Cocreació: què és i com es pot portar a terme Guia 2022 Direcció i coordinació Nota Gerència Municipal de Aquest document conté l'Ajuntament de Barcelona referències bibliogràfiques disponibles a internet. Redacció i elaboració Podeu consultar els enllaços Manel Bardavio Novi i electrònics si accediu a la versió Montse Bordas Santacreu digital del document, allotjada a: (the À company) http://hdl.handle.net/11703/128074. Assessorament lingüístic Linguaserve e Internacionalización de Servicios SA Disseny gràfic i maquetació El Guateque SL Impressió Imatge i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona, desembre de 2022 Cocreació: què és i com es pot portar a terme Cocreació: què és i com es pot portar a terme 3 “Hi ha la necessitat, fins i tot una demanda social, que algú al Govern continuï impulsant l’agenda d’innovació, creativitat i experimentació centrada en la ciutadania. És massa fàcil recórrer a les formes més tradicionals centrades en els sistemes clàssics de disseny i desenvolupament de polítiques i serveis públics.” Christian Bason. Doctorat en Gestió, CEO en el Danish Design Center i excap del MindLab. 4 Ajuntament de Barcelona Presentació Teniu a les mans una publicació que intenta mostrar un dels grans eixos que demana la ciutadania del segle XXI: la gestió per cocreació. Crec que tothom hem entès que no es poden atendre els desafiaments del segle XXI amb estructures organitzatives, formes de treball i valors culturals del segle XX o, fins i tot, del segle XIX. Les administracions públiques no s’escapen d’aquesta dinàmica i han de saber construir-se i aportar un nou valor afegit al seu exercici d’intermediació entre la ciutadania i el bé comú. Nous valors socials, transformació digital, empoderament ciutadà, filosofia col·laborativa, enfortiment de les xarxes de governança, són, entre altres, dimensions que avui en dia afecten el funcionament de qualsevol tipus d’administració pública. És en aquest context que la cocreació esdevé una metodologia de treball que ens aporta un valor afegit pel seu plantejament essencial de fer intervenir activament en l’abordatge de nous reptes i la solució de problemes complexos totes les parts que es veuen afectades o hi estan interessades, especialment aquells actors que són destinataris o beneficiaris directes de les potencials solucions plantejades. Però què és això de la cocreació? Hi ha qui la confon amb la col·laboració, o amb la cooperació, amb la participació o amb la innovació. La cocreació és tot això perquè incorpora tots aquests aspectes, però va més enllà, ja que implica de forma igualitària i horitzontal tots els agents que formen part de la solució que s’està cercant. Aquest és el motiu pel qual la cocreació és un pas endavant dins d’una societat democràtica i també la causa que, sovint, els grups cocreatius puguin sorgir de manera espontània dins d’una organització per intentar millorar alguna qüestió. Aquest és el cas d’alguns dels projectes que us mostrem a la part final de la publicació. En el nostre Ajuntament la cocreació va venir amb una enquesta a tota la plantilla —dins de la nova gestió mitjançant els valors que estem implantant— en la qual es va escollir aquest valor entre molts altres, per fer de referent en la nostra organització. Hem volgut elaborar un tractat metodològic que ajudi a tothom que vulgui implementar- lo amb algunes pautes bàsiques. Pautes que, per suposat, cada entitat pot adaptar o modificar segons les seves necessitats. Amb l’ús cada vegada més ampli d’aquest tipus de metodologies de treball, volem que l’adaptació als canvis, la innovació, l’assumpció del risc, el pensament crític, la creativitat, els aprenentatges, la intel·ligència col·lectiva, la transferència de coneixements i els enfocaments col·laboratius de treball siguin conceptes i valors que quedin definitivament ancorats en l’ADN del tipus d’Ajuntament que necessitem per servir la ciutadania del nostre temps i dels temps futurs que han d’esdevenir. Sara Berbel Sánchez Gerenta municipal Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com es pot portar a terme 5 6 Ajuntament de Barcelona Índex de continguts 01 Introducció 9 02 Orígens i evolució del concepte cocreació 11 03 La cocreació a les administracions públiques 17 04 Marc metodològic per desplegar la cocreació 23 4.1 Fases 24 4.2 Pautes 26 4.3 Temporització 28 4.4 Requisits 29 4.5 Operativa 30 05 Referències institucionals internacionals 33 5.1 MindLab / Dinamarca 34 5.2 Policy Lab / el Regne Unit 35 5.3 The Policy Project / Nova Zelanda 36 5.4 Employment and Social Development / el Canadà 37 06 La cocreació a l’Ajuntament de Barcelona 41 6.1 BIT Habitat 43 6.2 Xarxa d'agents per a la innovació 47 6.3 Comunitat d'aprenentatge de coordinadors/ores de les Direccions de Serveis a les Persones i al Territori (2021) 49 6.4 Cocreatives en Acció (2021) 52 6.5 Transformació de dos parcs en espais públics (2018) 55 6.6 Guia de cocreació del programa "Transformem els patis" (2021) 57 6.7 La cocreació al Pla de Barris (2016-2024) 60 6.8 Espais Estratègics i de Cocreació (2021) 63 07 Referències 67 Cocreació: què és i com es pot portar a terme 7 8 Ajuntament de Barcelona 1 Introducció La finalitat de la publicació que us fem a mans és aportar elements pràctics i de reflexió sobre el concepte de cocreació. Amb aquest fi, el document s’ha elaborat amb la voluntat de ser una eina útil per a totes aquelles persones i equips que vulguin incorporar aquest enfocament de treball a l’hora d’innovar o millorar serveis, productes o actuacions en l’àmbit públic. Cal tenir en compte que en la cocreació és igual d’important el que volem portar a terme com la manera en què ho fem. En aquest sentit, el paper i la intervenció de diversos agents n’és un factor clau, i més especialment la intervenció activa d’aquells agents que representen les persones, els col·lectius o les organitzacions receptores i usuàries dels serveis, productes o actuacions en els quals es treballa. El document s’estructura en sis apartats: Un primer apartat on se situen sintèticament els orígens i l’evolució conceptual del que s’entén per cocreació. El segon apartat emmarca el concepte i l’adaptació del seu significat i l’aportació de valor afegit en l’àmbit públic. En un tercer apartat es presenta un marc metodològic a tenir en compte a l’hora de treballar i implementar la cocreació a partir de cinc elements: fases per estructurar la cocreació, pautes per desenvolupar-la, temporització d’un procés cocreatiu, requisits per dur-la a terme amb èxit i operativa d’una sessió estàndard de treball. El quart apartat descriu quatre referències internacionals (Dinamarca, el Regne Unit, Nova Zelanda i el Canadà) que han portat a terme importants iniciatives institucionals per impulsar la innovació social i a la vegada la innovació a les administracions públiques, tot incorporant-hi el concepte de cocreació. El cinquè apartat esbossa com entén l’Ajuntament de Barcelona institucionalment el concepte de cocreació i s’hi presenten sis projectes municipals amb vocació innovadora que exemplifiquen, cadascun en la seva especificitat i context, la pràctica cocreativa promoguda per l’Ajuntament. Per acabar, a l’apartat sisè es fa referència a materials que permeten aprofundir què és i com funciona la cocreació en el marc de la innovació social i organitzativa. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 9 10 Ajuntament de Barcelona 2 Orígens i evolució del concepte cocreació El concepte de cocreació prové, originàriament, del món de la gestió empresarial i es refereix a un procés de disseny de productes o serveis en el qual les aportacions de les persones que en són destinatàries tenen un paper central des del principi fins al final. Posteriorment, el concepte es va estendre a l’àmbit de la gestió pública com a forma de millorar els serveis i productes adreçats a la ciutadania mitjançat el treball col·laboratiu de diversos agents. En general, el concepte s’utilitza per a qualsevol política estratègica en què una organització promou que diversos tipus d’agents presentin idees, dissenys o nous continguts referits a productes o serveis concrets, nous o anteriorment proporcionats. El 1996 Kambil, Ginsberg i Bloch presenten la cocreació com “una estratègia per transformar les propostes de valor treballant amb clients o recursos complementaris”1, i el 1999 el mateix Kambil amb Friesen i Sundaram2 la presenten com una font important de valor reforçada per internet i analitzen quins riscos s’han de tenir en compte a l’hora d’utilitzar aquesta estratègia. L’any 2000, Prahalad i Ramaswamy van popularitzar el concepte cocreació3, i el 2006 van definir la cocreació com la creació conjunta de valor per part d’una organització i de qui rep els seus productes o serveis, que permet construir experiències adaptades a les necessitats específiques dels receptors finals4. Van suggerir que per portar a terme la cocreació s’havien d’aplicar quatre conceptes fonamentals: 1 Kambil, Ajit; Ginsberg, Ari; Bloch, Michael. “Re-Inventing Value Propositions”. 1996. 2 Kambil, Ajit; Friesen, G. Bruce; Sundaram, Arul. “Co-creation: A New Source of Value”. 1999. 3 Prahalad, K. C.; Ramaswamy, Venkat. “Co-Opting Customer Competence”. 2000. 4 Prahalad, K. C.; Ramaswamy, Venkat. “The Future of Competition: Co-Creating Unique Value with Customers”. 2004. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 11 Conceptes fonamentals per portar a terme la cocreació: Definició Implicació directiva Diàleg Interacció entre Connexió multidireccional les parts. en lloc d’estratègies de tipus unidireccional. Accés Accés dels usuaris/ Creació de valor conjunt àries a dades amb els usuaris/àries. corporatives. Risc-benefici Control del risc Establiment d’acords entre usuaris/àries clars a l’hora de compartir i l’organització. possibles riscos associats a la innovació. Transparència Accessibilitat de la Eliminació de les barreres informació entre a la informació entre els organitzacions. diferents agents que intervenen. 12 Ajuntament de Barcelona Segons aquests autors, els avantatges de la cocreació sorgeixen en forma d’experiències personalitzades (aprenentatge, fidelització i aportació d’idees per part dels usuaris/àries) que poden ajudar l’organització. El 2004 Ramaswamy i Gouillart reflexionen sobre el fet que amb la cocreació es construeixen espais d’actuació que impliquen una xarxa diversa d’agents, no únicament els implicats directament, i que això suposa un desenvolupament continu d’experiències enriquidores que aglutinen múltiples enfocaments i punts de vista.5 Aric Rindfleisch i Matt O’Hern defineixen la cocreació en màrqueting digital com una activitat col·laborativa de desenvolupament de nous productes, en què els usuaris/àries contribueixen activament en un nou servei o producte. Així mateix, confirmen plantejaments anteriors en el sentit que tots els processos de desenvolupament de nous serveis o productes consten de dos passos clau: l’aportació de contingut i la selecció de les millors contribucions6. En aquesta línia, classifiquen els diferents tipus de cocreació en funció dels requisits que han de complir les aportacions (poden ser fixes o obertes) i si la selecció la fan els usuaris/àries o l’organització. Queden així establertes quatre tipologies de cocreació, que corresponen a les quatre combinacions dels models d’aportacions i de selecció: Aportació oberta, selecció dirigida pels usuaris/àries (un exemple seria el programari de codi obert). Aportació oberta, selecció dirigida per l’organització (un exemple seria el recull de propostes per a modificacions de videojocs). Aportació fixa, selecció dirigida pels usuaris/àries (un exemple seria Lego, que ha creat la plataforma Lego Ideas, on es permet a qualsevol persona suggerir el seu propi model de peces, el qual si rep suficients vots i el vistiplau de la corporació, pot arribar fins i tot a ser fabricat i comercialitzat). Aportació fixa, selecció dirigida per l’organització (un exemple seria la promoció d’un concurs d’idees amb determinats requisits i amb un possible incentiu econòmic inclòs). 5 Ramaswamy, Venkat; Gouillart, Francis J. “The Power of Co-Creation: Build It with Them to Boost Growth, Productivity, and Profits”. 2004. 6 Rindfleisch, Aric; O’Hern, Matt. “Customer Co-Creation: A Typology and Research Agenda”. 2010. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 13 Tipologies de cocreació segons tipus d’aportació i selecció: Aportació oberta Aportació oberta Selecció usuàris/àries Selecció organització Aportació fixa Selecció usuàris/àries Aportació fixa Selecció organització 14 Ajuntament de Barcelona Per acabar aquest recull d’aportacions, el 2013, Jansen i Pieters argumenten que "la cocreació s’utilitza sovint com a paraula de moda i pot significar moltes coses diferents. El terme s’utilitza incorrectament per referir-se a formes d’investigació de mercat, com ara grups focals o anàlisi de xarxes socials. El simple fet de treballar conjuntament o recollir aportacions tampoc és suficient per anomenar-se cocreació. Només s’hauria d’anomenar cocreació si l’usuari final té un paper actiu en un procés continu"7. En aquesta línia, el 2017 van introduir el concepte de cocreació completa: “Un procés transparent de creació de valor en col·laboració continuada i productiva, amb el suport de totes les parts rellevants, en què els usuaris finals juguen un paper central.”8 Resumint, hi ha moltes definicions diferents sobre el concepte de cocreació, però totes convergeixen en el fet que la cocreació aporta valor innovador a un espai dinàmic compartit per diversos agents on coincideixen múltiples parts interessades per produir un resultat mútuament valuós. És a dir, la cocreació es produeix quan una organització treballa amb diversos dels seus membres, amb equips ad hoc, amb altres organitzacions i amb persones receptores dels seus productes o serveis, per crear-ne de nous o millorar-ne els existents, millorar un procés, establir noves formes de treball, o senzillament per innovar. Així, doncs, la cocreació és una metodologia per al desenvolupament de noves propostes de valor a partir del treball conjunt de diferents actors clau (directius, tècnics, experts, usuaris/àries, així com ’altres agents interessats) per cercar noves solucions i resultats en relació amb una necessitat o un problema complex. Un tret que la determina especialment és que la cocreació és una forma d’innovació col·laborativa: les idees es comparteixen i milloren juntes, i superen així el concepte d’intel·ligència individual pel d’intel·ligència col·lectiva, tot afavorint que els processos d’innovació incorporin la premissa de guanyar-guanyar (win-win), en què es planteja una situació, estratègia, negociació o acord que resulten beneficiosos i satisfactoris per a totes les parts implicades. La cocreació és molt útil per obtenir resultats, entre altres, en els camps següents: La generació de noves idees, conceptes, productes, serveis i actuacions. La fidelització i confiança entre els diversos agents que hi participen. La promoció del talent innovador, l’impuls d’equips amb punts de vista diferents i la potenciació de la intel·ligència col·lectiva. Per tots aquests motius avui en dia hi ha moltes organitzacions que estan orientades cap a aquesta forma de treballar. 7 Pieters, Maarten; Jansen, Stefanie. “Order in the chaos: 6 advantages of complete co-creation”. 2013. 8 Pieters, Maarten; Jansen, Stefanie. “The 7 Principles of Complete Co-creation”. 2017. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 15 16 Ajuntament de Barcelona 3 La cocreació a les administracions públiques La cocreació s’entén a les administracions públiques com una forma d’innovar i de millorar els serveis públics potenciant la intervenció activa d’aquells agents que hi estan implicats, tant els treballadors i les treballadores municipals com organitzacions externes a l’Ajuntament, així com la ciutadania en qualitat de receptora i usuària de les polítiques, els productes i els serveis públics. Com ja s’ha vist anteriorment, la cocreació és un concepte en continua construcció que s’articula amb diferents variants depenen dels diferents contextos en què s’aplica, fins i tot en una mateixa organització com pot ser l’Ajuntament. Un exemple seria el programa Pla de barris, en què l’experiència desplegada a cada barri adquireix unes característiques diferents. És important diferenciar tres conceptes emprats en l’àmbit públic que si bé guarden relació, no signifiquen exactament el mateix: participació, innovació social i cocreació. El concepte de participació implica fer prendre part a la ciutadania, a partir de criteris de diversitat i inclusió, en la resolució dels problemes col·lectius. Normalment el procés participatiu està formalitzat en reglaments de participació ciutadana que regulen els mecanismes i canals de relació entre l’Ajuntament i la ciutadania, a fi que la ciutadania faci aportacions i incideixi de forma activa en l’agenda política de la ciutat. La incorporació de processos deliberatius, encara que no siguin vinculants, augmenten la legitimitat democràtica en la presa de decisions per part de l’Ajuntament, que en última instància sempre serà el responsable de les presa de decisions. El concepte d’innovació social suposa el desenvolupament i la implementació de noves idees (productes, serveis i models) per satisfer necessitats socials no cobertes, crear noves relacions socials i proporcionar resultats satisfactoris per al conjunt de la societat. Dona resposta a les demandes socials que afecten el procés d’interacció social, i serveix per millorar el benestar comú i la capacitat d’actuació i creativitat de la ciutadania, les organitzacions de la societat civil i les comunitats locals. El concepte de cocreació des del punt de vista públic, es pot definir com aquell procés col·laboratiu que genera solucions i resultats mitjançant la participació activa dels diversos agents afectats i interessats per un problema complex o un nou repte, tot generant coneixement i intel·ligència col·lectiva i propiciant noves formes i processos d’innovació. La cocreació va més enllà de participar i deliberar per prendre decisions, és intervenir activament en el disseny, la implementació i l’avaluació d’una determinada actuació per part dels diferents agents afectats i interessants, especialment els que són els beneficiaris directes de l’actuació. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 17 Participació, innovació social i cocreació Participació Innovació Ciutadania, social diversitat, inclusió, Noves idees, reglament, processos necessitats socials, deliberatius noves relacions, benestar comú Cocreació Procés col·laboratiu, diversitat agents, intervenció activa, intel·ligència col·lectiva, innovació 18 Ajuntament de Barcelona De forma sintètica, per parlar de cocreació en l’àmbit públic s’haurien de tenir en compte els punts següents: Abordar nous reptes socials o problemes complexos. Comptar amb el corresponent aval i suport polític o gerencial. Potenciar la intervenció activa de diversos agents interns i externs a l’organització. Treballar de forma col·laborativa i transversal. Actuar totes la parts implicades de forma corresponsable. Dissenyar la solució per al repte o problema plantejat amb la participació activa de tots els agents implicats. Implementar la solució per al repte o problema plantejat amb la participació activa de tots els agents implicats. Avaluar els resultats i impactes obtinguts amb la participació activa de tots els agents implicats. Portar a terme una política de transparència amb tots els agents implicats. Propiciar nous aprenentatges, tant els col·lectius com els individuals. Generar valor públic mitjançant la innovació i la millora de determinats serveis, productes o actuacions públiques. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 19 Paraules clau que identifiquen la cocreació Innovació Treball en equip Creativitat Diversitat d'agents Complexitat Intervenció activa agents Diàleg Transparència Comunicació Col·laboració Corresponsabilitat Cocreació Coneixement Aprenentatge Objectius/Resultats Procés Intel·ligència col·lectiva Transversalitat Valor públic Temporització Disseny Implementació Avaluació 20 Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com es pot portar a terme 21 22 Ajuntament de Barcelona 4 Marc metodològic per desplegar la cocreació Com s’ha vist anteriorment, la cocreació permet abordar projectes complexos o innovadors que a la vegada generen processos complexos i innovadors, per tant, plens de riscos i d’incerteses com passa en tota experimentació. El context en què se situa cada iniciativa, la temàtica abordada, el grau de complexitat, la temporització i les interrelacions dels agents que hi intervenen exigeixen plantejaments metodològics molt flexibles i adaptats a les peculiaritats de cada cas. Bo i així, es pot establir un marc metodològic general que permeti desplegar un procés de cocreació. Aquest marc preveuria els aspectes següents: Fases per estructurar el procés cocreatiu. Pautes per desenvolupar el procés cocreatiu. Temporització del procés cocreatiu. Requisits per desenvolupar un procés cocreatiu. Operativa d’una sessió estàndard de treball. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 23 4.1 Fases Tot procés cocreatiu hauria de preveure les fases següents: 1. Identificació d’una necessitat social o organitzativa o d’un problema complex que demana una solució innovadora. 2. Aval i suport polític o gerencial per abordar la necessitat o el problema amb una metodologia cocreativa. 3. Posada en marxa d’un equip impulsor del procés cocreatiu (l’equip ha de ser divers, motivat, aportador de diferents punts de vista i experteses, proactiu i amb fortes relacions en l’àmbit en què es vol intervenir), sovint en la cocreació l’equip es crea de forma espontània, i fins i tot, pot autogestionar-se. 4. Determinació dels agents que intervenen en el procés (detecció de potencials participants, elaboració d’un mapa d’actors tenint en compte la temàtica i el territori, identificació d’interessos compartits, establiment dels mecanismes operatius d’informació i comunicació). 5. Capacitació dels agents que intervenen en el procés (anàlisi i diagnòstic estratègic, planificació i gestió de projectes col·laboratius, comunicació, resolució de problemes, pensament creatiu, aplicacions tecnològiques col·laboratives, indicadors d’avaluació / quadre de comandament i altres accions d’aprenentatge associades a les característiques de projecte). 6. Disseny del procés cocreatiu (establiment d’objectius/accions, planificació, regles de funcionament i rols, mecanismes de presa de decisions, sessions i dinàmiques de treball, ús d’aplicacions col·laboratives, indicadors / quadre de comandament, recursos assignats) amb la intervenció activa de tots els agents implicats. 7. Implantació de les accions establertes per donar resposta a la necessitat detectada o solucionar el problema plantejat, amb la intervenció activa de tots els agents implicats. 8. Seguiment i avaluació del projecte (resultats, impactes, desenvolupament del procés de cocreació, satisfacció dels beneficiaris de l’actuació, satisfacció dels agents que han intervingut en el procés de cocreació, aprenentatges adquirits), amb la intervenció activa de tots els agents implicats. 24 Ajuntament de Barcelona Fases del procés creatiu Identificació necessitat o problema Suport polític o gerencial Equip impulsor Agents Captació agents Disseny procés cocreatiu Implantació accions Seguiment i avaluació Cocreació: què és i com es pot portar a terme 25 4.2 Pautes Es poden establir dotze pautes metodològiques pràctiques que donen coherència a un procés de cocreació, siguin quines siguin les seves característiques específiques. • Pauta 1: Confirmar que la iniciativa respon a una necessitat rellevant a un problema complex. • Pauta 2: Establir d’on sorgeix la iniciativa, l’origen de la qual pot ser polític, gerencial, tècnic o ciutadà. • Pauta 3: Establir quins agents intervenen (municipals, ciutadania, organitzacions socials, organismes institucionals i professionals, i altres), quin rol assumeix cadascun i quin tipus d’interrelació es dona entre cada agent implicat amb la resta d’ells. • Pauta 4: Fer un balanç dels beneficis i dels riscos de portar a terme un procés de procreació. • Pauta 5: Realitzar una anàlisi i un diagnòstic estratègic del projecte. • Pauta 6: Establir els indicadors de seguiment i d’avaluació dels resultats i dels impactes a assolir, així com del mateix procés cocreatiu. • Pauta 7: Determinar quins mecanismes es posen en marxa per assegurar la presa de decisions, la coordinació, la transversalitat, la transparència, el treball col·laboratiu i la corresponsabilitat. • Pauta 8: Assegurar els recursos necessaris (econòmics, temporals, tècnics, d’equipaments, tecnològics i altres) per garantir la qualitat i l’èxit de la intervenció. • Pauta 9: Dissenyar la solució per a la necessitat o el problema plantejats, amb la participació activa de tots els agents implicats. • Pauta 10: Portar a terme accions d’aprenentatge prèvies a la posada en marxa del projecte. Dissenyar la solució per a la necessitat o el problema plantejats, amb la participació activa de tots els agents implicats. • Pauta 11: Implementar la solució per a la necessitat o elproblema plantejat, amb la participació activa de tots els agents implicats. • Pauta 12: Avaluar els resultats, impactes i beneficis obtinguts amb la intervenció, amb la participació activa de tots els agents implicats i extreure’n els aprenentatges corresponents. 26 Ajuntament de Barcelona Pautes metodològiques per aplicar la cocreació Origen iniciativa 1 Necessitat 2 Problema Agents 3 4 Beneficis i riscos Anàlisis i diagnòstic 5 6 Indicadors Mecanismes 7 8 Recursos Aprenentatge 9 10 Disseny Implementació 11 12 Avaluació Cocreació: què és i com es pot portar a terme 27 4.3 Temporització Un factor molt important que afecta tot el procés cocreatiu és el factor temps. Tant la complexitat com la innovació requereixen temps, per tant per a un procés de cocreació cal una un marge de temps que pot abastar, orientativament, entre nou i divuit mesos de treball segons el grau de complexitat, el nombre d’agents que hi intervenen, els potencials alentiments organitzatius i el tipus de temàtica en la qual es vol intervenir (per exemple, un projecte urbanístic pot sobrepassar de llarg aquesta temporització a l’hora de produir-se la fase d’implementació; un altre exemple, els ritmes de funcionament i presa de decisions de les organitzacions de vegades poden ser molt feixucs i lents). Per tant, és molt important ser el màxim de realistes a l’hora de calcular aquest factor i deixar sempre coixins de temps per a possibles incidents que es puguin produir. Els allargaments innecessaris, els alentiments organitzatius, la no puntualitat i la manca de rigor en l’acompliment dels terminis establerts poden causar efectes molt negatius, fins i tot paralitzants o desmotivadors, en les dinàmiques cocreatives. 28 Ajuntament de Barcelona 4.4 Requisits No sempre és possible o adequat aplicar la metodologia cocreativa a l’hora d’afrontar una determinada necessitat o un repte. Per tant, s’ha de fer un balanç sobre els beneficis i l’adequació, o no, de plantejar un procés de cocreació a l’hora d’engegar un determinat projecte. Per dur a terme aquest balanç és convenient que es tinguin en consideració els requisits següents: Hi ha detectada una demanda social o un problema complex que requereix una solució innovadora. Existeix una voluntat i un suport polític o gerencial per aplicar la metodologia cocreativa. S’assumeixen els riscos i les incerteses derivades de la innovació i l’experimentació. Hi ha una acceptació social o, en el seu cas, un consens organitzatiu per dur a terme el procés cocreatiu. La necessitat o problema que cal resoldre exigeix, per la seva complexitat, la intervenció activa de múltiples agents, especialment els que estan directament afectats. Es garanteix una estabilitat i un compromís corresponsable per part dels agents i equips que intervenen durant el procés. Es manifesta un propòsit explícit de generació d’aprenentatges socials o organitzatius i d’estimulació de la intel·ligència col·lectiva. Es plantegen objectius/resultats clars, concrets i factibles a assolir. Es dissenyen mecanismes àgils, eficients i eficaços per a la presa de decisions. Atès que s’aborda un projecte complex, es disposa d’una marge de temps mínim de nou mesos per dur-lo a terme. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 29 4.5 Operativa A continuació, i a tall d’orientació, es presenta una proposta sobre els aspectes a considerar en el funcionament i la dinàmica de les sessions de treball que s’han de portar a terme en el procés de cocreació. Cal que existeixi una planificació temporalitzada (cronograma) de les sessions i del seu format (presencial, telemàtic o mixt). Aquesta planificació en el temps s’ha de fer arribar a les persones participants abans de l’inici del procés de treball. El nombre i periodicitat de les sessions depèn de la durada i característiques del projecte, però aplicant-hi sempre criteris d’eficiència, eficàcia, economia del temps i disponibilitat. La sessió d’obertura i la de tancament han de tenir unes característiques específiques corresponents als moments d’inici i final del procés de treball. La durada de les sessions és aconsellable que oscil·li entre 1 hora (mínim) i 3 hores (màxim). Cada sessió ha de tenir un ordre del dia en què en consti la denominació, el o els objectius, els continguts amb el temps assignat per a cadascun d’ells, qui hi participa i en representació de què. S’ha de posar a disposició de qui hi participa com a mínim una setmana abans de la data prevista perquè es realitzi. Cada sessió hauria de incloure les parts següents diferenciades: emmarcament (què es vol debatre/assolir/acordar, amb quina dinàmica es treballa, com s’estructura la sessió), debat (aplicació de metodologies i tècniques facilitadores, creatives i deliberatives), concreció (resultats obtinguts, recull d’acords i desacords) i tancament (conclusions, síntesi integrativa, valoració de la sessió). Cada sessió ha de comptar amb una persona que la dinamitzi i una altra que s’encarregui de fer la relatoria corresponent per traslladar-la a les persones interessades. S’ha d’aplicar el màxim rigor pel que fa a la gestió del temps: hora de començament i acabament de la sessió, compliment del temps assignat a cadascun dels seus continguts i les intervencions. 30 Ajuntament de Barcelona Parts d’una sessió de treball estàndard Emmarcament Debat Concreció Tancament Cocreació: què és i com es pot portar a terme 31 32 Ajuntament de Barcelona 5 Referències institucionals internacionals A continuació es presenten quatre referències institucionals internacionals promotores de la innovació en els serveis públics que utilitzen, entre altres enfocaments metodològics, la cocreació: Cocreació: què és i com es pot portar a terme 33 5.1 MindLab / Dinamarca MindLab, l’equip d’innovació del Govern danès creat el 2002, va ser el primer laboratori d’innovació pública del món. Es va concebre com una unitat d’innovació intergovernamental que involucrava ciutadans i empreses en la creació de noves solucions per a la millora del benestar social. Va ser pioner en molts dels mètodes que utilitzen avui els equips experimentals a tot el món, i va ser la primera, i potser l’única, organització a demostrar que un petit laboratori pot canviar la cultura d’un servei públic complet. Formava part de tres ministeris i un municipi: el Ministeri d’Indústria, Economia i Afers Financers, el Ministeri d’Ocupació, el Ministeri d’Educació i el municipi d’Odense. La seva intervenció cobria àmplies àrees de les polítiques públiques que afecten la vida diària pràcticament de tota la ciutadania danesa: emprenedoria, autoservei digital, educació i ocupació són algunes de les àrees abordades. La idea clau era incorporar la perspectiva de la ciutadania a l’hora de prendre decisions en l’impuls i la materialització d’iniciatives vinculades a les polítiques públiques. Aquest enfocament servia de plataforma per generar noves idees innovadores i de millora en el funcionament dels serveis públics. A finals del 2018, MindLab va tancar després de més de setze anys d’existència9 i va ser reemplaçat pel grup de treball de disrupció (Disruption Task Force), també conegut com MindLab versió 2.010, adscrit al Ministeri de Finances i centrat en l’impuls de la innovació i la transformació digital a tota l’Administració pública danesa. Els seus objectius per al propers anys són: Ser referents globals pel que fa a noves tecnologies, bancs de proves i experimentació digital dins de les administracions públiques. Accelerar una cultura més orientada al risc, en què les administracions s’involucrin activament en els diferents ecosistemes econòmics i socials, prioritzin i incentivin la innovació i tinguin com a premissa posar els usuaris i usuàries al capdavant de qualsevol nova iniciativa innovadora. 9 Mindlab 2002-2018: cómo vive el legado. 10 Mindlab2.0: Dinamarca establece su laboratorio de innovación de próxima generación. 34 Ajuntament de Barcelona 5.2 Policy Lab / el Regne Unit Policy Lab el va crear l’any 2014 el Govern del Regne Unit, vinculat a l’oficina del primer ministre o primera ministra (Cabinet Office), com a part del Pla de reforma de la funció pública per fer més oberta l’elaboració de polítiques adreçades a la ciutadania. Aporta noves eines i tècniques polítiques al Govern del Regne Unit mitjançant l’impuls de polítiques públiques obertes, amb un enfocament col·laboratiu i centrat en les persones, tot oferint suport pràctic als equips que les dissenyen. És un espai creatiu en el qual els equips polítics poden desenvolupar els coneixements i les habilitats per desenvolupar polítiques d’una manera més oberta, basada en l’ús de grans volums de dades (big data), la transformació digital i la preeminència de les percepcions i els interessos dels usuaris i usuàries dels serveis públics. Tot plegat amb la finalitat de portar a terme uns serveis públics millors i més innovadors. Actualment és un equip de setze persones, integrat per dissenyadors de polítiques públiques, investigadors, responsables polítics, una àmplia xarxa d’experts que col·laboren en diferents projectes, així com també amb els usuaris i usuàries dels serveis públics. Actua com a camp de proves per a la innovació de polítiques que afecten tot el Govern, on s’aborden problemes sistèmics i complexos que requereixen enfocaments i solucions innovadores i que poden desembocar en solucions potencialment transformadores. L’enfocament prioritari de cocreació i tot el conjunt d’eines i tècniques desenvolupades al llarg dels anys han generat un ecosistema on les noves idees poden arrelar i florir. Es treballa d’acord amb tres eixos principals: Oferir noves solucions polítiques mitjançant projectes pràctics i inspiradors. Desenvolupar les competències de la professió política i del personal públic. Inspirar formes de pensar innovadores a l’hora d’afrontar reptes i problemes. S’han promogut més de vint grans projectes en àrees tan diverses com la policia a l’era digital, l’habitatge, la salut, el treball, la mediació familiar, la cura dels infants i el futur de l’envelliment. El conjunt d’eines que ofereix el Policy Lab se centren en les temàtiques següents11: Com començar amb l’elaboració de polítiques obertes. Com definir l’elaboració de polítiques obertes. Com ser un polític obert. 11 Open Policy Making toolkit. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 35 5.3 The Policy Project / Nova Zelanda El 2014, Nova Zelanda va crear el programa The Policy Project, que té com a objectiu preparar i desenvolupar un sistema que permeti a les administracions públiques prendre les millors decisions pel que fa a la prestació dels serveis públics. El programa se sustenta en cinc aspectes fonamentals: Crear noves polítiques públiques amb agilitat i adaptabilitat. Construir aquestes polítiques a partir de bones pràctiques portades a terme en organismes públics. Articular lideratges col·laboratius entre els diferents agents implicats i interessats en cada temàtica específica. Treballar metodològicament segons la cocreació. Buscar punts en comú entre les diferents parts implicades i interessades en cada projecte. La seva finalitat és aconseguir que tothom que treballi a l’Administració pública, independentment de l’organisme o el lloc de treball que ocupi, conegui els aspectes clau que ha de preveure una política pública que garanteixi l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives a tots els nivells i que respongui realment a les necessitats de la ciutadania a qui va adreçada. The Policy Project va posar en marxa la seva metodologia en tres projectes dedicats a l’àmbit de les finances, el transport i el territori. Actualment els projectes impulsats són diversos i abasten totes les àrees on intervenen les diferents administracions públiques. El document "The Policy Quality Framework Sumary" aporta tot un seguit d’estàndards que permeten avaluar i millorar la qualitat de les polítiques desplegades per a la millora dels serveis públics. Conté 21 punts agrupats en quatre àrees: context, anàlisi, assessorament i acció. També són interessants els documents "Policy Skills" i "Policy Capability", que permeten identificar les qualitats i competències d’un bon servidor/servidora pública. Els resultats i els impactes assolits des del 2014 ençà han suposat avenços d’innovació i millora significatius i actualment tots els organismes públics basen la seva acció en els estàndards determinats pel projecte. La creació i implantació d’aquest projecte, amb l’ús d’una metodologia clara, concisa i multisectorial, és una aposta clara de futur per una administració pública innovadora i compromesa amb la ciutadania. 36 Ajuntament de Barcelona 5.4 Employment and Social Development / el Canadà Employment and Social Development Canada (ESDC) és el departament del Govern del Canadà responsable de desenvolupar, gestionar i oferir programes i serveis socials, amb la finalitat de millorar el nivell i la qualitat de vida de la ciutadania canadenca. Les seves actuacions s’emmarquen en criteris que fomenten un mercat laboral eficient i inclusiu, promouen la millora professional contínua d’equips altament qualificats i cerquen el compromís i la participació activa de la comunitat en les polítiques socials a desenvolupar. En aquest sentit, l’any 2017 el Govern del Canadà va nomenar un grup de direcció de cocreació per guiar el desenvolupament d’una estratègia canadenca d’innovació social i de finances socials que permetés afrontar la resolució de problemes socials i econòmics complexos amb la intervenció plena de les comunitats afectades. L’any 2018 l’ESDC publica el document “Inclusive innovation: New ideas and new partnerships for stronger communities” on s’emmarquen les línies mestres de la intervenció governamental federal per impulsar mesures d’innovació inclusiva amb la intervenció activa dels diferents actors socials. S’hi plantegen sis àrees clau de resultats: Capacitació competencial de les organitzacions amb finalitats socials per adoptar enfocaments d’innovació social i finances socials. Finançament per desenvolupar, provar, adoptar i fer créixer solucions innovadores davant els problemes socials i ambientals. Accés al mercat de les organitzacions amb finalitats socials per trobar compradors per als seus productes i serveis. Generació d’un entorn polític i normatiu que propiciï les condicions per potenciar la innovació social, les finances socials i l’enfortiment de les organitzacions amb finalitats socials. Accés transparent a les dades, evidències i avaluacions públiques per permetre als agents implicats en el diferents projectes actuar amb informacions fiables. Sensibilització i mobilització social per estimular l’interès i generar suport respecte a la innovació social i als enfocaments de finances socials. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 37 En el document s’estableixen dotze recomanacions finals: 1. Assegurar el compromís i l’acció política a llarg termini cap a la innovació social i les finances socials mitjançant mesures legislatives. 2. Establir i finançar un consell d’innovació social multisectorial permanent per assessorar el Govern federal. 3. Crear una oficina d’innovació social permanent. 4. Millorar l’accés de les organitzacions d’objectius socials als programes federals d’innovació, desenvolupament empresarial i formació d’habilitats. 5. Establir un programa d’ecosistemes d’innovació social multidepartamental. 6. Crear un fons de finances socials. 7. Assegurar que les pràctiques de finançament federal donen suport a la innovació social i la permeten. 8. Incorporar directrius, eines i formació al llarg del processos de canvi. 9. Resoldre els problemes legals i reglamentaris que impedeixen que les organitzacions implicades en projectes participin en la innovació social, les finances socials i l’empresa social. 10. Engegar una sèrie de proves pilot controlades per explorar i experimentar amb nous models de regulació. 11. Establir avaluacions sistemàtiques i longitudinals de les evidències d’innovació social. 12. Coordinar campanyes federals de conscienciació i promoció de la innovació social i les finances socials. 38 Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com es pot portar a terme 39 40 Ajuntament de Barcelona 6 La cocreació a l’Ajuntament de Barcelona Al document Estratègia de persones i desenvolupament organitzatiu 2019-2023, publicat el 2021 per la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu de l’Ajuntament de Barcelona, a l’apartat 3, Desenvolupament organitzacional, s’apunten quatre grans línies de treball per enfortir la cultura organitzacional municipal: 3.1 Pla de comunicació interna. 3.2 Direcció per valors. 3.3 Impuls a la innovació. 3.4 Harmonització de condicions al Grup municipal. Pel que fa a la direcció per valors, mitjançant un procés participatiu amb tota la plantilla l’any 2020, es van establir els cinc valors que millor defineixen les pràctiques municipals: compromís de servei públic, agilitat, claredat, cocreació i amabilitat. Dins la línia de treball d’impuls, es proposa posar en marxa un eix de cocreació i intraprenedoria per fomentar la innovació, així com impulsar espais i comunitat de tipus col·laboratiu i d’innovació organitzativa. Aquest és, doncs, l’emmarcament corporatiu en què el concepte cocreació es constitueix com una peça important en l’estratègia de persones i desenvolupament organitzatiu de l’Ajuntament de Barcelona. El valor de la cocreació és identificat com a fonamental “perquè prenem la iniciativa i treballem per innovar, per anar un pas endavant i emprendre nous projectes que transformin la institució i la ciutat.”12 Sobre com practicar el valor de la cocreació, s’entén que és... Un valor transversal a l’organització. Un procés col·laboratiu. Un espai de cooperació 12 Els valors de l’Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com es pot portar a terme 41 … i que comporta: Tenir una gestió horitzontal. Despersonalitzar les tasques. Estar al servei dels altres. Realitzar anàlisis i diagnòstics. Aplicar-se en el dia a dia. Promoure la presa de decisions compartides / lideratges compartits. Tenir la ment oberta. Innovar. Treballar en xarxa. Ser transversal. Revisar constantment els processos. Practicar la flexibilitat i l’escolta activa. Utilitzar el pensament divergent. Compartir coneixement. Exercitar l’empatia i el respecte. Posar les persones en el centre. Actuar amb valentia. Cercar la millora com a resultat. Ja fa anys que a l’Ajuntament es porten a terme diferents tipus d’iniciatives vinculades a la innovació però les pràctiques cocreatives són molt més recents. Sense ànim de fer-ne un recull general, a continuació se’n presenten sis que per les seves temàtiques, característiques o actualitat aporten un valor afegit d’interès en aquesta pràctica municipal: 1 BIT 5 Transformació de dos parcs Habitat en espais públics (2018). 2 Xarxa d’Agents per a la Innovació (2022). 6 Guia de cocreació del programa “Transformem els patis” (2021). 3 Comunitat d’aprenentatge de Cocreació en el projecte coordinadores i coordinadors 7 Pla de barris (2016-2024). de les Direccions de Serveis a les Persones i al Territori (2021). 8 Espais Estratègics i de Cocreació (2021). 4 Cocreatives en Acció (2021). Cada experiència està descrita a partir de quatre punts: Context Objectiu(s) Enfocament metodològic Agents participants 42 Ajuntament de Barcelona 6.1 BIT Habitat Context La fundació BIT Habitat és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 que esdevé l’instrument d’impuls de la innovació urbana de l’Ajuntament de Barcelona. BIT Habitat s’encarrega d’estructurar, coordinar i fomentar els instruments d’impuls de la innovació dins del consistori i treballa amb l’ecosistema innovador de la ciutat, actuant com a connector entre aquest i l’Ajuntament. A més, és un punt de trobada que afavoreix la coordinació i la generació de sinergies entre projectes. D’aquesta manera, busca impulsar la innovació urbana per donar resposta als reptes socials, econòmics, tecnològics i ambientals als quals s’enfronta la ciutat de Barcelona, perquè esdevingui una ciutat més saludable, sostenible, competitiva i equitativa, i alhora millorar la qualitat de vida de les persones que l’habiten. BIT Habitat és també l’entitat gestora de Ca l’Alier, el Centre d’Innovació Urbana de Barcelona i seu de la fundació. Aquest espai, inaugurat el 2018 és un referent, no només en innovació sinó també en l’àmbit de la rehabilitació sostenible en consonància amb la preservació de la memòria històrica i industrial. Objectius de constitució Innovació i cocreació: • Impulsar activitats i projectes d’innovació urbana en col·laboració i aliança amb universitats i instituts de recerca, la indústria i el teixit empresarial, administracions públiques i organismes internacionals amb la finalitat que la ciutat de Barcelona esdevingui un referent a escala internacional. Divulgació i valoració: • Involucrar la ciutadania en el disseny de noves solucions i productes que millorin la seva qualitat de vida. • Consolidar un espai de diàleg i interlocució amb l’ecosistema d’innovació de la ciutat per generar aliances, compartir informació i experiències i transferir coneixement. Formació i educació: • Dur a terme i promoure activitats de formació i educació perquè les persones coneguin l’entorn urbà, hi visquin de manera conscient i n’esdevinguin ciutadanes i ciutadans actius, participatius i crítics amb els processos i les dinàmiques de transformació de la ciutat. • Consolidar la cultura innovadora de l’Administració pública mitjançant activitats de capacitació i formació que permetin adquirir habilitats creatives als gestors i gestores públiques. • Donar suport a les iniciatives i instruments d’impuls de la innovació pública. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 43 Desenvolupament de serveis i projectes transformadors: • Donar suport al desenvolupament de solucions que transformin la ciutat, capaces de suscitar impactes reals, tangibles i perdurables en el temps. • Accelerar l’arribada al mercat de noves solucions i productes orientats a millorar la qualitat de vida a la ciutat, promovent la ciutat com a espai natural per a l’experimentació. Col·laboració publicoprivada: • Impulsar la col·laboració amb entitats locals i internacionals, tant públiques com privades, per al desenvolupament d’activitats relacionades amb la innovació urbana. • Captar recursos públics i privats per impulsar projectes i programes d’innovació, així com perquè es desenvolupiin a la ciutat de Barcelona i es promocionin a l’exterior. • Fomentar i col·laborar amb instruments que facilitin la cocreació i la coinnovació. Enfocament metodològic Pel que fa a la cocreació, tots els programes i iniciatives que es promouen integren aquest valor, des de la fase de conceptualització fins al seu desenvolupament, implementació i avaluació. Destaca l’existència de la Plataforma d’Innovació Urbana, un espai de diàleg, reflexió i consens col·lectiu que reuneix diversos actors de l’ecosistema innovador de la ciutat (ciutadania, acadèmia, empreses i administracions). Aquesta plataforma compta amb la participació d’un centenar de persones de diferents àmbits i disciplines i permet a l’Ajuntament contrastar polítiques i projectes amb l’ecosistema i buscar aliances. Trobada anual de la Plataforma d’Innovació Urbana 44 Ajuntament de Barcelona BIT Habitat també desenvolupa diferents instruments d’innovació urbana. En destaquen: Reptes urbans. Convocatòries de premis per a solucions innovadores que responen a reptes específics de ciutat mitjançant un cofinançament publicoprivat. Com a exemple, el 2022 s’han llançat dos reptes urbans. “El panot del segle XXI”, impulsat el març del 2022 sota el guiatge de l'Àrea d'Ecologia Urbana, cerca un nou panot que, tot i mantenir el disseny actual i conservar el valor patrimonial intangible, incorpora solucions i tecnologies innovadores que el fan més sostenible per al futur. Una sostenibilitat basada en la composició material i en el procés de fabricació, reutilització i reciclabilitat. El repte “Regeneració d’edificis d’habitatges amb sistemes innovadors sostenibles”, llançat el juliol del 2022 conjuntament amb l’Institut Municipal d’Urbanisme i la Gerència d'Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, busca crear solucions integrals que millorin l’habitabilitat i el rendiment energètic dels habitatges de Barcelona, tot aportant nous materials i usos dels existents. Subvencions públiques a la innovació. El 2020, es va posar en marxa la convocatòria anual d’ajuts a la innovació urbana “la ciutat proactiva”. Aquesta convocatòria vol promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la ciutat en el futur més immediat. En total, entre les tres edicions organitzades s’han impulsat 22 iniciatives a la ciutat. Co-mida, un dels projectes guanyadors de “la ciutat proactiva” 2020 desenvolupat per l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, Associació Sun Sun Love, ConnectHort i l’Associació taula eix Pere IV Barcelona Innova Lab. Servei pilot obert l’octubre del 2022 a través de l’Institut Municipal d’Informàtica i l'Àrea d'Ecologia Urbana que busca facilitar a empreses, entitats i organitzacions que hi estiguin interessades dur a terme activitats de testatge en condicions reals de solucions innovadores d’interès públic per a la ciutat i acompanyar-les. La proposta de valor és ser la finestreta única de Barcelona per a la realització de proves pilot a la ciutat i posar a disposició l’espai públic i comunitari de Barcelona com a espai de testatge. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 45 Formació i divulgació. Es fan activitats formatives dirigides a afavorir que les persones adquireixin les competències necessàries per innovar en els mateixos serveis, els processos i la governança per accelerar la innovació a la ciutat i amb la ciutat. A més a més, amb periodicitat anual des del 2018, se celebra la Barcelona Innova Week, un esdeveniment que permet, a través d'un seguit d’activitats: tallers, visites guiades, exposicions, conferències..., reflexionar sobre com la innovació és cosa de totes i tots i la seva capacitat transformadora com a motor de canvi a la ciutat. Activitat de la Barcelona Innova Week, 2022 Agents Plataforma d’Innovació Urbana: grup de 100 persones que representen una àmplia mostra de disciplines (tecnologia, urbanisme, medi ambient, cultura...) i entitats (teixit empresarial, cooperatives, institucions acadèmiques, representacions ciutadanes). S’han desenvolupat projectes i programes sota el guiatge de l’Àrea d’Ecologia Urbana, l’Agència d’Energia de Barcelona, l’Institut Municipal d’Urbanisme i l’Institut Municipal d'Informàtica, entre d’altres. 46 Ajuntament de Barcelona 6.2 Xarxa d’agents per a la innovació Context Nascuda el juliol del 2022, la xarxa d’agents d’innovació de l’Ajuntament vol impulsar la innovació dins l’organització. Aquesta és una de les prioritats organitzatives a l’Ajuntament, i està recollida en el punt 3.3 de l’Estratègia de persones i desenvolupament organitzatiu, de la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu. A més, aquest propòsit també forma part de la Mesura de govern d’impuls a la innovació urbana, que té com una de les línies d’acció principals la d’innovar internament. Objectius de constitució Promoure la innovació de manera més estructurada a l’organització. Enfocament metodològic Cadascuna de les gerències de l’organització ha designat –almenys– una persona per formar part de la xarxa d’agents d’innovació. Cada una d’aquestes persones lidera verticalment les iniciatives i els projectes innovadors de les àrees, i al mateix temps estaran coordinades de manera horitzontal. També s'hi han sumat persones expertes o interessades. En aquests moments les persones integrants estan fent les primeres passes acordant les fites més immediates que cal assolir i establint els mecanismes amb els quals portaran a terme la seva tasca. Per fer-ho, compten amb el suport i el coneixement de BIT Habitat, que els proporciona recursos i instruments tant interns com externs. I depenent directament de la Gerència Municipal per poder assegurar la transversalitat. Agents participants en la xarxa d’agents d’innovació de l’Ajuntament Persones referents designades per cadascuna de les gerències de l’organització amb interès per impulsar la innovació. Persones que s'han ofert esporàdicament, ja siguin expertes o interessades en el tema. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 47 Xarxa d’agents per a la innovació 48 Ajuntament de Barcelona 6.3 Comunitat d’aprenentatge de coordinadors/ores de les Direccions de Serveis a les Persones i al Territori (2021) Context L’any 2021 es va constituir la Comunitat d’aprenentatge i pràctica professional de coordinadors i coordinadores de les Direccions de Persones i Territori dels districtes de Barcelona a iniciativa de la Gerència de Coordinació Territorial i del Departament de Desenvolupament i de RRHH. La comunitat es defineix com un espai col·laboratiu i de cocreació que ha de donar resposta a les necessitats col·lectives. L’establiment d’aquest espai ha estat una iniciativa organitzativament important, tant per la innovació que suposa en relació amb les estructures municipals com pel seu paper organitzatiu de coordinació d’equips i projectes en el marc d’assaig de nous models de gestió. Actualment la comunitat està constituïda pels 22 professionals amb l’encàrrec de coordinadors i coordinadores dels deu districtes. Objectius Consolidar la comunitat • Grup de professionals constituïts en una comunitat autogestionada. • Comunitat d’iguals que comparteixen coneixements amb un encàrrec i repte comuns. • Treball progressiu de formació i desenvolupament envers un nou model de treball col·laboratiu. • Grup de millora i innovació. • Avancen seguint els principis d'identitat, compromís, cultura compartida i dinàmica relacional. • Selecció de propostes de treball sota els criteris d'impacte, facilitat, oportunitat, visibilitat i grau de necessitat/interès. Consolidar el marc de la governança • Comunitat de professionals fonamentalment pràctica. • Vol crear, millorar i innovar en l’àmbit dels serveis a les persones i als territoris. • Catalitzadors del canvi en la cultura organitzativa. • Harmonitzar processos i formes de treballar atenent les peculiaritats dels diferents territoris. • Facilitar la transmissió del coneixement i les bones pràctiques. • Estar al dia de les novetats en gestió pública municipal. Consolidar la metodologia • Consolidació dels rols, tecnificació i lideratge. • Sessions plenàries mensuals rotatòries a cada districte. • Treballar a dos nivells: global i en grups de treball, segons el grau de complexitat dels temes per abordar. • Dedicació segons temàtica i demandes de la mateixa comunitat. • Comissió de seguiment amb gerències i direccions. • Patrocinar i validar els temes d’intervenció. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 49 • Funcionament: suscitar propostes, prioritzar, elaborar plans d’acció, operativitzar les accions i projectes que desenvolupar. Enfocament metodològic i avenços assolits S'organitzen sessions de treball amb la participació directa de la comunitat, en una primera fase amb el suport tècnic expert de consultores, i es preveu la presència de forma estable de persones expertes en diferents temes. Es treballa amb unes regles de funcionament implícites: compromís, honestedat i confidencialitat. Estructuració del desenvolupament de projectes en tres fases: • Selecció i contextualització del projecte • Construcció de la solució • Traspàs i seguiment de la solució Constitució de grups de treball per a la millora organitzativa: • Grup de treball sobre indicadors / quadre de comandament • Grup de treball sobre contractació • Grup de treball sobre tècnics de barri • Grup de treball sobre territorialització Realització de jornades d’aprenentatge: • Direcció per valors • Quadre de comandament integral • Repensar problemes • És possible la col·laboració real en l’àmbit laboral? • Funcionament de MS-Teams • Millora de la gestió per projectes • La complexitat de la comunicació en el sector públic • El model de descentralització i les capacitats institucionals • Els reptes de la gestió pública en una dècada crucial: 2020-2030 Reptes • Acollida i vinculació per a les noves incorporacions • Participació de tots els professionals en les trobades, incrementant el nivell de presència i compromís • Identificar, aprofundir, adaptar i revisar els principis i criteris de la comunitat • Impacte, eines d’avaluació interna – protocols – mètode • Construcció conjunta, socialitzadors/res del saber • Encaix, traspàs de la comunitat cap a l'organització, influència, construcció compartida, validació i metodologia 50 Ajuntament de Barcelona Valoració de la comunitat d’aprenentage de Coordinadors de la DSPiT de l’Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com es pot portar a terme 51 6.4 Cocreatives en Acció (2021) Context Cocreatives en Acció és un grup transversal que va sorgir arran de la publicació Recull de recomanacions del Dia Internacional de les Dones 2021, i que es va concretar formalment amb el suport de la Gerencial Municipal el mes de juliol del 2021. Coincidint amb el primer aniversari del seu origen, s’han presentat sis vídeos amb el títol 8M: dones empoderades dins l’Ajuntament, en què parlen dones que han arribat a càrrecs de responsabilitat municipal que anteriorment han estat ocupats principalment per homes. Les seves protagonistes són: Anna de Palau, directora d’Acció Social Territorial i Comunitària (Institut Municipal de Serveis Socials). Cristina Vila, directora de Barcelona Cicle de l’Aigua SA/(BCASA). Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino (Servei d’Arqueologia de Barcelona). Marta Marín-Dòmine, directora del Born Centre de Cultura i Memòria (Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’ICUB). Clara Latorre, cap de Guàrdia (Bombers de Barcelona). Noelia López, inspectora de la Guàrdia Urbana (Districte de l’Eixample). Cocreatives en Acció presta una atenció especial en els casos en què es detecta una manca de reconeixement cap a les dones, ja sigui en els que la dona està en sectors feminitzats o, al contrari, en altres en què el sostre de vidre impedeix accedir als llocs de responsabilitat. El funcionament voluntari del grup afegeix un plus de compromís compartit amb la realització quotidiana de les funcions o tasques assignades en els respectius llocs de treball de les seves integrants. 52 Ajuntament de Barcelona Objectius Amb una perspectiva a curt termini, 2022, els objectius són els següents: Donar a conèixer el grup a totes les treballadores municipals a fi de promoure la cocreació des de la perspectiva de gènere. Portar a terme una acció el 25 de novembre d’enguany relacionada amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Incorporar més diversitat fenotípica. Presentar un resum de la feina feta durant el període 2021-2022 a la Gerència Municipal. Enfocament metodològic Constitució formal del grup de cocreació. Establiment dels mecanismes de funcionament i assignació de rols en el grup mitjançant una sessió portada a terme amb el suport de la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu. Concreció dels valors que identifiquen el grup: cocreació amb visió de gènere, diàleg, consens, compromís, motivació, canvi, perspectiva antiracista, diversitat funcional, visibilitzar, ser altaveu, ser mirall, ser enllaç i ser unió. Realització de reunions mensuals de treball, de dues a tres hores, presencials o telemàtiques per precaucions per la covid-19. Establiment de procediments i documentació interna de suport: • Funcionament de l’eina participativa. Guia d’ús bàsic de l’eina participativa municipal i, en concret, de l’espai Cocreatives en Acció. • Llista de membres del grup. Conté totes les persones membres del grup, la direcció a la qual pertanyen, la data d’incorporació, així com l’històric de baixes. • Sol·licitud i autorització d’alta. Procediment intern que una nova persona interessada a participar en el col·lectiu ha de formalitzar i que preveu l’aprovació del o la cap corresponent. • Funcionament bàsic del grup. Procediment que estableix les eines i procediments del grup d’utilitat per les noves incorporacions, així com la definició de procediments a seguir en tasques d’organització interna (incorporació en correus, en eines, comunicació a recursos humans, etc.) • Tasques. Planificació on s’indiquen les tasques i les assignacions dels diferents rols de les persones membres del grup. • Com obrir la bústia. Instruccions tècniques per obrir la bústia compartida. Realització d’accions de presentació del grup i de coordinació amb diversos àmbits organitzatius de l’Ajuntament. Agents paticipants Actualment hi participen catorze treballadores de l’Ajuntament pertanyents a diversos àmbits municipals Cocreació: què és i com es pot portar a terme 53 Cocreatives en Acció amb la gerent municipal El sorgiment espontani del grup hi afegeix un plus de compromís per treure feina endavant. 54 Ajuntament de Barcelona 6.5 Transformació de dos parcs en espais públics (2018) Context Una de les actuacions clau de la mesura de govern “Barcelona dona molt de joc” (2018) ha estat dissenyar i dinamitzar dos processos de cocreació amb nois i noies per transformar dos parcs, el parc Central de Nou Barris i el parc de la Pegaso, en espais lúdics13. Objectiu Aconseguir que noies i nois de la ciutat, com a principals usuaris dels parcs, aportin informació clau a partir de les seves idees per transformar els parcs en espais lúdics i incorporant-hi el màxim de paràmetres de jugabilitat. Enfocament metodològic Acompanyament de la canalla durant tot el procés utilitzant tècniques participatives i de presa de decisions. Realització de tres sessions amb sis activitats, més una sessió final explicativa del resultat de tot el procés. Les sessions s’han estructurat a partir dels punts següents: • Sessió 1. Reflexió sobre el joc a la ciutat, identificació d’activitats que agrada fer als parcs tant a la canalla participant com a altres més grans o més petits. • Sessió 2. Sortida al parc, observació, valoració i detecció de millores. • Sessió 3. Propostes de la canalla, collage i reptes per a un parc ideal. • Sessió 4. Retorn del procés i exposició tècnica de les propostes fetes. Agents participants Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB). Districte de Nou Barris. Districte de Sant Andreu. 173 nenes i nens entre 10 i 13 anys usuaris dels parcs esmentats. Escoles públiques dels districtes esmentats vinculades a la xarxa Escoles + Sostenibles. 13 Resultats del procés de cocreació amb infants de dos parcs de Barcelona. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 55 Pop al parc de La Pegaso Balena al parc Central de Nou Barris 56 Ajuntament de Barcelona 6.6 Guia de cocreació del programa “Transformem els patis” (2021) Context La Guia de cocreació amb els infants i la comunitat educativa per a la millora del pati de l’escola. El programa “Transformem els patis”14 és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona i amb el suport de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. La iniciativa s’emmarca en la política de fer de les escoles, un eix prioritari de totes les actuacions de transformació de l’espai públic per millorar les zones de joc i esportives de la ciutat, ampliar el verd, avançar cap a l’urbanisme amb perspectiva de gènere, crear refugis climàtics i generar més llocs de trobada. Objectius Posar les escoles al cor dels barris per tal de definir un nou model urbà en què els centres educatius siguin punts neuràlgics de l’espai públic i rebin una atenció especial. Aconseguir que totes les escoles públiques d’infantil i de primària i tots els instituts escola i centres d’educació especial de Barcelona disposin d’un pati adequat, ric en estímuls i en què s’aprofiti al màxim el seu potencial com a espai educatiu i social. Enfocament metodològic Durant el curs 2020-2021 es duu a terme, amb la col·laboració de dotze escoles, una prova pilot del procés de cocreació de patis. Es pretén que tota la comunitat educativa (el professorat, les famílies, els monitors i monitores del temps de migdia, les entitats vinculades als centres i sobretot els infants) s’impliqui en les propostes de transformació del pati. El procés es va iniciar partint de sis criteris per aconseguir un bon pati (naturalitzat, coeducatiu i comunitari), consensuats àmpliament per tots els agents implicats, l’Administració i diverses entitats expertes. L’elaboració de la guia té per finalitat que els centres educatius que prenguin part en edicions posteriors d’aquest projecte puguin realitzar el seu propi procés participatiu. En ella es descriu amb detall el procés de cocreació i posa a disposició dels centres educatius un seguit de dinàmiques i de propostes d’activitats perquè puguin dur a terme, d’una manera totalment autònoma, un procés participatiu amb tantes persones (infants, famílies i equip docent) com sigui possible, i perquè puguin adaptar-lo fàcilment a la realitat del seu centre. 14 Cocreació amb els infants i la comunitat educativa per a la millora del pati de l’escola: guia Cocreació: què és i com es pot portar a terme 57 Agents participants • Direcció del centre • Direcció d'Educació de • Professorat l'Ajuntament • Alumnat • Direcció d'Equipaments • Famílies Educatius del CEB • Monitors i monitores del • Referent dels centres i temps de migdia coordinador/a del projecte • Entitats vinculades al centre • Tècnic/a d'Educació del Districte • Altres professionals • Personal tècnic territorial de Districte del CEB • Altres direccions i departaments per fer contrast i seguiment a escala de ciutat Comunitat Ajuntament educativa de Barcelona i Consorci d'Educació de Barcelona Professionals de suport Altres institucions de suport i assessorament • Equip d'arquitectes • Institut Infància i (equip director) Adolescència de • Equip de dinamització Barcelona de les sessions de treball • Associació de Mestres • Equip per analitzar la Rosa Sensat caracterització tècnica • Agència de Salut i funcional del pati Pública de Barcelona 58 Ajuntament de Barcelona Cartell amb els 6 criteris per un pati naturalitzat, coeducatiu i comunitari Per a més informació podeu consultar el document Cocreació: què és i com es pot portar a terme 59 6.7 La cocreació al Pla de Barris (2016-2024) Context El Pla de Barris és un programa extraordinari per als barris més desfavorits de Barcelona, amb el qual es vol eliminar les desigualtats mitjançant l’aplicació de noves polítiques públiques; implicant els ciutadans i les ciutadanes en el desenvolupament de projectes dinamitzadors dels seus barris i amb un pressupost assignat extraordinari i intensiu durant un temps acotat. Hi ha hagut una primera edició corresponent al quadrienni 2016-2020 (16 plans de barri en 10 barris) i una segona corresponent al quadrienni 2021-2024 (15 plans de barri en 23 barris). En el Pla de Barris és igual d’important el que es fa com la manera en què es duu a terme (cocreació). En aquest sentit, un exemple modèlic d’aquest plantejament és el menjador social i solidari Gregal, que té per objectiu convertir-se en un equipament obert de referència al barri del Besòs i el Maresme a través d’accions complementàries de formació i l’impuls de projectes d’inserció laboral i social amb la cooperació de Barcelona Activa. La històrica Cooperativa Gregal ha estat un agent clau en tot el procés de materialització del projecte. Objectius L’objectiu principal del Pla de Barris és empoderar els veïns i les veïnes perquè s’organitzin i estableixin objectius i actuacions de millora de la vida col·lectiva al barri, tot impulsant les pràctiques d’innovació social i l’acció ciutadana per millorar i enfortir el capital social dels barris. A partir d’aquí, s’estableixen objectius específics per als àmbits clau d’intervenció següents: educació i salut pública; drets socials, equitat de gènere i acció comunitària; sostenibilitat ambiental i emergència climàtica; ocupació, impuls econòmic i economia social; espai públic, accessibilitat i habitatge. 60 Ajuntament de Barcelona Enfocament metodològic Selecció dels barris objecte d’intervenció. Empoderament veïnal i associatiu en el disseny, desenvolupament i seguiment de cada pla. Assignació dels recursos necessaris per portar a terme les diferents actuacions. Aplicació de la metodologia de la cocreació adaptada a les característiques de cada projecte. Transversalitat municipal (àrees, districtes, altres organismes) a l’hora de dur a terme les actuacions. Col·laboració interadministrativa. Avaluació i de rendició de comptes dels resultats i impactes obtinguts15. Agents participants Grups impulsors del pla a cada territori. Xarxa associativa i entitats veïnals. Equips tècnics que piloten el dia a dia de cada pla. Taules sectorials de definició estratègica i coordinació municipal. Comitè de pilotatge i seguiment gerencial. Foment de Ciutat. Consell Assessor del Pla de Barris. Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques). 15 Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) va elaborar l’informe "Avaluació del Pla de Barris 2016- 2020" (maig 2021) en què, a més d’avaluar resultats i impactes dels diferents plans, hi va dedicar un apartat a avaluar l’aplicació del mètode de cocreació. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 61 Menjador social i solidari Gregal 62 Ajuntament de Barcelona 6.8 Espais Estratègics i de Cocreació (2021) Context L’Ajuntament de Barcelona impulsa els espais estratègics i de cocreació per donar a conèixer projectes que s’estan portant a terme, compartir coneixement, debatre sobre temàtiques d’interès comú i elaborar productes d’interès resultants d’aquests espais. En el marc de l’Espai Estratègic i de Cocreació de l’Àmbit Comunitat i Persones, el mes de novembre del 2021 es va portar a terme una sessió de treball telemàtica. Objectius Compartir i contrastar quatre projectes cocreatius sobre joves relatius als aspectes següents: Participació Fòrum Jove i Pla Jove. Interculturalitat: Benvingudes a l’escola… Intercultural? Inclusió social: Llar d’oportunitats. Salut emocional: Guia de serveis de prevenció d’addiccions. Enfocament metodològic Cadascun dels projectes va presentar la seva experiència a partir dels punts següents: Breu contextualització i descripció del projecte. Objectiu o objectius. Procés metodològic seguit. Agents participants en el projecte. Elements clau a destacar-ne i valor afegir aportat. En tots els projectes l’enfocament cocreatiu ha jugat un paper important en el desenvolupament i la materialització final. A partir de les quatre exposicions es va oferir un espai de debat obert amb preguntes, respostes, aportacions i noves propostes que se’n podrien derivar. Tot plegat es va recollir en un document de relatoria. Agents participants 48 persones de diversos àmbits i amb diferents responsabilitats i funcions municipals (polítiques, de comandament i tècniques). Espai Estratègic i de Cocreació. Àmbit Comunitat i Persones. Gerència de Coordinació Territorial i de Proximitat. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 63 Sessió en Zoom de l’Àmbit Comunitat i Persones 64 Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com es pot portar a terme 65 66 Ajuntament de Barcelona 7 Referències • Ajuntament de Barcelona. “PAM+ 2020-2023. Programa d’actuació municipal extraordinari de resposta a la pandèmia. Per a la recuperació i el rellançament de Barcelona”. Barcelona: 2020. • Ajuntament de Barcelona. “Estratègia de persones i desenvolupament organitzatiu 2019-2023”. Barcelona: 2021. • Ajuntament de Barcelona. “Els valors de l’Ajuntament de Barcelona”. Barcelona: 2021. • Ajuntament de Barcelona. “Com practicar el valor de la cocreació”. Barcelona: 2021. • Ajuntament de Barcelona. “Resultats del procés de cocreació amb infants de dos parcs de Barcelona. La transformació del parc de La Pegaso i el parc Central de Nou Barris en espais lúdics". Barcelona: 2018. • Ajuntament de Barcelona. "Cocreació amb els infants i la comunitat educativa per la millora del pati de l’escola: guia". Barcelona: 2021. • Barcelona Activa, Ksnet. “Converses amb coneixement. Evidència i noves fonts de dades per al benestar de la ciutadania”. Barcelona Activa. Barcelona: 2022. • Barracó, Helena; Cano, Enrique; Herrero, Eva; del Moral, Maribel. "Cocreació d’actuacions públiques. Anàlisi d’experiències municipals i proposta metodològica per a l’Ajuntament de Barcelona". Mestratge en direcció i gestió de polítiques públiques. UPF - Ajuntament de Barcelona edició 2018-2019. Barcelona: 2019. • Bason, Christian. Leading public sector innovation: Co-creating for a better society”. Bristol University Press. Bristol. 2010. • Cañigueral, Albert. Estudio sobre ecosistemas de innovación desde la perspectiva del sector público. Instituto Nacional de Administración Pública (INAP). Madrid: Asociación Española de Neuropsiquiatría, 2018. • Kahane, Adam. Facilitar avances conjuntos. Empresa Activa. Madrid: Asociación Española de Neuropsiquiatría, 2022. • Masferrer, Alejandro. Diseño de procesos creativos. Metodología para idear i co-crear en equipo. Editorial Gustavo Gili. Barcelona: 2019. • Ramió, Carles; Salvador, Miquel. Governança social i intel·ligent. Una nova organització per a l’Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: 2019. • Sales Campos, Albert (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona). Qui dorm al carrer a Barcelona?. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: 2019. • Santos-Vijande, M. Leticia; López-Sánchez, José Ángel. Innovar en el siglo XXI: capacidades clave e innovación colaborativa. Conais Gestión. Oviedo, 2017. Cocreació: què és i com es pot portar a terme 67 • Torfing, Jacob. Collaborative Innovation in the Public Sector. Public Management and Change series. Georgetown University Press. Washington, DC. 2016. • Zurbriggen, Cristina; González Lago, Mariana. Innovación y cocreación: Nuevos desafíos para las políticas públicas. Revista de Gestión Pública. Montevideo. 2014. • Zurbriggen, Cristina; González Lago, Mariana. “Co-creando valor público: Desafíos pendientes para América Latina”. Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad. Montevideo. 2015. 68 Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com es pot portar a terme 69 70 Ajuntament de Barcelona Cocreació: què és i com Guia Gerència Municipal es pot portar a terme 2022 de l’Ajuntament de Barcelona