Conjuntura de Barcelona Gener-2023 OFICINA MUNICIPAL DE DADES DEPARTAMENT D’ANÀLISI CONJUNTURA DE BARCELONA 2023 25 de gener de 2023 Conjuntura de Barcelona Gener-2023 Índex I PIB de Barcelona..................................................................................................... 4 II Renda Familiar de Barcelona .................................................................................. 5 III Mercat de Treball ................................................................................................. 6 IV Empresa ............................................................................................................... 8 V Turisme ................................................................................................................. 9 VI Habitatge ........................................................................................................... 10 VII Consum ............................................................................................................. 11 VIII Transports ........................................................................................................ 12 Departament d’Anàlisi 2 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 Síntesi Escenari internacional encara complex però amb perspectives quelcom més positives Refredament de l’economia internacional al 2022 però les perspectives sobre la intensitat de l’alentiment econòmic són més esperançadores que fa uns mesos. Malgrat que es mantenen els factors de risc (la guerra d’Ucraïna, les pressions inflacionistes i l’enduriment de la política monetària), l’inici d’any arrenca amb l’expectativa que finalment l’aterratge econòmic sigui més controlat i s’esquivi l’estanflació. Els indicadors esconòmics dels Estats Units apunten a un refredament de l’activitat a l’inici d’any però en positiu destaca la robustesa del mercat de treball, tot i que mostra signes d’alentiment, i la tendència a la baixa de la inflació des del mes de juny i que ha tancat en el 6,5% al desembre. L’economia de la Xina va crèixer el 3% al 2022, una xifra sensiblement menor a la registrada per aquesta economia les darreres dècades i per sota de l’objectiu del 5% que es marcava l’executiu xinés a principis de 2022. Tanmateix, la fi de la política COVID-zero i la reobertura de l’economia fan pensar en assolir aquest objectiu de creixement per al 2023. La temuda recessió sembla que podria no succeir finalment Si al final de 2022 les previsions econòmiques apuntaven a una possible entrada en recessió de la zona Euro, el 2023 s’ha iniciat amb una certa millora de les perspectives econòmiques que permetrien allunyar aquesta possibilitat tot i que hi hauria un període de contracció del ritme d’activitat. Els ministres d’Economia de la Unió Europea així ho expressaven en la reunió de gener, destacant en positiu la reducció dels preus de l’energia, que queden lluny del rècord assolit a l’estiu i especialment la resilència del mercat de treball, que registrava la taxa d’atur en mínims històrics. Tanmateix, el context geopolític i el grau d’incertesa macroeconòmica segueixen sent molt complexes. La inflació va tancar en el 9,2% al desembre, baixant per segon mes consecutiu però encara en valors elevats, fet que recorda el Banc Central Europeu, decidit a mantenir la seva política de pujada de tipus d’interès. Resilència de l’economia espanyola, especialment el mercat de treball Les darreres previsions macroeconòmiques del FMI estimen que l’economia espanyola hauria crescut al 2022 el 5,2% (0,7 punts més del que preveia al novembre), impulsada pel consum privat, la inversió i el dinamisme de les exportacions. La inflació ha tancat en el 5,7% al desembre i encadena cinc mesos de descens. La inflació subjacent en canvi ha pujat fins el 7% de manera que es manté la propagació de les pressions inflacionistes al conjunt de la cistella de l’IPC. Malgrat que la creació d’ocupació s’ha alentit al desembre, a final de 2022 la xifra d’afiliats superava els 20 milions, un 2,4% superior a la xifra de l’any anterior. L’activitat immobiliària manté un sòlid ritme d’avanç, amb un increment internual del 10,8% de les compravendes d’habitatge fins el mes de novembre mentre que l’activitat industrial encadena tres mesos consecutius de moderat retrocés, sent la indústria el sector que més està patint els shocks d’oferta. A Barcelona, el creixement de l’activitat econòmica ha estat notable en el 2022 amb un increment interanual del PIB del 5,1% en el tercer trimestre Aquesta dinàmica de creixement econòmic, lleugerament superior a l’estimada pel conjunt de Catalunya (+4,3%) i d’Espanya (+4,4%), ha permès assolir a la ciutat ja des del segon trimestre de 2022 un nivell d’activitat en euros constants similar al del darrer trimestre de 2019, abans de la crisi sanitària. El sector serveis, amb una taxa interanual del 5,5%, està sent determinant en la recuperació econòmica. En canvi, la Renda Disponible de les Llars de Barcelona va augmentar en el tercer trimestre de forma més moderada (+1,2%) i malgrat superar en un 4% nominal el nivell de 2019, l’elevada inflació ha deixat la capacitat adquisitiva de les llars un -8% per sota del nivell d’abans de la pandèmia. El Baròmetre semestral de desembre reflecteix la preocupació generalitzada de la ciutadania per la situació econòmica actual, amb una majoria que creu que ha empitjorat (63,1%). Tanmateix, l’evolució durant el 2022 del mercat laboral ha estat molt positiva i l’any ha tancat amb xifres rècord d’ocupació i el nivell d’atur més baix en un mes de desembre dels darrers quinze anys. Un any després de l’inici de l’aplicació de la nova reforma laboral, la contractació indefinida s’ha multiplicat per 2,5 vegades a la ciutat i representa més del 40% del total de nous contractes registrats en 2022. Departament d’Anàlisi 3 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 I PIB de Barcelona El PIB de Barcelona va augmentar un 5,1% en el tercer trimestre de 2022, respecte el mateix trimestre de 2021. Segons l’Idescat i l’INE, a Catalunya i a Espanya, l’increment interanual del PIB en aquest trimestre va ser, respectivament, del 4,3% i del 4,4%. Des del segon trimestre, l’INE ha portat a terme una important revisió de la Comptabilitat Nacional. L’impacte en el PIB trimestral de l’economia espanyola ha estat significatiu. Les estimacions per a Barcelona que es presenten, han tingut en compte la revisió portada a terme per l’INE. Des del segon trimestre, i també al tercer trimestre de 2022, el PIB de la ciutat ha assolit, en euros constants, el nivell d’activitat econòmica de finals de 2019, és a dir, abans de la pandèmia. El sector industrial registra en aquest trimestre una taxa interanual del 2,3%, de forma que confirma una recuperació sostinguda en el temps. Aquesta dinàmica, encara que amb valors menors, és similar a la del conjunt de l’economia espanyola. La construcció ha estat el sector més volàtil en els darrers anys. Després d’un efecte “rebot” molt intens en el segon trimestre de l’any 2021, posteriorment mostra una dinàmica irregular, fins i tot amb una taxa negativa en el tercer trimestre de 2021. En el 2022, després de repuntar a inicis d’any, en el segon refreda la seva evolució per tornar a accelerar-se en el tercer trimestre (3,9%). Per a tot l’any 2022 el sector serveis és la clau de la recuperació econòmica de la ciutat. Aquest sector evoluciona amb una taxes molt positives des del segon trimestre de 2021 fins a aquest tercer trimestre de 2022, amb una taxa interanual del 5,5%. La tendència al llarg dels tres trimestres és la d’una moderació (en el primer trimestre la taxa va ser del 8,6%). A Espanya el resultat dels serveis és una mica inferior, mentre que a Catalunya l’augment del VAB dels serveis és encara més elevat. El subsector del Comerç, Hostaleria, Transport i Informació i Comunicacions va ser el que amb més intensitat va patir la crisi i, al llarg de 2022, ha estat el motor del creixement dels serveis i, també, del conjunt de l’economia de la ciutat. Al primer semestre va tenir taxes a l’entorn del 19% interanual, i en aquest trimestre la taxa ha estat del 12,9%. Les Activitats Financeres, Immobiliàries i Professionals presenten en el tercer trimestre de 2022 una taxa de variació de l’1,9%, amb una tendència a la desacceleració. La dinàmica de cada una de les branques del subsector difereix de forma notable. Mentre les activitats financeres i immobiliàries tenen taxes negatives (-3,5% i - 1,5% respectivament), la branca de professionals mostra taxes positives properes al 7%. Les Administracions Públiques, Educació, Sanitat, Serveis socials i personals tenen una dinàmica estancada al llarg de tot l’any, amb taxes per sota de l’1% en els dos darrers trimestres. Mentre que les AAPP i els serveis mixtes tenen una taxa a l'entorn del -2%, les activitat artístiques registren taxes per sobre del 10%. Departament d’Anàlisi 4 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 II Renda Familiar de Barcelona La Renda Disponible de les Llars de Barcelona va augmentar un 1,2% en el tercer trimestre de 2022, respecte al mateix trimestre de 2021. La Renda Primària de les Llars (la renda sense l’efecte del sector públic) creix més que la Renda Disponible, amb una taxa interanual del 4,4%. Després de l’intens efecte “rebot” del segon trimestre de 2021, tant la Remuneració d’Assalariats com les Rendes Mixtes han recuperat unes dinàmiques més normalitzades. Les Rendes Mixtes inclouen els ingresos dels professionals i les rendes de la propietat, sent més volàtils. En aquest trimestre aquestes rendes tenen una taxa interanual del 3,6%. Per la seva banda, la Remuneració d’Assalariats mostra una recuperació sostinguda estable des de fa més d’un any, amb taxes a l’entorn del 5%. En aquest trimestre la variació interanual ha estat del 4,7%, sent el recurs que incrementa amb més intensitat. La RDL nominal mostra, en el tercer trimestre de 2022, un valor un 4% superior a l’anterior a la pandèmia. Tanmateix, aquest positiu resultat no es detecta si es considera l’increment de preus. En aquest cas la reducció de la capacitat de compra dels barcelonins des d'inicis de la pandèmia és d’un -8% (índex de 0,92). Departament d’Anàlisi 5 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 III Mercat de Treball El 2022 ha tancat amb un total de 61.436 persones registrades a les llistes d’atur a Barcelona, el nivell més baix en un mes de desembre dels darrers quinze anys. Malgrat l’incert context econòmic, l’atur s’ha mantingut pràcticament estabilitzat des de l’estiu. Després de més d’any i mig de trajectòria interanual a la baixa el ritme de descens de l’atur es va desaccelerant (-3,1%). Tot i així, la desocupació s’ha reduït en gairebé 2.000 persones en relació amb ara fa un any i en unes 7.600 persones si es compara amb tres anys enrere (-11%). En el darrer tram de l’any, la tendència interanual a la baixa de l’atur ha estat més intensa a Catalunya (-6,2% al desembre) que a la capital. L’evolució a final d’any a la ciutat ha estat una mica més favorable per les dones (-3,3%) que els homes (-2,8%), però si es compara amb la situació de prepandèmia l’atur masculí en surt més afavorit per la millora que el femení, que representa el 55%. A final del 2022, la creació d’ocupació a la ciutat segueix sent un dels elements destacables de la conjuntura en un escenari com l’actual d’elevada incertesa. La xifra d’1.183.473 afiliacions de final de desembre ha retrocedit en relació amb el novembre com és habitual, però és la més elevada al tancament d’any de la sèrie històrica disponible (iniciada en 2003), amb un repunt interanual del 5,7%. Un ritme de creixement que segueix mostrant fortalesa tot i els més de vint mesos consecutius de trajectòria interanual a l’alça, amb un repunt més intens que el de Catalunya (+2,7%) i Espanya (+2,3%). El nombre de llocs de treball supera en prop de 51.000 el d’abans de la pandèmia, amb un augment del 4,5% en relació amb el desembre de 2019, similar al registrat al conjunt de Catalunya (+4,6%) i d’Espanya (+4,7%). Les persones afiliades al règim general superen en un 5,2% la xifra de tres anys enrere, mentre que l’alça és més continguda al règim d’autònoms, amb un total de 126.043 afiliacions, unes 2.100 més que a final de 2019. Les dones mantenen un lleuger predomini en el règim general (51,9%) i sobre el total de llocs de treball (51,1%) mentre que al règim d’autònoms predominen majoritàriament els homes (60,8%). La contractació laboral seguia a la baixa al desembre per tercer mes consecutiu, amb un total de 61.661 contractes registrats, uns 9.600 menys que ara fa un any (-13,5%). El darrer trimestre de l’any tanca així amb xifres negatives (-11,1% interanual), però el descens obeeix a la caiguda de la contractació temporal (-37,3%) mentre la indefinida s’ha més que doblat en relació amb el mateix període de 2021 (+107,5%). Gràcies a l’impuls de la modalitat més estable, la contractació total acumulada pel conjunt del 2022 (928.094 nous contractes) ha crescut un 12,6%, si bé la xifra és inferior a la de 2019 en més d’un 20% pel retrocés dels contractes temporals. Arran de la reforma laboral, la contractació indefinida s’ha multiplicat per 2,5 vegades en el darrer any i representa el 40,8% del total, front al 18,1% de 2021. Per tipus de jornada, destaca el fort creixement dels contractes fixos discontinus, que s’han multiplicat per gairebé deu vegades en el darrer any i representen el 6,7% de la contractació acumulada (0,8% en 2021) i el 16,3% de la contractació indefinida. Departament d’Anàlisi 6 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 III Mercat de Treball Després dels bons registres de final del primer semestre, els millors dels darrers anys a tots els districtes, l’evolució de l’atur registrat en la segona part de l’any no ha estat tan favorable i com és habitual ha augmentat moderadament a gairebé tota la ciutat. Tot i així, la distància al desembre respecte al juny és més reduïda que altres anys a bona part del territori. Les xifres més estables durant la segona meitat de l’any s’han registrat a Sant Andreu i Nou Barris. En termes interanuals el 2022 ha tancat amb una millora a la major part de la ciutat. Només Sarrià-Sant Gervasi presenta xifres d’atur a l’alça en relació amb el desembre de 2021 (+4,5%). En canvi, Nou Barris (-7%), Ciutat Vella (-5,4%), Sant Andreu i Horta-Guinardó (-4,2%) lideren el ritme de descens. Malgrat que el ritme de descens va perdent intensitat, tots els districtes es situen molt per sota dels registres de 2019, amb una trajectòria a la baixa en relació amb la situació de prepandèmia encapçalada per Gràcia (-14,5%) i L’Eixample (-13,9%). El grau de cobertura de les prestacions per desocupació ha millorat lleugerament a final de 2022 i supera el 50% per primera vegada des de la primavera de 2020. Tot i així, ja sigui per manca de cotitzacions, en el cas del col·lectiu sense ocupació anterior, o per haver esgotat el període amb dret als ajuts, en els casos d’atur de més llarga durada, les prestacions cobreixen només a la meitat de les persones a l’atur. El percentatge ha augmentat en més de 2 punts percentuals en relació amb l’any passat però és gairebé 3 punts inferior al d’ara fa tres anys. Això s’explica fonamentalment pel fet que hi ha una part important de l’atur que tendeix a fer-se crònic. Malgrat la millora de l’atur en relació amb les xifres de prepandèmia (-11%), l’atur de llarga durada (12 mesos o més) en aquest període s’ha reduït en menor mesura (-1,9%). El col·lectiu de 18.005 persones que porta dos anys o més sense feina ha crescut un 21,3% en relació amb el 2019 i el seu pes sobre el total ha augmentat en gairebé 8 punts, fins al 29,3% de l’atur registrat. Majoritàriament són dones (59,9%). Per altra banda, al desembre seguia a l’alça el segment de persones sense ocupació anterior (+7,4% interanual) a contracorrent de la resta de sectors de l’economia. Aquest col·lectiu que s’incorpora al mercat laboral representa el 5,6% de l’atur. Les dades provisionals del tancament de l’any mostren un augment del nombre de persones en ERTO a la demarcació de Barcelona en relació amb els nivells mínims de l’estiu passat, especialment entre els homes, amb un total de 5.710 persones (3.981 homes i 1.729 dones). Tot i així, les xifres són molt inferiors a les d’ara fa un any (22.812 persones) i representen només un 0,2% de les afiliacions a la Seguretat Social. A la ciutat, el nombre de persones afectades per nous expedients d’ERTO/ERO s’ha reduït en el 2022 en uns dos terços en relació amb les xifres del 2021. De gener a desembre un total de 552 centres productius i 9.329 persones han passat per aquesta situació a Barcelona, la major part amb suspensió del contracte (60,5%) i en menor mesura amb reducció de jornada (19,7%), però el 19,8% restant ha patit directament l’extinció de la relació laboral. Bona part de les persones afectades es concentra a l’hostaleria (28,1%), les activitats administratives i auxiliars (22,5%), les artístiques i d’entreteniment (12,8%) i la indústria (10%). Departament d’Anàlisi 7 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 IV Empresa D’acord amb els registres de la Seguretat Social, el teixit productiu de la ciutat ha tendit a estabilitzar-se en el darrer any en xifres inferiors a les d’abans de la pandèmia. A final del 2022 hi havia un total de 69.869 comptes de cotització del règim general actius a Barcelona, és a dir, amb alguna persona assalariada en plantilla. És una xifra similar a les de final de setembre (+0,4%) i de final de 2021 (+0,3%). Després de set trimestres consecutius amb xifres moderadament a l’alça s’han recuperat més de 1.700 comptes de cotització en relació amb la cota més baixa del primer trimestre de 2021, però menys 200 en el darrer any. Aquesta lleu recuperació no compensa la pèrdua registrada en el primer any de pandèmia i el balanç del període és una reducció de teixit productiu, amb prop de 5.700 centres operatius menys que a final de 2019 (-7,5%). Una reducció que ha afectat en major mesura a la indústria (-15,9%) que als serveis (-7,3%) o la construcció (-5,2%). Al conjunt de Catalunya, el retrocés en relació amb les xifres de prepandèmia ha estat més contingut (-5,4%). En un context internacional de desacceleració del comerç a nivell global, les exportacions de béns de l’àrea de Barcelona registren un fort repunt interanual al novembre (+24,1% a preus corrents) i marquen un nou màxim històric mensual de forma similar al conjunt de Catalunya (+20,2%) i Espanya (+23,3%), tot i que bona part del creixement s’explica per l’increment dels preus dels béns que es comercien. L’acumulat dels primers onze mesos de l’any suposa també un nou màxim, superant en un 18,7% l’import de les vendes del mateix període de 2021 i en un 26,6% les xifres de gener a novembre de 2019. De fet, les exportacions de Barcelona estan des de l'octubre per sobre del total de l’any previ a la pandèmia i al novembre ja superen les de tot l’any 2021. Tots els sectors presenten xifres positives en l’acumulat de l’any. El de l’automòbil ha compensat amb escreix la marcada tendència a la baixa dels primers mesos de l’any, els més afectats per la crisi d’aprovisionament de semiconductors, amb xifres que ja superen les de 2019. El sector químic, amb el 30,8% del valor exportat i un creixement interanual superior a la mitjana (+21,7%) es manté com a principal motor del comerç exterior barceloní. Després de dos mesos de xifres positives, la creació de societats mercantils ha retrocedit lleugerament al novembre. Les 630 societats constituïdes a Barcelona suposen un descens interanual del 3,4% que contrasta amb l’evolució més favorable del conjunt de Catalunya (+3,8%) i la mitjana espanyola (+6,6%). Tanmateix, l’acumulat des de gener –un total de 7.129 societats- és el més elevat dels darrers cinc anys, superant lleugerament els registres del mateix període de 2021 (+0,6%) i 2019 (+0,7%). En un context de pujades dels tipus d’interès per part del BCE, el capital mitjà subscrit ha anat a la baixa al novembre situant-se en els 32.936 euros per societat constituïda, amb un fort descens en relació amb l’extraordinàriament elevat registre d’un any abans. L’import mitjà en termes acumulats des de gener és de 32.593 euros, amb una reducció del 57,9% en relació amb el mateix període de 2021, sent inferior a la mitjana catalana (36.148 euros) i espanyola (51.323 euros). Departament d’Anàlisi 8 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 V Turisme Durant el mes de desembre, els turistes allotjats als hotels de la ciutat han estat prop de 545.000, xifra més d'un terç superior a la de l'any anterior. Amb aquest resultat, el 2022 tanca amb un total de 7,4 milions de visitants, més del doble que el 2021, però un 13,4% per sota del registre del 2019. Les pernoctacions han arribat a 19,7 milions, liderant el rànquing de tot l’estat, amb una mitjana de 2,7 nits per estada, superior a les d'anys enrere. El segment internacional ha estat el que més ha crescut respecte a l'any anterior, amb un total de 5,8 milions de persones que representen el 79% del total, percentatge similar al d'abans de la pandèmia; no obstant això, aquesta xifra encara suposa el 82,5% del registre de 2019. La progressiva recuperació del turisme internacional que visita la ciutat, ha canviat de manera significativa els percentatges de demanda segons origen des de principis d'any. El segment nacional, que l'any passat havia arribat a suposar al voltant un terç del total, representa ara un 20%, mentre que el turisme de la UE (37%) es manté en quotes més similars a les d'anys enrere i la resta de visitants internacionals passen d'un 27% del total l'any 2021 al 43% actual, encara per sota del nivell d'abans de la pandèmia. Per nacionalitats, destaca la recuperació del turisme procedent dels Estats Units amb un acumulat anual al novembre de prop de 760.000 persones, marcant distància amb els francesos (612.000), alemanys (413.000) i italians (402.000). Els turistes del Regne Unit, més de 523.000, consoliden la tercera posició del rànquing. Durant el mes de novembre, el nombre de creueristes que han passat pel Port de Barcelona ha superat les 175.000 persones, més del doble del registre de l'any passat, però un 30% per sota del corresponent al 2019. En termes acumulats, els viatgers dels primers onze mesos de l'any sumen més de 2,2 milions. Les escales en aquest període han estat 770, pràcticament igual que fa tres anys. D'altra banda, les línies regulars han transportat prop de 66.000 passatgers al novembre, un 24% més que els comptabilitzats l'any anterior i un 8% més que el registre de 2019. En termes acumulats els usuaris d'aquest servei superen el milió i mig, xifra que ja queda per sobre del total d'abans de la pandèmia. Departament d’Anàlisi 9 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 VI Habitatge Els preus mitjans registrats dels habitatges nous reprenen la trajectòria alcista en el tercer trimestre fins a situar-se en el 5.064 2 euros/m , amb un repunt interanual de gairebé el 20%, per sobre de la inflació. El preu mitjà total és de 460.800 euros amb un increment interanual més intens (+26,7% a preus corrents) degut a 2 l’augment de la superfície mitjana, que s’ha situat en els 88,8 m construïts. Pel que fa a la segona mà, els preus presenten una major estabilitat que els de nova planta ja que l’oferta és més abundant. En aquest segment de mercat la fortalesa de la demanda també està incidint en els preus, si bé la tendència a l’alça és més continguda, amb un repunt interanual del 5,9% nominal, fins als 2 4.362 euros/m . El preu mitjà total de l’habitatge usat marca un nou màxim i es situa en els 384.700 euros (+3,6%) per habitatges d’una superfície 2 mitjana de 80 m . Però en termes reals –descomptant l’elevada inflació actual- els preus queden per sota de les mitjanes anuals de 2020 i 2021 i com els de nova planta, es mantenen per sota dels registrats en el bienni 2007-2008. La compravenda d’habitatges es presenta estabilitzada al novembre amb una xifra de 1.465 operacions registrades a la ciutat, similar a la d’octubre. Però en termes interanuals les transmissions mantenen la tendència ascendent (+22,4%) malgrat les pujades dels tipus d’interès dels darrers mesos, amb l’euríbor en el 2,8% de mitjana al novembre, el nivell més alt des de final de 2008, amb un repunt anual de 3,3 punts. Segons les dades dels Registres de la Propietat, les operacions també van a l’alça al conjunt de Catalunya (+19%) i d’Espanya (+10,8%) Tot i l’encariment de les hipoteques, les 15.492 operacions de gener a novembre suposen el volum més elevat des del 2006, en plena bombolla immobiliària, amb un repunt interanual del 20,6% i del 19,4% en relació amb el 2019. En aquest període, el segment de nova planta registra un augment del 40,5%, més intens que el de la segona mà (+36,2%), que representa gairebé el 90% de les operacions. En el tercer trimestre s’accelera el creixement dels preus dels lloguers, que es situen en els 14,93 €/m2/mes de mitjana, amb un repunt interanual del 12,6% nominal. A la vegada, la signatura de nous contractes ha retrocedit un 16,9% respecte a l’estiu de l’any passat. Els preus van iniciar la trajectòria a l’alça durant la segona meitat de 2021 i acumulen cinc trimestres de senda ascendent. Entre les causes destaca l’escassetat d’oferta. Amb la reactivació del turisme i l’expansió del mercat de compravenda, l’oferta de lloguer tradicional no pot fer front a l’augment de demanda, que es concentra en bona part als districtes on es superen els 1.100 €/mes de mitjana (Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i l’Eixample). Tot això es tradueix en una dinàmica de rendes mensuals a l’alça i caiguda de l’activitat generalitzada, més intensa a la ciutat que a la resta del país. Després del rècord de 2021, els 35.637 contractes signats de gener a setembre a la capital suposen una reducció del 16,9% interanual i del 6% en relació amb el 2019. La renda mensual mitjana en el tercer trimestre s’ha enfilat als 2 1.067 euros per habitatges de 74,3 m construïts, assolint un nou màxim històric, després de registrar un repunt interanual del 14,4% nominal, per sobre de la inflació. Ciutat Vella, l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc són alguns dels districtes més inflacionistes, amb increments superiors al 17% nominal en relació amb el tercer trimestre de 2021. Departament d’Anàlisi 10 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 VII Consum Les matriculacions de vehicles a la ciutat tornen a disminuir de manera contundent al desembre, amb un total de 2.282 altes, un 22% menys que el mateix mes de l'any anterior. El retrocés s'ha deixat notar a totes les tipologies, excepte les furgonetes i els altres vehicles, destacant les reduccions de ciclomotors (-82,5%), motocicletes (-23%) i turismes i vehicles tot terreny (-16%). Amb aquests registres, l’any tanca amb una reducció del 2,4%, si bé els vehicles tot terreny es mantenen en positiu (+7,4%) i els turismes i motocicletes cauen més moderadament que la resta de tipologies (-0,5% i -3,4%, respectivament). La resta d’àmbits territorials mostren dades més negatives que la ciutat en l’acumulat anual, amb un descens del 9,6% a la província i del 7,2% a Catalunya, mentre que a Espanya el retrocés ha estat més moderat, un 3,8%. Les xifres de consum privat a la ciutat marquen el nivell més elevat en un mes de desembre dels darrers cinc anys, amb un repunt interanual de l’11,8% a preus corrents, com a resultat d’una bona campanya de Nadal. Malgrat que la pressió sobre el consum de les llars seguirà sent elevada mentre la inflació no remeti de forma sostinguda, la despesa en el quart trimestre registra un nou màxim després de créixer un 12,2% interanual i un 18,6% respecte al mateix període de 2019. Tot i que el ritme d’augment del quart trimestre s’ha desaccelerat respecte als trimestres precedents, pel conjunt de 2022 el consum als comerços de Barcelona tanca amb un increment anual del 25,9% en termes nominals i del 15,9% en relació amb el 2019, si bé en termes reals -detraient l’efecte de la inflació- les alces són més moderades. Tots els grans sectors presenten xifres a l’alça en relació amb el 2021 i tots superen els valors previs a la crisi sanitària excepte el de vestit, calçat i moda, que es manté un terç per sota del nivell de 2019. La despesa en serveis turístics i de restauració és la que més creix, amb un repunt anual del 61,2% i de més del 30% respecte al darrer registre de prepandèmia. El pes de la despesa en aquest sector (29,3% del consum total) gairebé iguala el realitzat en béns i serveis de primera necessitat (29,8%). La inflació general va tancar el desembre de 2022 afluixant per cinquè mes consecutiu gràcies a la forta caiguda interanual dels preus de l’electricitat (-30,8%). La taxa de variació anual de l’IPC a Espanya s’ha situat en el 5,7% (front al 6,8% de novembre). A Catalunya la taxa ha estat del 5,2% i del 5% a Barcelona, retrocedint 1,1 punts en relació amb el novembre. El preu del subgrup de productes format per l’electricitat, el gas i altres combustibles es situa en nivells inferiors als d’ara fa un any, tant al conjunt d’Espanya (-13,5%) com a Barcelona (-12,3%), mentre carburants i combustibles registren un augment interanual del 5,7% i els preus dels productes energètics tanquen el 2022 amb un descens global del -6,9% en relació amb el desembre de 2021. En canvi, segueix creixent amb força el preu dels aliments, que en els darrers mesos està sent el motor de la inflació. La taxa de variació anual al desembre ha estat del 13% a Barcelona, similar a la de novembre (+13,1%) i al conjunt d’Espanya s’ha enfilat al 15,9%, abans de l’aplicació de la reducció de l’IVA dels productes bàsics. Departament d’Anàlisi 11 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 VIII Transports Al setembre, la càrrega transportada pel port de Barcelona no ha registrat tan bons resultats com mesos enrere, amb un volum de 5,2 milions de tones que suposa, per primera vegada des de principis d'any, un retrocés del 4,2% respecte al 2021. No obstant, l'acumulat dels tres primers trimestres tanca amb un creixement proper al 8%. Els líquids a granel han continuat augmentant (+29,6%), però perden força, igual que els sòlids, que presenten un retrocés del 3,9%. Els automòbils continuen amb la recuperació iniciada al juny, amb un notable augment del 59% al setembre que, després de mesos d'estancament, situa l'acumulat de l'any en positiu, un 1% per sobre del registre de 2021. En el cas dels contenidors, els TEU transportats durant el setembre també perden força, amb una disminució del 3,8%, encara que l'acumulat anual també presenta xifres positives (+1,1%), gràcies al bon comportament dels tràfics i als contenidors d'importació, que compensen la baixada dels d'exportació. Durant el mes de desembre el nombre de passatgers que han passat per l'aeroport del Prat ha estat de 3,3 milions d'usuaris, xifra un 46,5% superior a la de l'any anterior, que queda prop d'un 10% per sota del registre mensual de fa tres anys. Amb aquesta xifra, l'any tanca amb un total de 41,6 milions d'usuaris, un 21% per sota de l'últim registre prepandèmic. Del total del passatge, prop d'un 71% correspon a viatgers internacionals, percentatge similar al de 2019, però que suposa un 76% del tràfic d'aquell any. Pel que fa a les mercaderies, el volum transportat al desembre ha estat de 12,2 milions de tones que deixa l'acumulat anual un 14% per sobre del corresponent al 2021 i un 12% per sota del volum de 2019. La demanda de transport públic a la xarxa de TMB s’ha estabilitzat al novembre en el nivell més elevat des de l’esclat de la pandèmia. L’increment del passatge ha estat del 16,2% interanual, més moderat als autobusos (+9,7%) que a la xarxa de metro (+19,5%), on les validacions gairebé han igualat les de novembre de 2019 (-1,6%), en el tercer mes d’aplicació de la reducció temporal de tarifes. En termes de l’acumulat des de gener s’han comptabilitzat 338 milions de viatges a la xarxa de metro, 87 milions més que en el 2021 (+34,8%) i les xifres es situen un 10,4% per sota de les de prepandèmia, mentre que la xarxa d’autobusos n’ha guanyat prop de 30 milions, fins als 163,7 milions (+22,1%), mantenint-se una mica més allunyada del registre de 2019 (-17,6%). En total, el nombre de validacions a la xarxa de TMB arriba als 502 milions, 117 milions més que en el mateix període de 2021 (+30,4%) i es va aproximant a la xifra de 2019, situant-se un 12,8% per sota. Departament d’Anàlisi 12 Oficina Municipal de Dades Conjuntura de Barcelona Gener-2023 Departament d’Anàlisi 13 Oficina Municipal de Dades