BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ 20 PECES DE NOVA CREACIÓ I 6 PROJECTES A L’ESPAI PÚBLIC PER LLEGIR, ESCOLTAR, ADMIRAR, MENJAR I GAUDIR EL NADAL A LA CIUTAT BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ 2-3 Com celebrar el Nadal en una ciutat única, singular i ex- Tot això sense oblidar quelcom important: la nostra cultu- A BARCELONA EL NADAL traordinària com Barcelona i en uns temps complexos i en- ra ens ha regalat al llarg dels segles una font inesgotable revessats? Com celebrar el Nadal amb una mirada cosmopolita de referències nadalenques en forma de música, literatura, ES FA CIUTAT i contemporània i que a la vegada respecti les nostres tradi- arts escèniques i arts visuals, entre d’altres. L’ambició cions i fonaments culturals? Com celebrar el Nadal davant artística i creativa d’aquest projecte és la d’explorar — Jaume Collboni Cuadrado d’un context en què la plena activació de la ciutat és un ob- i donar a conèixer totes aquestes referències des d’una Primer Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona jectiu estratègic? Com celebrar el Nadal en un moment en què mirada integradora, universal, innovadora i cosmopolita; tots tenim ganes de celebrar-lo com fèiem fins fa tres anys? sens dubte, un repte majúscul i apassionant. Hi ha moltes maneres de celebrar el Nadal, però Barcelona ne- Aquest llibre és un bon exemple de tot això. Una mostra de cessita i es mereix un model nadalenc propi que sigui coher- com es construeix el Nadal de Barcelona: disseny, arts i ent amb el seu propi ADN i que també sigui adequat als temps creativitat local amb el fil conductor del Nadal convertits que corren. Un Nadal que generi atractiu cap enfora i il·lusió en un interessantíssim objecte de regal, en aquest cas en cap endins, dos dels ingredients essencials de Barcelona. Un forma de llibre. Una autèntica demostració de les infinites Nadal que apel·li als millors atributs de la metròpoli cosmo- possibilitats nadalenques des d’un prisma modern, imagi- polita que som i que, a més, ens ajudi a teixir complicitats natiu, innovador i de qualitat. amb qui ens visita i també entre els mateixos barcelonins i barcelonines. Desitjo que gaudiu d’aquest llibre, així com també que ce- lebreu aquest i tants Nadals del futur. I és que, en certa Amb aquesta visió i aquest objectiu, ja fa tres anys que manera, celebrar el Nadal és ben bé celebrar la vida, com l’Ajuntament de Barcelona treballa per construir progres- un aniversari col·lectiu al costat de la nostra gent més sivament un model de Nadal que compti amb un relat específic, propera i estimada. traduït en tota mena d’activitats, programes i accions de ciutat. Perquè volem que a Barcelona el Nadal es faci ciutat. Ara i sempre, bon Nadal a tothom! El Nadal de Barcelona avui significa activació econòmica, creativa i emocional. Significa fer bategar la ciutat amb força. És també comerç, música, barri, festa, centre, arts, família, els Reis d’Orient, llums, mercats, disseny, restau- ració, places, fires, Cap d’Any, regals i celebració. Sense cap mena de dubte, el Nadal és un dels grans moments de la ciutat. El nostre Nadal se sustenta en valors com la complicitat i l’aliança entre economia i cultura; la celebració a l’espai públic amb propostes de tota mena i de la màxima qualitat, atractives i idònies per compartir amb família i amistats; fer arribar el millor de la tradició festiva als infants, joves i adults, a locals i visitants, amb una mirada universal per a tothom, amb independència d’orígens o condicions; la voluntat de ser un aparador atractiu de creativitat i tal- ent local, essent aquesta una oportunitat immillorable de mostrar l’important teixit cultural barceloní, i l’equilibri entre les activitats al bell mig de la ciutat i també a la resta de districtes, barris i eixos de tot Barcelona. NADAL INTERIOR PECES DE NOVA CREACIÓ 006- Pròleg. Llucia Ramis. La tradició com a punt de trobada 006 Carla Cascales. Escultora i pintora 008 Verònica Fuerte. Dissenyadora, fundadora i directora creativa de Hey Studio 012 Carla Fajardo. Poeta, autora de Limítrofes i Forats 016 Raúl Ramos. El seu àlter ego és Pink Morro; artista plàstic, dissenyador i mentor creatiu 020 Anna M. Andevert. Historiadora de l’art i museòloga. Col·laboradora del Museu Particular 026 Joan Sallas. Especialista en plegat de tovallons i papiroflèxia 032 117 Jordi Garrigós. Periodista especialitzat en música 036 Sergi Puyol. Il·lustrador i dissenyador gràfic 040 Josep Lambies. Periodista, crític de cinema i docent. Doctor en Comunicació Audiovisual 044 Albert Raurich. Xef al capdavant dels restaurants Dos Pebrots i Dos Palillos 048 Daniel i Xavier Cardona. Artistes 3D i germans, o a l’inrevés. Junts són Boldtron 056 Bàrbara Mestanza. Directora, actriu, cantant i dramaturga 060 Manuela Sosa. Dissenyadora industrial i directora d’art, especialitzada en art floral 078 Ricard Sunyol. Escriptor, guanyador del Premi Mercè Rodoreda 2021 084 Leila Méndez. Fotògrafa, directora creativa i docent 094 David Guzman. Periodista cultural especialitzat en literatura i música 098 Elsa Yranzo. Especialista en food design i food art, directora de Creative Food Studio Bcn 100 Maria Corte. Il·lustradora 104 Marta Velasco Velasco. Artista plàstica especialitzada en tèxtil 108 Max Enrich. Dissenyador de producte 112 BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Pròleg 6-7 Cadascú el viu a la seva manera, però qui més qui menys tothom dustrial Manuela Sosa fa transcendir la idea de la taula i la LA TRADICIÓ COM A PUNT concep el Nadal igual. Nadal vol dir família, vol dir llar (tau- treu al carrer, centre també de reunió i celebració i on les la guarnida, menjar tradicional). I als nuclis urbans vol dir papereres són gerros de flors. DE TROBADA llum als carrers les nits més llargues del solstici d’hivern. Del que surt de l’altaveu bluetooth d’uns adolescents que — Llucia Ramis Aquest llibre reuneix, en una primera part, els projectes de juguen al ping-pong a la plaça Gal·la Placídia, o del que sona Periodista i escriptora vint artistes i creadors que en fan una interpretació person- dins una parròquia, o al fil musical d’una botiga, o al karaoke al i al mateix temps compartida, com passa a les famílies que punk de la Sala Vol el periodista cultural Jordi Garrigós fa es reuneixen per celebrar una ocasió especial i algú llegeix un article sobre les músiques que s’escampen per la ciutat. un poema —cas de Carla Fajardo— i després veuen plegats Arriben a la fira de Santa Llúcia, des d’on Anna M. Ardevent es pel·lícules ja clàssiques, comentades aquí pel periodista i planteja si, amb l’esplendor en la nit més fosca de l’any, ens crític de cinema Josep Lambies. La segona part d’aquest volum hem deixat enlluernar pels temps moderns. Entre les figures recorre les propostes creatives dels darrers dos anys, així del pessebre hi ha l’icònic caganer, que Joan Sallas repro- com es rememoren les festes passades. No n’hi ha dos que es dueix amb la tècnica de l’origami, amb què els tovallons so- repetesquin. Perquè la tradició, més que una repetició, és un len plegar-se adoptant formes de cignes i flors, i crea així punt de trobada. una mena d’acudit que fusiona protocol i escatologia. Una escatologia que la dramaturga Bàrbara Mestanza reformula Des de la gentada a la cavalcada i els petits detalls que pas- metafòricament en una petita peça teatral que planteja si sam per alt, rescatats per la il·lustradora Maria Corte, fins hem de reciclar les nostres “merdes” vivencials per avançar, a l’olor de l’escudella que fuig de les cuines, repensada pel o intentam no fer nosa en aquesta societat enfocada a la pro- xef del Dos Palillos i el Dos Pebrots, Albert Raurich, que l’ha ductivitat que obvia els residus. batejat “tsukudella”. Des de la decoració domèstica, que la fotògrafa Leila Méndez captura als racons de casa, fins a Què en queda, de tot, al final? L’endemà de la Nit de Reis, em- l’ornament urbà: Raúl Ramos (l’artista Pink Morro) torna al bolcalls i embalums són els protagonistes. Marta Velasco Ve- trajecte que, de petit, feia amb la família des de Vilanova i la lasco indaga en la transformació de l’artesania i els recull, Geltrú cap a Barcelona per veure la il·luminació de la ciutat. recupera els motius dels papers de regal que sa mare compra- va a la llibreria Canut del carrer Girona. Així és com el tal- Passejar abrigada sota els llums titil·lants és el que més ent es reuneix familiarment al voltant del Nadal, representat agrada a Carla Cascales; les seves escultures mòbils en re- per una ciutat, Barcelona, que és taula parada. produeixen l’espurneig. També ho fan, de manera gràfica i ab- stracta, els reflexos tractats per l’estudi creatiu Hey so- bre llums de la ciutat. I amb un passeig transcorre el còmic del dissenyador gràfic Sergi Puyol per reflexionar sobre què significa el Nadal avui. Una qüestió sobre la qual versen, així mateix, el relat de Ricard Sunyol, premi Mercè Rodoreda 2021, que juga amb les formes i les normes, i el podcast de David Guzman en forma de crònica sonora de la ciutat. Taula com a centre de reunió i de celebració. La directora d’art Elsa Yranzo ha imaginat un sistema perquè els comen- sals mengin junts la sopa de galets amb el mateix cullerot. Boldtron evoca les viandes amb una mescla de intel·ligència artificial i 3D, i Max Enrich dissenya una glaçonera que no té per què desaparèixer durant la major part de l’any en aquell calaix reservat a les ocasions especials. La dissenyadora in- CARLA CASCALES Escultora i pintora. L’artista Carla Cascales trasllada a la matèria un moviment: el camí d’un cos celestial al voltant d’un altre. Una òrbita. No tenim cap certesa sobre qui or- bita al voltant de qui: és l’obra la que balla al vol- tant nostre, som nosaltres qui dibuixem cercles, o potser hem oblidat que és tot el que gira, i que no hi ha res quiet? Tot és subtil en l’obra de Carla Cascales. La llum d’una espelma, una espurna, una corba. Un camí, diu l’auto- ra, que la trasllada als passeigs sota l’enllumenat de Nadal, quan el cel de la ciutat es vesteix d’estels, de cel dins del cel. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Carla Cascales 10-11 VERÒNICA FUERTE Dissenyadora, fundadora i directora creativa de Hey Studio. Des de l’any 2007, Hey Studio –estudi fundat per la directora creativa Verònica Fuerte– ha apostat per una manera radiant, ju- ganera i obertament optimista de mirar, compartir i comunicar el món. El que veieu a les pàgines següents és una bona porta d’en- trada al seu univers. Com a la resta de persones que han col·laborat en aquest llibre, vam demanar-li a la Verònica que expliqués, amb el seu llenguat- ge, què és per a ella el Nadal a Barcelona. El que ha fet és tractar imatges de la il·luminació nadalenca de la ciutat i depurar-les fins a una abstracció tan profunda que tothom se’n pot sentir part. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Carla Fajardo 16-17 Poeta, autora de Limítrofes (Viena Edicions, 2019) i Forats (Ed- itorial Fonoll, 2018). A les mans de Carla Fajardo, la tradició ha pres la forma del seu cos, i s’hi està bé. Estirem del fil d’una idea, de la tradició que pren la forma dels cossos que la viuen, i de que s’hi està bé. Estem bé. La Nadala d’agost de Carla Fajardo té aquest nom perquè s’ha concebut, com gran part de les obres que conté aquest llibre, durant l’estiu més calorós de les nostres vides. Aquesta par- ticularitat, en molts casos, ha pres la forma d’una distància CARLA –i a vegades d’un estranyament– que n’han beneficiat (crei- em) el resultat. Mirar-nos les coses de lluny, ni que sigui d’uns mesos de lluny, ens permeten veure-les de nou, sense ser-ne part. Hem FAJARDO parlat del Nadal sense el Nadal, amb pantaló curt i totes les finestres obertes. Ben mirat, el sol sempre hi és, més a prop o més lluny i, com diu la Carla, tots els déus eren el sol. Nadala d’agost Al desembre tropical hi ha dimonis escuats que somien que és Nadal Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt, patim patum, quan ja és Nadal. i tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt, Si mai no els hem vist que el deixen mig difunt! pregunta’t si som nosaltres. Nadala tradicional Però si el conte no et serveix, fes una cosa: Com us ho feu per no dubtar quan tothom es palpi el fetge, de si l’any s’està acabant mira enfora. o tot just ha començat Mira enfora i asseu-t’hi a dins, o és aquella fe ben a sobre i sense roba. d’una espelma sota l’aigua? Grata les estovalles noves Com se’ns ocorre celebrar i fes-ne religió. la divisió de l’esdevenir en trams I digues: tan sols perquè ens desfem? “Fenícies, quedem O una festa és això, a la font de la plaça una pausa. per besar-nos les genives.” I espera el raig de llum Només ens queda Escandinàvia. que, ben mirat, Sense la pampa tots els deus eren el sol. som inflamables i no tothom viu a recer. I si t’esperes Però avui hi ha un fracàs un cert temps penjat de les façanes fent aquest gest, i un collaret de pèrdues: t’ho asseguro, Abraham no ens abelleix, la tradició els canelobres ja no es porten, pren la forma ningú no és figureta de pessebre. del teu cos i s’hi està bé. Calia anar a la catedral. Calia una taula ben llarga. Podria ser aquest L’amor és excés, el costum. però sempre som dos. Qui ha matat el gall i se’n sent orgullós? Calia empassar. Tu i jo, i les espases. Calia com cal ésser necessari, era menester adir-se, fer-se la ratlla de l’eyeliner. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Raúl Ramos 20-21 RAÚL RAMOS Artista plàstic, dissenyador i mentor creatiu. El seu àlter ego és Pink Morro. Cada pàgina, un concepte: casa, trajecte, ciutat. En Raúl Ramos és de Vilanova i la Geltrú i per a ell, com per a molts nens de fora de Barcelona, l’agenda familiar de Nadal incloïa anar a passar un dia a la ciutat, a admirar llums i aparadors. Mitjançant taques de color i volums, Pink Morro presenta un tríptic sobre la calidesa i protecció de la llar, l’aventura que eren els trajectes amb tren, i l’abundància als ulls d’un nen quan arriba a la ciutat i ho troba tot més gran, més ple, més nou i més brillant. Ho fa equipat amb un retolador Posca, pintura acrílica i traços vius com la memòria. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Raúl Ramos 22-23 Ciutadans entrant a la Capella de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona (dècada de 1920) ANNA Fons Brangulí (fotògrafs), Arxiu Nacional de Catalunya ANC1-42-N-17367 M. ANDEVERT Historiadora de l’art i museòloga. Col·laborado- ra del Museu Particular. Aquesta és una història de llum, d’ulls i de visió. Tot parteix d’un fet curiós: Santa Llú- cia, màrtir a qui van arrencar els ulls, és un dels emblemes del Nadal, “el moment de l’any en què el món es converteix en un aparador global per ser observat i anhelat”, escriu Anna M. Andevert. Aquesta ironia porta l’auto- ra a reflexionar sobre el fet de mirar. Estem mirant al lloc correcte? Hauríem de mi- rar-nos, també, a nosaltres mateixes? Parlem de raigs divins, de llums de neó, de veure-hi clar i del seu oposat, estar enlluernats. Obriu bé els ulls i llegiu. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Barcelona interior Anna M. Andevert 28 — 29 AMB ELS ULLS BEN TANCATS — Anna M. Andevert Anònim. Catalunya, Santa Llúcia davant del cònsol Pascasi, cap a 1300. Museu Nacional d’Art de Catalunya, dipòsit de l’antiga col·lecció Bosch i Catarineu, 1934; donació de Julio Muñoz Ramonet, 1950. ©Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2022 llum f. Agent físic que és una de les formes d’energia, capaç d’im- Nadal i Barcelona són sinònims de Fira de Santa Llúcia al- una palma —símbol del martiri— i una plata amb dos globus pressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. menys des del 1786. Si bé és cert que, segons indica Jordi oculars. La llum del Sol, de la Lluna, dels estels. PER EXT. La llum de la fe, de la Montlló a la seva tesi doctoral, hi havia fins a quatre gràcia. La llum eterna. Portar llum a una qüestió. fires vinculades al Nadal —la Puríssima, Santa Llúcia, la És ben curiós que una santa sense ulls sigui l’emblema Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Mare de Déu de l’Esperança i Sant Tomàs—, tan sols n’ha del Nadal a Barcelona, el moment de l’any en què el món es perviscut una. La fira era un espai per a les trobades de converteix en un aparador global per ser observat i anhe- fadrines que recollien almoina per a qui ho necessitava, lat. Arreu on mirem, la vista ens porta a milers d’anuncis així com per a l’oci familiar, tan vinculat a la religió. pensats per crear i complir els nostres desitjos, pal·liar Aquesta fira pren el nom de la capella romànica dedicada frustracions i influir en la nostra economia. Televisió, a Santa Llúcia situada al costat de la catedral on se cel- internet, carrers... El dispositiu visual que s’activa per ebraven misses multitudinàries, fet que ens indica que la Nadal no té precedents i força els nostres ulls a treballar ciutadania sentia gran estima cap aquesta santa, àmpli- com màquines a ple rendiment per assimilar tantes imat- ament venerada entre professionals del tèxtil i la vista. ges o, més ben dit, tanta llum. Perquè, com diu Mercedes Halfon a El trabajo de los ojos, tot el que veiem és llum, i la Però qui va ser Santa Llúcia? Sabem que va néixer l’any visió és la nostra manera d’assimilar-la. No obstant això, 283 a Siracusa. Són diverses les llegendes que ens parlen en lloc dels raigs divins que suposadament emanaven de del seu destí: una mare malalta, un pretendent no corre- l’establia el 25 de desembre de l’any 0, en l’actualitat la spost i una fe encegadora es mesclen en un tràgic final, llum de pantalles, neons i leds que tot ho il·luminen sem- el martiri i mort de la jove. Portant a l’extrem el seu bla que hagi substituït el significat original d’aquesta vot de castedat, Santa Llúcia suportà les tortures més festa. El desig de posseir les coses que la publicitat ens Detall dels ulls de Santa Llúcia, extret d’una estampa terribles, com, per exemple, que li arrenquessin els ulls. insufla no té límit i poc o res té a veure amb els ulls de la del segle XVIII Per aquest motiu, se l’acostuma a representar subjectant plata de Santa Llúcia, que simbolitzen una claror que vol BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Barcelona interior Anna M. Andevert 30 — 31 La Fira de Santa Llucia. 8 de desembre de 1965. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas. vèncer el fred, la foscor i el desemparament. Així doncs, veiem la palla als ulls dels altres... Recapitulant, cal dir el poder místic de la llum i l’ull relatat per John Berger que encara que aquest redactat neix de la ironia que em va ha variat per complet: semblar que Santa Llúcia fos un personatge nadalenc tot i no tenir ulls, essent el Nadal el moment de l’any en què més els fem servir per comprar, no vull deixar una estela Tanto la vida como lo visible deben su existencia a la luz. […] La primera facultad atribuida a los dioses más importantes era de derrotisme contemporani. la de la vista: un ojo, frecuentemente, un ojo que lo veía todo. Entonces ya podía decirse: Lo visible existe porque ya ha sido Així doncs, acabaré amb el film Eyes Wide Shut (Stanley visto. La historia del Génesis es consecuente con esto. La prim- Kubrick, 1999), en què intuïm que obrir els ulls no és fà- era cosa creada por Dios fue la luz. cil: esguardar indrets desconeguts pot fer tanta o més por que guaitar dins nostre. Si bé és cert que les llums En aquest punt, m’atreviria a dir que la nova llum de Nadal ens acompanyen durant tot el llargmetratge, aquesta obra que il·lumina la nit més fosca de l’any —la del 13 de desem- magistral es tanca en uns grans magatzems a vessar de re- bre, dia del traspàs de Santa Llúcia— és la del consum. Si gals de Nadal i amb uns protagonistes que, entre el somni bé és cert que en aquesta vida poder escollir és un privi- i la vigília, no saben cap on mirar ni cap on dirigir les legi (ja sigui una feina, una parella però també una botiga seves vides. Qui sap si l’única opció que ens queda davant o un producte), em pregunto si ens hem deixat enlluernar les nits que s’esvaeixen a causa de tanta llum és, contra massa pels “temps moderns” i hem oblidat aquella caste- tot pronòstic, tancar els ulls. dat, pobresa i amor al proïsme que predicava la nostra protagonista. Potser, senzillament, la qüestió és trobar la justa mesura de tot plegat, però tampoc voldria donar classes de moral jo ara, que ja sabeu que a vegades només JOAN SALLAS Especialista en plegat de tovallons i papiroflèxia. Estem plegats dins la panxa de la mare, es despleguen les flors quan neixen, pleguem llençols i mitjons diàriament, es despleguen els satèl·lits quan surten del coet i els airbags de la guantera per sal- var-nos la vida, i plegant i desplegant va passant la vida fins al plec o desplegament final, depèn del cas. Pleguem per utilitat i ho fem també, per gust, per bellesa i per badar. Convertim un paper en una granota, una tovallola en un cigne i un tovalló en una corona que acabarà a la taula d’un rei, o d’una reina. Poca broma: en Joan Sallas –de Badalona al món– va plegar tovallons per a Elisabet II, reina d’Anglaterra. Les ocasions especials demanen plegats especials i, quan vam dema- nar-li que representés el Nadal fent el que millor sap fer, va desplegar el seu art plegant un caganer, la figura més nostrada del pessebre, amb un tovalló de lli de Saxònia emmidonat. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Jordi Garrigós 36-37 HO HAS DE SABER, HO HAS D’ESCOLTAR Si ets de Barcelona, has de saber que a la gran ciutat sem- pre hi sona alguna cosa. No tenim un sol segon de bui- JORDI dor, cap instant sense un acord, sigui major, sigui menor. En un pis, una botiga, un club, a l’hospital, al parc de bombers, a l’església. Sempre hi ha algú escoltant alguna cosa, per remot que sembli l’horari: una playlist de 24 hores ininterrompudes, activa els 7 dies a la setmana, tot l’any, tot el lustre, tota la dècada. De vegades és un fil de fons, quasi imperceptible, d’altres és protagonista i im- GARRIGÓS prescindible, com l’única companyia d’un insomne o d’una operària nocturna que s’aferra a aquella cançó que sona per no sentir-se tan sola durant la nit. I així van passant els dies, sense que es faci el silenci. Si ets de Barcelona, has de saber que el 24 de desembre no Periodista especialitzat en música. El podeu llegir al diari Ara i és normal i corrent, és especial. La prèvia més esperada escoltar a Rac 1. de cada hivern, un moment en què els sons es multipliquen i les cançons s’amplifiquen per recordar-nos que la gran festa ha arribat, un any més. Sonant més fort que cap altre Quina és la primera cançó de Nadal que et ve al cap? Bé, ara deixa dia i apoderant-se dels carrers del fastuós ecosistema de de cantar-la, tanca els ulls i transporta’t a qualsevol racó de la ciutat. La música és a cada cantonada: repetint-se sense Barcelona un 24 de desembre. És igual on siguis, i si estàs sola o descans en el fil musical d’una franquícia tèxtil, oberta de 9 a 21 h, al Portal de l’Àngel, on se senten nadales pop acompanyada: al teu barri, al mig del passeig de Gràcia, dins d’un una vegada i una altra. I també és a la porta de l’estació autobús, pagant una ronda de cerveses o comprant molsa a San- de Fontana, en la veu de les corals que cada any organit- zen els sacrificats membres de la PAH i altres col·lectius ta Llúcia. Ara que ja hi ets, mentalment afina l’oïda i digues què que adapten nadales i les fan reivindicatives. Els sons de escoltes. Per força ha d’arribar algun so a les teves orelles: un Nadal són en el lloc més petit, sonant en un telèfon mòbil fil musical, un cor, una guitarra de fons, una nadala llunyana, més a tot volum en un banc de la plaça Eivissa d’Horta. I també en el més carismàtic, de la mà del clàssic duet de gitanos d’una música alhora, probablement. Potser et costa identificar-la que es passegen pel voltant de l’avinguda Mistral cantant entre l’enrenou de converses, passes i bosses. a les terrasses dels bars. Porten una guitarra espanyola que rasquen amb una tècnica del ventilador que és l’en- veja del barri. Rumba de Nadal? Evidentment que sí. Només En Jordi Garrigós multiplica l’exercici i recorre Barcelona de cal passejar i parar l’orella entre tots els sons, sorolls dalt a baix i de dins a fora. S’atura rere les portes, alenteix el i sorollets de Barcelona, una ciutat que somia desperta i pas quan passa vora les terrasses i ens explica què escolta. La que és més guapa que el sol, que deia el Peret. banda sonora de Barcelona és una mena d’escudella heterodoxa Si ets de Barcelona, has de saber que la música de Nadal en la qual tothom ha ficat la mà, i està bé que així sigui. Hi ha va augmentant a mesura que s’enfosqueix el cel. Fent una tantes cançons de Nadal com Nadals per viure i, sigui quin sigui volta per la fira de Santa Llúcia, o per la de la Sagrada Família o la de la Gran Via, on ens topem amb un espectacle el teu, hi ha una música que et canta. La sents? de llum i color, però també amb sorolls i músiques divers- BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Jordi Garrigós 38-39 es a gust del firaire. Si passegeu per la ciutat, us anireu Guineueta. A totes s’hi canta un repertori que emociona topant amb les cançons que surten d’un recital de flauta i agermana a tothom que s’hi acosta. Es tingui la creença travessera i violí a la parròquia de Sant Gaietà, al carrer que es tingui. Just abans hi ha el Cant de la Sibil·la, ba- Consell de Cent, o amb qualsevol dels actes del Sons de Na- sat en la tradició mossàrab i que es representa a Santa dal, que fan concerts de música pop en directe a tots els Maria del Mar i la Catedral. I a la parròquia de Sant Medir districtes de la ciutat. En mercats, parcs i places. I fins i i la basílica de Santa Maria del Pi, entre d’altres. Els més tot se senten nadales en els diversos pessebres que tenim noctàmbuls que fugen de la solemnitat de la parròquia i repartits per la ciutat, des del Pessebre Vivent del Poble busquen el cantó més canalla poden apropar-se als llocs Espanyol al del Museu Frederic Marès, amb un fil musical sospitosos habituals, que no els fallaran. A l’Heliogàbal o quasi imperceptible de cançons conegudes i estimades. la Gavina, a Gràcia, als bars del carrer Blai del Poble Sec Escolta aquí la llista de cançons de Nadal Cada barri té les seves tradicions, que seguim amb mil- s’hi trobaran els parroquians habituals buscant cançons de Jordi Garrigós. itància i satisfacció. Una d’elles és la representació del que els facin el Nadal més suportable. I ben a tocar, a la Trencanous de Txaikovski, que es fa cada any en algun racó clàssica a Sala Apolo, una sessió techno fins que surti el de la ciutat, sigui el Liceu, el recinte modernista de Sant sol. També un karaoke punk al Poble Nou, cada any a la Sala Pau o el Casino de l’Aliança del Poblenou, un teatre que Vol, amb cançons a crits, etíliques i meravelloses. és tan màgic que qualsevol instrument sona millor que en cap altre lloc, encara que desafini. Més sons de Nadal que Si ets de Barcelona, has de saber que, en resum, aquesta ens són familiars, com el recital més emotiu de la nit, el és una petita part de la música de Nadal a la nostra ciu- del Cor Madrigal i el seu tradicional concert d’aquestes tat. Que la música mai no ens falla i que, si normalment dates. Des de 1951 que ens regalen un repertori nadalenc ens acompanya amb resiliència i energia, per Nadal encara que sempre deixa algun secret amagat i l’estrena de noves sona millor. Com sempre, ens fa somriure, i també plorar. cançons com “En un dur llitet”. Ens fa ballar, i emocionar i ens deixa immòbils i agafats amb força al seient. És la nostra música de Nadal, és a tot Si ets de Barcelona, has de saber que la matinada del 24 arreu i no volem deixar de sentir-la mai. de desembre hi passen moltes coses i no sempre són les que un espera. Les nadales més sentides s’agrupen a la missa del gall en les esglésies de tota la ciutat. A la plaça de la Virreina de Gràcia, al col·legi Casp de l’Eix- ample, a Sant Josep Obrer de Roquetes o Sant Mateu de la BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Sergi Puyol 40-41 Il·lustrador i dissenyador gràfic. El seu últim còmic és ‘La sangre extraña’ (Apa-Apa Cómics, 2022). Merry Christmas, little fella. We know that you’re in there, and that you’re all alone. Extracte de Sol a casa Què us diré de la nit meravellosa SERGI si la veu que es vestia de blanc és igual que neu fosa, i en el pit s’hi ha fet negra la sang? Però tens el record d’altres dies PUYOL que els teus ulls eren nets, transparents, i tot ple de misteris dormies amb el somni enganxat a les dents. Poema de Nadal, Cant I, Josep Maria de Segarra JOSEP LAMBIES Periodista, crític de cinema i docent. Doctor en Comunicació Audiovisual. na pel·lícula de Nadal sempre és una pel·lícula trista. Un apunt acadèmic: en Josep Lambies es va doctorar l’any 2021 amb una tesi tit- El Nadal és el moment dels fantasmes. Així ens ho va ensenyar Dickens quan va escriure la història del senyor Scrooge, un relat d’espectres translúc- ulada El rostro y su ausencia: la supervivencia de la fotogenia en el cine contem- ids que udolen i arrosseguen cadenes que xerriquen. El Nadal és l’època de poráneo; “una anàlisi de la història del cinema a través dels rostres que l’han reunir-se amb la família, d’obrir regals i menjar torrons, però també és el anat poblant i despoblant, apareixent i desapareixent del pla”. temps en què cadascú es retroba amb els seus morts. Tim Burton ho tenia molt clar quan ell i el seu amic Henry Selick van concebre Malson abans de Nadal, una fantasia animada de tons tètrics, protagonitzada per un esquelet llar- La tesi no deixa de ser el registre escrit d’una anàlisi profunda, rigorosa i guerut anomenat Jack que es vesteix de Pare Noel i canta entre les tombes minuciosa que en Josep ha dut a terme també durant més d’una dècada a través d’un cementiri una cançó sobre la soledat. La imatge no deixa de ser una versió contemporània d’aquelles vanitas barroques que mostren cadàvers d’entrevistes i crítiques de cinema per a tots els mitjans (diaris, revistes, envoltats de tresors lluents podrint-se en les profunditats d’una cripta televisió i ràdio), per a lectors, alumnes i també davant d’amics i coneguts, daurada, esperant la promesa d’un més-enllà esponerós. amb una passió que s’encomana. A finals del 2021, la catalana Núria Giménez Lorang, directora de l’aclamada My Mexican Bretzel, presentava el migmetratge Tants Nadals, una pel·lícula Aquesta petita filmografia del cinema nadalenc que esteu a punt de llegir, n’és elaborada a partir d’un fons de l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya que con- tenia un seguit de filmacions domèstiques del Nadal a Barcelona, datades una mostra. Agafeu-lo de la mà i patineu, amb ell, sobre pantalles nevades. entre el 1929 i el 1989. La màgia de la proposta de Giménez Lorang és que, un cop hi entres, els anys s’hi barregen, es difuminen i creen una atmosfera de confusió en què ja no importa quan va passar cada cosa, perquè cada instant que s’hi veu forma part de la mateixa fantasmagoria silenciosa. Nens amb jerseis de llana i pantaló curt fent cagar el tió. Dones amb pentinats ana- crònics remenant l’escudella. L’agitació dels paradistes de la Fira de Santa Llúcia que es bufen entre les mans en conca per passar el fred. Tots aquests gestos queden inscrits en una dimensió temporal etèria, que s’allunya i es perd en l’infinit de la desmemòria. El cinema és, per definició, un art dels límits, un llindar. És per això que l’imaginari del Nadal, amb la seva vocació melancòlica, ha estat tan pres- ent al llarg de tota la seva història. En el cinema clàssic de Hollywood, la representació del Nadal va donar lloc a moments d’una intensitat dramàtica exuberant que, sovint, tenien cara de dona. Podríem parlar de l’expressió de desolació de Jane Wyman quan es veu reflectida en la pantalla d’un televi- BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Josep Lambies 46-47 entre els llums de colors d’un avet guarnit, a Solo el cielo lo sabe, de Doug- las Sirk. Podríem parlar, també, de les galtes enceses de Judy Garland a Cita en Saint Louis, de Vincente Minnelli, quan canta “Have yourself a merry lit- tle Christmas” amb els llavis que li tremolen i el cor encongit. O bé de quan Shirley MacLaine, amb els ulls amarats de llàgrimes, s’empassa un flascó de somnífers durant una Nit de Nadal a L’apartament, de Billy Wilder. Esclar que també existeixen visions lúdiques del Nadal, com ara les que ens proporciona l’univers de Chris Columbus, guionista dels Gremlins de Joe Dan- te i director de Sol a casa, dues fantasies nadalenques trepidants, farcides de referències pop, que han alimentat l’esperit nostàlgic d’unes quantes generacions. Tot i el seu to festiu, però, aquestes dues pel·lícules tenen un vessant agredolç digne de ser analitzat. A la primera, per exemple, hi ha una escena en què la mare pica ceba i plora mentre veu una emissió de Que bonic que és viure a la tele de la cuina, indici que, sota l’efervescència del seu argument desenfrenat, rau un subtext d’allò més amarg. La segona es presta a moltes lectures, però en essència tracta d’un terror infantil prou comú: és la història d’un nen de vuit anys que un matí es desperta i descobreix que la seva família no hi és, que els pares l’han abandonat, que ja no té ningú que l’estimi i que vetlli per ell. Tota pel·lícula de Nadal és una pel·lícula trista. No hi ha pel·lícula de Na- dal que no tracti de la soledat, del temps que passa, de l’enyor dels que ja no hi són, del record dels desapareguts. L’essència del Nadal és la sensació de pena infinita que transmet la imatge final d’El ninot de neu, adaptació d’un llibre de Raymond Briggs que firma l’animador Jimmy Murakami, sobre un nen que fabrica un ninot de neu que de nit cobra vida i se l’endú volant cel enllà. Però també és allò que genera Ingmar Bergman al principi de Fanny i Alexander, on la celebració d’un Nadal en el si d’una família burgesa de principis del segle xx es barreja amb una invocació del fantasma del pare de Hamlet. I és, fins i tot, el trip lisèrgic d’Eyes Wide Shut, la cinta pòstuma de Stanley Kubrick, un relat laberíntic, inquietant, ambientat en vigília de Nadal, que bé podria identificar-se com el darrer somni d’un moribund que obre els ulls per última vegada, just abans d’extingir-se per sempre. ALBERT RAURICH Xef al capdavant dels restaurants Dos Pebrots i Dos Palillos. Al web d’aquest últim restaurant es defineix com “tot un personatge”. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Albert Raurich 50-51 Teniu present el soroll que fa un cuiner professional 3. El caldo de la Tsukudella (dashi) no fa xup-xup 8 quan talla ceba? Doncs la manera de parlar de l’Albert hores, només s’infusiona. Això és així per dos motius: Raurich és aquesta: veloç, precisa, incisiva, d’anar el primer és que així ho dicta la tradició japonesa, per feina. i el segon és l’estalvi energètic. La Tsukudella, diu Raurich, consumeix una vintena part del gas que ne- Ens truquem per parlar dels ingredients ocults de la cessita una escudella. seva Tsukudella, un oden fred de porc ibèric, una es- cudella japonitzada que conté un bon raig d’ironia, 4. La Tsukudella té pernil de gla, però no es veu, per- un fons de minimalisme ètic i un puny de provocació. què està infusionat. Aquest plat ens dona, així, una lliçó de vida que ja ens va lliurar el Petit Príncep: Anem per parts: “Això que veig aquí només és una escorça (tripa i orella). El que és veritablement important (pernil de 1. La Tsukudella se serveix freda. No perquè es faci gla) és invisible.” així al Japó, sinó perquè el canvi climàtic que hem provocat ens aboca a Nadals en màniga curta. Per cert: la Tsukudella ja forma part de la carta del Dos Palillos. 2. La Tsukudella se serveix en ració petita, no necessàriament perquè formi part d’un menú de desenes de plats ni per voluntat estètica, sinó per- què a Occident estem sobrealimentats i no necessitem més calories. Paraula de Raurich. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Barcelona interior Albert Raurich 54 — 55 TSUKUDELLA: ODEN FRED DE PORC IBÈRIC 2. Amb l’ajut d’un ganivet, raspar i treure totes les restes de les orelles. Any: 2022 3. Rentar en abundant aigua freda i blanquejar 3 Família: Fred vegades. 4. Cobrir amb aigua freda i dins d’una olla les Ingredients per a 10 racions orelles, el morro i el gingebre, tallat en làmines fines, i fer que bullin a foc lent durant 2 hores. Per a la tripa 5. Deixar refredar en el mateix brou. Un cop fred, 200 g de tripa de vedella envasar al buit amb el brou d l’olla i el ginge- bre. Per al llom de porc ibèric de gla 6. Un cop fred, tallar l’orella i el morro ben fi 200 g de llom de porc ibèric i reservar-ne els talls en un tàper (1 làmina 2 gr - 2 làmines de morro i 2 d’orella per persona). Per a l’orella i morro de porc ibèric 100 g de morro de porc ibèric Dashi-consomé 100 g d’orella de porc ibèric 1. Picar el retall de pernil, posar-lo en un cassó 11 g de gingebre i afegir-hi aigua mineral. 2. Posar a foc lent fins que la temperatura arribi Per al dashi-consomé de pernil ibèric a 90º C. 100 g retall de pernil ibèric 3. Retirar el cassó del foc i tapar-lo. Deixar 200 g aigua mineral reposar durant 3-4 hores. 4. Colar el brou i refredar. Per a la sopa de l’oden 5. Amb l’ajut d’una cullera, retirar les restes 200 g dashi-consomé de pernil de greix que hagin quedat a la superfície del 16 g Palo Cortado dashi-consomé. 4 g vinagre de xerès 0,2 g xantana Sopa d’oden 1. Barrejar tots els ingredients i, amb l’ajut Elaboració d’un túrmix, mesclar-hi la xantana. 2. Deixar que reposi a la nevera unes hores perquè Tripa la mescla perdi l’aire de l’emulsió; si hi quedés 1. Seleccionar la tripa que tingui més gelatina aire, treure’l amb l’ajut d’una màquina d’envasar a la part interior i tallar-la en dauets de 2 x al buit fins que quedi transparent. 2 cm. 2. Osmotitzar amb el brou de pernil (2 vegades) i Acabat i presentació reservar en un tàper unes 12 hores. (2 trossos de 5 g per persona) 1. En un plat mig fondo i amb tapa disposar els dos trossos de tripa a cada extrem del plat i a Llom cada costat posar els dos lloms en forma de mo- 1. Netejar el llom. Treure’n el greix i les fibres cador. i tallar-lo en làmines ben fines d’uns 2,5 x 3,5 2. Entre la tripa i el llom, posar-hi el morro i cm. l’orella perquè quedi agafat. 2. 3 min abans d’emplatar, salar molt subtilment. 3. Pintar amb una cullera cada part amb la salsa (2 làmines per persona) oden i també distribuir salsa a la vora del plat. Orella i morro Temperatura: fred 1. Amb l’ajut d’una flama, cremar els possibles Estació: tot l’any pèls del morro i de les orelles. Coberts: cullera i bastonets DANIEL i XAVIER CARDONA Artistes 3D i germans, o a l’inrevés. Junts són Boldtron. El banquet que veieu a continuació és una representació dels àpats de Nadal dels germans Boldtron creat amb 3D i eines d’in- tel·ligència artificial. Com passa amb els records i els somnis, la peça se separa de la realitat per millorar-la: els galets són tan bons que hauríem de fer-ne de la mida d’un nadó. Boldtron ha titulat la imatge amb el nom de Soft memories, en referència a la textura flonja i onírica que tenen els (bons) records. Si vau ser petits als anys noranta, potser la imatge us recorda a aquella escena de Hook —el Peter Pan de Spielberg— en la qual els nens perduts de Mai Més es llepaven els dits amb un puré deliciós i multicolor que havien imaginat. La imaginació, en tots dos casos, és l’aliment més important. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 60-61 ÀRBARA MESTANZA Directora, actriu, cantant i dramaturga. Entre les seves obres més recents destaquen Sucia, Lacrimosa i La mujer más fea del mundo. Tothom té un calaix de merda. O una motxilla. Merda metafòrica, clar. Resi- dus emocionals, assumptes que comencen a fer un lleuger tuf de florit, perquè no ens hem preocupat d’airejar-los. Hi ha qui buida aquesta motx- illa sovint i qui la té plena a vessar. Qui la duu amb gràcia i qui la car- rega amb resignació. Hi ha qui voldria desfer-se de tota aquesta merda, però no sap què fer-ne, i qui no es veu amb cor de desprendre-se’n. Saps de què parlem i potser ara mateix t’estàs dient que d’aquest any no passa: any nou, vida nova! Com els passa a Vladimir i Estragon, els personatges que dibuixa Bàrbara Mestanza no aconseguiran el que esperen avui, “però demà segur que sí”. Segur? COM EL MATTHEW MCCONAUGHEY A ‘INTERESTELLAR’ — Bàrbara Mestanza a sala que veiem és una mescla entre el punt verd que ens trobaríem en qual- 2: Els dibuixos li explicaran millor com separar-les. sevol ciutat i la centraleta on es recullen els cotxes que han estat requisats 1: No domino gaire els dibuixets, prefereixo que m’ho expliqui vostè millor, per la grua. Les parets d’aquest establiment estan decorades només per un si no li importa. requadre amb dibuixos explicatius i tres forats-contenidors. La saleta té una 2: M’agradaria, però no puc, aquesta no és la meva feina. petita cabina amb una persona dins. Es tracta de 2, una persona de mitjana 1: Però aquesta és la taquilla d’informació, almenys això posa al cartellet edat cansada de la vida. 2 està llegint un llibre. De sobte arriba 1, una perso- d’aquí dalt, no? (Ho comprova, té raó.) na una mica més jove que ella amb una capsa a les mans. 2: Em sap greu, aquest tipus d’informació no és la que jo li puc donar. Vostè hauria de saber com se separen les escombraries d’una mateixa, vol dir, Edu- 1: (Sense esperar-se a arribar a prop de la taquilla per parlar amb 2.) Perdona, ard. Aquest Nadal els anuncis són per tot arreu, tothom ho fa sense proble- perdoni, he rebut la notificació aquella: “Aprofita Cap d’Any per reciclar mes, però si ho necessita a l’oficina de Lepanto li poden fer una pròrroga? com cal”… He pensat que vostè segur que sabria on va el que hi ha a la caixa… 1: No, això no pot ser… ja li he explicat abans el meu problema amb els gats… Jo ja no la puc tenir més a casa, i he pensat, joder, és veritat, “año nuevo, I no vull anar a Lepanto, odio el carrer Lepanto. vida nueva, vamos a tirar esta mierda”. És que tinc gats, sap? I tinc por que es 2: Doncs llavors, no puc ajudar-la… confonguin i hi caguin al damunt. A veure, no m’entengui malament, ja sé que 1: És només que porto tant de temps guardant allò allà dins, que ja no sé ni el que hi ha dins de la meva caixa plena de merda és merda, la meva pròpia el que hi ha! No hi ha ningú per aquí que pugui ajudar-me a gestionar-ho? merda, o la que m’ha caigut al damunt, però… A veure si m’entén, encara que (Intentant trobar empatia.) Algú que obri la caixa abans que jo per no en- la meva merda sigui merda, no em ve de gust que els meus gats s’hi caguin al dur-me un sustet? Ja sap, no vull tornar a veure segons quina merda, això damunt, m’entén? Perquè en cas que es confonguessin i hi caguessin al da- podria provocar-me més merda. Hi ha d’haver algú aquí, no? Un empleat, un munt, llavors hauria de tenir el dilema de què fer amb això! Netejo la merda assistent… dels meus gats de damunt de la meva o l’abandono, deixo que la merda, com 2: No. Si em permet, està obstaculitzant la cua. que és merda, es barregi? És que una cosa és merda literal i una altra cosa 1: (Mira i no veu cap cua.) Ho sento. és merda metafòrica i, per ser de dos tipus diferents, em sap greu que es 2: Pot anar a mirar els dibuixos. barregi, per si es pogués confondre algú. (S’adona que no hi ha resposta.) No 1: Què? sé com entendre el seu silenci, perdoni… 2: (Assenyalant el requadre.) Els dibuixos. 2: (Seca.) Necessito que la separi. 1: Està bé. 1: La... (Va i mira els dibuixos. Després torna.) 2: Les escombraries. Ha de separar totes les escombraries personals i dipos- 1: Molt bé, ja he mirat els dibuixos, segons he entès... itar-les en el seu contenidor. 2: De veritat, aquesta no és la meva feina, hi ha prospectes, anuncis, dib- 1: No sabia que hi havia diferents tipus de merda... uixos... 2: Escombraries. 1: Per què vull dibuixos si no puc comentar-los? De veritat que no vull inco- 1: Des de quan hi ha tipus d’escombraries? Les escombraries són escombrar- modar, és només que això no són matemàtiques. ies i prou, no? 2: Haig d’atendre més gent... 2: Ha de separar el que hi hagi a la caixa. A la paret hi ha un requadre amb 1: No hi ha ningú esperant! (S’ha passat i ara intenta suavitzar el to.) Segons dibuixos... els dibuixos, haig de separar entre deixalles amoroses, deixalles familiars 1: No ho havia vist. i deixalles laborals. Ja està? BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 64-65 1: No són tres paquets massa simples per a la quantitat de tipologies de mer- da que hi ha a la vida? És a dir, “deixalles laborals” han de ser assumptes que succeeixen a la feina, no? 2: Sí. 1: Però llavors, si t’enamores d’algú a la feina i aquesta persona et trenca el cor sense contemplacions, un 31 de desembre com avui, a les 7.50 h del matí davant de la màquina de cafè del segon pis de l’oficina, mentre intentes desxifrar amb dificultat el que et diu a causa d’una ressaca de l’hòstia, per culpa de la turca que vas pillar el finde passat al casament de la teva cos- ina segona, de qui vas estar profundament enamorada tota la vida i amb qui vas perdre patèticament la virginitat també un 31 de desembre i vas caure estrepitosament en una obsessió, sana, però, al cap i a la fi obsessió, que no vas superar fins a conèixer la companya de feina que, precisament ara, en aquests moments, et parla fent molts gestos amb les mans, plantificada al teu davant, mentre incomprensiblement t’està deixant, llavors què? (Pausa.) Per donar un exemple tonto, eh… On ho posaríem, això? Perquè sens dubte el cor està trencat, però això també t’afecta laboralment, perquè a partir d’aquest moment hauràs de veure la cara d’aquesta fotuda persona cada dia a l’oficina i, esclar, aquí el rendiment es veu afectat. Estem d’acord? 2: Li ha trencat el cor algú de la feina? 1: No. 2: (Cansada.) Miri… llenci-ho i prou, sense més. Si s’equivoca una miqueta a l’hora de separar, no passa res. 1: Ah, no passa res? 2: No. 1: Llavors per què ens fan separar-la? No estaria mooolt malament per part meva si putejo el reciclatge de la merda de la nostra ciutat? No seria hor- rible que putegés l’ecosistema emocional de la nostra urbs per culpa de no haver separat bé la meva merda? 2: Pot anomenar-les deixalles o escombraries? 1: Li molesta? 2: El què? 1: Que anomeni merda a la merda. 2: (Molt lògica.) Bé, és que no és merda, la merda és el que fan els gossos, nosaltres generem escombraries. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 66-67 1: No entenc per què la merda de gos és més merda que la meva, li asseguro que 1: Però quina classe d’informació pot donar-me si no és aquesta? la meva merda és una gran, gran merda. Quina diferència hi ha? (2 assenyala un cartellet que diu “WC”.) 2: Les seves deixalles no fa olor, la merda del de gos sí. 1: Fa moltíssim que no es desfà de la seva merda? És per això que no em pot 1: Li asseguro que si la deixo anar aquí… ajudar? Perquè ni vostè mateixa sap com desfer-se dels seus problemes? 2: Vostè mateixa ha dit abans que no volia que es barregés la seva amb la 2: No són problemes, són deixalles. dels seus gats, no? 1: Hi ha cap diferència? 1: Esclar! Perquè no vull confondre-la, vull poder saber el que és meu! 2: “Les deixalles són aquells materials, substàncies, objectes, coses, entre 2: Miri, jo només he intentat ser amable… Li he dit que si es barreja una mica d’altres, que necessitem eliminar perquè ja no tenen utilitat.” Ens molest- no passa res perquè volia tranquil·litzar-la. en, no són útils, les llencem. Ens fan mal? LES-LLEN-CEM. Vostè és aquí per 1: Llavors serveix reciclar? això, oi? Llen-ci-les. 2: No ho sé! No sé exactament què passa quan reciclem! No sé què passa quan 1: No puc. llencem les escombraries allà. On van? Val la pena? Beneficiem el planeta? 2: Faci-ho, no li doni més voltes. Una empresa? Les balenes del pol nord? No ho sé! 1: No puc. 1: Ah, ja… llavors estem d’acord que això de la merda i els contenidors de 2: Per què? colors fot que t’hi cagues! 1: PERQUÈ NO VULL! 2: Estem d’acord. (Pausa.) 1: ODIA RECICLAR!! 2: Ah. 2: Sí. (Pausa.) 1: Jo també. 1: És meva, és la meva merda… me l’he currat, joder. 2: Molt bé. (Pausa.) 1: Quan ha estat l’última vegada que ha reciclat? 2: No serveix de res aferrar-nos a... 2: Això és una cosa privada. 1: Per què no? 1: No serà tan privat si venim a fer-ho en un lloc on ens expliquen com ges- 2: Cal evolucionar. tionar la nostra merda més dolorosa amb dibuixets. 1: Qui ho diu? 2: Els dibuixets estan bé. Els dibuixos són amables, per això ho expliquen 2: Ho diuen els prospectes, els anuncis, els dibuixos… així. 1: Ja li he dit que tinc certes dificultats amb la comprensió lectora i/o 1: Perquè les persones no som amables? il·lustrada. Cal evolucionar? Però per què? 2: (No sap com ha arribat fins aquí.) Suposo… 2: Si vostè evoluciona, la societat evoluciona. 1: Les persones fem el que podem i més per aquestes dates… El Nadal costa. 1: Cap a on, per a què? 2: El Nadal costa. 2: Aquesta ciutat necessita avançar, les escombraries personals són una 1: Parlar ens està ajudant a vostè i a mi. No ho nota? càrrega no sols per a vostè, sinó per als que estan al seu costat. Cal pensar 2: Nosaltres no parlem, vostè parla, i sobre una cosa que podria fer vostè en els altres. sola, en silenci, amb imatges agradables. 1: Haig de ser feliç per fer feliços als altres? 1: No necessito imatges agradables, la necessito a vostè! 2: Els somriures es contagien? La merda també. 2: Jo no estic autoritzada a ajudar-la, només dono informació. 1: Escombraries. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 68-69 BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 70-71 1: Escombraries. esclaaaaar que vull evolucionar, qui no ho vol? El que importa és tirar enda- 2: (Farta.) Escolti, marxi, no passa res... Li posaré un check a “llençat cor- vant com sigui, no? Sempre està bé reinventar-se, modificar la interfaz, no? rectament” i ho enviaré a Lepanto jo mateixa. No haurà de tornar mai més. No Si no avances, fracasses, i per avançar cal no mirar enrere. El progrés: la ho sabran, a Lepanto són lentets com un adolescent posant-se el seu primer solució al buit intrínsec en l’animal humà. El progrés ens dona sentit! Cada condó. nou any ha de ser millor que l’anterior, cada casa més gran, cada negoci més 1: Vostè també odia Lepanto. avantatjós, cada parella més adequada, cada polvo més plaent. Però jo no sé 2: Tothom odia Lepanto. si soc capaç d’avançar. Jo a vegades no vull experiències noves, ni persones 1: M’encanta quan estem d’acord. noves, només vull repetir les velles, aquestes ja m’agradaven! (2 tramita l’informe tal com ha dit amb una tauleta que du a les mans.) 2: Ho, ho sento molt, és la primera vegada que em trobo en una situació sem- 2: Molt bé, ho veu? Bona tarda. blant i… 1: No, no! Esperi! 1: Sí? Ho és? 2: Ups! Ara sí que no hi ha res que jo pugui fer per vostè perquè vostè ja (Pausa.) ha reciclat correctament les seves deixalles emocionals dins del termini. 2: No. Moltes gràcies per contribuir a l’evolució d’aquest país, l’alcaldessa es- (Silenci.) taria encantada de fer-li un bon “give me five” si fos aquí si fos aquí. 1: Ah. (Pausa.) N’hi ha gaires com jo? 1: No! 2: N’hi ha alguns, com vostè. 2: Sí. 1: És vostè algú com jo? Digui la veritat. 1: No! 2: (A partir d’ara parlen en murmuris.) Que vol que m’acomiadin? 2: Sí. 1: La poden acomiadar per no reciclar? 1: He mentit! (Silenci.) Ho sento, ho sento molt… Li he mentit, tota l’estona. 2: Vostè no acomiadaria algú que no recicla? Jo ja ho he fet abans, ja vaig venir aquí fa uns Nadals a fer el mateix. Vaig 1: IMPORTA REALMENT? venir, vaig separar les escombraries tal com ho explicaven els dibuixets i 2: Si importa el planeta? no va servir de res! La caixa es va tornar a omplir de merda! Com si res! A 1: Podem deixar de parlar interrogant? Respongui! vessar! I, esclar, jo vaig pensar que potser si tornava i feia que algú m’ex- 2: No reciclar habitualment seria una deslleialtat a aquest país. Jo crec en pliqués bé el procés… Vaig pensar que si algú m’ajudava, m’agafava de la mà el que faig, jo crec en el progrés. durant tot el procés, potser podria aconseguir desfer-me realment de la 1: Oh, vinga, qui creu en la seva feina, qui creu en aquest país? meva merda. De tota i per sempre més. Perquè, de què serveix anar buidant, si 2: Aquesta és la classe de comentari que no faria una persona que recicla. després s’acabarà omplint una altra vegada, no? Jo vaig buidar i l’endemà tot 1: Aquesta és la classe de comentari que faria algú que necessita poder te- tornava a omplir-se, a fer la mateixa olor, fer mal igual, fotre igual. Em vaig nir per una única vegada, una conversa de veritat. Real. I trio tenir-la amb sentir com el puto Matthew McConaughey a Interstellar, atrapat entre línies vostè. (De sobte 1 li pren l’iPad que 2 ha tingut a les mans tota l’estona.) de temps paral·leles, condemnat a veure des d’algun punt de l’espai impen- 2: No pot agafar-me l’iPad, seria robar un article de l’estat. etrable com els altres avancen, envelleixen, menys ell. Condemnat a veure 1: A mi me la suda l’estat. com la seva filla es converteix en ni més ni menys que Jessica Chastain, 2: Torni’m això! la Jessica Chastain, joder! (Déu meu, que bona que és aquesta pel·lícula). I 1: Com més aviat em deixi fer el que estic a punt de fer més aviat acabarà tot vaig pensar que potser així sí que podria evolucionar, de veritat. Perquè i podrà tornar a la seva normalitat. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 72-73 (2 s’ho pensa, i finalment accedeix.) 1: Li trucaré. 1: A veure… Hi ha d’haver algun tipus de buscador… Aquí! Brutal!… Nom! (Mira 2: A l’alcaldessa? l’acreditació que du 2 al pit i escriu a l’iPad el nom que apareix a la solapa.) 1: No! A la seva exparella. Aquí! Ho tinc! Última data de reciclatge… 27 de desembre de 2012? (Pausa.) Fa 2: Ah, no, això no pot ser. més de deu anys que va llençar la seva última brossa? M’ha estat enganyant 1: No nota com estem avançant? No nota el moviment intern? tota l’estona? Joder, és una persona incapaç com jo! Què hi fa, treballant 2: No noto una merda. aquí? BOOM! Vostè, com tothom, segueix enganxada al seu dolor, la ferida li 1: Va, que ja estem en un altre punt, deixi’m trucar-li. supura i vostè porta DEU anys llepant-se-la! Aquí tenim la veritat, 27 de 2: No, això no pot ser. desembre de 2012, una deixalla amorosa. A vostè li han trencat el cor com 1: Per què no? a tothom. Vostè tampoc pot desfer-se d’aquella persona, oi? No pot! Desit- 2: Perquè és mort. jaria seguir enganxada igual que tothom, no estic sola, vostè també tor- 1: Com? naria a plantar-se davant d’aquella persona! Desitjaria no superar-ho, oi? 2: Ell és mort. Digui’m la veritat! Vostè tornaria a plantar-se davant d’aquella persona, se (Silenci.) li plantaria davant dels morros si pogués, oi? OI QUE SÍ?! 1: Ah. (2, exhausta i trencada, respon.) 2: Sí. 2: Sí! (Silenci.) 1: Tornaria al primer cop que el o la va veure, oi? 1: Em sap greu. 2: Sí! 2: Ho sé. 1: Al primer petó! Al primer matí de diumenge? Al primer dia de pluja estirats 1: Accident de cot...? al llit sota una manta! 2: Càncer de testicle. 2: Sí! Sí! Sí! 1: Molt jove? 1: Digui-ho, vostè continua enamorada i no vol deixar d’estar-ho, joder! 2: Amb 29 anys. 2: (Plorant.) Sí!!! (Silenci.) (Pausa.) 1: Soc ridícula. No hauria d’haver vingut. I ara li recordo tot això i a més 1: Gràcies. és Nadal… Perdoni, no es preocupi, marxaré i podrà oblidar-me. Li juro que (Silenci. 2 plora.) demanaré un trasllat al puto carrer Lepanto dels collons i els faré la pilo- 1: L’he fet plorar. (Pausa.) Ho sento. (Pausa.) No volia. Sí que volia però no ta, sí, els faré la pilota als cabrons de merda del puto carrer Lepanto dels així. Sisplau, pari, torni a ser la persona seca i hermètica d’abans… Està bé collons!! Seré la millor usuària que mai hagin pogut conèixer. Seré la reina el que li passa, sap? Almenys ara sap que no està sola… Que em té a mi. Ho veu? de l’oficina del carrer Lepanto! Potser tot això, tota aquesta mandanga del reciclatge potser està ideada, 2: Per això la vaig llençar. La merda, la merda produïda per… La vaig haver en realitat, amb l’únic propòsit de crear moments d’unió com aquest. Potser de llençar un any després que es morís, per Nadal, precisament per això, tot el que volen és que ens unim col·lectivament per, col·lectivament, su- precisament per aquest tipus de cara. perar el que hàgim de superar juntes. Sí! (Pausa.) Ja ho veurà, passi’m el seu 1: La meva cara? telèfon. 2: Pel tipus de cara que acaba de posar fa uns segons, la mateixa cara, la 2: Què? No! Per què? mateixa veu, les mateixes ganes de fugir davant de la meva merda. El buit BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 74-75 que es creava cada vegada que destapava la meva merda. Era tan dolorós no 1: Després de desfer-te per últim cop de tot aquest dol, què queda? trobar ningú capaç de subjectar-la o de quedar-se una estona més mentre jo 2: Res! la subjectava, que vaig veure’m obligada a llençar-la, a desfer-me’n ràpid- 1: (Irònica.) Que emocionant… ament. 2: Digui’m el nom de la de la feina. 1: La destorbava? 1: No és educat parlar de gent que no és al davant… 2: No em destorbava la merda, em destorbàveu vosaltres, la gent, els altres 2: Tindrem una conversa de veritat. Real. I jo trio tenir-la amb vostè. (2 treu humans. Ho vaig llençar tot pel mal que em feia sentir que ningú podia su- de sota el mostrador una panera de Nadal que obre per agafar una ampolla de portar el fet de suportar-me així. Jo hauria pogut viure eternament amb el ratafia.) Vinga, vomiti. Com es diu? Parlem ja d’una punyetera vegada! dolor d’aquella ferida, però no amb els ulls estranys i les veus estranyes 1: (Excitada pel nou caràcter de 2.) Ànima. Ànima Romero Delatorre. de la resta. Ho vaig fer per vosaltres i no me’n penedeixo. La vida ha estat 2: L’odiem? més fàcil des de llavors. He pogut veure que el progrés és necessari, perquè 1: L’odiem per estimar-la massa. encaixar en el teu entorn sempre serà millor que estar enganxat a la teva 2: És culpa seva? merda. Prefereixo el col·lectiu, em prefereixo a mi i a la meva supervivèn- 1: És sobretot culpa meva. cia, a la merda. Era o ella o jo. 2: Per l’Ànima! 1: Això serà així fins que la societat estigui preparada per suportar... 1: Per l’Ànima! Perquè a l’Ànima li donin bé pel cul. 2: La societat mai estarà preparada per suportar el pes de la merda indi- 2: Això ha estat una mica homòfob, però vale. vidual! (Brinden i beuen. 2 li fa un gest amb la mà perquè 1 li doni la capsa.) 1: L’empatia es pot ensenyar. 2: Jo la llenço per vostè. 2: No entén qui no vol entendre, i no voldrà entendre qui no vulgui sentir 1: Ho faria per mi? dolor i quina societat voldria sentir dolor? Perdríem temps, productivitat… 2: No, però no tinc altre remei, acabo en deu minuts. 1: Guanyaríem felicitat. 1: Ho dividirà també vostè? 2: Guanyaríem felicitat? 2: Amb aquestes manetes. 1: Em fa pena un món així. 1: Uau. 2: No pot comprendre que alguns no vulguin patir? 2: Sí… 1: El patiment és necessari per aprendre! 1: No ha sentit el meu monòleg d’abans? No puc, no soc capaç de deixar anar i 2: És necessari??? avançar. ¡Yo quiero soltar, pero no se suelta! (Silenci.) 2: Querer es poder. 1: Uau! Doncs sí que resulta que vostè tenia moltes coses a dir… 1: Quanta merda s’ha empassat vostè, eh… 2: És clar que vostè no pensa gaire… 2: Vostè ho ha dit abans, avui ha vingut aquí per veure si, mentre algú li 1: Y así me va, acumulando mierda… dona la maneta, pot deixar enrere tot això… 2: Haciendo amigos… 1: Molt bé, però i si, tot i així, no serveix de res? 1: Jodiendo curros… 2: N’haurà d’aprendre. 2: Matando planetas… 1: I si no puc? 1: Què queda després? 2: Li sortirà un càncer. 2: Després de què? 1: Guai. I si es torna a omplir? BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Bàrbara Mestanza 76-77 2: Jo seré allà per tornar a separar la seva merda i tornar-la a llençar… 1: Vostè? 2: No m’ho faci repetir. 1: I si la trobo a faltar? 2: Potser vostè es pensa que la felicitat són coses bones, moltes i totes juntes, però potser la felicitat només es un bon tros de temps sense merdes. (Pausa.) 1: Molt bé, endavant. (1 li dona la caixa a 2 i aquesta es disposa a llençar-la, però abans li agafa “la maneta”. 2 comença a bolcar la caixa quan…) 1: Esperi! MANUELA SOSA Dissenyadora industrial i directora d’art, espe- cialitzada en art floral. Fundadora del taller Gang & The Wool i autora de Flores para pensar (Universo de Letras, 2018). Totes les flors d’aquest ram han estat cul- tivades a Catalunya. Hi ha lliris, llorer de muntanya, gessamí, dàlies, prímula, roses i vi- oles, amarant, gladiols, fulles de magnòlia i de roure, i també garlandes de fruites. La taula és la Rambla de les Flors, i el gerro, les papereres. De què és la metàfora? Ah! Que cadascú n’inventi una i se la faci seva. Nadal és temps d’ofrenes i Manuela Sosa, estilista botànica al capdavant de Gang & The Wool, n’ha fet una al passat i pres- ent de Barcelona: a les floristes que van omplir i omplen encara la Rambla de colors i perfums, i a totes les persones que recorren amunt i avall, amb el cor ple o encongit, un passeig que és, com deia Segarra, “la sala de ball de Barcelona”. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Ricard Sunyol 84-85 ICARD SUNYOL Escriptor, guanydor del Premi Mercè Rodoreda 2021 amb el seu primer llibre, Declaració d’invencions (Proa, 2022). És soci fundador de l’estudi creatiu Codea Studio, on treballa actualment. Quan li vam encarregar a Ricard Sunyol escriure un petit relat de Nadal, ja sabíem que la cosa se n’aniria de mare, com efectivament ha passat — per bé!— i com passa també als relats que conformen el seu debut literari, Declaració d’invencions. Pot ser que us penseu que esteu davant d’una es- cena teatral, però l’autor us enganya, juga amb nosaltres, amb vosaltres, amb els personatges, amb l’encàrrec, amb la forma i amb la norma. Fa bro- ma. I què és, doncs, això que no té nom? Doncs un joc sobre el fet de narrar en si mateix, sobre com expliquem (i ens expliquem) històries. Faríeu bé d’imaginar el narrador —Ricard Sunyol?, és ell qui parla?— pixant-se de riure, paraula lliure, mentre fa repicar el teclat, indòmit, i busca rimes mentre llepa la punta lluent d’un llapis. Per acabar, potser un rot agut. Salut! Balleu al so del cambrer Esteve de Ca l’Estevet en aquest dia de Sant Esteve. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Ricard Sunyol 86-87 BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Ricard Sunyol 88-89 BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Ricard Sunyol 90-91 BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Ricard Sunyol 92-93 BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Leila Méndez 94-95 LEILA MÉNDEZ Fotògrafa, directora creativa i docent. L’artista Leila Méndez ens obre la porta de casa seva per mostrar-nos la manera que té el Nadal de d’impregnar el lloc que habita. Observareu que no hi ha cap avet guarnit ni ra- stre de cap estrella de Betlem ni cap nen Jesús. Tanmateix, la cura en els detalls i una taula molt viscuda indiquen que estem davant d’una celebració. De què? Qui sap. Leila Méndez explica que per a ella el Nadal és una oportu- nitat de posar l’atenció en les coses més petites: un racó, la manera com disposem objectes sobre una taula perquè els altres en gaudeixin (com a prova, la taula). Un Nadal ín- tim, el seu, que no se sotmet a “cap ordre, tradició o paleta cromàtica”, explica. DAVID GUZMAN Periodista cultural especialitzat en literatura i música. Actualment dirigeix i presenta els programes Ciutat Maragda, L’irradiador i Viva l’Italia, tots tres a Catalunya Ràdio. Tenen memòria, els espais? Queda cap rastre, als carrers que avui trepitgem, de totes les persones que els han recorregut abans, que hi han rigut i hi han plorat? A la pel·lícula Smoke (dirigida per Wayne Wang amb guió de Paul Auster), hi ha una escena en la qual Auggie Wren (Harvey Keitel) ensenya al seu amic Paul (William Hurt) un àlbum amb més de 4.000 fotos que ha fet al mateix lloc: la cantonada de la Tercera i la Setena Avinguda de Nova York, sempre a les 8 del matí. En Paul li diu que “totes les fotos són iguals” i l’Auggie respon que sí, que totes són iguals, però que, si s’hi fixa, veurà que cadascuna és diferent de Escolta el relat radiofònic de la resta. David Guzman. Inspirat per aquesta escena, David Guzman ha pensat, produït i interpretat una crònica sonora que mira de capturar el caràcter d’un únic espai de Barcelona per Nadal, al llarg de la història. Us desitgem un molt bon viatge. ELSA YRANZO Especialista en food design i food art, directora de Creative Food Studio BCN. En un pla descriptiu, la cullera de Nadal que presenta Elsa Yranzo és un artefacte construït amb tres culleres indepen- dents unides a una estructura de fusta de roure recuperada del taller de l’escultor Antoni Yranzo, el seu pare. La peça funciona com una metàfora clarivident de l’acte de men- jar en si mateix: podem parlar d’alimentar-nos —de dur aliments de l’estri a la boca—, però parlarem necessàriament de plaer, de ritu, d’art, de bellesa i, en últim terme, d’interdependència. Si t’hi pares a pensar, no hi ha cullera solitària, perquè tot acte de menjar és col·lectiu i ens lliga als altres, a la tradició —la que sigui— i a la terra. La cullera de Nadal ens envia un missatge que no hauríem d’oblidar: si vols galet a la boca, hauràs de col·laborar. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Maria Corte 104-105 MARIA CORTE Il·lustradora. Ha publicat la seva obra en mitjans internacionals com The New York Times i The Wall Street Journal i, entre els treballs que ha real- itzat els últims anys, en destaca el cartell de les festes de la Mercè 2019. Les persones adultes hauríem de prendre’ns el Nadal com una oportunitat per tornar a la infància, el paradís perdut, i la millor manera de tor- nar a ser nenes i nens és jugar, que és precisament el que ens proposa la il·lustradora Maria Corte. A les pàgines que segueixen hi teniu una Barcelona poblada de pensaments alegres i criatures directament escapades de la cervellera de l’autora: hi ha galets ballarins que s’han escapat de la sopa, una zebra a punt de creuar un pas zebra, una guitarra flamenca, tres flamenques sense gui- tarra i un gat o una gata sobre una teulada que podria ser de zinc. I així fins a 31 perquè et proposis jugar una estona cada dia de desembre. Busca aquests personatges i objectes al mapa: 1. Tió 2. Gos Cobi 3. Pare Noel 4. Pilota d’escudella 5. Salamandra 6. Una pantera rosa 7. Un gat rosa 8. Una rosa (flor) 9. Un cargol de rosca 10. Un cargol bover 11. Un ratpenat 12. Batman 13. Dos ocells enamorats 14. Enxaneta 15. Sabata perduda de l’elefant 16. Pingüí 17. Un galet fora de lloc 18. Un animal amb dues pinces 19. Caganer 20. Palmeres amb cocos 21. Palmera de xocolata 22. Caputxeta vermella 23. El llop 24. Un flamenc rosa (ocell) 25. Una guitarra flamenca 26. Unes flamenques (ballarines) 27. Tetris 28. Tortell de reis 29. Barrufet amb barretina blanca 30. Una zebra a prop d’un pas zebra 31. Bolets BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal interior Marta Velasco Velasco 108-109 MARTA VELASCO VELASCO Artista plàstica especialitzada en tèxtil. Casa, interior. Matí de Reis, mitjans dels anys noranta. Pla general d’una nena que obre regals. Escoltem el soroll del paper estripant-se. Pla detall de les mans de la mare de la nena, que recupera fragments de paper que sobreviuen a l’eufòria de la filla i els plega amb cura. L’any que ve els reaprofitarà. La nena tornarà a trobar-se any rere any amb estampats que coneix i jugarà a endevinar quin regal amaguen. Passaran els anys i la nena establirà un vincle ferm amb els estampats del paper que la mare compra a la llibreria Canut, al carrer Girona. Passaran més anys i aquella nena es llicenciarà amb honors en Estam- pació Tèxtil en una de les escoles de disseny més prestigioses d’Euro- pa, i tornarà a Barcelona, i en un altre salt temporal li demanaran que faci una peça que representi el que és per a ella el Nadal, i la peça que farà és la peça que veieu: lli antic com la memòria, tenyit de blau i serigrafiat amb l’estampat de la infància. MAX ENRICH Dissenyador de producte. Molts dels objectes que ens acompanyen per Nadal tenen un compo- nent estacional. Els traiem d’una caixa quan s’apropen les festes i tornem a guardar-los al gener fins l’any que ve. No és el cas d’aques- ta glaçonera feta íntegrament amb marbre negre de Marquina, conce- buda per quedar-se a la taula tot l’any, una celebració rere l’altra, mantenint l’alegria en fresc. Si parlem d’una tradició mil·lenària, sembla natural que al Max li hagi semblat necessari mirar a terra, als orígens. Té alguna cosa de reconfortant pensar que d’aquí a 200 anys, en un Nadal que ara només podem imaginar, algú posarà a refredar una ampolla dins d’aquest tros de pedra que ja hi era abans de nosaltres i que si tot va bé ens sobreviurà. Un brindis pels Nadals passats, presents i futurs! NADAL AL CARRER PROJECTES CULTURALS I CREATIUS DUTS A TERME A L’ESPAI PÚBLIC 120- 159 Pròleg. Oriol Martí Sambola. Seguirem regalant llibres per Nadal 120 Jordi Queralt Suau. L’estudi d’arquitectura Queralt Suau 122 Maria Güell. És escenògrafa i fundadora de La Invisible 128 Estudi Antoni Arola. El dissenyador i interiorista Antoni Arola 132 Domestic Data Streamers. És un col·lectiu de dissenyadors i investigadors 138 Insectotròpics. És una companyia d’arts escèniques i visuals 144 Núria Giménez Lorang i Seward. És cineasta i autora de la pel·licula My Mexican Bretzel 150 Juli Sanjuan Palma. És arquitecte, escenògraf i docent 154 BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Pròleg 120-121 Explorar i explotar les infinites històries, relats, figures i és a la ciutat, per a la ciutadania i per a visitants. D’aquí SEGUIREM REGALANT estètiques que conté la celebració del Nadal. Aquest ha estat també la importància dels llenguatges universals, amb ar- eminentment l’encàrrec —a voltes desafiament— que, des de fa ribada directa independentment de l’origen i les condi- LLIBRES PER NADAL tres anys, hem proposat a diversos agents culturals i cre- cions, democratitzadors i cosmopolites, com la mateixa atius de la ciutat de Barcelona. Alguns d’ells, provinents del Barcelona. Promoció de ciutat a través de la cultura nad- — Oriol Martí Sambola món escènic; altres, de la música, el cinema, l’escenografia o alenca. Nadal, cultura, ciutat. Comissariat Cultural Nadal Barcelona el disseny. Tant se val, Nadal s’ho val. Al llarg de les pàgines següents trobareu mostres, notes, És confortable i esperançador veure com tants creadors, a apunts i detalls de sis projectes creatius i nadalencs que priori sense massa fervor nadalenc, han escapat per uns dies es van desenvolupar els anys 2020 (pandèmia!) i 2021 (ja me- dels seus espais habituals per endinsar-se en el món Nadal. nys pandèmia...) en el marc de la celebració nadalenca a la Sempre diu tothom, a ulls clucs, que vol, que juga, que ho fa, ciutat organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. que sí! Faig referència al Conte de Nadal de Charles Dickens con- Irene Vallejo, al seu fantàstic assaig sobre la invenció dels vertit en un gran espectacle de la mà d’Insectotròpics, llibres El infinito en un junco, parla en un determinat moment companyia plàstica, crítica i elèctrica que connecta amb de la durabilitat dels objectes i de les tradicions. Afirma aquelles arts de carrer que un dia van fer-nos als cata- que malgrat el vertigen contemporani de les xarxes socials, lans universals i coneguts arreu; a la pulcritud, sensi- les tendències, la immediatesa i l’obsolescència, quan com- bilitat i esperit comunitari de la instal·lació nadalenca i parem allò nou i allò vell —un llibre i una tauleta, Nadal i el de record pandèmic de la dissenyadora de llum Maria Güell, metavers, per exemple—, creiem que allò més nou té més futur. que sempre proposa elegància i calidesa als espais en què I no. Com més anys té una tradició, més possibilitats de futur intervé; a la proposta escenogràfica de Jordi Queralt amb té. Així, és més probable que l’any 2123 regalem llibres per la plasmació d’estrets vincles de celebració individual i Nadal que no pas que naveguem amb tauleta pel metavers. Ja còsmica a través de tants aniversaris i tantes estrelles; a ho veurà algú altre... O sia, Nadal com a tradició de futur, la màgia cinematogràfica i sonora que van generar la for- ves quina cosa. Potser aquesta és la idea que han captat amb mació musical Seward i la cineasta Núria Gimenez Lorang llum i atreviment els diversos creadors que han participat regalant-nos un cert Rosebud en format pel·lícula sota el en aquest projecte nadalenc de la ciutat. títol Tants Nadals; al joc, la interacció i l’originalitat de la instal·lació participativa Bon(s) Nadal(s) de l’estudi Perquè, creativament, abordar Nadal és abordar-ho tot: el Domestic Data Streamers, experts a proposar mirades digi- constant retorn a la infantesa, el record dels que algun dia tals i analògiques d’una realitat a voltes poc visible; a la hi van ser, cantar, comprar a algú allò que no s’imagina, set calidesa, el recolliment i l’hospitalitat escenogràfica de canelons de l’àvia, escudella i carn d’olla (posa-me’n poca), Juli Sanjuan Palma, un jove talent dels espais efímers que aquell fred que fa (cada cop menys), la cua i el cap d’un any, apunta ben amunt, i al mestratge estètic i conceptual dels naixements a Betlem, rens, reis, raigs, rucs, receptes i molts llums de Nadal dissenyats per Antoni Arola a través de sen- regals. També el dia, la nit, la llum i, sobretot, les estrelles. zilles línies de leds que ara embolcallen una plaça, ara ens I torrons i cava per brindar. Xin-xin, fum-fum. enganyen amb la paral·laxi, ara ens fan sentir com a casa enmig d’un carrer immens. I si les complicitats entre Nadal, cultura i creativitat són netes, òbvies i infinites, aquestes s’enllacen a la vegada Em queda només reconèixer el plaer que ha significat pro- amb un àmbit que també ens ateny: el de la pròpia ciutat com posar i acompanyar els projectes d’aquests creadors que, a espai i com a idea. Ciutat com a espai perquè les coses pas- al seu dia, es van deixar convèncer per Nadal i per la ciutat sen arreu, a carrers, places, eixos comercials, districtes, de Barcelona. Un gust. passatges, barris i mercats. I també ciutat com a idea per- què les coses passen per a tothom que és de la ciutat i que Bona lectura, bon profit, bon Nadal! BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Jordi Queralt Suau 122-123 Queralt Suau és un estudi d’arquitectura que explora formats transversals a partir de la interacció entre l’espai, el temps i la narrativa. Txema Salvans és fotògraf. Jordi Serrallonga és arqueòleg, naturalista i escriptor. JORDI Al desembre de 2020, la plaça de Catalunya es va omplir amb fotografies de 365 rostres anònims i la figura d’una estrella de grans dimensions que una grua desplaçava per l’espai. A priori podia semblar una mena d’homenatge als supervivents de la covid, que ens havia confinat els cossos a casa, i la cara, sota una mascareta. En canvi, el text que acompanyava els retrats, escrit per l’arqueòleg, naturalista i escriptor Jordi Serrallonga, donava altres pistes. “El nostre origen no té límits ni fronteres; tampoc és propietat de ningú. Som producte del temps i la matèria. En QUERALT SUAU paral·lel a la resta d’espècies del planeta, hem evolucionat a partir d’un bressol comú; només som una peça en el si de la natura.” Potser algú, llegint això i mirant-se l’estrella, va recordar aquella frase cèlebre de Carl Sagan, tan poètica com científicament rigorosa, que diu que “som pols d’estrelles”. En Jordi Queralt Suau, que es va encarregar de l’escenografia del projecte, ho explica així: “Vam voler jugar amb la idea d’un calendari que conté 365 rostres diferents, entenent que qualsevol persona podria néixer qualsevol dia de l’any i que el Nadal, al cap i a la fi, és la celebració d’un cicle, d’una volta al sol.” Les imatges de Txema Salvans —mirada frontal, en blanc i negre—, les paraules de Serrallonga i l’estrella que ho acompanyava tot convidaven el públic a recordar que, en el fons, tots som la mateixa persona. Sobre el procés de triar aquells 365 rostres, Queralt Suau explica que en cap moment van tenir la intenció de fer un estudi sociològic o un retrat so- cial. “Plantàvem la càmera en diversos punts de Barcelona i anàvem capturant. Qui volia es feia una foto, i qui no, no.” Potser mirant dins dels ulls dels altres, algú es va trobar a si mateix. Fotografies de Txema Salvans. 22/10 11/12 3/5 10/10 8/12 19/10 20/12 9/6 11/11 1/11 15/9 28/8 Detall del calendari amb les fotografies de Txema Salvans, que inclou l’aniversari de cada persona. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Maria Güell 128-129 Maria Güell és escenògrafa i fundadora de La Invisible, un estudi especialitzat en projectes relacio- nats amb la il·luminació. Güell és també comissària en cap del festival LlumBCN, codirectora del Màster de Disseny d’Il·luminació Arquitectònica de la UPC i docent a Elisava i Eina. MARIA GÜELL Hi ha moltes maneres d’explicar —i d’explicar-nos— com vam viure el confinament de 2020. Podem parlar de xifres de víctimes, d’onades, vacunes, mascaretes i cadenes de contagi. Però també po- dem parlar d’obrir portes amb el colze, fer una videotrucada amb vermut i olives, muntar un hort al terrat i passar el dia amb el pijama posat. Ho hem viscut. Al desembre de 2020 —també conegut com el Nadal pandèmic—, un miler de frases i sintagmes com els descrits més amunt van omplir la plaça Universitat projectats sobre centenars de metres de roba translúcida, com pensaments flotants que se sobreposaven els uns als altres, amb una falta de resolució volguda, sense que arribéssim a pair-los del tot. “El nostre punt de partida era generar un contingut textual que no fos gens literal però que et fes sentir que en formaves part”, explica Maria Güell, escenògrafa i autora del projecte Bastir de nou el món. Les frases les va recollir el poeta i creador inquiet Eduard Escoffet als diaris i parant l’orella als carrers, en una tasca d’espigolador d’estats d’ànim i quadres costumistes. A la instal·lació no hi havia noms propis ni dades de ningú. Un espai públic i concorregut com la plaça Universitat es convertia, així, des de l’anonimat i la subtilesa, en una àgora anímica. Tal com afirmaven els autors del projecte, qui s’hi acostava podia “apreciar els detalls i les relacions que fan possible la vida més enllà dels grans titulars”. Fotografies de Rafael Vargas. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Estudi Antoni Arola 132 — 133 Antoni Arola és un dissenyador i interiorista guardonat amb el Premi Nacional de Disseny, entre al- tres. L’any 1994 va formar l’Estudi Antoni Arola, amb el qual ha creat peces icòniques que van des la il·luminació al disseny d’espais diversos, de producte i de mobiliari. ESTUDI Al llarg de l’any ens relacionem amb llums de molts tipus, naturals i artificials: de l’aparell que il·lumina el llibre que llegim fins al verd i vermell del semàfor i dels primers raigs de sol del dia a la llum que cau sobre els fogons on preparem el sopar, o la del mateix foc que el cuina. Hi ha llums útils —que ens guien, emmarquen i possibiliten veure i viure— i d’altres de simbòliques, com per exemple la del Nadal. “El problema és saber quin és el símbol”, respon Antoni Arola sobre el significat i el pes de la llum nadalenca. ANTONI AROLA Arola i el seu equip van entomar l’encàrrec d’idear els llums de Nadal del carrer Aragó, la Gran Via, i la plaça de Catalunya l’any 2021. “Hi ha una cosa que trobo molt maca, que és que quan comença l’hivern, el dia comença a créixer”, explica el dissenyador. Aquest anar a més de la llum que marca el solstici d’hivern és la idea que va portar Arola a basar tot el seu projecte en un element tan primitiu com un “camí de llum”, materialitzat en la senzillesa d’una tira de leds que funcionava, de manera literal i metafòrica, com un “fil conductor”. A la Gran Via, la filera de leds prenia la forma d’una sèrie de llums que convertien el carrer en un espai íntim, com una extensió del caliu de casa. A la plaça de Catalunya, els fils de llum s’estenien des dels edificis del voltant fins al centre i dibuixaven un impluvi que volia fer-la més acollidora i recollidora, més humana i al cap i a la fi, més plaça. Al carrer d’Aragó, Arola hi assumia la realitat de més vehicles que persones i es va proposar alegrar el pas de vianants, conductors i copilots amb un joc de perspectiva que dibuixava estrelles en moviment. Així doncs, la Gran Via es podria veure com la idea de llar, la plaça de Catalunya condensaria la reunió, i Aragó, la màgia. Un Nadal de llar, reunió i màgia es- crit amb un camí de llum. Fotografies de Leo Garcia. Fotografies de Leo Garcia. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Domestic Data Streamers 138-139 Domestic Data Streamers és un col·lectiu de dissenyadors i investigadors multidisciplinaris que crea exposicions, experiències i experiments —per a institucions públiques i empreses— que contribueixen a convertir dades en informació que promou la reflexió ciutadana. DOMESTIC Bon(s) Nadal(s) és la primera instal·lació interactiva de gran format a l’espai públic que el col·lectiu Domestic Data Streamers ha fet a Barcelona. Durant 13 dies la plaça Universitat va acollir una estructura amb diverses portes que convidava la gent que caminava pels voltants a participar en una votació fent servir el cos com a papereta electoral. Però votar què? Doncs una manera específica de viure les festes nadalenques. Per exemple: fer balanç o bé passar pàgina, els amics o la família, les tradicions o els nous costums. La instal·lació es reprenia cada matí DATA STREAMERS amb noves opcions de vot i, al final de cada dia, les tries de la majoria —sempre visibles, en di- recte— construïen un relat de Nadal col·lectiu. Un conte del Nadal d’avui, escrit per les persones que van passar per la plaça Universitat (i que es van prestar al joc). Des de 2013 el col·lectiu barceloní Domestic Data Streamers s’ha dedicat a explicar les dades de manera que no ens resultin indiferents a través d’exposicions, experiments i relats que busquen interpel·lar-nos. En el cas de Bon(s) Nadal(s) no es tractava de fer un informe sobre les preferèn- cies de la gent de Barcelona respecte al Nadal, sinó de “posar un termòmetre i observar com la gent vibra amb certs temes”, diuen. La motivació de tot plegat no era tant saber si hi ha més persones que prefereixen les tradicions als nous costums o l’arbre de Nadal al pessebre, sinó analitzar com ens comportem davant del fet de votar en si mateix, sense unes normes d’interacció restrictives. L’experiment deixava escenes curioses, com ara la de persones que decidien votar diverses vegades, parelles que descobrien la seva dissensió nadalenca i d’altres que decidien explicar a desconeguts quin era el funcionament correcte del sistema. Al final, fos com fos, tots els Nadals eren (i són) bon(s) Nadal(s). Fotografia de Domestic Data Streamers. Fotografia de Xavier Miralles. Fotografia de Xavier Miralles. Fotografia de Domestic Data Streamers. Fotografia de Domestic Data Streamers. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Insectotròpics 144-145 Insectotròpics és una companyia d’arts escèniques i visuals nascuda a Barcelona l’any 2011 que apos- ta per la hibridació de llenguatges i els espectacles multidisciplinaris. La companyia està formada per Laia Ribas, Esteve Martínez (iEX), Xavier Martínez (Xanu) i Maria Thorson. INSECTOTRÒPICS En el món de les adaptacions, hi ha textos i persones que semblen predestinats a trobar-se. És el cas de Dickens i la companyia d’arts escèniques i visuals Insectrotròpics, que va convertir l’evocador Conte de Nadal de l’autor anglès en un espectacle majúscul, amb un desplegament de llenguatges i formats que incloïa, fins i tot, un cor de 60 cantaires de l’Escola de Músics i JPC, del Raval. A les mans d’Insectotròpics, Ebenezer Scrooge alimenta la seva avarícia invertint en cripto- monedes, i cadascuna de les visites que li fan els fantasmes —del passat, del present i del futur— es converteix en l’oportunitat perfecta perquè la companyia desplegui tot el que sap fer, que no és poc: vídeo i pintura en directe, visuals que fan dilatar la retina, videoart, performance, llum i color il·limitat. Vam parlar sobre Cançó de Nadal amb part de la companyia —la Laia Ribas, la Maria Thorson i en Xavier Martínez (Xanu)—, que responien des del camerino d’un festival a Budapest, on estaven fent l’espectacle The Legend of Burning Man. Un mes més tard, estrenarien a Fira Tàrrega el seu nou espectacle, Orpheus. Des que es van conèixer “una mica per casualitat” el 2011, Insectotròpics han creat cinc espectacles junts i han portat els seus muntatges a més de 20 països d’Europa, l’Amèrica Llatina i Àsia. Cançó de Nadal va ser el primer, d’aquestes dimensions, que van fer a Barcelona. La situació en la qual van crear l’espectacle, en plena pandèmia de la Covid, feia encara una mica més difícil un procés que a Insectotròpics mai és precisament senzill, per l’experimentació tècnica i tecnològica, que són segell de la casa. A les peces d’Insectotròpics, de fet, els actors i les actrius són “un element més del muntatge”, mai per davant del vídeo i la pintura. Només cal veure qualsevol dels seus espectacles —potser aviat a Barcelona, de nou?— per entendre que, en el seu món, “del paper a la realitat hi ha una distància enorme”, com asseguren. Al final, però, definir amb paraules els Insectotròpics és tan poc fructífer com explicar a un nen què és una pinyata sense fer-lo estirar del fil. Aneu-los a veure! Aquí hi pots veure l’espectacle complet. Fotografia de Xavier Torres-Bacchetta. Fotografia d’Insectotròpics. Dibuix de XANU. Fotografia de Xavier Torres-Bacchetta. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Núria Giménez Lorang i Seward 150-151 Núria Giménez Lorang és cineasta i autora de la pel·lícula My Mexican Bretzel, que va guanyar el Gaudí a millor documental, muntatge i guió, entre altres premis. Seward és una banda feliçment inclassificable liderada per Adriano Galante. Macarena Recuerda Shepherd és el pseudònim de la NÚRIA GIMÉNEZ creadora escènica Lídia Zoilo González. La cineasta Núria Giménez Lorang i la banda Seward van proposar un recorregut domèstic i analògic pels Nadals barcelonins d’entre els anys 1929 i 1989. El Nadal de 2021, la plaça de Cata- lunya acollia una gran pantalla que projectava una pel·lícula creada per Lorang amb imatges d’arxiu cedides per particulars i proporcionades per la Filmoteca de Catalunya, que es pot re- cuperar al web de Betevé. S’hi veien imatges en blanc i negre de cotxes enterrats sota un tou de LORANG I SEWARD neu, olles fumejant, famílies guarnint amb cura l’arbre de Nadal i criatures llepant el sobre que segellava la seva carta als Reis. La majoria d’imatges que formen el vídeo són fragments de vídeo domèstic que, tal com explica Lorang, “té una mena d’encant i de vida que no té el llenguatge televisiu. La gent està relaxada. Si t’han filmat als anys seixanta a casa, no t’imagines que un dia projectaran aquestes imatges a la plaça de Catalunya”. Els Seward interpretaven en directe la banda sonora que havien compost per a la cinta, amb una llibertat característica que els portava a transitar entre sons delicats de cascavells i joguines, i passatges de percussió que remetien a un ritu ancestral. El viatge acabava amb les imatges d’un castell de focs a tot color, que finalment transcendia de la pantalla per fer-se real: un coet sortia disparat des de plaça Catalunya al cel de Barcelona, i unia d’aquesta manera la pantalla i la plaça, imatges i realitat, el passat i el present que es representava amb els mateixos espectadors de l’espectacle. Tants Nadals en un de sol. Núria Giménez Lorang i Seward amb la col·laboració de Macarena Recuerda Shepherd, Juli Sanjuan Palma, Sylvia Kuchinow i alumnes del Conservatori del Liceu. Aquí pots veure la pel·lícula completa. Fotografies del Xavier Torrent. BARCELONA NADAL TALENT CREACIÓ Nadal al carrer Juli Sanjuan Palma 154-155 Juli Sanjuan Palma és arquitecte, escenògraf i docent especialitzat en projectes culturals. Sylvia Kuchinow és dissenyadora d’il·luminació. JULI SANJUAN L’any 1834, el professor i matemàtic anglès William Horner va inventar un aparell anomenat zoòtrop. L’objecte consistia en un tambor amb ranures, a l’interior del qual hi havia una se- qüència d’imatges que, en girar el tambor i mirant pels forats, creava una il·lusió de moviment. Posa’n un a les mans d’un nen i probablement veuràs una reacció similar a la que van tenir els espectadors del Grand Café de París aquell desembre de 1895 en què els germans Lumière van pro- jectar La sortida dels obrers de la fàbrica, la primera pel·lícula de la història del cinema. Màgia. 126 desembres més tard, la plaça de Catalunya acollia un altre zoòtrop. Un d’habitable. PALMA L’arquitecte i escenògraf Juli Sanjuan Palma va rebre l’encàrrec de convertir la plaça en un espai càlid i engrescador per celebrar el Nadal de 2021. A banda de crear un dispositiu prou acollidor per fer que la gent no passés de llarg, la proposta de Sanjuan Palma havia d’allotjar, de nit, la peça Tants Nadals, l’espectacle cinematogràfic i musical de Núria Giménez Lorang i Seward. “Amb aquest encàrrec vaig arribar al concepte d’il·lusió, pel Nadal, i per la il·lusió que representa el cinema”, explica l’autor. El zoòtrop de Juli Sanjuan creava una doble il·lusió, de dins cap enfora i de fora cap endins. Des de l’exterior, l’espectador podia abocar-se a les ranures i observar el misteri de dins; un regal. Des de dins, les ranures deixaven veure imatges de Nadals passats; fotografies històriques de l’Arxiu Municipal de Barcelona que convidaven a viatjar en el temps. Il·lusió nadalenca dins i fora, cap a totes direccions. Fotografies de Pol Viladoms. Fotografies de Pol Viladoms. EVA MARIA CARASOL JUNYENT Fotògrafa. Autora de les fotografies de l’apartat Nadal interior. Periodista especialitzada en comunicació cultural. Autora dels textos del llibre. Quan era petita, Eva Carasol feia servir el flaix de la càmera del seu pare per enviar senyals a la veïna del davant perquè baixés al Després de formar-se en Periodisme, Maria Junyent va estudiar un carrer a jugar. Màster en Estudis Teatrals que va deixar a mitges i més tard un Màster en Drets Humans, Democràcia i Globalització que tampoc va L’estiu en què tenia 19 anys va rebre el seu primer encàrrec fotogràf- acabar per una barreja entre mandra i aversió al sistema educatiu ic professional: la missió era retratar els comensals d’un restau- i/o de mèrits. rant de la Barceloneta, i revelava els carrets en una habitació dins de la cuina del restaurant. En l’última dècada ha format part de la redacció de la revista Time Out Barcelona durant set anys i ha fet d’ajudant de direcció en dos D’això ja fa gairebé vint anys i avui Eva Carasol —després de for- espectacles teatrals. mar-se al CTIM de Terrassa i més tard a l’escola Grisart— combina els encàrrecs per a marques com Hereu, Gabriela Coll i Los Objetos Actualment forma part de l’equip de comunicació del CCCB, i ho com- Decorativos i institucions culturals com la Fabra i Coats i el MACBA pagina amb tasques de comunicació i producció a la Regidoria de Cul- amb projectes personals mitjançant els quals explora temes com la tura de l’Ajuntament de Sitges i amb altres projectes culturals als coexistència entre l’analògic i el digital, la dualitat i la trans- quals es llença de cap si la cosa, i especialment les persones que en formació del jo a través del retrat, i més recentment, investiga al formen part, li resulten engrescadores. Intenta no treballar només voltant de la conservació i la preservació de la fotografia. per diners però tampoc només per passió. CRÈDITS Edita © de l’edició AJUNTAMENT DE BARCELONA AJUNTAMENT DE BARCELONA ÀREA D’ECONOMIA, RECURSOS I PROMOCIÓ ECONÒMICA © del contingut Coordinació Ajuntament de Barcelona OFFF PILAR ROCA VIOLA ISBN Selecció d’Artistes 978-84-9156-443-0 (versió digital per descarregar HÉCTOR AYUSO I ELISENDA MUNS gratuïtament a barcelona.cat/barcelonallibres) Textos D.L. MARIA JUNYENT B 20552-2022 Fotografies Barcelona, desembre de 2022 EVA CARASOL Disseny de la coberta HÉCTOR AYUSO Producció ROBERTA SUCUPIRA Correcció LA CORRECCIONAL (SERVEIS TEXTUALS) Coordinació editorial ELISENDA MUNS ROBERTA SUCUPIRA Disseny HÉCTOR AYUSO Impressió i enquadernació NOVA ERA PUBLICATIONS Agraïments RÀDIO MACONDA - BIBLIOTECA GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ, BARCELONA BETEVÉ Imatge de les guardes generada per una intel·ligència artificial AQUEST LLIBRE ÉS FRUIT DE LA IDEA D’UNIR EL PAPER IMPRÈS, LA CREATIVITAT I EL TALENT DE LA CIUTAT DE BARCELONA AMB LA CELEBRACIÓ DE NADAL COM A FIL ARGUMENTAL I MARC ESTÈTIC. L’ARTEFACTE RESULTANT ÉS UN CATÀLEG CREATIU POSSIBLE —D’ENTRE TANTS ALTRES— QUE MIRA AL PASSAT, AL PRESENT I AL FUTUR, QUE MIRA ENDINS I ENFORA. I TAMBÉ ÉS BEN BÉ UN OBJECTE D’AUTORIA COL·LECTIVA, UN ESTÍMUL, UN OBSEQUI, UN DISCURS. DIVERSOS ARTISTES MOSTREN ELS SEUS TREBALLS A TRAVÉS DE LES DISCIPLINES VINCULADES AL DISSENY, LA IL·LUSTRACIÓ, EL CÒMIC, LA FOTOGRAFIA, LA GASTRONOMIA, LA MIXOLOGIA, LA NARRATIVA, LA POESIA, LA MÚSICA, EL CINEMA I L’ESCULTURA, ENTRE ALTRES. UN LLIBRE PER OBRIR A QUALSEVOL PÀGINA, EN QUALSEVOL MOMENT, UN LLIBRE PER LLEGIR DE L’INICI AL FINAL, DEL FINAL A L’INICI O DE MANERA LLIURE I BEN DESORDENADA. GAUDIU-LO.