“PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta   PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM  NOVEMBRE 2019    Ester Ovejero, Arquitecta MEMÒRIA GENERAL 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta DOCUMENT Nº 1. MEMÒRIA I ANNEXES A LA MEMÒRIA DOCUMENTO NÚM. 2. PLÀNOLS 01 ESTAT ACTUAL MEMÒRIA 01.1 EMPLAÇAMENT, SITUACIÓ I ÍNDEX 1/5000 ANNEXES A LA MEMÒRIA 01.2 CONJUNT 1/400 ANNEX 01. ANTECEDENTS (NO APLICA) 01.3 PLANTA TOPOGRAFIA 1/500 ANNEX 02. COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 01.4 PLANEJAMENT SE ANNEX 03. CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA 01.5 PLÀNOL ESQUEMA SERVEIS EXISTENTS 1/400 ANNEX 04. TRAÇAT, REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA (NO 01.6 MOVIMENTS DE TERRES 1/300 01.7 ENDERROCS 1/300 APLICA) ANNEX 05. MOVIMENT DE TERRES I ENDERROCS 02 PROPOSTA ANNEX 06. FERMS I PAVIMENTS 02.1 SUPERPOSICIÓ 1/150 02.2 PLANTA GENERAL 1/150 ANNEX 07. DRENATGE 02.3 DEFINICIÓ GEOMÉTRICA 1/150 ANNEX 08. GEOTÈCNIA I GEOLOGIA GEOMÈTRICA (NO APLICA) 02.4 MOVIMENT DE TERRES 1/300 ANNEX 09. ESTRUCTURES I MURS (NO APLICA) 02.5 PLANTA DE PAVIMENTACIÓ 1/150 ANNEX 10. ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES 02.6 DETALLS DE PAVIMENTACIÓ vàries ANNEX 11. ESTRUCTURACIÓ DE LES OBRES 02.7 SECCIONS 1/100 ANNEX 12. SENYALITZACIÓ, ABALISMANET I DEFENSA DE LES 02.8 SECCIONS TIPUS 1/75 OBRES (NO APLICA) 02.9 ELEMENTS URBANS 1/150 02.10 ELEMENTS URBANS DETALLS – ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC ABEURADOR Y PAPERERA vàries ANNEX 14. CANALITZACIÓ I DESVIAMENTS DE CURSOS NATURALS 02.11 ELEMENTS URBANS DETALLS – (NO APLICA) TANCA, RÈTOLS I BANCS vàries ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 02.12 ELEMENTS URBANS DETALLS – ANNEX 16. ELEMENTS URBANS EXISTENTS ACCÈS C/ CAN ROS TANCA vàries ANNEX 17. EXPROPIACIONS. (NO APLICA) 02.13 ELEMENTS URBANS DETALLS – ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ACCÈS C/ CONCEPCIÓ ARENAL vàries DETALL DUNES 1/50 ANNEX 19. PLA D’OBRA ANNEX 20. JUSTIFICACIÓ DE PREUS (DOC 4) 03 DRENATGE ANNEX 21. PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE 03.1 SERVEIS EXISTENTS 1/400 L’ADMINISTRACIÓ (DOC 4) 03.2 PLANTA I DETALLS 1/150 ANNEX 22. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 04 ENLLUMENAT ANNEX 23. ACCESSIBILITAT 04.1 SERVEIS EXISTENTS 1/400 ANNEX 24. ANNEX MEDIAMBIENTAL 04.2 CONJUNT 1/150 ANNEX 26. JARDINERIA I REG 05 JARDINERIA ANNEX 27. INFORME D’ARQUEOLOGIA 05.1 PLANTA CONJUNT 1/150 ANNEX 28. ANNEX INFORMATIU DELS ELEMENTS DESCRITS EN 05.2 DETALLS SE PROJECTE 06 XARXA DE REG MEMÒRIA GENERAL 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 06.1 SERVEIS EXISTENTS 1/400 06.2 PLANTA 1/150 06.3 DETALLS 1 vàries 06.4 DETALLS 2 vàries 07 SERVEIS AFECTATS 07.1 CONJUNT 1/150 DOCUMENTO Nº 3. PLEC DE CONDICIONS DOCUMENTO Nº 4. PRESSUPOST ESTADÍSITCA DE PARTIDES AMIDAMENTS QUADRE DE PREUS NÚM. 1. QUADRE DE PREUS NÚM. 2. PRESSUPOSTOS PARCIALS RESUM DEL PRESSUPOST PRESSUPOST GENERAL MEMÒRIA GENERAL 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta     DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA  MEMÒRIA GENERAL 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta                     MEMÒRIA  MEMÒRIA GENERAL 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta           AGENTS PROMOTOR AJUNTAMENT DE BARCELONA GESTOR DISTRICTE DE SANT ANDREU Carrer Bolívia, 105 08018. Barcelona DIRECCIÓ DEL PROJECTE Núria Bayo Mònica Batalla Departament de Projectes Districte de Sant Andreu AUTORS DEL PROJECTE Ester Ovejero Morlans, arquitecta MEMÒRIA GENERAL 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 1 ANTECEDENTS 2 SITUACIÓ DEL PROJECTE 3 OBJECTE DEL PROJECTE 4 ESTAT ACTUAL 5 DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 6 SUPERFÍCIE D’ACTUACIÓ 7 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES 7.1 TOPOGRAFIA2 7.2 ENDERROCS I RETIRADA D’ELEMENTS URBANS 7.3 MOVIMENT DE TERRES 7.4 PAVIMENTS 7.5 DRENATGE 7.6 ENLLUMENAT PÚBLIC 7.7 SERVEIS EXISTENTS 7.8 JARDINERIA I REG 7.8.1 Jardineria 7.8.2 Instalꞏlació de reg 7.9 ELEMENTS URBANS 8 DURADA DE LES OBRES 9 PLA DE CONTROL DE QUALITAT 10 JUSTIFICACIÓ DE PREUS 11 SEGURETAT I SALUT 12 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS 13 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 14 REVISIÓ DE PREUS 15 PRESSUPOST 16 PERÍODE DE GARANTIA 17 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE 18 DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA Memòria 7 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta d’Horta, carrer Concepció Arenal i carrer Pardo. En concret paralꞏlel al carrer Concepció Arenal un cop 1 ANTECEDENTS sobrepassat un muret de formigó que delimita la plaça. La urbanització interior consisteix en una reproducció de l’àmbit original de carreres del canòdrom feta amb sauló encintat amb una canal de L’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la Ordenança de Protecció, tinença i venda d’animals formigó que recull aigües al seu perímetre. També existeix un espai de joc infantil i un espai de joc esportiu amb una cistella de bàsquet. Perimetralment existeix un parterre i diversos arbres al llarg de aprovada el juliol de 2014, està generant nous espais per Àrees d’Esbarjo de Gossos (AEG tota la plaça. endavant) per què els animals puguin gaudir de forma més apropiada de l’espai públic. Actualment els gossos fan servir desordenadament l’espai barrejat amb altres usos inclòs l’esportiu en Segons informacions aportades pel Districte de Sant Andreu, l’espai de la zona de la Plaça del espai lliure, cosa que pot generar conflictes de seguretat. Canòdrom, és un espai fortament estressat en quant a ús de gossos. És per això que es A l’edifici original del Canòdrom s’instal.la el Parc de Recerca Creativa, equipament municipal. Als planteja realitzar un espai millorat i adaptat a la normativa pel gaudi de propietaris i animals a edificis del perímetre es situen eminentment edificis d’habitatges plurifamiliars. l’espai de la Plaça del Canòdrom. Amb data de juny de 2016, l’Ajuntament de Barcelona, genera el “Document de Criteris pels 5 DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA Elements de les Àrees d’Esbarjo de Gossos”, amb els criteris generals a seguir per la redacció L’emplaçament queda fortament afectat pel planejament modificat segons documentació gràfica dels projectes. aportada, MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L'ÀMBIT DELS ENTORNS DEL En setembre de 2016, es redacta el Projecte de l’AEG que es desenvolupat pel present CANÒDROM. 18/06/2015: projecte. 2 SITUACIÓ DEL PROJECTE El projecte queda emplaçat en l’entorn de la Plaça del Canòdrom, al districte de Sant Andreu. Es troba emplaçat entre els carrers Can Ros, carrer Riera d’Horta, carrer Concepció Arenal i carrer Pardo. En concret paralꞏlel al carrer Concepció Arenal 3 OBJECTE DEL PROJECTE L’objecte d’aquest projecte és el de la re urbanització d’un espai de l’espai abans mencionada per a encabir-hi una àrea per a gossos d’uns 614 m2. El projecte inclou: - Demolicions i millores de instalꞏlacions obsoletes. - Paviments nous i reposició dels existents. És per això que s’han respectat les línies mestres de les vies verdes per què en el futur els passos - Drenatge de reg i de l’àrea de gossos. peatonals siguin més fàcils de recórrer. Aquest fet ha condicionat la forma de l’AEG, que també ha - Execució de la nova xarxa de reg hagut de respectar els límits de l’anterior projecte d’urbanització de la Plaça del Canòdrom. - Execució de retocs d’ilꞏluminació. L’alineació de rasants es respecta ja què sinó, el projecte es faria inviable econòmicament. Així es - Instalꞏlacions reg de neteja respecten entre d’altres, la posició dels arbres existents, la posició del clavegueram i altres elements. - Jardineria i plantacions noves i reposicions Per altra banda, s’han de reubicar els fanals que quedaven a l’interior de l’AEG ja què el servei - Tanca de l’àrea d’enllumenat no accepta aquest tipus d’instalꞏlacions dins de l’àrea. - Elements de mobiliari urbà. L’accés a l’AEG es farà per dues portes, una relacionada directament amb l’actual accés a la plaça, pel carrer de Concepció arenal i l’altra més propera al carrer de Can Ros. Aquesta última porta té en 4 ESTAT ACTUAL paralꞏlel una altra que farà servei també per accés als vehicles de manteniment. Dins de l’AEG es projecta un recorregut accessible amb sauló compactat amb bancs L’espai lliure de plaça que ocupa la proposta d’AEG queda entre els carrers Can Ros, carrer Riera accessibles també, amb respatller i reposa braços, on també es troba l’abeurador i papereres Memòria 8 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta suficients. és objecte del seu encàrrec. Per a l’avaluació del moviment de terres, s’ha considerat un gruix de terra vegetal de 50 cm 6 SUPERFÍCIE D’ACTUACIÓ inclosa la capa de drenatge. Per les excavacions i els moviments de terra, s’ha considerat un factor d’esponjament d’1,15 per la terra vegetal i d’1,20 per la resta de sòls. L’àmbit d’actuació de projecte és de 614,45 m2, que es poden desglossar de la següent 7.4 PAVIMENTS manera: El Document de Criteris pels Elements de les Àrees d’Esbarjo de Gossos és el document de - Nova AEG i plantació perimetral: 614.45 m2 partida per l’elecció dels paviments. Els paviments dissenyats son els següents: - Espai de sorra garbellada propi AEG: 435,12m2 - Plantacions perimetrals: 97,81m2 - La caixa de paviment es composarà de 50 cm de sorra garbellada sobre una capa drenant - Zones de formigó: 81.53m2 de grava de 20 cm, sense lamina geotèxtil a petició de Parcs i Jardins. En comptes de la làmina geotèxtil es proposa un gruix de 10 cm de grava de gruix 0,5cm de drenatge. - L’itinerari accessible interior és de de llosa de formigó de fibres HAF-30/A-2,5-2/F/12- 7 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES 60/IIb+E de 20 cm de gruix amb acabat vibrat manual i raspallat. - Els accessos perimetrals es mantenen com actualment, amb sauló compactat. Es 7.1 TOPOGRAFIA compactaran al 98% els espais que connecten amb sauló les voreres i es reposarà el El Districte de Sant Andreu ha demanat un primer estudi topogràfic per poder desenvolupar el compactament amb sauló també. projecte executiu de l’AEG de tota la Plaça del Canòdrom i els carrers perimetrals. - La tanca de l’AEG es fonamenta en daus de formigó de 60x60x60cm i perimetralment s’executarà una vorada de xapa d’acer corten amb la punta sortint arrodonida per tal d’evitar 7.2 ENDERROCS I RETIRADA D’ELEMENTS URBANS accidents que sobresortirà 5cm respecte al nivell del paviment que delimita. Els enderrocs a portar a terme son els següents: - La vorada projectada a l’exterior de l’AEG és de planxa d’acer galvanitzat de cantell - Enderrocs de vorera de panot, relativa a rases per actualitzar la instalꞏlació de reg. prefabricat tipus sobre potes d’acer soldades dins de formigó, i estarà enrasada amb els paviments al seu voltant en la zona superior del AEG i 10cm per sobre en la zona inferior, - Canvi del programador de reg per programador tele programable segons detall. Estarà colꞏlocada sobre un fonament de formigó HM-20. - Rasa a la zona de gespa del parterre del carrer de Can Ros. - La pendent de la sorra manté un pendent màxim del 2%. - Rasa a paviment de llosa de formigó existent a la plaça Altres paviments emprats en les reposicions tindran les següents característiques: - Rasa a paviment de sauló a perímetre antiga pista canòdrom. - Paviment de formigó de fibres HAF-30/A-2,5-2/F/12-60/IIb+E de 20 cm de gruix amb acabat - Enderroc de paviments de límit de camí perímetre tipus canal de formigó prefabricat vibrat manual en la zona al voltant de les columnes d’enllumenat que estiguin tocant als parterres. - Enderroc de pista de bàsquet i mobiliari associat - Reposició de paviments - Canvi d’ubicació de bancs per seure que afecten l’àmbit de l’AEG - Canal de formigó prefabricada de 30 cm d’ample en “V” idèntica a l’existent perimetral al - Canvi d’ubicació de fanals que queden dins de l’àrea de gossos recorregut del canòdrom, colꞏlocades sobre un basament de formigó de 20 cm de gruix - Aportació d’arbres de viver de Parcs i Jardins a zona AEG i perímetre. HM20 7.3 MOVIMENT DE TERRES El volum de moviment de terres s’ha calculat fent una superposició de xarxes de reg, clavegueram, enllumenat etc. Incloent la caixa d’excavació de l’AEG i els espais perimetrals de plantació de gramínies i arbustives. No tenim informació relativa al subsol de l’espai de l’AEG, així que es faran comprovacions “in situ” per veure el tipus de sòl i calcular les compactacions més exactament si és necessari. En qualsevol cas, la Projectista demana que el Districte faci un estudi més pormenoritzat ja què no Memòria 9 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Paviment de formigó existent - Rigola a calçada: Es colꞏlocaran les peces de rigola al llarg de la mateixa superfície afectada en cas que s’afecti. La rigola serà de peces de 30x30x8 cm de morter de ciment blanc, colꞏlocades sobre un basament de formigó de 20 cm de gruix HM-20 - Vorada a calçada: Es colꞏlocaran peces de vorada de granit de 20x25 sobre basament de formigó de 20 cm de gruix, en el cas que quedi afectada. HM-20 - Gual de vianants. Per a l’execució de la nova rasa d’enllumenat. Seran peces de 120x40x6 cm colꞏlocades sobre un fonament de 15 cm de formigó HM- 20, en el cas que quedi afectat - Reposició del paviment de calçada: subbase de 25 cm de tot-ú artificial, base de 20 cm de formigó HM-20, reg d’emprimació, 7 cm de MBC AC22 base S amb betum B-50/70, reg d’adherència, capa de rodadura de 5 cm de gruix formada per una MBC AC16 surf D amb betum B50/70. La reposició del paviment es realitzarà, amb solapaments de 30 cm d’amplada per capa, des de la capa de formigó, en el cas que quedi afectat - Reposició de paviment asfàltic en vorera mitjançant microaglomerat de color vermell de 3 cm - Encintat de peces prefabricades de formigó en cas de reposició a final d’obra de 20 cm de gruix, sobre una capa de formigó HM-20 de 20 cm de gruix. La reposició del paviment es d’ample i 40 de llarg sobre base de formigó HM-20 realitzarà, amb solapaments de 30 cm d’amplada al voltant del perímetre de la rasa, en el cas que quedi afectat - Reposició de vorera de panot. Es realitzarà amb peces de 20x20x4 cm, sobre 3 cm de morter de ciment i 15 cm de formigó HM-20 a les rases de reg i enllumenat que sigui necessari. 7.5 DRENATGE El Document de Criteris pels Elements de les Àrees d’Esbarjo de Gossos és el document de partida per l’elecció del drenatge. Els clavegueram dissenyat és el següent: - Als espais on hi ha sorra es facilita una xarxa de drenatge amb tubs dren de 160mm de diàmetre per infiltració. Aquest va envolcallat de graves i malla geotèxtil per què no colꞏlapsi. Aquest descarrega sobre la xarxa existent. La superfície de drenatge és la mateixa que l’actual així que la xarxa general - Paviment de llosa de formigó de fibres HAF-30/A-2,5-2/F/12-60/IIb+E de 20 cm de gruix amb acabat vibrat manual i raspallat en la zona al voltant de les columnes d’enllumenat que - Per altra banda, també s’ha proveït la instalꞏlació de reg d’una xarxa de tubs de descàrrega estiguin tocant als parterres i els espais de reposició de camins de formigó. S’executarà una de la pròpia xarxa en les seves últimes arquetes de desguàs i connecten al pou. junta constructiva entre el nou paviment i l’existent amb junquillo de fusta a retirar de 1x1cm de secció i tot el llarg de la junta. 7.6 ENLLUMENAT PÚBLIC El Districte ha aportat un estudi lumínic de l’estat actual de la plaça a l’àmbit de l’AEG. En principi es volia mantenir la instalꞏlació tal com està ja què funciona perfectament però el servei d’enllumenat no admet lluminàries dins de l’AEG, així que es desplacen les lluminàries cap a l’exterior de l’AEG, dos que queden dins. Així es considera que aquest desplaçament requereix canviar columnes existents. Es colꞏlocaran del mateix tipus que l’existent. Així els punts de llum queden al perímetre de l’AEG. El projecte contempla ilꞏluminar aquest espai de mitjançant dos punts desplaçats de llum formats per columnes noves tipus PITI de ROURA o d’idèntiques característiques 5 i 6 m d’alçada, amb 100W VAPOR DE SODI i una tipus PRIM amb 6 projectors de 100W VAPOR de SODI. Els quadres elèctrics no es proposa fer cap canvi. Només s’empalmaran els tubs corrugats i el cablejat existent que queda fora de l’AEG. En cas que el servei d’enllumenat ho disposés el Memòria 10 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta quadre general s’adaptaria a telecomandat. Verds. La nova instalꞏlació d’enllumenat discorrerà en canalització soterrada, sempre per camí pavimentat de formigó o sauló, dins de tubulars de polietilè de doble capa (paret llisa interior i corrugada exterior) de 7.8 JARDINERIA I REG 90 mm dins de dau de formigó de 10 cm de recobriment. Els conductors emprats en la instalꞏlació han de ser del tipus ‘RVFV 06/1 KV’ de secció 4x6 mm2. La generatriu superior del tub se situarà a una 7.8.1 Jardineria profunditat mínima de 0,6 m en vorera i camins. Els passos de calçada seran amb canalització doble A nivell de plantacions es proposa: de PE110, en prisma de formigó. La derivació de la PRIM serà de 3x4mm2 i la de la PITI de 3x2,5mm2 La connexió entre la xarxa elèctrica de distribució i la lluminària es realitzarà mitjançant uns muntants - Plantació alineada de photinies al perímetre de la tanca més una línia més de: interiors de 3x2.5 mm2, tipus RV-0,6/1 KV. Aquesta es realitzarà a una caixa de connexions (doble de o Lavandula Angustifolia contenidor de 3l. amb 9 plantes per m2 quatre fusibles) a l’interior de la columna. o Agnatherum Calamagrosis D50-70cm. A 9 ut cada m2 contenidor de 3l. A més de les proteccions amb fusibles, cada punt de llum incorporarà una placa de presa de terra de o Molina Caerulea al 50% i Nardus Stricta al 50% D40 a 12 ut cada m2 terra de 500x500x3 mm. Totes les plaques s’uniran entre si amb un cable de coure nu d’1x35 mm2, i a - la columna amb un cable protegit de coure de 1x16 mm2 en tub flexible de 32 mm de diàmetre. Tots els elements de la instalꞏlació i detalls constructius hauran d’acomplir amb els requeriments que - Plantació d’arbrat de recolꞏlocació de viver de Parcs i Jardins tipus Tipuana Tipu, 2 al costat queden recollits en el plec de condicions tècniques del Departament d’Enllumenat Públic de l’Ajuntament de la zona d’aigua. de Barcelona. - Tractament del talús perimetral a reposar amb hidrosembra. En quant a requeriments de qualitat dels suports, aquests hauran d’acomplir amb l’establert Totes les columnes aniran pintades de la següent manera; L’AEG es senyalitzarà mitjançant rètols cívics segons el contingut en el “Manual de senyalització per als espais verds públics de Barcelona”. Es colꞏlocaran 4 plafons de xapa metàlꞏlica tipus 04M/6.2 (plafó - Tractament de la part baixa del suport. 320 x 320 mm de planxa d’alumini plegada, ancorades a la tanca metàlꞏlica) repartides pel perímetre Els suports disposaran d’un tractament específic de protecció per l’oxidació a la part de l’AEG i dues 06P/3, en les entrades, en compliment del document de criteris. baixa del suport per AEG segons especificacions del fabricant. En qualsevol cas, els arbres es plantaran amb aspratge quàdruple, formant un recinte tancat amb malla - Tractament anti-grafitis i anti-adhesiu fins a una alçada de 3 m i amb pintura antioxidant de simple torsió per ajudar al seu creixement quan encara s’hagin de desenvolupar. La terra apta per a fins a la portella. plantacions d’arbrat ha d’estar composta per: sorra (40% volum), 20% terra vegetal en volum, 30% fibra La instalꞏlació existent. al Reial Decret 401/1989, a més, l’empresa que els fabrica ha de coco en volum, 10% argila en volum, silicat colꞏloidal (1kg/m3), d’estar qualificada ISO 9001- 00 o disposi de la marca AENOR fertilitzant d’alliberament lent 6M (1kg/m3) i hidrogel tipus fi, aquesta terra ha d’estar lliure de patògens, 7.7 SERVEIS EXISTENTS males herbes i contaminants. El gruix de les terres aptes per a plantacions ha de ser de d’1 m en els arbres i 0,50 en zones d’arbust i Es relaciona en l’Annex 15 que conté la informació proporcionada per les companyies següents: 0,30 en zones de gespa. Per sota d’aquestes terres n’hi ha d’haver de textura franca amb bona capacitat de drenatge (0,50 m per l’arbrat i 0,20 m en la resta), i a sota una capa de graves de 20 cm. - Xarxa D’aigua potable facilitada per AGBAR En la zona d’aromàtiques es disposarà d’una capa de 5 cm d’escorça de pi sobre una malla antiherbes. - Xarxes de mitja i baixa tensió facilitada per ENDESA Durant l’execució de l’obra es tindran en compte els criteris que s’estableixen en el “Manual de - Xarxa de telecomunicacions segons TELEFÓNICA i ONO Protecció d’elements vegetals, durant la realització d’obres” de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, així com les ordenances a les que es remet. Es protegiran els arbres adosats a l’obra amb Pel que fa als serveis municipals, s’inclouen: planxes d’acer. Si en el transcurs del temps entre la redacció del present Projecte i l’execució de les obres els criteris - Xarxa de clavegueram, fibra òptica, aprofitament de recursos hídrics alternatius, i mines i d’enjardinament per part d’ Departament d’Espais Verds han canviat, el Projecte s’ha de modificar en el refugis de guerra, facilitada per BCASA. No hi ha recollida pneumàtica en districte de Sant mateix sentit que la modificació dels esmentats criteris. Andreu, per la qual cosa no s’ha inclòs aquest servei. - Xarxa municipal de fibra òptica, facilitada per l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI). 7.8.2 Instalꞏlació de reg - Xarxa d’enllumenat públic, facilitada pel Departament d’Enllumenat. - Instalꞏlacions existents de reg, facilitada pel Departament d’Avaluació i Projectes d’Espais El projecte contempla penjar la instalꞏlació d’una escomesa existent propera a la intersecció dels Memòria 11 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta carrers Ros i Pardo. S’ha d’instalꞏlar un by-pass mestre segons el Plec de condicions de les 600x1000mm tapats superiorment i una reixa amb malla electrosoldada d'acer instalꞏlacions de Reg de Parcs i Jardins. Amés s’ha d’instalꞏlar una vàlvula antilegionel.la i un 100x50mm e:4,5mm en panells per a fixar a muntants verticals i travessers horitzontals cabalímetre amb les seves arquetes corresponents El projecte contempla, per tant la instalꞏlació de reg amb platina de fixació. Els travessers estaran formats per peces T asimètriques de adaptada a cadascuna de les plantacions descrites anteriorment. 60x40mm amb aletes 40x40. - Retocar l’accés de l’aigua de reg i adaptar les instalꞏlacions existents a la nova normativa. - Les portes d’accés d’usuari seran de 100 cm d’amplada i s’ha colꞏlocat porta doble per By-pass mestre. Des d’allí un tram de canonada connecta aquest amb els pericons dels tal de millorar les condicions de seguretat. Aquesta porta és doble per poder contenir - diferents sectors de reg al perímetre de la tanca de l’AEG gossos entrants i sortints i que no hi hagin conflictes Posar un regulador de tota la instal.lació nou que sigui telecomandable. - S’ha colꞏlocat una porta d’accés de manteniment de 2,25 metres d’amplada al costat de - - Realitzar la instalꞏlació elèctrica des del quadre d’enllumenat. l’entrada peatonal del carrer Can Ros. - Canonades sota parterre o sota zones de sauló. Allí on calgui, s’ha previst tubulars per a - Es preveu la dotació d’un abeurador de gossos envoltat per una zona pavimentada amb colꞏlocar les canonades al seu interior. formigó raspallat. Les canonades de la xarxa de reg han de ser de polietilè amb una pressió de treball de - Els bancs nous seran del tipus prismàtic no accessible inferiorment de formigó - com a mínim 10 bar i segons la normativa d’ús alimentari. prefabricat hidrofugat amb respatller i reposabraços - Xarxa primària amb un diàmetre de 63 mm. - Es desplacen sis bancs existents fora de l’AEG. Reg de l’arbrat mitjançant un sistema de reg per degoteig consistent en: - Les papereres seran “model Barcelona”. En concret se n’ha colꞏlocat 1 nova i se’n - recicla un’ altra. - Capçal amb filtre de 300 micres i vàlvula reductora de pressió de 10 a 0,5 atm. - Diàmetre serà de 40 mm. 8 DURADA DE LES OBRES - Derivació per cada arbre constarà d’un tub de degoters format per un anell obert amb 7 degoters de 3,5 l/h, protegit per un tub dren de 50 mm. En compliment de l’Article 63 del reglament general de Contractació, s’ha confeccionat un - Vàlvula per al rentatge dins de pericó de 60x60 cm amb rosca mascle DN 50 senzill Pla d’Obra que s’inclou com a Annex 19, en el que es representa mitjançant un mm per a mànega diagrama de barres, la durada de les unitats d’obra fonamentals. El temps total d’obra s’estima - Al punt alt de la instalꞏlació, s’instalꞏlarà una vàlvula de descàrrega. de 2 mesos. - Reg de photinies mitjançant un sistema de reg per degoteig consistent en: - Capçal amb filtre de 300 micres i vàlvula reductora de pressió de 10 a 0,5 atm. 9 PLA DE CONTROL DE QUALITAT - Diàmetre serà de 50 mm. En l’annex N.22 s’inclou el pla de control de qualitat per àmbits de control a executar durant el - Derivació per cada arbre constarà d’un tub de degoters format per un anell desenvolupament de les obres per tal de garantir la qualitat dels materials i de l’execució de les obert amb 7 degoters de 3,5 l/h, protegit per un tub dren de 50 mm. diferents partides d’obra que composen el projecte. - Vàlvula per al rentatge dins de pericó de 60x60 cm amb rosca mascle DN 50 mm per a mànega 10 JUSTIFICACIÓ DE PREUS - Al punt alt de la instalꞏlació, s’instalꞏlarà una vàlvula de descàrrega - Reg de neteja del parterre amb aspersors tipus rotator de 12 m d’abast. Finalment el reg de Per a la realització del present document s’ha utilitzat com a base el banc de preus de l’ITEC de neteja es realitza tant des del perímetre com annex a la vorada que delimita el sauló de la l’any 2018. En l’annex 20 es llista la justificació dels preus de projecte. sorra. La conducció serà igualment de polietilè de 50 mm de diàmetre nominal i els aspersors seran homologats per Parcs i Jardins. 11 SEGURETAT I SALUT - El projecte contempla la instalꞏlació de cuadre centralitzat programador i d’un sistema de telegestió, colꞏlocat al carrer de Can Ros, proper al quadre d’enllumenat existent d’on s’abastirà D’acord amb el Real Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, s’inclou en l’Annex 18. “Estudi Bàsic de elèctricament, amb un programador pel by-pass mestre i programadors individuals o agrupats Seguretat i Salut” que servirà per a donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per en grups de quatre electrovàlvules en funció de la seva ubicació. dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant el desenvolupament, sota el control de la Direcció Facultativa. El cost de la totalitat d’aquestes unitats de l’Estudi de Seguretat i Salut s’inclou en el pressupost 7.9 ELEMENTS URBANS d’execució material de les obres i puja a la quantitat de PEM de TRES MIL NOU-CENTS EUROS En projecte s’ha previst la implantació dels següents elements urbans: (3.900,00 €). - Tancament amb el model PEPA AEG, formada per muntants conformats per tubs d'acer Memòria 12 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 12 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS CÈNTIMS (265.133,03 €) En compliment del Real Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel que es regula la producció i gestió de 18 DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA residus de construcció i enderroc, es redacta el corresponent Estudi. Aquest s’ha integrat en l’annex 24, “Mesures Mediambientals”. Amb el que s’ha exposat a la present Memòria, que es complementa amb els diferents Annexos, amb els Plànols, Plec i Pressupost que formen part del mateix, considerem acabat aquest treball que 13 PERÍODE DE GARANTIA sotmetem a la consideració de la Superioritat. El període de garantia serà el que defineixi el Plec de Clàusules Administratives de la licitació sens perjudici de l’establert al Plec de Prescripcions Tècniques que s’adjunta al projecte. En compliment de l’article 65 del Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic no cal determinar la classificació a exigir als contractistes per admetre’ls a la licitació de l’execució d’aquestes obres, donat que l’obra no supera l’import de 500.000 €. No obstant, es proporciona de manera indicativa la classificació que seria necessària: Barcelona, novembre de 2019, Ester Ovejero 14 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 16 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE GRUP SUBGRUP CATEGORIA CLASSIFICACIÓ A MOVIMENT DE TERRES 1 DESMUNTS I BUDATS 1 A-1.1 Document nº 1. Memòria i Annexes a la Memòria C EDIFICACIONS 6 PAVIMENTS, SOLATS I 1 C-6.1 Memòria ALICATATS G VIALS I PISTES 6 OBRES VIALS SENSE 1 G-6.1 Annexes a la Memòria QUALIFICACIÓ K ESPECIALS 6 JARDINERIA I 1 K-6.1 ANNEX 02. COMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS PLANTACIONS ANNEX 03. CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA ANNEX 05. MOVIMENT DE TERRES I ENDERROCS 14 REVISIÓ DE PREUS ANNEX 06. FERMS I PAVIMENTS La fórmula de revisió de preus serà aquella que fixa el Plec de clàusules administratives particulars de ANNEX 07. DRENATGE la licitació. ANNEX 10. ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES ANNEX 11. ESTRUCTURACIÓ DE LES OBRES 15 PRESSUPOST ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS El pressupost d’execució material ascendeix a la quantitat de CENT VUITANTA-QUATRE MIL CENT ANNEX 16. ELEMENTS URBANS EXISTENTS TRENTA-DOS EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS (184.132,95 €). Aplicant el benefici industrial (6%) i les despeses generals (13%) s’obté el pressupost d’execució per ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT contracte que puja a la quantitat de DOS-CENTS DINOU MIL CENT DIVUIT EUROS AMB VINT-I-UN ANNEX 19. PLA D’OBRA CÈNTIM (219.118,21 Euros) ANNEX 20. JUSTIFICACIÓ DE PREUS Inclòs hem de contar el pla de Control de Qualitat. S’entén el Pla de control de qualitat es conta ANNEX 21. PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ després de BI+DG, incrementant el PEM només en IVA segons últim full del pressupost general. El ANNEX 22. PLA DE CONTROL DE QUALITAT preu del Control de Qualitat és de 5.126,90 euros més IVA ANNEX 23. ACCESSIBILITAT Sumant el valor DE l’IVA vigent (21%), s’obté el pressupost per al coneixement de l’administració, que ANNEX 24. ANNEX MEDIAMBIENTAL puja a la quantitat de DOSCENTS SEIXANTA-CINC MIL CENT TRENTA-TRES EUROS AMB TRES ANNEX 26. JARDINERIA I REG Memòria 13 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 28. ANNEX INFORMATIU DELS ELEMENTS DESCRITS EN PROJECTE Document nº 2. Plànols Document nº 3. Plec de Prescripcions Tècniques Particulars Document nº 4. Pressupost Memòria 14 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 02. ACOMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS ANNEX 02. ACOMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 3 02 NORMATIVA D’APLICACIÓ. .......................................................................................................... 3 02.A GENERAL ................................................................................................................................... 3 02.B VIALITAT .................................................................................................................................... 3 02.C GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES ................................................................................ 4 • XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE .............................................................................. 4 • XARXES DE SANEJAMENT .............................................................................................................. 4 • XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT .......................................................................... 5 • XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA ...................................................................... 5 02.D SEGURETAT I SALUT ................................................................................................................ 5 02.E NORMATIVA MUNICIPAL .......................................................................................................... 6 ANNEX 02. ACOMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 01 INTRODUCCIÓ 02.B VIALITAT D’acord amb la Ordenança de Protecció, tinença i venda d’animals aprovada el juliol de 2014,l’Ajuntament • Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones de Barcelona té previst, generar un nou sistema d’Àrees d’Esbarjo de Gossos (AEG) que permetin als de firme”, de la instrucción de Carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003) millorar l’ús de l’espai públic en aquest sentit. • Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: L’Ajuntament de Barcelona, té com a referència el document de “Document de Criteris pels Elements “Rehabilitación de firmes”, de la Instrucción de carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003) de les Àrees d’Esbarjo de Gossos”, amb els criteris generals a seguir per la redacció dels projectes. No • Orden FOM/273/2016, de 19 de febrero, por la que se aprueba la Norma 3.1IC Trazado, de la és un document normatiu sinó de referència de manera que s’accepten excepcions consensuades amb Instrucción de Carreteras els serveis i amés, com que el document és de juny de 2016, l’experiència ha fet que algunes de les • Orden FOM/298/2016, de 15 de febrero, por la que se aprueba la norma 5.2 - IC drenaje superficial solucions siguin obsoletes o millorables, cosa que contempla el present projecte de la Instrucción de Carreteras. La proposta ala plaça un nou espai d’esbarjo per a gossos. Els números de superfície final són: • UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de L’àmbit d’actuació de projecte és de 1.560,43 m2, que es poden desglossar de la següent manera: calidad.Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras” (BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament). - Nova AEG i plantació perimetral, 554,00 m2 - Espai de Sauló i sorra garbellada propi AEG 469,87m2 Posteriors modificacions: - Plantacions perimetrals 84,13m2 • Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986 Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86) Ordre Circular 293/86 T. 02 NORMATIVA D’APLICACIÓ. • Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. Ordre Circular 295/87 T • Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a 02.A GENERAL denominar-se PG-4) • Decret Legislatiu 1/2005 Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4436 de 26/07/2005) • Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88. Ordre Circular 299/89. • Reial Decret 314/2006 Codi Tècnic de la Edificació DB SI 5 Seguretat en cas d’Incendi. • Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG. Intervenció dels bombers (BOE 28/03/2006) • Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89) Ordre Circular 311/90 , de 20 de març. • Decret 3/2010, del 18 de febrer, de Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, • Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer. Ordre Circular 325/97, de 30/12/97. activitats, infraestructures i edificis. (DOGC núm. 5584 de 10/3/2010) • Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions • Document TINSCI, DT-12, aproximació i entorn de l’edifici per a la intervenció de bombers (2014) Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i • Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Capítol lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000). 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991) • Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de • Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000). Ordre Circular 326/2000, de Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques –BAU-) (DOGC núm. 2043 de 17 de febrer. 28/04/1995) • Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig. • Reial Decret 505/2007, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no • Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons urbanitzats i edificacions. (BOE 11/05/2007) i acers. (BOE 6/03/2002) • Orden VIV/561/2010, del 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de • Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la espacios públicos urbanizados. (BOE 11/03/2010) construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol). • Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat. (DOGC núm. 6742 de 4/11/2014) • Ordre Circular 8/01. • Llei 9/2003, de mobilitat (DOGC 27/6/2003) • Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de ANNEX 02. ACOMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i (SP-120-2010) (DOG núm. 6240 de 25/10/2012) paviments. • Manual de reg de l’Ajuntament de Barcelona (2011) • Plec de condicions tècniques per al disseny i l’execució de les instal·lacions de reg. Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (2011) (BOP núm. 122 de 22/05/1991) • Criteris tècnics generals per al subministrament i instal·lació de fonts públiques (2012) • XARXES DE SANEJAMENT 02.C GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES • Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: • Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents sanejament (DOGC núm. 3894 de 29/05/2003) subministraments públics que discorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992) • Reïal Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al • Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995) modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. (DOGC núm. • Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de 1649 de 25/09/1992) Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986) • Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de • Guía Técnica sobre tuberías para el transporte de agua a presión (CEDEX 2003) Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991) • UNE-EN 12201:2012. Sistemas de canalización en materiales plásticos para • Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. conducción de agua y saneamiento con presión. Polietileno (PE). • Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul • Guía Técnica sobre redes de saneamiento y drenaje urbano (CEDX 2012) Àmbit • Criteris d’ubicació dels elements de superfície a la via pública (Ajuntament de Barcelona) municipal o supramunicipal: • XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE • Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals. (Àrea metropolitana de Barcelona) • Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic (BOPB núm. 128, de 29/05/1997) hidràulic. (BOE 6/6/2003) • Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona Títol V: Sanejament • Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües d’aigües residuals i pluvials (BOPB núm. 143, de 16/06/1999, correcció d’errades BOP núm. 181 de Catalunya (DOGC 21/11/2003) de 30/07/1999) • Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la • Criteris per a la redacció de projectes de BCASA: calidad del agua i el consumo humano (BOE 21/02/2003) • Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Elements de clavegueram (2013): de aguas. (BOE 24/07/01) • Tapes i Reixes • Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua. (DOGC 22/07/99) • Disposició d’embornals en calçada • Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de • Connexió d’embornals no sifònics abastecimiento de agua (BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament) • Connexió d’embornals sifònics • Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento” • Trasllat d’embornals • Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego” • Pous de registre • Reglament general del servei metropolità del cicle integral de l’aigua a l’àmbit de l’Àrea • Seccions tipus Metropolitana de Barcelona (6/11/2012), i modificacions posteriors • Connexions de claveguerons particulars • Ordre INT/324/2012, d’11 d’octubre, per la qual s’aproven les instruccions tècniques • Clapetes, clips i sifons complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, • Salts i ràpids activitats, infraestructures i edificis. SP 120:2010 (DOGC núm. 6240 25/10/2012) • Cunetes i sorrers • Real Decret 1942/1993, del 5 de novembre, pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones • Varis de Protección contra incendios” (BOE núm. 298 de 14/12/1993) • Taules de capacitat de les reixes d’embornal • Instrucció tècnica complementària. Sistemes d’hidrants d’incendi per a ús exclusiu de bombers ANNEX 02. ACOMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Criterios de normalización de los elementos auxiliares del alcantarillado en la Ciudad de Barcelona (2006) En particular: Criteris de densitat d’embornals a la ciutat de Barcelona ITC BT-06 Redes aéreas para distribución en baja tensión ITC BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión ITC BT-08 Sistemas de conexión del neutro y de las masas en redes de distribución ITC- • XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior • Real Decreto 919/2006 “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles ITC BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión ITC BT- gaseosos y sus instrucciones complementarias” (BOE 4/09/2006) 11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas • Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. - Centres de transformació • Ordre 26/10/1983 modifica la Ordre 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y • Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en acometidas de combustibles gaseosos”. quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin centrales eléctricas y centros de transformación” BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos BOE núm. 15 de 18/01/83) y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006 • Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE- RAT, del • Real Decret 2913/1973, “Reglamento general del servicio público de gases combustibles” (BOE Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y 21/11/1973, modificació BOE 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o centros de transformación” (BOE núm. 183 de 01/08/1984) s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles • Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”. (BOE núm. gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006 152 de 26/06/1984) • Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los • Especificacions tècniques de companyies subministradores residuos de construcción y demolición BOE núm. 38 de 13/02/2008. - Enllumenat públic • XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA • Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient • Real Decret 1890/2008 de 14 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’eficiència - Sector elèctric energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior. • Llei 54/1997 del Sector elèctric • R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002) • Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialització • Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”. d’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000) correcció d’errades (BOE • Plec de condicions tècniques per a instal·lacons d’enllumenat públic, ajuntament de Barcelona 13/03/2001) (2006) • Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric. (DOGC 18/12/2001) - Xarxes de telecomunicacions • Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Fecsa-Endesa. Normes tècniques particulars • Especificacions tècniques de les Companyies: relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (BOE: 22/2/2007) • NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urbanizaciones y Polígonos Industriales”. - Mitja tensió • NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos • Reial Decret 3151/1968 de 28 de Novembre, pel qual s’aprova el Reglament Tècnic de Línies industriales”. Elèctriques Aèries d'Alta Tensió. • Acuerdo UNESA - C.T.N.E. del 19 d’abril de 1976 • Reial Decret 1955/2000 d'1 de Desembre, pel qual es regulen les Activitats de Transport, • Plec de Condicions de LOCALRET Distribució, Comercialització, Subministrament i Procediments d'Autorització d'Instal·lacions • Guia de redacció de l’apartat de telecomunicacions en els projectes d’obres. Ajuntament de d'Energia Elèctrica. Barcelona (2009) • Normes particulars i de normalització de la Cia. Subministradora d'Energia Elèctrica. • Prescripcions tècniques de l’Institut Municipal d’Informàtica. Ajuntament de Barcelona (2010) - Baixa tensió • R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. (BOE núm. 02.D SEGURETAT I SALUT 224 18/09/2002) • Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals. ANNEX 02. ACOMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta • Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre de 1.997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres. • Reial Decret 485/1997 de 14 d’abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. • Reial Decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. • Reial Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual. • Condicions imposades pels Organismes Públics afectats i Ordenances Municipals. 02.E NORMATIVA MUNICIPAL • Guia per l’ambientalització de l’execució de les obres Ajuntament de Barcelona (2009) • Instrucció d’alcaldia relativa als elements urbans. Ajuntament de Barcelona (BOPB 13/04/2011) • Recull d’elements urbans. Ajuntament de Barcelona • Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en projectes. Ajuntament de Barcelona. • Plec de prescripcions tècniques per al disseny, execució i manteniment d'obra nova de jardineria. Ajuntament de Barcelona (2012) • Plec de prescripcions tècniques per al disseny, l’execució i la recepció de les àrees de joc infantil. Ajuntament de Barcelona (2012) • Manual de senyalització d’espais verds. Ajuntament de Barcelona (maig 2013) • Plec de condicions tècniques particulars de les fustes. Ajuntament de Barcelona • Plec de condicions tècniques per a la contractació dels avantprojectes, projectes executius i estudis de seguretat i salut de les obres de construcció ANNEX 02. ACOMPLIMENT DE PRESCRIPCIONS 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 03. CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA ANNEX 03. CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 02 ANNEX GRÀFIC ............................................................................................................................. 3 A petició del Servei d’obres i manteniment dl Districte de Sant Andreu i de la projectista, es va demanar un aixecament topogràfic de la zona del projecte. L’estudi el va aportar el Districte en data juliol de 2018 i consisteix en un plànol topogràfic de l’espai de la Plaça del Canòdrom. L’estudi topogràfic consta de la topografia bàsica de la plaça sense cap informació més respecte referències topogràfiques més que el propi plànol aportat per la propietat. La topografia de l’espai de la plaça és eminentment plana amb mínims desnivells ja què està executada amb sauló i aquest té poca capacitat d’adaptació. - Els desnivells amb els carrer es salven amb un talús de gespa que llinda amb el carrer de Can Ros i amb el carrer Pardo. - El desnivell amb el Carrer Concepció Arenal es salva amb un muret de formigó que salva aproximadament un metre respecte la vorera Al projecte es respecten les cotes originals del paviment a l’interior de l’AEG ja que els paviments son de formigó i de sorra garbellada, i s’ha d’integrar totalment amb el perímetre existent de la plaça. A més tenim arbrat a respectar de manera que s’ha pres la solució de deixar els mateixos nivells un cop acabada l’obra. A continuació s’annexa còpia de la documentació aportada ANNEX 03. CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 05. MOVIMENTS DE TERRES I ENDERROCS ANNEX 05. MOVIEMENT DE TERRES I ENDERROCS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 MOVIMENT DE TERRES 01 MOVIMENT DE TERRES ............................................................................................................... 2 02 ENDERROCS ................................................................................................................................. 2 L’espai que aplica a l’àmbit de la zona de gossos és una zona amb eminentment plana. Com que el projecte s’ha d’adaptar al perímetre existent i el paviment és de formigó o sora garbellada, la proposta no implica grans canvis de cota. L’actual plaça està resolta de la següent manera: - Els desnivells amb els carrer es salven amb un talús de gespa que llinda amb el carrer de Can Ros i amb el carrer Pardo. - El desnivell amb el Carrer Concepció Arenal es salva amb un muret de formigó que salva aproximadament un metre respecte la vorera No s’ha aportat cap estudi de caracterització de sols ja què el Districte ho ha considerat no procedent. Així, les úniques informacions que es tenen al respecte son les informacions visuals. Es desconeix totalment l’estat del subsòl encara que seria recomanable tenir un estudi. No es poden preveure possibles incidències amb el subsòl sense aquesta informació. La única informació que es té és que anteriorment la zona havia estat un espai de canòdrom, però sense detalls al respecte. Ja què no es té informació, no es considerarà l’aprofitament de les terres dels moviments i excavacions del projecte davant la possibilitat que siguin contaminades o que hi hagi alguna construcció a la zona a terraplenar. Les seccions dels diferents paviments representen unes excavacions segons es detalla a continuació: - Espai AEG: 50 cm de gruix de sorra garbellada més 10 cm. De grava tipus ULL de perdiu” i 20 cm de grava de riu de 20cm de diàmetre mig. En total 80cm d’excavació - Espai de plantació: 3 cm d’escorça de pi més 50 cm de terra vegetal, 20 cm de terra sorrenca i 20 cm de base de grava, en total 93cm. - Les rases de les diferents conduccions queden a diferents nivells segons normativa respectiva. El volum de moviment de terres és la suma entre les plataformes d’excavació principals més les de les rases. Es preveu que el gruix principal de les excavacions sigui de sauló compactat pel projecte origina i pel pas del temps. No es poden preveure substrats inferiors a falta d’informació així que es preveu un substrat únic. La única zona diferent serà la d’excavació del parterre enjardinat amb terres vegetals per on passen les rases. Per les excavacions i els moviments de terra s’ha considerat un factor d’esponjament d’1,15 per la terra vegetal i 1,20 per la resta de sòls. 02 ENDERROCS ANNEX 05. MOVIEMENT DE TERRES I ENDERROCS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta - Desplaçament d’elements: hi ha elements a recuperar dins de la pròpia plaça. Per una banda, En relació als principals enderrocs es reconeixen diferents elements del projecte a enderrocar, es dos grups de seients en nombre de 6 unitats que es desplacen dintre de l’àrea del AEG ja què divideix en dos conceptes: estan en bon estat. - Enderrocs. Els paviments a enderrocar son les zones de panot per poder fer les rases per posteriorment reposar-lo. Per altra banda, l’espai de zona enjardinada per les rases també. Les zones pavimentades amb llosa de formigó al pas de les rases també s’ha de pica i tornar a Per altra banda, les pròpies columnes que s’han de desplaçar, s’han de reubicar i la paperera reposar. També és de formigó l’espai de zona de bàsquet que és bastant rellevant i els daus de al costat de la cistella de bàsquet: formigó de tots els elements que hi ha , tant fanals, papereres, etc. També s’han de desplaçar els elements esportius com la cistella de bàsquet a on el Districte consideri dins de l’àmbit del propi districte ANNEX 05. MOVIEMENT DE TERRES I ENDERROCS 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 02 ANNEX GRÀFIC (Sense escala) ANNEX 03. CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 06. FERMS I PAVIMENTS ANNEX 06. FERMS I PAVIMENTS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 02 PAVIMENTS INTERIORS A L’AEG ................................................................................................ 2 01 INTRODUCCIÓ 03 ALTRES PAVIMENTS .................................................................................................................... 3 04 CONSIDERACIONS SERVEI D’INFRAESTRUCTRES I MOBILITAT ............................................. 3 Els documents de base per al disseny i prescripció dels projecte de l’AEG son: - Document de Criteris pels Elements de les Àrees d’Esbarjo de Gossos. Ajuntament de Barcelona (2016) - Instrucció d’alcaldia relativa als elements urbans. Ajuntament de Barcelona (BOPB 13/04/2011) - Recull d’elements urbans. - Document de Criteris pels Elements de les Àrees d’Esbarjo de Gossos. Ajuntament de Barcelona (2016) - Orden VIV/561/2010, del 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados. (BOE 11/03/2010) - Plec de prescripcions tècniques per al disseny, l’execució i la recepció de les àrees de joc infantil. Ajuntament de Barcelona (2012) - Document de Criteris pels Elements de les Àrees d’Esbarjo de Gossos. Algunes de les solucions s’han evolucionat en relació a les converses i pactes mantinguts amb el Servei de Parcs i Jardins 02 PAVIMENTS INTERIORS A L’AEG Segons les prescripcions de l’AEG, “El paviment principal i majoritari en superfície d’una AEG serà la sorra garbellada. La caixa de paviment es composarà de 50 cm de sorra garbellada sobre una capa drenant de grava de 20 cm, separades per una lamina geotèxtil”. Segons canvis pactats amb Parcs i Jardins, es substituirà la làmina geotèxtil per 10 cm de gruix de grava “ull de perdiu” ja què la làmina geotèxtil dona problemes a les excavacions i jocs dels gossos. El límit del paviment es planteja amb límit de planxa d’acer sobre daus de formigó de mida 100x0,5mm d’acer galvanitzat en calent a tot el seu perímetre i en del de les plantacions de gramínies. L’itinerari accessible està fet a base de llosa de formigó de fibres HAF-30/A-2,5-2/F/12-60/IIb+E de 20 cm de gruix amb acabat vibrat manual i raspallat. L’AEG està delimitat per una tanca perimetral que es fonamenta en un mur corregut de formigó sobre el qual s’executarà una vorada d’acer corten que sobresortirà 10cm respecte al nivell del paviment que delimita en la zona inferior del AEG i tindrà el mateix nivell del paviment que delimita en la zona superior del AEG. ANNEX 06. FERMS I PAVIMENTS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 03 ALTRES PAVIMENTS Als espais de les rases que s’enderroquen, el projecte contempla un itinerari amb paviment de formigó armat amb fibres de 20 cm de gruix, recolzat sobre una base de tot-ú artificial de 15 cm de gruix i juntes amb junquillo de 1x1cm al llarg de l’espai enderrocat per què es marqui la junta de forma controlada. El formigó de fibres serà HAF-30/A-2,5-2/F/12-60/IIb+E, amb acabat raspallat manual Paviment de formigó de fibres HAF-30/A-2,5-2/F/12-60/IIb+E de 20 cm de gruix amb acabat vibrat manual en la zona al voltant de les columnes d’enllumenat que estiguin tocant als parterres. Esquema sobreample de rases Paviment del camí dels accessos serà de 20 cm de sauló sobre una base de 15 cm de tot-ú artificial. Especificacions generals: En el límit entre el paviment de sauló de la plaça existent i la franja perimetral d’aromàtiques - El formigó de la base de la vorada ha de ser com a mínim de 20cm. I de resistència igual amb planxa de xapa galvanitzada sobre daus de formigó de mida 100x0,5mm d’acer galvanitzat o superior a HM-20 en calent a tota la seva longitud.. - La forma correcta d’execució per al conjunt de rigola i vorada ha de seguir els següents Reposició de paviment en la rasa de clavegueram: pasos: Vorada: Es col·locaran peces de vorada de granit de 20x25 sobre basament de formigó de 20 cm de gruix al perímetre del parterre HM-20 Reposició de vorera de panot. Es realitzarà amb peces de 20x20x4 cm, sobre 3 cm de morter de ciment i 15 cm de formigó HM-20. Rigola: Es col·locaran les peces de rigola al llarg de la mateixa superfície afectada del gual anterior. La rigola serà de peces de 30x30x8 cm de morter de ciment blanc, col·locades sobre un basament de formigó de 20 cm de gruix HM-20 Vorada: Es col·locaran peces de vorada de granit de 20x25 sobre basament de formigó de 20 cm de gruix HM-20 Reposició de vorera de panot. Es realitzarà amb peces de 20x20x4 cm, sobre 3 cm de morter de ciment i 15 cm de formigó HM-20. Reposició e canal de formigó prefabricat en “V” de 30cm d’ample sobre dau de formigó de 40x20 HM-20 04 CONSIDERACIONS SERVEI D’INFRAESTRUCTRES I MOBILITAT Els sobreamples a executar en la restitució del paviment de les rases de serveis hauran de ser de 30cm. A banda i banda de la rasa per la capa de formigó i de 50cm. Addicionals en la capa de mescla bituminosa segons el següent esquema: ANNEX 06. FERMS I PAVIMENTS 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 06. FERMS I PAVIMENTS 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 07. DRENATGE ANNEX 07. DRENATGE 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 02 XARXA EXISTENT ......................................................................................................................... 2 01 INTRODUCCIÓ 03 PROPOSTA DE CLAVEGUERAM .................................................................................................. 3 04 ESPECIFICACIONS GENERALS SERVEI CLAVEGUERAM ......................................................... 3 El present document és per definir com es resoldrà la xarxa de clavegueram i drenatge de l’AEG projectada i dels elements que la composen i de com es ressol la recollida de les aigües superficials. S’ha pres com a referent el Document de Criteris per elements de les àrees d’Esbarjo de Gossos de l’Ajuntament de Barcelona de 2016. Els criteris principals son els següents: - El principal sistema de drenatge és a través de les àrees de sauló i sorra de l’AEG - La canalització es planteja per un diàmetre de 300mm de PVC arribant a pou existent. 02 XARXA EXISTENT L’espai perimetral està resolt amb canals de formigó i recollida de reixes de desguàs pels perímetres de l’espai del camí del canòdrom. Les pendents son mínimes perquè el sauló dels espais existents no es precipita les reixes de fosa per escorrenties. Així les pendents no superen el 2% en l’espai de la plaça que ens ocupa a l’AEG. Tot el sistema va a parar a una secció D600A segons documentació aportada pel servei de clavegueram. En blau el sistema existent El sistema perimetral de col.lectors de la plaça està connectat per pous tal com marca la figura anterior. La xarxa desaigua al clavegueró del carrer Concepció Arenal. ANNEX 07. DRENATGE 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 10. DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES ANNEX 10. DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 02 ORGANITZACIÓ DE LES OBRES ................................................................................................. 2 Es procurarà afectar el mínim possible als espais de pas de vianants i de vehicles. Inicialment no 03 IMPLANTACIÓ DE SERVEIS DURANT LES OBRES I APLECS .................................................... 3 s’afecta cap pas de vehicles segons projectes. Els espais afectats de vianants son principalment les voreres que donen als armaris elèctrics i els espais per on passen les rases principals. 02 ORGANITZACIÓ DE LES OBRES Les obres s’executaran de la següent manera: 1. Securitzat de l’àmbit de projecte, incloent la part de les voreres afectades amb tanques d’obra suficients. 2. Execució de les obres relatives als espais de vorera per alliberar-los de seguida, incloent l’execució dels paviments. Aquestes obres es faran en dos fases per garantir el pas dels vianants de forma segura. 3. Demolició dels elements dins de l’àmbit de l’àrea de gossos, la retirada dels elements de superfície elements urbans 4. Enderroc de paviments de formigó associats a les rases 5. Execució del moviment de terres associat la caixa de paviments 6. Execució de les rases d’enllumenat, drenatge i reg que hagin d’anar sota les capes de pavimenti de l’AEG. Execució de les connexions exterior d’aquests serveis. Execució de les bases dels punts de llum i d’arquetes pous de les xarxes esmentades. 7. Execució del fonament corregut de la tanca perimetral i bases dels elements urbans 8. Execució de les bases i vorades interiors i de tancament dels parterres. 9. Execució de les bases dels paviments i els drenatges. 10. Execució dels paviments. 11. Execució de la secundària de reg fins als capçals. Execució de la instal·lació elèctrica necessària. Instal·lació dels aspersors. Conjuntament es podrien executar les columnes d’enllumenat. 12. Col·locació del substrats a la zona de plantacions 13. Execució de la tanca perimetral i portes d’accés i instal·lació de la resta d’elements del mobiliari. 14. Realització de les plantacions i xarxa de reg per degoteig. ANNEX 10. DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 03 IMPLANTACIÓ DE SERVEIS DURANT LES OBRES I APLECS Per la implantació de serveis, oficines d’obra i aplecs, es proposa utilitzar l’espai annex a l’AEG més llunyà a l’àrea de jocs infantils de l’AEG (espai accés serveis de projecte). ANNEX 10. DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 03 PROPOSTA DE CLAVEGUERAM 04 ESPECIFICACIONS GENERALS SERVEI CLAVEGUERAM S’ha projectat un sistema de drenatge profund de tubs dren 160cm de diàmetre en un dau de 50x50 de secció de graves embolcallades per làmina geotèxtil radials des del pou existent fins als espais de plantacions inclosos aquests últims per què la zona dreni bé. El fons de la rasa es protegirà amb un geotèxtil de 140g/m2. Aquestes rases recolliran aigües de la capa de graves sota els paviments. S’ha previst un punt de recollida existent. En aquest punt es connectarà igualment el desguàs de l’abeurador de gossos i les connexions per desaiguar les arquetes de desguàs del sistema de reg. Aquests tubs son D160 de PVC sobre llit de formigó amb pendent cap al pou i per sota del nivell de les graves últimes de la zona de sorra garbellada de l’AEG per què els gossos no els puguin treure. Es connecta tot el sistema al pou existent Els col.lector seran de PVC autoportant homologat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquests es col.locaran en una rasa protegits a tot el voltant amb 10cm. De formigó HM-20 ANNEX 07. DRENATGE 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 11. ESTRUCTURACIÓ DE LES OBRES ANNEX 11. ESTRUCTURACIÓ DE LES OBRES 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 02 ESTRUCTURACIÓ DE LES OBRES .............................................................................................. 2 Les obres relatives a aquest projecte s’estructuren en una sola fase per la seva entitat i s’executaran en dos mesos. Existeixen tres subfases de tancament per tal de no ocupar tota la zona de obra en el mateix moment. 02 ESTRUCTURACIÓ DE LES OBRES Les obres s’estructuren de la següent manera: 1.1. TREBALLS PREVIS I MOVIMENTS DE TERES: Inclou demolicions, reposicionaments, rases, excavacions,. Reblerts, fins a cota de pavimentació i gestió de residus 1.2. PAVIMENTACIÓ: Execució de bases, elements lineals, superficials, etc. Reposició per col·locació de serveis 1.3. DRENATGE: Inclou obra civil, col·locació de canonades, execució de drenatges, pous de registre, pericons i elements de captació 1.4. ENLLUMENAT. Execució de l’obra civil, rases, pericons i canalitzacions. Instal.lació de punts de llum i instal·lació elèctrica fins al seu connexionat a la xaxa existent. Retoc de les instal·lacions existents a nivell que afecta a projecte. Legalització de les intervencions. 1.5. MOBILIARI: Col·locació d’elements de mobiliari projectats i canvi d’ubicació d’elements puntuals 1.6. REG I JARDINERIA: Execució de la xarxa de reg i jardineria 2. REG: Inclou tant l’obra civil com l’obra mecànica de la xarxa proposada. També la gestió de residus generals 3. JARDINERIA: Subministrament de terres i jardineries i plantació 3.1. TANCAMENTS: Execució de tanca perimetral i portes amb excavacions i sabates 3.2. MESURES AMBIENTALS: Pressupost segons actuacions previstes a l’annex ambiental 3.3. PARTIDES ALÇADES ANNEX 11. ESTRUCTURACIÓ DE LES OBRES 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 01 INTRODUCCIÓ 02 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL.LACIÓ EXISTENT ........................................................................... 2 03 PROPOSTA D’ENLLUMENAT...................................................................................................... 11 Amb aquest annex es dissenyen les instal·lacions d’enllumenat per optimitzar les instal·lacions 03.A ELEMENTS D’ENLLUMENAT ................................................................................................... 11 existents i reforçar la il·luminació de l’AEG pels vianants i els vehicles de serveis durant la nit. 03.B LÍNIES I CABLES...................................................................................................................... 12 S’han salvat la majoria dels punts de llum existents. Es planteja moure dos dels fanals que han 03.C ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES ............................................................................................ 12 quedat afectats dins de l’àrea de l’AEG i reforçar-ne la il·luminació. 03.D JUSTIFICACIÓ SOLUCIÓ ADOPTADA .................................................................................... 12 El present annex inclou la definició de la instal·lació i els càlculs que justifiquen la solució adoptada • ESTUDI LUMÍNIC ............................................................................................................................ 13 atenent a les normatives que fan referència a il·luminació d’espais públics, instal·lacions de • JUSTIFICACIÓ DE NIVELLS LUMÍNICS ......................................................................................... 17 distribució elèctrica en baixa tensió i instal·lacions d’enllumenat públic (REBT2002), a les • DIMENSIONAT DELS CONDUCTORS I PROTECCIONS ............................................................... 20 especificacions que queden recollides en el Plec de Condicions Tècniques per a Instal·lacions • DESCRIPCIONS SERVEI ENLLUMENAT ....................................................................................... 20 ’Enllumenat Públic de l’Ajuntament de Barcelona, el Decret 82/2005 de contaminació acústica i el RD 1890/2008 d’eficiència energètica. 02 DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL.LACIÓ EXISTENT La instal·lació existent funciona per sí sola amb uns resultats lumínics òptims segons documentació aportada pel Districte. El quadre de comandament està a la cantonada del carrer de Can Ros amb el carrer Pardo Cuadres d’enllumenat i de reg ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Des d’aquest cuadre i segons informació aportada pel Districte, es comanda la il·luminació de la plaça. Per altra banda, les làmpades en general son de 150W de vapor de sodi A continuació es presenta l’estudi lumínic pres manualment que va encarregar el Districte a l’empresa IM3. ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 7 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 8 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta S’adjunta informació del quadre elèctric al final de l’annex ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 9 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 10 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 03 PROPOSTA D’ENLLUMENAT La proposta d’enllumenat passa per reciclar al màxim els elements existents a l’espai de l’AEG. Per una banda, els fanals queden al perímetre de l’AEG per què quedi ben il·luminat. Per altra banda, hi ha dos fanals que no es poden deixar on son i s’han de desplaçar. Aquest empitjoren la seva il·luminació ja què queden més lluny respecte els fanals en general de la plaça així que es reforçaran amb més projectors 03.A ELEMENTS D’ENLLUMENAT S’han escollit els fanals tipus PITI de ROURA i la luminària tipus PRIM de ROURA o d’idèntiques característiques sobre basament de formigó de 100x100x100 H20 ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 11 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 03.B LÍNIES I CABLES portella. La instal·lació existent. al Reial Decret 401/1989, a més, l’empresa que els fabrica ha El Districte ha aportat un estudi lumínic de l’estat actual de la plaça a l’àmbit de l’AEG. En principi es d’estar qualificada ISO 9001- 00 o disposi de la marca AENOR volia mantenir la instal·lació tal com està ja què funciona perfectament però el servei d’enllumenat no admet lluminàries dins de l’AEG, així que es desplacen les lluminàries cap a l’exterior de l’AEG, dos que queden dins. Així es considera que aquest desplaçament requereix canviar columnes existents. Es col·locaran del mateix tipus que l’existent. Així els punts de llum queden al perímetre de l’AEG. El projecte contempla il·luminar aquest espai de mitjançant dos punts desplaçats de llum formats per columnes noves tipus PITI de ROURA o d’idèntiques característiques 5 i 6 m d’alçada, amb 2x100W SODI o desplaçament de les existents. Per altra banda també es proposa una PRIM amb 6 unitats de luminàries de 100W, tites VSAP. Els quadres elèctrics no es proposa fer cap canvi. Només s’empalmaran els tubs corrugats i el cablejat existent que queda fora de l’AEG. En el cas que el Servei d’enllumenat ho consideri es farà telecomandat. La nova instal·lació d’enllumenat discorrerà en canalització soterrada, sempre per camí pavimentat de formigó o sauló, dins de tubulars de polietilè de doble capa (paret llisa interior i corrugada exterior) de 90 mm dins de dau de formigó de 10 cm de recobriment. Els conductors emprats en la instal·lació han de ser del tipus ‘RVFV 06/1 KV’ de secció 4x6 mm2. La generatriu superior del tub se situarà a una profunditat mínima de 0,6 m en vorera i camins. Els passos de calçada seran amb canalització doble de PE110, en prisma de formigó. 03.C ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES La connexió entre la xarxa elèctrica de distribució i la lluminària es realitzarà mitjançant uns muntants interiors de 3x4mm2, tipus RV-0,6/1 KV. Aquesta es realitzarà a una caixa de connexions (doble de quatre fusibles) a l’interior de la columna. A la derivació de la PITI es col·locarà cable de secció 2,5mm2 segons detall de càlcul i a la PRIM 4mm2. A més de les proteccions amb fusibles, cada punt de llum incorporarà una placa de presa de terra de terra de 500x500x3 mm. Totes les plaques s’uniran entre si amb un cable de coure nu d’1x35 mm2, i a la columna amb un cable protegit de coure de 1x16 mm2 en tub flexible de 32 mm de diàmetre. Tots els elements de la instal·lació i detalls constructius hauran d’acomplir amb els requeriments que queden recollits en el plec de condicions tècniques del Departament d’Enllumenat Públic de l’Ajuntament de Barcelona. En quant a requeriments de qualitat dels suports, aquests hauran d’acomplir amb l’establert 03.D JUSTIFICACIÓ SOLUCIÓ ADOPTADA Totes les columnes aniran pintades de la següent manera; La instal·lació d’enllumenat públic, en allò que fa referència als aspectes luminotècnics, • Tractament de la part baixa del suport. acomplirà amb els requeriments establerts en el RD 1980/2008 de 14 de novembre per al Els suports disposaran d’un tractament específic de protecció per l’oxidació a la part baixa del qual queda aprovat el ‘Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado suport per AEG segons especificacions del fabricant. Tos els suports se subministraran de fabrica exterior y sus intrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07 i al Decret 82/2005, amb un tractament termoplàstic tant per la part interior com per l’exterior fins a la part inferior de de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 la portella tenint cura que la connexió a terra no quedi recoberta per aquest tractament. de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. • Tractament anti-grafttis i anti-adhesiu fins a una alçada de 3 m i amb pintura antioxidant fins a la ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 12 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta • ESTUDI LUMÍNIC Els resultats de l’estudi lumínic son fent una assimilació entre la informació que va subministrar el Districte i els elements disponibles per fer la simulació: ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 13 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 14 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 15 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 16 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta • JUSTIFICACIÓ DE NIVELLS LUMÍNICS Els resultats de l’estudi lumínic son: ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 17 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 18 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 19 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta • DIMENSIONAT DELS CONDUCTORS I PROTECCIONS Per a fer els càlculs que ens han permès fer el disseny de la instal·lació d’enllumenat públic s’han seguit els procediments descrits en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (Real Decret 842/2002 del 2 d’agost de 2002) i les Instruccions Tècniques Complementàries, en concret, la ITC- BT-07 que fa referència a xarxes subterrànies de distribució en baixa tensió, la ITC-BT-09 que fa referència a xarxes d’enllumenat públic i la ITC-BT-18 que fa referència a Instal·lacions de presa a terra i les E que queden recollides en el Plec de Condicions Tècniques per a Instal·lacions d’Enllumenat Públic de l’Ajuntament de Barcelona. La instal·lació s’entén com a una reforma puntual de l’existent i minvant la potencia de les llums que s’instal·len de forma significativa. Tota la instal·lació proposada es farà sota normativa penjant-la de l’existent. • DESCRIPCIONS SERVEI ENLLUMENAT A continuació es descriuen els detalls que demana el servei d’Energia i Qualitat mediambiental: - Al quadre on es preveu connectar el regulador de capçalera, els dirvers de les llumeneres hauran de ser compatibles amb aquest sistema de regulació. - Cal canviar l’element de govern del quadre de comandament al ipus Citilux i adequar la comunicació a la fibra òptica o targeta GSM amb SAI. Caldrà també pintar el quadre amb pintura antigrafitis i antienganxines i adequar la bancada en cas de ser necessari. - S’haurà de consultar a l’IMI si hi ha la possibilitat que arribi la Fibra a l’armari i si és així cal adequar la comunicació a la Fibra. A tal efecte caldrà que es renovi l’element de govern per un Citilux i que s0instal.lin els elements necessaris per establir la comunicació amb la Fibra òptica. - Les derivacions del punt de llum no es faran alls pericons de registre, sinó que s’efectuaran a les caixes aïllants situades a l’interior del suport, duent a terme la secció de fases de manera alternativa a fi d’equilibrar la càrrega assignada a cada fase. Les derivacions es protegiran mitjançant fusibles tipus UTE de calibre adequat (per VSAP). La connexió al punt de llum més proper es farà sense entroncaments i directament des de la caixa de fusibles del punt de llum a connectar. - Cal que els pericons compleixin les següents especificacions: Tapa de fosa dúctil ISO 1083/EN1563, norma UNE EN-124 i certificat AENOR vigent. - Superfície metàl·lica antilliscant: Tapa extraíble obrint més de 90º i com a màxim 120º i dispositiu anti tancament de bloqueig de seguretat a un angle major de 90º. 27kg de pes (tot dispositiu 39kg). El marc ha de ser d’acer galvanitzat en calent laminat segons ISO630. Les dimensions 60x60 cm a pericons de creuament de calçada i davant quadre 40x40cm a pericons de canvi de direcció intermitjos. La Manipulació amb un esforç d’aixecament entorn els 15kg, desbloqueig i obertura amb clau per manipulació una vegada bloquejada la tapa. ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 20 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 13. ENLLUMENAT PÚBLIC 21 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 02 Xarxa d’aigua potable AGBAR ........................................................................................................ 3 El present annex es redacta a mode informatiu presentant la informació més rellevant 03 Xarxes de mitja i baixa tensió ENDESA .......................................................................................... 7 obtinguda dels principals serveis d’instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona. 04 Xarxa de telecomunicacions ......................................................................................................... 10 El contingut és el següent: 05 Xarxa de gas NEDGIA .................................................................................................................. 14 06 Xarxa de clavegueram .................................................................................................................. 20 - Xarxa d’aigua potable AGBAR 07 Xarxa d’enllumenat públic ............................................................................................................. 28 - Xarxes de mitja i baixa tensió ENDESA 08 Jardineria i reg .............................................................................................................................. 30 - Xarxa de telecomunicacions - Xarxa de gas - Xarxa de clavegueram - Xarxa d’enllumenat públic A l’interior de l’AEG queden afectades les línies elèctriques que hi transcorren per l’interior, tant les que donen als fanals com a les que donen a l’interior de l’AEG. L’afectació fora de l’AEG és la relativa a les rases i el quadre elèctric de reg a millorar. ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 02 Xarxa d’aigua potable AGBAR ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 03 Xarxes de mitja i baixa tensió ENDESA ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 7 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 8 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 9 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 04 Xarxa de telecomunicacions ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 10 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 11 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 12 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 13 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 05 Xarxa de gas NEDGIA ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 14 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 15 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 16 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 17 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 18 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 19 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 06 Xarxa de clavegueram ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 20 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 21 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 22 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 23 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 24 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 25 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 26 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 27 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 07 Xarxa d’enllumenat públic ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 28 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 29 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 16. ELEMENTS URBANS EXISTENTS ANNEX 16. ELEMENTS URBANS EXISTENTS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 01 INTRODUCCIÓ 01 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 2 02 PAVIMENTS EXISTENTS .............................................................................................................. 2 Aquest document annex és per aclarir els elements urbans existents de l’àmbit de l’AEG i els 03 ELEMENTS DE LA XARXA D’ENLLUMENAT ................................................................................ 3 espais perimetrals que queden afectats 04 MOBILIARI ..................................................................................................................................... 4 02 PAVIMENTS EXISTENTS A continuació es llisten els elements afectats per la intervenció ELEMENT FOTO ACTUACIÓ Paviment de formigó Enderroc per pas de espai interior plaça rases Paviment de panot a Enderroc i reposició vorera Enderroc a l’espai Paviment existent de de rases més sauló reposició ANNEX 16. ELEMENTS URBANS EXISTENTS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 03 ELEMENTS DE LA XARXA D’ENLLUMENAT I REG Aquests son els elements de la xarxa d’enllumenat que queden afectats per la intervenció Paviment d’espai ELEMENT FOTO ACTUACIÓ Enderroc esportiu Fanal existent No es toca Canal de recollida Enderroc per rases d’aigües prefabricada amb posterior de formigó reposició Fanal existent Recol.locació Encintat de morter Enderroc per prefabricada reposició Per pas de rases Llit de parterre amb posterior Fanal existent Recol.locació reposició ANNEX 16. ELEMENTS URBANS EXISTENTS 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Retoc per la instal.lació Quadre elèctric Bancs individuals Recol·locació rectificada Recol·locació dins Quadre reg Rectificació per millora Cistella de bàsquet Districte segons representants districte 04 MOBILIARI Zona de jocs infantils No s’intervé Aquests son els elements de la xarxa d’enllumenat que queden afectats per la intervenció ELEMENT FOTO ACTUACIÓ Recol·locació i Paperera tractament anticorrosiu tipus AEG Bancs individuals Recol·locació ANNEX 16. ELEMENTS URBANS EXISTENTS 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 08 Jardineria i reg ANNEX 15. SERVEIS EXISTENTS 30 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX 6.3 ZONES D'APILAMENT. MAGATZEMS ........................................................................................ 11 1 OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ......................................................................... 4 7 TRACTAMENT DE RESIDUS .......................................................................................................... 11 2 PROMOTOR - PROPIETARI ............................................................................................................. 4 8 TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES ............................................... 11 3 DADES DEL PROJECTE ................................................................................................................... 5 8.1 MANIPULACIÓ ............................................................................................................................. 11 3.2 COORDINADOR DE SEGURETAT DURANT L'ELABORACIÓ DEL PROJECTE .......................... 5 8.2 DELIMITACIÓ / CONDICIONAMENT DE ZONES D'APILAMENT ................................................ 11 3.3 SIITUACIÓ ..................................................................................................................................... 5 • Explosius ..........................................................................................................................................................12 3.4 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL DEL PROJECTE .......................................................... 5 • Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció .........................................12 3.5 TERMINI D'EXECUCIÓ .................................................................................................................. 5 • Corrosius, Irritants, sensibilitzants ...................................................................................................................12 3.6 MÀ D'OBRA PREVISTA ................................................................................................................. 5 9 CONDICIONS DE L'ENTORN .......................................................................................................... 12 3.7 OFICIS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'OBRA ....................................... 5 • Ocupació del tancament de l’obra ...................................................................................................................12 3.8 TIPOLOGIA DELS MATERIALS A UTILITZAR A L'OBRA .............................................................. 5 • Situació de casetes i contenidors .....................................................................................................................12 3.9 MAQUINÀRIA PREVISTA PER A EXECUTAR L'OBRA ................................................................. 6 9.1 SERVEIS AFECTATS .................................................................................................................. 12 4 INSTAL·LACIONS PROVISIONALS .................................................................................................. 7 10 UNITATS CONSTRUCTIVES ....................................................................................................... 12 • Connexió de servei ............................................................................................................................................ 7 11 DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU ........................................................................ 13 • Quadre General ................................................................................................................................................. 7 11.1 PROCEDIMENTS D'EXECUCIÓ .................................................................................................. 13 • Conductors ........................................................................................................................................................ 7 11.2 ORDRE D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS .................................................................................... 13 • Quadres secundaris ........................................................................................................................................... 7 11.3 DETERMINACIÓ DEL TEMPS EFECTIU DE DURACIÓ. PLA D'EXECUCIÓ ............................... 13 • Connexions de corrent ...................................................................................................................................... 8 12 SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU ........................................................................................................ 13 • Maquinària elèctrica ......................................................................................................................................... 8 13 MEDIAMBIENT LABORAL ........................................................................................................... 14 • Enllumenat provisional ..................................................................................................................................... 8 13.1 AGENTS ATMOSFÈRICS ............................................................................................................ 14 • Enllumenat portàtil ........................................................................................................................................... 8 13.2 IL·LUMINACIÓ ............................................................................................................................. 14 4.2 INSTAL·LACIÓ D'AIGUA PROVISIONAL D'OBRA ......................................................................... 8 13.3 SOROLL ....................................................................................................................................... 14 4.3 INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT ................................................................................................ 8 13.4 POLS ............................................................................................................................................ 15 4.4 ALTRES INSTAL·LACIONS. PREVENCIÓ I PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS ........................... 8 13.5 ORDRE I NETEJA ........................................................................................................................ 16 5 SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL .............................................................. 9 13.6 RADIACIONS NO IONITZANTS ................................................................................................... 16 5.1 SERVEIS HIGIÈNICS ..................................................................................................................... 9 13.7 RADIACIONS IONITZANTS ......................................................................................................... 18 • Lavabos ............................................................................................................................................................. 9 14 MANIPULACIÓ DE MATERIALS .................................................................................................. 19 • Cabines d’evacuació .......................................................................................................................................... 9 14.1 ELS PRINCIPIS BÀSICS DE LA MANUTENCIÓ DE MATERIALS ............................................... 20 • Local de dutxes.................................................................................................................................................. 9 14.2 MANEJAMENT DE CÀRREGUES SENSE MITJANS MECÀNICS ............................................... 20 5.2 VESTUARIS ................................................................................................................................... 9 15 MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP) .......................................................... 20 5.3 MENJADOR ................................................................................................................................... 9 16 SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC) ..................................................................... 21 5.4 LOCAL DE DESCANS .................................................................................................................... 9 17 CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) ............................................ 21 5.5 LOCAL D'ASSISTÈNCIA A ACCIDENTATS ................................................................................... 9 18 RECURSOS PREVENTIUS.......................................................................................................... 21 6 ÀREES AUXILIARS ......................................................................................................................... 10 19 SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT .............................................................................................. 22 6.2 TALLERS ..................................................................................................................................... 10 20 CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA ................................................ 23 ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 20.1 NORMES DE POLICIA ................................................................................................................. 23 • Parades d’autobús, quioscos, bústies ..............................................................................................................27 • Control d’accessos .......................................................................................................................................... 23 21 RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ ............................................... 27 • Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra ................................................................................... 23 21.1 RISCOS DE DANYS A TERCERS ............................................................................................... 27 20.2 ÀMBIT D'OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA ................................................................................. 23 21.2 MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS ................................................................................... 27 • Ocupació del tancament de l’obra .................................................................................................................. 23 22 PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS ................................................................................ 28 • Situació de casetes i contenidors. ................................................................................................................... 24 23 PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS .............................................. 28 24 ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES ................................................ 28 • Situació de grues-torre i muntacàrregues ...................................................................................................... 24 • Canvis de la Zona Ocupada ............................................................................................................................. 24 20.3 TANCAMENTS DE L'OBRA QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC ................................................... 24 • Tanques ........................................................................................................................................................... 24 • Accés a l’obra .................................................................................................................................................. 24 20.4 OPERACIONS QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC ....................................................................... 24 • Entrades i sortides de vehicles i maquinària. .................................................................................................. 24 • Càrrega i descàrrega ....................................................................................................................................... 24 • Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa ........................................................................................ 25 • Proteccions per a evitar la caiguda d’objectes a la via pública ....................................................................... 25 20.5 NETEJA I INCIDÈNCIA SOBRE L'AMBIENT QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC .......................... 25 • Neteja .............................................................................................................................................................. 25 • Sorolls. Horari de treball ................................................................................................................................. 25 • Pols .................................................................................................................................................................. 26 20.6 RESIDUS QUE AFECTEN A L'ÀMBIT PÚBLIC ............................................................................ 26 20.7 CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIANANTS QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC ............................ 26 • Senyalització i protecció.................................................................................................................................. 26 • Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants ............................................................................... 26 • Elements de protecció .................................................................................................................................... 26 • Enllumenat i abalisament lluminós ................................................................................................................. 26 • Abalisament i defensa ..................................................................................................................................... 26 • Paviments provisionals ................................................................................................................................... 26 • Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda .......................................................................................... 27 • Manteniment .................................................................................................................................................. 27 • Retirada de senyalització i abalisament .......................................................................................................... 27 20.8 PROTECCIÓ I TRASLLAT D'ELEMENTS EMPLAÇATS A LA VIA PÚBLICA............................... 27 • Arbres i jardins ................................................................................................................................................ 27 ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 1 OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1.1 IDENTIFICACIÓ DE LES OBRES Les obres es refereixen al PROJECTEDE CONSTRUCTIU DE LA REURBANITZACIÓ D’UN ÀMBIT A LA PLAÇA DEL CANÒDROM DE BARCELONA PER CONSTRUIR UNA ÀREA D’ESBARJO DE GOSSOS AL DISTRICTE DE SANT ANDREU. 1.2 OBJECTE El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres del Projecte objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es. En el present Estudi de Seguretat i Salut s'ha dut a terme un estudi aprofundit dels riscos inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per garantir la seguretat de les persones en l'execució de les obres en compliment del que determina la Llei 3/2007 del 4 de juliol de l’obra pública en el seu article 18.3.h). D’aquesta manera, s’integra en el Projecte Executiu/Constructiu, les premisses bàsiques per a les quals el/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i humans necessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de treball, de conformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que haurà/n de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació a l’inici de les obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura davant l’Autoritat Laboral. En cas de què sigui necessari implementar mesures de seguretat no previstes en el present Estudi, a petició expressa del coordinador de seguretat i salut en fase d'execució de l'obra, el contractista elaborarà el corresponent annex al Pla de Seguretat i Salut de l'obra que desenvoluparà i determinarà les mesures de seguretat a dur a terme amb la memòria, plec de condicions, amidaments, preus i pressupost que li siguin d'aplicació si n'és el cas. 2 PROMOTOR - PROPIETARI Promotor : DISTRICTE DE SANT ANDREU Població : BARCELONA AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Redactor E.S.S. : ESTER OVEJERO MORLANS ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Titulació/ns : ARQUITECTA Oficial 1a encofrador Oficial 1a ferrallista Col·legiat núm. : 32804/9 Oficial 1a picapedrer Oficial 1a col·locador Població : BARCELONA OFICIAL 1A MANYÀ Oficial 1a electricista Oficial 1a muntador Oficial 3 DADES DEL PROJECTE 1a d'obra pública Oficial 1a jardiner Oficial 2a jardiner 3.1 AUTOR/S DEL PROJECTE Oficial 1a jardiner especialista en arboricultura Ajudant encofrador Autor del projecte : ESTER OVEJERO MORLANS Ajudant ferrallista Ajudant picapedrer Titulació/ns : ARQUITECTA Ajudant col·locador Ajudant fuster Ajudant Col·legiat núm. : 32804/9 Població pintor AJUDANT MANYÀ : BARCELONA Ajudant electricista Ajudant muntador Ajudant jardiner Manobre 3.2 COORDINADOR DE SEGURETAT DURANT L'ELABORACIÓ DEL PROJECTE Manobre especialista Oficial 1a per a seguretat i salut Manobre per a Coordinador de S & S seguretat i salut designat pel promotor: ESTER OVEJERO MORLANS Titulació/ns : ARQUITECTA 3.8 TIPOLOGIA DELS MATERIALS A UTILITZAR A L'OBRA Col·legiat núm. : 32804/9 ACCESSORIS GENÈRICS PER A DESGUASSOS I BAIXANTS DE PLÀSTIC ACCESSORIS Població : BARCELONA GENÈRICS PER A INSTAL·LACIONS DE REG ACCESSORIS GENÈRICS PER A TUBS DE POLIETILÈ 3.3 SIITUACIÓ ACER EN BARRES CORRUGADES ADDITIUS I ADDICIONS PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES Emplaçament : PLAÇA DEL CANÒDROM ARBRES PLANIFOLIS (FAGUS A LIRIODENDRUM) Carrer,plaça : PLAÇA DEL CANÒDROM ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT (INULA A MANDEVILLEA) Població : BARCELONA ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT (RIBES A SYRINGA) 3.4 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL DEL PROJECTE ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT (SYZGIUM A ZOYSIA) ASPERSORS El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la BANCS DE PEDRA ARTIFICIAL Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de168.689,89 €. BARANES D'ACER (cientrosesenta-i-ocho mil seicientosochenta-i-nueve amb ochenta-i-nueve centims). CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV CABLES DE COURE DE 450/750 V CAIXES 3.5 TERMINI D'EXECUCIÓ SECCIONADORES FUSIBLES CALÇS El termini estimat de duració dels treballs d’execució de l’obra és de 2 mesos. CIMENTS CLAUS 3.6 MÀ D'OBRA PREVISTA COLUMNES L’estimació de mà d’obra en punta d’execució és de 7 persones. CONDUCTORS DE COURE NUS DIFUSORS 3.7 OFICIS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'OBRA DISPOSICIÓ DE RESIDUS Oficial 1a Oficial 1a paleta ELECTROVÀLVULES ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ELEMENTS AUXILIARS PER A FONTS MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT MESCLES ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL BITUMINOSES DISCONTÍNUES EN CALENT MORTERS AMB ELEMENTS D'AGILITY ADDITIUS ELEMENTS DE MUNTATGE PER A DESGUASSOS I BAIXANTS DE PLÀSTIC NEUTRES PANOTS ELEMENTS ESPECIALS PER A CONDUCTORS PAPERERES TRABUCABLES ELEMENTS ESPECIALS PER A INSTAL.LACIONS DE REG PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A CONDUCTORS ELÈCTRICS DE TENSIÓ BAIXA ELEMENTS ESPECIALS PER A SUPORTS DE LLUMENERES PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ PECES ELEMENTS PER A ENCOFRATS INDUSTRIALITZATS DE MURS I PILARS ELEMENTS CORBES DE FORMIGÓ PER A VORADES PER A ENCOFRATS INDUSTRIALITZATS DE SUPERFÍCIES VERTICALS ESMENES PECES DE MORTER DE CIMENT PER A RIGOLES PECES BIOLÒGIQUES ESPECIALS DE PEDRA NATURAL PER A GUALS PECES FILFERROS RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES PECES RECTES DE FONTS PER A EXTERIORS FORMIGONS PEDRA NATURAL PER A VORADES PEDRES D'ÚS NO ESTRUCTURAL PEDRES PER A ROCALLES FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA PLAFONS FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR AMB FIBRES PLANXES I PERFILS D'ACER PLAQUES DE FORMIGONS SENSE ADDITIUS CONNEXIÓ A TERRA PROGRAMADORS GEOTÈXTILS GRAVES PROVES DEL TERRENY JOCS AMB MOLLES PUNTALS LLATES REIXES D'ACER LLIGANTS HIDROCARBONATS SAULONS LLUM PER A EXTERIORS AMB LÀMPEDES LED SENYALS D'INFORMACIÓ I DE DIRECCIÓ MANÒMETRES MAONS SORRES CERÀMICS TACS I VISOS TAULES TAULOS MATERIAL PER A REG PER DEGOTEIG TELES METÀL·LIQUES I PLÀSTIQUES MATERIALS AUXILIARS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA MATERIALS AUXILIARS PER A DRENATGES TOBOGANS MATERIALS AUXILIARS PER A ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA TOT-U MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT BAIXA MATERIALS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ MATERIALS TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS AUXILIARS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS MATERIALS TUBS DE PVC PER A DRENATGES AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL·LICS MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT TUBS RÍGIDS NO METÀL·LICS MATERIALS AUXILIARS PER A REIXATS VÀLVULES DE DESCARREGA AUTOMATICA VÀLVULES MATERIALS AUXILIARS PER A TANQUES METÀL·LIQUES D'ESFERA MANUALS AMB ROSCA VÀLVULES MATERIALS PER A ASPRATGES REDUCTORES DE PRESSIÓ AMB ROSCA VENTOSES MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS VORADES DE PLANXA D'ACER MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE CIRCULARS MATERIALS PER A REVESTIMENTS 3.9 MAQUINÀRIA PREVISTA PER A EXECUTAR L'OBRA MATERIALS PER A TANQUES DE JARDÍ Compressor amb dos martells pneumàtics ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Retroexcavadora amb martell trencador Fresadora per a paviment amb càrrega automàtica 4.1 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA PROVISIONAL D'OBRA Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 t És faran els tràmits adients, per tal que la companyia subministradora d’electricitat o una acreditada faci Pala excavadora giratoria sobre pneumàtics de 15 a 20 t la connexió des de la línia subministradora fins els quadres on s’ha d’instal·lar la caixa general de pala excavadora giratoria sobre cadenes de 31 a 40 t protecció i els comptadors, des dels quals els Contractistes procediran a muntar la resta de la instal·lació Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t elèctrica de subministrament provisional a l’obra, conforme al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, Motoanivelladora petita segons el projecte d’un instal·lador autoritzat. Corró vibratori autopropulsat, de 8 a 10 t Es realitzarà una distribució sectoritzada, que garanteixi l’adient subministrament a tots els talls i punts Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t de consum de l’obra, amb conductor tipus V -750 de coure de seccions adequades canalitzades en tub Safata vibrant amb placa de 60 cm de PVC, rígid blindat o flexible segons el seu recorregut, però sempre amb l’apantallament suficient per Minicarregadora sobre pneumàtics amb accessori anivellador a resistir al pas de vehicles i trànsit normal d’una obra. Camió per a transport de 7 t La instal·lació elèctrica tindrà una xarxa de protecció de terra mitjançant cable de coure nu que estarà Camió per a transport de 12 t connectat a una javelina, plaques de connexió al terra, segons càlcul del projectista i comprovació de Camió cisterna de 8 m3 Camió l’instal·lador. cisterna de 10 m3 Camió grua Les mesures generals de seguretat en la instal·lació elèctrica són les següents: Camió grua de 3 t • Connexió de servei Camió grua de 5 t - Es realitzarà d’acord amb la companyia de subministrament. Camió cistella de 10 m d'alçària com a màxim - La seva secció vindrà determinada per la potència instal·lada. - Existirà un mòdul de protecció (fusibles i limitadors de potència). Dúmper d'1,5 t de càrrega útil, amb mecanisme hidràulic Camió - Estarà situada sempre fora de l’abast de la maquinària d’elevació i les zones sense pas de vehicles. cisterna per a reg asfàltic • Quadre General Mesclador continu per a morter preparat en sacs - Disposarà de protecció vers als contactes indirectes mitjançant diferencial de sensibilitat mínima Formigonera de 165 l de 300 mA. Per a enllumenat i eines elèctriques de doble aïllament la seva sensibilitat caldrà que sigui de 30 mA. Estenedora per a paviments de formigó Estenedora per a - Disposarà de protecció vers als contactes directes per tal que no hi existeixin parts en tensió al paviments de mescla bituminosa descobert (embornals, cargols de connexió, terminals automàtics, etc.). Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsat pneumàtic - Disposarà d’interruptors de tall magnetotèrmics per a cadascú dels circuits independents. Els dels Escombradora autopropulsada aparells d’elevació hauran de ser de tall omnipolar (tallaran tots els conductors, inclòs el neutre). - Anirà connectat a terra (resistència màxima 78 W). A l’inici de l’obra es realitzarà una connexió al Màquina tallajunts amb disc de diamant per a paviment terra provisional que haurà d’estar connectada a l’anell de terres, tot seguit després de realitzats Subministrament de contenidor metàl·lic de 12 m3 de capacitat i recollida amb residus inerts o no els fonaments. especials - Estarà protegida de la intempèrie. - És recomanable l'ús de clau especial per a la seva obertura. SUBMINISTRAMENT I RECOLLIDA DE RESIDUS ESPECIALS AMB BIDÓ PLÀSTIC DE 200 L DE - Se senyalitzarà amb senyal normalitzada d’advertència de risc elèctric (R.D. 485/97). CAPACITAT • Conductors Remolinador mecànic Regle - Disposaran d’un aïllament de 1000 v de tensió nominal, que es pot reconèixer per la seva impressió vibratori sobre el mateix aïllament. - Els conductors aniran soterrats, o grapats als paraments verticals o sostres allunyats de les zones Màquina taladradora amb broca de diamant refrigerada amb aigua per a forats de 5 a 20 cm com a de pas de vehicles i / o persones. màxim - Les empiuladures hauran de ser realitzades mitjançant „jocs“ d’endolls, mai amb regletes de connexió, retorciments i embetats. Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic • Quadres secundaris Equip i elements auxiliars per a soldadura de pern connector tipus nelson per a xapa col·laborant - Seguiran les mateixes especificacions establertes pel quadre general i hauran de ser de doble aïllament. 4 INSTAL·LACIONS PROVISIONALS - Cap punt de consum pot estar a més de 25 m d’un d’aquests quadres. - Encara que la seva composició variarà segons les necessitats, l’aparellatge més convencional dels ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 7 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta equips secundaris per planta és el següent: distribució i amb canya galvanitzada o coure, dimensionat segons les Normes Bàsiques de l’Edificació I. 1 Magnetotèrmic general de 4P: 30 A. relatives a fontaneria en els punts de consum, tot allò garantit en una total estanquitat i aïllament II. 1 Diferencial de 30 A : 30 mA. III. 1 Magnetotèrmic 3P : 20 mA. dialèctric en les zones necessàries. IV. 4 Magnetotèrmics 2P : 16 A. V. 1 Connexió de corrent 3P + T : 25 A. 4.3 INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT VI. 1 Connexió de corrent 2P + T : 16 A. VII. 2 Connexió de corrent 2P : 16 A. Des del començament de l’obra, es connectaran a la xarxa de clavegueram públic, les instal·lacions VIII. 1 Transformador de seguretat : (220 v./ 24 v.). IX. 1 Connexió de corrent 2P : 16 A. provisionals d’obra que produeixin abocaments d’aigües brutes. Si es produís algun retard en l’obtenció del permís municipal de connexió, s’haurà de realitzar, a càrrec • Connexions de corrent del contractista, una fossa sèptica o pou negre tractat amb bactericides. - Aniran proveïdes d’embornals de connexió al terra, excepció feta per per la connexió d’equips de doble aïllament. 4.4 ALTRES INSTAL·LACIONS. PREVENCIÓ I PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS - S’empararan mitjançant un magnetotèrmic que faciliti la seva desconnexió. - Es faran servir els següents colors: Per als treballs que comportin la introducció de flama o d’equip productor d’espurnes a zones amb risc - Connexió de 24 v : Violeta. d’incendi o d’explosió, caldrà tenir un permís de forma explícita, fet per una persona responsable, on al - Connexió de 220 v : Blau. costat de les dates inicial i final, la naturalesa i la localització del treball, i l’equip a usar, s’indicaran les - Connexió de 380 v : Vermell precaucions a adoptar respecte als combustibles presents (sòlids, líquids, gasos, vapors, pols), neteja - No s’empraran connexions tipus „lladre“. prèvia de la zona i els mitjans addicionals d’extinció, vigilància i ventilació adequats. • Maquinària elèctrica Les precaucions generals per la prevenció i la protecció contra incendis seran les següents - Disposarà de connexió a terra. - Els aparells d’elevació aniran proveïts d’interruptor de tall omnipolar. - La instal·lació elèctrica haurà d’estar d’acord amb allò establert a la Instrucció M.I.B.T. 026 del - Es connectaran a terra el guiament dels elevadors i els carrils de grua vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió per a locals amb risc d’incendis o explosions. - o d’altres aparells d’elevació fixos. - Es limitarà la presència de productes inflamables en els llocs de treball a les quantitats estrictament - L’establiment de connexió a les bases de corrent, es farà sempre amb clavilla normalitzada. necessàries perquè el procés productiu no s’aturi. La resta es guardarà en locals diferents al de • Enllumenat provisional treball, i en el cas que això no fos possible es farà en recintes aïllats i condicionats. En tot cas, els - El circuit disposarà de protecció diferencial d’alta sensibilitat, de 30 mA. locals i els recintes aïllats compliran allò especificat a la Norma Tècnica „MIE-APQ-001 - Els portalàmpades haurà de ser de tipus aïllant. Almacenamiento de líquidos inflamables y combustibles“ del Reglament sobre Emmagatzematge - Es connectarà la fase al punt central del portalàmpades i el neutre al lateral més pròxim a la virolla. de Productes Químics. - Els punts de llum a les zones de pas s’instal·laran als sostres per tal de garantir-ne la - S’instal·laran recipients contenidors hermètics i incombustibles en què s’hauran de dipositar els inaccessibilitat a les persones. residus inflamables, retalls, etc. • Enllumenat portàtil - Es col·locaran vàlvules antirretorn de flama al bufador o a les mànegues de l’equip de soldadura - La tensió de subministrament no ultrapassarà els 24 v o alternativament disposarà de doble oxiacetilènica. aïllament, Classe II de protecció intrínseca en previsió de contactes indirectes. - L’emmagatzematge i ús de gasos liquats compliran amb tot allò establert a la instrucció MIE-AP7 - Disposarà de mànec aïllant, carcassa de protecció de la bombeta amb capacitat anticops i suport del vigent Reglament d’Aparells a pressió en la norma 9, apartats 3 i 4 en allò referent a de sustentació. l’emmagatzematge, la utilització, l’inici del servei i les condicions particulars de gasos inflamables. 4.2 INSTAL·LACIÓ D'AIGUA PROVISIONAL D'OBRA - Els camins d’evacuació estaran lliures d’obstacles. Existirà una senyalització indicant els llocs de prohibició de fumar, situació d’extintors, camins d’evacuació, etc. Per part del Contractista Principal, es realitzaran les gestions adients davant de la companyia - Han de separar-se clarament els materials combustibles els uns dels altres, i tots ells han d’evitar subministradora d’aigua, perquè instal·lin una derivació des de la canonada general al punt on s’ha de qualsevol tipus de contacte amb equips i canalitzacions elèctriques. col·locar el corresponent comptador i puguin continuar la resta de la canalització provisional per l'interior - La maquinària, tant fixa com mòbil, accionada per energia elèctrica, ha de tenir les connexions de de l’obra. corrent ben realitzades, i en els emplaçaments fixos, se l’haurà de proveir d’aïllament al terra. Tots La distribució interior d’obra podrà realitzar-se amb canonada de PVC flexible amb els ronsals de els devessalls, ensegellats i deixalles que es produeixin pel treball han de ser retirats amb ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 8 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta regularitat, deixant nets diàriament els voltants de les màquines. tot seguit: - Les operacions de transvasament de combustible han d’efectuar-se amb bona ventilació, fora de la influencia d’espurnes i fonts d’ignició. Han de preveure’s també les conseqüències de possibles 5.1 SERVEIS HIGIÈNICS vessaments durant l’operació, pel que caldrà tenir a mà, terra o sorra. • Lavabos - La prohibició de fumar o encendre qualsevol tipus de flama ha de formar part de la conducta a Com a mínim un per a cada 10 persones. seguir en aquests treballs. - Quan es transvasin líquids combustibles o s’omplin dipòsits hauran de parar-se els motors • Cabines d’evacuació accionats amb el combustible que s’està transvasant. S’ha d’instal·lar una cabina d’1,5 m2 x 2,3 m d’altura, dotada de placa turca, com a mínim, per a - Quan es fan regates o forats per permetre el pas de canalitzacions, han d’obturar-se ràpidament cada 25 persones per evitar el pas de fum o flama d’un recinte de l’edifici a un altre, evitant-se així la propagació de • Local de dutxes l’incendi. Si aquests forats s’han practicat en parets tallafocs o en sostres, la mencionada obturació 2 haurà de realitzar-se de forma immediata i amb productes que assegurin l’estanquitat contra fum, Cada 10 treballadors, disposaran d’una cabina de dutxa de dimensions mínimes d’1,5 m x 2,3 m calor i flames. d’altura, dotada d’aigua freda-calenta, amb terra antilliscant. - En les situacions descrites anteriorment (magatzems, maquinària fixa - o mòbil, transvasament de combustible, muntatge d’instal·lacions energètiques) i en aquelles, 5.2 VESTUARIS altres en què es manipuli una font d’ignició, cal col·locar extintors, la càrrega i capacitat dels quals Superfície aconsellable 2 m2 per treballador contractat. estigui en consonància amb la naturalesa del material combustible i amb el seu volum, així com sorra i terra a on es maneguin líquids inflamables, amb l’eina pròpia per estendre-la. En el cas de 5.3 MENJADOR grans quantitats d’aplecs, emmagatzement o concentració d’embalatges o devessalls, han de 2 completar-se els mitjans de protecció amb mànegues de rec que proporcionin aigua abundant. Diferent del local de vestuari. A efectes de càlcul haurà de considerar-se entre 1,5 i 2 m per - Emplaçament i distribució dels extintors a l’obra treballador que mengi a l’obra. Els principis bàsics per l’emplaçament dels extintors, són: Equipat amb banc allargat o cadires, proper a un punt de subministrament d’aigua (1 aixeta i pica rentaplats per a cada 10 comensals), mitjans per a escalfar menjars (1 microones per a cada 10 - Els extintors manuals es col·locaran, senyalitzats, sobre suports fixats a paraments verticals o comensals), i cubell hermètic (60 l de capacitat, amb tapa) per a dipositar les escombraries. pilars, de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m del sòl. - En àrees amb possibilitats de focs „A“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol 5.4 LOCAL DE DESCANS punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 25 m. En aquelles obres non s’ocupen simultàniament més de 50 treballadors durant més de 3 mesos, és - En àrees amb possibilitats de focs „B“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 15 m. recomanable que s’estableixi un recinte destinat exclusivament al descans del personal, situat el - Els extintors mòbils hauran de col·locar-se en aquells punts on s’estimi que existeix una major més pròxim possible al menjador i serveis. probabilitat d’originar-se un incendi, a ser possible, pròxims a les sortides i sempre en llocs de fàcil A efectes de càlcul haurà de considerar-se 3 m2 per usuari habitual. visibilitat i accés. En locals grans o quan existeixin obstacles que dificultin la seva localització, s’assenyalarà convenientment la seva ubicació. 5.5 LOCAL D'ASSISTÈNCIA A ACCIDENTATS En aquells centres de treball que ocupin simultàniament més de 50 treballadors durant més d’un 5 SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL mes, s’establirà un recinte destinat exclusivament a les cures del personal d’obra. Els locals de Les instal·lacions provisionals d’obra s’adaptaran a les característiques especificades als articles 15 i ss primers auxilis disposaran, com a mínim, de: del R.D. 1627/97, de 24 d’octubre, relatiu a les DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. • una farmaciola, • una llitera, Per al servei de neteja d'aquestes instal·lacions higièniques, es responsabilitzarà a una persona o un • una font d’aigua potable. equip, els quals podran alternar aquest treball amb altres propis de l’obra. El material i els locals de primers auxilis hauran d’estar senyalitzats clarament i situats a prop dels Per l’execució d’aquesta obra, es disposarà de les instal·lacions del personal que es defineixen i detallen llocs de treball. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 9 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta El terra i les parets del local d’assistència a accidentats, han de ser impermeables, pintats possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudament senyalitzats. Els buits horitzontals preferiblement en colors clars. Lluminós, caldejat a l’estació freda, ventilat si fos necessari de estaran condemnats i, si no fos possible com en el cas de lafossa del skip, es disposarà de baranes manera forçada en cas de dependències subterrànies. Haurà de tenir a la vista el quadre d’adreces laterals reglamentàries d’1 m d’altura i topall per a rodadura de vehicles. i telèfons dels centres assistencials més pròxims, ambulàncies i bombers. La construcció de l’estacada destinada a la contenció i separació d’àrids, serà ferma i arriostrada En obres a les quals el nivell d’ocupació simultani estigui entre els 25 i els 50 treballadors, el local en previsió de bolcades. d’assistència a accidentats podrà ser substituït per un armari farmaciola emplaçat a l’oficina d’obra. Les sitges de ciment no seran hermètiques, per evitar l’efecte de la pressió. La boca de recepció de L’armari farmaciola, custodiat pel socorrista de l’obra, haurà d’estar dotat com a mínim de: alcohol, aigua la sitja estarà condemnada amb un sòlid engraellat o relliga metàl·lica. La tapa disposarà de barana oxigenada, pomada antisèptica, gases, benes sanitàries de diferents grandàries, benes elàstiques perimetral reglamentària d’1 m d’altura. L’accés mitjançant escala „de gat“ estarà protegida compressives autoadherents, esparadrap, tiretes, mercurocrom o antisèptic equivalent, analgèsics, mitjançant argolles metàl·liques (Ø 0,80 m) a partir de 2 m de l’arrancada. bicarbonat, pomada per a picades d’insectes, pomada per a cremades, tisores, pinces, dutxa portàtil per La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de Baixa a ulls, termòmetre clínic, caixa de guants esterilitzats i torniquet. Tensió. Per a contractacions inferiors, podrà ser suficient disposar d’una farmaciola de butxaca o portàtil, Les operacions de manteniment preventiu es realitzaran de conformitat a les instruccions del custodiada per l’encarregat. fabricant o importador. El Servei de Prevenció de l’empresa contractista establirà els medis materials i humans addicionals per 6.2 TALLERS tal d’efectuar la Vigilància de la Salut d’acord al que estableix la llei 31/95. A més, es disposarà d’una farmaciola portàtil amb el contingut següent: Estaran ubicats estratègicament en funció de les necessitats de l’obra. De forma general els locals destinats a tallers, tindran les següents dimensions mínimes - desinfectants i antisèptics autoritzats, (descomptats els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i/o materials): 3 m d’altura - gases estèrils, de pis a sostre, 2 m2 de superfície i 10 m3 de volum per treballador. - cotó hidròfil, La circulació del personal i els materials estarà ordenada amb molta cura, abalisada i senyalitzada, - benes, - esparadrap, amb una amplada mínima de la zona de pas de personal (sense càrrega) d’1,20 m2 per a - apòsits adhesius, passadissos principals (1 m en passadissos secundaris) independent de les vies de manutenció - estisores, mecànica de materials. En zones de pas, la separació entre màquines i/o equips mai no serà inferior - pinces, a 0,80 m (comptat des del punt més sortint del recorregut de l’òrgan mòbil més pròxim). Al voltant - guants d’un sol ús. dels equips que generin calor radiant, es mantindrà un espai lliure no inferior a 1,50 m, estaran El material de primers auxilis es revisarà periòdicament, i es reposarà de manera immediata el material apantallats i disposaran de mitjans portàtils d’extinció adequats. Les instal·lacions provisionals utilitzat o caducat. suspeses sobre zones de pas estaran canalitzades a una altura mínima d’1,90 m sobre el nivell del paviment. 6 ÀREES AUXILIARS La intensitat mínima d’il·luminació, en els llocs d’operació de les màquines i equips, serà de 200 lux. 6.1 CENTRALS I PLANTES La il·luminació d’emergència serà capaç de mantenir, al menys durant una hora, una intensitat de 5 lux, i la seva font d’energia serà independent del sistema normal d’il·luminació. L’accés, als Estaran ubicades estratègicament en funció de les necessitats de l’obra. En el trànsit de vehicles als diferents tallers provisionals d’obra, ha de restar restringit exclusivament al personal adscrit a cada seus accessos es tindrà molta cura pel que fa a l’ordre, abalisament i senyalització, amb una amplada un d’ells, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota persona mínima de la zona de rodadura de 6 m i pòrtic de gàlib de limitació en altura, mínima de 4 m. en el radi d’actuació de càrregues suspeses, així com en els de desplaçament i servituds de L’accés a la instal·lació resta restringida exclusivament al personal necessari per a la seva explotació, màquines i/o equips. Tots els accessos o passarel·les situades a altures superiors a 2 m sobre el restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota persona en el radi de gir sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana reglamentària d’1 m d’altura. de la dragalina. Tots els accessos o passarel·les situats a altures superiors a 2 m sobre el sòl o Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas susceptibles plataforma de nivell inferior, disposarà de barana reglamentària d’1 m d’altura. de possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudament senyalitzats. Els buits Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas susceptibles de ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 10 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta horitzontals seran condemnats Servei de Prevenció, la gestió del control dels possibles efectes contaminants dels residus o La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. materials emprats a l’obra, que puguin generar potencialment malalties o patologies professionals Les operacions de manteniment preventiu de la maquinària es realitzaran de conformitat a les als treballadors i/o tercers exposats al seu contacte i/o manipulació. instruccions del fabricant o importador. L’assessoria d’Higiene Industrial comprendrà la identificació, quantificació, valoració i propostes de Les emanacions de pols, fibres, fums, gasos, vapors o boirines disposaran d’extracció localitzada, en la correcció dels factors ambientals, físics, químics i biològics, dels materials i/o substàncies mesura del possible, evitant la seva difusió per l’atmosfera. En els tallers tancats, el subministrament perilloses, per a fer-los compatibles amb les possibilitats d’adaptació de la majoria (gairebé totalitat) dels treballadors i/o tercers aliens exposats. Als efectes d’aquest projecte, els paràmetres de d’aire fresc i net per hora i ocupant serà, al menys, de 30 a 50 m3, llevat que s’efectuï una renovació mesura s’establirà mitjançant la fixació dels valors límit TLV (Threshold Limits Values) que fan total d’aire diversos cops per hora (no inferior a 10 cops). referència als nivells de contaminació d’agents físics o químics, per sota dels quals els treballadors 6.3 ZONES D'APILAMENT. MAGATZEMS poden estar exposats sense perill per a la seva salut. El TLV s’expressa amb un nivell de contaminació mitjana en el temps, per a 8 h/dia i 40 h/setmana. Els materials emmagatzemats a l’obra, hauran de ser els compresos entre els valors „mínims- màxims“, segons una adequada planificació, que impedeixi estacionaments de materials i/o equips inactius que 8.1 MANIPULACIÓ puguin ésser causa d’accident. En funció de l’agent contaminant, del seu TLV, dels nivells d’exposició i de les possibles vies Els Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulació manual o d’entrada a l‘organisme humà, el Contractista haurà de reflectir en el seu Pla de Seguretat i Salut mecànica dels materials apilats, hauran estat previstos en la planificació dels treballs. les mesures correctores pertinents per a establir unes condicions de treball acceptables per als Les zones d’apilament provisional estaran balisades, senyalitzades i il·luminades adequadament. treballadors i el personal exposat, de forma singular a: De forma general el personal d’obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formació adequada respecte als principis de manipulació manual de materials. De forma més singularitzada, els treballadors - Amiant. responsables de la realització de maniobres amb mitjans mecànics, tindran una formació qualificada de - Plom. Crom, Mercuri, Níquel. les seves comeses i responsabilitats durant les maniobres. - Sílice. - Vinil. 7 TRACTAMENT DE RESIDUS - Urea formol. El Contractista és responsable de gestionar els sobrants de l’obra de conformitat amb les directrius del - Ciment. D. 201/1994, de 26 de juliol, i del R.D. 105/2008, d'1 de febrer, regulador dels enderrocs i d’altres residus - Soroll. de construcció, a fi i efecte de minimitzar la producció de residus de construcció com a resultat de la - Radiacions. - Productes tixotròpics (bentonita) previsió de determinats aspectes del procés, que cal considerar tant en la fase de projecte com en la - Pintures, dissolvents, hidrocarburs, coles, resines epoxi, greixos, olis. d’execució material de l’obra i/o l’enderroc o desconstrucció. - Gasos liquats del petroli. Al projecte s’ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblement s’originaran i les - Baixos nivells d’oxigen respirable. instal·lacions de reciclatge més properes per tal que el Contractista triï el lloc on portarà els seus residus - Animals. de construcció. - Entorn de drogodependència habitual. Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que això comporti. Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, no detectades 8.2 DELIMITACIÓ / CONDICIONAMENT DE ZONES D'APILAMENT prèviament, que continguin o hagin pogut contenir productes tòxics i contaminants, es buidaran Les substàncies i/o els preparats es rebran a l’obra etiquetats de forma clara, indeleble i com a prèviament i s’aïllaran els productes corresponents de l’excavació per ser evacuats independentment de mínim amb el text en idioma espanyol. la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat. L’etiqueta ha de contenir: 8 TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES - Denominació de la substància d’acord amb la legislació vigent o en el seu defecte nomenclatura de la IUPAC. Si és un preparat, la denominació o nom comercial. El Contractista es responsable d’assegurar-se per mediació de l’Àrea d’Higiene Industrial del seu - Nom comú, si és el cas. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 11 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta - Concentració de la substància, si és el cas. Si és tracta d’un preparat, el nom químic de les S’entén per àmbit d’ocupació el realment afectat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, substàncies presents. bastides, contenidors, casetes, etc. - Nom, direcció i telèfon del fabricant, importador o distribuïdor de la substància o preparat perillós. Cal tenir en compte que, en aquest tipus d’obres, l’àmbit pot ser permanent al llarg de tota l’obra o - Pictogrames i indicadors de perill, d’acord amb la legislació vigent. que pot ser necessari distingir entre l’àmbit de l’obra (el de projecte) i l’àmbit dels treballs en les - Riscos específics, d’acord amb la legislació vigent. seves diferents fases, a fi de permetre la circulació de vehicles i vianants o l’accés a edificis i guals. - Consells de prudència, d’acord amb la legislació vigent. El número CEE, si en té. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit - La quantitat nominal del contingut (per preparats). d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. - L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats El fabricant, l’importador o el distribuïdor haurà de facilitar al Contractista destinatari, la fitxa de amb el procés constructiu. seguretat del material i/o la substància perillosa, abans o en el moment del primer lliurament. Les condicions bàsiques d’emmagatzematge, apilament i manipulació d’aquests materials i/o substàncies • Situació de casetes i contenidors perilloses, estaran adequadament desenvolupades en el Pla de Seguretat del Contractista, partint de Es col·locaran, preferentment, a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra. les següents premisses: Si per les especials característiques de l’obra no és possible la ubicació de les casetes a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra, ni és possible el seu trasllat dins d’aquest àmbit, ja sigui • Explosius durant tota l’obra o durant alguna de les seves fases, s’indicaran al PLA DE SEGURETAT I SALUT L’emmagatzematge es realitzarà en polvorins/minipolvorins que s’ajustin als requeriments de les normes les àrees previstes per aquest fi. legals i reglaments vigents. Estarà adequadament senyalitzada la presència d’explosius i la prohibició Les casetes, els contenidors, els tallers provisionals i l’aparcament de vehicles d’obra, es situaran de fumar. segons s’indica en l’apartat “Àmbit d’ocupació de la via pública”. • Comburents, extremadament inflamables i fàcilment inflamables Emmagatzematge 9.1 SERVEIS AFECTATS en lloc ben ventilat. Estarà adequadament senyalitzada la presència de comburents i la prohibició de En l'annex núm 15 es mostreserveis existents i les possibles afeccions. fumar. En el present projecte s'afecta a xarxes de serveis municipals, en concret, l'enllumenat públic, les Estaran separats els productes inflamables dels comburents. xarxes de reg, i el clavegueram. El possible punt d’ignició més pròxim estarà suficientment allunyat de la zona d’apilament. Els Plànols i d’altra documentació que el Projecte incorpora relatius a l’existència i la situació de • serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i en general, d’instal·lacions i estructures Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció d’obra soterrades o aèries tenen un caràcter informatiu i no garanteixen l’exhaustivitat ni l’exactitud Estarà adequadament senyalitzada la seva presència i disposarà de ventilació eficaç. i per tant no seran objecte de reclamació per mancances i/o omissions. El Contractista ve obligat a Es manipularà amb Equips de Protecció Individual adequats que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en la seva pròpia investigació per a la qual cosa sol·licitarà dels titulars d’obres i serveis, plànols de previsió de contactes amb la pell. situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades, per mitjà del detector de conduccions o per cales. Les adopcions de mesures de seguretat o la disminució dels rendiments • Corrosius, Irritants, sensibilitzants es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent. Estarà adequadament senyalitzada la seva presència. 10 UNITATS CONSTRUCTIVES Es manipularan amb Equips de Protecció Individual adequats (especialment guants, ulleres i màscara de respiració) que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb la pell i les mucoses de les vies respiratòries. ENDERROCS ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA 9 CONDICIONS DE L'ENTORN FONDÀRIA ENDERROCS O ARRENCADA D'ELEMENTS MOVIMENTS DE TERRES • Ocupació del tancament de l’obra REBAIX DE TERRENY SENSE I AMB TALUSSOS, I PRETALL EN TALUSSOS I ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 12 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta REPOSICIÓ EN DESMUNT Les característiques constructives i els procediments d’execució més rellevants (procediments EXCAVACIÓ DE RASES I POUS d’excavació i els mitjans a utilitzar, tipus de fonamentació i mitjans a emprar, estructura metàl·lica CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES soldada, prefabricats, etc.) queden definits en el Document Nº1 del present projecte. Els aspectes a FONAMENTS examinar per a configurar cadascun dels procediments d’execució, hauran de ser desenvolupats pel MURS DE FORMIGÓ IN SITU - RECALÇATS Contractista i descrits en el Pla de Seguretat i Salut de l’obra. IMPERMEABILITZACIONS - AÏLLAMENTS I JUNTS 11.2 ORDRE D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS IMPERMEABILITZACIÓ DE MURS DE CONTENCIÓ O SUPERFÍCIES PLANES PAVIMENTS En els annexos núm 10 i núm. 19 queden defints l'estudi del Desenvolupament i el Pla d’Obres del PAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUBBASES, TERRA, SAULO, present projecte. BITUMINOSOS I REGS ) Complementant els plantejaments previs realitzats en el mateix sentit per l’autor del projecte, a partir PECES (PEDRA, CERÀMICA, MORTER, ETC. ) dels suposats teòrics en fase de projecte, el Contractista haurà d’ajustar, durant l’execució de l’obra, PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ l’organització i planificació dels treballs a les seves especials característiques de gestió empresarial, COL.LOCACIÓ DE BARANES I SENYALS AMB SUPORTS METÀL.LICS de forma que resti garantida l’execució de les obres amb criteris de qualitat i de seguretat per a INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ I CANALITZACIONS cadascuna de les activitats constructives a realitzar, en funció del lloc, la successió, la persona o els ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES ) mitjans a emprar. CANONADES PER A GASOS I FLUIDS 11.3 DETERMINACIÓ DEL TEMPS EFECTIU DE DURACIÓ. PLA D'EXECUCIÓ TUBS MUNTATS SUPERFICIALMENT TUBS MUNTATS SOTERRATS Per a la programació del temps material, necessari per al desenvolupament dels distints talls de INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES l’obra, s’han tingut en compte els següents aspectes: INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES BAIXA TENSIÓ INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT LLISTA D’ACTIVITATS : Relació d’unitats d’obra. INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT RELACIONS DE DEPENDÈNCIA : Prelació temporal de realització VÀLVULES, BOMBES I GRUPS DE PRESSIÓ material d’unes unitats respecte a altres. VÀLVULES, BOMBES I GRUPS DE PRESSIÓ EQUIPAMENTS DURADA DE LES ACTIVITATS : Mitjançant la fixació de terminis MOBILIARI URBÀ temporals per a l’execució de cadascuna JARDINERIA de les unitats d’obra. MOVIMENTS DE TERRES I PLANTACIÓ ROCALLES De les dades així obtingudes, s’ha establert, en fase de projecte, un programa general orientatiu, PODA en el qual s’ha tingut en compte, en principi, tan sols les grans unitats (activitats significatives), i un cop encaixat el termini de durada, s’ha realitzat la programació previsible, reflectida en un cronograma de desenvolupament. El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut haurà de reflectir, les variacions introduïdes 11 DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU respecte, al procés constructiu inicialment previst en el Projecte Executiu/Constructiu i en el present El Contractista amb antelació suficient a l’inici de les activitats constructives n’haurà de perfilar l’anàlisi Estudi de Seguretat i Salut. de cada una d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre) 12 SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL i els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre). MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU 11.1 PROCEDIMENTS D'EXECUCIÓ ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 13 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Tot projecte constructiu o disseny d’equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar a l’obra, treballs senzills en bancs de taller, treballs en màquines, fratasat de paviments i objecte del present Estudi de Seguretat i Salut, s’integrarà en el procés constructiu, sempre d’acord tancament mecànic. Moderades exigències visuals. amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre), els „Principios 300 lux : Sempre que sigui essencial la distinció mitjana de detalls, com treballs mitjans Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre) „Reglas en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general. generales de seguridad para máquinas“ (Art.18 RD. 1495/1986 de 26 de maig de 1986), i Normes 500 lux : Operacions en les que sigui necessària una distinció mitja de detalls, tals Bàsiques de l’Edificació, entre altres reglaments connexos, i atenent les Normes Tecnològiques com treballs d’ordre mitjà en bancs de taller o en màquines i treballs de l’Edificació, Instruccions Tècniques Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d’oficina en general. Altes exigències visuals. d’aplicació obligatòria i/o aconsellada. 1000 lux : En treballs on sigui indispensable una fina distinció de detalls sota condicions de constant contrast, durant llargs períodes de temps, tals com muntatges 13 MEDIAMBIENT LABORAL delicats, treballs fins en banc de taller o màquina, màquines d’oficina i dibuix 13.1 AGENTS ATMOSFÈRICS artístic lineal. Exigències visuals molt altes. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions Caldrà indicar quins són els possibles agents atmosfèrics que poden afectar a l’obra i quines en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels condicions s’hauran de tenir en compte per prevenir els riscos que se’n derivin. mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció 13.2 IL·LUMINACIÓ col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives. Encara que la generalitat dels treballs de construcció es realitzen amb llum natural, hauran de tenir-se presents en el Pla de Seguretat i Salut algunes consideracions respecte a la utilització d’il·luminació 13.3 SOROLL artificial, necessària en talls, tallers, treballs nocturns o sota rasant. Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, es reprodueix un quadre sobre els nivells sonors generats habitualment en la indústria de la construcció: Es procurarà que la intensitat lluminosa en cada zona de treball sigui uniforme, evitant els reflexos i enlluernaments al treballador així com les variacions brusques d’intensitat. Compressor .................... 82-94 dB Equip de clavar pilots (a 15 m de .................... 82 dB En els locals amb risc d’explosió pel gènere de les seves activitats, substàncies emmagatzemades o distància) ambients perillosos, la il·luminació elèctrica serà antideflagrant. Formigonera petita < 500 lts. .................... 72 dB En els llocs de treball en els que una fallida de l’enllumenat normal suposi un risc per als treballadors, es Formigonera mitjana > 500 lts. .................... 60 dB disposarà d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat. Martell pneumàtic (en recinte angost) .................... 103 dB Martell pneumàtic (a l’aire lliure) .................... 94 dB Les intensitats mínimes d’il·luminació artificial, segons els distints treballs relacionats amb la construcció, Esmeriladora de peu .................... 60-75 dB seran els següents: Camions i dumpers .................... 80 dB Excavadora .................... 95 dB 25-50 lux : En patis de llums, galeries i altres llocs de pas en funció de l’ús ocasional - habitual. Grua autoportant .................... 90 dB 100 lux : Operacions en les quals la distinció de detalls no sigui essencial, tals com la Martell perforador .................... 110 dB manipulació de mercaderies a granel, l’apilament de materials o l’amassat i lligat Mototrailla .................... 105 dB de conglomerats hidràulics. Baixes exigències visuals. Tractor d’orugues .................... 100 dB 100 lux : Quan sigui necessària una petita distinció de detalls, com en sales de màquines i Pala carregadora d’orugues .................... 95-100 dB calderes, ascensors, magatzems i dipòsits, vestuaris i banys petits del personal. Pala carregadora de pneumàtics .................... 84-90 dB Baixes exigències visuals. Pistoles fixaclaus d’impacte .................... 150 dB 200 lux : Si és essencial una distinció moderada de detalls com en els muntatges mitjans, en Esmeriladora radial portàtil .................... 105 dB ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 14 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Tronçadora de taula per a fusta .................... 105 dB correspon a la pols realment inhalada, ja que, de l’existent en l’ambient, les Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat i Salut pel partícules més grosses són retingudes per la pituïtària i les més fines són expeses amb l’aire respirat, contractista, per a la prevenció dels riscos produïts pel soroll seran, en ordre d’eficàcia: sense haver-se fixat en els pulmons. 1er.- Supressió del risc en origen. Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents: 2on.- Aïllament de la part sonora. - Escombrat i neteja de locals 3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres. - Manutenció de runes Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o els nivells de risc, les situacions - Demolicions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels - Treballs de perforació mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, - Manipulació de ciment controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció - Raig de sorra col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives - Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica - Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta 13.4 POLS - Esmerilat de materials - Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura La permanència d’operaris en ambients polserígens, pot donar lloc a les següents afeccions: - Plantes de matxuqueix i classificació Rinitis - Moviments de terres - Asma bronquial - Circulació de vehicles - Bronquitis destructiva - Polit de paraments - - Bronquitis crònica - Plantes asfàltiques - Efisemes pulmonars A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contra la - Neumoconiosis pols, convé adoptar les següents mesures preventives: - Asbestosis (asbest – fibrociment - amiant) - Càncer de pulmó (asbest – fibrociment - amiant) ACTIVITAT MESURA PREVENTIVA - Mesotelioma (asbest – fibrociment - amiant) Neteja de locals Ús d’aspiradora i regat previ La patologia serà d’un o d’altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració i el temps Manutenció de runes Regat previ d’exposició. Demolicions Regat previ En la construcció és freqüent l’existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si O2) que és el Treballs de perforació Captació localitzada en carros component que ho fa especialment nociu, com a causant de la neumoconiosis. El problema de presència perforadors o injecció d’aigua massiva de fibres d’amiant en suspensió, necessitarà d’un Pla específic de desamiantat que excedeix a Manipulació de ciment Filtres en sitges o instal·lacions les competències del present Estudi de Seguretat i Salut, i que haurà de ser realitzat per empreses confinades especialitzades. Raig de sorra o granalla Equips semiautònoms de respiració La concentració de pols màxima admissible en un ambient al qual els operaris es trobin exposats durant Tall o polit de materials Addició d’aigua micronitzada sobre la 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, és en funció del contingut de sílice en suspensió, el que ve donat ceràmics o lítics zona de tall per la fórmula: Treballs de la fusta, Aspiració localitzada 10 desbarbat i soldadura C = -------------------------- mg / m3 elèctrica % Si O2 + 2 Circulació de vehicles Regat de pistes Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada “fracció respirable”, que ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 15 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Plantes de matxuqueix i Aspiració localitzada emesos és insuficient. Es considera que el límit més baix de longitud d’ona per a aquestes radiacions plantes asfàltiques no ionitzants és de 100 nm (nanòmetre) inclosos en aquesta categoria estan les regions comunament conegudes com bandes infraroja, visible i ultraviolada. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions Els treballadors més freqüents i intensament sotmesos a aquests riscos són els soldadors, en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels especialment els de soldadura elèctrica. mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, Radiacions infraroges controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció Aquest tipus de radiació és ràpidament absorbida per els teixits superficials, produint un efecte col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives. d’escalfament. En el cas dels ulls, a l’absorbir-se la calor pel cristal·lí i no dispersar-se ràpidament, pot produir cataractes. Aquest tipus de lesió s’ha considerat la malaltia professional més probable en 13.5 ORDRE I NETEJA ferrers, bufadors de vidre i operaris de forns. El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d’indicar com pensa fer front a les actuacions Totes les fonts de radiació IR intensa hauran d’estar dotades de sistemes de protecció tant propers bàsiques d’ordre i neteja en la materialització d’aquest projecte, especialment pel que fa a: a la font com sigui possible, per aconseguir la màxima absorció de calor i prevenir que la radiació 1er.- Retirada dels objectes i coses innecessàries. penetri als ulls dels operaris. En cas d’utilització d’ulleres normalitzades, haurà d’incrementar-se 2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d’apilament. adequadament la il·luminació del recinte, de manera que s’eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull. 3er.- Normalització interna d’obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de materials a A les obres de construcció, els treballadors que estan més freqüentment exposats a aquestes granel. Pla de manutenció intern d’obra. radiacions són els soldadors, especialment quan realitzen soldadures elèctriques. Així mateix, s’ha 4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva utilització. Pla de considerar l’entorn de l’obra, com a possible font de les radiacions. d’evacuació de residus. La resposta primària a aquestes absorcions d’energia és de tipus tèrmic, afectant principalment a la 5è.- Neteja de claus i restes de material d’encofrat. pell en forma de: cremades agudes, augment de la dilatació dels vasos capil·lars i un increment de 6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria. la pigmentació que pot ser persistent. Il·luminació suficient. De forma general, tots aquells processos industrials realitzats en calent fins a l’extrem de 7è.- Retirada d’equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport desprendre llum, generen aquest tipus de radiació. provisionals. Radiacions visibles 8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos. 9è.- L’òrgan afectat més important és l’ull, sent transmeses aquestes longituds d’ona, a través dels Senyalització dels riscos puntuals per falta d’ordre i neteja. mitjans oculars sense apreciable absorció abans d’aconseguir la retina. 10è.- Manteniment diari de les condicions d’ordre i neteja. Brigada de neteja. 11è.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs directes i Radiacions ultraviolades indirectes de cada partida inclosa en el projecte en el que és relatiu al manteniment de l’ordre i neteja La radiació UV és aquella que té una longitud d’ona entre els 400 nm (nanometres) i els 10 nm. inherents a l’operació realitzada. Queda inclosa dins de la radiació solar, i es genera artificialment per a molts propòsits en indústries, En els punts de radiacions el consultor hauria d’identificar els possibles treballs on es poden donar laboratoris i hospitals. Es divideix convencionalment en tres regions: aquest tipus de radiacions i indicar les mesures protectores a prendre. UVA: 315 - 400 nm de longitud d’ona. 13.6 RADIACIONS NO IONITZANTS UVB: 280 - 315 nm de longitud d’ona. Són les radiacions amb la longitud d’ona compresa entre 10-6 cm i 10 cm, aproximadament. UVC: 200 - 280 nm de longitud d’ona. Normalment, no provoquen la separació dels electrons dels àtoms dels que formen part, però no per això deixen de ser perilloses. Comprenen: Radiació ultraviolada (UV), infraroja (IR), làser, microones, La radiació a la regió UVA, la més propera a l’espectre UV, és emprada àmpliament a la indústria i ultrasònica i de freqüència de ràdio. representa poc risc, pel contrari les radiacions UVB i UVC, són més perilloses. La norma més Les radiacions no ionitzants són aquelles regions de l’espectre electromagnètic on l’energia dels fotons completa és nord americana i està, acceptada per la WHO (World Health Organization). ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 16 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Les radiacions a les regions UVB i UVC tenen efectes biològics que varien marcadament amb la La missió d’un làser és la de produir un raig d’alta densitat i s’ha emprat en camps tan diversos com longitud d’ona, sent màxims entorn als 270 nm (la llàntia de quars amb vapor de mercuri a baixa cirurgia, topografia o comunicació. Es construeixen unitats amb força polsant o continua de radiació, tant pressió té una emissió a 254 nm aproximadament). També varien amb el temps d’exposició i amb visible com invisible. Aquestes unitats, si són suficientment potents, poden danyar la pell i, en particular, la intensitat de la radiació. La exposició radiant d’ulls o pell no protegits, per a un període de vuit els ulls si estan exposats a la radiació. La unitat polsant d’alta energia és particularment perillosa quan hores haurà d’estar limitada el polze curt de radiació impacte en el teixit causant una amplia lesió al voltant del mateix. Els làsers La protecció contra la sobreexposició de fonts potents que poden constituir riscos, haurà de dur-se d’ona continua també poden causar danys en els ulls i la pell. Els de radiació IR i V presentaran perill a terme mitjançant la combinació de mesures organitzatives, d’apantallaments o resguards i de per a la retina, en forma de cremades; els de radiació UV e IR poden suposar un risc per a la còrnia i el protecció personal. Sense oblidar que s’ha d’intentar substituir el que és perillós pel que comporta cristal·lí. D’una manera general, la pell és menys sensible a la radiació làser i en el cas d’unitats de poc o cap risc, d’acord a la llei de prevenció de riscos laborals. radiació V i IR de grans potències, poden ocasionar cremades. S’haurà de posar especial èmfasi en els apantallaments i en les mesures de substitució, per a minimitzar Els làsers s’han classificat, d’acord amb els riscos associats al seu ús, en els dos grups i quatre el tercer, que implica la necessitat de protecció personal. Tots els usuaris de l’equip generador de classes següents: radiació UV han de conèixer perfectament la naturalesa dels riscos involucrats. En l’equip, o prop d’ell, s’han de disposar senyals d’advertència adequades al cas. La limitació d’accés a la instal·lació, la I. Grup A: unitats intrínsecament segures i aquelles que cauen dins de les classes I y II. distància de l’usuari respecte a la font i la limitació del temps d’exposició, constitueixen mesures - Classe I: els nivells d’exposició màxima permissible no poden ser excedits. - Classe II: de risc baix; emissió limitada a 1 mW en menys de 0,25 s, entre 400 nm i 700 nml; es organitzatives a tenir en compte. preveuen els riscos per desviament de la radiació reflexada incloent la resposta de centelles. No es poden emetre de forma indiscriminada radiacions UV en l’espai de treball, per exemple realitzant II. Grup B: tots els làsers presents o de ona continua amb potencia major d’1 mW, com es l’operació en un recinte confinat o en una àrea adequadament protegida. Dins de l’àrea de protecció, defineix a les classes IIIa, IIIb i IV respectivament. s’ha de reduir la intensitat de la radiació reflexada, emprant pintures de color negre mate. En el cas de - Classe IIIa: risc baix; emissió limitada a 5 vegades la corresponent a la classe II; l’ús d’instruments fonts potents, on se sospiti que sigui possible una exposició per sobre del valor límit admissible, haurà de òptics pot resultar perillós. disposar-se de mitjans de protecció que dificultin i facin impossible el flux radiant lliure, directe i reflexat. - Classe IIIb: risc mitjà; major límit d’emissió; l’impacte sobre l’ull pot resultar perillós, però no Quant la naturalesa del treball requereixi que l’usuari operi junt a una font de radiació UV no protegida, respecte a la reflexió difusa. haurà de fer-se ús dels mitjans de protecció personal. Els ulls estaran protegits amb ulleres o màscara - Classe IV: risc alt; major límit d’emissió; l’impacte per reflexió difusa pot ser perillós; poden causar foc i cremar la pell. El grau de protecció necessari depèn de la longitud d’ona i de l’energia emesa de protecció facial, de manera que s’absorbeixin les radiacions que sobre ells incideixin. Anàlogament, per la radiació. Qualsevol equip base s’ha de dissenyar d’acord amb mesures de seguretat hauran de protegir-se les mans, utilitzant guants de cotó, i la cara, emprant qualsevol tipus de protecció apropiades, com per exemple, encaixonament protector, obturador d’emissió, senyal automàtica facial. de emissió, etc. L’exposició dels ulls i pell no protegits a la radiació UV pot conduir a una inflamació dels teixits, temporal Els làsers poden produir llum visible (400-700 nm), alguna radiació UV (200-400 nm), o o prolongada, amb riscos variables. En el cas de la pell, pot donar lloc a un eritema similar a una cremada comunament radiació IR (700 nm – 1 m). solar i, en el cas dels ulls, a una conjuntivitis i queratitis (o inflamació de la còrnia), de resultats A continuació, es presenta una guia de riscos associats amb unitats concretes de raigs làser: imprevisibles. - Amb làsers de la classe IIIa (< 5 mW), s’ha de prevenir únicament la visió directa del raig. La font és bàsicament el sol però també es troben en les activitats industrials de la construcció: llums - Amb els de la classe IIIb i potències compreses entre 5 mW y 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte fluorescents, incandescents i de descàrrega gasosa, operacions de soldadura (TIG-MIG), bufador d’arc de la radiació directa i de reflexió especular, en els ulls no protegits, que pot resultar perillós. elèctric i làsers. - Amb làsers de la classe IV i potències majors de 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte de la radiació Les mesures de control per a prevenir exposicions indegudes a les radiacions no ionitzants se centren directa, de les reflexions secundaries i de les reflexions difuses, que pot resultar perillós. en l’emprament de pantalles, blindatges i Equips de Protecció Individual (per exemple pantalla de - A més dels riscos associats a aquest tipus de radiació, s’ha de tenir en compte els deguts a les soldadura amb visor de cèl·lula fotosensible), procurant mantenir distàncies adequades per a reduir, unitats d’energia elèctrica emprats per a subministrar energia a l’equip làser. A continuació, es tenint en compte l’efecte de proporcionalitat inversa al quadrat de la distància, la intensitat de l’energia dóna un codi de pràctica que cobreix personal, àrea de treball, equip i operació, respectivament, radiant emesa des de fonts que es propaguen en diferent longitud d’ona. en l’ús de làsers. - Tots els usuaris s’han de sotmetre a un examen oftalmològic periòdicament, fent èmfasi especial Làser en les condicions de la retina. Les persones que treballen amb la classe IIIb i IV, tindran al mateix ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 17 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta temps un examen mèdic d’inspecció de danys a la pell. dany ocular. - Amb prioritat a qualsevol autorització, el contractista s’assegurarà que els operaris autoritzats - L’equip de làser haurà de ser muntat a una alçada que mai superi la corresponent al pit de estan degudament entrenats tant en procediment de treball segur com en el coneixement dels l’operador. riscos potencials associats amb la radiació i equip que la genera. - S’ha de tenir especial cura en la radiació làser invisible, essent essencial la utilització d’un escut - Qualsevol exposició accidental que suposi impacte en els ulls, haurà de ser registrada i protector al llarg de tota la trajectòria. comunicada al departament mèdic. - Donat que els làsers polsants presenten un risc incrementat per l’operador, com a guia d’alineació - La pràctica amb làser del grup B requereix la mesura general de protecció ocular, però que mai del raig, han d’emprar-se làsers de baixa potència d’heli o neó que pertanyin a la classe II, i no serà utilitzada per visió directa del raig. conformar-se amb una indicació somera de la direcció que adoptarà el raig. En aquests casos, sempre s’ha d’utilitzar la protecció ocular. III. Àrea de treball: - Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les - L’equip làser s’instal·larà en una àrea o recinte degudament controlats. La il·luminació del recinte situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, haurà de ser tal manera que eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull i així disminuir la possibilitat de l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les lesió. decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció en l’origen, - Els raigs làser reflectits poden ser tant perillosos com els directes, i per tant, hauran d’eliminar-se organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives. les superfícies reflectants i polides. - En construcció acostuma a emprar-se monogràficament en l’establiment d’alineacions i nivells - A l’àrea de treball s’haurà d’investigar periòdicament la presència de qualsevol gas tòxic que pugui topogràfics. generar-se durant el treball, per exemple, l’ozó. - S’han de col·locar senyals lluminoses d’advertència en totes les zones d’entrada als recintes en Per la seva extrema perillositat, quan el làser estigui enfocat paral·lel al sòl, l’àrea de perill s’haurà els que els làsers funcionin. Quant la senyal estigui en acció, haurà de prohibir-se l’accés al mateix. d’acordonar. L’Equip de Protecció Individual contra el làser són les ulleres de protecció completa, amb el L’equip de subministrament de potència al làser ha de disposar de protecció especial. visor dotat del filtre adequat al tipus de làser que es tracti. - Allà on sigui necessari, s’ha de prevenir la possibilitat de desviament del raig fora de l’àrea de control, mitjançant proteccions i blindatges. En el cas de radiació IR, ha d’emprar-se materials no 13.7 RADIACIONS IONITZANTS inflamables per a proporcionar aquestes barreres físiques al voltant del làser. En aquests casos, s’ha d’evitar la proximitat de materials inflamables o explosius. Dins de l’àmbit de la construcció existeixen pocs treballs propis en els que es generen aquests tipus de IV. Equip: riscos, malgrat que si existeixen situacions on es puguin donar aquest tipus de radiació, com són: - Qualsevol operació de manteniment haurà de dur-se solament si la força està desconnectada. - Detecció de defectes de soldadura o esquerdes en canonades, estructures i edificis. - Tots els làsers, hauran de disposar de rètols d’advertència que tindran en compte la classe de - Control de densitats “in situ” pel mètode nuclear. làser a que correspon i el tipus de radiació visible o invisible que genera l’aparell. - Control d’irregularitats en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. - Quan els aparells que pertanyen al grup B no s’utilitzin, s’hauran de treure les claus de control - Identificació de trajectòries, emprant traçadors en corrents hidràuliques, sediments, moviment de d’engegada, així com la de control de força, que quedaran custodiades per la persona responsable granels, etcètera. autoritzada per el treball amb làser en el laboratori. - Les ulleres protectores normalitzats, hauran de comprovar-se regularment i han de seleccionar-se Serà obligació del contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció determinar un d’acord amb la longitud d’ona de la radiació emesa per el làser en ús. procediment de treball segur per a realitzar les esmentades operacions. - Qualsevol protector de pantalla que s’utilitzi, haurà de ser de material absorbent que previngui la També es pot considerar una possible generació de riscos en treballs realitzats dintre d’un entorn o en reflexió especular. proximitat de determinades instal·lacions, com poden ser: V. Operació: - Únicament el mínim nombre de persones requerides en l’operació es trobaran dins de l’àrea de - Les instal·lacions on es realitzin exàmens de maletes i embalums en els aeroports; detecció de control; no obstant, en el cas de làser de la classe IV, al menys dos persones estaran sempre cartes bomba. presents durant l’operació. - Únicament personal autoritzat tindrà permís per a muntar, ajustar i operar l’equip de làser. - Les instal·lacions mèdiques on es realitzin pràctiques de teràpia, mitjançant radiacions ionizants. - L’equip de làser haurà d’operar el temps mínim requerit per a la realització dels treballs, no es - Les instal·lacions mèdiques on es realitzen pràctiques de diagnòstic amb raigs X amb equips amb deixarà en funcionament sense estar vigilat. un potencial d’operació per disseny, sigui major de 70 Kilovolts. - Com a procediment de protecció general, hauran d’utilitzar-se ulleres que previnguin el risc de ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 18 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta - Les instal·lacions mèdiques on es manipula o es tracti material radioactiu, en forma de fonts no Per a verificar les dosis de radiació rebudes s’utilitzen dosímetres individuals, que poden consistir segellades, per a ús en teràpia o diagnòstic amb tècniques "in vivo". en una pel·lícula dosimètrica o un estildosímetre integrador de butxaca. Sempre que no - Les instal·lacions d’ús industrial on es tracti o manipuli material radioactiu. s’especifiqui el contrari, el dosímetre individual es durà a la butxaca o davanter de la roba de treball, tenint especial cura en no col·locar els dosímetres sobre cap objecte que absorbeixi radiació (per - Els acceleradors de partícules o d’investigació o d’ús industrial. exemple objectes metàl·lics). - Les instal·lacions i equips per a gammagrafía o radiografia industrial, sigui mitjançant l’ús de fonts Haurà de dur-se un Llibre de registre, on figurarà les dosis rebudes per cadascun dels treballadors radioactius o equips emissors de raig X. professionalment exposats a radiacions. - Els dipòsits de residus radioactius, tant transitoris com definitius. 14 MANIPULACIÓ DE MATERIALS - Les instal·lacions on es produeixin, fabriqui, repari o es faci manutenció de fonts o equips Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s’ha de generadors de radiacions ionitzants. tendir a evitar tota manipulació que no sigui estrictament necessària, en virtut del conegut axioma - Control d’irregularitats en l’espessor de blocs de paper, làmines de plàstic i fulles de metall o en el de seguretat que diu que “el treball més segur és aquell que no es realitza”. nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals: - Estimació de l’antiguitat de substàncies, emprant el carboni-14 o altres isòtops, com l’argó-40 o el - Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir el primer i més fòsfor-32. accessible. - Il·luminació passiva de rellotges o de sortides d’emergència. - Lliurar el material, no tirar-lo. Les funcions de protecció radiològica són responsabilitat del titular de la instal·lació, essent el Consell - Col·locar el material ordenat i en cas d’apilat estratificat, que aquest es realitzi en piles estables, de Seguretat Nuclear el qui decidirà si han de ser encomanades a un Servei de lluny de passadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se. Protecció Radiològica propi del titular o a una Unitat Tècnica de Protecció Radiològica contractada - Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica i embuatada en empenya i a l’efecte. turmells. La reacció d’un individu a l’exposició a les radiacions depèn de la dosi, del volum i del tipus dels - En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrrega pot mantenir-se teixits irradiats. en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobre l’espatlla. Encara que poden ocórrer en combinació, correntment es fa una distinció entre dues classes fonamentals d’accidents per radiació, és dir: a) Irradiació externa accidental (per exemple en - S’utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cada tipus de material. treballs de radiografiat de soldadura). b) Contaminació radioactiva accidental. - En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la part posterior del Els nivells màxims de dosi permesa han estat fixats tenint en compte que el cos humà pot tolerar una camió i una plataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa. certa quantitat de radiació sense perjudicar el funcionament del seu organisme en general. Aquests - Si durant la descàrrega s’utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles, potes de cabra o nivells són, per a persones que treballen en Zones Controlades (per exemple edifici de contenció de similar, disposar la maniobra de tal manera que es garanteixi el que no es vingui la càrrega damunt central nuclear) i tenint en compte l’efecte acumulatiu de les radiacions sobre l’organisme, 5 rems i que no rellisqui. per any ó 300 milirems per setmana. Per a detectar i amidar els nivells de radiació, s’empren els comptadors Geiger. En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut Per al control de la dosi rebuda, s’ha de tenir en compte tres factors: a) temps de treball. b) distància haurà de tenir en comte les següents premisses: de la font de radiació. c) Apantallament. El temps de treball permès s’obté dividint la dosi màxima Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant: autoritzada per la dosi rebuda en un moment donat. La dosi rebuda és inversament proporcional al quadrat de la distància a la font de radiació. Els materials que s’empren habitualment com barreres - Automatització i mecanització dels processos. d’apantallament són el formigó i el plom, encara que també se n’usen d’altres com l’acer, totxos• Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport. Adoptar Mesures preventives massissos de fang, granit, calcària, etc., en general, l’espessor necessari està en funció inversa de quan no es pugui evitar la manipulació com: la densitat del material. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 19 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta - Utilització d’ajudes mecàniques. 7è.- Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos. - Reducció o redisseny de la càrrega. 8è.- Per al manejament de peces llargues per una sola persona s’actuarà segons els - Actuació sobre l‘organització del treball. següents criteris preventius: Millora de l’entorn de treball. - Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’altura de l’espatlla. - - Avançarà desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de gravetat de la càrrega. - Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l’espatlla. Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin: - Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem davanter aixecat. Ús correcte de les ajudes mecàniques. 9è.- És obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes - afilades. - Ús correcte dels equips de protecció individual. 10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per homes, pot - Tècniques segures per a la manipulació de càrregues. superar-se puntualment a 50 Kg quan es tracti de descarregar un material per a col·locar- lo sobre - Informació sobre el pes i centre de gravetat. un mitjà mecànic de manutenció. En el cas de tractar-se de dones, es redueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament. 14.1 ELS PRINCIPIS BÀSICS DE LA MANUTENCIÓ DE MATERIALS 11è.- És obligatori la utilització d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entre uns quants, 1er.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional a l’exposició al risc per a suportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició que sigui conegut o d’accident derivat de dita activitat. convingut per l’equip. 2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treball de l’operari, estiguin a la mateixa alçada en què s’ha de treballar amb ells. 15 MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP) 3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobre catúfols o Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de MAUP, tot Mitjà contenidors que permetin el seu trasllat a dojo. Auxiliar dotat de Protecció, Resguard, Dispositiu de Seguretat, Operació seqüencial, Seguretat 4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat, evitant positiva o Sistema de Protecció Col·lectiva, que originàriament ve integrat, de fàbrica, en l’equip, estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material manipulat evitant estacionaments màquina o sistema, de forma solidària i indisociable, de tal manera que s’interposi, o apantalli els intermedis entre el lloc de partida del material i l’emplaçament definitiu de la seva posada en obra. riscos d’abast o simultaneïtat de l’energia fora de control, i els treballadors, personal aliè a l’obra i/o 5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidors o palets, en materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint lloc de portar-los d’un en un. les conseqüències d’accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de 6è.- No tractar de reduir el nombre d’ajudants que recullin i traginin els materials, si això comporta cadascun dels components, en les condicions d’utilització i manteniment per ell prescrites. El ocupar els oficials o caps d’equip en operacions de manutenció, coincidint en franges de temps contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d’ús. perfectament aprofitables per l’avanç de la producció. 7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials a manipular. Els MAUP més rellevants, previstos per a l’execució del present projecte són els indicats a continuació: 14.2 MANEJAMENT DE CÀRREGUES SENSE MITJANS MECÀNICS Per a l’hissat manual de càrregues la totalitat del personal d’obra haurà rebut la formació bàsica necessària, comprometent-se a seguir els següents passos: 1er.- Apropar-se el més possible a la càrrega. 2on.- Assentar els peus fermament. 3er.- Ajupir-se doblegant els genolls. 4art.- Mantenir l’esquena dreta. 5è.- Subjectar l’objecte fermament. 6è.- L’esforç d’aixecar l’han de realitzar els músculs de les cames. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 20 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta La seva utilització haurà de quedar restringida a l’absència de garanties preventives adequades, per inexistència de MAUP, o en el seu defecte SPC d’eficàcia equivalent. Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normes harmonitzades CE. Sempre de conformitat als R.D. 1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97. El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliurament individualitzat al personal (propi o subcontractat), amb el corresponent avís de recepció signat pel beneficiari. En els casos en què no existeixin normes d’homologació oficial, els equips de protecció individual seran normalitzats pel constructor, per al seu ús en aquesta obra, triats d’entre els que existeixin en el mercat i que reuneixin una qualitat adequada a les respectives prestacions. Per aquesta normalització interna s’haurà de comptar amb el vist-i-plau del tècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució. Al magatzem d’obra hi haurà permanentment una reserva d’aquests equips de protecció, de manera que pugui garantir el subministrament a tot el personal sense que se’n produeixi, 16 SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC) raonablement, la seva carència. Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes de Protecció En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la data de Col·lectiva, el conjunt d’elements associats, incorporats al sistema constructiu, de forma provisional i caducitat, la necessitat de facilitar-los a les visites d’obra, etc. adaptada a l’absència de protecció integrada de major eficàcia (MAUP), destinats a apantallar o Els EPI més rellevants, previstos per a l’execució material del present projecte són els indicats en condonar la possibilitat de coincidència temporal de qualsevol tipus d’energia fora de control, present l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES en l’ambient laboral, amb els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o 18 RECURSOS PREVENTIUS ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat garanteix la integritat de les persones o objectes protegits, sense necessitat d’una La legislació que s’ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obres de participació per a assegurar la seva eficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva diferència construcció està contemplada a la llei 54/2003. D’acord amb aquesta llei, la presència dels recursos amb un Equip de Protecció Individual (EPI). preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els següents casos: En absència d’homologació o certificació d’eficàcia preventiva del conjunt d’aquests Sistemes - Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o instal·lats, el contractista fixarà en el seu Pla de Seguretat i Salut, referència i relació dels Protocols l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successivament o d’Assaig, Certificats o Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors, fabricants i/o simultàniament i que facin precís el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball. La proveïdors, per al conjunt dels esmentats Sistemes de Protecció Col·lectiva. presència de recursos preventius de cada contractista serà necessari quan, durant l’obra, es Els SPC més rellevants previstos per a l’execució del present projecte són els indicats en l’annex desenvolupin treballs amb riscos especials, com es defineixen en el real decret 1627/97. d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES - Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerin perillosos o amb 17 CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) riscos especials. - Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d’Equips de Protecció Individual, aquelles peces de treball que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil, Social, si les circumstàncies del cas ho exigissin degut a les condicions de treball detectades. individualitzada per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte de Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que, de forma successiva la zona del cos protegida, amb una energia fora de control, d’intensitat inferior a la previsible o simultània, puguin constituir un risc especial per interferència d’activitats, la presència dels ''Recursos resistència física de l’EPI. preventius'' és, en aquests casos, necessària. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 21 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials, definits a l’annex II del RD 1627/97: 19 SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT Quant a la senyalització de l’obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la que demanda - Treballs amb riscos especialment greus d’enterrament, enfonsament o caiguda d’altura, per les de l’atenció per part dels treballadors i aquella que correspon al tràfic exterior afectat per l’obra. En particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l’entorn del el primer cas són d’aplicació les prescripcions establertes per el Reial Decret 485/1997, de 14 lloc de treball. d’abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen regulats, entre altra normativa, per la Norma - Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial gravetat, o 8.3-I.C. de la Direcció General de Carreteres i no és objecte de l’Estudi de Seguretat i Salut. Aquesta pels que la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. distinció no exclou la possible complementació de la senyalització de tràfic durant l’obra quan Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obliga a la aquesta mateixa es faci exigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediació - d’aquest tràfic. delimitació de zones controlades o vigilades. S’ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrat això la - Treballs a la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió. seva observació quan és l’apropiada i està ben col·locada, fa que l’individu adopti conductes - Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió. segures. No és suficient amb col·locar un plafó a les entrades de les obres, si després en la pròpia - Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra subterranis. obra no se senyalitza l’obligatorietat d’utilitzar cinturó de seguretat al col·locar les mires per a - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. realitzar el tancament de façana. La senyalització abundant no garanteix una bona senyalització, - Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit. ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevol tipus de senyal. El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball haurà d’utilitzar-se - Treballs que impliquin l’ús d’explosius. sempre que l’anàlisi dels riscos existents, les situacions d’emergència previsibles i les mesures - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. preventives adoptades, posin de manifest la necessitat de: A continuació es detallen, de forma orientativa, les activitats de l’obra del present estudi de seguretat i - Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o salut, en base a l’avaluació de riscos d’aquest, que requereixen la presència de recurs preventiu: obligacions. - Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi ENDERROCS mesures urgents de protecció o evacuació. ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDÀRIA MOVIMENTS DE TERRES - Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de EXCAVACIÓ DE RASES I POUS protecció, evacuació, emergència o primers auxilis. IMPERMEABILITZACIONS - AÏLLAMENTS I JUNTS - Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses. IMPERMEABILITZACIÓ DE MURS DE CONTENCIÓ O SUPERFÍCIES PLANES La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesures tècniques i INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ I CANALITZACIONS ELEMENTS organitzatives de protecció col·lectiva i haurà d’utilitzar-se quan, mitjançant aquestes últimes, no SOTERRATS (CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES) hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. CANONADES PER A GASOS I FLUIDS Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació dels TUBS MUNTATS SUPERFICIALMENT TUBS treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. MUNTATS SOTERRATS Així mateix, segons s’estableix en el R.D. 1627/97, s’haurà de complir que: INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES BAIXA TENSIÓ INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT - Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de senyalitzar-se conforme al R.D. 485/97, INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenirla JARDINERIA resistència suficient. PODA ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 22 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta - Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d’estar senyalitzats conforme al R.D. 20.1 NORMES DE POLICIA 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir • Control d’accessos la resistència suficient. Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l’obra, conformats els tancaments i accessos - El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepció de les senyals per els vianants i de vehicles, el contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció o panells de senyalització. definirà, dins del Pla de Seguretat i Salut, el procés per al control d’entrada i sortida de vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils, retroexcavadores) i de personal de manera que - Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista. garanteixi l’accés únicament a persones autoritzades. - Quan existeixin línies d’estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l’obra haguessin de circular Quan la delimitació de l’obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies de l’obra, sota l’estesa elèctrica s’utilitzarà una senyalització d’advertència. el contractista, al menys haurà de garantir, l’accés controlat a les instal·lacions d’ús comú de l’obra, i La implantació de la senyalització i balisament s’ha de definir en els plànols de l’Estudi de Seguretat i haurà d’assegurar que les entrades a l’obra estiguin senyalitzades, i que quedin tancades les zones Salut i s’ha de tenir en compte en les fitxes d’activitats, al menys respecte els riscos que no s’hagin pogut que puguin presentar riscos eliminar. • Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra 20 CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d’obra, el valor dels materials emmagatzemats Es restringirà el pas pel parc durant les obres mitjançant el tancament perimetral de les mateixes. En i altres circumstàncies que així ho aconsellin, definirà un procés per garantir l’accés controlat a les fase d’execució de les rases de connexió dels serveis a l’exterior, també es tancaran. S’habilitaran passos instal·lacions que suposin risc personal i/o comú per a l’obra i l’intrusisme a l’interior de l’obra en per les mateixes per mantenir els itineraris del parc. tallers, magatzems, vestuaris i d’altres instal·lacions d’ús comú o particular. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passos provisionals per a vehicles i vianants, els circuits i trams de senyalització, la senyalització, les mesures de protecció i 20.2 ÀMBIT D'OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA detecció, els paviments provisionals, les modificacions que comporti la implantació de l’obra i la seva • Ocupació del tancament de l’obra execució, diferenciant, si és cas, les diferents fases d’execució. A aquests efectes, es tindrà en compte S’entén per àmbit d’ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, el que determina la Normativa per a la informació i senyalització d’obres al municipi i la Instrucció bastides, contenidors, casetes, etc. Municipal sobre la instal·lació d’elements urbans a l’espai públic de la ciutat que correspongui. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit Quan correspongui, d’acord amb les previsions d’execució de les obres, es diferenciarà amb claredat i d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. per cadascuna de les distintes fases de l’obra, els àmbits de treball i els àmbits destinats a la circulació L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats de vehicles i vianants, d’accés a edificis i guals, etc.., i es definiran les mesures de senyalització i amb el procés constructiu. protecció que corresponguin a cadascuna de les fases. L’amplada màxima a ocupar serà proporcional a l’amplada de la vorera. L’espai lliure per a pas de És obligatori comunicar l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulació de vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. vehicles provocades per les obres, a la Guàrdia Municipal i als Bombers o a l’Autoritat que correspongui. En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la línia de Quan calgui prohibir l’estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà el cartell de façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda al menys una franja “SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL” (1050 X 600 mm), amb 10 dies d’antelació a l’inici dels treballs, tot d’amplada mínima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants. comunicant-ho a la Guàrdia Municipal o l’Autoritat que correspongui. Quan, per l’amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d’un metre i En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalització corresponent. quaranta centímetres (1,40 m) es permetrà, durant l’execució dels treballs a planta baixa, la No es podrà començar l’execució de les obres sense haver procedit a la implantació dels elements de col·locació de tanques amb un sortint màxim de seixanta centímetres (60 cm) deixant un pas mínim senyalització i protecció que corresponguin, definits al PLA DE SEGURETAT aprovat. per a vianants d’un metre (1 m). Per a l’enderrocament de les plantes superiors a la planta baixa, El contractista de l’obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements de es col·locarà una tanca a la línia de façana i es farà una protecció volada per la retenció d’objectes protecció implantats. despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a un metre seixanta centímetres (1,60 cm) Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats durant els treballs a la planta baixa, el pas per a vianants d’un metre (1 ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 23 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta m) d’amplada podrà ocupar part de la calçada en la mesura que calgui. En aquest cas, s’haurà de de delimitacions provisionals de zones de risc. delimitar i protegir amb tanques l’àmbit del pas de vianants. Complements Totes les tanques tindran balisament lluminós i elements reflectants en tot el seu perímetre. • Situació de casetes i contenidors. Manteniment El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca, eliminant S’indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi. grafittis, publicitat il·legal i qualsevol altre element que deteriori el seu estat original. - Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d’obra, se situaran en una • Accés a l’obra zona propera a l’obra que permeti aplicar els següents criteris: Les tanques estaran dotades de portes d’accés independent per  Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres Portes (1,40 m) per a pas de vianants per la vorera. a vehicles i per al personal de l’obra.  A la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas No s’admet com a solució permanent d’accés la retirada parcial de vianants per la zona d’aparcament de la calçada sense envair cap carril de del tancament. circulació.  Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d’aparcament de la calçada 20.4 OPERACIONS QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC procurant no envair cap carril de circulació i deixant sempre com a mínim un metre (1m) per a pas de vianants a la vorera. • Entrades i sortides de vehicles i maquinària. - Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent. Vigilància Personal responsable de l’obra s’encarregarà de dirigir les • Situació de grues-torre i muntacàrregues operacions d’entrada i sortida, avisant els vianants a fi d’evitar Només podran estar emplaçats a l’àmbit de l’obra. accidents. Aparcament Fora de l’àmbit del tancament de l’obra no podran estacionar- • Canvis de la Zona Ocupada se vehicles ni maquinària de l’obra, excepte a la reserva de Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l’àmbit de domini públic es considerarà una càrrega i descàrrega de l’obra quan existeixi zona d’aparcament modificació del PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL i s’haurà de documentar i tramitar a la calçada. d’acord amb el R.D. 1627/97. Camions en espera Si no hi ha espai suficient dins de l’àmbit del tancament de l’obra per acollir els camions en espera, caldrà preveure i habilitar 20.3 TANCAMENTS DE L'OBRA QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC un espai adequat a aquest fi fora de l’obra. • Tanques El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat, d’acord Situació Delimitaran el perímetre de l’àmbit de l’obra o, en ordenació amb la programació dels treballs i els mitjans de càrrega, entre mitgeres, tancaran el front de l’obra o solar i els laterals descàrrega i transport interior de l’obra. de la part de vorera ocupada. • Càrrega i descàrrega Tipus de tanques Es formaran amb xapa metàl·lica opaca o a base de plafons Les operacions de càrrega i descàrrega s’executaran dintre l’àmbit del tancament de l’obra. Quan prefabricats o d’obra de fàbrica arrebossada i pintada. això no sigui possible, s’estacionarà el vehicle en el punt més proper a la tanca de l’obra, es Les empreses promotores podran presentar a l’Ajuntament per a desviaran els vianants fora de l’àmbit d’actuació, s’ampliarà el perímetre tancat de l’obra i es la seva homologació, si s’escau, el seu propi model de tanca per prendran les següents mesures: tal d’emprar-lo en totes les obres que facin. Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm només s’admeten per • S’habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d’un metre a proteccions provisionals en operacions de càrrega, desviacions i quaranta centímetres (1,40 m) d’ample per a la vorera o per a la zona momentànies de trànsit o similars. d’aparcament de la calçada, sense envair cap carril de circulació. Si no En cap cas s’admet com a tanca el simple abalisat amb cinta de és suficient i/o si cal envair el carril de circulació que correspongui i PVC, malla electrosoldada de ferrallista, xarxa tipus tenis de contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana. • Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x polipropilè (habitualment de color taronja), o elements tradicionals ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 24 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 100 cm, delimitant el camí pels dos costats i es col·locarà la tancament de l’obra i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles. senyalització que correspongui. Bastides Es col·locaran bastides perimetrals a tots els paraments exteriors a la construcció a • La separació entre les tanques metàl·liques i l’àmbit d’operacions o el realitzar. vehicle, formarà una franja de protecció l’amplada de la qual dependrà Les bastides seran metàl·liques i modulars. Tindran una protecció de la caiguda de materials i del tipus de productes a carregar o descarregar i que establirà el Cap d’Obra prèvia consulta al Coordinador de Seguretat de l’obra. elements formant un entarimat horitzontal a 2,80 m d’alçada, preferentment de peces metàl·liques, • Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les fixat a l’estructura vertical i horitzontal de la bastida, així com una marquesina inclinada en voladís tanques metàl·liques es netejarà el paviment. que sobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida. • Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d’evitar Les bastides seran tapades perimetralment i a tota l’alçada de l’obra, des de l’entarimat de visera, abocaments sobre la calçada. amb una xarxa o lones opaques que eviti la caiguda d’objectes i la propagació de pols. • Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l’obra, aprofitant Xarxes Sempre que s’executin treballs que comportin perill per als vianants, pel risc de Descàrrega la força de la gravetat, serà per canonades (cotes caiguda de materials o elements, es col·locaran xarxes de protecció entre les plantes, amb sistemes superiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins els contenidors o homologats, de forjat, perimetrals a totes les façanes. tremuges, que hauran de ser cobertes amb lones o plàstics opacs a Grues torre En el PLA DE SEGURETAT s’indicarà l’àrea de funcionament del braç i les mesures fi d’evitar pols. Les canonades o cintes d’elevació i transport de que es prendran en el cas de superar els límits del solar o del tancament de l’obra. material es col·locaran sempre per l’interior del recinte de l’obra. El carro del qual penja el ganxo de la grua no podrà sobrepassar aquests límits. Si calgués fer- ho, Apilament. No es poden acumular terres, runa i deixalles en l’àmbit de domini en algun moment, es prendran les mesures indicades per a càrregues i descàrregues. públic, excepte si és per a un termini curt i si s’ha obtingut un permís 20.5 NETEJA I INCIDÈNCIA SOBRE L'AMBIENT QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC especial de l’Ajuntament, i sempre s’ha de dipositar en tremuges o en contenidors homologats. • Neteja Si no es disposa d’aquesta autorització ni d’espais adequats, les Els contractistes netejaran i regaran diàriament l’espai públic afectat per l’activitat de l’obra i terres es carregaran directament sobre camions per a la seva especialment després d’haver efectuat càrregues i descàrregues o operacions productores de pols evacuació immediata. o deixalles. A manca d’espai per a col·locar els contenidors en l’àmbit del Es vigilarà especialment l’emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc.). tancament de l’obra, es col·locaran sobre la vorera en el punt més Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària a la proper a la tanca, deixant un pas per als vianants d’un metre i quaranta sortida dels camions de l’obra. A tal fi, es disposarà, abans de la sortida del tancament de l’obra, una centímetres (1,40 m) d’amplada com a mínim. solera de formigó o planxes de „relliga“ de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la qual s’aturaran els S’evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor. Es camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella de rodes. netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat el Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic. contenidor. • Sorolls. Horari de treball Els contenidors, quan no s’utilitzin, hauran de ser retirats. Evacuació Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portar la Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners. caixa tapada amb una lona o un plàstic opac a fi d’evitar la producció Fora d’aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls més enllà d’allò de pols, i el seu transport ho serà a un abocador autoritzat. El mateix que estableixen les OCAF. Les obres realitzades fora d’aquest horari hauran de ser específicament es farà en els transports dels contenidors. autoritzades per l’Ajuntament. • Proteccions per a evitar la caiguda d’objectes a la via pública Excepcionalment i amb l’objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacions poden produir sobre l’àmbit públic i la circulació o per motius de seguretat, l’Ajuntament podrà obligar que Al PLA DE SEGURETAT s’especificaran, per cada fase d’obra, les mesures i proteccions previstes alguns treballs s’executin en dies no feiners o en un horari específic. per a garantir la seguretat de vianants i vehicles i evitar la caiguda d’objectes a la via pública, tenint en compte les distàncies, en projecció vertical, entre els treballs en altura, el ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 25 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta • Pols protecció del pas es col·locaran a 45º en el sentit de la marxa. Es regaran les pistes de circulació de vehicles. • Enllumenat i abalisament lluminós Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols. En Els senyals i els elements d’abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagi el tall de peces amb disc s’hi afegirà aigua. enllumenat públic. Les sitges de ciment estaran dotades de filtre. S’utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical i 20.6 RESIDUS QUE AFECTEN A L'ÀMBIT PÚBLIC horitzontal, com per als elements d’abalisament. El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu servei de Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram (intensitat prevenció, els procediments de treball per a l’emmagatzematge i retirada de cadascun dels diferents mínima 20 lux). tipus de residus que es puguin generar a l’obra. Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisament lluminós i El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes, elements reflectants a totes les potes en tot el seu perímetre exterior. comprovant que ho comprenen i ho compleixen. La delimitació d’itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, tindran abalisament lluminós en tot el seu perímetre. 20.7 CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIANANTS QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC • Abalisament i defensa • Senyalització i protecció Els elements d’abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran els designats com Si el pla d’implantació de l’obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vials de tipus TB, TL i TD a la Norma de carreteres 8.3 – IC. amb el següent criteri d’ubicació d’elements circulació, s’aplicaran les mesures definides a la Norma de Senyalització d’Obres 8.3- d’abalisament i defensa: Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals. - En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de l’obra. • Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants - En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a passos Es respectaran les següents dimensions mínimes: provisionals per a vianants. • En cas de restricció de la vorera, l’amplada de pas per a vianants no serà inferior a un terç - Per impedir la circulació de vehicles per una part d’un carril, per tot un carril o per diversos carrils, (1/3) de l’amplada de la vorera existent. en estrenyiments de pas i/o disminució del número de carrils. • L’amplada mínima d’itineraris o de passos per a vianants serà d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m). - En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar l’obstacle de les obres. • Elements de protecció Tots els passos de vianants que s’hagin d’habilitar es protegiran, - En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a establir Pas vianants pels dos costats, amb tanques o baranes resistents, ancorades una nova ordenació de la circulació, diferent de la que hi havia abans de les obres. o enganxades a terra, d’una alçada mínima d’un metre (1 m) amb Es col·locaran elements de defensa TD – 1 quan, en vies d’alta densitat de circulació, en vies travesser intermedi i entornpeus de vint centímetres (0,20 m) a la ràpides, en corbes pronunciades, etc.., la possible desviació d’un vehicle de l’itinerari assenyalat base. L’alçada de la passarel·la no sobrepassarà els quinze pugui produir accidents a vianants o a treballadors (desplaçament o enderroc del tancament de centímetres (0,15 m). l’obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc contra objectes rígids, bolcar el vehicle per Els elements que formin les tanques o baranes seran preferentment l’existència de desnivells, etc..,). continus. Si són calats, les separacions mínimes no podran ser Quan l’espai disponible sigui mínim, s’admetrà la col·locació d’elements de defensa TD – 2. superiors a quinze centímetres (015 m). • Paviments provisionals Forats i rases Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, es col·locaran xapes metàl·liques fixades, de resistència suficient, El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les peces. Si totalment planes i sense ressalts. és de terres, tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat). Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o tanques de Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimat sobre la ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 26 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta part ocupada de la calçada formant un pla horitzontal amb la vorera i una barana fixa de protecció. escombraries i runa. S’hauran de regar periòdicament, sempre que això no es pugui fer normalment des de l’exterior de la zona d’obres. Els escossells que quedin inclosos dins l’àmbit d'estrenyiment de pas • Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda per a vianants s’hauran de tapar de manera que la superfície sigui contínua i sense ressalts. Si la via o vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb el que disposa el Decret 135/1995 de • Parades d’autobús, quioscos, bústies 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals compliran les següents A causa de la implantació del tancament de l’obra, ja sigui, perquè queden al seu interior o per condicions mínimes: quedar en zona de pas restringit, caldrà preveure el trasllat provisional de parades d’autobús, - Alçada lliure d’obstacles de 2,10 m. quioscos, bústies de Correus o elements similars emplaçats a l’espai públic. - En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un cercle d’1,5 m En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçament durant de diàmetre. el temps que durin les obres i contactar amb els serveis corresponents per tal de coordinar les - No podran haver-hi escales ni graons aïllats. operacions. - El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%. - El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de peces. Si és 21 RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ de terres tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat). - Els guals tindran una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m) i un pendent màxim 21.1 RISCOS DE DANYS A TERCERS del 12%. Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones o objectes Si hi ha itinerari alternatiu, s’indicarà, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu, col·locant un annexos que en depenguin són els següents: senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat I una fletxa de senyalització. - Caiguda al mateix nivell. • Manteniment - Atropellaments. - Col·lisions amb obstacles a la vorera. La senyalització i els elements d’abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seu - Caiguda d'objectes. desplaçament i dificulti la seva subtracció. La senyalització, l’abalisament, els paviments, l’enllumenat i totes les proteccions dels itineraris, 21.2 MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS desviacions i passos per a vehicles i vianants es conservaran en perfecte estat durant la seva vigència, Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones que transiten evitant la pèrdua de condicions perceptives o de seguretat. pels voltants de l'obra: Els passos i itineraris es mantindran nets. • Retirada de senyalització i abalisament - Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada, separant el perímetre de l'obra, de les zones de trànsit exterior. Acabada l’obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats. - Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s’instal·larà un El termini màxim per a l’execució d’aquestes operacions serà d’una setmana, un cop acabada l’obra o passadís d’estructura consistent en l’assenyalament, que haurà de ser òptic i lluminós a la nit, per la part d’obra que exigís la seva implantació. a indicar el gàlib de les proteccions al tràfic rodat. Ocasionalment es podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de material resistent. 20.8 PROTECCIÓ I TRASLLAT D'ELEMENTS EMPLAÇATS A LA VIA PÚBLICA - Si fos necessari ocupar la vorera durant l’aplec de materials a l’obra, mentre duri la maniobra de • Arbres i jardins descàrrega, es canalitzarà el trànsit de vianants per l’interior del passadís de vianants i el de Al PLA DE SEGURETAT s’assenyalaran tots els elements vegetals i l’arbrat existent a la via pública que vehicles fora de les zones d’afectació de la maniobra, amb protecció a base de reixes metàl·liques estiguin a la zona de les obres i al seu llindar. L’Entitat Municipal responsable de Parcs i Jardins emetrà de separació d’àrees i es col·locaran llums de gàlib nocturns i senyals de trànsic que avisin als vehicles de la situació de perill. un informe previ preceptiu. - En funció del nivell d’intromissió de tercers a l’obra, es pot considerar la conveniència de contractar Mentre durin les obres es protegirà l’arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguin quedar un servei de control d’accessos a l'obra, a càrrec d’un Servei de Vigilància patrimonial, afectades, deixant al seu voltant una franja d’un (1) metre de zona no ocupada. El contractista vetllarà, expressament per a aquesta funció perquè els escossells i les zones ajardinades estiguin sempre lliures d’elements estranys, deixalles, ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 27 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 22 PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obra són: - Incendi, explosió i/o deflagració. - Inundació. - Col·lapse estructural per maniobres fallides. - Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes. - Enfosament de càrregues o aparells d’elevació. Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex al seu Pla de Seguretat i Salut un „Pla d’Emergència Interior“, cobrin les següents mesures mínimes: - Ordre i neteja general. - Accessos i vies de circulació interna de l'obra. - Ubicació d'extintors i d’altres agents extintors. - Nomenament i formació de la Brigada de Primera Intervenció. - Punts de trobada. - Assistència Primers Auxilis. 23 PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS Previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment) segons art. 5.6 RD.1627/97 24 ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 28 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 29 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 30 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 31 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 32 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 33 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 34 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 35 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 36 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 37 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 38 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 39 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 40 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 41 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLECS DE CONDICIONS ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ÍNDEX ........................................................................................................................................................... 15 1 ........................................................................................................... DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC 3 4.7 .............................................................................................................................. SENYALITZACIÓ ........................................................................................................................................................... 16 1.2 .......................................................................................................................................... OBJECTE 3 4.8 ........................................................................................................................................ DIVERSOS 1.3 ......................................... DOCUMENTS QUE DEFINEIXEN L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 3 ........................................................................................................................................................... 16 1.4 ........................................ COMPATIBILITAT I RELACIÓ ENTRE ELS ESMENTATS DOCUMENTS 3 5 ........................................................................................................... CONDICIONS ECONÒMIQUES 2 ................................... DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU 4 ........................................................................................................................................................... 16 2.1 ..................................................................................................................................... PROMOTOR 4 5.1 ................................................................................................................... CRITERIS D'APLICACIÓ Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor: .............................................................. 4 ........................................................................................................................................................... 16 2.2 .................................................................................... COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT 4 5.2 ...................................... CERTIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT ........................................................................................................................................................... 16 2.3 .................................................................................................................................. PROJECTISTA 5 5.3 ............................................................... REVISIÓ DE PREUS DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista: ............................................................ 5 ........................................................................................................................................................... 16 2.4 ......................................................................................................................... DIRECTOR D'OBRA 5 6 .................................................................CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d’Obra: ..................................................... 5 ........................................................................................................................................................... 17 2.5 ........... CONTRACTISTA O CONSTRUCTOR (EMPRESARI PRINCIPAL) I SUBCONTRACTISTES 6 6.1 ..... PREVISIONS DEL CONTRACTISTA A L'APLICACIÓ DE LES TÈCNIQUES DE SEGURETAT ........................................................................................................................................................... 17 Definició de Subcontractista: ................................................................................................................ 6 - ...................................................................................................................... Tècniques analítiques de seguretat Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista: ............................ 6 ........................................................................................................................................................................... 17 2.6 ........................................................................................................ TREBALLADORS AUTÒNOMS 7 Prèvies als accidents.- ........................................................................................................................................ 17 Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom: ............................................ 7 2.7 .............................................................................................................................. TREBALLADORS 8 Posteriors als accidents.- ................................................................................................................................... 17 Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador: ........................................................... 8 - ..................................................................................................................... Tècniques operatives de seguretat. ........................................................................................................................................................................... 17 3 ................................................... DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL 8 3.2 ........................................................................ VIGÈNCIA DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 8 El Factor Tècnic: ................................................................................................................................................. 17 3.3 .................................................................... PLA DE SEGURETAT I SALUT DEL CONTRACTISTA 9 El Factor Humà: .................................................................................................................................................. 17 3.4 ........................................................................................................... EL ''LLIBRE D'INCIDÈNCIES'' 6.2 ........................... CONDICIONS TÈCNIQUES DEL CONTROL DE QUALITAT DE LA PREVENCIÓ ........................................................................................................................................................... 10 ........................................................................................................................................................... 17 3.5 .. CARÀCTER VINCULANT DEL CONTRACTE O DOCUMENT DEL ''CONVENI DE PREVENCIÓ I 6.3CONDICIONS TÈCNIQUES DELS ÒRGANS DE L'EMPRESA CONTRACTISTA COMPETENTS EN COORDINACIÓ'' I DOCUMENTACIÓ CONTRACTUAL ANNEXA EN MATÈRIA DE SEGURETAT .. 11 MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT ................................................................................................ 18 4 ..................................................................................................... NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ 6.4OBLIGACIONS DE L'EMPRESA CONTRACTISTA COMPETENT EN MATÈRIA DE MEDICINA DEL ........................................................................................................................................................... 11 TREBALL ........................................................................................................................................... 18 4.1 ........................................................................................................................ TEXTOS GENERALS 6.5 .............................. COMPETÈNCIES DELS COL·LABORADORS PREVENCIONISTES A L'OBRA ........................................................................................................................................................... 11 ........................................................................................................................................................... 18 4.2 ............................................................................................................ CONDICIONS AMBIENTALS 6.6 ....................................................... COMPETÈNCIES DE FORMACIÓ EN SEGURETAT A L'OBRA ........................................................................................................................................................... 13 ........................................................................................................................................................... 18 4.3 ......................................................................................................................................... INCENDIS  Definició ............................................................................................................................................................. 19 ........................................................................................................................................................... 14  Característiques ................................................................................................................................................. 19 4.4 ................................................................................................... INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ........................................................................................................................................................... 14 6.8CONDICIONS D'ELECCIÓ, UTILITZACIÓ, EMMAGATZEMATGE I MANTENIMENT DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES .................................................................................. 19 4.5 ................................................................................................................... EQUIPS I MAQUINÀRIA ........................................................................................................................................................... 14  Elecció d’un Equip .............................................................................................................................................. 19 4.6 ............................................................................................ EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL  Emmagatzematge i manteniment ..................................................................................................................... 19 ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 6.9 ................................................................................................................. NORMATIVA APLICABLE la seva utilització es pugui preveure; identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant a ........................................................................................................................................................... 19 l'efecte les mesures tècniques necessàries per fer-ho; relació dels riscos laborals que no es puguin  Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions i dates d’entrada en vigor . 19 eliminar conforme als assenyalats anteriorment, especificant les mesures preventives i proteccions  Normativa d’aplicació restringida ...................................................................................................................... 20 tècniques tendents a controlar i reduir els esmentats riscos i valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives. Plec: De condicions particulars en el que es tindran en compte les normes legals i reglamentaries 1 DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC aplicables a les especificacions tècniques pròpies de l'obra que es tracti, així com les prescripcions que s'hauran de complir en relació amb les característiques, l'ús i la conservació de les màquines, utensilis, 1.1 IDENTIFICACIÓ DE LES OBRES eines, sistemes i equips preventius. Plànols: On es desenvolupen els gràfics i esquemes necessaris per la millor definició i comprensió de Les obres es refereixen al PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA REURBANITZACIÓ D'UN ÀMBIT DE LA les mesures preventives definides a la Memòria, amb expressió de les especificacions tècniques PLAÇA DEL CANÒDORM PER CONVERTIR-LO EN UNA ÀREA D'ESBARJO PER A GOSSOS. necessàries. DISTRICTE DE SANT ANDREU Amidaments: De totes les unitats o elements de seguretat i salut al treball que hagin estat definits o projectats. 1.2 OBJECTE Pressupost: Quantificació del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i execució de l'Estudi de Aquest Plec de Condicions de l’Estudi de Seguretat i Salut comprèn el conjunt d'especificacions que Seguretat i Salut. hauran d’acomplir tant el Pla de Seguretat i Salut del Contractista com a document de Gestió Preventiva (Planificació, Organització, Execució i Control) de l’obra, les diferents proteccions a emprar per la 1.4 COMPATIBILITAT I RELACIÓ ENTRE ELS ESMENTATS DOCUMENTS reducció dels riscos (Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, Sistemes de Protecció Col·lectiva, Equips de L'estudi de Seguretat i Salut forma part del Projecte d'Execució d'obra, o en el seu cas, del Projecte Protecció Individual), Implantacions provisionals per a la Salubritat i Confort dels treballadors, així com d'Obra, havent de ser cadascun dels documents que l'integren, coherents amb el contingut del Projecte, les tècniques de la seva implementació a l’obra i les que hauran de manar l’execució de qualsevol tipus i recollir les mesures preventives, de caràcter pal·liatiu, adequades als riscos, no eliminats o reduïts a la d’instal·lacions i d’obres accessòries. Per a qualsevol tipus d’especificació no inclosa en aquest Plec, fase de disseny, que comporti la realització de l'obra, en els terminis i circumstàncies socio-tècniques on es tindran en compte les condicions tècniques que es derivin d’entendre com a normes d’aplicació. Tots la mateixa es tingui que materialitzar. aquells continguts al: El Plec de Condicions Particulars, els Plànols i Pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut són documents - Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació’‘, confeccionat pel Centre Experimental contractuals, que restaran incorporats al Contracte i, per tant, són d’obligat acompliment, llevat d’Arquitectura, aprovat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes i adaptat a les seves obres modificacions degudament autoritzades. per la ‘‘Direcció General d’Arquitectura’‘. (cas d'Edificació) La resta de Documents o dades de l’Estudi de Seguretat i Salut són informatius, i estan constituïts per - ‘‘Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d’Obres de l’Estat’‘ i adaptat a la Memòria Descriptiva, amb tots els seus Annexos, els Detalls Gràfics d’interpretació, els Amidaments i les seves obres per la ‘‘Direcció de Política Territorial i Obres Públiques’‘. (cas d'Obra Pública) els Pressupostos Parcials. - Les contingudes al Reglament General de Contractació de l’Estat, Normes Tecnològiques de Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Autor de l’Estudi l’Edificació publicades pel ‘‘Ministerio de la Vivienda’‘ i posteriorment pel ‘‘Ministerio de Obras de Seguretat i Salut, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se Públicas y Urbanismo’‘. subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d’informació que el - La normativa legislativa vigent d’obligat compliment i les condicionades per les companyies Contractista ha d’adquirir directament i amb els seus propis mitjans. subministradores de serveis públics, totes elles al moment de l’oferta. Només els documents contractuals, constitueixen la base del Contracte; per tant el Contractista no podrà al·legar, ni introduir al seu Pla de Seguretat i Salut, cap modificació de les condicions del Contracte en 1.3 DOCUMENTS QUE DEFINEIXEN L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT base a les dades contingudes als documents informatius, llevat que aquestes dades apareguin a algun Segons la normativa legal vigent, Art. 5, 2 del R.D. 1627/1997, de 24 d'octubre sobre ‘‘DISPOSICIONS document contractual. MÍNIMES DE SEGURETAT I DE SALUT A LES OBRES DE El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir la suficient CONSTRUCCIÓ’‘, l'Estudi de Seguretat haurà de formar part del Projecte d'Execució d'Obra o, al seu informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius de l’Estudi de defecte, del Projecte d'Obra, havent de ser coherent amb el contingut del mateix i recollir les mesures Seguretat i Salut. preventives adequades als riscos que comporta la realització de l'obra, contenint com a mínim els Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en cas d’incloure’s següents documents: aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Generals del Projecte, té prevalença Memòria: Descriptiva dels procediments, equips tècnics i medis auxiliars que hagin d'utilitzar-se o que el que s’ha prescrit en les Prescripcions Tècniques Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta tenen prevalença sobre les Prescripcions Tècniques Generals. seves responsabilitats. El que s’ha esmentat al Plec de condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de ser executat com - Gestionar l’‘‘Avís Previ’‘ davant l'Administració Laboral i obtenir les preceptives llicències i si hagués estat exposat a ambdós documents, sempre que, a criteri de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i autoritzacions administratives. Salut, quedin suficientment definides les unitats de Seguretat i Salut corresponent, i aquestes tinguin - El Promotor es responsabilitza que tots els agents del fet constructiu tinguin en compte les preu al Contracte. observacions del Coordinador de Seguretat i Salut, degudament justificades, o bé proposin unes mesures d'una eficàcia, pel cap baix, equivalents. 2 DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU 2.2 COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT Dins l'àmbit de la respectiva capacitat de decisió cadascun dels actors del fet constructiu, estan obligats a prendre decisions ajustant-se als Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 a la L. 31/1995) : El Coordinador de Seguretat i Salut serà als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, qualsevol persona física legalment habilitada pels seus coneixements específics i que compti amb titulació - Evitar els riscos. acadèmica en Construcció. - Avaluar els riscos que no es poden evitar. És designat pel Promotor en qualitat de Coordinador de Seguretat: a) En fase de concepció, estudi i Combatre els riscos en el seu origen. elaboració del Projecte o b) Durant l'Execució de l'obra. - - Adaptar la feina a la persona, en particular al que fa referència a la concepció dels llocs de treball, El Coordinador de Seguretat i Salut i Salut forma part de la Direcció d’Obra o Direcció com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l'objectiu específic Facultativa/Direcció d’Execució. d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes a la salut. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat del Projecte: El - Tenir en compte l'evolució de la tècnica. Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte, és designat pel Promotor quan en l’elaboració del Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap. projecte d’obra intervinguin varis projectistes. - - Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l'organització Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l’elaboració del projecte, segons el de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals al R.D. 1627/1997, són les següents: treball. - Vetllar per a què en fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte, el Projectista tingui en - Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual. consideració els ‘‘Principis Generals de la Prevenció en matèria de Seguretat i Salut’‘ (Art. 15 a la - Facilitar les corresponents instruccions als treballadors. L.31/1995), i en particular: I. Prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat de 2.1 planificar les diferents feines o fases de treball que es desenvolupin simultània o PROMOTOR successivament. Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, serà considerat Promotor qualsevol persona, física o II. Estimar la duració requerida per l'execució de les diferents feines o fases de treball. jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament, decideixi, impulsi, programi i financi, amb - Traslladar al Projectista tota la informació preventiva necessària que li cal per integrar la Seguretat recursos propis o aliens, les obres de construcció per sí mateix, o per la seva posterior alienació, i Salut a les diferents fases de concepció, estudi i elaboració del projecte d'obra. lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol. - Tenir en compte, cada vegada que sigui necessari, qualsevol estudi de seguretat i salut o estudi Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor: bàsic, així com les previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, amb les degudes condicions - Designar al tècnic competent per la Coordinació de Seguretat i Salut en fase de Projecte, quan sigui de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment). necessari o es cregui convenient. - Coordinar l'aplicació del que es disposa en els punts anteriors i redactar o fer redactar l'Estudi de - Designar en fase de Projecte, la redacció de l'Estudi de Seguretat, facilitant al Projectista i al Seguretat i Salut. Coordinador respectivament, la documentació i informació prèvia necessària per l'elaboració del Projecte i redacció de l'Estudi de Seguretat i Salut, així com autoritzar als mateixos les modificacions - Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat i Salut d'Obra: pertinents. El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució d'obra, és designat pel Promotor en tots aquells - Facilitar que el Coordinador de Seguretat i Salut en la fase de projecte intervingui en totes les fases casos en què intervé més d'una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. d'elaboració del projecte i de preparació de l'obra. Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, segons el R.D. - Designar el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra per l'aprovació del Pla de Seguretat i 1627/1997, són les següents: Salut, aportat pel contractista amb antelació a l'inici de les obres, el qual Coordinarà la Seguretat i - Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995) : Salut en fase d'execució material de les mateixes. I. En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les - La designació dels Coordinadors en matèria de Seguretat i Salut no eximeix al Promotor de les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvolupar simultània o ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta successivament. És el tècnic habilitat professionalment que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a la normativa II. En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o fases de tècnica i urbanística corresponent, redacta el Projecte. treball. Podran redactar projectes parcials del Projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de forma - Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els Contractistes, i, si n’hi ha dels Subcontractistes coordinada amb l'autor d'aquest, contant en aquest cas, amb la col·laboració del Coordinador de i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i responsable els Principis de l'Acció Seguretat i Salut designat pel Promotor. Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L.31/1995 de 8 de Quan el Projecte es desenvolupa o completa mitjançant projectes parcials o d’altres documents tècnics, novembre) durant l'execució de l'obra i, en particular, en les tasques o activitats al què es refereix cada projectista assumeix la titularitat del seu projecte. l'article 10 del R.D. 1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista: obres de construcció: - Tenir en consideració els suggeriments del Coordinador de Seguretat i Salut en fase de Projecte I. El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. per integrar els Principis de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995), prendre les decisions II. L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves constructives, tècniques i d'organització que puguin afectar a la planificació dels treballs o fases de condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. treball durant l'execució de les obres. III. La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. - Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials. IV. El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, a fi de corregir els defectes 2.4 DIRECTOR D'OBRA que pugin afectar a la seguretat i la salut dels treballadors. És el tècnic habilitat professionalment que, formant part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, V. La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substàncies perilloses. conformitat amb el Projecte que el defineix, la llicència constructiva i d'altres autoritzacions preceptives i VI. La recollida dels materials perillosos utilitzats. les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar l'adequació al fi proposat. En el cas que el Director VII. L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles. d'Obra dirigeixi a més a més l'execució material de la mateixa, assumirà la funció tècnica de la seva VIII. L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que haurà de realització i del control qualitatiu i quantitatiu de l'obra executada i de la seva qualitat. dedicar-se als diferents treballs o fases de treball. Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Director d’Obra, IX. La informació i coordinació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors contant amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra, nomenat pel Promotor. autònoms. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d’Obra: X. Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol tipus de treball o activitat que es realitzi - Verificar el replanteig, l’adequació dels fonaments, estabilitat dels terrenys i de l’estructura en l'obra o a prop del lloc de l'obra. projectada a les característiques geotècniques del terreny. - Aprovar el Pla de Seguretat i Salut (PSS) elaborat pel contractista i, si s’escau, les modificacions - Si dirigeix l’execució material de l’obra, verificar la recepció d'obra dels que s'hi haguessin introduït. La Direcció Facultativa prendrà aquesta funció quan no calgui la - productes de construcció, ordenant la realització dels assaigs i proves precises; comprovar els designació de Coordinador. nivells, desploms, influència de les condicions ambientals en la realització dels treballs, els - Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de la Llei de Prevenció de materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius, de les instal·lacions i dels Riscos Laborals. Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i la Senyalització, d’acord amb el Projecte i l’Estudi de Seguretat - Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball. i Salut. - Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades. - Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar en el Llibre d’Ordres i Assistència El Coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra respondrà davant del Promotor, les instruccions necessàries per la correcta interpretació del Projecte i dels Medis Auxiliars d’Utilitat del compliment de la seva funció com staff assessor especialitzat en Prevenció de la Sinistralitat Laboral, Preventiva i solucions de Seguretat i Salut Integrada previstes en el mateix. en col·laboració estricta amb els diferents agents que intervinguin a l'execució material de l'obra. - Elaborar a requeriment del Coordinador de Seguretat i Salut o amb la seva conformitat, eventuals Qualsevol divergència serà presentada al Promotor com a màxim patró i responsable de la gestió modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l’obra i que puguin afectar a la constructiva de la promoció de l’obra, a fi que aquest prengui, en funció de la seva autoritat, la decisió Seguretat i Salut dels treballs, sempre que les mateixes s’adeqüin a les disposicions normatives executiva que calgui. contemplades a la redacció del Projecte i del seu Estudi de Seguretat i Salut. Les responsabilitats del Coordinador no eximiran de les seves responsabilitats al Promotor, Fabricants i - Subscriure l’Acta de Replanteig o començament de l’obra, confrontant prèviament amb el Subministradors d’equips, eines i mitjans auxiliars, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Coordinador de Seguretat i Salut l’existència prèvia de l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Subcontractistes, treballadors autònoms i treballadors. Salut del contractista. - Certificar el final d’obra, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat, amb els visats que siguin 2.3 PROJECTISTA ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta preceptius. - Aplicarà els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos - Conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra i de Seguretat i Salut Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'esmentat article 10 executades, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat. del R.D. 1627/1997: - Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment I. Complir i fer complir al seu personal allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS). verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla II. Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte, si s'escau, de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’incidències les obligacions que fan referència a la coordinació d'activitats empresarials previstes en l'article - Elaborar i subscriure conjuntament amb el Coordinador de Seguretat, la Memòria de Seguretat i 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i en conseqüència complir el R.D. 171/2004, i Salut de l’obra finalitzada, per lliurar-la al promotor, amb els visats que foren perceptius. també complir les disposicions mínimes establertes en l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra. 2.5 CONTRACTISTA O CONSTRUCTOR (EMPRESARI PRINCIPAL) I III. Informar i facilitar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les SUBCONTRACTISTES mesures que s'hagin d'adoptar pel que fa a la seguretat i salut a l'obra. Definició de Contractista: IV. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, i si és el cas, de la Direcció Facultativa. És qualsevol persona, física o jurídica, que individual o col·lectivament, assumeix contractualment - Els Contractistes i Subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures davant el Promotor, el compromís d’executar, en condicions de solvència i Seguretat, amb medis preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut (PSS) en relació amb les obligacions que humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al contracte, el corresponen directament a ells o, si escau, als treballadors autònoms que hagin contractat. Projecte i el seu Estudi de Seguretat i Salut. - A més, els Contractistes i Subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es Definició de Subcontractista: derivin de l'incompliment de les mesures previstes al Pla, als termes de l'apartat 2 de l'article 42 de És qualsevol persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. principal, el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra, amb subjecció al - El Contractista principal haurà de vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos contracte, al Projecte i al Pla de Seguretat, del Contractista, pel que es regeix la seva execució. laborals per part de les empreses Subcontractistes. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista: - Abans de l’inici de l’activitat a l’obra, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que - El Contractista haurà d’executar l’obra amb subjecció al Projecte, directrius de l’Estudi i compromisos acreditin per escrit que han realitzat, per als treballs a realitzar, l’avaluació de riscos i la planificació del Pla de Seguretat i Salut, a la legislació aplicable i a les instruccions del Director d’Obra, i del de la seva activitat preventiva. Així mateix, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes Coordinador de Seguretat i Salut, amb la finalitat de dur a terme les condicions preventives que de la - acreditin per escrit que han complert les seves obligacions en matèria d’informació i formació - sinistralitat laboral i l’assegurament de la qualitat, compromeses en el Pla de Seguretat i la Salut i respecte als treballadors que hagin de prestar servei a l’obra. exigides en el Projecte - El Contractista principal haurà de comprovar que els Subcontractistes que concorren a l’obra han - Tenir acreditació empresarial i la solvència i capacitació tècnica, professional i econòmica que establert entre ells els medis necessaris de coordinació. l’habiliti per al compliment de les condicions exigibles per actuar com constructor (i/o - Les responsabilitats del Coordinador, de la Direcció Facultativa i del Promotor no eximiran de les subcontractista, en el seu cas), en condicions de Seguretat i Salut. seves responsabilitats als Contractistes i al Subcontractistes. - Designar al Cap d’Obra que assumirà la representació tècnica del Constructor (i/o Subcontractista, - El Constructor serà responsable de la correcta execució dels treballs mitjançant l'aplicació de en el seu cas), a l’obra i que per la seva titulació o experiència haurà de tenir la capacitat adequada Procediments i Mètodes de Treball intrínsecament segurs (SEGURETAT INTEGRADA), per d’acord amb les característiques i complexitat de l’obra. assegurar la integritat de les persones, els materials i els mitjans auxiliars fets servir a l'obra. - Assignar a l’obra els medis humans i materials que la seva importància ho requereixi. - El Contractista principal facilitarà per escrit a l'inici de l'obra, el nom del Director Tècnic, que serà - Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obra dins dels límits creditor de la conformitat del Coordinador i de la Direcció Facultativa. El Director Tècnic podrà establerts en el Contracte. exercir simultàniament el càrrec de Cap d'Obra, o bé, delegarà l'esmentada funció a altre tècnic, - Redactar i signar el Pla de Seguretat i Salut que desenvolupi l’Estudi de Seguretat i Salut del Cap d'Obra, amb coneixements contrastats i suficients de construcció a peu d'obra. El Director Projecte. El Subcontractista podrà incorporar els suggeriments de millora corresponents a la seva Tècnic, o en absència el Cap d'Obra o l'Encarregat General, ostentaran successivament la prelació especialització, en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista i presentar-los a l’aprovació del de representació del Contractista a l'obra. Coordinador de Seguretat. - El representant del Contractista a l'obra, assumirà la responsabilitat de l'execució de les activitats - El representant legal del Contractista signarà l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut preventives incloses al present Plec i el seu nom figurarà al Llibre d'Incidències. conjuntament amb el Coordinador de Seguretat. - Serà responsabilitat del Contractista i del Director Tècnic, o del Cap d'Obra i/o Encarregat en el seu - Signar l’Acta de Replanteig o començament i l’Acta de Recepció de l’obra. cas, l'incompliment de les mesures preventives, a l'obra i entorn material, de conformitat a la ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta normativa legal vigent. incontrolada de tercers aliens i curiosos, la protecció d'accessos i l'organització de zones de pas - El Contractista també serà responsable de la realització del Pla de Seguretat i Salut (PSS), així amb destinació als visitants de les oficines d'obra. com de l'específica vigilància i supervisió de seguretat, tant del personal propi com subcontractat, - El Contractista haurà de disposar d'un senzill, però efectiu, Pla d'Emergència per a l'obra, en així com de facilitar les mesures sanitàries de caràcter preventiu laboral, formació, informació i previsió d'incendis, pluges, glaçades, vent, etc. que puguin posar en situació de risc al personal capacitació del personal, conservació i reposició dels elements de protecció personal dels d'obra, a tercers o als medis e instal·lacions de la pròpia obra o limítrofs. treballadors, càlcul i dimensions dels Sistemes de Proteccions Col·lectives i en especial, les - El Contractista i/o Subcontractistes tenen absolutament prohibit l'ús d'explosius sense autorització baranes i passarel·les, condemna de forats verticals i horitzontals susceptibles de permetre la escrita de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa. caiguda de persones o objectes, característiques de les escales i estabilitat dels esglaons i - La utilització de grues, elevadors o d'altres màquines especials, es realitzarà per operaris recolzadors, ordre i neteja de les zones de treball, enllumenat i ventilació dels llocs de treball, especialitzats i posseïdors del carnet de grua torre, del títol d’operador de grua mòbil i en altres bastides, apuntalaments, encofrats i estintolaments, aplecs i emmagatzematges de materials, ordre casos l’acreditació que correspongui, sota la supervisió d'un tècnic especialitzat i competent a d'execució dels treballs constructius, seguretat de les màquines, grues, aparells d'elevació, càrrec del Contractista. El Coordinador rebrà una copia de cada títol d'habilitació signat per mesures auxiliars i equips de treball en general, distància i localització d'estesa i canalitzacions de l'operador de la màquina i del responsable tècnic que autoritza l'habilitació avalant-hi la idoneïtat les companyies subministradores, així com qualsevol altre mesura de caràcter general i d’obligat d'aquell per a realitzar la seva feina, en aquesta obra en concret. compliment, segons la normativa legal vigent i els costums del sector i que pugui afectar a aquest - Tot operador de grua mòbil haurà d'estar en possessió del carnet de gruista segons l'Instrucció centre de treball. Tècnica Complementaria "MIE-AEM-4" aprovada per RD 837/2003 expedit pel òrgan competent o - El Director Tècnic (o el Cap d'Obra), visitaran l'obra com a mínim amb una cadència diària i hauran en el seu defecte certificat de formació emés per entitat reconeguda; tot ell per garantir el total de donar les instruccions pertinents a l'Encarregat General, que haurà de ser una persona de coneixement dels equips de treballs de forma que es pugui garantir el màxim de seguretat a les provada capacitat pel càrrec, haurà d’estar present a l'obra durant la realització de tot el treball que tasques a desenvolupar. s'executi. Sempre que sigui preceptiu i no existeixi altra designada a l'efecte, s'entendrà que - El delegat del contractista haurà de certificar que tot operador de grua móvil es troba en possessió l'Encarregat General és al mateix temps el Supervisor General de Seguretat i Salut del Centre de del carnet de gruista segons especificacions del paràgraf anterior, així mateix haurà de certificar Treball per part del Contractista, amb independència de qualsevol altre requisit formal. que totes les grues mòbils que s'utilitzin a l'obra compleixen totes i cadascunes de l'especificacions - L'acceptació expressa o tàcita del Contractista pressuposa que aquest ha reconegut establertes a l'ITC "MIE-AEM-4". l'emplaçament del terreny, les comunicacions, accessos, afectació de serveis, característiques del terreny, mides de seguretats necessàries, etc. i no podrà al·legar en el futur ignorància d'aquestes 2.6 TREBALLADORS AUTÒNOMS circumstàncies. - El Contractista haurà de disposar de les pòlisses d'assegurança necessària per a cobrir les Persona física diferent al Contractista i/o Subcontractista que realitzarà de forma personal i directa responsabilitats que puguin esdevenir per motius de l'obra i el seu entorn, i serà responsable dels una activitat professional, sense cap subjecció a un contracte de treball, i que assumeix danys i prejudicis directes o indirectes que pugui ocasionar a tercers, tant per omissió com per contractualment davant el Promotor, el Contractista o el Subcontractista el compromís de realitzar negligència, imprudència o imperícia professional, del personal al seu càrrec, així com del determinades parts o instal·lacions de l’obra. Subcontractistes, industrials i/o treballadors autònoms que intervinguin a l'obra. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom: - Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment - Aplicar els Principis de l'Acció Preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 del de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’Incidències. R.D. 1627/1997. En cas d’incompliment reiterat dels compromisos del Pla de Seguretat i Salut (PSS), el Coordinador - Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut, que estableix l'annex IV del R.D. 1627/1997, - i Tècnics de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Constructor, Director Tècnic, Cap d'Obra, durant l'execució de l'obra. Encarregat, Supervisor de Seguretat, Delegat Sindical de Prevenció o els representants del Servei - Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article de Prevenció (propi o concertat) del Contractista i/o Subcontractistes, tenen el dret a fer constar al 29, 1,2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llibre d'Incidències, tot allò que consideri d'interès per a reconduir la situació als àmbits previstos - Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials al Pla de Seguretat i Salut de l'obra. establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant, en particular, en - Les condicions de seguretat i salut del personal, dins de l'obra i els seus desplaçaments a/o des qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagi establert. del seu domicili particular, seran responsabilitat dels Contractistes i/o Subcontractistes així com - Utilitzar els equips de treball d'acord amb allò disposat en el R.D. 1215/1997, de 18 de juliol, pel dels propis treballadors Autònoms. qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de - També serà responsabilitat del Contractista, el tancament perimetral del recinte de l'obra i protecció treball per part dels treballadors. de la mateixa, el control i reglament intern de policia a l'entrada, per a evitar la intromissió - Escollir i utilitzar els equips de protecció individual, segons preveu el R.D. 773/1997, de 30 de maig, ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 7 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relativa a la utilització dels equips de protecció - Escriptura del Contracte o Document del Conveni Contractual. individual per part dels treballadors. - Bases del Concurs. - Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i de salut - Plec de Prescripcions per la Redacció dels Estudis de Seguretat i Salut i la Coordinació de durant l'execució de l'obra i de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, si n'hi ha. Seguretat i salut en fases de Projecte i/o d’Obra. - Els treballadors autònoms hauran de complir allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS): - Plec de Condicions Generals del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. I. La maquinària, els aparells i les eines que s'utilitzen a l'obra, han de respondre a les - Plec de Condicions Facultatives i Econòmiques del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. prescripcions de seguretat i salut, equivalents i pròpies, dels equipaments de treball que - Procediments Operatius de Seguretat i Salut i/o Procediments de control Administratiu de l'empresari Contractista posa a disposició dels seus treballadors. Seguretat, redactats durant la redacció del Projecte i/o durant l’Execució material de l’Obra, pel II. Els autònoms i els empresaris que exerceixen personalment una activitat a l'obra, han Coordinador de Seguretat. d'utilitzar equipament de protecció individual apropiat, i respectar el manteniment en - Plànols i Detalls Gràfics de l’Estudi de Seguretat i Salut. condicions d'eficàcia dels diferents sistemes de protecció col·lectiva instal·lats a l'obra, - Pla d’Acció Preventiva de l’empresari-contractista. segons el risc que s'ha de prevenir i l'entorn del treball. - Pla de Seguretat i Salut de desenvolupament de l’Estudi de Seguretat i Salut del Contractista per l’obra en qüestió. 2.7 TREBALLADORS - Protocols, procediments, manuals i/o Normes de Seguretat i Salut interna del Contractista i/o Subcontractistes, d’aplicació en l’obra. Persona física diferent al Contractista, Subcontractista i/o Treballador Autònom que realitzarà Feta aquesta excepció, els diferents documents que constitueixen el Contracte seran considerats com de forma personal i directa una activitat professional remunerada per compte aliè, amb mútuament explicatius, però en el cas d’ambigüitats o discrepàncies interpretatives de temes relacionats subjecció a un contracte laboral, i que assumeix contractualment davant l’empresari el amb la Seguretat, seran aclarides i corregides pel Director d’Obra qui, desprès de consultar amb el compromís de desenvolupar a l’obra les activitats corresponents a la seva categoria i Coordinador de Seguretat, farà l’ús de la seva facultat d’aclarir al Contractista les interpretacions especialitat professional, seguint les instruccions d’aquell. pertinents. Si en el mateix sentit, el Contractista descobreix errades, omissions, discrepàncies o contradiccions Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador: tindrà que notificar-ho immediatament per escrit al Director d’Obra qui desprès de consultar amb el • El deure d'obeir les instruccions del Contractista en allò relatiu a Seguretat i Salut. Coordinador de Seguretat, aclarirà ràpidament tots els assumptes, notificant la seva resolució al • El deure d'indicar els perills potencials. Contractista. Qualsevol treball relacionat amb temes de Seguretat i Salut, que hagués estat executat pel • Té responsabilitat dels actes personals. Contractista sense prèvia autorització del Director d’Obra o del Coordinador de Seguretat, serà • Té el dret a rebre informació adequada i comprensible i a formular propostes, en relació responsabilitat del Contractista, restant el Director d’Obra i el Coordinador de Seguretat, eximits de a la seguretat i salut, en especial sobre el Pla de Seguretat i Salut (PSS). qualsevol responsabilitat derivada de les conseqüències de les mesures preventives, tècnicament • Té el dret a la consulta i participació, d'acord amb l'article 18, 2 de la Llei de inadequades, que hagin pogut adoptar el Contractista pel seu compte. Prevenció de Riscos Laborals. En el cas que el contractista no notifiqui per escrit el descobriment d’errades, omissions, discrepàncies • Té el dret a adreçar-se a l'autoritat competent. o contradiccions, això, no tan sols no l’eximeix de l’obligació d’aplicar les mesures de Seguretat i Salut • Té el dret a interrompre el treball en cas de perill imminent i seriós per a la seva raonablement exigibles per la reglamentació vigent, els usos i la praxi habitual de la Seguretat Integrada integritat i la dels seus companys o tercers aliens a l'obra. en la construcció, que siguin manifestament indispensables per dur a terme l’esperit o la intenció posada • Té el dret de fer us i el fruit d’unes instal·lacions provisionals de Salubritat i Confort, en el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut, si no que hauran de ser materialitzats com si haguessin estat previstes especialment pel personal d’obra, suficients, adequades i dignes, durant el completes i correctament especificades en el Projecte i el corresponent Estudi de Seguretat i Salut. temps que duri la seva permanència a l’obra. Totes les parts del contracte s’entenen complementàries entre si, per la qual cosa qualsevol treball requerit en un sol document, encara que no estigui esmentat en cap altre, tindrà el mateix caràcter 3 DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL contractual que si s’hagués recollit en tots. 3.1 INTERPRETACIÓ DELS DOCUMENTS VINCULANTS EN MATÈRIA DE SEGURETAT I 3.2 VIGÈNCIA DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT SALUT El Coordinador de Seguretat, a la vista dels continguts del Pla de Seguretat i Salut aportat pel Excepte en el cas que l’escriptura del Contracte o Document de Conveni Contractual ho indiqui Contractista, com document de gestió preventiva d’adaptació de la seva pròpia ‘‘cultura preventiva específicament d’altra manera, l’ordre de prelació dels Documents contractuals en matèria de Seguretat interna d’empresa’‘ el desenvolupament dels continguts del Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut per i Salut per aquesta obra serà el següent: l’execució material de l’obra, podrà indicar en l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat, la declaració ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 8 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta expressa de subsistència, d’aquells aspectes que puguin estar, a criteri del Coordinador, millor - Murs de contenció, atalussats, pous, talls del terreny i desnivells. desenvolupats en l’Estudi de Seguretat, com ampliadors i complementaris dels continguts del Pla de - Nivells definitius dels diferents accessos al solar i rasants de vials colindants. Seguretat i Salut del Contractista. - Ubicació d’instal·lacions d’implantació provisional per al personal d’obra: ls Procediments Operatius i/o Administratius de Seguretat, que pugessin redactar el Coordinador de • Banys: Equipament (lavabos, retretes, dutxes, escalfador..,). Seguretat i Salut amb posterioritat a l’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut, tindrà la consideració de • Vestuaris del personal: Equipament (taquilles, bancs correguts, estufes..,). document de desenvolupament de l’Estudi i Pla de Seguretat, essent, per tant, vinculants per les parts • Refectori o Menjador: Equipament (tau seients, escalfaplats, contractants. frigorífic..,). • Farmaciola: Equipament. 3.3 PLA DE SEGURETAT I SALUT DEL CONTRACTISTA • Altres. - Llocs destinats a apilaments. D’acord al que es disposa el R.D. 1627 / 1997, cada contractista està obligat a redactar, abans de l’inici • Àrids i materials ensitjats. dels seus treballs a l’obra, un Pla de Seguretat i Salut adaptant aquest E.S.S. als seus medis, mètodes • Armadures, barres, tubs i biguetes. d'execució i al ‘‘PLA D’ACCIÓ PREVENTIVA INTERNA D’EMPRESA’‘, realitzat de conformitat al R.D.39 • Materials paletitzats. / 1997 ‘‘LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS’‘ (Arts. 1, 2 ap. 1, 8 i 9) . • Fusta. • Materials ensacats. El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut està obligat a incloure els requisits formals establerts • Materials en caixes. a l’Art. 7 del R.D. 1627/ 1997, no obstant, el Contractista té plena llibertat per estructurar formalment • Materials en bidons. aquest Pla de Seguretat i Salut . • Materials solts. • Runes i residus. El Contractista, en el seu Pla de Seguretat i Salut, adjuntarà, com a mínim, els plànols següents amb els • Ferralla. continguts que en cada cas s’indiquen. • Aigua. Plànol o Plànols de situació amb les característiques de l’entorn. Indicant: • Combustibles. - Ubicació dels serveis públics. • Substàncies tòxiques. • Electricitat. • Substàncies explosives i/o deflagrants. • Clavegueram. - Ubicació de maquinària fixa i àmbit d’influència previst. • Aigua potable. • Aparells de manutenció mecànica: grues torre, muntacàrregues, cabrestants, maquinetes, baixants de runes, cintes transportadores, bomba d’extracció de • Gas. fluids. • Oleoductes. • Estació de formigonat. • Altres. • Sitja de morter. - Situació i amplada dels carrers (reals i previstos). • Planta de piconament i/o selecció d’àrids. - Circuits de circulació interna de vehicles, límits de circulació i zones d’aparcament. Senyalització • Accessos al recinte. de circulació. • Garites de control d’accessos. - Circuits de circulació interna del personal d’obra. Senyalització de Seguretat. - Acotat del perímetre del solar. - Esquema d’instal·lació elèctrica provisional. - Distàncies de l’edifici amb els límits del solar. - Esquema d’instal·lació d’il·luminació provisional. - Esquema d’instal·lació provisional de subministrament d’aigua. - Edificacions veïnes existents. - Servituds. Plànols en planta d’ordenació general de l’obra, segons les diverses fases previstes en funció del seu Plànols en planta i seccions d’instal·lació de Sistemes de Protecció Col·lectiva. pla d’execució real. Indicant: (*) Representació cronològica per fases d’execució. Tancament del solar. - - Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 9 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta de façanes: • Abalisament i senyalització de zones de pas. • Ubicació de bastida porticada d’estructura tubular cobrint la totalitat • Condemna d’accessos i proteccions en contenció d’estabilitat de terrenys. dels fronts de façana en avançament simultani a l’execució • Ubicació de bastides penjades: Projecte i replanteig dels pescants i les guindoles. d’estructura fins l’acabament de tancaments i coberta.(*). • Sàgola de cable per a ancoratge i lliscament de cinturó de seguretat en perímetres • (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent exteriors amb risc de caigudes d’altura. • Ubicació i replanteig del conjunt de forques metàl·liques i xarxes de seguretat.(*). Plànol o plànols de distribució d’elements de seguretat per a l’ús i manteniment posterior de l’obra • (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides executada (*). tubulars, prèvia justificació en l‘ESS. • Ubicació i replanteig de xarxes de desencofrat. • - Bastides suspeses sobre guindoles carrileres per a neteja de façana. • Ubicació i replanteig de baranes de seguretat (*). • - Plataformes lliscants sobre carrils per a manteniment de paraments verticals. • - Bastides especials. • (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides • - Plataformes en voladís i moll de descàrrega escamotejables per a introducció i tubulars, prèvia justificació en l’ESS. evacuació d’equips. • Ubicació i replanteig de marquesines en voladís de seguretat (*). • - Baranes perimetrals escamotejables per a treballs de • (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides manteniment en cobertes no transitables. tubulars, prèvia justificació en l‘ESS. • - Escales de gat amb enclavament d’accessos i equipament de Sistema de - Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits Protecció Col·lectiva. verticals d’escales: • - Replanteig d’ancoratges i sàgoles per a cinturons en façanes, xemeneies, • Ubicació i replanteig de xarxes verticals de seguretat en perímetre i finestrals i patis. buit de travessers d’escales (*). • - Replanteig de pescants escamotejables o bigues retràctils. • (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent. • - Escala d’incendis i/o mànega tèxtil ignífuga d’evacuació. • Ubicació i replanteig de baranes de seguretat en perímetre i buit • - Altres. de travessers d’escales. • (*) Tant sols en cas que estiguin contemplats en el Projecte Executiu. - Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits horitzontals de patis de llums, xemeneies, buits d’instal·lacions i Plànol d’evacuació interna d’accidentats (*). encofrats. • Ubicació i replanteig de condemna amb malla • - Plànol de carrers per a evacuació d’accidentats en obres urbanes. electrosoldada enjovat en el cèrcol perimetral (*). • - Plànol de carreteres per a evacuació d’accidentats en obres aïllades. • (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent en forjat • Ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat en patis interiors. Altres. • Planta d’estructura amb ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat sota taulers i sotaponts d’encofrats horitzontals (*) Tant sols per a obres complexes o especials. mateixos, llevat que tal renúncia hagi estat recuperables. degudament expressada per escrit i reconeguda per les parts afectades. • Ubicació i replanteig d’entarimat horitzontal de fusta colada en passos d’instal·lacions, arquetes i registres provisionals. Tots els recursos o remeis brindats per la documentació contractual vinculant en matèria deEL ''LLIBRE • Ubicació i replanteig de barana perimetral de seguretat. D'INCIDÈNCIES'' Plànols de proteccions en plataformes i zones de pas. Contingut: A l'obra existirà, adequadament protocolitzat, el document oficial ‘‘LLIBRE D'INCIDÈNCIES’‘, facilitat per • Passarel·les (ubicació i elements constitutius). la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, visat pel Col·legi Professional corresponent (O. Departament de • Escales provisionals. Treball 22 Gener de 1998 D.O.G.C. 2565 -27.1.1998). • Detalls de tapes provisionals d’arquetes o de buits. Segons l'article 13 del Real Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, aquest llibre haurà d’estar permanentment ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 10 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta a l'obra, en poder del Coordinador de Seguretat i Salut, i a disposició de la Direcció d’Obra o Direcció no obstant, afegirà al llistat general de la normativa aplicable a la seva obra les esmenes de caràcter Facultativa, Contractistes, Subcontractistes i Treballadors Autònoms, Tècnics dels Centres Provincials de tècnic particular que no siguin a la relació i correspongui aplicar al seu Pla. Seguretat i Salut i del Vigilant (Supervisor) de Seguretat, o en el seu cas, del representat dels treballadors, els quals podran realitzar-li les anotacions que considerin adient respecte a les desviacions en el 4.1 TEXTOS GENERALS compliment del Pla de Seguretat i Salut, per a que el Contractista procedeixi a la seva notificació a l'Autoritat Laboral, en un termini inferior a 24 hores. − Convenis col·lectius. − “Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción. OM 3.4 CARÀCTER VINCULANT DEL CONTRACTE O DOCUMENT DEL ''CONVENI DE PREVENCIÓ I COORDINACIÓ'' I 20 de mayo de 1952 (BOE 15 de junio de 1958)”. Modificada per “Orden 10 de diciembre DOCUMENTACIÓ CONTRACTUAL ANNEXA EN MATÈRIA DE SEGURETAT de 1953 (BOE 2 de febrero de 1956)” i “Orden 23 de de septiembre 1966 (BOE 1 de El CONVENI DE PREVENCIÓ i COORDINACIÓ subscrit entre el Promotor (o el seu representant), octubre de 1966)”. Derogada parcialment per “Orden 20 de enero de 1956 (BOE 2 de Contractista, Projectista, Coordinador de Seguretat, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa i febrero de 1956)” i “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”. Representant Sindical Delegat de Prevenció, podrà ésser elevat a escriptura pública a requeriment de − “Ordenanza laboral de la construcción, vidrio y cerámica. OM 28 de agosto de 1970 les parts atorgants del mateix, essent de compte exclusiva del Contractista totes les despeses notarials (BOE 5, 7, 8, 9 de septiembre de 1970)”, en vigor capítols VI i XVI i les modificacions i fiscals que es derivin. “Orden 22 de marzo de 1972 (BOE 31 de marzo de 1972)”, “Orden 28 de julio (BOE 10 El Promotor podrà prèvia notificació escrita al Contractista, assignar totes o part de les seves facultats de agosto de 1972)” i “Orden 27 de julio de 1973 (BOE 31 de julio de 1973)”. Derogada assumides contractualment, a la persona física, jurídica o corporació que tingues a be designar a l’efecte, parcialment per “Orden 28 de diciembre (BOE 29 de diciembre de 1994)”. segons procedeixi. − “Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. OM 9 de marzo de 1971 (BOE Els terminis i provisions de la documentació contractual contemplada en l’apartat 2.1. del present Plec, 16 de marzo de 1971)”, en vigor parts del títol II. Derogada parcialment per “R.D. junt amb els terminis i provisions de tots els documents aquí incorporats per referència, constitueixen 1316/1989 (BOE 2 de noviembre de 1989)”, “Ley 31/1995 (BOE 10 de noviembre de l’acord ple i total entre les parts i no durà a terme cap acord o enteniment de cap naturalesa, ni el 1995)”, R.D. 486/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”, “R.D. 664/1997 (BOE 24 de mayo Promotor farà cap endossament o representacions al Contractista, excepte les que s’estableixin de 1997)”, “R.D. 665/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 773/1997 (BOE 12 de expressament mitjançant contracte. Cap modificació verbal als mateixos tindrà validesa o força o efecte junio de 1997)”, “R.D. 1215/1997 (BOE 7 de agosto de 1997)”, “R.D. 614/2001 (BOE 21 algun. de junio de 2001)” i “R.D. 349/2003 (BOE 5 de abril de 2003)”. El Promotor i el Contractista s’obligaran a si mateixos i als seus successors, representants legals i/o concessionaris, amb respecte al pactat en la documentació contractual vinculant en matèria de − “Cuadro de enfermedades profesionales. R.D. 1995/1978 (BOE 25 de agosto de 1978)”. Seguretat. El Contractista no es agent o representant legal del Promotor, pel que aquest no serà Modificada per “R.D. 2821/1981 de 27 de noviembre (BOE 1 de diciembre de 1981)”. responsable de cap manera de les obligacions o responsabilitats en què incorri o assumeixi el − “Regulación de la jornada de trabajo, jornadas especiales y descanso. R.D. 2001/1983 Contractista. de 28 de julio (BOE 29 de julio de 1983)”. Modificada per “R.D. 2403/1985 (BOE 30 de No es considerarà que alguna de les parts hagi renunciat a algun dret, poder o privilegi atorgat per diciembre de 1985)“, “R.D. 1346/1989 (BOE 7 de noviembre 1989)“ i anul·lada qualsevol dels documents contractuals vinculants en matèria de Seguretat, o provisió dels Seguretat, parcialment per “R.D. 1561/1995 de 21 de septiembre (BOE 26 de septiembre de 1995)“. hauran de ser presos i interpretats com acumulatius, és a dir, addicionals a qualsevol altre recurs prescrit per la llei. − “Orden de 20 de septiembre de 1986, por la que se establece el modelo de libro de Les controvèrsies que puguin sorgir entre les parts, respecte a la interpretació de la documentació incidencias correspondiente a las obras en las que sea obligatorio un estudio de contractual vinculant en matèria de Seguretat, serà competència de la jurisdicció civil. No obstant, es Seguridad e Higiene en el trabajo (BOE de 13 de octubre de 1986)“. consideraran actes jurídics separables els que es dicten en relació amb la preparació i adjudicació del − “Establecimiento de modelos de notificación de accidentes de trabajo. OM 16 de Contracte i, en conseqüència, podran ser impugnats davant l’ordre jurisdiccional contenciós- diciembre de 1987 (BOE 29 de diciembre de 1987)”. administratiu d’acord amb la normativa reguladora de l’esmentada jurisdicció. − “Instrumento de ratificación de 17 de julio de 1990 del Convenio de 24 de junio de 1986 4 NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ sobre Utilización del asbesto en condiciones de seguridad (número 162 de la OIT), adoptado en Ginebra (BOE de 23 de noviembre de 1990)”. Per a la realització del Pla de Seguretat i Salut, el Contractista tindrà en compte la normativa existent i − “Ley de prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995 de noviembre (BOE 10 de vigent en el decurs de la redacció de l’ESS (o EBSS), obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació. noviembre de 1995)”. Complementada per “R.D. 614/2001 de 8 de junio (BOE 21 de A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s’adjunta una relació de normativa aplicable. El Contractista, junio de 2001)”. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 11 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta − “Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por la que se aprueba el reglamento sobre octubre de 2004)”. notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias − “Real Decreto 783/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento sobre peligrosas (BOE de 5 de junio de 1995)”. protección sanitaria contra radiaciones ionizantes (BOE de 26 de julio de 2001)”. − “Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales de trabajo − “Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención de (BOE de 26 de septiembre de 1995)”. riesgos laborales (BOE de 13 de diciembre de 2003)”. − “Reglamento de los servicios de prevención. R.D. 39/1997 de 17 de enero (BOE 31 de − “Real Decreto 1801/2003, de 26 de diciembre, sobre seguridad general de los productos enero de 1997)”. Complementat per “Orden de 22 de abril de 1997 (BOE 24 de abril de (BOE 10 de enero de 2004)”. 1997)” i “R.D. 688/2005 (BOE 11 de junio de 2006)”. Modificat per “R.D. 780/1998 de 30 de abril (BOE 1 de mayo de 1998)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”. − Real Decreto 171/2004, por el que se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995 de prevención de laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales − “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. R.D. 486/1997 (BOE 31 de enero de 2004). de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. Complementat per “Orden TAS/2947/2007 (BOE 11 de octubre de 2007)” i modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13 − Decret 399/2004, de 5 d’octubre de 2004, pel qual es crea el registre de delegats i de noviembre de 2004)”. delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de − “Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de constitució dels comitès de seguretat i salut (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de cargas que comporten riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores. R.D. Catalunya de 7 d’octubre de 2004). 487/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. − “Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el R.D. − “Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de 1215/1997, de 18 de julio, en el que se establecen las disposiciones mínimas de los equipos de trabajo. R.D. 1215/1997 de 18 de julio (BOE 7 de agosto de 1997)”. seguridad y salud para la utilización por parte de los trabajadores de los equipos de − “Disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los trabajadores trabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de en las actividades mineras. R.D. 1389/1997 de 5 de septiembre (BOE 7 de octubre de 2004)”. 1997)”. − “Real Decreto 312/2005, de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los − “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción. R.D. productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus 1627/1997 de 24 de octubre (BOE 25 de octubre de 1997)”. Modificat per “R.D. propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego”. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre 2004)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”. − “Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y Complementat per “R.D. 1109/2007 (BOE 25 de agosto de 2007)”. seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de − Ordre de 12 de gener de 1998, per la qual s’aprova el model de Llibre d'Incidències en la exposición a vibraciones mecánicas”. les obres de construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 27 de − “Real Decreto 551/2006, de 5 de mayo, por el que se regulan las operaciones de gener de 1998). transporte de mercancías peligrosas por carretera en territorio español (BOE 113 de 12 − “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en el trabajo en el ámbito de las empresas de mayo)”. de trabajo temporal. R.D. 216/1999 de 5 de febrero (BOE 24 de febrero de 1999)”. − “Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, por el que se modifican el R.D. 39/1997, de − “Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación (BOE de 6 de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y el noviembre de 1999)”. R.D. 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen las disposiciones mínimas − “Protección de la seguridad y la salud de los trabajadores contra los riesgos relacionados de seguridad y salud en las obras de construcción (BOE 127 de 29 de mayo)”. con los agentes químicos durante el trabajo. R.D. 374/2001 de 6 de abril − “Real Decreto 635/2006, de 26 de mayo, sobre requisitos mínimos de seguridad en los (BOE 1 de mayo de 2001)”. túneles de carreteras del Estado”. − “Real Decreto 379/2001, de 6 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de − “Ley ordinaria 32/2006 reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias (BOE 250 de 19 de octubre)”. MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 y MIE APQ- − “Ley orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres 7 (BOE 112 de 10 de mayo de 2001)”. Complementat per “R.D. 2016/2004 (BOE 23 de (BOE 23 de marzo de 2007)”. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 12 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta − “Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE preparados químicos (REACH), en lo que respecta a su anexo XVII (diclorometano, 204 de 25 de agosto)”. aceites para lámparas y líquidos encendedores de barbacoa y compuestos − Decret 102/2008, de 6 de maig, de creació del Registre d'Empreses Acreditades de organoestánnicos).'' Catalunya per intervenir en el procés de contractació en el sector de la construcció − ''Real Decreto 486/2010, de 23 de abril, sobre la protección de la salud y la seguridad (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 08 de maig de 2008). de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a radiaciones − “Real Decreto 1802/2008, de 3 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento ópticas artificiales (BOE 99 de 24 de abril de 2010).'' sobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de − ''Real Decreto 717/2010, de 28 de mayo, por el que se modifican el Real Decreto sustancias peligrosas, aprobado por R.D. 363/1995, de 10 de marzo, con la finalidad de 363/1995, de 10 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, adaptar sus disposiciones al Reglamento (CE) n.º 1907/2006 del Parlamento Europeo y envasado y etiquetado de sustancias peligrosas y el Real Decreto 255/2003, de 28 de del Consejo (Reglamento REACH)”. febrero, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado − Decret 10/2009, de 27 de gener. Decret de creació del Registre d'empreses sancionades de preparados peligrosos (BOE 139 de 8 de junio de 2010).'' per infraccions molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals i del procediment − ''Real Decreto 795/2010, de 16 de junio, por el que se regula la comercialización y per a la seva publicació (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 03 de febrer manipulación de gases fluorados y equipos basados en los mismos, así como la de 2009). certificación de los profesionales que los utilizan (BOE 154 de 25 de junio de 2010).'' − “Real Decreto 298/2009, de 6 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 39/1997, − ''Real Decreto 1439/2010, de 5 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes, aprobado por Real Decreto en relación con la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de 783/2001, de 6 de julio (BOE 279 de 18 de novimebre de 2010).'' la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia”. 4.2 CONDICIONS AMBIENTALS − “Real Decreto 330/2009, de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto − Ordre de 27 de juny de 1985, sobre inscripció d’empreses amb risc per amiant (DOGC Diari 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y la seguridad de los Oficial de la Generalitat de Catalunya de 05 d’agost de 1985). trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a − Ordre de 30 de juny de 1987, sobre registre de dades de control de l’ambient laboral i vigilància vibraciones mecànicas”. mèdica en empreses amb risc d’amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de − “Real Decreto 327/2009 de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 10 de juliol de 1987). 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, − “Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción (BOE 63 de 14 de marzo del medio ambiente producida por el amianto (BOE de 6 de febrero de 1991)”. de 2009)”. − “Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los − “Instrumento de Ratificación del Convenio número 187 de la OIT, sobre el marco riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo (BOE de 24 de promocional para la seguridad y salud en el trabajo, hecho en Ginebra el 31 de mayo de mayo de 1997)”. Modificat per “Orden de 25 de marzo de 1998”. 2006 (BOE 187 de 4 de agosto de 2009)“. − “Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos − ''Real Decreto 337/2010, de 19 de marzo, por el que se modifican el Real Decreto relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo (BOE de 24 de mayo 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 1124/2000 (BOE de 17 de junio de 2000)” i “Real Decreto Prevención; el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 349/2003 (BOE de 5 de abril de 2003)”. 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción y el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen − “Real decreto 212/2002, de 22 de febrero de 2002, por el que se regulan las emisiones sonoras disposiciones mínimas de seguridad y salud en obras de construcción (BOE 71 de 23 en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre (BOE de 1 de marzo de de marzo de 2010).'' 2002)”. Modificat per “Real Decreto 524/2006 (BOE de 4 de mayo de 2006)”. − ''Reglamento (UE) nº 276/2010 de la Comisión, de 31 de marzo de 2010, por el que se − “Real Decreto 681/2003, de 12 de junio, sobre la protección de la salud y la seguridad de los modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 13 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta (BOE de 18 de junio de 2003). 1997)”. Complementada per “Real Decreto 1955/2000 (BOE de 27 de diciembre de 2000)”. − “Ley ordinaria 37/2003 del Ruido de 17 de noviembre (BOE de 18 noviembre de2003)”. − Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi Desenvolupada per “Real Decreto 1513/2005 (BOE de 17 de diciembre de 2005)” i “Real Decreto nocturn (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 12 de juny de 2001). 1367/2007 (BOE de 23 de octubre 2007)”. − “Real Decreto 614/2001, de 8 de junio, sobre disposiciones mínimas para la protección de la − “Protección de los trabajadores ante los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico (BOE de 21 de junio de 2001)”. trabajo. Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y seguridad de − Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del subministrament elèctric los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido. (BOE 11 de marzo (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de desembre de 2001). de 2006)”. − “Reglamento electrotécnico de baja tensión. R.D. 842/2002 de 2 de agosto (BOE de 18 de − “Real decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de septiembre de 2002)”. noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas (BOE de 23 de octubre de 2007)”. − “Sentencia de 17 de febrero de 2004, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se anula el inciso 4.2.c.2 de la ITC-BT-03 anexa al Reglamento Electrónico para baja tensión, − “Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera (BOE de 16 aprobado por Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto”. de noviembre de 2007)”. − “Real decreto 223/2008, de 15 de febrero, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio por el 4.3 INCENDIS que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09 (BOE − Ordenances municipals. de 19 de marzo de 2008)”. − “Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de − “Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento electrotécnico de baja tensión: ITC- Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) (BOE de 14 de diciembre de 1993)”. BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior e ITC-BT-33 Instalaciones provisionales y temporales Complementat per “Orden de 16 de abril de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)” i “Orden de 27 de obras”. de julio de 1999 (BOE de 5 de agosto de 1999)”. − Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals 4.5 EQUIPS I MAQUINÀRIA (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de març de 1995) i desenvolupada per − “Orden de 30 de julio de 1974, por la que se determinan las condiciones que deben reunir los Ordre MAB/62/2003 (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 24 de Febrer de aparatos elevadores de propulsión hidráulica y las normas para la aprobación de sus equipos 2003). impulsores (BOE de 9 de agosto de 1974)”. − “Real decreto 110/2008, de 1 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005 de 18 − “Orden de 23 de mayo de 1977, por la que se aprueba el Reglamento de Aparatos Elevadores de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los para obras (BOE de 14 de junio de 1977”. Modificada per “Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al de 14 de marzo de 1981)”. Es deroga amb efectes de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto fuego. BOE núm. 37 de 12 de febrero”. 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”. 4.4 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES − “Reglamento de recipientes a presión. R.D. 1244/1979 de 4 de abril (BOE de 29 demayo de 1979)”. Modificat per “R.D. 507/1982 (BOE de 12 de marzo de 1982)” i “R.D. 1504/1990 (BOE − “Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. R.D. 3151/1968 de 28 de noviembre (BOE 27de de 28 de noviembre de 1990)”. diciembre de 1968)”. Rectificat: “BOE 8 de marzo de 1969”. Es deroga amb efectes de 19 de setembre de 2010, per “R.D. 223/2008 (BOE 19 de marzo de 2008)”. − “Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento. R.D. 2291/1985 de 8 de noviembre (BOE de 11 de diciembre de 1985)”. Derogat parcialment per “R.D. 1314/1997 (BOE de 30 de − “Orden de 18 de julio de 1978, por la que se aprueba la Norma Tecnológica NTE- IEE/1978, septiembre de 1997)”. “Instalaciones de electricidad: alumbrado exterior” (BOE de 12 de agosto de 1978)”. − “Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de − Resolució de 4 de novembre de 1988, per la qual s’estableix un certificat sobre compliment de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 84/528/CEE sobre aparatos elevadores y les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques (DOGC Diari Oficial de de manejo mecánico (BOE de 20 de mayo de 1988)”. la Generalitat de Catalunya de 30 de novembre de 1988). − “Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de − “Ley 54/1997, de 27 de noviembre de 1997, del Sector Eléctrico (BOE de 28 de noviembre de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 14 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta de los estados miembros sobre maquinas (BOE de 11 de diciembre de 1992)”. Modificat per 1985)”, “Orden de 15 de noviembre de 1989 (BOE de 28 de noviembre de 1989)” i “Orden de 10 “Real Decreto 56/1995 (BOE de 8 de febrero de 1995)”. Es deroga amb efecte de 29 de desembre de marzo de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)”. de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”. − “ITC – MIE – AEM1: Ascensores electromecánicos. OM 23 de septiembre de 1987 (BOE 6 de − “Resolución de 3 abril de 1997, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial por octubre de 1987)”. Modificació: “Orden de 11 de octubre de 1988 (BOE 21 de octubre de 1988)”. la que se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas (BOE de 23 de abril de “Autorización de instalación de ascensores con máquina en foso. Resolución de 10 de 1997)”. septiembre de 1998 (BOE 25 de septiembre de 1998)”. “Autorización de la instalación de − “Real Decreto 488/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud ascensores sin cuarto de máquinas. Resolución de 3 de abril de 1997 (BOE de 23 de abril de relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización (BOE de 23 de abril de 1997)”. 1997)”. − “ITC – MIE – AEM2: Grúas torre desmontables para obras. RD 836/2003 de 27 de mayo de 2003 − “Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de (BOE 17 de julio de 2003)”. equipos de protección Individual. RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE 12 de junio de 1997)”. − “ITC – MIE – AEM3: Carretas automotrices de manutención. OM. 26 de mayo de 1989 (BOE 9 − “Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposiciones mínimas de de junio de 1989)”. seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo (BOE de 7 de − “ITC – MIE – AEM4: Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referentes a grúas agosto de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 2177/2004 (BOE de 13 de noviembre de 2004)”. móviles autopropulsadas. RD 837/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”. − “Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación − “ITC - MIE - MSG1: Máquinas, elementos de máquinas o sistemas de protección utilizados. OM. de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores (BOE de 30 8 de abril de 1991 (BOE 11 de abril de 1991)”. de septiembre de 1997)”. Complementat per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre − “Norma UNE-58921-IN Instrucciones para la instalación, manejo, mantenimiento, revisiones e de 2008)”. inspecciones de las plataformas elevadoras móviles de personal (PEMP)”. − “Resolución de 10 de septiembre de 1998, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial, por la que se autoriza la Instalación de ascensores con máquinas en foso (BOE de 25 4.6 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL septiembre de 1998)”. − “Comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual. − “Real decreto 769/1999, de 7 de mayo, por el cual se dictan las disposiciones de aplicación de R.D. 1407/1992 de 20 de noviembre (BOE 28 de diciembre de 1992)”. Modificat per “OM de 16 la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 97/23/CE, relativa a los equipos de presión, de mayo de 1994”, per “R.D. 159/1995 de 3 de febrero (BOE 8 de marzo de 1995)” i per la y se modifica el Real decreto 1244/1979, de 4 de abril, que aprobó el Reglamento de aparatos “Resolución de 27 de mayo de 2002 (BOE 4 de julio de 2002)”. Complementat per la “Resolución de presión (BOE de 31 de mayo de 1999)”. de 25 de abril de 1996 (BOE de 28 de mayo de 1996)”, “Resolución de 18 de marzo de 1998 − “Real Decreto 1849/2000, de 10 de noviembre, del Reglamento de seguridad en las máquinas, (BOE de 22 de abril de 1998)”, “Resolución de 29 de abril de 1999 (BOE de 29 de junio de por el que se derogan diferentes disposiciones en materia de normalización y homologación de 1999)”, “Resolución de 28 de julio de 2000 (BOE de 8 de septiembre de 2000)” i “Resolución de productos industriales (BOE de 2 de diciembre de 2000)”. 7 de septiembre de 2001 (BOE de 27 de septiembre de 2001)”. − “Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, − “Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero , por el que se modifica el Real Decreto 1407/1992, de de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la 20 de noviembre, por el que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en intracomunitaria de los equipos de protección individual (BOE de 8 de marzo de 1995) altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”. modificado por Orden de 20 de febrero de 1997 (BOE de 6 de marzo de 1997)”. − “Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre de 2005, sobre la protección de la salud y la − “R.D. 773/1997 de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual”. exposición a vibraciones mecánicas (BOE de 5 de noviembre de 2005)”. − “Decisión de la Comisión, de 16 de marzo de 2006, relativa a la publicación de las referencias − Instruccions Tècniques Complementaries: de la norma EN 143:2000, Equipos de protección respiratoria. Filtros contra partículas. Requisitos, ensayos, marcado, de conformidad con la Directiva 89/686/CEE del Consejo − “ITC – MIE - AP5 del Reglamento de Aparatos a Presión ''Extintores de incendio'' Orden de 31 (equipos de protección individual) [notificada con el número C(2006) 777]”. de mayo de 1982 (BOE de 23 de junio de 1982)”. Modificació: “Orden de 26 de octubre de 1983 (BOE de 7 de noviembre de 1983)”, “Orden de 31 de mayo de 1985 (BOE de 20 de junio de − Normes Tècniques Reglamentàries. ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 15 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Construcción (BOE de 17 de agosto de 2007)”. 4.7 SENYALITZACIÓ − Convenis col·lectius. − “Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. − “Real Decreto 1591/2009, de 16 de octubre, por el que se regulan los productos R.D. 485/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. sanitarios (BOE 268 de 6 de noviembre de 2009).” − “Orden de 31 de agosto de 1987 sobre Señalización, balizamiento, defensa, limpieza y − ''Real Decreto 248/2010, de 5 de marzo, por el que se modifica el Reglamento de terminación de obras fijas en vías fuera de poblado (BOE de 18 de septiembre de explosivos, aprobados por Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, para adaptarlo a 1987)”. lo dispuesto en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE 67 de 18 de marzo de 2010).'' − Normes sobre senyalització d’obres en carreteres. “Instrucción 8.3. IC del MOPU”. 4.8 DIVERSOS 5 CONDICIONS ECONÒMIQUES − “Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones técnicas complementarias, relativas a los capítulos IV, V, IX y X del Reglamento General 5.1 CRITERIS D'APLICACIÓ de Normas Básicas de Seguridad Minera (BOE de 11 de abril de 1986)”. Modificada per “Orden de 29 de abril de 1987 (BOE de 13 de mayo de 1987)” i “Orden de 29 de julio L’ Art. 5, 4 del R.D. 1627 / 1997, de 24 d’octubre, manté per al sector de la construcció, la necessitat de 1994 (BOE de 16 de agosto de 1994)”. d’estimar l’aplicació de la Seguretat i Salut com un cost ‘‘afegit’‘ a l'Estudi de Seguretat i Salut, i per conseqüent, incorporat al Projecte. − “Orden de 20 de junio de 1986 sobre Catalogación y Homologación de los explosivos, El pressupost per a l'aplicació i execució de l’estudi de Seguretat i Salut, haurà de quantificar el conjunt productos explosivos y sus accesorios (BOE de 1 de julio de 1986)”. de ‘‘despeses’‘ previstes, tant pel que es refereix a la suma total com a la valoració unitària d’elements, − “Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de amb referència al quadre de preus sobre el que es calcula. Sols podran figurar partides alçades en els explosivos (BOE de 12 de marzo de 1998)”. Modificat per “Real Decreto 277/2005 (BOE casos d’elements o operacions de difícil previsió. de 12 de marzo de 2005)” i “Orden INT/3543/2007 (BOE núm. 292 de 6 de diciembre Els amidaments, qualitats i valoració recollides en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut podran de 2007)”. Complementada per la “Resolución de 24 de agosto de 2005 (BOE de 13 de ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel Contractista en el seu Pla de Seguretat i septiembre de 2005)”, “Orden PRE/252/2006 (BOE de 9 de febrero de 2006)”, “Orden Salut, prèvia justificació tècnica degudament motivada, sempre que això no suposi disminució de l’import PRE/672/2006 (BOE de 11 de marzo de 2006)” i “Orden PRE/174/2007 (BOE de 3 de total ni dels nivells de protecció continguts en l’Estudi de Seguretat i Salut. A aquests efectes, el febrero de 2007)”. pressupost del E.S.S. haurà d’anar incorporant al pressupost general de l’obra com un capítol més del − “Orden de 16 de diciembre de 1987 por la que se establecen nuevos modelos para la mateix. notificación de accidentes de trabajo y se dan instrucciones para su cumplimentación y La tendència a integrar la Seguretat i Salut (pressupost de Seguretat i Salut = 0), es contempla en el tramitación (BOE de 29 de diciembre de 1987)”. Modificada per “Orden TAS/2926/2002 mateix cos legal quan el legislador indica que, no s’inclouran en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i (BOE de 21 de noviembre de 2002)”. Salut els costos exigits per la correcta execució professional dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics generalment admesos, emanats dels organismes − “Orden de 6 de mayo de 1988, por la que se modifica (i deroga) la Orden de 6 de octubre especialitzats. Aquest criteri es l’aplicat en el present E.S.S. en l’apartat relatiu a Medis Auxiliars d’Utilitat de 1986 sobre los requisitos y datos que deben reunir las comunicaciones de apertura Preventiva (MAUP). previa o reanudacion de actividades en los centros de trabajo, dictada en desarrollo del Real Decreto-Ley 1/1986, de 14 de marzo (BOE de 16 de mayo de 1988)”. Modificada 5.2 CERTIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT per la “Orden de 29 de abril de 1999 (BOE de 25 de mayo de 1999)”. Si bé el Pressupost de Seguretat, amb criteris de ‘‘Seguretat Integrada’‘ hauria d’estar inclòs en les − “Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre por el que se aprueba el cuadro de partides del Projecte, de forma no segregable, per les obres de Construcció, es precisa l'establiment d’un enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criteri respecte a la certificació de les partides contemplades en el pressupost del Pla de Seguretat i Salut criterios para su notificación y registro (BOE de 19 de diciembre de 2006)”. del Contractista per cada obra. Complementat per “Orden TAS/1/2007 (BOE de 4 de enero de 2007)”. El pressupost de seguretat i salut s’abonarà d’acord amb el que indiqui el corresponent contracte d’obra. − “Resolución de 1 de agosto de 2007, de la Dirección General de Trabajo, por la que se inscribe en el registro y publica el IV Convenio Colectivo General del Sector de la 5.3 REVISIÓ DE PREUS DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 16 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Els preus aprovats pel Coordinador de Seguretat i Salut continguts en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista, es mantindrà durant la totalitat de l’execució material de les obres. Posteriors als accidents.- Excepcionalment, quan el contracte s’hagi executat en un 20% i transcorregut com a mínim un any des de la seva adjudicació, podrà contemplar-se la possibilitat de revisió de preus del pressupost de  - Notificació d'accidents. Seguretat, mitjançant els índexs o fórmules de caràcter oficial que determini l'òrgan de contractació, en  Registre d'accidents els terminis contemplats en el Títol IV del R.D. Legislatiu 2 / 2002, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. PENALITZACIONS PER  Investigació Tècnica d'Accidents. INCOMPLIMENT EN MATÈRIA DE SEGURETAT - Tècniques operatives de seguretat. La reiteració d’incompliments en l’aplicació dels compromisos adquirits en el Pla de Seguretat i Salut, a criteri per unanimitat del Coordinador de Seguretat i Salut i dels restants components de la Direcció Les Tècniques Operatives de Seguretat i Salut pretenen eliminar les Causes i a través d'aquestes d’Obra o Direcció Facultativa, per acció u omissió del personal propi i/o Subcontractistes i Treballadors corregir el Risc Autònoms contractats per ell, duran aparellats conseqüentment per el Contractista, les següents Penalitzacions: Segons que l'objectiu de l'acció correctora hagi d’operar sobre la conducta humana o sobre els factors perillosos mesurats, el Contractista haurà de demostrar al seu Pla de Seguretat i Salut i Higiene que té 1.- MOLT LLEU : 3% del Benefici Industrial de l’obra contractada 2.- desenvolupat un sistema d'aplicació de Tècniques Operatives sobre LLEU : 20% del Benefici Industrial de l’obra contractada 3.- El Factor Tècnic: GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 4.- MOLT GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 5.-  - Sistemes de Seguretat GRAVÍSSIM : Paralització dels treballadors +100% del Benefici Industrial de l’obra contractada + Pèrdua d’homologació  - Proteccions col·lectives i Resguards com Contractista, per la mateixa Propietat, durant 2 anys.  - Manteniment Preventiu  - Proteccions Personals 6 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT  - Normes 6.1 PREVISIONS DEL CONTRACTISTA A L'APLICACIÓ DE LES TÈCNIQUES DE SEGURETAT  - Senyalització La Prevenció de la Sinistralitat Laboral, pretén aconseguir uns objectius concrets, en el nostre cas, El Factor Humà: detectar i corregir els riscos d'accidents laborals. El Contractista Principal haurà de reflectir al seu Pla de Seguretat i Salut la manera concreta de  - Test de Selecció prelaboral del personal. desenvolupar les Tècniques de Seguretat i Salut i com les aplicarà en aquesta obra. Tot seguit s’anomenen a títol orientatiu una sèrie de descripcions de les diferents Tècniques Analítiques  - Reconeixements Mèdics prelaborals. i Operatives de Seguretat:  - Formació  - Aprenentatge - Tècniques analítiques de seguretat  - Propaganda Les Tècniques Analítiques de Seguretat i Salut tenen com a objectiu exclusiu la detecció de riscos i la  - Acció de grup recerca de les causes.  - Disciplina Prèvies als accidents.-  - Incentius  Inspeccions de seguretat. 6.2 CONDICIONS TÈCNIQUES DEL CONTROL DE QUALITAT DE LA PREVENCIÓ  Anàlisi de treball. El Contractista inclourà a les Empreses Subcontractades i treballadors Autònoms, lligats amb ell  Anàlisi Estadística de la sinistralitat. contractualment, en el desenvolupament del seu Pla de Seguretat i Salut; haurà d'incloure els documents  Anàlisi del entorn de treball. tipus en el seu format real, així com els procediments de complimentació fets servir a la seva estructura ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 17 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta empresarial, per a controlar la qualitat de la Prevenció de la Sinistralitat Laboral. Aportem al present Tot el personal de l'obra (Propi, Subcontractat o Autònom), amb independència del termini de durada Estudi de Seguretat, a títol de guia, l'enunciat dels més importants: de les condicions particulars de la seva contractació, haurà d'haver passat un reconeixement mèdic d'ingrés i estar classificat d'acord amb les seves condicions psicofísiques. - Programa implantat a l'empresa, de Qualitat Total o el reglamentari Pla d’Acció Independentment del reconeixement d'ingrés, s'haurà de fer a tots els treballadors del Centre de Treball Preventiva. (propis i Subcontractats), segons ve assenyalat a la vigent reglamentació al respecte, com a mínim un - Programa Bàsic de Formació Preventiva estandarditzat pel Contractista reconeixement periòdic anual. PrincipalFormats documentals i procediments de complimentació, integrats a l'estructura Paral·lelament l’equip mèdic del Servei de Prevenció de l'empresa (Propi, Mancomunat, o assistit per de gestió empresarial, relatius al Control Administratiu de la Prevenció. Mútua d'Accidents) haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació cronològica a les - Comitè i/o Comissions vinculats a la Prevenció matèries de la seva competència: - Documents vinculants, actes i/o memoràndums. o - Higiene i Prevenció al treball. - Manuals i/o Procediments Segurs de Treball, d'ordre intern d'empresa o - Medicina preventiva dels treballadors. - Control de Qualitat de Seguretat del Producte. o - Assistència Mèdica. o - Educació sanitària i preventiva dels treballadors. 6.3 CONDICIONS TÈCNIQUES DELS ÒRGANS DE L'EMPRESA CONTRACTISTA COMPETENTS EN MATÈRIA DE o - Participació en comitè de Seguretat i Salut. SEGURETAT I SALUT o - Organització i posta al dia del fitxer i arxiu de medicina d'Empresa. El comitè o les persones encarregades de la promoció, coordinació i vigilància de la Seguretat i Salut de l'obra seran almenys els mínims establerts per la normativa vigent pel cas concret de l'obra de 6.5 COMPETÈNCIES DELS COL·LABORADORS PREVENCIONISTES A L'OBRA referència, assenyalant-se específicament al Pla de Seguretat, la seva relació amb l’organigrama D'acord amb les necessitats de disposar d’un interlocutor alternatiu en absència del Cap d’Obra es general de Seguretat i Salut de l'empresa adjudicatària de les obres. nomenarà un Supervisor de Seguretat i Salut (equivalent a l'antic Vigilant de Seguretat), considerant-se El Contractista acreditarà l'existència d'un Servei Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) com a en principi l'Encarregat General de l'obra, com a persona més adient per a complir-ho, en absència d'un departament staff depenent de l'Alta Direcció de l'Empresa Contractista, dotat dels recursos, medis i altre treballador més qualificat en aquests treballs a criteri del Contractista. El seu nomenament es qualificació necessària conforme al R.D. 39 /1997 ‘‘Reglamento de los Servicios de Prevención’‘. En tot formalitzarà per escrit i es notificarà al Coordinador de Seguretat. cas el constructor comptarà amb l'ajut del Departament Tècnic de Seguretat i Salut de la Mútua S’anomenarà un Socorrista, preferiblement amb coneixements en Primers Auxilis, amb la missió de d'Accidents de Treball amb la que tingui establerta pòlissa. realitzar petites cures i organitzar l’evacuació dels accidentats als centres assistencials que correspongui El Coordinador de Seguretat i Salut podrà vedar la participació en aquesta obra del Delegat Sindical de que a més a més serà l’encarregat del control de la dotació de la farmaciola. Prevenció que no reuneixi, al seu criteri, la capacitació tècnica preventiva pel correcte compliment de la A efectes pràctics, i amb independència del Comitè de Seguretat i Salut, si la importància de l’obra ho seva important missió. aconsella, es constituirà a peu d'obra una ‘‘Comissió Tècnica Interempresarial de Responsables de L’empresari Contractista com a màxim responsable de la Seguretat i Salut de la seva empresa, haurà de Seguretat’‘, integrat pels màxims Responsables Tècnics de les Empreses participants a cada fase d’obra, fixar els àmbits de competència funcional dels Delegats Sindicals de Prevenció en aquesta obra. aquesta ‘‘comissió’‘ es reunirà com a mínim mensualment, i serà presidida pel Cap d'Obra del L'obra disposarà de Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) a temps parcial, que assessori als Contractista, amb l'assessorament del seu Servei de Prevenció (propi o concertat). responsables tècnics (i conseqüentment de seguretat) de l'empresa constructora en matèria preventiva, així com una Brigada de reposició i manteniment de les proteccions de seguretat, amb indicació de la seva composició i temps de dedicació a aquestes funcions. 6.6 COMPETÈNCIES DE FORMACIÓ EN SEGURETAT A L'OBRA El Contractista haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació que reflecteixi un 6.4 OBLIGACIONS DE L'EMPRESA CONTRACTISTA COMPETENT EN MATÈRIA DE MEDICINA DEL TREBALL sistema d'entrenament inicial bàsic de tots els treballadors nous. El mateix criteri es seguirà si són El Servei de Medicina del Treball integrat en el Servei de Prevenció, o en el seu cas, el Quadre Facultatiu traslladats a un nou lloc de treball, o ingressin com a operadors de màquines, vehicles o aparells competent, d'acord amb la reglamentació oficial, serà l'encarregat de vetllar per les condicions d'elevació. higièniques que haurà de reunir el centre de treball. S'efectuarà entre el personal la formació adequada per assegurar el correcte ús dels medis posats al Respecte a les instal·lacions mèdiques a l'obra existiran almenys una farmaciola d'urgència, que estarà seu abast per millorar el seu rendiment, qualitat i seguretat del seu treball. degudament assenyalada i contindrà allò disposat a la normativa vigent i es revisarà periòdicament el PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS, MÀQUINES control d'existències. I/O MÀQUINES-FERRAMENTES Al Pla de Seguretat i Salut i Higiene el contractista principal desenvoluparà l'organigrama així com les funcions i competències de la seva estructura en Medicina Preventiva. 6.7 DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES- ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 18 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta FERRAMENTES Salut per a la utilització pels treballadors dels Equips de treball’‘: • Definició • Emmagatzematge i manteniment És un conjunt de peces o òrgans units entre si, dels quals un al menys és mòbil i, en el seu cas, d’òrgans d’accionament, circuits de comandament i de potència, etc., associats de forma solidària per a una  Se seguiran escrupolosament les recomanacions d’emmagatzematge i esment, fixats aplicació determinada, en particular destinada a la transformació, tractament, desplaçament i pel fabricant i contingudes en la seva ‘‘Guia de manteniment preventiu’‘. accionament d’un material.  Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es El terme equip i/o màquina també cobreix: col·locaran en el lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant. •  S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses Un conjunt de màquines que estiguin disposades i siguin accionades per a funcionar entre 15 i 25ºC. solidàriament. •  L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i els lliuraments d’Equips estaran Un mateix equip intercanviable, que modifiqui la funció d’una màquina, que es documentades i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, lliurament i comercialitza en condicions que permetin al propi operador, acoblar a una màquina, a rebut, per un responsable tècnic, delegat per l’usuari. una sèrie d’elles o a un tractor, sempre que aquest equip no sigui una peça de recanvi o una ferramenta. Quan l’equip, màquina i/o màquina ferramenta disposi de components de seguretat que es 6.9 NORMATIVA APLICABLE comercialitzin per separat per a garantir una funció de seguretat en el seu ús normal, aquests • Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions i adquireixen als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut la consideració de Mitjà Auxiliar d’Utilitat dates d’entrada en vigor Preventiva (MAUP). Sobre comercialització i/o posada en servei en la Unió Europea Directiva fonamental. • Característiques − Directiva del Consell 89/392/CEE, de 14/06/89, relativa a l’aproximació de les legislacions Els equips de treball i màquines aniran acompanyats d’unes instruccions d’utilització, esteses pel dels Estats membres sobre màquines (D.O.C.E. Núm. L 183, de 29/6/89), modificada per fabricant o importador, en les quals figuraran les especificacions de manutenció, instal·lació i utilització, les Directives del Consell 91/368/CEE, de 20/6/91 (D.O.C.E. Núm. L 198, de 22/7/91), així con les normes de seguretat i qualsevol altra instrucció que de forma específica siguin exigides en 93/44/CEE, de 14/6/93 (D.O.C.E. Núm. L 175, de 19/7/93) i 93/68/CEE, de 22/7/93 les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC), les quals inclouran els plànols i (D.O.C.E. Núm. L 220, de 30/8/93). Aquestes 4 directives s’han codificat en un sols text esquemes necessaris per al manteniment i verificació tècnica, estant ajustats a les normes UNE que li mitjançant la Directiva 98/37/CE (D.O.C.E. Núm. L 207, de 23/7/98). siguin d’aplicació. Portaran a més a més, una placa de material durador i fixada amb solidesa en lloc ben Transposada pel Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre (B.O.E. d’11/12/92), visible, en la qual figuraran, com a mínim, les següents dades: modificat pel Reial Decret 56/1995, de 20 de gener (B.O.E. de 8/2/95). Entrada en vigor del R.D. 1435/1992: l’1/1/93, amb període transitori fins l’1/1/95. Entrada  Nom del fabricant. en vigor del R.D. 56/1995: el 9/2/95.  Any de fabricació, importació i/o subministrament. Excepcions: − Carretons automotors de manutenció: l’1/7/95, amb període transitori fins l’1/1/96.  Tipus i número de fabricació. − Màquines per a elevació o desplaçament de persones: el 9/2/95, amb período transitori fins  Potència en Kw. l’1/1/97.  Contrasenya d’homologació CE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si procedeix. − Components de seguretat (inclou ROPS i FOPS, vegeu la Comunicació de la Comissió 94/C253/03 -D.O.C.E. ISP C253, de 10/9/94): el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. 6.8 CONDICIONS D'ELECCIÓ, UTILITZACIÓ, EMMAGATZEMATGE I MANTENIMENT DELS EQUIPS, MÀQUINES − Marcat: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. I/O MÀQUINES-FERRAMENTES • Elecció d’un Equip Altres Directives. − Directiva del Consell 73/23/CEE, de 19/2/73, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats Els Equips, Màquines i/o Màquines Ferramentes hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de membres sobre el material elèctric destinat a utilitzar-se amb determinats límits de tensió garanties de Seguretat per als seus operadors i respecte al seu Medi Ambient de Treball. (D.O.C.E. Núm. L 77, de 26/3/73), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 7/1988, de 8 de gener (B.O.E. de 14/1/88), modificat pel Reial • Condicions d’utilització dels Equips, Màquines i/o Màquines ferramentes Són les Decret 154/1995 de 3 de febrer (B.O.E. de 3/3/95). contemplades en l’Annex II del R.D. 1215, de 18 de juliol sobre ‘‘Disposicions mínimes de Seguretat i ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 19 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Entrada en vigor del R.D. 7/1988: l’1/12/88. − Directiva del Consell 89/655/CEE, de 30/11/89, relativa a les disposicions mínimes de Entrada en vigor del R.D. 154/1995: el 4/3/95, amb període transitori fins l’1/1/97. A aquest respecte seguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball veure també la Resolució d’11/6/98 de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat Industrial (D.O.C.E. Núm. L 393, de 30/12/89), modificada per la Directiva del Consell 95/63/CE, de (B.O.E. de 13/7/98). 5/12/95 (D.O.C.E. Núm. L 335/28, de 30/12/95). − Directiva del Consell 87/404/CEE, de 25/6/87, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Transposades pel Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol (B.O.E. de 7/8/97). Entrada en Estats membres sobre recipients a pressió simple (D.O.C.E. Núm. L 270 de 8/8/87), modificada vigor: el 27/8/97 excepte per l’apartat 2 de l’Annex l i els apartats 2 i 3 de l’Annex II, que per les Directives del Consell 90/488/CEE, de 17/9/90 (D.O.C.E. Núm. L 270 de 2/10/90) i entren en vigor el 5/12/98. 93/68/CEE. Transposades pel Reial Decret 1495/1991, d’11 d’octubre (B.O.E. de 15/10/91), modificat pel • Normativa d’aplicació restringida Reial Decret 2486/1994, de 23 de desembre (B.O.E. de 24/1/95). Entrada en vigor del R.D. 1495/1991: el 16/10/91. − Reial Decret 1849/2000, de 10 de Novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions Entrada en vigor del R.D. 2486/1994: l’1/1/95 amb període transitori fins l’1/1/97. en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/2000), − Directiva del Consell 89/336/CEE, de 3/5/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats i Ordre Ministerial de 8/4/1991, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària membres sobre comptabilitat electromagnètica (D.O.C.E. Núm. L 139, de 23/5/89), modificada per MSG-SM-1 del Reglament de Seguretat de les Màquines, referent a màquines, elements les Directives del Consell 93/68/CEE i 93/97/CEE, de 29/10/93 (D.O.C.E. Núm. L 290, de de màquines o sistemes de protecció, usats (B.O.E. d’11/5/91). 24/11/93); 92/31/CEE, de 28/4/92 (D.O.C.E. Núm. L 126, de 12/5/92); 99/5/CE, de 9/3/99 − Ordre Ministerial, de 26/5/1989, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària (D.O.C.E. Núm. L 091, de 7/4/1999). MIE-AEM-3 del Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció referent a Carretons Transposades pel Reial Decret 444/1994, d’11 de març (B.O.E. d’1/4/94), modificat pel Reial automotors de manutenció (B.O.E. de 9/6/89). Decret 1950/1995, d’1 de desembre (B.O.E. de 28/12/95) i Ordre Ministerial de 26/3/96 (B.O.E. de − Ordre de 23/5/1977 per la qual s’aprova el Reglament d’Aparells elevadors per a obres 3/4/96). (B.O.E. de 14/6/77), modificada per dues Ordres de 7/3/1981 (B.O.E. de 14/3/81) i Entrada en vigor del R.D. 444/1994: el 2/4/94 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor complementada per l'Ordre de 31/3/1981 (B.O.E 20/4/1981) del R.D. 1950/1995: el 29/12/95. Entrada en vigor de l’Ordre de 26/03/1996: el 4/4/96. − Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, per la qual s’aprova la nova Instrucció Tècnica − Directiva del Consell 90/396/CEE, de 29/6/90, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Complementària MIE-AEM-2 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Estats membres sobre aparells de gas (D.O.C.E. Núm. L 196, de 26/7/90), modificada per la Grues Torre desmuntables per a obres (B.O.E. de 17/7/03). Directiva del Consell 93/68/CEE. − Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la Transposada pel Reial Decret 1428/1992, de 27 de novembre (B.O.E. de 5/12/92), modificat pel Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-4 del Reglament d’Aparells d’elevació i Reial Decret 276/1995, de 24 de febrer (B.O.E. de 27/3/95). Manutenció, referent a Grues mòbils autopropulsades usades (B.O.E. de 17/7/03). Entrada en vigor del R.D. 1428/1992: el 25/12/92 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en − Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/00). vigor del R.D. 276/1995: el 28/3/95. − Ordre Ministerial, de 9/3/1971, per la qual s’aprova l’Ordenança General de Seguretat i − Directiva del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, de 23/3/94, relativa a l’aproximació de Higiene en el Treball (B.O.E. de 16/3/71; B.O.E. de 17/3/71 i B.O.E. de 6/4/71). Anul·lada legislacions dels Estats membres sobre els aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes parcialment per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE de 21 de juny de 2001. SIGNATURES potencialment explosives (D.O.C.E. Núm. L 100, de 19/4/94). Transposada pel Reial Decret 400/1996, d’1 de març (B.O.E. de 8/4/96). Entrada en Barcelona, novembre de 2019, vigor: l’1/3/96 amb període transitori fins l’1/7/03. − Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, de 29/5/97, relativa a l’aproximació de les L'autor del Projecte, legislacions dels Estats membres sobre equips a pressió (D.O.C.E. Núm. L 181, de 9/7/97). Entrada en vigor: 29/11/99 amb període transitori fins el 30/5/02. − Onze Directives, amb les seves corresponents modificacions i adaptacions al progrés tècnic, relatives a l’aproximació de les legislacions dels Estats membressobre determinació de l’emissió sonora de màquines i materials utilitzats en les obres de construcció. − Transposades pel Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer (B.O.E. d’1/3/02); Ordre Ministerial de Ester Ovejero, arquitecta 18/7/1991 (B.O.E. de 26/7/91), Reial Decret 71/1992, de 31 de gener (B.O.E. de 6/2/92) i Ordre Ministerial de 29/3/1996 (B.O.E. de 12/4/96). Entrada en vigor: En funció de cada directiva. Sobre utilització de màquines i equips per al treball: ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 20 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PRESSUPOST ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. QUADRE DE PREUS ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall grup casetes d’obra ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall grup electrògen ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall grup EPIS ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall grup EPIS ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall proteccions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall proteccions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 7 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall proteccions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 8 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall proteccions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 9 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall senyalitzacions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 10 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall senyalitzacions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 11 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall senyalitzacions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 12 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall transports ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 13 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall transports ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 14 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall transports ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 15 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall transports ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 16 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall transports ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 17 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall proteccions ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 18 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall transports ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 19 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall transports ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 20 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Detall senyalització ANNEX 18. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. PLÀNOLS 21 30 S S FASE 2 FASE 1 FASE 2 FASE 3 S “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta DOC 2 PLÀNOLS PLÀNOLS 1 P u i g P a s s e i g d e F a b r a i P u i g R b l a . d e F a b l r a i P u i g N G a r u a i g n a a l r l d ó ll a g a r a M e d g i e s s a P A v i n g u d a Meridiana Avinguda ZONA D'EXECUCIÓ DE PROJECTE SENTIT DE CIRCULACIÓ LÍMIT DISTRICTE DISTRICTE SANT ANDREU PLAÇA DEL CANÒDROM EMPLAÇAMENT 30 30 30 3 0 LLEGENDA PLÀNOL TOPOGRÀFIC APORTAT PER LA PROPIETAT 80 80 1000 1000 100 3 0 PLÀNOL TOPOGRÀFIC APORTAT PER LA PROPIETAT 100 100 100 100 S S S S S S S S S S S S S 3 0 S S S S S S S S S PLÀNOL TOPOGRÀFIC APORTAT PER LA PROPIETAT S S S S S T111 D 6 0 0 A T 1 1 1 T 1 1 1 3 0 A 0 0 6 D PLÀNOL TOPOGRÀFIC APORTAT PER LA PROPIETAT 38.788 38.959 36.878 37.309 D600A 38.761 D 6 0 0 A 36.381 D 6 0 0 A 38.695 36.185 40.7 3 9 8 0 .987 36.5 3 6 7 9 .387 A 0 0 6 D 38.671 36.191 D 6 0 0 A 38.945 37.395 3 3 8 8 .6 .7 6 9 5 1 D 6 0 0 A 3 3 6 6 .4 .7 9 3 5 1 D600A T111 T111 40.792 36.041 100 100 100 S S S S S S 30 S S S S S S S S S S S S S S 30 S S S S S S S S S S S S S S S S 40 S S S S S S S S S S S 40 S S ≥ S 100CM TERRA VEGETAL 50CM SORRENCA 20CM GRAVA 30 3 2 1 4 5 UÀS AMB DESCÀRREGA AUTOMÀTICA I MANUAL 80 80 T111 S S S S S S D 6 0 0 A T 1 1 1 T 1 1 1 1000 1000 100 S S S S S S S 3 0 A 0 0 6 D S S S S S S S S S PLÀNOL TOPOGRÀFIC APORTAT PER LA PROPIETAT 38.788 38.959 36.878 37.309 D600A 38.761 D 6 0 0 A 36.381 S D 6 0 0 A 38.695 36.185 40.7 3 9 8 0 .987 36.5 3 6 7 9 .387 A 0 0 6 D 38.671 36.191 D 6 0 S S 0 A S 38.945 37.395 3 3 8 8 .6 .7 6 9 5 1 D 6 0 0 A 3 3 6 6 .4 .7 9 3 5 1 D600A S T111 T111 100 40.792 100 36.041 100 100 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta DOCUMENT Nº 3. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PLEC DE CONDICIONS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta PLEC DE CONDICIONS GENERALS PLEC DE CONDICIONS GENERALS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta PLEC DE CONDICIONS MUNICIPALS PLEC DE CONDICIONS MUNICIPALS 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 1 ANTECEDENTS 1 CONDICIONS GENERALS 1.1 DOCUMENT DEL PROJECTE L’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la Ordenança de Protecció, tinença i venda d’animals aprovada el juliol de 2014, està generant nous espais per Àrees d’Esbarjo de Gossos (AEG endavant) per què els El projecte consta dels següents documents: 1 Document núm. 1: Memòria i Annexos 2 Document núm. 2: Plànols 3 Document núm. 3: Plec de condicions 4 Document núm. 4: Pressupost El contingut d’aquests documents s’haurà detallat a la memòria. S’entén per documents contractuals aquells que resten incorporats al contracte i que són d’obligat compliment, llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són: 5 Memòria 6 Plànols 7 Plec de Condicions amb els dos capítols (Condicions Tècniques Generals i Condicions Tècniques Particulars) 8 Amidaments 9 Quadre de preus núm. 1 10 Quadre de preus núm. 2 11 Pressupost total La resta de documents o dades del projecte són informatius i estan constituïts pels annexos, els estadets, els pressupostos parcials, el resum de pressupostos i el pressupost per al coneixement de l’Administració. Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Administració, sense que això suposi que es responsabilitza de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades s’han de considerar, tan sols, com a complement d’informació que el contractista ha d’adquirir directament amb els seus propis mitjans. Només els documents contractuals, definits a l’apartat anterior, constitueixen la base del contracte; PLEC DE CONDICIONS GENERALS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta per tant, el contractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions del contracte en base a 4. El contractista donarà coneixement, per escrit, dels subcontractes que vol concertar, tot indicant les dades contingudes als documents informatius (com per exemple, preus de bases de personal, la part del contracte a realitzar pel subcontractista. En general, la subcontractació es regirà pel maquinària i materials, fixació de lloseres, préstecs o abocadors, distàncies de transport que estableix l’article 116 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (d’ara característiques dels materials d’esplanació, justificació de preus, etc), llevat que aquestes dades endavant LCAP). apareguin en algun document contractual. 5. Igualment, si el pressupost excedeix de 300.506,05 €, habilitarà un local per a despatx exclusiu de la direcció facultativa de l’obra, degudament condicionat, aïllat i protegit. El contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar pel fet de no obtenir la 6. A petició de la direcció facultativa, i per tal d’assegurar el contacte directe amb aquesta, el suficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del projecte. contractista disposarà a peu d’obra d’una línia telefònica i de FAX i servei de correu Si hi hagués contradicció entre els plànols i les Condicions Tècniques Particulars, en el cas que s’incloguin electrònic com a document que complementi el Plec de Condicions Generals, preval el que s’ha escrit en les 7. En cas que el cap d’obra s’absentés de l’obra, haurà de deixar instruccions per a la seva Condicions Tècniques Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les Condicions localització immediata. Tècniques Generals. El que s’ha esmentat al Plec de Condicions i omès als plànols, o viceversa, s’haurà d’executar com si 8. Amb relació a l’oficina d’obra i al llibre d’ordres, només es regirà pel que disposen les s’hagués exposat a ambdós documents, sempre que a criteri del director quedin suficientment definides clàusules 7, 8 i 9 del Plec de Clàusules Administratives Generals. El contractista està les unitats d’obra corresponents i tinguin preu al contracte. obligat a dedicar a les obres el personal tècnic que es va comprometre dedicar a la licitació i la direcció, per al normal compliment de llurs funcions. Així mateix, el contractista haurà 1.2 RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA de disposar a peu d’obra d’un local apropiat com a oficina. El contractista és responsable de l’execució de les obres segons les condicions establertes al contracte i 1.4 COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS en els documents que componen el projecte. Com a conseqüència d’això, està obligat a l’enderroc i Hom es regirà pel que s’estipula a les clàusules 11, 16, 17 i 19 del Plec de Clàusules Administratives reconstrucció de tot el que estigui mal executat, sense que pugui servir d’excusa que la direcció tècnica Generals. de les obres hagi reconegut i examinat la construcció durant les obres, ni tampoc que hagin estat Així mateix, es compliran els requisits vigents per a l’emmagatzematge i la utilització d’explosius, abonades les liquidacions parcials. carburants, prevenció d’incendis, etc., i s’ajustarà al que prescriu el Codi de Circulació, Reglament 1.3 OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA de la Policia i conservació de carreteres, Reglament electrotècnic de baixa tensió, Reglament de Seguretat i Salut, i a totes les disposicions vigents que siguin d’aplicació en aquells treball que, Abans de començar les obres, el contractista comunicarà a la direcció facultativa la relació detallada de la directa o indirectament, siguin necessaris per al compliment del contracte. maquinària, mitjans auxiliars i plantilla que utilitzarà per a l’execució de les obres, amb les dades següents: 1.5 INDEMNITZACIONS A CÀRREC DEL CONTRACTISTA 1. Maquinària i mitjans auxiliars que haurà d’emprar en l’execució dels treballs. Hom es regirà pel que disposi l’article 134 del Reglament General de Contractació de l’Estat i la 2. Tècnic amb titulació adequada designat pel contractista per a la direcció de les obres, que clàusula 12 del Plec de Clàusules Administratives Generals. quedarà permanentment adscrit a aquesta, la qual cosa haurà de comunicar a la direcció Particularment, el contractista haurà de reparar, a càrrec seu, els serveis públics o privats facultativa. El tècnic quedarà adscrit en qualitat de cap d’obra amb residència en la localitat on es malmesos, indemnitzant les persones o propietats que resultin perjudicades. desenvolupin els treballs i haurà de romandre durant les hores de treball a peu d’obra. El contractista adoptarà les mesures necessàries especificades a l’annex Estudi Ambiental del 3. El contractista també facilitarà a la direcció facultativa una relació numerada per oficis i projecte, concretament al Programa de Seguiment ambiental i, també, d’altres que es considerin categoria del personal que ha de constituir la plantilla mínima al servei de les obres. oportunes (segons indiqui el Responsable de la Vigilància Ambiental i/o la Direcció d’Obra) , per tal d’evitar afeccions perjudicials sobre el medi ambient. Serà responsable dels damnatges i perjudicis PLEC DE CONDICIONS GENERALS 3 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta que es puguin causar per no haver aplicat les mesures preventives abans indicades. 22 El contractista també haurà d’abonar totes les despeses necessàries per a l’obtenció de l’aprovació El contractista haurà de mantenir durant l’execució de l’obra, i refer quan aquesta finalitzi, les prèvia del projecte i l’autorització de posada en servei del Departament d’Indústria i Energia o servituds afectades, conforme estableix la clàusula 20 de l’esmentat Plec de Clàusules estament en qui delegui. Administratives Generals, essent a compte del contractista els treballs necessaris per a tal objectiu. 23 Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa als preus unitaris contractats 1.7 DIRECCIÓ DE LES OBRES 1.6 DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA L’Administració, a través de la direcció de l’obra, efectuarà la inspecció, comprovació i vigilància A més de les despeses i taxes, que s’esmenten a les clàusules 13 i 38 del Plec de Clàusules per a la correcta realització de l’obra contractada, tot ajustant-se al que disposen les clàusules 4 i Administratives Generals, seran a càrrec del contractista, si a les Condicions Tècniques Particulars o al 21 del Plec de Clàusules Administratives Generals. contracte no es preveu explícitament el contrari, les següents despeses: El delegat d’obra del contractista haurà de ser el tècnic titulat que exigeix el director de l’obra, amb experiència acreditada en obres similars a les que són objecte del present projecte. 12 Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària 1.8 CONDICIONS GENERALS D’EXECUCIÓ DE LES OBRES 13 Despeses de construcció i retirada de tota mena de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes, etc. Queda entès d’una manera general, que les obres s’executaran d’acord amb les normes de bona construcció lliurement apreciades per la direcció tècnica de les obres. 14 Despeses de llogaters o d’adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària de materials El contractista de les obres notificarà a la direcció tècnica de les obres, amb l’antelació que calgui, 15 Despeses de protecció d’amàs i de la mateixa obra contra tot deteriorament a fi i efecte que pugui procedir al reconeixement de l’execució de les que hagin de quedar amagades o que a judici del director d’obra o del contractista requereixin el dit reconeixement. 16 Despeses de muntatge, conservació i retirada d’instal·lacions per al subministrament d’aigua i De totes aquestes i a mesura que s’executin, s’aixecaran plànols precisos per a llur comprovació, d’energia elèctrica, necessaris per a l’execució de les obres, així com dels drets, taxes o impostos constatació, medició i liquidació, que seran subscrits per la direcció tècnica de les obres. Aquests de presa, comptadors, etc. plànols els aportarà el contractista a mesura que es vagin complimentant les diferents unitats d’obra 17 Despeses i indemnitzacions que es produeixen a les ocupacions temporals; despeses d’explotació i i a criteri de la direcció d’obra. El contractista haurà d’abonar les despeses dels treballs auxiliars utilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors, així com els cànons i despeses per a la deposició necessaris per fer medició, excepte que s’avingui amb el que proposi la direcció tècnica de les controlada al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat. obres. 18 Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l’obra i de zones 1.9 MODIFICACIONS D’OBRA confrontades afectades per les obres, etc, així com els cànons i despeses per a la deposició controlada al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat.de les restes procedents de l’obra. Ni el director de l’obra ni el contractista podran introduir o executar modificacions a les obres compreses en el contracte, sense l’aprovació prèvia per l’Administració de la modificació i del 19 Despeses de permisos o llicències necessàries per a l’execució, excepte les que corresponen a pressupost que en resulti com a conseqüència, i se seguiran els tràmits previstos a l’article 217 de expropiacions i serveis afectats la Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. 20 Despeses ocasionades pel subministrament i col·locació dels cartells anunciadors de l’obra 1.10 CONTROL D’UNITATS D’OBRA 21 El contractista haurà d’abonar tots els càrrecs, taxes i impostos que es derivin de la obtenció dels permisos, visats, llicències i dictàmens necessaris per a l’execució i posada en servei de les obres, El control d’unitats d’obra s’executarà d’acord amb el programa aportat pel laboratori encarregat, i del projecte elèctric, d’enllumenat públic i de semaforització, així com del visat del col·legi aprovat per la direcció facultativa. professional corresponent,. El laboratori encarregat del control d’obra realitzarà tots els assaigs del programa, prèvia sol·licitud PLEC DE CONDICIONS GENERALS 4 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta de la direcció facultativa de les obres, d’acord amb el següent esquema de funcionament: El Contractista realitzarà el seu Pla de Medi Ambient (PMA), d’acord amb les prescripcions recollides a l’annex Estudi Ambiental del projecte. Aquest Pla de Medi Ambient l’haurà de supervisar el Responsable 1. A criteri de la direcció facultativa es podrà ampliar o reduir el nombre de controls previstos al de la Vigilància Ambiental i l’haurà d’aprovar la Direcció d’obra abans de l’inici de les obres. programa esmentat més amunt. Es donarà compliment a totes les condicions indicades per a la fase d’obres al Programa de Seguiment 2. El contractista arribarà al laboratori amb temps suficient perquè aquest pugui executar el Ambiental de l’annex Estudi Ambiental del projecte. Aquestes condicions hauran d’haver estat recollides control corresponent; a tals efectes el contractista facilitarà al laboratori la seva tasca. al PMA del contractista per a la seva avaluació periòdica. Amb la periodicitat que es determini a l’annex Estudi Ambiental, el Contractista entregarà tota la informació 3. Els resultats negatius de qualsevol unitat es consignaran al Llibre d’Ordres. que requereixi el Responsable de la Vigilància Ambiental de l’obra per a la completa complementació dels informes ambientals d’obra. 4. El cost dels assaigs que donin resultats negatius es descomptarà directament al contractista, al El contractista és responsable de la guarda i custòdia de l’arbrat de la zona objecte del projecte marge del que s’especifica al segon paràgraf. d’urbanització, fins a l’extinció del contracte. Sense la prèvia autorització del director de l’obra el contractista no podrà realitzar cap tala d’arbres i, sempre que així es consideri en projecte, es 1.11 MESURES D’ORDRE I SEGURETAT procedirà a la protecció dels mateixos mitjançant els dispositius especificats. El contractista resta obligat a adoptar les mesures d’ordre i seguretat necessàries per a la bona i segura El contractista serà responsable únic de les agressions que, en els sentits abans apuntats, i marxa dels treballs. qualssevol altres difícilment identificables en aquest moment, produeixi al medi ambient, havent de En tot cas, el contractista serà única i exclusivament el responsable, durant l’execució de les obres, de canviar els mitjans i mètodes utilitzats i reparar els danys causats, tot seguint les ordres de la tots els accidents o perjudicis que pugui sofrir llur personal o causar-los a d’altres persones o entitats. En direcció d’obra o dels organismes institucionals competents en la matèria. conseqüència, el constructor assumirà totes les responsabilitats annexes al compliment de la Llei 31/1995 , de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals i reglaments i disposicions posteriors, especialment 1.13 OBRA DEFECTUOSA la Llei 54/03, de 12 de desembre, de Reforma del Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals i el Quan la contracta hagi efectuat qualsevol element de l’obra que no s’ajusti a aquest Plec de Reial Decret 171/04, de 30 de gener, pel que es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/95, de 8 de Condicions, la direcció tècnica de les obres podrà acceptar-lo o rebutjar-lo. En el primer cas, novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials. aquesta fixarà el preu que cregui just, d’acord amb les diferències que hi haguessin, i el contractista S’exceptuen els danys que siguin ocasionats com a conseqüència immediata i directa d’una ordre de estarà obligat a acceptar aquesta valoració. En cas que no s’hi conformi, desfarà i reconstruirà, a l’Administració. càrrec seu, tota la part mal executada, d’acord amb les condicions que fixi la direcció tècnica de les En totes les obres amb pressupost de licitació superior a 300.506,05 €, el contractista haurà de presentar obres, sense que això signifiqui motiu de pròrroga en cas d’execució. certificació que acrediti que té concertada una assegurança per respondre dels danys que es puguin produir a tercers per un import no inferior a 120.202,42 €. 1.14 REPLANTEIG DE LES OBRES L’Administració podrà procedir a la suspensió del pagament de les certificacions mentre el contractista no El contractista realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta acrediti el compliment d’aquesta estipulació, sense que el període de suspensió sigui computable a efectes execució de les obres, els quals han de ser aprovats per la direcció de l’obra. També haurà de d’indemnització per retard en el pagament de certificacions. materialitzar, sobre el terreny, tots els punts de detall que la direcció consideri necessaris per a 1.12 CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT l’acabament exacte, en planta i perfil, de les diferents unitats. Tots els materials, equips i mà d’obra necessaris per a aquests treballs aniran a càrrec del contractista. El contractista, tant en els treballs que realitzi dins dels límits de l’obra com fora d’aquests, ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les afeccions al medi ambient siguin nul·les, o en tot cas, les previstes 1.15 SENYALITZACIÓ DE LES OBRES en la documentació ambiental pertinent. Per aquest darrer propòsit, s’associarien les mesures correctores El contractista està obligat a instal·lar a càrrec seu els senyals que calguin per indicar l’accés a o compensatòries que ja haurien estat indicades en projecte. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 5 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta l’obra, la circulació a la zona que ocupen els treballs i els punts de possible perill a causa de l’obra, 1.17 DESVIAMENTS PROVISIONALS tant a l’esmentada zona com als límits i rodalies, així com també a complir les ordres a les quals fa El contractista executarà o condicionarà, en el moment oportú, les carreteres, camins i accessos referència la clàusula 23 del Plec de Clàusules Administratives Generals. provisionals per als desviaments que imposin les obres, amb relació al trànsit general i als accessos dels Així mateix, en el termini de vuit dies hàbils, posteriors a l’inici de les obres, el contractista estarà confrontants, d’acord amb el que es defineix al projecte o amb les instruccions que rebi de la direcció. obligat a instal·lar, a càrrec seu, un cartell anunciador de les obres, d’acord amb els normalitzats Tal i com es determina a l’annex Estudi Ambiental del projecte, s’haurà de realitzar un pla específic per la Generalitat de Catalunya. A tals efectes, la direcció facultativa aportarà al contractista les d’accessos, on es recolliran tots els accessos a emprar a l’obra, existents o no. Aquest pla d’accessos característiques del cartell, així com la situació on s’haurà d’instal·lar. forma part del Pla de Medi Ambient i ha d’estar enllestit i aprovat per la Direcció d’Obra abans de l’inici de 1.16 MATERIALS les obres. Els materials i les unitats d’obra, que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les A més del que es disposa a les clàusules 15, 34, 35, 36 i 37 del Plec de Clàusules Administratives prescripcions del present Plec, com si fossin obres definitives. Generals, caldrà observar les prescripcions següents: Aquestes obres seran d’abonament, llevat que en el Plec de Condicions Tècniques Particulars es digui Si les procedències dels materials fossin fixades als documents contractuals, el contractista haurà expressament el contrari, és a dir, amb càrrec a les partides alçades que per tal motiu figurin al pressupost d’utilitzar, obligatòriament, les esmentades procedències, llevat autorització explícita del director o, en cas que no hi siguin, valorades segons els preus de contracte. d’obra. Si fos prescindible, a judici de l’Administració, canviar aquell origen o Si aquests desviaments no fossin estrictament necessaris per a l’execució normal de les obres, a criteri de la direcció, no seran d’abonament i, en aquest cas, si li convé al contractista facilitarà o accelerarà l’execució de les obres. procedència, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 60 del Plec de Clàusules Administratives Generals. Tampoc seran d’abonament els camins d’obra, com ara accessos, pujades, ponts provisionals, etc., Sempre que sigui possible, i si així ho determinen les anàlisis qualitatives corresponents i ho aprova la necessaris per a la circulació interior de l’obra, per a transport dels materials, per a accessos i Direcció d’Obra, es fomentarà l’ús de materials procedents de la pròpia obra, com ara els provinents de circulació del personal de l’Administració, o per a visites d’obra. Malgrat tot, el contractista haurà de demolició per a rebliments, subbases en vialitat, etc. mantenir els esmentats camins d’obra i accessos en bones condicions de circulació. Si per complir les prescripcions del present Plec es rebutgen materials procedents de l’esplanació, La conservació, durant el termini d’utilització d’aquestes obres provisionals, serà a càrrec del préstecs i pedreres, que figuren com a utilitzables només als documents informatius, el contractista tindrà contractista. l’obligació d’aportar altres materials, que compleixin les prescripcions, sense que per això tingui dret a un 1.18 ABOCADORS nou preu unitari. El contractista obtindrà, a càrrec seu, l’autorització per a l’ús de préstecs, i aniran també a càrrec seu totes Llevat manifestació expressa contrària al Plec de Condicions Tècniques Particulars, la localització les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin, així com els cànons i despeses per a la d’abocadors, així com les despeses que comporti llur utilització, seran a càrrec del contractista, així deposició controlada al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat.. com els cànons i despeses per a la deposició controlada al gestor de residus o centre de reciclatge El contractista notificarà a la direcció de l’obra, amb la suficient antelació, les procedències dels materials autoritzat. que es proposa utilitzar, i aportarà les mostres i les dades necessàries, tant pel que fa a la quantitat com a Tal i com es determina a l’annex Estudi Ambiental del projecte, s’haurà de realitzar un pla específic la qualitat. d’abocadors, on es recolliran tots els abocadors a emprar a l’obra, existents o aquells de terres inerts Abans de la col·locació de qualsevol material, el contractista presentarà, a sol·licitud del director de l’obra, que es pretengui crear. Aquest pla d’abocadors forma part del Pla de Medi Ambient i ha d’estar els catàlegs, cartes, mostres, certificats d’homologació estesos per una entitat oficial i certificats de enllestit i aprovat per la Direcció d’obra abans de l’inici de les obres. garantia i de colada dels materials que s’han d’utilitzar a l’obra. Els abocadors existents que es preveu emprar han d’estar convenientment legalitzats. La En cap cas podran ser arreplegats ni utilitzats a l’obra materials, la procedència dels quals no hagi estat documentació relativa a la seva legalització ha de ser entregada al Responsable de la Vigilància aprovada pel director de les obres. Ambiental d’obra, per tal que aquest l’adjunti a l’informe ambiental d’obra abans d’iniciar l’ús de l’abocador. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 6 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Els abocadors de terres de nova creació, han de disposar de la conformitat del propietari de la La destinació i ús de qualsevol material que s’extregui de l’obra la determinarà la direcció tècnica de l’obra. parcel·la i de l’aprovació de l’ajuntament. La documentació generada per a cada un d’ells (l’ara En cas que es faci sense la seva autorització, serà a càrrec del contractista la reposició del material extret. esmentada i l’especificada al pla específic segons l’annex Estudi Ambiental per a cada abocador), s’haurà d’enviar a l’Oficina Territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge sol·licitant la 1.19 PRÉSTECS seva autorització. Llevat manifestació expressa contrària al Plec de Condicions Tècniques Particulars, la localització de Sempre que sigui possible, s’intentarà que el balanç de terres dins de la pròpia obra (d’entrada i de préstecs (existents o de nova creació), així com les despeses que comporti llur utilització, seran a càrrec sortida) s’aproximi a zero, afavorint la utilització de les terres sobrants (si així ho determina el resultat del contractista. de les anàlisis qualitatives d’aquestes per a l’ús que es destina i quan la Direcció d’obra doni la Tal i com es determina a l’annex Estudi Ambiental del projecte, s’haurà de realitzar un pla específic de seva conformitat). préstecs, on es recolliran tots els préstecs a emprar a l’obra, existents o aquells de terres inerts que es Així mateix, el contractista es responsabilitzarà de complir la resta de normativa vigent en matèria pretengui crear. Aquest pla de préstecs forma part del Pla de Medi Ambient a realitzar pel contractista i ha de medi ambient. d’estar enllestit i aprovat per la Direcció d’obra abans de l’inici de les obres. Ni el fet que la distància als abocadors autoritzats sigui més gran que la que es preveu a la hipòtesi Els préstecs existents que es preveu emprar han d’estar convenientment legalitzats. La documentació feta en la justificació del preu unitari, que s’inclou als annexos de la memòria, ni l’omissió en relativa a la seva legalització ha de ser entregada a la Direcció d’obra, per tal que aquesta l’adjunti a l’esmentada justificació de l’operació de transport als abocadors, seran causa suficient per al·legar l’informe ambiental d’obra abans d’iniciar l’ús de préstec. modificació del preu unitari, que apareix al quadre de preus, o dir que la unitat d’obra corresponent Els préstecs de terres inerts de nova creació, han de disposar de la conformitat del propietari de la parcel·la no inclou la dita operació de transport a l’abocador, sempre que als documents contractuals es fixi i de l’aprovació de l’ajuntament. La documentació generada per a cada un d’ells (l’ara esmentada i que la unitat sí que la inclou. l’especificada al pla específic segons l’annex Estudi Ambiental per a cada àrea de préstec), s’haurà Si als mesuraments i documents informatius del projecte es contempla que el material obtingut de d’enviar a l’Oficina Territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge sol·licitant la seva autorització. l’excavació de l’esplanament, fonaments o rases, s’ha d’utilitzar per a terraplè, replens, Sempre que sigui possible, s’intentarà que el balanç de terres dins de la pròpia obra (d’entrada i de sortida) s’aproximi a zero, afavorint la utilització de les terres sobrants (si així ho determina etc., i la direcció d’obra rebutja aquest material perquè no compleix les condicions del present plec, o bé el resultat de les anàlisis qualitatives d’aquestes per a l’ús que es destina i quan la Direcció d’obra existeixen residus o material de possible toxicitat, el contractista haurà de transportar-lo a abocadors doni la seva conformitat). autoritzats sense dret a cap abonament complementari a la corresponent excavació, ni a incrementar el Així mateix, el contractista es responsabilitzarà de complir la resta de normativa vigent en matèria preu del contracte per haver emprat majors quantitats de material procedent de préstecs. de medi ambient. En cas que vagin a l’abocador, el contractista es responsabilitzarà del compliment de les disposicions Ni el fet que la distància als préstecs autoritzats sigui més gran que la que es preveu a la hipòtesi vigents que facin relació al transport i abocament de materials, autoritzacions. permisos necessaris i feta en la justificació del preu unitari, que s’inclou als annexos de la memòria, ni l’omissió en canons, així com els cànons i despeses per a la deposició controlada al gestor de residus o centre de l’esmentada justificació de l’operació de transport als abocadors, seran causa suficient per al·legar reciclatge autoritzat. modificació del preu unitari, que apareix al quadre de preus, o dir que la unitat d’obra corresponent Així mateix, el contractista es responsabilitzarà de la complimentació de la normativa vigent en matèria de no inclou la dita operació de transport des de la zona de préstec, sempre que als documents medi ambient. contractuals es fixi que la unitat sí que la inclou. El director de les obres podrà autoritzar abocaments de terres a l’interior d’àrees parcel·lades, zones verdes i d’equipament, amb la condició que els productes abocats siguin expressament autoritzats per la direcció 1.20 EXPLOSIUS i estesos i compactats correctament. Les despeses de l’esmentada extensió i compactació dels materials L’adquisició, transport, emmagatzematge, conservació, manipulació i utilització de metxes, seran a càrrec del contractista, ja que es consideren incloses als preus unitaris. D’altra banda, no es podrà detonadors i explosius es regirà per les disposicions vigents a l’efecte, completades amb les extreure cap tipus de material de les àrees esmentades al paràgraf anterior, sense l’autorització expressa instruccions que figurin al projecte o les que dicti la direcció d’obra. del director de l’obra. Anirà a càrrec del contractista l’obtenció de permisos, llicències per a la utilització d’aquests mitjans, PLEC DE CONDICIONS GENERALS 7 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta i el pagament de les despeses que els esmentats permisos comportin. l’extinció del contracte. A tals efectes, i seguint les instruccions del director de l’obra, se senyalaran i El contractista estarà obligat al compliment estricte de totes les normes existents en matèria delimitaran sobre el terreny abans d’iniciar-se les obres. d’explosius i d’execució de voladures. Els que es malmetin per motius imputables al contractista, aquest els reposarà al seu càrrec. L’element Per tant, tots aquells treballs en què es requereixi l’ús d’explosius, s’hauran de realitzar amb estricte reposat haurà de tenir les mateixes característiques que l’existent abans de malmetre’l. compliment del Reial Decret 863/1985, de 2 d’abril, pel que s’aprova el Reglament General de Quan sigui necessari executar determinades unitats d’obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, Normes Bàsiques de Seguretat Minera (article 109 modificat) i les seves Instruccions Tècniques o de serveis existents que sigui necessari respectar, o quan s’escaigui l’execució simultània de les obres i Complementàries (ITC), i de l’Ordre de 20 de març de 1986 per la qual s’aproven les instruccions la substitució o reposició de serveis afectats, el contractista estarà obligat a emprar els mitjans adequats tècniques complementàries relatives als capítols IV, V, IX i X d’aquest Reglament i de les condicions per a la realització dels treballs amb el màxim de cura, de manera que s’eviti una possible interferència i establertes en les preceptives autoritzacions atorgades pels serveis corresponents del risc de qualsevol tipus. Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. El contractista sol·licitarà a les diferents entitats subministradores o propietaris de serveis plànols de La direcció podrà prohibir la utilització de voladures o determinats mètodes que consideri perillosos, definició de la posició dels esmentats serveis, i localitzarà i descobrirà les canonades de serveis soterrats encara que l’autorització pels mètodes utilitzats no allibera el contractista de la responsabilitat dels mitjançant treballs d’execució manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment damnatges causats. originades es consideraran als preus unitaris i no podran ser objecte de reclamació. El contractista subministrarà i col·locarà els senyals necessaris per advertir el públic del seu treball Si com a conseqüència de tot l’anterior s’han d’efectuar manualment o mecànicament alguns treballs o amb explosius. El seu emplaçament i estat de conservació garantiran, en qualsevol moment, llur s’han de reparar instal·lacions afectades, el cost corresponent serà íntegrament a càrrec del contractista. perfecta visibilitat. En tot cas, el contractista serà responsable dels damnatges que es derivin de la utilització 1.22 COL·LOCACIÓ DE SERVEIS d’explosius. Es recorda al contractista que està totalment prohibit col·locar qualsevol tipus de servei dins l’espai En cas de presència d’espècies sensibles i si així s’especifica al Programa de Seguiment Ambiental parcel·lat, amb l’excepció de les corresponents connexions de desguàs del clavegueram, armaris de BT de l’annex Estudi Ambiental, s’han de respectar els períodes reproductius i de cria (febrer – agost) (DSPD) i telèfons. de la fauna per a l’exclusió de la realització de voladures. L’existència d’un servei dins l’espai parcel·lat es considerarà un vici ocult i, conseqüentment, el contractista haurà de procedir a la seva reparació amb responsabilitat durant el termini de 1.21 EXPROPIACIONS, SERVITUDS, SERVEIS I ELEMENTS AFECTATS 15 anys, d’acord amb l’article 219 de la Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. Amb relació a les servituds existents, hom es regirà pel que s’estipula a la clàusula 20 del Plec de Clàusules 1.23 EXISTÈNCIA DE TRÀNSIT DURANT L’EXECUCIÓ DE LES OBRES Administratives Generals. A tal efecte, també es consideraran servituds relacionades amb el Plec de Condicions aquelles que apareguin definides als plànols del projecte. L’existència de determinats vials, que s’hagin de mantenir en servei durant l’execució de les obres, Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les companyies i organismes corresponents. Malgrat no serà motiu de reclamació econòmica per part del contractista. tot, el contractista tindrà l’obligació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o El contractista programarà l’execució de les obres de manera que les interferències siguin mínimes desviament, en tot cas, dels serveis afectats de poca importància, que la direcció consideri convenient per i, si s’escau, construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris dotant- los de la a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquests treballs li seran abonats, bé amb càrrec a les senyalització corresponent, sense que això sigui motiu d’increment del preu del contracte. En cas partides alçades existents a l’efecte del pressupost o per unitats d’obra, amb aplicació dels preus del que siguin necessaris desviaments provisionals, el contractista prendrà totes les mesures quadre núm. 1. En llur defecte, hom es regirà pel que s’estableix a la clàusula 60 del Plec de Clàusules necessàries per garantir la seguretat de tots els que hi circulin. Administratives Generals. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per la conservació dels vials de servei Tots aquells elements existents ja siguin edificacions, espècies vegetals en general o altres elements que esmentats, es consideraran incloses als preus de contracte, i en cap moment podran ser objecte s’hagin de conservar, es protegiran convenientment, per tal d’assegurar la seva permanència fins a de reclamació. En cas que l’anterior impliqui la necessitat d’executar determinades parts de les obres per fases, aquestes seran definides per la direcció de les obres, i el possible cost addicional PLEC DE CONDICIONS GENERALS 8 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta es considerarà inclòs als preus unitaris, com en l’apartat anterior. 1.26.2 Restauració de les àrees emprades per a la ubicació de les instal·lacions auxiliars. 1.24 INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES El contractista procedirà, a càrrec seu, una vegada acabada l’obra, i abans de la seva recepció, a la El contractista programarà els treballs de manera que, durant el període d’execució de les obres, restauració de les àrees que hagin estat emprades per a la ubicació de les instal·lacions auxiliars de l’obra sigui possible realitzar treballs de jardineria, edificació en espais parcel·lats, obres (incloent les àrees d’aplec de materials i terres) i, sempre que aquestes àrees quedin fora de l’àmbit complementàries, com ara l’execució de xarxes elèctriques, telefòniques, o altres treballs. En d’actuació, es restituirà l’ús original del sòl. aquest cas, el contractista complirà les ordres de la direcció de l’obra, referents a l’execució de les Les directrius per a la restauració han de figurar al pla específic corresponent inclòs al Pla de Medi Ambient obres, per a les fases que marqui la direcció de les obres, a fi de delimitar zones amb determinades realitzat pel contractista i aprovat per la Direcció d’obra abans del començament de les obres. unitats d’obra totalment acabades i d’endegar els treballs complementaris esmentats. Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de cost, deguts a 1.26.3 Restauració dels abocadors i préstecs de nova creació. l’esmentada execució per fases, es consideraran incloses als preus de contracte, i no podran ser, en El contractista procedirà, a càrrec seu, una vegada acabada l’obra, i abans de la seva recepció, a la cap moment, objecte de reclamació. restauració de les àrees que hagin estat emprades per abocar o extreure terres i, sempre que aquestes àrees quedin fora de l’àmbit d’actuació, es restituirà l’ús original del sòl. 1.25 DESVIAMENT DE SERVEIS Les directrius per a la restauració han de figurar al pla específic corresponent inclòs al Pla de Medi Ambient Abans de començar les excavacions, el contractista, tot basant-se en els plànols i dades de què realitzat pel contractista i aprovat per la Direcció d’obra abans del començament de les obres. disposi, o mitjançant el reconeixement sobre el terreny dels possibles serveis existents, si és factible, haurà d’estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, 1.26.4 Recepció de les obres. considerar la millor manera d’executar els treballs per no fer-los malbé i assenyalar aquells que, en Un cop finalitzades les obres i abans de procedir a la seva recepció, la direcció tècnica de les obres darrer lloc, consideri que cal modificar. practicarà un reconeixement exhaustiu en presència del contractista. Si les obres es trobessin en estat de Si el director de l’obra està conforme, sol·licitarà de l’empresa i organismes corresponents la ser admeses s’iniciaran els tràmits per a la seva recepció. Quan les obres no estiguin en estat de ser modificació d’aquestes instal·lacions. Aquestes operacions s’abonaran segons el que s’especifiqui rebudes es farà constar i es donaran al contractista les instruccions oportunes per arranjar els al quadre de preus núm. 1. desperfectes observats, tot fixant-se un termini per a esmenar-los, acabat el qual la direcció tècnica L’empresa adjudicatària de les obres de desviament de qualsevol servei existent no tindrà dret a cap efectuarà un nou reconeixement i, en el cas que els arranjaments s’hagin efectuat correctament, s’iniciaran indemnització pel retard per dificultats en l’execució de les dites obres, en cas que la els tràmits per a la seva recepció. Així mateix i previ a la recepció, el contractista aportarà a la direcció facultativa les actes de recepció direcció d’obra consideri necessària l’adjudicació a una altra empresa. En qualsevol cas, l’empresa signades, per les diferents companyies, de tots els serveis: aigua, telèfon, gas i mitjana i baixa contractista principal no tindrà dret a cap tipus d’indemnització. tensió, i pel que fa a la legalització de la instal·lació d’enllumenat, reg en baixa tensió i qualsevol altre tipus d’instal·lació elèctrica, haurà d’aportar tota la documentació necessària (projectes, visats, 1.26 RECEPCIÓ D’OBRA I TERMINI DE GARANTIA butlletins, actes d’inspecció i control, certificat d’instal·lació, contracte de manteniment, carpeta de baixa tensió i els diferents impresos), d’acord amb la normativa vigent. També disposarà tot el 1.26.1 Neteja final de les obres. necessari per fer totes les proves de recepció que demani la Direcció d’obra, encara que no estiguin El contractista procedirà, a càrrec seu, una vegada acabada l’obra, i abans de la seva recepció, a la neteja expressament definides en aquest plec, tant de dia com de nit, inclòs aportant un grup electrogen en general de l’obra, retirarà els materials sobrants o rebutjats, runes, obres auxiliars, instal·lacions, el cas de que no hi hagi corrent elèctric a l’obra. magatzems, edificis que segons la direcció d’obra no s’hagin de conservar durant el termini de garantia i, En cas de recepcions parcials, es regirà pel que disposa l’article 218.5 de la Llei 30/07, de 30 en general, s’haurà de deixar l’obra executada en perfecte estat de policia. d’octubre, de Contractes del Sector Públic. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 9 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Dins del termini de quinze dies anteriors al compliment del termini de garantia, el director facultatiu de 1.26.5 Termini de garantia. l’obra, d’ofici o a instància del contractista, redactarà un informe sobre l’estat de les obres. Si aquest és El termini de garantia de l’obra serà d’un (1) any, comptat a partir de la signatura de l’acta de favorable, el contractista quedarà rellevat de tota responsabilitat, excepte vicis ocults, procedint-se a la recepció, llevat que en el Plec de Condicions Tècniques Particulars, o en el contracte, es modifiqui devolució o cancel·lació de la garantia, a la liquidació del contracte i, si s’escau, al pagament de les expressament aquest termini. obligacions pendents que haurà d’efectuar-se en el termini de seixanta dies. Aquest termini s’estendrà a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra principal, 1.29 PREUS UNITARIS balisament, senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.). El preu unitari, que apareix en lletres al quadre de preus núm. 1, serà el que s’aplicarà als mesuraments En el cas de l’enllumenat serà imprescindible l’aportació d’un contracte de manteniment signat amb per a obtenir l’import d’execució material de cada unitat d’obra. 3 originals (un per a l’EIC, un per a la propietat i un pel mateix instal·lador). Complementàriament al que es prescriu a la clàusula 51 del Plec de Clàusules Administratives Generals, En cas que l’obra s’arruïni, un cop exhaurit el termini de garantia, per vicis ocults de la construcció, els preus unitaris que figuren al quadre de preus núm. 1 inclouen sempre, llevat prescripció expressa en degut a l’incompliment del contracte per part del contractista, aquest respondrà dels danys i contra del document contractual el següent: subministrament (inclòs drets de patent, cànon d’extracció, perjudicis durant el termini de 15 anys a comptar des de la recepció, d’acord amb l’article 219 de la etc.), transport, amàs, manipulació i utilització de tots els materials usats a l’execució de la corresponent Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. unitat d’obra; les despeses de mà d’obra, maquinària, mitjans auxiliars, ferramentes, instal·lacions, normalment o incidentalment, necessàries per acabar la unitat corresponent, i els costos indirectes. 1.27 CONSERVACIÓ DE LES OBRES La descomposició dels preus unitaris que figura al quadre de preus núm. 2 és d’aplicació exclusiva a les La conservació de l’obra són els treballs de neteja, acabats, entreteniments, reparació i tots aquells unitats d’obra incompletes; el contractista no podrà reclamar modificació dels preus en lletra del quadre treballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. núm. 1 per a les unitats totalment executades, per errades i omissions a la descomposició que figura al L’esmentada conservació s’estén a totes les obres executades sobre el mateix contracte (obra quadre núm. 2 A l’encapçalament d’ambdós quadres de preus figura una advertència a aquest efecte. principal, balisament, senyalització i barreres, plantacions, sembres, hidrosembres, enllumenat, Fins i tot a la justificació del preu unitari que apareix al corresponent annex a la memòria, s’utilitzen instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.). hipòtesis no coincidents amb la forma real d’executar les obres: jornals i mà d’obra necessària; quantitat, A més del que es prescriu al present article, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 22 del tipus i cost horari de maquinària; preu i tipus de materials bàsics; procedència o distàncies de transport, Plec de Clàusules Administratives Generals. nombre i tipus d’operacions necessàries per a completar la unitat d’obra; dosificació, quantitat de El present article serà d’aplicació des de l’ordre d’endegament de les obres fins a la seva recepció. materials, proporció de diferents components o diferents preus auxiliars, etc. Els esmentats costos no Totes les despeses originades per aquest concepte seran a compte del contractista. També serà a podran argüir-se com a base per a la modificació del corresponent preu unitari, ja que els costos s’han càrrec del contractista la reposició d’elements que s’hagin deteriorat o que hagin estat objecte de fixat per a justificar l’import del preu unitari, i estan continguts en un document formalment informatiu. robatori. El contractista haurà de tenir en compte, al càlcul de les seves La descripció de les operacions i materials necessaris per a executar cada unitat d’obra, que figura als corresponents articles del present plec, no és exhaustiva sinó enunciativa, per a la millor comprensió dels conceptes que comprèn la unitat d’obra. Per això, les operacions o previsions econòmiques, les despeses corresponents a les dites reposicions o a les assegurances que materials no relacionats, però necessaris per a executar la unitat d’obra en la seva totalitat, formen siguin convenients. part de la unitat i, conseqüentment, es consideren inclosos al preu unitari corresponent. 1.28 CERTIFICACIÓ FINAL D’OBRA I LIQUIDACIÓ 1.30 PARTIDES ALÇADES Dins del termini de tres mesos comptats a partir de la recepció de les obres, l'òrgan de contractació haurà Les partides que figuren com a “pagament íntegre” a les Condicions Tècniques Particulars, als d’aprovar la certificació final de les obres executades, que serà abonada al contractista a compte de la quadres de preus o als pressupostos parcials o generals, es pagaran íntegrament al contractista, liquidació del contracte. un cop realitzats els treballs als quals corresponen. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 10 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Les partides alçades “per justificar” es pagaran d’acord amb el que s’estipula a la clàusula 52 del 26 Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Reial Plec de Clàusules Administratives Generals; es justificaran a partir del quadre núm. 1 i, si de cas Decret 1098/01, de 12 d’octubre, mentre no s’oposi al que estableix la LlCSP. hi manca, a partir dels preus unitaris de la justificació de preus. 27 Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d’Obres de l’Estat, aprovat per En cas d’abonament “segons factura”, el contractista tindrà en compte, al càlcul de la seva oferta Decret 3854/70, de 31 de desembre, en tot allò que no s’oposi al que estableix la LlCSP. econòmica, les despeses corresponents a pagaments per administració, ja que s’abonarà únicament l’import de les factures. 28 Plec de Clàusules Administratives Particulars que s’estableixin per a la contractació d’aquestes obres. 1.31 ABONAMENT D’UNITATS D’OBRA 29 Condicions Tècniques d’elements simples i compostos d’edificació, urbanització i enginyeria civil, Els conceptes mesurats per a totes les unitats d’obra, i la manera d’abonar-los d’acord amb el Institut de la Construcció de Catalunya. quadre de preus núm. 1, s’entendrà que es refereixen a unitats d’obra totalment acabades. 30 Normes per a la redacció de Projectes d’Abastament d’Aigua i Sanejament de Poblacions, Direcció Al càlcul de la proposició econòmica s’haurà de tenir en compte que qualsevol material o treball General d’Obres Hidràuliques del MOPU necessari per al correcte acabament de la unitat d’obra, o per assegurar el perfecte funcionament de la unitat executada amb relació a la resta d’obra realitzada, es considerarà inclòs als preus 31 NTE, Normes Tecnològiques de l’Edificació, en tot allò que no contradiguin les Exigències Bàsiques unitaris del contracte i no podrà ser objecte de sobrepreu. (EB) contingudes al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de L’omissió ocasional dels esmentats elements als documents del projecte no podrà ser objecte de març, text refòs amb modificacions del RD 1371/2007, de 19 d’octubre, i correcció d’errates del BOE reclamació, ni de preu contradictori, perquè es consideren expressament inclosos als preus del de 25 de gener de 2008. contracte. 32 Normes UNE declarades de compliment obligatori per Ordres Ministerials de 5 de juliol de 1967 i d’11 Els materials i operacions esmentats són els que es consideren necessaris i d’obligat compliment de maig de 1971, Normes UNE esmentades als documents contractuals i, complementàriament, la a la normativa relacionada a l’apartat 1.33. resta de les Normes UNE vigents. 1.32 REVISIÓ DE PREUS 33 Normes NLT del Laboratori de Transport i Mecànica del Sòl “José Luís Escario”, Normes DIN, ASTM i altres normes vigents a altres països, sempre que siguin esmentades a un document contractual. La revisió de preus es regeix pel que disposa els articles 77 a 82 de la Llei de Contractes del Sector Públic. La revisió serà procedent si el contracte ha estat executat en el 20% del seu import i si ha 34 Decret 136/1960, de 4 de febrer de 1960, pel qual es convaliden les taxes dels laboratoris del transcorregut un any des de l’adjudicació. Ministerio de Obras Públicas. El plec de clàusules administratives particulars o el contracte hauran de detallar, en el seu cas, la 35 Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre, pel que s’aprova la norma de Construcció fórmula o sistema de revisió aplicable. Sismorresistent: Part general i edificació (NCSE-02). 1.33 DISPOSICIONS APLICABLES 36 Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus, modificada per Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures Són d’aplicació tots els plecs i manuals de l’Ajuntament de Barcelona. fiscals, administratives i d’ordre social. A més d’aquestes i de les disposicions esmentades explícitament als articles del present Plec, seran 37 Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, de 20 de juliol, aprovat pel Reial Decret 833/1988 d’aplicació les disposicions següents: excepte els Articles 50,51 i 56, derogats per la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus; així com el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, que modifica l’esmentat Reglament, en la mesura que no 24 Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic (en vigor des de 30/04/2008) s’oposin a la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus. 25 Capítol IV del Títol V del Llibre II, comprensiu dels articles 253 a 260, ambdòs inclosos del Text Refós 38 Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques , aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny. 39 Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels PLEC DE CONDICIONS GENERALS 11 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta residus. 40 Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. 54.1 O.C. 292/86 T. Asumpte: Marques vials (Maig 1986) (Derogada per l’O.C. 325/97 T). 41 Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus 54.2 O.M. de 31-7-86 per la que s’aprova la instrucció de la Direcció General de Carreteres sobre mitjançant dipòsit a abocador; amb la modificació incorporada al RD 105/2008, d’1 de febrer. seccions de ferms a autovies (Derogada per l’O.M. 23-5-89 que aprova la Instrucció 6.1 i 2-IC sobre seccions de ferm). 42 Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. 54.3 O.C. 293/86 T Sobre lligants bituminosos (23-12-86). 43 Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel que es regula la producció i gestió dels residus de 54.4 O.C. 294/87 T "Recomanacions sobre regs amb lligants hidrocarbonatats" (28-5-87). construcció i enderroc. (Derogada per l’O.C. 5/2001). 44 Decret 93/1999, de 6 d’abril, de procediments de gestió de residus. 54.5 O.C. 295/87 T "Recomanacions sobre elements metàl·lics per a formigó armat o pretesat" (6-8-87). 45 Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya. 54.6 O.M. de 21-1-88. Oficialitza les modificacions realitzades per l’O.C. 293/86 T i per l’O.C. 46 Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual 295/87 T). s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya. 54.7 O.C. 297/88 T "Recomanacions sobre estabilitzacions "in situ" i tractaments superficials 47 Decret 1/1997, de 7 de gener de 1997, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats. amb lligants hidrocarbonatats” (29-3-88). (Derogada per l’ O.C. 5/2001). 48 ORDRE de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i l’eliminació dels 54.8 O.C. 299/89 T "Recomanacions sobre mescles bituminoses en calent". (Derogada per olis usats. DOGC núm. 1055, de 14 d’octubre de 1988. l’O.C. 5/2001). 49 Llei 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteres. 54.9 O.M. de 8-5-89. Modifica parcialment articles referits a lligams bituminosos. 50 Llei 6/2005, de 2 de juny, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de 54.10 O.M. de 28-9-89. Revisa l’article 104 (Desenvolupament i control de les obres). carreteres. 54.11 O.C. 311/90 C y E "Plecs de prescripcions tècniques i paviments de formigó vibrat" (23-3- 51 Norma 3.1-IC. Traçat, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre Ministerial de 27 90). (Derogada per l’O.C. 5/2001). de desembre de 1999 i modificada parcialment per l’Ordre Ministerial de 13 de setembre de 2001. 54.12 O.C. 322/97 "Lligants bituminosos de reologia modificada i mescles bituminoses discontínues en calent per a capes de rodadura de petit espessor" (24-2-97). (Derogada per l’O.C. 52 Norma 6.1 i 2-IC. Seccions de Ferms, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre 5/2001). FOM/3460/2003, de 28 de novembre. 54.13 O.C. 325/97 T Sobre senyalització, abalisament i defensa de les carreteres referent als seus 53 “Seccions estructurals de ferms urbans en sectors de nova construcció”, dels enginyers E. materials constituents (30-12-97). Alabern i C. Guilemany (1990). 54.14 O.M. de 27-12-99. (BOE 22-1-00). Revisa, deroga i inclou diferents articles referits a lligants 54 Plec de Condicions Tècniques Generals per a obres de carreteres i ponts de la Direcció bituminosos i hidràulics. General de Carreteres i Camins Veïnals (PG3/75), aprovat per O.M. de 6 de febrer de 1976 i per l’Ordre de 2 de juliol de 1976 per la que es dona efecte legal a la seva publicació, i les seves 54.15 O.M. de 28-12-99 (BOE 28-1-00).. Revisa, deroga i inclou diferents articles referits a posteriors modificacions: materials per a senyalització horitzontal i vertical. Oficialitza les modificacions realitzades per l'O.C. 325/97 T. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 12 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 54.16 O.C. 326/00 Sobre geotècnia vial en allò referent a materials per a la construcció • Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i les Exigències Bàsiques annexes, aprovat per RD d'explanacions i drenatges. 314/2006, de 17 de març, que deroga la NBE CT-79 “Condicions tèrmiques dels edificis”, la NBE AE-88 “Accions en l’edificació”, la NBE QB-90 “Cobertes amb materials  O.C. 5/2001 Sobre regs auxiliars, mescles bituminoses i paviments de formigó bituminosos”, la NBE FL-90 “Murs resistents de fàbrica de maons”, la NBE-EA-95 (aquesta Ordre es va modificar molt lleugerament per la O.C. 5bis/02 i per la O.C. “Estructures d’acer en edificació”, NBE CPI-96 “Condicions de protecció contra incendis 10bis/02). dels edificis” i les “Normes bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament  Ordre FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plecde Prescripcions Tècnicas Generales per a Obres de Carreteres i Ponts relatives d’aigua” OM de 9 de desembre de 1975. Amb les correccions d’errors i errates publicats als BOE nº a formigons i acers (BOE, de 6 de març). 254, de 23 d’octubre de 2007; BOE nº 304, de 20 de desembre de 2007; i BOE nº 22, de 25 de gener  Ordre FOM/1382/2002, de 16 de maig. (Correcció d'errates BOE 26/11/02). Oficialitza de 2008. les modificacions realitzades per la O.C. 326/00). 55 Document bàsic «DB-HR Protecció davant el soroll» del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat  O.C. 10/2002 Sobre capes estructurals de ferms (modificada lleugerament per la O.C. per RD 1371/2007, de 19 d’octubre, que deroga el Plec General de Condicions per a la recepció de 10bis/02). guixos i escaioles, a les obres de construcció (RY-85); el Plec de Condicions per a la recepció de maons ceràmics a les obres de construcció (RL-88); i el Plec de Prescripcions Tècniques Generals  Ordre FOM/891/2004, d'1 de març. (Correcció d'errates BOE 25/5/04). Oficialitza les per a la recepció de blocs de formigó a les obres de construcció (RB-90). modificacions realitzades per les O.C. 5/01 i O.C. 10/02). 56 Instrucció H.A. per a estructures d’acer del Instituto Eduardo Torroja de Ciencias de la Construcción,  O.C. 21/2007 Sobre l'ús i especificacions que han de complir els lligants i mescles en aquells punts no especificats al present Plec o a les Instruccions Oficials. bituminoses que incorporin cautxú procedent de pneumàtics fora d'ús (NFU). 57 Plec de condicions per a la fabricació, transport i muntatge de canonades de formigó de l’Associació  Ordre FOM/3818/2007, de 10 de desembre per la que es dicten instruccions Tècnica de Derivats del Ciment. complementàries per a la utilització de d’elements auxiliars d’obra en la construcció de ponts de carretera. (BOE 27/12/07). 58 Instrucció de l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torraja per a tubs de formigó armat o pretensat.(setembre de 2007). • Ordre Circular 8/01 amb la que s’inicia el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Conservació de Carreteres (PG-4), sobre reciclat de ferms. 59 Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades de sanejament de poblacions, aprovat per Ordre de 15 de setembre de 1986 (BOE n. 228, de 23 de setembre) i correcció d’errors BOE n. 51, de • Instrucció sobre les accions a considerar al projecte de ponts de carreteres (IAP), 28 de febrer de 1987. aprovada per l’Ordre de 12 de febrer de 1998, modificada parcialment (derogats els apartats 3.2.4.2 “Accions sísmiques” i 4.1.2.b) “Situacions accidentals de sisme”) pel RD 60 Instrucció 5.2-IC. Drenatge Superficial, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre de 14 de 637/07, de 18 de maig, pel que s’aprova la Norma de Construcció Sismoresistent: Ponts maig de 1990. (NCSP-07). 61 Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades d’abastament d’aigua, aprovat per Ordre • Norma de Construcció Sismoresistent: Ponts (NCSP-07), aprovada per Reial Decret 28/07/1974 (BOE n. 236 i n. 237) i modificacions Ordre 20/06/1975 i Ordre 23/12/1975. 637/07, de 18 de maig. 62 Plec de condicions facultatives generals per a obres d’abastament d’aigües, aprovat per OM de 7 de • Instrucció de Formigó Estructural (EHE), aprovat pel RD 2661/1998, d’11 de desembre. gener de 1978 i per a obres de sanejament, aprovat per OM de 23 d’agost de 1949. • Instrucció per a la recepció de ciments (RC-03), aprovada pel RD 1797/2003, de 26 de 63 Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de desembre, i la correcció d’errades i errates en BOE núm. 63, de 13 de març de 2004. l‘aigua de consum humà. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 13 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 64 Normes i Costums particulars de les companyies subministradores i de serveis afectats (aigua, 71 Recomanacions sobre enllumenat de vies públiques CIE, publicació núm. 12. electricitat, telèfon i gas). 72 Reial Decret 2642/1985, de 18 de desembre, pel que es declara d’obligat compliment les 65 Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les especificacions tècniques dels canelobres metàl·lics (bàculs i columnes d’enllumenat exterior seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09, aprovat per Reial Decret 223/2008, i senyalització de trànsit) i la seva homologació pel Ministeri d’Indústria i Energia, amb de 15 de febrer, (BOE n. 68 de 19/3/2008) (entrada en vigor el 19 de setembre de 2008), que deroga correcció d’errors al BOE n. 67, de 19 de març de 1986; modificació de l’Annex per Ordre d’11 el Decret 3151/1968, de 28 de novembre, pel que de juliol de 1986; modificat pel Reial Decret 2698/1986, de 19 de desembre; derogat, en allò que fa referència a normes tècniques i homologació, pel Reial Decret 105/1988, de 12 de s’aprova el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió (efectes de la derogació des febrer; modificats els Articles 2, 4 Y 5, afegits dos nous Articles i renumerat l’article 6 com de 19 de setembre de 2010). Article 8, pel Reial Decret 401/1989, de 14 d’abril; substituït 66 Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, l’Annex per Ordre de 16 de maig 1989; i derogat parcialment de tot ho coincident amb allò contingut a la subestacions i centres de transformació, aprovat per RD 3275 /82, de 12 de novembre. Directiva 89/106/CEE per aquests productes. 67 Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament sobre condicions tècniques i 73 Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament d’energia (Decret de 12 garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, de maig de 1954). aprovades per Ordre de 6 de juliol de 1984 (BOE n. 183), complementades per Ordre de 18 de octubre de 1984 (BOE n. 256), actualitzades per Ordre de 27 de novembre de 1987 que 74 Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions actualiza actualitza les Instruccions Tècniques Complementàries MIE-RAT 13 y MIE- RAT 14 tècniques complementàries ICG 01 a 11, aprovats pel Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol. (BOE n. 291); Ordre de 23 de juny de 1988, que actualitza les Instruccions Tècniques 75 Reglament de xarxes i connexions de serveis de combustibles gasosos, aprovat per Ordre Ministerial Complementàries MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 07, MIE-RAT 09, MIE- RAT 15, MIE- de 18 de novembre de 1974, en tot allò que no s’oposa al . Reglament tècnic de distribució i utilització RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18 (BOE n. 160 i correcció d’error BOE n. 237 de 3/10/1988); de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, aprovats Ordre de 16 d’abril de 1991, quemodifica el punto 3.6 de la Instrucció Tècnica Complementària pel Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol. MIE-RAT 06 (BO n. 98); Ordre de 16 de maig de 1994, que adapta al progrés tècnic la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 02 (BOE n. 131); Ordre de 15 de desembre de 76 Ordre de 4 de juny de 1973 per la que s’adopten oficialment per a la Direcció d’Obres del Ministeri 1995, que adapta al progrés tècnic la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 02 (BOE de la Vivenda el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura 1960 (BOE n. n. 5, de 5/1/1996); Ordre de 10 de març de 2000 que modifica les Instruccions Tècnicas 141 a 147). Complementàries MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE- 77 Llei 19/2001, de 19 de desembre, de reforma del text articulat de la Llei sobre Trànsit, Circulació de RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18 y MIE-RAT 19 (BOE n. 72 i correcció d’errors BOE n. 250 Vehicles a Motor i Seguretat Vial, aprovat pel Reial Decret legislatiu 339/1990, de 2 de març (BOE de 18/10/2000). n. 304). 68 Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques 78 Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel que s’aprova el Reglament General de Circulació complementàries BT 01 a BT 51, aprovades per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE de per a l’aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor 18 de setembre de 2002). i Seguretat Vial, aprovat pel Reial Decret legislatiu 339/1990, de 2 de març. (BOE n. 306). 69 Instruccions interpretatives de les MI del Reglament Electrotècnic per a BT, publicades al 79 Norma 8.1-IC. Senyalització vertical, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre de 28 de DOGC. desembre de 1999 (BOE n. 25 de 29/1/2000). 70 Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del 80 Norma 8.2-IC. Marques vials, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre de 16 de juliol de medi nocturn (DOGC n. 3407), i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el 1987 (BOE n. 185), correcció d’errors en BOE n. 233 de 29/9/1987. Reglament que la desenvolupa (DOGC n. 4378). PLEC DE CONDICIONS GENERALS 14 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 81 Norma 8.3-IC. Senyalització, abalisament, defensa,neteja i acabat d’obres fixes fora de poblat, legislació aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del aprovada per l’Ordre de 31 d’agost de 1987. contracte. 82 Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera, aprovat per Reial Decret 863/1985, 89 En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes, es tindran en compte, de 2 d’abril; desenvolupat per Ordre de 2 d’octubre de 1985; correcció d’errors al BOE n. 302, de 18 en tot moment, les condicions més restrictives. de desembre 1985; i modificat l’Article 109 per Reial Decret 150/1996, de 2 de febrer. 1.34 DISPOSICIONS APLICABLES D’ÀMBIT MEDIAMBIENTAL 83 Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat 1.34.1 Legislació de disposició general Minera, aprovades per Ordre de 13 de setembre de 1985, determinades ITC dels capítols III i IV; Ordre de 2 d’octubre de 1985, ITC dels capítols V, VI i IX; Ordre de 3 de febrer 1986, ITC 12.0-01 i D’àmbit comunitari: ITC 12.0-02; Ordre de 3 de juny de 1986, modifica l’ITC Ley 26/2007, de 23 de octubre, de Responsabilidad Medioambiental. D’àmbit autonòmic: 06.0.07; Ordre de 22 de març de 1988, ITC dels capítols II, IV Y XIII; Ordre de 27 de març de Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. 1990, ITC 04.7.05 del capítol IV; Ordre de 16 d’abril de 1990, ITC del capítol VII; Ordre de 16 d’octubre de 1991, ITC 07.1.04 del capítol VII (derogada por Ordre ITC/2585/2007, de 30 d’agost de 2007); Ordre de 19 d’abril de 1994, determinades ITC relaives als capítols IV i V; Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei Ordre de 16 de juliol de 1998, ITC 12.0.04 del capítol XII (derogada per Ordre ITC/1683/2007, 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i s'adapten els seus de 29 de maig); Ordre de 26 d’abril de 2000,.ITC 08.02.01 del capítol XII; Ordre annexos ITC/1683/2007, de 29 de maig, ITC 09.0.02, 12.0.01 y 12.0.02; Ordre Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, pel qual s’aprova el desplegament ITC/2585/2007, de 30 d’agost, ITC 2.0.02. de la llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els 84 Reglament d’explosius i Instruccions Tècniques Complementàries 1 a 25 incloses, aprovat per annexos. Reial Decret 230/1998, de 16 de febrer (BOE n. 61), correcció d’errors al BOE n. 157, de 2 de Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que juliol de 1998; modificats determinats preceptes i les ITC 1, 18 i 20 i afegits els annexes I i II, estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. per Reial Decret 277/2005, d’11 de març; substituïda ITC 10, per Ordre PRE/252/2006, de 6 de febrer; afegeix apartat 5 a l’ITC 25, per Ordre PRE/848/2006; afegeix apartat 3 a l’ITC 19 i 1.34.2 Legislació d’urbanisme i construcció sostenible substitueix les 8, 15 i 23, per Ordre PRE/174/2007, de 31 de gener. D’àmbit comunitari: 85 Reial Decret 1389/1997, de 5 de setembre, pel que s’aproven les disposicions mínimes Directiva 20001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a l’avaluació dels destinades a protegir la seguretat i la salut dels treballadors a les activitats mineres. efectes de determinats plans i programes al medi ambient. D’àmbit estatal: 86 Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. arquitectòniques, modificats els articles 18, 19 i 22 i inclòs l’article 18 bis per Decret Legislatiu Real Decreto 1663/2000, de 29 de septiembre, para instalaciones fotovoltaiques. D’àmbit 6/1994, de 13 de juliol. autonòmic: 87 Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat. d'accessibilitat i la nova redacció del Capítol 6 pel Decret 204/1999, de 27 de juliol amb Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. correcció d’errades en el DOGC n. 3048, de 3 de gener de 2000. 1.34.3 Legislació de sòls i geologia 88 La legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova D’àmbit comunitari: PLEC DE CONDICIONS GENERALS 15 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Directiva 96/61/CE, del Consell de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrats de la por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril. contaminació. Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley D’àmbit estatal: de Aguas. Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación. Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el. que se establece la relación de actividades. potencialmente Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 849/1986, de contaminantes del suelo y los estándares para la declaración de suelos contaminados. 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidraúlico, que desarrolla los D’àmbit autonòmic: Títulos preliminar, I, IV, V, VI Y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas. Real Decreto 9/2005, Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de 14 de enero, por el que se establece la relación de activitades potencialmente contaminantes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. del suelo y los criterios y estandards para la declaración de suelos contaminados. Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. Resolución de 10 de julio de 2006, de la Secretaria General para el Territorio y la Biodiversidad, Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència por la cual se declaran las Zonas Sensibles en las Cuencas Hidrográficas Intercomunitarias. urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres Real Decreto 1620/2007, de 7 de diciembre, por el que se establece el régimen jurídico de la de la construcció. reutilización de aguas depuradas. Real Decreto 9/2008, de 11 de enero, por el que se modifica el Reglamento del Dominio Público 1.34.4 Legislació del cicle de l’aigua Hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril. D’àmbit comunitari: Directiva 96/61/CE, del Consell de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació. D’àmbit autonòmic: Directiva 2006/11/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer de 2006, relativa a la Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades en el medi aquàtic de la procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Comunitat. Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d'abocaments d'aigües residuals. Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa Resolució MAB/124/2002, d'11 de gener, per la qual es dóna publicitat a la relació de les zones sensibles a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament. corresponents a les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en D’àmbit estatal: les zones costaneres Real Decreto 849/1986, de 11 d’abril, por el que se aprueva el Reglamento del Dominio Público Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament Hidráulioc, que desarrolla los títulos preliminares, I, IV, V, VI I VII de la ley 29/1985, de 2 de agosto, Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria de aguas. d'aigües de Catalunya. Real Decreto 1315/1992, de 30 de octubre, por el que se modifica parcialmente el Reglamento del Ordre MAH/122/2004, de 13 d'abril, per la qual s'aproven els models de declaració d'abocament. Dominio Público Hidráulico aprobado por Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, con el fin de Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el incorporar a la legislación interna la Directiva del Consejo 80/68/CEE de 17 de diciembre de 1979, Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua. relativa a la protección de las aguas subterráneas contra la contaminación causada por determinadas sustancias peligrosas. 1.34.5 Legislació de contaminació atmosfèrica Real Decreto 2116/1998, de 2 de octubre, por el que se modifica el Real Decreto 509/1996, de 15 D’àmbit comunitari: de marzo, de desarrollo del Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se Directiva 96/62/CE, de 26 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. Directiva establecen las normas aplicables al tratamiento de las aguas residuales 1999/30/CE del Consell de 22 d’abril de 1999 relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen Real Decreto 995/2000, de 2 de junio, por el que se fijan objetivos de calidad para determinadas y òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient substancias contaminantes y se modifica el Reglamento del Dominio Público Hidràulico aprovado Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre els valors PLEC DE CONDICIONS GENERALS 16 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta límit per al el benzè i el monòxid de carboni a l’aire ambient. D’àmbit comunitari: Directiva 2002/80/CE de la Comissió, de 3 d’octubre de 2002, per la qual s’adapta al progrés tècnic la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Directiva 70/220/CEE del Consell relativa a les mesures que han d’adoptar-se contra la contaminació D’àmbit estatal: atmosfèrica causada per les emissions dels vehicles de motor. Real Decreto 2042/1994, de 14 de octubre, por el que se regula la Inspección Técnica de Vehículos. D’àmbit estatal: Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno Real Decreto 2042/1994, de 14 d’octubre, por el que se regula la Inspección Técnica de Vehículos. debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre. Real Decreto 1357/1998, de 26 de junio, por el que se modifica el artículo 2 del Real Decreto 2042/1994, Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido. de 14 de octubre, por el que se regula la inspección técnica de vehículos. Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido ambiental. Real Decreto 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire ambiente en Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de relación con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos de nitrógeno, partículas, plomo, benzeno y noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones monóxido de carbono acústicas. Resolución de 11 de septiembre de 2003, de la Secretaría General de Medio Ambiente, por la que se Mesures per a la coordinació de la llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica amb dispone la publicación del Acuerdo de 25 de julio de 2003, del Consejo de Ministros, por el que se aprueba les previsions del Real Decreto 1367/2007 de desenvolupament de la Ley 37/2003 del ruido el Programa nacional de reducción progresiva de emisiones nacionales D’àmbit autonòmic: Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. de dióxido de azufre (SO2), óxidos de nitrógeno (NOx), compuestos orgánicos volátiles (COV) y amoniaco (NH3). Real Decreto 509/2007, de 20 de abril, por el que se aprueba el Reglamento para el desarrollo y 1.34.7 Legislació de contaminació lluminosa ejecución de la Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación. Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera. D’àmbit autonòmic: D’àmbit autonòmic: Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric nocturn. Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de 1.34.8 Legislació de contaminació electromagnètica l'Ambient Atmosfèric. D’àmbit comunitari: Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema de plans graduals de reducció Recomanació del Consell, de 12 de juliol de 1999 relativa a l’exposició del públic en general a camps d'emissions a l'atmosfera electromagnètics (0 Hz a 300 GHz) Llei 7/98, de 5 de juny que modifica la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’ambient D’àmbit estatal: atmosfèric. Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el reglamento que establece Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas Real Decreto 208/2005, de 25 de 226/2006, de 23 de maig febrero, sobre aparatos eléctricos y electrónicos y de gestión de residuos. 1.34.6 Legislació de contaminació acústica 1.34.9 Legislació de residus PLEC DE CONDICIONS GENERALS 17 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta D’àmbit comunitari: Decret 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 5 de abril de 2006, relativa als residus 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus D’àmbit estatal: Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. Real Decreto 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la ley Llei 9/2008, del 10 de juliol, de modiicació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus 2071986, básica de residuos tóxicos y peligrosos. Llei 8/2008, del 10 de juliol, de inançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels Real Decreto 1406/1989, de 10 Noviembre, por el que se impone limitaciones a la comercialización y uso cànons sobre la disposició del rebuig dels residus de ciertas sustancias y preparados peligrosos Orden de 28 de febrero de 1989 (Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo), sobre gestión de. aceites 1.34.10 Legislació de patrimoni cultural usados D’àmbit estatal: Real Decreto 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecución de la ley Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español 20/1996, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto Real Decreto 111/1986, de 10 de enero, de desarrollo parcial de la Ley 16/1985, de 25 de junio, 833/1998 de 20 de julio. del Patrimonio Histórico Español Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias. Orden de 7 de diciembre de 2001 modificando el Real DL 1406/1989, sobre limitaciones en el uso de D’àmbit autonòmic: ciertas substancias peligrosas. Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català. Real Decreto 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la eliminación. de residuos mediante Decret 78/2002, de 5 de maç, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic depósito en vertedero Orden 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. 1.34.11 Legislació de medi natural, vegetació Real Decreto 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los aceites industrials D’àmbit comunitari: usados. Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los (Directiva Hàbitats). residuos de construcción y demolición. D’àmbit estatal: D’àmbit autonòmic: Real Decreto 1997/1995, de 7 de Diciembre, por el que se establece medidas para contribuir a Garantizar Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats. la Biodiversidad mediante la Conservacion de los Habitats naturales y de la Fauna y Flora silvestres. Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova la refosa de textos legals vigents en Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el catálogo nacional de especies matèria de residus industrials. amenazadas. Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad D’àmbit Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre General de Gestors de Residus. Decret autonòmic: 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Decret ORDRE de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya. Catalunya. Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats. Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, modificada pel D. Leg. 11/1994, de 26 de juliol, de la Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre Procediments de Gestió de Residus. Generalitat de Catalunya. Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès Catàleg de Residus de Catalunya. local. Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels Decret 328/1992, de 14 de desembre, del Pla d’espais naturals, de la Generalitat de Catalunya. enderrocs i altres residus de la construcció. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 18 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta Decret 64/1995 de 7 de març de prevenció d’incendis forestals. Generalitat de Catalunya. Decret LLEI 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals. 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis d’influència de carreteres, de la Generalitat de Catalunya. 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari de les activitats d'incidència ambiental. dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local. Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions 1.34.13 Legislació de mobilitat sense continuïtat immediata amb la trama urbana. D’àmbit autonòmic: Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 Text refós de la Llei d’Urbanisme Decret Legislatiu 1/2005. i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Llei l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats 9/2003, de 13 de juny de mobilitat. d'incidència ambiental. Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus generada. (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). Decret 135/1995 codi d’accessibilitat de Catalunya. Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora). Barcelona, novembre de 2019, autora del projecte 1.34.12 Legislació de medi natural, fauna D’àmbit comunitari: Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres. Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora (Directiva Hàbitats). Directiva 94/24/CEE del Consell, de 8 de juny de 1994 per la que es modifica l'annex II de la DIRECTIVA 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). D’àmbit estatal: Real Decreto 1997/1995, de 7 de Diciembre, por el que se establece medidas para contribuir a Garantizar la Biodiversidad mediante la Conservacion de los Habitats naturales y de la Fauna y Flora silvestres. Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el catálogo nacional de especies amenazadas. Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad D’àmbit autonòmic: ORDRE, de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya. ORDRE, de 10 d'abril de 1997, per la qual s'amplia la relació d'espècies protegides a Catalunya. PLEC DE CONDICIONS GENERALS 19 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta 1 PLECS MUNICIPALS A TENIR EN COMPTE Barcelona (2006) Tal i com es descriu a l’article 3 ‘Disposicions tècniques legals a tenir en compte’ del Plec de Condicions Criteris de densitat d’embornals a la ciutat de Barcelona Generals, són d’aplicació tots els plecs i manuals de l’Ajuntament de Barcelona. Els recollits en aquest projecte són els que tenen una incidència més directa amb les obres. Si bé no es presenten en el document imprès, si es presenten en el format digital. 1.2.3 Enllumenat públic 1.1 VIALITAT - Plec de condicions tècniques per a instal·lacions d’enllumenat públic, ajuntament de - Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona (2006) Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991) 1.2.4 Xarxes de telecomunicacions 1.2 GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES - Guia de redacció de l’apartat de telecomunicacions en els projectes d’obres. - Criteris d’ubicació dels elements de superfície a la via pública (Ajuntament de Barcelona) Ajuntament de Barcelona (2009) - Prescripcions tècniques de l’Institut Municipal d’Informàtica. Ajuntament de Barcelona 1.2.1 XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA (2010) - Manual de reg de l’Ajuntament de Barcelona (2011) 1.3 ALTRES - Plec de condicions tècniques per al disseny i l’execució de les instal·lacions de reg. Ajuntament de Barcelona (2011) - Guia per l’ambientalització de l’execució de les obres Ajuntament de Barcelona (2009) - Criteris tècnics generals per al subministrament i instal·lació de fonts públiques (2012) - Instrucció d’alcaldia relativa als elements urbans. Ajuntament de Barcelona (BOPB 13/04/2011) 1.2.2 XARXES DE SANEJAMENT - Recull d’elements urbans. Ajuntament de Barcelona - Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en projectes. Ajuntament de - Criteris per a la redacció de projectes de BCASA: Elements Barcelona. de clavegueram (2013): - Plec de prescripcions tècniques per al disseny, execució i manteniment d'obra nova de jardineria. Ajuntament de Barcelona (2012) 1. Tapes i Reixes - Plec de prescripcions tècniques per al disseny, l’execució i la recepció de les àrees de joc 2. Disposició d’embornals en calçada infantil. Ajuntament de Barcelona (2012) 3. Connexió d’embornals no sifònics - Manual de senyalització d’espais verds. Ajuntament de Barcelona (maig2013) 4. Connexió d’embornals sifònics - Plec de condicions tècniques particulars de les fustes. Ajuntament de Barcelona 5. Trasllat d’embornals 6. Pous de registre Barcelona, novembre 2019 7. Seccions tipus L’autora del projecte 8. Connexions de claveguerons particulars 9. Clapetes, clips i sifons 10. Salts i ràpids 11. Cunetes i sorrers 12. Varis 13. Taules de capacitat de les reixes d’embornal Ester Ovejero Morlans, arquitecta Criterios de normalización de los elementos auxiliares del alcantarillado en la Ciudad de PLEC DE CONDICIONS MUNICIPALS 2 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta DOCUMENT 4. PRESSUPOST PRESSUPOST 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta PRESSUPOST GENERAL PRESSUPOST 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta PRESSUPOSTOS PARCIALS PRESSUPOST 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta QUADRE DE PREUS NÚM. PRESSUPOST 1 “PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ÀREA DE GOSSOS DINS DE LA PLAÇA DEL CANÒDROM” Ester Ovejero, arquitecta RESUM DE PRESSUPOST PRESSUPOST 1