratori en general. L’Oficina aspirava així crear un espai que depassi la mera experimentació i que faci ciència i generi coneixement sòlid, socialment robust i científicament rigorós. És d’aquesta forma que es volia recalcar que el rol de l’Ajuntament fos més ampli i extens al que típicament s’associa als laboratoris o laboratoris ciutadans. No obstant, queda pendent discutir si aquest terme continua tenint sentit i si s’ajusta al plantejament d’aquest Pla. 33 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 OBJECTIUS 1. Promoure una pràctica de la ciència ciutadana capaç de respondre als reptes de ciutat 2. Contribuir a la construcció d’una cultura científica que augmenti la capacitat de reflexió i sentit crític dels barcelonins 3. Contribuir a un model d’educació de científica actiu a través de projectes innovadors i de servei a la comunitat 4. Reforçar el teixit comunitari i la participació activa de la ciutadania en projectes de ciència ciutadana, reforçant la presència de col·lectius poc escoltats i poc representats 5. Crear un espai de col·laboració i cooperació amb una diversitat d’actors de la ciutat 6. Facilitar la creació d’un coneixement accionable i socialment robust, capaç de promoure l’acció col·lectiva i la deliberació pública 7. Implementar noves polítiques de ciutat basades en evidències científiques amb la participació activa de diversos actors de la ciutat 8. Incentivar i facilitar la transformació dels sistemes i de les institucions educatives i de recerca amb la inclusió de la participació i de la veu de diferents col·lectius de la ciutat 9. Creació d’un repositori de dades obertes dels projectes de ciència ciutadana, que sigui interoperable amb altres bases de dades obertes de la ciutat 10. Esdevenir una ciutat de referència mundial en ciència ciutadana 34 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 LÍNIES ESTRATÈGIQUES Els reptes de ciutat prioritaris que s’han identificat son: 1. Sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic 2. Benestar de les persones (envelliments, infància, habitatge...) Aquests reptes de ciutat fixen les línies estratègiques a les que tant els projectes de la Comunitat de Pràctica com el Projecte Tractor (veure més avall) han de procurar correspondre i abordar d’una forma o altra en el seus projectes. Les línies estratègiques queden també emmarcades dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i en una recerca orientada amb missions. El propi Ajuntament ha de ser capaç de comprometre’s activament en com la ciència ciutadana i els seus resultats poden aportar propostes i recomanacions a nivell polític, amb base a les dades recollides de forma participativa dins un projecte de ciència ciutadana. Aquestes línies poden i han de ser revisades pel propi Grup Motor (veure més avall). 35 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 GOVERNANÇA Es proposa la següent estructura amb una descripció dels seus membres i les seves funcions. Grup motor Oficina Tècnica Comunitat Projecte de pràctica tractor Organigrama de l’Oficina de Ciència Ciutadana. 36 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 OFICINA TÈCNICA Membres: 2-3 persones amb una persona coordinadora que representin els interessos de ciutat i de la ciutadania davant l’acadèmia i els projectes de ciència ciutadana. Funcions: Coordinació i governança 1. Organització (convocatòries, ordre del dia i acta) de les reunions del Grup Motor, Comunitat de Pràctica i del Projecte Tractor 2. Seguiment i acompanyament dels diversos òrgans de govern 3. Creació i manteniment de clima d’ajuda mútua i de confiança dins la Comunitat de Pràctica 4. Organització d’activitats de formació de ciència ciutadana amb la Comunitat de Pràctica 5. Gestionar l’acceptació de nous membres de la Comunitat de Pràctica 6. Emetre cartes de suport i establir el termes de la col·laboració (per exemple, amb una carta) a propostes de projectes de ciència ciutadana proposades per membres del Grup Motor i de la Comunitat de Pràctica Promoció i comunicació 1. Creació de memòria anual de ciència ciutadana a Barcelona i altres materials recursos 2. Organització d’accions de comunicació i promoció de la ciència ciutadana a la ciutat 3. Organització del Dia de la Ciència Ciutadana amb la Comunitat de Pràctica Ètica i posada en práctica d’una recerca responsable 1. Garantir la participació de comunitats amb situació de vulnerabilitat 2. Garantir que els projectes de ciència ciutadana segueixin de forma rigorosa aspectes ètics i de privacitat. Els projectes han d’estar aprovats per una comissió d’ètica 3. Incloure aspectes de gènere en la pràctica de ciència ciutadana Impuls de projectes de recerca 1. Posar en pràctica els programes Ciència Ciutadana a les Escoles i en una fase posterior, si escau, Ciència Ciutadana als Barris 2. Participar en propostes de projectes de recerca amb finançament europeu o nacional Alineament amb polítiques de ciutat 1. Crear un espai de treball intern i de discussió de l’Ajuntament amb actors clau. 2. Ajudar a crear una relació de sinèrgia entre projectes de ciència ciutadana i polítiques de ciutat 3. Acompanyar als projectes de ciència ciutat en l’esforç d’una recerca de ciència ciutadana de canvi social i socioambiental, amb capacitat de lliurar recomanacions polítiques i amb facilitat de promoure accions col·lectives ciutadanes i/o amb diversos actors de la ciutat 37 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 GRUP MOTOR Membres: Presidència per part d’un representant de l’Ajuntament, 1 representant per cada universitat, 1 representant per centre de recerca i representants de diverses àrees de l’Ajuntament. Funcions: 1. Seguiment de les activitat de l’Oficina amb 1 reunió plenària anual, com a mínim 2. Espai d’intercanvi d’activitats de ciència ciutadana promogudes per cada organització i eventualment coordinació d’algunes d’aquestes activitats 3. Identificació de projectes de ciència ciutadana que poden participar de la Comunitat de Pràctica (veure més avall) 4. Promoció de la ciència ciutadana dins cadascuna de les organitzacions que formen part del Grup Motor i promoció d’accions conjuntes i coordinades si escau 5. Establiment i revisió de línies estratègiques de la ciència ciutadana a la ciutat 6. Establiment de línies de col·laboració amb diversos àmbits de l’Ajuntament i amb organitzacions civils 7. Proposta de projectes tractors de ciència ciutadana COMUNITAT DE PRÀCTICA Membres: Persona coordinadora i/o membre de l’Oficina Tècnica, persones de l’Ajuntament i members de l’Oficina Tècnica, 1 representant per projecte actiu de ciència ciutadana (cal acceptació prèvia del Decàleg i un compromís explícit amb l’Oficina, cal revisar el protocol d’acceptació actual) Funcions: 1. Seguiment de les activitat de l’Oficina amb 3 reunions anuals, com a mínim 2. Participació en els programes Ciència Ciutadana a les Escoles i Ciència Ciutadana als Barris 3. Espai d’intercanvi de l’evolució dels respectius projectes de ciència ciutadana 4. Organització i participació activa al Dia de la Ciència Ciutadana, esdeveniment anual 5. Participació en activitats de comunicació i divulgació científica de l’Ajuntament de Barcelona 6. Organització de sessió formativa anual per a l’aprenentatge mutu en ciència ciutadana, destinada a la comunitat investigadora amb o sense experiència prèvia en ciència ciutadana 38 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 7. Seguiment i discussió de bones pràctiques en aspectes ètics i de privacitat, d’inclusió de comunitats en situació de vulnerabilitat i aspectes de gènere 8. Contribució activa en la creació de materials propis de l’Oficina 9. Aportació de dades dels projectes a un repositori de dades comú PROJECTE TRACTOR Es constitueix i es dissol anualment, o de la forma periòdica que decideixi establir el Grup Motor, un equip de treball que dugui a terme un projecte de ciència ciutadana pel conjunt de la ciutat. Aquest projecte es pot pensar també com a mecanisme per posar-se en relació amb altres ciutats. Membres: Persona coordinador i/o membre de l’Oficina Tècnica, científics, membres de la societat civil Funcions: Formulació del projecte 1. Dur a terme un nou projecte de ciència ciutadana a gran escala, pel conjunt de la ciutat de Barcelona i eventualment amb col·laboració amb altres ciutats 2. Ajustar el projecte a les línies estratègiques de la ciutat 3. Fer una recerca transdisciplinària i horitzontal amb la col·laboració de diferents equips de recerca de diverses universitats i centres de recerca 4. Fer una recerca ètica i inclusiva en aspectes de gènere i de comunitats en situació de vulnerabilitat, tant en termes de temàtica com en termes de com es desenvolupa la recerca Resultats del projecte 1. Publicar els resultats científics en una revista de prestigi acadèmic, preferiblement d’accés obert 2. Deixar les dades obertes i documentades 3. Obrir el conjunt de materials i protocols necessaris per dur a terme el projecte amb llicències obertes que facilitin la reproductibilitat a Barcelona i a qualsevol altra ciutat 4. Assegurar-se que el projecte té un impacte pels ciutadans participants i avaluar-ne l’impacte 5. Promoure accions i lliurar recomanacions polítiques en base a les evidències recollides 39 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 PLA D’ACCIÓ El conjunt d’activitats associades a l’Oficina de Ciència Ciutadana es poden dividir en 2 grans grups. El primer grup té a veure amb la pràctica de la ciència ciutadana i el desenvolupament d’accions específiques. D’altra banda també es proposa un conjunt d’accions que enforteixin la Comunitat de Pràctica a l’entorn de la ciència ciutadana. La feina en aquest context és més interna i es poden resumir amb les accions que figuren en els següents apartats. A. CIÈNCIA CIUTADANA A LES ESCOLES Existeix ja una llarga experiència en com introduir la ciència ciutadana a les escoles. El procés actual de crida als projectes membres de la comunitat de pràctica és molt vàlid. Es proposa però ampliar a un major nombre de centres educatius per a un mateix projecte per augmentar la qualitat dels resultats científics i per tenir major incidència de l’esforç a nivell de ciutat. Caldria prioritzar l’escalabilitat, creant materials per un projecte específic i si fos necessari apostar per un sol projecte cada any i fer-lo de forma extensiva i intensiva en una vintena de centres de la ciutat amb la formació prèvia de talleristes (en col·laboració amb universitats implicades i amb estudiants de grau fent el treball de fi de grau, per exemple). L’ambició requereix de pressupost addicional per acompanyar, donar millor suport als projectes i fer- ne un seguiment i una avaluació rigorosa que ha de poder ser publicada anualment. Una publicació acadèmica transversal de diversos projectes tindria un molt alt impacte en la comunitat de ciència ciutadana. Es proposa una reunió final a mode congrés que faci possible compartir els resultats entre els propis centres amb l’objectiu de la redacció comuna de recomanacions i propostes d’acció basades amb les dades obtingudes. Els projectes implicats a la seva vegada han de prendre el compromís ferm de publicar els resultats en revistes científiques per així valoritzar l’esforç de l’Oficina i del projecte de ciència ciutadana en particular. B. CIÈNCIA CIUTADANA ALS BARRIS De forma intermitent, s’han anat establint col·laboracions amb centres cívics amb un èxit desigual. La coordinació i l’ajust a les necessitats dels centres cívics ha fet difícil la col·laboració. Es proposa articular una dinàmica diferent articulant esforços de forma sincronitzada en tres barris i durant un sol dia un cop s’hagi consolidat l’esforç amb les escoles. L’esforç es pot realitzada dues vegades a l’any però amb un treball intens previ que incloguin comunitats de barri. Altres socis interessants amb 40 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 els que compartir aquest esforç son les biblioteques. En un cert nivell, es pot entendre l’acció com un espai d’incubació, de testeig i de millora de projectes. També es poden organitzar activitats per a la divulgació i promoció de la ciència ciutadana pel públic general i per entitats del tercer sector. Aquestes accions es poden realitzar en altres espais de proximitat amb la ciutadania amb l’objectiu d’explorar nous actors i col·lectius específics. L’acció cal discutur-al i revisar un cop s’hagi constituït formalment el Grup Motor. C. PROJECTE TRACTOR Es vol definir un Projecte Tractor que arrossegui a nous actors que no necessàriament tenen experiència prèvia en ciència ciutadana però que gaudeixen de prestigi en el context científic. El projecte ha de tenir un altíssim grau d’ambició i el seu disseny ha d’anar clarament orientat a respondre a un tema associat a les línies estratègiques de l’Ajuntament. Ha de ser un projecte ad hoc i que sigui capaç d’obtenir dades que no existeixin i que faci emergir una discussió pública d’alta rellevància social. L’impacte ha de ser mesurable, que arribi a un ampli espectre de la ciutadania de la ciutat, i eventualment es podria construir amb la participació d’altres ciutats de forma coordinada. L’esforç inclou articular un equip de treball ampli i multidisciplinari amb investigadors diversos però també amb comunitats variades, organitzacions civils i centres culturals o museus. Seria recomanable realitzar el projecte en coordinació amb altres ciutats. D. DIA DE LA CIÈNCIA CIUTADANA Jornada especialitzada d’un sol dia a mode de congrés per compartir i discutir diversos aspectes de la pràctica de la ciència ciutadana i la seva evolució constant. Des del punt de vista acadèmic és molt necessari compartir resultats i estratègies i no existeix cap espai a la ciutat que sàpiga aglutinar aquest esforç. També ha de ser un espai per discutir les línies estratègiques i poder debatre la seva relació amb els projectes existents o en la construcció de nous projectes. Dins la mateixa jornada, resulta important implicar comunitats a nivell de barri i polítiques associades a les temàtiques pròpies de les línies estratègiques. La celebració del Dia de la Ciència Ciutadana també ha de servir com a oportunitat per convidar experts i experiències d’altres ciutats. E. CREACIÓ I SEGUIMENT DEL TREBALL INTERN A L’AJUNTAMENT L’equip de treball intern amb membres de diverses àrees de l’Ajuntament ha de poder interactuar i participar de les decisions de l’Oficina a través de l’Oficina Tècnica, el Grup Motor i el Projecte Tractor. Se’ls convidaria a reunions amb la Comunitat de Pràctica i al Dia de la Ciència Ciutadana per orientar adequadament aquests esforços. Seran peça clau per a la construcció dels Projectes Tractors. Una exploració preliminar suggereix la participació d’actors d’Innovació Social, Interculturalitat, Ecologia Urbana, Urbanisme, Consorci d’Educació, Salut i Acció Comunitària. En 41 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 un altre nivell, és important mantenir un contacte periòdic amb responsables d’escoles, centres cívics o biblioteques públiques per establir complicitats i concretar accions específiques. F. CREACIÓ DEL GRUP MOTOR I SEGUIMENT El Grup Motor ha de poder alinear els esforços amb diversos agents de la ciutat. El Grup Motor ha de permetre articular millor la ciència ciutadana a la ciutat. El Grup Motor ha de poder escoltar les inquietuds a nivell de ciutat i posar-les al mateix nivell que les estratègies de les universitats i centres de recerca de la ciutat. Els participants han de ser representants al més alt nivell i han d’aportar visió estratègica a l’Oficina de Ciència Ciutadana. També pot representar un espai per aprenentatges a un nivell institucional a través d’experiències específiques. G. MANTENIMENT I CURA DE LA COMUNITAT DE PRÀCTICA És molt necessari augmentar el grau de pertinença a la comunitat de ciència ciutadana i fomentar l’aprenentatge mutu dins els projectes existents. Especialment, es recomana plantejar i procurar promoure o ser part d’un programa formatiu per a investigadors acadèmics per tal de fer créixer la comunitat de ciència ciutadana a la ciutat i alhora engruixir la Comunitat de Pràctica. La pertinença a l’Oficina ha de seguir un protocol rigorós que inclogui un compromís a la visió de la ciència ciutadana que aquest pla planteja. És recomanable també fer una revisió anual de la relació que ha de ser equitativa i recíproca entre tots els membres de l’Oficina. H. CENS DE RECURSOS I CREACIÓ DE MATERIALS DIVERSOS És necessari explorar i censar el potencial dins l’Ajuntament que pugui potenciar l’impacte de la ciència ciutadana per a la ciència ciutadana. Igualment, resulta important fer un cens de projectes de ciència ciutadana. I finalment, publicar una memòria anual de la ciència ciutadana a la ciutat que hauria de ser publicada també en anglès per poder ser reconeguda com ciutat líder en ciència ciutadana a nivell mundial. La publicació d’altres materials a valorar per la Comunitat de Pràctica i el Grup Motor poden augmentar el prestigi de l’Oficina. Cal valorar quins materials però es recomana publicar dos recursos cada any. Finalment, cal potenciar la publicació de dades en obert, de forma interoperable i en un repositori de dades obertes. Caldria fixar el protocol sobre on i com fer-ho. En la mesura del possible, es demanarà als projectes de l’Oficina deixar codis d’eines digitals en obert per facilitar la seva reutilització i publicar els protocols científics en repositoris com ara Zenodo o Github o bé en revistes pròpies per aquest tipus de materials. Es recomana fer una llista de dades publicades cada any en el lloc web de l’Oficina. 42 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Les publicacions d’articles científiques han de publicar-se en revistes científiques en obert o com a mínim cal publicar l’article en format preprint. Es recomana fer una llista de publicacions científiques en el lloc web de l’Oficina. L’Oficina ha de poder demanar a la Comunitat de Pràctica i als projectes que acompanya un nivell d’exigència molt alt en termes científics i els grups han de publicar la recerca en revistes científiques. A la seva vegada, l’Oficina ha de poder capitalitzar en un sol espai web tot aquest conjunt de materials per poder-lo capitalitzar com a Oficina. 43 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 CALENDARI Estructuració temporal de les activitats de l’Oficina de Ciència de Ciutadana. És una proposta de distribució al llarg de l’any. M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9 M10 M11 M12 A. Crida curs Congrés Informe Inici Escoles vinent B. Barris Activitat Activitat puntual puntual C. Prepara- Inici Final Tractor tius D. Dia Esdeveni- ment E. Reunions Reunions Reunions Actors F. Grup Reunió Motor G. CdP Trobada Trobada Trobada H.Re- Informe Recurs Dades cursos anual Proposta de calendari distribuït amb mesos per poder distribuir les activitats de l’Oficina de forma ordenada al llarg de l’any. 44 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 INDICADORS Línia d’acció Indicadors anuals Increment segon any A. CIÈNCIA CIUTADANA A LES Número d’estudiants de Barcelona implicats: ESCOLES 750 Número de grups-classe: 30 Centres educatius: 25 Número de nous recursos per treball autònom de les escoles o per replicar projectes: 3 B. CIÈNCIA CIUTADANA ALS Pendent BARRIS D. DIA DE LA CIÈNCIA Número de participants: 100 CIUTADANA Número de projectes presentats: 20 E. CREACIÓ I SEGUIMENT DEL Número de reunions periòdiques amb els TREBALL INTERN A actors: 3 L’AJUNTAMENT Número d’actors diferents implicats: 5 F. CREACIÓ DEL GRUP MOTOR I Número d’organitzacions/membres: 15 SEGUIMENT Propostes de millora per la ciutat en base a projectes de ciencia ciutadana: 2 Número de reunions periòdiques: 1 o 2 G. MANTENIMENT I CURA DE LA Número de reunions periòdiques anuals: 3 COMUNITAT DE PRÀCTICA Seminaris d’aprenentatge mutu obertes a la comunitat científica: 2 Número de membres: 12 H. CENS DE RECURSOS I Número de publicacions/recursos annuals: 2 CREACIÓ DE MATERIALS Memòria de l’Oficina: 1 DIVERSOS Pendent de discutir els increments amb el Grup Motor i l’Oficina Tècnia 45 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 REFERÈNCIES Albert, A., Balázs, B., Butkevičienė, E., Mayer, K., & Perelló, J. (2021). Citizen social science: New and established approaches to participation in social research. Chapter 7. In: Vohland K. et al.(Eds). 2021. The Science of Citizen Science. Springer pp: 119-138. https://doi.org/10.1007/978-3-030- 58278-4 Auerbach, J., Barthelmess, E. L., Cavalier, D., Cooper, C. B., Fenyk, H., Haklay, M., Hulbert, J. M., Kyba, C. C. M., Larson, L. R., Lewandowski, E., & Shanley, L. (2019). The problem with delineating narrow criteria for citizen science. Proceedings of the National Academy of Sciences, 116(31), 15336- 15337. https://doi.org/10.1073/pnas.1909278116 Bonney, R., 1996. Citizen science: A lab tradition. Living Bird, 15(4), pp.7-15. de la Cerda, M., Perelló, J., Escartín, S., Bartumeus, F., Peña, A., Agell, G., Ruiz-Orejón, L.F., Puig, C., Vicioso, M., Ferré, S., Colomer, P., Sagarra, O., Díaz, O., Fortuño, P., Ladrera, R., Verkaik, I., Prat, N., Bonada, N., Cigarini, A., Bonhoure, I. & Broglio, E.. (2020). Ciència ciutadana i aprenentatge servei. https://doi.org/10.5281/zenodo.3924270 Cooper, C.B., Hawn, C.L., Larson, L.R., Parrish, J.K., Bowser, G., Cavalier, D., Dunn, R.R., Haklay, M., Gupta, K.K., Jelks, N.T.O. & Johnson, V.A., 2021. Inclusion in citizen science: The conundrum of rebranding. Science, 372(6549), pp.1386-1388. https://doi.org/10.1126/science.abi6487 DataShift (2015) What is citizen-generated data and what is the DataShift doing to promote it? http://civicus.org/images/ER%20cgd_brief.pdf. Accés: 15 abril 2022 European Commission, 2016. Open innovation, Open Science, open to the world. A vision for Europe. Brussels: European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. ISBN: 978-92-79- 57346-0 https://doi.org/10.2777/061652 European Commission, Directorate-General for Research and Innovation, Haklay, M., Mutual learning exercise on citizen science initiatives : policy and practice. First topic report, Introduction and overview of citizen science : Horizon Europe policy support facility, 2022, https://data.europa.eu/doi/10.2777/29886 Fritz, S., See, L., Carlson, T., Haklay, M.M., Oliver, J.L., Fraisl, D., Mondardini, R., Brocklehurst, M., Shanley, L.A., Schade, S. & Wehn, U., 2019. Citizen science and the United Nations sustainable development goals. Nature Sustainability, 2(10), pp.922-930. https://doi.org/10.1038/s41893-019- 0390-3 Heigl, F., Kieslinger, B., Paul, K.T., Uhlik, J. and Dörler, D., 2019. Opinion: Toward an international definition of citizen science. Proceedings of the National Academy of Sciences, 116(17), pp.8089- 8092. https://doi.org/10.1073/pnas.1903393116 Irwin, A., 2018. No PhDs needed: how citizen science is transforming research. Nature, 562(7726), pp.480-483. https://doi.org/10.1038/d41586-018-07106-5 Irwin, A. Citizen science: A study of people, expertise and sustainable development. Routledge, 1995. Mazzucato, M., 2018. Mission-oriented research & innovation in the European Union. European Commission. https://doi.org/10.2777/360325 46 Pla pel Reimpuls de l’Oficina de Ciència Ciutadana 2022 Perelló, J., Ferran-Ferrer, N., Ferré, S., Pou, T., & Bonhoure, I. (2017). High motivation and relevant scientific competencies through the introduction of citizen science at Secondary schools: An assessment using a rubric model. In Citizen Inquiry (pp. 150-175). Routledge. http://dx.doi.org/10.5281/zenodo.1156534 Perelló, J., Bonhoure, I., Cigarini, A., & Vicens, J.. (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: Observa, analitza, crea i participa. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.3540829 Senabre, E., Ferran Ferrer, N., & Perelló, J. (2018). Diseño participativo de experimentos de ciencia ciudadana= Participatory design of citizen science experiments. Diseño participativo de experimentos de ciencia ciudadana= Participatory design of citizen science experiments, 29-38. https://doi.org/10.3916/C54-2018-03 Vohland, K., Land-Zandstra, A., Ceccaroni, L., Lemmens, R., Perelló, J., Ponti, M., Samson, R. and Wagenknecht, K., 2021. The science of citizen science (p. 529). Springer Nature. https://doi.org/10.1007/978-3-030-58278-4 47 barcelona.cat/barcelonaciencia