BLOC 1. BLOC 2. FILOSOFIA PROJECTES DEL PLA DE BARRIS DESTACATS VA DE BARRI 1. INSTITUT ESCOLA Pròleg de Jordi Martí TRINITAT NOVA 13 49 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA 2. NOUS PERFILS LA SEGREGACIÓ PROFESSIONALS TERRITORIAL A LES ESCOLES 19 59 ENTREVISTA 3. CAIXA A ORIOL NEL·LO D’EINES 35 77 EL PLA DE BARRIS, 4. NOUS EN DADES LIDERATGES 40 97  Baró de Viver Imatge: Foment de Ciutat 5. UN AMPLIFICADOR 9. TRANSFORMACIÓ 14. BARRIS D’OFICIS D’INICIATIVES DE L’ESPAI I PROGRAMA DE D’ÈXIT PÚBLIC REGULARITZACIÓ 103 147 187 6. XARSE 10. VEÏNIFICACIÓ 15. MENJADOR I CONCILIA DE LA PLAÇA GREGAL 119 SANT MIQUEL I CA L’ABRIL 157 199 7. CISTELLES 11. MARXES 16. BAIXOS DE 131 EXPLORATÒRIES PROTECCIÓ 165 OFICIAL 213 8. SALUT 12. MUSEÏTZACIÓ 17. EL MEU COMUNITÀRIA DE LES CASES BUS 135 BARATES DEL 219 BON PASTOR 169 13. RECUPERACIÓ 18. REHABILITACIÓ DE LA MEMÒRIA DE FINQUES D’ALTA POPULAR COMPLEXITAT 177 223 13 VA DE BARRI VA DE BARRI En un món en què parlem de metròpolis o extenses regions metropolitanes, ja que és impossible posar límits geogràfics a la ciutat i saber on comença i on s’acaba, reneix amb una força inusitada el barri, la unitat petita, l’espai urbà del qual encara coneixem els contorns, amb un paisatge que ens és familiar, i amb aquella sensació tan agradable de passejar per un espai a mig camí entre el territori domèstic i la gran ciutat. No ha passat sempre. Ara que rememorem els trenta anys dels Jocs Olímpics i l’enorme transformació de la ciutat, val la pena recordar que en aquells temps el record de barri era una mena de rèmora del passat; “baixar a Barcelona”, deien els avis de Gràcia. Però la Barcelona oberta al mar, mo- derna i projectada al món, atrapava la narrativa de la ciutat, fins i tot la dels barris populars nascuts amb la immigració de meitat del segle XX, que amb l’arribada de la democràcia exigien deixar de ser perifèria i convertir-se en ciutat amb tot el significat de la paraula. La identitat de la ciutat s’impo- sava a la dels barris, fins i tot pagant el preu d’esborrar me- mòries i vivències associades a les antigues viles del pla de Barcelona, o a les lluites populars de tantíssims moviments socials dels barris treballadors. Com en un efecte mirall, l’ampliació de les dimensions de les ciutats convertides en regions metropolitanes estre- tament interconnectades, fa que la dimensió de barri torni a tenir una importància cabdal en l’articulació de la ciu- tat. La Barcelona “real”, la que fem servir cada dia els bar- jordi martí grau celonins per a les nostres funcions bàsiques —descansar, Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat distreure’ns, treballar, estudiar, fer esport...—, té més de 5 i regidor del Pla de Barris milions d’habitants i en lloc de ser un contínuum urbà, es 14 PLA DE BARRIS tracta d’una xarxa de més de 160 municipis a l’entorn del parc central de Collserola i la serralada del litoral. En aquesta Barcelona immensa, un barceloní pot viure a la Bordeta, tre- ballar al Papiol, mentre una filla estudia a Bellaterra, l’altra al campus del Besòs i la parella és mestra a Montgat. Més enllà de l’augment de les hores que dediquen als desplaçaments, el barri pren una nova importància com a lloc d’identificació i de vida en comú. La ciutat avui conviu amb una identitat forta de barri, a Barcelona i a Nova York; a París en diuen “la ciutat dels 15 minuts”. Més enllà de la importància que el barri ha pres en la vida de qualsevol gran ciutat del planeta, l’efecte del preu del sòl continua provocant, i també accentuant, que els humans ens apleguem en barris segons la nostra butxaca. La segregació territorial, la forma en què la desigualtat es fa present a la ciutat, avui és un dels reptes centrals. Teresa Caldeira, una antropòloga brasilera estudiosa de les perifèries urbanes, assenyala que l’augment de la desigualtat entre barris està provocant, en els seus extrems, una mena de replegament perillós. Esmenta el cas d’una gran promoció privada a Sao Paulo en què s’ha reproduït mimèticament l’exclusiva Place des Vosges parisenca. La publicitat destaca: “L’única dife- rència amb París és que en aquest cas la plaça és privada en lloc de pública!”. Un exemple més de la proliferació de condominis llatinoamericans per als més rics, protegits amb sistemes sofisticats de seguretat. Però Caldeira assenyala, també, que als barris més pobres les bandes masculines de joves identificades amb el hip-hop generen una pertinença exclusiva i neguen tot el que passa a l’exterior del grup, en què la música i un estil de vida farien el mateix paper de frontera que el de les tanques dels condominis per als rics. La desigualtat excessiva degradaria la condició urbana fins a eliminar-la. A Barcelona no som aquí, però només en es- perança de vida hi ha una diferència de sis anys entre Sarrià i la Trinitat Nova, i la diferència de renda disponible està en- tre els 8.000 euros de mitjana anual per habitant a les zones més vulnerables i els 40.000 a les més benestants. De manera paradoxal, els barris avui tenen un paper cen- tral, ja que són la geografia on es construeix comunitat a la 15 VA DE BARRI ciutat, l’espai de les relacions i el capital social, però l’excés en la segregació territorial pot acabar provocant la guetitza- ció, i convertir la tendència a l’agrupament per renda sobre el territori en un procés de replegament i exclusió. Tenint en compte aquestes dues tendències, el Pla de Barris de Barcelona es va dissenyar per actuar en les dues dimensi- ons: incrementar la pertinença, el capital social i l’orgull de barri, així com enriquir els serveis i les polítiques públiques per evitar que el codi postal sigui el condicionant del projecte vital de qualsevol barceloní. L’ambició del Pla de Barris exigia superar les inèrcies administratives i, sobretot, les lògiques departamentals. Millorar un barri és un objectiu transversal que s’assolirà si millora la qualitat de l’escola, del teixit associatiu, del co- merç, del transport públic, de la convivència a l’espai públic o de l’ocupació, però sobretot ho farà si la millora és general en tots els àmbits de la vida de barri. Per això, la metodolo- gia ha tingut dos components essencials: esborrar fronteres departamentals (només aquest ja seria un dels principals mèrits del projecte!), i activar la cooperació entre adminis- tracions locals i moviments socials i entitats. L’equip del Pla de Barris s’ha caracteritzat per la transversalitat i la capa- citat de mediació, i d’aquí neix una de les característiques principals de la major part d’actuacions impulsades: la in- novació. En l’àmbit privat, la innovació persegueix millorar la productivitat; en l’àmbit públic, aconseguir resultats allà on les polítiques tradicionals s’han estavellat en el passat. El Pla de Barris ha generat una manera de treballar singu- lar, als antípodes del que associem sovint a la feina rutinària i burocràtica de les administracions públiques. L’equip de Foment de Ciutat, el cervell de tota l’operació, ha aconseguit configurar un estil de treball que premia el risc i la innovació. Per això, aquest llibre tampoc no és una memòria canònica de tot el que s’ha fet, sinó l’explicació raonada de les vint ac- tuacions que, per alguna raó concreta, són diferents del que s’havia fet fins ara. El Pla de Barris, a més de millorar la vida dels ciutadans en aquells indrets on es registren indicadors de vulnerabilitat més acusats, s’ha convertit en un autèntic laboratori d’innovació en polítiques urbanes.  Can Peguera Imatge: Foment de Ciutat 19 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL El Pla de Barris neix el 2016 amb l’objectiu de reduir les desigualtats territorials a la ciutat davant l’aug- ment evident dels factors de vulnerabilitat als bar- ris amb rendes més baixes de Barcelona durant les darreres dècades. Amb una inversió extraordinària global de 300 milions d’euros durant les dues edici- ons del programa, aquesta iniciativa municipal bus- ca millorar les condicions de vida dels barris més desfavorits de la ciutat en sis grans àmbits d’actu- ació estratègica: l’educació i la salut; els drets so- cials, l’equitat de gènere i l’acció comunitària; l’ha- bitatge; l’ocupació, l’impuls econòmic i l’economia social; l’espai públic i l’accessibilitat, i la sostenibi- litat ambiental i l’emergència climàtica. Àmbits que busquen enfortir la xarxa educativa, impulsar l’acti- vitat econòmica, millorar les condicions de vida de la ciutadania i fer front als dèficits urbanístics, d’ac- cessibilitat i d’equipaments del territori en el qual  Ciutat Meridiana Imatge: Edu Ponces (Ruido Photo) actua el Pla de Barris. 20 PLA DE BARRIS antecedents: la llei de barris El Pla de Barris és, sobretot, una metodologia de treball més El Parlament de Catalunya va aprovar, el 2004, la Llei de millora de Barris, que un conjunt d’accions i projectes concrets. Parteix del Àrees urbanes i Viles que requerei- mètode de la Llei de Barris, però n’amplia l’enfocament per xen atenció especial. Es van fer set convocatòries anuals d’ajuts en- posar més èmfasi en els àmbits d’intervenció social que en tre el 2004 i el 2010, però el període els urbans, intensificant el treball comunitari, expandint la d’execució es va allargar fins al 2021, amb l’objectiu de promoure la reha- lògica de la participació ciutadana i anant a buscar la mà- bilitació integral de barris amb pro- xima coproducció amb el veïnat per garantir l’adaptació de blemàtiques específiques. Segons la Generalitat, al llarg dels 17 anys les actuacions a les necessitats dels barris. d’execució, es van invertir 1.123 mili- «El repte més gran de tots és realment aconseguir re- ons d’euros en 143 barris de 117 mu- nicipis de tot Catalunya. D’aquesta vertir les dinàmiques que es donen en aquests entorns més xifra, el 52% ha estat aportat per la Generalitat i el 48,1% pels ajunta- desfavorits. I això s’intenta fer amb un projecte excepcio- ments escollits, cosa que ha permès nal, amb uns recursos extraordinaris, amb un coneixement tirar endavant un total de 3.900 ac- tuacions, que han beneficiat direc- al detall del territori i en un temps acotat. I aquesta és la tament prop d’un milió de persones. recepta del que ha de ser un projecte d’intervenció integral Pel que fa al tipus d’actuacions dutes a terme, el 44,1% de la despesa es va seguint el mètode de la Llei de Barris», apunta Anna Terra destinar a la millora de l’espai públic Sans. La directora general de Foment de Ciutat, l’empresa i a la dotació d’espais verds, seguida, en un 23,8%, a la provisió d’equipa- pública que lidera el programa a l’empara de la Gerència ments i, en un 12,1%, a programes de municipal de l’Ajuntament de Barcelona, destaca, a més, millora social i econòmica. Al conjunt de barris de Barcelona, el desplega- que el salt «qualitatiu» del Pla de Barris, més enllà de can- ment de la Llei de Barris va tenir una intervenció molt desigual, de manera viar el focus de la Llei de Barris per fer molta més interven- que quan el Pla de Barris va entrar en ció social que no pas d’obra pública, rau en «tota la feina vigor, arribava a territoris on la ciu- tadania no havia pogut gaudir de les tan carinyosa que s’ha fet en acció comunitària». «La gestió intervencions fetes fins aleshores, i pública avança en creure’s cada vegada més aquests temes a d’altres on s’havia invertit una gran quantitat de recursos. Així doncs, la i nosaltres ens ho hem cregut molt», afegeix Terra. transició al Pla de Barris va ser una Amb l’objectiu de desplaçar la centralitat en la visió de la mica complexa. ciutat, el Pla de Barris pretén convertir territoris tradicional- ment oblidats en nous pols d’atracció pel seus models inno- vadors en la formulació i la gestió d’iniciatives transforma- dores. Així mateix, el programa vol esdevenir un exemple de coproducció de les polítiques públiques, de manera que la decisió respecte a les actuacions a emprendre, el segui- ment i la mateixa realització constitueixin una tasca conjunta de l’Ajuntament i de la ciutadania de cadascun dels barris, a través de les entitats i associacions. Tot plegat, per contri- buir a articular i enfortir també el sentiment de pertinença i l’orgull de barri. «No pretenem igualar els barris sinó que busquem igualar les oportunitats. Els territoris ja està bé que siguin diferents. Per tant, també hi ha una voluntat de promoure la identitat 21 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL pròpia i la idiosincràsia de cadascun dels barris, dos elements que ajuden a integrar i cohesionar la societat i els territoris», explica Arnau Balcells Capellades, director del Pla de Barris. EXTENSIÓ TERRITORIAL DEL PLA DE BARRIS El programa municipal selecciona els territoris més vulne- rables, aquells on es detecten dèficits estructurals en molts àmbits d’actuació, que generen greus desigualtats socials entre els residents d’aquells barris i la resta d’habitants de la ciutat. Aquestes desigualtats s’evidencien quan s’analit- zen indicadors concrets quantificables, com ara la distribu- ció territorial de la renda familiar disponible, el nivell forma- tiu de la població en estudis superiors, la taxa d’atur, la taxa d’embaràs entre adolescents, els dèficits urbanístics o l’estat del parc d’habitatges.  Anna Terra Sans, directora En la primera convocatòria del Pla de Barris (2017–2020), la general de Foment de Ciutat Imatge: Berta Alarcó selecció se circumscriu a 16 barris, amb el disseny i execució 22 PLA DE BARRIS de 10 plans de barri i l’impacte poblacional de 220.500 per- sones. La segona edició del programa (2021–2024) creix fins als 23 barris i té un impacte sobre 377.000 persones, a tra- vés de 15 plans de barri que es plantegen des de dos nivells d’intensitat diferent, segons el grau de vulnerabilitat. Així doncs, 10 plans de barri tenen un desplegament integral i intensiu, amb pressupost extraordinari i lideratge d’un cap de projecte, i 5 plans de barri més tenen un desplegament de manteniment. Per tant, en total, el Pla de Barris preveu la consecu- ció de 25 plans de barri, mentre que la Llei de Barris va representar un total de 12 plans de barris a la ciutat de Barcelona, del 2004 al 2010. Ara bé, malgrat el repte que representa intervenir en aquest gran volum de barris —gai- rebé un 30% del territori—, no s’ha perdut l’essència del treball comunitari i la mirada des del territori. Per tot això, el model de gestió centralitzat no comporta renunciar al treball des de la proximitat ni a una aproximació des de la necessitat de cada cas. 23 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL objectiu específic en CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMA educació i salut pública El Pla de Barris pretén enfortir la xarxa educativa als barris a través de Una de les característiques principals del Pla de Barris és la projectes educatius integrals i trans- formadors (dins i fora de l’escola) i dotació pressupostària extraordinària de 300 milions d’euros donar suport als centres en les tas- per a les dues edicions del programa, una inversió que prové ques socioeducatives complementà- ries. En la segona edició (2021-2024) íntegrament de les arques municipals. «Realment, l’aposta posa una mirada especial en els efec- és molt ambiciosa perquè es fa sense la corresponsabilitat tes que ha tingut i pot tenir la crisi sa- nitària de la covid-19 en el desenvo- d’altres administracions. Recordem que la dotació anual de la lupament de la tasca educativa dels centres, i una mirada més intensa en Llei de Barris de la Generalitat era de 100 milions d’euros per el lleure educatiu i la formació fora finançar una vintena de projectes a tot Catalunya», explica la de l’escola. directora general de Foment de Ciutat. Un altre dels trets distintius del Pla de Barris és la trans- versalitat dels projectes, un treball col·laboratiu i intersecto- rial entre diferents agents municipals. Per tot plegat, malgrat que el Pla de Barris conceptualitza els reptes i les solucions en sis àmbits d’actuació, evita abordatges sectorialitzats. Això implica superar les barreres burocràtiques pròpies de departaments i de l’Administració en general. D’aquesta ma- nera, moltes de les intervencions tenen objectius d’àmbits 24 PLA DE BARRIS objectiu específic en drets diversos però estan lligades entre si i formen part d’una socials, equitat de gènere i acció comunitària estratègia comuna en l’àmbit de barri. El Pla de Barris vol establir accions Tot plegat, treballant braç a braç amb el territori, el veï- d’atenció i millora de les condicions de vida de la població que resideix en nat i el teixit associatiu dels barris, col·locant la participació aquests barris, amb una atenció es- ciutadana i l’empoderament veïnal i comunitari a l’epicentre pecial a les persones que més ho ne- cessiten (gent gran, infants, població del programa com a metodologia pilar. Això significa que les en situació d’atur, població migrada) des d’un tractament integral. Es pro- accions definides de cada barri han estat coproduïdes en mou amb èmfasi combatre les desi- bona part amb la ciutadania i estan sotmeses a un segui- gualtats de gènere, treballar de ma- nera intensiva la diversitat cultural i ment per part del teixit associatiu. D’aquesta manera, es d’origen per aconseguir barris més busca un diàleg i una cooperació permanents entre la ciu- cohesionats i teixits més diversos, tenir especial cura en la salut mental tadania i el cos tècnic municipal, potenciant el sentiment de i els problemes derivats d’una soledat pertinença, o el que col·loquialment es coneix com l’orgull de no volguda, i apostar per promoure els hàbits saludables tant pel que fa barri. Per aquest motiu, la posada en marxa del Pla de Barris a l’alimentació com a l’esport. En la converteix el veïnat en cogestor de les polítiques al territori i segona edició (2021–2024), també es fa una aposta clara i decidida per re- col·loca l’empoderament veïnal en una línia d’actuació amb duir la bretxa digital i es treballa amb la voluntat d’ampliar el capital social l’objectiu d’enfortir el capital social dels barris, ja que «els dels barris. barris amb més capital social són els que millor suporten les crisis, en tenir més capacitat de resiliència en la manera d’abordar-la», afegeix el director del programa. Una altra de les característiques principals del pro- grama és la flexibilitat, que li atorga una capacitat dinà- mica que s’adapta a les necessitats de la realitat al carrer, i permet aprofitar oportunitats del context que sorgeixin un cop iniciades les accions. «A diferència de la Llei de Barris, el Pla de Barris permet modificar la planificació inicial si detectem que ens hem equivocat en les necessitats del territori. I no passa res, és una de les oportunitats que et brinda tenir un pressupost municipal i el fet d’acordar el canvi en el marc d’un espai de participació ciutadana. Perquè és en el dia a dia quan real- ment es coneix el gra petit de les necessitats del territori», explica Anna Terra. En relació amb aquesta flexibilitat hi ha el fet que el Pla de Barris treballa amb recursos extraordinaris, que el dota d’una certa ductilitat sobre la continuïtat de les accions impulsa- des. Per això el programa ha treballat molt en la pedagogia d’anticipar de quines formes, en absència del Pla de Barris, es pot tenir continuïtat i sostenibilitat en el temps. De fet, la transversalitat i la participació ciutadana són maneres de 25 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL treballar que afavoreixen aquesta sostenibilitat. Justament, segons Arnau Balcells, un dels reptes és que el Pla de Barris no es converteixi en un servei. «El programa hauria de ser capaç de desaparèixer, perquè si perdurés i es convertís en estructural perdria la seva capacitat disruptiva i excepcional. Segurament, el Pla de Barris té sentit per un període de 8–12 anys, no més. A partir d’aquí, hauria de ser la mateixa estruc- tura municipal la que incorpori les innovacions generades i la que apliqui una lògica pressupostària redistributiva en aquests barris. A més, el programa és un transatlàntic que va a velocitat de creuer bastant imparable, i això comporta un nivell de càrrega i d’intensitat de feina que té sentit per a un programa extraordinari però que probablement és in- sostenible en una lògica ordinària», explica Arnau Balcells. Una de les grans forces del programa és el capital humà. Dins la metodologia del Pla de Barris, els caps de projecte  Arnau Balcells Capellades, de cada barri representen les figures clau en la consolida- director del Departament ció de relacions entre agents del territori i en la difuminació del Pla de Barris Imatge: Berta Alarcó de les jerarquies i els interessos personals, sense les quals 26 PLA DE BARRIS a l’Administració li seria molt complicat assolir certs objec- tius. Unes peces fonamentals complementades amb les fi- gures transversals especialitzades en temàtiques, que per- meten pensar bé de quina manera impulsar les línies globals per reduir les desigualtats des de la proximitat. A través dels caps de projecte s’afavoreix la coordina- ció intermunicipal, la gestió de les accions i la interlocució permanent amb el teixit social dels barris. Es tracta d’un equip tècnic propi del Pla de Barris, jove, poc condicionat per la burocràcia administrativa, amb coneixement dels territoris, visió estratègica i àmplies capacitats personals i professionals per realitzar la seva feina. Una «intel·ligència col·lectiva», en paraules del director del Pla de Barris, que es genera a través d’un equip format per arquitectes, psi- còlegs, antropòlegs, geògrafs, sociòlegs o politòlegs, una diversitat de professionals que permet tenir pluralitat de visions. «Són la peça clau de l’èxit del programa, amb la seva capacitat potent de treball i visió estratègica de com transformar, esdevenen, a més, la baula amb les entitats», remarca Arnau Balcells. INGREDIENT D’ÈXIT DEL PLA DE BARRIS: LA GOVERNANÇA Les característiques anteriors apunten que el Pla de Barris és un programa que fomenta una experiència de governança col·laborativa. Una manera de fer que ha trencat amb el marc preexistent, de manera que es pot afirmar que el Pla de Barris ha generat una altra forma de treballar de l’Administració pública, que permet impulsar programes difícils de pro- moure des de l’estructura ordinària del consistori. Aquesta governança, a més, garanteix que les accions del programa responguin prioritàriament a les necessitats i demandes del teixit social del veïnat de cadascun dels territoris. Així doncs, l’excepcionalitat del Pla de Barris rau en l’obertura d’una nova línia de treball innovadora en l’àmbit de les polítiques públiques, amb la voluntat de trencar mot- lles i superar els límits establerts formalment en el camp 27 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL objectiu específic en teòric per maximitzar el benestar social dels ciutadans en sostenibilitat ambiental i emergència climàtica situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, el Pla de Barris El Pla de Barris té com a objectiu capgira la dinàmica de treball tradicional de l’Ajuntament, combatre les desigualtats derivades de l’impacte del clima sobre la pobla- basada en la concepció d’objectius estratègics i la implan- ció vulnerable i contribuir a generar tació posterior en el territori. territoris més sostenibles. Treballar per aconseguir uns barris amb més Amb aquesta nova metodologia, el disseny dels projec- verd per capita, més pacificats i amb sistemes de transport més sosteni- tes es fa des del territori i l’Administració és la responsa- bles. Promoure l’educació ambiental ble d’implementar-los. Una petita revolució que implica una i els espais verds comunitaris i treba- llar per reduir la pobresa energètica i descentralització del funcionament municipal, modifica rols mitigar-ne els efectes. i obliga a treballar diferent. D’aquesta manera, es vol gene- rar una dinàmica de baix a dalt en la qual des del diagnòstic, la fixació d’objectius i els projectes d’actuació fins a la seva materialització es fan amb equips multidisciplinaris i amb l’acompanyament actiu dels veïns i veïnes del territori, supe- rant la segmentació disciplinària, una dinàmica que es veu reforçada per l’estructura departamental de les institucions. En aquest sentit, segons Arnau Balcells, el Pla de Barris esdevé un contrapoder que permet als territoris «tenir més poder de decisió en les accions i estratègies a impulsar, en- cara que aquestes accions no estiguin previstes inicialment en l’estratègia municipal». És precisament aquesta mirada de territori la que permet que l’estratègia municipal tingui un aterrament més local. «La ciutat sempre s’ha pensat de dalt a baix i els districtes eren els últims a decidir. Però el Pla de Barris permet donar més poder de decisió als terri- toris durant un temps determinat», afegeix el director del programa, que defensa la consolidació del Pla de Barris com una alternativa a la política pública convencional, en treba- llar de manera molt local, però alhora buscant el lligam amb l’estratègia de ciutat. Aquest canvi metodològic implica transitar del rol de li- deratge tradicional de l’Administració, que es basa en una posició d’autoritat formal, a un lideratge distributiu basat en la capacitat de posar d’acord els diferents actors per decidir sobre el contingut de les polítiques públiques amb més intel·ligència. En definitiva, el Pla de Barris proposa un canvi important en la manera de treballar de l’Administra- ció pública, que s’espera que derivi en una Administració més deliberativa i relacional. 28 PLA DE BARRIS objectiu específic en «El Pla de Barris ens ha permès fer un salt qualitatiu ocupació, impuls econòmic i economia social pel que fa a la innovació de les polítiques públiques, per El Pla de Barris busca recuperar i atrevir-nos a provar metodologies que no hauríem provat impulsar l’activitat econòmica als barris, fomentar l’economia social i en el marc d’un projecte molt més acotat territorialment. cooperativa, i reactivar i impulsar el Innovem en tot allò relacionat amb el treball comunitari, en petit comerç i l’emprenedoria. En la segona edició (2021–2024), amb una la manera de treballar amb els barris. Així doncs, el pro- atenció especial al suport i acompa- nyament als col·lectius més afectats grama canvia el model de gestió municipal per fer un mo- per la crisi econòmica i al comerç de del de gestió diferent a través d’una empresa municipal proximitat. —Foment de Ciutat— que s’hi dedica de manera exclusiva a través d’un model de governança municipal en què cada operador, en funció de la seva responsabilitat i el seu encàr- rec, acaba executant la part del pressupost que li pertoca», defensa Anna Terra. Justament Foment de Ciutat, com a òrgan impulsor i co- ordinador, és un dels quatre instruments previstos pel Pla de Barris per garantir la governança del programa. En el pla executiu, la societat s’ubica a la part més alta de l’organi- grama municipal, fins al punt que durant la primera edició  La Trinitat Vella Imatge: Tanit Plana del Pla de Barris, la presidència del consell d’administració 29 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL va recaure en l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau. «Amb aquesta decisió, es vol simbolitzar la importància del Pla de Barris en l’estructura municipal, posar sobre la taula la prioritat d’aquest projecte dins l’acció de govern i perme- tre-hi la dedicació exclusiva al programa. Això és part de la clau de l’èxit», afegeix la directora de Foment de Ciutat. Durant les dues edicions del programa, Foment de Ciutat ha treballat per implicar en el Pla de Barris tota l’estruc- tura municipal. La societat se situa a mig camí entre les àrees municipals —amb una visió molt més d’estratègia de ciutat— i els districtes —amb una mirada de territori i més capacitat d’acció directa—. Aquesta posició intermèdia ha permès al Pla de Barris poder aplicar política estratègica de ciutat però des de la proximitat, sumant les voluntats i es- tratègies definides pel govern i les àrees però adaptant-les i personalitzant-les a cada territori. També ha permès poder fer un treball a la inversa: detectar necessitats o oportuni- tats dels barris i traslladar-les a lògiques i polítiques més estructurals i d’àrea. 30 PLA DE BARRIS «Hi havia un cert risc que el model de gestió a través d’una societat municipal no funcionés, per la por que ten- sés massa l’organització i no fos ben acceptat, però s’ha aca- bat integrant perfectament en la mentalitat de l’estructura municipal, i s’ha sabut aprofitar les oportunitats que això ha generat. De fet, amb el Pla de Barris i des de Foment de Ciutat s’han iniciat processos de canvi organitzatiu, sobretot els vinculats a la transversalitat i al treball conjunt a la nos- tra organització, molt vinculats a l’impuls de les polítiques innovadores», assegura Terra. Aquesta manera de treballar innovadora té dos objectius essencials i complementaris: millorar les condicions de vida en els àmbits més vulnerables de la ciutat, tot fomentant les oportunitats educatives, socials, laborals i millorant la qua- litat de l’espai públic, i expandir el capital social del barri, entès com l’enfortiment del teixit associatiu, la millora de la vida comunitària i la consolidació de lideratges socials als barris. «El fet que el Pla de Barris depengui de Foment de Ciutat, una empresa que no forma part de cap àrea de l’Ajuntament però que és la catalitzadora del programa i de tota la inversió, jugant la partida amb la resta d’àrees del consistori, és totalment innovador», afegeix el director del Pla de Barris, que defensa que l’èxit del programa rau en el fet que genera «una nova forma de treballar, de manera transversal i per projectes, no tant per àrees». La resta d’instruments previstos al Pla de Barris per ga- rantir la governança del programa són un consell assessor format per experts en les diverses disciplines per a la trans- formació urbana; un comitè de pilotatge amb la presència de totes les àrees municipals implicades, i els grups impulsors a cada barri formats per tècnics i veïnat, que són l’epicentre de les decisions i la coproducció del projecte. En definitiva, el Pla de Barris ha posat en marxa unes estructures de governança, unes noves maneres de treba- llar i, sobretot, de dissenyar i implementar polítiques públi- ques, que responen no només a un context de governança col·laborativa, sinó també al que hauria de ser un entorn propici per a la innovació, un dels pilars en l’actuació del programa. 31 PLA DE BARRIS. INNOVACIÓ CONTRA LA SEGREGACIÓ TERRITORIAL objectiu específic en espai IMPACTE DEL PLA DE BARRIS públic, accessibilitat i habitatge EN LA REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS El Pla de Barris pretén fer front als dèficits urbanístics, com ara la de- gradació de l’espai públic, les dificul- Segurament, el més difícil de concloure de manera taxativa tats d’accessibilitat, la falta d’espais és l’impacte als barris en l’assoliment de l’objectiu princi- on desenvolupar vida comunitària a l’aire lliure, la baixa qualitat de l’ha- pal de reducció de les desigualtats. Els principals vectors de bitatge, la manca d’equipaments i els dèficits de mobilitat i connexió desigualtat responen a elements molt estructurals i a ten- dels barris entre si i en relació amb dències que necessiten temps i molta intervenció per as- la resta de la ciutat. solir lleugers canvis. Tanmateix, sí que es pot afirmar que, responent objectivament a l’acció realitzada i a través d’una política de redistribució dels recursos, s’han generat i obert oportunitats importants en alguns àmbits, i això ha aportat un nou capital inqüestionable, tant d’acció feta com de re- lacions comunitàries generades i dinàmiques creades, que de ben segur ajudaran a reduir les desigualtats en un futur. «El canvi de dinàmiques que nosaltres hem generat en l’estructura municipal pot semblar molt menor, però és una cosa que deixes d’aquest aprenentatge de treball conjunt, de la transversalitat», afegeix la directora de Foment de Ciutat. En aquest sentit, es pot afirmar que encara queda recor- regut per generar un efecte real que reverteixi les desigual- tats estructurals i que, per aconseguir-ho, caldrà desplegar també altres polítiques més a llarg termini, però que el Pla de Barris ha sacsejat l’organització municipal, en iniciar pro- cessos de canvi que han quedat establerts, i ha estat ago- sarat i disruptiu en impulsar noves polítiques innovadores que segur que perduraran i es consolidaran com a noves maneres de fer. «El Pla de Barris hauria d’iniciar un canvi de tendència en la desigualtat territorial de la ciutat, tot i que encara és d’hora per avaluar-ne l’impacte. Però el programa ha permès ins- taurar, dins la política municipal, una lògica asimètrica en la distribució pressupostària en destinar més recursos als terri- toris amb més desigualtats respecte a la resta. I que aquesta lògica es dugui a la pràctica i perduri, em sembla que ja és tota una oportunitat», defensa Arnau Balcells, director del Pla de Barris. 33  Sant Genís dels Agudells i la Teixonera Imatge: Foment de Ciutat 35 ENTREVISTA A ORIOL NEL·LO “HI HA ACTUACIONS DEL PLA DE BARRIS QUE CONTENEN UNA LLAVOR DE CANVI ESTRUCTURAL” Oriol Nel·lo i Colom és doctor en Geografia, especia- litzat en estudis urbans i ordenació del territori. Com a secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat (2003–2011), va impulsar la Llei de Barris, que és la principal referència inspiradora del Pla de Barris. Actualment és el president del Consell Assessor, que és l’òrgan que orienta, fa seguiment i avalua el desenvolupament del programa municipal. Què va motivar la creació de la Llei de Barris? L’origen de la Llei de Barris rau en el convenciment que la segregació residencial no és només el reflex de la desigual- tat, sinó que, al seu torn, genera i reprodueix desigualtats. De manera que, si es vol avançar cap a una ciutat més justa, cal desplegar polítiques territorials específiques per fer front a les causes i als efectes d’aquesta segregació. Ens adonem  Oriol Nel·lo i Colom, que, lluny de desaparèixer, la segregació —és a dir, la tendèn- president del Consell cia dels grups socials a separar-se entre ells sobre el terri- Assessor del Pla de Barris Imatge: Berta Alarcó tori segons la seva capacitat d’escollir lloc de residència— es 36 PLA DE BARRIS reprodueix un cop i un altre. Ara bé, la segregació avui és empentada per unes dinàmiques que s’escapen de la capa- citat de la majoria dels municipis de fer-hi front, degut a la combinació amb una altra dinàmica, la metropolitanització. Així, amb l’ampliació i la integració de les àrees urbanes la segregació ha passat de tenir lloc entre els carrers d’un barri a especialitzar socialment municipis i eixos metropolitans sencers. D’aquí neix la idea de la Llei de Barris com a me- canisme de redistribució territorial de rendes. La primera convocatòria de la Llei de Barris va tenir lloc l’any 2004 i la darrera va ser el 2010. Amb les polítiques d’austeritat del Govern, el programa es va esllanguir i mai s’ha tornat a re- cuperar, malgrat que el Parlament s’ha pronunciat a favor de la seva recuperació reiterades vegades. Quan Ada Colau va guanyar l’Alcaldia de Barcelona el 2015, l’Ajuntament va de- cidir que la ciutat tirés endavant el seu propi Pla de Barris amb recursos propis, tot i no comptar amb el suport econòmic de la Generalitat. Quina és l’herència de la Llei de Barris en el Pla de Barris? Tant la Llei de Barris com el Pla de Barris es plantegen fer front a una mateixa problemàtica: la que es deriva de les dinàmiques de segregació residencial. Parteixen de dos principis. El primer, que es poden millorar les condicions de vida de la població vulnerable si es millora la dotació d’equipaments, d’espai públic, d’inserció laboral, de qües- tions de salut i d’educació, entre altres, allà on es concen- tren les situacions de més alta vulnerabilitat. El segon, que si s’aconsegueix un èxit relatiu amb aquestes intervenci- ons, poden reduir-se les diferències de qualitat urbana i de capacitat d'accés a l’habitatge, que són la causa principal de la separació dels grups socials en la ciutat. Quines són les diferències fonamentals entre les dues iniciatives? Essencialment hi ha tres diferències. La primera és que, dissortadament, el Pla de Barris no és fruit d’una coopera- ció interadministrativa, sinó que l’ha desenvolupat només l’Ajuntament de Barcelona. La segona diferència és que una 37 ENTREVISTA A ORIOL NEL·LO de les característiques de la Llei de Barris, la transversalitat, al Pla de Barris s’eixampla encara més. Es fa un esforç molt notable per ampliar els eixos d’acció d’alguns dels drets o d’alguns dels serveis bàsics, en particular en l’àmbit de la salut, del medi ambient i de l’educació. En aquest últim eix, l’educatiu, el Pla de Barris inverteix un de cada cinc euros durant el primer quadrienni. Això no s’havia fet mai i, de fet, té molt pocs parangons a Europa. La tercera diferència fonamental és que el Pla de Barris és particularment atent amb la implicació dels veïns i veïnes. La Llei de Barris va tractar de recuperar tant com va poder la intervenció del veïnat, però el Pla de Barris recull la nova onada de mo- bilització ciutadana del 15-M. De fet, aquesta mobilització és la que es troba, en bona mesura, en l’origen del relleu en l’alcaldia de la ciutat l’any 2015. Es forma així un govern municipal molt vinculat als moviments ciutadans i que vol integrar aquests moviments en la mateixa gestió del Pla de Barris. D’aquí surt la idea de la coproducció de les polítiques, un plantejament del tot innovador. 38 PLA DE BARRIS De fet, és un dels elements d’innovació que incorpora el Pla de Barris… Exacte. La coproducció de polítiques amb el veïnat és molt notable. També ho és aquesta transversalitat tan acusada, que genera un canvi enorme en la manera de treballar de l’Administració, acostumada a fer-ho de manera molt sec- torialitzada. Des del punt de vista de l’anàlisi de les polí- tiques públiques, el Pla de Barris representa una innova- ció molt gran, perquè es tracta de passar d’unes polítiques basades en una visió sectorial a una visió territorial de l’acció pública. I això també comporta una transforma- ció destacada en la manera de funcionar de la mateixa Administració, tant pel que fa a la relació amb el veïnat com pel que fa a la intersectorialitat. Per exemple, el fet de re- unir en un comitè de pilotatge tots els serveis de l’Ajunta- ment que tenen relació amb el Pla de Barris, constitueix una innovació molt notable. Quina valoració fas de la primera edició del Pla de Barris? Sempre és molt difícil fer avaluacions de polítiques que en- cara estan en curs. Les polítiques urbanes que apunten a l’equitat molt sovint remen contra corrent, ja que han de fer front a les dinàmiques del mercat, que empenyen freqüent- ment en direcció contrària. A més, no són polítiques de caire estructural, com, per exemple, la regulació del mercat labo- ral o el sistema impositiu. Per tant, poden fer el que poden fer. Dit això, les valoracions que tenim són força positives. Si s'agafa un grup de control de barris similars als del Pla de Barris, en què no s’ha intervingut i en els que sí que s’ha intervingut, el resultat és que en els barris del Pla de Barris s’ha millorat de manera molt notable tot un seguit d’aspec- tes que incideixen de manera directa en les condicions de vida de la població: de l’educació a l’espai públic, dels equi- paments a la salut comunitària. Tot i així, cal deixar passar més anys per poder-ne fer una radiografia més exhaustiva. Quin creus que és el llegat del Pla de Barris? El filòsof francès André Gorz deia que en països com el nos- tre, en què un canvi social sobtat és molt difícil de concebre, 39 ENTREVISTA A ORIOL NEL·LO consell assessor totes les millores socials han d’estar necessàriament as- Una de les característiques del Pla de Barris és haver-se dotat d’un Consell sociades a reformes. El problema, deia, és distingir entre Assessor, integrat per professionals les reformes que són reversibles i les reformes revolucio- independents, experts en camps di- versos i amb experiència en l’àmbit nàries, és a dir, les difícilment reversibles. En el cas del Pla de les polítiques urbanes. La seva de Barris, hi ha algunes de les actuacions, com per exemple funció consisteix a assessorar l’Ajun- tament de Barcelona en qüestions les relacionades amb l’educació, que contenen una llavor com l’orientació general del Pla, la de canvi estructural. Per exemple, els instituts escola, que selecció dels barris, la definició dels projectes, el funcionament de les esdevenen centres d’irradiació cultural als barris. O les ac- actuacions, la formació de les per- tivitats de lleure i les extraescolars, que fins ara han estat sones que hi participen i l’avaluació del programa en el seu conjunt. un dels elements més discriminatoris en matèria d’educa- ció. La seva extensió en els barris més vulnerables incidirà positivament en la formació de les persones, però també en la possibilitat de crear xarxes cíviques o de promoure entitats, perquè es dota la gent jove d’aquests mecanismes de socialització en un moment clau de la seva formació. Si s’aconsegueix millorar això, es modificaran estructural- ment les coses. Hi ha algun repte encara per assolir? Els informes del Consell Assessor han estat sovint força crítics en diversos aspectes. La nostra preocupació de fons és que el Pla de Barris no té l’escala que hauria de tenir, per- què s’aplica només a un àmbit reduït d’una àrea metropo- litana extensa i això és una gran limitació. Com pot ser que s'intervingui als barris d’una riba del Besòs i no es faci en l’altra riba? És una limitació extraordinària, un trencacolls molt important, però no és responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona, al contrari. El consistori fa una tasca de su- plència d’allò que no fan, o fan de manera molt limitada, la resta d’administracions. Un altre element per valorar, amb mirada metropolitana, és la integració de les polítiques de rehabilitació amb les d’habitatge. Per tenir efectes sobre els mecanismes de segregació es necessita tenir capacitat d’actuar sobre el mercat d’habitatge en general i poder dis- posar d’habitatge públic i protegit per destinar-lo a lloguer assequible. Des de la perspectiva metropolitana caldria ac- tuar per aconseguir això. Només combinant les polítiques de barris i d’habitatge es podrà fer front, de manera adequada, a la segregació i als seus efectes. 40 PLA DE BARRIS àmbits d’actuació del pla de barris (2017–2024) 41 EL PLA DE BARRIS, EN DADES 42 PLA DE BARRIS primera edició del pla de barris plans de barri (2017–2020) El Bon Pastor i Baró de Viver 10 Zona Nord Plans de Barris El Besòs i el Maresme La Marina del Prat Vermell i la Marina de Port La Verneda i la Pau El Raval sud i el Gòtic sud 16 La Trinitat Vella Barris Sant Genís dels Agudells impacte i la Teixonera La Trinitat Nova 13,6% Les Roquetes 220.500 persones accions 39,7% Drets socials partides pressupostàries 48% Ecologia urbana 43 EL PLA DE BARRIS, EN DADES 2 8 10 9 7 1 5 4 3 6 1.625.137 Població (2017) 19,8% Activitat econòmica 713 Accions 23,5% 17% Educació Ecologia urbana 19% Educació 150.000.000 € Pressupost 23% 10% Drets socials Activitat econòmica 44 PLA DE BARRIS segona edició del pla de barris plans (2021–2024) de barri Zona Nord 15 El Besòs i el Maresme Plans de Barris La Trinitat Vella La Trinitat Nova Les Roquetes i el Verdun El Raval El Poble-sec impacte El Carmel i Can Baró 23 La Prosperitat 22,6% Barris El Turó de la Peira 377.000 persones i Can Peguera accions 38,4% 20,7% Ocupació, Educació impuls econòmic i salut pública i economia social 25,2% Drets socials, equitat de gènere partides pressupostàries i acció comunitària 24,9% Espai públic i accessibilitat 24,7% Educació i salut pública 45 EL PLA DE BARRIS, EN DADES plans de barri en manteniment El Bon Pastor i Baró de Viver La Marina del Prat Vermell i la Marina de Port La Verneda i la Pau El Gòtic sud 2 Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 8 15 10 9 7 13 14 1 5 4 11 3 1.666.530 12 6 Població (2020) 3% Sostenibilitat i emergència climàtica 489 Accions 10% 2,7% Espai públic Habitatge i accessibilitat 12% 2,4% 13,3% Drets socials, Sostenibilitat equitat de gènere i emergència Gestió del Pla i acció comunitària climàtica 150.000.000 € Pressupost 12,6% 10,1% Habitatge Ocupació, impuls econòmic i economia social 46 PLA DE BARRIS FOTO PANORÀMICA 47  El Raval Imatge: Foment de Ciutat 1. INSTITUT ESCOLA TRINITAT NOVA. L’EDUCACIÓ COM A EINA DE CANVI SOCIAL 49 INSTITUT ESCOLA TRINITAT NOVA Un dels eixos d’acció del Pla de Barris és l’educació que s’entén com un motor de transformació social. En aquesta línia, l’Institut Escola Trinitat Nova (ietn) esdevé el referent principal de l’impacte transfor- mador que l’educació pot arribar a conferir a un ter- ritori a escala comunitària. Més enllà de ser un cen- tre educatiu innovador, es converteix en un model pilot a Catalunya, en definir-se com un ens híbrid nou barris La Trinitat Nova entre equipament educatiu i centre cultural, conce- but com la clau de volta per generar un pol d’activi- tats comunitàries que, al seu torn, activi dinàmiques d’arrelament que enforteixin la cohesió, la identitat i el sentiment de pertinença. Un procés lent amb el qual es vol aconseguir que la Trinitat Nova destaqui per la qualitat de la seva oferta escolar i que es ges- ta a través d’un lideratge compartit entre el Pla de Barris i les entitats de la Trinitat Nova. Quan el Pla de Barris aterra a la Trinitat Nova el 2016, com- parteix amb el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) la necessitat de replantejar l’oferta d’educació pública al barri. En aquell moment, bona part dels infants i joves de la Trinitat Nova es matriculen a centres d’altres punts de la ciutat, i la diagnosi del CEB apunta la necessitat urgent de plante- jar una alternativa engrescadora. En aquest punt, el Pla de Barris enfoca el projecte com una oportunitat per connectar el centre educatiu al territori amb la idea que esdevingui un motor centrípet per al veïnat i que enforteixi el teixit educa- més de 7 milions d’inversió tiu i l’orgull de barri, entre d’altres reptes. La visió comunità- L’ietn és un dels projectes cabdals ria del Pla de Barris permet treballar aquests aspectes, i en del Pla de Barris a la Trinitat Nova, i hi destina més de set milions d’euros una primera etapa ofereix l’espai de reflexió pausat i neces- en vuit anys. El programa cofinança sari perquè el CEB, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) la construcció del nou equipament i assumeix la compra del material i el mateix Pla de Barris defineixin un projecte ambiciós i audiovisual i l’adequació de les ins- innovador que sigui un revulsiu per al territori. tal·lacions, per exemple, el plató de televisió o la ràdio. A banda, selecci- En aquest espai es consensuen les quatre grans línies ona i assumeix el cost de la dinamit- de treball del nou Institut Escola Trinitat Nova: la construc- zadora audiovisual i del dinamitzador comunitari. ció d’un nou equipament, l’impuls d’un projecte pedagògic 50 PLA DE BARRIS el repte de crear adaptat al barri i amb l’audiovisual com a eix singular, la un referent educatiu L’ietn comença a funcionar com a incorporació d’un reforç professional que acompanyi el institut escola el setembre del 2017, claustre i l’alumnat en l’àmbit audiovisual, i un tret distintiu encara amb l’equipament en obres, amb el repte de convertir-se en un d’aquest institut escola: ha de ser comunitari. És a dir, el nou referent educatiu adaptat al context equipament escolar ha de ser un espai d’ús i gaudi dels ve- de vulnerabilitat social de la Trinitat Nova, però amb l’objectiu de crear ïns i veïnes i també ha d’aconseguir que el veïnat canviï la una proposta prou atractiva que evi- visió que té de l’escola pública, que ha de ser un actiu i un tés la fugida d’escolars a altres bar- ris. I és que, malgrat ser l’únic centre generador d’oportunitats vitals. educatiu de la Trinitat Nova, només el 18% de la població escolar es ma- En aquest sentit, el nou model educatiu que es defineix tricula a l’ietn durant el primer curs i s’implementa al barri supera l’àmbit estrictament acadè- lectiu. A més, bona part de l’alumnat viu immers en processos migratoris mic i incorpora el concepte d’educació no formal. Es crea que fan que al llarg del curs s’hi ma- un equipament educatiu, obert a tot el veïnat i que incor- triculin nous alumnes o se’n donin de baixa d’altres. A això se li suma el pora un institut escola. Un centre amb un model educatiu fet que un alt percentatge de famí- innovador, ja que incorpora les arts audiovisuals com a eix lies són econòmicament i socialment vulnerables. Un seguit de realitats transversal, des de P3 fins a 4t d’ESO. I aquest eix singular, que fan que l’ietn sigui considerat que es testa per primer cop a l’ietn, s’estén més enllà de un centre de màxima complexitat i que no faciliten la vinculació de les l’educació formal, impregnant tot l’equipament i generant famílies amb el barri. espais de creació i relació fora de l’horari lectiu, sota la fi- losofia que no se cedeix l’escola al barri sinó que l’escola 51 INSTITUT ESCOLA TRINITAT NOVA l’eix singular de l’audiovisual és del veïnat i se l’ha de fer seva. Aquí rau una de les prin- Les arts audiovisuals impregnen totes les assignatures de l’ietn de manera cipals innovacions que aporta aquest projecte educatiu transversal i amb la dinamitzadora au- de barri: que les instal·lacions de l’institut no són només diovisual com a referent. Com a exem- ple de projectes, una de les iniciati- d’ús escolar. La biblioteca, el gimnàs, el plató de televisió ves amb més èxit són els Trinitubers, o l’estudi de ràdio són d’ús veïnal fora de l’horari lectiu i en què els alumnes es transformen en periodistes i fan vídeos sobre el s’integren dins l’anomenat Espai 3 Ulls, que té per objectiu barri. A més, cada any els alumnes recuperar la vida cultural, educativa i de lleure i superar el de 3r de primària presenten el Conte Audiovisual Il·lustrat als Jocs Florals. dèficit històric d’equipaments a la Trinitat Nova, que fins Però el projecte més gran és Cinema aleshores obligava els veïns i veïnes a buscar alternatives en Curs, a 1r d’ESO, en què els esco- lars fan una pel·lícula o un documen- en altres barris propers. Per fer possible aquest ús veïnal, tal, d’un nivell que ha fet que s’hi in- teressés el Festival Internacional de s’han adequat les instal·lacions de l’escola de manera que Cinema en Català (FIC-CAt), que ha l’accés sigui autònom. triat un dels audiovisuals en la cate- goria de centres educatius. Pel que «Per tant, l’equipament no atén només l’educació obliga- fa a l’Espai 3 Ulls, s’engega la ràdio tòria dels 3 als 16 anys, sinó que l’oferta educativa s’amplia TriniSound Nova, d’ús comunitari. Un dels primers programes que es fins a persones de 100 anys. Per això m’atreviria a dir que van emetre durant el confinament va és l’únic projecte d’aquest tipus a tot Catalunya», defensa ser Les veus de la Trini, amb missat- ges de veu de veïns i veïnes enviats Mireia Valls Gil-Vernet. En aquest sentit, la cap de projecte per WhatsApp. També s’activa el Club del Pla de Barris a la Trinitat Nova explica que l’equipament de Vídeo, en el qual poden participar els adolescents del barri per fer acti- es concep perquè, a llarg termini, contribueixi a revertir la vitats audiovisuals a les tardes, fora de l’horari lectiu. En paral·lel, l’Espai realitat que defineix la Trinitat Nova com a barri dormitori. 3 Ulls allotja iniciatives d’entitats o «És un projecte en construcció. Volem que l’equipament co- grups del barri que ara disposen de les instal·lacions de l’institut escola munitari generi un lleure que, al seu torn, creï sentiment de fora de l’horari lectiu. És el cas del pertinença a la Trinitat Nova, perquè actualment les famílies grup de percussió Bruixes i Bruixots, d’equips de voleibol, de grups de cros- fan el vincle social fora del barri, treballen fora i matriculen sfit o de ioga. L’única condició que es els seus fills fora, també», explica Valls Gil-Vernet. posa a l’hora de fer activitats és que siguin obertes a tots els veïns i veïnes La ròtula que fa possible, a la vegada, l’ús educatiu i veï- del barri. nal és la figura dels dinamitzadors audiovisual i comunitari, una de les singularitats del projecte i que permet l’enllaç entre l’escola i el veïnat. Dues figures, a més, que només es troben a la Trinitat Nova i que són clau per garantir que els eixos audiovisual i comunitari siguin transversals en el pro- jecte educatiu de barri, no només durant les hores lectives. La dinamitzadora audiovisual és una figura fonamental del projecte pedagògic i ajuda el claustre a incorporar l’au- diovisual en les matèries curriculars de l’escola, però la seva tasca és també fer que aquest eix singular es reflecteixi en el conjunt de l’equipament. «Oferim a les entitats la possibi- litat que l’audiovisual formi part dels seus projectes i, d’altra banda, la meva figura també serveix per fer audiovisuals que 52 PLA DE BARRIS recuperar l’orgull de barri permetin donar a conèixer el nostre barri a tot Barcelona, L’objectiu a llarg termini de l’ietn és enfortir el múscul del teixit associ- perquè hi ha una idea preconcebuda de la Trinitat Nova que atiu, ara molt debilitat, i aconseguir no correspon a la realitat. Volem promocionar el barri de ma- recuperar la implicació dels veïns i veïnes en la vida comunitària. És a nera realista i divertida a la vegada», explica Lupe Capell dir, que el veïnat comenci a partici- Gasol, dinamitzadora audiovisual de l’ietn. par en la gestió política, amb pro- postes que atenguin les necessitats En paral·lel, el dinamitzador comunitari fa el vincle entre del barri, més enllà de participar l’escola, les famílies i la resta d’entitats del barri. Treballa tan sols en les activitats de lleure. D’aquesta manera, es vol aconse- amb el veïnat i les entitats per convertir el centre en un es- guir que la Trinitat Nova torni a ser cenari viu d’activitats que superen la rutina ordinària d’un el model comunitari referent que va ser a Barcelona, però que va dinami- centre educatiu convencional. «Entenem que la vinculació tar una remodelació del barri que fa vint anys que dura i que ha provocat del veïnat al barri és un procés lent que requereix un xup- la pèrdua de l’orgull col·lectiu. xup, com la cuina tradicional. Part de l’èxit del procés és tre- ballar la confiança, treballar en l’àmbit personal, molt de tu a tu, i donar respostes ràpides», subratlla Otger Cano Sarrà, dinamitzador comunitari de l’ietn. Després de cinc cursos, l’equip que pilota el projecte subratlla el gran salt que significa haver aconseguit que ar- ribin matrícules de barris veïns atrets pel projecte peda- gògic. Això els anima a seguir treballant en aquesta línia, conscients que es tracta d’un procés que necessita temps però amb l’esperança que l’ietn deixi de ser un centre de màxima complexitat en un futur. «A l’ietn tenim sobretot famílies en processos migratoris que moltes estan de pas, en general, amb pocs recursos, sous baixos i feines precà- ries, també amb desestructuració familiar i amb situacions habitacionals precàries. Però ara anem veient famílies amb situacions bastant normalitzades que comencen a inscriure els seus fills i filles a l’escola i comencen a participar-hi», adverteix el dinamitzador comunitari de l’ietn. En aquest sentit, la cap de projecte del Pla de Barris a la Trinitat Nova afegeix: «Volem recuperar la població de la Trinitat Nova, per contribuir que deixi de ser un barri centrifugador per ser un barri atractiu. I això ja comença a passar. Ja hi ve po- blació de la Prosperitat o de Can Cuiàs, no perquè sigui un equipament amb places i barat». L’ietn també innova pel que fa a la gestió política del projecte. Per tirar endavant la proposta d’equipament edu- catiu de barri, diverses administracions han hagut de tre- ballar plegades en un model de gestió conjunta que el fa 53 INSTITUT ESCOLA TRINITAT NOVA altres projectes singulars innovador. «El projecte sobrepassa els límits del Consorci La creació d’instituts escola és una aposta per la continuïtat entre l’edu- d’Educació de Barcelona. Amb l’Institut de Cultura treba- cació primària i la secundària i en llem l’eix singular al voltant de les arts audiovisuals. També favor de la distribució equitativa de l’alumnat als diferents centres, a fi treballem amb el Consorci de Biblioteques per a la creació d’avançar encara més en la lluita con- de la biblioteca-mediateca. I com que és un equipament tra la segregació escolar a la ciutat. A banda de l’ietn, fins a sis instituts es- de barri, també hem de treballar amb el Districte de Nou cola més tenen projectes amb eixos Barris, que és qui fa aquest vincle en l’àmbit veïnal i d’en- singulars que impregnen la majoria de les assignatures curriculars: titats», explica Mireia Valls Gil-Vernet, cap de projecte del Pla de Barris a la Trinitat Nova. • Institut Escola Rec Comtal (eix singular StEAM) En aquest sentit, des del Consorci d’Educació de • Institut Escola Mirades (eix singular StEAM) Barcelona (CEB) es valora que el Pla de Barris sigui una pla- • Institut Escola Coves d’en Cimany taforma d’acceleració de projectes, com ha passat amb (eix singular StEAM) • Institut Escola Turó de Roquetes l’ietn. «Gràcies al Pla de Barris s’han pogut accelerar pro- (eix singular teatre dels objectes) jectes que ja havien de passar, com la concepció d’aquest • Institut Escola El Til·ler (eix singular música) equipament educatiu comunitari obert al barri. A més, el Pla de Barris té una cosa molt bona, i és que treballa molt a prop del territori, el coneix molt bé i té unes reaccions i solucions molt ràpides», explica Eulàlia Esclapés Turró, cap de l’Àrea de Servei d’Educació i Territori del CEB. 55 INSTITUT ESCOLA TRINITAT NOVA—ENTREVISTA “VOLEM DONAR RESPOSTA A UNA REALITAT MOLT COMPLEXA” Joan Artigal Valls va ser el primer director de l’ietn i la persona que rep l’encàrrec d’aixecar el nou pro- jecte educatiu de la Trinitat Nova. Ara és membre de l’equip comunitari del centre. Quina és la filosofia de la proposta educativa? La idea no és fer una escola oberta al barri, sinó un equipa- ment educatiu comunitari en el qual hi ha una escola. Quan ar- ribem nosaltres, el Consorci d’Educació havia tancat les dues escoles i l’institut del barri, després d’un procés molt llarg de degradació, i el que hi ha és la voluntat de fer una proposta que respongui a una realitat molt complexa, no tan sols bus- car la manera de donar la volta al fracàs d’un sistema. Perquè que una escola matriculi el 18% de la població del territori, com passa a l’ietn, és un fracàs com a sistema, vol dir que aquell territori no considera interessant la proposta educativa. Què plantegeu? Perquè una educació funcioni no n’hi ha prou amb una pro- posta acadèmica, sinó que calen elements que ho facin possi-  Joan Artigal Valls, membre ble. Si les famílies de la Trinitat Nova prefereixen escolaritzar de l’equip comunitari de l’ietn Imatge: Berta Alarcó els seus fills i filles en un altre barri, significa que aquest és un 56 PLA DE BARRIS entorn que ha creat poques oportunitats educatives. El que cal és ajudar a construir unes condicions en què aquest para- digma canviï per crear un entorn educatiu, no només escolar, a través d’un projecte que intenta donar resposta a un terri- tori empobrit educativament. I això requereix una intervenció educativa, docent, socioeducativa, no formal i comunitària. Per això integreu els perfils socials i comunitaris en l’equip educatiu? Aquest crec que és l’element que el Pla de Barris planteja molt bé. Perquè cal una intervenció global, interdisciplinà- ria, que abordem a través d’un equip socioeducatiu paral·lel al docent molt potent, amb tècnics d’integració social, edu- cadors socials, educadors emocionals, dinamitzadors co- munitaris. Actuem com a serveis socials, i així podem aten- dre les famílies des del minut zero, sense haver de derivar. D’aquesta manera, la intervenció que fa serveis socials és molt més real, directa i ajustada i esdevé un element de confiança i d’acompanyament. Això ha fet que, durant la pandèmia, s’atenguessin 150 famílies per emergència so- cial, quan de l’altra manera segurament no se n’hagués atès pràcticament cap. Quins són els elements diferenciadors del projecte? El primer és que actuem com a miralls. Hem de mirar el barri i el barri ens ha de mirar. I per mirar-nos mútuament, ens hem de reconèixer. Aquí és clau la vinculació amb les enti- tats del barri, per fer coses conjuntament en tots els nivells. La idea és que el barri i la proposta educativa es reconeguin mútuament per crear un arrelament al territori. Considerem que les entitats que integren l’equipament, com la Unió Esportiva Trinitat Nova o el grup de ioga, són també edu- cació i que som millors perquè els tenim. Això fa que ja no sigui un projecte educatiu de centre, sinó que configura de manera informal un projecte educatiu de barri, en el qual tots recuperem la idea de sentir-nos-en part. Quan s’està en situació de vulnerabilitat hi ha poca xarxa, però aquí l’es- cola com a proposta educativa no formal ajuda les famílies a enriquir aquesta xarxa. Ajuda a empoderar. 57 INSTITUT ESCOLA TRINITAT NOVA—ENTREVISTA I la resta d’elements diferenciadors? Un altre element diferenciador seria l’acompanyament. Creem un sistema diferent en el qual intentem donar res- posta a través de tutories individualitzades. Tots els pro- fessors de l’escola són tutors i la tutoria de grup ja no és individual sinó d’equip. Per tant, afrontem la dificultat des de la força de l’equip de professorat i l’acompanyament, des de la individualitat. També us diferencia la proposta audiovisual… Exacte. L’Institut de Cultura de Barcelona ens va proposar especialitzar-nos en les arts audiovisuals, ja que tractàvem d’emmirallar-nos en el barri i el barri en nosaltres. D’aquesta manera, partim d’una proposta atractiva i emergent com a element de cohesió, amb activitats audiovisuals que poden fer els alumnes però també el veïnat. També alterem els cicles de l’escola per garantir la continuïtat. Hem vist que gairebé tots els nens i nenes s’escolaritzen a les escoles bressol del barri. Llavors, hem integrat P3 a l’escola bressol i la llar d’infants per intentar captar alumnat i que no marxi fora de la Trinitat Nova. També fem l’acompanyament de l’alumne quan canvia d’etapa. El 1r d’ESO l’integrem amb 5è i 6è, i això facilita una certa continuïtat pedagògica, i mantenim algun del professorat de les diferents etapes. Quina és la valoració que fas d’aquests cinc cursos? És maco veure l’evolució que s’ha fet de la mirada de les fa- mílies, una mirada molt recíproca, i veure també que al barri estan passant moltes més coses. Pel que fa a l’avaluació educativa al barri s’ha millorat? Clarament, sí. Però és sa- tisfactori? Clarament no, perquè sempre estem parlant d’un 1% o 2% de la població. Però entenem que els canvis educa- tius són processos lents que impliquen transformacions del paradigma. En aquest sentit, hi ha molts moments en què sentim que la proposta que estem fent és superadequada, però perquè seguim remant una mica a contracorrent del que espera el sistema. 2. NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES. ACOMPANYAMENT EMOCIONAL DE L’ALUMNAT 59 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES Un dels objectius del Pla de Barris és incrementar l’atenció preventiva en salut mental i emocional de l’alumnat de barris vulnerables i, per extensió, de les famílies. En aquest marc, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, es desenvo- lupa un programa pilot per incorporar nous perfils professionals a les escoles d’alta complexitat dels barris del Pla de Barris. Un programa que s’acaba convertint en un projecte educatiu consolidat a tota la ciutat. La innovació es dona en dues dimensions: l’organitzativa i la metodològica. D’una banda, perso- nal de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) s’integra per primer cop als equips educatius dels centres del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). Ho fa per acompanyar emocionalment l’alumnat, el grup classe i els educadors i les famílies. Aquests professionals, i aquí rau la segona peculiaritat, s’inte- gren al claustre: és a dir, treballen braç a braç amb el professorat i es complementen. Bona part d’aquests nous perfils són educadors socials però, a més, el Pla de Barris reforça la presència d’altres perfils, com ara psicòlegs o tècnics d’integració social. Tots ple- gats connecten l’escola amb les famílies i el barri. Per tant, els centres passen de tenir un equip docent a un equip educatiu, adaptant els professionals de cada escola a la realitat de l’entorn. Finalment, la incorpo- ració dels nous perfils permet una qüestió essencial: que els mestres tornin a fer de mestres. El repte del programa és crear un model social conjunt amb l’escola que afavoreixi la millora d’oportunitats socioeduca- tives dels infants i el benestar de les famílies. En les escoles de màxima complexitat, situades en entorns socioeconòmics desfavorits, el professorat es troba amb alumnes amb dificul- tats d’aprenentatge, que van des del retard escolar i la manca d’hàbits fins als bloquejos emocionals o els problemes de regulació de conducta, entre altres. Aquests quadres són 60 PLA DE BARRIS fruit de situacions sociofamiliars complexes com la pèrdua d’habitatge, la manca de xarxa social, relacions de violència intrafamiliar, processos migratoris complexos o precarietat socioeconòmica, que incideixen directament en el desenvolu- pament dels infants i poden afectar el procés de socialització durant l’etapa de l’aprenentatge. Davant aquesta realitat detectada, la funció d’aquests professionals de l’àmbit psicosocial que s’incorporen als claustres és donar atenció especialitzada als alumnes i les seves famílies, però també garantir la formació i el suport a l’equip docent, per generar noves cultures de treball con- juntes entre serveis socials, centres de salut i altres serveis comunitaris de referència del barri. L’objectiu és abordar de manera preventiva el malestar emocional i els incipients pro- blemes de salut mental que es puguin detectar, partint de la premissa que avançar-se al màxim en l’aparició d’aquests símptomes permet limitar l’aparició de malalties més greus. «Fins que no es va posar en marxa el programa, una ve- gada al mes s’activaven les comissions socials, en què els 61 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES esmorteir l’impacte educadors socials anaven a l’escola i repassaven amb la de la covid-19 El reforç en la prevenció de problemes Direcció la llista d’alumnat que havien d’atendre. Aquesta fór- de salut mental en l’àmbit educatiu mula té algunes mancances, perquè les escoles només en- és un dels objectius del Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022. Pren tenen els serveis socials com a generadors-dispensadors de més rellevància per l’impacte emoci- recursos, mentre que els serveis socials parlaven d’alumnes onal de la pandèmia de la covid-19 en els infants i els joves, una de les fran- que no coneixien en el seu context natural, sinó en un con- ges d’edat més castigades per les res- text de despatx que oferia poca informació sobre la situació triccions associades a la pandèmia. Alguns estudis assenyalen l’evidèn- de l’infant», explica Fina Pidelaserra i Font, coordinadora de cia científica sobre el seu impacte en la salut mental d’infants i joves. Per l’àmbit social del Pla de Barris. exemple, una anàlisi de la Universitat Amb aquest programa innovador, els i les educadores Miguel Hernández, amb enquestes a famílies en l’àmbit estatal, assenyala emocionals atenen l’alumnat des d’una òptica multidiscipli- que el 86% de les famílies han detectat nària i participen en les activitats a les aules per detectar si- canvis d’actitud i d’estats emocionals en els estudiants. Igualment, organit- tuacions de dificultat en el desenvolupament dels menors i zacions internacionals com Unicef fer l’acompanyament necessari. D’aquesta manera, es coor- alerten de les conseqüències de la pandèmia en la salut mental d’infants dinen amb l’Equip Assessor Pedagògic (EAP) i amb els serveis i joves a escala mundial. més especialitzats com el Centre de Recursos Educatius per A més, l’Enquesta de la joventut de Barcelona 2020 recull que el 60% a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta dels i les joves creuen que l’impacte de la covid-19 els afectarà personal- (CREtDIC). També assessoren els equips docents sobre les di- ment de manera negativa. I en paral- ficultats relacionals i conductuals que poden sorgir a les aules lel, l’enquesta del Centre d’Investi- gacions Sociològiques (CIS) també i donen suport en l’elaboració de la programació en l’àmbit conclou que 6 de cada 10 persones emocional. Aquests nous perfils professionals inclouen psi- enquestades han tingut símptomes de depressió i ansietat amb motiu de còlegs, psicomotricistes, artterapeutes, educadores socials, la irrupció del coronavirus, i que són tècniques d’integració social, monitors, mestres especialistes precisament les persones joves i les dones les que més han patit aquests en audició i llenguatge i psicòlogues del CREtDIC. efectes. L’atenció prematura i l’abor- Als centres educatius on s’han implementat aquestes datge preventiu d’aquest patiment emocional i malestar psicològic és figures, s’ha comprovat que ha augmentat el nivell de con- clau per prevenir i evitar que esdevin- guin malalties mentals o que aquestes fiança entre les diverses parts que formen la comunitat malalties siguin més greus. educativa, la qual cosa ha servit per donar suport en l’ela- boració de la programació en l’àmbit emocional i en la co- ordinació amb l’equip de mestres. A més, aquests claustres enriquits han pogut reflexionar i adquirir eines conjuntes per a una intervenció més assertiva. Les primeres anàlisis del Consorci d’Educació de Barcelona van en aquesta línia i conclouen que amb aquest recurs s’introdueix a l’aula la pràctica del diàleg i l’enfocament restauratiu, també entre els adults professionals, i es comparteix una mirada menys vertical i punitiva que defuig judicis de valors i que aborda el conflicte com quelcom inherent a les relacions i una oportunitat de creixement. S’ha alfabetitzat en emocions. 62 PLA DE BARRIS pla pilot (2016–2020) barris La Marina del Prat Vermell i la Marina de Port El Raval i el Gòtic sud Sant Genís dels Agudells El Besòs i el Maresme 20 La Verneda i la Pau Educadors/ores El Bon Pastor i Baró de Viver socials La Trinitat Vella La Trinitat Nova Les Roquetes Zona Nord 16 Especialista en atenció emocional 15 Tècnics/tècniques d’integració social 26 Escoles 4 Tècnics/tècniques de llenguatge 3 9 Assessors/ores Instituts en els trastorns del desenvolupament i la conducta 2 3 Dinamitzadors/ores Instituts escola 7.142.306,89 € 10 60 38 Pressupost Barris Professionals Centres 63 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES segona edició (2021–2024) barris La Marina del Prat Vermell i la Marina de Port El Raval i el Gòtic sud Sant Genís dels Agudells El Besòs i el Maresme 47 Educadors/ores 10 La Verneda i la Pau socials Escoles bressol El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat Vella La Trinitat Nova Les Roquetes Zona Nord El Poble-sec El Carmel El Turó de la Peira El Vedun 43 Especialista en La Prosperitat atenció emocional 41 Escoles 16 Instituts 52 Tècnics/tècniques d’integració social* *Pagats pel Consorci d’Educació 2 7 Dinamitzadors/ores Instituts escola 9.433.059,12 € 15 144 74 Pressupost Barris Professionals Centres 64 PLA DE BARRIS centres educatius del pla pilot (2016–2020) Les Roquetes Zona Nord Antaviana Elisenda de Montcada Turó de Roquetes Mestre Morera Ciutat Comtal Sant Genís Ferrer i Guàrdia dels Agudells Institut Picasso Mare de Déu de Montserrat La Trinitat Nova Vall d’Hebron Trinitat Nova La Trinitat Vella Ramon Berenguer III Ramón y Cajal Josep Comas i Solà El Bon Pastor i Baró de Viver Baró de Viver El Til·ler La Verneda i la Pau Els Horts La Palmera La Pau L’Arc de Sant Martí Bernat Metge La Marina El Raval El Besòs i el Maresme Enric Granados i el Gòtic sud Concepción Arenal Ramon Casas Collaso i Gil Eduard Marquina El Polvorí Ruben Darío Joaquim Ruyra Can Clos Àngel Baixeras Prim Bàrkeno Drassanes Barri Besòs Seat Milà i Fontanals Montjuïc Lluís Domènech i Montaner Escola Institut Institut escola 65 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES centres educatius de la segona edició (2021–2024) Les Roquetes Antaviana Turó de Roquetes El Verdun Marta Mata Turó de la Peira La Prosperitat El Turó Mercè Rodoreda Calderón de la Barca Prosperitat Barcelona-Congrés Santiago Rusiñol Tibidabo Víctor Català Galileo Galilei Flos i Calcat Zona Nord Nou Barris Elisenda de Montcada (Sant Andreu) Mestre Morera Ciutat Comtal Sant Genís Ferrer i Guàrdia dels Agudells Institut Picasso Mare de Déu de Montserrat La Trinitat Nova Vall d’Hebron Trinitat Nova El Carmel La Trinitat Vella El Carmel Josep Comas i Solà Ferran Tallada Rec Comtal Coves d’en Cimany Mirades/Taxonera El Bon Pastor i Baró de Viver Baró de Viver La Maquinista El Til·ler La Verneda i la Pau Els Horts La Palmera La Pau L’Arc de Sant Martí Bernat Metge La Marina El Poble-sec El Raval El Besòs i el Maresme Enric Granados Poble-sec i el Gòtic sud Concepción Arenal Ramon Casas Tres Pins Collaso i Gil Eduard Marquina El Polvorí Mossèn Jacint Ruben Darío Joaquim Ruyra Can Clos Verdaguer Àngel Baixeras Prim Bàrkeno Bosc de Montjuïc Drassanes Barri Besòs Seat Bosc de Montjuïc Castella Pau Vila Consell de Cent Milà i Fontanals Montjuïc Milà i Fontanals Lluís Domènech Miquel Tarradell i Montaner 67 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES—REPORTATGE EL TIL·LER, UN DELS 81 CENTRES EDUCATIUS QUE FORMEN PART DEL PROGRAMA Sònia Martínez és l’encarregada d’obrir la porta a les vuit del matí de l’Institut escola El Til·ler, al barri del Bon Pastor. Des de la seva posició, veu passar l’alumnat de l’ESO i s’adona de qui ve tard, de qui arriba adormit i de qui en- tra amb una beguda energètica a la mà. En aquests últims casos, intenta fer pedagogia positiva. A les nou del matí, torna a la porta d’entrada després d’haver estat amb els més petits durant l’acollida. Aquella hora «és un xou» per- què arriben les famílies dels alumnes d’infantil i primària i és un no parar d’«escolta, que m’ha arribat això, escolta que he de tramitar allò altre». La Sònia, a peu de porta, els ofereix diferents tipus d’atenció, prioritzant els casos més urgents amb una reunió que, si no es pot fer el mateix dia, es fixa per a aquella mateixa setmana. «Aquest espai està molt bé perquè totes les famílies t’associen a un lloc i quan tenen un problema, saben on poden venir a buscar-me. I això és molt important», relata la Sònia. La figura d’educadora social del centre és el vincle entre els serveis socials, les famílies i l’alumnat de l’institut escola. La tasca consisteix a fer un seguiment acurat de les famílies i acompanyar-les en les seves necessitats: des d’ajudar-les a fer tràmits, acompanyar-les físicament si cal, o buscar re-  Sònia Martínez i Domi Viñas, amb l’equip de nous perfils cursos, fins a fer derivacions a altres serveis. Però també professionals a l’Institut es coordina amb els serveis del territori, com el Centre escola El Til·ler Imatge: Berta Alarcó de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), el 68 PLA DE BARRIS Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) o el CAP. A més, és la figura sobre la qual pivota tot allò relacionat amb la protecció en la infància, amb el disseny de protocols i el seguiment de casos. «La meva funció és la de cuidar, faig molta teràpia de mimos, moltes abraçades i molt treball des del carinyo. Durant la postpandèmia, hem notat que ha cres- cut la conducta de risc entre els adolescents, les autolesions. N’hem tingut dos casos, que hem hagut d’acompanyar, han estat moltes hores de donar voltes pel pati, xerrar molt i fer acompanyament. També hi ha molt malestar, nanos que no volen sortir de casa o estan desganats de fer coses», explica l’educadora social, que assegura que de vegades es detecta malestar entre els alumnes sense saber-ne el motiu. És aquí quan s’activa el treball interdisciplinari amb els tutors, per investigar amb les famílies i explorar si cal donar suport. Un treball en xarxa amb l’equip educatiu i directiu però també amb els serveis socials. En paral·lel, la Sònia també dinamitza diferents projec- tes al centre, que són la base per poder treballar amb les famílies. El projecte estrella és el Cafè en Família, un grup de suport quinzenal en què participen una vintena de ma- res del centre —la majoria viuen soles a la ciutat amb els seus fills— i que es desenvolupa entorn d’un esmorzar, en què cada mare porta menjar del seu país i a través de la conversa sense guió es detecten les necessitats del grup. També hi ha l’Adaptem-nos, per fer l’acollida dels nous alumnes de P3 i les seves famílies a través d’un espai d’es- morzar, i el Correserveis, per donar a conèixer entre aques- tes noves famílies els serveis del territori amb una visita, per evitar reticències quan s’hagin de fer servir. Aquesta educadora social és un dels quatre nous perfils professionals del claustre de l’institut escola El Til·ler, un cen- tre que també té dues tècniques d’integració social —les ano- menades tIS— i un educador emocional. Els plans de treball de cadascuna d’aquestes figures està molt alineat amb les ne- cessitats de cada centre. En el cas d’El Til·ler, les tIS treballen sobretot l’absentisme escolar, l’educador emocional acompa- nya emocionalment l’alumnat i l’educadora social fa un treball de projecció de les necessitats en l’àmbit socioeconòmic. 69 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES—REPORTATGE «Al principi, l’encaix d’aquests professionals va ser complex, però ara, amb l’experiència de cinc cursos, ens hem adonat que són figures educatives molt importants. Ofereixen moltes possibilitats pel que fa al treball d’acom- panyament a l’alumnat, al professorat i a les famílies, que és molt intens i positiu, de manera que si ara haguéssim de fer la feina sense ells, ens resultaria molt difícil. Per tant, tenim la sort que aquestes figures formin part de l’equip educatiu dels centres», confessa Domi Viñas i Rodríguez, directora de l’institut escola El Til·ler, que afegeix que aquests perfils són «una peça clau d’acompanyament, de suport i d’ajuda» en la mirada sistèmica de l’educació, que també inclou les famílies. «Una mirada que ens parla dels nens i les nenes, però també de les necessitats que tenen, de com es relaci- onen amb l’entorn familiar, de quines vides tenen, més enllà de l’experiència d’aprendre. Per a nosaltres, tenir cura dels alumnes i les seves famílies és vital i prioritari, en paral·lel al fet que aprenguin i treguin els màxims resultats», conclou la directora. 71 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES—ENTREVISTA “TENIR EL PLA DE BARRIS COM A PARAIGUA PEL QUE FA A LA FLEXIBILITAT EN LA INNOVACIÓ ÉS FONAMENTAL” La comunitat educativa reconeix l’impacte positiu de la incorporació dels nous perfils professionals als claustres de les escoles d’alta complexitat. El programa pilot de la ciutat de Barcelona es conso- lida en l’àmbit municipal però també s’observa com un model innovador replicable arreu del país per abordar amb èxit la lluita contra les desigualtats a l’escola, gràcies a perfils especialitzats que esde- venen radars per detectar alumnes vulnerables. És una de les reflexions principals que fa Laia Claverol Torres, gerenta de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, de qui depèn l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Per què és innovador el Programa municipal d’educadors socials a les escoles? Perquè ofereix l’oportunitat al professional de l’atenció social de passar a treballar en l’entorn educatiu de l’infant. Fins ara, cadascú treballava en el seu terreny i ens coordinàvem amb  Laia Claverol, gerenta de l’Àrea de Drets Socials, Justícia l’escola en els casos que teníem compartits. Ara podem treba- Global, Feminismes i lgtBI llar des d’una altra perspectiva perquè es normalitza la funció de l’Ajuntament de Barcelona Imatge: Berta Alarcó de l’educador social en un entorn desestigmatitzat, i el més 72 PLA DE BARRIS important és que podem treballar amb infants que no estem atenent a serveis socials i incorporem famílies a l’atenció social bàsica que no venien per l’estigma d’estar vinculat a la pobresa. Per tant, es detecta l’infant amb risc o amb necessitats dins la mateixa aula. A més, aquesta figura fa una funció a l’escola que fins ara estaven fent substitutivament els mestres, que ni tenen la formació corresponent ni els pertoca fer-ho. Al final te- níem escoles amb rendiments acadèmics inferiors perquè s’es- taven dedicant moltes hores a la gestió de conflictes externs que impacten en l’escola. El fet d’incorporar aquests perfils és un valor per als centres, ja que permet dur a terme una funció socialitzadora i comunitària més enllà de la funció educativa. Quin valor afegit creus que aporta el Pla de Barris en aquest programa? Sobretot la innovació. El Pla de Barris ens ajuda a dispo- sar de metodologies de treball que ens hauria costat molt més tenir a causa de les superestructures que tenim. Amb aquests projectes d’innovació podem treballar amb oficines tècniques, amb plans pilot, amb sistemes d’avaluació molt més micro, que per a nosaltres són més difícils de desen- volupar. El fet que el projecte sigui del Pla de Barris també li aporta un valor institucional, perquè no és ni de l’Insti- tut Municipal de Serveis Socials ni del Consorci d’Educa- ció. Per tant, ens ofereix l’oportunitat de treballar junts amb una unitat de projecte en la qual, al final, l’etiqueta és el Pla de Barris. I això ens genera molta menys pressió, perquè el focus de la intervenció deixa d’estar tensat per equilibris territorials i ens permet fer la prova amb molta més autono- mia que si l’haguéssim de fer sobre totes les nostres pròpies estructures. És a dir, tenir el Pla de Barris com a paraigua pel que fa a la flexibilitat en la innovació és fonamental i ens facilita la unitat de tria, ja que les unitats d’intervenció són indiscutibles: tots els barris del Pla de Barris tenen famílies amb vulnerabilitat i tenen escoles d’alta complexitat. L’èxit del model fa que es vulgui estendre a tot Catalunya? És que està molt ben valorat per l’equip docent, fins al punt que la comunitat educativa ja ha dit que no pot viure sense 73 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES—ENTREVISTA aquesta figura, que permet al mestre recuperar les seves funcions en tenir un company professional dels serveis so- cials que s’encarrega de l’acompanyament social. El Col·legi d’Educadors Socials va portar al Parlament de Catalunya una iniciativa, que té el suport de tots els partits polítics, perquè el perfil de l’educador social s’incorpori en les esco- les de manera normalitzada, com un perfil més de l’equip. De fet, em consta que la Generalitat ho està incorporant a partir de la metodologia de Barcelona. És un programa innovador a la ciutat però també és innovador en l’àmbit institucional. O sigui, hem aixecat un model d’intervenció que el mateix Departament d’Educació està provant a altres territoris de Catalunya per incorporar la figura de l’educador social als claustres. Vull dir que és una influència sobre el sistema molt gran i crec que és un dels grans valors que té el programa. Quins reptes ha comportat la segona edició del programa? En l’àmbit institucional, la segona edició del programa deixa de ser un pilot i fa un salt econòmic molt gran. El que estem 74 PLA DE BARRIS muntant és un sistema propi dins el sistema educatiu, a les escoles d’alta complexitat tant públiques com concertades, i també a les escoles bressol. Per tant, el que estem fent és canviar el sistema educatiu de la ciutat. Per garantir-ne la continuïtat més enllà del Pla de Barris, la Comissió de Govern de l’Ajuntament va prendre un acord de compro- mís amb el programa. Amb aquesta decisió institucional, se li confereix aquest caràcter de continuïtat amb compro- mís institucional. Prendre aquesta decisió implica posar en plantilla tot aquest personal, estructurar-lo i prendre consci- ència que tots els centres amb aquests indicadors han d’in- corporar la figura de l’educador social. Per tant, es garanteix que serà un programa en creixement en espera de veure si el Departament d’Educació acaba fent un reconeixement d’aquesta figura que faci que els educadors socials s’acabin incorporant al sistema educatiu. Com ha evolucionat el projecte? A la segona edició del Pla de Barris, s’ha decidit incorporar al programa les escoles bressol i també les escoles concer- tades de barris d’alta complexitat que escolaritzen alumnes de famílies vulnerables, com passa, per exemple, al barri del Raval. Aquest canvi és important pel fet que situem l’educa- dor social allà on està la família i també reconeixem el paper fonamental d’inclusió social de les escoles concertades en barris del Pla de Barris. Per tant, valorem aquestes comuni- tats educatives que no són públiques però que han sostingut històricament aquesta atenció social. Pel que fa a la metodo- logia, el programa va començar com a prova pilot i ha evo- lucionat molt en la coordinació amb els centres de Serveis Socials, amb els CAP, amb els CSMIJ…; una corretja de trans- missió necessària perquè hi ha infants i joves amb patologies mentals, amb molta ansietat i malestar emocional a causa de la pandèmia de covid-19. Justament, els educadors i les educadores socials van ser agents clau durant la pandèmia. El fet que l’educador tingués molta informació sobre la situa- ció familiar dels infants va permetre, durant el confinament, 75 NOUS PERFILS PROFESSIONALS A LES ESCOLES—ENTREVISTA ser molt ràpids per donar una solució als alumnes que sa- bíem que no podrien seguir les classes a distància per dife- rents motius. Això va permetre ajudar l’escola a fer aquest acompanyament durant la pandèmia i donar una resposta ràpida, ja que la funció principal de l’educador a l’escola és aquesta: identificar quines dificultats hi ha en els entorns familiars. A partir d’aquí, vam articular recursos, com por- tar ordinadors portàtils als domicilis que ho necessitaven. Amb els joves amb risc, els educadors també van muntar grups de WhatsApp a través dels quals es van muntar grups de trobada via xat. L’impacte emocional de la covid-19 ha fet que ja no hi hagi famílies vulnerables sinó infants i joves vulnerables. I els educadors socials s’han convertit en una peça molt important per fer d’enllaç entre els joves amb malestar emocional i els recursos que s’han posat en marxa. Els educadors i les educadores socials també han estat clau amb l’arribada de refugiats ucraïnesos. Aquest és un altre exemple del rol important que desenvo- lupen com a agents de detecció dins el sistema educatiu. Amb l’arribada de refugiats ucraïnesos a la ciutat, els educa- dors socials han fet un paper fonamental d’agent de detecció per explicar a les famílies la possibilitat d’apuntar els seus fills al casal d’estiu que es va preparar per atendre aquest col·lectiu, amb monitors ucraïnesos i fora de la convocatò- ria ordinària de casals. Així, doncs, no ha calgut fer anar la família al centre de Serveis Socials per explicar-li-ho, sinó que ho hem fet des de la mateixa escola. Tenir aquesta xarxa d’educadors socials ens ha facilitat muntar un casal d’estiu de manera ràpida i omplir les 250 places. Ells són els nos- tres ajudadors principals, els nostres radars dins el sistema educatiu i, per tant, ens permeten molta més normalització en fer una intervenció, perquè no l’estem fent des de l’àm- bit de serveis socials, sinó des del mateix sistema educatiu. 3. CAIXA D’EINES. TRANSFORMAR L’EDUCACIÓ A TRAVÉS DE LA CULTURA 77 CAIXA D’EINES El Pla de Barris fa una aposta per la cultura com a eina transformadora als centres educatius d’alta vul- caixa d’eines, nerabilitat, per revertir les desigualtats culturals des en dades de l’equitat després de detectar grans dèficits i dese- primera edició quilibris territorials en aquest àmbit, en relació amb (2017–2020) la formació, la pràctica i l’accés a la cultura. Unes de- 30 sigualtats en el bagatge cultural de l’alumnat que, a Centres educatius més, condicionen la construcció d’horitzons perso- nals i professionals. Per mitigar aquests desequili- 20 bris, es posa en marxa la Caixa d’eines, un programa Equipaments, entitats que introdueix les pràctiques artístiques en el currí- 12 culum escolar a les escoles d’alta complexitat i que Barris teixeix aliances amb equipaments culturals i crea- dors artístics, amb la filosofia que tots els agents im- 3.000 plicats codissenyin el projecte artisticoeducatiu. A Alumnes implicats més, la Caixa d’eines dota els centres d’altres instru- El programa es ments d’aprenentatge per treballar la creativitat i les fa en horari lectiu emocions, amb la intenció d’ajudar a reduir els nivells de conflictivitat i transformar socialment les aules. segona edició (2021–2022) La Caixa d’eines és un programa educatiu transversal del 57 Pla de Barris que, des del curs 2017–2018, desenvolupa pro- Centres educatius jectes culturals amb l’objectiu de proporcionar a l’alumnat 54 dels centres educatius més vulnerables totes les eines per Equipaments, entitats aprendre activitats relacionades amb l’art, l’expressió i la i creadors/ores implicats creativitat de manera col·lectiva i cooperativa. Una oferta 18 d’activitats educatives que inclou tots els camps culturals, Barris des de la música, el circ, les arts escèniques o les audiovisu- als fins a la dansa, la ràdio i les StEAM (les sigles en anglès 5.500 de ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques). Alumnes implicats «El sistema educatiu va començar amb les assignatures, S’inclou el programa va passar a treballar per projectes i ara estem anant cap a d’extraescolars la transversalització de l’aprenentatge. I, en aquest camí, 3.000.000 € la pràctica artística dona eines als docents per entendre Pressupost (2021–2024) aquesta transversalitat. El fet, a més, que siguin continguts 78 PLA DE BARRIS la caixa d’eines avaluables és important perquè permet que la incorporació dobla la participació La Caixa d’eines s’implementa a par- de la pràctica artística sigui més orgànica dins l’aprenen- tir de quatre pilars: la transversali- tatge», explica Xènia Bagué Miracle, coordinadora del pro- tat, l’equitat, el codisseny i la soste- nibilitat. El programa s’inicia durant jecte als barris de la Trinitat Vella, la Prosperitat, el Turó de el curs 2017–2018 amb una primera la Peira–Can Peguera i el Poble-sec. fase en què l’activitat se centra en ho- rari lectiu. Hi participen uns 30 cen- El factor principal que motiva la Caixa d’eines és un ac- tres educatius i 20 entitats i les acci- cés limitat a la cultura per part de la població escolar dels ons arriben a més de 3.000 infants i joves de la ciutat. En el segon Pla de barris més vulnerables de la ciutat, així com una situació de Barris (2021–2024), s’inicia una se- gona fase de la Caixa d’eines, en què desigualtat respecte a la resta de territoris. Entre les possi- es duplica la participació fins a 55 bles causes s’identifiquen les oportunitats que poden oferir centres educatius i 50 equipaments culturals, entitats, equips de media- tant l’entorn familiar com el mateix territori, on en alguns ció i artistes, amb la participació de casos hi hauria menys oferta i menys densitat de teixit cul- 5.500 alumnes i 360 docents. Es co- mença a dissenyar i desplegar una tural i associatiu. D’altra banda, la complexitat socioeconò- proposta d’activitats extraescolars mica dels centres educatius dificulta també les possibilitats artístiques i s’incorpora a diferents centres educatius un perfil artístic i d’èxit educatiu de l’alumnat. de mediació que no té com a objec- En aquest context de desigualtat, el programa intenta tiu principal l’activitat directa a l’aula, sinó la formació de l’equip docent. assolir canvis a través d’una educació que inclogui també el desenvolupament social, emocional i creatiu. Al seu torn, també vol reduir la segregació educativa a través de millorar les dinàmiques del centre, les pràctiques docents i les relaci- ons amb l’entorn, incloent-hi tant les famílies dels alumnes com la resta del barri. «Després de quatre anys de programa, s’ha comprovat que la Caixa d’eines ha beneficiat les dinàmiques internes tercera edició de centre i s’ha aconseguit millorar l’ambient en moltes (2022–2023) escoles, malgrat ser centres de màxima complexitat amb 51 molta matrícula viva i molta mobilitat de professorat. Els Centres educatius alumnes han millorat en atenció i hi ha una millor relació entre alumnat i professorat. També s’ha observat una mi- 62 llora en la relació dels centres educatius amb el territori, Equipaments, entitats i creadors/ores implicats amb les entitats. De cop, comencen a fluir dinàmiques que no existien», explica Bagué. 18 El desplegament del programa als territoris del Pla de Barris Barris no és simultani i aterra a cada escola en un format 5.500 personalitzat, en funció de les necessitats i del context Alumnes implicats dels alumnes del barri. Per això, la Caixa d’eines té fins a 850.000 € sis modalitats diferents que cada centre pot simultaniejar. «Les modalitats d’intervenció són els fonaments metodo- Inversió per any (sense extraescolars) lògics i conceptuals sobre els quals es construeixen les 79 CAIXA D’EINES extraescolars gratuïtes intervencions de la Caixa d’eines i són part de la gran in- El Pla de Barris, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona novació que representa el programa, una manera de treba- (CEB), l’Institut Municipal de Cultura llar molt innovadora per a l’Administració pública i per als de Barcelona (ICUB), l’Institut Muni- cipal de Serveis Socials (IMSS) i els agents del territori», afegeix la coordinadora del projecte als districtes implicats amplia a 2.317 barris de la Trinitat Vella, la Prosperitat, el Turó de la Peira– places i 146 activitats de 15 barris l’oferta d’extraescolars culturals, Can Peguera i el Poble-sec. artístiques i científiques gratuïtes La modalitat més emprada és la intervenció que se cen- durant el curs 2022–2023. Entre els objectius del programa EXtRA, tra en un grup classe concret, en el qual es desenvolupa EXtRA! hi ha oferir activitats de un procés de creació i una transmissió d’activitats tècni- qualitat de manera accessible i va- riada en els àmbits d’arts i ciència; ques d’un ampli ventall de disciplines artístiques per triar. implicar equipaments culturals de l’entorn en la promoció de les ex- L’elecció d’aquestes disciplines es fa en funció del projecte traescolars i generar itineraris de educatiu de cada centre, dels objectius que es volen tre- continuïtat entre els infants i ado- lescents d’un territori. El pressupost ballar a l’aula i també de l’oferta d’entitats artístiques del anual és de prop de 440.000 €. territori per donar resposta a les demandes dels centres. «Hi ha molts barris en què les entitats i els equipaments són d’altres zones de la ciutat perquè no trobem com respon- dre a la demanda dels centres. És el cas de l’Escola Verdum, a Nou Barris, que treballa les arts escèniques amb el Teatre Lliure perquè al barri no hi havia cap entitat amb la qual 80 PLA DE BARRIS nombre de centres educatius que participen al programa caixa d’eines, per barris (Curs 2021–2022) 3 El Verdun i les Roquetes Marta Mata 3 Antaviana Turó de Roquetes El Turó de la Peira i Can Peguera 8 El Turó La Prosperitat Calderón de la Barca Mercè Rodoreda Barcelona-Congrés Prosperitat 7 Santiago Rusiñol Zona Nord 3 Tibidabo Elisenda de Montcada Víctor Català Mestre Morera El Carmel i Can Baró Galileo Galilei Ciutat Comtal El Carmel Flos i Calcat Ferrer i Guàrdia Coves d’en Cimany Nou Barris Mare Alfonsa Cavín Mirades/Taxonera (Sant Andreu) Institut Picasso Sant Joan de la Creu 9 La Marina 1 Enric Granados La Trinitat Nova Ramon Casas Trinitat Nova El Polvorí Can Clos 1 Bàrkeno La Trinitat Vella Seat Rec Comtal Pau Vila Montjuïc 1 Lluís Domènech Baró de Viver i Montaner Baró de Viver 1 El Bon Pastor El Til·ler 4 El Besòs i el Maresme Concepción Arenal Eduard Marquina Prim Barri Besòs 6 8 2 El Poble-sec El Raval El Gòtic Poble-sec Collaso i Gil Àngel Baixeras Tres Pins Ruben Darío Drassanes Mossèn Jacint Castella Verdaguer Vedruna Àngels Bosc de Montjuïc Milà i Fontanals Bosc de Montjuïc Milà i Fontanals Consell de Cent Miquel Tarradell Elisabets Escola Institut Institut escola Educació especial 81 CAIXA D’EINES nombre de centres educatius, segons disciplina (Curs 2021–2022) 32 32 10 9 Arts escèniques1 Extraescolars Música Arts visuals i plàstiques2 (programa extra, extra!) 6 6 4 3 Ràdio Cultura popular Creació interdisciplinària3 StEAM 1 Teatre, dansa i circ 2 Arts visuals i plàstiques, edició i disseny gràfic i audiovisuals 3 Creació artística, escola en residència i mediadors culturals Hi ha centres que alternen dues o més disciplines tipus de centres educatius que participen a la caixa d’eines (Curs 2021–2022) 1 8 12 36 Educació Instituts Instituts Escoles especial escola 57 Centres en total percentatge de centres educatius, segons modalitat (Curs 2021–2022) 34,4% 33,3% 8,6% Extraescolars Dins l’aula Acompanyament al centre 8,6% 7,5% 7,5% Sales de cultura Eix singular EducArts Hi ha centres que alternen diferents modalitats i d'altres que no en tenen adscrita cap 82 PLA DE BARRIS modalitats, disciplines, perfils i equipaments participants de la Mirades/Taxonera caixa d’eines, per centres educatius STEAM (Curs 2021–2022) Santiago Rusiñol Calderón de la Barca Dansa Arts visuals i plàstiques Maria Ferrer CC Can Basté Prosperitat acompanyament Poble-sec Ràdio al centre Dansa i cultura popular Xarxa Ràdios Comunitàries Mercat de les Flors de Barcelona (XRCB) i CC El Sortidor Turó de Roquetes Teatre Momo Fabré Marta Mata Trinitat Nova Teatre Audiovisuals Teatre Lliure Lupe Capell El Turó Jacint Verdaguer Arts visuals i plàstiques Música i cultura popular Experimentem amb l’Art Xamfrà i CC el Sortidor Rec Comtal eix singular El Til·ler STEAM Música EduXarxa Visual Sonora Sant Joan de la Creu Dansa Elisenda de Montcada Mestre Morera Dansa Teatre i música Coves d’en Cimany Mirades/Taxonera STEAM STEAM Institut Recerca Institut Recerca de Vall d’Hebron de Vall d’Hebron educarts Mare Alfonsa Cavín Ciutat Comtal Dansa Dansa Trinitat Nova Turó de Roquetes Sala Tres Ulls La Pau Sala Turó de Roquetes (per definir) Sala La Pau Centre Cultural Auditori de Sant Martí Ton i Guida i Casal de Barri La Pau Institut Picasso Ferrer i Guàrdia Extraescolars Teatre i música Bàrkeno sales de cultura Nou Barris Sala Maremar (per definir) CC Casa del Rellotge Casal de Joves Milà i Fontanals Barri Besòs (per definir) Sala Carlos Díaz CC Drassanes Miquel Tarradell CC Bèsos (per definir) Escola Institut Institut escola Educació especial 83 CAIXA D’EINES Ramon Casas Sant Joan de la Creu (per definir) Dansa i música Enric Granados Teatre, dansa i ràdio Mare Alfonsa Cavín AMCL, El Graner i La Inefable Calderón de la Barca Teatre i dansa Arts visuals i plàstiques CC Can Basté El Carmel Teatre Mestre Morera Espai Jove Boca Nord Teatre i música Can Clos Mercè Rodoreda Teatre Teatre i dansa La Inefable Memory El Polvorí Santiago Rusiñol Dansa i ràdio Pau Vila Dansa AMCL i El Graner Dansa Ferrer i Guàrdia Maria Ferrer El Graner Teatre i música Barcelona-Congrés Elisenda de Montcada Creació artística Dansa i música Experimentem amb l’Art (per definir) Seat dins l’aula Nou Barris Dansa i ràdio Dansa AMCL i El Graner Maria Ferràdiz Montjuïc Baró de Viver Audiovisuals, dansa i ràdio Dansa, música i arts AMCL, El Graner, visuals i plàstiques La Bàscula i A Bao A Qu CC Baró de Viver Musicoop Castella Collaso i Gil Flos i Calcat Teatre i música (per definir) Consell de Cent Edició i disseny gràfic MACBA i Xamfrà Arts escèniques, Marc Torrent arts visuals i plàstiques i CC Can Verdaguer Miquel Tarradell Barri Besòs i cultura popular Escola en residència Circ Dau al Sec, Cooperasec, CCCB La Central del Circ Consell de Cultura Popular, Pla Comunitari i CC El Sortidor Milà i Fontanals Concepción Arenal Música Circ JPC Escola de Músics La Central del Circ Lluís Domènech i Montaner Audiovisuals, dansa i ràdio Elisabets AMCL, El Graner i La Bàscula Prim Mediadors culturals Circ Arts Santa Mònica La Central del Circ Milà i Fontanals Eduard Marquina Teatre Circ Teatre Tantarantana La Central del Circ 84 PLA DE BARRIS transversalitat poder treballar en aquest àmbit artístic. Aquesta relació Els programes de cultura i educació del Pla de Barris neixen de la col·la- entre el centre i l’equipament també és molt interessant, boració i l’aliança interdepartamen- perquè la dinàmica de treball sovint és que les escoles es tal amb representació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), el traslladen als equipaments culturals, però fins ara els grans Consorci d’Educació de Barcelona equipaments no es desplaçaven a la perifèria», explica (CEB), l’Institut Municipal d’Educa- ció de Barcelona (IMEB), el Consorci Thomas Louvat, coordinador de la Caixa d’eines als barris de de Biblioteques i la representació Zona Nord, la Trinitat Vella, les Roquetes–el Verdun i el Raval. dels districtes. Aquesta taula per- met establir els interessos i objec- En aquest sentit, Xènia Bagué afegeix que la participa- tius comuns, dibuixar les estratègies ció al programa Caixa d’eines és també «un repte» per als conjuntes per a l’assoliment dels ob- jectius i disposar del suport, els re- grans equipaments com el Macba, el CCCB, el Teatre Lliure cursos i el suport mutu entre àrees i departaments implicats. o el Mercat de les Flors, perquè es parteix del codisseny del projecte educatiu. «Els grans equipaments ja tenen un servei educatiu amb una programació i una oferta per a les escoles. Però la Caixa d’eines els fa entrar als centres per treballar conjuntament una proposta artística que encaixi amb les necessitats concretes i específiques de cada es- cola, no com una oferta de programació sinó com una oferta de treball conjunt i compartit, construït des del codisseny i la transversalitat», explica la coordinadora. 85 CAIXA D’EINES codisseny Una altra modalitat de la Caixa d’eines té a veure en Un altre element clau dels progra- mes de cultura i educació del Pla de l’acompanyament al professorat, orientat a donar-li eines Barris és el codisseny, treballar en la educatives sobre ensenyaments artístics. «La primera edi- cocreació de les propostes de forma conjunta perquè totes les veus esti- ció de la Caixa d’eines va ser molt dirigida a la intervenció guin representades i crear un espai als grups classe. Però ens hem adonat, al llarg dels anys, de governança compartida entre els diferents agents implicats: centres que abans d’entrar a l’aula s’havia de fer una fase prèvia, educatius i artistes, col·lectius, equi- que calia fer formació als docents i a la direcció dels cen- paments o serveis. El codisseny per- met continuar treballant en la línia de tres, un treball d’acompanyament per fer entendre millor les l’equitat i la transversalitat, fent partí- possibilitats educatives dels projectes artístics, per ajudar cips els agents en la concreció final de la proposta i afinar l’estratègia. els centres a codissenyar els projectes i no precipitar-se a entrar a l’aula. Perquè el claustre no ha de tenir habilitats sostenibilitat artístiques necessàriament però pot aprendre com utilitzar El Pla de Barris treballa per la soste- nibilitat dels projectes més enllà de aquesta eina al servei del procés d’aprenentatge», explica el la intervenció extraordinària del pla, coordinador de la Caixa d’eines als barris de Zona Nord, la afavorint fortes aliances entre els centres educatius i els equipaments Trinitat Nova, les Roquetes–el Verdun i el Raval. culturals de proximitat i de ciutat. Una tercera tipologia del programa Caixa d’eines és Per treballar amb projectes de trans- formació social i cultural és necessari l’anomenat eix singular, quan les disciplines artístiques es- que es plantegin des de la lògica de devenen transversals a tot el centre i esquitxen el màxim la sostenibilitat en el temps, dibuixant projectes a mitjà i llarg termini per do- de matèries curriculars de tots els grups classe. Aquesta nar temps a l’encaix, a generar un im- pacte i arrelar al centre, i d’aquesta modalitat es fa servir principalment als instituts escola de manera poder imaginar una transfor- nova creació, en els quals el Pla de Barris pot participar mació d’estructures a llarg termini. des de l’inici del projecte educatiu amb una intervenció es- tructural, per esdevenir un element cohesionador a escala equitat Des dels programes de cultura i edu- educativa, present al llarg de tots els anys d’aprenentatge. cació del Pla de Barris es vol treballar El cas més paradigmàtic és l’Institut Escola Trinitat Nova des de l’equitat, entesa com a igualtat d’oportunitats, que permet incorpo- (l’ietn), en què l’eix singular es dedica a les audiovisuals. rar la diversitat de contextos. Cada Altres exemples són l’Institut Escola El Til·ler, al Bon Pastor, barri requereix propostes que preve- gin i incorporin la seva realitat espe- en què l’eix singular és la música; l’Institut Escola El Turó de cífica, en termes socials, econòmics, educatius i culturals. Treballar des Roquetes, amb les arts escèniques i el teatre d’objecte com de l’equitat ens ofereix flexibilitat per a eix singular i les StEAM, a l’Institut Escola Rec Comtal de construir propostes concretes per a cada territori, facilitant l’assoliment la Trinitat Vella, a l’Institut Escola Coves d’en Cimany i al d’objectius. Mirades del Carmel. En aquesta modalitat, a més, hi ha una figura especialitzada externa que depèn del mateix centre i que dinamitza o acompanya aquest eix singular i que fa d’enllaç amb l’equip docent. A la Zona Nord, la Caixa d’eines rep el nom d’EducArts, un projecte integral amb visió interdisciplinària que es duu a terme a través de vuit formadors i formadores que tre- ballen a totes les escoles, a cada grup classe, durant una 86 PLA DE BARRIS cultura i educació hora a la setmana. Els formadors —que es converteixen en com a política pública La Caixa d’eines es duu a terme arran referents als centres— tenen formació en teatre, dansa i de la mesura de govern “Cap a una po- arts escèniques i, en funció de les necessitats dels cen- lítica pública de cultura i educació”, amb la qual comparteix el propòsit tres i de les problemàtiques que cal treballar, adapten els d’apropar i potenciar les arts en l’àmbit continguts i les disciplines. Això permet trencar la compe- escolar, entenent-les com a eines so- cioeducatives i de desenvolupament. titivitat existent entre centres educatius i crear una xarxa L’Ajuntament de Barcelona també im- educativa al barri. pulsa el Pla de Drets Culturals, a través del qual aborda d’una manera trans- «EducArts és un projecte que es desenvolupa només a la versal i integral tot un seguit d’actua- cions per fomentar la participació cul- Zona Nord perquè fins ara era la zona més castigada, amb tural a la ciutat i l’educació artística al un clima de tensions i competitivitat en l’àmbit de centres llarg de la vida. Forma part d’aquest pla la mesura Cultura i educació: dret educatius. El programa permet crear una xarxa entre esco- a la participació cultural i a l’educació les, que les direccions treballin plegades i ha rebaixat molt i pràctica artística al llarg de la vida, que planteja com a missió avançar en els nivells de tensió. Dos cops l’any, surten al carrer 1.300 el desenvolupament d’una política pú- infants del barri a fer un gran espectacle o una rua de car- blica transversal en els àmbits cultural i educatiu, per reduir les desigualtats naval. Les escoles estan molt contentes de l’impacte posi- en el dret a la participació en la vida tiu que ha generat el projecte», explica Louvat. EducArts, cultural de la ciutat i garantir l’equitat d’oportunitats en l’accés a l’educa- a més, té continuïtat a l’estiu per mantenir aquest vincle a ció de qualitat al llarg de la vida. En el rerefons hi ha la visió estratègica de través d’activitats artístiques per a la canalla a les places l’Ajuntament de Barcelona, que con- dels tres barris durant el mes de juliol. sidera la cultura i l’educació dos àm- bits indestriables que cal abordar de En paral·lel, la Caixa d’eines també es desplega a tots els manera conjunta. barris del Pla de Barris en la modalitat de programa d’extra- escolars artístiques i científiques gratuïtes, amb un impacte sobre 2.300 alumnes. L’objectiu és pal·liar les desigualtats observades en alguns territoris de la ciutat en els quals no hi ha accés ni possibilitat de participació a aquest tipus d’ac- tivitats. Tots els barris del Pla de Barris ofereixen activitats extraescolars de tipus artístic i científic que, al seu torn, permeten treballar també els lligams amb equipaments co- munitaris, com ara centres oberts, casals infantils o equipa- ments culturals de proximitat. La manera de gestionar les extraescolars, la intensitat de l’oferta, les entitats col·labo- radores, les disciplines i el grup d’edat a qui es dirigeixen varien d’un barri a un altre, amb una clara voluntat de provar diferents metodologies. Una altra modalitat d’intervenció, amb un fort impacte al territori, té a veure amb la creació d’una xarxa de sales de cultura en diversos centres educatius en què el Pla de Barris ha fet una forta inversió estructural o de material. Aquestes escoles obren les sales al barri fora de l’horari lectiu i un 87 CAIXA D’EINES popularri, a la verneda i la pau equipament de proximitat n’assumeix la gestió. Això per- Quan el Pla de Barris va aterrar a la Verneda i la Pau es va decidir, con- met crear una programació cultural gratuïta en barris on juntament amb el veïnat, que un dels fins ara no n’hi havia de qualitat. A la vegada, també per- objectius bàsics havia de ser enfor- tir la trama veïnal i es va veure que met constituir una comissió de programació amb joves de la cultura popular era una temàtica l’escola o amb grups de veïns i veïnes. Amb aquesta moda- comuna perfecta per teixir xarxa. Tot plegat va desembocar en la cre- litat, la Caixa d’eines vol fomentar que els centres educa- ació del Popularri, que es va celebrar tius es converteixin en nous pols culturals als barris, i crear per primer cop el 27 de maig de 2018. Durant dos anys, en aquesta festa de sinergies entre alumnes, professorat, famílies, veïnat i en- la cultura popular, l’alumnat de les titats del voltant. D’aquesta ruta compartida neix una nova escoles del barri mostrava el resul- tat del programa Caixa d’eines, amb línia de treball conjunt. Un exemple són les comissions de els balls de les dues cucaferes de roba de colors vius que van confec- programació entre l’escola, el veïnat i les entitats del barri cionar els alumnes de l’Escola Horta per la sala Maremar (a l’Escola Bàrkeno, la Marina) o a la i l’Escola la Pau durant el curs 2017– 2018, juntament amb la Bèstia de les sala la Pau (a l’Escola la Pau, al barri del mateix nom). «La Guspires de Sant Martí i els Diables proposta es basa en el codisseny entre el sector educatiu de la Verneda, un espiadimonis d’ulls enormes que s’ha convertit en una de i l’àmbit cultural, aquesta idea de centre educatiu que és les noves figures més representati- també productor de cultura i d’equipament o centre cul- ves del barri juntament amb el drac de Via Trajana, una de les més velles. tural que és també un agent educatiu als barris», explica El ritme de la festa anava a càrrec del Thomas Louvat. taller de batucada Tutuka de l’Escola la Palmera, mentre que de les coreo- En la segona edició del Pla de Barris també s’ha volgut grafies de ball de bastons i els núme- ros de circ se n'ocupava la colla de que els alumnes participin de la creació artística en forma l’Institut Bernat Metge. El 2020, l’es- d’espectadors, amb la voluntat de facilitar l’accés als equi- clat de la pandèmia de la covid-19 posa fre a la celebració del Popularri, paments culturals i trencar barreres culturals. Un dels que només ha tingut dues edicions exemples és el Teatre Lliure, que ha programat sessions (2018–2019). per als infants de l’escola Verdum. «Són moviments molt importants d’infants que, a més, no solen sortir dels seus barris. Les famílies vulnerables del Raval no van al CCCB ni al MACBA, malgrat que els regalin entrades, perquè con- sideren que no és per a elles. Si apropem aquests infants als equipaments culturals, potser les seves famílies hi van i comencem a deconstruir l’imaginari que els equipaments culturals només són per a un sector de la societat», defensa el coordinador de la Caixa d’eines als barris de Zona Nord, la Trinitat Nova, les Roquetes–el Verdun i el Raval. 88 PLA DE BARRIS 89 CAIXA D’EINES—REPORTATGE “LA ROBÒTICA POT SER UNA EINA DE CREACIÓ ARTÍSTICA” Gran expectació a la sala de l’Institut Escola Rec Comtal de la Trinitat Vella. Només aparèixer, la Matilda, amb uns ulls blaus lluminosos, aconsegueix fer silenci. I no és un objec- tiu fàcil quan el públic a qui s’adreça és d’alumnes de ter- cer a sisè de primària. Amb una veu metàl·lica i moviments maldestres, la Matilda interpreta els monòlegs que aquests joves creadors han escrit per a ella i en els quals la petita ro- bot humanoide transformada en actriu per a l’ocasió acon- segueix parlar d’identitat i expressar emocions sota l’atenta mirada dels joves autors, participants del primer concurs de monòlegs per a robots nAO. «No pensava que el nostre monòleg guanyaria. Ha estat inesperat i emocionant», admet la Fatima Bouhala, de 10 anys i alumna de quart de primària. «Ha estat molt difícil perquè ens havíem de posar en el cap del robot, parlar com ho faria ell. I treballar en equip és difícil però hem après a ser responsables de la nostra història i a escriure correctament, sense faltes d’ortografia», afegeix. El concurs s’emmarca en l’eix singular de les StEAM, que vertebra el projecte educatiu d’aquest centre, sigles que  I Concurs de Monòlegs componen un acrònim en anglès que sorgeix de les parau- per a Robots nAO, a l’Institut les Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques. Escola Rec Comtal Imatge: Berta Alarcó Aquest mètode busca integrar totes aquestes disciplines de 90 PLA DE BARRIS forma unificada en un mateix programa per ajudar a millo- rar les habilitats acadèmiques, científiques i tecnològiques de l’alumnat a través d’un nou model pedagògic que, al seu torn, pretén també fomentar l’interès en aquestes matèries. «Com a eina educativa, el concurs de monòlegs per a ro- bots ha esdevingut una eina molt valuosa perquè ens per- met treballar la cooperació de grup, l’expressió oral, la pla- nificació del text i l’expressió escrita. A nivell de llenguatge tant oral com escrit, és una gran metodologia per treballar amb els alumnes. A més, també es treballa la part emoci- onal perquè el robot havia de fer algun comentari sobre algun valor, com saber aprendre dels errors o esforçar-se. I això és important perquè engloba la nostra mirada cap a la part emocional dels alumnes», explica Katy Cespedosa, directora de l’institut escola. En paral·lel, el projecte també serveix per apropar els jo- ves a la tecnologia i a la intel·ligència artificial. «És important que els alumnes s’empoderin amb la digitalització i tinguin aquesta visió que poden crear a partir de la tecnologia, per- què normalment només en són consumidors. Un dels objec- tius del projecte des del primer moment ha estat promoure l’accés a la tecnologia a través d’aquests robots. També cre- iem important el fet d’escriure sobre les emocions per a un robot perquè et fa pensar sobre les teves pròpies emocions i això és molt important. Permet treballar tot el tema des d’una altra perspectiva», defensa Vicenç Márquez Mas, cap de projectes de l’institut escola. En aquest sentit, des de Teatronika, l’entitat que impulsa el concurs, posen en relleu un altre dels valors fonamentals del projecte: la relació entre tecnologia, intel·ligència artifi- cial, robòtica i creativitat artística. «Normalment, vinculem els robots amb la indústria, però la robòtica i la intel·ligèn- cia artificial també poden ser una eina de creació artística», defensa Beatriz Liebe Masferrer. Aquest col·lectiu ha dut a terme també una formació específica en intel·ligència arti- ficial per als mestres a través d’un catàleg de recursos i pro- postes per generar aquestes monòlegs per a robots. En pa- ral·lel, el centre educatiu disposa de l’acompanyament d’un perfil especialitzat en StEAM, que acompanya tot el claustre 91 CAIXA D’EINES—REPORTATGE per incorporar noves metodologies basades en les StEAM, a través d'Àngela Garcia, de la cooperativa Eduxarxa. El concurs de monòlegs per a robots, la primera experi- ència d’aquest tipus en un centre educatiu, ha comportat un treball d’alumnat i professorat durant dues setmanes. Al llarg d’aquest temps, l’alumnat ha treballat amb el seu grup per crear un personatge i el monòleg que serà sot- mès al criteri d’un jurat d’experts, encarregat de triar el text guanyador de cada cicle i que serà representat pel robot. «Els alumnes han demostrat tenir molta imagina- ció i fer monòlegs molt divertits. Hi ha hagut un molt bon nivell de monòlegs, m’ha sorprès molt», assegura Emma Armengod Martínez, membre del jurat i directora de la bi- blioteca Trinitat Vella. L’equipament ha format part del pro- jecte a través de la posada a disposició del professorat i dels alumnes d’unes maletes pedagògiques per treballar les emocions a les aules. Un element més d’aquest projecte  Teatronika és l’entitat coral que implica alumnes, mestres, entitats i equipaments que impulsa el concurs Imatge: Berta Alarcó municipals, l’esperit de la Caixa d’eines. 92 PLA DE BARRIS 93 CAIXA D’EINES—REPORTATGE “EL TEATRE PERMET L’EMPODERAMENT DE L’ALUMNAT” A l’Escola Marta Mata, al barri de les Roquetes, l’expecta- ció es genera a l’entorn de la Caixa Escènica, l’instrument que serveix als alumnes de P3 fins a tercer de primària —a través del Teatre Lliure— per introduir-se en les arts escè- niques i utilitzar-les com a eina d’aprenentatge, d’expressió de sentiments, de creació d’històries, de treball en equip i de fer volar la imaginació. Després de tot un curs treballant per primer cop amb la Caixa Escènica, alumnes i mestres mostren la feina feta a l’escola. Des de teatre d’ombres xineses per part dels més petits a la reinterpretació del conte de la Caputxeta Vermella, transformada en la Caputxeta Forçuda pels alumnes de tercer. «Fer teatre és difícil perquè hem de crear una història i fer els personatges. El que és més complicat és decidir què diu cada personatge», diu Zhoe Quezada Coello, alumna de ter- cer de primària. «També és difícil perquè hem de recordar les paraules i les hem d’aprendre de memòria», afegeix Natasha de la Rosa Heredia, del mateix curs, la qual assegura que amb la Caixa Escènica han après a treballar en equip. «També hem après a no barallar-nos tant i a ser tots amics», diu la Natasha. «Portar el teatre a l’escola era un somni. Per això estem  Caixa Escènica, molt contents amb la feina feta, perquè era un gran repte. a l’Escola Marta Mata Imatge: Berta Alarcó Crec que és una eina que ajuda no només a desenvolupar 94 PLA DE BARRIS qüestions acadèmiques, com l’expressió oral o el treball en equip, sinó també permet l’empoderament dels alumnes. I quan va aparèixer el Pla de Barris vam tenir l’oportunitat de portar el teatre a l’escola», explica Paloma Martínez Checa, directora de l’escola, que afegeix que es tracta d’un pro- jecte transversal que «parteix de l’emoció». «L’objectiu és ajudar l’alumnat a saber gestionar aquest camí de senti- ments, sobretot després de la pandèmia, però també jugar i experimentar. Jo ara no entendria aquesta transformació educativa del dia a dia a l’escola sense la Caixa Escènica. Crec que ja forma part de la nostra manera de fer i que permet que tots els alumnes puguin fer arts escèniques», defensa la directora. Per fer-ho possible, el professorat ha rebut formació al llarg de tot el curs per part de la companyia Les Pinyes, que també ha fet un acompanyament als alumnes. A més, el Teatre Lliure ha estat l’encarregat de muntar tota l’experi- ència de la Caixa Escènica. «Aquesta caixa està a l’escola i es converteix en un eix transversal del projecte educatiu. Els infants, de totes les edats, passen per la Caixa, la practiquen, hi juguen i d’aquesta manera s’acosten al teatre. Però no des del punt de vista dels actors, sinó des del punt de vista del dispo- sitiu escènic. És a dir, la Caixa reprodueix el que és un es- cenari però en petitó i senzill. I així els infants fan teatre des del punt de vista dels tècnics, dels dissenyadors, de l’escenografia i també dels intèrprets, a partir de la mani- pulació amb les mans, amb els objectes, amb els titelles, amb les ombres…», explica Alícia Gorina, responsable del programa educatiu del Teatre Lliure. D’aquesta manera, segons Gorina, els alumnes aprenen des de la part més tècnica i més teatral fins a entendre com funciona el teatre i a treballar en equip. «El teatre no es pot fer, si no es fa en grup. I en aquesta escola ha estat increïble perquè cada mestre s’ha apropiat literalment del projecte de la Caixa Escènica, l’han entès i l’han portat més enllà del que el mateix Teatre Lliure ens havíem imaginat. I això era el que volíem que passés. Aquesta escola ha fet créi- xer el projecte des de dins de l’aula. Les mestres fins i tot 95 CAIXA D’EINES—REPORTATGE han creat una peça de teatre per representar davant dels alumnes», explica la responsable del programa educatiu del Teatre Lliure. A més, l’aterratge de la Caixa Escènica a l’Escola Marta Mata ha representat una revolució educativa que impacta de ple en la fama del centre. «Tota aquesta transformació està fent que passem de ser una escola no gaire demanada, en què sobraven places, a tenir llista d’espera. La nostra imatge com a centre de màxima complexitat està millorant, que era un dels nostres objectius. I això és gràcies al fet de participar del Pla de Barris i tenir activitats com la Caixa Escènica. Quan en la jornada de portes obertes expliquem que ens acompanya el Teatre Lliure, el projecte educatiu es ven sol», explica la directora de l’escola.  Caixa Escènica, a l’Escola Marta Mata Imatge: Berta Alarcó 4. NOUS LIDERATGES. FORMACIÓ PER EMPODERAR JOVES INFLUENCERS COMUNITARIS 97 NOUS LIDERATGES Un dels objectius del Pla de Barris és promoure l’en- fortiment i l’empoderament del teixit social i comuni- tari dels barris més vulnerables per facilitar que hi pu- guin emergir iniciatives impulsades pel mateix veïnat, que és qui millor coneix les necessitats de cada terri- tori. El context social, laboral i econòmic en aquests barris dificulta sovint que persones amb idees i amb empenta puguin desenvolupar tot el potencial que tenen. Justament per revertir aquesta situació, el programa Nous lideratges ofereix formació a joves socialment compromesos amb el seu barri per em- poderar-los i potenciar la seva contribució a la cons- trucció de teixit comunitari i propostes col·lectives. «Tradicionalment, el que fa l’Administració pública en relació amb l’activació del teixit social i comunitari és donar suport nous lideratges, a les entitats. Amb el programa Nous lideratges l’abordatge en dades és diferent i més disruptiu. L’objectiu d’aquesta experiència primera edició és generar condicions perquè aquests joves reforcin les ac- (2016–2020) tituds d’activisme social i comunitari que ja tenen. Fer-los 3 veure que són un actiu comunitari i que ho poden ser encara Edicions més», apunta Laia Torras Sagristà, directora de Projectes Estratègics de Foment de Ciutat. 39 El programa, orientat a l’empoderament comunitari, Joves participants s’adreça a grups de 15 joves d’entre 20 i 30 anys dels 16 barris 105.000 € del Pla de Barris en el marc de la primera edició del programa. Pressupost En la segona edició del Pla de Barris, el projecte s’amplia a set nous barris. L’activitat consta de tres caps de setmana inten- segona edició sius de formació gratuïta sobre aspectes de desenvolupament (2021–2024) comunitari i coneixement de l’entorn sociopolític, que també 2 serveixen per promoure el vincle i la complicitat entre els par- Edicions ticipants. Això es concreta en visites a tota mena de projectes de diversos àmbits, com ara la firma tèxtil Top Manta de l’As- 30 sociació de Venedors Ambulants; l’associació Las Kellys, que Joves participants agrupa les cambreres de pis dels hotels, o Mujeres Pa’lante, 86.000 € una cooperativa que ofereix suport a dones migrants. Durant Pressupost la formació també es fan entrevistes a persones significades 98 PLA DE BARRIS en diversos camps de l’activisme social, polític, tècnic o comu- nitari; debats i reflexions a partir del bagatge dels participants per crear espais de construcció col·lectiva i per compartir els aprenentatges viscuts al llarg del dia. Mitjançant aquesta formació, es busca incentivar que els joves facin el salt cap a l’activisme comunitari. «Els joves se- leccionats ja tenen aquesta pulsió de compromís amb el seu entorn immediat. Aquesta formació els connecta amb altres joves que comparteixen la mateixa pulsió en altres barris. A més, se’ls proporcionen eines perquè la motxilla personal sigui rica en coneixements, contactes i estratègies que els poden servir per al desenvolupament futur», afegeix Torras Sagristà. David Fernández Fernández és un d’aquests nousli, que és com s’autoanomenen els participants del programa. Veí de Baró de Viver, aquest jove de 30 anys ha agafat les regnes de l’associació de veïns, que va quedar inactiva i ha fundat el  David Fernández Fernández, col·lectiu E-joves, que promou competicions de videojocs. participant del programa En paral·lel, impulsa la creació d’un parc de cal·listènia al Nous lideratges Imatge: Berta Alarcó barri per promoure l’activitat física entre el veïnat. 99 NOUS LIDERATGES nous actius comunitaris «El programa és molt potent, és tota una experiència i El Pla de Barris impulsa el programa Nous lideratges en col·laboració t’ajuda a créixer com a persona. Hi ha un abans i un després. amb l’Institut de Govern i Polítiques En el meu cas, jo no veia la importància de tot el que estava Públiques (IgOP), després que les recerques impulsades per aquesta fent i com podia influir en altres. El programa m’ha ajudat a institució constatin que als territo- ser més sensible amb la realitat de la ciutat i també he après ris més vulnerables és on hi ha més dificultats per identificar nous ac- a saber com funciona l’Administració, a quines portes he de tius comunitaris. Les tres edicions trucar i a qui m’he d’adreçar per tirar endavant projectes», del programa, que s’han dut a terme entre el 2018 i el 2019, han comptat assegura en David. amb la participació de 39 joves. A Tània Cervera Rodríguez va participar en la primera edició aquests, se n'hi sumaran 30 més de les dues edicions previstes el 2022 del programa, el 2018, quan tenia 19 anys. Veïna del Besòs, i el 2023. en aquell moment formava part de l’Assemblea de Joves i es- tava muntant el col·lectiu feminista del barri mentre cursava la carrera d’Educació Social. Ara treballa com a tècnica de la cooperativa Gregal. «El programa m’ha servit per conèixer gent molt interessant, cooperatives i projectes autogestio- nats que, en un futur, m’han servit molt per a la meva feina.  Tània Cervera Rodríguez, També m’ha estat útil per activar sinergies amb altres en- participant del programa titats i crear xarxa. Les eines i el coneixement que t’aporta Nous lideratges Imatge: Berta Alarcó aquest programa sempre et serveixen», apunta la Tània.  El Besòs i el Maresme Imatge: Foment de Ciutat 5. EL PLA DE BARRIS. UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT 103 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT Una de les característiques del Pla de Barris és la capacitat de potenciar projectes d’èxit que ja exis- tien al territori, amb l’objectiu d’ampliar-los o pro- fessionalitzar-los. En aquest capítol presentem pro- jectes innovadors, que aporten una metodologia nou barris Torre Baró trencadora per fer front a les desigualtats. Són inici- La Prosperitat El Turó de la Peira atives que tenen un gran potencial i a les quals el Pla de Barris acompanya perquè creixin i funcionin en sant martí La Verneda i la Pau altres entorns. Tres exemples rellevants d’aquesta El Besòs i el Maresme casuística són el programa comunitari Prometeus sants-montjuïc d’accés a la universitat i estudis superiors; el pro- El Poble-sec grama d’atenció psicosocial a persones en situa- ciutat vella ció de vulnerabilitat residencial de la Zona Nord i El Raval el Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella. PROMETEUS: UN PROGRAMA NASCUT AL RAVAL I REPLICAT A SIS BARRIS MÉS El programa comunitari Prometeus vetlla per garantir que els joves dels instituts públics de barris vulnerables puguin accedir als estudis superiors que vulguin, independentment dels seus recursos. El programa, que va començar al Raval l’any 2016 i s’ha anat desplegant gradualment a sis barris més, s’instaura en un conjunt de barris que tenen un ín- dex d’alumnes d’estudis superiors inferior a la mitjana de la ciutat, amb l’objectiu de revertir la dinàmica i després de comprovar que l’accés a aquests estudis és minoritari per prometeus, raons econòmiques, lingüístiques, d’expectativa educativa en dades i d’imaginari. Per aquest motiu, els participants no cal que 207 siguin alumnes brillants, l’únic requisit per entrar al pro- Alumnes participants grama és voler estudiar i acabar els estudis que hagin triat. (2016–2023) Prometeus s’emmarca en un dels pilars bàsics del Pla de 896.096 € Barris: fomentar l’equitat educativa per combatre les desi- Inversió (2017–2022) gualtats, que es generen a través de mecanismes econòmics 104 PLA DE BARRIS instituts participants del programa prometeus Al programa hi participen vuit instituts públics considerats de màxima complexitat ies Barcelona Congrés El Turó de la Peira ies Pablo Ruiz Picasso Torre Baró IES Flors i Calcat La Prosperitat ies Consell de Cent El Poble-sec ies Bernat Metge La Verneda i la Pau ies Besòs El Besòs i el Maresme ies Milà i Fontanals ies Miquel Tarradell El Raval barris participants i nivell formatiu de la població de més de 16 anys Font: Padró municipal (2021) El programa s’implanta en barris que tenen un índex inferior a la mitjana de ciutat amb relació al nombre de persones amb estudis superiors 50% 33,9% 25% Mitjana d’estudis superiors a Barcelona 0% Torre Baró e E l l M B a e r s e ò s s m i e La Prosperitat La Ver i n la e d P a a u de E l l a T P u e ró ir a El Raval El Poble-sec 105 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT un projecte coral però que sovint es reprodueixen i es consoliden a través d’al- El 2016, l’Associació Educativa Integral del Raval (AEI Raval) va po- tres mitjans, com ara el sistema educatiu. Per garantir que sar la llavor del projecte Prometeus cap estudiant quedi enrere en el seu anhel de cursar estudis amb Javier Alegría (Diari del Raval) treballant amb les famílies, amb els superiors, Prometeus incentiva, motiva, acompanya i tuto- instituts del barri i acompanyant els ritza els joves per accedir a la universitat o a cicles forma- primers joves Prometeus de manera personalitzada en tot el procés uni- tius de grau superior i superar estigmes, prejudicis i obs- versitari. Després d’aquesta pri- tacles vinculats a l’origen i a la condició socieconòmica. El mera etapa, amb l’entrada del Pla de Barris al projecte i la gestió per programa va començar el curs 2016–2017 amb 11 alumnes part de l’AFEV, es dota el programa i fins al curs 2022–2023 ja hi han participat 207 estudiants. de més recursos econòmics i pro- fessionals i s’amplia en altres barris. «Quan estava a batxillerat volia anar a la universitat, però Aquí l’atenció personalitzada i inte- gral a cada Prometeus evidencia la ho veia molt gran per a mi. Gràcies a les xerrades d’infor- necessitat d’acompanyar els joves mació de Prometeus, ara estic cursant Educació Infantil a la en l’accés també a cicles superiors i no únicament a la universitat, com UB», diu Nerea Macanaz Clari. En el cas de Melanie Miranda és el cas del Raval. A cada territori, Castillo, no sabia ni què estudiar. «Jo no tenia clar d’anar doncs, es dona resposta a necessi- tats diferents. Prometeus és un dels a la universitat. Però gràcies a Prometeus, em vaig moti- programes clau del Pla de Barris en var a matricular-m’hi i he aconseguit una beca salari. Soc l’àmbit educatiu i és possible gràcies al pilotage compartit amb l’AFEV, la primera de la meva família a anar a la universitat i estic l’AEI Raval i el treball en xarxa amb molt agraïda al programa per tot el suport moral», afegeix agents socioeducatius i voluntariat, en un projecte en què estan involu- aquesta estudiant d’Enginyeria de l’Energia a la UPC. crades les quatre universitats pú- bliques de la ciutat (UB, UAB, UPC i Prometeus reforça la percepció dels instituts públics UPF). Hi participen fins a vuit insti- com a espais d’èxit educatiu i motiva els alumnes perquè tuts públics considerats de màxima complexitat que es troben als bar- vegin que la universitat és al seu abast. «No intentem que ris del Raval, el Besòs i el Maresme, només l’alumne trenqui el sostre de vidre, sinó que també la Verneda i la Pau, Torre Baró, el Poble-sec, la Prosperitat i el Turó de l’institut on aterra Prometeus projecti una imatge diferent la Peira–Can Peguera. al barri», afegeix Fina Pidelaserra, coordinadora de l’àmbit social del Pla de Barris. En aquest sentit, el programa fa un acompanyament in- tegral als joves, vetlla pel seu benestar i per la seva esta- bilitat psicològica; rastreja el catàleg de recursos, de sub- vencions i de beques a què es poden acollir; acompanya els joves Prometeus en el procés de sol·licitud de les ajudes i s’assegura que entrin a la universitat amb les subvencions públiques que han demanat, per garantir la gratuïtat dels estudis. En l’àmbit estrictament acadèmic, ofereix un segui- ment acadèmic i personal durant els estudis universitaris, durin el que durin, a través de tutories individualitzades i dona suport en tot allò que calgui. «El programa t’ajuda a superar qualsevol entrebanc que tinguis perquè no deixis la universitat. T’ajuden a buscar 106 PLA DE BARRIS beques que molta gent no sap ni que existeixen. Si no et fun- ciona el portàtil, te’n deixen un. Es fan càrrec de les despeses de transport si ho necessites. Si no tens un lloc per estudiar, te’l busquen. I també t’ajuden amb classes de reforç si tens problemes», explica Gayatri López. Nascuda a l’Argentina, la Gayatri és llicenciada en Traducció i Interpretació per la UPF. Alumna també de l’Institut Milà i Fontanals, forma part de la primera promoció de graduats Prometeus, formada per 15 joves que es va graduar el 8 de novembre de 2021 en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. «Sincerament, sense Prometeus no hauria pogut acabar els estudis. A mi em van ajudar molt, sobretot durant la mala època en què vaig arribar a suspendre matèries i no podia accedir a les beques. Gràcies a ells, i al seu suport emocional, vaig poder continuar», afegeix la Gayatri. Un cop graduats, el programa també els acompanya per accedir al món laboral, amb la col·laboració de les univer- sitats i de Barcelona Activa, entre d’altres. Alhora, els joves Prometeus fan pinya, comparteixen experiències i partici- pen activament en les xerrades de motivació que es fan als instituts per incentivar l’alumnat a seguir estudiant i atreure la seva atenció cap al programa. D’aquesta manera, esde- venen referents al seu barri i reforcen l’imaginari educatiu com un valor central i també retornen l’ajuda que han rebut prèviament. El programa és innovador en tres aspectes: pel compro- mís d’acompanyament adquirit amb els estudiants durant tots els anys acadèmics; pel treball coral entre administra- cions, instituts i universitats, i per entendre els joves com els protagonistes del seu projecte acadèmic i adaptar-lo a les seves necessitats. «Prometeus és un projecte estre- lla del Pla de Barris perquè és una iniciativa de taca d’oli. Aquests estudiants que arriben a la universitat trenquen dinàmiques familiars generacionals i es converteixen en referents de la comunitat, en un entorn on ningú ha cursat estudis superiors. Els estudiants Prometeus fan taca d’oli als germans, cosins i amics, que poden arribar a pensar “si aquest ha pogut arribar a la universitat, jo també”», explica Fina Pidelaserra. 107 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT  Nerea Macanaz Clari, Gayatri López i Melanie Miranda Castillo, participants del programa Prometeus Imatge: Berta Alarcó  Primera promoció del programa Prometeus Imatge: Carolina Sánchez  Segona promoció del programa Prometeus Imatge: Carolina Sánchez 108 PLA DE BARRIS PROFESSIONALITZACIÓ DE L’ASSISTÈNCIA PSICOLÒGICA DAVANT L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL A la Zona Nord, el Pla de Barris reforça i professionalitza el servei d’assistència psicològica a les famílies afectades per processos de desnonaments que des del 2014 feia el Col·lectiu Sísifo, de manera voluntària, a través de l’As- sociació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana. Es tracta d’un servei gratuït que, sumat a altres programes de lluita nou barris Zona Nord contra l’emergència residencial, acompanya psicològi- cament les famílies que viuen situacions de crisi vital a causa de la pressió immobiliària. Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona es troben entre els barris amb els indica- dors de pobresa més alts de Barcelona i, històricament, lideren el nombre de llançaments hipotecaris a la ciutat. La incorporació del Col·lectiu Sísifo com un projecte estra- tègic del Pla de Barris de la Zona Nord fa possible la pro- fessionalització de l’equip de psicòlegs que inicia el servei voluntàriament el 2014 i que, l’any 2018, passa a funcio- nar amb una plantilla laboral. La contractació dels profes- sionals permet ampliar la cobertura del servei i saltar de la tipus d’emergència habitacional atesa Zona Nord a Vallbona i Torre Baró. Amb la nova formulació, (2021) el programa s’inclou dins l’estructura comunitària de salut 65% mental de la Zona Nord. En aquesta línia d’oferir una aten- ció integral, el servei es coordina també amb el Centre de Dels atesos estan ocupant un habitatge (d’un banc Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), el Centre de Salut o del seu propi habitatge) Mental d’Adults (CSMA), el Programa d’atenció domiciliària 15% intensiva (PADI), el Servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron Paguen lloguer social i el Servei de Salut Mental de l’Hospital de Sant Rafael. A més, està en comunicació constant amb els serveis socials, 15% amb el SIPHO —la unitat antidesnonaments de Barcelona— i Viuen en cases de familiars o coneguts participen de la Taula de Salut Mental de la Zona Nord, en coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 5% «L’element innovador del servei és l’equilibri que s’acon- Paguen lloguer o habitació segueix perquè un projecte de voluntariat nascut d’un mo- 390.000 € viment veïnal es transformi en un programa emmarcat en Pressupost (2018–2024) la lògica institucional sense que perdi l’essència: atendre 109 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT amb un respecte i una proximitat que segurament un servei extern no faria. També posa de manifest que administraci- ons i moviments veïnals poden treballar conjuntament amb objectius comuns per desenvolupar projectes compartits», sentencia Suso López Fernández, coordinador del Pla de Barris de Nou Barris. El programa, que inclou un protocol d’actuació d’emer- gència en els casos més greus, acompanya les famílies amb problemes d’exclusió residencial i les dota d’eines de benestar emocional per empoderar-se i ser més resilients, amb l’objectiu de mitigar el malestar emocional i que pu- guin afrontar experiències tan traumàtiques com un des- nonament i tota mena de problemes d’accés a l’habitatge. «Nosaltres no volem assistir només les famílies en el mo- ment de l’emergència habitacional. Intentem que la persona s’empoderi i que construeixi un futur. La motivem perquè s’apunti a cursos, perquè canviï de feina o perquè en trobi una. Tot allò que representa intentar sortir de la vulnerabilitat», ex-  Ciutat Meridiana Imatge: Edu Ponces (Ruido Photo) plica Lluís Domingo López, un dels psicòlegs del col·lectiu, 110 PLA DE BARRIS persones ateses (gener 2018–juliol 2022) 988 Persones ateses 451 Menors atesos 218 Famílies ateses 500 Desnonaments en els quals el servei ha estat present (2018–2021) perfil dels atesos (2021) 90% Dones 25–37 Edat mitjana 13 Nacionalitats font de derivació (2021) 60% AV Ciutat Meridiana 25% Persones usuàries 15% Serveis socials 111 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT veïns i professionals que remarca la proximitat com a característica principal d’un sumen esforços El Col·lectiu Sísifo es forma el 2013 servei que, segons ell, «és únic a Europa». «Molta gent al barri a través de diversos estudiants de no sap que som psicòlegs. Soc en Lluís. I les meves compa- l’últim curs del màster en Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat nyes són la Laia, la Raquel i la Isabella. Fem una psicologia de Barcelona amb l’objectiu de do- molt propera, molt diferencial. El 50-60% de les intervencions nar resposta al malestar psicològic que patia la societat per l’esclat de les fem amb un cafè o un passeig i els nostres usuaris tenen el la crisi econòmica. Aquesta motiva- nostre telèfon i ens poden trucar quan ho necessitin», afirma ció porta el grup de psicòlegs a oferir ajuda gratuïta i voluntària als usua- el psicòleg. ris de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. L’entitat veïnal esdevé En Lluís explica també que el perfil de l’atenció ha anat el referent en la defensa del dret a canviant al llarg dels anys. Si en un principi l’emergència l’habitatge en un barri que va rebre el sobrenom de Villa Desahucio per habitacional tenia a veure amb els desnonaments per impa- la gran quantitat de desnonaments gament d’hipoteca o de lloguer, ara s’ha transformat en ocu- diaris que es van començar a regis- trar arran de l’esclat de la crisi eco- pacions de pisos de bancs i grans tenidors. «Hi ha un 10% nòmica del 2008. El finançament del de la població de Ciutat Meridiana que es troba en aquesta Pla de Barris ha permès contractar quatre psicòlegs clínics per crear un situació. És una distopia. La bona notícia és que el 40% de servei d’assistència psicològica pro- les persones que van començar amb nosaltres fa vuit anys fessionalitzada amb l’objectiu de te- nir una presència més intensiva als ja no són vulnerables», adverteix el psicòleg. barris de la Zona Nord i poder aten- dre encara més persones. L’esclat de El 2022 s’inicia l’assistència a infants com a col·lectiu la pandèmia de covid-19 va obligar a prioritari, en coordinació amb les escoles, els serveis soci- modificar els objectius de l’assistèn- cia. Durant l’estat d’alarma i el con- als i els CAP. «S’havia detectat la necessitat d’una atenció finament, es va obrir el servei a tot específica a menors que pateixen emergència habitacional Catalunya, independentment de la si- tuació habitacional. Això va fer que es i, arran del treball col·laboratiu entre els diversos serveis rebessin trucades de diversos muni- que hi ha al territori, s’ha creat un protocol d’actuació per cipis i, fins i tot, d’altres autonomies. atendre la infància en tot el procés d’un desnonament», in- dica Xavi Camino Vallhonrat. El cap de projecte del Pla de Barris a la Zona Nord explica que aquesta atenció comença a l’escola, amb material didàctic i pedagògic per aprendre a gestionar les emocions lligades a l’ansietat o la por; el dia del desnonament hi intervé el Col·lectiu Sísifo i, posterior- ment, es treballa a l’escola i amb els serveis socials. Una altra de les prioritats que es vol afrontar en un futur proper és la soledat de les persones grans perquè «n’hi ha que, a causa de la pandèmia, fa dos anys que no surten de casa», assegura el psicòleg Lluís Domingo López.  Desnonaments a Ciutat Meridiana Imatge: aav Ciutat Meridiana  Col·lectiu Sísifo Imatge: Berta Alarcó 112 PLA DE BARRIS BANC DE RECURSOS MANCOMUNATS: DE SERVEI DE PRÉSTEC DE MATERIAL A PROJECTE D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL El Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella és una iniciativa que promou el Pla de Barris arran d’una necessi- tat del món associatiu que creix fins a convertir-se en un projecte d’inserció sociolaboral de joves del districte. Es tracta d’un servei de préstec de material per celebrar es- deveniments, d’ús lliure i gratuït per a totes les entitats de ciutat vella El Raval Ciutat Vella, a través del qual es treballa amb joves en fase El Gòtic sud de transició cap al món laboral mitjançant formacions i con- tractacions puntuals. Una iniciativa pionera a la ciutat que, a més, trenca la dicotomia de la propietat publicoprivada per generar un concepte innovador: la propietat comunitària. El catàleg disposa d’un conjunt d’elements relacionats amb tot allò que cal per organitzar esdeveniments al car- rer: des de carpes, taules i cadires fins a castells inflables, tarimes, equips de so i de llum... Un catàleg en permanent creixement i que es nodreix de les aportacions de les enti- tats i de l’Ajuntament, però també de cessions i donacions de tercers, en una clara aposta per la reutilització i el reci- clatge dels recursos. En aquest marc, les entitats de Ciutat Vella poden cedir el seu material i utilitzar-lo de manera gratuïta, i així fomentar la cooperació, el treball en xarxa i potenciar sinergies comunitàries entre elles. L’únic requisit és retornar el material en bones condicions. «El Banc de Recursos ajuda a empoderar el territori per- inversió en què tot aquest material que està a disposició de les entitats la fase d’inici (2016–2020) dignifica tot allò que vulguin celebrar al carrer. Les entitats s’han adonat que té més sentit posar aquest material a dis- 55.000 € posició de la resta d’entitats. Després de moltes anàlisis, De Pla de Barris m’adono que el Banc de Recursos no genera cap externali- tat negativa. Tot el que genera és positiu per enriquir el ter- inversió en la fase de consolidació ritori», assegura Berta Riera i Bayer, coordinadora del Banc (2021–2023) de Recursos. 90.000 € Les necessitats de les entitats han fet créixer aquest projecte fins a convertir-lo en una iniciativa econòmica a De Pla de Barris en cofinançament l’entorn del transport i el muntatge d’infraestructures per 113 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT a esdeveniments. Una línia de provisió de serveis que fa possible la contractació de personal jove del districte a tra- vés de la cooperativa Impulsem per transportar, muntar i desmuntar tot aquest material. En paral·lel, un tercer eix d’actuació és la formació becada en tècnics de so, llum i en vinculació comunitària, que permet l’acompanyament i la contractació de joves que es troben en fase de transició la- boral i que, en molts casos, aconsegueixen la primera feina a través del Banc de Recursos. Un d’aquests joves que s’ha contractat és Martí Calzada Muntané, veí del Casc Antic, que va entrar com a auxiliar i ja treballa com a oficial, organitzant la logística del Banc de Recursos. «El paper del Banc de Recursos és molt im- portant per a les entitats. Jo soc del Ripollès i allà no tenim aquesta facilitat per disposar de tots aquests recursos i po- der muntar un acte amb cara i ulls. Amb la mancomunació del material, tothom hi surt reforçat», valora en Martí.  Equip del Banc de Recursos Amb tot, l’objectiu és que el Banc de Recursos sigui una Mancomunats de Ciutat Vella Imatge: Berta Alarcó llançadora perquè els joves entrin als circuits formatius i 114 PLA DE BARRIS el banc de recursos mancomunats, en dades 180 Entitats participants 552 Elements de material 548 Peticions de material 584 Sol·licituds de transport i muntatge 536 Serveis de transport de compra a casa (durant la pandèmia) 67 Persones contractades 9 Accions formatives 115 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT adaptar-se a les necessitats laborals més estables. «Tenim casos molt bonics de joves El Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella és un projecte publi- que s’han tornat a enganxar a estudiar després de l’experi- cocomunitari que té un triple objec- ència amb el Banc de Recursos, per especialitzar-se molt tiu: promoure l’ús compartit de ma- terials per part del teixit comunitari més en so o llum», afegeix Andreu Meixide, coordinador del del territori, a partir de la captació, la Pla de Barris. cessió lliure i el préstec; crear opor- tunitats d’inserció ocupacional per La segona edició del Pla de Barris busca consolidar el a joves a partir de les potencialitats projecte. S’estudia la definició d’una nova forma jurídica que del territori i evitar el malbaratament de recursos a partir del reciclatge i la permeti ampliar tant la línia contractual com la formativa reutilització. Durant el confinament per a joves. D’una banda, la propietat comunitària del mate- per la covid-19, el Banc es reinventa i dona resposta a una necessitat del rial fa que el Banc de Recursos esdevingui un projecte únic barri: assumeix la distribució a do- micili d’aliments i material escolar a la ciutat com a generador de formes innovadores d’ús i de a famílies vulnerables. Un servei de propietat dels recursos. D’altra banda, però, genera certa distribució a domicili que es planteja recuperar com a proposta de creixe- tensió jurídica perquè qüestiona la propietat privada i xoca ment del servei, juntament amb una frontalment contra la lliure competència de mercat. Aquest ampliació de la línia formativa, amb cursos de dinamització sociocultu- és l’escull principal que cal resoldre. ral. També es treballa per replicar el La solució, segons Andreu Meixide, coordinador de pro- Banc de Recursos Mancomunats en altres barris. jectes del Pla de Barris, passa una altra vegada per innovar: «Hem innovat en la qüestió de la propietat i en l’autonomia de les entitats per gestionar activitats i ara hem de trobar la fórmula jurídica que permeti que el projecte creixi sense desvirtuar-se». És a dir, oferir més serveis, tancar més con- tractacions i, fins i tot, accedir a concursos de contracta- ció pública. La solució passa per trobar un nou encaix con- tractual que vagi més enllà del conveni de la primera etapa del Banc de Recursos amb el Pla de Barris, el Districte de Ciutat Vella, Barcelona Activa i la cooperativa Impulsem, que és qui gestiona el projecte i fa les contractacions.  Equip del Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella Imatge: Berta Alarcó 116 PLA DE BARRIS LA BESONENSE, AL BARRI DEL BESÒS I EL MARESME Des del 2017, amb el suport del Pla de Barris i diversos agents del Besòs i el Maresme, les pistes esportives Francesc Abad —conegu- des com La Besonense— s’han transformat en un projecte que promou l’activitat espor- tiva com a instrument d’integració i cohesió social, amb perspectiva de gènere i diversi- tat. Totes les activitats són gratuïtes i inclo- uen futbol femení, futbol sala masculí, soft- bol, vòlei, shooting, criquet femení i masculí i activitats multiesportives. Es preveu que l’equipament s’inauguri el 2023. JUGUEM JUNTS, ESPAI DE CRIANÇA A LA TRINITAT VELLA Es tracta d’un programa comunitari que promociona espais de trobada i intercanvi entre criatures, famílies i les escoles del barri de la Trinitat Nova per compartir te- mes relacionats amb la criança, millorar les habilitats parentals i crear un vincle comu- nitari entre famílies de procedències ben diverses. 117 UN AMPLIFICADOR D’INICIATIVES D’ÈXIT VOZES El Pla de Barris dona suport a aquest pro- jecte social que treballa per la integració i la cohesió d’infants i joves amb risc d’exclusió mitjançant la formació musical. Ofereix ac- cés a la formació musical de manera gratu- ïta als infants a partir dels 3 anys. Els locals d’assaig són 13 equipaments públics, entre els quals hi ha escoles, instituts, centres cívics i espais joves als districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Besòs. TEMPS DE JOC Aquest programa neix amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats alimentà- ries, de lleure i educatives durant els caps de setmana als barris que presenten els in- dicadors de pobresa més baixos a la ciutat. Els destinataris són infants d’entre 5 i 12 anys de famílies de màxima necessitat de- tectades per Serveis Socials, en coordinació amb els centres escolars i la comissió social d’aquests equipaments. TALLER COS I DOLOR PER A LA MILLORA DE LA SALUT Es tracta d’un taller dirigit a dones migrades per alleujar el dolor corporal i emocional. A través de tècniques psicoterapèutiques s’aprèn a identificar i expressar les pròpies emocions. Els tallers es dissenyen i s’imple- menten des d’una perspectiva intercultural i feminista transversal. Es duen a terme als barris del Poble-sec, el Raval i la Trinitat Vella. 6. XARSE i CONCILIA. PLA DE XOC CONTRA L’EMERGÈNCIA SOCIAL DE LA COVID-19 119 XARSE I CONCILIA La flexibilitat del Pla de Barris per d’adaptar-se a les necessitats socials del territori fa possible que, en plena pandèmia de la covid-19 i des del primer moment, el programa doni cobertura a la crisi so- cial i econòmica derivada de l’emergència sanità- ria a través de la concreció de diversos projectes. Dos d’aquests programes són la Xarxa de Resposta Socioeconòmica (XARSE) i el programa Concilia, de canguratge gratuït, que neixen a l’empara del pla de xoc social que va activar l’Ajuntament de Barcelona davant l’emergència social derivada de la pandèmia de coronavirus. LA XARSE: ACOMPANYAMENT EN LA TRAMITACIÓ DE PRESTACIONS CONTRA LA BRETXA DIGITAL La Xarxa de Resposta Socioeconòmica (XARSE) neix com a projecte pilot, el setembre del 2020, per atendre les per- sones més afectades econòmicament per la covid-19 i que necessiten un acompanyament per tramitar prestacions i accedir a recursos per diversos motius, com ara la manca d’informació, de competències digitals, de comprensió del llenguatge burocràtic o d’accés a internet. L’èxit aclapara- dor del projecte, amb més de 12.985 usuaris en els primers dos anys, ha demostrat la necessitat real del servei i l’ha consolidat com a programa municipal, amb l’ampliació de fins a 11 punts d’atenció en 13 barris diferents i que atenen el veïnat dels 23 barris del Pla de Barris. «La Marisa és el meu àngel. Ella sempre em treu de tots els problemes. M’ha ajudat a tramitar la renda garantida i l’ingrés mínim vital. Amb la covid-19, demanar cita amb el SEPE o la Seguretat Social semblava impossible i sort n’he tingut, de la Marisa, que és una excel·lent persona i m’ho ha gestionat tot. En aquest país hi ha molta burocràcia 120 PLA DE BARRIS i moltes vegades em sento com una inepta, per això va- loro el servei amb un 10 sobre 10». Oriana Ximena és xi- lena i viu a Barcelona amb els seus dos fills, un d’ells amb autisme. Serveis Socials la va derivar a la XARSE del seu barri, el Carmel, per la situació de vulnerabilitat en què es troba, immersa també en un procés de desnonament. A la XARSE, Marisa Gerardi, coordinadora d’aquest punt d’aten- ció, l’acompanya en tot allò que la Marisa necessita que té a veure amb la burocràcia de les tramitacions d’ajuts públics. «La XARSE és un un servei essencial. Un pont entre la burocràcia administrativa i les persones. Un pont que és bàsic perquè els usuaris s’empoderin i puguin caminar cap a la seva autonomia, ja que arriben desproveïts de tot», as- segura la Marisa, que explica que aquestes oficines no són només finestretes per fer gestions. «Hi ha una implicació humana, pedagògica, emocional. Fem un seguiment de la persona, en col·laboració amb Serveis Socials. A vegades fem contenció, perquè arriben casos força complicats i hem de gestionar la frustració. I busquem solucions, intentem implicar-los, donar-los la màxima informació i gestionar tot el que calgui perquè puguin accedir a les prestacions», afegeix. El programa es posa en marxa en el marc del Pla de Barris amb la col·laboració de diversos agents municipals, després de corroborar que moltes persones i negocis en barris de rendes baixes, afectats socioeconòmicament per la covid-19, no es van poder beneficiar de la primera onada d’ajuts o van perdre prestacions en els primers mesos de la pandèmia per desconeixement, falta d’informació o per dificultats a l’hora d’accedir-hi. Enmig d’aquesta situació, s’obre la primera oficina a la Zona Nord per fer accessibles tots els ajuts, prestacions, recursos i serveis disponibles, en un moment en què les administracions estaven tancades per la pandèmia. Una situació que feia impossible la trami- tació presencial de les ajudes i que promovia la bretxa digi- tal en col·lectius vulnerables, amb dificultats per accedir a la tramitació en línia. «El primer dia, la bústia de veu del servei, que preveia 1.000 missatges, es va saturar. Es va veure la necessitat real 121 XARSE I CONCILIA del servei i, de mica en mica, hem anat ampliant els punts XARSE fins als 11 actuals. És un dels programes de més èxit del Pla de Barris, però és tan aclaparador que el servei està sobresaturat. Té una demanda que no pot assumir i en al- gunes oficines hi ha llista d’espera de gairebé dos mesos», lamenta Núria Borrut Valdivias, coordinadora d’ocupació i activitat econòmica del Pla de Barris. En paral·lel al servei de tramitació, als punts XARSE també hi ha els agents tIC, capacitadors digitals que fan for- mació als usuaris perquè aprenguin a crear-se una adreça electrònica, donar-se d’alta a La Meva Salut o a l’IdCAt Mòbil, entre altres necessitats. També es fa formació i acompanyament en economia domèstica, sessions de de- fensa de drets laborals en temps de covid-19 i trobades de suport emocional, a través d’un conveni del Departament de Salut amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. A més, es disposa d’un servei de mediació i traducció en to-  Marisa Gerardi i Oriana Ximena, tes les llengües, per evitar barreres comunicatives i garantir al XARSE del Carmel Imatge: Berta Alarcó l’accés universal. 122 PLA DE BARRIS mapa de la distribució dels punts xarse El Turó de la Peira i Can Peguera El Carmel Les Roquetes i Can Baró Zona Nord La Trinitat Nova La Trinitat Vella La Prosperitat i el Verdun El Bon Pastor i Baró de Viver La Marina El Besòs i el Maresme El Raval El Poble-sec el servei xarse, 22,4% en dades suport a la tramitació Per a la renda (2020–juliol 2022) (2020–juliol 2022) garantida de ciutadania 12.985 43.050 Persones usuàries ateses Tràmits administratius 104.622 31.264 Accions d’atenció Ajudes 1.208 55,6% 22% Derivacions a altres serveis Altres Per l’ingrés mínim vital 123 XARSE I CONCILIA gènere de la persona usuària del xarse 59% 41% 0,03% Dones Homes No binari edat de la persona usuària del xarse 6,4% 7,8% 39,5% 40,7% 5,1% <25 25–29 30–44 45–65 >65 les 5 nacionalitats amb més persones ateses 51,2% 7,2% 6% 4,6% 3,2% Espanya El Marroc El Pakistan Bangladesh Hondures els barris amb més usuaris 16,6% 13,2% 8% 7,9% 6% El Raval El Besòs i el Maresme La Marina La Trinitat Vella Les Roquetes 124 PLA DE BARRIS CONCILIA: CANGURATGE MUNICIPAL I GRATUÏT PER FACILITAR LA CONCILIACIÓ En un context d’emergència social derivada de la pandèmia de coronavirus, el programa Concilia de canguratge munici- pal vol ajudar a promoure la conciliació de la vida laboral, fa- miliar i personal de les famílies més vulnerables que viuen als 23 barris del Pla de Barris i que no tenen prou xarxa per fer-se càrrec dels infants en moments puntuals en què necessiten ajuda per raons de feina, de formació, de cura o d’assump- tes personals. Es tracta d’un recurs que vol democratitzar les cures, és a dir, que pretén evitar que tot el pes caigui sobre les mares. El servei ha atès 984 infants d’1 a 12 anys aquest curs 2021–2022, un 60% més que l’anterior, i s’han fet 11.200 canguratges, un 46% més que al curs 2020–2021. El 2023, hi haurà 12 punts Concilia que aglutinaran barris del Pla de Barris i de VilaVeïna. El projecte va començar com un pla pilot l’octubre del 2020, però l’elevada demanda l’ha consolidat com a pro- grama municipal d’èxit, fins al punt que, d’un curs a l’altre, s’ha ampliat el servei de 7 a 9 espais, amb l’objectiu que siguin 18 espais que ofereixin aquest canguratge gratuït fora de l’horari escolar per al curs 2022–2023. A més, en la segona edició del programa, també s’ha ampliat la franja d’edat dels infants que es poden atendre, per donar res- posta a la demanda de les famílies. En quatre punts, s’acu- llen infants d’1 a 12 anys i, a la resta, a partir dels 3 anys. «Tothom pot fer ús d’aquest canguratge però veiem clarament que el fan servir les famílies amb menys recur- sos i amb menys xarxa comunitària», apunta Núria Borrut motius de canguratge Valdivias, coordinadora d’ocupació i activitat econòmica del (2021–2022) Pla de Barris. Malgrat que es tracta d’un servei universal, les 65% xifres confirmen que la major part dels usuaris són famí- Per conciliació laboral lies migrades i gairebé la meitat, famílies monoparentals. L’Estefania Duarte Virgili, la mare de la Raquel, el Jesús i 9,7% l’Elias, és usuària setmanal del programa Concilia a l’Escola Per temps de respir Mercè Rodoreda, del barri de la Trinitat Nova. «És un gran 8,8% suport. Em permet tenir temps per a mi, per fer gestions Formació o fins i tot per fer feines a casa. Però no només això, allà 125 XARSE I CONCILIA 126 PLA DE BARRIS  Estefania Duarte Virgili i els seus fills, al punt Concilia de l'Escola Mercè Rodoreda Imatge: Berta Alarcó 127 XARSE I CONCILIA també m’ajuden a atendre el meu fill petit, que té neces- sitats especials, ja que les educadores són especialistes i m’ensenyen a explicar-li les coses», diu agraïda. «Des que els nens venen al Concilia, a l’Estefania li ha canviat la cara», assegura Laura Tonda Carratalà, una de les educadores, que explica que molt sovint les famílies que utilitzen per primera vegada el servei arriben desbor- dades. «Nosaltres els facilitem eines que hem vist que ens funcionen amb la canalla perquè les puguin aplicar a casa. L’acompanyament a les famílies és un punt molt enriquidor de la nostra feina perquè és un acompanyament directe i vas veient com creixen. S’empoderen molt emocionalment i comencen a fer xarxa», afegeix. La intenció és que als espais Concilia els infants tinguin un temps de lleure de qualitat, amb activitats pedagògiques adaptades a les diferents edats i basades en valors, com la coeducació, la participació, l’educació ambiental, la inter- culturalitat, l’educació emocional i l’art. «Amb l’aparició de la covid-19 ens vam adonar que les famílies tenien molta necessitat de temps de respir per conciliar i el resultat és tipologia de un temps de qualitat per a les famílies i per als infants. Aquí famílies usuàries treballem els valors, com es tracten, la comunicació entre (2021–2022) ells i amb les famílies», explica Paloma Cerdà Morales, una 46,8% altra de les educadores. Vinculades «Habitualment, anem a buscar els infants a l’escola i els a serveis públics portem al Concilia, perquè és el que necessiten les famílies. 51,4% Allà, treballem per racons i de manera assembleària, perquè Monoparentals femenines els infants participin en la decisió de què han de fer segons el que els vingui de gust», apunta la Laura. Per l’Estefania, el 35,4% servei li permet estar més tranquil·la. «Si les educadores no Sense feina hi fossin, tot seria una miqueta més dur. Em treuen un pes 66% molt gran perquè van a buscar els meus tres fills a la sortida Sense xarxa de l’escola en horaris diferents i el petit, amb necessitats es- 11,21% pecials, es posa molt nerviós i a mi m’angoixa molt», confessa. Ha patit o pateix Els espais Concilia estan operatius els set dies de la set- violència masclista mana i funcionen amb inscripció prèvia al web del servei, 83 amb una antelació de reserva de plaça de 48 hores. Ara bé, per lluitar contra la bretxa digital també hi ha places reser- Famílies derivades a altres serveis o recursos vades per a famílies que no puguin fer la inscripció en línia. 128 PLA DE BARRIS mapa de la distribució dels punts concilia El Turó de la Peira El Verdun i Can Peguera Les Roquetes Zona Nord La Trinitat Nova La Trinitat Vella La Prosperitat El Bon Pastor La Marina La Verneda i la Pau El Besòs i el Maresme El Raval infants atesos infants atesos 2020–2021 2021–2022 16% De la franja 12–36 mesos 611 984 60% Infants Infants Increment d’infants atesos pressupost 123.499 € 660.843 € 717.170 € 2020 2021 2022 1.501.512 € Pressupost (2020–2022) 129 XARSE I CONCILIA famílies inscrites al programa concilia 2020–2021 2021–2022 Barri no inscrit 200 100 0 famílies inscrites famílies inscrites i espais i espais 2020–2021 2021–2022 648 927 43% Famílies Famílies Increment de famílies inscrites 7 9 28% Espais Espais Increment d’espais nombre de canguratges del programa concilia 2020–2021 2021–2022 Barri no inscrit 2.000 1.000 0 canguratges realitzats canguratges realitzats 2020–2021 2021–2022 7.819 11.415 46% Canguratges Canguratges Increment canguratges realitzats El B E o l P as n P B t a on o s r tor de E E l l a Tu de l l a Pe r T ó i P uró r a eira La L M aa M rin a a rina La L V ae r V n e e r d n a eda Zon Z a o n N ao r N d ord e E l l M Bes e E l l B a e re ò s s M i ar s m e ò s s i e me La L Tr a i n T i r t i a n t i V V ta e tlla ella La P L r a o P s r p o e s r p it e a r t itat El R E a l v R a a l val 7. CISTELLES. COMBATRE L’EMERGÈNCIA ALIMENTÀRIA EN PANDÈMIA CREANT COMUNITAT 131 CISTELLES La flexibilitat en la provisió de recursos que carac- teritza el Pla de Barris permet que el programa pu- gui bolcar-se a combatre l’emergència alimentària detectada als barris més colpejats per la crisi econò- mica de la covid-19. A través del projecte Cistelles, una cinquantena de famílies reben setmanalment una cistella de producte fresc mitjançant uns tallers nou barris Zona Nord de cuina saludable que, a més, creen enxarxament La Trinitat Nova Les Roquetes comunitari. D’aquesta manera, el programa va més enllà de garantir l’accés a l’abastiment d’aliments i ofereix també un espai de cura, d’escolta i de suport mutu necessari en temps de pandèmia. programa cistelles, «Per a aquestes famílies, tenir aquest suport alimentari és en dades (2021–2022) bàsic», assegura Sara Alcalà Lamarca. La dinamitzadora del programa a les Roquetes i la Trinitat Nova defineix el 1.800 projecte Cistelles com un regal per a les famílies i per a les Cistelles lliurades* persones que dinamitzen els grups amb un triple objectiu: *Una cistella setmanal per cada donar suport alimentari, millorar hàbits saludables i crear família durant 40 setmanes/any. El càlcul té en compte la mitjana de enxarxament. «El projecte és un regal perquè és un acom- famílies participants per cada grup. panyament amb la cuina com a excusa. El menjar ajuda a compartir i a la cuina es crea caliu, s’expliquen coses molt famílies beneficiades personals i s’intenta ajudar les famílies en el que calgui, (mitjana 2021–2022) fent derivacions a serveis com la XARSE o omplint beques 26 menjador, si cal», afegeix la dinamitzadora. Famílies A través de tallers de cuina en què es comparteixen re- a la Trinitat Nova ceptes, es treballen aspectes relacionats amb l’alimenta- 24 ció saludable i es crea comunitat. «El que fem és compartir Famílies receptes de tots els països de les integrants del programa a les Roquetes i, per tant, compartim la seva cultura i descobrim nous ali- 20 ments. I després hi ha aquest sentiment de pertinença que Famílies hem creat, que és molt potent», assegura Alcalà Lamarca, a Torre Baró fins al punt que ha portat les participants de les Roquetes a participar com a voluntàries en la xarxa de suport alimen- productors locals tari, per ajudar la resta de veïns i veïnes del barri i de la El Petit Bané (pagesos del Maresme) Trinitat Nova. 132 PLA DE BARRIS un programa, en evolució «El programa ha creat un grup de suport mutu que emo- El projecte Cistelles s’engega com a experiència pilot l’estiu del 2020 ciona. El formen persones molt vulnerables socioeconòmi- als barris de la Trinitat Nova, les cament, però, per exemple, es va donar el cas que quan van Roquetes i Zona Nord després de detectar la dificultat de veïns i veï- desnonar una de les famílies participants, una altra la va nes dels barris més vulnerables per acollir a casa seva», explica Núria Borrut Valdivias, coordi- accedir a aliments frescos. El pro- grama ha anat evolucionant en para- nadora d’ocupació i activitat econòmica del Pla de Barris. l·lel a l’emergència sanitària. A l’inici, Les participants de Cistelles són persones derivades de la pandèmia va obligar a transfor- mar els tallers de cuina presencials Serveis Socials i el perfil que hi predomina és el de dones en sessions a l’aire lliure amb grups grans que viuen soles. «Són persones que necessiten un su- reduïts en què es compartien recep- tes, dubtes i consells nutricionals i port emocional i que durant la pandèmia han estat recloses a es feia comunitat a través d’un grup de WhatsApp. Aquest acompanya- casa, amb una situació econòmica molt precària», assegura ment també va fer possible que les Sara Alcalà Lamarca. famílies confinades per la covid-19 rebessin a casa la cistella de fruita i Per a Adela Mirete, veïna de la Trinitat Nova i una de les verdura, gràcies a un servei porta a participants en el programa, la cistella ha estat una salva- porta que ha refermat encara més la confiança en el projecte. A l’oc- ció en un moment de necessitat. «El meu marit va perdre la tubre del 2021 es recuperen els ta- feina de conductor d’autocars turístics amb l’arribada de la llers de cuina de manera presencial i això permet intensificar encara pandèmia i va estar quatre mesos en ERtO sense cobrar, i jo més la complicitat i l’enxarxament estic de baixa per una discapacitat. A casa som sis boques comunitari. L’evolució del projecte preveu que les famílies es puguin per alimentar, perquè vivim amb la meva mare, la meva filla endur a casa els aliments que han cuinat durant el taller, en lloc de re- i els meus dos nets. Per tant, poder tenir productes frescos bre la cistella setmanal de fruita i ver- cada setmana fa que ens estalviem 30 o 40 euros que real- dura. «Resoldre l’emergència alimen- tària no és una competència del Pla ment són molt necessaris», confessa. de Barris, però ens hem trobat amb De manera tangencial, el programa també aconsegueix aquesta realitat: veïns i veïnes que no tenen per menjar mentre Barcelona un quart objectiu amb el lliurament de la cistella setmanal es projecta com a Capital Mundial de de fruites i verdures fresques, ecològiques i de quilòmetre l’Alimentació Sostenible. Això no es podia tolerar de cap manera», sen- zero, que provenen directament del camp, sense interme- tencia Núria Borrut Valdivias, coor- diaris. «La pagesia del nostre entorn proper també està pa- dinadora d’ocupació i activitat eco- nòmica del Pla de Barris. tint molt amb la pandèmia. Així que aquest projecte dona un cop de mà també als productors locals», afegeix Mireia Valls-Gil Vernet, cap de projecte dels plans de barri a la Trinitat Nova i al Verdun–les Roquetes. ALIMENTACIÓ SALUDABLE A LA PROSPERITAT Fomentar el dret a l’alimentació saludable mitjançant el tre- ball d’hàbits alimentaris, la salut física i emocional i la vincu- lació comunitària és l’objectiu d’un pla contra l’obesitat, que s’ha dut a terme com a pilot durant tres mesos del 2022 al 133 CISTELLES barri de la Prosperitat a través de la participació de les famí- lies en tallers de cuina, l’assistència dels infants a activitats físiques i de lleure, i la realització d’activitats en família. Els objectius són millorar els hàbits d’alimentació dels in- fants i les famílies, acompanyar-les emocionalment, facilitar la connexió comunitària i millorar la condició física dels in- fants per prevenir l’obesitat infantil. Per assolir aquestes fites, el projecte duu a terme tallers de cuina i alimentació amb fa- mílies, activitats físiques i de lleure, i activitats comunitàries en família. La pandèmia de covid-19 ha fet canviar l’enfocament de les sessions. Si en un primer moment els tallers es focalit- zaven a millorar l’estat de salut física dels infants, aviat va sorgir la necessitat d’acompanyar emocionalment les fa- mílies i posar-les en contacte amb diferents recursos per millorar la qualitat de vida, davant dels problemes econò- mics i d’habitatge de moltes famílies, amb dificultats per adquirir aliments. Es va comprendre que calia treballar els hàbits familiars si es volia aconseguir mantenir els canvis. 8. SALUT COMUNITÀRIA. PRESERVAR I MILLORAR EL BENESTAR EMOCIONAL DELS MÉS VULNERABLES 135 SALUT COMUNITÀRIA La crisi sociosanitària arran de la covid-19 ha pro- vocat importants problemes de salut emocional a moltes persones, sobretot a les que es troben en si- tuació de més vulnerabilitat o de solitud no volgu- da i, en alguns casos, ha aguditzat els problemes de salut mental ja existents. Per això el Pla de Barris fa palesa la necessitat d’engegar o reforçar projectes al territori adreçats a preservar i millorar el benestar nou barris Ciutat Meridiana emocional de la població des d’una perspectiva co- sant andreu munitària. Ho fa a través de programes com Xarxa La Trinitat Vella sense gravetat, un seguit de tallers —de cuina, d’art sant martí o de teatre, entre d’altres— que promouen la inclusió El Besòs i el Maresme social de les persones amb trastorn mental a través sants-montjuïc del foment de les relacions comunitàries. Un altre La Marina programa, Bricolatge domèstic, vol fomentar espais ciutat vella de relació i confiança perquè persones que viuen El Raval sud situacions d’atur de llarga durada puguin parlar de El Gòtic sud les seves dificultats emocionals i millorar l’autoesti- ma, a través de tallers de bricolatge que, a més, in- crementen les seves competències professionals. L’addicció a les drogues també es considera un tras- torn mental i, per tant, el Pla de Barris duu a terme actuacions davant l’augment de consum de shabú (metamfetamina) al barri del Raval. XARXA SENSE GRAVETAT, COMBATRE L’ESTIGMA DEL TRASTORN MENTAL xarxa sense La Xarxa sense gravetat consisteix en una programació de gravetat, en dades tallers en equipaments municipals per promocionar l’auto- (2017–2021) estima i les capacitats personals, i augmentar els espais de 1.191 relació entre persones de la comunitat, en general, i persones Participants amb problemes de salut mental —tant si estan diagnostica- 175 des com si no— per fomentar la seva participació de manera normalitzada en els equipaments de proximitat de la ciutat. Tallers diferents que s’ofereixen El programa entén la salut mental com un concepte global, 136 PLA DE BARRIS mitigar les desigualtats en què els determinants socials tenen una relació directa en l’àmbit de la salut L’Agència de Salut Pública de Barce- amb el benestar emocional de les persones. En aquest sentit, lona alerta del creixement de les desi- treballa coordinadament amb la xarxa de salut mental, però gualtats en l’àmbit de la salut, desi- gualtats que fan que l’esperança de sense demanar cap informe de derivació ni cap certificació vida d’un ciutadà d’un barri de ren- de diagnòstic als participants per incorporar-se als tallers. des altes pugui ser vuit anys superior a la d’una persona que viu en un barri Això facilita l’arribada de persones al programa i la seva par- de rendes baixes. Amb la voluntat ticipació comunitària, perquè aquestes trien el taller a partir d’ajudar a reduir aquestes diferèn- cies, el Pla de Barris ha treballat amb de les seves motivacions, no per la necessitat terapèutica. les àrees, els departaments i els dis- trictes per impulsar els aspectes que Al seu torn, el programa també vol ajudar a desconstruir es consideren importants a l’hora els prejudicis i estereotips existents en relació amb la salut de potenciar hàbits saludables, que s’acaben traduint en una millora del mental i sensibilitzar la població general que assisteix als benestar físic i emocional de tots els tallers per contribuir a lluitar contra l’estigma. Uns tallers veïns i veïnes. És per aquest motiu que tots els plans de barri inclouen de temàtica variable —des d’arts escèniques i plàstiques, projectes que, d’una manera o altra, passant per dansa i moviment, fotografia, música i veu o tenen el mateix objectiu, encara que la manera d’arribar-hi sigui a través informàtica i idiomes— que són un punt de referència i de de l’esport, de l’alimentació, de po- relació social vital per al benestar emocional de molts dels tenciar les relacions socials i evi- tar l’aïllament o de l’aprenentatge participants, persones que sovint provenen d’altres barris d’habilitats parentals, entre d’altres. de Barcelona i prenen part en més d’un taller a la setmana. «El que es busca és normalitzar els serveis i les activi- entitats participants tats que van destinades al perfil d’usuaris de salut mental. • ActivaMent Catalunya Associació • Associació d’Oci Inclusiu Saräu Persones que, al seu torn, no venen dels equipaments desti- • Cooperativa de Serveis AIXEC nats a aquest tipus de malalties. L’objectiu és que els usua- • Activo de Personas con la Experiencia del Trastorno Mental ris de la xarxa de salut mental de tota la ciutat es relacionin • Associació Sociocultural amb altres perfils. Això fa que hi hagi un impacte en la vida Radio Nikosia quotidiana d’aquests usuaris i que surtin del circuit al qual estan acostumats», apunta Xavi Camino, cap de projecte del Pla de Barris de Zona Nord. La innovació del programa rau en el fet que les persones amb problemes de salut mental o amb patiment emocional participen activament en la presa de decisions i passen a ser actors i creadors d’espais inclusius, per naturalitzar-los. Aquesta participació es fa a través de reunions internes en- tre les entitats i les persones usuàries dels serveis de sa- lut mental, en les quals s’ofereix la possibilitat d’expressar desitjos i motivacions sobre possibles tallers. A més, el fet de treballar conjuntament amb els equipaments de proxi- mitat permet incloure la perspectiva de la salut mental en el disseny dels tallers generalistes que s’imparteixen en aquests serveis. 137 SALUT COMUNITÀRIA equipaments participants a la xarxa sense gravetat, per barris Centre Cívic Zona Nord Zona Nord Centre Cívic Trinitat Vella La Trinitat Vella La Marina Centre Cívic Casa del Rellotge Centre Cívic Besòs El Besòs i el Maresme Centre Cívic Pati Llimona Gòtic sud Casal de Barri Folch i Torres El Raval sud evolució del nombre de participants 300 200 100 0 2017 2018 2019 2020 2021 evolució del nombre de tallers 60 40 20 0 2017 2018 2019 2020 2021 138 PLA DE BARRIS la salut mental a barcelona «Cal remarcar la gran feina que va fer la Xarxa sense gra- Els col·lectius amb més problemes de salut mental són els formats per les vetat durant la pandèmia. Al tancar els centres cívics, es van dones d’edat avançada i les classes fer els tallers a l’aire lliure i, quan era possible, es van oferir en socials més desfavorides, cosa que obliga a un abordatge integral de la format virtual. Es van adaptar molt de pressa perquè que tots detecció i el tractament. Així s’ha re- els participants dels tallers tinguessin contacte, com a mínim, collit en diversos estudis que l’Ajun- tament ha compilat en l’informe La un cop a la setmana amb la Xarxa», explica Fina Pidelasserra salut mental a Barcelona. Aquest do- Font, coordinadora de temes socials del Pla de Barris. cument veu la llum després del pri- mer any de funcionament del Pla de L’Associació Sociocultural Radio Nikosia coordina el pro- salut mental 2016–2022. El Pla s’es- jecte i treballa en xarxa amb altres tres entitats sense ànim tructura en 4 línies estratègiques, 11 objectius i 111 línies d’acció, i tal com de lucre del camp de la salut mental i la diversitat funcional: s’esmenta en el mateix document del Pla, la Xarxa sense gravetat treballa la Cooperativa Aixec, Activament Catalunya Associació i l’As- per garantir la participació activa de sociació d’Oci Inclusiu Saräu. Les entitats es coordinen amb les persones amb malaltia mental en la vida cívica, cultural i de lleure de la el Departament de Salut de l’Ajuntament i l’Àrea de Drets ciutat. També garanteix serveis ac- i Ciutadania, impulsores del projecte en el marc del Pla de cessibles per satisfer les necessitats psicològiques de les persones amb Barris. Aquesta tasca en xarxa s’evidencia en la participació problemes de salut mental i en pro- del programa en les taules de salut mental de districte dels mou la inclusió comunitària, metes del mateix pla. sis barris prioritzats i en serveis i dispositius que treballen per la salut mental de la ciutadania, com la formació per a la prevenció del suïcidi. 139 SALUT COMUNITÀRIA BRICOLATGE DOMÈSTIC COM A ANTÍDOT DEL MALESTAR EMOCIONAL Des de la xarxa comunitària de serveis i entitats del barri de les Roquetes, es detecta que hi ha molta població masculina en situació d’atur de llarga durada, aïllada i amb vulnerabili- tat emocional alta, amb dificultat per contactar i compartir el seu malestar i un dèficit de participació en els espais i grups de suport mutu del barri. Amb aquesta situació com a marc d’actuació, es planteja el projecte Taller de bricolatge nou barris Les Roquetes domèstic, que té per objectiu promoure un espai de relació i d’aprenentatge que pugui despertar la confiança neces- sària perquè el grup pugui parlar de les seves dificultats emocionals, a través del bricolatge i de petites reparacions domèstiques. A més, tota la producció del taller es vincula a les necessitats dels col·lectius del territori. Malgrat que ja hi havia activitats adreçades a prevenir el malestar emocional, fins ara no s’havia aconseguit treballar amb la població masculina. Els participants venen derivats de serveis socials, els CAP i altres equipaments que treba- llen amb població del barri i detecten situacions en què pot anar bé unir-se a aquest projecte. «Es va identificar molta situació d’aïllament, fins i tot ca- sos d’alcoholisme, entre la població masculina que no s’es- tava abordant. La tria del bricolatge es va fer per atraure aquesta participació masculina i es treballa exclusivament la fusta», explica Mireia Valls Gil-Vernet, cap de projecte dels Plans de Barri al Verdun–les Roquetes. El projecte, que gestiona la Fundació Tres Turons, vol sus- bricolatge domèstic, en dades citar un enxarxament entre la quinzena de participants del (2018–2023) taller per millorar el sentiment d’autoestima. «S’aprofita l’es- tona de taller per fer aquesta cura emocional de les motxilles 5 que carreguen els participants. Aquí és on es complicava la Edicions gestió del projecte, perquè els talleristes havien de tenir un 75 perfil tècnic, però també de treball social. I la Fundació Tres Participants Turons treballa molt bé aquesta combinació», explica Valls. 37.500 € El tallerista fa un seguiment dels participants a través d’un Pressupost grup de WhatsApp que es converteix en un grup de suport, (7.500 € per edició) on també s’intervé individualment. En paral·lel, s’efectua 140 PLA DE BARRIS salut comunitària un seguiment personal i comunitari de proximitat de cada Un estudi confirma que la salut co- munitària a la ciutat aconsegueix participant, que es fa de manera compartida amb els ser- un impacte positiu. Comparant els veis socials, el CAP, el Centre Cultural Ton i Guida i el Pla resultats de l’Enquesta de salut de Barcelona del 2001 i el 2011 sobre Comunitari. «La Fundació Tres Turons ens informa sobre l’estat percebut en les dones i el con- les necessitats dels participants del taller per activar solu- sum de drogues en homes, s’eviden- cia que en el conjunt de barris amb cions. Per exemple, si veuen que algú va sempre brut i amb menys nivell socioeconòmic l’evolu- la mateixa roba, se’l connecta amb l’armari solidari, però es ció va ser millor en els que gaudien d’una salut comunitària forta, en fa de manera sibil·lina, perquè sigui la mateixa persona qui contrast amb els que no en tenien. decideixi replantejar-se aquesta necessitat», explica Valls. Un altre estudi ha presentat resultats positius en la disminució d’actes de- D’altra banda, els encàrrecs que reben al taller són per lictius. A més, en les dones s’observa una disminució de les desigualtats cobrir necessitats del mateix barri, de caràcter comuni- socials als barris amb una salut co- tari. Per exemple, s’han construït uns bancs per al Casal munitària forta. Altres estudis també documenten una millora de la salut de Joves, un armari per a l’associació de veïns o un xilòfon als barris que es van beneficiar de musical per a l’Escola Turó Roquetes. la Llei de Barris en comparació amb d’altres de nivell socioeconòmic si- La Fundació Tres Turons treballa per garantir la viabili- milar en els quals no es va implantar. tat futura del projecte, més enllà del Pla de Barris. Durant el curs 2022–2023, el Pla de Barris només en finança el 30%, amb l’objectiu d’anar reduint a poc a poc aquesta aportació fins que el projecte sigui sostenible per si mateix. 141 SALUT COMUNITÀRIA PREVENCIÓ DEL CONSUM DE SHABÚ AL BARRI DEL RAVAL La detecció d’un augment del consum de shabú entre la po- blació filipina del Raval motiva el Pla de Barris a activar una campanya informativa per donar una resposta coordinada i integral a aquesta problemàtica. Una campanya que es duu a terme mitjançant la col·laboració entre EAMISS (en- titat filipina especialitzada en mediació sociosanitària), el projecte Cartografia de Coneixements (del Centre d’Estu- ciutat vella El Raval dis Africans i Interculturals, que treballa per promocionar un abordatge intercultural de la salut), l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la Fundació Tot Raval, el Pla de Barris Raval Sud i Gòtic Sud i el Districte de Ciutat Vella. El teixit associatiu filipí i el CAP Raval Nord són els qui alerten d’aquest increment del consum de metamfetamina, una droga molt addictiva que entre la població filipina rep el nom de shabú i que es detecta que s’acostuma a prendre motius de consum Les primeres persones de la comu- per suportar jornades laborals llargues. Ara bé, el seu con- nitat filipina a arribar a Barcelona sum continuat provoca uns símptomes psicòtics que poden van ser dones d’entre 25 i 35 anys. La majoria d’aquestes dones es van durar mesos i, fins i tot, anys. incorporar al mercat laboral treba- llant al servei domèstic i en restau- «Es va determinar que hi podria haver una relació directa rants, feines per a les quals moltes entre el consum de shabú i casos d’explotació laboral a la estaven sobrequalificades. A partir dels anys vuitanta, i en menor pro- restauració, que és el sector on treballa la major part de la porció, també els homes filipins van comunitat filipina. Aquesta droga deixa la persona que la començar el procés migratori, tre- ballant primer en vaixells mercants consumeix diversos dies sense dormir i, per tant, augmenta per a després, en arribar a la Ciutat la capacitat laboral per aguantar jornades excessivament Comtal, assentar-se i buscar feina al sector de l’hostaleria. Les condi- llargues. Però després té efectes devastadors en la famí- cions laborals d’aquest sector es ca- lia, perquè també provoca agressivitat, aïllament i alcoho- racteritzen per la precarietat salarial i les llargues jornades laborals, que lisme», explica Andreu Meixide Vázquez, cap de projecte de en molts casos excedeixen les 40 ho- res setmanals. Aquest fet, sumat a Ciutat Vella. I afegeix: «No era només dir-li a aquesta comu- l’excés d’oferta de mà d’obra, explica nitat que no és bo consumir shabú, sinó conscienciar-la so- que el treballador hagi de demostrar la seva resistència i capacitat de tre- bre si un dels motius del consum era la situació d’hiperexi- ball de manera continuada. A més, gència laboral, en molts casos fora de la llei. Ho vam enfocar és sabut que molts homes filipins treballen en restaurants de renom no des de la culpabilitat de la persona sinó des del context. de Barcelona, on el nivell culinari I es va activar, en paral·lel, un reforç a través d’inspeccions i els requisits d’exigència són molt elevats. És en aquest context que el i de projectes d’acompanyament o d’ocupació». shabú s’introdueix en l’àmbit labo- Com a pas previ abans de posar en marxa la campanya, ral, ja que permet augmentar el ren- diment, la concentració i l’eficiència. la primera acció que es fa, el 2017, és radiografiar el consum 142 PLA DE BARRIS la droga dels pobres de shabú entre la comunitat filipina a través del projecte Car- El shabú és una substància psico- estimulant molt addictiva coneguda tografia de Coneixements i amb la col·laboració d’EAMISS. amb el nom de metamfetamina, la Un cop definida la magnitud del consum, la problemàtica es droga que es produïa a la famosa sè- rie Breaking Bad. L’impacte que pro- treballa també amb aquestes dues entitats mitjançant actu- voca al cervell és 15 vegades superior acions, com ara impulsar accions formatives per a professi- a la cocaïna, com també la durada de la substància al cervell, de manera onals sanitaris i socials sobre aquesta temàtica, i s’elabora que té un efecte molt devastador en una estratègia d’abordatge comunitari que contribueixi a el sistema nerviós central. El consum és fonamentalment fumat o inhalat i la prevenció en la població adulta consumidora i les seves l’espai de consum sempre és l’àmbit famílies. En aquest sentit, es preparen, conjuntament amb privat (mai al carrer), generalment en pisos on les persones consumido- les persones de la comunitat filipina, uns materials pedagò- res es reuneixen amb aquesta finali- tat. L’efecte de la substància es ca- gics adaptats culturalment, que informen sobre l’addicció racteritza per un cicle marcat per la a aquesta droga, les causes i conseqüències del consum, i hiperactivitat, l’augment de l’energia i la concentració, la sensació d’eufò- orientacions al tractament. ria i d’alerta, seguit d’un cicle de bai- El que es vol és donar suport a les persones consumi- xada energètica que es manifesta per l’esgotament, la fatiga, l’insomni i la dores de shabú, als seus familiars i a la comunitat filipina, manca de gana, entre altres símp- en general, a través d’informació i sensibilització sobre els tomes. És precisament per evitar els efectes d’aquesta baixada ener- riscos d’aquesta substància per contribuir a rebaixar els ín- gètica que la persona consumidora dexs de consum i, al mateix temps, lluitar contra l’estigma i repeteix la dosi. El seu preu al mer- cat il·legal arriba fins als 500 euros el el tabú que l’envolta. Un segon objectiu de la campanya és gram, però es distribueix en dosis de 0,1 grams a un preu de 50 euros, per millorar l’accés als serveis de salut, després de comprovar això es coneix com «la droga dels po- que moltes de les persones addictes recorren al sistema bres». Pel que fa a la nacionalitat de les persones consumidores a la ciu- sanitari només a través de les urgències, és a dir, quan pa- tat de Barcelona, la immensa majoria teixen episodis cardiovasculars o psiquiàtrics molt greus. són filipins/ines. És habitual el con- sum entre cuiners i mariners filipins, Es parteix també de la realitat que algunes comunitats amb que només desembarcar al port de factors de vulnerabilitat o risc d’exclusió social no tenen Barcelona van al Raval, on poden ad- quirir-ne. A les Filipines, el 77% de les el mateix accés o un accés tan directe als serveis de salut persones en tractament per drogues com altres comunitats. és per shabú, segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el En paral·lel, la innovació metodològica que promou Delicte. aquesta campanya rau en el fet que treu el focus del con- sum de shabú en la comunitat filipina i el posa en una nova manera de treballar de l’Administració. Des d’una perspec- tiva intercultural, es promou que la comunitat sigui la pro- tagonista i l’Administració hi treballi conjuntament, braç a braç. A més, des d’aquesta metodologia, es respecta el mo- dus d’organització de la mateixa comunitat, els tempos i els lideratges interns de la comunitat filipina, la qual està molt organitzada i enxarxada. En aquest sentit, el cap de projecte de Ciutat Vella des- taca la importància de la campanya perquè el consum de 143 SALUT COMUNITÀRIA addicció = malaltia mental shabú «és un tabú absolut dins la mateixa comunitat filipina. El consum del shabú és un problema de l’àmbit de les drogodependències No es tracta d’una campanya segons l’ús, que es penja en i de la salut mental que s’aborda des un web i ja està. Hi va haver tota una estratègia de xarxes de les polítiques municipals de salut. Al Manual diagnòstic i estadístic dels socials, d’aproximació a les famílies des de l’anonimat, per trastorns mentals (DSM) de l’Associa- intentar trencar aquest tabú a poc a poc i evitar així el con- ció Americana de Psiquiatria, un dels manuals bàsics de la psiquiatria oc- sum de shabú, atacant, alhora, els motius que provoquen cidental contemporània, el consum aquest consum. Vam entrar a les comunitats gràcies als de drogues és considerat un tipus de trastorn o malaltia mental deguda a seus líders i vam fer un treball gairebé de filtratge d’infor- desajustos psicològics, ambientals, mació, pam a pam, d’una manera molt delicada, perquè no neurobiològics i genètics. En aquest marc, el programa de prevenció de fos violent i tampoc no es quedés en un no res», puntualitza consum de shabú entre la comunitat filipina s’emmarca en l’anomenada Andreu Meixide. salut comunitària, una estratègia La campanya es difon a través de Facebook dins la co- en xarxa d’impuls en la prevenció i promoció de la salut a través de dife- munitat filipina i es fa visible en diferents esdeveniments rents actors, com el Pla de Barris, els comunitaris, com el Dia de la Independència Filipina, amb plans comunitaris, l’atenció primària i les entitats socials. materials en paper distribuïts a entitats i establiments fili- pins. Des del 2020, el programa forma part del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.  La Zona Nord Imatge: Foment de Ciutat 9. TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC. PROP DE 130 MILIONS D’EUROS I UN CENTENAR DE PROJECTES PER VEÏNIFICAR LA CIUTAT 147 TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC El Pla de barris també és un instrument de transfor- mació de l’espai urbà. De fet, una part força impor- primera edició del pla de barris tant dels recursos del programa s’ha esmerçat en (2017–2020) intervencions en aquest àmbit. El centenar d’actua- 49 cions que s’han previst volen rebaixar les desigual- Actuacions tats entre els territoris, també les relacionades amb en l’espai públic l’espai públic. S’han prioritzat les intervencions que 72.300.000 € afavoreixen la vida comunitària i les que milloren l’ac- cessibilitat i la connectivitat dels barris. Alguns dels Inversió en obres exemples principals són la creació d’un espai de pa- segona edició tinatge al barri de la Marina, la urbanització dels car- pla de barris rers d’Aiguablava i de Portlligat a la Trinitat Nova i la (2021–2024) creació del parc de l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana. 42 Són tres casos que exemplifiquen com, amb un abor- Actuacions datge comunitari i una mirada que afavoreixi el veï- en l’espai públic nat, es generen nous pols d’activitat als barris i dinà- 57.300.000 € miques que converteixen espais inhòspits en punts Inversió en obres de referència i esbarjo. 148 PLA DE BARRIS CREACIÓ D’UN ESPAI DE PATINATGE AL BARRI DE LA MARINA Repte Construir un espai de patinatge a la plaça del Moviment Obrer, a la Porta Firal. Si bé abans de la construcció de l’equipament aquest espai ja l’utilitzava l’Associació La Marina Patina per practicar-hi patinatge sobre rodes, era un espai desèrtic i inhòspit a causa de les grans dimensions i perquè es trobava a prop de la Fira i lluny dels habitatges. sants-montjuïc La Marina Procés El projecte es defineix a través d’un procés participatiu i comunitari encapçalat per l’Associació La Marina Patina, l’Ateneu Popular L’Engranatge i la Federació d’Esports de la Marina, amb la dinamització del col·lectiu d’arquitectes Straddle 3. Per difondre el procés participatiu es duen a terme diferents tallers i exhibicions. De les quatre sessions posteriors en surt el disseny definitiu. Solució Es construeix un equipament per a tot tipus de patinatge, per poder patinar amb seguretat i sense molestar la resta de vianants, amb elements per poder fer acrobàcies, com bara- nes i calaixos patinables adossats, bols amb entrada i sor- tida, un pont volcà i peralts. També ofereix una zona d’ini- ciació per a tothom qui vulgui endinsar-se en el patinatge urbà, i hi ha zones no exclusives per patinar, per poder pas- sejar, seure o llegir, amb bancs, un pèrgola, ombra i arbres. Impacte L’equipament es va inaugurar l’octubre del 2019 i des d’ales- hores l’ocupació és màxima: en fan un ús intensiu molts jo- ves i infants, molts són del barri de la Marina però també de la resta de Barcelona. Inversió 977.569,05 € 149 TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC 150 PLA DE BARRIS 151 TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC ACCÉS UNIVERSAL ALS CARRERS D’AIGUABLAVA I DE PORTLLIGAT, A LA TRINITAT NOVA Repte La millora dels espais entre blocs dels carrers d’Aiguablava i de Portlligat era una de les demandes històriques del veïnat de la Trinitat Nova. Aquesta illa d’habitatges es regeix per una antiga configuració del territori que no havia tingut en compte la possibilitat d’un accés universal. nou barris La Trinitat Nova Procés L’execució de la nova urbanització d’aquest espai públic es divideix en quatre fases i comença amb un procés partici- patiu veïnal. A més, hi ha una comissió de seguiment de tot el procés. Solució L’obra modifica la topografia de l’entorn per garantir-ne l’ac- cessibilitat universal, augmentar-ne les zones verdes, refer les xarxes de sanejament del subsol i millorar la pavimen- tació i els acabats de l’espai. Per eliminar les barreres ar- quitectòniques, s’instal·la un ascensor entre l’entrada del metro i la zona d’habitatges que neutralitza el desnivell del carrer d’Aiguablava. També es dissenya un sistema de pla- taformes, que garanteixen la mobilitat i l’accessibilitat dels residents. A través del programa Finques d’Alta Complexitat (FAC), es rehabiliten sis finques que tenen una composició social complexa i patologies en els elements comuns. Impacte Les obres, que superen de llarg el pressupost previst inici- alment, permeten remodelar una zona que estava degra- dada i desconnectada de la resta del barri, amb mancances d’accessibilitat per als veïns i veïnes de la zona. Inversió 6.700.000 € 152 PLA DE BARRIS PARC DE L’AQÜEDUCTE, A CIUTAT MERIDIANA Repte Remodelació de l’antic camp de futbol de Ciutat Meridiana per convertir-lo en el parc de l’Aqüeducte, un nou recinte multiusos amb zones esportives i de jocs infantils. Tot i la degradació, el veïnat utilitzava l’espai de manera esporà- dica per a activitats comunitàries diverses (festes majors, revetlles, concerts…). nou barris Ciutat Meridiana Procés La reurbanització de l’espai i els nous usos es defineixen després d’un procés participatiu amb el veïnat, descontent amb l’espai i l’ús que se’n feia des que més d’una dècada abans les obres d’un aparcament soterrat van convertir el camp de futbol en un enorme solar. Solució L’antic camp de futbol del barri es transforma en 12.260 me- tres quadrats de verd, zones d’estada, jocs infantils, pistes de petanca i equipaments esportius per a totes les edats, com una pista de bàsquet, una pista amb grada i un circuit d’aparells de gimnàstica. A més, l’aqüeducte disposa d’un enllumenat nou, que, entre d’altres coses, pot simular el pas de l’aigua o destacar-ne els arcs. Impacte L’espai està concebut com un punt de referència veïnal i, en aquest sentit, s’han volgut evitar al màxim les escales i les barreres arquitectòniques per oferir un circuit accessible per a tothom. També es vol recuperar la connexió amb la serra de Collserola i comunicar l’espai amb l’àmbit natural que l’envolta. Inversió 3.008.000 € 153 TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC 154 PLA DE BARRIS NOU ESPAI ESPORTIU COMUNITARI REURBANITZACIÓ DE LA VIA LA CAMPA, A LA TEIXONERA TRAJANA, A LA VERNEDA I LA PAU Amb 11.600 metres quadrats, La Campa es La reurbanització d’aquest tram de la via converteix en un nou parc urbà amb diversos Trajana, entre els carrers de Santander i de usos esportius, de trobada i de referència al Binèfar, permet millorar l’accessibilitat i la barri de la Teixonera. Se’n milloren els acces- qualitat urbana de l’espai i condicionar la sos, ara més amplis, còmodes i accessibles, vorera del costat de Llobregat, que estava es creen zones d’estada amb mobiliari nou urbanitzada parcialment. S’hi instal·len pis- i dues fonts i es millora l’espai verd amb ve- tes de petanca, jocs infantils, una zona de getació autòctona mediterrània. També s’hi gossos i horts urbans, nova vegetació i ar- crea una pista d’atletisme amb dos recorre- brat, nou mobiliari urbà i un enllumenat efi- guts senyalitzats, de 200 i 300 metres, i amb cient i es millora la xarxa de clavegueram. una recta de 100 metres per fer esprints. Inversió Inversió 511.909,80 € 3.600.000 € 155 TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC RENOVACIÓ DELS JARDINS DE REFORMA DEL PARC LA MEDITERRÀNIA, A LA MARINA DEL TURÓ DE LA PEIRA Reurbanització d’aquest interior d’illa de La reforma planteja ordenar els espais del més de 5.000 metres quadrats, situat entre recinte per aprofitar els usos de les més de els carrers de la Mare de Déu de Port i dels 7 hectàrees del parc. També es vol recuperar Alts Forns, el passeig de la Zona Franca i la verd autòcton i millorar l’accessibilitat d’un plaça de la Marina de Sants. Amb la remo- recinte ple de pendents i escales que salven delació es guanyen zones de verd, d’estada i els desnivells naturals del turó. La reforma, de joc infantil i s’eliminen les barreres arqui- que ha inclòs un procés participatiu i que tectòniques per fer l’espai més accessible. preveu començar la primera fase d’obres el 2023, divideix el parc en quatre grans zones, amb intervencions diferenciades. L’activitat es concentra a la part baixa i la part alta es reserva com a espai natural. Inversió Inversió 2.130.000 € 3.780.000 € 10. VEÏNIFICACIÓ DE LA PLAÇA DE SANT MIQUEL. UN LIDERATGE POLÍTIC 157 VEÏNIFICACIÓ DE LA PLAÇA DE SANT MIQUEL Després de més de quaranta anys de reivindica- ció veïnal, el Pla de Barris aconsegueix desencallar la reurbanització de la plaça de Sant Miquel per- què deixi de ser un aparcament de cotxes i motos. ciutat vella D’aquesta manera, el veïnat del barri Gòtic recupe- El Gòtic ra més de 4.000 metres quadrats de zona d’esbarjo i gaudi, amb una nova àrea de jocs com a protago- nista d’una transformació que no hauria estat pos- sible sense el tàndem format pel Pla de Barris i el 2.166.000 € lideratge polític de Gala Pin, regidora del Districte Pressupost de Ciutat Vella en aquell moment. 159 VEÏNIFICACIÓ DE LA PLAÇA DE SANT MIQUEL “FEM L’APOSTA AMB EL PLA DE BARRIS PER REPENSAR LA PLAÇA DE SANT MIQUEL DAVANT UNA REIVINDICACIÓ VEÏNAL HISTÒRICA” Quins eren els principals esculls de la remodelació per- què hagi costat més de quaranta anys atendre aquesta reivindicació veïnal? Doncs, malauradament, els entrebancs eren interns, del mateix Ajuntament, perquè molts regidors i funciona- ris aparcaven allà i també resultava molt còmode fer-hi la càrrega i descàrrega de subministraments d’ús municipal. L’Ajuntament ha tractat sempre aquest espai com si fos una prolongació de la seva pròpia infraestructura i no ho és, és un espai públic. Per això hi havia una part del mateix Ajuntament que tenia reticències respecte de la reforma, perquè es perdia comoditat. Però s’ha de prioritzar la como- ditat dels veïns a la comoditat de la mateixa Administració, sempre que aquesta priorització no faci que l’Administració vagi malament, i aquest no era el cas. Les administracions públiques que estan ubicades a Ciutat Vella no són consci- ents que formen part d’un teixit veïnal. Per això cal repensar  Gala Pin, exregidora del la cultura organitzativa de l’Administració pública, perquè Districte de Ciutat Vella no hi hagi cap funcionari o funcionària que perdi aquesta (2015–2019) Imatge: Berta Alarcó visió del contacte amb la ciutadania. 160 PLA DE BARRIS Ets la primera regidora que ho aconsegueix. Com t’ho has fet per desencallar el projecte? No tinc cap fórmula màgica. Sí que em crec que hi hagi ha- gut altres regidors de districte que ho hagin intentat, però hi ha una demostració de falta de voluntat política. Nosaltres l’únic que teníem era la prioritat que al Gòtic havíem de tirar endavant aquesta reurbanització, una demanda veïnal de fa molts anys. És a dir, no hi posem fil a l’agulla perquè ens il·lu- minem un dia, sinó que hi ha una reivindicació veïnal de dè- cades demanant que la plaça de Sant Miquel deixi de ser un aparcament, que deixi de ser la rebotiga del consistori i de la Generalitat, per ser un espai públic al servei del veïnat. Jo crec que aquest és un punt clau per decidir, des del Districte, fer l’aposta amb el Pla de Barris per repensar aquest espai. També tenim un equip tècnic i polític que és molt tossut, i encara que sembli naïf, que siguem un equip de gent nova que entra a l’Ajuntament, facilita que puguis passar per sobre d’inèr- cies de dècades, ja que no estàs segrestat per uns codis de l’Administració que no et permeten complir la funció pública. 161 VEÏNIFICACIÓ DE LA PLAÇA DE SANT MIQUEL  Detalls de l’àrea de jocs de la nova plaça de Sant Miquel Imatge: Berta Alarcó 162 PLA DE BARRIS 163 VEÏNIFICACIÓ DE LA PLAÇA DE SANT MIQUEL ampliació d’usos veïnals Part de l’èxit d’aquest projecte es deu a l’aterratge del Pla Al Gòtic sud, es considera que un dels orígens de les desigualtats i la de Barris al Gòtic sud? pèrdua de qualitat de vida és, justa- Totalment. La transversalitat del Pla de Barris com a mè- ment, la manca d’espais públics on poder desenvolupar activitats quoti- tode de treball ajuda a desencallar projectes com aquest i dianes, com són l’activitat física, els la seva aposta pel Gòtic sud ens ajuda a modificar la pre- jocs infantils o els espais d’estada per a famílies i per a gent gran. dominança de les infraestructures municipals sobre la vida Amb la reurbanització de la plaça veïnal. Mai s’havia fet tanta inversió al Gòtic sud com amb de Sant Miquel, que es va inaugurar al novembre del 2020, s’amplien els el Pla de Barris. En el cas d’aquest barri, el més important usos veïnals, la zona verda i els jocs és l’emergència d’habitatge i la massificació turística, però infantils, de manera que l’espai és ara un punt de trobada que permet múl- també cal habilitar espais que t’ajudin a generar arrelament tiples activitats. Gràcies a la prohi- bició d’aparcar vehicles al centre de i comunitat. I aquest és el plantejament del Pla de Barris, la plaça i a la reubicació del Bicing que disposa d’inversió per portar a terme aquesta idea d’ur- i de la zona de càrrega i descàrrega al carrer dels Gegants, s’incrementa banisme de mans petites que tant m’agrada, amb la seva en més del doble l’espai jugable a la filosofia de recollida de reivindicacions veïnals. plaça, amb elements lúdics singu- lars i innovadors que en permeten l’ús intergeneracional. Alguna cosa ha quedat al tinter? La transformació de l’espai, amb una inversió de 2.166.000 euros, és el re- El que m’hauria agradat —i crec que aquí encara queda feina sultat d’un procés participatiu per per fer— és aconseguir que els cotxes oficials no aparquin repensar la plaça i de les aportaci- ons de col·lectius del barri, com Fem a la plaça. Als regidors no els costa gens ni mica caminar Plaça, les AMPA o entitats infantils i juvenils. fins al pàrquing de la plaça de la Catedral o que el cotxe oficial els passi a buscar per Sant Jaume. També m’hauria agradat reduir les terrasses per poder jugar amb espais més informals. La nostra idea també era desplaçar el monument als castellers per generar més espais d’ombra, però el seu autor no ens va donar permís per fer-ho. Així, doncs, estic contenta amb el resultat però amb la sensació que es podia haver fet més. Quan has treballat a l’Administració pública sempre has de trobar l’equilibri entre saber reconèixer el que has fet bé però mai quedar-te del tot satisfet, perquè sempre es podria haver fet millor. 11. MARXES EXPLORATÒRIES. AUDITAR L’ESPAI PÚBLIC AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE 165 MARXES EXPLORATÒRIES sant martí El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau nou barris El Pla de Barris posa el focus en la necessitat de com- Les Roquetes El Verdun batre les desigualtats de gènere. En el marc d’aquest propòsit, impulsa les anomenades Marxes exploratò- sant andreu La Trinitat Vella ries: rutes urbanes que duen a terme les veïnes i que El Bon Pastor serveixen per radiografiar els barris amb perspecti- Baró de Viver va feminista, amb la intenció d’incorporar la mirada de les dones en el disseny de l’espai públic per fer- lo més segur, més habitable i més harmònic amb la vida quotidiana. D’aquesta manera es vol equilibrar el fet que l’urbanisme de la ciutat estigui concebut amb una mirada tradicionalment patriarcal. L’urbanisme no és neutre. És sexuat i sexista. Una de les pri- marxes exploratòries, en dades meres teòriques a alertar-ho va ser la historiadora urbana nord-americana Dolores Hayden, a la qual se n’han afegit mol- 8 tes altres, com Jane Darke, que adverteix que la ciutat és un Edicions (2016–2022) espai de propietat patriarcal. Com denuncien nombroses anà- lisis feministes, la configuració urbana ha estat planificada 193 tradicionalment pels homes i això provoca desigualtats, ja que Participants respon a una òptica masculina. I Barcelona no se n’escapa. 258 El Pla de Barris aposta per les Marxes exploratòries per Propostes de capgirar aquesta realitat. D’aquesta manera, les veïnes millora recollides dels barris comproven in situ l’espai públic i assenyalen 5.000.000 € els elements que poden millorar la percepció de seguretat Inversió en obres on s’ha tingut i la utilitat de l’espai públic, des de la il·luminació i l’acces- en compte la mirada de gènere sibilitat fins al mobiliari urbà, entre d’altres. Així es prete- a través de processos de marxes exploratòries nen desplaçar els criteris economicistes del centre de les 166 PLA DE BARRIS les vernedes Les marxes exploratòries també han estat una eina de coproducció i han promogut el treball en xarxa al ter- ritori i l’empoderament individual. Al barri de la Verneda i la Pau, el vin- cle comunitari que es va crear entre les dones que van formar part de les marxes exploratòries va impulsar la creació de Les Vernedes, un espai de dones autogestionat que té com a objectiu empoderar les veïnes del barri i donar-se suport mutu i sorori- tat per treballar inquietuds compar- tides. Aquest grup, integrat per una seixantena de veïnes, organitza de manera periòdica l’activitat Vecina, baja tu silla, una proposta per femi- nitzar i ocupar l’espai públic i reivin- dicar més presència femenina a tra- vés de debats públics al carrer, en què es convida les dones del barri a participar-hi. Una activitat que té l’origen al barri de la Verneda i la Pau, però que s’ha replicat en altres barris de la ciutat. 167 MARXES EXPLORATÒRIES decisions urbanístiques i prioritzar-hi les necessitats de la vida quotidiana, de gestió de les cures i de manteniment primera edició de la llar. Un treball tradicionalment assumit per les dones (2016) i relegat a l’àmbit de la llar. 19 Abans de completar les rutes a peu, es fa un treball de Participants formació previ amb les urbanistes feministes del Col·lectiu La Marina Punt 6 i amb totes les dones que s’hi han apuntat. Es troben segona edició en un espai per definir els objectius de la marxa, les proble- (2017) màtiques que es volen analitzar i quin recorregut cal seguir. Un cop s’han fet les rutes, les participants es tornen a reunir 16 per analitzar les conclusions i les propostes de millora que Participants La Trinitat Nova remetran a l’Ajuntament de Barcelona, que es compromet a tirar endavant les que siguin prioritàries. «S’ha fet un treball tercera edició tècnic intern d’anàlisi de totes les propostes que han sorgit (2018) de les marxes exploratòries, amb el compromís de l’Ajunta- 20 ment de donar-hi resposta. En molts casos, eren propostes Participants que enriqueixen la proposta tècnica de millora d’actuacions El Besòs i el Maresme que ja es preveien», assegura Montse Redon Gómez, cap de 22 projecte del Pla de Barris de la Verneda i la Pau. Participants Les Marxes exploratòries són una metodologia feminista El Bon Pastor participativa que agafa el relleu del moviment Take Back the i Baró de Viver Night, sorgit als anys setanta a l’Amèrica del Nord per reivin- 32 dicar que els carrers també són de les dones a la nit, així com Participants les Jane Jacobs Walk, rutes a peu pels barris en què veïns i La Verneda i la Pau veïnes radiografien l’entorn urbà i detecten com millorar la 28 percepció de seguretat i l’ús de l’espai. A més, el concepte de Participants marxes exploratòries el va desenvolupar al Canadà, l’any 1989, La Trinitat Vella el comitè d’acció de la regió metropolitana de Toronto com a resposta a la violència exercida contra les dones i les criatures. quarta edició (2019) El Pla de Barris desenvolupa aquesta metodologia de tre- ball prevista en la mesura de govern Urbanisme amb pers- 25 pectiva de gènere. L’urbanisme de la vida quotidiana (2017) i Participants Les Roquetes fa que les marxes exploratòries constitueixin un element de diagnosi essencial per respondre adequadament a les neces- cinquena edició sitats d’incorporació de la perspectiva de gènere als diversos (2022) barris de la ciutat i de coproducció de les polítiques urbanes. 31 Un treball col·laboratiu entre les institucions públiques i la co- Participants munitat amb l’objectiu d’elaborar un mapa de ciutat renovat El Verdun amb una òptica més humana i amable. 12. MUSEÏTZACIÓ DE LES CASES BARATES DEL BON PASTOR. REIVINDICAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA BARCELONA OBRERA 169 MUSEÏTZACIÓ DE LES CASES BARATES DEL BON PASTOR Salvaguardar la memòria històrica local també és una de les línies d’actuació del Pla de Barris. En aquest àmbit, un dels projectes més rellevants és la museïtzació d’una illa d’habitatges de les Cases Barates del Bon Pastor, que es convertirà també en un nou equipament per al barri. Aquesta serà una de les dues úniques illes pre-existents que quedaran en peu i ho faran per historiar la lluita d’un barri obrer sant andreu El Bon Pastor per sortir endavant malgrat la precarietat dels seus habitatges. Les 768 cases restants s’enderrocaran en una remodelació que implica el reallotjament del veïnat en edificis d’habitatges de promoció pública, un procés en el qual també participa el Pla de Barris que acompanya els veïns i veïnes. La creació de l’espai museu va ser una proposta del veïnat, en adonar-se que la remodelació de les Cases Barates com- portava la desaparició de qualsevol rastre d’un segle d’his- museïtzació de les cases barates del bon pastor, tòria. L’illa que es museïtzarà està compresa entre els car- en dades rers de Bellmunt, Barnola, Claramunt i Tàrrega. Es tracta de 4 setze habitatges, quatre dels quals es convertiran en cases Cases museu museu que es rehabilitaran d’acord amb quatre moments de rehabilitades la història, per plasmar-hi l’evolució de l’estil de vida: la casa 4 original del 1929, l’època de postguerra als anys cinquanta, les remodelacions dels anys setanta i la darrera casa habi- Cases rehabilitades com a espais expositius tada, des de l’any 2000 fins a l’actualitat. En tots els casos, es mantindrà l’arquitectura original de les construccions: la 8 casa original del 1929 es reproduirà al número 20 del carrer Cases rehabilitades com a equipaments de Barnola, al número 18 la dels anys seixanta, al número 16 la dels anys vuitanta i, per acabar, al carrer de Claramunt es 16 representarà el marc temporal actual. Total de cases preservades i rehabilitades «Es vol mostrar l’evolució d’aquest habitatge obrer, pre- cari en molts casos, però que les mateixes veïnes han anat 2023 millorant segons les seves capacitats, tenint en compte Inauguració que es tracta d’habitatges públics», explica Miquel Àngel 2.500.000 € Lozano Arjona. El cap de projecte del Pla de Barris al Bon Pressupost Pastor i Baró de Viver afegeix que s’ha intentat «no deixar 170 PLA DE BARRIS  Cases Barates Milans del Bosch (1930–1932) Imatge: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 171 MUSEÏTZACIÓ DE LES CASES BARATES DEL BON PASTOR l’origen de les cases barates ningú enrere, incorporar veus diferents i plurals per recor- Les 784 Cases Barates del Bon Pastor —que inicialment portaven el nom de dar què era viure a les cases. Volem garantir que sigui el Milans del Bosch— són el polígon de màxim plural possible, amb presència femenina», diu. cases barates més gran dels qua- tre que el Patronat d’Habitatge de Quatre habitatges més es destinaran a espais expositius Barcelona va construir entre el 1928 i que interpretaran l’evolució de l’habitatge obrer a la ciutat el 1939 per afrontar l’increment sob- tat de població obrera migrant del i els vuit restants s’habilitaran com a equipaments per al sud d’Espanya. L’objectiu era donar barri, que inclouran sales de reunions, espais de treball, una resposta, de manera ràpida i econò- mica, a una gran quantitat de població sala d’actes i un arxiu, entre altres. davant la manca d’habitatge públic i «És un equipament dissenyat perquè cadascuna de les eliminar el barraquisme creixent a la ciutat, de cara a l’Exposició Universal dues parts, la museística i la d’equipament comunitari, pugui del 1929. funcionar de manera independent. La nostra tasca ha estat contribuir a dissenyar un equipament el més connectat al barri possible», afegeix Lozano Arjona. El projecte pren com a referent museístic el Työväenasunto- museo de Hèlsinki, un exemple paradigmàtic a Europa de com explicar la vida diària al llarg del segle XX en un barri obrer, i és fruit del compromís amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), l’Associació de Veïns del Bon Pastor, l’Institut Municipal d’Habitatge i el Districte de Sant Andreu. Gràcies a aquesta col·laboració, ja s’han recuperat 1.600 estris, mobles i objectes per poder historiar les cases i la relació que tenen amb l’espai públic del barri. El MUHBA ha negociat amb cada veí i veïna que marxava a fi que deixessin les peces per te- nir-ne d’originals per exposar. L’objectiu és plasmar fidelment com era la vida al Bon Pastor, a través d’un museu dedicat a la gent que hi ha viscut, i que explica la ciutat des de l’òptica d’aquells que l’han viscut en condicions difícils. «Un dels elements clau de tota la intervenció és el fet que els carrers eren l’espai on es feia vida perquè els habitatges eren molt petits. I per això s’han volgut preservar dues illes de les Cases Barates amb el carrer al mig», explica Lozano Arjona. Testimoni de la història de l’habitatge del segle XX i símbol de la Barcelona obrera, l’espai serà de gestió comunitària, en estreta col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), el Districte, i les entitats del barri, de manera es- pecial amb l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, el Centre d’Estudis - Arxiu Vila Besòs, creat recentment, i la seva Vocalia de Memòria Històrica. D’aquesta manera, es vol situar aquest barri al mapa dels espais patrimonials de Barcelona. 173 MUSEÏTZACIÓ DE LES CASES BARATES DEL BON PASTOR—REPORTATGE “GUANYAREM EN QUALITAT DE VIDA PERÒ TROBARÉ A FALTAR VIURE COM EN UN POBLE” Loli Morales Úbeda i el seu marit, Pablo López Nájera, són dos dels veïns de l’última fase de remodelació de les Cases Barates del Bon Pastor. El Pla de Barris participa en el programa d’acompanyament al reallotjament del veï- nat, oferint assessorament en múltiples qüestions —legals, energètiques, de convivència—, amb l’objectiu de treballar tot el procés de canvi d’un habitatge horitzontal a un de vertical i empoderar les comunitats de veïns i veïnes per establir un marc comú de convivència. Per a qui està acostumat a viure en una caseta a peu de car- rer no és fàcil traslladar-se a un edifici, on ha de conviure amb veïns i agafar l’ascensor per sortir de casa. Si, a més, se li suma el fet que s’enderroca la casa que t’ha vist néixer i en la qual has viscut tota la vida, el procés encara es fa més difícil. És una de les reflexions que fan la Loli i el Pablo, que durant 54 anys han conviscut com a matrimoni al número 3 del carrer de Tell, a una de les casetes del Bon Pastor. «Jo i els meus nou germans vam néixer en aquesta ha- bitació. He passat tota la meva vida en aquesta casa i ara m’hauré d’acostumar a viure en un bloc de pisos», lamenta el Pablo, que relata la infantesa a la casa, en què la seva fa- mília vivia rellogada amb la propietària, que disposava de  Loli Morales Úbeda, veïna de les dues habitacions, “una només per a llenya”. «Viure aquí era Cases Barates del Bon Pastor Imatge: Berta Alarcó horrible però, malgrat tot, he estat molt feliç», recorda. 174 PLA DE BARRIS I és que a les Cases Barates del Bon Pastor, malgrat ser construccions d’una planta que amb prou feines arribaven als 40 metres quadrats, hi podien conviure fins a tres fa- mílies. Cases modestes, petites, amb deficiències estruc- turals i sense pràcticament aïllament tèrmic, que patien humitats constants pel fet d’estar construïdes amb mate- rials molt precaris a tocar del riu Besòs. D’origen, aquestes casetes disposaven de tres habitacions, un menjador i un petit pati. Ara bé, la majoria de veïns es van veure obligats a fer reformes per adaptar l’habitatge a les necessitats de les famílies i per fer-hi millores estructurals de manera reite- rada, sempre a càrrec dels arrendataris —excepte als anys vuitanta, gràcies a un programa europeu—, malgrat que les cases són de lloguer protegit. «Nosaltres tenim sort que la nostra té 64 metres qua- drats i hem tingut humitats però les hem arreglat. El meu marit va repicar totes les parets, que eren de totxana, i ho va posar tot de formigó, a consciència. Ara, amb tantes ca- ses tapiades, hi ha moltes rates i paneroles», explica la Loli, que va arribar a les cases barates als 2 anys, i als 17 es va casar amb el Pablo, amb qui va anar a viure a la casa familiar dels sogres, en un barri on cadascun dels habitatges que s’arrengleren són una còpia idèntica a l’anterior. Passejar-hi transporta a un estil de vida gens característic d’una ciutat. «Aquí es vivia molt al carrer, com en un poblet. Hi he tingut una infància molt maca i fa molta pena marxar, malgrat que reallotjament del veïnat els pisos nous són preciosos. Guanyarem en qualitat de vida de les cases barates del bon pastor però trobaré a faltar viure com en un poble i fer el xafarder amb les veïnes», lamenta la Loli. 2003–2023 L’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona va oferir al veïnat Període una solució definitiva per posar fi a la precarietat de les ca- 4 ses i els va plantejar dues alternatives: la rehabilitació o la Fases* remodelació, que consistia en la reubicació en divuit nous blocs d’edificis de lloguer públic. La gran majoria va optar *El Pla de Barris entra a la tercera i quarta fase del procés per aquesta segona opció, però no va ser el cas del Pablo i d’acompanyament al reallotjament la Loli. També hi ha qui va preferir agafar la indemnització. l’any 2017 fins al 2023. «Jo no marxaria d’aquí, hauria arreglat la casa. Per a què 513.235,80 € vull un pis més gran? Però si el barri va decidir per votació Pressupost (2017–2022) popular que anàvem als pisos, què hi farem?», diu el Pablo, 175 MUSEÏTZACIÓ DE LES CASES BARATES DEL BON PASTOR—REPORTATGE mentre la Loli afegeix: «Nosaltres hem viscut sempre molt còmodes. Se’ns fa difícil el canvi. A més, passarem de pagar 75 euros de lloguer a gairebé el triple». La remodelació s’ha dividit en quatre fases diferents. Cadascuna ha comportat un trasllat progressiu dels ve- ïns. La primera fase va acabar l’any 2006 i es preveu que el 2023 acabi la quarta i darrera fase. Des del 2017, el Pla de Barris hi participa amb el programa d’acompanyament al reallotjament del veïnat, que suposa un assessorament en diversos àmbits per als veïns que encara no s’han traslladat, mentre que, per als veïns reallotjats, es treballa per garan- tir la bona convivència veïnal, amb el suport a l’elaboració de la normativa interna de les comunitats de veïns i veïnes, entre altres aspectes. En total, en aquesta remodelació s’hauran construït 733 pisos d’habitatge públic al barri del Bon Pastor per reubicar els veïns de les cases barates. Un procés que haurà tardat vint  Loli Morales Úbeda, veïna de les anys a completar-se. «Hem d’anar com la vida, cap endavant», Cases Barates del Bon Pastor Imatge: Berta Alarcó sentencia la Loli. 13. RECUPERAR LA MEMÒRIA POPULAR SILENCIADA DE FORMA COL·LABORATIVA. EL CAS DE LA TEIXONERA I SANT GENÍS DELS AGUDELLS 177 RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA POPULAR horta-guinardó Sant Genís dels Agudells La Teixonera El Pla de Barris ha posat en marxa fins a una trentena de projectes en vuit barris per impulsar la recupera- ció de la memòria popular de lluites i moviments ve- ïnals sovint silenciats, però que també són crucials per explicar la transformació de Barcelona. Es trac- ta de projectes de memòria col·laborativa que volen incidir en l’autoestima i la construcció d’identitat col·lectiva i que trenquen amb el discurs homogeni i centralista de la història de la ciutat. Dos exemples els trobem a la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta-Guinardó. Barris de muntanya que, partint de zero, han aconseguit crear un arxiu audiovisual que en documenta la història social i pa- trimonial gràcies a la col·laboració de veïns i veïnes. La innovació dels dos projectes, que neixen en paral·lel el 2017 amb l’impuls del Pla de Barris, rau en la metodologia emprada en tot el procés d’abordatge i de recuperació de la memòria popular de dos barris en els quals no s’havia iniciat mai un treball d’aquest tipus. El Pla de Barris ser- veix de motor per crear dues taules de memòria històrica 178 PLA DE BARRIS que s’acaben convertint, al final del procés, en l’Associació Memòria Taxonera i en la Vocalia de Memòria Històrica de Sant Genís dels Agudells. A través d’aquestes dues taules, es fa una crida a la ciutadania a aportar documentació his- tòrica amb tot tipus de format i s’aconsegueixen fins a mig miler de fotografies a cada barri. «És tot un èxit haver aconseguit tot aquest material, per- què es tracta de territoris en què hi ha molt poques entitats. En aquest sentit, rascàvem sota les pedres, ja que només partíem d’una fotografia de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i dues del Centre Excursionista de Catalunya», explica Mariona Prat Vandellòs, cap de projecte del Pla de Barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. Els interessats a aportar documentació s’havien d’adre- çar al Centre Cívic Teixonera i al Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells, on a través d’un protocol de préstec o  Fotos històriques de Sant cessió es digitalitzava tot el material recollit, des de fotos Genís dels Agudells de canalla celebrant la primera comunió fins a veïns que es Imatge: Cessió de Memòria Visual de Sant Genís dels Agudells construïen casa seva o reivindicació d’equipaments. 179 RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA POPULAR memòria col·laborativa Aquest procés de recerca, difusió i reivindicació de la El llegat que impulsa el Pla de Barris en la recuperació de la memòria po- pròpia història local culmina amb la creació de dos docu- pular als anomenats barris de munta- mentals i una exposició de fotografies de gran format a nya es pot consultar en línia a través dels projectes col·laboratius Memòria l’aire lliure en un recorregut que uneix els dos barris. Però visual de Sant Genís dels Agudells la joia de la corona és l’arxiu digitalitzat de tot tipus de ma- i Memòria visual de la Teixonera. En aquest últim web, fins i tot les foto- terial, des de fotografies fins a filmacions, que documen- grafies estan geolocalitzades al mapa ten per primer cop la història dels dos barris i al qual es pot des del 1974 fins a l’actualitat. El tre- ball comunitari també ha generat la accedir a través de dos webs col·laboratius que serveixen creació del documental Retalls d’un com a repositori actiu i dinàmic, sempre en construcció. barri, que recopila anècdotes, vivèn- cies i testimonis de les lluites veïnals Un fons documental endreçat i digitalitzat per l’equip d’an- de Sant Genís dels Agudells, i Amb les nostres mans, que amb filmacions tropòlegs de l’Observatori de la Vida Quotidiana, a qui el recuperades de l’època narra com un Pla de Barris fa l’encàrrec d’impulsar i de salvaguardar tota grup d’homes i de dones humils van aixecar un barri sencer, maó a maó aquesta recerca. Un cop acabat el projecte, l’Ajuntament durant els caps de setmana, desafiant de Barcelona ha cedit la propietat intel·lectual a l’Associ- una orografia impossible. Una història d’autoconstrucció que a la Teixonera ació Memòria Taxonera i a la Vocalia de Memòria de Sant ha quedat immortalitzada també en Genís dels Agudells, perquè puguin continuar ampliant el un mural pintat en una gran paret mitgera a la sortida del metro, obra fons documental. de l’artista Roc Blackblock, que ja és «El fet de poder aportar documents històrics familiars tota una icona de la quotidianitat del barri. L’exposició Barris muntanya va empodera, i el fet de fer-ne difusió pública a través d’un web exhibir fotografies de l’arxiu en dotze punts dels dos barris, als llocs exac- i d’una exposició fa que formi part de tothom i que el veïnat tes on es van prendre les instantànies s’ho faci seu», explica Prat. El projecte té com a objectiu i que repassen les lluites veïnals que els han marcat històricament, com el paral·lel generar empoderament social per incidir positiva- moment en què els veïns van ocupar ment en l’autoestima i la construcció de la identitat col·lec- la Casa Groga, el 1978, per reivindi- car un equipament per al veïnat. Una tiva en dos barris que han viscut aïllats de la ciutat, pel seu exposició que queda immortalitzada enclavament geogràfic al peu de Collserola. «És una gran en el diari en paper Barris muntanya, una ruta a peu per la memòria popu- oportunitat de posar en relleu el barri i reforça la identitat i lar de Sant Genís dels Agudells i la el sentiment de pertinença, perquè un dels valors de Sant Teixonera. Genís dels Agudells és la seva història. Tenim grans peculi- aritats que molts veïns desconeixen, com que l’església té més de mil anys o que el cementiri, del segle XIV, és l’únic de Barcelona que és parroquial i que encara celebra enter- raments», explica Joan Bermúdez, de la Vocalia de Memòria de l’Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells. Des de l’Associació Memòria Taxonera, també es valora el paper motor del Pla de Barris. «Sense el Pla de Barris, aquest projecte no hauria nascut, perquè en aquell moment ningú es plantejava recuperar la memòria local. Per això el projecte va generar molta il·lusió, i encara gaudim d’aquest procés tan bonic», diu Isabel Noto Igual, que explica que l’entitat es 180 PLA DE BARRIS 181 RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA POPULAR  Joan Bermúdez, Vocalia de Memòria de l’AAVV de Sant Genís dels Agudells Imatge: Berta Alarcó  Exposició fotogràfica sobre la memòria històrica a Sant Genís dels Agudells i la Teixonera  Mural Amb les nostres mans, de Roc Blackblok  Isabel Noto, Associació Memòria Taxonera Imatge: Berta Alarcó 182 PLA DE BARRIS dedica ara a recuperar testimonis i vivències dels anys cin- quanta i anteriors, com el cas de la titellaire austríaca Herta Frankel, que feia les emissions televisives des de la seva tor- reta del carrer de Santa Rosalia, ara ja desapareguda, i que ha donat nom a una plaça del barri. «També volem publicar un llibre per homenatjar les dones d’aquella dècada que van ser clau per a la socialització d’un barri que ha estat molt desconegut i estigmatitzat», afegeix Noto. Justament, en aquesta mirada cap al futur, Bermúdez assenyala el Pla de Barris com a artífex. «L’empenta del Pla  Nena al passeig de la Vall de Barris ha fet que ens empoderéssim i que es generés una d’Hebron, a la Teixonera (1963) Imatge: Josep Maria Notó inèrcia que ha ajudat a tirar endavant amb naturalitat altres  Missa al descampat projectes relacionats amb la memòria històrica. Aquest és del carrer d’Arenys, un element que cal valorar del Pla de Barris, la llavor que ha a la Teixonera (anys seixanta) Imatge: autor desconegut posat en aquesta inèrcia de treball», afirma. Cessió de Mari Carmen Coscollano  Mainada a la llar d’infants Noemí, al carrer d’Arenys, 65, a la Teixonera (anys seixanta) Imatge: autor desconegut Cessió de Mari Carmen Coscollano 183 RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA POPULAR ALTRES PROJECTES DE RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA POPULAR • A la Trinitat Vella, el documental Veïnatges forçats, de la fo- tògrafa i artista visual Júlia Montilla, en col·laboració amb l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), reconstrueix l’im- pacte que la presó de la Trinitat Vella va tenir en la lluita feminista durant el franquisme, a través de testimonis de dones empresonades, i reivindica el pes d’aquest espai en la memòria popular del barri i de la ciutat. El documental recupera també imatges, documents i gravacions relacio- nades amb la presó. La presentació del documental té lloc al maig del 2021, a la presó Model. • A la Trinitat Nova, es crea La Trini Recorda, un projecte de recuperació de la memòria local que recopila anècdotes personals amb un toc de realisme màgic, enregistrades en àudio i bolcades en una pàgina web. Es tracta d’una sala d’estar ambulant que, durant tres mesos, convida els veïns i veïnes a seure-hi per recordar històries d’infantesa, de migracions o de postguerra. El projecte també ha generat 10 postals de la Trinitat Nova per enviar a les famílies dels països d’origen, 4 càpsules amb objectes que recorden la vida d’abans i múltiples experiències viscudes pels veïns i veïnes en una sala d’estar ambulant. • A la Verneda i la Pau es crea un àlbum de cromos amb anèc- dotes i curiositats sobre la història de la via Trajana, a la Verneda, o del Piramidón, a la Pau, i un joc de memòria amb fotografies per mostrar-ne el passat agrícola i industrial. • A la Marina es treballa la memòria popular a través de la dansa, del moviment i del teatre en petit format amb ob- jectes, fotografies, cançons i altres materials dels veïns, i es col·labora amb iniciatives per recuperar el passat indus- trial del barri, amb la factoria SEAt com a indústria principal. 100 0  La Marina de Port Imatge: Foment de Ciutat 14. BARRIS D’OFICIS. FORMACIÓ COM A TRAMPOLÍ PER A L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I L’ESTABILITAT VITAL 187 BARRIS D’OFICIS Des dels inicis del Pla de Barris, un dels objectius principals és fomentar l’activació econòmica i l’ocu- pació de qualitat des de diversos fronts per reduir els nivells d’atur i la precarietat laboral, les causes més importants que defineixen la desigualtat entre les persones i els barris. Dins d’aquest àmbit, en- tre els més de setanta projectes que intenten donar respostes adequades a necessitats diferents, des- taquen diversos programes de formació que són in- novadors perquè estan vinculats a una contractació. barris d’oficis, Programes del Pla de Barris que, a més, sumen es- en dades forços amb Barcelona Activa, els equips de distric- primera edició te i la xarxa d’entitats de cada territori. És el cas de (2019–2020) Barris d’oficis, un programa de treball i formació que 75 inclou un contracte laboral d’un any a jornada com- Participants pleta o el Programa de regularització de persones en situació irregular a l’eix Besòs, que ofereix formació 38,5% becada i un contracte de 12 mesos amb el qual po- Ocupabilitat der tramitar el permís de treball i, posteriorment, el Especialitats de residència. • Atenció sociosanitària • Neteja industrial • Reparació i manteniment «Quan vaig entrar al programa Barris d’oficis, feia cinc anys 2.142.000 € que m’havia quedat sense feina i no trobava res. Des de Pressupost Serveis Socials em van animar a apuntar-m’hi i, gràcies a aquesta formació, he aconseguit un títol i he pogut acce- segona edició dir a una feina que m’agrada. M’ha ensenyat moltes coses i (2022–2024) m’ha obert moltes possibilitats laborals». Ho explica Maria 60 Gracia Bosch Carmona, de 48 anys i veïna de Nou Barris. Participants Ella és una de les 75 persones que han accedit al Barris d’oficis, aquest programa de formació en què, durant un Especialitats • Construcció any, es contracta els participants a jornada completa per • Fusteria evitar que l’abandonin i garantir que, mentre estudien, tenen • Rehabilitació d’habitatges els recursos suficients per viure i pagar les factures. 2.217.000 € La Maria Gracia va fer la formació d’atenció sociosa- Pressupost nitària a persones en situació de dependència. Va fer les 188 PLA DE BARRIS pràctiques del programa durant sis mesos en una residència que, finalment, la va contractar com a treballadora durant dos anys. Ara treballa en un altre centre per a gent gran. «Abans de la formació, no havia treballat mai amb contracte, sempre tenia cura de gent gran però cobrava en negre. A mi, treballar amb aquest col·lectiu m’encanta i el que em faltava era un títol i aprendre moltes coses que no sabia d’aquesta feina», explica. El programa, que s’adreça als veïns i veïnes dels barris del Pla de Barris, també ofereix formació en altres àmbits, com ara la neteja industrial, la gestió de residus, la reparació i el manteniment. Durant 12 mesos, les persones contracta- des reben formació professional i transversal per adquirir les competències necessàries per desenvolupar un ofici i dur a terme funcions professionals bàsiques. «El Pla de Barris no pot crear ocupació però sí que podem fomentar l’ocupabili- tat. És a dir, a través de la formació podem millorar la capa- citat dels veïns i veïnes de trobar feina al llarg de la seva vida i que siguin feines més dignes. Això és el que pretén el pro- grama i esdevé l’aposta més gran per fomentar l’ocupació i 189 BARRIS D’OFICIS l’ocupabilitat de persones adultes del Pla de Barris», destaca Núria Borrut Valdivias, coordinadora d’ocupació i activitat econòmica del Pla de Barris. Tots els participants del programa disposen d’un tutor o una tutora que els acompanya i assessora i, al cap dels 12 mesos, els ajuda a trobar una nova oportunitat laboral. La pandèmia de covid-19, però, va ser un escull per al programa. «El problema de la primera edició de Barris d’Oficis va ser l’esclat de la pandèmia, al març del 2020, que va truncar les expectatives de contractació de molts dels participants al programa», afirma Borrut. La segona edició, el 2022, vol impulsar diverses especi- alitats vinculades al món de la construcció. En aquest cas, la fórmula de la contractació canvia: la formació és becada i només es contracta, durant sis mesos, els participants que la superin i assoleixin els coneixements. Hi ha dues especi- alitats: feines de paleta i instal·ladors de llum i aigua, en les quals es vol formar un total de vint persones. Les pràctiques de rehabilitació i la contractació posterior es duran a terme 190 PLA DE BARRIS pes de l’atur registrat (%) per barris sobre la població de 16-64 anys Font: Ajuntament de Barcelona (juny del 2022) 10–12% 8–10% 6–8% 6 18 23 4–6% 14 22 3 10 21 2–4% 15 7 20 9 11 5 2 8 12 13 17 16 4 1 19 5,9% Sant Genís 7,6% 7,7% dels Agudells El Raval Torre Baró 5,8% 7,4% 7,6% Baró de Viver El Verdun El Besòs i el Maresme 5,6% 7,2% 7,4% 11% El Poble-sec La Marina de Port Les Roquetes Ciutat Meridiana 5,5% 7% 7,2% 10,2% La Teixonera La Prosperitat La Verneda i la Pau Vallbona 4,9% 6,5% 6,8% 10,7% Can Baró El Turó de la Peira Can Peguera La Trinitat Nova 4,3% 6,2% 6,4% 9,5% La Marina 10,5% El Gòtic El Carmel El Bon Pastor del Prat Vermell La Trinitat Vella 26% 52,2% 4,3% 17,5% 4–6% 6–8% 8–10% 10–12% 191 BARRIS D’OFICIS teixim barris als coneguts popularment com els pisos del Patronat, a la Una primera experiència sobre reha- bilitació d’habitatges a través de la Trinitat Vella, amb l’objectiu de remodelar els elements co- formació és el projecte Teixim bar- muns, com la teulada, les escales i els baixants. Es tracta ris, una iniciativa per impulsar millo- res en habitatge social, formació i co- de nou blocs edificats als anys cinquanta del segle XX entre hesió social al barri Gòtic a través del els carrers del Pare Páez del Pulgar i del Torrent de Perera, treball transversal d’equips multidis- ciplinaris de cinc entitats del tercer molt deteriorats fins al punt que s’han hagut d’introduir sector i entitats del barri de l’àmbit reforços estructurals. Aquests blocs estan fectats per la de l’economia cooperativa i propie- taris privats disposats a donar un cop Modificació del Pla General Metropolità dels entorns de la de mà. El projecte, del 2019, consis- presó i, per aquest motiu, s’hauran de substituir aquests teix a reconvertir tres pisos privats cedits en habitatge social, fer l’obra 174 habitatges per dos blocs de nova construcció. La de- de rehabilitació a partir de la forma- ció en mà d’obra de persones en risc molició es preveu per al 2025 i mentre hi visqui el veïnat, d’exclusió social i proporcionar ha- els pisos tenen necessitats de rehabilitació. bitatge a persones grans en situació d’emergència habitacional que ha- «És un projecte superinnovador que sempre havia volgut vien perdut tota esperança de viure fer l’Ajuntament i al final ho hem aconseguit: poder fer forma- en un sostre i un territori propi. Tot això ja ha esdevingut realitat al carrer ció i dur a terme contractacions en rehabilitació d’habitatges d’Escudellers del barri Gòtic, una ex- privats», remarca Borrut. periència que s’ha plasmat en un do- cumental de 30 minuts amb el mateix Si aquest projecte pilot funciona, es posarà en marxa l’es- títol del programa. Les entitats que pecialitat de fusteria, destinada a gent jove i amb el mateix han format part d’aquest projecte del Pla de Barris són la Fundació Hàbitat model de formació becada, pràctiques i contractació que, en 3, LaBoqueria Taller de Arquitectura SCCl, la Fundació Família i Benestar aquest cas, es farà a l’antiga casa-fàbrica Can 60 del Raval, Social (FIBS), Impulsem SCCl i el una part de la qual es vol reconvertir en un equipament per Districte de Ciutat Vella. a joves. «Des del Pla de Barris, sempre es reivindicava poder contractar els veïns i veïnes perquè puguin treballar als pro- jectes d’obres que es fan als seus barris. Però en els concur- sos públics no es pot incloure una clàusula d’aquest tipus. Sí que ho podem fer en aquest programa de formació en el qual la contractació i la fase de pràctiques es faran sobre edificis dels barris dels participants», puntualitza la coordinadora d’ocupació i activitat econòmica del Pla de Barris. Una tercera tipologia que es vol dur a terme en el marc del Barris d’oficis és la de rehabilitació d’interiors d’habi- tatge; en aquest cas, amb habitatges al carrer de l’Om del Raval, un bloc d’edificis que s’ha de rehabilitar per posar-lo en lloguer social i que són propietat de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. «El programa pot obrir la porta a aconseguir feina a molta gent que ho necessita. Quan vaig acabar la formació era una persona diferent, com crec que totes les que la vam fer», confessa la Maria Gracia. 192 PLA DE BARRIS REGULARITZAR PERSONES A TRAVÉS DE LA FORMACIÓ I LA CONTRACTACIÓ En Gnawoul Ba és veí de la Trinitat Vella encara que va néi- xer al Senegal. Durant tres anys va viure a Barcelona sense papers i la ciutat ha estat l’última parada d’un periple per primera edició (2019–2020) Europa per intentar regularitzar la seva situació adminis- sant martí trativa. Ara, però, gràcies al Programa de regularització de El Besòs i el Maresme persones en situació irregular del Pla de Barris, en Gnawoul La Verneda i la Pau té papers i treballa com a cambrer a la cafeteria de l’Hospi- nou barris tal de Bellvitge. «He estat molt de temps a Europa buscant Ciutat Meridiana Torre Baró papers per tot arreu. A Itàlia hi vaig estar gairebé vuit anys Vallbona i vaig venir a Barcelona a veure si tenia més sort. Ha estat Les Roquetes La Trinitat Nova molt dur. Vens a Europa sense família, sense amics, vius sol, agafes una habitació però no tens una feina que et permeti sant andreu La Trinitat Vella un sou per pagar tot això. Sort n’he tingut de tenir una as- El Bon Pastor Baró de Viver sistent social que em va oferir entrar al programa, mentre tramitava els papers», explica en Gnawoul, que després de la formació se’l va contractar durant un any a jornada com- pleta com a ajudant de cuina al restaurant de la Fundació Formació i Treball, entitat col·laboradora del programa, jun- tament amb Barcelona Activa. «Sense aquest programa, aconseguir els papers hauria estat molt difícil perquè ningú et fa un contracte d’un any. Per això ens ha ajudat tant, estic molt content i agraït», afegeix. En Gnawoul és una de les deu persones que s’han pogut regularitzar gràcies a la primera edició d’un programa que s’amplia el 2022 fins a les 41 persones. «Era estrany imple- 10 mentar un Pla de Barris contra les desigualtats i no fer res Participants per a totes les persones sense papers de la ciutat, la majoria Formació de les quals —per no dir totes— viuen als barris del Pla de • Logística Barris i són les que afronten una situació de precarietat abso- • Auxiliar de cuina luta, perquè no poden accedir a res», reflexiona Núria Borrut 332.470 € Valdivias, coordinadora d’ocupació i activitat econòmica del Pressupost Pla de Barris. 193 BARRIS D’OFICIS formació becada En aquesta segona edició, 15 places estan destinades a El programa ofereix suport legal i econòmic necessari per tramitar el regularitzar treballadores de la llar, un col·lectiu molt pre- permís de treball per la via de l’arre- caritzat. «Són dones que treballen internes en cases, mol- lament social i un acompanyament ocupacional i social durant tot el pro- tes d’elles pateixen violència sexual però no poden sortir cés i en acabar la contractació. La d’aquest cercle i això els crea molts problemes de salut formació que es fa és de competèn- cies lingüístiques (català-castellà), mental», lamenta Borrut. El programa també preveu la cre- coneixement laboral, coneixement ació de 26 places més obertes a tothom. «Pot semblar que de la societat catalana i competèn- cies transversals. El període de for- són poques places però multipliquem per quatre les de la mació becada és de 500 euros men- primera edició. És un programa que provoca un canvi molt suals, amb un màxim de 2.000 euros, i el contracte laboral inclou un salari bèstia perquè els participants passen de no tenir papers a d’entre 13.000 i 14.250 euros bruts. Com a requisits previs, els candidats regularitzar la seva situació, poder treballar, poder tenir una han de tenir el passaport en vigor, un casa i portar els fills dels seus països d’origen, l’anomenat històric d’empadronament continuat durant els últims 3 anys i absència reagrupament familiar. La primera edició crec que ha estat d’antecedents penals, entre d’altres. el programa més exitós del Pla de Barris, perquè tant l’as- sistència com l’èxit ha estat del 100%. Les deu persones van acabar la formació, se les va contractar durant un any, ja te-  Gnawoul Ba, participant del nen papers i continuen treballant», conclou la coordinadora Programa de regularització d’ocupació i activitat econòmica del Pla de Barris. de persones irregulars Imatge: Berta Alarcó 194 PLA DE BARRIS segona edició (2022–2023) sant martí El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau nou barris Zona Nord Les Roquetes La Trinitat Nova La Prosperitat El Verdun Can Peguera El Turó de la Peira sant andreu La Trinitat Vella El Bon Pastor Baró de Viver horta-guinardó El Carmel Can Baró sants-montjuïc El Poble-sec ciutat vella El Raval 41 Participants Formació • Auxiliar sociosanitària • Neteja especialitzada • Jardineria i forestal • Auxiliar de serveis per a empreses • Logística vinculada a l’alimentació 1.263.121 € Pressupost 195 BARRIS D’OFICIS MOTIVAR ELS JOVES A FORMAR-SE A TRAVÉS D’UN TAST D’OFICIS Un altre programa formatiu vinculat al món del treball és el Tastet d’oficis, un projecte d’acompanyament socioedu- catiu, d’orientació laboral i/o formativa i d’integració social per a joves d’entre 16 i 22 anys en situació d’atur, amb dè- ficits formatius i baixa qualificació professional en situa- sant martí El Besòs i el Maresme ció de vulnerabilitat. Parteix de la idea que els joves que La Verneda i la Pau no saben què estudiar ni de què treballar puguin fer peti- nou barris tes formacions o petites estades en empreses per tal que, Zona Nord Les Roquetes posteriorment, puguin decidir la seva orientació laboral a La Trinitat Nova partir d’aquests tastets. S’adreça a joves molt desvinculats La Prosperitat El Verdun del món del treball i desmotivats dels estudis, perquè pu- Can Peguera guin provar què els agrada. Un projecte que s’ha gestat a El Turó de la Peira través de la participació d’entitats que treballen amb joves sant andreu de tots els barris del Pla de Barris, el Consorci d’Educació i La Trinitat Vella El Bon Pastor Barcelona Activa. Baró de Viver El programa s’ha definit i concretat entre diversos pro- horta-guinardó fessionals que treballen amb joves i en l’àmbit laboral als Sant Genís dels Agudells La Teixonera diferents barris de Pla de Barris. Existeixen altres experièn- El Carmel cies anteriors de molt d’èxit al territori, com el tastet d’oficis Can Baró de les Roquetes i el Verdun, impulsat pel teixit comunitari. sants-montjuïc El 2022, el projecte abasta 18 barris i preveu l’oferta de 15 El Poble-sec La Marina tastets, que inclouen 100 hores de formació i estades en empreses, de 15 sectors diferents però que tenen tant in- ciutat vella El Raval terès per als joves com futur laboral a la ciutat. Els 200 par- El Gòtic ticipants previstos al programa podran tastar tots els que el programa, en dades vulguin durant els 11 mesos que durarà el projecte. També (2022–2023) s’ofereix un acompanyament molt individualitzat i compe- 200 tències transversals en el món laboral com, per exemple, Participants saber fer una entrevista de feina. 11 Mesos de durada 359.000 € Pressupost 196 PLA DE BARRIS HOMOLOGAR ESTUDIS I ACREDITAR COMPETÈNCIES PER COMBATRE L’ATUR Amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones que viuen als barris del Pla de Barris i reforçar la garantia dels seus drets, es posen en marxa dos programes. Un per ajudar a homologar els estudis que hagin dut a terme les persones migrants als seus païs os d’origen i un altre, per acreditar les sant martí El Besòs i el Maresme competències professionals, amb la finalitat d’incrementar La Verneda i la Pau les seves poss ibilitats de trobar feina. Un servei que s’ofereix nou barris a 19 barris del Pla de Barris. Zona Nord Les Roquetes El programa d’homologació d’estudis ofereix assessora- La Trinitat Nova ment i acompanyament jurídic per facilitar que les persones La Prosperitat El Verdun que hagin cursat els estudis a l’estranger puguin homolo- Can Peguera gar-los d’acord amb el sistema educatiu de l’Estat espanyol. El Turó de la Peira D’aquesta manera podran accedir en igualtat de condicions sant andreu al mercat laboral del barri i del país on viuen. La Trinitat Vella El Bon Pastor En paral·lel a aquest servei, el Pla de Barris també ofereix Baró de Viver el programa d’acreditació de competències professionals, horta-guinardó per acreditar l’experiència laboral o la formació no recone- El Carmel Can Baró guda oficialment a través d’un certificat oficial. Com el pro- grama d’homologació d’estudis, aquest servei també ofereix sants-montjuïc La Marina assessorament, acompanyament i suport en la tramitació El Poble-sec de tot el procés. ciutat vella En tots dos serveis, a l’inici de la tramitació de l’expe- El Raval dient, s’ofereix informació sobre l’existència d’un ajut eco- nòmic vinculat al procés d’homologació i acreditació de el programa, competències (traducció, legalització de documentació en dades als països d’origen, obtenció de documents educatius, et- 650 cètera) per afavorir que les persones que el necessitin se’n Persones ateses puguin beneficiar. entitats col·laboradores • Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-Ugt) • Nou Barris Acull • Pla d’acollida del Poble-sec 197 BARRIS D’OFICIS formació de dones en el sector del transport Una altra línia per promoure l’ocupabi- litat a través de la formació, en aquest cas amb perspectiva de gènere, és el programa Recondueix el teu perfil pro- fessional. El programa pretén que les dones en situació d’atur o precarietat laboral dels barris amb polígons indus- trials (la Marina, el Bon Pastor–Baró de Viver, la Verneda i la Pau) puguin acce- dir a llocs de treball vinculats a la in- dústria i el transport, sectors tradici- onalment masculinitzats, a través de l’obtenció de carnets de conduir pro- fessionals. El programa, desenvolupat en la primera edició del Pla de Barris, duia a terme un acompanyament a les participants durant tot el procés i tre- ballava amb les autoescoles dels bar- ris perquè les veïnes hi obtinguessin els carnets i no s’haguessin de des- plaçar. També posava en contacte les participants amb les empreses, per impulsar-ne la contractació un cop acabat el programa. El pressupost in- vertit va ser de 105.000 euros i hi van participar 39 dones. 15. GREGAL I CA L’ABRIL. ACOMPANYAMENT A PROJECTES COOPERATIUS INNOVADORS 199 MENJADOR GREGAL I CA L’ABRIL Una de les línies d’actuació del Pla de Barris té a veu- re amb l’acompanyament a projectes cooperatius innovadors. És el cas del Menjador Solidari Gregal, al barri del Besòs i el Maresme. La gran tasca social d’aquesta cooperativa d’inspiració anarquista topa amb les dificultats en la gestió del projecte, agreu- jades per l’estat de precarietat de la seu. En aquest punt, el Pla de Barris planteja un programa d’acom- sant martí El Besòs i el Maresme panyament per rehabilitar l’edifici, professionalit- zar el servei de menjador comunitari i aconseguir que el nou projecte Gregal es converteixi també en un centre d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social. D’aquesta manera, el Pla de Barris dota el nou equipament de gestió comunità- ria d’eines per garantir l’estabilitat i la sostenibilitat econòmica d’un projecte que exemplifica el treball conjunt entre Administració i ciutadania, en una ini- ciativa de veritable organització popular. Una altra iniciativa d’economia social i solidària que el Pla de Barris acompanya és Ca l’Abril, un projecte d’em- prenedoria col·lectiva en l’àmbit de la cura de les persones. Gregal és una cooperativa anarquista històrica i de refe- menjador solidari rència al barri del Besòs i el Maresme que, en els orígens, gregal, en dades va impulsar la primera escola cooperativa del territori. A 2022 partir del 2012 —quatre anys abans de l’arribada del Pla de Inauguració Barris—, l’entitat reinicia l’activitat a través d’un projecte de menjador solidari a través d’un grup de dones, organit- 8 zades al voltant de l’assemblea d’aturades, amb l’objectiu Persones contractades de donar resposta a les necessitats socials del veïnat del 1.000.000 € barri derivades de la crisi econòmica. El menjador comença Inversió (rehabilitació de l’edifici) a funcionar de manera autogestionada —amb voluntaris, vo- luntàries i donacions d’aliments— a les instal·lacions de la 240.000 € històrica Cooperativa Gregal, que els cedeix l’espai i la raó Inversió anuals (conveni amb l’Àrea de Drets social. Les dificultats per garantir la viabilitat econòmica Socials de l’Ajuntament) del projecte sumades a la precarietat de l’edifici que allotja 200 PLA DE BARRIS gregal, entitat de referència el servei de menjador comunitari porten la cooperativa a al besòs i el maresme La Cooperativa Gregal és una de les acceptar la proposta d’acompanyament del Pla de Barris. entitats de referència al barri del Besòs «Quan va aterrar el Pla de Barris, es va trobar amb una en- i el Maresme i ha passat per diferents etapes. Inicialment s’articula a través titat que feia una feina superimportant. Oferien moltíssims de la pionera Escola Gregal, fundada àpats al dia i havien establert un vincle amb els usuaris que el 1960 i que a partir del 1981 esdevé una experiència pedagògica de pri- no han aconseguit altres menjadors socials, perquè no estan mera magnitud a la ciutat, basada en dins del circuit de l’Ajuntament i no demanen als usuaris que la pedagogia llibertària de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Des de justifiquin la seva necessitat. Aquesta proximitat és el model l’inici, la cooperativa milita per la mi- llora del barri i la dignificació de la que caracteritza Gregal. Però al mateix temps, la cooperativa vida del veïnat. El 1991, l’escola com tenia una situació d’emergència econòmica i una infraestruc- a tal deixa de funcionar a causa de la implementació de l’escola pública tura amb moltes limitacions i mancances greus de seguretat. gratuïta. L’any 2012, l’entitat posa A això se li sumava un cert conflicte amb el veïnat, pel flux en marxa un menjador solidari per atendre les persones que es troben d’usuaris», explica Berezi Ane Elorrieta Sanz, cap de projecte en situació de vulnerabilitat extrema. del Pla de Barris al Besòs i el Maresme (2021–2024). El projecte creix i es consolida i la co- operativa esdevé així una garantia de Amb aquesta radiografia inicial, la intervenció del primer suport mutu per als col·lectius més mandat del Pla de Barris (2016–2020) al projecte Gregal es vulnerables, en un moment especi- alment complicat econòmicament i fa a través de dues línies d’actuació. La primera d’elles té a socialment. veure amb la transformació física de l’espai, una cessió de l’Ajuntament a 50 anys. El Pla de Barris es fa càrrec del cost 201 MENJADOR GREGAL I CA L’ABRIL de la reforma integral de l’edifici del número 74 de la rambla de Prim. I inverteix un milió d’euros en una remodelació que inclou una cuina industrial, un menjador adaptat a la nor- mativa, espais de magatzem i de despatx. A més, s’aconse- gueix que l’aprovisionament d’aliments sigui més estable i diversificat, amb la col·laboració d’operadors com el Banc dels Aliments. Això permet millorar la qualitat del servei de menjador i obrir noves línies de treball que contribueixen a millorar l’autonomia financera de l’entitat. Tot plegat permet transformar l’espai en un equipament de referència al barri, amb l’activitat de menjador com a motor però amb l’objec- tiu de diversificar-ne els usos. «La transformació física ha estat molt important. Ara disposen d’una cuina brutal, que molts restaurants no tenen, i el fet que hi hagi un espai d’es-  El Menjador Solidari Gregal tada, amb una recepció i un registre d’usuaris, fa que hagin rehabilitat amb la inversió del Pla de Barris millorat els fluxos de persones. Està funcionant molt millor Imatge: Berta Alarcó que abans», afegeix la cap de projecte al Besòs i el Maresme.  El Menjador Solidari Gregal, La segona línia d’intervenció té a veure amb la profes- abans de la remodelació impulsada pel Pla de Barris sionalització de l’equip i la millora del funcionament de la 202 PLA DE BARRIS gregal, dins la xarxa cooperativa, a través d’un conveni anual de 240.000 euros d’espais alimenta El Menjador Solidari Gregal és un dels amb Drets Socials però que finança el Pla de Barris, men- projectes pilot que l’Ajuntament de tre es treballa amb l’Àrea corresponent que finalment assu- Barcelona ha seleccionat per cons- tituir l’anomenada xarxa d’Espais mirà el conveni en un futur. Aquest conveni permet que una Alimenta, que impulsa un nou model part de l’equip de voluntàries siguin treballadores sòcies de d’alimentació social a la ciutat, basat a garantir l’accés a una alimentació sa- la cooperativa, amb un salari digne igual per a totes. La pro- ludable, sostenible i de proximitat. La fessionalització inclou un acompanyament per consolidar el iniciativa forma part de la Mesura de govern d’Innovació social i entronca projecte cooperatiu i cursos formatius en cuina, en ús de ma- amb la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimen- quinària o per aconseguir acreditacions de competències. tació Sostenible 2021. El projecte A més, a banda de l’equip de voluntàries i l’equip de cuina, Alimenta ha permès que la coope- rativa Gregal pugui disposar d’una també es dota l’entitat d’un equip tècnic que treballa per es- partida pressupostària per poder tructurar un projecte de futur viable, format per una administra- gastar en comerços de proximitat o de la pagesia, sense intermediaris. tiva i una coordinadora-gerent de l’entitat, que s’encarrega d’es- Fins ara, la cooperativa només es tablir relacions amb altres agents del territori, fa de portaveu a nodria de donacions del Banc dels Aliments i de Mercabarna. les reunions amb les administracions i s’encarrega de buscar noves línies de finançament, per garantir la sostenibilitat fu- tura del projecte, ja que el 80% dels ingressos de la cooperativa provenen de l’Administració i la resta, de donacions o ingres- sos propis. En aquest sentit, s’explora la possibilitat d’impulsar serveis de càtering a les escoles del barri o un servei d’àpats econòmics per emportar, destinat a persones no vulnerables. «El principal repte és caminar cap a l’autonomia de la coopera- tiva. Valdre’s per si mateixes és impossible, perquè és un servei públic, però sí que poden ser més autònomes, a nivell financer i d’acompanyament municipal», explica Berezi Ane Elorrieta. La segona edició del Pla de Barris (2021–2024) vol obrir la cooperativa al barri com a equipament comunitari perquè Gregal esdevingui quelcom més que un menjador solidari i arribi a ser també un espai d’orientació, de formació, d’orga- nització i cohesió veïnal. En aquesta línia, amb l’objectiu de superar el model clàs- sic de menjador social, s’entoma també la reforma del local de la cooperativa al número 22 de la rambla de Prim. Allà es preveu habilitar aules de formació i altres serveis oberts tant als usuaris del menjador social com al veïnat i entitats del barri. En aquest sentit, s’ha valorat l’oportunitat que re- presenta el model de proximitat del menjador i la voluntat de Gregal de col·laborar amb altres serveis i entitats per enge- gar projectes d’inserció sociolaboral. Amb aquest objectiu, 203 MENJADOR GREGAL I CA L’ABRIL s’han iniciat col·laboracions amb Barcelona Activa per donar a conèixer als usuaris de Gregal diferents recursos d’inserció sociolaboral de l’Ajuntament. «La innovació d’aquest projecte és que no és un menjador convencional. Gregal és una porta d’entrada molt important de persones a les quals els serveis socials no poden arribar per altres vies. L’entitat trenca aquesta barrera i ho fa esta- blint un vincle de confiança. Fan molta tasca d’acompanya- ment per regularitzar persones i molta escolta activa dels usuaris. Això és una oportunitat que hem de saber aprofitar per anar més enllà del menjador solidari i emprendre altres vies, com la d’inserció sociolaboral de persones en risc d’ex- clusió», confessa Elorrieta. En aquest sentit, Miquel Izquierdo Molinero afegeix que el menjador pot ser un espai per «recu- perar persones que estan aïllades». «Per tant, el nou projecte Gregal vol tenir una part més organitzada i reglada, amb col-  Treballadores, voluntàries laboració de l’Administració, i una part més d’ateneu lliber- i usuaris del Menjador tari, l’essència de Gregal», assegura el també cap de projecte Solidari Gregal Imatge: Berta Alarcó del Pla de Barris al Besòs i el Maresme (2016–2020). 204 PLA DE BARRIS 205 COOPERATIVA GREGAL—REPORTATGE “QUAN POLÍTICS I CIUTADANIA ES POSEN D’ACORD, S’ACONSEGUEIXEN COSES TAN BONIQUES COM AQUESTA” Cada dia laborable, una mica abans de la una del migdia, una corrua de gent s’espera en fila a la rambla de Prim fins que obren les portes, al número 74, del Menjador Solidari Gregal. A dins, tot està preparat per al mig miler d’àpats diaris, calents i gratuïts que ofereix la cooperativa. «Aquesta ajuda és d’agrair. Per a mi, és una benedicció». Des de fa dos anys, la Jané és usuària gairebé diària del menjador Gregal. Ve amb la carmanyola, per endur-se l’àpat a casa. «El menjar està bé per als que no tenim res, et treu la gana de gos», afegeix la Rosenda, també veïna del barri juntament amb el José, un altre usuari diari, que lamenta que la situació «cada cop està pitjor» i que la gent «neces- sita menjar». «Per això, el menjador també hauria d’obrir el cap de setmana», rebla. Mentre tots tres esperen ser atesos al servei de menjar per emportar, que va néixer arran de les restriccions sani- tàries de la covid-19 i que es manté en la nova etapa de la cooperativa, una altra cua paral·lela atén els veïns i veïnes que es queden a dinar al menjador solidari. En el darrer any i mig, Gregal ha sumat més de 2.700 nous usuaris, amb una mitjana d’unes 10–20 altes diàries de persones que arriben  Montse i Merche Rodríguez, empesos pel boca-orella des de diversos municipis de l’àrea impulsores del menjador metropolitana, com Cornellà o Sant Boi del Llobregat. I és solidari Gregal Imatge: Berta Alarcó que només el 10% dels usuaris són habituals. «Està creixent 206 PLA DE BARRIS el nombre de persones que venen a dinar. Abans, el perfil d’usuari era el d’una persona sense sostre o usuaris de la narcosala. Ara, la crisi de la covid-19 ha fet que el problema sigui global i que estiguin arribant famílies que pensàvem que no veuríem mai, aquella classe obrera que ha perdut la feina, gent que coneixem del barri de tota la vida. Però també arriben molts estrangers i moltes persones sense papers», explica Merche Rodríguez, impulsora del menja- dor Gregal juntament amb la Montse, la seva germana, que afegeix que la majoria d’usuaris viuen al carrer. «Nosaltres estem per a aquesta gent, que són invisibles perquè la ma- joria no tenen papers. Ells saben que nosaltres els atenem i per això venen», afegeix la germana. Totes dues van decidir iniciar el 2012 el projecte de men- jador solidari, amb molt pocs recursos i mitjans, després de prendre consciència de la pobresa en què vivien molts dels seus veïns i veïnes. En aquella època, la Merche —que treba-  El servei de menjador solidari, llava en un rostisseria— va deixar de treballar i va invertir el a la Cooperativa Gregal Imatge: Berta Alarcó temps a mirar el seu barri. Assegura que la imatge de persones 207 COOPERATIVA GREGAL—REPORTATGE buscant menjar a les escombraries i menjant directament dels contenidors, la va sacsejar per dins. Va parlar amb la seva germana, la Montse —que en aquell moment era con- ductora d’ambulàncies—, i totes dues van decidir obrir el menjador solidari. «Malgrat la precarietat, sort vam tenir de poder treballar en aquelles condicions. Nosaltres no te- níem on anar i José Gil, president de la Cooperativa Gregal, va obrir l’ateneu llibertari per a nosaltres. Això és un gran favor», explica la Montse. Després de quatre anys de dificultats, la inversió del Pla de Barris permet renovar unes instal·lacions precàries i con- tractar fins a 8 persones, sis a jornada completa i dues a mitja jornada, que se sumen als voluntaris d’aquesta cooperativa que s’autodefineix com a anarquista, en què tothom cobra el mateix i les decisions són assembleàries. «No amaguem que vam tenir certes tensions amb el Pla de Barris al principi, però no està renyit ser anarquista i acceptar l’ajuda que se’ns oferia, perquè com a ciutadans paguem impostos i tenim dret a aquestes ajudes com qualsevol altre. La visió que te- nim de la política és la de treballar per la ciutadania. I quan els polítics i la ciutadania es posen d’acord, s’aconsegueixen coses tan boniques com aquesta», defensa la Merche. «Aquest és un projecte de barri, no és un projecte perso- nal», explica la Montse, l’encarregada a la cooperativa de la logística, la difícil tasca de buscar empreses que estiguin disposades a fer donacions d’aliments per a una coopera- tiva que fa servir fins a 4.000 quilos setmanals de menjar, els necessaris per cobrir el mig miler de racions diàries que s’ofereixen al menjador, a les quals cal sumar els aliments que donen a les famílies usuàries que tenen canalla per passar el cap de setmana. Altres fonts de donacions són el Banc dels Aliments, el Rotary Club i el programa Alimenta de l’Ajuntament. «Intentem fer menús diferents però juguem amb el que te- nim. Fem arròs un cop a la setmana, llenties, macarrons. I so- bretot cuinem molta verdura. Aconseguir proteïna ens costa més, sobretot peix. Intentem reaprofitar tots els aliments. Per exemple, amb la fruita que està tocada, fem macedònia», explica la Merche. 208 PLA DE BARRIS projecte de recuperació La jornada laboral a Gregal comença a les vuit del matí, de memòria històrica Per destacar el paper de Gregal en quan s’encenen uns fogons que no paren de cuinar fins a la la construcció col·lectiva i comuni- una del migdia, en què s’obren les portes als usuaris d’un tària del barri, des del Pla de Barris s’ha impulsat la recuperació i con- menjador que es va inaugurar totalment rehabilitat el 12 servació de la memòria popular de la de març de 2022. «Les instal·lacions no tenen res a veure Cooperativa Gregal, a través de l’Ob- servatori de la Vida Quotidiana, que amb les anteriors. La cuina i el menjador estaven separats, ha dut a terme la tasca documental. a dos locals diferents, amb la dificultat que representava Aquesta línia s’ha materialitzat en di- versos elements: un web anomenat transportar el menjar cuinat. Tot estava deteriorat, havies Memòries de Gregal, amb material audiovisual divers, com fotografies de netejar a cada moment, feia molta calor i havíem d’es- històriques de la cooperativa educa- calfar el menjar contínuament perquè se’ns refredava rà- tiva i veus de testimonis; un mural fet a la façana lateral del menjador per pidament. Ara, posem una safata de macarrons i es manté l’artista Roc Blackblock, per testimo- calenta a 90 graus», explica la Montse. «Ara l’espai és més niar la lluita obrera i en favor de les persones migrades, i un documen- digne. La sensació és que estàs en un restaurant, no en un tal sobre la història de Gregal titulat menjador social», afegeix la Merche. Gregal. Un viento que sigue soplando, que se centra a buscar les arrels de la «És molt important remarcar-ho: aquí totes les persones cooperativa per fer un recorregut his- que estem treballant som del barri. Fins i tot, una de les vuit tòric a través d’alguns dels fundadors i protagonistes de l’època. persones contractades va ser antic usuari del menjador. Al final, crec que aquesta proximitat trenca una mica la distàn- cia i esdevé un exemple de suport mutu entre les veïnes», afegeix Tània Cervera Rodríguez, la coordinadora-gerent de Gregal, que insisteix en el fet que l’equip es queda curt per afrontar la feina del dia a dia. A la cuina, hi ha només tres persones contractades per cuinar per a prop de 500 perso- nes diàries. Els ajuden diversos voluntaris, amb el hàndicap que suposa no saber amb quantes persones es pot comptar. «Hi ha dies que potser no ve cap voluntari i s’han d’apanyar les tres cuineres com poden», afegeix la Tània. En aquest sentit, José Gil, president de Gregal, afegeix que no es vol abusar dels voluntaris. «El voluntari és voluntari i li agraïm el dia que ve però no li podem exigir que vingui diàriament», explica taxatiu. Una d’aquestes voluntàries és la Marina Pérez, que considera que el projecte de Gregal és «merave- llós». «A mi m’està donant la vida. Treballen moltíssim i el barri ho agraeix molt», confessa. Amb les instal·lacions renovades i funcionant a tot drap, ara la cooperativa encara el seu futur d’autogestió. «No vo- lem estar tota la vida depenent de l’Administració. La nos- tra idea és licitar per poder abastir els menjadors escolars del territori. Volem fomentar la proximitat i que els centres 209 COOPERATIVA GREGAL—REPORTATGE educatius no hagin de contractar un càtering de l’altra punta de Barcelona», explica la Tània. En paral·lel, una segona línia de negoci que es projecta és la venda de menús solidaris per emportar «sense voler fer la competència als bars i restau- rants», amb un preu «assequible i solidari», d’uns 4,50 euros, que serveixi per finançar la cooperativa. També s’ha parlat de crear un servei de menjar a domicili amb bicicleta, per donar feina als i les joves del barri. La cooperativa, a més, vol recuperar l’esperit històric del que va ser Gregal a través del nou local projectat al número 22 de la rambla de Prim. «Volem convertir Gregal en un es- pai comunitari, més col·lectiu, on tothom del barri tingui cabuda. Volem oferir espais on passin coses perquè la gent ve i participa, recuperar l’essència de socialitzar i col·lecti- vitzar els coneixements, com quan Gregal era un ateneu», defensa la coordinadora-gerent de la cooperativa. «Volem  Mural pintat per Roc Blackblock que Gregal sigui com un casal gratuït, que el menjador es- a la façana del menjador tigui obert tot el dia perquè els veïns i veïnes puguin venir solidari Gregal Imatge: Berta Alarcó a fer activitats gratuïtes», afegeix la Montse. 210 PLA DE BARRIS SUPORT A LA CREACIÓ DE LA COOPERATIVA DE CURES CA L’ABRIL El Pla de Barris desenvolupa un programa pilot, conjun- tament amb Barcelona Activa, per formar i acompanyar les persones que participen en el programa En prenem cura en la construcció d’un projecte d’emprenedoria col·lectiva en l’àmbit de la cura de les persones. En aquest programa nou barris Zona Nord formatiu i experiencial, amb un acompanyament continuat d’entitats expertes en la consolidació de projectes coo- peratius, s’aprofundeix en els valors i les oportunitats de l’economia solidària. Les persones participants passen per un procés formatiu que esdevé l’embrió del projecte em- presarial, en aquest cas una cooperativa que neix a la Zona Nord però que presta serveis de cures a tota la ciutat sota el nom de Ca l’Abril. «El projecte té una pàtina d’innovació perquè es volia testar un model de generació de cooperatives de presta- ció i recepció de cures a la ciutat, a través de l’Àrea d’Inno- vació Socioeconòmica de Barcelona Activa», explica Suso López Fernández, cap de projectes del Pla de Barris a la Zona Nord. La iniciativa té molt bona rebuda i avança amb el suport de Barcelona Activa, mentre busca consolidar-se i ser vi- able econòmicament. «És una cooperativa que sempre ha determinat que el seu àmbit són les cures des d’una posició de dignitat, tant per a la persona que les presta com per a la persona que les rep. I dignitat vol dir cobrar a preu hora per sobre de la mitjana de mercat», afegeix López Fernández. El Pla de Barris aporta 180.000 euros per al finançament del programa En prenem cura i dona suport al projecte de cooperativa fins al 2020 a través de la convocatòria d’ajudes Impulsem el que fas. 211 MENJADOR GREGAL I CA L’ABRIL 16. BAIXOS DE PROTECCIÓ OFICIAL. DE CIUTAT VELLA A POLÍTICA A ESCALA CIUTAT 213 BAIXOS DE PROTECCIÓ OFICIAL El Pla de Barris esdevé un laboratori de programes pilot innovadors que serveixen d’inspiració per ex- pandir-los a tota la ciutat. És el cas del programa Baixos de protecció oficial (BPO), una experièn- cia que sorgeix en col·laboració amb el Districte de Ciutat Vella i Barcelona Activa per dinamitzar econò- micament aquesta zona de la ciutat amenaçada per la turistificació. El programa permet a l’Ajuntament ciutat vella El Raval llogar els locals buits en planta baixa que són propi- El Gòtic Sant Pere, etat municipal, per sota del preu de mercat, sempre Santa Caterina que sigui a negocis que donen resposta a les neces- i la Ribera sitats del veïnat. Atès l’èxit a Ciutat Vella, la iniciativa deixa de dependre del Pla de Barris i es converteix en un programa de ciutat emmarcat en una estratègia més àmplia de promoció de l’activitat econòmica. «El BPO ens permet continuar oberts aquí, a Ciutat Vella, baixos de protecció encara que en un altre barri. Ara mateix, si no ets propietari oficial, en dades d’un local és impossible continuar perquè la pressió immo- primera edició biliària és bestial i això és imparable», explica Josep Morales, (2018) propietari de la Llibreria Sant Jordi, negoci singular del car- 9 rer de Ferran, amenaçat per una pujada desorbitada del llo- Locals al Raval guer que no podia afrontar. Gràcies al programa “Baixos i el Gòtic de protecció oficial”, el mític establiment es traslladarà al barri del Raval sense perdre l’essència. S’ubicarà en un lo- segona edició cal el doble de gran al número 43 del carrer d’en Robador, (2019) a tocar de la Filmoteca, la Biblioteca de Catalunya i l’Escola 8 Massana. «És una molt bona solució perquè sense aquest Locals al Raval ajut hauria estat molt complicat continuar i, culturalment, la i Sant Pere, zona és molt més rica que on estàvem ara», afegeix el Josep. Santa Caterina i la Ribera La Llibreria Sant Jordi és un dels projectes triats al llarg de les tres promocions de lloguers de locals protegits que s’han tercera edició fet a Ciutat Vella, juntament amb la botiga Top Manta, l’Eco- (2021) museu del Poble Gitano o el despatx Nutcreatives, que disse- 9 nya productes i envasos seguint els criteris de l’economia cir- Locals al Raval cular, entre molts altres. Des del 2018, les tres convocatòries i el Gòtic de BPO han posat a disposició més d’una vintena de locals. 214 PLA DE BARRIS 215 BAIXOS DE PROTECCIÓ OFICIAL característiques Hi podien optar negocis relacionats amb el comerç de pro- del programa Cada local té un preu de lloguer per ximitat, el coneixement i la innovació tecnològica, les cures, sota dels preus de mercat de la zona l’economia verda i circular, la cultura, l’alimentació sostenible de fins al 45%. Les activitats de co- merç local de proximitat tindran un i la petita producció urbana, seguint les directrius del Pla de 15% de descompte del preu del llo- desenvolupament econòmic del Districte de Ciutat Vella. El guer. Tots els locals es lliuren acabats, amb uns estàndards de qualitat simi- programa, que ofereix, durant 5 o 7 anys, lloguers assequi- lar, amb bany, tancaments, aire con- bles (amb una rebaixa de fins al 30% del preu de mercat), dicionat, calefacció i instal·lacions d’aigua i llum. dona prioritat a tots els negocis que, com la Llibreria Sant Jordi, puguin acreditar ser víctimes de processos d’expulsió sectors econòmics per la pressió immobiliària. per desenvolupar • Comerç i serveis de proximitat Justament, la iniciativa sorgeix després de comprovar • Economia verda i circular com l’especulació immobiliària ha comportat un encariment • Cultura dels preus dels lloguers a la ciutat, fet que ha generat dinà- • Petita producció urbana • Alimentació sostenible miques negatives en l’ecosistema comercial dels barris, so- • Economia blava bretot als més turístics, com els de Ciutat Vella. Un exemple • Treball de cures i serveis a les persones és l’increment de persianes abaixades, per impossibilitat de • Coneixement i innovació fer front als nous lloguers, i l’expulsió dels comerços de proxi- tecnològica mitat, per substituir-los per d’altres amb tipologies de negoci poc curoses amb les xarxes comunitàries locals. vigència del contracte «Aquestes tres convocatòries han servit per evidenciar • Comerç local de proximitat: 5 anys prorrogables a 7 anys la necessitat d’estendre aquesta experiència a la resta de la addicionals ciutat fora del Pla de Barris», explica Laia Torras Sagristà, di- • Resta d’activitats econòmiques: 3 anys prorrogables a 2 anys rectora de Projectes Estratègics de Foment de Ciutat. Amb addicionals aquesta filosofia, però sense dependre del Pla de Barris, l’Ajuntament ha iniciat la compra d’una quarantena de lo- cals en planta baixa a tota la ciutat per 16 milions d’euros. L’objectiu és ampliar la cartera de locals municipals i llo- gar-los a preus assequibles a negocis que tinguin aquesta dimensió d’activació socioeconòmica de l’entorn. En l’àmbit de ciutat, la iniciativa no posa tant l’accent de contrapès a la pressió que el turisme genera sobre les plan- tes baixes, com passa amb Ciutat Vella. Serveix més per di- namitzar el comerç en planta baixa en zones on hi ha molts locals buits o poca activitat. Una altra de les diferències que hi ha amb el programa de ciutat és que no es limita l’activitat a sectors concrets i que l’adequació dels locals va a càrrec dels adjudicataris, tot i que després l’Ajuntament compensa la despesa, mentre que a Ciutat Vella es lliuraven els locals totalment reformats. 216 PLA DE BARRIS  Baixos de protecció oficial al carrer de Sant Ramon, 6 local 1  Baixos de protecció oficial al carrer d’en Robador, 25 i 43 217 BAIXOS DE PROTECCIÓ OFICIAL 17. EL MEU BUS. L’AUTOBÚS QUE FUNCIONA (GAIREBÉ) COM UN TAXI 219 EL MEU BUS El Pla de Barris també actua, en alguns casos, com a laboratori i banc de proves de projectes pioners que acaben esdevenint imprescindibles per als veïns i veïnes. És el cas d’ElMeuBus, l’autobús a demanda a Torre Baró, que és la primera experiència d’aquest tipus a la ciutat. Un servei innovador perquè adap- ta els itineraris a les necessitats del veïnat i permet connectar de manera molt més ràpida la part alta nou barris Torre Baró del barri —amb orografia complicada— amb la part sud i Ciutat Meridiana, on es troba l’oferta de ser- veis i equipaments. Aquesta iniciativa es posa en marxa per revertir el dèficit històric de transport pú- blic al barri a través d’un servei que s’ha dissenyat en col·laboració amb els veïns i veïnes. el meu bus, «Simbòlicament és molt bonic que un barri que va haver de se- en dades grestar un autobús perquè el transport públic li arribés a casa prova pilot ara sigui capdavanter a la ciutat en posar en marxa un projecte (2019–2021) pilot de transport públic». Suso López Fernández, coordinador 861 del Pla de Barris de Nou Barris, es refereix a Manuel Vital, el Persones usuàries conductor de la línia 47 que, el febrer del 1981, va segrestar registrades un autobús per demostrar que el transport públic podia arri- 177 bar a tots els carrers amb pendent del seu barri, Torre Baró, Validacions feiners que estava gairebé aïllat. Més de quaranta anys més tard, el (mitjana) mateix barri de característiques urbanístiques i orogràfiques 120 complicades aconsegueix revertir una assignatura pendent a Validacions dissabtes través d’un servei d’autobús fet a mida per als veïns i veïnes. (mitjana) ElMeuBus permet que el veïnat es desplaci amb trans- 82 port públic d’un punt a un altre del barri amb una petició Validacions prèvia i a l’hora que ho demani. Només cal que ho reservi diumenges i festius amb antelació per telèfon o a través d’una aplicació que s’ha (mitjana) creat exclusivament per a aquest servei. L’algoritme rep les 50.000 sol·licituds i dibuixa el recorregut més curt per connectar Viatgers (2019) les parades on els clients volen pujar i baixar de l’autobús. Font: tMB Per tant, no té un recorregut fix ni una regularitat establerta, 480.000 € com passa amb la resta de línies, sinó que els horaris de pas Pressupost s’adapten a les peticions de les persones usuàries. 220 PLA DE BARRIS 221 EL MEU BUS referent en transport públic «És el primer cop que a Barcelona entra en funciona- Operat per Transports Metropolitans de Barcelona (tMB), el que va comen- ment un servei d’aquest tipus per una necessitat que re- çar l’any 2019 com una prova pilot s’ha presentava tot un repte de transport públic, ja que la zona transformat en un projecte consoli- dat, un referent de mobilitat en trans- que es volia connectar no estava urbanitzada. Abans de port públic i un servei totalment im- posar en marxa el servei, s’han hagut de condicionar ca- prescindible al barri. Tant és així que tMB l’assumeix com a propi i, poste- mins, crear parades i millorar l’accessibilitat. En conclu- riorment, l’ha replicat als barris de sió, s’ha hagut d’adequar el barri de Torre Baró perquè Vallbona, Montbau i la Vall d’Hebron. A més, es preveu que en els propers el transport públic pugui prestar el servei», explica Suso anys s’ampliï a més zones de la ciutat López Fernández. i agrupi línies de bus de barri per mi- llorar-ne el servei. A banda de l’adequació de la infraestructura, la feina del Durant els dos anys de prova pilot, el Pla de Barris s’ha encarregat de Pla de Barris com a element singular ha estat la posada en connectar el projecte amb el veïnat, marxa d’una xarxa d’informadors i informadores que ha fet donar-lo a conèixer, exercir d’inter- locutor amb tMB per resoldre els una tasca d’informació porta a porta per tots els habitatges possibles problemes derivats de la de la zona alta i baixa de Torre Baró, no només per explicar implementació i executar les accions de millora a l’espai públic necessàries com funciona el servei, sinó també per ajudar les perso- per a la circulació correcta del vehi- nes usuàries potencials a donar-s’hi d’alta. Un servei d’in- cle. Un servei que s’ha posat en marxa gràcies a la complicitat entre tMB, el formació de proximitat que també ha servit per posar fre a Districte de Nou Barris, la Regidoria les reticències inicials del veïnat respecte al funcionament de Mobilitat i el Pla de Barris. del servei. «La capa veïnal era la que d’entrada oferia més resistèn- cia perquè volia millorar el servei que tenia sense incloure invents. Hi havia por a la bretxa digital en un barri amb po- blació envellida i el temor a l’experiment. Aquí la clau ha estat la complicitat amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró que, malgrat les reticències inicials, ha decidit jugar la partida. Això ha permès que el projecte hagi funci- onat, s’hagi consolidat i avui sigui un servei de transport as- similat completament», assegura en Suso. En aquest sentit, també es destaca el paper dels conductors i conductores de Transports Metropolitans de Barcelona (tMB), l’empresa que gestiona el servei. «Han estat molt propers des del pri- mer moment. Per exemple, ajudaven a demanar el servei als veïns que volien pujar a l’autobús sense haver-lo concertat prèviament i sense que aquesta sigui la seva feina». Després de tres anys de funcionament, el repte conti- nua sent ampliar l’horari del servei perquè ElMeuBus pugui operar seguint la lògica de la resta de línies de la ciutat, que ofereixen el servei fins a les 23.00 hores. Ara, el minibús només opera fins a les 21.00 hores. 18. REHABILITACIÓ DE FINQUES D’ALTA COMPLEXITAT. ACOMPANYAMENT INTEGRAL PER A EDIFICIS VULNERABLES 223 REHABILITACIÓ DE FINQUES D’ALTA COMPLEXITAT Un dels objectius del Pla de Barris en matèria d’habi- tatge és la rehabilitació de finques d’alta complexitat a través d’un programa pioner de subvencions que es dirigeix exclusivament a edificis degradats i amb una alta vulnerabilitat social. Finques que, per la seva complexitat socioeconòmica, acostumen a quedar fora de les convocatòries ordinàries d’ajudes. El fet diferencial i innovador del programa és l’acompanya- ment tècnic durant tot aquest procés i la cerca pro- activa de les finques amb potencial de beneficiar-se d’unes ajudes que poden arribar a cobrir fins al 100% de la despesa. elprograma fac, La finalitat bàsica del programa de rehabilitació de finques en dades vulnerables o Finques d’Alta Complexitat (FAC) és establir primera edició un sistema que asseguri que les comunitats de propietaris (2017–2020) vulnerables accedeixen a les subvencions i ajudes públi- 4 ques. Es consideren finques vulnerables les que estan en Convocatòries mal estat i presenten evidències de deteriorament en ele- 116 ments comuns, però també les finques que no tenen una Convenis de col·laboració comunitat de propietaris articulada o amb capacitat per i d’assessorament tècnic, afrontar-ne el manteniment. social i jurídic S’ha comprovat que, en aquests casos, els propietaris 86 solen tenir dificultats a l’hora d’accedir a les convocatòries Convenis d’obres generals de subvencions per a la rehabilitació. Els motius (1.456 habitatges) són diversos: des de comunitats de veïns que no estan cons- 17.533.839 € tituïdes o no tenen administrador, fins a les que desconfien Pressupost de les ajudes públiques, que pensen que no ho podran pagar o que amaguen disputes internes. «La nostra directriu po- segona edició lítica es va veure corroborada amb dades: les ajudes gene- (2021–2024) ralistes tenen, sense voler, un biaix de classe i un biaix ter- 42 ritorial. És a dir, les comunitats més benestants tenen més Convenis de col·laboració facilitats per demanar-les», explica Javier Burón Cuadrado, i d’assessorament tècnic, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. social i jurídic Abans de posar en marxa el programa, es va encarregar a 20.000.000 € la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) una diagnosi ex- Pressupost haustiva per determinar les finques amb més necessitats de 224 PLA DE BARRIS futura oficina de rehabilitació rehabilitació. L’estudi, del 2017, s’ha plasmat en un mapa de El programa FAC ha inspirat la creació de la futura Oficina de Rehabilitació vulnerabilitat residencial que indica, per primera vegada, les que, com el Pla de Barris, també ges- zones en les quals convé actuar i posa el focus en 444 edificis tionarà Foment de Ciutat. Una eina que vol fer extensiu aquest acompa- que tenen els indicadors socials i de conservació més crítics. nyament a totes les ajudes de l’Ajun- Aquesta radiografia, elaborada amb tècniques de big data, es tament de Barcelona relacionades amb la rehabilitació i a tots els barris complementa amb la feina i els coneixements que tenen del de la ciutat, a través d’equips multi- territori els equips dels districtes i les oficines d’habitatge. disciplinaris que faran de prescrip- tors de la nova cartera d’ajudes, amb D’aquesta diagnosi general de la ciutat, es trien 199 fin- una feina sobre el terreny. Aquesta ques que compleixen els criteris establerts per poder-se be- oficina també gestionarà els Next Generation, les ajudes europees a neficiar de les ajudes: el 60% dels edificis són habitatges la rehabilitació que tenen com a ob- jectiu millorar l’eficiència energètica habituals i permanents, no concentren més del 30% de la dels edificis. propietat i s’han construït abans del 1993. D’aquestes, se subscriuen 116 convenis de col·laboració, acompanyament i tipologies de subvencions d’assessorament tècnic, social i jurídic. Finalment 86 finques La convocatòria de subvencions del programa FAC preveu que les per- signen el segon conveni d’execució d’obres, una xifra que re- sones propietàries que visquin de presenta el 20,1% de les finques més vulnerables detectades manera habitual i permanent a l’ha- bitatge, si compleixen els requisits es- per l’estudi de la UPC. tablerts, puguin sol·licitar la subven- Un cop detectades les finques més vulnerables, el Pla de ció de Cohesió Social de fins al 100% del cost de les obres. En el cas de les Barris dissenya i impulsa un pla proactiu de rehabilitació. Els propietats que tenen l’habitatge ar- rendat, la convocatòria també preveu tècnics visiten aquests edificis i es posen en contacte amb una subvenció per a situacions d’ar- les persones residents per explicar-los el funcionament de rendament de fins al 100%. En aquest cas han de realitzar una pròrroga de 7 la iniciativa i estudiar tant l’estat de l’immoble com les seves anys en el contracte de lloguer, ade- necessitats. Quan l’Ajuntament i el veïnat arriben a un acord quar la renda al que estableix l’índex de preus de l’Agència de l’Habitatge sobre les obres que cal fer, es tramiten les ajudes i s’executa de Catalunya i que l’arrendatari no la rehabilitació. Ara bé, per aconseguir les ajudes, un dels superi les 3 vegades de l’Indicador de renda de suficiència (IRSC). Així requisits és que les comunitats de veïns s’han de constituir doncs, del 2018 al 2020 s’han subs- en comunitats de propietaris. crit 86 convenis d’obres a comunitats de propietaris; 450 subvencions de Durant tot el procés, des que es truca a la porta fins que Cohesió Social i 154 per a llogaters. s’acaba la rehabilitació, un equip de personal multidiscipli- nari acompanya el veïnat en una feina d’assessorament tèc- nic, social i jurídic que combina el procés de rehabilitació i la intervenció sociocomunitària. Aquest acompanyament des de la proximitat és el que confereix al programa el caràcter in- novador, juntament amb el fet que és el Pla de Barris qui va a buscar de manera proactiva les comunitats de veïns vulnera- bles per assegurar-se que les ajudes a la rehabilitació arriben a les persones que més ho necessiten i que contribueixen a millorar la seva qualitat de vida. «El programa FAC és pioner. No conec cap altra administració que hagi posat en pràctica 225 REHABILITACIÓ DE FINQUES D’ALTA COMPLEXITAT 226 PLA DE BARRIS fases del projecte aquesta forma de treball intermedi entre les ajudes genera- 1. Diagnosi upc listes a particulars i els plans estatals de renovació urbana de Selecció de 199 finques d’alta com- barris vulnerables (ARRUS)», remarca el gerent d’Habitatge. plexitat als barris del Pla de Barris. A banda de fer més accessibles les ajudes —que poden 2. Crida proactiva arribar a ser del 100% segons les condicions socials dels be- L’equip del Pla de Barris contacta amb els propietaris afectats i els acompa- neficiaris—, el programa també vol preservar les condicions nya en tot el procés. S’expliquen les de vida dels actuals veïns i veïnes per evitar possibles mo- ajudes i les implicacions d’acollir-se al programa i un tècnic especialitzat viments d’expulsió. A més, vol contribuir a la cohesió social assessora en les gestions necessà- gestionant conflictes i afavorint la regulació de la comunitat ries. També s’inicia un procés de me- diació amb la comunitat de veïns amb de propietaris, i també incorporar al mercat nou habitatge l’objectiu de fer extensives les ajudes o bé per resoldre qualsevol tipus de de lloguer social. «El programa FAC té un valor preventiu conflicte previ. perquè si no es fa aquesta feina proactiva als edificis de- 3. Intervenció i procés tectats com a vulnerables, en el futur s’haurà d’acabar ac- de rehabilitació tuant en barris sencers. És a dir, és un programa molt car per l’acompanyament individualitzat a les comunitats que implica però, a llarg termini, el cost seria molt més elevat si no afrontéssim ara aquesta inversió, amb reallotjaments de veïns i plans de renovació urbana que s’allargarien durant dècades», sentencia Burón Cuadrado. 227 REHABILITACIÓ DE FINQUES D’ALTA COMPLEXITAT detecció de 199 finques vulnerables en 14 barris Font: Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d’àmbits de vulnerabilitat residencial, u p c (març 2017) Sant Genís dels Agudells La Teixonera Les Roquetes Ciutat Meridiana La Trinitat Nova La Trinitat Vella La Marina de Port Baró de Viver El Bon Pastor La Marina del La Verneda i la Pau Prat Vermell El Besòs i el Maresme El Gòtic sud El Raval sud finques vulnerables detectades versus convenis d’obres, per barris Convenis d’obres en comunitats de propietaris Finques vulnerables 0 10 20 30 El Raval sud 10 31 La Verneda i la Pau 3 23 Ciutat Meridiana 6 17 Baró de Viver 12 16 El Bon Pastor 8 15 La Trinitat Vella 6 14 El Gòtic sud 8 14 La Teixonera 5 14 La Trinitat Nova 7 13 Les Roquetes 9 13 La Marina de Port 9 12 Sant Genís dels Agudells 10 El Besòs i el Maresme 3 6 La Marina del Prat Vermell 1 pla de barris direcció Barcelona 2015–2023 Foment de Ciutat Anna Terra Sans edita Directora general Ajuntament de Barcelona Arnau Balcells Capellades Foment de Ciutat Director del Departament del Pla de Barris Carrer del Pintor Fortuny, 17–19 08001 El Raval, Barcelona coordinació i redacció www.ajuntament.barcelona/fomentdeciutat Carina Bellver Fernández www.pladebarris.barcelona transcripció d’entrevistes coordinació general Jordi Bes Lozano Direcció de Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona fotografies Passeig de la Zona Franca, 66 Berta Alarcó Ronquillo 08038 Barcelona Carolina Sánchez Tel. 93 402 31 31 Tanit Plana barcelona.cat/barcelonallibres Edu Ponces (Ruido Photo) correcció Correcció ortogràfica Linguaserve Correcció d’estil Joan Bacardí disseny gràfic i maquetació Albert Martín i Oriol www.liniafina.cat disseny de la coberta Lali Almonacid Tots els drets reservats © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos: els autors i les autores esmentades © de les imatges: Berta Alarcó Ronquillo, Carolina Sánchez, Tanit Plana, Edu Ponces (Ruido Photo), Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Associació de Veïns Ciutat Meridiana, Memòria Visual de Sant Genís dels Agudells, Josep Maria Notó i Mari Carmen Coscollano ISBN: 978-84-9156-466-9 llicències creative commons Reconeixement—No comercial—Sense obra derivada (BY-nC-nD): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de la generació d’obres derivades (copyright) (CC BY-nC-nD 4.0) de tots els textos (CC BY-nC-nD 4.0) de totes les imatges Barcelona, desembre de 2022