p /À'j/rvç/a 4^
d:í2t^¿l«íír
 
■ s■
I
I I
j MVSEVS-D'ART-I !
I D'ARQVEOLOGIA i
I DEBARCELONA I
I ■
■
■
! !
I GVIÀ
I SVMAPIA I
■ i
■ ■
i i
HORES DE VISITA
Museus d'Art i d'Arqueologia :
De 10 a I i de 3 a posta de Sol
Biblioteca pública especial d'Art i d'Arqueologia
dels Museus de Barcelona :
Oberta de lo a i del matí, excepte els dilluns
NOTA HISTÒRICA DELS MUSEUS
PÚBLICS DE BARCELONA
La historia dels museus públics a Barcelona co-
mença amb l'acord que l'any 1836 prengué l'Aca-
demia de Bones Lletres, per iniciativa del seu pre-
sident D. Pròsper de Bofarull, de fundar un mu-
seu amb els objectes que posseïa la corporació.
L'any 1844, l'acord tingué efecte, instal·lant-se un
petit m-ííseu lapidari en el que fou convent de
Sant Joan.
Aquest primitiu museu fou traslladat a la cape-,
lla de Santa Agueda de la Plaça del Rei, quan el
Reial Patrímoni cedia aquell edifici a la Comissió
Provincial de Monuments.
L'any 1876, l'Estat creà el Museu Provincial de.
Barcelona7"posant-lo sota'l govern de la Direcció
General d'Instrucció Pública, amb el càrrec de
despeses en el presupost de la Diputació Provin-
cial. L'any 1882 el generós patrici D. Francèsc
Martorell i Peña cedía a l'Ajuntament de Barceló-
na les seves col·leccions d'Historia Natural i d'Ar-
queología, junt amb una deixa en metàl·lic, pera la
construcció d'un edifici per instal·lar-les. La part
arqueològica de la col·lecció Martorell constituí el
primer fons dels museus municipals d'art, fons
arqueològic que amb béns del propi donador, fou
augmentat més tard amb l'adquisició de les col·lec-
cions Ferrer i Gorriol, Saura i Stasi.
Després de l'Exposició Universal de l'any 1888,
l'Ajuntament de Barcelona creà una comissió^èc^
5
m
nica de Museus, Biblioteques i Exposicions d'Art,
fundant alhora el negociat de Museus i Belles
Arts, sota la direcció de D. Carles Pirozzini i
Martí. La referida comissió acordà la fundació de f
un Museu de Pintura i Escultura, que's nodrí amb
les adquisicions fetes en la secció de Belles Arts de
l'Exposició Universal, i un altre museu de repro-
duccions de les obres mestres de l'art, per a la for-
mació del qual es comissionà a D. Salvador San-
pere i Miquel, encarregant-lo d'adquirir les obres
que avui constitueixen el nucli principal de les
nostres seccions de reproduccions, i un Museu
Arqueològic, amb la base de la secció arqueolò-
gica del Museu Martorell, posteriorment augmen-
tada, com hem indicat, amb les adquisicions de
les col·leccions Ferrer i Gorriol, Saura i Stasi.
El Museu de Pintura i Escultura fou instal·lat
en la planta alta del Palau de Belles Arts, encarre-
gant-se'n la direcció a D. Josep Lluís Pellicer. El
Museu de Reproduccions s'instal·là en la antiga
nau central de l'Exposició Universal, i el d'Ar-
queología s'instal·là en les sales baixes del Palau
de Belles Arts, essent-ne nomenat Director D. Car-
. j
les de Bofarull. Aquest Museu fou necessari tras-
lladar-lo l'any següent al primer pis de l'edifici
que fou restaurant de l'Exposició, ja que les seves
nombroses adquisicions feren insuficient el pri-
mer local.
^
L'any 1902 es prengué l'acord de constituir una
Junta Autónoma de.Museus, formada per ele-
ments del Municipi i representants de les societats
artístiques, als quals més tard s'ajuntaren repre- ^
sentants de la Diputació i de l'Academia de Belles
Arts, amb la finalitat de reunir en un sol esforç
els que isoladament realitzaven les tres corpora-
f
6
11
cions. Quiscuna d'elles aportà als nous museus
que anaven a constituir-se els seus fons, si bé l'Es-
tat s'oposà que la Diputació fusionés les seves col-
leccions, guardades avui en la capella de Santa
Agueda, amb el conjunt de seriació científica, que's
proposaven assolir les corporacions amb aquest
nou plan.
Des d'aleshores, les consignacions, tant munici-
pal com provincial, destinades a museus, foren
considerablement augmentades, essent els cabals
administrats per la Junta Autònoma, que realitza
per son propi compte les adquisicions i porta a
son càrrec la organització general dels Museus.
Per acord de la Junta actual en els primers
mesos del seu funcionament, i en ocasió d'unes
memorables festes de la Mercè, es traslladaren les
col·leccions d'art dels antics museus a l'edifici que
fou Arsenal de la ciutadella construida per Fe-
lip V. A tal objecte destinat el vell edifici, la Junta
aprofità les obres que, sota la direcció de I'arquU
tecte municipal D. Pere Falqués, s'hi havien fet
per ordre de l'Ajuntament de l'any 1885, i s'acordà
continuar-les, en vistes al destí que se li donava.
Data d'aleshores l'acord de construir les dues naus
acabades d'inaugurar, que s'han fet, com la resta
de les obres, segons projecte i direcció del senyor
Falqués.
Les col·leccions que, en la data d'habilitació del
edifici actual, constituireu el Museu, foren, en pri-
mer lloc, les que s'havien reunit en els Museus de
la Historia i de Belles Arts, i els fons que posseía la
Diputació Provincial, procedents d'adquisicions
fetes en les Exposicions internacionals d'Art, i de
les obres enviades pels seus pensionats. S'hi afegí
encara un gran nombre de les obres que formaven
part del museu de pintura de TAcademia Provin-
cial de Belles Arts.
Per insuficiencia i manca de condicions dels lo-
cals, s'instal·laren solament en el nou edifici les
col·leccions d'arqueologia, art sumptuari, i una
part de la pintura mig-eval, disposant se que inte-
rinament i en espera de la terminació de les noves
naus laterals, el Museu de Pintura i Escultura
moderna s'instal·lés primer en el Palau de Belles
Arts, després en la nau central de l'Exposició, i
que les reproduccions que constituïen el Museu
allí instal·lat es traslladessin al palau que avui
ocupen.
L'edifici actual, on són reunits els Museus de
Pintura i Escultura, PArqueològic i d'Art decora-
tiu, i el de Reproduccions, ocupa una àrea impor-
tant, i el seu espai és ja avui escàs per contenir les
col·leccions públiques de la ciutat, algunes de les
quals posen al Museu de Barcelona entremis prin-
cipals d'Europa.
Des del funcionament de la Junta Autònoma de
Museus, s'ha fet importantíssimes adquisicions,
amb l'objecte de nodrir les diverses seccions comen-
çades, dirigint-se els esforsos, principalment, a
reunir totes aquelles obres d'art que donin idea de
l'activitat artística del país en les diverses èpoques.
Seguint aquest criteri, s'ha pogut formar una col-
lecció única de pintura mig-eval catalana, algunes
de les pesses principals de la qual s'ha adquirit no
sense grans esforços, i disputant-les als museus es-
trangers. S'ha format també les col·leccions de fe-
rros catalans i d'orfebreria, la de teixits, a base de
les adquisicions Guiu i Pascó, que formen un con-
junt que podem posar entre'ls més importants
avui reunits en els museus d'Europa, la col·lecció
8
de ceràmica, i el monetari, on s'ha fet compres de
Táhta importancia, com la de la col·lecció de mo-
nedes d'Empuries del senyor Pujol i Gamps.
Importants donacions i deixes particulars han
vingut després a augmentarles col·leccions públi-
ques, havent-se d'esmentar entre elles la de pintura
del Excm. Sr. Marquès d'Alella, la de les col·leccions
numismàtiques del Sr. Esteve, la importantíssima
que li acaba de fer el Sr. Batlló, principalment de
ceràmica, orfebreria i escultura, i la de la bibliote-
ca de Numismàtica, del Sr. Vidal i Quadres.
Des dels començos del seu funcionament, la
Junta va rebre l'encàrrec de la Diputació de practi-
car excavacions a la colonia grega d'Empuries, les
despeses de les quals foren subvingudes per aquella
corporació, i segueixen essent-ho encara avui.
La Sala d'Empuries, apart del valor que repre-
senta el descobriment de la ciutat amb els seus
temples, places i carrers, dóna idea de com han
estat fruitoses les excavacions.
El Museu ha fundat també una Biblioteca d'Art
i Arqueologia, ha començat un inventari gràfic de
obres d'art, ha contribuit a diverses exploracions
arqueològiques i prehistòriques, ha verificat els
treballs de copia de les pintures murals de les esgle-
sies romàniques de Catalunya, i de reproducció,
en guix i en fotografia, dels fragments escultòrics
catalans de la mateixa època, preparant aixi un
Corpus d'iconografia romànica catalana.
Actualment té en preparació la ordenació i col-
lecció de dibuixos i gravats, que constitueix un
nucli dels més importants d'Espanya.
7 de Novembre de 1915.
9
DIVISIONS GENERALS DEL MUSEU
El Museu de Barcelona es pot dividir fonamen-
talment en quatre seccions :
aj La d'escultura comparada, reproduïda gene-
raiment en guix :
bj La que conté les series de pintura i escultu-
ra, estenent-se des de l'època romànica fins a la
producció actual, comprenent principalment la
serie produïda a Catalunya :
cj La serie que molts anomenen arqueològica :
prehistòrica, grega i romana, caracteritzada per
compendre fins els objectes usuals no artístics, i
formada principalment pels descobriments fets en
el país :
d) La serie de les arts decoratives, en què predo-
minen, com en la producció catalana, les arts tex-
tils i les del metall.
Cada una d'aquestes seccions pot ésser objecte
d'una visita independent, i aquí donarem, en for-
ma brevíssima, una guia itineraria, esperant l'edi-
ció de la guia de conjunt més completa, actual-
ment en preparació, o de les guies especials que's
projecten.
10
L'ESCULTURA COMPARADA
Col·locada en la planta baixa de l'edifici (vegi's
el plan adjunt), ocupa les dues grans naus que, en
forma de creu, el divideixen, la part baixa de la
gran escala i el pati que la precedeix. Als voltants
de l'escala s'hi prepara una col·lecció resum de l'es-
cultura egipcia, de la dels antics imperis mesopo-
tàmics, i de la ibèrica.
Al gran pati hi ha instal·lades les pesses de gran
alçada de totes les èpoques : en la galeria pròxima
a la fatxada s'hi ha posat una col·lecció lapidaria
del país, que abarca èpoques diverses, i en el mur
del fons del pati una serie de calcs epigràfics que
va creixent cada dia.
En la nau del centre hi ha l'escultura grega en
tota la seva evolució, exceptuant els tipus del pe-
ríode arcaic (en vies d'adquisició) i algunes mostres
del gran moment que seguí a les guerres mèdiques
i que omplí tot el segle v. La serie és més comple-
ta en els períodes hel·lenístic i romà.
La nau transversal del N. comprèn una serie de
l'escultura del Renaixament italià, i acaba amb
l'art francès del segle xviii. No cal una guia es-
pecial per aquestes seccions, que serveixen per
completar, amb la visió en volúm, la il·lustració
dels llibres usuals d'estudi.
La nau transversal S. conté interessants exem-
plars d'escultura de l'etat mitjana; a mà dreta, al
deixar la cúpula central, se troben els sarcòfegs pa-
leo-cristians de Saragossa; a mà esquerra hi ha al-
11
guns exemples d'ornamentació barbra visigoda,
procedents de Mérida, els originals de les quals es
troben al Museu Nacional de Madrid i un exem-
piar de relleu barbre català que es guarda a la Ca-
pella de la Mare de Deu del Camí a La Garriga.
Ja dins la nau, criden especialment l'atenció les
series de capitells romànics reproduits per dispo-
sició de la Junta de Museus, els quals contenen
interessantíssimes representacions iconogràfiques,
reproducció, segons sembla, de les miniatures ca-
racterístiques de les biblies romàniques catalanes.
Cal notar la serie bíblica de la Seu de Girona, la
ornamental en els bellíssims capitells del Monas-
tir de Galligans, la de 8. Cugat del Vallès en què
abunden els temes trets de l'Evangeli, la serie cu-
riosíssima de Santa Maria de l'Estany, que fou tre-
ballada fins al segle xiv, i que conté escenes de la
representació usual dels mesos i altres interessants
de la vida popular i la traducció de la vella icono-
grafía, en formes ja naturalistes, del claustre gòtic
de Sant Domènec de Girona. En la mateixa nau i
ocupant les capelles de mà dreta, se troben algú-
nes reproduccions del claustre castellà de Silos, i
en el restant del espai, exemples d'escultura gòti-
ca catalana i castellana. Acaba la nau de reproduc-
cions a l'entrada de la secció de Pintura i Escultura.
12
LA PINTURA I L'ESCULTURA
PINTURA I ESCULTURA ROMÀNIQUES
Gal començar la visita d'aquesta secció per l'ex-
trem de Ponent de la gran ala S. novament cons-
truida, on hi ha instal·lades la pintura i l'escultura
romàniques catalanes, formant, després de la del
Museu Episcopal de Vich, la serie més interessant
d'exemplars d'antipendis o frontals d'altar catalans,
important no sols per a l'estudi de la nostra primi-
tiva pintura mig-eval, sinó pel coneixement de la
forma i disposició arquitectònica de l'altar romànic
a Catalunya.
La pintura romànica catalana és, com arreu del
món occidental en aquest període, el fruit d'una
corrent religio§a que des de l'Orient s'estén pels
nostres països. Catalunya, tan directament com in-
directament, per mitjà dels llibres miniats que van
de cenobi en cenobi, dels ivoris i les icones dels
pelegrins, reb la influencia d'aquest art llunyà,però
que respòn plenament al sentit cristià del poble.
Els procediments d'aquests frontals d'altar,
apart del valor dels temes iconogràfics, l'origen
llunyà dels quals ja hem indicat, ens revelen l'esforç
d'un país pobre, per imitar, amb la pintura i el
relleu de pasta, els sumptuosos frontals repujats,
esmaltats, i decorats amb pedres, que enriquei-
xen els grans centres religiosos de l'Orient, i les
principals basíliques de l'Occident. Aquesta pobre-
sa imitativa fa potser que en el nostre país la pin-
tura se desenrotlli amb anterioritat a molts d'al-
13
tres, ja que d'aquesta època són escasses les mostres
de pintura sobre taula que es coneixen dins el
nostre món.
En general el centre d'aquestes composicions
ofereix la figura del Pantòcrator, portant en una
mà el llibre de la saviesa, i ^enint l'altra en acti-
tut de beneir. Hi ha al seu entorn figures de que-
rubins o els símbols dels evangelistes, i als costats
es desenrotllen, en dos rengles de compartiments
superposats, imatges diverses o escenes de la vida
santa.
Els dos tipus d'altars romànics que posseeix el
Museu de Barcelona responen igualment a aquest
desig d'imitació dels sumptuosos baldaquins que
cobrien els altars de les basíliques cristianes del
Orient i de Roma. Ells ens representen la pobra imi-
tació en fusta de les riquíssimes construccions en
marbre i alabastre, cèlebres en la historia del mo-
biliari litúrgic. L'altar d'Estamariu ofereix essen-
cialment totes les característiquesgdels rics altars
coberts i és, per dir-ho així, una reducció rústica,
que ha suplert amb la pintura l'esclat dels rics
revestiments i de les complicades exornacions es-
culpides.
Al seu costat es troba el cibori de Tabèrnoles,
que representa la major reducció de medis amb què
és compleix la prescripció litúrgica carolingia de
cobrir els altars, per evitar la pols i les immundi-
cies que poguessin caure damunt la taula. fUt de-
fendat et protégeât altare ab omnibus inmunditiis
et pulveribus descendentibus). Heusaqui, doncs,
l'ofici que la senzilla post inclinada, sostinguda
per dues vigues empotrades en la paret de l'àbsis,
ve a complir, substituint, sens dubte per economia
les formes més complicades del baldaquí. Aquesta
14
disposició, nova en la arqueología cristiana, té un
especial interès.
Els temes iconogràfics que omplen les cobertes
d'altar que hem descrit són parells als que pre-
sideixen les composicions dels antipendis més
amunt esmentats.
La part alta de la sala és ocupada per les copies
de les pintures murals de les esglesies romàniques
catalanes, copies que constantment es van realit-
zant per disposició de la Junta de Museus, i entre
els exemplars pictòrics hi ha algunes mostres de
l'escultura d'aquest període, especialment Ínteres-
sants, com la imatge del Crist vestit que ocupa el
saló central i que ofereix, en el policromat de la
túnica, un exemple típic de teixit bisantí.
LA PINTURA GÒTICA
Sortint de la Sala Romànica, per on hem emprès
la visita a la secció de Pintura i Escultura, ens
trobem al començar d'una de les seccions més im-
portants del Museu, que és la de la Pintura gòtica
catalana. L'art d'aquest temps, al nostre país, reb
la infiuencia més o menys directa, però ben sensible
en un i altre cas, dels dos centres poderosos d'irra-
diació artística, que són l'Escola Toscana de l'Ita-
lia, i les escoles del Nord d'Europa. Entre'ls grups
d'obres reveladores d'aquestes influencies, que's
formen naturalment en la col·lecció reunida en
aquesta sala, se'n destaca, però, un que podríem
classificar com a determinatiu de l'existencia d'una
veritable escola nacional catalana.
D'aquestes tres tendencies que es poden establir
en general, podríem dir que'n són com els caps vi-
sibles i representatius — sense moure'ns de les co-
i5
neixences que fins ara tenim deia pintura d'aques-
ta època —, En Lluís Borrassà, representat aquí,
si no amb obres originals, amb algunes de les que
podem allistar a la seva escola; tals com la taula de
Sant Joàn Baptista i Sant Esteve, que ocupa el de-
partament segón de mà esquerra, atribuida a Lluc
Borrassà; En Lluís Dalmau, amb la seva gran obra
mestra, la Madona dels Consellers (departament
tercer de mà dreta), on se mostren palpables les in-
fluencies de l'art de Van Eyck en el tríptic de Gand,
i finalment tota la branca dels Vergós, representa-
da aquí pels retaules de Sarrià, situats en els de-
partaments quart, dreta i esquerra, on és troben,
ja en època ben avençada, conservades les carac-
terístiques de l'Escola Nacional, una de les quals
és la supervivencia de les dauradures en relleu,
i dels fons estofats. Apart d'aquests detalls de tèc-
nica, no exemptes però de relació amb el sentit esté-
tic de l'Escola Catalana, observem que en les obres
que distingim com a menys influenciades i com a
reveladores d'uns caràcters artístics més propis,
hi ha una tendencia a la composició ideal, un cert
decorativisme que ni els naturalismes de l'Italia,
ni els més tardans de l'escola flamenca, conseguei-
xen fer desaparèixer per complet.
Cal afegir encara a aquests grups, el que queda
aquí representat per la imponderable taula de
mestre Alfonso, procedent del Monestir de Sant
Cugat del Vallès, que es troba en el mur de la dreta
del departament que ocupa la Verge dels Concellers.
Es aquest grup el de l'Escola Cordobesa, qui ha
tingut una part important en el desenrotllament de
l'art pictòrica catalana, amb Taportació d'obres
tan notables com la Degollació de Sant Medi, aquí
esmentada, i les dues taules d'En Bermejo, que fi-
i6
guren en la sala vestíbul, on és reunida la pintura
del segle xvi.
Finalment, cal citar un petit grup de pintura
gòtica, primera mostra d'un art barbre que s'ha
anat desenrotllant en els recons pirenencs, paral·le-
lament al gran moviment artístic d'aquesta època,
localitzat principalment a Barcelona.
Són aquestes dues taules que ocupen el depar-
tament primer esquerre, tocant a la sala romàni-
ca obra d'uns artistes rurals, que tot seguint la tra-
dició romànica, rebien en mig del seu isolament
la influencia del art gòtic, palpitant en el temps.
La taula on es veuen representades escenes de la
vida de Sant Esteve, fou col·locada al fons de l'altar
romànic d'Estamariu, en època molt posterior a la
construcció d'aquest. La dels fons és d'escola ara-
gonesa.
Apart d'aquestes observacions aquí lleugerament
apufttades, cal citar com a més notables, sota'l
punt de vista del seu valor artístic intrínsec, les
obres següents :
«La Degollació de Sant Medi», per Mestre Alfon-
so (Departament tercer de mà dreta), «La Madona
dels Consellers», per Lluís Dalmau (id. id.), «L'A-
doració de Jesús», per Benet Martorell (id. id.) i la
serie de retaules de la Vida de Sant Vicents, proce-
dents de l'esglesia parroquial de Sarrià (Departa-
ment quart, dreta i esquerra).
L'ESCULTURA GÒTICA
Entre les mostres d'escultura que ocupen les
peanyes i vitrines d'aquesta ala del Museu, hi ha
exemplars de valor artístic desigual, que ens reve-
17
3
Ien l'existencia d'un art rústec que copia de lluny
els grans exemples escultòrics, i d'un art avençat
i perfecte, com el de les estatuetes procedents del
Monestir de Poblet, que's troben en la vitrina pri-
mera del centre.
*
* *
Gal atravessar la sala central, decorada amb les
pintures al fresc d'Aníbal Caracci, procedents
d'una esglesia de Roma, i amb un gran tapís
flamenc adornat amb les armes del Consell Muni-
cipal de Barcelona. Dit tapís prové de la taula de
comuns dipòsits de la ciutat. Hi ha també en
aquesta sala algunes mostres interessants d'escultu-
ra, i des d'ella, baixant els dos graons que les sepa-
ren, es passa a la sala destinada a la pintura i l'es-
cultura del segle xvi, prolongació de la nau per on
s'ha entrat.
PINTURA 1 ESCULTURA DEL SEGLE XVI
En aquesta sala se troben reunides obres de
diversos països corresponents a aquest període.
Entre elles cal citar, com a continuació de la serie
pictòrica del segle xv, les dues taules d'En Berme-
jo, que ocupen el plafó de dreta mirant el portal
d'entrada, i la serie de la vida de Sant Eloi, proce-
dent de l'altar del Gremi d'Argenters, que repre-
senten pròpiament la nostra escola. Cal notar en
aquestes pintures la representació de teles i bro-
dats i de ceràmica de reflexe metàl·lic.
Entre les dues taules d'En Bermejo hi ha un
bell plafó representant la Trinitat, pertanyent a
l'escola de Juan de Juanes, i entre altres obres
d'especial interès, ja pel seu valor artístic, ja pel
i8
seu caràcter, els dos retrats, de l'escola alemanya,
i una taula flamenca de l'Adoració dels Reis.
En el mur que ocupa aquesta darrera, hi ha una
pintura a l'oli de Salvator Rosa i una Verge de
Juli Romano.
LA SALA VILADOMAT
Tornant cap a la sala vestíbul que presideix la
tapisseria flamenca, ingressem ara a la sala Vila-
domat, on s'han reunit les pesses més notables de
la pintura catalana de principis del segle xviii, ocu-
pada principalment per la serie de la vida de Sant
Francesc, del mestre barceloní N'Antoni Vila-
domat.
Antoni Viladomat naixé a Barcelona l'any 1676
i la seva obra de pintura representa el moment
més interessant d'un període de lluites i de po-
bresa, en què la postració espiritual i material
del nostre país el portava a les acaballes de la
seva personalitat nacional, amb la pèrdua de to-
tes les seves llibertats. Viladomat és, dins la grisor
d'aquest moment, l'únic astre que brilla amb prou
potencia per interessar els artistes estrangers que,
com el cèlebre escenògraf italià Bibiena, venen en
aquest moment al nostre país formant part de la
Cort de l'Arxiduc d'Austria.
D'aquests artistes Viladomat en reb una comú-
nicació amb el món d'aleshores, i des del seu
lloc humil de pintor local, el veiem convertir-
se en mestre introductor de les fórmules renaixe-
mentistes romanes, en l'escola per ell fundada i
dirigida, on reben formació les dues generacions
d'artistes del segle xviii, influint així totes les
branques de les arts plàstiques.
19
Apart del valor intrínsec de les seves pintures,
ben demostrat en la serie de la Vida de Sant Fran-
ceso, que fou pintada entre'ls anys 1730 i 1739 amb
destí al convent de Franciscans de Barcelona, cal
afegir a la obra de Viladomat la gloria de ser el
qui féu marxar l'art del nostre país, en època tant
trista, pels camins que li signaren les grans co-
rrents estètiques universals.
Al costat de les obres d'En Viladomat hi ha en
aquesta sala una tela d'En P. P. Montanya i un
retrat del cèlebre pintor tarragoní Fra Juncosa.
S'exhibeixen en la mateixa diversos interessants
esboços i dibuixos dels nostres artistes del segles
XVII i XVIII.
LA PINTURA ESPANYOLA
El Museu de Barcelona, que ha tendit a re-
uniren primer lloc aquelles obres d'art ^que re-
presenten l'activitat artística del nostre país, no
és pas ric en obres del gran segle de la pintura es-
panyola.
En la petita sala que segueix a l'anteriorment
descrita, s'hi reuneixen unes quantes teles nota-
bles, el lloc d'honor entre les quals correspòn al
Martiri de Sant Bartomeu, de Ribera i un «Frare»
de Zurbaran, que ocupa el mur de dreta del de-
partament central.
Hi ha entre la resta de les obres, com a més
dignes de citar, el quadre «Redempció de Gap-
tius», per Pacheco i el retrat del P. Lagasca, per
Sánchez Coello.
ao
PINTURA ITALIANA I FLAMENCA
Segueix a continuació la sala destinada a les
obres de pintura italiana i flamenca deis segles xvii
i XVIII que posseeix el Museu. És divideix aquesta
sala en dues, destinada la primera a la pintura ita-
liana i la segona a la flamenca. En la primera hi ha
alguns exemplars de mèrit assenyalat, i entre ells
dues teles representant l'Escola Bolonyesa, quatre
d'Albacaro amb escenes de la Vida de Tobías, re-
presentant l'Escola Napolitana i una Madona de
Sassoíerrato.
Entre les pintures de l'escola flamenca, són es-
men tables una batalla panoràmica a la manera
de Snayer i escenes de guerra de l'escola borgo-
nyesa, junt amb alguns bodegons interessants.
LA SALA FLAUGIER
Entrem ara a la petita sala destinada a les pin-
tures d'En Flaugier. Formen aquestes el conjunt
d'una saleta que pertanyé a la casa pairal del
conegut fabricant barceloní En Manuel Bertrán.
En Flaugier és dins la nostra pintura de principis
del segle xix, el representant de l'Escola de David
i per sa mediació irradia poderosament damunt
del nostre petit món artístic d'aquella època, la in-
fluencia francesa. Aquesta influencia En Flaugier
pogué exercir-la profundament, ja que fou francès
de naixença, i durant la dominació napoleònica,
no solament Director de l'Escola de Llotja, enca-
rregat d'educar a les joventuts, sinó que es con-
vertí en un veritable dictador artístic de la ciutat.
A més de la serie de pintures que formen el
21
conjunt de la decoració i que per pertànyer a la
seva primera època no revelen pas d'una manera
molt marcada la filiació que hem assenyalat a l'Es-
cola de David, figuren en aquesta sala nombrosos
dibuixos de l'artista, ocupant el plafó de la volta
una fotografia de la capella de l'Hospital Militar,
que constitueix una de les obres més importants
conservades d'aquest pintor.
ELS PINTORS DEL SEGLE XIX
Deixant la Sala Flaugier, entrem a les galeries
destinades a la pintura del segle xix, les quals en-
llacen les dues grans naus destinades a la pintura
antiga i moderna.
De bona entrada ja és nota que la influencia
d'En Flaugier se féu sentir poderosament dins la
nostra pintura de les primeries del segle xix, i per
ella veiem que, si fins aleshores, i sobretot d'ençà
de l'acció pedagògica d'En Viladomat, seguia les
inspiracions d'Italia, després i fins als nostres dies,
l'art a Catalunya segui les corrents artistiques
iniciades a França.
Es ben cert que el fet d'aquest canvi d'influen-
cies que aqui s'observa, és general arreu de l'Eu-
ropa, i si bé les causes que'l produireu són en ge-
neral les mateixes, no és pas menys cert que en
cada cas concret es poden trobar unes causes cir-
cumstancials determinatives, i que la causa cir-
cumstancial a casa nostra, fou la presencia d'En
Flaugier dins el nostre món artistic.
Seguint doncs els camins per la França assenya-
lats a l'activitat artística, es dibuixen en les nostres
col·leccions les quatre grans branques en què po-
driem dividir la pintura del segle xix. Migrats són
22
els exemples en alguns casos, meritíssims en al-
tres, però tots permeten al visitant seguir aques-
tes evolucions, que podrem concretar primer en
els seguidors d'En Flaugier, fidel intèrpret dels
doctrinarismes acadèmics de David.
Gal assenyalar entre'ls d'aquest grup «La Forja
de Vulcanus» d'En Ferràn (departament tercer de
la galeria i.''), el quadre d'En Cerdà (departament
tercer, mur esquerre) inspirat en el mateix gust de
les mitologies i dels temes nobles, que l'escola de
pintors francesos de la Revolució oposava a les
sensitives composicions pintoresques dels artistes
contemporanis de Lluís XV i Lluís XVI.
*
* *
Derivant d'En Flaugier, i fusionat amb l'escola
que Goya produí al voltant de la seva forta perso-
nalitat, hi ha el cas d'En Mayol, autor de les obres
«Una festa de Carnestoltes», i «Venus aixelant
un cupidell», que ocupa el departament segón de
aquesta i.'' galeria. En aquest grup cal afegir-hi
el quadre d'En Vives «Un caçador dormint» (de-
partament tercer) i la serie de retrats, entre'ls quals
s'ha d'esmentar els de Vicents Lopez, pintor valen-
cià resident a Madrid, que ocupen el departament
primer.
Passant pel damunt d'aquesta tendencia local,
anem ara a escollir, d'entre les obres exposades,
aquelles que pertanyen al gran moviment román-
tic iniciat a França, com una reacció contra'ls for-
mulismes de l'Escola de David. El romanticisme,
que tan gran repercussió tingué en tots els aspectes
de la vida europea, representa en pintura l'allibe-
rament de les fórmules preconitzades per l'Aca-
23
demisme; en conseqüència, preconitza el lliure
desenrotllament de les personalitats individuals i
reclama l'expressió de les emocions vives nascu-
des del contacte de l'artista amb la realitat de les
coses. És d'aquest principi que brollen els pintors
de la natura, els restauradors del paisatge, els fo-
gosos intèrprets de la realitat, que troben camp per
al desenrotllament de les seves aspiracions, tant en
els temes històrics com en els temes actuals. Tími-
daments'iniciàaquest moviment aquí, amb la pin-
tura naturalista d'En Lluís Rigalt, representat al
Museu pels seus paisatges, un xic escenogràfics en
sos començos, que ocupen lloc en els departaments
segón i tercer de la Galeria i.*.
Allistem en aquesta tendencia, i dins l'escola del
paisatge. En Martí i Alsina, que és el seu més alt
representant, del qual si bé no posseim cap obra
d'aquest gènere, en tenim una com «El Timba-
1er del Bruch» (departament segón de la 2.* Ga-
lería), on se mostra prou clarament el gran valer
de la seva personalitat. Deixebles d'ell són l'Armet,
autor del quadre «Els Pirineus», que ocupa el mur
esquerre del departament segón de la 2.^ Galeria,
i En Torrescassana, autor del «Paisatge» col·locat
enfront del que hem esmentat anteriorment, afe-
gint-s'hi encara En Modest Urgell, que tanca amb
les seves obres aquest cicle pictòric. Fóra dels te-
mes de la pintura de paisatge, a dins dels d'histo-
ria o dels realistes, hem de citar entre'ls nostres
pintors romàntics En Fortuny, les obres del qual
són col·locades, part en el darrer departament de
la 2.* Galeria i part en el primer departament de
la sala destinada a la pintura contemporània; En
Tusquets, amb el seu magnífic quadre de «L'En-
terrament de Fortuny», col·locat en el departa-
24
ment segón de la 2.* Galeria. Altres encara n'hi ha
d'obres que podríem citar aquí, però les esmenta-
des són ja suficients per dibuixar un nucli, en-
torn del qual el visitant hi agregui les restantes.
Una nova tendencia es desenrotlla entre'ls ar-
tistes d'aquest període (segona meitat del segle xix),
la que podríem anomenar pintura d'idees; i que
potser aquí, com a França, com arreu de l'Eu-
ropa, ve a representar una nova reacció contra'l
realisme romàntic. Aquesta doctrina estètica sem-
bla conservar en essencia el vell credo de la pin-
tura acadèmica, ço és, el de la pintura com a
mitjà de predicació d'un noble ideal, i si per con-
seguir-ho Tescola de David acudí a les fórmules
clàssiques, aquesta nova tendencia, influida pel
realisme en voga, abandona els temes antics greco-
romans, per acudir a les idees. Entre'ls pintors
d'aquesta tendencia veiem desenrotllar-se els temes
bíblics, els assumptes de caràcter abstracte, dels
quals és un exemple eloqüentíssim el quadre d'En
Francesc Sans «El Somni de Luter», col·locat en
el departament primer de la Galeria.
A aquest grup pertanyen també les obres ex-
quisides d'En Benet Mercader, que ocupen el de-
partament segón de la h.'' Galeria, les del mestre
Lorenzale (departament tercer de la i.® Galeria),
les d'En Clavé (departament darrer de la i.* Ga-
'
lería).
Torna darrera d'ells altra volta l'escola romàn-
tica, que en aquest moment per la seva especial
modalitat, podem anomenar naturalista. Exemp-
ta de la teatralitat que observàvem en les obres
del romanticisme, fugint de tot intent de con-
venció, i anant de dret a sorpendre la natura en
tota sa puresa, neix una escola nova de paisat-
25
gistes, amb el seu graciós iniciador En Joaquim
Vayreda, les obres del qual són situades en la
sala de l'angle que formen les dues naus destina-
des a la pintura contemporània. Paral·lelament a
aquesta escola de paisatgistes, se desenrotlla l'es-
cola dels pintors de gènere, uns i altres afanyosos
de sorpendre la realitat. Entre aquests pintors d'es-
cenes cal citar En Simó Gómez, que ocupa la
petita sala immediata a la Galeria 2/, En Ferràn,
En Moragas, EnJ. LI. Pellicer, l'Escobedoi altres.
*
sX *
Sóm ja els finals del segle xix, quan a França
comencen a triomfar definitivament els pintors de
l'escola impressionista, els intèrprets de la reali-
tat de la llum, la infiuencia dels quals és comença
a sentir en les obres dels nostres pintors més joves
d'aleshores. Mentres tant, prossegueix l'escola na-
turalista a la manera clàssica, representada aquí
per les obres d'En Joàn Llimona, amb la seva tela
«El toc d'oració», per En Baixeras, amb els seus
temes de pastors i mariners, per En Galwey, En
Viver i altres, qui mostren aquest pregón sentiment
de la natura, que els atança naturalment en una
ben marcada tendencia. Ben aviat, però, es pro-
duirà un moviment portat aquí per En Santiago
Russinyol i En Ramón Casas, que són els que do-
el primer senyal d'adhesió de la pintura nos-
nen
al moviment impressionista francès. Hi ha
tra
d'aquest període, en el nostre Museu, els quadres
d'En Russinyol i d'En Casas titulats «Laboratori
de la Galette», del primer, i « A l'aire lliure», del se-
gón. Notes novíssimes aquestes dins el gènere ales-
hores en voga; els segueixen : «La sortida de la
26
Processó de Corpus», d'En Ramón Casas, que tam-
bé forma part de les col·leccions del Museu i altres
que cal allistar dins aquest cicle, com per exemple,
les teles d'En Ricard Canals, d'En Ricard Urgell,
d'En Nonell, etc.
Independenment d'aquesta influencia directa de
la França, importada pels artistes ja esmentats,
aquí es desenrotllava una escola lluminista, esque-
rraçada en donar damunt les teles la bella reali-
tat del nostre color. Citem entre els mestres que
s'hi han grupat, En Galofré i En Mas i Fondevi-
la. Naturalment, aquesta tendencia recercadora
dels esclats lluminosos coincidia perfectament amb
el credo impressionista que els joves pintors cata-
lans de principis del segle xx s'havia donat a se-
guir. D'aquesta fusió en veiem néixer obres com
«L'Hort del Rector» del paisatgista Joaquim Mir,
el desenrotllament de la personalitat del qual es veu
ben manifest amb el conjunt de teles que omplen
el departament primer de la gran nau.
Amb la obra d'En Mir, la d'En Canals i la d'En
Nonell, són representats en el Museu els pintors del
nostre darrer període, entrant ja, al passar el lloc
on elles són exposades, a la part de la gran sala
destinada a la pintura valenciana, castellana i vas-
congada.
*
* *
L'escultura, en les dues galeries destinades a
la pintura del segle xix, hi és representada, en la
primera, per les obres d'En Campeny ja citades, i
per les de l'escultor oloti Amadeu, que figuren en
les vitrines, junt amb altres obres dels seus segui-
dors. L'art dels nostres imatgers d'aquest temps
és un reflexe de l'escola andalusa d'escultura poli-
27
cromada, que tingué el seu apogeu en els segles
XVII i XVIII.
Hi ha també, instal·lades en vitrines especials,
una serie de miniatures de la època, junt amb al-
gunes mostres d'esmalt i alguns exemplars de
ventalls. Ès interessant també la col·lecció de dibui-
xos, corresponent als artistes les obres dels quals
són exposades en la dita Galeria i.*
En la segona Galeria, hi ha com a escultura el
retrat de la Reina Isabel, d'En Venanci Vallmitjana.
Es notable aiximateix la col·lecció de dibuixos.
*
* *
Enllaçant les dues galeries, on és disposada la
pintura catalana del segle xix, s'hi ha col·locat la
serie de retrats dels artistes de les arts plàstiques,
que formen part de la col·lecció iconogràfica d'En
Ramón Gasas, oferta per l'artista al Museu de
Barcelona. Donada la insuficiencia del local, que no
ha permès exposar tota la col·lecció, s'han escollit
les efigies dels artistes la obra dels quals és ma-
jorment relacionada amb l'objectiu d'aquest
Museu.
*
* *
En la nau primera, on comença la secció de
pintura contemporània dedicada als artistes ca-
talans, se troben entre les escultures, les obres
d'En Fuxà, Glarassó, Nobas, Querol, Arnau i Pare-
ra. En la sala de l'angle que formen les dues ales
s'hi troba l'escultura «Desconsol,» d'En Josep Lli-
mona, i en la gran nau, les escultures d'En Fuxà,
Montserrat, Blay, Clarà, Escuder i «El Dant»,
d'En Sunyol.
2S
LES DIVERSES ESCOLES ESPANYOLES
Les teles que constitueixen aquesta col·lecció de
pintura no catalana són, en sa majoria, adquisi-
cions fetes a propòsit de les Exposicions Internacio-
nals d'Art de Barcelona. Elles per això, no perme-
ten formar nuclis on puguem veure, com hem vist
en la pintura catalana, marcades les evolucions
d'un moviment artístic. Així és que ens limita-
rem a citar les obres més notables d'entre elles, com
són per exemple les de Carles de Haes, Madrazo,
Muñoz Degrain, Saenz, Sorolla, Zuloaga, Rome-
ro de Torres, Sotomayor, Gonzalo Bilbao i Pradi-
lla, i en la sala vestíbul, a continuació les d'En
Chicharro, López Mezquita, Nieto, Hermoso, Ro-
dríguez Acosta, etc., que ocupen el mur del fons.
El centre d'aquesta sala és ocupat per la cèlebre
escultura den Blay, «Els primers frets», havent-hi
també el grup de «Els Minaires» del propi autor, i
altres escultures d'En Llimona, Arnau i Clarà.
LA PINTURA
I L'ESCULTURA ESTRANGERES
Com en la sala de la pintura estrangera no és
possible establir nuclis que assenyalin tenden-
cies determinades, ens limitarem a assenyalar les
obres més importants, que són les de Brang\vyn,
Adams, Laszlo, Mela Muttermilch, Huméis, Paul
Rieth, Gerald Moira, Pieters, Stanton, Rackham,
Aman-Jean, dall'Occa Bianca, Vierni, Ackerman,
Zanetti, Casciaro, A. East, Bock, Anning Bell,
Moffat Sinder, Cassiers, Thomas, Gaston Latou-
che, Paterson, Münzer, etc.
39
Entre les escultures, cal citar principalment les
obres de Rodin, Meunier, Charlier, Fremiet, De-
plechin, Albert des Enfants, Apollini, Violet i al-
guns altres.
L'ESCULTURA MODERNA
Tornant enrera, rependrem el vestíbul i baixant
els graons que les separen, entrarem a la nau on
està col·locada l'escultura moderna, on s'ha fet una
divisió d'èpoques, dins les quals s'ha col·locat con-
juntament les obres nacionals i les estrangeres.
En els primers departaments hi trobem les obres
de Boucher, Ackerman, Bralke, Pardo, Borràs,
Venanci Vallmitjana, Parera. En els segons depar-
taments, hi ha obres de Vallmitjana Abarca, Ca-
rreras, Reverter, Flitre, Homs, etc., i en els da-
rrers, les d'En Josep Clarà, Oslé, Renart, Otero,
Gargallo, Solà, Domènech, etc.
En les parets s'ha reunit una serie d'aiguaforts
de Franck Brangwyn i de Anders Zorn.
30
LA SECCIÓ ARQUEOLÒGICA
Està situada en la planta alta de l'edifici, en les
dues naus centrals i la rotonda que les divideix.
Cal començar la visita per la referida rotonda, on
és troba la secció de Prehistoria.
PREHISTORIA
Conté, disposades en diverses vitrines, les troba-
lles fetes en les excavacions de les estacions prehis-
lòriques i ibèriques del país.
Al centre cal notar, en les vitrines, una mostra
important dels resultats de les excavacions fetes
pels germans Siret, en el Sud Oest d'Espanya,
així com els de les exploracions arqueològiques
de l'Institut d'Estudis Catalans, principalment a
Calaceit, Sidemunt, etc.
SECCIÓ IBÈRICA GREGA I ROMANA
A la sala del costat Nord, són reunides les series
comparatives de la ceràmica ibèrica, etrusca, grega,
i romana, junt amb alguns altres objectes arqueo-
lògics corresponents a aquests períodes.
31
SALA D'EMPURIES
A la sala del costat Sud hi ha instal·lats exclu-
sivament els resultats de les excavacions d'Em-
puries. Gal començar la visita per la primera ca-
pella a mà esquerra, entrant per la rotonda, on és
troba exposada l'estratificació.
Cada mena de ceràmica, corresponent als di-
versos sostres del terreny arqueològic, té una vitri-
na distinta.
La sala emporitana del Museu de Barcelona,
junt amb el de Girona, comparteix els restes ar-
tístics que ens ha proporcionat l'antiga colonia
marsellesa, més abundants que en cap altra esta-
ció de l'occident mediterrani.
En altres vitrines es troben els metalls, els mar-
fils i els vidres descoberts; en el fons, noti's el frag-
ment de catapulta romana, trobada, junt amb una
gran quantitat de projectils, en la muralla empo-
ritana. És aquest l'únic exemplar conegut d'arti-
Hería antiga.
Cal notar, entre l'estatuaria, la figura sencera
d'Esculapi, volcada en son propi edícol, diversos
altres fragments escultòrics, i una testa femenina
de bon estil, aparentment de Venus, que per són
gran interès reproduim al començ d'aquesta Guia,
dolent-nos del molt que ha sofert. També són es-
pecialment interessants els fragments de mosaic,
un amb representacions de peixos, tema comú en
el Laci, i altre amb una perdiu. En el fons, da-
munt del portal, un gran plànol de les excava-
cions, i a l'altre cap de la sala, en la mateixa situa-
ció, una vista panoràmica de la ciutat grega d'Em-
puries.
La part arqueològica es completa amb la sec-
33
ció numismàtica, situada a Tangle Oest de Tedi-
fici, a Textrem del corredor que s'obre a mà dreta
del fons de la sala emporitana.
EL MONETARI
El monetari del Museu de Barcelona consti-
tueix una de les col·leccions numismàtiques més
importants d'Espanya, i és format per les series
següents :
Monedes púniques, emporitanes, gregues, ibèri-
ques i romanes. Gregues, (notables: les de Sira-
cusa, Atenes, Agrigente, etc.). Colonies i muni-
cipis d'Espanya. República romana, anònimes i
amb noms de families (notables : Alliena, Atia,
Atilia, Junia, Numitana). Imperials (Pompeius
Magnus, Marc Antoni, molt notable). Bisantines.
Edat mitjana. Monedes catalanes; carolíngies, com-
tals, senyorials i de localitats. Monedes aragone-
ses, valencianes, mallorquines i navarrès. Mone-
des castellanes (des de Alfons VI a Alfons XII).
Reis d'Espanya, Ducs de Milà, Reis dels Països Bai-
xos. Col·lecció àrabiga (molt petita). Col·lecció por-
tuguesa. Medalles en general. Medalles Papals; des
del segle xv, de Pau II, fins al xix i de Pius VII.
Col·lecció de Proclamacions dels Reis d'Espanya i
Flandes. Medalles religioses, civils i militars.
Ha estat formada aquesta col·lecció, a més de
les adquisicions constants, pels següents fons :
De donatius : Col·leccions de Francesc Martorell,
d'Esteve i Sans i de Frederic Bordas. Dipòsit de
TExcma. Diputació. Adquisició Estruch.
33
L'ART DECORATIU
Aquesta secció està dividida en quatre grups
principals : aj la. Ceràmica i la Vidriería ;bj les Arts
del Cuiro; cj les Arts del Teixit; dj les Arts del
Metall. El mobiliari és avui poc important en el
Museu, i està disposat en diversos llocs, comple-
tant les instal·lacions. El Museu posseeix, també,
una petita secció d'instruments musicals, que ha
estat ordenada a l'extrem de la galeria que ocupen
les Arts del Metall, tocant a la Biblioteca.
LA CERÀMICA I LA VIDRIERIA
Ocupa aquesta secció la part alta de la gran es-
cala i el vestíbul immediat. L'ordre de la visita ha
de començar pel vestíbul en són extrem esquerre
immediat a la rotonda central que ocupa la secció
de Prehistoria.
En la primera divisió es troben els exemplars
més antics de la ceràmica mig-eval que posseeix el
Museu, i que constitueixen la col·lecció de rajoles
i alicatats mudèjars, on hi ha exemplars d'assenya-
lat valor. Al costat d'aquesta col·lecció hi ha la vi-
trina que conté la serie de rajoles valencianes del
segle XV, en blanc i blau, la majoria de les quals
porten signes heràldics. Es notable la serie de Ma-
nisses, ostentant dibuixos d'animals bellament es-
tilitzats.
En la divisió de mà dreta es troben reunits els
34
exemplars de ceràmica catalana usual, dels segles
XV i XVI, que foren trobats omplint les voltes de
diversos monuments.
Entre aquests dos departaments, hi ha col·locats
diversos exemplars de tinells mudèjars, decorats
amb motius estampats, junt amb un bellíssim
brancal de pou de la mateixa època. Alguns d'a-
questos tinells són verniçats en color.
Seguint l'ordre d'èpoques, cal passar a la vitrina
central, on se conserven les pesses mudèjars i va-
lencianes pertanyents als segles xv i xvi. Són dig-
nes d'esmentar una conca mudèjar del segle xv,
que ocupa el capçal de la vitrina, i una rajola arà-
biga. Entre'ls plats hi ha alguns bellíssims exem-
plars de les fàbriques de Manisses.
Seguint les divisions laterals, anem ara a la se-
gona de mà esquerra, a continuació deia col·lecció
de rajoles. Allí són reunits els exemplars de rajoles
i elements ornamentals ceràmics de Talavera. Hi
ha fragments dels enrajolats i sòcols, imitació de
Talavera, executats a Catalunya, per a la decora-
ció de les sales del Palau de la Generalitat, i con-
juntament alguns exemplars d'imatges de devo-
ció dels segles xvii i xvni.
En el departament següent és troben reunides
les series de rajoles catalanes d'Arts i Oficis, per-
tanyents als segles xviii i xix. Il·lustra aquesta col-
lecció una serie de trepes per pintar dites esce-
nes, que formen part de la col·lecció Casellas,
provinents d'una fàbrica de ceràmica barcelonina.
A l'extrem de la sala és troben dues vitrines con-
tenint les col·leccions de pots de farmacia, catalans
i aragonesos. Hi ha entre ells la serie de la farma-
eia del Castell de Monsó, acompanyada d'un cu-
riosíssim moble herbari decorat amb profusió, que
35
conté en el frontal de cada un deis seus calaixos,
una al·legoria gràfica del contingut.
Per les parets, en sa part alta, s'estén una col·lec-
ció de plats blaus catalans, dels segles xviii i xix,
i en una de les divisions hi ha una serie de plats
d'Alcora, d'especial interès.
La secció de cerámica continúa en el gran pati
central, on es desenrotlla l'escala; en les dues vi-
trines central del mur immediat al vestíbul que
deixem, hi ha dues vitrines contenit els exem-
plars típics de la cerámica d'Alcora. La resta, són
exemplars d'Alcora en sos diversos estils imitació
de les fàbriques europees, pels quals tenim una idea
de la cerámica d'Europa en el segle xviii. Anant
en direcció a má dreta de les dues vitrines de refe-
rencia, trobarem les vitrines que contenen les mos-
tres d'Alcora-Moustier, Alcora-Ruan, Alcora-Ita-
liana, Alcora-Inglesa (Wegdwood), Alcora-Mar-
sella.
A seguit vénen els exemplars originals dels di-
versos estils europeus, que posseeix el Museu. La
primera vitrina és ocupada pels exemplars de
porcelana de Sevres, en la següent hi ha alguns
altres exemplars de l'anomenada Pipa-anglesa,
seguint en la vitrina següent els exemplars de
Talavera de la Reina, i en la que segueix, els de
Triana i els de Puente del Arzobispo.
La darrera vitrina d'aquest mur és ocupada per
diversos exemplars de cerámica de Savona, Delit,
Rouen, Montelupo, i Xina (segle xvi). La da-
rrera vitrina d'aquest conjunt es destinada a la
cerámica de la fábrica del Retiro de Madrid, en la
qual sobressurt un exemplar en bescuit.
36
ELS VIDRES
La col·lecció de vidres ocupa les tres vitrines si-
tuades al centre de les col·leccions de ceràmica. Ella
dóna amb certes pesses una idea de la perfecció
que en el nostre país havia assolit aquesta indus-
tria, fins a posar-se al costat de les fàbriques ve-
necianes. Entre'ls nostres exemplars hi manquen
per dissort els que donin idea de l'especialitat dels
esmaltats, en la qual excel·lien els nostres vi-
driers. Cal notar el grup central de la vitrina del
mig, on hi ha col·locada una bellissima col·lecció
de copes, que constitueixen la part més notable de
la serie. A banda i banda, hi ha dos grups, amb
vidres populars, on és troba una col·lecció de mo-
rratxes de peu i pera la dança, decorades amb di-
versos colors.
En la vitrina esquerra figuren tots els vidres
ornats amb lacticinis, i una serie de vasos esmal-
tats del segle xviii i alguns del xix, catalans i ara-
gonesos. En la vitrina dreta s'ha agrupat els vi-
dres decorats a la mola. Són exemplars catalans i
castellans,, i algún de francès, pertanyents als se-
gles xvin i XIX.
ELS CUIROS
Ingressant novament en el vestibol de la cerà-
mica, és troba a l'extrem la Galeria que conté la col-
lecció de cuiros, on hi ha notables exemples dels
guadamessins cordobesos dels segles xvii i xviii.
Són també d'esmentar les arquetes en cuiro, repu-
jades i tallades, el frontal d'altar cisellat i policro-
mat alguns altres fragments pintats, i la serie d'en-
quadernacions, la majoria espanyoles.
37
LES ARTS TÈXTILS
Aquesta col·lecció, formada pels fons importan-
tíssims de les col·leccions Guiu i Pascó, i per aigu-
nes altres adquisicions i donatius, és avui, sens
dubte, una de les primeres que és troben reuni-
des en els Museus d'Europa. Cert que hi man-
quen aquelles pesses de gran antiguitat que han
donat nom als Museus de Berlin, de Londres, de
Lyon, però amb tot i la relativa manca d'exem-
plars d'aquesta categoria (ja que alguns n'hi ha),
el Museu de Barcelona ofereix un historial del tei-
xit dels més complets i abundants. Sobressurt es-
pecialment entre les millors col·leccions europees la
del nostre Museu, per reunir una serie quasi des-
coneguda de teixits espanyols. La historia d'aquest
Art a Espanya caldrà, des d'ara, venir-la a fer al
Museu de Barcelona, puix s'hi revelen d'un cop,
per mostres esquisides, els fruits d'una serie d'in-
dustries nacionals, instituïdes pels alarbs en els
segles XIV i xv, i que segueixen vivint a través dels
XVI, XVII i bona part del xviii.
No hi manquen però els exemples dels princi-
pals emporis tèxtils de fóra de la península. Totes
les manufactures d'Italia en l'Edat Mitjana i en el
Renaixement hi són representades, així com l'art
copte dels primers segles del cristianisme i l'Art
aràbic d'Espanya dels segles xii i xiii, ple encara
de les influencies sirles i bisantines, que portava
del seu lloc d'origen, i que canvia per l'Art de les
Hacerles, característic de l'escola hispano-moresca.
38
Conté també la secció de teixits una col·lecció
important de brodats, una de puntes i una de
galons.
ELS ESTAMPATS
Seguint l'ordre de disposició de les col·leccions,
al deixar la galería que ocupa la dels cuiros, s'en-
tra al corredor on estàn exposades les d'Estampats
i Puntes. Els estampats ocupen el primer troç i
certament, no són molt importants; no deixa,
però, d'haver-hi una mostra del segle xiv i una
del XV, alguns bells exemplars del xvi i una més
completa serie dels xvii, xviii i xix. Algunes de
les pesses corresponen al primer període industrial
de Barcelona, de les darreries del segle xviii.
LES PUNTES
S'ha de posar en primer lloc de la col·lecció del
Museu, les catalanes, al coixí i a la mà, «malles»,
«punt tirat» i «punt tallat». D'entre elles cal es-
mentar, per la seva importancia, un frontal d'al-
tar del segle xvi, amb figures, provinent del mo-
nestir de religioses de Castellflorit del Boix.
Entre les italianes, hi ha el «Punt de Venecià»,
el «Punt de Milà», el «Punt de Rosa», el «Punt
Rosselina», el «Burano», etc., sobressortint de la
col·lecció un exemplar depunt de Venecia «Vermi-
cello», del segle xvii, dues «Bertes» també de punt
venecià, un coll de Punt de Rosa i un ornament de
cap i coll, a punt de Rosselina. La pessa més no-
39
table de les puntes milaneses és un volant d'alba
del segle xvii.
La col·lecció francesa conté exemplars d'Alen-
çon dels segles xvii i xviii, essent digne d'esment
per sa bellesa un cobertor de testa d'aquesta pro-
cedencia. Hi ha també bastants exemplars de punt
d'Argentan, entre'ls quals s'ha d'esmentar un co-
bertor d'espatlla del segle xix, en el qual és troben
reunits els diversos lligats i procediments de TA-
lençon.
Les puntes de Brussel·les són representades a la
col·lecció del Museu per un coll magnífic del se-
gle XVIII i per algunes pesses de punt de Flandes.
Finalment, hi ha una petita serie de puntes
d'Espanya, entre les quals és característica la pun-
ta de metall, or i plata, i les puntes de pita; cal
notar, entre aquestes darreres, una barba feta a
punt de reixa i un guipur.
ELS GALONS
Conté aquesta col·lecció alguns exemplars d'asse-
nyalada importancia, sobre tot en les mostres de
metall. En conjunt constitueix una serie explica-
tiva del desenrotllament d'aquesta industria del
segle XVII al xix.
ELS BRODATS
Deixant el corredor on són exposades les col·lec-
cions descrites anteriorment, es passa a la sala
d'Arqueologia Ibèrica i Greco-Romana, on hi ha
la porta que dóna ingrés a la secció de Brodats.
40
Aquesta ocupa dues sales, destinada la una a les
pesses de gran tamany, casulles, dalmàtiques, i
frontals d'altar, i l'altra, a fragments i petites com-
posicions.
El més admirable d'aquesta sala, i una de les
joies del Museu, és el frontal de Sant Jordi, pro-
cedent de la Capella del Palau de la Diputació Ge-
neral de Catalunya. S'ha d'atribuir aquesta obra
mestra del brodat, un dels exemplars més formo-
sos que's pugui trobar en cap Museu d'Europa, al
mestre barceloní Sadurní, que fou nomenat bro-
dador de la Generalitat l'any 1468, segons consta
a l'Arxiu de dita corporació.
El tema és el típic de la llegenda de Sant Jordi,
és a dir, l'acte en que el noble cavaller de Capa-
docia venç el drac, deslliurant la filla del Rei, en
presencia de la cort, que està en espectació. L'es-
cena és representada segons l'aire de les pintures
gòtiques, si bé en les franges laterals s'hi troben
ben clars els senyals del Renaixemerit italià, es-
sent probable la col·laboració en aquesta obra de
artistes italians, ja que el dit mestre Sadurní, se-
gons els documents de la època, contractava el
brodador venecià Gil i en 1462 tenia, trevallant en
son obrador, a Antoni de Llouyne, pintor de Villa-
na, en la Saboia, bisbat de Turin.
D'aquest mateix obrador de brodat del mestre
Sadurní és sortit el tern de la capella de Sant Jordi,
format per una casulla, dues dalmàtiques, una
capa i el drap del Sagrament.
La capa, juntament amb el drap del Sagram.ent
i la reproducció del drap de l'Evangeli, avui des-
aparegut, omplen una de les vitrines adossades al
mur esquerre de la paret d'entrada. La casulla i
les dues dalmàtiques, junt amb el missal i la resta
41
dels ornaments, són col·locats en la vitrina isolada
enfront de l'anterior.
En aquesta obra es nota la mateixa dualitat en-
tre la composició de les escenes de la vida de Sant
Jordi, que formen les franges centrais a la manera
gòtica encara, i la influencia italiana del Renaixe-
ment, en les ornamentacions, essent fruit, sens
dubte, aquest dualisme, de la col·laboració dels ar-
tistes de la terra amb els contractats a Italia per
Mestre Sadurní.
En les franges de referencia, de marcat caràcter
català, es desenrotllen les gestes capdals del Patró
dels Cavallers. En Puigarí les atribueix al pintor
saboià del qual En Sampere i Miquel troba clari-
cies fins al i5i6.
Aquests vestuaris són confeccionats amb vellut
carmesí brocat d'or del més bell tipus florentí, mos-
trejat amb el motiu d'escarxofa, atribuit en són ori-
gen al Pisanello. Un document de TArxiu del Ge-
neral es refereix a l'adquisició de catorze canes de
«vellut vellutat carmesí brocat d'or» comprat al
mercader florentí Vanni Rossilay, l'any 1443. L'any
següent, en què durava encara la obra de les casu-
lles, s'adquiria una pessa de «azaytoní», ras verd,
per forrar-les. Les pesses aqui exposades, més dues
dalmàtiques petites per als escolans, de les quals no
se'n sab res, consten en un inventari de l'any 1498.
Aquests preciosos ornaments són dipòsit de la
Diputació de Barcelona, que les utilitza anyalment
per a la cerimònia religiosa que se celebra en la
diada de Sant Jordi a la capella del seu Palau.
Pertanyen aixímateix a la Diputació dues cas-
sulles estil Renaixement, que's troben a la vitrina
de l'altre extrem, paral·lela a la que conté els ves-
tuaris descrits.
42
t-
Dins d'aquesta secció mereixen esment especial
dues casulles gòtiques que ocupen la vitrina cen-
tral i el frontal del Renaixement col·locat a la vitri-
na adossada al mur esquerre de la sala, mirant
als balcons.
En la saleta anexa s'han reunit, junt amb una
numerosa col·lecció de fragments brodats del se-
gles xvi, xvii i xviii, una serie de brodats catalans,
castellans i alguns italians, obra de seda o de llana
sobre lli. Algunes mostres d'aquest tipus de tre-
ball pertanyen al segle xv, altres, al costat de figu-
res i besties italianes o bé influenciades per l'art
italià dels segles xvi i xvii, revelen rastres de l'art
aràbic espanyol, però cal no confondre-les amb
les mostres de dibuix geomètric, el carácter de les
quals deriva de la tècnica i que es troben en les
brodadures populars de Catalunya fins al segle xix.
ELS TEIXITS
Deixant ara la secció de brodats per la porta de
l'extrem oposat al que comunica les altres sales
descrites, s'entra a la secció de teixits pròpiament
dits.
En la primera sala s'han reunit les mostres més
antigues que posseeix el Museu de Barcelona, co-
mençant per la vitrina destinada als teixits coptes
que està situada a l'angle esquerre de la paret,
porta d'entrada.
Teixits coptes
La producció textil dels coptes, hereus de la
habilitat dels egipcis i de l'art alexandrí, es divi-
deit en tres fases principals, corresponents a les
$
43
tres civilitzacions que hagueren domini sobre d'ells
i a les quals serviren llurs productes.
Aquestes fases són : la Romana, la Bisantina i
la Musulmana.
Les pesses coptes de la Col·lecció Pascó corres-
ponen al segón i al tercer període.
Els teixits corresponents al primer, que s'aliar-
ga fins tot el segle iii, apareixen decorats amb
temes de la simbologia pagana i formes de l'art
clàssic. Traspúen però, en mig d'elles, com en
mig de les formes manllevades més tard als bi-
santins i als perses, uns caràcters originals ines-
borrables, on retrobem els vells motius populars
de l'art del país.
El segón període, que és el Bisantí, comença al
segle IV, corresponent al canvi de mercat que su-
posa la translació del seti imperial de Constantí :
L'art format a Bisanci és el que segueixen dins la
seva manera original els coptes, suplint la sim-
bología pagana pels temes cristians i adornant els
productes d'aquest moment amb un esclat de color,
que contrasta amb la simplicitat de la primera èpo-
ca. Coincideix amb aquesta riquesa de colorit la
pèrdua de la correcció de les formes, seguint en
això el mateix camí que l'art en general en la seva
fórmula bisantina.
L'altra fase assenyalada és aquella durant la qual
impera sobre'ls coptes la dominació musulmana.
Els coptes, sota d'ella, emmotllen el seu art a les
fórmules del nou consumidor i aquestes, si bé no
ben determinades per cap centre poderós, donen
lloc a varietats que poden classificar-se geogràfica-
ment. Els caràcters de l'art musulmà en els teixits
coptes s'assenyalen per Tabsencia de tota imatgeria
animal, i per la intervenció gairebé total de les lla-
44
cedes i llegendes, que els fan similars als teixits
hispano-aràbics.
El període musulmà copte comença al segle viii.
Els materials usats foren, fins al segle iv, el lli,
la llana i el cotó. Alguna volta, posteriorment,
hi entervé la seda, però no com a element textil,
sinó en brodat fet a l'agulla sobre'l teixit. En al-
gunes mostres del segle vii, la seda ja és teixida
pels coptes, car el conreu del capoll havia estat
importat de l'Extrem Orient a Bisanci i a l'Egipte.
La tècnica textil, segons les probes fetes per
M. Gerspach als Gobelins, deuria ésser semblant a
la de les tapisseries dites d'alta lliça; si bé M. Ga-
yet, excavador d'Antinoe, creu que's tracta de tre-
balls fets a l'agulla, damunt de tambors, sem-
blants als que avui són en ús per brodar.
Teixits arábics
Els alarbs, rassa nòmada, no tenien pas un art
formulat al constituir el seu gran imperi que s'es-
tengué des de l'Himalaya a l'Atlàntic; per això en
la classificació dels teixits aràbics cal agrupar els
caràcters geogràficament, car l'art que dessota'l
domini musulmà és produí en els diversos llocs
conquerits es relaciona amb les tradicions artis-
tiques que cada un d'ells posseía.
Cal doncs subdividir en tres grups sumaris els
productes de l'art textil aràbic, els quals correspo-
nen als tres grans califats de l'Egipte, la Persia i
l'Espanya, amb visibles influencies de l'art bisan-
ti en alguns casos, de la qual cosa en són mostra
els fragments dels «Elefants» i de «L'Aguila» pro-
cedent del Sepulcre de Sant Bernat Calvó, Bisbe de
Vich, i exposats a les vitrines del mur que és a la
dreta de la porta d'entrada.
45
De l'art del teixit aràbic a Egipte n'hem parlat
amb els teixits coptes. Es la darrera fase, en la
qual reapareixen els elements tradicionals del país,
(les Hacerles, heretades tal volta del fenicis) afe-
gint-s'hi el nou element de les llegendes. Aquesta
és la primera manifestació de l'art textil aràbic.
Però allí on els alarbs van trobar la fórmula
més sensible al seu temperament fou a Persia.
L'art dels vells teixits sassànides, on veiem caval-
car els guerrers en lluita tirant l'arc contra les fe-
res, la vivesa dels moviments i de la composició,
el realisme del detall i la fantasia de les estilitza-
cions del vestuari, constituireu els elements de
l'art persa, viu a travers de tota l'Edat Mitjana, evo-
lucionant als segles xv i xvi amb el Renaixement
d'Italia, i encara avui maravellós pel seu esclat de
color i sa riquesa ornamental.
El tercer grup, d'especial interès per a nosal-
tres, es refereix als teixits que els alarbs feren a
Espanya durant el llur domini, col·locats en les
vitrines del mur oposat al de les descrites.
Els invasors, a l'establir-se en les terres d'Anda-
lusía, no trobaren pas un precedent artístic com
l'havien trobat a Egipte i a Persia. A aquesta cau-
sa s'atribueix la reaparició, en els teixits fets a
Espanya, de les Hacerles i llegendes amb que els
coptes exornaren les obres produïdes sota'l do-
mini musulmà. Així doncs és copte l'origen de
les Hacerles espanyoles distintives del nostres tei-
xits, junt amb una vivesa de color, que no hagué-
ren pas els d'Egipte.
Vinguts de l'Orient, els alarbs aportaren amb
les pràctiques tèxtils, el conreu de la seda. Nom-
broses viles espanyoles són citades com a produc-
tores de seda i de teixits. Al segle x. Espanya ex-
46
portava seda fins al Nord de l'Africa, essent Jaén
un dels principals centres productors. També ha-
gueren gran anomenada Almería, Córdoba i Se-
villa; en el segle xiii aquesta darrera ciutat pos-
seia 6000 telers.
Les mostres de teixit hispà-aràbic del Museu,
són totes elles d'un gran interès, i ho és especial-
ment el fragment igual al que va trobar-se en el
sepulcre de D.® Leonor de Castro, a Villalcázar de
Sirga, i el del tern de la Catedral de Lleida, que
ocupa la primera vitrina immediata a la finestra.
Teixits de Luccas i de Siena
Ocupen les vitrines del mur de la dreta, a la
porta d'entrada d'aquesta primera sala.
El autors són d'acord que Luccas fou la pri-
mera ciutat italiana on s'establiren els teixidors
fugitius de Palermo, continuant-hi les industries
que havien tingut a Sicilia, de les quals n'hi ha una
petita mostra en aquestes mateixes vitrines. No
obstant, ben aviat el caràcter dels draps luquesos
s'assenyala per una notable modificació en els di-
buixos, on apareixen motius radiants, entre'ls
quals queden però elements del bestiari d'Orient,
que no's esborren pas al llarg de tota l'Edat Mitjana.
La presa de Luccas per Ugoccione delia Faggiole
en 1314, produeix la dispersió dels tallers luque-
sos, fundats pels escapats de Sicilia, especialitzant-
se des d'aleshores, els que quedaren, en la produc-
ció de robes decorades amb temes religiosos.
En aquestes teles, de les quals en posseeix unes
poques mostres la nostra col·lecció, hi trobem
querubins amb ales radiants, àngels encensant o
portant els instruments de la Passió i destacant-se
damunt de camps sembrats d'estrelles, motius de
47
tabernacles o reliquiaris, voltats d'àngels vestits de
llarga túnica, volant sobre un núvol, semblant de
forma al que empleen els artistes de l'Extrem
Orient en la seva representació simbòlica del cel.
Siena féu també teixits amb temes religiosos,
si bé no cal comfondre'ls amb els luquesos, per
tal com els sienesos anaven destinats a suplir les
brodadures dels vestuaris litúrgics.
Els temes són generalment del Nou Testament,
i en els més antics el dibuix ressurt per clar de-
munt d'un fons obscur. La fabricació a Siena per-
dura fins al segle xvii, i en la derrera època les fi-
gures és dibuixen molt sovint per silueta només,
en relleu, essent aquestos teixits desproveits de
color.
Teixits espanyols
Ocupen les quatre sales següents i la primera
part del corredor anexe a la darrera de les sales re-
ferides. Per les col·leccions expresades es pot veure
que els centres tèxtils hispano-aràbics seguiren
produint després de l'invasió i dedicant-se al con-
reu de la seda. Granada, entre les ciutats espanyo-
les, es distingí fins al segle xiv en la fabricació de
robes decorades amb els elements de la tradició
aràbiga i els motius heràldics de corones, lleons i
escuts, i més tard, amb els elements que venien
d'Italia, per les noves corrents allí engendrades.
Sevilla, centre d'importació del Renaixement a
Espanya, en les darreries del segle xv i principis
del xvi, sobrepujà a Granada en importancia textil,
ocupant en els seus tallers milers d'operaris, de-
dicats especialment a la producció de domassos; la
de la seda era tant important, que obligà a una
48
llei prohibitiva de la importació d'aquest texti-
lari a Espanya. Toledo arrivá també en aquest
segle a ser un empori textil, observant-se arreu en
la decoració els mateixos caràcters de l'art mudè-
jar, en què es barrejen els elements de tradició
aràbiga i els de la Renaixença d'Italia. A més de
les ciutats ja dites, son d'esmentar Murcia i Va-
lencia; posteriorment, ja en el segle xvii, es fundà
una manufactura a Talavera de la Reina, que
inspirà les seves decoracions en les de la ceràmica
que allà es produía.
Passat el segle xvii, marcant-se la decadencia ita-
liana, i imposant França, amb les seves fàbriques
lioneses, el gust a tota Europa, l'art dels teixits es-
devéa Espanya absolutament francès; fundant-se a
Cervera, sota la direcció de Joàn de Bouliere, de
Nimes, una fàbrica de sedería, dedicada especial
ment ais domassos.
Les tres sales de la col·lecció de teixits espanyols
són dedicades a les sedes, i a la industria especial
dels teixits de llana, representada per nombroses
mostres, algunes molt sumptuoses. La sala següent
és ocupada principalment pels velluts, en els quals
es troba més marcada la influencia del Renaixe-
ment italià. En el corredor hi ha exposats els
brocats.
Són dignes d'esmentar algunes catifes de la col-
lecció que ocupa el centre de la sala dels velluts.
Hi ha exemplars mudèjars del segle xv, molt im-
portants i algunes mostres de l'art del segle xvi en
aquesta especialitat.
Brocats italians, Teixits genovesos i florentins
Ocupen el corredor anexe a la secció de brocats
espanyols i ofereixen un cop d'ull esplèndid.
49
Gènova, ciutat de fortes tradicions comercials,
brillà durant els segles xv i xvi com a productora
de velluts; d'entre la seva producció sobressurten
els de seda, llisos, de llarga pelussa, primorosa-
ment teixits; els decorats es distingeixen princi-
palment pel seus motius de reduides dimensions
inspirats al principi en l'art d'Orient, i en les for-
mes del Renaixement més tard.
Florencia, tot i no essent molt poderosa en
aquest ram, també tingué cert nom, és caracterís-
tica la seva exornació, per quan les formes en són
ja, des del segle xv, pròpiament italianes; això no
és estrany tenint en compte que Florencia fou el
focus creador de l'art del Renaixement i que al
fundar-hi les primeres manufactures els teixidors
palermitants fugits de Luccas, la preponderancia
de l'art florentí en ple desenrotllament ofegà les
corrents artístiques orientals que els teixidors lu-
quesos hi havien aportat.
Per això les flors i el bestiari dibuixats en els
teixits de Florencia en gran abundor, són inspi-
rats per un realisme viu, típic del Renaixement,
contrastant amb les formes estilitzades dels al-
tres centres que seguien d'aprop les tradicions
orientals.
Velluts i domassos de Venecia
Aquesta importantíssima col·lecció de teixits gò-
tics ocupa la gran sala a la qual dóna ingrés el co-
rredor anterior.
Venecia sobressurt entre les ciutats italianes en
que havien establert tallers els fugitius de Luccas,
a causa de les estretes relacions mercantils que la
lligaven amb l'Asia. El seu port era el receptor
de tots els teixits de la Persia, i llur expenedor
5o
al mercat d'Occident. Per això, al produir, espe-
cialitzant-se principalment en els velluts cisellats i
en els domassos, hi aplica tots els motius florals
que la Persia utilitzava, tals com la magrana i l'es-
cardot, compostos dins de formes ogivals.
Aquesta disposició esdevé característica dels ve-
lluts i dels domassos venecians des del segle xv fins
a la meitat del xvi, car el geni occidental (alesho-
res en ple desenrotllament, mercès a l'afranqui-
ment del formulisme bisantí) la transforma i la fa
seva de tal manera que la solució artística aquí
obtinguda arriba a influir, per un retorn curiós,
en la propia inspiració oriental.
El partit d'aquestes belles composicions deriva-
des de l'arc d'ogiva, procedeix de dos elements;
l'un arquitectònic i l'altre exornatiu. L'arquitec-
tònic és el que subdivideix el camp en amples fran-
ges arquejades, d'on brollen les flors estilitzades en
forma de llança, que poden veure's en les esplèn-
dides mostres de la col·lecció del Museu i que cons-
titueixen l'element exornatiu.
Un altre element s'hi afegeix posteriorment,
l'anomenat de «ferroneríes», inspirat en les com-
posicions avolutades dels reixats dels temples, pre-
sidint cada voluta un floró central.
Al segle XVI, tant en els teixits de formes ogivals
com en els de ferros, les formes tendeixen a una
confusió entre'ls elements que hem assenyalat.
Les amples sanefes arquejades que constituïren
l'element arquitectònic, així com les linies de les
volutes, es compliquen amb una abundosa brotada
de flors, la qual, torbant el prestigi dels motius
centrals primitius, origina la fusió dels dos ele-
ments en un arabesc continuat.
A finals d'aquesta centuria, amb la confusió de
5i
les formes, arriba una complicació dels elements
decoratius propis del Renaixement, aportats per la
preponderancia de Florencia, centre creador del
moment.
Teixits francesos
Ocupen els corredors extrems de la secció, que
comuniquen amb la sala anterior.
La fabricació francesa de la seda data del segle xv,
i si bé aquesta industria és desenrotllada a la ciu-
tat de Lió, és pot dir que depèn artísticament de
la Italia, i que els teixits francesos d'aquesta cen-
turia i la següent es distingeixen poc dels italians,
per quan la majoria dels obrers empleats en les
manufactures lioneses provenen d'aquella nació.
No obstant, en la època d'Enric IV comença a
distingir-se i encara que no sia arribada la època
de l'art pròpiament francès, les manufactures tex-
tils prenen una gran volada, mercès a la obra del
conreu de la seda, realitzada sota la protecció reial,
per Olivier de Serres i Leffemas.
Segueix a aquest desenrotllament, una invenció
tècnica que contribueix notablement a caracterit-
zar l'art del segle xvii ; és el teler del mestre veler
lionèsDangon, que permet utilitzar fins a 2400 cor-
des ensemps, amb la qual cosa es fa possible una
complicació fins aleshores desconeguda. Aquesta
invenció data de l'any i6o5, i amb ella es teixiren
les mostres típiques de la època de Lluís XIII.
Però si fins aquest temps l'art francès no s'havia
alliberat de les influencies italianes, arribava amb
el regnat de Lluís XIV el moment en què aixó
havia d'esdevenir. El pintor Le Brun, vingut de
Italia, encarregant-se de la direcció artística dels
treballs destinats al Rei i a l'Estat, creà l'estil fran-
52
cès, acceptat per tothom en perfecta unitat, i ma-
nifestat en els teixits d'una manera esplendorosa.
En aquesta especialitat i aprofitant els mitjans
del teler de Dangon,el dibuixant Revel, deixeblede
Le Brun, crea l'art naturalista que distingeix allò
que és pròpiament francès. Els motius florals, fins
aleshores estilitzats segons les solucions del Re-
naixement italià, esdevenen copies exactes de la
natura; les siluetes que constituïen l'arabesc deco-
ratiu, s'omplen del clar i obscur de la realitat, do-
nant a la decoració de la obra de teler un caràcter
que tota la Europa va seguir més tard.
Dintre aquestos termes de la decoració realista
es distingeixen els tres principals períodes de l'art
del teixit francès, corresponents als regnats de
Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI.
En temps del primer monarca, presenten grans
motius florals, en ordenació que ressurt clara-
ment damunt dels fons. No és l'arabesc continuat,
sinó que el fons i el motiu constituiexen una agra-
dosa alternació de buids i plens. En els motius apa-
reixen les agrupacions de fruites i flors, en mig
de fullatges moguts en opulenta ondulació barro-
ca. Els colors són pàl·lids i suaus; els verds ten-
dres i el malva juguen amb els blancs en clares
harmonies.
A mida que avança el temps, l'exornació ten-
deix a enxiquir-se, desapareixent els fruits i les
cistelles, per deixar el motiu floral gairebé exclu-
siu, i la mida de la realitat. Aquesta reducció és
una de les principals distintives de l'art del teixit
durant el regnat de Lluís xv; l'altra, la ordenació
d'aquests motius en línies verticals sinuoses, pa-
ral*leles o contraries, sembrades de ramells.
D'aquesta època són els teixits de gnst xinesc.
que influiran notablement en la decoració. Madame
de Pompadour, essent accionista de la Companyia 1!
de les índies, que tenía relacions comercials amb
rimperi de l'Extrem Orient, va posar de moda les
«chinoiseries» de les quals apareixen algunes mos-
tres en la col·lecció del Museu.
~
La característica del teixit en la època de Lluís
XVI és una major reducció del motiu floral, que
quasi esdevé minúscul, presentat en garlandes lli-
gades amb llaços, al costat de les quals es troben
utensilis diversos, com cistelles de flors, meda-
lions, instruments de música i eines de jardineria, i
disposat tot en trofeu. Alguna vegada apareixen
figures de petits amorells jugant entre flors, així
com aucells de rar plumatge; però, generalment, r
trobem els elements descrits (dins de nombroses
variants formals), repartits sobre un camp de
franges verticals llises, a dos tons.
A finals del regne, els descobriments d'Hercula-
num i Pompeia posaren de moda els temes pinto- t
rescos de les ruines i dels jardins, trobant-se les
escenes, sovint amb figures, constituides en mo-
tius que es repeteixen en sembrada damunt del
camp llis.
Afeblida notablement la producció textil fran-
cesa durant la època de la Revolució, es desvetllà
en el temps del Consulat i l'Imperi, amb una ins-
piració novella, presa de l'Escola de David, que ^
s'abeurà en les tradicions antigues. El teixits
d'aquesta època apareixen decorats amb simples
corones imperials, branques de llorer i petites ro-
sacies de forma clàssica.
En la plenitut d'aquest art, vingué la invenció
del teler Jacquart, que produí la revolució moder-
na en la industria textil.
·^
i
54
á
LES ARTS DEL METALL
Deixant les darreres sales de la Secció de Tei-
xitSj s'entra al Monetari, que hem descrit ja al fi-
nal de la Secció Arqueològica, i amb ell comença
la Secció de les Arts del Metall. Passant del Mone-
tari al corredor destinat a l'exposició de reproduc-
cions de les grans obres de l'especialitat, com les
portes de bronze del Baptisteri de Florencia, per
exemple, s'entra a les sales anexes, on es troba en
primer lloc reunida la col·lecció d'Armes.
Les armes
Ocupa aquesta secció dues sales, la primera de
les quals correspòn a les pesses dels segles xiv, xv
i xvi. Hi figuren armes de defensa, d'atac, no
mancant-n'hi de foc. És notable la col·lecció de ba-
llestes i el casc aràbic del segle xiii, procedent de
la col·lecció del Duc d'Osuna. Aiximateix ho és
un mandoble del segle xiv que presideix la col·lec-
ció de ballestes.
En la segona sala s'han reunit les pesses per-
tanyents als segles xvii, xviii i mitjans del xix,
essent dignes d'esment la col·lecció d'espases de fa-
nal. Entre'ls exemplars històrics, es conserven el
ros del General Prim i el sabre del General Man-
so. Completa el conjunt una molt notable col·lec-
ció d'espasons de diverses èpoques i la serie d'ar-
mes de la Milicia Nacional.
55
Els ferros
En la sala immediata a la de les armes, s'ha ins-
tal·lat la col·lecció de Ferros, que és avui una de
les més notables de Catalunya, després de la de
Sitges, formada per En Santiago Rusiñol^n son
museu del Cau Ferrat. •
Existí a Catalunya des de molt antic una indus-
tria que amb sos procediments contribuí al desen-
rotllament universal de la metalurgia. L'aparició
de la. forja catalana, amb l'empleu d'una corrent
continua d'aire obtinguda per altra d'aigua, do-
nant el ferro maleable, assenyala un avenç consi-
derable i deslliura aquest treball de la rutina pre-
històrica. Les romanalles que s'han anat trobat
de primitius forns anglesos i prussians, i els forns
descrits pels metal·lurgistes migevals, són idèntics
als de nostres fargues pirinenques, i en tots els
països conserven el nom genèric de català, que
significa la seva prioritat.
Els ferros d'art catalans es caracteritzen per ha-
ver-se enformat en el moment de major maleabi-
litat del metall: els forjadors el tractaven com una
materia flonja, deixant en el treball definitiu les
martellades estampades en els ràpids moments
creadors. En la cerrallería castellana la concepció
primordial és la de modificar l'aspecte d'una ma-
teria dura: cisellant, foradant i repujant els ferros
com en els metalls preciosos i els bronzes. Una
mena d'orfebreria en gran.
La col·lecció del Museu permet estudiar les múl-
tiples aplicacions d'un metall que'ls homes han
empleat per sa defensa i per la ornamentació de la
casa i de la persona. En aquest conjunt de pes-
ses de ferro trobarem en nombrosos exemplars
56
l'objecte usual forjat, repujat, modelat i cisellat,
segons la necesitat o el gust de cada època. Gal
notar que cada un d'aquests exemplars procedeix
sempre d'una forma anterior i s'emparenta neta-
ment a les produccions del període precedent, in-
fluint a la vegada sobra les creacions de les èpoques
posteriors. Se segueix en els objectes d'ús corrent
les trasformacions que hi aporten de edat en edat
les maneres de viure dels homes, de tal manera
que sobre una forma tradicional notarem les modi-
ficacions lentes, gairebé insensibles, que refereixen,
per exemple, una clau gòtica a les precioses claus
de maridatge, sobre les quals els cerrallers del se-
gle XVIII han prodigat els cisellats més delicats.
Aquesta persistencia de les formes podem notar-
la en els candelers i canalobres pera la il·luminació
de nostres esglesies. Els del segle xiii no's distin-
geixen dels romànics, apareixent més complicats
al segle següent, arribant-s'hi a fer, a la quinzena
centuria i durant la setzena, jòcs i articulacions
que permeten estirar-los fins quasi doble alçada,
presentant aleshores un plat inferior o recollidor
de cera, a voltes repujat amb gran traça, amb un
grup de brocals en nombre de tres o quatre abaix
i al cimal, sostinguts per braços curts. La fermesa
del dibuix, la seguretat de la tècnica i el noble re-
partiment de la decoració, que són les qualitats
característiques de les belles pesses de ferro forjat,
es poden admirar en els nostres canalobres que a
voltes adquiriren grandioses proporcions, fins qua-
si a dos metres, presentant-se'n durant el segle xiv
i XV d'enriquits amb varietat de fullatges i flors
que'ls fa semblar branques d'un grandiós arbre me-
tálic. Acostumen a presentar-se sostinguts per tres
peus corbats o formant genolleres i rematant en
5?
expansions aplanades. Són molt característics,
com dels segles xv i xvi, uns canalobres amb pe-
tita corona de llum i una safata o bassina, ben
semblant a les de llautó, fent de sota-copa. Tots
aquests objectes acostumen a presentar al cimal
una punta o broc per sostenir el ciri pasqual.
Són també dignes, d'esment en aquesta colecció
els picaportes dels segles xv i xvi i els grans bra-
sers del segle xvii. que serviren per a la calefacció
de la Sala de Gent de la casa, comunal de Bar-
celona.
La orfebrería
La sala dels ferros dóna ingrés a la Secció d'Or-
febrería, principalment religiosa, on es conserva
una magnífica col·lecció de creus, en la qual figu-
ren exemplars notabilíssims dels segles xii al xviii.
Entre aquests són especialment notables la se-
rie d'exemplars romànics, presidits cronològica-
ment per un exemplar de fusta recobert de llautó.
Són aquestes creus, decorades amb esmalts fets pel
procediment de Limoges, i amb gemmes de colors,
una mostra ben eloqüent de la orfebreria catalana
en aquesta època de l'Edat Mitjana.
Des del segle v s'usaren les creus dites estació-
nals o processionals, emplaçades al costat esquerre
de l'altar, mentre el sacerdot celebrava el Sant Sa-
crifici. Eren dels més estimats metalls i enriqui-
des amb repujats, cisellats, pedreria i plaques
d'ivori rellevades. Aquestes creus sols les conei-
xem per referencies documentals.
Les que hi ha al Museu comencen al període
romànic i són de variades dimensions : des de les
que's col·locaven sobre les custodies, de curtes mi-
des, fins les anomenades creus chorals que a voltes
58
arriben a fer dos metres d'alçada, hi ha diverses
mides intermiges. Les formes són també variables:
l'equilateral o grega, la llatina o immissa, la gam-
mata, la patada, la patriarcal i la potenciada.
Es curiós veure-hi el Crucifix pintat, de relleu
o esculturat, veient-se'n de les materies més dife-
rents, així en metalls com en fustes. Apareixen
també les creus processionals amb el Crist vestit o
de majestat, decorades amb esmalts aplicats al foc
sobre les plaques metàl·liques.
Almenys des del segle xi es feien de fusta, xa-
pades de metall. N'és un model la creu d'altar i
processional de la parroquia de Riells, feta de fusta
amb xapes de plata, que pot atribuir-se certament
al segle xii.
Durant el segle ix es pot assegurar que desapa-
reixen quasi absolutament les creus pensi/s. En les
creus veritablement romàniques, si exceptuem les
que com a planxa devien anar aplicades sobre al-
gún altre objecte, acostuma a haver-hi una punta
inferior o un troç d'espigó que va aprimant-se i que
permet emmetxar-les al damunt de l'altar o del
bancal. Des del segle xíi comencen a aparèixer al-
guns pedestals o peus per aguantar les creus d'al-
tar; essent poc anterior l'ús d'una verga, per sosté-
nir-hi alçada la creu que anava a les processons,
puix abans es portaven senzillament a la mà.
La serie d'exemplars gòtics dels segles xiv i xv,
és també molt notable, essent especialment dignes
d'esment dos exemplars exposats en les dues vi-
trines centrals, de les quals no es coneix la proce-
dencia.
La serie del Renaixement ve presidida per la
magnífica creu d'estil plateresc que s'atribueix al
cèlebre orfebre castellà Juan de Arfe.
59
Alguns cofrets esmaltats i altres pesses de caràc-
ter litúrgic completen la col·lecció, a la qual s'han
afegit els cofrets de joies, de caràcter profà, que pos-
seeix el Museu; n'hi ha de fusta, adornats de pasta
o recoberts de planxes de llautó estampades, i diver-
sos d'entre ells porten inscripcions amoroses en
català.
En els murs ha estat reunida una col·lecció de
reproduccions fotogràfiques de les principals obres
d'orfebreria catalana, escampades als tresors dels
grans temples; o bé formant part d'altres col dec-
cions.
*
* *
Sortint de la secció d'Orfebreria s'entra a la
sala d'Empuries, per rependre el corredor on hi
ha instal·lada la petita secció d'instruments musb
cals, ocupant la resta una col·lecció de reproduc-
cions de metaliisteria.
En aquest corredor es troba la porta que dóna
ingrés a la Biblioteca.
60
BIBLIOTECA ESPECIAL D'ART
I ARQUEOLOGÍA
Aquesta Biblioteca fou fundada al fusionar-se
els Museus Provincial i Municipal sota'l patronat
de l'actual Junta de Museus de Barcelona.
Els volums ingressats fins ara, i que augmenten
amb rapidesa per les continues adquisicions que
es vénen fent, són 2.660, als quals s'han afegit
darrerament els 700 de la biblioteca numismàtica
Vidal i Quadras, donada generosament al Museu
pels hereus del distingit numismàtic.
Aquest donatiu, unit al fons de bibliografia nu-
mismàtica que posseía la Biblioteca, la posa avui
en el lloc d'una de les més importants d'Espanya
en aquesta especialitat.
Actualment, amb un esforç molt lloable de part
de la Junta de Museus, s'han començat els treballs
del repertori gràfic, dedicat especialment als mo-
numents de Catalunya, i en general a tots aquells
documents que poden interessar als artistes i als
industrials d'art. Les proves fotogràfiques reuni-
des fins avui en aquest repertori gràfic sumen al-
guns milers, essent una de les principals seccions
la de l'escultura romànica catalana, que és prop
de constituir un corpus complet.
Aquests exemplars han estat interinament tras-
lladats a la Junta de l'Exposició Internacional
d'Industries Elèctriques, com a base de formació
d'un corpus de la riquesa artística d'Espanya, que
61
figurarà en el certament projectat, ingressant des-
prés tots els documents a la Biblioteca.
La Biblioteca del Museu començarà aviat la
ordenació, classificació i instal·lació adequada de
les magnífiques col·leccions de dibuixos i gravats
que el Museu posseeix, els nuclis principals de les
quals són la col·lecció Casellas (dibuixos) i la col-
lecció Andreu (gravats).
Posseeix la Biblioteca, entre algunes edicions
interessants, els volums de passantía del Gremi de
Argenters de Barcelona, que abarquen els exercicis
de mestratge des del segle xvi al xviii, junt amb
una col·lecció de documents i dibuixos del Gremi
de Mestres Dauradors.
La Biblioteca és oberta cada dia, inclosos els
de festa, de déu a una, exceptuant solament els
dilluns.
6a
TAULA
Págs.
Nota històrica dels Museus públics de Barce-
lona 5
Divisions generals del Museu lo
La Escultura comparada 11
La Pintura i l'Escultura 13
Pintura i Escultura romàniques 13
La Pintura gòtica i5
La Escultura gòtica 17
Pintura i Escultura del segle xvi 18
La Sala Viladomat 19
La Pintura Espanyola 20
Pintura italiana i flamenca 20
La Sala Flaugier 21
Els pintors del segle xix 22
Les diverses escoles espanyoles 29
La pintura i l'escultura estrangeres 29
L'escultura moderna 30
La Secció Arqueològica 31
Prehistoria 31
Secció ibèrica, grega i romana 31
Sala d'Empuries 32
El Monetari 33
L'Art decoratiu 34
La ceràmica i la vidriería 34
Els vidres 37
Els cuiros 37
Les arts tèxtils 38
Els estampats 39
Les puntes 39
Els galons 40
63
Pàgs.
Els brodats 40
Els teixits 43
Teixits coptes 43
Teixits aràbics 46
Teixits de Luccas i de Siena 47
Teixits espanyols 48
Brocats italians, Teixits genovesos i florentins. 49
Velluts i damassos de Venecia 5o
Teixits francesos 52
Les arts del metall 55
Les armes 55
Els ferros 56
La orfebreria 58
Biblioteca especial d'Art i d'Arqueologia. . . 61
Taula 63
64
 
MUSEUS D'ART I D'ARQUEOLOGIA PLANTA A LTA
DE BARCELONA
 
 
h }\ o' ^h
MUSEUS D'ART I D ' A RQ U EO LO G1A PLANTA BAIXA
DE BARCELONA
 
MUSEUS
D'ART I D'ARQUEOLOGIA
DE BARCELONA
 
 
 
OBRES PUBLICADES PER LA ILTRE. JUNTA
TÈCNICA DE EXPOSICIONS I MUSEUS, I
PER LA ILTRE. JUNTA AUPÒNOMA DE
BELLES ARTS.
■ ^ .
Catálogo de la Primera Exposición General de Bellas Ar«
^tes.--^Barcel0riaj i&gi;. ®
Catálogo de la Exposición de ínidustrias Artísticas.—Bar-
celona, 1892;.
CatàíogÒ de la segunda Exposición de Bellas Artes.—Bar-
celona, 1894..
Catálogo de la tercera Exposición de BeBàs Artes e Indus-
trias Artísticas.—Barcôlona, 1896.
a Catálogo de lá cuarta Exposición de Bellas Artes e Indus-
trias Artísticas.—-Barcelona, 1898.
Catálogo de la Exposicíóh de Árté Antiguo.— Barcelona,
;
Catálogo de la V Exposición Internacional de ArtCií^ Bar-
■
_ celona,: 1907.- .
^Catálogo del Museo de Bellas Artes de Barcelona.—Bárce-
■ lona,_r9ó&.;
Catálogo de la sección de tejidos, bordados y encajes del
Museo de Barcelona.--^ Barcefónáj 1906.
Catálogo de la Exposición de Retratos y dibujos antiguos
s ymodernos.—Barcelona^ Í91Ó,
Batálogo de laVI Exposición Internacional de Arte.Bar-
celona, 1911. ■■
La coleceió Pascó.— Dictamen referent al .mêrlt, valòr i /r
con-
veniencia d'adquirir la coleceió de teixits esmentada, redactatf^^^ llf Ry
pels vocals de la litre. Junta de Museus de Barcelona^D.
li Cabot, D. M. Rodriguez CodoTá i D. Geroni Martorell.
celona, 1913.
Inventario de la colección BatUó.—Barcelona, 1914^
^pOLTVA PE ¿VILANOVA»
- ÏMPRESSOR^^
Si. -
~î®ï^§gSf' ' .ïssar-Ms,
, '
CasanoTía, 169 »'^el6fon 7859
C "■
. -s^--
BARCELONA
% '
V- ^'-t/í*
reu : o 50
í#f
Conté també la secció de teixits una col·lecció
LES ARTS TÈXTILS
important de brodats, una de puntes i una de
galons.
ELS ESTAMPATS
Aquesta col·lecció, formada pels fons importan-
l'ordre de de les col·leccions,
tíssims de les col·leccions Guiu i Pascó, i per algú- Seguint disposició
al deixar la galeria que ocupa la dels s'en-
nes altres adquisicions i donatius, és avui, sens cuiros,
tra al corredor on estàn les d'Estampats
dubte, una de les primeres que és troben reuni- exposades
Cert hi i Puntes. Els el
des els Museus d'Europa. que man- estampats ocupen primer troç i
en
molt
aquelles de antiguitat que han certament, no són importants; no deixa,
quen pesses gran
una mostra del xiv i una
donat nom als Museus de Berlin, de Londres, de però, d'haver-hi segle
del bells
Lyon, però amb tot i la relativa manca d'exem- XV, alguns exemplars del xvi i una més
n'hi ha), completa serie dels xvii, xviii i xix. Algunes de
plars d'aquesta categoria (ja que alguns
de Barcelona ofereix historial del tei- les pesses corresponen al
el Museu un primer període industrial
xit dels més complets i abundants. Sobressurt es- de Barcelona, de les darreries del segle xviii.
pecialment entre les millors col·leccions europees la
del nostre Museu, per reunir una serie quasi des-
coneguda de teixits espanyols. La historia d'aquest LES PUNTES
Art a Espanya caldrà, des d'ara, venir-la a fer al
Museu de
per mostres
dustries na
segles XIV i
XVI, XVII i b
No hi ma
pals empori
les manufa
Renaixeme
copte dels
aràbic d'Es
de les influ
del seu lloc