HABITATGE HABITATGE 139 Aprenent de Barcelona: 184 Garantir la funció social 306 Barcelona en el món. Projectes HABITATGE la importància de la compra de l’habitatge i iniciatives internacionals BARCELONA pública de béns com 186 Unitat contra l’assetjament 309 Xarxa, incidència internacional a estratègia de transició immobiliari i intercanvi tècnic GIANPAOLO BAIOCCHI, JAKE CARLSON 194 La tutela jurídica de la funció P 310 Projectes europeus, premis i reconeixements 142 Cap a un model de col·laboració social de la propietat i la Habitatge Barcelona P inspecció i sanció en la mateixa publicoprivada de compra PARTICIPACIÓ 316 Innovació organitzativa LUCIA MARTÍN FUENSANTA ALCALÁ, PABLO FEU d’habitatges I COPRODUCCIÓ de l’administració 318 Del Patronat a l’IMHAB PROMOCIÓ 144 Mobilització d’habitatge DE LES POLÍTIQUES privat cap al lloguer D’HABITATGE 01 D’HABITATGE SOCIAL I ASSEQUIBLE assequible i social 242 Promoció delegada 146 Cens d’habitatges buits d’habitatge social i assequible 82 Zonificació inclusiva 148 Programa de mobilització 244 Promoció delegada amb entitats EL DRET d’habitatge protegit d’habitatge buit a Euskadi socials sense ànim de lucre A L’HABITATGE 84 Reserva d’habitatge assequible OBSERVATORI BASC P EN DISPUTA en sòl urbà consolidat 250 La construcció col·laborativa DE L’HABITATGE PREVENCIÓ DE del model barcelonès de El reconeixement del dret 86 La política del sòl: processos 23 151 Borsa de lloguer L’EMERGÈNCIA PRESERVACIÓ cohabitatge en cessió a l’habitatge de privatització vs. manteniment 152 Captació d’habitatges HABITACIONAL d’ús I SOSTENIBILITAT VANESA VALIÑO del sòl públic amb funció social d’ús turístic (HUT) 260 L’habitatge cooperatiu danès 322 Cap a barris i habitatges 26 Volem que la política d’habitatge IÑIGO MAGUREGI 200 Prevenció dels desnonaments regenerats i verds sigui de veritat un dels pilars 153 Programa de cessió d’habitatge LORENZO VIDAL de l’estat del Benestar? 90 Habitatge assequible i d’inclusió 202 Servei de mediació per a casos 263 Una necessitat: pensar en 324 L’estratègia de rehabilitació social impulsat pel mercat 154 Fundació Hàbitat3. De l’habitatge d’impagament i de dificultat a Barcelona CARME TRILLA WALKER TOMA buit a l’habitatge social de pagament de lloguer la transformació de l’habitatge XAVIER MAURI col·lectiu 326 Objectius i estratègies en 29 Mercat i polítiques d’habitatge 96 Promoció innovadora 204 Unitat Antidesnonaments CHRISTOPHE HUTIN la rehabilitació d’habitatges 34 De la societat de propietaris d’un parc públic d’habitatge 206 Ampliació de l’abast de la 266 Promoció delegada amb JOSEP M. MONTANER a la gran polarització de lloguer Mesa d’emergències socials operadors amb ànim de lucre 330 Àmbits de regeneració urbana JAIME PALOMERA 98 Promoció directa d’habitatge 208 Ajuts al pagament de limitat 334 Dret a l’habitatge i dret a la ciutat 38 Crisis econòmica públic l’habitatge 273 Llum, aire i sol: l’habitatge entès ORIOL NEL·LO i desigualtats socials 103 Promoció directa d’habitatge 210 Tipus d’ajuts al pagament com un dret universal 338 Ajuts a la rehabilitació de Finques 48 Desigualtats en l’habitatge industrialitzat P de l’habitatge MICHAELA KAUER d’Alta Complexitat - Pla de Barris i polítiques per mitigar-les 107 L’habitatge en un planeta amb febre IRENE SABATÉ 214 Subsidiar la oferta o la demanda. 278 Participació ciutadana 342 Ajuts a la rehabilitació DANIEL IBAÑEZ PROTECCIÓ DE Ajudes a la promoció i ajudes en el disseny de la política dels elements comuns 52 Habitabilitat i habitatge digne 112 Futur de les promocions LES PERSONES a les famílies d’habitatge 346 Rehabilitació interiors d’habitatges 58 Hi ha alternatives: el dret a industrialitzades RESIDENTS MONTSERRAT PAREJA-EASTAWAY 280 Consell de l’Habitatge Social la ciutat contra la gentrificació 348 Habitatge i fons europeus 114 De l’espectacle a la reflexió 160 Cap a un parc permanent 218 Pobresa energètica de Barcelona (CHSB) ÁLVARO ARDURA, DANIEL SORANDO d’habitatge protegit 350 Barcelona Renovable 2030 IGNACIO PARICIO 220 Punts d’Assessorament Energètic 284 La gestió publicocomunitària Qualificació d’habitatge protegit del parc de lloguer municipal 354 Participació comunitària 119 La necessitat d’aplicació 162 (PAE) CARLOS MACÍAS, CARLA ZOLLINGER publicoprivada en la rehabilitació de solucions constructives 164 Prevenir la turistificació 222 Accions locals per combatre d’habitatges a Europa 02 industrialitzades en la per mantenir l’ús residencial la pobresa energètica 289 Porto 15. La resposta de Bolonya a rehabilitació. de l’habitatge la demanda d’habitatge col·lectiu CLARA MAFÉ MARÍA TERESA COSTA-CAMPI, SANDRA BESTRATEN SILVIA CALASTRI, MARCO 166 Regulació dels establiments ELISENDA JOVÉ GUERZONI 124 Compra d’habitatges CAP A UNA d’allotjament turístic 226 Lluita contra el sensellarisme i edificis per destinar-los 294 Transparència i governança NOVA POLÍTICA a lloguer social i assequible 172 Els efectes de la turistificació 228 Atenció a les persones sense llar de dades D’HABITATGE. sobre el preu de l’habitatge 126 Instruments per a l’adquisició de lloguer 231 Housing first a Barcelona, de BARCELONA, 296 Observatori Metropolità de 03 d’habitatge privat JORDI JOFRE-MONSENY programa pilot a política pública l’Habitatge de Barcelona (O-HB) REPTES PENDENTS 2015 – 2023 per combatre el sensellarisme 130 La compra d’habitatge privat I CLAUS DE FUTUR 66 Missió Habitatge Assequible. 176 El control dels preus de lloguer 300 Oficina Municipal de Dades ALBERT SALES en un context d’escassetat de sòl (OMD) i APP de compravenda 360 Resultats i impacte del nou La política d’habitatge de LUCIE LESCUDÉ-PLAA 178 Sistema de control dels preus 234 Discriminació i racisme paradigma en habitatge l’Ajuntament de Barcelona, de lloguer 302 Càtedra d’Habitatge Barcelona 2015-2023 134 Programa de compres municipal immobiliari 372 Tot és habitatge 180 Les mesures de control de 304 Els inicis de la «Càtedra JAVIER BURÓN, EDUARDO 136 La política de municipalització JOSEP BOHIGAS preus des d’una perspectiva 236 Evidències sobre discriminació Barcelona d’estudis d’habitatge» GONZÁLEZ DE MOLINA, d’habitatges i altres immobles internacional immobiliària CO-DIRECTORS/ES I 377 Reptes de futur EDUARD CABRÉ FLORIAN SCHMIDT ELGA MOLINA 238 Persones Refugiades COORDINADOR DE LA CÀTEDRA JAVIER BURÓN P Aquest llibre sorgeix de la voluntat d’explicar la política d’habitatge impulsada per part de l’Ajuntament de Barcelona durant el període 2015-2023. En aquest es recullen estratègies, mecanismes, eines, agents polítics i de gestió que s’han promogut des de l’Ajuntament i que tenen com a objectiu principal afrontar l’enorme crisi d’habitatge, amb problemàtiques detectades en relació amb l’ac- cés i el manteniment de l’habitatge per una gran part de la població de la ciutat. El recull de polítiques s’emmarca en reflexions d’experts nacionals i inter- nacionals que han estat influència i inspiració per Barcelona i que apareixen intercalades en els diferents capítols en format d’articles. En aquest sentit, el llibre també té l’objectiu de contribuir en la construcció d’un model emergent d’intervenció local en habitatge. Un model que pretén convergir amb les millors pràctiques europees però partint de la realitat i característiques de Barcelona. El llibre s’estructura en tres parts. A la primera es fa un repàs dels elements clau de definició i debat en polítiques d’habitatge; a la segona es presenten el conjunt de mesures promogudes per l’Ajuntament durant els últims anys en re- lació amb els objectius de promoció, protecció, prevenció, participació i preser- vació de l’habitatge. Finalment, la tercera part recull els resultats i els impactes de les polítiques impulsades i els reptes que queden pendents. En conclusió, aquest llibre pretén acostar a la ciutadania el model d’habitatge desenvolupat a Barcelona durant els dos últims mandats de govern (2015-2023), i té la voluntat de ser llegit com un acte de transparència i rendició de comptes al servei dels barcelonins en el seu exercici del dret fonamental a l’habitatge. HABITATGE BARCELONA LUCIA MARTÍN GONZÁLEZ Regidora d’Habitatge i Rehabilitació Ajuntament de Barcelona Han passat vuit anys des de que Barcelona en Comú va assumir el govern de l’Ajun- guerra que, ara també a les portes d’Europa, mata, obliga a milers de persones a tament de Barcelona i toca rendir comptes. Què són vuit anys en la història de les fugir del seu país i provoca una nova crisi econòmica i social d’abast global. Totes polítiques d’habitatge de la ciutat? Segurament molt poc si ho pensem en termes aquestes situacions han tingut i tenen un impacte directe en la vida de les veïnes estrictament temporals. Tanmateix la sensació personal, i m’atreviria a dir que de i també en el desenvolupament de les polítiques d’habitatge. tot l’equip, és de molta intensitat i un sentiment ambivalent que oscil·la entre l’orgull A l’inici de la meva etapa al Congrés vaig comprovar com l’habitatge era consi- per la (molta) feina feta i la preocupació per l’impacte de l’especulació global en el derat un dret de segona i un tema menor en la majoria de debats. A l’Ajuntament de dia a dia de tantes veïnes. Barcelona i segurament en molts altres municipis, en canvi, les necessitats habitacio- Des de 2015 fins a l’actualitat, primer des del Congrés dels Diputats i a partir nals de la població ocupaven una part important dels recursos econòmics i de l’agen- de 2019 com a Regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, he tingut la da diària. La paradoxa és que els canvis profunds que es requereixen a tots els pobles i sort de participar activament en l’impuls de noves i millors polítiques d’habitat- ciutats per millorar l’accés a un habitatge digne, precisen de certa intervenció estatal. ge des de l’àmbit institucional. Malgrat les enormes resistències del poder im- Sense desconèixer el paper que poden dur a terme els governs locals per millorar mobiliari (en totes les seves formes), el dret a l’habitatge ha aconseguit avenços la vida de la gent, el cert és que tant l’Estat central, com el govern de la Generalitat, importants. I a banda de la feina de les moltes que estem a les institucions, cal re- disposen de competències claus en matèria d’habitatge. Tot i així, des de l’Ajunta- cordar sempre que aquests progressos no haurien estat possibles sense la feina, ment de Barcelona no hem volgut limitar-nos a exercir les competències habitacio- la valentia i la tenacitat d’organitzacions socials de la ciutat i més enllà. nals que són ben poques: hem perseguit amb insistència la resolució dels problemes L’any 2017 s’aconseguia que la durada dels contractes de lloguer passés a cinc i i necessitats de la ciutadania vinculades a l’habitatge. set anys en funció de si es tracta d’una propietat persona física o jurídica, front els L’objectiu d’aquest llibre és precisament mirar de recollir la filosofia de les noves tres anys que havia aprovat el Partit Popular l’any 2013. A Catalunya s’han aprovat polítiques d’habitatge impulsades des del govern municipal des de 2015. Mostrar lleis que han permès des de coresponsabilitzar als grans tenidors en l’oferiment de no només les diferents actuacions que s’han dut a terme, sinó que totes elles for- lloguers socials a les famílies en situació de vulnerabilitat, fins a regular els preus men part de la concepció de l’habitatge com a dret humà fonamental. És a dir, que dels lloguers. Ambdues són normes que han obert camí i, de fet, quan s’escriuen els esforços de la Regidoria d’Habitatge per enfortir el Consell de l’Habitatge Social, aquestes línies, marquen el debat al voltant d’una nova Llei Estatal d’Habitatge. per disposar d’un Pla pel Dret a l’Habitatge elaborat en sessions participatives i que Durant aquests anys la ciutat ha patit moments durs, com l’atemptat terrorista fixa les obligacions dels poder públics, o bé la publicació d’informes sobre la distri- de 2017 o la pandèmia de la Covid-19. Tampoc no ha estat fàcil governar en una bució de la propietat del parc de lloguer de la ciutat, tenen a veure amb l’obligació època marcada pel procés i la inestabilitat a Catalunya. I l’any 2022 acaba amb una d’informació i participació de qualsevol política entesa amb perspectiva de drets. Aquesta mateixa filosofia és la que ens ha obligat a dedicar el màxim d’esfor- representa un increment del 50 % del parc assequible en menys de vuit anys. És ços i recursos econòmics a millorar les condicions habitacionals de les persones més, només amb la finalització de les promocions en marxa que finalitzaran els que es troben en situacions dificultoses. En aquest sentit, segurament una de propers anys superarem les 15.000 unitats i doblarem el parc que ens vam trobar les actuacions més encertades i que neix de la pràctica dels moviments socials el 2015. Pot semblar poc en xifres absolutes, més encara si mirem les xifres d’al- ha estat la Unitat Antidesnonaments. Un equip conformat fins fa molt poc ex- tres ciutats europees, però el salt és brutal. No hi ha cap altra ciutat de l’Estat que clusivament per dones professionals que des de 2016 ha acompanyat a més de estigui fent aquest esforç. 14.000 famílies en situació de vulnerabilitat en risc de perdre casa seva per mo- Podria continuar posant en valor altres aspectes com la voluntat municipal de re- tius econòmics. pensar les polítiques de rehabilitació de pisos, edificis i barris per fer-les arribar on Però una política basada en drets també ha de perseguir i sancionar pràctiques més es necessiten. O bé la lluita per evitar la transformació dels habitatges en pisos il·legals, començant per aquelles comeses pels qui ostenten una posició de poder. turístics. Però es faria massa llarg i tediós i, afortunadament, els esforços d’aquests Per a fer-ho possible, l’Ajuntament ha conformat un equip de Disciplina d’Habitat- anys per superar l’emergència habitacional queden ben recollits en la següent pu- ge dedicat a eradicar l’assetjament immobiliari. Des d’aquesta unitat s’han gua- blicació. Seguint la pràctica de situar les estratègies municipals en el context local i nyat procediments judicials contra propietats assetjadores, s’ha inspeccionat per internacional, de dialogar amb l’entorn, el llibre dóna veu a diverses persones naci- primer cop el parc protegit de la ciutat i, darrerament, s’està sancionat als pro- onals i internacionals que han estat d’alguna manera referents. motors immobiliaris que incompleixen l’obligació de destinar el 30 % de les noves Finalment, unes paraules per reconèixer i agrair l’esforç ingent de tantíssima promocions a habitatge protegit. gent que ha fet i està fent possible que, malgrat totes les dificultats, Barcelona si- Hem treballat perquè tot aquest esforç personal i col•lectiu per transformar gui avui una referència en polítiques d’habitatge. Des de l’anterior Regidor Josep la concepció de les polítiques d’habitatge resti en el temps durant les properes Maria Montaner, passant per tothom qui treballa a l’Institut Municipal d’Habitat- dècades. I és que en un temps relativament breu hem estat capaces d’impulsar ge i Rehabilitació, a la Gerència d’Habitatge, a la Regidoria d’habitatge, a tots els transformacions rellevants que ens apropen a les millors pràctiques europees. En companys i companyes d’altres àrees municipals imprescindibles pel bon funci- quant a despesa i inversió, només l’aportació municipal per ampliar el parc públic onament i aplicació de les polítiques d’habitatge (Drets Socials, Ecologia Urbana, a través de la compra o de la promoció de nous habitatges es situa al voltant dels Patrimoni...i més). I també a tanta i tanta gent que, ja sigui des de les institucions, 1.000 milions d’euros (més de 500 milions de despesa ja realitzada). com des dels moviments socials, les entitats socials, cooperatives, o mitjançant la Aquest sobreesforç econòmic ha fet que la ciutat passés d’uns 7.500 habitat- seva activitat professional, treballa cada dia per lluitar contra l’especulació i pro- ges sota gestió municipal el 2015 a més de 11.500 quan comença el 2023. Això tegir el dret a l’habitatge. 01 EL DRET A L'HABITATGE EN DISPUTA Alguns dels elements clau de definició i debat en polí- tiques d’habitatge són el reconeixement de l'habitat- ge com a dret, el grau de relació de les polítiques amb el mercat, les desigualtats socioeconòmiques i com aquestes determinen les condicions de gaudi de l’ha- bitatge i l’estat d’habitabilitat de l’habitatge i la seva relació amb la qualitat de vida dels seus habitants. En aquest apartat, Carme Trilla fa una crida a la ne- cessitat urgent de trobar solucions efectives i durado- res per tal de no deixar un servei tan essencial i costós com l’habitatge exclusivament en mans del mercat. En segon lloc, es fa un recorregut històric pel que fa a com s’han construït les bases de la política d’habi- tatge en aquest país, a través d’unes decisions que han acabat derivant en la situació que presenta Jaime Pa- lomera en el seu article: un mercat de l’habitatge pola- ritzat entre qui no pot fer res més que seguir vivint de lloguer en un sector privat car i insegur, i qui ha pogut accedir a la propietat. Les desigualtats socioeconòmiques s’accentuen i se superposen, especialment en els col·lectius i en- torns més vulnerables. Irene Sabaté assenyala que ca- len mesures compensatòries, que combinin polítiques redistributives i predistributives en habitatge, per tal de curtcircuitar la producció i reproducció de desi- gualtats en el nostre sistema residencial. Finalment, Álvaro Ardura i Daniel Sorando presen- ten mesures que prioritzen el benestar de les persones residents per sobre del de les persones visitants ocasi- onals o les oportunitats de negoci. L’objectiu d’aques- tes és revertir els processos de gentrificació que estan uniformant les ciutats i convertint-les en monocultius turístics i de serveis dirigits a les classes altes. 21 EL DRET A L'HABITATGE EN DISPUTA EL RECONEIXEMENT DEL DRET A L’HABITATGE  Vista aèria de la Nova L’habitatge és un dret fonamental reconegut per la legislació i les Esquerra de l’Eixample. administracions públiques a diferents nivells, tant local, com au- Font: Jon Tugores tonòmic, estatal i internacional, un dret que, a més, és condició bàsica per poder gaudir d’altres drets. La Declaració Universal de Drets Humans (ONU, 1948), en el seu article 25.1, reconeix ex- plícitament l’habitatge com un dels drets per assegurar un nivell de vida adequat a la població. Per la seva part, les agendes urba- nes internacionals i nacionals també expressen la necessitat de reconèixer la funció social del sòl i de l’habitatge, i de promoure diversos tipus de règims de tinença, sempre amb un enfocament centrat en les persones. La Unió Europea, en els últims anys, també ha avançat en el reconeixement del dret a l’habitatge. L’article 19 del Pilar euro- peu de drets socials inclou l’habitatge entre els principis i drets essencials per al bon funcionament dels sistemes de benestar europeus, i també ho fa la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, aprovada pel Parlament, el Consell i la Comissió europeus el 7 de desembre de 2000. També s’expressa en la lí- nia del dret a l’habitatge la Resolució del Parlament Europeu, de 21 de gener de 2021, sobre l’accés a un habitatge digne i asse-  Celebració del lliura- ment de claus de la promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús La Chalmeta (Llar Jove). Març 2022. Carrer Ulldecona, 26-28. La Marina del Prat Vermell. Font: Ajuntament de Barcelona 23 quible per a tothom, en què es demana a la Comissió i als Estats membres que s’assegurin que el dret a un habitatge digne sigui reconegut i executable com a dret humà fonamental mitjançant disposicions legislatives europees i nacionals aplicables, i que es garanteixi la igualtat d’accés. A nivell estatal i autonòmic, tant la Constitució Espanyola, en l’article 47, com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en l’ar- ticle 26, formulen el dret a gaudir d’un habitatge digne, un dret que imposa als poders públics el deure de promoure les condi- cions necessàries per garantir la igualtat en el seu exercici i el  Primera pedra de la d’establir les normes pertinents per fer-lo efectiu. L’habitatge promoció d’habitatge és, doncs, un bé essencial de rang constitucional, amb múlti- cooperatiu en cessió d’ús La Balma (Sostre ples dimensions com a espai on es desenvolupa la vida privada Cívic). Setembre 2019. i familiar (actua com un pilar bàsic del benestar social). Es trac- Carrer Espronceda, ta d’un espai que ocupa el 80 % del territori urbà construït i una 131-135. El Poblenou. Font: Ajuntament de de les dimensions més determinants de les polítiques urbanes. Barcelona  Celebració del A Catalunya, la garantia del dret a l’habitatge està regulada lliurament de claus de per la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la promoció d’habitatge cooperatiu en cessió pionera en la implantació de polítiques integrals d’habitatge a d’ús La Chalmeta l’Estat, i complementàriament, per la Llei 24/2015, del 29 de (Llar Jove). Març 2022. Carrer Ulldecona, juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit 26-28. La Marina del de l’habitatge i la pobresa energètica, i la Llei 4/2016, de 23 de Prat Vermell. desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les Font: Ajuntament de Barcelona persones en risc d’exclusió residencial. Tanmateix, a diferència d’altres drets, com el dret a la protec- ció de la salut o el dret a l’educació, i a diferència del que passa en altres països europeus, l’habitatge a Espanya no és un pilar de l’estat del benestar. Aquesta situació s’explica, en part, per l’estructura cultural de solidaritat familiar, fomentada per les ad- ministracions públiques durant dècades. Aquest enfocament ha configurat un estat del benestar que ha desplaçat l’habitatge com a servei públic i l’ha fet dependre, en gran part, de les famí- lies, la societat civil i les entitats privades. 24 25 VOLEM QUE LA POLÍTICA Diverses línies de treball essencials En la Constitució s’entén que aquests no —amb rares excepcions— amb el cost 01 D’HABITATGE SIGUI DE VERITAT no prosperen per aquesta manca de con- tres grans serveis són imprescindibles per- que acaben tenint per als usuaris. UN DELS PILARS DE sens. Són molt poques les lleis d’habitat- què les llars tinguin una vida digna i que, per La traducció d’aquesta voluntat politi- L’ESTAT DEL BENESTAR? ge que no han estat recorregudes davant tant, han de ser emparats i assegurats pels coconstitucional en les despeses mensuals el Tribunal Constitucional; la gran majo- poders públics. El fet que la Constitució els de les llars és molt clara: segons l’enques- CARME TRILLA I BELLART ria han estat impugnades, i això ha creat reconegui com a drets no és fortuït, sinó ta de pressupostos familiars, l’any 2021, la Economista especialitzada en el sector de l’habitatge, un veritable clima de desorientació i d’in- que respon a una reflexió de llarg recor- despesa mitjana de les llars de Catalunya Presidenta de la Fundació Hàbitat3, certesa, totalment oposat al que s’hauria regut que parteix de la base que es tracta en educació suposava el 2 % del total de Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) d’aconseguir per millorar la situació. El Pla de serveis molt costosos que no es poden les seves despeses en consum, i la despesa territorial sectorial d’habitatge és el marc deixar exclusivament en mans del mercat mitjana en sanitat, el 3,5 %. Això ens per- d’orientació de futur per disposar d’un parc privat, ja que uns preus excessius privarien met afirmar de manera força rotunda que a mínim del 15 % d’habitatges per a políti- el conjunt de llars del país d’aquests drets. Catalunya —com a la gran majoria de països ques socials, però com que ha de compro- En el cas de l’educació i la sanitat, l’estat europeus— no hi ha cap llar que pateixi ris- metre fons pressupostaris molt superiors del benestar que tenim considera que es cos de salut o de manca d’educació per difi- La persistència al llarg del temps dels pro- als actuals, s’està endarrerint des de fa més tracta de serveis que ha de proveir el sector cultats en el pagament dels serveis. No po- blemes d’habitatge, sota diverses formes de catorze anys! públic —finançats a través dels pressupos- dríem dir el mateix si parléssim de països on però sempre greus i preocupants, planteja Si no aconseguim que la societat sigui tos públics— a totes les llars que hi vulguin aquests drets bàsics no estan assegurats. A un interrogant essencial: ¿no deu ser que conscient de la dimensió del problema i de recórrer. L’article 27 de la Constitució diu tots en ve al cap la situació de famílies d’al- en el fons tenim por de resoldre’ls?; ¿no la seva solució, mai no anirem més enllà de expressament «tothom té dret a l’educa- guns països occidentals que es veuen aboca- deu ser que la solució exigeix una volun- donar respostes parcials, erràtiques i, fins i ció», «l’ensenyament bàsic és obligatori i des a la fallida econòmica i a la desesperació, tat col·lectiva tan contundent que no som tot, contraproduents, com un Sísif eterna- gratuït» i «els poders públics garanteixen o bé a no poder resoldre problemes de salut capaços de plantejar-la? El Pacte nacional ment castigat a repetir els mateixos errors. el dret de tothom a l’educació». L’article 43 per no poder fer front als elevats costos sani- per a l’habitatge, signat l’any 2007 per tots L’enquesta de pressupostos familiars de diu «es reconeix el dret a la protecció de la taris. En aquests països, no garantir la sanitat els col·lectius i agents que tenen capacitat l’INE estudia les despeses en consum de salut» i «correspon als poders públics orga- pública universal genera bretxes escandalo- d’incidir en aquest tema, va tenir una vida les llars i les classifica en «grups de des- nitzar i tutelar la salut pública». Així doncs, ses que es tradueixen en desigualtat i en ex- tan curta com incisiva de quatre anys, ja pesa»: begudes alcohòliques i tabac, co- es tracta de serveis públics universalistes: clusió social, precisament a causa del dife- que, des de l’any 2011, irresponsablement, municacions, educació, vestit i calçat, oci tothom hi té dret. Si el sector públic no dis- rent tractament que les llars obtenen quan no s’ha tornat a activar. i cultura, mobles i parament de la llar, sa- posa de prou mitjans de titularitat pública tenen problemes de salut, segons quin sigui Hi ha interessos contraposats en el nitat, restaurants i hotels, transport, ali- (escoles, hospitals, etc.) per oferir aquests el seu nivell de renda. camp de l’habitatge, no ens hem d’enga- ments i begudes no alcohòliques, i habitat- serveis directament, pot fer-ho mitjançant El tractament del dret a l’habitatge a nyar. L’única manera d’avançar per trobar ge. Entre aquests grups de despesa n’hi ha concertació amb el sector privat, però casa nostra contrasta amb el que hem vist solucions efectives, duradores i estructu- tres que tenen reconeguda constitucional- sempre sense cost o a costos molt baixos que tenen els serveis d’educació i de sani- rals és el consens, i això requereix arribar ment la seva condició de drets: educació, per als usuaris. Si alguna llar vol obtenir tat. Malgrat ser reconegut en la mateixa a acords, no només amb els proveïdors, sanitat i habitatge. L’educació es reconeix aquests serveis en el sector privat, òbvi- Constitució com a dret, quan l’article 47 diu finançadors i gestors d’habitatges, sinó com un dret en l’article 27, dins el capítol ament és lliure de fer-ho, però sempre té «tots els espanyols tenen dret a un habitatge també amb el conjunt de l’espectre polític segon, de drets fonamentals, i la sanitat i l’opció d’acollir-se a l’oferta pública. Els digne i adequat», no s’hi associa una obliga- i social que ha de determinar els volums de l’habitatge, en els articles 43 i 47, dins el grans debats que se susciten en aquests ció de cobertura per part de l’Administració. recursos públics que s’haurien de destinar capítol tercer, de principis rectors de la po- dos àmbits tenen a veure amb la qualitat i El nostre estat del benestar no atorga, doncs, a les polítiques d’habitatge. lítica social i econòmica. l’eficàcia dels serveis públics prestats, però el mateix rang de prioritat als serveis d’habi- 26 27 PROMOCIÓ tatge que als d’educació i de sanitat. Per des- liars —l’altre gran bloc de despesa, que és MERCAT I POLÍTIQUES D’HABITATGE comptat, no ofereix una cobertura del dret a l’alimentació, només suposa el 16,5 %. Per l’habitatge pública universalista, és a dir, per tant, l’habitatge és un element desestabi- L’evolució del mercat de l’habitatge a Espanya ha estat estreta- a tothom, sigui quin sigui el nivell de renda o litzador de la capacitat de consum de les ment vinculada a un sector clau en l’economia del país: el de la l’estatus social, però és que ni tan sols ofe- famílies i és el gran factor que genera i per- construcció. Aquest vincle ha estat determinant per compren- reix aquesta cobertura a les llars amb menys petua la desigualtat. En aquest cas sí que dre les polítiques públiques en matèria d’habitatge que s’han recursos, les més febles i vulnerables, o sigui, podem dir que, pel fet de no garantir el dret anat aplicant en aquest país des de la meitat del segle XX. De que ni tan sols ofereix una cobertura restrin- a l’habitatge, el nostre estat del benestar fet, durant els anys previs a la crisi econòmica i financera glo- gida segons criteris d’ingressos. genera nivells escandalosos de desigualtat bal, bona part de la intervenció pública no es destinava només Malauradament, aquest posicionament i d’exclusió social, precisament a causa del a la provisió d’habitatge, sinó també al manteniment d’una pro- politicoconstitucional es reflecteix en les diferent tractament que les llars poden ob- ducció industrial vinculada al sector de la construcció i a la despeses mensuals de les llars: l’any 2021, tenir pel que fa a l’habitatge, segons quin lluita contra l’atur estructural, un objectiu que vertebrava una la despesa mitjana de les llars de Catalunya sigui el seu nivell de renda política immobiliària, més que no pas una política d’habitatge. en habitatge —que inclouen habitatge, ai- Per tant, ¿no deu ser que les causes que A mitjans de la dècada dels cinquanta, i amb la creació del gua, electricitat, gas i altres combustibles— expliquen els problemes d’accés a l’habitat- Ministerio de Vivienda, s’inicia una política d’habitatge a nivell suposava el 38,1 % del total de les seves des- ge o de manteniment de l’habitatge són tan estatal amb l’objectiu principal de resoldre els urgents proble- peses de consum. Així, les llars assumeixen clares, però alhora tan transcendents que, mes en matèria d’habitatge i urbanisme resultants de l’intens i de manera pràcticament íntegra els costos tenint-les davant dels ulls, no som capaços abrupte creixement de població urbana que es va experimentar d’habitatge, que pesen com una llosa sobre de veure-les? ¿No deu ser que ens fa por després de la Guerra Civil. A grans trets, l’actuació del Govern la seva capacitat de despesa i que les poden posar sobre la taula la necessitat que el dret franquista en matèria d’habitatge es va dissenyar principal- dur a situacions desesperades per dificul- a l’habitatge passi a ser una obligació pú- ment per donar resposta a situacions d’urgència amb escassa tats per fer-hi front. És el cas de les llars que blica, amb una cobertura, si no universalis- planificació i promoure l’accés a la propietat per a la gran ma- tenen ingressos d’entre 1.500 i 2.000 euros ta, almenys restringida? ¿I no deu ser que joria de la població del país, com una forma de controlar la so- mensuals, per a les quals el pes de l’habitat- aquesta por prové de pensar que el salt que cietat en el marc del règim politicosocial del moment. Aquesta ge representa el 39 % del total de despesa; hem de fer serà excessivament costós per política queda expressada a la perfecció en la cèlebre frase del el de les llars amb ingressos d’entre 1.000 i als pressupostos públics? ministre d’Habitatge José Luis Arrese: «queremos un país de 1.500 euros mensuals, per a les quals arriba La proposta de llei estatal d’habitatge propietarios y no de proletarios». al 45,3 %, o encara el de les llars amb uns hauria de tenir un article únic que digués Tot i que fins als anys seixanta a Espanya predominava el ingressos d’entre 500 i 1.000 euros mensu- «tothom té dret a l’habitatge» i «els poders lloguer com a forma de tinença, Espanya s’ha anat convertint als, per a les quals puja fins al 51,6 %. En el públics garanteixen el dret de tothom a l’ha- gradualment en un país on predomina el règim de propietat. A cas més extrem, en les llars amb ingressos bitatge». la dècada del 2000, Espanya arriba al zenit, amb quasi el 80 % per sota de 500 euros mensuals, els costos d’habitatge en propietat.1 Actualment, de fet, Espanya és un dels d’habitatge absorbeixen el 54,3 % de la seva països de la Unió Europea amb més propietaris d’habitatges (un minsa capacitat de despesa. 75,1 % del total), per sobre la mitjana Europea, que és del 65,8 %.2 El fet que no hi hagi una cobertura pú- 1 Observatorio de Vivienda A més, de la minoria de població del país que viu en règim de llo- blica universalista o, com a mínim, dirigida y Suelo. Boletín Especial Alquiler Residencial, juliol guer, més de la meitat ho fa en habitatges a preu de mercat, sense a les capes de població amb menys recur- 2018 cap tipus de protecció. Aquest context determina que, a Espanya, sos, fa de l’habitatge la necessitat bàsica 2 European Union Statistics el mercat de lloguer assequible per al sector de la població amb on Income and Living que més pes té en els pressupostos fami- Conditions (EU-SILC), 2021 més dificultats d’accés a l’habitatge sigui especialment reduït. 28 29 90 %  Distribució de la en els últims anys és una gran transferència de fons públics a 80 % població per règim mans privades, ja que aquests habitatges protegits construïts, de tinença a Espanya, 70 % 1950-2017. quan s’han desqualificat, han anat passant gradualment al mer- 60 % Font: Barcelona Regional a cat lliure. En aquest sentit, es pot afirmar que l’habitatge prote- partir de dades del Ministeri 50 % de Foment git a Espanya ha tingut com un dels objectius principals sostenir 40 % la demanda d’habitatge als promotors immobiliaris, facilitant el 30 % primer accés en propietat a les famílies de classe mitjana i clas- 20 % se mitjana-baixa, sense mantenir el parc com a habitatge públic, social i assequible a llarg termini i a perpetuïtat. 10 % Amb el retorn a la democràcia, malgrat que l’habitatge pro- 0 % tegit ja estava regulat anteriorment, s’aclareixen els tipus d’ha- 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 bitatge protegit i els criteris d’accés per tal de facilitar l’accés Propietat Lloguer a la propietat a les famílies amb recursos escassos. Tot i així, els successius plans d’habitatge que es van aprovant segueixen tractant l’habitatge social com un bé de mercat, i no pas com un En els últims setanta anys, l’habitatge protegit a Espanya ha servei públic el preu del qual es limita per facilitar el primer ac- estat predominantment de promoció privada, de compraven- cés.6 Pel que fa a la provisió, l’habitatge social experimenta fortes da, en règim general i desqualificable.3 Concretament, des del fluctuacions vinculades a la dinàmica del mercat lliure. Sovint, 1940 fins al 2011 es van construir a l’Estat espanyol un total de tot i que no sempre, quan el mercat lliure funciona, la intervenció 12.583.692 habitatges, dels quals gairebé la meitat (6.653.510) pública en aquest camp es redueix. van ser habitatges protegits.4 Actualment, però, tot i la magni- Amb el nou marc constitucional i estatuari s’estableix una tud de la inversió pública en habitatge que això va significar, el conformació de les polítiques d’habitatge en diversos nivells. parc d’habitatge social i assequible a Espanya representa menys En aquest nou context, tot i que s’atribueixen a les comunitats del 2 % del total.5 Aquesta dada confirma que el que s’ha produït 3 Van-Halen, J. (2016). autònomes competències exclusives en ordenació territorial, La política de vivienda en urbanisme i habitatge, sovint en el nivell autonòmic no es dis- España: una aproximación Evolució dels habitatges histórica. Madrid: posa de recursos financers suficients per desenvolupar una po-  Universidad Complutense 140.000 iniciats a Catalunya, lítica d’habitatge en el seu conjunt i es tendeix a acceptar, en de Madrid 1986-2021. general, un rol majoritàriament operatiu i de gestió. 120.000 Font: Ajuntament de 4 Bosch, J. i Trilla, C. (2018). Barcelona «El parque público y L’Estat central segueix marcant les regles del joc a través 100.000 protegido de viviendas en España: un análisis de les competències que té en planificació general econòmica 80.000 desde el contexto europeo». i establiment d’instruments financers. Com en altres qüesti- Documentos de trabajo 60.000 197/2018. Fundación ons, els ajuntaments, tot i ser l’administració més propera a la Alternativas ciutadania i, per tant, la que més pressió directa rep, tenen en 40.000 5 OECD (2021). Questionnaire on Social and Affordable general poques competències i poc pressupost per desenvolu- 20.000 Housing (QuASH) par una política d’habitatge local. A Barcelona, el Consorci de 0 6 Sánchez, A. B. i Plandiura, R. l’Habitatge entre l’Ajuntament i la Generalitat és l’ens públic (2003). «La provisionalidad 1986 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 del régimen de protección responsable d’impulsar les polítiques d’habitatge a la ciutat, a de la vivienda pública en l’empara de les competències que li atorga en exclusiva l’arti- España». Scripta Nova, VII, Total Habitatges de Protecció Oficial 146 (090) cle 85 de la Carta Municipal de Barcelona. 30 31 Promoció d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer social i allotjament temporal d’emergència. Carrer Tànger, 40. El Parc i la Llacuna del Poblenou. Arquitectura: Coll-Leclerc Font: Adrià Goula DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS L’any 2007, a les portes del crash financer, Eucarístic. Entre el 1952 i el 1961, s’aixequen mercats financers i del sòl, que permeten 01 A LA GRAN POLARITZACIÓ Ciutat Meridiana era la zona més empobrida 2.700 pisos al nou barri del Congrés, el pri- estendre el crèdit hipotecari pràcticament de Barcelona i, al mateix temps, registrava el mer exemplar dels polígons d’habitatge a tota la població. Aquests factors propicien JAIME PALOMERA ZAIDEL major nombre de propietaris: el 90 % del veï- del desenvolupisme que, com els Grands els dos grans booms moderns: 1986-1992, Doctor en Antropologia Social per la Universitat nat tenia el pis en propietat. Aquesta realitat Ensembles francesos o les New Towns an- 1995-2007. de Barcelona, especialitzat en Economia Política aparentment contradictòria —sense parangó gleses, s’ubiquen a la perifèria per allotjar Per altra banda, aquestes mesures van i Habitatge, Membre del Sindicat de Llogaters i Llogateres a l’Europa occidental— reflecteix el sistema la població migrant. La particularitat es- acompanyades d’una política de liberalitza- d’habitatge i el model de societat que es va panyola és que, en comptes de fer habitat- ció del lloguer (contractes a termini i preus construir durant cinquanta anys i que va en- ge públic a perpetuïtat, es permet al pro- no regulats) que arrenca amb el decret trar en crisi amb l’esclat de la bombolla im- motor construir habitatge protegit amb Boyer del 1985 i que es manté en totes les mobiliària. Quinze anys més tard, la pregun- una subvenció pública equivalent al 60 % reformes posteriors. Tot i que se sol afirmar ta segueix sent la mateixa: cap a on anem? del valor del pis, que al cap de pocs anys (sense evidència empírica) que el control Abans que res, cal tenir clar que la forma es converteix en la propietat de qui hi viu de preus del 1964 desincentiva el lloguer, en què una societat accedeix a l’habitatge va (Leal, 2005:70). Serveix, també, per cimen- la realitat és que, entre el 1985 i el 2008, la molt lligada al seu particular règim de benes- tar un capitalisme amb un fort pes del sec- població que viu de lloguer continua dismi- tar, i depèn bàsicament de l’Estat. La tendèn- tor immobiliari i per impulsar el primer gran nuint. Tot indica que el factor diferencial és cia a comprar o a llogar no respon a «trets boom, que arriba fins al 1973. la política sostinguda de convertir la com- culturals» o «genètics», com s’ha arribat a dir. Aquesta «invenció» segueix durant els pravenda en l’única opció percebuda com a Evidentment, les eleccions econòmiques de anys vuitanta (i fins a l’actualitat), a través racional (Palomera, 2014). les llars es deriven de les seves disposicions de nous plans, però en quantitats molt més De fet, si la política de la propietat tri- i dels seus gustos i recursos, així com de l’es- petites (1981-83, 1984-87)1. S’inicia alesho- omfa és perquè —malgrat les crisis cícli- tat de l’oferta. Però les dues parts d’aquesta res un segon capítol, en el qual l’habitatge ques— bona part de les dues generacions equació, contra el que la teoria neoclàssica en propietat es promou a través de desregu- que s’emancipen entre el 1965 i el 2007 no suggereix, estan molt condicionades per la lacions. Per una banda, les ajudes públiques només es beneficien d’un règim de benestar política pública. A través d’instruments di- directes són substituïdes per mesures indi- basat en actius i un keynesianisme privatit- rectes (plans d’habitatge, control sobre el rectes, com les deduccions fiscals. El 1996, zat, sinó que participen en la seva creació: sòl, regulacions del lloguer) i indirectes (me- l’Estat comença a bonificar fiscalment la l’habitatge en propietat s’utilitza cada cop sures fiscals, regulacions dels mercats hipo- compra, penalitzant el lloguer. Si als anys més com a actiu d’inversió per compensar tecari i financer), l’Estat no només controla, noranta les desgravacions per la compra un sistema de benestar públic relativament sinó que literalment construeix el mercat de d’una propietat representaven el 50 % de dèbil i la caiguda relativa dels salaris. Si el l’habitatge (Bourdieu, 2005:128). tota la inversió virtual en habitatge per part preu de l’habitatge propi augmenta, tam- En termes històrics, Barcelona era una de l’Estat, l’any 2003 ja superaven el 80 % bé ho fa la riquesa patrimonial, i això teò- ciutat eminentment llogatera fins fa dos (Leal, 2005:76). S’estima que, en la dècada ricament dona més capacitat per respon- dies. L’aposta per la propietat, relativament que va fins a l’esclat de la bombolla immo- dre a necessitats no cobertes pel sistema recent, té dos grans capítols. El primer co- biliària, les ajudes indirectes a la compra de transferències socials: des de l’accés al mença als anys cinquanta amb l’invent es- van finançar entre el 20 % i el 50 % de l’ha- crèdit per anar a la universitat o iniciar un tatal de l’habitatge protegit en venda, una bitatge (García-Montalvo, 2008). Tot això negoci fins al pagament d’una residència privatització avant la lettre. Aquesta tradi- va acompanyat d’una sèrie de polítiques en la vellesa (Doling i Ronald, 2010; Crouch, ció s’inaugura a Barcelona amb el Congrés de desregulació del mercat hipotecari, dels 2009; López i Rodríguez, 2010). 34 35 PROMOCIÓ Ara bé, aquest règim va entrar en crisi Les desigualtats s’aguditzen si es mira dent que, a curt termini, caldran regulaci- REFERÈNCIES amb l’esclat de la bombolla immobiliària i la situació dels propietaris d’habitatges en ons que el dotin de seguretat i el facin més • Ajuntament de Barcelona (2022) Enquesta Sociodemo- la restricció de les hipoteques de risc, orien- lloguer: aquests representen un 13,2 % de assequible. Al mateix temps, serà fonamen- gràfica de Barcelona (ESDB) 2020. Disponible a: https:// ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads tada a preservar el sistema financer. Lluny les llars,4 molt per sota del 41 % que paguen tal seguir promovent tinences alternatives /2022/04/6001791a-6cb1-43ef-b964-da7f968b04c0-1.pdf queden els crèdits que cobrien fins al 120 % un lloguer (ESDB, 2022). En altres paraules, a les dominants —com l’habitatge públic de • Bourdieu, P. (2005) The social structures of the economy. Po- del pis per compensar la creixent disparitat encara que no tenim dades definitives, sem- lloguer, el cooperativisme o els community lity Press, Cambridge. entre preus i salaris. Així, ens trobem en un bla que l’augment de persones que viuen de land trusts— com a via per emancipar-se • Crouch, C. (2009). Privatised Keynesianism: An Unnackowle- dged Policy Regime. The British Journal of Politics and Inter- escenari sense precedents, en què la gene- lloguer va de la mà d’un augment dels mul- d’un sector privat del lloguer que a mitjà i national Relations. 11(3), pp. 382-399 ració nascuda a partir dels anys vuitanta té tipropietaris, gràcies a una transferència llarg termini és incompatible amb uns sa- • Doling J., Ronald, R. (2010) Home ownership and asset-ba- molt més complicat accedir a la propietat de rendes (dels primers als segons) que els laris i unes pensions baixos. Ara bé, cal no sed welfare. Journal of Housing and the Built Environment. 25, pp. 165-173. que les dues anteriors. Això explica que la dona la possibilitat d’adquirir més habitat- fer-se trampes: serà molt difícil promoure • García-Montalvo, J. J. (2008) De la quimera inmobiliaria al co- majoria dels menors de quaranta-cinc anys ges i posar-los en lloguer.5 aquestes alternatives si no van de la mà de lapso financiero. Crónica de un desenlace anunciado. Antoni Bosch Editor, Barcelona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja vis- El problema és que, tot i la creixent pola- canvis substancials, com la modificació de • Leal, J. (2005) La política de vivienda en España. Documenta- quin de lloguer (IERMB, 2019). rització, el nostre particular règim de ben- la distribució de la propietat o l’impuls d’una ción Social 138, pp. 63–80. En altres paraules, l’imaginari de la so- estar segueix com si res no hagués canvi- nova fiscalitat que ajudi a mitigar les desi- • López, I., Rodríguez, E. (2010) Fin de ciclo. Financiarización, te- cietat en què tothom podia ser propietari, at, a mida dels que tenen alguna propietat, gualtats de partida, donant oportunitats a rritorio y sociedad de propietarios en la onda larga del capitalis- mo hispano (1959-2010). Madrid: Observatorio Metropolitano, tot i no desaparèixer, s’esquerda, i el que i no dels que ni en tenen ni en tindran. Per qui més ho necessita. Traficantes de sueños. sembla dibuixar-se en les seves escletxes una banda, als subsidis històrics que han fi- • Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente és una societat de propietaris i llogaters. A nançat l’accés a la propietat d’una part de (1996) Informe nacional de España Habitat II. Disponible a: http://habitat.aq.upm.es/ Barcelona, el 41 % de les llars ja viuen de llo- la societat, cal sumar les bonificacions als • Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (2022) guer, enfront del 55,8 % que tenen el seu ha- impostos de patrimoni i successions —que Estructura i concentració de la propietat d’habitatges a Bar- bitatge en propietat (i un 64,6 % d’aquests impedeixen compensar les desigualtats ge- celona. Conjunt del parc i segment de lloguer 2021. Dispo- 1 Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, no estan pagant hipoteca). El 2017 eren el nerades per aquesta distribució de la propie- 1996. nible a: https://www.ohb.cat/wp-content/uploads/2022/11/ O22010_Lab_Propietat_2021.pdf 38,6 % i el 57,6 %, respectivament.2 Totes tat—, per no parlar de les ajudes en forma de 2 ESDB: Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona 2020 (2022). A la dada sobre el lloguer s’han sumat les llars «en • Palomera, J. (2014) How did finance capital infiltrate the ur- les tinences que queden fora d’aquests dos grans reduccions fiscals als propietaris que lloguer» i les llars que «paguen per l’ús d’una habitació». El ban poor? Homeownership and social fragmentation in a 2020 eren el 40,1 % i el 0,9 %, respectivament. El 2017 eren Spanish neighborhood. International Journal of Urban and Re- pols tenen un paper anecdòtic,3 cosa que cobren rendes de lloguer. Per altra banda, el 38,2 % i el 0,4 %, respectivament. gional Research, 38(1), pp. 218-235 suggereix una polarització creixent entre l’Estat manté un mercat de lloguer altament 3 Segons l’ESDB 2022, el 2,4 % viuen en un habitatge de • Palomera, J., González, J., Vásquez-Vera, C., González-Marín, qui no pot fer res més que seguir vivint de liberalitzat que augmenta la transferència cessió gratuïta; el 0,3 %, en un d’ocupat, i el 0,4 % estan en P., J. Forné, L., Castro, M., Martínez, R., Oliveras, L., Fernán- una altra situació o no contesten. dez-Sánchez, A., Carrere, J., Vásquez-Vera, H. (2021) Impactes lloguer en un sector privat car i insegur (en de rendes entre sectors en comptes de re- socials del mercat de lloguer. Enquesta sobre les condicions 4 Càlcul propi a partir de les dades de l’ESDB (2022), que de vida de la població llogatera a Barcelona i l’àrea metropo- un cercle viciós que dificulta l’estalvi i l’ac- duir-la, la qual cosa reforça les desigualtats. indiquen que hi ha 751.738 llars, i de l’informe de l’OHB (2022), que parla de 99.264 propietaris d’habitatges en llo- litana. Barcelona: La Hidra. Disponible a: https://lahidra.net/ cés a un habitatge de compra) i qui ha pogut El 42,7 % de les llars llogateres de Barcelona guer segons Incasòl. wp-content/uploads/2021/07/Impactes-socials-del-mer- cat-de-lloguer-Enquesta-sobre-les-condicions-de-vi- accedir a la propietat (amb la consegüent fan un sobreesforç per pagar el lloguer i el 5 El 61,3 % del mercat de lloguer està en mans de propietaris da-de-la-poblacio%CC%81-llogatera-a-Barcelona-i-la%C- capacitat per acumular un actiu i estalvi- 76,3 % són susceptibles de ser expulsades amb 2 habitatges en lloguer o més. El 51,4 % en mans de C%80rea-metropolitana.-La-Hidra.-.pdf propietaris amb 3 o més. El 36,1 %, en mans d’arrendadors ar). A mitjà i llarg termini, el que permetrà quan acaba el contracte.6 Viure en un habi- amb més 10 habitatges en lloguer -un 37,3 % si s’inclouen habitatges d’ús turístic i altres tipus de lloguer (OHB, 2022). copsar la dimensió real d’aquesta desigual- tatge de lloguer del sector privat et fa vul- Lamentablement no hi ha informació sobre l’evolució histò- tat estructural és el pes de l’herència dins nerable independentment de la teva situació rica de la distribució de la propietat, però les dades del ca- dastre mostren que el 52,5 % dels habitatges immatriculats la població que viu de lloguer: la diferència socioeconòmica (Palomera et al., 2021). a Barcelona entre 2015 i 2020 pertanyen a propietaris amb més de 5 immobles (a l’any 2015, la xifra era molt menor). entre qui rebrà una propietat (o una ajuda Tenint en compte que cada cop més 6 Segons l’ESDB, només el 19,1 % de les llars llogateres te- familiar per accedir a la propietat) i qui no. gent depèn del mercat de lloguer, és evi- nen un contracte de lloguer indefinit. 36 37 CRISI ECONÒMICA I DESIGUALTATS SOCIALS Amb l’arribada de la «bombolla immobiliària», concepte que s’utilitza per explicar la tensió especulativa que va patir el mer- cat de l’habitatge a Espanya des dels últims anys de la dècada del 1990 fins a la crisi econòmica del 2008, els preus de l’ha- bitatge es van incrementar de manera desproporcionada i van arribar a experimentar un creixement superior al 30 % anual durant alguns anys entre el 2004 i el 2007.7 Aquesta situació va ser, en part, conseqüència de les polí- tiques d’habitatge aplicades en anys anteriors, com els avan- tatges fiscals oferts per la compra d’habitatges. La llei del sòl impulsada per l’executiu de José María Aznar l’any 1998, que va impulsar la liberalització de sòl i la construcció d’habitat- ge privat, juntament amb un sobrefinançament que va inflar la demanda d’habitatge de manera artificial (una demanda amb salaris estancats, però amb la possibilitat d’adquirir préstecs hipotecaris que cobrien el 100 % o, fins i tot, el 120 % del va- lor de l’habitatge, amb deducció fiscal per primera compra), va  Obres de construcció provocar una bombolla en el sector immobiliari a escala estatal. de les promocions d’habitatges en règim Amb la crisi financera del 2008, es fa difícil la devolució de de lloguer i dret de bona part dels préstecs immobiliaris concedits en anys ante- superfície de la illa de riors, fet que provoca un augment sense precedents dels des- Glòries. Maig 2022. Carrer Castillejos - nonaments hipotecaris i una intensificació dels problemes d’ac- Carrer dels Encants cés a l’habitatge ja existents. En aquest context es comença a Vells. Fort Pienc. Arquitectura: Bayona- parlar d’«emergència habitacional», un concepte que descriu Valero, Cantallops-Vicente, la situació de persones que no poden accedir a un habitatge o Ensenyat-Tarrida, Haz arquitectura mantenir-lo per motius econòmics, que viuen en condicions Font: Ajuntament de inadequades, que han perdut el seu habitatge o que estan en Barcelona risc de perdre’l. Espanya es troba en una situació de desavantatge clara per pal·liar la crisi, si es compara amb altres països europeus actu- alment referents en matèria d’habitatge. Mentre que a Espanya avui hi ha una mica més de 400.000 habitatges protegits de- dicats al lloguer (gestionats principalment per l’Administració i, en menor grau, per entitats del tercer sector i altres opera- dors), on viu menys del 2 % de la població, la mitjana europea 7 Sociedad de Tasación (ST), Informe de Tendencias de població que viu en habitatges amb preus protegits se situa del Sector Inmobiliario a l’entorn del 13 %.8 8 Housing of Europe, 2019 38 39 40 %  Evolució del preu del 978,81 € 1.000 € 16 % lloguer a la ciutat de Barcelona, 2000-2021. 813,02 € 918,84 € 12 % 30 % Font: Barcelona Regional a 800 € partir de dades de l’Incasòl 8 % 20 % 600 € 681,56 € 4 % 10 % 400 € 0 % 408,27 € 0 % 200 € -5 % 0 € -8 % Lloguer mitjà (€/mes) Variació anual (%) En aquest context advers, Barcelona, a part de compartir dè-  Percentatge seus ingressos a l’habitatge. A l’àrea metropolitana de Barcelona, ficits estructurals amb altres ciutats del territori espanyol, és una d’habitatge social als concretament, quasi quatre de cada deu residents que viuen en països de la OCDE, ciutat amb un alt grau de pressions sistèmiques producte del seu 2020. règim de lloguer destinen més del 40 % dels seus ingressos a atractiu global. Entre el 2000 i el 2018, a Barcelona la separació Font: Affordable Housing pagar l’habitatge, la qual cosa condiciona enormement el seu Database entre la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) per habitant i projecte vital. el preu mitjà de l’habitatge no ha parat de créixer. En aquests I mentrestant, entre el 2008 i el 2019 la despesa pública en ha- anys, mentre l’RFDB per habitant s’incrementava un 63,4 %, el bitatge del Govern central es va contraure al voltant d’un 65 %,10 preu mitjà del lloguer ho feia un 127,7 % (dues vegades més). una tendència que ha començat a canviar en els dos últims anys. Aquest augment dels preus del lloguer està determinat per fac- Per la seva banda, les comunitats autònomes, l’Administració tors com un increment de la demanda, una reducció de l’oferta amb les principals competències en matèria d’habitatge, han (en part provocada pel creixement de plataformes com Airbnb disminuït també la seva despesa en un 40 % en aquest període, o HomeAway), una debilitat del parc públic de lloguer social i una dràstica retallada de pressupost públic que deixa la des- una oferta insuficient d’habitatge nou, en particular de lloguer. pesa en habitatge a Espanya en un 0,17 % del PIB (molt lluny de Són factors que no només repercuteixen en la cohesió social la mitjana europea).11 de la ciutat, sinó també en la seva competitivitat econòmica. En aquest context, i segons les dades de l’Àrea de Drets Socials Entre la població que aconsegueix accedir a un habitatge a la de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2016, 103.000 llars de la ciu- ciutat, els costos que s’han d’assumir per pagar-lo poden arribar tat se situaven per sota del llindar de risc de pobresa. D’aquestes, a ser molt significatius, sobretot entre la que viu en règim de llo- 41.000 no arribaven a final de mes sense tenir en compte el cost guer. A Espanya, l’enquesta de FOESSA 20219 constata que l’11,3 % de l’habitatge. Aquestes dades també indicaven que el 72 % del de les llars té problemes per pagar la hipoteca, el lloguer o els 9 Fundación FOESSA (2019). problema monetari de la pobresa a Barcelona tenia com a causa Informe sobre exclusión serveis a la llar; que el 6,2 % té retards en el pagament del llo- y desarrollo social en España, el cost de l’habitatge (un percentatge 8 punts més alt que a la guer o la hipoteca, i que el 10,7 % té dificultats per pagar l’aigua, encuesta, 2022 resta de Catalunya i 18 punts més alt que a la resta d’Espanya). 10 Ministeri d’Economia el gas i la calefacció. L’INE, per altra banda, detecta que quasi i Hisenda Una realitat que mostra com la inaccessibilitat de l’habitatge s’ha 4,5 milions de persones a Espanya destinen més del 40 % dels 11 Housing of Europe, 2019 convertit en el primer factor generador de pobresa de la ciutat. 40 41 Països Baixos Àustria Dinamarca Regne Unit França Irlanda Islàndia Finlàndia Corea Suïssa Polònia EU OECD Malta Eslovènia Austràlia Noruega Bèlgica Nova Zelanda EUA Canadà Japó Alemanya Hongria Itàlia Portugal Letònia Eslovàquia Luxemburg Espanya Estònia Lituània Txèquiaa Colòmbia 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Promoció d’habitatge dotacional per a gent gran i allotjament temporal. Carrer Ali Bei, 100-102. El Fort Pienc. Arquitectura: Arquitectura Produccions, Pau Vidal, Vivas Arquitectos Font: José Hevia La situació d’emergència habitacional i d’inseguretat resi-  Evolució de les unitats 50.000 dencial té la seva màxima expressió en els desnonaments per de convivència 45.000 42.941 motius econòmics. Segons dades del Consell General del Poder inscrites al Registre 39.703 de Sol·licitants 40.000 39.260 Judicial, el 2021 es van executar un total de 1.755 desnonaments d’Habitatge amb 36.163 35.000 a l’àmbit de Barcelona, 1.431 per impagaments de lloguer i 169 Protecció Oficial 32.219 29.998 (RSHPO) a Barcelona, 30.000 28.477 29.425 d’hipoteques. Si bé és cert que en les dades s’aprecia un des- 27.816 27.499 2012-2021. cens del nombre de desnonaments des del 2013 (quan arriba al Font: Barcelona Regional a 25.000 seu màxim), des de llavors al partit judicial de Barcelona12 s’han partir de dades del Consorci 20.000 de l’Habitatge de Barcelona executat un total de 22.130 desnonaments, 18.484 per impaga- 15.000 ments de lloguer (83,5 %), 2.266 d’hipoteques (10,2 %) i 1.380 10.000 (6,2 %) d’altres modalitats. 5.000 Un altre fenomen que expressa encara amb més claredat l’ex- 0 clusió residencial és el sensellarisme. Segons les dades disponi-  Lliurament de claus de 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 bles, el 201913 1.027 persones es trobaven sense sostre, un feno- la promoció d’habitatge men que no ha parat de créixer (al 2008 se’n comptabilitzaven amb serveis per a gent Finalment, una altra dada essencial per mesurar la crisi habi- gran Quatre Camins. 562). Si considerem totes les tipologies de sensellarisme (sense Setembre 2018. Carrer tacional a la ciutat és el nombre de sol·licitants d’habitatge amb sostre, sense habitatge, amb habitatge insegur o habitatge ina- de Vista Bella, 7-9. protecció oficial (HPO) a Barcelona. Des del l’any 2009, quan es dequat), tal com marca la metodologia europea ETHOS,14 la xifra Sant Gervasi. va posar en funcionament el Registre de Sol·licitants d’Habitatge Font: Ajuntament de a Barcelona arriba fins a 3.696 (2019).15 Barcelona amb Protecció Oficial a Barcelona (RSHPO), el nombre d’unitats de convivència inscrites a la ciutat ha passat a ser més del doble: de 19.049, el 2009, a 32.219, a finals del 2021.16 Concretament, l’increment més significatiu en el nombre d’inscrits es va produir entre el 2009 i el 2011 (+66,7 %). Encara que no de manera uniforme, a Barcelona la deman- da d’habitatge assequible es distribueix per tota la ciutat. Així doncs, la necessitat d’habitatge assequible i social no es con- centra únicament als districtes de rendes més baixes, sinó que existeix també als districtes de rendes més altes. Tot i així, les 12 Consell General del Poder Judicial dades identifiquen clarament alguns districtes amb un percen- 13 Xarxa d’Atenció a Persones tatge més elevat de demanda d’habitatge assequible. Entre Sense Llar (XAPSLL). 2019. La situació del sensellarisme aquests hi ha Ciutat Vella (on el 8,33 % de la població està ins- a Barcelona. Evolució crita al Registre), Nou Barris (amb un 5,88 % d’inscrits), Sants- i accés a l’habitatge Montjuïc (5,90 % d’inscrits) i Sant Andreu i Sant Martí (5,88 % i 14 European Federation of National Organisations 5,77 % d’inscrits, respectivament). Tots aquests districtes estan Working with the Homeless (FEANTSA). 2008 per sobre de la mitjana de la ciutat, que és del 4,99 % d’inscrits 15 Segons l’últim recompte de respecte a la població total. la Xarxa d’Atenció a Persones En els últims anys, els ingressos de les unitats de convivèn- Sense Llar (XAPSLL). 2019 16 Agència de l’Habitatge cia sol·licitants d’habitatge social a Barcelona han presentat una de Catalunya dinàmica de reducció, la qual cosa significa que els sol·licitants 44 45 Distribució i intensitat de la demanda d’habitatge protegit per barris, 2018 < 100 < 100 z 101 - 500 101 - 500 z 501 - 750 501 - 750 z 751 - 1.000751 - 1.000 z > 1.000 > 1.000 Font: Registre de Sol·licitants HPO, IMHAB, Ajuntament de Barcelona d’habitatge protegit a la ciutat tenen cada vegada menys ingres-  Distribució i intensitat sos. A finals del 2018, 26.764 unitats de convivència inscrites de la demanda d’habitatge protegit en el Registre (el 65,4 % del total) es trobaven en situació de per barris. Barcelona, vulnerabilitat severa. Concretament, el 22,4 % de les unitats re- 2018. gistraven uns ingressos anuals d’entre 0 i 3.976 euros, i el 43%, Font: Registre de sol·licitants d’habitatge de protecció uns ingressos anuals d’entre 3.976 i 14.910 euros. oficial. Consorci de l’Habitatge de Barcelona L’actual distribució de la propietat del sòl a la ciutat i l’exis- tència d’un parc d’habitatge que queda fora de l’abast d’un per- centatge significatiu de la població de Barcelona fa palès que l’habitatge a la ciutat és una mercaderia sotmesa a les lleis d’un mercat cada cop més agressiu. Fins ara, la política d’habitat- ge que s’ha desenvolupat en aquest país no ha pogut revertir aquesta situació. Cal, doncs, establir el principi d’un habitatge  Pancarta d’una digne com a dret per a tothom, i no com a privilegi, ja que l’ha- manifestació pel dret bitatge és un dret universal relacionat amb el benestar, la salut a l’habitatge. Font: Goroka. Ajuntament i les condicions de vida de la població. de Barcelona 46 47 DESIGUALTATS EN L’HABITATGE DESIGUALTATS EN L’ACCÉS que fins ara no s’havia assenyalat prou, en 2021). Determinats perfils, com el de les do- 01 I POLÍTIQUES PER MITIGAR-LES I EL GAUDI DE L’HABITATGE part perquè s’ha naturalitzat. Es tracta de nes migrades que treballen de manera pre- En un context en què les condicions residen- la discriminació en l’accés a l’habitatge de cària en el sector de les cures, les dones que IRENE SABATÉ MURIEL cials de la població estan determinades per les persones racialitzades, una discrimina- encapçalen famílies monoparentals, aque- Antropòloga social, un mercat immobiliari en què l’habitatge és ció que resulta particularment notòria en el lles que pateixen violència masclista o hi han Departament d’Antropologia Social de la Universitat considerat una mercaderia o un actiu finan- mercat de lloguer privat, en què els propie- sobreviscut, o les dones grans que viuen so- de Barcelona, Membre de la Junta de l’Observatori DESC cer, amb la consegüent priorització del seu taris o els seus representants tenen la po- les en pisos amb lloguers de renda antiga valor de canvi per sobre del seu valor d’ús, les testat de seleccionar els llogaters. Si bé hi presenten una especial vulnerabilitat a l’ho- oportunitats d’accés a un habitatge adequat ha legislació antidiscriminació que prohi- ra de proveir-se d’un habitatge adequat o de són profundament desiguals per als mem- beix explícitament aquesta mena de pràc- protegir-se dels processos d’expulsió. bres de diferents col·lectius i sectors soci- tiques, és ben sabut que la pertinença a col- També cal incloure en la llista de factors als. Així doncs, els factors de desigualtat en lectius racialitzats dins la nostra societat, el de discriminació —i, per tant, en la gènesi l’accés a l’habitatge són una expressió més fet de presentar certs trets fenotípics o lin- de formes de desigualtat— les orientacions dels sistemes de discriminació i privilegi més güístics, o simplement l’atribució d’un ori- i identitats sexuals que es diferencien en al- generals existents en la nostra societat. gen estranger, fins i tot quan l’aspirant a llo- gun sentit de la cisheteronormativitat. Tal Potser el més evident d’aquests factors gater ha nascut al país o pot acreditar una com es denuncia des de l’associacionisme té a veure amb la renda o la pertinença a situació administrativa regular, constituei- LGTBI+, els prejudicis contra les persones una classe social determinada, atès que en xen obstacles molt importants a l’hora d’ac- d’aquests col·lectius són també un element la nostra societat l’habitatge és un bé amb cedir a un habitatge de lloguer (Fitó 2020, de discriminació i de negació del dret a l’ha- preu de mercat al qual s’accedeix en fun- Martínez Goytre 2020). Per descomptat, tot bitatge en determinades circumstàncies, ció del poder adquisitiu, amb les comptades s’agreuja encara més quan les persones no com ara en aquells casos en què la no ade- excepcions que fins a cert punt representa compten amb un permís de residència, en quació als estàndards normatius de la famí- l’escàs parc d’habitatge públic o assequible, gran part per les conseqüències que això té lia nuclear heterosexual suposa un obstacle que a Catalunya no arriba al 2 % del total. en la seva situació laboral: com que es veuen en l’accés a l’habitatge de lloguer. Aquest accés en funció de la renda mar- sovint abocades a la informalitat, no poden L’edat, en particular quan aquesta s’en- ca desigualtats tant pel que fa a la qualitat acreditar documentalment els seus ingres- trecreua amb situacions de manca de patri- de l’habitatge que resulta accessible per a sos, independentment que aquests siguin o moni familiar, precarietat laboral o pensions cada llar (la mida, l’equipament, l’estat de no suficients. insuficients, és també un element que expli- conservació…) com pel que fa a la seva ubi- Com a factor de desigualtat en l’accés ca les dificultats que experimenten les per- cació, ja que els preus immobiliaris varien a l’habitatge, el gènere encara no ha estat sones que inicien la vida adulta amb l’aspi- molt entre unes zones i altres. Aquest dar- prou analitzat. De moment, disposem d’al- ració d’emancipar-se de la llar d’origen, així rer element dona peu a la segregació socio- gunes dades sobre l’afectació particular de com les persones d’edat avançada que tenen espacial de certs col·lectius (pobres, immi- les dones en processos de desnonament dificultats per conservar l’habitatge o ade- grants…), un fenomen àmpliament discutit (Observatori DESC et al. 2018), i és ben sa- quar-lo a les seves noves necessitats. en l’esfera pública i que també preocupa els but que elles són les principals sol·licitants Finalment, i per tancar de manera pro- legisladors i dissenyadors de polítiques.1 d’ajuts i assistència pública en aquest àm- visional la llista de factors de desigualtat, A banda d’aquesta discriminació pura- bit, i que tenen una presència notòria en els cal assenyalar la diversitat funcional com ment econòmica, els darrers temps s’està moviments socials que reclamen drets resi- un element que perjudica de manera gene- fent visible un altre factor de discriminació dencials (Espinoza i Pirita 2021, Tremoleda ral les oportunitats per fer una vida autò- 48 49 PROMOCIÓ noma. En el cas concret de l’habitatge, la que acabem de descriure només es pot veu- tors d’assistència en matèria d’habitatge, 1 Una discussió que acostuma a deixar de banda un altre pro- 01 diversitat funcional confronta les persones re agreujat, atès que la dinàmica del mercat busquen incidir de manera preventiva sobre cés, l’auto-relegació de la població més benestant en certes àrees, que molt rarament es concep com un problema, però amb barreres i inadequacions en el plànol immobiliari tendeix a perpetuar i, fins i tot, la gènesi de l’exclusió residencial, tot esta- que tanmateix és també resultat i alhora expressió de la desigualtat econòmica present a la nostra societat. material (elements arquitectònics i d’equi- accentuar la inassequibilitat de l’habitatge, blint, per exemple, regulacions del compor- pament dels habitatges), però també, en l’elitització de certes àrees i la relegació de tament dels actors en el mercat de lloguer concomitància amb la precarietat laboral les poblacions empobrides a d’altres, i a afa- (sovint modulant les obligacions que s’im- o d’ingressos que afecta aquest col·lectiu, vorir les dinàmiques especulatives que, en posen a grans i petits tenidors, per exemple); REFERÈNCIES sovint impedeix l’accés a l’habitatge també definitiva, fan prevaldre la condició mercan- regulacions i control dels preus; normatives • Espinoza Minda, M.; Pirita Tenhunen, L.M. (2021) Hasta que per motius d’inassequibilitat o de manca de til de l’habitatge per sobre del seu valor d’ús. urbanístiques encaminades a equilibrar els caiga el patriarcado y no haya ni un desahucio más. Deuda, vivienda y violencia patriarcal, Laboratorio. Espacios de Inves- recursos per adequar-lo a les necessitats de Calen, doncs, regulacions i mesures com- usos del sòl, o incentius per a formes de pro- tigación Feminista, Cuadernos #feminismosindicalista 2. qui hi ha de residir. pensatòries que, propiciant un cert grau de moció immobiliària que satisfacin les ne- • Fitó, A. (2020) La clau pot ser un nom. Detecció d’evidències de discriminació en l’accés al mercat de lloguer d’habitatge a Bar- Convé tenir present que, en un context desmercantilització de l’habitatge, univer- cessitats socials existents. Com a element celona. Informe de la cooperativa Broll per a l’Ajuntament de de crisi habitacional cronificada, les discri- salitzin la seva funció social. comú d’aquestes polítiques predistributives, Barcelona. minacions assenyalades no només afecten Sovint, les polítiques en aquest àmbit veiem que sovint suposen límits al lucre i a • Martínez Goytre, E. (coord.) (2020). ¿Se alquila? Racismo y xen- ofobia en el mercado del alquiler. Informe de la asociación Pro- l’accés a l’habitatge, sinó que també perju- es classifiquen en dues grans categories. l’activitat empresarial, i que impliquen tam- vivienda. diquen la capacitat que tenen els col·lec- D’una banda, trobem les polítiques redistri- bé els actors privats en el camí cap a un sis- • Observatori DESC, Agència de Salut Pública de Barcelona, En- ginyeria Sense Fronteres, Aliança contra la Pobresa Energètica, tius desafavorits en cadascun dels eixos de butives, consistents a abocar recursos pro- tema o règim d’habitatge més orientat al bé PAH Barcelona (2018). Radiografies de la situació del dret a l’ha- desigualtat identificats per gaudir de l’ha- vinents dels pressupostos públics a mesu- comú que a l’obtenció de rendes i beneficis. bitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barce- lona. Informe II: Perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge bitatge, és a dir, per fer-ne un ús satisfac- res que afavoreixin l’accés a l’habitatge per A la pràctica, el límit entre les políti- i la pobresa energètica a Barcelona. tori i per poder decidir en cada moment si part dels col·lectius més desafavorits. Així ques redistributives i predistributives no • Tremoleda Ruiz, Tura (2021) Dones que conquereixen el dret a la ciutat defensant la seva llar. Anàlisi en clau de gènere de la romandre en un habitatge, tot resistint les doncs, es destina finançament a la provisió és tan nítid com es pot deduir del que aca- lluita per l’habitatge a Barcelona. Treball final del Màster en Es- pressions gentrificadores que afecten molts de subsidis i ajuts als ciutadans que tenen bem d’exposar. Per exemple, per l’experièn- tudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Universitat de Barcelona. barris urbans, o bé marxar a un altre habi- dificultats per accedir a l’habitatge a preu cia històrica d’altres països, sabem que un tatge d’acord amb les pròpies preferències de mercat; es promou la construcció d’ha- parc d’habitatge públic amb prou volum pot o com a resposta a un canvi en les circums- bitatge públic o assequible mitjançant fór- tenir, a la llarga, un efecte predistributiu, si tàncies vitals. En definitiva, parlem aquí de mules diverses, en ocasions amb la parti- arriba a constituir una alternativa real per a desigualtats molt accentuades en l’exercici cipació d’actors privats i del tercer sector, i les majories socials i no només per als sec- del que podríem anomenar «sobirania resi- es facilita allotjament alternatiu en determi- tors socials més desafavorits, i d’aquesta dencial» o autodeterminació de les condi- nats casos de desnonament o d’abandona- manera aconsegueix pressionar a la baixa cions en què s’habita, que no tots els grups ment de la llar forçat per la violència mas- els preus del mercat lliure i mitigar la trans- socials poden aspirar a exercir pel fet d’es- clista, o bé per a persones que es troben al ferència de rendes entre llogaters i lloga- tar marcats pels eixos de desigualtat asse- carrer. Aquesta és la línia de les polítiques dors ocasionada per uns preus de lloguer nyalats i les seves interseccions. assistencials en matèria d’habitatge, que abusius. En qualsevol cas, el que sí és clar cerquen proveir de recursos els més vulne- és la necessitat de combinar ambdós ti- POLÍTIQUES PER REDUIR rables per protegir-los de l’exclusió residen- pus d’estratègies de la manera més virtuo- LES DESIGUALTATS cial i el sensellarisme. sa possible si el que es vol és confeccionar En absència de polítiques específicament D’altra banda, hi ha les anomenades polí- una recepta específica i efectiva per curt- encaminades a contrarestar les desigualtats tiques predistributives, que, en comptes de circuitar la producció i reproducció de de- en l’exercici del dret a l’habitatge, l’escenari predefinir col·lectius concrets com a recep- sigualtats en el nostre sistema residencial. 50 51 PROMOCIÓ HABITABILITAT I HABITATGE DIGNE Un altre component del dret a l’habitatge és la dignitat i l’estat d’habitabilitat d’aquest. En relació amb les condicions d’habi- tabilitat de l’habitatge, el parc residencial de Barcelona presen- ta importants reptes que afecten principalment els col·lectius més vulnerables. Per contextualitzar els requeriments a la ciu- tat en aquesta matèria cal plantejar alguns aspectes relacionats amb la població, les característiques físiques i constructives dels habitatges, i els efectes que aquests tenen sobre les con- dicions de vida dels seus habitats. La població de Barcelona i el seu àmbit metropolità es- tan experimentant un intens procés d’envelliment que, a més, es preveu que s’accentuï en els anys vinents. Segons les úl- times projeccions demogràfiques,17 l’any 2038 hi haurà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona més d’1,3 milions de perso- nes de més de seixanta-cinc anys, un 47 % més que el 2018. Concretament, es preveu que el 2038 aquesta població repre- sentarà el 25 % de la població total metropolitana. Es preveu, també, que l’any 2038 el nombre de llars amb persones grans al front passin de 570.000 a 840.000, la qual cosa representarà  Les cases barates el 36,6 % de les llars metropolitanes. A més, es preveu que el del Bon Pastor. Font: Ajuntament de 40 % d’aquestes llars siguin de persones grans soles. Barcelona  Rehabilitació integral Per altra banda, segons les dades de l’últim cens d’habitatge de la façana posterior. disponible elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE),18 Carrer Lope de Vega, 111. El Poblenou. el parc d’habitatges de Barcelona està format per 69.830 edi- Arquitectura: Carles Pérez ficis destinats exclusivament o principal a l’habitatge. El 86 % Sánchez, Carlos Pérez Mir Font: Ajuntament de d’aquests es troba en bon estat, però el 14 % presenta alguna Barcelona deficiència o problema de conservació. En matèria d’accessibilitat física, el cens de l’INE estima la xifra d’habitatges principals de la ciutat ubicats en edificis de més de tres plantes sense ascensor en 132.130, una dada que representa el 19,3 % del total del parc de la ciutat. El mateix cens també estima que hi ha 335.630 habitatges principals (el 49,1 % del total) que es troben en edificis no accessibles. Així doncs, els dèficits d’accessibilitat física en habitatges són una proble- 17 Centre d’Estudis màtica existent a Barcelona que afecta de manera molt nota- Demogràfics ble la vida quotidiana de la població envellida de la ciutat, així 18 Cens de Població i Habitatge de l’INE, 2011 com d’altres col·lectius amb necessitats especials de mobilitat. 52 53  Comptadors antics. Font: Ajuntament de va pujar un 66,8 %. Això situa Espanya com el cinquè país amb Barcelona la llum més cara de la Unió Europea. Actualment a Espanya la pobresa energètica afecta uns 6 milions de persones, i l’OMS associa 7.000 morts prematures a l’any a aquesta problemàtica (una xifra molt superior a les 1.000 morts anuals en carreteres). Aquestes són dades importants relacionades amb un tema poc visible que cal abordar, ja que va en augment a causa de l’in- crement dels preus dels serveis i de la reducció del poder ad- quisitiu de la població. Davant d’aquesta problemàtica creixent no només s’ha de poder garantir l’accés als serveis bàsics de la llar a tota la pobla- ció, sinó que també s’ha de poder millorar l’eficiència energè- tica del parc d’habitatges de la ciutat. Es tracta d’una actuació amb un alt component estratègic i social que ha de permetre  Panells solars evitar la pèrdua desproporcionada d’energia útil i les filtracions als edificis. d’aire en habitatges, i mantenir unes condicions de confort mí- Font: Ajuntament de Els pròxims deu anys són, doncs, claus perquè la ciutat Barcelona nimes a les llars de la ciutat. s’adeqüi a les necessitats derivades d’aquest procés d’envelli- ment, especialment pel que fa al seu parc residencial i a l’aten- ció a aquest col·lectiu. Aquesta transformació cal fer-la amb una mirada de gènere, ja que l’envelliment de la població i els reptes per a l’autonomia residencial de la gent gran tindran com a protagonistes destacades les dones.19 A més, i paral·lelament als problemes d’accés econòmic, d’ac- cessibilitat física i de manteniment de l’habitatge, cal afegir el fenomen de la pobresa energètica, una situació en què els mem- 19 Observatori Metropolità bres d’una llar no poden accedir a serveis bàsics com la calefac- de Barcelona (O-HBLAB). ció o la llum, o en què el cost d’aquests serveis és excessiu per 2019. Envelliment i habitatge. La dimensió econòmica a la unitat familiar.20 Recentment s’ha proposat el concepte de i socioassistencial de l’autonomia residencial de les vulnerabilitat energètica, amb el qual es pretén abordar la pro- persones grans: perspectives blemàtica de manera més global i dinàmica, considerant el risc de futur a l’àmbit metropolità de patir pobresa energètica si es donen certes condicions com 20 ACA. 2012. Pobreza energética en España. poden ser la pèrdua de la feina, l’increment del preu de l’energia Potencial de generación o la irrupció d’una crisi econòmica. de empleo derivado de la rehabilitación energética El 2012 es va publicar el primer informe sobre pobresa ener- de edificios gètica de l’Estat espanyol, a càrrec de l’Associació de Ciències 21 Observatori Metropolità de Barcelona. 2022. Estratègies Ambientals (ACA). L’informe va posar sobre la taula les prime- i potencial de rehabilitació. res xifres, alertant que el 15 % de les llars del país patien po- Estat físic i potencial de millora del parc d’habitatges bresa energètica. Entre el 2008 i el 2018, la factura de la llum de Barcelona 54 55 Edificis segons any de A Barcelona, segons un informe publicat recentment per construcció previs i post aplicació de la primera l’Observatori Metropolità de l’Habitatge,21 aproximadament 9 normativa energètica de cada 10 edificis es van construir sense tenir en compte cap (NBE C-79). Barcelona, 2022. normativa energètica i, per tant, estan exempts de complir la Font: Laboratori «Estratègies i potencial de rehabilitació». primera normativa prescriptiva en matèria d’eficiència ener- Observatori Metropolità de gètica de l’Estat (NBE CT-79). A més, atenent els registres de l’Habitatge de Barcelona. llicències d’obra major del període 2008-2019 i la informació que proporciona el cadastre, només consten grans reformes de rehabilitació en un 10 % dels edificis de la ciutat. Així doncs, els últims estudis que s’han portat a terme a la ciutat posen de manifest que Barcelona, com altres ciutats es- panyoles, té un parc d’habitatges envellit i vulnerable energè- ticament. El mal estat energètic dels edificis es reflecteix en l’import estimat de la factura energètica de les llars. En aquest context, i davant dels objectius del 2030 i el 2050 de descarbo- nització del parc residencial, calen intervencions als edificis de la ciutat que combinin estratègies passives (dirigides a reduir la demanda energètica dels edificis) i estratègies actives (diri- gides a millorar el rendiment dels equips i/o reduir el consum d’energies no renovables). Davant dels reptes socioeconòmics que se’ns plantegen i del context històric de debilitat de les polítiques d’habitatge a Barcelona, Catalunya i la resta de l’Estat, s’ha fet imprescin- dible impulsar polítiques ambicioses que promouen el dret a l’habitatge com un nou pilar de l’estat del benestar. Durant els últims anys, Catalunya i Barcelona han estat testimonis d’iniciatives normatives importants (l’MPGM del 30 % i la Llei 24/2015, de mesures urgents per fer front a l’emergència ha- bitacional i la pobresa energètica, entre d’altres), moltes de les quals han estat impulsades per entitats i moviments socials, i han estat l’escenari de nous programes i projectes basats en una nova concepció de l’habitatge com a dret. Aquesta publica- ció aborda amb detall les principals fites d’aquests últims anys de la mà d’alguns dels seus protagonistes. Fins a 1980 1981 en endavant 56 57 HI HA ALTERNATIVES: da; una situació propiciada per les mesures fluxos financers globals ha incorporat aques- versió de capital en renda, dins de la voca- EL DRET A LA CIUTAT CONTRA que els governs conservadors havien pres, ta onada, i això ha multiplicat les modalitats ció del capital quan se sobreacumula en un LA GENTRIFICACIÓ entre les quals hi havia la regulació de les de gentrificació i la velocitat de la transfor- context de baix nivell impositiu. Per a això, és socimis (REIT), amb grans beneficis fiscals mació dels barris. Si les onades anteriors, en fonamental obtenir una posició d’hegemonia ÁLVARO ARDURA URQUIAGA per a empreses especialitzades a encarir el cas espanyol, es van expressar més tard sobre un segment del mercat, la qual cosa Arquitecte Urbanista, l’arrendament; la modificació de la norma- que en altres economies més desenvolupa- no afavoreix tant l’obtenció de beneficis, sinó Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori, tiva d’arrendaments (LAU), amb la finalitat des, aquest retard s’ha esvaït en la cinquena més aviat una tendència a l’expansió (growth Universitat Politècnica de Madrid de precaritzar-los, i la instauració del visat onda de gentrificació teoritzada per Manuel over profit), impulsada per l’expectativa de DANIEL SORANDO ORTÍN de residència Golden Visa per a grans inver- Aalbers. Actualment, apareixen, de manera beneficis futurs més que de rendibilitat ac- Sociòleg urbà, sors immobiliaris. Com a resultat de tot això, independent o coincident, processos capi- tual. De fet, d’Airbnb, mai se n’ha arribat a Departament de Psicologia i Sociologia, els actors del mercat immobiliari han canvi- tanejats per arrendadors corporatius tant demostrar del tot la rendibilitat. Un altre cas Universitat de Saragossa at completament i hi han aterrat elits i fons de gentrificació residencial, comercial i in- similar, però en l’àmbit dels coworkings, és el d’inversió transnacionals com Blackstone, dustrial com de turistificació. Més enllà del de WeWork, que s’ha devaluat radicalment. que s’ha convertit en el propietari d’habitat- debat acadèmic sobre si la turistificació i la Aquest auge de l’immobiliari provoca no Gentrificació és un terme que ha esdevin- ge més important de l’Estat. gentrificació són part del mateix procés, no sols efectes mecànics, com ara la reducció gut d’ús corrent a Madrid, Barcelona i altres En segon lloc, la gentrificació ha mutat en hi ha cap mena de dubte que els efectes que de l’oferta d’habitatges per dedicar-los a un ciutats de l’Estat durant els últims anys, so- una nova onada. El procés que va observar provoquen són similars. En el cas d’Espa- ús turístic, sinó també, i sobretot, una eleva- bretot des de la crisi del 2008. Prèviament, la sociòloga Ruth Glass el 1964 a Londres, nya, igual que a la resta dels països del sud da generació d’expectatives. Qualsevol pro- gairebé només es feia servir en àmbits aca- quan va encunyar el concepte, feia referència d’Europa, on, com assenyala Agustín Cocola- pietari es pot sentir temptat a aplicar un in- dèmics, malgrat que hi havia exemples clars a la substitució d’uns veïns per uns altres de Gant, el poder de consum de les classes crement abusiu del preu de la renda del seu de barris gentrificats en totes dues capitals. més nivell econòmic mitjançant la rehabili- mitjanes locals és més baix que el d’altres llogater davant la promesa d’una rendibilitat El que en gran part ha canviat des de llavors tació d’habitatges anteriorment ocupats per economies més avançades, el turisme ve a futura que constantment es publicita a les és la posició relativa del mercat immobilia- classes treballadores. Efectivament, aquest substituir el dèficit de demanda autòctona pàgines salmó. ri espanyol en el context global, juntament fenomen és el que s’esdevenia fins fa poc que el capital immobiliari necessita per ma- La recuperació de preus a Espanya des amb una mutació en els processos mateixos al nostre entorn, i això en limitava l’abast. terialitzar la bretxa de renda. del 2015 s’ha articulat sobre l’augment d’un de gentrificació. Tanmateix, aquest procés s’ha complicat. El turisme ha estat la gran eina per sortir 5,5 % des de la crisi anterior de la població En primer lloc, la crisi financera va im- Seguint la definició de Erik Clark, la gentri- de la crisi, especialment en el segment dels que resideix en habitatges de lloguer (privat) pactar amb més virulència a Espanya per ficació implica un canvi en els usuaris del habitatges d’ús turístic, propulsat pel prin- escassament regulat (malgrat la modifica- la gran exposició de la seva economia a les territori (no només residents), que passen cipal actor d’aquest mercat, Airbnb. Aquest ció de la LAU del 2019). Lògicament, aques- variacions de les condicions creditícies per a ser d’un estatus socioeconòmic superior gegant s’ha convertit en l’operador hoteler ta situació afecta, sobretot, els sectors de la bombolla immobiliària. El sector immo- al dels usuaris previs (i no només quant a la més gran a escala mundial sense ser propi- població més joves que formen noves llars. biliari, capitanejat per l’autoanomenat G-14, renda, sinó també quant al capital cultural). etari d’un sol llit. Amb el seu discurs suposa- Aquesta dinàmica s’ha produït en un context es va desarticular amb diverses fallides i re- La dinàmica de gentrificació va associada a dament progressista de la «democratització de tancament de l’accés tradicional a l’habi- estructuracions (en què destaca el concurs un canvi en el mitjà construït a través d’una del consum» promoguda per una «economia tatge, mitjançant la compra amb hipoteca, de creditors de més volum de la història, el reinversió en capital fix que pot afectar tant col·laborativa», Airbnb ha homogeneïtzat per la depreciació dels salaris i l’enduriment de Martinsa). Aquest enfonsament, junta- l’habitatge (i no sols mitjançant la rehabili- l’ús i l’aparença dels apartaments arreu del de les condicions de crèdit a particulars que ment amb la depreciació de l’habitatge, va tació, sinó també mitjançant la construcció món. En realitat, Airbnb, igual que altres pla- no tinguin avals familiars. Aquest escenari generar una bretxa de renda (o rent gap) ex novo) com el comerç i l’espai públic. La in- taformes (com les anomena Nick Srnicek), es completa, de manera fonamental, amb la global: Espanya era barata i estava en ven- serció del mercat immobiliari espanyol en els actua com un canal privilegiat per a la con- pràctica inexistència de parcs d’habitatge de 58 59 lloguer social. Es tracta, en resum, d’un brou amb lucre limitat, així com la conformació de cultiu propici per al desplaçament, direc- de Community Land Trusts. En tercer lloc, te o indirecte, segons la tipologia de Peter es pot fomentar la preservació d’activitats Marcuse, tant de residents com d’activitats. comercials de proximitat, especialment dels Explicat així, el panorama és desolador: un mercats municipals, així com la creació de futur de ciutats uniformitzades en un mo- «locals de protecció pública». En quart lloc, nocultiu turístic i de serveis per a les classes cal una regulació de les noves modalitats de altes, en què les classes treballadores i els turisme, en forma de plans especials i, sobre- joves es veuen relegats no sols geogràfica- tot, amb disciplina urbanística, malgrat els lí- ment, sinó també pel que fa a les prioritats mits imposats per la Unió Europea en aquest d’inversió i d’intervenció a la ciutat. àmbit. Així mateix, en països com Àustria, No obstant això, hi ha alternatives a un Dinamarca i Nova Zelanda, s’han dut a terme laissez faire desmesurat des de l’àmbit local algunes experiències pel que fa a la limitació fins al transnacional. En primer lloc, la im- de les inversions estrangeres en el sector im- plementació de polítiques actives d’habitat- mobiliari nacional per aturar el flux d’inversi- ge, que van des de la regulació del lloguer ons que alimenten els processos de turistifi- (que ja existeix en ciutats tan poc sospito- cació. Es tracta, al cap i a la fi, de prioritzar el ses de socialistes com Nova York i que hau- benestar dels residents al dels visitants oca- ria d’acompanyar qualsevol ajuda pública per sionals o a les oportunitats de negoci. Si al- al lloguer) fins a la creació de contrapesos, guna vegada ha tingut un sentit concret i no com la construcció de parcs d’habitatge so- retòric el dret a la ciutat, les mesures plante- cial o assequible (un camí ja molt recorregut jades aquí son el camí per conquistar-lo. En en els exemples vienès o neerlandès, entre plena financerització de l’habitatge no convé d’altres). En aquesta línia, cal prohibir la pri- triar entre unes mesures o unes altres, sinó vatització de l’habitatge social existent i bus- implementar-les totes de manera coherent i car fórmules per augmentar-lo, com ara la estratègica. inclusió en cada promoció residencial nova, Les implicacions són enormes. Actual- tal com passa a Viena, i l’establiment del dret ment, els interessos que els grans actors fi- de tanteig i retracte per a les entitats públi- nancers tenen a les ciutats amenacen les ques, com s’ha aplicat a París. A més, cal- condicions perquè la vida s’hi reprodueixi. dria plantejar altres mesures, com la creació En ple repte demogràfic, la pressió immobi- Font: Daniel Sorando d’entitats bancàries públiques per finançar liària i la gentrificació retarden l’emancipa- la política d’habitatge (com en el cas austrí- ció (que a Espanya és de les més tardanes quotidiana. I, mentrestant, l’aire dels nuclis de —la ciutat innovadora o dels— quinze mi- ac) i qualsevol mena d’estratègia contra el d’Europa) i redueixen la natalitat. En mol- urbans s’enverina. En altres ciutats, la força nuts s’aigualeixen enfront d’una realitat ur- manteniment d’habitatges buits. En segon tes ciutats, els trajectes que la classe tre- de treball no pot pagar el preu de l’allotja- bana empobridora, segregada i injusta. I és lloc, s’hauria de regular a favor de la innova- balladora, desplaçada dels centres urbans, ment i, per tant, deixa de poder-hi desen- que les ciutats mai són espais pacificats, ció en el règim de propietat de l’habitatge, ha de fer per arribar fins als llocs de treball volupar la seva activitat. Finalment, les ciu- sinó l’escenari de conflictes fonamentals, amb fórmules de dret en superfície o ces- són tan llargs que impedeixen dur a terme tats s’homogeneïtzen i s’esborra qualsevol com els plantejats aquí. Per això mateix, el sió d’ús per a cooperatives i agents privats la resta de tasques fonamentals de la vida singularitat. En aquest context, els lemes futur que els espera encara és obert. 60 61 02 CAP A UNA NOVA POLÍTICA D’HABITATGE BARCELONA 2015–2023 63 Després de vuit anys d’aplicació del Pla pel Dret a l’habi- tatge 2016-2025, la ciutat de Barcelona comença a as- sentar les bases d’un model nou d’intervenció local. Un model que pretén convergir amb les millors pràctiques europees, però partint de la realitat i les característi- ques barcelonines, i tenint en compte alguns projectes del passat que no van disposar de prou fons però que estaven ben dissenyats i encaminats. Malgrat totes les dificultats evidents aquí i ara, el mo- del de Barcelona és citat a la resta de la Unió Europea com a model emergent en habitatge que pot ser replicat eventualment, sobretot en ciutats del sud i l’est d’Euro- pa, però també en altres ciutats, molt especialment a l’Amèrica Llatina. Dues decisions en matèria de sòl i habitatge són claus per entendre aquest nou enfocament: des del 2015 l’Ajuntament de Barcelona ni ven sòl ni ven habitatge. Tot el sòl residencial municipal s’està fent servir per ge- nerar parc municipal d’habitatge. I la gran aposta és el lloguer social i assequible, combinat amb altres formes d’accés a l’habitatge (dret de superfície i cessió d’ús), que exclouen la pèrdua de propietat pública del sòl i que impliquen un accés i una gestió dels habitatges prote- gits resultants que impedeix l’especulació. Aquestes dues decisions, entre d’altres, exemplifi- quen el canvi de paradigma de la política d’habitatge de la ciutat de Barcelona, que passa d’un enfocament dis- senyat només per esmenar els errors de mercat a un en- focament pensat per configurar i dirigir el mercat a fi de complir un objectiu públic: la provisió universal del dret a l’habitatge. 65 MISSIÓ HABITATGE ASSEQUIBLE. que ha empitjorat des del 2015. Així mateix, hi ha un dèficit de fins LA POLÍTICA D'HABITATGE DE a 90.000 habitatges per arribar al 15 % de parc social i assequi- ble que estableix la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 2015-2023 l’habitatge i el Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya. Sense disposar d’un parc extens d’habitatge assequible és JAVIER BURÓN CUADRADO impossible ser un actor sistèmic al mercat que permeti suavit- Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona zar l’evolució dels preus i proveir d’habitatge assequible àmplies capes de la població, de manera que es garanteixi, així, el dret a EDUARDO GONZÁLEZ DE MOLINA Investigador associat en polítiques d’habitatge l’habitatge. És missió de tots els actors rellevants en el sistema a l’Ajuntament de Barcelona d’habitatge resoldre aquest dèficit històric. Però a través de quins mecanismes és possible generar prou habitatges assequibles, a EDUARD CABRÉ ROMANS Consultor internacional en polítiques d’habitatge l’escala i al ritme requerits, per atendre la demanda insatisfeta? a l’Ajuntament de Barcelona El problema és que no sols la crisi d’habitatge és una qüestió maleïda, sinó que la política d’habitatge és, per definició, com- El problema de l’habitatge és complex, sistèmic, interconnec- plexa, lenta, costosa i polèmica. Per tenir èxit, calen consensos tat i urgent. És un cas clar de problema maleït, en què no hi ha amplis, objectius compartits, molta col·laboració, una política solucions màgiques ni dreceres. Qualsevol política d’habitatge mestissa que desplegui totes les eines, i un finançament elevat que parteixi de la premissa que la crisi de l’habitatge se solu- i estable a llarg termini. Abans que res, però, es necessita una ciona principalment amb una mesura està abocada al fracàs. orientació. Una direcció. Una missió. Com argumenta Mariana S’equivoquen tant els qui resumeixen la crisi d’habitatge com Mazzucato al llibre Misión Economía, el mercat és una institució un simple desajustament entre l’oferta i la demanda (una visió socialment creada que és fruit de les interaccions entre el sector segons la qual l’única mesura suposadament efectiva és l’aug- privat, el sector públic i la societat civil. El sector públic pot i ha ment de l’oferta) com els qui defensen que no cal més habitatge de donar direccionalitat al mercat i modelar-lo perquè compleixi i que l’únic que s’ha de fer és regular el mercat per frenar l’es- objectius públics. En l’àmbit de l’habitatge, l’objectiu és crear un peculació i protegir les persones llogateres. mercat assequible que garanteixi el dret universal a l’habitatge. A Espanya no falten només habitatges de lloguer, sinó con- Enfront del fracàs de la política d’habitatge neoliberal, a cretament habitatges assequibles de lloguer, és a dir, habitat- Espanya està sorgint un model emergent, liderat per Barcelona, ges dirigits a llars i a persones amb una renda insuficient per però amb referents en altres territoris, com el País Basc, el País assumir els preus de mercat. Com afirma l’últim document del Valencià o les Illes Balears, que desplega una política orientada Banc d’Espanya,1 el sistema és cada vegada més inaccessible: a la missió en què es conjuga un fet aparentment impossible: la proporció d’ingressos dedicada al pagament del lloguer és augmentar l’oferta d’habitatge mentre es regula el mercat i es cada vegada més elevada. Aquest és un punt feble evident del protegeixen les persones llogateres. Aquest camí concilia in- mercat: malgrat una demanda enorme i creixent, l’oferta no teressos: manté l’assequibilitat de l’arrendatari sense perdre el està reaccionant al ritme que es necessita. Amb només un 2 % benefici de l’arrendador, i ofereix seguretat jurídica a la propie- 1 López-Rodríguez, D.; de los d’habitatge social, enfront de l’11 % de mitjana a la UE, queda Llanos Matea, Mª. (2020). tat i seguretat de tinença a la persona llogatera. encara un llarg camí per recórrer. "Intervención pública en Aquest nou model de política d’habitatge es va plasmar a el mercado del alquiler de A Barcelona, malgrat l’esforç enorme de l’Ajuntament de vivienda: una revisión de la Barcelona a través del Pla per al dret a l’habitatge 2016-2025, Barcelona per incrementar el parc d’habitatge social i assequi- experiencia internacional". que desplegava totes les polítiques sota el principi de les cinc Documentos Ocasionales. ble, la taxa de sobrecàrrega del lloguer se situa al 35,8 %, una dada n.º 2002. Banco de España pes: Promoció, Protecció, Prevenció, Participació i Preservació. 66 67 PROMOCIÓ La manca d’habitatge per cobrir les necessitats de la ciutat con- tribueix sense cap mena de dubte a un augment dels preus al mercat de l’habitatge, en què el mercat del lloguer és el més elàs- tic. A causa d’aquesta situació, en els últims anys s’han registrat preus rècord. És per això que la ciutat està impulsant la genera- ció de nou sòl residencial en entorns urbans en transformació, com el 22@, la Marina del Prat Vermell o la Sagrera. Però no n’hi ha prou amb donar resposta només al repte quan- titatiu. La bombolla immobiliària del 2008 ens va ensenyar que l’augment de l’oferta per si mateixa no redueix els preus al mer- cat lliure. Perquè això passi, hem de generar una oferta més di- versa des del punt de vista de les rendes a què es dirigeix i dels règims de tinença que adopta. L’augment de l’oferta d’habitatge protegit permanentment assequible passa per la promoció pú- blica directa i delegada, així com per la corresponsabilització del sector privat en la provisió d’habitatge assequible (reserva de sòl per a habitatge protegit: el 40 % en nous desenvolupaments —la meitat de lloguer— i el 30 % a la ciutat consolidada ). En aquest sentit, també és important la promoció del lloguer i la cessió d’ús com a tinences alternatives a la propietat. En definitiva, cal que hi hagi un canvi de paradigma cap a una provisió un terç públi- ca, un terç privada i un terç publicoprivada, seguint els millors exemples europeus (Àustria i els Països Baixos). L’oferta d’habitatge assequible també creix gràcies a l’ad- quisició d’habitatge privat, fonamentalment mitjançant l’exer- cici del dret de tanteig i retracte reconegut a l’Ajuntament en diverses circumstàncies, però també mitjançant la captació temporal d’habitatge privat mitjançant programes d’interme- diació i cessió temporal.  Promoció d’habitatge industrialitzat APROP. Carrer Nou de Sant Francesc, 8-10. El Gòtic. Arquitectura: Straddle3, Eulia Arkitektura, Yaiza Terré Font: Adrià Goula 68 PROTECCIÓ Una missió fonamental al mercat de l’habitatge és protegir les persones llogateres i donar-los estabilitat. La incertesa produïda per una pujada descontrolada de preus crea dificultats econò- miques per pagar el lloguer i això acaba comportant desplaça- ments, la qual cosa implica uns costos humans greus. Els despla- çaments forçats causen estrès i afecten la salut física i mental, especialment quan s’abandona el barri on s’han teixit les relaci- ons socials. L’estabilitat en les condicions d’accés i manteniment de l’ha- bitatge és una condició necessària per al desenvolupament d’un projecte de vida i, en definitiva, per a la garantia plena del dret a l’habitatge. Atès que més del 98 % de les llars a Barcelona viuen en el mercat privat, la garantia de la seguretat de tinença passa necessàriament pel compliment de les normatives en matèria d’urbanisme, d’habitabilitat, de contracte d’arrendament, etc. Per proveir d’estabilitat a les persones llogateres, una de les polítiques que des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha promogut és la regulació dels lloguers mitjançant la proposta de creació d’un índex de referència, que posteriorment va adoptar l’Agèn- cia de l’Habitatge de Catalunya (AHC). La Llei 9/2020 ha servit per paralitzar l’escalada dels preus del lloguer al mercat privat, al mateix temps que s’ha augmentat l’estoc d’habitatge social i assequible. Per tant, la funció de mecanisme estabilitzador del mercat és un objectiu fonamental per analitzar la conveniència de la regulació. En l’àmbit del compliment de les obligacions urbanístiques i d’habitabilitat, des de l’Ajuntament s’han intensificat també les labors d’inspecció i sanció de pràctiques abusives i il·legals. L’aprovació del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) va permetre posar límit a l’expansió dels pisos turístics a les zones més saturades de la ciutat. Així mateix, s’han sanci- onat les pràctiques d’assetjament immobiliari de grans propie-  Promoció d’habitatge taris i inversors, amb l’objectiu d’arribar a acords per prevenir la per a joves Can Fabra. Carrer Segre, 24-32. pèrdua de l’habitatge per part de les persones llogateres. Sant Andreu. Arquitectura: Roldán + Berengué, arqts. Font: Ajuntament de Barcelona 70 PREVENCIÓ La promoció d’habitatge nou, així com el desenvolupament de la institucionalitat necessària per promoure massivament habitat- ge públic i social per part d’entitats privades sense ànim de lucre o amb lucre limitat a un ritme significatiu, requereixen temps i esforços col·lectius continuats al llarg de dècades. Fins que no aconseguim disposar d’un parc d’habitatge no de mercat sufi- cient per influir estructuralment en els preus, caldrà recórrer a mecanismes que facilitin l’accés al mercat privat a persones que no poden accedir-hi pel seu compte. Si bé la regulació dels lloguers ha demostrat la capacitat que té per frenar l’augment dels preus al mercat privat, no és capaç d’oferir habitatge social assequible per a unitats de con- vivència que reben suport dels serveis socials i que, en molts casos, tenen uns ingressos molt baixos. En aquestes situaci- ons, mentre el parc públic i social de lloguer no pugui donar resposta a les necessitats, caldrà recórrer a ajudes per cobrir la diferència entre el que poden aportar les persones llogateres i el preu del lloguer. Les ajudes al lloguer serveixen, per tant, per combatre l’emer- gència residencial i per prevenir situacions de desnonaments i de sobrecàrrega severa del lloguer, entre d’altres.  Promoció d’habitatge dotacional per a gent gran i Casal de Barri La Llacuna. Carrer Ciutat de Granada, 145-147-149. El Parc i la Llacuna del Poblenou. Arquitectura: Peris + Toral Arquitectes, Bonell i Gil Arquitectes Font: Ajuntament de Barcelona 72 PARTICIPACIÓ La consecució dels objectius quantitatius establerts pel Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 fa imprescindible la col·laboració entre entitats públiques, privades i comunitàries, les quals, a més de contribuir a accelerar el ritme de producció d’habitatge nou, públic i assequible, estan destinades a tenir un paper important en la consolidació i la professionalització del sector de l’habitat- ge social i assequible, i no de mercat. L’Ajuntament de Barcelona ha culminat un procés d’institu- cionalització d’aquests models de col·laboració publicoprivada mitjançant la creació de dos instruments complementaris. D’una banda, el Conveni ESAL, que és una col·laboració entre l’Ajun- tament i les associacions més representatives de la promoció social i té com objectiu construir i rehabilitar, almenys, 1.000 habitatges assequibles en solars i edificis municipals. Aquest conveni es basa en dos mecanismes diferents d’accés a l’habi- tatge assequible: el lloguer d’habitatge protegit (HPO) i l’accés a un habitatge en règim de cessió d’ús. El primer representarà entorn del 60 % dels habitatges que es construiran o es reha- bilitaran, i ho gestionaran fundacions i cooperatives. El segon representarà entorn al 40% restant i el promouran cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. D’altra banda, la creació de l’Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), una empresa amb capital públic i privat que opera a l’àrea metropolitana de Barcelona i que té com a objectiu promoure, comprar i gestionar 4.500 unitats d’habitatge de lloguer assequi- bles (amb la possibilitat d’augmentar-los un 20 %) en vuit anys. Els socis públics (l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB) i els privats (Neinor i Cevasa) aporten el mateix capital (un 50 %, que equival a 58 milions d’euros, cada banda ). Es comparteix riscos i beneficis i es prenen decisions conjuntament en un Consell d’Administració en situació d’igualtat i amb un conseller independent escollit de  Promoció d’habitatge cooperatiu en cessió mutu acord. d’ús Cirerers (Sostre Sense un ecosistema d’habitatge solvent, diversificat (amb Cívic). Carrer del Pla entitats públiques i privades, amb i sense ànim de lucre) i me- de Cireres, 2. Les Roquetes. tropolità, no serem capaços de generar solucions que complei- Arquitectura: Celobert xin les exigències de la crisi residencial. En el cas de la ciutat de Cooperativa Font: Ajuntament Barcelona, s’estructura ja amb claredat un sistema de promoció de Barcelona 74 de l’habitatge social i assequible a través de tres vies: la pro- moció pública de lloguer social per part de l’empresa municipal d’habitatge (l’IMHAB) com a recurs central, la promoció dele- gada amb la col·laboració d’empreses amb ànim de lucre per generar i gestionar lloguer assequible (l’Habtiatge Metròpolis Barcelona i similars) i la generació i gestió d’habitatge social i assequible mitjançant la col·laboració amb entitats socials sense ànim de lucre (Conveni ESAL). A més d’aquests instruments, la participació en l’elaboració de la política d’habitatge és clau per incorporar les aportacions tant dels ciutadans com de totes les organitzacions vinculades a l’habitatge. Els diversos mecanismes de governança col·labora- tiva, com la Taula d’Habitatge Social o el paper de Decidim com a plataforma de participació, són bàsics per obrir les portes de l’Ajuntament de bat a bat als ciutadans. Així mateix, perquè la participació funcioni, és imprescindible incorporar la rendició de comptes, la transparència, l’avaluació de polítiques públiques i la producció de dades. Per això, tant l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona com la Càtedra d’Habitatge són dues experiències fonamentals de producció i interpretació de dades. PRESERVACIÓ La crisi climàtica i el fet que el 40 % de les emissions de CO2 a les ciutats siguin produïdes pel parc residencial —un parc, a més, molt envellit—, comporta que l’última gran pota d’una política d’habitatge i rehabilitació hagi de ser la missió de pre- servació. Rehabilitar significa ‘preservar’: preservar en condi- cions de dignitat el parc actual, al mateix temps que s’aposta per l’eficiència energètica i per la promoció d’habitatges amb materials ecològics. En aquest sentit, les ajudes a la rehabilitació són una palan- ca fonamental i l’Ajuntament ha apostat per convertir-les en la seva gran eina per preservar el parc privat. A més, la construc- ció d’habitatges nous amb materials sostenibles és un requisit sine qua non que permet conciliar la sostenibilitat (perquè té  Programa de un impacte baix) amb l’assequibilitat (ja que augmenta l’oferta Regeneració Urbana, Canyelles. d’habitatge protegit). Font: Lluís Merino 76 Les 04 5P P de la política d’habitatge de Barcelona 02 PARTICIPACIÓ 2015-2023 P I COPRODUCCIÓ PROTECCIÓ DE LES POLÍTIQUES DE LES PERSONES D'HABITATGE RESIDENTS Coproduir la política Regular el mercat per d’habitatge amb persones protegir les persones residents, llogateres llogateres i donar i l’ecosistema de estabilitat a la tinença proveïdors d’habitatge de lloguer 240 158 P05 P PRESERVACIÓ 1 I SOSTENIBILITAT 0 03 Rehabilitar i millorar PROMOCIÓ energèticament el parc que ja hi ha avui D'HABITATGE PREVENCIÓ en dia i construir SOCIAL I DE L'EMERGÈNCIA habitatges verds ASSEQUIBLE HABITACIONAL 320 Augmentar l’oferta Prevenir i donar d’habitatge social resposta a l’emergència i assequible residencial 80 198P PROMOCIÓ D'HABITATGE SOCIAL I ASSEQUIBLE La missió promoció té com a objectiu construir suficient habi- tatge social i assequible1 per satisfer les necessitats habitacio- nals de la població de Barcelona. En aquesta secció es presen- ten tots els instruments desplegats per part de l’Ajuntament (regular, construir, comprar, mobilitzar), que inclouen: l’MPGM del 30 %, la promoció directa d’habitatge social i assequible industrialitzat i no industrialitzat, els instruments aprovats i vi- gents per a l’adquisició d’habitatge privat i els programes de mobilització d’habitatge cap al lloguer públic. Aquesta secció inclou també articles d’experts nacionals i internacionals que han estat influència i inspiració per a Bar- celona i que emmarquen les mesures desenvolupades a la ciu- tat. Per una banda, Íñigo Maguregi escriu sobre la legislació urbanística i la conveniència de mantenir el sòl en mans públi- ques quan es desenvolupen polítiques públiques de sòl i habi- tatge, i Walker Toma tracta sobre programes de zonificació inclusiva des d’una mirada internacional. 1 S’entenen per habitatges Per altra banda, Ignacio Paricio, Sandra Bestraten i Daniel destinats a polítiques socials Ibáñez escriuen sobre la industrialització de l’habitatge. Igna- tots aquells acollits a qualsevol de les modalitats de protecció cio Paricio assenyala punts de millora a tenir en compte de establertes: habitatges de cara a noves promocions, Sandra Bestraten parla sobre la in- titularitat pública, habitatges dotacionals públics, allotja- dustrialització com a procés en el camp de la rehabilitació ments d’acollida d’immigrants, habitatges cedits a l’Admi- i Daniel Ibáñez tracta sobre l’ús de la fusta massissa industria- P nistració pública, habitatges litzada com a mecanisme per fer front a la crisi climàtica. d’inserció, habitatges de copropietat, habitatges privats En l’apartat de compra d’habitatge i edificis per destinar-los de lloguer administrats per a lloguer assequible i social, es recullen tres perspectives inter- xarxes de mediació social, habitatges privats de lloguer nacionals: Lucie Lescudé-Plaa, de Paris Habitat; Florian Schmi- de pròrroga forçosa, habitatges dt, del districte de Friedrichshain-Kreuzberg de Berlín, i Gianpa- cedits en règim de masoveria urbana i altres habitatges olo Baiocchi i Jake Carlson, que parlen sobre la compra pública promoguts per operadors de béns a Nova York. públics, de preu intermedi entre l’habitatge amb protecció Finalment, es presenten dos programes de mobilització oficial i l’habitatge del mercat d’habitatge buit: un a Euskadi per part de l’Observatori Basc de 1 lliure però que no es regeixen 0 per les regles del mercat lliure l’Habitatge, i l’altre a Barcelona, per part de la Fundació Hàbitat3. 81 ZONIFICACIÓ INCLUSIVA 01 D’HABITATGE PROTEGIT Barcelona és una ciutat altament consolidada, amb pocs àmbits en transformació i un sòl urbà d’ús resi- dencial en procés d’esgotar-se. Aquesta situació limita la capacitat de la ciutat per ampliar el parc d’habitatge assequible i social a partir de futurs creixements. Segons càlculs de l’Ajuntament, a Barcelona li queda sòl per promoure uns 26.000 habitatges assequibles. Aquest és un potencial limitat per la gestió urbanísti- ca, que es concentra a Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris. En aquest context d’escassetat de sòl i elevada de- manda d’habitatge (dos fets que repercuteixen en el preu de l’habitatge), es fa molt difícil poder garantir a Barcelona l’accés a un habitatge digne. Davant d’això, un dels mecanismes existents és incrementar les reserves d’habitatge de protecció pública. Aquesta tècnica fins ara ha estat limitada al sòl en transformació, tant urbanitzable com urbà no consolidat, però recentment a Barcelona ciutat s’ha estès al sòl urbà consolidat.  Àmbits de transformació urbana. Barcelona, 2020. Font: Barcelona Regional a partir de dades del Portal d’Informació Urbanística (PIU). Abril 2020 82 PROMOCIÓ RESERVA D’HABITATGE ASSEQUIBLE libri social dels barris. Les entitats impulsores van 01 EN SÒL URBÀ CONSOLIDAT ser la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), la Plataforma d’Afectats per La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC, l’Assem- per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública blea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i en sòl urbà consolidat (SUC), més coneguda com el Sindicat de Llogateres, entre d’altres que hi han la mesura del 30 %, té com a finalitat protegir el donat suport. 30 % del sostre residencial que es genera en noves La modificació es va aprovar definitivament el promocions d’habitatge i grans reformes. 5 de desembre de 2018 i representa una fita sense Concretament, en aquesta mesura s’estableix precedents a l’Estat espanyol, ja que Barcelona és que les promocions privades que superen els 600 la primera ciutat que implanta una regulació m2 de sostre urbanístic potencial d’habitatge plu- d’aquestes característiques, tot i que s’han desen- rifamiliar han de destinar un 30 % del sostre a ha- volupat regulacions similars amb èxit a ciutats bitatge amb protecció oficial en règim general de com Nova York, París o Londres. lloguer o venda. La mesura també preveu el dret Passats els dos anys d’ajornament de l’aplica- de tanteig i retracte dels habitatges protegits re- ció de la mesura previstos en la Modificació, a l’oc- sultants, cosa que permet a l’Ajuntament adqui- tubre del 2022, l’Ajuntament va adquirir mitjan- rir-los com a parc públic de lloguer, especialment çant el dret de tanteig i retracte, els primers vuit en aquells entorns on manquen. habitatges generats amb aquesta mesura al carrer Cal destacar que la mesura del 30 % va ser im- Puerto Príncipe, al barri de Congrés-Indians. Són pulsada per entitats socials per fer front al proble- els primers d’un total de 120 que s’estan construint ma de l’accés a un habitatge digne i protegir l’equi- a la ciutat gràcies a aquesta norma. En general, l’MPGM 30 % ajuda a promoure més ha- La mesura del 30 % també exigeix als promotors pri- bitatge social i assequible a Barcelona, ja que permet vats corresponsabilitzar-se a l’hora de generar habitat- l’increment de reserves de sòl d’habitatge protegit en ge assequible com a contrapartida a les plusvàlues que sòl urbà consolidat. Es tracta d’una necessitat evi- la ciutat genera col·lectivament a les seves propietats. dent si es tenen en compte els requeriments que té Està previst que els habitatges amb protecció ofi- Barcelona de complir l’objectiu de solidaritat urbana, cial resultants d’aplicar la normativa s’ubiquin a la que estableix que el 15 % dels habitatges principals mateixa edificació objecte de l’actuació o en un altre de la ciutat haurien de ser socials o assequibles, en edifici ubicat al mateix barri mitjançant un pla de mi- un context en el qual gairebé s’ha exhaurit la possibi- llora urbana que justifiqui l’interès públic i l’equilibri litat de nous creixements. dels aprofitaments. A més, aquesta mesura també incideix en la línia de La mesura s’aplica tant a les promocions residencials potenciar una ciutat mixta i socialment cohesionada, de nova construcció com a les grans rehabilitacions o ja que facilita la generació d’habitatge protegit al cen- reconstruccions integrals d’habitatge que tenen lloc al tre de la ciutat, on actualment és gairebé inexistent. municipi de Barcelona, amb les excepcions següents: • Edificacions amb grau de protecció del patrimo- ni arquitectònic (A, B i C mantenen l’estructura i  Vista parcial de Ciutat Vella direcció Besòs. tipologia dels habitatges). Font: Vicente Zambrano González. Ajuntament de • Àmbits d’actuació urbanística que tinguin una re- Barcelona serva d’HPP (siguin MPGM, planejament derivat o polígons).  Entitats impulsores de la mesura celebrant • Als solars en SUC que provinguin d’un PAU que no el dia de la seva aprovació. Barcelona, contingui la reserva d’HPO no se’ls aplica la norma setembre 2018. si presenten llicència dins el termini d’edificar que Font: Ajuntament de Barcelona fixa el planejament. 84 85 PROMOCIÓ LA POLÍTICA DE SÒL: pública; l’increment no només en l’espai, La «Declaració municipalista dels go- refós de la Llei del sòl i la rehabilitació urba- 01 PROCESSOS DE PRIVATITZACIÓ sinó també en el temps, dels patrimonis verns locals pel dret a l’habitatge i el dret na (d’ara endavant TRLSRU) aprovat el 2015, VS. MANTENIMENT DEL SÒL de sòl, ha de continuar sent una peça a la ciutat» (Nova York, 2018) ha posat de han de coincidir, encara que sigui parcial- PÚBLIC AMB FUNCIÓ SOCIAL clau de la política urbanística.» manifest com és d’important que les admi- ment, amb les reserves de sòl destinades a nistracions públiques controlin la titularitat habitatge protegit establertes pel planeja- IÑIGO MAGUREGI SALAS Malgrat ser un problema detectat fa tant pública del sòl de manera estable, amb el ment urbanístic. Aquests sòls són els pa- Advocat urbanista, de temps,1 no s’ha avançat gaire des d’ales- doble objectiu de preservar un parc d’habi- trimonis públics, en aquest cas municipals, Assessor de polítiques urbanes hores. Excedeix de l’objecte d’aquesta col- tatge de lloguer a preus assequibles i d’ex- de sòl (d’ara endavant PMS), que, contràri- laboració entrar en l’anàlisi detallada de les plorar altres models de tinença dels habi- ament al que hem vist anteriorment, tenen raons del fracàs d’aquesta política de sòl, tatges a través de la figura dels Community naturalesa patrimonial, per la qual cosa sí però tothom hi estarà d’acord si les identi- Land Trusts. que són alienables a favor de tercers. És per fiquem amb les qüestions següents: (1) in- això que la qüestió de la possible privatitza- suficiència de recursos municipals per a la ció dels sòls (és a dir, l’objecte d’aquesta col- promoció d’habitatges públics de lloguer o PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL laboració) sorgeix sobre aquest últim tipus ELS PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL, amb propietat limitada sobre aquests sòls; I D’HABITATGE EN LA LEGISLACIÓ de massa patrimonial. UN PROBLEMA QUE PORTA CUA (2) encaix difícil de les figures de propietat CATALANA Cal subratllar que aquests patrimonis La conveniència de mantenir el sòl en mans temporal dels habitatges —com el dret de En aquest apartat no fem referència als sòls públics de sòl tenen unes finalitats con- públiques per dur a terme una política de superfície— al mercat hipotecari, i (3) escàs de sistemes públics en què és possible la cretes i, consegüentment, disposen d’una sòl i d’habitatge adequada és una qüestió control i fiscalització de la massa patrimonial promoció d’habitatges o d’allotjaments naturalesa jurídica patrimonial diferent de latent des de fa molts anys en la nostra le- que comporten els patrimonis municipals de dotacionals, també destinats a atendre el la resta de la massa patrimonial pública. gislació urbanística. En aquest sentit, n’hi sòl, entre d’altres. dret a l’habitatge. Com a sòls demanials, Això es disposa així a l’efecte de fer possi- ha prou amb citar aquí les paraules que el La permanència de la titularitat del sòl la legislació els atribueix la condició d’in- bles aquests objectius específics, perquè legislador urbanístic estatal fa servir en l’ex- en mans públiques continua formant part de alienabilitat i, per tant, ja no es planteja el la legislació bàsica (article 52 del TRLSRU) posició de motius de la Llei 19/1975, de 2 l’agenda pública, atès el gran nombre de de- debat d’una possible patrimonialització els atribueix unes possibles finalitats, tam- de maig, de reforma de la llei sobre règim claracions institucionals que hi arriba a ha- privada. Aquesta possibilitat de qualificar bé taxades. En conseqüència, la utilització del sòl i ordenació urbana, quan, parlant ver sobre la gestió dels patrimonis públics sòls d’equipament públic com a habitat- d’aquests béns per a altres finalitats dife- del dret de superfície —com a tècnica per de sòl. N’és una mostra la Carta de LEIZPIG ges o allotjaments ja ha estat explorada rents, per molt que puguin tenir alguna co- poder dissociar la titularitat pública de sòl de novembre del 2020, en què els ministres pel Pla General Metropolità de Barcelona, bertura d’interès públic, consta reiterada- i facilitar l’explotació privada del que està del ram incideixen en la necessitat d’orien- en què es van identificar alguns solars a la ment sancionada en la jurisprudència.4 edificat—, diu en relació amb els patrimonis tar la política de sòl cap a la retenció de la ciutat per implantar-hi aquest ús i atendre, Si ens centrem en el marc legislatiu de públics de sòl: titularitat pública:2 d’aquesta manera, alguns segments de la Catalunya, el Decret llei 17/2019, de 23 de població, com els joves o la gent gran.3 desembre, de mesures urgents per millorar «Des de la perspectiva dels patrimonis «En moltes ciutats la disponibilitat d’es- A banda del que s’ha dit anteriorment, hi l’accés a l’habitatge, dins d’un ampli ventall públics de sòl, el dret de superfície pot pai és limitada, i això sol causar conflictes ha també els terrenys públics, de naturalesa de mesures, va introduir una modificació i ha de ser un instrument mitjançant el d’interessos. Les administracions locals patrimonial, que han estat obtinguts per específica que feia referència als terrenys qual, cada vegada més, es procuri que el necessiten un planejament urbanístic i l’Administració –els ajuntaments– d’acord que les administracions públiques perce- dret de propietat sobre el sòl urbà, una unes polítiques que siguin sostenibles, amb la seva participació en les plusvàlues bessin de manera gratuïta en els proces- vegada entri en l’esfera patrimonial de transparents i equitatives, incloent-hi generades per l’acció urbanística i que, se- sos de reparcel·lació, en concepte de par- l’Administració, no surti de la titularitat el control i la propietat del sòl públic.» gons els articles 18.1, lletra b, i 51.1 del text ticipació en les plusvàlues, amb la finalitat 86 87 PROMOCIÓ de construir-hi habitatges protegits. Per a Aquest principi general obligaria qualse- tatge assequible s’alienaran sempre mit- de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Adminis- 01 aquests sòls, es disposa la impossibilitat vol Administració pública que dugui a ter- jançant la constitució de drets de superfície tració local, que va disposar l’obligació que la competència municipal en matèria de promoció i gestió de l’habitatge de legal de vendre’ls a tercers en ple domini. me un procés d’alineació del sòl a conside- sobre aquests sòls, preservant-ne la titulari- protecció pública s’exercís «amb criteris de sostenibilitat fi- nancera». A l’exposició de motius es justifica la me- rar en l’expedient patrimonial respectiu la tat pública, amb l’única excepció dels supò- 6 Cal subratllar que aquesta regla de caràcter bàsic en matèria sura per poder configurar un parc públic finalitat de les polítiques públiques de sòl i sits de reallotjament.11 El dret de superfície de gestió patrimonial pública inclouria més sòls que els estable d’habitatges de protecció pública d’habitatge per justificar que la seva decisió no només busca assegurar la conservació PMS descrits, amb caràcter mínim, pel mateix article 51 del TRLSRU del 2015. Seria el cas d’un Ajuntament que destinats al règim del lloguer assequible té la finalitat de dotar-les d’un servei millor de la titularitat pública del sòl, sinó també exerceix drets de tanteig i retracte sobre solars, o supòsits d’adquisició del seu ple domini sobre la base del dret privat (article 12 apartat tercer i quart).4 i més eficaç. Tenint en compte aquest cri- aconseguir consensos sobre aquelles qües- (compravenda de sòl, permutes de sòl, etc.) o del dret Més recentment, a l’article 28, lletra b, teri, en l’alienació plena dels sòls sobre els tions d’interès general que han de permetre administratiu (expropiació forçosa, etc.). Segons la legislació urbanística catalana, aquests solars també formen part del del Projecte de llei pel dret a l’habitatge, quals les edificacions es destinen a habitat- prendre decisions informades sobre l’explo- patrimoni municipal de sòl. d’àmbit estatal, sembla que vol tancar la ge assequible, en la mesura que la legisla- tació del que s’ha edificat o urbanitzat sobre 7 Estem fent referència al cas de l’alienació a favor d’una en- titat privada d’un conjunt de promocions d’habitatge en rè- qüestió, ja que estableix expressament que ció urbanística els estableix unes finalitats aquests mateixos sòls. gim de lloguer assequible a mans de l’Institut d’Habitatge els sòls públics destinats a l’habitatge asse- determinades, se n’haurà de justificar la in- de Madrid. En aquest cas, el Tribunal Superior de Justícia va apreuar la manca de justificació de la decisió adoptada, quible han de garantir, en qualsevol supòsit, necessarietat sobre la base que l’Adminis- al·legant que la declaració d’innecessarietat no havia sigut suficient. A les sentències es fa referència a l’obligació que la titularitat pública del sòl atorgant drets tració pública pugui disposar en el futur de aquesta innecessarietat s’acrediti en relació amb els articles de superfície o concessions administrati- més sòl per a les intervencions següents: 1 Vegeu una anàlisi detallada de la qüestió a VAQUER 9.2 i 47 de la CE, en què s’estableix que les administraci- CABALLERÍA, Marcos (2011). La eficacia y efectividad del de- ons públiques tenen una responsabilitat molt especial de ves a tercers.6 recho a la vivienda en España (pàg. 149 i següents). Editorial cara a la ciutadania en matèria d’accés a l’habitatge que, en • Reequilibrar la tensió en el mercat de l’ha- Iustel. canvi, no tenen els agents privats (STSJMAD 3835/2019, 7009/2019, 8219/2019). bitatge mitjançant l’oferta pública de sòl. 2 Sorprenentment, la política de control públic de la titulari- tat dels sòls ni tan sols s’ha mencionat en l’Agenda Urbana 8 El principi de bona administració de l’article 41 de la Carta PRINCIPI DE BONA ADMINISTRACIÓ • Atendre tota la demanda futura d’habitat- Espanyola 2019, que parla de política d’habitatge, però en dels Drets Fonamentals de la Unió Europea s’enllaça amb cap moment fa referència a la política de sòl. el deure de motivació dels actes administratius de les ad- EN LA GESTIÓ PATRIMONIAL ge de la ciutadania. ministracions públiques, segons la jurisprudència reiterada 3 Vegeu la modificació del Pla General Metropolità (Barcelona) PÚBLICA DEL SÒL • Aconseguir uns certs objectius de dimen- del Tribunal Suprem. Podeu consultar a aquest efecte, com per a la creació d’un sistema d’habitatge dotacional i concre- a exemple, l’STS 3578/2016 que conclou que el deure ad- Una línia jurisprudencial recent, que va de- sió del parc públic d’habitatge de lloguer. ció dels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació (DOGC, ministratiu ha de ser tan exhaustiu com sigui possible per núm. 4724 de 22/09/2006). donar a conèixer les circumstàncies o fets rellevants que terminar la nul·litat de ple dret de l’alienació 4 Com a exemple, l’STS 6328/2008 recorda que les possibles justifiquen l’acte administratiu respectiu. No obstant això, a favor d’un tercer d’un conjunt de promoci- Tampoc es pot perdre de vista la utilitat de la finalitats dels PMS són la construcció d’habitatges prote- aquest dret fonamental s’ha posat de manifest normalment gits i altres propòsits d’interès social, de manera que es fa en relació amb interessos particulars, i no amb l’interès ge- ons d’habitatge públic en règim de lloguer,7 permanència del sòl en mans públiques per una interpretació estricta del concepte usos d’interès social. neral urbanístic. Aquest principi de bona administració, se- L’article 1.1 de la CE, que defineix el nostre Estat com «un gons el punt 22 de l’Agenda Territorial Europea 2030, reque- mostra que, en últim terme, la decisió admi- evitar que les futures polítiques d’habitatge Estat social», en relació amb l’article 9.2 del mateix text, pot reix adoptar decisions públiques que assegurin l’estabilitat nistrativa en matèria de gestió patrimonial siguin consumidores de nous sòls i per im- donar-nos per analogia una idea del que seria el concepte en el temps de les polítiques públiques dirigides a millorar més modest d’ús d’interès social: aquell que tendeix a «pro- la qualitat de vida de la ciutadania i enfortir els mecanismes ha de guiar-se pels criteris que han d’infor- plementar estratègies d’enfortiment de les moure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de de confiança social. Entre aquestes polítiques públiques hi mar qualsevol actuació administrativa. En comunitats locals,9 així com per facilitar els l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i ha, lògicament, la política d’habitatge. efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en difi- 9 És important subratllar que la titularitat pública del sòl habilita aquell cas, la nul·litat es va decretar per fal- futurs processos d’adaptació i rehabilitació cultin la plenitud, i facilitar la participació de tots els ciuta- l’Administració pública a donar suport a les noves formes de dans en la vida política, econòmica, cultural i social». ta de justificació o de suficiència de la prè- del que ja està edificat en el marc de les exi- participació sobre l’espai urbanitzat i edificat i a millorar-les, 5 L’apartat quart va ser modificat uns mesos després per la incloent-hi processos de coproducció i disseny en cooperació via declaració d’innecessarietat dels béns gències de l’economia circular.10 Llei 5/2020, de 29 d’abril. L’obligació que estableix ara és de l’espai amb els habitants, xarxes de la societat civil, orga- alienats que havia justificat aquesta alie- Sobre la base d’aquest principi de bona més difusa en relació amb el compromís de les adminis- nitzacions i empreses privades (Community Land Trust), tal tracions públiques promotores dels sòls en matèria de llo- com aconsella la nova Carta de LEIZPIG 2020. nació. Aquí, al meu entendre, es pot veure administració, més enllà de les futures obli- guer. Aquesta modificació legislativa urgent es dedueix del 10 L’Agenda Territorial Urbana 2030 inclou les polítiques de fet que el compromís econòmic de l’Administració pública una nova aplicació pràctica del principi ge- gacions legals, l’Ajuntament de Barcelona, gestió de sòl com un factor clau per al foment de la circula- titular del sòl de destinar els habitatges protegits neces- ritat aplicada al territori (vegeu paràgraf 55). neral de la bona administració,8 en aquest des de l’any 2008, ja recull en la planifica- sàriament al règim de lloguer o de poder, alternativament, constituir-hi un dret de superfície és notablement diferent. 11 En una línia semblant, la política d’habitatge del Govern cas aplicat a les consideracions de la gestió ció municipal d’habitatge que tots els sòls Això enllaça amb la necessitat ja introduïda a l’apartat 8 basc aplica sense excepció des de fa més de vint anys la de l’article primer, en què es modificava la Llei 7/1985, de constitució de drets de superfície sobre els sòls patrimonials dels patrimonis públics d’immobles. públics de l’Ajuntament destinats a l’habi- 2 d’abril, de bases de règim local, per la Llei 27/2013, de 27 propis i que es destinin per tercers a habitatge protegit. 88 89 PROMOCIÓ HABITATGE ASSEQUIBLE I D’INCLUSIÓ finançats amb diners públics (Ponce Solé, tagonisme dins de l’onada de desregulació HABITATGE D’INCLUSIÓ 01 SOCIAL IMPULSAT PEL MERCAT: 2006). La importància d’aquesta integració i com a resposta al paper menys rellevant A LONDRES I A PARÍS COM L’HABITATGE D’INCLUSIÓ POT és molt rellevant perquè investigacions re- dels governs centrals en el finançament Les polítiques d’inclusió adoptades a París i SER UN MECANISME EFECTIU PER cents han demostrat que els barris amb més d’habitatge social (Calavita, 2006). Avui dia, a Londres són dos exemples europeus des- ABORDAR ELS REPTES EUROPEUS diversitat social, ètnica i econòmica facili- les polítiques d’habitatge d’inclusió servei- tacats. Les dues ciutats presenten un mer- D’HABITATGE ASSEQUIBLE ten més la mobilitat social (Chetty, Hendren xen per promocionar opcions d’habitatge cat de l’habitatge competitiu amb un valor i Katz, 2016). Per tant, no és cap sorpresa més inclusiu i assequible a escala local, re- del sòl elevat, una taxa de pisos buits baixa WALKER TOMA que s’hagin descrit les polítiques d’habitat- gional i nacional, al Regne Unit, Alemanya, i una activitat de promoció persistent (tant Economista urbà, ge d’inclusió com «l’únic mitjà per crear ha- els Països Baixos, Suècia, França, Itàlia, de nova construcció com de rehabilitació). Responsable de desenvolupament, Alameda, California bitatge social de nova construcció que si- Irlanda i Espanya, entre d’altres (Builtelaar Malgrat aquestes semblances, cada ciutat Estudiant de doctorat, Universitat Internacional de Catalunya gui, almenys en teoria, socialment inclusiu i de Kam, 2012; Hansson, 2019). ha dissenyat un programa d’inclusió consis- de manera intrínseca» (Mallach 2010).2 En general, les mesures d’inclusió d’àm- tent i amb un abast significativament dife- En termes d’impacte fiscal, les políti- bit municipal, com les que han entrat en rent de l’altre. ques d’habitatge d’inclusió són ben vistes funcionament al Regne Unit, Itàlia, França pels governs, ja que suposen un cost d’im- i, des de fa poc, Espanya, s’emmirallen en Londres, Regió del Gran Londres, La inassequibilitat de l’habitatge, la gen- plementació relativament baix. Potser és models més convencionals fets servir als Anglaterra trificació i els problemes de desplaçament evident, però la naturalesa mateixa de les Estats Units. Allà, els promotors immobi- D’acord amb la llei de planificació urbanísti- de població i d’exclusió social consegüents polítiques d’inclusió com a mecanismes per liaris estan obligats a oferir un percentat- ca de pobles i ciutats de 1990 (en endavant, són reptes ben documentats a tot Europa. crear pisos assequibles a partir del desen- ge (normalment entre el 10 % i el 20 % dels la Llei), els consistoris anglesos poden exi- L’habitatge d’inclusió, o zonificació inclusi- volupament privat no requereix finança- pisos de la promoció en qüestió) a un preu gir que les noves promocions ofereixin pi- va, és una política d’ús del sòl que obliga o ment públic directe.3 per sota del de mercat i, a canvi, reben una sos assequibles o quotes a canvi dels drets impulsa els promotors immobiliaris a incor- combinació d’incentius fiscals i augments de construcció (Monk, 2010). Aquesta me- porar una proporció de pisos venuts o llo- en la densitat màxima d’habitatge (Calavita, sura ha estat l’origen de la gran majoria del gats per sota del preu de mercat, a canvi de ORÍGENS DE L’HABITATGE 2006). Ara bé, mentre creixia la seva popu- parc d’habitatge assequible que s’ha cre- drets de construcció o modificacions en la D’INCLUSIÓ laritat, les polítiques d’inclusió anaven can- at a Anglaterra des del 2000 (Morrison i qualificació del sòl (Schwartz et al., 2012). L’habitatge d’inclusió va aparèixer als viant quant al disseny, les condicions i els Burgess, 2013), una part important del qual És una mesura que sovint s’ha considerat un Estats Units als anys setanta, als afores de resultats. Alguns canvis habituals tenen a és a la regió del Gran Londres. mecanisme útil per crear habitatge assequi- Washington i a Califòrnia. Es va estendre ar- veure amb les característiques dels progra- El 2017, en un esforç per accelerar la cre- ble de manera integradora i que no suposa reu dels Estats Units durant els anys previs mes, com ara els incentius disponibles, el ació de pisos assequibles a tota la ciutat, l’al- una gran despesa per al públic. a la crisi financera global, a mesura que els seguiment dels pisos al llarg del temps i els calde de Londres, Sadiq Khan, va proposar Arran d’uns estudis fets als Estats Units preus de l’habitatge creixien ràpidament i requisits d’assequibilitat. Els incentius de optimitzar el procés de promoció immobili- i a Europa, s’ha observat que, per ubicar ha- els governs municipals tenien més interès promoció poden incloure deduccions fis- ària com a resposta a l’encariment del mer- bitatges assequibles en comunitats multi- a fer pagar als promotors immobiliaris una cals, la reducció de les places d’aparcament cat immobiliari (i al cert estancament dels in- racials i d’ingressos mixtos, els programes part més gran dels costos associats a la pro- que s’haurien de construir o l’augment de la gressos mitjans després de la crisi). D’aquesta d’habitatge d’inclusió funcionen millor que moció d’habitatge (Calavita i Mallach, 2009). densitat màxima d’habitatge. Com era d’es- manera, qualsevol projecte residencial nou altres programes destacats d’habitatge as- Encara que no tingui el mateix recorre- perar, les modificacions de les característi- podria evitar el procés feixuc de sol·licitud re- sequible, com el programa de crèdit fiscal gut que als Estats Units, l’habitatge d’inclu- ques dels programes han causat canvis en querit per la Llei, si els promotors complien per a habitatges d’ingressos baixos (LIHTC)1 sió ha anat guanyant terreny a Europa des la construcció de pisos en el conjunt de les rigorosament amb la inclusió del 35 % d’habi- (Ellen i Horn, 2012) i la construcció de pisos dels anys noranta. Al principi va agafar pro- polítiques d’inclusió. tatge assequible sense ajudes públiques. En 90 91 PROMOCIÓ cas que sigui necessari un finançament pú- fícil i complex de regulació de l’habitatge 01 blic, el percentatge per optar a aquest pro- (Calavita i Mallach, 2010). Això ha compor- cés de sol·licitud exprés és del 50 %. tat un procés molt més polititzat i ad hoc A més, com que a Londres la construcció per aconseguir permisos de promoció i, en d’habitatge assequible des de fa temps s’ha molts casos, ha significat una pèrdua de la centrat en certs barris, no es preveu cap trà- voluntat inicial de la mesura. Tot i això, tant mit exprés per a acords de construcció fora a París com a la resta del país, la política in- del lloc de l’obra o pel pagament d’una quota clusiva ha motivat una distribució més igua- en comptes de construir els pisos als llocs litària d’habitatge social en tots els barris. acordats, tot i que aquestes opcions són Tant a Londres com a París, al llarg del possibles amb l’aprovació de la nova me- temps, les mesures d’inclusió han passat a ser sura. També està previst determinar a cada més flexibles i centrades en els barris i han barri els límits d’ingressos pels habitatges aconseguit crear un mecanisme de promoció assequibles, per assegurar que els nivells sense càrregues fiscals que genera habitat- d’assequibilitat tinguin en compte la renda ges assequibles en zones de més ingressos i el preu variable de l’habitatge a la ciutat. on l’accés a l’habitatge no és tan fàcil. París, l’Illa de França i França A França, la Llei nacional de solidaritat i de MESURES D’HABITATGE D’INCLUSIÓ renovació urbana (SRU) obliga tots els mu- A BARCELONA nicipis amb més de 3.500 habitants (o més La investigació que hem desenvolupat en de 1.500, en el cas dels municipis de l’àrea polítiques d’habitatge d’inclusió s’ha cen- metropolitana de París) a comptar amb un trat en Barcelona. El 2018, es va aprovar mínim del 20 % d’habitatge social. En aquest una mesura que exigia que el 30 % dels pi- sentit, es cobra un impost als municipis que sos en noves promocions d’habitatges i en no compleixen aquest llindar. grans renovacions fetes per promotors im- El 2004, a París va entrar en vigor una mobiliaris privats a la ciutat havien de ser mesura basada en l’SRU que exigia que es habitatges de protecció oficial. guardés un 25 % d’habitatge social en totes La investigació s’ha centrat sobretot en les noves promocions fetes en barris on el l’impacte de l’habitatge d’inclusió a l’esca- percentatge d’habitatge social actual fos de la de barri. Per estudiar aquests impactes, menys del 20 % (Rose et al., 2012). Aquesta vam avaluar l’economia del desenvolupa- mesura era una resposta directa a la per- ment de projectes prototípics dels distric- cepció que es tenia de les polítiques du- tes de Sant Martí i Sants-Montjuïc mitjan- tes a terme a Londres, que a París es con- çant una anàlisi de viabilitat. Els resultats siderava que havien acabat perpetuant la inicials indicaven que les mesures d’inclu-  Promoció d’habitatge en règim de lloguer segregació, a causa d’una distribució defi- sió aprovades eren massa exigents per als i en dret de superfície (Fem Ciutat). cient. A la pràctica, aquesta mesura ha cos- promotors privats i suposaven una quantitat Plaça de la Gardunya, 5. El Raval. Arquitectura: Estudi Carme Pinós tat d’implementar a causa del sistema di- reduïda de pisos de promocions d’interes- Font: Ajuntament de Barcelona 92 93 PROMOCIÓ sos privats. A més, la quantitat de pisos as- i persistents d’assequibilitat i d’exclusió so- 1 El programa LITHC es va fundar l’any 1986 sota la llei de • Mallach, A. 2008. “Managing neighborhood change. A fra- 01 sequibles creats arran d’aquest mesura era cial. El resultat de la investigació indica que reforma fiscal de 1986, que fomentava la inversió privada mework for sustainable and equitable revitalization.” Presented en la creació d’habitatges assequibles per a llars d’ingres- for the National Housing Institute, Montclair, NJ. Available online: significativament més baixa que les previsi- les polítiques d’inclusió s’haurien de basar sos baixos. El programa LIHTC és l’origen de la gran majoria from: http://www.mayorsinnovation.org/pdf/ManagingNeigh- d’habitatge de lloguer assequible construït als Estats Units. borhoodChange.pdf. Accessed 17 November 2018. ons inicials. Ara bé, els efectes de la imple- en una comprensió realista de la viabilitat 2 Els mecanismes d’inclusió social que estan al centre de les • Mallach, A. 2010. Inclusionary housing and the goal of social mentació de la mesura van coincidir amb el del mercat i tenir prou flexibilitat perquè els polítiques d’inclusió perden sentit quan s’ofereix als promo- inclusion: Policy choices in cross-national perspective (draft començament de la pandèmia global de la programes es puguin modificar al llarg del tors el pagament d’una taxa, en comptes de la construcció version). de pisos al lloc acordat o la possibilitat de construir els ha- Covid-19, que, entre molts altres impactes, temps. En altres paraules, una mesura d’in- bitatges assequibles en un altre lloc. • Mallach, A. 2020. Interview by author on developments in inclu- sionary housing policy. també va alterar la inversió en promocions clusió hauria de ser revisada periòdicament 3 Això no obstant, sí que cal suport econòmic directe o indi- recte per a certs incentius habituals en els programes d’in- • Monk, S. 2010. “England: Affordable housing through the plan- immobiliàries i les dinàmiques del mercat. per garantir tant que les condicions econò- clusió, com ara incentius fiscals, la flexibilització de la quan- ning system: the role of Section 106”. In N. Calavita & A. Mallach titat de places d’aparcament que cal construir o canvis en la .2010. “Inclusionary housing in international perspective: Affor- Així doncs, és difícil avaluar el veritable im- miques subjacents de promoció residencial qualificació del sòl. dable housing, social inclusion, and land value recapture” (pp. pacte de la mesura d’inclusió de Barcelona.4 no siguin massa exigents per als promotors 123–168). Cambridge, MA: Lincoln Institute of Land Policy. 4 A més, l’aprovació recent de la Llei estatal del dret a l’habitat- com que la mesura estigui maximitzant els ge permet limitar el preu dels lloguers de tenidors amb més • Morrison, Nicky, and Gemma Burgess. 2013. “Inclusionary de deu propietats si són en zones en tensió, preveu penalit- Housing Policy in England: The Impact of the Downturn on the BONES PRÀCTIQUES EN beneficis comunitaris i la creació d’habitat- zacions fiscals per als propietaris de pisos que faci temps Delivery of Affordable Housing through Section 106.” Journal L’HABITATGE D’INCLUSIÓ ge assequible. En alguns programes d’inclu- que estiguin buits i, com ja es va aprovar a Barcelona, exigeix of Housing and the Built Environment 29, no. 3 (2013): 423-38. destinar el 30 % dels pisos de promocions de nova construc- doi:10.1007/s10901-013-9360-7. Bàsicament, l’eficàcia d’un programa d’ha- sió més recents, s’han inclòs criteris geo- ció a habitatge públic per a persones amb pocs ingressos. • Ponce Solé, J., ed. 2006. Land use law, housing, and social and Per tant, es pot dir que s’ha establert una mesura d’habitatge bitatge d’inclusió es mesura en la capacitat gràfics (París fins a cert punt ho ha fet) en territorial cohesion. Denver: d’inclusió a escala nacional. No obstant això, com que s’ofe- de crear habitatge assequible de manera què les normes d’inclusió varien en funció reix als promotors una compensació per aquest 30 % d’ha- • Rocky Mountain Land Use Institute. bitatges protegits, ja sigui monetària, a través d’augments integradora i socialment inclusiva. Quan es del barri o del districte. Aquesta variació de • Republique Francaise. “De La Loi Solidarité Et Renouvellement de la densitat màxima d’habitatge o amb l’assignació de sòl Urbain à La Loi Alur.” Vie Publique-Au Coeur Du Débat Public. en localitzacions comparables, aquesta mesura estatal és calcula si la quantitat de pisos assequibles la reglamentació entre els barris permet als May 21, 2014. Available online: http://www.vie-publique.fr/poli- força menys ambiciosa que l’aprovada a Barcelona. tiques-publiques/logement-social/index/ (accessed on 18 No- o de lloguer social que genera un programa responsables polítics calibrar les mesures 5 Aquesta pràctica encara està relativament poc estesa, però vember 2018). concret d’inclusió és suficient o no, s’han de d’inclusió per reflectir millor les realitats unes quantes ciutats i comtats dels Estats Units tenen • Rose, Damaris, Annick Germain, Marie-Hélène Bacqué, Gary programes d’inclusió amb criteris geogràfics, incloent-hi tenir en compte les condicions del mercat econòmiques, socials i espacials en un con- Bridge, Yankel Fijalkow, and Tom Slater. “‘Social Mix’ and Neigh- Chapel Hill (Carolina del Nord), Burlington (Vermont), bourhood Revitalization in a Transatlantic Perspective: Compa- immobiliari i també el disseny i l’execució text determinat (Mallach, 2020). La meva Austin (Texas), el comtat de Fairfax (Virgínia) i Charlotte ring Local Policy Discourses and Expectations in Paris (France), (Carolina del Nord) (Grounded Solutions Network, 2020). Bristol (UK) and Montréal (Canada).” International Journal of Ur- de la mateixa mesura. En un mercat immo- investigació apunta que, a través d’un enfo- ban and Regional Research 37, no. 2 (2012): 430-50. doi:10.1111/ biliari amb tanta demanda, més activitat de cament més específic, un programa d’inclu- j.1468-2427.2012.01127.x. promoció significarà més pisos d’inclusió. sió pot treure més partit del mercat privat • Schuetz, Jenny, Rachel Metzler, and Vicki Been. 2009. “Silver Bullet or Trojan Horse? The Effects of Inclusionary Zoning on La dinàmica cíclica fa que l’habitatge d’in- per aconseguir resultats més assequibles. Local Housing Markets.” Urban Studies. REFERÈNCIES clusió sigui un mitjà atractiu per construir Finalment, les mesures d’habitatge d’in- • Schwartz, Heather L., Ecola, Lisa, Leuschner, Kristin J. and Aaron • Calavita, N. (2006). Inclusionary housing in the US and Europe. Kofner. 2012. “Is Inclusionary Zoning Inclusionary? A Guide for habitatge assequible, ja que és més eficaç clusió no s’haurien d’entendre, de cap ma- In 42nd ISoCaRP congress. Practitioners.” RAND Environment, Energy and Economic Deve- quan l’habitatge social construït o comprat nera, com una fórmula màgica o com una • Calavita, N. & Mallach, A. 2010. “Inclusionary Housing in the lopment: Santa Monica, California. International Perspective: Affordable Housing, Social Inclusion, pel Govern és menys rendible. És a dir, ad- solució política en si mateixa. Ara bé, si les and Land Value Recapture.” Lincoln Institute of Land Policy. quirir pisos o edificis o subvencionar els polítiques d’habitatge d’inclusió estan ben Washington, D.C. costos de l’habitatge és més car en perío- pensades, poden ser una eina efectiva a • Chetty, Raj, Nathaniel Hendren, and Lawrence F. Katz. 2016. “The Effects of Exposure to Better Neighborhoods on Children: des en què el mercat és més competitiu. disposició dels governs per promocionar la New Evidence from the Moving to Opportunity Experiment.” American Economic Review, 106 (4): 855-902. Encara que els programes d’inclusió de creació d’habitatge assequible i d’inclusió • Ellen, I.G. and O’Regan, K. 2008. “Reversal of fortunes? Lower-in- Londres, París i Barcelona siguin fonamen- social que segueixi els alts i baixos de l’ac- come urban neighborhoods in the US in the 1990s.” Urban Stu- talment diferents quant al disseny i la im- tivitat del mercat immobiliari i que treballi dies 45: 845-869. plementació, els tres presenten models que braç a braç amb altres solucions polítiques • Lazarovic, Rebecca. 2010. A comparison of workforce housing practices in three cities and their applicability to Montreal. Mas- busquen confrontar els reptes generalitzats que busquen fer més assequible l’habitatge. ters thesis, McGill University. 94 95 PROMOCIÓ PROMOCIÓ INNOVADORA D'UN PARC 01 PÚBLIC D'HABITATGE DE LLOGUER 42 allotjaments Irena Sendler, 22-24 APROP Amb l’objectiu de promoure més habitatge social i assequible a la ciutat i desenvolupar-lo en el me- nor temps possible, es reforça la capacitat de pro- moció directa de l’Ajuntament i es diversifiquen els agents amb capacitat per generar-ne (el que es coneix com a promoció delegada). Aquest reforç es fa efectiu amb la creació de l’Ins- titut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), un organisme que sorgeix de la fusió entre Barcelona Gestió Urbanística, SA i el Patronat Municipal de l’Habitatge, i que actua 60 habitatges Novelles, 1-3 com a única entitat promotora i gestora municipal 68 habitatges d’habitatge, la qual cosa evita duplicitats i facilita Dolors Piera, 6 una promoció i gestió eficaces del parc municipal 26 habitatges 35 habitatges d’habitatge. Constitució, 31 Comte Borrell, 159 La creació de l’IMHAB s’ha acompanyat de contrac- tació de nou personal i de dotació de sòl i pressu- 49 habitatges Ali Bei, 100-102 post municipal per a la promoció directa, així com d’accés a finançament, principalment de la banca 12 allotjaments pública europea. Nou de Sant Francesc, 8-10 APROP Complementàriament s’impulsen nous mecanis- 47 habitatges mes de contractació, com la licitació conjunta de Tànger, 40 projecte i obra, i tècniques industrialitzades de pro- moció que permeten agilitzar el procés d’execució d’obres. D’aquesta manera, actualment coexisteixen a la ciutat promocions d’habitatge industrialitzades i promocions no industrialitzades. Promocions directes IMHAB 2021 Núm. promocions Núm. habitatges Núm. allotjaments Industrialitzades 10 331 54  Promocions directes IMHAB. Barcelona, 2021. No industrialitzades 52 3.527 132 Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) Total 62 3.858 186 96 PROMOCIÓ PROMOCIÓ DIRECTA D’HABITATGE 01 PÚBLIC La promoció directa d’habitatge públic és un dels 1.800 principals mecanismes per generar habitatge as- 1.675 1.600 sequible i estable a la ciutat. L’instrument princi- pal per al seu desenvolupament és l’Institut 1.400 Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 1.200 Barcelona (IMHAB), que gestiona directament la 1.093 1.035 promoció d’habitatge sobre solars municipals i im- 1.000 pulsa la promoció delegada en altres operadors 800 socials de l’habitatge en virtut dels objectius ex- pressats al Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025. 600 A finals del 2021, la ciutat de Barcelona comp- 400 tava amb un total de 62 promocions directes en sòl 241 municipal, en diferents estats d’execució, que con- 200 tenien 4.044 habitatges i allotjaments (3.858 ha- 0 bitatges i 186 allotjaments). Una quarta part d’aquests (1.035) es van lliurar entre els anys 2016 i 2021 (993 habitatges i 42 allot- jaments) i una altra quarta part (1.093) estan actu- alment en obres. De la resta, 1.675 es troben en fase de projecte o concurs i 241 en estudi. El pla de promocions directes previst per l’IMHAB té un pressupost de 500,4M€ i a finals de  Estat de les promocions de l’IMHAB sobre 2021, ja s’havien gastat 152,6 M€. La promoció sòl municipal (habitatges i allotjaments) a tancament 2021. directa d’habitatge social és, pel volum d’habitat- Font: Barcelona Regional a partir de dades de ge que genera, un dels principals mecanismes l’Ajuntament de Barcelona per ampliar el parc social de gestió municipal de  Habitatges gestionats per l’IMHAB a tancament la ciutat, que comptava, al tancament del 2021, de 2021. amb un total de 10.642 habitatges i allotjaments. Font: Ajuntament de Barcelona L’any 2015, el parc assequible gestionat per l’Insti- 10.000 tut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Bar- 8.200 celona (IMHAB) era de 7.642 habitatges (habitatge 8.000 públic i habitatge inclòs en programes de captació). El desembre del 2021, el parc gestionat per l’IMHAB 6.000 s’havia incrementat un 38,7 % i era de 10.642 habitat- 4.000 ges, la majoria en règim de lloguer i ús i habitació, seguits dels habitatges de la Borsa d’Habitatge de 2.000 1.085 Lloguer, els habitatges en dret de superfície sobre sòl 872 365 117 3  Lliurament de claus de la promoció d’habitatge  Lliurament de claus de la promoció d’habitatge municipal, els habitatges del programa de cessió Hà- 0 amb serveis per a gent gran Quatre Camins. públic del Bon Pastor (procés de reallotjament bitat3, allotjaments temporals (HUT) i habitatges en Setembre 2018. Carrer de Vista Bella, 7-9. del veïnat afectat per la remodelació de les el programa Reallotgem. Sant Gervasi. cases barates). Novembre 2022. Sant Andreu. Arquitectura: Ravetllat-Ribas Arquitectes Arquitectura: Espinet/Ubach Arquitectes i Associats Font: Ajuntament de Barcelona Font: Ajuntament de Barcelona 98 99 Lloguer i ús i habitació Lliurades i finalitzades Borsa mediació Dret de En obra superfície Hàbitat3 En projecte o concurs HUT En estudi Reallotgem PROMOCIÓ 01 z Lliurades i finalitzades z En obra z En projecte o concurs z En estudi  Promoció d’habitatge públic en règim  Estat de les promocions de l’IMHAB sobre de lloguer, en dret de superfície i afectats sòl municipal (habitatges i allotjaments) urbanístics. Carrer Parcerisa, 6. La Bordeta. a tancament 2021. Font: Ajuntament de Barcelona Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona 100 101 PROMOCIÓ PROMOCIÓ DIRECTA D’HABITATGE INDUSTRIALITZAT Actualment hi ha en marxa diferents mecanis- 01 mes per impulsar l’aplicació de sistemes cons- tructius industrialitzats en les promocions d’ha- Una part de l’habitatge assequible que es promou bitatge de l’Ajuntament de Barcelona, com el directament des de l’Ajuntament es desenvolupa programa APROP i les licitacions conjuntes de mitjançant tècniques de construcció industrialit- redacció de projecte i execució d’obres, obertes zades. Aquesta política s’emmarca en l’aposta de a qualsevol sistema constructiu industrialitzat l’Ajuntament de Barcelona per reduir l’impacte que utilitzi materials amb baixes emissions de ambiental de l’habitatge i accelerar els procedi- CO2 associades al seu procés de fabricació. ments administratius. A curt termini, aquest programa d’habitatge industrialitzat té com a objectiu poder donar so- lucions ràpides i efectives a l’emergència habita- cional que pateix la ciutat. A mitjà termini, l’estí- mul a la industrialització en l’habitatge ha de contribuir a canviar el sector de la construcció  Promoció d’habitatge industrialitzat APROP per fer-lo més sostenible, impulsant la indústria Glòries. Estat del procés de construcció a local i regional i el lideratge de la regió dins l’Eu- maig 2022. Carrer Irena Sandler, 22-24. El Parc i la Llacuna del Poblenou. ropa mediterrània, i incrementant l’agilitat dels Arquitectura: Lluis Roig i Javier Ramos Arquitectes processos de licitació pública. Font: Ajuntament de Barcelona 103 PROMOCIÓ  Procés de producció dels APROP. APROP Font: Ajuntament de Barcelona 01 APROP, acrònim d’Allotjaments de Proximitat TRANSPORT COMPRA DE TRANSPORT DESCÀRREGA METAL·LISTERIA MARÍTIM CONTENIDOR A LA NAU A LA NAU Provisionals, és un programa inspirat en projectes d’èxit a Amsterdam, Londres, Vancouver i Copen- haguen que s’impulsa a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i l’Institut Municipal de 3 l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). 2 PRE- INSTAL·LACIONS MECANISMES PANELAT AÏLLAMENT 1 INSTAL·LACIONS D’AIGUA ELÈCTRICS PARETS/SOSTRES TÈRMIC Els APROP són allotjaments temporals per a ELÈCTRIQUES persones en situació d’emergència habitacional que es construeixen a través de la reutilització de contenidors de transport marítim. L’objectiu del projecte APROP és construir ha- PINTURA PRE-INSTAL·LACIONS MOBILIARI CÀRREGA DE TRANSPORT D’AIGUA CONTENIDOR EMPLAÇAMENT bitatges de qualitat de manera ràpida i sostenible 1 APROP CIUTAT VELLA mitjançant mòduls industrialitzats que s’ubiquen Carrer Nou de Sant Francesc, 8-10. en solars buits de la ciutat. En principi, aquests són Barri Gòtic. allotjaments fàcilment desmuntables, ja que són • 12 allotjaments (4 de dobles i 8 de simples) • Espai a la planta baixa destinat a activitats mòduls prefabricats que es podrien arribar a des- comunitàries SOSTENIBILITAT HPO MUNTATGE PLURIFAMILIAR acoblar, reaprofitar en un nou emplaçament i ade- quar a un nou ús. A dia d’avui, però, encara no s’ha desmuntat i reutilitzat cap APROP. 2 APROP GLÒRIES Un dels altres avantatges dels APROP és que aquests permeten agilitzar la provisió d’habitatges Carrer Irena Sandler, 22-24. El Parc i la Llacuna del Poblenou. socials a la ciutat, i alhora, minimitzar les molèsti- • 40 allotjaments (32 de dobles i 8 de simples) es al veïnat durant la seva construcció. Mentre que • Espai en planta baixa destinat a activitats les fórmules de promoció d’habitatge públic con- comunitàries vencionals tarden entre tres i quatre anys, aquesta • Bugaderia compartida • Coberta verda fórmula pot escurçar els temps a menys d’un any, i permet oferir una resposta ràpida a les situacions d’emergència habitacional que no poden esperar fins que conclogui la construcció d’altres promo- 3 APROP QUETZAL cions d’habitatge públic convencionals. Avinguda del Carrilet, 22-24. Per altra banda, l’elevada eficiència energètica La Bordeta. • 40 allotjaments (35 de dobles i 5 de simples) dels APROP, gràcies al seu disseny i la seva cober- • Espai a la planta baixa destinat a activitats tura verda, així com la sostenibilitat en la construc- comunitàries ció que ofereix l’ús de materials reciclats, també • Bugaderia compartida són aspectes a tenir en compte a l’hora de seguir • Coberta verda i hort urbà a l’interior promocionant aquesta línia de construcció inno- vadora. El APROP, a més, destinen les plantes bai- xes a usos comunitaris, fet que contribueix a en-  Promoció d’habitatge industrialitzat APROP caixar els nous habitatges al seu entorn. Ciutat Vella. Carrer Nou de Sant Francesc, 8-10. El Gòtic. Ara mateix hi ha tres promocions APROP a la Arquitectura: Straddle3, Eulia Arkitektura, Yaiza Terré ciutat, que sumen un total de 92 allotjaments. Font: Ajuntament de Barcelona 104 105 PROMOCIÓ Promoció d’habitatge industrialitzat APROP Ciutat Vella. Carrer Nou de L’HABITATGE EN UN PLANETA i urbana. I és que el 2050, la població mun- 01 Sant Francesc, 8-10. El Gòtic. AMB FEBRE dial arribarà als 10.000 milions de persones Arquitectura: Straddle3, Eulia Arkitektura, Yaiza Terré i necessitarem construir 500 milions d’ha- Font: Adrià Goula DANIEL IBÁÑEZ bitatges nous a les ciutats. En segon lloc, Arquitecte i Doctor en Disseny per la Universitat caldrà alleugerir els efectes devastadors del de Harvard, canvi climàtic generats per les emissions Director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya de CO2. Una de les solucions decisives per a ambdós reptes serà construir habitatges, espais urbans i edificis (fins i tot gratacels) amb fusta massissa industrialitzada. És a dir, El planeta té febre. Després de diverses dè- amb un material compost per CO2 provinent cades d’ús excessiu de dipòsits energètics d’aquest residu que avui satura l’atmosfe- d’origen no renovable, el planeta ha pro- ra. I, per contradictori que sembli, com més duït nivells de CO2 atmosfèric que l’estan construïm amb aquest material que prové de escalfant lentament. Els efectes en temps boscos certificats de gestió sostenible, més real d’aquest residu atmosfèric abundant superfície forestal es crearà.2 escapen el nostre rang cognitiu. Només Les dinàmiques urbanes i la construcció quan es manifesten en forma de desastres fan que les ciutats siguin un focus d’emis- «naturals», prenem consciència, breument, sions de carboni. No obstant això, es podria d’una realitat imminent, on el temps per ac- compensar les emissions generades gràci- tuar se’ns esgota. es a l’ús de fusta massissa industrialitzada Hi ha una bona notícia, però. Fa més de en l’edificació. Si aconseguim substituir els 500 milions d’anys, el planeta va patir unes materials d’origen fòssil per sòlids cel·lu- febres més altes de les que avui s’albiren. lars d’origen natural, podrem transformar Aleshores, els nivells de CO2 atmosfèric les ciutats en grans dipòsits de CO2. Així eren de deu i vint vegades més grans, i la doncs, les ciutats esdevindrien bancs de temperatura mitjana era de deu graus més carboni. Ja veiem com la Unió Europea, dins que avui.1 I d’on va venir la solució? D’un vell del marc del Green Deal i d’iniciatives com conegut: el bosc. Aquesta màquina natural i el New European Bauhaus, està fent una simbiòtica amb la vida humana que permet, aposta forta cap a la descarbonització del entre molts altres serveis ecològics, absorbir medi construït. CO2 i transformar-lo en l’O2 que respirem i en matèria renovable, com la fusta amb la qual LA FUSTA MASSISSA construïm. I què hi fa un article sobre l’emer- A diferència de materials com el formigó i gència climàtica en un llibre sobre habitatge? l’acer, la fusta massissa té un impacte en En les pròximes dècades, ens haurem la reducció de CO2 i l’ús de combustibles d’enfrontar a dos grans reptes com a pla- fòssils.3 El CO2 capturat durant el seu crei- neta: en primer lloc, s’haurà de crear prou xement pot compensar el CO2 que s’emet edificis per a una població mundial creixent quan es processa en una edificació o una 107 PROMOCIÓ altra finalitat. Així doncs, gràcies a l’ús de en sec; condicions que la converteixen en EL PAPER DE LA FUSTA LAMINADA a la tracció i comprensió (cosa que permet 01 fusta, un edifici pot arribar a ser neutre en un material òptim per al seu ús en estruc- ENCREUADA fabricar forjats, murs o façanes estructu- emissions de carboni. tures industrialitzades i posterior muntatge La fusta laminada encreuada (CLT) és una rals de múltiples dimensions), la bona es- A més d’aquests atributs ambientals, la en obra. estructura massissa que ha anat guanyant tabilitat al foc; el bon comportament tèr- fusta és un excel·lent material estructural. Aquests processos industrialitzats com- terreny en els últims anys en el mercat in- mic; el baix pes (cosa que es tradueix en També ofereix una baixa densitat i un bon porten menys requisits d’energia i emissi- ternacional. El principal interès d’aquest menys costos de transport i de muntat- comportament com a aïllant tèrmic en com- ons contaminants. Per això es presenten sistema és la possibilitat de fer-lo ser- ge i fonamentacions reduïdes). A tot això paració amb altres materials estructurals. com una alternativa més neta;9 a la vega- vir en edificacions industrialitzades o de s’ha d’afegir els avantatges genèrics de la Tot això fa que sigui un material competitiu da que doten de millors condicions laborals més alçària, que juntament amb el baix construcció en fusta (emmagatzematge de per a la construcció. En particular, pot ser i de seguretat a les persones involucrades impacte ambiental i les característiques carboni, alta industrialització, reducció del una alternativa en processos de construcció en els diferents processos de construcció.10 d’emmagatzematge del CO2 que presenta, temps de muntatge i de construcció, del industrialitzats, perquè permet desenvolu- També, i és important destacar-ho, són més l’han convertida en una solució molt atrac- personal en obra i dels riscs laborals, del par projectes amb més productivitat, reduir nets que els mètodes tradicionals de cons- tiva per a una nova generació d’edificis. La soroll i dels residus, etc.). els residus del material, escurçar els temps trucció, que generen una gran quantitat de CLT té diversos atributs rellevants: la seva En l’actualitat, els costos d’execució ma- de construcció in situ i disminuir el consum residus, principalment en forma de runes i capacitat estructural en relació amb el pes; terial d’edificis multifamiliars de mitjana d’energia i les emissions de CO2 associades de pol·lució ambiental als voltants de l’obra. la bona estabilitat dimensional i resistència alçària amb estructures de CLT poden ser amb l’ús de sistemes de prefabricació.4 Que el sector de la construcció adopti mèto- Així, l’impacte climàtic d’un edifici de des de producció en sèrie, amb nivells més fusta és entre un 34 % i un 84 % inferior al grans d’estandardització i de treball en fà- d’un edifici de formigó armat.5 En compa- briques, podria multiplicar per cinc o per ració amb els mètodes i materials de cons- deu la productivitat.11 trucció tradicionals, l’ús de la fusta pot re- En l’última dècada s’han anat construint duir fins a un 50 % el CO2, i un 35 % l’energia edificis de fusta cada vegada més alts, amb incorporada.6 A més, s’ha demostrat que les la finalitat de generalitzar l’ús d’aquest ma- qualitats d’aïllament tèrmic de la fusta per- terial com una resposta alternativa davant de meten reduir l’ús de calefacció, i per tant els la densificació de les ciutats. Més enllà dels requisits energètics associats, el que es tra- beneficis ja esmentats, l’interès creixent per dueix per una baixada d’emissions.7 aquest material respon als reptes que im- plica generar un gran nombre d’habitatges INDUSTRIALIZACIÓ de forma accessible a través d’edificacions A diverses parts del món, com Europa, els més altes.12 Així, des de l’any 2008 fins avui Estats Units o el Japó, s’han introduït tèc- s’han construït més de 35 edificis de fusta niques industrials d’edificació, on la cons- d’entre set i divuit pisos d’alçària,13 tots ells trucció es fa en fàbriques amb components amb fusta laminada encreuada (CLT, Cross- estandarditzats. Aquest procés d’industria- Laminated Timber). lització ha permès estalviar fins al 30 % en els costos i els temps d’execució.8 La fusta té diversos beneficis inherents: el baix pes, la  Mayer University Dormitory. resistència i la capacitat de ser processada Font: Essepi 108 109 PROMOCIÓ Panel de CLT. d’entre un 0 % i un 15 % superiors als de les fons de l’estat inclogui almenys un 50 % de 01 Font: Structurlam estructures convencionals d’acer. Tanmateix, fusta o de materials orgànics. Malgrat que aquestes xifres no tenen en compte altres puguin semblar radicals, aquestes iniciati- atributs rellevants com són l’impacte ambi- ves apunten cap a un dels millors antídots ental o els terminis d’execució. Amb una es- que tenim perquè el medi construït ajudi a tructura de CLT, es pot arribar a construir una abaixar-li la febre al planeta. planta per setmana, un ritme molt superior al que ofereixen estructures de formigó o acer. A més a més, aquest sobrecost potencial es 1 https://earth.org/data_visualization/a-brief-history-of-co2/ 2 Ramage, Michael H, Henry Burridge, Marta Busse-Wicher, compensa amb més precisió, menys risc la- George Fereday, Thomas Reynolds, Darshil U Shah, Guanglu boral i menys mà d’obra. També s’observa Wu, et al. 2017. “The Wood from the Trees: The Use of Timber in Construction.” Renewable & Sustainable Energy Reviews una tendència en la disminució de costos a 68: 333–59. https://doi.org/10.1016/j.rser.2016.09.107. mesura que augmenta la seva presència en 3 Oliver, C. D., Nassar, N. T., Lippke, B. R., & McCarter, J. B. (2014). Carbon, Fossil Fuel, and Biodiversity Mitigation With el mercat. Per últim, amb la presencia cada Wood and Forests. Journal of Sustainable Forestry, 33(3), cop més freqüent d’impostos sobre les emis- 248–275. https://doi.org/10.1080/10549811.2013.839386. sions de CO i de normatives ambientals més 4 AIA, USDA FLP, & FPInnovations. (2015). Off-Site Studies 2 Solid Timber Construction. estrictes, resultarà més econòmic construir 5 Skullestad, J. L., Bohne, R. A., & Lohne, J. (2016). High- amb fusta massissa estructural que no pas rise Timber Buildings as a Climate Change Mitigation Measure-A Comparative LCA of Structural System amb materials d’origen fòssil, fins al punt que Alternatives. Energy Procedia, 96(1876), 112–123. https:// compensarà els possibles sobrecostos. doi.org/10.1016/j.egypro.2016.09.112 Òbviament, un canvi tan radical en la 6 Ibid. manera de construir habitatges i altres 7 Part d’aquesta investigació es recull en un document rea- litzat pel Banc Mundial titulat Construcción de Viviendas edificis no és un camí lineal. A l’informe en Madera en Chile–un Pilar para el Desarrollo Sustentable y la Agenda de Reactivación https://blogs.worldbank.org/ 2020 de la FAO, s’identifiquen les princi- es/latinamerica/chile-apuesta-por-la-madera-para-redu- pals barreres per al desenvolupament de cir-el-deficit-habitacional-de-manera-sostenible la construcció en fusta a escala global: la 8 Howes, R. (2002). Industrialized housing construction—The UK experience. Advances in Building Technology, 1(1998), resistència del sector de la construcció, el 383–390. https://doi.org/10.1016/b978-008044100- 9/50050-4 desconeixement sobre l’ús de la fusta en la 9 Wu, G., Yang, R., Li, L., Bi, X., Liu, B., Li, S., & Zhou, S. (2019). construcció, restriccions normatives i obs- Factors influencing the application of prefabricated cons- tacles econòmics. Com a estratègia per truction in China: From perspectives of technology promo- tion and cleaner production. Journal of Cleaner Production, abordar aquests entrebancs, molts països 219, 753–762. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2019.02.110 han optat per augmentar la presència de la 10 Ibid. fusta en projectes públics. D’aquesta mane- 11 McKinsey. (2017). Reinventing Construction: A Route To Higher Productivity. McKinsey, February, 20. https://doi.or ra, es fomenta el desenvolupament de pro- g/10.1080/19320248.2010.527275 jectes exemplars, incloent-hi la investigació 12 Green, M., & Karsh, E. (2012). The case for tall wood buil- i el desenvolupament necessaris, massa ar- dings. Canadian Wood Council on behalf of the Wood Enterprise Coalition by Forestry Innovation Investment. riscats per al sector privat. N’és un exemple North Vancouver, BC, Canada. la llei promulgada pel govern francès, que 13 Wiegand, E. (2019). Towards a Tall Wooden Built Environment: the impact of policy instruments on the first generation of pi- existeix que qualsevol edifici finançat amb oneer projects. Building Research & Information, September. 110 111 PROMOCIÓ FUTUR DE LES PROMOCIONS trucció d’habitatges convencionals, el termini 01 INDUSTRIALITZADES d’una promoció és de 53 mesos. En canvi, en la licitació de projecte i obra, el termini es redueix a En sis de les actuals promocions de l’IMHAB, que un màxim de 37 mesos. sumen un total de 278 habitatges, s’ha incorporat La reducció de l’impacte ambiental associat un innovador sistema de licitació conjunta de a la fabricació dels materials amb els quals es redacció de projecte i execució d’obra que poten- construeix l’edifici també té un pes del 25 % en la cia la col·laboració, des del primer minut, entre els puntuació del concurs. Es puntuen aspectes com equips tècnics que redactaran el projecte i les em- la reducció de les emissions de CO2, la reducció preses que construiran l’edifici. El 2018 es va fer del consum d’energia en la fabricació dels mate- el primer concurs d’aquest tipus. rials, la minimització de la generació de residus L’objecte d’aquesta col·laboració és obrir la i la utilització de matèria primera provinent del producció d’habitatge públic a qualsevol sistema reciclatge. Són aspectes relacionats amb el cicle industrialitzat que permeti reduir els terminis de vida de l’edifici sobre els quals és imprescin- d’execució d’obres, utilitzant materials amb baixes dible actuar si es vol reduir l’impacte ambiental emissions de CO2 associades al seu procés de fa- de la construcció, i sobre els quals la normativa bricació i mantenint la premissa d’enriquir la ciutat vigent pràcticament no intervé. amb edificis d’alta qualitat arquitectònica.  Concurs per al projecte de 45 habitatges D’aquestes sis promocions:  protegits al carrer Marroc, 180-182. • Les dos primeres seran a Casernes de Sant El Besòs i el Maresme. Font: Roldán + Berengué, arqts., O. Mestre. Ajuntament Andreu (amb 126 habitatges) i les obres s’han de Barcelona adjudicat al juny del 2021. • Una segona licitació iniciada, amb quatre pro- mocions, suma un total de 152 habitatges.  Esquema de sostenibilitat i eficiència Aquestes promocions es centren en la reduc- energètica. Concurs per al projecte de ció de l’impacte ambiental associat a la fabri- 45 habitatges protegits al carrer Marroc, 180-182. cació dels materials. El Besòs i el Maresme. Font: Vivas Arquitectos, Exe Arquitectura. Ajuntament de Barcelona En els concursos, la qualitat arquitectònica de la proposta té un pes del 35 % en el total de la pun-  Sistema de construcció. Concurs tuació, mentre que les qüestions relacionades amb per al projecte de 45 habitatges protegits al carrer Marroc, 180-182. El Besòs i el Maresme. la reducció del termini d’execució de l’obra tenen Roldán + Berengué, arqts., O. Mestre. Ajuntament de 2 ruedn2u 2cprcereiedósdu udc decc ielóiaó l d p2deee 5tl ajla %pd peae t ejetajcnadoda lal òae gec cipocolauòlògngicitcaua ació. E3nr oed3burrcreeecddisuóuc cddcceieióló t dcedemeoll p nttesesm d-peps sl add eec ollaan sctornuBscattcrrriucóc eclioión a 4 e4f iceièfinccièian ceinae erngeèrtgicèatica ut i l i tzemutu iltai tl zi tfezumesmt al a ld afi unfusts adta ’du dini nsp sòd rd’ut’iuncn pd pò’aòrctritecicr d d’a’acceer r prefabpprrirecefafaacbibórri ciacaa ctcaióilól e aar : tt aamllòleedrr:u: mlsò òddeuu llfssu dsdteea f fuiu spstetaar fii lpse drrf’fiaillsc e dr’ ’acerr amoratmigourat idgoura tdèorrm tiècr ma ifca çaa fnaaç,a hna,,b ihtabtgiitteastt gpeass spasnssstsa nnit tsas e ii r aoaeteerroromtteeirarmiiaa amb l ’obajmaembc tbli’u ol ’bodjbeej certeciudt i udi red er elr devuodiulrui rme el glv lovoolbuluamml gd gleollobsba mal lda detelsrl is am mlsaa tuetetriirlaiatlzslsa u tut itliiltiztzaat t dues ldínduuieess l sílníimnieiuesls t sàsinmimieuusltl tàdàneni iefesas b ddreiec fafaacbbiórri iccaaa ctcaiiólól e aar ttiaa mlllleeurrn iti amtguen ttat tgoeb r a obrra --- ii pacctte ambiienttall plaques foptlloavqouletsas i fqfoouttoeovsvoollttaaiqiquueess -- mate - r-- i am laatt-e-e rirmiiapacte ambiental fusta ffusst-ta-a temllps -d--’ o ttebemrapss d’’obrra aerotermiaaeerrootteerrmiaia -- cost ec-o-- n còcomsstit c econòmiic terrat i htoterrtratt ii horrtt 25 70 25 70 25 70 hhaabbititaattggeess p paassants habitatges passants ssants pes estrpupecsteu ser saet srtuructcuturara terrassatte eir rrlraaamsssseaa i i lalammeess formigó: 9fo0rfom0rmigóig:ó 2: 9 0900 0 kg/m2 s kg/m2 acer+fusta:1a9cae0c ekg/ r +r f+ m u fs2utast:a1-:9 1709 90kg %kg/2m2 - 7- 799%% kg/m /m REDUCCIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA REDUCCIÓ DEL TEMPS DE CONSTRUCCIÓ EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 112 113 PROMOCIÓ DE L’ESPECTACLE A LA REFLEXIÓ • L’estalvi de temps de construcció. dins d’aquestes caixes, però a costa de mul- • Els panells de fusta no resolen cap compo- 01 • L’increment de la qualitat del producte. tiplicar les retallades, complements, dupli- nent complet. Com a façanes, els falta pro- IGNACIO PARICIO ANSUÁTEGUI • La incorporació de les capacitats de la in- citats, folrats, etc., la qual cosa ha implicat tecció exterior, aïllament tèrmic, acabat in- Catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica dústria en els processos edificatoris. una quantitat de costos i de temps exagera- terior i fusteries de finestra. Com a forjats, de Catalunya (UPC) da. Si mai cal tornar a recórrer als conteni- exigeixen suplements d’aïllament acústic No incorporem per ara l’objectiu d’estalvi dors per allotjar-hi gent, s’hauran de pensar i acabat superior. Tots aquests comple- OBJECTIUS I CONDICIONS econòmic, ja que és molt improbable. formes subordinades al grau de confort i a ments es col·locaran a l’obra mitjançant DE LA INDUSTRIALITZACIÓ Em temo que les iniciatives d’industri- les dimensions dels calaixos metàl·lics, sen- procediments força artesanals, com l’abo- Aquest article recull les reflexions sobre la alització més importants que l’Ajuntament se intentar fer-hi habitatges convencionals. cament de morter sobre els forjats o el fol- industrialització de l’habitatge municipal de Barcelona ha engegat no han definit Tanmateix, això és una cosa que avui en dia rat exterior de les façanes amb aïllaments. barceloní que van formar part d’un estudi amb prou concreció ni els objectius que no preveu la normativa d’habitabilitat. • Els elements susceptibles d’incorporar per a BR i d’unes converses posteriors amb calia assolir ni els mecanismes per con- panells en la fabricació són només una els responsables municipals J. Buron i Ll. trolar-ne l’assoliment. Això fa que l’opció ELS CONCURSOS D’HABITATGE part, no gaire significativa, dels treballs en Torrent. No se centren en la política duta a dels contenidors metàl·lics no pugui ser SOSTENIBLE I INDUSTRIALITZAT obra. Els locals humits, els revestiments terme fins ara, sinó, sobretot, en els objec- correctament avaluada. És dubtós que es- No fa gaire, es van convocar dos concur- sanitaris, les esteses d’instal·lacions de tius que l’autor proposa per als anys vinents. talviïn temps; per descomptat, no estal- sos per a la construcció de sis edificis «in- lampisteria i d’electricitat segurament L’Ajuntament de Barcelona té el mèrit vien diners, i, evidentment, el simple fet dustrialitzats». En realitat, encara que a la es construiran amb els procediments d’haver intentat, aquests últims anys, lide- d’inserir els habitatges en uns prismes tu- convocatòria s’esmentava la industrialitza- més convencionals. És probable que no rar els esforços per aconseguir un habitat- bulars metàl·lics de poc més de dos metres ció, els criteris d’avaluació giraven entorn s’aconsegueixi l’objectiu de reduir nota- ge industrialitzat. Poques administracions d’amplada no suposa una millora de la qua- de la petjada de carboni i d’altres aspectes blement el temps de construcció. han fet tants esforços en aquest camí. Pel litat. Sí que és cert, però, que han aconse- energètics. Només molt indirectament el • La hipertròfia de consum de panells de que sembla, aquest afany continua i espero guit cridar l’atenció sobre la voluntat d’in- temps proposat de durada de l’obra s’acos- fusta només beneficiarà els pocs fabri- que aquestes línies contribueixin a orientar novació del municipi, cosa que també pot tava als objectius citats. Com a conseqüèn- cadors d’aquests productes. No es for- les accions de futur. ser un objectiu important. cia, s’ha avançat poc. Tot i així, si que hem maran grups d’industrials per fabricar L’empresa constructora a qui van adju- de celebrar que en un dels últims casos, el components complexos. No s’acostarà la LA INDUSTRIALITZACIÓ COM A EINA dicar l’últim concurs d’edifici amb conte- de Casernes de Vivas arq., la col·laboració construcció als industrials imaginatius. Industrialitzar no hauria de ser un objec- nidors licitat per l’IMHAB hi ha renunciat. amb els constructors ha portat a una so- Les constructores continuaran escollint tiu en si mateix. Recorrem a la industria- L’escassetat d’aquests components i l’aug- lució per components industrialitzats real- els subcontractistes que més convinguin lització perquè suposem que és l’eina que ment dels costs dels materials metàl·lics ment innovadora. als seus interessos econòmics. ens permetrà aconseguir alguns objectius han fet impossible el compliment dels com- En la resta de projectes, la única novetat concrets. És important definir-los curosa- promisos d’execució, encara que sigui a un consisteix en la incorporació de panells de La iniciativa és molt valuosa i, com he ment per no caure en l’adopció de formes cost superior als 1.600 euros per metre qua- fusta per a la construcció de forjats, murs dit, ha contribuït a conèixer les possibi- extremes, anecdòtiques i, moltes vegades, drat construït. i façanes. Els panells de CLT són produc- litats de control ambiental de les diver- espectaculars que sembla que revolucio- S’han complert els objectius explorato- tes molt interessants per la lleugeresa, la ses opcions constructives presentades. nen el procés de construcció, però que, en ris i propagandístics de l’opció, però en els capacitat mecànica i la fàcil conformació Desgraciadament, el temps dedicat al con- realitat, no garanteixen la consecució dels pròxims mesos els esforços potser s’hauri- que tenen, però no n’hi ha prou amb utilit- curs i a la valoració d’aquestes possibilitats objectius primigenis. en d’orientar cap a altres tècniques menys zar-los per qualificar aquests edificis com a ha estat llarguíssim i ha inferit greument en Suposarem tres objectius que s’han coercitives. S’ha demostrat l’habilitat, supe- industrialitzats, i en citaré alguns dels mo- els esforços duts a terme per satisfer la ne- d’aconseguir a través de la industrialització: rant les expectatives, per inserir habitatges tius més importants: cessitat d’habitatge social. 114 115 PROMOCIÓ LA UNIFICACIÓ DE LES INICIATIVES fins i tot, de la participació en una iniciativa INDUSTRIALITZAR LA REHABILITACIÓ bol·lards, d’enllumenat públic o dels horri- 01 El document que se cita a l’inici de l’article de l’Institut Social d’arribar a la producció Una de les grans novetats del quadre ante- bles armaris elèctrics que estan omplint les suggeria l’esquema d’aproximació següent pròpia de components dins del programa rior és l’ampliació del camp de la industri- nostres voreres. per establir el marc de la industrialització anomenat APROP. alització a les rehabilitacions. Pot semblar Fora bo impulsar la formació de grups des de l’IMHAB, però amb intenció globa- La columna central esquematitza el ven- que hi ha una contradicció en els termes. d’industrials que col·laborin per proveir litzadora i comprensiva. tall de solucions «homologades» que es po- Per als qui suposen que industrialitzar és re- components complexos. Un panell de fa- La columna esquerra mostra un conjunt sen a la disposició dels projectistes abans petir mòduls prefabricats serà incompren- çana de fusta exigeix la incorporació d’aï- d’accions prèvies dedicades a conformar dels concursos. sible. Industrialitzar, però, només és aplicar llaments, de proteccions i de sistemes de una oferta de components industrialitzats La columna dreta mostra els possibles les tècniques de la indústria a l’edificació i finestres i, per tant, es requereix aquesta fruit de l’oferta de la indústria, del resultat àmbits d’aplicació d’aquestes solucions ho- avui hi ha tècniques industrials per produir col·laboració. Això afavoriria la densificació d’uns concursos promoguts per l’IMHAB i, mologades. components a mida. Es repeteixen els pro- del teixit d’indústries del sector i n’ampliaria cessos, no els objectes. O és que no està in- les expectatives. dustrialitzada la producció de murs cortina VENTALL DE SOLUCIONS POSSIBLES ÀMBITS ACCIONS PRÈVIES «HOMOLOGADES» D’APLICACIÓ o de fusteries d’alumini, encara que tots els LES NOVES FORMES edificis i totes les finestres siguin diferents? DE CONTRACTACIÓ Les galeries que Lacaton i Vassal van No es pot projectar un edifici industrialit- LES INDÚSTRIES PRESENTEN SOLUCIONS OBRA NOVA RESIDENCIAL SOLUCIONS QUE CAL INDUSTRIALITZADES INDUSTRIALITZADA afegir als seus habitatges a París estaven zat sense la col·laboració dels industrials HOMOLOGAR HOMOLOGADES altament industrialitzades. Els lavabos amb que l’executaran. No obstant això, aquesta Estructures què avui en dia es rehabiliten els grans ho- col·laboració no es pot dur a terme sense Murs tels solen ser prefabricats. Els revestiments garantia d’adjudicació. Sol passar que els • Acer • Fusta exteriors de façana de grans dimensions que millor coneixen el projecte són els que CONCURSOS ENTRE REHABILITACIÓ RESIDENCIAL INDÚSTRIES PER AL DISSENY Pilars INDUSTRIALITZADA amb aïllament i fusteria inclosos ja són no poden fer ofertes a la baixa, perquè són DE NOVES SOLUCIONS. • Acer AJUTS • Alumini components industrialitzats. conscients de les dificultats i dels costos Façanes reals. Les empreses troben sempre altres Lavabos LA INCIDÈNCIA EN EL SECTOR industrials més necessitats que fan ofertes Envans ALTRES TIPUS D’EDIFICACIÓ I LES SOLUCIONS «HOMOLOGADES» agosarades. En la contractació habitual, el INDUSTRIALITZADA L’altra gran novetat del quadre anterior és contractista troba el benefici en el marge PRODUCCIÓ PRÒPIA SOLUCIONS AMB DE COMPONENTS PARTICIPACIÓ MUNICIPAL la proposta d’un reconeixement o d’una ho- que obre entre el seu contracte i les ofertes (ús optatiu contenidor marítim) mologació de solucions industrials. Per dur a la baixa dels industrials. a terme el projecte d’una obra industrialitza- Tanmateix, també són possibles altres da, l’arquitecte ha de conèixer les indústries processos. La llei de contractes de l’Estat + APROP que estan capacitades per fer-ho i recórrer estableix la presència d’un contractista ge- a les solucions que siguin capaces de fer. neral, però no estipula la manera de con- S’haurien de preparar uns catàlegs de solu- tractar els industrials. La industrialització cions reconegudes que es puguin fer servir exigeix que siguin contractats abans que en el procés del projecte. El fet de recórrer a s’abordi el projecte d’execució. les solucions més o menys «homologades» L’esquema que hi ha a continuació mos- ja és habitual en altres àmbits, com la urba- tra una proposta de procés de contractació APROP nització. Ja hi ha catàlegs «municipals» de que es va presentar a l’IMHAB, i l’aplicació 116 117 PROMOCIÓ del qual està en estudi. Hi apareix una mesa CONCLUSIÓ LA NECESSITAT D’APLICACIÓ Durant aquests últims anys han sorgit 01 de contractació que adjudica els subcon- Industrialitzar la construcció d’habitatges DE SOLUCIONS CONSTRUCTIVES estratègies i reptes a escala global —els tractes a partir d’un projecte bàsic i amb la suposa: INDUSTRIALITZADES EN Objectius de Desenvolupament Sostenible partició del promotor i de l’arquitecte. • establir clarament els objectius finals, LA REHABILITACIÓ (ODS) 2030 o el repte de la descarbonitza- Sense una evolució cap a aquesta mena • acostar els industrials del sector al procés ció—, però també a escala europea, com l’es- de processos les iniciatives d’industrialitza- de projecte d’execució; SANDRA BESTRATEN I CASTELLS tratègia a llarg termini per al 2050, que pre- ció seran artificioses. • modificar els processos de contractació, Arquitecta, tén assolir la neutralitat en carboni a Europa, • i ampliar tant com es pugui el camp d’apli- Presidenta de la demarcació de Barcelona i fins i tot a escala nacional, com el Pla del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), cació dels components industrialitzats. Professora ETSAB – UPC i UIC Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), o local, com el Pla Clima 2030 de Barcelona. Ara per ara, s’estan abordant totes aquestes El 55 % de la població mundial viu en vies i algunes, fins i tot, ja estan en procés ciutats, i el creixement de les àrees urbanit- d’implantació. Espero que, a molt curt ter- zades és una de les tendències globals del mini, els resultats siguin evidents per a tots. segle XXI. Depenent, en gran part, de com es desenvolupi aquest entorn construït, serem capaços d’assolir els reptes que ens ADMINISTRACIÓ hem proposat. Ens trobem davant d’un nou paradigma en Des del Col·legi d’Arquitectes de Cat a- què els canvis en els sistemes naturals ens lunya (COAC), fem visibles les diferents es- obliguen a fer modificacions urgents en la tratègies amb què, des de l’urbanisme i l’ar- forma de fer possible un hàbitat per a tot- quitectura, els arquitectes aportem valor hom. L’any 2009 Johan Rockström i vint-i- afegit com a catalitzadors, optimitzadors ARQUITECTE nou dels seus col·legues van definir el con- i facilitadors per tal d’innovar amb una re- cepte de límit planetari: aquell espai segur cerca aplicada a l’edificació. L’Escola Sert és CONTRACTISTA / GESTOR D’OBRA operatiu per a la humanitat. Dels nou límits l’espai de formació contínua del COAC on es PROJECTE BÀSIC planetaris definits (canvi climàtic, esgota- fomenta la connexió entre el món industrial i ment de l’ozó estratosfèric, canvis en el sòl, tots els agents del sector. L’arquitecte, amb TAULA DE SUBCONTRACTACIÓ ús d’aigua dolça, pèrdua de biodiversitat, la seva visió complexa i la seva creativitat, acidificació dels oceans, interferència en els és el nexe d’unió entre els agents per opti- cicles del fòsfor i el nitrogen, càrrega d’ae- mitzar els processos d’industrialització en la GESTOR INDUSTRIAL 1 DE PROJECTE rosols a l’atmosfera i pol·lució química), ja construcció i rehabilitació dels habitatges. PROJECTE n’hem sobrepassat alguns, i comencem a INDUSTRIAL 2 D’EXECUCIÓ notar directament els efectes. Dos exem- ples d’aquests efectes són la pèrdua de la REHABILITACIÓ VERSUS OBRA NOVA INDUSTRIAL 3 biodiversitat, que ja ha començat a plante- La primera decisió estratègica és fer una jar grans desafiaments, com la pandèmia aposta clara per la rehabilitació del nostre generada per la Covid-19, i el canvi climàtic, parc edificat. No ens podem permetre l’im- que provoca un augment de les temperatu- pacte que suposaria la construcció d’obra OBRA I POSTVENDA res del planeta, cada vegada més extremes. nova, tant pel que fa al sòl com pel que fa als 118 119 PROMOCIÓ recursos (energia, aigua i materials). El 50 % dus i un impacte menor. Però també, abans Cal buscar materials de proximitat (fins grotèrmic. Són materials que respiren i són 01 de les nostres ciutats està construït abans del disseny concret en un emplaçament, a 400 km de distància) que puguin complir molt favorables per aconseguir el confort de l’any 1979, quan va entrar en vigor la pri- suposa una col·laboració entre agents per els objectius i oferir les prestacions que es interior dels espais amb solucions cons- mera norma que exigia unes condicions tèr- innovar i aconseguir les solucions més efi- requereixen, tant des del punt de vista am- tructives passives. Aquestes noves indús- miques mínimes en els edificis. Així doncs, cients. Perquè aquests canvis es produeixin biental com des del tecnològic. Un exem- tries afavoririen la innovació i la creativitat no només es tracta de solucionar les pato- és fonamental la visió global i holística que, ple pot ser la fusta provinent de la gestió en aspectes clau, i donarien així noves sor- logies estructurals i constructives dels edi- com a arquitectes, aportem en la conceptu- responsable de boscos propers. La conso- tides als residus que es generen, fomentant ficis, degudes en gran part a una manca de alització de les estratègies. lidació estructural d’edificis amb taulers l’economia circular, un dels grans reptes de manteniment, sinó també de millorar els ni- de fusta laminada encreuada (CLT), que la industrialització. vells d’eficiència energètica, molt baixos. Les pesen cinc vegades menys que una solució És important treballar a fons l’arqui- despeses energètiques s’estan incrementant QUINES MATÈRIES PRIMERES? convencional de llosa de formigó, aprofita tectura modular a través d’experiències de forma desproporcionada i, amb la crisi ac- Respecte a la implicació ambiental que su- la lleugeresa de la fusta per mantenir les concretes i exemples de diferents àmbits, tual, cada vegada es fa més palpable l’aug- posa la industrialització en els processos de capacitats de murs estructurals preexis- fent èmfasi especialment en la modulació ment en les factures mensuals de consums. la construcció, es pot dir que, com que el tents, ja siguin d’obra de fàbrica, paredat o prefabricació en volum de les peces hu- Aquesta situació aboca moltes persones a la procés de disseny és més precís, es poden o tàpia. Durant l’execució de l’obra, el con- mides, banys i cuines. D’aquesta manera es pobresa energètica o a la incapacitat d’assu- minimitzar els residus (a l’obra i també a la sum d’aigua és nul i els residus són pràcti- poden aportar eines de disseny orientades mir aquestes despeses, i genera un impacte fàbrica), es pot optimitzar la quantitat de cament zero. S’evita, també, tenir els bos- a aquest tipus de modulacions, analitzant directe en el seu confort i la seva salut. material (menys recursos nous) i també la cos abandonats, amb el risc d’incendi que estudis tipològics que atenguin diferents Per assolir el repte de rehabilitar el 50 % qualitat (controls més eficients i rigorosos), això genera per l’augment constant de les contextos. Cal entendre les tècniques més del parc edificat s’han d’optimitzar els temps es pot utilitzar menys maquinària a l’obra temperatures a l’estiu. Aquest material ha comunes i comparar-les atenent les carac- i els costos de les obres, sense disminuir la (energia incorporada a la fase de construc- obert una línia important de treball que per- terístiques d’execució, de manera que per- qualitat de les solucions ni els requeriments ció) i es pot provocar menys impacte ambi- met descarbonitzar el sector. metin analitzar des del procés de l’obra fins tant socials com ambientals. El disseny ental durant el procés constructiu (al sòl, a Per a la transformació del sector calen, al manteniment i l’optimització. que aporti solucions constructives indus- l’aire i a l’aigua). però, innovació i inversió: potenciar noves La industrialització necessita uns pro- trialitzades ha de permetre reduir l’impac- Tot i que el procés d’industrialització es fàbriques que puguin aprofitar fins i tot els cessos acotats i optimitzats: unes quanti- te ambiental i mitigar els efectes del can- pot realitzar amb molts tipus de materials troncs de mides més reduïdes o els residus tats excessives de materials, uns processos vi climàtic mitjançant un ús eficient dels com l’acer, la fusta, els panells o elements de la poda del bosc per al disseny de pro- de producció industrials ineficients, unes recursos i la producció «fora del lloc» dels de formigó, els plàstics, etc., repensar les ductes i solucions constructives industria- unions mal dissenyades que afectin la du- diferents elements, sense deixar de banda matèries primeres amb les quals es poden litzades, així com una transformació potent rabilitat de la construcció, un transport des la consecució d’un benefici social i de salut afrontar aquests reptes no és una qües- de la gestió. d’una distància excessiva o la dificultat en per a les persones. tió menor. Totes tenen pros i contres. Per La industrialització permetria la trans- el manteniment i la gestió de l’ús de l’edifi- La industrialització suposa un canvi dis- exemple, el ciment i el formigó són mate- formació d’indústries ara residuals, com per ci poden contrarestar les bones pràctiques ruptiu i una modificació en el procés del rials tecnològicament òptims, però la seva exemple la de la terra crua, que actualment inicials i fer que, en el balanç, els resultats disseny i la construcció del projecte. La co- fabricació planteja un repte molt important té un mercat limitat. Introduir la prefabri- siguin iguals o pitjors que els de la construc- operació entre els agents és clau en tot el de reducció d’emissions. En canvi, materials cació per a l’obtenció de productes de dife- ció convencional. cicle de vida d’aquest. Suposa, per exem- amb menys impacte, com la palla o l’argi- rents dimensions permetria optimitzar-ne En aquest sentit, la industrialització, amb ple, més temps, precisió i col·laboració en- la, tenen un gran repte en R+D+I, ja que en la qualitat i les capacitats estructurals, i un rigorós mètode de treball pluridisciplinari, tre tots els agents en la fase de projecte, i en molts casos no compleixen els requeriments aprofitar a gran escala les seves virtuts, com pot col·laborar en la metodologia de quanti- obra, menys temps d’execució, menys resi- demandats en un procés d’industrialització. ara la inèrcia tèrmica i el comportament hi- ficació i limitació dels impactes ambientals. 120 121 PROMOCIÓ COOPERACIÓ I TREBALL EN EQUIP materialitat i al procés constructiu: durabi- tre totes les parts del procés de disseny i vegada redueix costos d’implantació i impac- 01 En el camí cap a la industrialització, la in- litat, flexibilitat, eficiència, salut, impacte... construcció. Els reptes actuals obliguen a te ambiental durant el procés: a igual cost, novació ha de ser capaç de sumar l’empa- L’arquitecte és el director d’orquestra que posar tota la creativitat en cadascuna de les més qualitat social, ambiental i econòmica. tia entre els agents del sector i la tecnolo- aglutina i articula tots els instruments, però parts dels processos. La industrialització permetria generalit- gia, d’entendre què volen les persones, els no els sap tocar tots. Cada decisió presa in- zar de manera massiva la millora dels edifi- seus problemes, necessitats i aspiracions. clou moltes incògnites a resoldre, i el tre- cis, dotant-los de més eficiència energètica Hem de poder millorar l’eficiència energè- ball conjunt amb els diferents experts és COM ACONSEGUIR AQUESTS i oferint més qualitat de vida per a les per- tica dels edificis, però sense deixar de ban- imprescindible, però perquè la industria- AMBICIOSOS REPTES? sones. Això, però, no vol dir estandarditzar da la salut de les persones que hi viuen. La lització tingui sentit i no es perdi el conei- Si parlem de rehabilitació, hem de tenir clar ciutats amb solucions homogènies. Com millora de l’habitabilitat és clau en la millora xement generat durant el procés, ha de ser que les millores i les obres necessàries en a arquitectes, tenim el repte de pensar les del nostre parc edificat. Les propostes en possible arribar amb aquestes col·laboraci- un immoble són la suma de moltes estra- nostres ciutats del futur. No podem deixar rehabilitació són extenses, des de la rees- ons fins al final del cicle de vida de l’edifici: tègies. Encara que el finançament aconse- passar l’oportunitat d’una transformació tructuració i connexió entre espais interiors disseny —construcció i manteniment— fi de guit per a la seva execució permeti iniciar que incideix en la qualitat arquitectònica, en fins a la transformació de finestres en bal- vida. No té sentit que la innovació en el dis- treballs globals de forma unitària, caldrà la millora de la qualitat de vida i en la cultura cons per millorar la sensació d’espaiositat seny i el procés es perdi en procediments estructurar els treballs en diferents fases. de l’entorn construït. Innovació, industria- i lluminositat, que potencia el vincle amb administratius obsolets que no perseguei- És imprescindible que els arquitectes, de lització i nova Bauhaus han d’anar de la mà. la natura de l’espai públic. Per això el repte xen els mateixos objectius. Actualment un manera coordinada amb les comunitats, Perquè si volem salvar el planeta hem de fer és enorme, i només es farà realitat si es fo- fet molt corrent és la pèrdua de valor del puguin deixar planificades i documentades una aposta decidida i ferma per aquest nou menten la coordinació i la col·laboració en- procés per una licitació o contractació frag- en el llibre de l’edifici totes les actuacions a tipus d’arquitectura industrialitzada, soste- tre els diferents actors: arquitectes, arqui- mentada, o per baixes econòmiques. realitzar al llarg del temps. nible i respectuosa amb el medi ambient. tectes tècnics, empreses subministradores Per evitar aquesta pèrdua de valor han També cal innovar en la gestió social, És una qüestió de responsabilitat i visió de de materials, constructores i, fins i tot, l’Ad- sorgit noves formes de contractació (inte- atesa la complexitat de les propietats de futur per a les generacions que han de venir. ministració. Cadascun d’ells té un paper que grated project delivery) que busquen l’efi- cada edifici, amb habitatges en mans de no pot desvincular-se dels altres. ciència i mantenir el valor del disseny amb bancs, ocupats o on viuen persones en al- En aquest sentit, és clau el moment de la la qualitat desitjada fins al final. Aquestes tres situacions difícils. Per això cal un treball concepció de les propostes, en què la col·la- noves formes de contractació, però, encara personalitzat i també de mediació que ha boració ha de ser intensa, en què totes les tenen molt camí per recórrer fins a l’accep- d’anar paral·lel al disseny estricte del pro- parts creixen i poden oferir millors resul- tació per part del sector i de la societat. jecte arquitectònic per tal de fer possibles tats gràcies a l’aprenentatge mutu i conti- Aquests reptes posen sobre la taula, més les actuacions. La creació d’equips especia- nu. Totes les aportacions són imprescindi- que mai, la necessitat d’un diàleg i un tre- litzats en aquest àmbit i amb una coordina- bles, des de les dels directius i tècnics de les ball conjunt entre arquitectes projectistes i ció eficient amb els serveis socials de l’Ad- empreses fins a les dels mateixos operadors arquitectes de l’Administració. Les norma- ministració ha de permetre salvar un dels que executen les propostes. Segurament la tives estan pensades per vetllar per la se- principals obstacles de la rehabilitació en incorporació d’arquitectes en el sector in- guretat i la qualitat de vida de les persones, els nostres dies. dustrial també serà clau per generar el salt però l’excés de regulació genera contradic- En aquest sentit, la industrialització tam- d’innovació que el segle xxi ens demana. cions en els criteris d’interpretació, en espe- bé té un paper important, ja que permet re- El procés d’un projecte és llarg. S’han de cial en la rehabilitació, la qual cosa dificulta duir els temps d’execució al lloc, oferint una prendre moltes decisions que no tan sols molt la veritable innovació. Per tot això cal millora substancial de totes les problemàti- estan vinculades al disseny, sinó també a la apostar per la confiança i la cooperació en- ques que genera conviure amb obres, i a la 122 123 PROMOCIÓ COMPRA D'HABITATGES I EDIFICIS 01 PER DESTINAR-LOS A LLOGUER SOCIAL I ASSEQUIBLE Davant l’escassetat d’habitatge assequible a Barcelona i la complexitat i la llarga durada dels processos de producció d’habitatge nou, la compra d’habitatges i edificis existents constitueix un mecanisme àgil per generar més habitatge públic de lloguer. Aquest mecanisme s’ha convertit en una peça fo- namental de la política d’habitatge de la ciutat, clau per poder complir amb l’objectiu de solidaritat urba- na, que estableix que el 15 % dels habitatges princi- pals de la ciutat haurien de ser socials o assequibles. La compra d’habitatges i edificis té avantatges tant quantitatius com qualitatius, ja que permet incre- mentar el parc assequible allà on l’Ajuntament de Barcelona no té parc públic ni sòl per construir, i fer- ho de manera no segregada. 2-10  Adquisicions d’habitatges. Barcelona, 2016-2021. 41-80 Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Institut Municipal Núm d’habitatges: 1 z Total d’habitatges adquirits 2016-2021 1.213 de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) 11-40 81-214 124 PROMOCIÓ INSTRUMENTS PER A L’ADQUISICIÓ ambiciosa d’adquisició d’immobles que li permet 01 D’HABITATGE PRIVAT ampliar el seu parc d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat i allà on més convé. La mesura El dret de tanteig i retracte és una fórmula jurídica també està permetent evitar l’especulació en a partir de la qual l’Administració té dret d’adqui- certs casos, ja que pot aturar operacions clara- sició preferent a preu de mercat en les transmissi- ment especulatives que provoquen l’expulsió de ons oneroses d’immobles (art. 15, llei 18/2007). És veïnat. Amb aquest instrument també es desin- una mesura que permet als ajuntaments adquirir centiva el frau amb diner negre en la compraven- de forma prioritària un immoble quan la propietat da d’immobles, ja que l’Ajuntament pot adquirir decideix vendre’l, i que permet, a més, mantenir els immobles per l’import registrat. les persones llogateres i reaccionar contra les ven- Tot i així, hi ha reptes. Per poder millorar en des especulatives. l’aplicació de la mesura, l’Ajuntament està prepa- Amb aquest objectiu, l’any 2018 es va modifi- rant una ordenança municipal per desenvolupar car el Pla General Metropolità per declarar àrea de el procediment i generar criteris i mecanismes tanteig i retracte tota la ciutat. Amb això, l’Ajunta- tècnics que permetin filtrar i saber quin tipus ment es converteix en comprador preferent de so- d’unitats es volen comprar. També s’està pensant lars i edificacions pels preus de compravenda que com escalar la mesura a través de la creació d’un hagin estat declarats. La mesura s’aplica seguint fons d’inversió publicoprivat de compra i rehabi- l’exemple de França, amb el droit de préemption litació d’edificis, que permeti atraure inversió pri- urbain, i està previst que estigui en vigor durant sis vada per comprar juntament amb l’Ajuntament, anys i que sigui prorrogable durant sis anys més. de tal manera que no se sobrecarregui el pressu- Gràcies a aquesta regulació, l’Ajuntament de post municipal i que es puguin arribar a realitzar Barcelona està sent capaç d’aplicar una política més operacions de compra.  Habitatges adquirits per part de l’Ajuntament Tipus d’habitatges adquirits de Barcelona, 2016-2021. z Habitatges en finques 819 Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona z Habitatges solts 213 (IMHAB) z Habitatges cedits usdefruit 181 Total d’habitatges 1.213  Finca adquirida al carrer Camprodon, 12. Vila de Gràcia. Font: Ajuntament de Barcelona 126 127 PROMOCIÓ Amb aquesta nova mesura, l’Ajuntament de Barcelo- 0101 na disposa actualment de quatre títols jurídics que li permeten comprar habitatge privat: • El dret de tanteig i retracte sobre les segones i posteriors transmissions d’habitatge de protecció oficial amb qualificació en vigor comuna a totes les comunitats autònomes. • El dret de tanteig i retracte d’actius de bancs i fons d’inversió segons el decret llei 1/2015. • El dret de tanteig i retracte sobre el 30 % dels habi- tatges amb protecció oficial en sòl urbà consolidat referent a la MPGM del 30 %. • El més utilitzat actualment, l’àrea de tanteig i re- tracte (ATR) de la ciutat de Barcelona, que implica tot el terme municipal. La mesura de tanteig i retracte a l’àrea de Barcelona és d’aplicació directa en els casos següents: • Edificis plurifamiliars d’habitatge. • Edificacions ruïnoses o desocupades. • Habitatges buits sotmesos a l’Impost sobre els habitatges buits. La mesura també permet a l’Ajuntament delimitar àmbits concrets on pot exercir el dret de tanteig i re- tracte en tots els edificis o en casos concrets (àrees de conservació i rehabilitació, primera compravenda en noves promocions d’habitatges, habitatges de lloguer en règim de pròrroga forçosa i habitatges buits). Tam- bé es determinen uns criteris d’aplicació, que són els següents: • Edificis plurifamiliars d’habitatge. • Edificis en mal estat de conservació. • Edificis amb ocupants de lloguers amb pròrroga forçosa. • Edificis en àmbits de vulnerabilitat econòmica i social. • Edificis en àmbits amb processos de gentrificació.  Reunió amb el veïnat de la finca adquirida al carrer de n’Arai, 3. Novembre 2022. El Gòtic. Font: Ajuntament de Barcelona 128 129 PROMOCIÓ PROMOCIÓ LA COMPRA D’HABITATGE PRIVAT A París fa dècades que hi ha polítiques compra. Una de les justificacions més ha- programes d’habitatge que du a terme. Un 01 EN UN CONTEXT D’ESCASSETAT a favor de la construcció d’habitatge soci- bituals és la construcció d’habitatge soci- cop recuperada, es torna a invertir en man- DE SÒL: EL DRET DE TANTEIG al. Des de l’any 2000 a França, tots els mu- al en les zones deficitàries definides al Pla teniment, reformes i nova construcció. La DE L’AJUNTAMENT DE PARÍS nicipis de més de 3.500 habitants han de General d’Ordenació Urbana, és a dir, aque- pujada dels preus del sòl fa que cada cop EN BENEFICI DELS PROVEÏDORS tenir com a mínim un 25 % d’habitatge so- lles amb menys del 25 % d’habitatge social. sigui més difícil aconseguir aquest objec- D’HABITATGE SOCIAL cial entre l’habitatge habitual. És el que dic- En la majoria de casos, el dret de tanteig es tiu. Quan l’Ajuntament fa ús del dret de tan- ta la Llei de solidaritat i renovació urbana fa servir en benefici d’un dels tres proveï- teig, es fa càrrec del 70 % dels costos del LUCIE LESCUDÉ-PLAA (SRU), un instrument que ha fet augmentar dors d’habitatge social que operen a París: sòl, mentre que el 30 % restant ho assumeix Directora de projectes Internacionals significativament l’estoc de pisos d’habi- RIVP, Elogie-Siemp i Paris Habitat. S’estima Paris Habitat en un pagament únic que cor- París Habitat tatge social a París, al llarg de les últimes que els edificis comprats a través del dret respon a un lloguer de l’edifici de seixan- dues dècades: des d’un 13 % dels habitatges de tanteig equivalen al 80 % de nous pro- ta-cinc anys. A més a més, el dret de tanteig Preus elevats al mercat immobiliari, escas- l’any 2001, fins a un 24,2 % el 2021, si s’in- grames d’habitatge. permet estalviar recursos humans i econò- setat de sòl i manca d’habitatges assequi- clouen els projectes en construcció. Durant Les empreses d’habitatge social, com mics que s’haurien d’invertir a estudiar el bles... París no es deslliura dels problemes els anys noranta i principis dels dos mil, es Paris Habitat, poden aprofitar-se del dret mercat per detectar oportunitats de com- propis de les grans ciutats. A França, hi ha van desenvolupar grans projectes urbans en de tanteig de l’Ajuntament de dues mane- pra. Aquest mecanisme permet compensar una llei nacional que regula l’habitatge as- antigues zones industrials com Paris Rive res. La primera és que l’Ajuntament exercei- la baixa visibilitat sobre el mercat immobili- sequible i social. La gran majoria d’aquests Gauche i Clichy-Batignolles, els quals van xi el dret de tanteig per comprar un edifici, ari i la competència d’altres compradors po- habitatges estan construïts i gestionats per suposar la construcció d’una quantitat con- que després lloga a Paris Habitat amb un tencials. És per tots aquests motius que l’ús empreses d’habitatge social sense ànim de siderable de pisos d’habitatge social. Però contracte renovable a llarg termini (o em- del dret de tanteig contribueix significativa- lucre, que poden ser privades o públiques; aquesta solució ja no és factible en una fitèutic) de seixanta-cinc anys. En casos ment al creixement continuat del parc d’ha- en aquest cas, estan lligades a una admi- ciutat on la majoria de terrenys industrials concrets, l’Ajuntament també pot delegar el bitatge de Paris Habitat i d’habitatge social nistració local. i vies de tren en desús ja tenen altres usos. dret de tanteig a Paris Habitat, que compra per la població local. Paris Habitat n’és un exemple. Aquesta A falta d’oportunitats de nova cons- l’edifici directament. En aquest cas, Paris Des del punt de vista de la política públi- empresa pública gestiona 125.000 pisos trucció, l’Ajuntament i els proveïdors d’ha- Habitat rep subvencions municipals per co- ca, la compra a través del dret de tanteig té socials, el 90 % dels quals es troben dins bitatge social s’han centrat en els pisos ja brir una part de la despesa de la compra. En altres beneficis. París no només vol augmen- del terme municipal parisenc. Malgrat el construïts, a través de mecanismes d’apro- ambdós casos, la compra es fa a partir d’un tar el parc d’habitatge social, també en vol poc sòl disponible per a la construcció i fitament del parc de pisos privats i d’edificis estudi de viabilitat, que analitza quines són millorar la distribució urbana. Malgrat que els preus de compra elevats, Paris Habitat no residencials. És el cas del dret de tanteig, les reformes que s’han d’executar i la viabi- gairebé s’hagin aconseguit els objectius de s’ha marcat l’objectiu de construir 600 pi- una eina cabdal que permet a l’Ajuntament litat econòmica del projecte. la Llei SRU a escala de ciutat, l’estoc d’habi- sos nous cada any entre el 2019 i el 2028. de París tenir la prioritat a l’hora d’adquirir Les compres per dret de tanteig suposen tatge social encara està mal distribuït: men- La demanda d’habitatge social a París es una propietat. Aquest instrument legal es va una sèrie d’avantatges per a Paris Habitat i tre 3 dels 20 districtes (arrondissements) troba en màxims històrics, i el temps d’es- aprovar en el marc de les polítiques de des- contribueixen al compliment dels objectius tenen més del 35 % d’habitatge social, uns pera per a les persones sol·licitants és llarg. centralització. Cada ciutat, sempre que tin- de política pública amb relació a la plani- altres 8 no arriben al 10 %. L’Ajuntament i els El 2019, el temps mitjà d’espera a la regió gui un Pla General d’Ordenació Urbana, pot ficació urbana i la creació d’habitatge so- proveïdors d’habitatge social estan inten- de l’Illa de França (on es troba París) era de decidir si en fa ús o no. Quan la propietat vol cial. D’entrada, aquest mecanisme permet tant reduir aquest desequilibri, amb la mira- tres anys, i a la mateixa capital, augmen- vendre un sòl o un edifici, ho ha de notificar que Paris Habitat adquireixi uns edificis que da posada en aconseguir més barris de ren- tava considerablement. En vista d’aquesta a l’ajuntament, que decideix si vol exercir el no li serien assequibles amb la compra di- des mixtes. Al Pla Local de Paris Habitat, un situació, es fa més necessari que mai incre- seu dret de tanteig. L’ajuntament ha de jus- recta. En general, Paris Habitat espera re- document estratègic que enuncia les princi- mentar la provisió d’habitatge social. tificar l’interès públic que motiva aquesta cuperar en quaranta anys la inversió en els pals orientacions de la política d’habitatge 130 131 PROMOCIÓ de la ciutat, apareix més de 30 vegades el que estan buits quan s’incorporen al parc 01 concepte de «diversitat social», que es pre- de Paris Habitat. Igual que en el cas de la senta com un dels propòsits centrals de la compra d’habitatge privat, la requalificació política d’habitatge. El dret de tanteig per- d’edificis també ofereix una possible solu- met atendre a zones on l’habitatge social ha ció al debat sobre el llindar de densitat ac- estat menys present històricament. ceptable. És part d’una estratègia que bus- A més a més, la compra preferent d’edi- ca incrementar el percentatge d’habitatge ficis amb ocupants pot ser decisiva per fer confiant en les transformacions que viu la front a habitatges insalubres i en males con- ciutat, com l’arrelament del teletreball o la dicions, alhora que pot alleugerar el pes del reducció de l’ús del cotxe en pro del trans- lloguer en les llars d’ingressos baixos. En la port públic i la mobilitat activa. Aquest ti- majoria de casos, els edificis comprats per pus de solució també es presenta com una tanteig ja tenen llogaters. L’obligació dels alternativa més sostenible, ja que la requa- propietaris de notificar la seva intenció de lificació d’edificis redueix considerablement vendre, a vegades permet a l’ajuntament la petjada de carboni de la construcció. Per de detectar edificis en mal estat de mante- facilitar aquest tipus de reconversió, fa poc niment, que no compleixen les normes de que la ciutat de París ofereix subvencions seguretat o amb sobreocupació. Quan són per comprar oficines i aparcaments per comprats per convertir-se en habitatge so- transformar-los en habitatges. cial, això permet als proveïdors d’habitatge Per tant, el dret de tanteig de l’Ajunta- social, com Paris Habitat, dur a terme les ment és segurament una de les eines més obres necessàries per garantir-hi les con- potents a disposició dels proveïdors d’habi- dicions d’habitabilitat. A més a més, els tatge social per continuar incrementant el llogaters que compleixin amb els requisits seu parc d’habitatges i complir amb les ne- d’accés a l’habitatge social firmen un nou cessitats actuals i futures de la ciutadania contracte de lloguer, que els permet que- parisenca. En un context en què s’empeny dar-se a casa mentre es torna a calcular el cada cop més empreses com Paris Habitat preu del lloguer perquè s’adeqüi a les con- a treballar amb habitatges ja construïts més dicions d’habitatge social. En la gran ma- que a construir-ne de nous, les possibilitats joria de casos, això significa una baixada que ofereix el dret de tanteig de comprar del lloguer mensual per a les llars afectades. habitatge privat i edificis no residencials El dret de tanteig també es pot exercir ben segur que seran decisives en els anys amb l’objectiu de canviar l’ús del sòl ja edi- i dècades vinents. ficat a través de la compra d’edificis no resi- dencials, com oficines o aparcaments, per a convertir-los en habitatge social. Això és una altra forma d’obtenir habitatges que es poden destinar immediatament a persones  Habitatge adquirit per Paris Habitat. Rue Duban, xvie arrondissement. Paris, 2021. de la llista d’espera d’habitatge social, ja Font: Alain Delange. Paris Habitat 132 133 PROMOCIÓ PROGRAMA DE COMPRES El cost de la rehabilitació dels habitatges ad-  Superposició dels habitatges adquirits per part 01 MUNICIPAL quirits s’ha reduït de manera molt important a de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2021) amb partir de l’any 2019. S’ha passat de valors mitjos l’estudi de vulnerabilitat residencial (2017). Font: Ajuntament de Barcelona i Garcia-Almirall, P. et al. Des del 2016, l’Ajuntament de Barcelona està im- del 39 % del valor de la compra entre el 2016 i el “Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d’àmbits de pulsant un programa municipal de compres d’ha- 2019, a una mitja de l’11 % del valor de la compra vulnerabilitat residencial”, 2017 bitatge ambiciós amb l’objectiu de generar més entre el 2019 i el 2021. habitatge assequible a la ciutat. L’Ajuntament ja Les compres d’habitatge privat i edificis es lo- ha adquirit 1.213 habitatges, i hi ha destinat un calitzen al municipi de Barcelona en clara coinci- pressupost de 102.178 €/habitatge. L’any 2021, el dència amb les àrees de vulnerabilitat en relació preu de compra de les finques adquirides a través amb l’habitatge. La lluita contra l’especulació im- de tanteig i retracte es va situar, de mitjana, un mobiliària i la gentrificació es fa visible a través 34,5 % per sota del preu de mercat. del mapa. Des de l’any 2021 s’han reduït al mínim les compres d’habitatges solts i s’ha prioritzat l’adqui- sició de finques senceres. Aquestes permeten abordar situacions de risc d’expulsió de veïns i ve- ïnes en el conjunt de la comunitat i millorar de ma- nera integral els edificis. Del total d’habitatges adquirits entre el 2016 i el 2021, al tancament del 2021 un 42 % havien estat subrogats o regularitzats i un 25 % havien estat ad- judicats a noves persones residents. Únicament un  Finques adquirides per l’Ajuntament: carrer 29 % es trobaven pendents d’adjudicació o regula- Balmes, 16, la Dreta de l’Eixample; carrer Camprodon, 12, Vila de Gràcia; carrer Diputació, rització per la necessitat de finalitzar la seva millo- 48, la Nova Esquerra de l’Eixample. ra i un 4 % es trobaven en situació de contenciós. Font: Laura Guerrero. Ajuntament de Barcelona Vulnerabilitat - + Imperceptible Baixa Moderada Alta Acusada Extrema 134 135 PROMOCIÓ LA POLÍTICA DE MUNICIPALITZACIÓ Quant a les polítiques de compra, les di- Un altre instrument per augmentar l’ha- rir finques senceres d’habitatge social dels 01 D’HABITATGES I ALTRES IMMOBLES ferències entre els districtes de Berlín són bitatge públic és la construcció de nous ha- anys setanta, la majoria de les quals, com importants. Al districte de Friedrichshain- bitatges per part de les empreses estatals a totes les ciutats del món, es troben als FLORIAN SCHMIDT Kreuzberg, per exemple, es van adquirir al d’habitatge. No obstant això, del 2017 al afores de la ciutat. El fet que també s’hagin Responsable de planificació urbana, voltant de 6.000 pisos. D’aquests, 800 es 2021, a Berlín només es van poder construir comprat un gran nombre d’edificis residen- Oficina del districte de Friedrichshain-Kreuzberg, Berlín van obtenir mitjançant el dret d’adquisició 19.292 habitatges dels 30.000 que aques- cials moderns a Kreuzberg i Friedrichshain preferent, 1.200 mitjançant acords d’adqui- tes havien previst. En el sector privat, d’altra es deu també al gran compromís dels inqui- sició preferent i 4.000 mitjançant compra al banda, en el mateix període es van construir lins amb les iniciatives impulsades. Els i les mercat. Això correspon al 4 % dels 150.000 més de 50.000 pisos de lloguer d’alt estàn- activistes de Kreuzberg han representat du- habitatges del districte. ding o en propietat. rant molt de temps el nucli d’un moviment Els costos de les compres al mercat per En conjunt, s’observa un augment dels de llogaters a tot Berlín. Aquests van impul- part de les empreses estatals d’habitatge pisos de propietat estatal, però la propor- sar el primer referèndum al voltant de les no suposen una càrrega pel pressupost de ció de propietat municipal només augmen- condicions de lloguer el 2015, que va insti- Berlín. Aquestes compres es van finançar ta lleugerament i molt lentament a Berlín. gar nombroses reformes del sistema d’habi- amb crèdits i es pretenen refinançar a llarg tatge públic. Precisament en aquest context termini mitjançant ingressos de lloguer. Per es va dur a terme l’exitós referèndum sobre a les compres per dret d’adquisició preferent, KREUZBERG COM A LABORATORI l’expropiació de les empreses d’habitatge. en canvi, les cooperatives i les empreses de DE MUNICIPALITZACIÓ DES DE BAIX La lluita per l’habitatge té una llarga tra- Entre el 2016 i el 2021, es van fer esforços titularitat estatal van rebre ajuts i préstecs Les activitats del govern de Berlín mai dició a Kreuzberg i Friedrichshain. Ja a la considerables a Berlín per augmentar el per un import de 530.000.000 €. Això repre- s’han d’entendre aïlladament dels seus dis- dècada dels vuitanta, les ocupacions van parc d’habitatge públic. L’objectiu de la co- senta uns 200.000 € per habitatge. trictes. Aquests són l’autoritat d’execució fer que nombroses cases passessin a ser alició de govern del Partit Socialdemòcrata En el debat polític, es parla en nombroses del dret d’adquisició preferent i de la pla- propietat de l’Estat federat o de coopera- (SPD), Els Verds i l’Esquerra, que existeix ocasions que Berlín va privatitzar gran part nificació de la construcció. Les adminis- tives. En els darrers cinc anys, s’ha revifat des del 2016, és augmentar el nombre del seu parc d’habitatge municipal fa més tracions dels districtes, elegides pels seus aquesta lluita per l’habitatge, la qual s’ha d’habitatges a la ciutat fins als 400.000 de quinze anys. En concret, es tractava de respectius parlaments, exerceixen una in- traduït en la defensa del dret d’adquisició l’any 2025 per tal de mantenir el 20 % dels 65.000 habitatges que, més endavant, van fluència considerable a l’hora de munici- preferent i de la compra directa d’edificis 2.000.000 habitatges de Berlín en propie- passar a formar part de la societat anònima palitzar. En aquest context, el districte de d’habitatges i també de places comercials tat municipal. Segons el Departament de Deutsche Wohnen. Per tant, l’objectiu que Friedrichshain-Kreuzberg és el que ha anat en interiors d’illa. Davant la nova voluntat Finances del Senat, fins ara s’han adqui- 400.000 pisos fossin propietat de la ciutat no més lluny en els últims anys pel que fa al de la gent d’organitzar-se en cooperatives rit 41.000 habitatges. El parc d’habitatges és més que la restauració d’una situació que dret d’adquisició preferent. Friedrichshain- per aconseguir adquirir les seves pròpi- municipal és actualment de 370.000 immo- ja havia existit. També s’apunta que, a causa Kreuzberg és un dels dotze districtes de es cases, la Cambra de Diputats de Berlín bles. Això significa que un 2 % del parc d’ha- dels models de subvenció de construcció so- Berlín, però concentra un 30 % de les adqui- va aprovar nous procediments de finança- bitatges s’ha municipalitzat mitjançant la cial, cada any hi ha menys habitatge social a sicions pel dret d’adquisició preferent i un ment per a les cooperatives. Aquests van compra al mercat en uns cinc anys. A més, Berlín, la qual cosa es tradueix en pujades ele- 12,5 % dels acords de compensació. Pel que ser utilitzats principalment per projectes s’han adquirit 2.674 habitatges mitjançant vades de lloguer per les persones llogateres. fa a les compres al mercat per part de les a Friedrichshain-Kreuzberg per a edificis el dret d’adquisició preferent del districte Actualment, 88.901 pisos privats construïts empreses estatals d’habitatge, el districte d’habitatges més petits. L’autoritat del dis- i 9.600 amb acords de compensació. Això amb subvencions estan subjectes a restricci- té una quota del 10 %. Aquesta xifra és no- tricte, juntament amb les iniciatives de les correspon aproximadament al 0,6 % dels ons d’ocupació. D’aquests, uns 20.000 deixa- table per a un districte en una ubicació pri- persones llogateres, va crear un nou cen- habitatges de Berlín. ran d’estar-ho en els propers cinc anys. vilegiada. En moltes ocasions es van adqui- tre d’assessorament per a les comunitats 136 137 PROMOCIÓ d’habitatges que es volien autogestionar. màtiques i iniciatives –des dels lloguers, la APRENENT DE BARCELONA: de la ciutat, i lloguers en males condicions, 01 D’aquesta manera, a més de la compra amb construcció, passant pel clima i el transport, LA IMPORTÀNCIA DE LA COMPRA amb preus altíssims i cada cop més inabas- dret d’adquisició preferent, en nombrosos fins a les qüestions migratòries– per tal de PÚBLICA DE BÉNS COM A tables fins i tot per a les classes mitjanes. casos també es van poder comprar béns fer les zones residencials permanentment ESTRATÈGIA DE TRANSICIÓ Ara hi ha un debat intens entre activis- immobles directament a propietaris pri- inclusives. La coalició de govern de Verds i tes i militants sobre com podria ser un nou vats, que en el futur seran gestionats pel Socialdemòcrates del districte sembla de- GIANPAOLO BAIOCCHI sistema d’habitatge en defensa de la gent. bé comú. Al novembre de 2021 el Tribunal cidida a implementar-ho amb la complicitat Sociòleg, Personalitats de renom, associacions sen- Director del Urban Democracy Lab (NYU) Administratiu Federal va considerar parcial- de la ciutadania. Amb aquesta finalitat, en se ànim de lucre, moviments socials i ac- ment inadmissible el dret d’adquisició pre- els darrers anys s’han desenvolupat i exe- JAKE CARLSON tivistes han començat a reclamar una ver- ferent. Mentre s’està a l’espera de la reforma cutat nombroses estratègies, com els punts Sociòleg urbà, sió actualitzada d’habitatge social. Per a la Investigador postdoc a la Brown University legislativa promesa pel govern federal de d’atenció in situ, conjuntament amb la soci- majoria de nosaltres, significa un sistema reintroduir-lo, el districte de Friedrichshain- etat civil. La pandèmia també ha reforçat els La ciutat de Nova York ha acaparat l’atenció d’habitatge públic assequible al llarg del Kreuzberg s’ha reposicionat i ha creat un vincles entre la població de Friedrichshain- dels acadèmics urbanistes marxistes durant temps. Hi ha debats sobre el paper que hi departament especial per a l’«adquisició Kreuzberg. Potser la crisi econòmica im- les últimes quatre dècades. És un dels casos han de tenir l’habitatge de protecció oficial preventiva». L’objectiu és continuar amb els minent com a resultat de la guerra d’Ucraï- paradigmàtics de les contradiccions actuals i les cooperatives d’habitatge, en quina me- èxits dels darrers anys per tal d’augmentar na també unirà la gent. del desenvolupament urbà capitalista. Sota sura es pot confiar en subvencions creuades la proporció d’habitatge públic de prop d’un gairebé qualsevol criteri, avui en dia, és una i el finançament privat, i els diferents meca- 30 % a un 50 %. Això trencaria el domini de de les ciutats més riques del món. A banda nismes de finançament. També es discuteix la indústria immobiliària privada i amb ànim d’una administració forta i ben dotada de quin encaix hauria de tenir l’habitatge social de lucre. recursos, compta amb una ciutadania anco- amb un nou Pacte verd i quina relació tin- El districte també vol obrir-se camí en la rada cap a l’esquerra i una llarga història de dria amb les reparacions racials. construcció d’obra nova per tal de crear un moviments i activisme social progressistes. Jake Carlson i jo defensem el que anome- espai residencial i comercial més assequible Tot i això, la ciutat pateix una crisi residenci- nem «Habitatge Social 2.0», que ajunta les i comunitari. En particular, en els immobles al difícil d’abordar, que ha deixat sense gai- millors característiques de l’estat del benes- comercials s’està intentant aconseguir una re marge de maniobra uns quants governs tar de mitjans del segle XX amb experiències diversitat d’usos mitjançant estratègies co- municipals. Paradoxalment, en aquesta ciu- populars contemporànies, com ara les coo- operatives. També es pretén fomentar al mà- tat benestant d’on han sorgit Stonewall, els peratives d’habitatge, el moviment okupa o xim la renaturalització i els conceptes ener- Young Lords i Alexandria Ocasio-Cortez, la el model de Community Land Trusts. No es gètics innovadors davant del repte climàtic. població de classe obrera i mitjana no té ac- tracta només d’una simple crida a la desmer- El districte també està fent especials es- cés a un habitatge assequible i de qualitat cantilització de l’habitatge. Fent referència forços en l’àmbit de la pacificació del trànsit i els responsables polítics no s’han atrevit a a l’argument d’Erik Olin Wright de prendre’s i dels anomenats Kiezblocs (blocs de bar- deixar enrere polítiques favorables al mer- seriosament la part «social» de la paraula so- ri), anàlegs a les superilles de Barcelona. En cat. La ciutat té una llista de problemes ben cialisme, afegir el mot social a habitatge és col·laboració amb altres iniciatives, el dis- coneguda i documentada: milers de pisos una manera d’emfatitzar les dimensions de tricte té previst reorganitzar els espais pú- buits en mans d’especuladors, desgravaci- l’empoderament social i de la participació blics de tots els barris per fer retrocedir el ons generoses per a promotors a canvi de cívica. Quan parlem d’habitatge social, ens cotxe i crear més espai per a la vida de les mesures d’assequibilitat limitades, habitat- hem d’imaginar un tipus d’habitatge produït, persones. Durant els propers cinc anys es ge públic infrafinançat i en males condicions, distribuït i governat per principis profunda- veurà si es podran combinar les diferents te- onades de gentrificació i reubicacions arreu ment democràtics, amb una lògica inclusiva 138 139 PROMOCIÓ ferma i uns principis de cura i respecte en- Erik Olin Wright parla d’una estratègia què la pugui adquirir una organització sense bloqueig del Govern federal. En canvi, mal- 01 vers el medi ambient. d’erosió del capitalisme, en què la implemen- ànim de lucre, una cooperativa d’arrendata- grat que els recursos econòmics a escala Ens imaginem un pla d’habitatge que tació d’alternatives viables podria tant pro- ris, un Community Land Trust o un organisme local són inferiors, hi pot haver més marge estigui protegit del mercat, amb suficient tegir les persones dels mals continuats del d’habitatge públic. Per facilitar aquest tras- de maniobra. Per aquest motiu, hem estat finançament públic i governat democràti- sistema com també anar obrint el camí cap a pàs i comptar amb un flux de recursos inde- part de l’equip que ha proposat una ADHS a cament per la ciutadania. És un ecosistema un nou tipus de societat. La idea rau en el fet pendents i renovables per tenir prou diners Nova York, que es basa en les modificacions amb una oferta d’habitatges amb diferents de no intentar estomacar directament el sis- per fer la seva feina, l’ADHS ofereix finança- històriques de la ciutat, com la del Bronx models, que inclou lloguers socials i pro- tema i, utilitzant la metàfora d’un ecosiste- ment assequible a les institucions que vul- als anys vuitanta. La creació d’una ADHS a pietat cooperativa i privada amb prou su- ma, introduir-hi una «espècia invasora», que guin adquirir habitatges. Nova York, serviria per aprofitar els recursos port públic i mecanismes sòlids de control aconseguirà substituir les antigues instituci- La creació d’una institució com l’ADHS considerables i les capacitats que té la ciu- popular que posin l’expertesa tecnòcrata ons capitalistes. Perquè aquesta estratègia tindria diversos resultats. La població que tat, en pro d’una transició cap a l’habitatge al servei de les demandes democràtiques, sigui reeixida, calen dues condicions. D’una visqués en infrahabitatges tindria accés a social. Fins i tot amb una inversió pública a i no a l’inrevés. Una de les condicions del banda, cal que les institucions es consolidin recursos per millorar-ne l’habitabilitat. Els gran escala, la realitat és que es crearia o «suport públic» és que l’Estat ha de donar i, de l’altra, cal tenir provisions per garantir beneficiaris d’habitatge social podrien viure es transformaria habitatge social de mane- suport financer i institucional a l’habitat- que els efectes secundaris es minimitzen. en llocs assequibles. Si es fessin fora els es- ra gradual. Si es confirmés que l’habitatge ge. Això no significa necessàriament que Per alliberar les persones del sistema cal- peculadors immobiliaris, s’afeblirien les for- social té un efecte de reacció en cadena en el Govern hagi de ser el proveïdor directe i dran nous organismes que donin opcions de ces que fan pujar el preu de l’habitatge. Fins una comunitat, com així ho creiem, això vol- el gestor de tot l’habitatge, però sí que hau- sortida i que erosionin tot el sistema. i tot les propietats que l’ADHS no pogués dria dir que cada nou projecte d’habitatge ria de donar-li la importància que pertoca. Com a institució de transició, pro- comprar se’n veurien beneficiades: si tirem social tindria efectes en l’habitatge a preu Alhora, el suport públic que ens imaginem posem la creació d’una Autoritat per al aigua freda a parts d’un mercat de l’habitat- de mercat del voltant, tant de lloguer com no es limita a un suport econòmic i de fi- Desenvolupament d’Habitatge Social ge ardent, en podrem abaixar la temperatu- de propietat. L’adquisició i la transformació nançament, sinó que també inclou forma- (ADHS). L’ADHS pretén transferir habitatge ra global. Alhora hem proposat que l’ADHS d’un bé devaluat per part d’un organisme ció, suport tècnic i manteniment. Més en- del mercat lliure al sector de l’habitatge so- no estigués limitada a la compra de béns com l’ADHS ajudaria a estabilitzar el valor llà de resoldre les necessitats d’accés a un cial. En primer lloc, es fixa en la compra de residencials. També podria transformar ho- de les propietats del voltant. En el cas de habitatge, aquest pla pretén que l’habitatge béns immobles devaluats. Actualment, quan tels o espais comercials en residències per Nova York, podria ser una estratègia per evi- respongui als objectius d’integració, justí- un propietari topa amb dificultats econòmi- als sensesostre, com s’està fent a Nova York tar més especulació en barris que pateixen cia social i sostenibilitat ambiental. ques, el bé passa per diverses fases d’exe- i a Seattle, o fer créixer l’oferta total d’habi- processos de gentrificació. Per a nosaltres, una part essencial, però cució hipotecària i de venda en descobert i tatge social a través de nova construcció. Si És evident que una institució com l’AD- no prou valorada en aquest debat, és la acaba tornant al mercat privat, normalment l’ADHS es fixa primer en un sector del mer- HS té un caràcter transitori, i per si sola no qüestió de la transició. Com passem del a les mans d’especuladors que busquen com- cat de l’habitatge més assolible (els béns establiria un sistema d’habitatge social. Per sistema actual a aquest altre? No tenim la prar propietats per sota del preu de mercat. devaluats) podria començar a gestar una aconseguir aquesta transició caldria, sens capacitat de fer desaparèixer de cop i volta L’ADHS fa servir el poder de l’Estat per inter- institució més sòlida, capaç d’implementar dubte, construir nous habitatges socials, l’especulació del mercat de l’habitatge. La cedir en el procés i comprar el bé abans que un programa més ampli d’habitatge social. una regulació més ferma del mercat immo- propietat immobiliària té un paper sobredi- el mercat privat. En segon lloc, l’ADHS reha- Moltes eines polítiques resulten més biliari i esforços a escala política, com més mensionat als Estats Units i influeix gairebé bilita la propietat perquè tingui unes condi- efectives a escala federal, on la capacitat organització entre persones llogateres. Per en totes les esferes, des de la política fins a cions d’habitabilitat dignes mitjançant l’ús de governar és més expansiva, sobretot a nosaltres, Barcelona és un gran exemple les pensions. El sistema compra material- de materials sostenibles per tenir en compte amb relació al finançament. Però, com hem de com la voluntat política i la innovació ins- ment i ideològicament les persones, fins i l’emergència climàtica. Finalment, l’ADHS la vist, costa posar en marxa nous programes titucional en diferents àrees pot plantar la tot en una ciutat com Nova York. transfereix al sector de l’habitatge social per- a aquesta escala, sobretot en el context del llavor d’una estratègia transformadora. 140 141 PROMOCIÓ CAP A UN MODEL DE En el cas que els projectes pilot funcionin, el 01 COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA pas següent serà crear un fons publicoprivat de DE COMPRA D’HABITATGES compra i rehabilitació d’edificis. En aquest cas, s’acreditarien inversors que volguessin invertir en habitatge conjuntament amb l’Ajuntament, la Actualment s’està treballat perquè el programa de qual cosa permetria a l’Ajuntament comprar més compres de l’IMHAB incorpori actors privats es- edificis i reduir la càrrega pressupostària. tablint programes de finançament publicoprivat. Ara mateix hi ha dos projectes pilot en marxa. El model que es vol promocionar per aquesta via pretén utilitzar edificis existents al centre de la ciutat per incorporar-hi habitatge privat, habi- tatge amb preu de lloguer limitat i habitatge as- sequible, i incloent-hi població de diferents ni- vells de renda. Aquest model permet edificis amb mixtura socioeconòmica i el desenvolupament d’un sistema de subsidis creuats, en el qual els  Finca adquirida per l’Ajuntament. que més paguen financen lloguers més baixos als  Carrer Torrent de les Flors, 142. Vila de Gràcia. que poden pagar menys. Font: Ajuntament de Barcelona 142 143 PROMOCIÓ MOBILITZACIÓ D'HABITATGE 01001 1 PRIVAT CAP AL LLOGUER ASSEQUIBLE I SOCIAL Una tercera forma de fer créixer el parc de lloguer social i assequible de la ciutat és a través d’ins- truments de captació d’habitatge privat buit cap a lloguer. Una formula que permet disposar d’ha- bitatge a curt termini i distribuït per tota la ciutat. Igual que l’adquisició d’habitatge, la captació d’ha- bitatge privat cap al lloguer social i assequible no només funciona com a instrument d’ampliació del parc de lloguer sinó que també afavoreix l’equili- bri en la distribució urbana d’habitatge destinat a polítiques socials i promou la rehabilitació del parc 03 privat, ja que s’ofereixen ajuts a la rehabilitació de l’habitatge als propietaris a canvi de la seva cessió. Actualment el municipi de Barcelona disposa de més de 1.500 habitatges provinents de diferents programes de captació d’habitatge privat (Borsa de lloguer, programa de cessió gestionat per Hàbitat3 i el programa de captació d’habitatges d’ús turístic, que actualment doten d’habitatge social i assequible a unes 3.800 persones. Tot i que aquests habitatges no són públics, l’alt ni- vell de fidelitat que s’aconsegueix entre les persones propietàries que els cedeixen fa que es puguin consi- derar com un parc estable, tot i que alguns habitatges surten i se’n capten de nous que els substitueixen. Programes de captació d’habitatge privat Núm. habitatges z Borsa de lloguer 1.085  Captació d’habitatge privat cap al lloguer assequible i social. z Hàbitat3 (Programa de cessió) 365 Barcelona, 2021. z Programa per destinar hab. d’ús turístic a lloguer social 117 Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Total d’habitatges 1.567 144 PPRROOMMOOCCIIÓÓ PROMOCIÓ 0 % 0,9 % 1,22 %1,35 % 1,8 % CENS D’HABITATGES BUITS CIUTAT VELLA 01 La realització del cens d’habitatges buits ha per- L’EIXAMPLE mès conèixer l’ocupació real dels habitatges de la ciutat, el seu ús i estat de conservació. Aquesta informació ha facilitat comprendre millor la rea- SANTS - MONTJUÏC litat de Barcelona i poder dissenyar i impulsar polítiques concretes per possibilitar l’accés a un LES CORTS habitatge assequible per a tothom. El cens d’habitatges buits es va dur a terme SARRIÀ-SANT GERVASI entre finals del 2016 i el febrer del 2019. En total, es van visitar 103.864 pisos, que representen el GRÀCIA 12,6 % de tots els habitatges de la ciutat. El Cens d’Habitatge de 2011 de l’INE havia so- HORTA GUINARDÓ breestimat l’habitatge buit de la ciutat (el situava en un 10 % del total), i s’esperava que l’habitatge NOU BARRIS buit existent fos igual o superior a aquesta dada. Amb el cens municipal, però, es van estimar els ha- bitatges buits de la ciutat en 10.052, xifra que repre- SANT ANDREU senta un 1,22 % del parc. Aquest percentatge és lluny del 3 % que es considera, en general, necessa- SANT MARTÍ ri per a un bon funcionament del mercat o del 5 % que s’estableix a Nova York com a mercat equilibrat. L’elaboració del cens també va permetre de- % Habitatges buits per districte tectar 13.852 immobles (un 1,7 % del total de la ciu- Mitjana d’habitatges buits a la ciutat tat) que, tot i constar com a habitatges, es desti- naven a usos diferents al de residència habitual.  Percentatge d’habitatges buits identificats per Entre aquests usos destaquen els immobles des- districte i relació amb el conjunt de la ciutat, 2019. tinats a oficines o empreses (5.798), segones resi- Font: Ajuntament de Barcelona dències (1.954), domicilis temporals per motius de feina o estudis (977), habitatges d’ús turístic no habilitats (881) i hotels i pensions (238). A part, El cens d’habitatges buits de l’Ajuntament de Bar- també es van identificar 1.166 habitatges amb de- celona s’ha realitzat mitjançant una metodologia de ficiències que requerien rehabilitació per al seu ús. treball en quatre fases: • Una primera fase de treball d’investigació, en què se seleccionen els habitatges que han de ser visi- tats d’acord amb una sèrie de criteris. • Una segona fase de treball de camp, en què es recopila tota la informació possible per verificar l’estat efectiu de desocupació dels habitatges analitzats. • Una tercera fase de treball d’elaboració de dades, en què s’utilitzen les dades recollides per articu- lar diferents categories. • Una quarta fase on s’elaboren els resultats de la investigació a través d’un informa que diagnosti- ca la realitat de cada context urbà. 146 147 PROMOCIÓ PROGRAMA DE MOBILITZACIÓ En la política pública d’habitatge res és im- lliures buits per posar-los al mercat d’arren- guit unes xifres rècord i actualment ja es 01 D’HABITATGE BUIT A EUSKADI: mediat. Cap efecte és instantani ni com- dament protegit i destinar-los a llars amb disposa de més de 7.100 habitatges. Per ser UNA APOSTA COHERENT DE pleix del tot les expectatives. Tot depèn del ingressos inferiors als 21.100 euros. més exactes, hi ha hagut 7.169 habitatges CONSTRUCCIÓ SOCIAL context. Els efectes són temporals i són el Ja fa gairebé dinou anys que aquest pro- que han estat eliminats del parc d’habitat- resultat de factors que, moltes vegades, ni grama estructural dona resultats positius: a ge buit lliure i que s’han incorporat al parc EUSKAL ETXEBIZITZAKO BEHATOKIA, tan sols són a l’equació. Només una apos- poc a poc va restant habitatges buits del parc protegit de lloguer. OBSERVATORI BASC DE L’HABITATGE ta decidida en el temps, coherent i sòlida fa privat i en va sumant per al lloguer protegit. Alokabide SA, la societat pública sota la possible una intervenció favorable. En aquest període, el context social i direcció i el control del Departament com- L’habitatge és una àrea polièdrica, amb econòmic s’ha vist afectat per un gran nom- petent en matèria d’habitatge, ha materia- moltes arestes i molts angles que no sem- bre d’elements que han incidit poc o molt en litzat aquesta fita. Les característiques prin- pre són diàfans. Qualsevol mediació té be- l’àrea d’habitatge. Han estat anys molt com- cipals del programa es resumeixen en dues neficis i perills, riscos i oportunitats. plicats en què l’Administració basca ha patit idees: d’una banda, la propietat percebep L’accés a un habitatge digne i assequible per mantenir els nivells de protecció social. entre el 65 % i el 75 % de la renda mensual per a la ciutadania és un desig que ha esde- El procés de reactivació econòmica fins habitual en el mercat (actualment fins a un vingut un dret a Euskadi. Durant molts anys al 2019 no va ser capaç de millorar la bretxa màxim de 650 euros al mes) amb la garantia i moltes legislatures, hi ha hagut una postu- de desigualtat a Euskadi, i això, en matèria de recuperar l’habitatge en unes condicions ra ferma i gradual amb un objectiu clar: el d’habitatge, ha incidit negativament tant en similars; d’altra banda, les persones lloga- dret subjectiu a l’habitatge. els processos d’emancipació (ja que ha afe- teres paguen fins a un màxim del 30 % dels Conformar aquest dret, posar-lo en mar- blit la demanda d’accés al primer habitatge seus ingressos bruts anuals. Aquest acord xa i, sobretot, mantenir-lo invariable impli- de la població més jove) com en l’esforç fi- s’ha de mantenir un mínim de sis anys. ca i exigeix un esforç polític i pressupostari nancer que han de fer les llars per pagar l’ha- Després de l’anàlisi de les necessitats alt. Molt alt. El convenciment ha de ser total. bitatge, especialment en el cas del lloguer. que recull l’Observatori Basc de l’Habitat- Els objectius específics, les accions ins- La crisi de la Covid-19 del març del 2020 ge sobre demanda efectiva per municipis i trumentals i les polítiques estructurals han va irrompre amb una cruesa excepcional sobre les decisions polítiques que se’n deri- de concentrar l’energia en l’objectiu cen- quan encara no s’havia superat la crisi del ven, Alokabide proposa la captació d’habi- tral; si no, l’impacte no és directe i els límits 2008, que continuava afectant de manera tatge, i decideix el període de captació o la es difuminen. significativa els col·lectius i els grups de po- suspensió en aquelles àrees en què hi ha una Euskadi ha tingut sempre uns fona- blació amb més dificultats per accedir i sos- certa manca d’habitatge públic de lloguer. ments forts en matèria d’habitatge que tenir el pagament de l’habitatge, especial- Mentre aquests habitatges estiguin han permès que tant la crisi immobiliària ment en el cas de les llars de lloguer. sota el paraigua d’Alokabide i del progra- com les crisis econòmiques successives Durant tots aquests anys, el programa ma Bizigune, l’Administració es farà càr- deixessin una empremta menys profunda i Bizigune ha estat un gran aliat en la con- rec subsidiàriament de les reparacions de menys irreversible que en altres àrees geo- formació d’un parc d’habitatge protegit de les instal·lacions, del mobiliari i dels elec- gràfiques similars. lloguer a Euskadi i s’ha erigit en un dels ga- trodomèstics que, conforme a la legislació Un dels pilars que ha sustentat la políti- rants de l’accés digne i assequible a una llar arrendatícia, hagi d’assumir l’arrendador, ca pública d’habitatge i, actualment, el dret per a les persones amb més dificultats per quan les persones propietàries no vulguin subjectiu a l’habitatge ha estat el progra- accedir-hi. o no puguin assumir aquestes despeses. En ma Bizigune. Aquest programa va néixer el Els resultats del programa són indiscu- aquests casos, es descomptarà el preu de 2003 amb el propòsit de captar habitatges tibles. Els últims quatre anys s’han aconse- les reparacions de la quota del lloguer. 148 149 PROMOCIÓ Com s’assenyalava anteriorment, l’apos- men, sobre aquesta estructura base, l’eco- BORSA DE LLOGUER 01 ta per aquesta mena de polítiques ha de ser sistema d’habitatge a Euskadi. total, sense fissures. El cost social, econò- Els sistemes d’alerta primerenca, l’escol- Paral·lelament a la identificació d’habitatges buits 250 mic i polític és alt. És un programa amb uns ta activa de la societat i dels agents del sec- a la ciutat, des de l’Ajuntament de Barcelona es treballa en la captació d’habitatge privat per des- 202 beneficis extraordinaris (dona un ús prote- tor i, sobretot, la participació i la cocreació tinar-lo al lloguer assequible a través de la Borsa 33 git a un habitatge buit, manté un parc lliu- permanent de les polítiques públiques d’ha- 200 d’Habitatge de Lloguer. 165 re moltes vegades sense rehabilitar, aporta bitatge han permès que, a Euskadi, hi hagi La Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona 155 26 protecció i seguretat, permet l’accés digne les millors condicions per a l’accés a un ha- es crea a partir de la unificació de la Borsa d’Habi- 29 150 129 a un habitatge a persones vulnerables, etc.), bitatge digne i assequible. tatge de Lloguer Social i la Borsa Jove d’Habitatge. 16 però té un pressupost elevat. No és fàcil ni La política pública d’habitatge ha de ser A partir de l’any 2009, la Borsa d’Habitatge de 104 gestionar ni mantenir un programa d’aques- part de la societat, de la generació de benes- Lloguer forma part de les competències pròpies del 11 100 Consorci d’Habitatge de Barcelona i es gestiona a tes característiques. tar i de la forma més antiga de crear una llar, través de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge. La Més enllà dels números, cal preservar que és tenir un sostre. Borsa ofereix serveis de mediació entre propietaris 39 la dignitat de les persones, que tenen dret Sens dubte, Bizigune és una part crucial d’habitatges buits i possibles persones llogateres, 50 13 29 13 a rebre l’assessorament més professional. d’aquesta construcció social. i té com a objectiu incrementar el nombre d’habi- A més, cal procurar dirimir la línia prima tatges de lloguer a preus assequibles a la ciutat. 0 i fràgil que suposa el fet de mantenir un La Borsa també facilita l’accés a l’habitatge a parc que és de propietat privada, però d’ús unitats de convivència i a joves d’entre divuit i tren- 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 ta-cinc anys que compleixin els requisits d’accés. protegit. z Borsa d’habitatge de lloguer social Així mateix, a través de la mediació es vol donar Borsa jove d’habitatge Bizigune és un programa complex que z seguretat a la propietat que posa el seu habitatge forma part d’un ecosistema de protecció a disposició de la Borsa.  Nous contractes amb persones residents. social en habitatge que els diversos equips Entre el 2016 i el 2017 es va llançar la campa- Barcelona, 2015-2021. Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona polítics han sabut mantenir. Juntament amb nya «Tu tens la clau» per captar més habitatges per altres pilars bàsics de la política pública a a la Borsa d’Habitatge de Lloguer. Euskadi (com el dret subjectiu a l’habitatge; De manera complementària, també s’han pro- mogut altres mesures per incentivar la incorpora- Aquestes accions han permès recuperar el ritme la funció social de l’habitatge; les prestaci- ció d’habitatges a la Borsa, com ara: de captació de la Borsa, que s’havia anat reduint ons, les cobertures i les ajudes públiques al des del 2013. L’any 2017 es va aconseguir passar lloguer, l’emancipació juvenil, l’aposta per • Incentius de 1.500 euros per introduir l’habi- dels 42 contractes del 2016 a 184 contractes. Des la rehabilitació del parc actual, la governan- tatge buit a la Borsa. de llavors, el nombre de contractes s’ha mantingut ça oberta i la participació ciutadana) forma • Fins a 6.000 euros per a la liquidació del deute més o menys estable fins al 2021, any en què va part d’una estratègia a llarg termini que ha en casos d’habitatge en procés judicial. tornar a experimentar una pujada significativa, • Subvenció del 100 % de les obres de rehabili- amb 235 contractes nous. estat ratificada per la societat basca i pels tació fins a un màxim de 20.000 euros. Al tancament del 2021, la Borsa de lloguer as- actors en matèria d’habitatge. • Subvenció del 50 % de la quota líquida de l’IBI. sequible de la ciutat disposava de 1.085 habitat- L’Observatori Basc de l’Habitatge n’ha El 2020 ha augmentat fins al 95 %. ges, a un preu mitjà de lloguer de 634 €/mes. estat, és i serà un dels testimonis privilegi- 1 Persones o unitats de convivència registrades en el Servei ats, un component fonamental en la presa Basc d’Habitatge (Etxebide) i amb uns ingressos anuals ponderats de 21.100 euros. Més informació: https://www. de decisions polítiques i un analista i ava- etxebide.euskadi.eus i https://www.alokabide.euskadi.eus/ bizigune/es/ luador objectiu dels diferents programes, 2 Actualment, les persones llogateres paguen una mitjana de actuacions i transformacions que confor- 235 euros al mes. 150 151 PROMOCIÓ CAPTACIÓ D’HABITATGES PROGRAMA DE CESSIÓ 01 D’ÚS TURÍSTIC (HUT) D’HABITATGE L’any 2020, i en el context de crisi deguda a la pan- L’any 2015 se signa un conveni entre l’Ajuntament dèmia de la Covid-19 i de necessitat de nou habi- de Barcelona i la Fundació Hàbitat3 per a la cap- tatge assequible, es va aprofitar la davallada de tació i gestió de 250 habitatges del mercat privat. l’activitat turística per captar habitatges amb lli- El 2019 es firma un nou conveni amb la participa- cència turística i destinar-los al lloguer social. ció de la Generalitat de Catalunya per ampliar el L’objectiu del programa és donar un ús tempo- nombre d’habitatges captats i gestionats i inclou- ral als allotjaments amb llicència turística o de llo- re el programa «Primer la Llar», adreçat a perso- guer de temporada i està destinat a reallotjar famí- nes sense llar. lies que es troben en pensions i allotjaments, per Els dos programes preveuen la captació i ges- dotar-les d’un habitatge de manera temporal, a tió immobiliària d’habitatges, la rehabilitació l’espera d’un de definitiu. Preferentment va dirigit d’aquests i l’acompanyament social a les famílies a aquelles unitats de convivència que estan pen- en l’ús de l’habitatge i en la convivència amb la co- dents d’adjudicació d’un habitatge del parc públic munitat. Si escau, aquests també incorporen ac-  Mobilització d’habitatge privat cap al lloguer o d’un habitatge de la Mesa d’emergències socials.  Mobilització d’habitatge privat cap al lloguer públic. Habitatges d’Ús Turístic (HUT). cions adreçades a facilitar la inserció laboral. públic. Programa de cessió Hàbitat3. Barcelona, En només dos anys de funcionament, aquest Barcelona, 2021. La Fundació Hàbitat3 garanteix al propietari el 2021. programa ha aconseguit captar 130 habitatges. Font: Ajuntament de Barcelona cobrament de la renda pactada durant la vigència Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona del contracte de lloguer (36 mesos). En el cas que calgui fer obres de rehabilitació a l’habitatge, aquestes es realitzen amb càrrec al programa i les Llar Casa Bloc és un projecte d’habitatge social a Bar- executen entitats socials de la ciutat dedicades a la celona gestionat per la Fundació Hàbitat3. Aquesta ha rehabilitat l’antiga residència de la Casa Bloc per inserció sociolaboral de col·lectius en risc. impulsar un projecte d’habitatge social per a perso- Al tancament del 2021, Hàbitat3 gestionava nes en risc d’exclusió social i ateses pels serveis so- un total de 328 habitatges. Actualment, el preu cials de l’Ajuntament de Barcelona. mitjà de lloguer que es paga en aquests és de Durant el 2020 s’hi van rehabilitar 17 habitatges i 125,57 €/mes i 52,57 €/mes, en el cas del progra- el febrer del 2021 van entrar-hi a viure les famílies. Hi viuen actualment persones amb problemes de salut ma «Primer la Llar». L’Ajuntament subvenciona la mental i/o addiccions, persones sense llar i persones diferència entre el que paguen les persones llo- o famílies que han estat desnonades. gateres i el lloguer que rep la propietat. Durant el 2021 es va produir un important salt 400 en la captació d’habitatges a través del conveni. En tot l’any es van captar 89 habitatges nous: 66 300 adreçats al lloguer social (especialment a la Mesa d’emergències socials) i 23 destinats al programa 200 «Primer la Llar». 150 € 145 € 145 € 156 € 131 € 100 126 €  Finca adquirida per l’Ajuntament al carrer Encuny, 7. La Marina del Prat Vermell. 0 Font: Ajuntament de Barcelona 2016 2017 2018 2019 2020 2021  Contractes de lloguer fruit del programa de cessió d’habitatge. Barcelona, 2016-2021. z Habitatges amb contracte de lloguer signat a 31/12 Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona Preu mensual del lloguer 152 153 PROMOCIÓ FUNDACIÓ HÀBITAT3. Des de l’any 2015, a la Fundació Hàbitat3, El programa és un instrument proactiu ció del projecte fins a l’execució de l’obra i 01 DE L’HABITATGE BUIT en col·laboració amb l’Ajuntament de i col·laboratiu amb els propietaris per fer l’obtenció de tots els permisos i habilitaci- A L’HABITATGE SOCIAL Barcelona i el Consorci de l’Habitatge de efectiva la funció social de l’habitatge. Des ons necessaris (permís d’obres, cèdula d’ha- Barcelona, estem desenvolupant un pro- de l’any 2015, hem arribat a acords de ces- bitabilitat, certificat d’eficiència energètica, XAVIER MAURI COLL grama de captació d’habitatges buits a la sió amb uns 450 propietaris, que han cedit butlletins de subministraments...). Així ma- Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques ciutat de Barcelona per allotjar-hi persones el seu habitatge per sota del preu de mer- teix, un 20 % del cost de l’obra l’assumeix i de la l’Administració, i famílies en situació d’exclusió residencial. cat. Per a totes aquestes tasques de capta- a fons perdut el programa i l’altre 80 % es Director general de la Fundació Hàbitat3 A finals del 2021 estàvem gestionant un ció, hem comptat amb la col·laboració dels finança sense cost durant tres anys i es re- total de 365 habitatges, dels quals 328 es- agents immobiliaris de la ciutat, que també torna amb els cànons mensuals de cessió taven destinats a persones derivades per la coincideixen a destacar la importància i els de l’habitatge. Tot això fa que els propieta- Mesa d’Emergències Socials i 37 a persones beneficis del programa, tant per a les perso- ris puguin rehabilitar el seu habitatge sense sense llar. nes allotjades com per als seus clients, els necessitat de disposar de recursos per fer- Aquest programa té molts aspectes po- propietaris. Això estén l’habitatge de lloguer ho. Des de l’any 2015 hem rehabilitat uns sitius: en primer lloc, i molt especialment, social i en fomenta una valoració positiva en- 250 habitatges. el fet de proporcionar un habitatge a per- tre tota la població i els agents de la ciutat. Un altre impacte social rellevant del pro- sones que han perdut el seu o que viuen al Una dada que mostra l’èxit del programa grama és que les rehabilitacions i gran part carrer, i és que fem efectiu el dret a l’habi- és que més del 80 % dels propietaris hi han del manteniment dels habitatges es realit- tatge de més de 1.200 persones, a les quals seguit confiant una vegada vençut el termi- zen en col·laboració amb empreses i enti- viure als habitatges els ha millorat la vida ni de cessió i han renovat la cessió tempo- tats especialitzades en la inserció sociola- de manera substancial. ral, amb increments de renda inferiors als boral de persones en risc d’exclusió social. Però no només oferim un habitatge, sinó de mercat. Aquest fet ratifica que molts pro- Durant tot aquest període, s’han inserit en el que aquest habitatge és digne i assequible. pietaris busquen tranquil·litat i estan dispo- mercat laboral unes 50 persones gràcies al És digne perquè no tan sols es pretén que sats a rebre una renda ajustada, sense ànim programa, la qual cosa ha activat alhora les compleixi les condicions mínimes d’habi- especulador, a canvi de la seguretat del co- empreses constructores del sector social. tabilitat, sinó que també es busquen dig- brament i la gestió. Un dels riscos del programa podia ser la nitat i confort. Més de la meitat dels habi- Amb aquests objectius, el programa concentració i l’estigma que significa allot- tatges captats s’han rehabilitat, i en molts ofereix incentius als propietaris, com la ga- jar persones als mateixos barris i edificis. s’han executat mesures d’estalvi energè- rantia total del cobrament de les rendes de Com que això posa en risc un dels objec- tic, que permeten lluitar contra la pobresa lloguer, la contractació d’una assegurança tius, que és la inclusió social de les persones energètica. multirisc, la bonificació del 95 % de l’impost allotjades, s’ha realitzat un gran esforç per L’habitatge que oferim, a més de digne, sobre béns immobles, l’administració soci- captar habitatges en tots els districtes de la és assequible perquè les rendes de lloguer al de l’habitatge i la rehabilitació d’aquest, ciutat, limitant al màxim la concentració en van en consonància amb els ingressos dels si escau. un mateix edifici. Aquesta distribució a tota llogaters. En cap cas la renda supera el 30 % Aquest últim aspecte és un element clau la ciutat ha permès experimentar i validar el dels seus ingressos, i en la majoria de ca- que permet mobilitzar habitatges buits en concepte de mixtura social, que afavoreix el sos està entre el 10 % i el 20 %. D’aquesta desús i oferir un servei molt ben valorat procés d’inclusió social dels llogaters, i al- manera s’evita el sobreesforç que moltes de pels propietaris perquè, des del moment hora permet la sensibilització i participació les persones que viuen en lloguer lliure a la de la signatura de la cessió de l’habitatge, de la ciutadania en projectes d’alt impacte ciutat de Barcelona estan patint. Hàbitat3 s’encarrega de tot, des de la redac- social com aquest. 154 155 PROMOCIÓ Cal destacar com una de les claus de l’èxit la tinença de l’habitatge, a millorar la seva 01 del programa —i, de fet, com un element im- salut física i mental, etc. I és que l’habitatge prescindible— la tasca d’acompanyament i és un dret humà fonamental en la vida de suport social als llogaters. Hàbitat3 disposa les persones, i cal garantir-lo per a tothom d’un equip tècnic especialitat que treballa i sempre. des del mateix moment de l’entrada a l’ha- El programa de captació d’habitatges bitatge en els aspectes següents: buits a la ciutat de Barcelona per allotjar-hi persones i famílies en situació d’exclusió • Gestió econòmica, tant del pagament de residencial, que des del 2015 està desenvo- les rendes de lloguer com del pagament lupant l’Ajuntament de Barcelona en col·la- dels subministraments i altres despeses boració amb la Fundació Hàbitat3, posa de bàsiques. En aquest sentit, i per lluitar manifest que cal crear i aprofundir progra- contra la pobresa energètica, es dona mes innovadors per fer front a l’emergència suport per a la contractació de tarifes re- habitacional, i que la xarxa és una eina im- gulades i potència, la sol·licitud de bons prescindible i multiplicadora. socials i les gestions per evitar talls de El programa és un exemple real del pa- subministraments. per de les entitats socials en la gestió de • Suport en el bon ús i el manteniment de l’habitatge social, tan poc desenvolupat al l’habitatge, com, per exemple, ventila- nostre país però tan reeixit als països euro- ció per evitar condensacions, humitats peus amb més habitatge social. Les entitats i concentració de CO2; ús apropiat dels socials podem aportar la nostra experiència aparells elèctrics per reduir el consum i i visió, cocreant projectes d’alt impacte so- ser més eficients, etc. cial i, si cal, assumint riscos i protagonisme • Bona convivència i inclusió en la comu- per fer possible el dret a l’habitatge de les nitat. persones més vulnerables. Aquest programa l’executa una entitat Totes aquestes accions les realitza l’equip social especialitzada, Hàbitat3, amb l’im- social d’Hàbitat3 de forma coordinada amb puls i el finançament d’una administració els serveis socials municipals, que atenen pública, l’Ajuntament de Barcelona, que les persones. cerca la col·laboració de propietaris i agents El programa no només garanteix el dret immobiliaris. Això ha permès, en un curt a l’habitatge de les persones residents, sinó període de temps, incrementar en més de que també, una vegada que aquestes dispo- 350 habitatges el parc de lloguer social de sen d’un habitatge digne, assequible i esta- la nostra ciutat, un parc que és de titularitat ble, els dona eines perquè s’empoderin. Això privada però que està fent possible que més s’aconsegueix desenvolupant les seves po- de 1.200 persones facin efectiu el seu dret tencialitats, i reduint les seves necessitats; a l’habitatge de forma digna i assequible. Llar Casa Bloc: habitatge social en edifici per exemple, ajudant-les a trobar una fei- històric. Passeig Torras i Bages, 101. Sant Andreu. na, a reduir l’angoixa per la inseguretat en Font: Adrià Goula 156 PROMOCIÓ PROTECCIÓ DE LES PERSONES RESIDENTS La missió protecció té com a objectiu defensar a les persones residents de pujades abruptes dels preus de l’habitatge i de possibles abusos immobiliaris. En aquesta línia, es presenten les mesures desenvolupades en els últims anys, com ara la normativa aprovada a nivell autonòmic per fer no desqualifi- cables els habitatges amb protecció oficial i aconseguir que aquests mantinguin sempre la qualificació d’habitatges pro- tegits; l’aprovació del Pla especial urbanístic per a la regulació dels establiments d’allotjament turístic (PEUAT), instrument que controla la implantació d’establiments turístics a Barce- lona; el decret llei (vigent durant divuit mesos) de control dels preus de lloguer, i el desplegament de la disciplina d’habitatge a l’Ajuntament de Barcelona per poder garantir el compliment de la normativa que protegeix la funció social de l’habitatge. Aquesta secció inclou tres articles d’experts nacionals i in- ternacionals que han servit d’inspiració per a l’Administració de Barcelona. El primer està escrit per Jordi Jofre-Monseny i analitza la interacció entre les plataformes de lloguer turístic i el mercat d’habitatge residencial a Barcelona. En el segon article, Elga Molina analitza la mesura de con- 02 trol de preus de lloguer des d’una perspectiva internacional i presenta diferents sistemes de contenció de rendes a Europa. P Finalment, Fuensanta Alcalà i Pablo Feu contextualitzen els procediments sancionadors que s’han desenvolupat a l’Ajun- tament de Barcelona en els últims anys, que s’articulen a tra- vés de la disciplina en matèria d’habitatge, que té com a ob- jectiu fer complir la funció social inherent al dret de propietat. 159 CAP A UN PARC PERMANENT D'HABITATGE PROTEGIT Les polítiques d’habitatge estatals, autonòmiques i locals dels darrers seixanta anys s’han centrat en fi- nançar la promoció privada d’habitatges protegits en règim de propietat sota la figura dels plans d’habitat- ge. Cada pla establia uns terminis, d’entre deu i trenta 02 anys, en els quals s’obligava a mantenir la qualificació d’habitatge protegit. Passat aquest temps, els habi- tatges deixaven d’estar qualificats i podien vendre’s al mercat en les mateixes condicions que els que no havien rebut ajuts públics. Amb la redacció de la Llei del dret a l’habitatge del 2007 es planteja per primera vegada la qualificació de protecció indefinida o permanent de l’habitat- ge, tot i que finalment no s’incorpora al text nor- matiu aprovat definitivament. Aquesta qualificació sí que s’incorpora, però, al decret del 2019 de la Generalitat, una correcció que ajuda a fer possible un parc d’habitatge assequible i social, de qualitat i permanent en el temps.  Manifestació d’entitats i organitzacions pel dret a l’habitatge. Barcelona, maig 2022. Font: Ivan Giesen. Sindicat de Llogateres 160 PROTECCIÓ QUALIFICACIÓ D’HABITATGE vi a l’ús d’habitatge de protecció pública; b) que PROTEGIT estiguin integrats en un patrimoni públic de sòl i d’habitatge. Entre el 2002 i el 2019, a Barcelona es van acabar Actualment, el País Basc, les Illes Balears, 15.022 habitatges amb protecció oficial. La majo- Navarra i Catalunya són les quatre comunitats au- ria, però, no formaran part del parc estable d’habi- tònomes que han aprovat aquesta normativa refe- tatge destinat a polítiques socials perquè, un cop rent a la durada indefinida de la qualificació d’ha- finalitzat el període de vigència de la qualificació bitatge protegit per a aquells habitatges construïts de protecció, es podran desqualificar i esdevin- sobre un sòl amb destinació a habitatge amb pro- dran parc lliure. Aquesta provisionalitat de la qua- tecció, així com aquells inclosos en el patrimoni 02 lificació ha dificultat la consolidació d’un parc públic de sòl i habitatge. Aquesta modificació le- d’habitatge assequible i social. gislativa permet revertir la situació anòmala en Amb el Decret llei 17/2019, de 23 de desem- què l’esforç realitzat per a la generació d’habitatge bre, de mesures urgents per millorar l’accés a assequible no es tradueix en la creació i consoli- l’habitatge, Catalunya se suma a la tendència ini- dació d’un parc d’habitatge assequible permanent. ciada ja fa més de vint anys al País Basc, i la vi- A més, el decret també planteja una qualifica- gència de la qualificació deixa d’estar vinculada ció específica quan l’accés a l’habitatge dels usu- a un termini de temps. aris sigui només en règim d’arrendament, una me- El decret proposa articular un nou model d’ha- sura que no existeix actualment a les altres bitatge amb protecció oficial, lligant la definició de comunitats autònomes i que suposa que l’habitat- l’habitatge protegit a la qualificació urbanística ge protegit només es pot dedicar a aquest règim d’habitatge de protecció pública. Així, la qualifica- d’explotació. Als municipis de l’Area Metropolitana ció dels habitatges amb protecció oficial és vigent de Barcelona, la meitat com a mínim de les reser- mentre es doni alguna de les circumstàncies se- ves d’habitatges de protecció pública s’hauran de güents: a) que el planejament urbanístic els reser- destinar específicament al règim d’arrendament. 2500 2250 2000 1750 1500 1250 1000 750 500  Construcció d’habitatge protegit a Barcelona  Promoció d’habitatge cooperatiu en cessió de promoció privada i pública (habitatges d’ús La Chalmeta (Llar Jove). Carrer Ulldecona, 250 acabats), 1987-2021. 26-28. La Marina del Prat Vermell. *A partir de 2019 es qualifiquen habitatges Arquitectura: Vivas Arquitectos, Pau Vidal 0 procedents de l’exercici de tanteig i retracte. Font: José Hevia Font: Barcelona Regional a partir de dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori 162 163 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 PROTECCIÓ PREVENIR LA TURISTIFICACIÓ PER MANTENIR L'ÚS RESIDENCIAL DE L'HABITATGE A Barcelona, des de l’any 1990, l’augment del nom- bre de turistes i pernoctacions als allotjaments ho- telers ha experimentat una acceleració constant i 02 exponencial. Aquest creixement i, en especial, l’aug- ment dels allotjaments turístics i la seva concentra- ció en zones determinades de la ciutat, ha provocat un procés de substitució de l’activitat residencial preexistent, la d’habitatge, per altres usos amb una clara vocació turística. Aquesta dinàmica afavoreix l’augment de la pressió sobre els preus de lloguer residencial a Barcelona i entra en conflicte amb la política d’habitatge actual. La competència entre els usos no residencials (espe- cialment el turístic) i els residencials ha esdevingut un problema a Barcelona, especialment en entorns com Ciutat Vella, Poble-sec, la Dreta de l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i la Vila de Gràcia. Davant d’aquesta situació, Barcelona treballa per garantir el manteniment de l’ús residencial de llarga durada dels habitatges a través de la definició i apli- cació de polítiques per defensar el dret a l’habitatge i la mixtura urbana.  Pancarta de protesta contra l’especulació immobiliària. Barcelona, setembre 2020. Font: Isaac Planella. Ajuntament de Barcelona 164 PROTECCIÓ REGULACIÓ DELS ESTABLIMENTS L’any 2015, amb l’arribada del nou govern al con-  Zones de regulació del PEUAT, 2021. D’ALLOTJAMENT TURÍSTIC sistori, es van suspendre les llicències de qualsevol Font: Barcelona Regional tipus d’establiment turístic. El PEUAT es va co- El Pla especial urbanístic per a la regulació dels es- mençar a redactar a partir de les determinacions tabliments d’allotjament turístic, albergs de joven- extretes de la Mesura de govern sobre el model tut, habitatges d’ús turístic, llars compartides i turístic de Barcelona, aprovada el juliol del 2015. residències col·lectives d’allotjament temporal a la A principis de l’any 2017, es va aprovar el ciutat de Barcelona (PEUAT) és un instrument ur- PEUAT i, després de quatre anys d’aplicació, el mes banístic que té com a finalitat ordenar i controlar de desembre de l’any 2021, es va aprovar la seva la implantació d’establiments turístics a Barcelona, revisió i actualització. Aquesta reforça les bases i 02 i garantir així la qualitat de vida dels seus ciuta- fonaments del pla i dona plena seguretat jurídica dans, preservant el dret de les persones a l’habitat- a una eina fonamental de regulació de l’activitat ZE-3C ge, al descans i a la intimitat, a la mobilitat soste- ZE-3B turística de la ciutat. ZE-3D nible i a un medi ambient saludable. Principalment, els objectius del PEUAT són: ZE-2 ZE-4D • Alleugerir la pressió turística en determinades àrees o zones de la ciutat. ZE-4A ZE-3A ZE-3E • Buscar l’equilibri urbà i la diversificació, assegu- ZE-1 ZE-4B rant un encaix sostenible de l’activitat turística ZE-4C —i, específicament, dels allotjaments turístics— amb la resta d’activitats.  Campanya contra els habitatges d’ús turístic • Garantir el dret a l’habitatge, el descans, la intimi- il·legals. Barcelona, 2017 tat, el benestar del veïnat i la qualitat de l’espai. Font: Martí Petit. Ajuntament de Barcelona El PEUAT distingeix zones específiques de regulació (ZE): A banda de les condicions de regulació comunes per a ZE-1: Decreixement natural al centre de la ciu- tota la ciutat, com ara garantir que cap allotjament tu- tat. No s’admet la implantació de nous establi- rístic substitueixi l’ús d’habitatge, el PEUAT estableix ments ni tampoc l’ampliació de places dels esta- condicions específiques mitjançant una delimitació bliments existents. per zones que protegeix els barris més saturats de la ZE-2: Manteniment a la corona de l’entorn del ciutat, per evitar que en aquests entorns s’agreugin les centre. Quan es doni de baixa un establiment, externalitats negatives derivades del turisme i perme- se’n podrà implantar un altre amb el mateix tre una implantació ordenada als barris més descon- nombre de places. gestionats. ZE-3: Creixement contingut. Es permet implantar La regulació en cada una d’aquestes zones espe- nous establiments i ampliar els existents sem- cífiques s’estableix a partir de l’oferta existent d’allot- pre que no se superi la densitat màxima de pla- jaments; la proporció entre el nombre de places que ces i es compleixin els criteris de distància per s’ofereixen i la població resident actual; la relació entre evitar la concentració d’establiments. les condicions en què es donen determinats usos, la ZE-4: Altres àmbits amb regulació específica. incidència de les activitats en l’espai públic i la pre- Grans àrees de transformació de la ciutat (Ma- sència de punts d’interès turístic, i les característiques rina del Prat vermell, la Sagrera, l’àmbit nord morfològiques dels teixits urbans. del 22@ i l’Estació de Sants). 166 167 PROTECCIÓ Incidència del turisme sobre l’espai públic. Comerç, activitats de pública concurrència i platges. Barcelona, 2020. Font: Barcelona Regional 02 - + Intensitat baixa Intensitat alta 168 PROTECCIÓ  Evolució de l’oferta de places turístiques segons Campanya contra els habitatges d’ús àmbit de regulació del PEUAT (en nº de places turístic il·legals. Barcelona, 2017. i en percentatge), 2017-2020. Font: Martí Petit. Ajuntament de Barcelona Font: Barcelona Regional 02 +200 -4 +3,5 % -0,2 % +874 +71,9 % +807 -1,9 % +386 +35,4 % -17 -966 -0,4 % +778 -1 % -189,9 % ----- - -- - ----- ------ ----- - ---- -- -- 0 places 0 % Amb el desplegament del PEUAT, Barcelona es Des de l’aprovació del PEUAT, l’oferta turística dota d’un instrument innovador que l’ha convertit a la ciutat ha crescut en 1.460 places, passant de en la primera ciutat amb una regulació d’aquestes 152.801 places turístiques, el gener del 2017, a característiques. 154.261, l’agost del 2020. Aquest increment, però, El PEUAT ha regularitzat més de 8.000 habi- ha sigut sostingut i sostenible, ja que en les zones tatges que funcionaven com a habitatges d’ús tu- més cèntriques l’oferta ha disminuït —940 places rístic i ha posat tot el parc d’habitatge d’ús perma- menys— i, en canvi, s’han obert allotjaments en nent al servei dels veïns i veïnes de la ciutat. A part, barris de les zones permeses, on en lloc de ser un el Pla estableix un índex de saturació turística, re- problema poden esdevenir una oportunitat per al distribueix la càrrega entre barris, i limita la terci- territori. Són, en total, 2.400 places situades es- arització de l’habitatge. pecialment al 22@ Nord, Nou Barris, Sant Andreu i Sants. 170 PROTECCIÓ ELS EFECTES DE LA TURISTIFICACIÓ El turisme ha crescut molt en les darreres renda addicional llogant l’habitatge habi- Quina és la dimensió del fenomen Airbnb SOBRE EL PREU DE L’HABITATGE dècades. Entre el 1990 i el 2017, el volum tual durant les vacances. Per altra banda, a la ciutat de Barcelona i quines són les DE LLOGUER1 de turisme ha passat de 400 a 1.300 mi- Airbnb permet als propietaris obtenir una principals característiques de la seva ac- lions de passatgers segons les dades de rendibilitat més alta si s’obtenen més in- tivitat? JORDI JOFRE-MONSENY l’Organització Mundial del Turisme. Les gressos llogant l’habitatge a través d’Air- Economista, plataformes digitals de lloguer turístic, bnb que no pas llogant-lo a través del llo- Per poder quantificar l’activitat d’Airbnb a Professor agregat al Departament d’Economia com Airbnb, han acomodat part d’aquest guer residencial. la ciutat de Barcelona, a Garcia-López et al. de la Universitat de Barcelona (UB), Institut d’Economia de Barcelona (IEB) creixement de la demanda turística. La ir- Tanmateix, no tothom hi guanya amb (2020) fem servir les dades d’InsideAirbnb rupció d’aquestes plataformes ha aixecat Airbnb. Les plataformes digitals de lloguer per al període 2009-2017, que és el nostre 02 molta polseguera. turístic poden reduir el parc d’habitatges període d’estudi. Encara que Airbnb no és L’objectiu d’aquest article és donar res- destinats al lloguer residencial. Una reduc- l’única plataforma de lloguer turístic acti- posta a les preguntes següents en relació ció en l’oferta genera un augment en el preu va a la ciutat, les seves llistes constitueixen amb la interacció entre les plataformes de del lloguer a causa de la menor disponibilitat una bona aproximació al mercat de lloguer lloguer turístic i els mercats d’habitatge d’habitatges. Aquest increment en el preu turístic. Per un costat, la seva quota de mer- residencial, fent especial èmfasi en la ciu- dels lloguers s’acaba traduint en un augment cat és la més alta entre els seus competi- tat de Barcelona. En primer lloc, des d’una en el preu de compra, ja que, al cap i a la fi, el dors i, per l’altre, és molt freqüent que els perspectiva econòmica, quins poden ser preu d’un actiu (el valor d’un habitatge) ha de lloguers a curt termini s’anunciïn a través els efectes de les plataformes digitals de reflectir els ingressos que aquest actiu gene- de més d’una plataforma simultàniament. lloguer turístic sobre els mercats residen- rarà en el futur (els lloguers). Si bé els començaments de l’activitat d’Air- cials d’habitatge? En segon lloc, quina és la Fixem-nos que els beneficis d’Airbnb bnb a Barcelona es remunten al 2009, va dimensió del fenomen Airbnb a Barcelona es concentren en els propietaris d’ha- ser el 2013 quan aquesta activitat va co- i quines són les principals característiques bitatges. En primer lloc, Airbnb genera- mençar a ser important. Entre els anys 2012 de la seva activitat? En tercer lloc, què di- rà una rendibilitat més alta per a aquells i 2016 s’afegeixen aproximadament dos mil uen les dades en relació amb els efectes propietaris que lloguin el seu habitatge a anuncis cada any. El creixement s’atura a d’Airbnb sobre el preu de lloguer i de com- través de plataformes de lloguer turístic. finals del 2016, molt probablement per les pra d’habitatge? I, finalment, és Airbnb el En segon lloc, Airbnb farà que s’apugin polítiques implementades des de l’Ajunta- principal responsable de l’augment dels els preus del lloguer residencial, afavorint ment. Per poder posar en context el feno- preus del lloguer a la ciutat de Barcelona també aquells propietaris que no facin ser- men d’Airbnb a Barcelona, és útil conside- en els darrers anys? vir Airbnb directament. Finalment, Airbnb rar el nombre d’anuncis en relació amb el farà que s’apugi també el valor dels pisos. parc d’habitatges de la ciutat. El 2017, un Quins poden ser els efectes de les plata- En canvi, els costos d’Airbnb es concen- 3,3 % del parc d’habitatges estava anun- formes digitals de lloguer turístic sobre tren en els residents que viuen de lloguer, ciat a Airbnb i el nombre d’anuncis repre- els mercats residencials d’habitatge? ja que aquests pateixen pujades del llo- sentava al voltant de l’11 % del parc de llo- guer i, a més, han de suportar les possibles guer. Per tant, veiem que el lloguer turístic 1 Aquest article és en gran mesura fruit de la feina realitzada Les plataformes de lloguer turístic presen- externalitats negatives del turisme. Com és un fenomen quantitativament important conjuntament amb Miquel-Àngel Garcia-López (Universitat ten avantatges. Per una banda, i en relació a resultat de les pujades de preus, Airbnb a Barcelona. Autònoma de Barcelona), Rodrigo Martínez-Mazza (Uppsala University) i Mariona Segú (CY Cergy Paris Université) amb el home-sharing genuí, milloren l’efi- pot expulsar una part de la població que Encara que Airbnb és present a tota la per l’estudi “Do short-term rental platforms affect housing ciència en la utilització de l’habitatge, atès vivia de lloguer als barris en què l’activitat ciutat, la seva activitat es concentra de ma- markets? Evidence from Airbnb in Barcelona”, publicat al Journal of Urban Economics, vol 119, 103278. que permeten, per exemple, obtenir una d’Airbnb sigui més elevada. nera molt significativa en alguns barris. La 172 173 PROTECCIÓ majoria dels anuncis es troben al centre l’activitat d’Airbnb en un determinat barri Koster, van Ommeren i Volkhausen (2021) se REFERÈNCIES de la ciutat, sobretot, al districte de Ciutat afecta l’augment dels preus de lloguer i de centren a Los Angeles. Més propers al con- • Barron K, Kung E i Proserpio D (2020), “The Effect of Home-Sha- Vella. La distribució geogràfica dels anun- compra. Els barris que considerem en l’es- text de Barcelona, els estudis de Gonçalves ring on House Prices and Rents: Evidence from Airbnb”, Marke- ting Science 40, 23-47. cis d’Airbnb s’assembla força a la distribu- tudi corresponen a les àrees estadístiques et al. (2020) i Batalha et al. (2022) analit- • Garcia-López MA, Jofre-Monseny J, Martínez-Mazza R, Segú M, ció dels allotjaments turístics tradicionals. bàsiques. En termes de metodologia, l’estu- zen el cas de Lisboa. Tots aquests estudis “Do short-term rental platforms affect housing markets? Eviden- ce from Airbnb in Barcelona”, Journal of Urban Economics 119, Per tant, no sembla que les plataformes de di utilitza models de regressió múltiple, que mostren resultats molt similars, malgrat 103278. lloguer turístic hagin portat a la descentra- són d’especial utilitat per quantificar l’efec- els diferents entorns econòmics i instituci- • Batalha M, Gonçalves D, Peralta S, Pereira dos Santos J and Pe- ralta S (2022), “The virus that devastated tourism: the impact of lització del turisme a Barcelona. te d’una variable X (l’activitat d’Airbnb al onals. En definitiva, la literatura econòmica covid-19 on the real estate market”, Regional Science and Urban Un altre aspecte de l’activitat d’Airbnb barri) en la variable Y (preu de lloguer o preu ha proporcionat evidències sòlides que indi- Economics 95, 103774. 02 que ha suscitat molta controvèrsia és fins de compra) tenint en compte altres factors quen que Airbnb ha contribuït a l’increment • Gonçalves D, Peralta S, Pereira dos Santos J and Peralta S (2020) “Do short-term rentals increase housing prices? Quasi-ex- a quin punt l’ús de la plataforma constitu- que també podrien afectar els preus. de preus de lloguer i de compra d’habitatge. perimental evidence from Lisbon”, GEE Paper 155 eix home-sharing genuí o es pot considerar Les estimacions de diferents variants dels • Koster H, van Ommeren J i Volkhausen N. (2021), “Short-term rentals and the housing market: Quasi-experimental evidence una activitat comercial. Hem considerat una models indiquen que un increment en l’acti- És Airbnb el principal responsable del from Airbnb in Los Angeles”, Journal of Urban Economics 124, definició conservadora d’anunci comercial vitat d’Airbnb en un determinat barri fa aug- creixement dels preus del lloguer a la 103356. que inclou els habitatges que pertanyen a mentar tant els preus del lloguer com els de ciutat de Barcelona en els darrers anys? un propietari amb més d’un anunci a la pla- la compra d’habitatge. Més específicament, taforma (apartaments sencers i habitaci- l’increment mitjà de l’activitat d’Airbnb als Els nostres resultats indiquen que Airbnb ha ons) i els anuncis que corresponen a aparta- barris de Barcelona en el període d’estudi incrementat, de mitjana, els preus del lloguer ments sencers i que tenen un mínim de cinc hauria fet augmentar el preu del lloguer un en un 1,9 %. Aquest és un increment modest ressenyes per trimestre. Malgrat el caràc- 1,9 % i els preus de compra al voltant del comparat amb el creixement global del preu ter conservador de la nostra definició, més 4 %. Com s’ha indicat anteriorment, la pre- de lloguer en el període 2013-2016 a la ciu- del 75 % de tots els anuncis corresponen a sència d’Airbnb a la ciutat no és homogènia tat de Barcelona, que va ser de més del 50 %. aquesta categoria, la qual cosa indica que el i hi ha grans diferències entre barris. Com Per tant, les dades indiquen que Airbnb ha home-sharing genuí és una activitat minori- a conseqüència d’això, Airbnb no ha afec- contribuït a augmentar el preu del lloguer tària dins el fenomen Airbnb. tat de la mateixa manera tots els barris de però no sembla ser el principal factor expli- la ciutat. Si ens fixem en el 10 % dels barris catiu de l’elevat creixement del preu de llo- Què diuen les dades en relació als efec- amb un nivell més alt d’activitat de la plata- guer experimentat en els darrers anys. tes d’Airbnb sobre el preu de lloguer i de forma, les estimacions de l’estudi impliquen compra d’habitatge? que Airbnb hauria incrementat els preus de lloguer en un 7 % i els preus de compra en A García-López et al. (2020) combinem in- un 15-20 %. Per tant, als barris amb més ac- formació sobre els anuncis d’Airbnb amb tivitat de la plataforma, els efectes sobre el diferents fonts de dades sobre preus de preu de lloguer i de compra són importants. lloguer i de compra. D’una banda, s’utilit- Paral·lelament a l’estudi de Barcelona des- zen dades de l’impost sobre transmissions crit aquí, hi ha altres treballs que han avaluat patrimonials (ITP), i de l’altra, informació l’impacte d’Airbnb sobre el mercat de l’ha- d’anuncis tant de lloguer com de compra del bitatge en diferents entorns. Barron, Kung i portal en línia Idealista. Mitjançant tècni- Proserpio (2020) analitzen una àmplia mos- ques estadístiques, l’estudi quantifica com tra de ciutats dels Estats Units, mentre que 174 175 PROTECCIÓ EL CONTROL DELS PREUS DE LLOGUER En els últims anys, el debat sobre el control del preu del lloguer s’ha introduït a l’agenda política i me- diàtica de Barcelona i de moltes altres ciutats com Berlín, París o Nova York. Es tracta d’un mecanisme amb capacitat per facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer, limitar la incertesa causada per l’augment no 02 controlat dels preus i oferir estabilitat a la població urbana. L’any 2011, a Barcelona, el parc d’habitatge de llo- guer representava entorn del 30 % dels habitatges principals, un percentatge molt inferior al de ciutats com Berlín (85 %), París (49 %), Viena (76 %), Londres (49,1 %) o Amsterdam (49,6 %). Enquestes més re- cents apunten a un creixement clar i sostingut del lloguer a la ciutat com a règim de tinença. Segons la darrera Enquesta de condicions de vida (2018-2019), el 42,3 % de la població de Barcelona viu de lloguer, i segons l’Enquesta sociodemogràfica (2020), ho fan el 40,1 % de les llars. A mesura que, en els últims anys, més persones de Barcelona i de la resta de Catalunya viuen de lloguer, els preus dels arrendaments van creixent, i passen d’una mitjana a la ciutat de 681,56 €/mes a una de 978,81 €/mes entre el 2013 i el 2019. Aquesta pujada afecta principalment les persones amb rendes mo- derades o baixes. En aquest context, les mesures de control dels preus de lloguer tenen com a objectiu evitar la substitució de població resident per po- blació de rendes superiors i reduir els efectes dels cicles econòmics sobre els preus de l’habitatge.  Membres del Sindicat de Llogateres de Catalunya manifestant-se. Barcelona, març 2021. Font: Ivan Giesen. Sindicat de Llogateres 176 PROTECCIÓ  Municipalitats catalanes regulades SISTEMA DE CONTROL La mesura cercava un equilibri raonable entre i no regulades pel control de preus DELS PREUS DE LLOGUER el deure de respectar l’interès de l’arrendador i la de lloguers. Catalunya, 2021. funció social de la propietat urbana, i girava en- Font: Jofre-Monseny et al. 2022. «Effectiveness Per tal de posar fre a la tendència inflacionista torn de dues regles bàsiques: and supply effects of high-coverage rent control policies», IEB Working Paper 2022/02 que estava experimentant el segment de lloguer, • L’import del lloguer no podia sobrepassar un i gràcies a l’impuls del Sindicat de Llogateres, el índex de referència de preus de lloguer d’habi- setembre del 2020 el Parlament de Catalunya va tatges de característiques similars, incremen- aprovar la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de me- tat o minorat, com a màxim, d’un cinc per cent. sures urgents en matèria de contenció de rendes • El preu de lloguer tampoc podia ultrapassar el en els contractes d’arrendament d’habitatge i de preu de lloguer consignat en el darrer contrac- 02 modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 te d’arrendament, en el supòsit que l’habitatge i de la Llei 4/2016. hagués estat en lloguer en els cinc anys ante- Aproximadament un any i mig després de la seva riors (la llei indicava els increments que s’hi po- entrada en vigor, però, el Tribunal Constitucional dien aplicar i les excepcions). va resoldre el recurs d’inconstitucionalitat (sentèn- cia publicada al BOE número 84 del 8 d’abril de La normativa era flexible en els contractes de llo- 2022) i va declarar inconstitucionals i nuls nombro- guer d’habitatges d’obra nova i en els contractes sos elements de la norma, inclòs el mecanisme de resultants d’un procés de gran rehabilitació, en control de rendes establert, amb l’argument prin- els quals el preu del lloguer es podia arribar a fixar cipal que aquests preceptes suposaven una invasió en el marge superior de l’índex de referència. de les competències de l’Estat en matèria civil re- Aquesta regla pretenia contrarestar el possible conegudes en l’article 149.1.8 de la Constitució. desincentiu que la mesura podia produir en la La llei, que ha estat vigent durant divuit me- promoció d’habitatges nous o rehabilitats desti- sos, declarava, de forma transitòria, un total de nats al mercat lliure de lloguer. L’excepció era seixanta-un municipis de tot Catalunya com a aplicable durant els primers cinc anys des de la àrees de mercat d’habitatge tens i, per tant, sub- certificació de final d’obra. jectes a la regulació establerta en matèria de La mesura de control dels preus de lloguer va z Municipi amb lloguer regulat Municipi amb lloguer no regulat rendes. A diferència d’altres regulacions, com la z ser sotmesa a un intens debat públic. Una de les francesa, en què la delimitació de rendes té una crítiques principals dels seus detractors era que durada indefinida, a Catalunya era una mesura la regulació contrauria l’oferta de lloguers i que limitada en el temps, ja que, per renovar-la al cap això acabaria provocant l’efecte no desitjat d’una de cinc anys, calia acreditar les circumstàncies pujada de preus. que la justificaven. Malgrat el curt període de vigència de la llei, l’es- oferta i, a més, constaten que la seva aplicació ha A nivell espanyol, també s’ha començat a tre- tudi de Jofre-Monseny, Martínez-Mazza i Segú1 in- comportat un descens en l’oferta de lloguer. ballar per l’establiment d’una llei estatal d’habitat- dica que la mesura ha estat efectiva a l‘hora de mo- Per altra banda, l’estudi de l’Observatori ge que permeti blindar la regulació de les rendes derar els preus del lloguer en els municipis on es va Metropolità de l’Habitatge (O-HB) sobre l’impacte de lloguer i establir una regulació estatal que pos- implementar (amb baixades del preu mitjà del llo- a la demarcació de Barcelona conclou que els sibiliti incidir en aquells aspectes que des de la guer al votant d’un 6 %) i no troba evidència que in- preus es van reduir en els municipis on es va im- legislació catalana no és possible garantir. diqui que la regulació hagi reduït el nombre de con- plementar, i de forma particularment intensa du- tractes signats. En canvi, Monràs i Garcia Montalvo,2 rant els primers mesos d’aplicació. El nombre total 1 Jofre-Monseny, J.; Martínez-Mazza, R. i Segú, M. (2022). si bé coincideixen en l’efectivitat de la llei per reduir d’habitatges de lloguer no es va reduir durant la «Effectiveness and Supply Effects of High-Coverage Rent el preu del lloguer (indicant una disminució d’apro- vigència de la llei en cap dels àmbits estudiats, ans Control Policies». IEB Working Paper 2022/02. ximadament el 5 %), atribueixen la meitat d’aquesta al contrari, va augmentar en tots i va superar amb 2 Monràs, J. i Garcia Montalvo, J. (2022). «The Effect of Second Generation Rent Controls: New Evidence from Catalonia». moderació als canvis en el tipus d’habitatges en escreix els valors previs a l’esclat de la pandèmia. Economics Working Paper Series, working paper No. 1836. 178 179 PROTECCIÓ LES MESURES DE CONTROL ços econòmics per pagar el lloguer, ja que tenció de rendes. En són alguns exemples 269 COS), quan la renda sigui significati- DE PREUS DES D’UNA hi destinen, de mitjana, més del 35 % dels Àustria, Alemanya, Suïssa, França, Bèlgica, vament superior a la que pagava l’any an- PERSPECTIVA INTERNACIONAL ingressos, quan la mitjana europea està en la República Txeca, Dinamarca, Itàlia, terior o quan la renda o el benefici obtingut un 21,1 %. A més, cal tenir en compte que el Holanda, Suècia i alguns estats nord-ameri- per l’arrendador es consideri excessiu (art. ELGA MOLINA ROIG lloguer és l’últim recurs per a les persones cans, com Nova York, Califòrnia i Oregon. 270a s. 1 COS). Assessora jurídica en habitatge, que no poden accedir a un habitatge a tra- De tots els models que s’han aplicat a Un altre sistema que s’utilitza a Europa Tècnica superior en habitatge al Servei Municipal vés d’una altra via, com la propietat, i que, Europa per frenar la pujada abusiva dels és el fet d’establir que els augments del llo- de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA), Ajuntament de Tarragona per tant, l’especulació no hauria de tenir ca- preus del lloguer, cal destacar sobretot l’ale- guer no poden superar l’IPC o determinats buda en aquest mercat. many, que, mitjançant un sistema d’índex de percentatges reduïts, la qual cosa permet 02 Per aquest motiu, és important bus- preus, permet determinar quin és el preu de que les rendes quedin gairebé congelades. car mecanismes que facin més assequible mercat que s’hauria de pagar per un habitat- Això és, de fet, el que planteja Espanya en el mercat de lloguer a través de l’aprova- ge segons la ubicació i les característiques. el punt dos de la disposició final primera ció de diferents tipus de polítiques d’habi- És un sistema sofisticat que adquireix legi- del Projecte de llei estatal d’habitatge. No tatge, tal com s’exigeix en diversos textos timitat democràtica mitjançant l’actuació obstant això, per evitar que els preus que- normatius europeus i internacionals, com consensuada entre els diversos agents que din desfasats i allunyats de la realitat del la Carta Europea de l’Habitatge de 2006, intervenen en el mercat, i que aconsegueix mercat, com va passar amb els controls de La finalitat de regular les rendes en els l’informe sobre habitatge social d’abril de adequar les rendes dels habitatges a les se- renda aplicats a Espanya a partir del 1920, contractes d’arrendament d’habitatge és 2013, la Resolució del Parlament Europeu ves característiques i condicions reals, tenint aquests sistemes haurien de ser transitoris, frenar l’escalada de preus que hi ha hagut d’11 de juny de 2013, la Nova Agenda Urbana en compte si estan reformats, si tenen mo- ja que l’aplicació d’un sistema d’índexs és en el mercat del lloguer. Concretament, a Habitat III d’octubre de 2016 i l’informe de bles, si disposen d’un bon aïllament o si te- més objectiva i permet adequar els preus Espanya, les rendes s’han incrementat més l’ONU de desembre de 2019. Entre aquestes nen sistema de calefacció o refrigeració. a les característiques i a les condicions re- d’un 40 % en els últims cinc anys. Això ha mesures, cal destacar la necessitat d’apro- Hi ha, però, altres models europeus que als dels habitatges. Això dona transparèn- provocat que, actualment, l’accés a l’habi- var polítiques públiques orientades a l’am- també aconsegueixen evitar que les rendes cia al mercat, sempre que s’apliqui de ma- tatge sigui inassequible per a una part im- pliació del parc d’habitatge social, que actu- de lloguer siguin abusives. En aquest sentit, nera generalitzada a les zones declarades portant de la població i, sobretot, per a les alment representa menys del 2,5 % del total, podem destacar una fórmula que s’aplica com a tenses i no es limiti, per exemple, a persones amb pocs recursos econòmics. i destinar fons públics per a la concessió a Dinamarca, mitjançant la qual es preveu grans tenidors d’habitatge, tal com propo- A ciutats com Barcelona (amb una renda d’ajudes al lloguer que permetin facilitar el sumar, als costos de l’habitatge i a les mi- sa el punt dos de la disposició final prime- mitjana de 769 €) o Madrid (de 819 €), una pagament de les rendes als col·lectius en llores que s’hi han dut a terme, el benefici ra del Projecte de llei estatal d’habitatge. persona que cobra el salari mínim inter- risc d’exclusió social residencial. No obs- raonable que es consideri que ha d’obtenir A més, aquest sistema facilita l’estabilitat professional (1.000 €) ha de destinar més tant això, no s’ha d’oblidar que aquests re- l’arrendador. Això permet evitar que s’es- dels preus i dels contractes, ja que, com del 75 % dels seus ingressos a pagar el llo- cursos són limitats i que, per tant, cal pre- peculi amb l’habitatge i, al mateix temps, que són preus de referència de mercat, els guer, mentre que una família amb el salari veure polítiques que regulin el mercat de garantir el compliment de la jurisprudèn- propietaris tenen la tranquil·litat de poder habitual (1.320 € al mes) hi ha de destinar lloguer privat, de manera que, d’una banda, cia del Tribunal Europeu dels Drets Humans llogar l’habitatge a inquilins que no tenen aproximadament el 60 %, quan la recoma- es fomenti l’equilibri entre l’oferta i la de- (TEDH), que reconeix a l’arrendador el dret cap motiu per marxar a un altre immoble, nació internacional és que aquesta xifra no manda i, de l’altra, s’afavoreixi la presèn- a un benefici raonable. En el cas de Suïssa, perquè tots tenen un preu semblant. Així superi el 30 %, incloent-hi també les des- cia de preus assequibles per a l’arrendatari, el llogater té dret a impugnar la renda ini- mateix, la renda mai quedarà desactualit- peses derivades de l’habitatge. En aquest garantit, però, una rendibilitat raonable per cial acordada al contracte d’arrendament zada ni fora de mercat, ja que tots els pro- sentit, Espanya és un dels països europeus a l’arrendador. En aquesta línia, són molts quan s’hagi sentit obligat a acceptar-la per pietaris amb habitatges similars a la matei- en què els ciutadans han de fer més esfor- els països que han aprovat sistemes de con- circumstàncies personals o familiars (art. xa zona estaran cobrant el mateix. 180 181 PROTECCIÓ Finalment, no s’ha d’oblidar que, per 1 «El preu del lloguer es dispara un 41 % en cinc anys», a El pal·liar els efectes negatius que tradicio- Economista, de 24 d’agost de 2021. Disponible a: El preu del lloguer es dispara un 41 % en cinc anys - elEconomista.es nalment s’han associat a les polítiques de (consultat el 27/05/2022). control de rendes, a Europa s’ha apostat 2 Reial decret 152/2022, de 22 de febrer. Es fixa el salari mí- nim interprofessional per al 2022 amb retroactivitat a 1 de per polítiques d’habitatge que incentivin gener del 2022 (BOE, núm. 46, 23/02/2022). l’oferta del mercat de lloguer, mitjançant 3 Segons dades de l’Observatori d’Habitatge i Sòl del Ministeri el reconeixement de deduccions i beneficis de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, de desembre de 2021. fiscals i el suport a la rehabilitació, per evi- 4 Segons l’Enquesta anual d’estructura salarial de l’Institut tar també els problemes d’obsolescència Nacional d’Estadística, de 21 de juny de 2021. 02 que hi podria haver. A més, per donar legi- 5 EUROSTAT, Housing cost overburden rate by tenure estatus - EU-SILC survey 2020 (online data code: ILC_LVHO07C), a timitat democràtica als sistemes de con- 13 de maig de 2022. tenció de rendes és essencial emfatitzar el 6 HOUSING EUROPE, The state of housing in Europe 2021. Disponible a: State of Housing in Europe 2021 (consultat el paper que les associacions de propietaris i 27/05/2022). llogaters tenen a l’hora d’aprovar i d’aplicar 7 Per obtenir-ne més detalls, vegeu MOLINA ROIG, E., “La el sistema. A més, cal tenir present que la regulación del sistema de contención de rentas a la luz del Decreto Ley 9/2019”, a Actualidad Civil, núm. 11, Wolters lluita per aconseguir un mercat de lloguer Kluwer, novembre de 2019. adequat i robust passa necessàriament 8 Per a obtenir-ne més detalls, vegeu MOLINA ROIG, E., “Análisis de la Ley 11/2020 para la contención de rentas per regular altres elements del contrac- en Catalunya”, a revista Actualidad Civil, núm.4, Wolters te de lloguer que proporcionin estabilitat, Kluwer, desembre de 2020. 9 STEDH d’11 de desembre de 2014 (JUR 2014\288303, flexibilitat i seguretat a les parts. Aquesta Anthony Aquilina v. Malta), de 15 de setembre de 2009 (JUR és l’única manera que el mercat de lloguer 2009\388492, Amato Gauci vs. Malta) i de 16 de juny de 2006 (app. no. 35014/97, Hutten-Czapska vs. Polònia). pugui ser una alternativa real al règim de 10 Quan hi ha una situació d’emergència, en què l’arrendatari propietat i una solució factible per als de- no tenia raonablement cap altra alternativa, per exemple si mandants d’habitatge amb un projecte de s’acaba el contracte d’arrendament de l’habitatge on vivia abans la família. vida a llarg termini, i que pugui garantir, al 11 Per exemple, quan es redueixen les despeses que ha de sa- mateix temps, un equilibri entre els inte- tisfer l’arrendador o se suprimeixen serveis de l’habitatge arrendat. ressos d’arrendadors i arrendataris. 12 Per obtenir-ne més detall, MOLINA ROIG, E. (2018). Una nueva regulación de los arrendamientos de vivienda en un contexto europeo, Tirant lo Blanch, p. 346 i seg. 13 Per exemple, a Alemanya disposen, a escala nacional, de la Federació de Propietaris Zentralverband der deutschen Haus-Wohnungs-und Grundeigentümer e.V. (Haus und Grund Deutschland), que inclou 22 associacions federals i 900 associacions més que presten servei a 900.000 so- cis, i de l’Associació Alemanya de Llogaters (Deutscher Mieterbund e.V., DMB), que agrupa 320 associacions locals. Disponible a: www.mieterbund.de  Interiors de la promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús La Chalmeta (Llar Jove). Carrer Ulldecona, 26-28. La Marina del Prat Vermell. Arquitectura: Vivas Arquitectos, Pau Vidal Font: José Hevia 182 183 PROTECCIÓ GARANTIR LA FUNCIÓ SOCIAL DE L'HABITATGE La disciplina d’habitatge és una línia d’actuació municipal innovadora, que ciutats com Nova York, Londres, Viena i Lisboa estan aplicant. A Barcelona, la disciplina d’habitatge ha esdevingut un pilar fonamental de la política d’habitatge per re- 02 forçar el compliment de la normativa amb relació al dret a l’habitatge i la seva funció social. La disciplina d’habitatge té com a objectiu revertir males pràctiques com l’assetjament immobiliari, l’existència de pisos buits, els usos irregulars dels habitatges protegits i el mal estat de conservació dels habitatges, entre d’altres. En el desplegament de la disciplina d’habitatge a Barcelona han tingut un paper fonamental els mo- viments socials i veïnals de la ciutat i la seva perse- verança en la defensa del dret a l’habitatge, des del carrer i a la vegada liderant, en molts casos, l’impuls de les normatives més garantistes. Malgrat que la vulneració del dret a l’habitatge pre- veu sancions econòmiques, la disciplina d’habitatge com a línia d’actuació municipal en cap cas té una motivació recaptatòria, sinó que pretén restituir la funció social a l’habitatge el més aviat possible. Per això, sempre es prioritza la mediació i l’acord entre les parts, i es deixa la sanció com a últim recurs.  La Casa Orsola, una comunitat de veïns i veïnes que lluita contra l’amenaça d’expulsió de les persones llogateres. Barcelona, març 2022. Font: Ivan Giesen. Sindicat de Llogateres 184 PROTECCIÓ UNITAT CONTRA L’ASSETJAMENT 2015-2016 2020-2023 IMMOBILIARI Disciplina vinculada als habitatges buits Consolidació de la disciplina com a pilar de la política d’habitatge A Barcelona, s’implementa la disciplina d’habitatge 2015 Creació de la Unitat contra l’asssetjament immo- 2020 a través de la Unitat contra l’asssetjament immobi- biliari a Barcelona (desembre del 2015). Aprovació de la llei 11/2020, de 18 de setembre, de liari de manera integral i sistemàtica. mesures urgents en matèria de contenció de rendes L’actuació de la Unitat busca l’erradicació de 2016 en els contractes d’arrendament d’habitatge. les situacions de vulneració del dret a un habitatge Implantació de la disciplina d’habitatge amb les digne i actua en tots els supòsits previstos per la actuacions vinculades als habitatges buits. 2021 legislació. Inici de la realització del Cens d’habitatges buits Declaració de Barcelona com a àrea de mercat tens per que s’acabarà al 2019. 02 permetre la regulació dels preus de lloguer d’acord amb Concretament, des de la Unitat es treballa en Reforç del programa municipal de captació d’ha- la llei catalana de contenció de rendes, durant 5 anys. la persecució d’usos tipificats com a anòmals: bitatge cap al lloguer assequible amb la Fundació l’existència d’habitatges buits, l’assetjament im- Hàbitat3. mobiliari, els usos irregulars dels habitatges pro- Aprovació del Pla especial Urbanístic d’allotja- tegits i el mal estat de conservació dels habitatges. ment d’ús turístic (PEUAT). També es persegueix la manca d’oferiment de llo- Posada en marxa del Pla d’inspecció i sanció dels guer social a unitats de convivència vulnerables i habitatges turístics il·legals. Reforç de la Borsa de lloguer amb ampliació de es va promoure el respecte a la llei de contenció de fins a 20.000 euros per a ajuts a l’adequació d’ha- rendes de lloguer, mentre aquesta va estar activa. bitatges. La Unitat, a part de fer complir la normativa, té connexió amb altres funcions, com són fer emergir 2017-2018 necessitats de rehabilitació o facilitar les compres Centralització i ampliació del ventall de procediments públiques d’habitatges i edificis. Per impulsar un canvi de paradigma en les po- 2017 lítiques d’habitatge, les administracions públiques Decret de centralització en la Unitat de disciplina estan fent uns esforços que són necessaris, però no per agilitzar la tramitació dels expedients. suficients. Cal que aquests vagin acompanyats Aplicació de la resta de procediments disciplinaris d’un canvi de mentalitat per part del sector privat, permesos per la Llei del dret a l’habitatge i altres normatives. que ha de reconèixer l’habitatge com un dret soci- Implantació del Programa de finques d’alta com- al a protegir i un pilar en la construcció de l’estat plexitat, vinculat al Pla de barris, que facilita la del benestar. En aquest sentit, la denúncia i la visu- millora de finques en entorns vulnerables. alització d’aquests casos incrementen la sensibilit- Modificació de l’Ordenança reguladora dels pro- zació de la ciutadania davant les pràctiques antiso- cediments d’intervenció municipal en les obres cials i suggereixen un efecte dissuasiu, primer pas (ORPIMO) per garantir els drets de les persones per restituir el bon ús de l’habitatge a la ciutat. residents. 2018 Pla sistemàtic per garantir el bon ús de l’habitatge protegit. Creació de taules de coordinació de disciplina a tots els districtes. Conveni amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia per enfortir l’assessorament jurídic a l’Oficina de l’Ha- bitatge de Ciutat Vella. Inici de denúncies municipals contra l’assetjament immobiliari. 186 187 PROTECCIÓ DETECCIÓ I SANCIÓ DE CASOS DISCIPLINA VINCULADA A D’ASSETJAMENT IMMOBILIARI LA DESOCUPACIÓ PERMANENT DE L’HABITATGE I MAL ESTAT DE L’assetjament immobiliari, en les seves dues ves- CONSERVACIÓ DE L’HABITATGE sants d’assetjament i discriminació, ha proliferat a les ciutats en els darrers anys, sobretot per part de PRIVAT grans tenidors com els fons d’inversió. La rapidesa del retorn de la inversió que guia determinades ac- La finalitat de la tasca municipal a l’entorn de la tuacions d’aquestes societats xoca amb els drets desocupació permanent de l’habitatge és detectar de les persones llogateres, especialment quan l’habitatge que està en aquesta situació, promoure 02 aquestes tenen contractes sotmesos a pròrroga la seva cessió a l’Administració o la seva posada al forçosa o bé tenen dret de reallotjament i retorn en mercat i, en última instància, aplicar-hi una sanció. les finques que són objecte de gran rehabilitació. La realització del Cens d’habitatges buits a la Davant aquesta situació, l’Ajuntament ha impul- ciutat ha permès entrar en contacte amb les per- sat diverses mesures. Una mesura concreta és la sones propietàries d’habitatges buits i oferir me- lluita contra l’assetjament d’acord amb el procedi- sures perquè aquests es puguin destinar al lloguer ment administratiu que ofereix la Llei del dret a assequible. Les dades recollides han permès exe- l’habitatge. Es poden desenvolupar expedients cutar inspeccions vinculades a la desocupació vinculats a l’article 123.2 de la Llei 18/2007 (sobre  Sancions vinculades a casos d’assetjament permanent i avaluar la necessitat d’obrir expedi-  Sancions vinculades a la desocupació permanent infraccions molt greus en matèria de protecció immobiliari. Barcelona, 2015-2021. ents sancionadors. En aquest camp, el treball san- de l’habitatge. Barcelona, 2015-2021. dels consumidors i usuaris d’habitatges en el mer- Font: Ajuntament de Barcelona cionador se centra en els grans tenidors, com ara Font: Ajuntament de Barcelona cat immobiliari). les entitats financeres, les seves gestores o fons Aquesta acció municipal està encaminada a jectiu desplegar mesures de protecció dels drets d’inversió. mantenir les persones residents al seu habitatge i dels veïns i veïnes en els processos de rehabilitació La conservació i la rehabilitació de l’habitatge evitar que s’exerceixi pressió sobre elles per for- dels edificis residencials. Aquesta ordenança de- formen part del deure de la propietat, com a ins- çar-les a abandonar-lo. A més, també permet donar termina els tipus d’intervencions que es poden dur truments per garantir el dret a un habitatge digne un toc d’atenció a les propietats en relació amb els a terme en obres municipals, tant de caràcter pú- i adequat. En aquest sentit, les administracions te- drets d’igualtat i accés a l’ocupació de l’habitatge, blic com de caràcter privat, establint la documen- nen el deure prioritari de fomentar la conservació uns drets que atorguen a les persones llogateres tació i els requeriments necessaris per a la seva ad- i rehabilitació dels habitatges. Amb aquesta fina- l’accés al seu habitatge i el manteniment d’aquest missió i la concessió de la llicència corresponent. litat, es desenvolupen diferents programes de mi- sense patir discriminacions ni assetjament. La modificació de l’ordenança introdueix pro- llora del parc, adreçats a facilitar a la propietat el Per altra banda, també s’ha fet una modificació tocols per investigar i parar reformes que siguin compliment d’aquest deure (ajuts a la rehabilitació de la ORPIMO, l’ordenança reguladora dels proce- sospitoses de males pràctiques, la qual cosa su- de barris, edificis i habitatges). diments d’intervenció municipal en les obres, un posa un fre a l’assetjament immobiliari i a l’ús de No obstant això, és un deure que s’incompleix, instrument municipal definit per regular la inter- la rehabilitació com a argument per a l’expulsió tant en habitatges com en finques senceres, i això venció administrativa en les obres que té per ob- dels residents. impedeix, especialment a les persones llogateres, l’ús normal de l’habitatge pel qual paguen la renda. Aquesta situació s’ha agreujat els darrers anys, ja que les entitats financeres i les seves gestores han acumulat la propietat d’un gran nombre d’habitat- ges provinents d’execucions hipotecàries, o de compensació o de pagament del deute de garantia  Sancions vinculades al mal estat de conservació hipotecària, que no han conservat en l’estat d’habi- de l’habitatge. Barcelona, 2015-2021. tabilitat adequat. Font: Ajuntament de Barcelona 188 189 PROTECCIÓ DISCIPLINA VINCULADA AL BON ÚS DE L’HABITATGE AMB PROTECCIÓ OFICIAL En un context en què l’habitatge assequible s’ha convertit en una necessitat prioritària, amb els preus del mercat desbocats, és necessari vetllar perquè el parc d’habitatge amb protecció oficial es destini a la finalitat per a la qual va ser construït: 02 ser residència habitual i permanent de les perso- nes titulars o autoritzades. Amb aquest propòsit, l’Ajuntament ha iniciat un programa de control de l’ús de l’habitatge amb protecció oficial en compravenda encara existent a la ciutat. Ha estat la primera vegada que l’Admi- nistració ha dut a terme una inspecció sistemàtica  Sancions a grans propietaris que no ofereixen d’aquest parc d’habitatges, que ha permès inspec- habitatge de lloguer social. Barcelona, 2015- cionar, fins ara, uns 5.000 habitatges. 2021. Font: Ajuntament de Barcelona Entre les infraccions comunes hi ha les se- güents: l’arrendament de l’habitatge a preus supe- riors als legalment establerts i sense permís de l’Agència de l’Habitatge; l’ús per part de persones diferents a la propietat, i el manteniment d’habi- tatges buits, sense cap tipus d’ús. El programa no té un objectiu recaptatori o sancionador, sinó que vol conscienciar de la ne- SANCIONS A GRANS cessitat de destinar els habitatges a la finalitat PROPIETARIS QUE NO OFEREIXEN per a la qual van ser construïts, i aconseguir que LLOGUER SOCIAL recuperin el seu ús original. Tot i així, s’han de- senvolupat expedients vinculats a l’article 123.3 de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, so- La suspensió cautelar de part de la Llei 24/2015 (de bre infraccions molt greus en matèria d’habitatge maig del 2016 a febrer del 2019) i posteriorment de amb protecció oficial. la 4/2016 (d’octubre del 2017 a febrer del 2019) va Per això, a banda de les mesures de foment, Aquest canvi ha implicat un camí cap a la pro- afectar, entre altres aspectes, l’obligatorietat s’han impulsat una sèrie de sancions i ordres d’exe- activitat per facilitar, gràcies a l’acompanyament, d’oferir lloguer social per part de grans tenidors. La cució per aquests incompliments, des de multes la millora dels habitatges i les finques de les per- recuperació de la normativa ha permès que s’hagin coercitives fins a arribar a l’expropiació temporal de sones i els col·lectius més vulnerables. Així doncs, tornat a impulsar aquests procediments per garan- l’ús de l’edifici. Alhora, s’ha treballat per sancionar l’impuls de la disciplina en aquest camp s’ha tre- tir que no es produeixen desnonaments. la no execució de les obres necessàries per part de ballat com una actuació complementària, per ga- En els procediments desenvolupats en aquest grans tenidors, sobretot la Sareb, en habitatges rantir l’habitabilitat d’habitatges que estaven llo- camp, han estat clau les entitats veïnals i de defen- amb ocupants que viuen en condicions insalubres gats i en els quals la propietat no estava disposada  Suport veïnal a l’obertura d’un expedient sancionador contra el fons inversor Azora. sa del dret a l’habitatge que han denunciat i comu- o insegures, per tal que poguessin obtenir l’habita- a fer les actuacions necessàries per millorar-los i Barcelona, juny 2020. nicat als serveis municipals situacions de no oferi- bilitat que la llei exigeix i viure-hi dignament. conservar-los adequadament. Font: Martí Petit. Ajuntament de Barcelona ment de lloguer social per part de grans tenidors. 190 191 PROTECCIÓ DETECCIÓ D’HABITATGE D’ÚS TURÍSTIC IL·LEGAL Barcelona va aprovar el 27 de gener de 2017 el Pla Expedients Cessament Expedients especial urbanístic d’allotjaments turístics iniciats d’activitats sancionadors (PEUAT) amb l’objectiu d’evitar la concentració excessiva i garantir una distribució territorial 2014 446 265 265 equilibrada d’aquest ús. Aquesta regulació, alho- ra, ha de permetre reduir el malestar de la ciuta- 2015 2.110 398 736 dania pels efectes del turisme i garantir el dret a 02 l’habitatge al conjunt de la ciutadania. 2016 4.383 1.286 1.994 Per fer possible el compliment d’aquest pla, es 2017 4.963 2.388 3.015 va establir un Pla d’inspeccions dels habitatges d’ús turístic no habilitats, que ha permès contro- 2018 3.668 1.226 1.444 lar el nombre d’habitatges d’ús turístic presents a la ciutat. 2019 2.800 1.395 1.592 Paral·lelament al treball d’inspecció d’habitat- ges d’ús turístic, es realitza un treball de compro- 2020 1.275 946 779 vació per garantir que els habitatges d’ús turístic 2021 676 265 374 anunciats a les diferents plataformes web tenen l’habilitació pertinent. Després que l’activitat vin- Total 20.321 8.169 10.199 culada a la sanció de l’ús com a habitatge d’ús turístic anés en augment des del 2014 fins al 2017, el 2018 es van reduir els expedients sancionadors  Expedients vinculats a l’ús turístic il·legal. Barcelona, 2014-2021. i els cessaments d’activitat relatius a l’ús no per- Font: Barcelona Regional a partir de les dades facilitades mès d’habitatges d’ús turístic. Aquest fet s’atri- per la Unitat Antiassetjament de Disciplina d’Habitatge bueix a una baixada de l’activitat il·legal, que ha coincidit amb una reducció d’un 30 % de les de- núncies ciutadanes. D’acord amb l’ocupació mitjana dels habitat- ges a Barcelona, aquests 8.169 habitatges d’ús turístic en què s’ha fet cessar l’activitat perme- tran acollir 20.341 persones. 192 PROTECCIÓ LA TUTELA JURÍDICA DE LA FUNCIÓ són utilitzades en contra de la seva pròpia mitin l’exercici del dret de propietat d’acord i la demanda cap a un model d’ordenació de SOCIAL DE LA PROPIETAT I LA finalitat, perquè les de rehabilitació i millo- amb les tres premisses enunciades. Un cop la ciutat més sostenible. INSPECCIÓ I SANCIÓ EN LA MATEIXA ra públiques incentiven les operacions im- establertes, aquestes mesures delimitaran Un altre dels límits normatius del dret de mobiliàries sobre la ciutat millorada, i això el contingut del dret, que quedarà configu- propietat dels habitatges que configura la FUENSANTA ALCALÁ LUQUE incrementa encara més els preus de com- rat d’acord amb els límits fixats per les lleis. funció social d’aquest dret fonamental és el Directora del Departament de Disciplina, pra i de lloguer dels habitatges. Aquesta Cal, doncs, que existeixi una norma jurídica que impedeix als propietaris que els habitat- Habitatge i Inspecció, Ajuntament de Barcelona circumstància augmenta el risc de generar que empari l’adopció de les mesures limita- ges puguin estar desocupats de forma per- PABLO FEU FONTAIÑA dispersió dels habitants habituals i desco- tives del dret de propietat, i aquestes són, manent. A aquest efecte, l’article 3 de l’LDH Advocat i assessor jurídic, hesió social i, en conseqüència, risc d’in- bàsicament, normes administratives. prohibeix mantenir desocupat un habitat- 02 Professor associat, Universitat de Barcelona, compliment del deure legal de garantir un Doncs bé, diverses lleis administratives ge durant més de dos anys, llevat de les ex- Membre del Consell Assessor de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge desenvolupament sostenible en el model configuren el contingut del dret fonamen- cepcions que la mateixa llei preveu, i també d’ordenació urbanístic. Això obliga els po- tal de propietat dels habitatges, imposant lí- prohibeix la sobreocupació, l’infrahabitatge ders públics a intervenir per reivindicar la mits que és obligatori complir i que, en con- i que no es destini un habitatge amb protec- La revolució digital i la proliferació de les xar- funció social inherent al dret de propietat. seqüència, els poders públics poden exigir ció oficial a residència habitual i permanent. xes socials estan tenint una transcendència El dret a la propietat està reconegut de for- amb caràcter imperatiu. Així, l’article 30 de El difícil context dels últims anys, que directa en les ciutats que, com Barcelona, ma expressa en l’article 33.1 de la Constitució la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret va començar amb la crisi econòmica i hipo- tenen una bona situació geogràfica i un bon Espanyola del 1978 i elevat a rang de dret fo- a l’habitatge (LDH), obliga els propietaris tecària del 2007 i el fort impacte en les fa- clima. Aquestes ciutats han consolidat una namental, que només pot ser limitat pels po- d’habitatges (o edificis destinats a aquest mílies, i que va culminar amb una situació posició destacada en diferents àrees per- ders públics sempre que es compleixin tres ús) a conservar-los en condicions de ser d’emergència social sense precedents, ha què les obren a un món molt més global que requisits bàsics: aptes per destinar-se a residència, es a dir, motivat l’ampliació legal dels supòsits d’in- mostra interès per elles. L’increment expo- complint les condicions normatives d’habi- compliment de la funció social, que s’han nencial de l’interès per la ciutat provoca can- • La justificació d’una finalitat objectiva tabilitat, llevat dels casos taxats en què la anat incorporant a la Llei del Dret a l’Habi- vis estructurals en el seu model d’ordenació de satisfacció d’interessos generals de llei dispensa d’aquesta obligació. tatge a través de diferents normes com la urbanística, amb l’aparició de nous models la comunitat. El deure de conservació, com a límit del Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures ur- d’allotjament que atrauen les inversions im- • L’acreditació que, sense l’establiment dret de propietat dels habitatges, és tan gents per afrontar l’emergència en l’àmbit mobiliàries. Això te una incidència directa en d’aquesta limitació concreta del dret de important que l’article 44 de l’LDH obli- de l’habitatge i la pobresa energètica; la Llei l’oferta i en la demanda, i acaba per provocar propietat, els interessos generals queda- ga les administracions públiques compe- 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de l’increment dels preus de lloguer i de compra rien lesionats irremeiablement. tents a adoptar les mesures d’intervenció protecció del dret a l’habitatge de les perso- dels habitatges. • L’acreditació que aquests interessos ge- necessàries per evitar que els habitatges nes en risc d’exclusió residencial, i la recent- En una Barcelona convertida en pol nerals són de tal importància que reque- mal conservats puguin ser cedits, venuts o ment aprovada Llei 1/2022, de 3 de març, d’atracció, es modifica la concepció de reixen una protecció prevalent. llogats, i aquestes administracions poden amb mesures molt pioneres en l’àmbit eu- l’habitatge, que passa a ser alhora un dret arribar a prohibir la seva disposició i ins- ropeu, com ara el supòsit d’incompliment essencial i l’objecte de l’activitat econòmi- Això és el que s’anomena funció social de criure aquesta prohibició en el Registre de per la no formulació de proposta de lloguer ca més productiva. La confluència de dues la propietat i és l’única mesura prevista en la Propietat. Aquesta és una mesura legal social en els casos d’assoliment d’acords circumstàncies tan dispars sobre un ma- l’ordenament jurídic que pot limitar l’exer- molt important per evitar que s’especuli de compensació o dació en pagament de teix objecte genera tensions que les nor- cici del dret fonamental de la propietat. indegudament amb un exercici abusiu del crèdits hipotecaris sobre habitatge habitu- mes jurídiques vigents ja no poden resol- L’apartat 2 de l’article 33 de la Constitució dret de propietat dels habitatges, perquè al que tinguin com a causa la impossibilitat dre amb solvència. Fins i tot les actuacions Espanyola del 1978 diu com fer-ho: reser- impedint la disposició de certs immobles de retornar el crèdit, o el supòsit d’incom- públiques de gestió ordinària de la ciutat vant a la llei l’establiment de mesures que li- mal conservats es poden reconduir l’oferta pliment de l’obligació d’oferir lloguer social 194 195 PROTECCIÓ abans d’interposar una demanda judicial en els termes que preveu la llei 24/2015. Per assegurar el compliment de tots el límits del dret de propietat dels habitatges, les mateixes lleis preveuen mecanismes de reconducció i, per evitar les conseqüències negatives que té per a l’interès general l’in- compliment del deure d’observar-los, tam- bé es preveu un sistema sancionador que 02 s’articula a través de la disciplina en matè- ria d’habitatge. L’LDH estableix que les administracions competents en matèria d’habitatge poden declarar l’incompliment de la funció soci- al d’habitatges en el cas que als propietaris se’ls hagi requerit a adoptar les mesures ne- cessàries per complir la funció social de la propietat i hagin incomplert el requeriment en el termini establert. La declaració de l’in- compliment de la funció social pot compor- tar l’adopció de mesures d’execució forçosa que determina la legislació en matèria d’ha- bitatge i, en alguns supòsits, les establertes en la legislació de sòl, incloent-hi l’expropia- ar que, a la ciutat de Barcelona, el gruix de ges de protecció oficial que encara tenen En definitiva, l’aplicació del règim de dis- ció forçosa. Resulta, doncs, evident que les la població en situació de vulnerabilitat viu aquesta qualificació vigent a la ciutat, un ciplina d’habitatge és una forma de prote- mesures reconductores que preveuen les de lloguer i, per tant, queda afectada direc- total, al seu moment de 16.967 habitatges, gir i garantir l’ús dels habitatges habituals lleis respecte a la vulneració de la funció so- tament pel compliment de la funció social dels quals se’n van inspeccionar 3.930 per i els drets de les persones que els habiten, cial i altres infraccions requereixen el règim de la propietat que exerceixin els propieta- detectar usos fraudulents, sobrepreu del vetllant perquè es compleixi la funció soci- sancionador i l’aplicació efectiva d’aquest. ris, molt sovint grans tenidors. lloguer màxim permès, etc. al inherent al dret de propietat i que aquest L’Ajuntament de Barcelona considera la Entre els anys 2017 i 2019, Barcelona va Actualment, s’han consolidat més de es respecti. disciplina d’habitatge com un pilar neces- dur a terme el cens d’habitatges buits de dotze tipus de procediments sancionadors sari de la seva política d’habitatge i fa anys tota la ciutat, que va requerir inspeccionar contra aquests incompliments i altres que va aprovar el seus propis plans d’inspecció el 12,6 % dels 825.000 habitatges existents. estan regulats a la Llei del Dret a l’Habitat- per detectar els habitatges buits, el mal ús El cens va permetre conèixer acuradament ge, de gran transcendència social, com la d’habitatges qualificats de protecció oficial, la situació del parc privat de la ciutat i de- discriminació i l’assetjament, si bé amb la  Promoció d’habitatge dotacional per a gent les situacions d’infrahabitatge, etc. La fun- tectar habitatges buits, que van resultar ser consideració que la potestat sancionadora gran i allotjament temporal. Carrer Ali Bei, ció inspectora és fonamental, pel seu valor només l’1,22 % del total. ha d’anar precedida d’una cerca de soluci- 100-102. El Fort Pienc. probatori, per poder desenvolupar el règim També, l’any 2017 es va iniciar el pla ons més enllà dels expedients disciplinaris: Arquitectura: Arquitectura Produccions, Pau Vidal, Vivas Arquitectos sancionador amb garanties. No es pot obvi- d’inspecció del control de l’ús dels habitat- mediació, foment, ajuts, etc. Font: Ajuntament de Barcelona 196 197 PROTECCIÓ PREVENCIÓ DE L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL La missió prevenció té com a objectiu evitar l’exclusió residen- cial i donar resposta a l’emergència habitacional a la ciutat. En- globa instruments com els serveis de mediació per a casos de dificultat de pagament de l’habitatge, els serveis específics de prevenció i mediació en desnonaments, la Mesa d’emergènci- es socials, els ajuts al pagament del lloguer, el desplegament dels espais d’atenció a la pobresa energètica, els programes per lluitar contra el sensellarisme i l’atenció a situacions de discriminació i racisme immobiliari que es donen a la ciutat. En aquesta secció es presenten reflexions i projectes nacio- nals i internacionals que han servit d’inspiració per a Barcelona. Montserrat Pareja-Eastaway analitza els tipus d’instruments de política pública que es poden posar en marxa des de l’Adminis- tració a diferents nivells per tal de garantir l’accés a l’habitatge i el manteniment d’aquest. Maria Teresa Costa-Campi i Elisenda Jové presenten accions per combatre la pobresa energètica. L’article assenyala també els grans eixos d’actuació del nou Centre d’Assessorament sobre la Pobresa Energètica de la Unió Europea. 03 Finalment, l’Albert Sales presenta la metodologia internaci- onal d’intervenció social Housing First, una modalitat d’inter- venció per a persones sense llar que aporta una sortida a la si- tuació de viure al carrer a persones amb problemàtiques molt complexes que no han trobat el seu encaix en serveis orientats segons el model tradicional d’«escala d’atenció». 199 P PREVENCIÓ DELS DESNONAMENTS La situació d’emergència habitacional té la seva mà- xima expressió en els desnonaments per motius eco- nòmics. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en el 2021 es van executar un total de 1.755 desnonaments a la ciutat de Barcelona, 1.431 de llo- guer i 169 d’hipoteques. En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha ma- ximitzat els esforços per poder prevenir situacions de pèrdua de l’habitatge, i ha adquirit un paper proactiu davant la problemàtica. Actualment no només es dona resposta a l’emergència quan aquesta es produeix, sinó que també es dediquen esforços a detectar els casos de desnonaments al més aviat possible per tal de prevenir i evitar la situació de vulneració de drets 0303 que això suposa. En aquesta línia, l’Administració es dota de més mit- jans per a la mediació i incrementa les eines dispo- nibles de suport, com són els ajuts al lloguer. En els casos en què no és possible un acord amb la propietat i, per tant, no es pot evitar el desnonament, l’objectiu és oferir una alternativa residencial.  Veïns i veïnes aturant un desnonament d’una finca adquirida per un fons voltor. Barcelona, desembre 2021. Font: Ivan Giesen. Sindicat de Llogateres 200 PREVENCIÖ PREVENCIÓ SERVEI DE MEDIACIÓ PER A CASOS Entre el 2015 i el 2021, a la Xarxa d’Oficines de l’Ha- 20.000 D’IMPAGAMENT I DE DIFICULTAT bitatge es van atendre 88.051 unitats de convivèn- 18.000 DE PAGAMENT DE LLOGUER cia que necessitaven suport en la mediació per 16.000 mantenir el seu habitatge a través dels diferents equips municipals existents. 14.000 L’Ajuntament de Barcelona facilita a la ciutadania 12.000 serveis de mediació i assessorament jurídic que 10.000 tenen com a objectiu: 8.000 • Arribar a acords entre les persones o entitats 6.000 propietàries i les persones residents. 4.000 • Evitar processos judicials i situacions traumà- tiques per a les persones. 4.000 2.000 • Permetre a les persones conservar la seva llar, 0 • Si és necessari, fer front a deutes pendents i 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 prevenir endeutaments futurs. z Ofideute Serveis mediació al parc públic (SPIMH) L’assessorament i la mediació funcionen de mane- 3.000 z z Mediació OHs  Atencions dels serveis de mediació. Barcelona, ra complementària a l’atorgament d’ajuts al paga- z Unitat Antidesnonaments o SIPHO 2014-2021. 03 ment de l’habitatge i s’articulen a través dels ser- z Assesorament legal OHs Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona veis següents: 2.000 z Serveis d’Ofideute, o d’assessorament hipote- cari a persones amb dificultats econòmiques i en risc de perdre l’habitatge. z Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatge Públic (SPIMH), que facilita la 1.000 convivència i atén dificultats de pagament en habitatges públics. z Serveis de mediació de les Oficines de l’Habi- tatge (OH) entre la propietat (arrendador) i la 0 persona llogatera (arrendatari) en aquells casos 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 en què, per dificultats econòmiques (impaga- ment, deute, demanda, etc.), l’arrendatari s’ex- z Hipoteca z Lloguer z Altres posa a un desnonament o és víctima d’assetja- ment immobiliari, entre altres situacions.  Desnonaments executats al Partit Judicial z Unitat Antidesnonaments o servei d’acom- de Barcelona, 2014–2021. panyament als desnonaments (SIPHO). Font: Consell General del Poder Judicial z Serveis d’assessorament legal de les Oficines  Oficina de l’Habitatge (Consorci de l’Habitatge de l’Habitatge (OH), en relació amb el lloguer, de Barcelona). la hipoteca i les comunitats de propietaris. Font: Ajuntament de Barcelona 202 203 PREVENCIÓ UNITAT ANTIDESNONAMENTS OFICINES DE L’HABITATGE  Atencions de la Unitat Antidesnonaments. (Consorci de l’Habitatge de Barcelona) Barcelona, 2015-2021. 1. Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella La Unitat Antidesnonaments o Servei de Prevenció Font: Ajuntament de Barcelona Plaça de Salvador Seguí, 13 i Mediació en Desnonaments (SIPHO) és un servei 2. Oficina de l’Habitatge de l’Eixample Carrer d’Alí Bei, 13-15 2.500 municipal, pioner a l’Estat espanyol, que centralitza 3. Oficina de l’Habitatge de Sants – Montjuïc de manera integral la gestió de l’atenció a les famí- 127 531 Carrer Antoni de Capmany, 23 928 2.000 lies en processos de pèrdua de l’habitatge. Els seus 4. Oficina de l’Habitatge de Les Corts Carrer del Remei, 9 objectius principals són: 83 502 5. Oficina de l’Habitatge de Sarrià - Sant Gervasi 1.500 182 Carrer de Canet, 24 6. Oficina de l’Habitatge de Gràcia • Actuar contra els desnonaments. 474 Carrer Francisco Giner, 14 1.000 • Atendre situacions d’ocupació sense títol 506 7. Oficina de l’Habitatge d’Horta - Guinardó Carrer del Llobregós, 175-189 habilitant. 663 798 500 8. Oficina d’Habitatge de Nou Barris Plaça Major de Nou Barris, 1 El servei sorgeix del convenciment que la millor 9. Antena d’Habitatge Zona Nord 0 Avinguda d’Escolapi Càncer, 5 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 resposta a l’emergència habitacional és la preven- 10. Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu ció i la mediació, i l’objectiu final és sempre evitar Carrer de Joan Torras, 49 11. Oficina de l’Habitatge de Sant Martí Noves unitats ateses la pèrdua de l’habitatge. En els casos en què un Carrer Pujades, 350 Solucions definitives acord per mantenir l’habitatge no és possible, la Unitat assisteix a tots els actes de desnonament,  Total d’unitats familiars ateses per districte. IMHAB Barcelona, 2021. 12. Institut Municipal de l’Habitatge 03 acompanyant la família en tot el procés i realitzant Font: Ajuntament de Barcelona i Rehabilitació de Barcelona la interlocució i la mediació necessàries amb la co- Carrer del Dr. Aiguader, 36 mitiva judicial, els cossos policials i la propietat. AHC L’acompanyament a les famílies és clau per aju- cediments judicials des de l’inici dels processos de 13. Agència de l’Habitatge de Catalunya Carrer Diputació, 92 dar a superar la brutalitat dels processos de llança- desnonament, l’efectivitat dels protocols que des- 14. Agència de l’Habitatge de Catalunya ment i l’ansietat i l’angoixa que provoquen. En plega el servei per ajudar les famílies que es troben Carrer d’Aragó, 244-258 9 OFICINES DE L’HABITATGE aquestes situacions, cal oferir una alternativa resi- en situació de risc de perdre l’habitatge és cada 1. Oficina de l'Habitatge de Ciutat Vella IMSS Plaça de Salvador Seguí 13 dencial als afectats, ja sigui a través de la Mesa vegada més gran, i el nombre de casos que es re- 2. Oficina de l'Habitatge de l'Eixample 15. Institut Municipal de Serveis Socials 8 5 7 Carrer d'Alí Bei 13-15 3. Oficina de l'Habitatge de Sants – Montjuïc d’Emergències Socials, en els casos inclosos en el solen va en augment. Actualment, gràcies a la in- (IMSS) carrer Antoni de Capmany 23 Carrer de Valencia, 344 4. Oficina de l'Habitatge de Les Corts reglament d’aquest òrgan, o a través del mercat pri- tervenció de la Unitat Antidesnonament i de les en- Oficines d’atenció bàsica de Serveis carrer del Remei 9 10 5. Oficina de l'Habitatge de Sarrià - Sant Gervasi vat, mitjançant ajuts al pagament del lloguer, pensi- titats socials, el 90 % de les ordres de llançament Socials 4 carrer de Canet 24 6. Oficina de l'Habitatge de Gràcia ons o altres recursos a disposició de l’Administració. a la ciutat no s’executen i el 80 % se suspenen 6 carrer Francisco Giner 14 7. Oficina de l'Habitatge d'Horta - Guinardó Posar l’accent en la prevenció permet activar abans del dia assenyalat. 3 carrer del Llobregós 175-189 8. Oficina d'Habitatge de Nou Barris al més aviat possible els serveis i recursos dispo- 15 Plaça Major de Nou Barris 1 14 13 9. Antena d'Habitatge Zona Nord nibles, com són els ajuts al pagament del lloguer o 2 Avinguda d'Escolapi Càncer 5 10. Oficina de l'Habitatge de Sant Andreu de compensació del deute, els programes socials La Unitat Antidesnonaments pertany orgànicament Carrer de Joan Torras 49 1 11 11. Oficina de l'Habitatge de Sant Martí com la Borsa d’Habitatge de Lloguer i l’acompa- a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació Carrer Pujades 350 nyament perquè els grans tenidors compleixin (IMHAB), tot i que es treballa des de les Oficines de IMHAB l’Habitatge, on es presta la pertinent atenció pròxi- 12 12. Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona carrer del Dr. Aiguader 36 amb les obligacions legals vigents. ma a les famílies, es realitza la coordinació amb els 13. Agència de l'Habitatge de Catalunya Tot i que la tasca que desenvolupa la Unitat s’ha equips i es treballa en xarxa amb altres serveis muni- carrer Diputació 92 14. Agència de l'Habitatge de Catalunya vist afectada per la suspensió de les lleis catalanes cipals, partint de la informació que arriba dels jutjats i carrer d'Aragó 244-258 24/2015 i 4/2016, que protegien les famílies vulne- de les Oficines de l’Habitatge dels diferents districtes. SERVEIS SOCIALS L’atenció a situacions de risc de pèrdua de l’habi- 15. Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) rables contra els desnonaments, sobretot els im- tatge per part de la Unitat s’inicia 24 hores després pulsats per les grans financeres i els grans tenidors del contacte amb les Oficines de l’Habitatge o amb el d’habitatge, i per la dificultat de conèixer els pro- servei «Habitatge et truca». 204 205 PREVENCIÓ 700 AMPLIACIÓ DE L’ABAST DE LA MESA D’EMERGÈNCIES SOCIALS 600 La Mesa d’Emergències Socials és un servei consor- L’any 2021, l’Ajuntament de Barcelona va aportar el ciat entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat 71,8 % dels habitatges adjudicats per la Mesa d’Emer- 500 de Catalunya que s’encarrega de valorar les situaci- gències i el 100 % dels HUT, la qual cosa representa un 78 % del total, mentre que l’Agència de l’Habitatge ons de vulnerabilitat residencial i d’oferir habitatge de Catalunya (AHC) va aportar el 22 % restant, lluny a les unitats de convivència que l’han perdut. del 60 % previst. 400 Amb l’objectiu d’ampliar el ventall de persones El programa Reallotgem, iniciat el 2021 i impulsat que es poden acollir als serveis de la Mesa d’Emer- per la Generalitat de Catalunya, ha de permetre do- 300 gències Socials, l’any 2016 se’n va modificar el re- nar resposta a aquesta situació. El 2021 s’han captat 3 habitatges. glament. La modificació es va elaborar amb el grup de treball de Modificació del Reglament d’Emergèn- 200 cies del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, per incloure: 100 • L’atenció a les famílies amb ordre de desnona- ment però sense títol habilitant. 0 • L’atenció a les famílies amb menors quan l’ha- 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 03 bitatge estigui en molt mala situació. z Sol.licituds noves presentades • L’eliminació del criteri d’ingressos mínims. z Sol.licituds valorades positivament  Actuacions de la Mesa d’emergències socials. • L’elevació del criteri d’ingressos màxims. pendents de rebre habitatge (acumulat) Barcelona, 2015-2021. • L’admissió d’usuaris o adjudicataris amb propi- Habitatges adjudicats Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona Generalitat etats, sempre que no sigui un altre habitatge o de Catalunya que tingui un valor cadastral superior a 12.000 €. • La inclusió de les situacions de violència mas- 22 clista com a criteri d’adjudicació d’habitatges d’emergència social. % Entre el 2016 i el 2021, la Mesa d’Emergències 78 Socials ha adjudicat 1.317 habitatges. Comple- Ajuntament mentàriament als habitatges lliurats a través de la de Barcelona Mesa, s’ofereixen mecanismes alternatius per atendre les necessitats residencials de les perso-  Aportacions d’habitatges a la Mesa nes adjudicatàries. d’Emergències Socials per administracions, El 31 de desembre del 2021 constaven 610 uni- 2021. Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona tats de convivència que, tot i que tenien una valo- ració positiva estaven a l’espera de l’adjudicació d’un habitatge. A través del programa d’habitatges  Lliurament de claus d’habitatges de la Mesa d’ús turístic (HUT) s’ha pogut facilitar habitatge d’Emergències Socials. Barcelona, abril 2022. temporal a 59 d’aquestes llars. Font: Ajuntament de Barcelona 206 207 PREVENCIÓ AJUTS AL PAGAMENT DE L’HABITATGE L’estratègia més efectiva per evitar la pèrdua de l’ha- bitatge és el suport al pagament d’aquest, ja sigui per resoldre una problemàtica puntual o una situació que es preveu de llarga durada. Actualment a Barcelona es compta amb un ampli ven- tall d’ajuts al pagament de l’habitatge que provenen de les diferents administracions; la Generalitat, l’Estat o el mateix Ajuntament. Mentre el parc públic i social de lloguer no pugui donar resposta a les necessitats de la població de la ciutat, serà necessari recórrer a ajudes al pagament del lloguer per tal de cobrir la diferència entre el que poden aportar els arrendataris i el preu del lloguer a la ciutat. 03 Actualment, les ajudes al pagament de l’habitatge serveixen, entre d’altres coses, per combatre l’emer- gència habitacional i prevenir situacions de desnona- ment, combatre situacions de sobrecàrrega severa del lloguer i prevenir la pobresa energètica. En els últims anys, l’Ajuntament ha apostat per aug- mentar el pressupost destinat a ajuts al pagament de l’habitatge, diversificar els tipus d’usuaris que poden rebre aquests ajuts i simplificar els procediments ad- ministratius per sol·licitar-los.  Seu de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Carrer del Dr. Aiguader, 36. La Barceloneta. Font: Ajuntament de Barcelona 208 PREVENCIÓ TIPUS D’AJUTS AL PAGAMENT Tipus d’ajuts 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2016-2021 DE L’HABITATGE Ajuts al lloguer del parc públic A Barcelona s’ofereixen actualment quatre tipus Ajuts a habitatges per a la gent gran Parc públic 911 1.021 1.200 1.175 1.044 974 961 6.375 d’ajuts al pagament de l’habitatge: Ajuts al lloguer del parc privat 5 z Ajuts al lloguer del parc públic. Gent gran z Ajuts al lloguer del parc privat, que han aug- 37 1.206 1.206 1.311 1.340 1.384 1.384 1.433 8.058 (habitatges amb serveis) mentat un 18,45 % el 2021 respecte del 2020 % (s’ha arribat a 10.586 ajuts i s’han atès unes 26.500 persones). 54 Emergència 12.006 12.519 12.420 12.690 12.799 11.327 19.228 80.983 (parc privat) z Ajuts a habitatges públics amb serveis per a la Ajuts d’emergències gent gran. z Ajuts d’emergència dirigits al parc privat. Parc privat 9.117 9.468 9.692 9.597 8.294 8.638 10.586 56.275 Recentment, aquest tipus d’ajuts han experimen-  Tipus d’ajuts al pagament del lloguer. tat un fort creixement (+80 % respecte l’any an- Barcelona, 2016–2021. terior) i han arribat a 19.228 llars l’any 2021. Font: Ajuntament de Barcelona i Consorci de l’Habitatge de Barcelona Total ajuts concedits 23.240 24.214 24.623 24.802 23.521 22.323 32.208 151.691 Entre el 2016 i el 2021 es van atorgar 151.691 ajuts 03 al pagament de l’habitatge per un import total de 246,30 M€. El 2021, aquests ajuts van donar su- Estat + port a unes 80.500 persones. Generalitat  Ajuts al pagament de l’habitatge. Barcelona,  Evolució dels ajuts al pagament de l’habitatge Les convocatòries d’ajuts al pagament de l’ha- 2015–2021. per administracions, 2016–2021. Font: Ajuntament de Barcelona i Consorci de l’Habitatge bitatge es gestionen a través de les Oficines de 40 Font: Ajuntament de Barcelona i Consorci de l’Habitatge de Barcelona de Barcelona l’Habitatge i els Serveis Socials, i els impulsen di- % ferents administracions. Entre el 2016 i el 2021 l’Ajuntament va aug- 60 mentar l’import destinat a ajuts al pagament de Ajuntament 40.000 € l’habitatge de 16 M€ a 31,39 M€. En relació amb la de Barcelona 35.000 € Generalitat i l’Estat, entre el 2016 i el 2021, l’Ajun- tament de Barcelona va aportar el 60 % dels ajuts  Distribució dels ajuts al pagament de l’habitage 30.000 € al pagament de l’habitatge del conjunt del parc pú- entre administracions, 2021. blic i privat que s’ofereixen a la ciutat. Font: Ajuntament de Barcelona 25.000 € 20.000 € 15.000 € 10.000 € 5.000 € 0 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Ajuntament Generalitat + Estat 210 211 PREVENCIÓ AJUTS AL PAGAMENT DE LLOGUER AJUTS AL PAGAMENT DEL LLOGUER DEL PARC PRIVAT DEL PARC PÚBLIC Els ajuts al pagament del lloguer del parc privat Els ajuts al pagament del lloguer del parc públic representen el 91 % dels ajuts al pagament de l’ha- representen el 9 % del total d’ajuts al pagament de bitatge que s’ofereixen a la ciutat. Aquests prove- l’habitatge que es concedeixen a la ciutat. Aquests nen de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat, i es faciliten el pagament de l’habitatge a les llars amb gestionen a través de les Oficines de l’Habitatge i menys ingressos que resideixen en habitatges del els Serveis Socials Bàsics de la ciutat. parc públic i que no poden fer front al pagament L’any 2021, aquests ajuts van tenir un cost de d’un lloguer protegit. Permeten que el preu mitjà 45,75 M€ i van permetre que 29.814 llars es man- del lloguer municipal se situï en 226 €/mes. tinguessin al seu habitatge. Els tipus d’ajuts al pagament del lloguer del Els tipus d’ajuts al pagament del lloguer del parc públic són: parc privat són els següents: • Fons de lloguer social (4 %). Aquests ajuts fa- • Ajuts estables al pagament del lloguer. Els ofe- ciliten el pagament dels habitatges públics a reixen l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat. les llars amb menys ingressos. Els ofereixen • Ajuts d’emergència per l’allotjament. Els ofe- l’Ajuntament i la Generalitat. reixen els Serveis Socials municipals. • Ajuts als habitatges amb serveis per a gent 03 gran (5 %). Aquests ajuts faciliten el pagament L’any 2021, el 69,2 % dels ajuts d’emergència es van dels habitatges amb serveis per a persones concedir a peticions presentades per dones. Van grans. Els ofereix íntegrament l’Ajuntament. destacar els ajuts al lloguer compartit i a l’allotja- ment en pensions, que van arribar a quasi 6.000 L’any 2020, com a part de les mesures Covid, es va llars cadascun. aplicar una moratòria automàtica del pagament del lloguer dels habitatges del parc públic i una revisió de les quotes de lloguer dels habitatges del parc pú- blic i dels habitatges inclosos al parc de cessió.  Oficina de l’habitatge del barri de Sant Andreu (Consorci de l’Habitatge de Barcelona). Font: Ajuntament de Barcelona  Promoció d’habitatge dotacional per a gent gran i allotjament temporal. Carrer Ali Bei, 100-102. El Fort Pienc. Arquitectura: Arquitectura Produccions, Pau Vidal, Vivas Arquitectos Font: José Hevia 212 213 PREVENCIÓ SUBSIDIAR LA OFERTA O LA despesa pública fa que s’hagi optat per una per accedir a un habitatge en propietat (re- Les polítiques d’habitatge d’avui estan DEMANDA. AJUDES A LA PROMOCIÓ redistribució directa a les llars amb neces- duint el tipus d’interès hipotecari o facilitant directament determinades per la trajectò- I AJUDES A LES FAMÍLIES sitats, tot reduint l’ajut a través de l’oferta. les condicions d’accés, per exemple, rebai- ria de les mesures adoptades al llarg del Els instruments de política pública que es xant l’entrada), o bé constitueixen ajuts di- temps. Històricament, una de les conse- MONTSERRAT PAREJA-EASTAWAY poden fer servir des dels governs nacionals, rectes a les famílies. Aquest tipus d’ajut qüències de la Primera i la Segona Guerres Universitat de Barcelona, regionals o locals per garantir l’accés a l’ha- directe està habitualment vinculat a la ren- Mundials a Europa i de la Guerra Civil a Co-directora de la Càtedra Barcelona d’Estudis bitatge varien segons el temps i el país. Els da de les persones, que és un dels criteris Espanya va ser un parc d’habitatges defi- d’Habitatge (UPC-UPF-UB-UAB), Vicepresidenta de la European Network ajuts adreçats a l’oferta (constructors, enti- d’elegibilitat per percebre’l. En aquest se- citari i en males condicions. Calia reforçar for Housing Research (ENHR) tats financeres i propietaris) s’han vinculat gon cas, l’ajut directe pot ser condicionat a l’oferta adreçada a satisfer aquests dese- sovint a ajuts amb voluntat de reduir el preu una despesa en habitatge (fins i tot pot ser quilibris i orientar-la a les llars amb neces- de la compra o el lloguer de l’habitatge al atorgat directament al propietari de l’habi- sitats. Majoritàriament, els països van op- mercat (Oxley, 1987). Aquests poden ser di- tatge) o simplement augmenta la renda fa- tar per posar en marxa programes d’ajuts rectes o indirectes: un exemple d’ajut direc- miliar, millorant també la càrrega relativa a la pedra subvencionant directament la te seria aquell en què, en situacions de dèfi- quant a despesa en habitatge. Són exem- nova construcció i regulant els lloguers. El mercat de l’habitatge ha estat històrica- cit d’habitatge, els promotors o constructors ples d’aplicació d’aquests ajuts directes a Malgrat que els instruments fossin simi- ment un mercat intervingut. Les solucions d’obra nova han pogut accedir a préstecs la demanda els esquemes del Regne Unit lars, amb el pas del temps van donar lloc a de mercat, tot i ser eficients en l’assigna- subvencionats, o bé en quota o bé en tipus (housing benefit), els Estats Units (housing sistemes d’habitatge molt diferents. Mentre 03 ció, no acostumen a produir un resultat de- d’interès, que faciliten l’expansió del sector. vouchers) o el Canadà (shelter allowance). que a països com Holanda o el Regne Unit sitjable des d’una perspectiva social. Així, No és casualitat que en molts països on s’ha Tot i així, la divisió entre les dues tipolo- bona part d’aquests ajuts van anar orientats el sector públic ha participat en el mercat optat per aquesta intervenció, el sector im- gies no és exacta. Per exemple, els ajuts a la a entitats sense afany de lucre, donant pas proveint ajuts tant d’oferta, amb els anome- mobiliari s’hagi convertit en un sector potent rehabilitació d’habitatge de segona mà po- a la consolidació d’associacions d’habitat- nats «subsidis a la pedra», com a la deman- per la seva contribució al PIB i per la genera- den anar adreçats a professionals del sec- ge o a l’habitatge públic local, a Espanya els da, amb els ajuts a les persones o les llars. ció d’un efecte d’arrossegament sobre altres tor, fonamentalment dedicats a la millora ajuts es van orientar a la nova construcció, Depenent, entre altres factors, de l’estat del sectors. Alternativament, un exemple d’ajut dels edificis on hi ha habitatge de lloguer, tot reforçant un sector immobiliari amb un benestar dominant a cada país, el compro- indirecte seria aquell a partir del qual els pro- i també a les llars que desitgen millorar les poder econòmic creixent. A més, la catego- mís en la provisió d’habitatge a totes les pietaris poden percebre reduccions en les condicions del seu habitatge. Atès l’impuls rització dels habitatges construïts amb el persones ha pres una o altra forma. La difi- seves obligacions fiscals a canvi de posar en que ha agafat la transformació dels habi- benefici de l’ajut públic, com ara qualsevol cultat que representa per a les llars, espe- el mercat de lloguer el seu habitatge. En ge- tatges sota criteris de sostenibilitat des de les fórmules associades amb l’habitat- cialment les de baixos ingressos, fer front neral, els ajuts a la pedra cerquen que l’ofer- de la configuració de l’Agenda 2030 (es- ge de protecció oficial, però especialment al pagament dels serveis d’habitatge és una ta posi en el mercat habitatges amb preus talvi energètic, sostenibilitat de materials, l’habitatge públic, va tenir una durada limi- de les raons per les quals la provisió d’un de compra o lloguer per sota del mercat. Un etc.), la rehabilitació sostenible (sustaina- tada en el temps. Així, va entrar a formar habitatge adequat i digne apareix en bona exemple d’ajut a la pedra són els coneguts ble retrofitting) apareix també com a destí part de l’oferta del mercat, la qual cosa va part de les polítiques públiques d’ençà de la programes de construcció d’habitatge de de molts ajuts que, malgrat ser percebuts contribuir a la minva continuada de l’habi- meitat del segle XX. Tanmateix, la reducció protecció oficial a Espanya. per les llars, van directament orientats a la tatge públic al país. Tanmateix, l’organitza- generalitzada del pes del sector públic en Els ajuts a la demanda van directa- pedra. Un altre cas seria el de la regulació ció de sistemes d’ajut a la pedra a Europa les economies desenvolupades té una re- ment adreçats als consumidors d’habitat- dels lloguers: malgrat ser determinants per va ser en bona part el resultat de la pres- percussió directa en els mecanismes que ge, siguin aquests propietaris o llogaters. a la capacitat de fixar un determinat preu de sió que exercien associacions organitzades s’utilitzen per corregir el resultat del mercat Aquests també presenten formes diverses: lloguer al mercat per part del propietari, afa- com ara sindicats, i aquest tipus de política d’habitatge: la millora en l’eficiència de la faciliten l’accés a un finançament favorable voreixen directament l’usuari de l’habitatge. va tenir un paper molt menys redistributiu 214 215 PREVENCIÓ que el que haurien tingut ajuts directes a REFERÈNCIES les persones (Kemp, 2007). • Gruis, V. and Nieboer, N. (2006) Social housing invest- El segle XX va ser testimoni d’un despla- ment without públic finance: the Dutch case. Public Fi- nance and Management. Vol. 6. Issue 1. çament en els instruments de política d’ha- • Hills, J.; Hubert, F.; Tomann, H and Whitehead, B. (1990) bitatge utilitzats: de l’ús majoritari d’ajuts a Shifting subsidy from bricks and mortar to people: Ex- la pedra es va passar a la proliferació d’es- periences in Britain and West Germany, Housing Stu- dies, 5:3, 147-167, DOI: 10.1080/0267303900872068. quemes d’intervenció en què els ajuts a les • Kemp, P. (1990) Income related assistance with housing persones esdevenien centrals. Així, es van costs: A cross-national comparison. Urban Studies, vol reduir els subsidis a l’oferta per a la construc- 27, pp. 795-808. ció d’habitatge de lloguer i es van substituir • Kemp, P. (2007)(ed) Housing allowances in compar- ative perspective. Bristol: The Policy Press. ISBN: per diferents modalitats d’ajuts estretament 9781861347541. associats al nivell de renda de les famílies i • Oxley, M. (1987) The aims and effects of housing allow- les despeses fiscals (deduccions, incentius ances ion Western Europe. In: W. Van Vliet (ed) Houis- ing Markets and policies under fiscal austerity. London: o tipus impositius més baixos), que esdevin- greenwood Press. drien l’eina més utilitzada per subvencionar l’habitatge (Hills et al. 1990). En alguns pa- ïsos, com ara Holanda, això ha suposat un 03 replantejament en el funcionament de les gestores d’habitatge públic (housing asso- ciations), que s’han vist obligades a cercar noves fórmules per al seu finançament ar- ran de l’eliminació de l’ajuda directa públi- ca (Gruis i Nieboer, 2006). Aquest fenomen s’accelera a partir de la crisi econòmica i fi- nancera de l’any 2008, amb una certa vari- abilitat segons els països respecte a la mag- nitud del canvi. En general, en aquells països on l’estat del benestar està més desenvolu- pat s’ha reconegut el benefici dels ajuts a les persones com a instrument més redistribu- tiu i més ben orientat. Tal i com diu Kemp (1990), un cop que s’ha resolt el greu dèficit d’habitatge després de les guerres i s’ha mi- llorat considerablement la qualitat dels ha- bitatges, ens trobem davant d’un problema de renda o ingressos de les llars, més que no pas d’habitatge en sí mateix. D’aquesta manera, l’habitatge passa a ser alhora cau-  Promoció d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer. Via Augusta, 401-403. Sarrià. sa i conseqüència de la pobresa econòmica. Font: Ajuntament de Barcelona 216 217 PREVENCIÓ POBRESA ENERGÈTICA La pobresa energètica és la situació per la qual les per- sones i famílies tenen dificultats per mantenir la seva llar a una temperatura adequada, tant en els moments de fred com en els de calor. A Espanya es calcula que un 11 % de la població pateix pobresa energètica, la qual cosa posa de manifest la necessitat d’actuar per garantir l’accés als serveis bà- sics de la llar i la urgència de treballar per l’eficiència energètica. L’atenció a la pobresa energètica requereix diferents tipus d’intervencions i a diferent escala i es dona a tra- vés dels Punts d’Assessorament Energètic. En aquesta línia, i des d’una perspectiva de drets energètics, l’Ajuntament de Barcelona treballa per 0303 garantir l’accés als subministraments bàsics a través de l’assessorament i l’acompanyament a la ciutadania, i per millorar l’eficiència dels habitatges a través de la rehabilitació del parc construït, especialment en el cas de les llars i els col·lectius més vulnerables. 218 PREVENCIÖ PREVENCIÓ PUNTS D’ASSESSORAMENT Les xifres del 2021 mostren que els usuaris 1 PAE de Ciutat Vella ENERGÈTIC (PAE) dels Punts d’Assessorament energètic van ser en Plaça de Salvador Seguí, 13 un 65 % dones. Aquesta dada mostra com les de- 2 PAE de l’Eixample Els PAE o Punts d’Assessorament Energètic són un sigualtats econòmiques estructurals que afecten Carrer d’Alí Bei, 13-15 servei de l’Ajuntament de Barcelona que pretén in- les dones són un factor determinant a l’hora de 3 PAE de Sants – Montjuïc Carrer Antoni de Capmany, 23 formar i atendre les persones residents a la ciutat, patir situacions de pobresa energètica. El 13 % 4 PAE de Les Corts i Sarrià - Sant Gervasi i intervenir perquè puguin exercir els seus drets dels usuaris dels PAE eren llars monomarentals 9 Carrer del Remei, 9 energètics i les companyies no els neguin l’accés (amb un 62 % de dones nascudes fora de l’Estat 8 5 PAE de La Marina als subministraments bàsics. espanyol) i el 45 % eren dones soles, amb una mit- 7 Passeig de la Zona Franca, 185-219 El seu objectiu final és combatre la pobresa jana d’edat de seixanta-sis anys. 6 PAE de Gràcia energètica a Barcelona, és a dir, garantir els drets Pel que fa al territori, els districtes que aglu- 10 Carrer Francisco Giner, 14 4 12 de la ciutadania en relació amb l’accés als submi- tinen més atencions són Nou Barris (21 %), Ciutat 6 7 PAE d’Horta - Guinardó nistraments bàsics, i millorar l’eficiència de les Vella (13 %) i Sant Martí (13 %). 3 Carrer del Llobregós, 175-189 llars de la ciutat, treballant a partir de la prevenció 8 PAE de Nou Barris Entre el 2020 i 2021, tres de cada quatre con- 2 Plaça Major de Nou Barris, 1 i l’acció comunitària. sultes als PAE han estat relacionades amb el sub- 5 1 11 9 PAE Zona Nord Des del moment de la seva creació, l’any 2017, ministrament de la llum. Del total d’aquestes, més Avinguda d’Escolapi Càncer, 5 s’ha apostat per un model de proximitat i els PAE de la meitat han estat relacionades amb deman- 10 PAE de Sant Andreu s’han ubicat majoritàriament a les Oficines de des d’assessorament per rebaixar el cost de la Carrer de Joan Torras, 49 l’Habitatge ja existents. Actualment hi ha 12 PAE factura de la llum a través de l’optimització de les 11 PAE de Sant Martí 03 repartits per tota la ciutat. factures o la sol·licitud del bo social. Durant el pri- Carrer Pujades, 350 Entre el 2017 i el 2021, els Punts d’Assessora- mer trimestre del 2022, aquest tipus de consultes 12 PAE d’Horta Guinardó ment Energètic han atès 155.475 llars i han aturat han continuat creixent en volum mes a mes. Plaça de Salvador Riera, 2 108.590 talls de subministrament de llum, d’aigua Si calculem l’estalvi econòmic associat a l’as- i de gas en domicilis de la ciutat. L’any 2021, gai- sessorament energètic realitzat des de l’inici del  Punts d’Assessorament Energètic de Barcelona.  Punt d’Assessorament Energètic de Sant Andreu rebé el 70 % de les persones que van acudir als PAE servei dels PAE, el 2017, s’observa un estalvi de Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Ajuntament Font: Ajuntament de Barcelona ho van fer derivades per altres serveis municipals, 721.572,11 € (amb IVA) en total. de Barcelona entre ells les Oficines de l’Habitatge. 50.000 z Total d’unitats familiars ateses als PAE z Número de talls aturats 40.000 30.000 20.000 10.000  Atencions dels Punts d’Assessorament 0 Energètic. Barcelona, 2017–2021. 2017 2018 2019 2020 2021 Font: Ajuntament de Barcelona 220 221 PREVENCIÓ ACCIONS LOCALS PER COMBATRE de caràcter pal·liatiu. Es tracta, doncs, de cions principals —Climate Alliance, AISFOR, com mesures per abordar la pobresa ener- LA POBRESA ENERGÈTICA mesures a curt termini, reactives i encami- Akaryon, Ecoserveis i NOVA School of gètica a tot el món. A través d’una sèrie de nades a proporcionar un alleujament finan- Science and Technology-FCT NOVA— i set filtres ràpids i avançats, aquesta eina per- MARIA TERESA COSTA-CAMPI cer entre els col·lectius més vulnerables. En institucions nacionals que actuen com a met a l’usuari identificar fàcilment una llis- Catedràtica emèrita d’Economia de la Universitat canvi, l’eina més eficaç a mitjà i llarg termini antenes locals a Grècia, Romania, Irlanda, ta de projectes i accedir a informació ad- de Barcelona, és actuar sobre la despesa energètica i el Xipre, Croàcia, Polònia i Bulgària. L’EPAH dicional a través de les fitxes descriptives Directora de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona (UB), Institut d’Economia bon estat dels habitatges. En aquesta línia, té una durada prevista de quatre anys i pre- (fase de la pobresa energètica, tipus d’in- de Barcelona (IEB) guanyen terreny aquells mecanismes orien- tén anar un pas més enllà del focus naci- tervenció, professionals implicats, tipus de tats a la rehabilitació energètica de les llars i onal iniciat per l’Observatori de la Pobresa finançament, tipus d’ODS abordats, etc.). ELISENDA JOVÉ LLOPIS l’impuls de l’autoconsum a través de les co- Energètica de la Unió Europea en la genera- L’objectiu és que el nombre d’experiències Investigadora de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica munitats energètiques locals. ció de transformacions en el coneixement creixi i es difonguin exemples nous de me- de la Universitat de Barcelona (UB), Institut d’Economia de Barcelona (IEB), Amb el propòsit d’erradicar la pobresa sobre la pobresa energètica, establint un sures i accions eficaces contra la pobresa Professora associada de la Universitat de Barcelona energètica i accelerar la transició energè- servei que doni suport als municipis, ja que energètica. El segon instrument clau per tica justa, a finals de novembre del 2021, s’ha observat que aquests són els actors que donar visibilitat a les accions locals i poder la Comissió Europea posava en marxa el es troben a la primera línia a l’hora d’abordar replicar-les en altres territoris afectats és El debat a Europa sobre el problema de la po- Centre d’Assessorament sobre la Pobresa la pobresa energètica i contribueixen a es- el recent informe Tackling energy poverty bresa energètica és més present que mai, no Energètica (Energy Poverty Advisory Hub, tablir una connexió directa entre les estra- through local actions— Inspiring cases from 0303 només per la qüestió energètica, sinó també EPAH), basat en la creació d’una xarxa col- tègies internacionals i el context local. across Europe, que recull un total de vint- per la preocupació social més àmplia relaci- laborativa d’actors locals. Amb el seu funci- El nou Centre d’Assessorament sobre i-quatre experiències europees d’èxit sobre onada amb el canvi climàtic, la degradació onament s’inicia a Europa un nou camí per Pobresa Energètica de la Unió Europea té com es pot alleujar la pobresa energètica a dels edificis, la pobresa i la privació de la sa- abordar la pobresa energètica a través d’un tres grans eixos d’actuació: identificar i vi- nivell local. Aquest treball, resultat de l’àm- lut (Comissió Europea, 2020; 2021).1 D’acord enfocament de baix a dalt (bottom-up), en sibilitzar accions locals per fer front a la po- plia investigació de més de dues-centes bo- amb les darreres xifres publicades pel portal què la interacció dels diferents actors locals bresa energètica, convertir-se en el centre nes pràctiques, posa de manifest que unes estadístic Eurostat,2 al voltant del 7,5 % de la (empreses, entitats socials, Administració de competències de referència sobre la po- iniciatives locals ben dissenyades contri- població de la Unió Europea no es pot per- i ciutadania) esdevé un element essencial bresa energètica i, finalment, mitigar la po- bueixen amb èxit a millorar la problemàti- metre mantenir les seves llars a una tempe- que determinarà l’èxit dels múltiples meca- bresa energètica proporcionant assistència ca de la pobresa energètica. Entre les dife- ratura adequada. Si bé la pobresa energètica nismes de mitigació d’aquesta problemàtica tècnica a les autoritats locals i organitzaci- rents pràctiques locals implementades a és una situació generalitzada a tot Europa, socioeconòmica. Tot i que les accions de dalt ons de la societat civil. la ciutat de Barcelona, sobresurt la posa- la seva incidència mostra una notable hete- a baix (top-down) són essencials per com- Pel que fa al primer eix d’actuació, du- da en marxa dels dotze Punts d’Assesso- rogeneïtat entre els diferents Estats mem- prendre la magnitud del problema, establir rant l’any 2021 el Centre ha recopilat més rament Energètic. Aquesta iniciativa, que bres. Els països més afectats són Bulgària els objectius de reducció i definir accions a de dos-cents casos locals inspiradors que va posar en marxa el 2017 l’Ajuntament de (27,51 %), Lituània (23,1 %), Xipre (20,9 %), curt, mitjà i llarg termini, les accions regio- han tingut com a fruit dos recursos en línia Barcelona, amb la col·laboració d’entitats Portugal (17,5 %) i Grècia (17,1 %). En canvi, nals i locals permeten ampliar al màxim el per orientar les parts interessades en la im- socials, ofereix informació, atenció i in- els percentatges més baixos (al voltant del radi d’actuació i respondre directament a les plementació d’accions concretes i la llui- tervenció essencial perquè els col·lectius 2 %) es registren a Suïssa, Noruega, Àustria, necessitats pròpies que afronten els col·lec- ta contra la pobresa energètica en el seu més vulnerables puguin tenir garantits els Finlàndia i la República Txeca. tius més vulnerables als diferents territoris. context local. D’una banda, destaca l’EPAH drets energètics bàsics i millorar l’eficièn- Les mesures d’intervenció social pro- L’EPAH, que compta amb el suport de la ATLAS, que és una base de dades interac- cia de les seves llars. Aquest projecte també posades per afrontar la pobresa energèti- Direcció General d’Energia de la Comissió tiva en línia que permet al visitant desco- compta amb un programa d’inserció laboral ca s’han centrat principalment en accions Europea, està coordinat per cinc organitza- brir projectes locals i internacionals, així que ofereix anualment experiència i forma- 222 223 PREVENCIÖ PREVENCIÓ ció a una vintena de persones vulnerables. La tercera línia d’actuació del Centre es Un cop finalitzat el període de formació, els basa a oferir assistència tècnica a les auto- beneficiaris realitzen tasques d’optimitza- ritats locals i les organitzacions de la socie- ció de factures energètiques de llars vulne- tat civil amb l’objectiu final de motivar-les a rables i d’avaluació de les condicions dels emprendre accions contra la pobresa ener- habitatges per oferir assessorament sobre gètica a nivell local. Aquest any 2022 ja s’ha mesures energèticament eficients de baix llançat la primera convocatòria per accedir cost en cas que sigui necessari. a aquesta assistència, i actualment s’estan El segon eix d’actuació se centra en me- avaluant les propostes rebudes. Els gua- canismes conductuals per fer front a la po- nyadors de la convocatòria obtindran fins a bresa energètica. Per això l’EPAH acaba de nou mesos de suport personalitzat per part posar a disposició de totes les persones d’experts i del mateix equip del Centre per interessades el primer curs en línia sobre desenvolupar les accions contra la pobresa pobresa energètica, titulat «Introducció a energètica plantejades. la pobresa energètica i a l’EPAH». Es trac- La realitat local que viuen les llars afec- ta d’un curs introductori de curta durada tades per la pobresa energètica és un fac- obert a tothom, ja que no calen requisits tor rellevant a tenir en compte a l’hora 0303 formatius previs. El curs ofereix una visió d’abordar aquesta problemàtica. Són es- general de la pobresa energètica i està dis- sencials els esforços holístics en tots els ponible en anglès amb subtítols en vint-i-un nivells de govern, des de l’àmbit europeu idiomes. El Centre té previst oferir dos nous fins a l’àmbit local, en la línia del que està cursos en línia durant els pròxims mesos a impulsant aquesta plataforma col·labora- un públic més especialitzat. El curs «La po- tiva europea. Com més bones pràctiques bresa energètica a Europa: del marc polític sobre el terreny es puguin donar a conèi- a la integració en els plans d’acció locals— xer, més es podrà contribuir al disseny d’un curs compacte EPAH» estarà orientat prin- marc perquè els municipis desenvolupin cipalment als responsables de la presa de cada cop més projectes i els resulti enca- decisions, per tal d’incrementar el coneixe- ra més fàcil abordar la pobresa energètica. ment sobre el marc polític i estratègic de la pobresa energètica i proporcionar-los els 1 Comissió Europea (2020). Commission Recommendation (EU) 2020/1563 of 14 October 2020 on energy poverty. coneixements i les eines necessaris per dis- https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/ HTML/?uri=CELEX:32020H1563&from=ES senyar polítiques i plans locals. En canvi, el 2 Comissió Europea (2021). Communication from the curs «Alleujar la pobresa energètica: com Commission to the European Parliament, the European implementar accions locals— curs ampli- Council, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions. Tackling ri- at EPAH» vol oferir informació pràctica so- sing energy prices: a toolbox for action and support. bre el terreny sobre com mitigar la pobresa com/2021/660 final. Available at: https://eur-lex.europa. Mitgera solar fotovoltaica. Carrer eu/legal-content/EN/XT/?uri=COM%3A2021%3A660% de la Ciutat de Granada. El Poblenou. energètica, així com estudis de casos, bo- 3AFIN&qid=16342159841012https://ec.europa.eu/euros- Font: Lídia Carbonell. Ajuntament de Barcelona nes pràctiques, eines i recursos disponibles tat/databrowser/view/ILC_MDES01__custom_137816/bo- okmark/map?lang=en&bookmarkId= f4f90944-6627- a personal tècnic i professionals. 4c6b-8035-f966532e2036 224 225 PREVENCIÖ PREVENCIÓ LLUITA CONTRA EL SENSELLARISME Un dels fenòmens que expressa amb més claredat l’exclusió residencial és el sensellarisme, un terme que defineix la situació de persones que no disposen d’un habitatge amb les condicions mínimes d’habitabilitat per viure-hi amb dignitat o no hi tenen accés. L’increment d’aquest fenomen d’exclusió residencial és una realitat alarmant a tot Europa, especialment després de l’emergència sanitària i social ocasionada per la Covid-19. Aquesta situació té un impacte especial en certs grups socials amb dificultats estructurals per aconseguir un habitatge, com ara les famílies monomarentals, les persones immigrants i les persones joves. Aquests col·lectius presenten una tendència més elevada a 0303 veure’s abocats a viure al carrer, en equipaments d’ins- titucions públiques o privades, habitatges d’inclusió, assentaments de barraques o pisos ocupats.  Dones usuàries del Centre Residencial d’Inclusió La Llavor en un taller de confecció tèxtil. Barcelona, octubre 2020. Font: Edu Bayer. Ajuntament de Barcelona 226 PREVENCIÖ PREVENCIÓ ATENCIÓ A LES PERSONES El programa s’adreça a persones sense llar SENSE LLAR i en situació d’exclusió social severa, amb pro- blemes de salut mental i/o drogodependències, Segons el setè Recompte de la Xarxa d’Atenció a que viuen al carrer i que no s’acaben de vincular Persones Sense Llar (XAPSLL), el maig del 2021 es als recursos existents. Aquestes persones, per van comptabilitzar a Barcelona 895 persones que dor- formar part del programa, han d’acceptar la vi- mien a la via pública i 3.046 allotjades en equipa- sita d’un professional un cop a la setmana com ments o entitats municipals de la ciutat. 1.741 d’aques- a mínim, contribuir al cost del lloguer (pagant tes places eren en allotjaments públics i concertats, com a màxim un 20 % del total), respectar la i 1.305, en entitats socials privades, unes xifres que convivència veïnal i comunitària, i acceptar ser s’havien incrementat un 36 % respecte del 2008. avaluats per fer el seguiment del projecte. Davant d’aquesta situació, i tenint en compte Per la seva banda, el Departament de Treball, l’evidència proporcionada per altres ciutats, l’Ajun- Afers Socials i Famílies de la Generalitat de tament de Barcelona va decidir apostar per la meto- Catalunya ha enfortit el treball conjunt amb dologia Housing First (Primer la llar). Es tracta d’un l’atenció primària de Serveis Socials munici- model innovador, amb èxit internacional, que assu- pals per tractar el sensellarisme i finança els meix que, perquè una persona sense llar superi ens locals que ho demanen perquè aquests pu- aquesta situació, ha de disposar, com a primera me- guin realitzar accions per afrontar aquest feno- sura, d’un habitatge individual, permanent, digne men, com ara incrementar les places d’allotja- 03 i adequat a les seves necessitats. ment i ampliar l’atenció i l’acompanyament de El plantejament Housing First ha fet redefinir el les persones sense sostre. model tradicional d’atenció a les persones sense llar Durant el 2020, el Departament va invertir a la ciutat (caracteritzat pel fet que la persona sense 14,2 M€ en l’àmbit del sensellarisme, i el 2021, llar aconsegueix l’habitatge al final del seu procés de l’Ajuntament de Barcelona va rebre 1 milió d’eu- recuperació), orientant-lo cap a un model que defensa ros addicionals per fer front a aquesta problemà- que, perquè una persona sense llar millori, primer ne- tica. Es preveu invertir 10 M€ a la millora de cessita tenir un habitatge permanent. Aquesta rede- l’atenció directa al carrer i 5 M€ en la construcció finició de política pública afegeix un nou element de de nous equipaments i la millora dels actuals. tensió a la demanda d’habitatge assequible a la ciutat. En general, i respecte a les dades del 2018, El programa municipal Primer la Llar, com a pro- en el recompte del 2021 s’ha constatat una es- jecte pilot, es va iniciar el 2015 i es va desplegar du- tabilització en el nombre de persones que per- rant el 2016 amb 50 habitatges (en 2 lots de 25 ha- nocten al carrer i un augment destacat de les bitatges cadascun). Els objectius del programa són: places en equipaments residencials pioners i especialitzats destinats a dones, persones amb • Oferir un habitatge en règim de tinença i ús indi- drogodependència o joves (en la darrera dèca- vidual, que s’ocupa en solitari. da s’han aconseguit més de 2.700 places). • Oferir suport socioeducatiu i instrumental per iniciar un procés de recuperació, reinserció i ad- quisició de plena autonomia personal.  Centre Residencial d’Inclusió La Llavor. • Procurar la vinculació de les persones amb els Barcelona, octubre 2020. serveis de la xarxa pública de la ciutat. Font: Edu Bayer. Ajuntament Barcelona • Possibilitar que s’aconsegueixi una autonomia  Centre de joves en situació de sensellarisme. personal, funcional i econòmica que permeti la Barcelona, juny 2021. vida independent. Font: Martí Petit. Ajuntament de Barcelona 228 229 PREVENCIÓ Centre d’acollida alberg Pere Tarrés. Barcelona, gener 2022. HOUSING FIRST A BARCELONA, A la Guia Housing First Europa, de juny Font: Marti Petit. Ajuntament de Barcelona DE PROGRAMA PILOT A POLÍTICA del 2016, entitats i persones expertes d’ar- PÚBLICA PER COMBATRE reu d’Europa van recollir els elements fona- EL SENSELLARISME mentals d’aquesta modalitat d’intervenció social i van establir les orientacions tècni- ALBERT SALES CAMPOS ques per posar en marxa projectes d’acom- Politòleg i sociòleg, panyament social i accés a l’habitatge per Investigador de l’Institut d’Estudis Regionals a persones sense llar que puguin ser con- i Metropolitans (IERMB) siderats «Housing First». La guia desenvo- lupa vuit principis: l’habitatge és un dret i, en conseqüència, no pot estar condici- onat pel tractament o l’acompanyament social ni s’hi pot subordinar; les persones ateses han de poder triar com volen viure; s’ha de separar la provisió d’habitatge i la de l’acompanyament social; la intervenció s’orienta a la recuperació de la persona i 0303 Oferir a una persona sense sostre un ha- posa el seu benestar en el centre; s’adop- bitatge perquè surti del carrer: aquest és ta un enfocament de reducció de danys en el punt de partida d’una metodologia d’in- referència a l’ús de substàncies addictives; tervenció social que va ser sistematitzada les persones ateses s’han de poder com- per primer cop a Nova York als anys noran- prometre amb el seu procés de recuperació ta pel psicòleg Sam Tsemberis. Pathways sense temor a sancions; l’atenció ha d’estar to Housing, l’organització liderada per centrada en la persona; l’acompanyament Tsemberis, va endegar a finals dels noran- ha de ser flexible i ha d’estar disponible du- ta un programa adreçat a persones sense rant el temps necessari. sostre amb una llarga trajectòria de vida al La metodologia «Housing First» s’estén carrer i amb necessitats molt complexes a partir de les moltes avaluacions que n’evi- derivades de problemes de salut mental o dencien l’eficàcia, i proporciona una sortida d’addiccions. Les persones que entraven de la seva situació de carrer a persones amb en el programa passaven directament del problemàtiques molt complexes que no ha- carrer a un apartament, a casa seva, i allà vien trobat el seu encaix en serveis orien- iniciaven el seu procés de recuperació,1 un tats segons el model tradicional d’«esca- procés que sovint és llarg i que requereix un la d’atenció».2 Davant la cursa d’obstacles acompanyament social i sanitari intens que que significa entrar en un circuit d’atenció s’adeqüi permanentment a les necessitats en què l’accés a l’allotjament és temporal i de persones que molt sovint acumulen un està condicionat al compliment de les con- llarg historial de conflictes amb serveis so- dicions establertes pels professionals que cials, hospitals o albergs. orienten la recuperació, «Housing First» 231 PREVENCIÖ PREVENCIÓ suposa un canvi de paradigma: la persona el programa Primer la Llar, que compta amb preus i haver de cercar nous habitatges per impulsen la integració de «Housing First» atesa té garantit l’habitatge de manera in- 50 places i finança a través d’un conveni el reubicar persones ateses. en un sistema de serveis socials i de provi- definida amb l’única condició de respectar programa Hábitat de la fundació Hogar Sí a Per bé que les recents reformes de la sió d’habitatge complex que té el repte de les normes de convivència amb el veïnat. Barcelona, que compta amb 18 places. LAU ofereixen més estabilitat en la tinença fer front a necessitats creixents, en espera L’acompanyament social, les fites acorda- Les avaluacions de tots dos programes dels habitatges, el mercat privat és reticent de polítiques estructurals que aturin el crei- des entre la persona i els seus referents so- són molt encoratjadores. Proporcionar un a llogar immobles per a programes socials, xement de l’exclusió residencial. cials, no condicionen la permanència en el habitatge estable, individual i sense condi- especialment en els municipis amb alta de- programa i en l’habitatge. cions, i un acompanyament social adequat manda d’habitatge de lloguer, com és el cas 1 Veure: Tsemberis, S., Gulcur, L., & Nakae, M. (2004). Housing A Barcelona es va començar a debatre a les necessitats funciona: evita que les per- de Barcelona. first, consumer choice, and harm reduction for homeless in- dividuals with a dual diagnosis. American journal of public sobre la conveniència i les potencialitats sones tornin al carrer, redueix l’impacte so- Pot semblar una obvietat, però el creixe- health, 94(4), 651-656. d’iniciar projectes basats en la metodologia bre la salut de la pobresa i de les addiccions, ment dels projectes basats en la metodo- 2 Veure: Busch-Geertsema, V. (2013). Housing First Europe: «Housing First» de la mà de la Xarxa d’Aten- i millora les condicions de vida de les perso- logia «Housing First» dependrà del fet que Final Report. Bremen/Brussels: European Union Programme for Employment and Social Solidarity. ció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), una nes ateses.3 En coherència amb altres recer- s’hi destinin habitatges. «Housing First» 3 Veure: Ivàlua (2018). Avaluació del programa ‘Primer la Llar’ de les xarxes de l’Acord Ciutadà per una ques internacionals, les avaluacions també trenca les lògiques de l’atenció social amb per a persones sense llar i Panadero, S. ; Martín, J. ; Henar, L. (2021) Evaluación de la metodología Housing Fist en España. Barcelona Inclusiva, formada per 38 entitats suggereixen una eficiència més gran en la una temporalitat limitada i de l’adequació Soluciones al Sinhogarismo. Madrid: Hogar Sí, Provivienda. de la ciutat i l’Ajuntament. Organitzacions utilització dels recursos públics, gràcies a de la persona a un pla de treball marcat per socials i investigadores que participaven en la millora de la coordinació entre diferents un equip professional. En alguns casos, el 0303 espais de debat internacionals van introduir sistemes de protecció social i d’atenció sa- suport social serà sostingut indefinidament el qüestionament del model d’escala i de nitària. Però malgrat aquests resultats, els i en d’altres s’anirà retirant, però la persona l’allotjament temporal, i van obrir el debat programes estan trobant greus dificultats seguirà a la seva llar, aportant un percen- sobre les noves propostes en jornades de per créixer i per superar l’etapa de pilot i tatge dels seus ingressos en concepte de treball a partir del 2011. consolidar-se com a política pública. lloguer. En una ciutat com Barcelona, si es L’Ajuntament de Barcelona va comen- Els principals entrebancs per superar prioritza l’estabilitat dels programes i de les çar a impulsar projectes «Housing First» i l’escala de programa pilot i convertir els persones ateses, caldria disposar d’habitat- a donar-hi suport l’any 2015, iniciant el pro- programes «Housing First» en una política ge públic per no fer recaure sobre els ser- grama Primer la Llar, amb 19 persones ate- que doni resposta a les persones amb una veis socials i les entitats eventuals pujades ses, i signant un conveni amb la fundació llarga trajectòria de carrer que viuen a la dels preus de mercat. L’objectiu per a una Hogar Sí (en aquells moments, RAIS) per fi- ciutat són la dificultat per aconseguir habi- persona que entri en un programa «Housing nançar el suport social i l’habitatge per a 10 tatges nous i la impossibilitat d’estabilitzar First» hauria de ser convertir-se progressi- persones. El programa municipal Primer la un parc dedicat a aquesta finalitat. Fins ara, vament en un inquilí més del parc públic Llar, gestionat per Sant Joan de Déu Serveis els habitatges s’han llogat al mercat privat a d’habitatge sense haver de canviar de pis. Socials, la cooperativa Suara i la Fundació través d’entitats socials. Això significa que, «Housing First» no erradicarà el sense- Sant Pere Claver, es va desplegar al llarg del en el moment de començar a aplicar aques- llarisme, però sí que ofereix solucions per als 2016 fins a arribar a atendre 50 persones ta metodologia, les persones que entraven casos més complexos. Fent front a moltes en habitatges individuals, amb l’acompa- al que seria «casa seva» començaven a viure dificultats, els programes pilot van creixent nyament social corresponent. en un pis la tinença del qual estava regulada i estenent-se, ofereixen una millor atenció L’any 2017, el conveni amb Hogar Sí es per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). En a les persones que hi entren, traslladen a la va ampliar per arribar fins a 18 habitatges. tres anys, la finalització de molts contractes resta dels serveis socials aprenentatges en Des de llavors, l’Ajuntament porta a terme va comportar pujades molt significatives de matèria d’atenció centrada en la persona i 232 233 PREVENCIÖ PREVENCIÓ DISCRIMINACIÓ I RACISME IMMOBILIARI L’habitatge és avui un dels principals factors d’exclu- sió social a Barcelona. En el context actual de crisi d’accessibilitat a l’habitatge, les persones migrants i/o racialitzades i el col·lectiu LGTBI sovint han de fer front a una nova barrera d’accés: la discriminació basada en motius ètnics o d’orientació sexual. Aquest tipus de discriminació exacerba altres vulnerabilitats a partir d’un procés d’acumulació de desavantatges i contribueix a la segregació residencial i a la limitació d’oportunitats educatives i laborals. L’Ajuntament de Barcelona, conscient d’aquesta pro- blemàtica, impulsa primeres mesures per tal de tenir evidències de cara a lluitar contra el racisme immobi- 03 liari i poder impulsar intervencions específiques per fer front a la discriminació immobiliària, no només per qüestions d’origen, sinó també per qüestions de gènere o orientació sexual, entre d’altres. 234 PREVENCIÓ CARTA EVIDÈNCIES SOBRE DISCRIMINACIÓ • Hi ha una feble tendència a la discriminació per IMMOBILIÀRIA orientació sexual, més concentrada en les pa- relles homosexuals formades per homes. La discriminació es refereix al tracte desigual de S’observa que hi ha més reticència a oferir visi- persones o grups en funció de les seves caracte- tes a immobles a aquest col·lectiu. En canvi, no rístiques personals. Sovint va acompanyada de es detecta discriminació en el cas de parelles processos sistemàtics que afavoreixen els mem- lesbianes. Es constata la probable existència bres de determinats grups en detriment d’altres. d’un mercat de lloguer segmentat per orienta- Aquests processos reforcen i mantenen desavan- ció sexual masculina, fet que no es detecta en tatges en l’accés a recursos i oportunitats de les parelles lesbianes. persones que s’enfronten a un tracte desfavorable. Entre l’any 2020 i el 2021 es van realitzar a De cara al 2023, es continuarà treballant l’antiracis- Barcelona dos estudis per detectar la presència me a través de les següents línies: de discriminació ètnica i per orientació sexual en  La clau pot ser un nom. Detecció d’evidències  Discriminació a la carta. Exclusió per motius el mercat de lloguer d’habitatge de la ciutat. Les • Generació de més coneixement sobre la dis- de discriminació en l’accés al mercat de lloguer ètnics del mercat de lloguer d’habitatge de dades van posar de manifest el següent: criminació en habitatge i recollida d’evidènci- d’habitatge de Barcelona. Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona. Recerca realitzada per Font: Ajuntament de Barcelona. Recerca realitzada per es que facilitin el desenvolupament d’accions Broll, sccl. (Ariadna Fitó), amb la col·laboració de Xavier, Broll, sccl. (Ariadna Fitó), Barcelona. Novembre 2021 • A la ciutat hi ha discriminació per raó d’origen, de prevenció i garantia. Espinach, Ramon Gras i Julenne Ramos. Juliol 2020 que restringeix l’accés al mercat de lloguer a • Establiment d’espais de treball col·laboratiu 03 les persones amb nom àrab. amb agents clau del mercat immobiliari per Aquest estudi es va basar en dos experiments: un sobre la Aquest segon estudi es basa en un experiment de camp fet discriminació per raó d’origen i un altre sobre la discrimi- a la ciutat de Barcelona que té com a objectiu detectar la • Hi ha més discriminació per raó d’origen en els implicar-los en la lluita contra la discriminació. nació per raó d’orientació sexual, a partir dels noms dels presència de discriminació ètnica en el mercat de lloguer segments de preus de lloguer més accessi- • Actualització i millora de la formació dels sol·licitants. L’objectiu era evidenciar la discriminació en el de l’habitatge. bles. Els immobles sol·licitants amb preus in- agents socials que treballen per la defensa del mercat de lloguer d’habitatge i mesurar el tracte diferenciat L’estudi va partir de 350 trucades telefòniques realit- que reben les persones sol·licitants segons l’origen ètnic i zades sense avís previ a agents immobiliaris que operaven feriors a 1.100 euros concentren una taxa de dret a l’habitatge. l’orientació sexual. Aquest tracte diferenciat només es pot a la ciutat amb l’objectiu d’analitzar les respostes davant discriminació superior a la mitjana d’immo- • Conscienciació sobre la dimensió de la vulne- explicar per les característiques personals que es poden d’una sol·licitud de discriminació ètnica per part d’un pro- bles. Com més elevat és el preu de lloguer ració del dret a l’habitatge, les discriminacions deduir dels noms que tenen. pietari o propietària fictici. Les persones que realitzaven mensual, més gran és la resposta a la població que es produeixen i els mecanismes de garan- Els experiments es van dissenyar per registrar diferèn- les trucades es feien passar per un propietari que volia cies en el tracte dispensat per l’agent immobiliari, en forma llogar un pis a l’Eixample de Barcelona i que demanava amb noms d’origen àrab. tia que hi ha. de resposta o absència de resposta, i en el cas que hi hagués que s’excloguessin les persones «immigrants» com a pos- • El 62 % dels agents immobiliaris de la ciutat es- resposta, en el seu contingut, tenint en compte si es proposa- sibles inquilins. tarien acceptant demandes discriminatòries va una trobada per fer una visita. L’estudi només se centrava A l’hora de transmetre la voluntat discriminatòria del z Rebuig de la discriminació en la fase inicial del procés del lloguer i, per tant, els resul- propietari fictici, es va optar per utilitzar el terme immi- per motius ètnics dels propietaris d’habitatges, z Acceptació de la discriminació tats que s’hi presenten pel que fa a oportunitats i restriccions grant, sense més explicacions d’origen ètnic, religió o classe deixant fora del procés de selecció els candi- z Facilitació de la discriminació d’accés només es refereixen a aquest període de contacte. social, per tal d’indagar fins a quin punt els agents immo- dats amb determinats perfils ètnics. A més, un z Evasió de la resposta Per a l’estudi, es van enviar 2.000 sol·licituds d’interès biliaris es referien espontàniament a aquest tipus de dife- 24 % dels agents estarien facilitant la discrimi- referides a 1.000 habitatges anunciats en sis portals im- renciacions en les respostes. mobiliaris, considerant que, com passa en altres comuni- Les respostes dels agents es van transcriure conservant nació, oferint a la propietat la possibilitat que Col·legiació cacions no verbals, els noms transmeten informació sobre la literalitat, i posteriorment es van analitzar en dues fases. ho faci ella mateixa a partir de la informació de el lloc de procedència i el gènere de les persones. En l’ex- La primera fase correspon a l’anàlisi quantitativa, en què les persones candidates que li presenten. 15% 49 % 30 % 6 % periment sobre discriminació per raó d’origen, es van en- s’estableixen quatre grans categories: no discriminació èt- (26) (85) (53) (11) viar dues sol·licituds per a cada anunci: una amb un nom nica, acceptació de la discriminació, facilitació de la discri- d’origen autòcton i una altra amb un nom d’origen àrab. En minació i evasió de resposta. En la segona fase s’analitzen l’experiment sobre discriminació per raó d’orientació sexual els discursos per identificar les estratègies i justificacions No col·legiació es va fer servir el mateix procediment, en aquest cas, asso- utilitzades en cada tipus de resposta. 5 % 76 % 17 % 2 % ciant sol·licituds enviades per parelles de diferent sexe amb L’estudi posa de manifest l’existència de discriminació  Distribució de les respostes dels agents (9) (133) (30) (3) sol·licituds de parelles del mateix sexe. Aquest estudi ha per motius ètnics a la ciutat i que la col·legiació de l’agèn- immobiliaris davant d’una sol·licitud de estat el primer dut a terme de manera exclusiva a la ciutat cia actua com a factor de protecció davant l’acceptació discriminació ètnica per part d’una propietat. de Barcelona i obre les portes a l’aplicació d’una metodo- directa de la discriminació (−27,4 %). L’estudi evidencia Font: Ajuntament de Barcelona. Recerca realitzada per logia que proporciona evidències de l’existència de discri- que cal formar els agents immobiliaris perquè coneguin Broll, sccl. (Ariadna Fitó), Barcelona, Novembre 2021 % 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 minació en l’accés al mercat de béns i serveis de la ciutat. el marc legal vigent. 236 237 PREVENCIÓ PERSONES REFUGIADES L’objectiu del programa és millorar els proces- sos d’inserció laboral i autonomia de les persones L’any 2016, l’Ajuntament de Barcelona va posar en sol·licitants o beneficiàries d’asil i garantir que, un marxa el programa Nausica, un programa innova- cop finalitzada la participació en el programa, dor d’atenció a persones refugiades que funciona aquestes es trobin en condicions d’incorporar-se de forma complementària al programa estatal al mercat laboral i iniciar una vida autònoma. d’atenció a persones refugiades i asilades. Nausica ofereix diferents dispositius amb un con- La iniciativa es va emmarcar dins el programa junt de serveis diferenciats i adequats a les neces- Barcelona Ciutat Refugi, que tenia com a objectiu sitats dels usuaris, que inclouen serveis d’acollida preparar la ciutat per acollir i assistir les persones amb habitatges temporals, prestacions econòmi- refugiades, proveir-les dels serveis necessaris, ga- ques, suport social i psicològic, i escolarització rantir els seus drets i exigir als estats que complis- dels infants i adolescents, entre d’altres. sin les normes més elementals del dret humanitari. L’any 2020 el programa Nausica va permetre El Programa Municipal d’Atenció a Refugiats, oferir allotjament a 147 persones refugiades, sol·li- Nausica, impulsat per la Direcció de Serveis citants d’asil i excloses de les ajudes estatals. d’Atenció i Acollida d’Immigrants de l’Àrea de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, es destina a persones sol·licitants o beneficiàries  Façana de l’Ajuntament de Barcelona. d’asil sense recursos que, o bé han quedat exclo- Juny 2016. 03 ses del Sistema Nacional d’Acollida i Integració, o Font: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona bé, malgrat ser-ne beneficiàries, no han pogut as-  Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants solir uns nivells òptims que els permetin viure au- i Refugiats (SAIER). Barcelona, setembre 2021. tònomament a la ciutat d’acollida. Font: Mariona Gil. Ajuntament de Barcelona 238 239 PREVENCIÓ PARTICIPACIÓ I COPRODUCCIÓ DE LES POLÍTIQUES D'HABITATGE La missió participació té com a objectiu incorporar els actors del sistema d’habitatge a la presa de decisions pública. La pro- moció delegada d’habitatge social i assequible és una estratè- gia que té dos vessants i que s’impulsa tant a través de la col- laboració publicocomunitària com a través de la col·laboració publicoprivada. En aquest apartat, Vanesa Valiño fa un recor- regut per la construcció del model barcelonès de cohabitatge, Micaela Kauer contextualitza l’Habitatge Metròpolis Barcelo- na a partir de l’experiència de Viena i Lorenzo Vidal presenta l’experiència danesa d’habitatge cooperatiu i col·lectiu. Fi- nalment, Christophe Hutin parla de com adaptar l’habitatge 04 a les expectatives socials i ecològiques de la societat actual. Per altra banda, es presenten els òrgans de participació ciu- P tadana en el disseny de la política d’habitatge de la ciutat i els instruments i espais que generen dades de qualitat per poder im- plementar i avaluar bones polítiques d’habitatge. En aquest apar- tat, els articles de Carlos Macías i Carla Zollinger, i Silvia Calastri i Marco Guerzoni exposen maneres d’anar més enllà en la parti- cipació ciutadana i introduir dinàmiques de gestió publicocomu- nitària en la gestió del parc d’habitatge públic. En relació amb la generació de coneixement, l’article escrit per la junta directiva de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge parla dels inicis i els objectius d’aquest nou espai des d’on es treballarà en xarxa amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Finalment, es presenta l’estratègia internacional desenvo- lupada pel Departament Internacional d’Habitatge de l’Ajunta- ment i el procés d’innovació organitzativa que s’ha tirat enda- vant des de l’Administració de Barcelona, amb la creació, entre d’altres, de l’IMHAB, per disposar d’un sector públic emprene- dor que té la innovació pública com a eix central d’actuació. 241 PROMOCIÓ DELEGADA D’HABITATGE SOCIAL I ASSEQUIBLE 29 habitatges 32 habitatges Cirerers, 2-4 Ulldecona, 26-28 Cirerers La Chalmeta Per accelerar el ritme de producció de nou habitatge assequible a la ciutat i incrementar el nombre d’ope- radors d’habitatge protegit sense ànim de lucre o amb ànim de lucre limitat, des de l’Administració es pro- mou tant la col·laboració publicocomunitària com la col·laboració publicoprivada, dues estratègies que són 8 habitatges complementàries i que es desenvolupen en paral·lel. Joan de Borbó, 11 La Xarxaire Des del 2015, es reforcen i diversifiquen els agents amb capacitat per generar habitatge social, assequi- ble i transformador a la ciutat, ja sigui a partir de la 20 habitatges Espronceda 133-135 promoció d’obra nova o de la rehabilitació, i tant en La Balma règim de lloguer com en cessió d’ús o dret a superfície. Paral·lelament a la promoció d’una estratègia des de 5 habitatges la base de col·laboració amb el teixit associatiu i soci- Princesa, 49 Princesa49 al de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona treballa per 28 habitatges Constitució, 83-89 atreure inversions privades que vulguin produir habi- La Borda tatge assequible permanent. En aquest tipus de col·la- boració publicoprivada, que es planteja amb caràcter 39 habitatges durador, es comparteixen riscos, costos i beneficis. Plaça de la Gardunya, 5 04 Promoció delegada Promocions Habitatges z Sense ànim de lucre 34 1.188  Promocions delegades d’habitatge. Barcelona, 2016-2021. z Amb ànim de lucre limitat 10 860 Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) Total 44 2.048 242 PARTICIPACIÓ  Procediments d’adjudicació de sòl de les PROMOCIÓ DELEGADA AMB El desplegament del programa es pot dividir en promocions delegades amb entitats sense ENTITATS SOCIALS SENSE tres fases: ànim de lucre. Barcelona 2014-2021. ÀNIM DE LUCRE Font: Barcelona Regional a partir de dades de 2014-2015: Experiències pilot. L’Ajuntament l’Ajuntament de Barcelona signa convenis amb Sostre Cívic i La Borda per En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha a la cessió de dos immobles municipals per tal desenvolupat una política innovadora, pionera a que les entitats hi desenvolupessin projectes l’Estat espanyol, de col·laboració amb les entitats de cohabitatge. També es signa una adjudica- socials de l’habitatge de la ciutat. És una política ció directa d’habitatges destinats a dret de su- destinada a establir un marc de col·laboració pú- perfície i a lloguer amb l’entitat Fem Ciutat. 12 blica, social i comunitària per ampliar el parc d’ha- 07 22 25 05 bitatge públic de la ciutat i diversificar el ventall 2016-2019: Licitacions públiques de solars 21 10 d’agents en el sector de l’habitatge social. Per al i edificis —Concursos d’adjudicació. 19 Després 18 26 08 desenvolupament del programa es va crear la Taula de les experiències pilot mitjançant convenis d’Habitatge Cooperatiu com a nou grup de treball d’adjudicació directa, es decideix estendre el dins del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. model de col·laboració amb entitats socials de l’habitatge mitjançant diverses licitacions pú- bliques de cessió de solars i edificis de propi- 13 15 etat municipal, caracteritzades per seguir els 02 17 09 principis de publicitat, transparència i concur- 23 28 27 rència pública. 24 11 16 03 01 A partir del 2020: Conveni amb entitats sen- 20 04 06 se ànim de lucre (ESAL). Atès el grau de ma- 14 duresa del sector i per assignar els sòls de for- ma ràpida i menys feixuga que en les licitacions, l’Ajuntament impulsa la signatura d’un conveni que regula la provisió als promo- 04 tors socials d’habitatge en sòl municipal d’ha- Conveni ESAL bitatge de lloguer i cessió del dret d’ús. Aquest 14 Pg. Joan de Borbó, 44-45 18 conveni, conegut amb el nom de Conveni Experiències pilot 15 C. Binèfar, 18 46 ESAL, regula i estableix els mecanismes d’as- 01 Princesa49 (C. Princesa, 49) 5 16 Abril Poblenou (C. Pere IV, 115) 23 signació dels solars a les entitats, la cessió dels 02 La Borda (C. Constitució, 83-89) 28 17 La Domèstika de la Farga (C. Rossend Arús, 36 i 38) 7 sòls i els ajuts públics. Concursos d’adjudicació 18 Av. de Vallcarca, 110 37 03 La Balma (C. Espronceda, 133) 20 19 Ruderal (C. de Gustavo Bécquer, 11) 24 04 La Chalmeta (C. Ulldecona, 26-28) 32 20 C. Ulldecona, 11 84 05 Cirerers (C. Pla dels Cirerers, 2-4) 29 21 Via Augusta, 375 i 383 26 06 La Xarxaire (Pg. Joan de Borbó, 11 ) 8 22 Vida cooperativa (Via Augusta, 389-393) 14 07 Torrent Viu (C. General Vives, 4-6) 17 23 Empriu (C. Mossen Amadeu Oller, 17-21) 40 08 C. Teresa Boronat i Fabra, 10 35 24 C. Sant Martí, 12-16 43 09 Sotrac (C. Constitució, 43) 31 25 Mont-Ral-Letamendi 38  Promocio d’habitatge cooperatiu en cessió 10 C. Aiguablava, 74-76 27 26 Pg. de Torras i Bages, 126-128 80 d’ús La Xarxaire (La Xarxaire cooperativa). 11 Pl. de la Gardunya, 5 39 27 C. Bolívia, 23-27 74 Passeig Joan de Borbó, 11. La Barceloneta. 12 Av. Estatut de Catalunya, 15-17 105 28 C. Gessamí, 13 8 Arquitectura: La MAR d’arquitectes Font: Laura Guerrero. Ajuntament de Barcelona 13 C. Constitució, 49 48 Total Habitatges 986 244 245 PARTICIPACIÓ MODEL DE COOPERATIVES DE cies seran els que sufragaran, mitjançant la quota COHABITATGE EN CESSIÓ D’ÙS d’ús (un lloguer mensual), el pagament del préstec hipotecari, les despeses comunitàries i les despe- El model de cooperatives de cohabitatge en dret o ses de les instal·lacions i els serveis col·laboratius. cessió d’ús es formula i impulsa des de l’Ajunta- Atès que la promoció s’ha de construir com a ment de Barcelona, que es fa ressò de l’incipient habitatge social amb protecció oficial (HPO), el pa- moviment cooperatiu que el promou a la ciutat i de gament de la quota d’ús està limitat pels trams que l’àmplia experiència internacional en aquest tipus es fixen en els habitatges amb protecció, i caldrà d’habitatge social col·laboratiu. que els socis i les sòcies de la cooperativa siguin a El model parteix de la constitució d’un dret de la llista de persones sol·licitants d’habitatge amb superfície en sòl o edificis per rehabilitar del patri- protecció oficial de la ciutat, la qual cosa significa moni municipal del sòl i de l’habitatge durant un percebre uns ingressos entre baixos i mitjans, tal període de fins a noranta-nou anys, en contrapres- com preveu la legislació, i no tenir altres immobles tació a un cànon anual que paga la cooperativa a en propietat. Per altra banda, les persones sòcies preus reduïts, gairebé a títol gratuït. Passat el perí- han de fer unes aportacions inicials, que, junta- ode del dret de noranta-nou anys, tota l’edificació promocionada per la cooperativa reverteix, en per- fecte estat d’ús, a la propietat municipal.  Promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús La propietat i tinença de l’immoble recau en les La Balma (Sostre Cívic). Carrer Espronceda, 131-135. El Poblenou. tres parts implicades: l’Ajuntament ostenta la pro- Arquitectura: Lacol cooperativa, La Boqueria pietat del sòl, la cooperativa disposa del dret de Font: Adrià Goula superfície i, per tant, de l’immoble edificat o reha- bilitat, i les persones sòcies de la cooperativa te-  Lliurament de claus de la promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús La Balma (Sostre Cívic). nen el dret d’ús dels habitatges durant el mateix Juliol 2020. termini atorgat a la cooperativa. Les persones sò- Font: Ajuntament de Barcelona 04 246 PARTICIPACIÓ ment amb el finançament aliè, seran necessàries per dur a terme la construcció. Les aportacions de les persones sòcies de la cooperativa i el finança- ment que es presti es retornaran quan es donin de baixa, d’acord amb allò que estableixin els estatuts de cada cooperativa. Aquest model jurídic de tinença compartida entre l’Administració, la cooperativa i les persones sòcies d’aquesta sovint es presenta com un model a mig camí entre la propietat individual i el lloguer. L’impuls de la vida col·laborativa és un tret fona- mental del model de cooperatives de cohabitatge en dret o cessió d’ús. En les promocions de coope- ratives de cohabitatge es preveuen espais i instal- lacions comunes com a extensió col·lectiva de la vida individual a cada habitatge. Són espais de lec- tura, de treball, de cures, d’hort o jardí comunitari, de bugaderia, de menjador, per a convidats o per als infants: en definitiva, per a tot allò que forma part del projecte col·lectiu pensat pels socis i sòcies i que, fins i tot, pot prestar servei al barri o l’entorn. Aquests projectes, en ocasions, poden ajudar persones grans o contribuir a l’autonomia de per- sones amb capacitat intel·lectual diversa (coope- ratives de cohabitatge sènior i per a persones amb discapacitat intel·lectual, que també impul- sa l’Ajuntament de Barcelona). Aquest biaix col- laboratiu es concreta en l’anomenat Conveni 04 Col·laboratiu que es demana a les cooperatives receptores del sòl municipal. Els projectes cooperatius que poden accedir a aquest model han d’incloure criteris de retorn so- cial i mediambientals i els edificis propietat de les cooperatives es pensen de manera que aquests estiguin arrelats i enxarxats al territori on s’ubi- quen. Els projectes d’aquest tipus que ja estan en  Promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús funcionament són: La Balma (Sostre Cívic). Carrer Espronceda, 131-135. El Poblenou. Arquitectura: Lacol cooperativa, La Boqueria • Princesa49 (C. Princesa, 49): 5 hab. Font: Maite Carames • La Borda (C. Constitució, 83-89): 28 hab. • La Balma (C. Espronceda, 133): 20 hab.  Promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús • La Chalmeta (C. Ulldecona, 26-28): 32 hab. Cirerers (Sostre Cívic). Carrer del Pla de Cirerers, 2. Les Roquetes. • Cirerers (C. Pla dels Cirerers, 2-4): 29 hab. Arquitectura: Celobert Cooperativa • La Xarxaire (Pg. Joan de Borbó, 11): 8 hab. Font: Maite Carames 249 PARTICIPACIÓ LA CONSTRUCCIÓ COL·LABORATIVA llocs, feia temps que apostava per la propi- Així, l’any 2015, quan Copenhaguen dis- transparent i accessible d’accés a terrenys DEL MODEL BARCELONÈS DE etat col·lectiva, el valor d’ús de l’habitatge, i posava de més d’un 30 % del parc d’habi- públics, i a facilitar l’accés al crèdit. I és que COHABITATGE EN CESSIÓ D’ÚS el foment de models de convivència basats tatge en cessió d’ús i mentre els trenta mil fins al 2015 la col·laboració públicocoopera- en el suport mutu.1 habitatges cooperatius d’ajuda mútua de tiva es traduïa en convenis d’alienació de so- VANESA VALIÑO ESPARDUCER La distància entre les polítiques d’habi- l’Uruguai gaudien des de finals dels anys lars per construir-hi pisos protegits en pro- Cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge tatge que ha impulsat el Govern central i seixanta d’un entramat legislatiu, adminis- pietat, d’acord amb la Llei catalana del dret de l’Ajuntament de Barcelona les d’altres països transcendeix l’àmbit co- tratiu i financer; a Barcelona, tot just es po- a l’habitatge 18/2007. L’avantatge d’aquesta operatiu. Alguns exemples són la regulació saven en marxa dos projectes de col·labora- opció era la rapidesa i l’inconvenient n’era la del mercat privat de lloguer feta a Espanya, ció publicocomunitària. pèrdua de sòl públic i la posterior privatitza- en comparació amb la d’altres països com ció dels habitatges. França, Alemanya o Àustria, caracteritzats En paral·lel, el desenvolupament dels per contractes de lloguer gairebé indefinits LA COGESTIÓ DE LA POLÍTICA projectes pilots va posar sobre la taula al- i el control de les rendes. També podem es- La Borda i l’edifici del carrer Princesa for- tres qüestions rellevants. La Borda, per mentar el foment del propietarisme que hi ha maven part d’una estratègia a llarg termini exemple, defensant criteris econòmics i hagut a Espanya també en l’habitatge prote- expressada en el Pla pel dret a l’habitatge ambientals propis del model, es va negar Assumir la Regidoria d’Habitatge de Barcelona git, quan a la majoria de països europeus es de Barcelona 2016-2025.4 El compromís era a construir l’aparcament al qual l’obligava el 2015 suposava un munt de reptes. Des concep l’habitatge social com a habitatge de d’edificar cinc-cents habitatges cooperatius la normativa urbanística. Perquè s’enten- d’atendre als centenars de desnonaments lloguer. Un altre cas seria el de la legislació en deu anys, això representaria un 3,8 % del gui, es calcula que la construcció d’apar- de famílies vulnerables, fins a repensar la hipotecària, que a Espanya segueix sense total de nous habitatges a construir, la resta caments subterranis suposa un sobrecost política de rehabilitació perquè arribés als contemplar la dació en pagament. serien principalment de lloguer públic. d’entre un 12 % i un 15 %.5 barris més necessitats, passant per facilitar A Barcelona, l’incipient cooperativisme El municipi tenia la intenció de generar A més a més, com que encara no hi havia informació i per crear mecanismes de par- en cessió d’ús s’expressava tot just en dues un nou model d’habitatge, més enllà de la una llei que definís el model de cessió d’ús, ticipació. I sobretot ampliar el parc públic iniciatives: Sostre Cívic2 i La Borda.3 Les propietat privada i el lloguer, que servís per resultava complicat definir les característi- d’habitatge que era insuficient. dues organitzacions, a diferència dels sin- ampliar l’habitatge públic, generar econo- ques que havien de reunir les cooperatives. En relació amb l’habitatge assequi- dicats majoritaris i del moviment veïnal tra- mia social i promoure l’autoorganització. Es van haver de tractar aspectes relatius a 04 ble; l’aposta era clara: Impedir la venda de dicional, defensaven la propietat col·lectiva Per això, alhora que avançaven les gesti- la forma de gestionar la sortida de socis; la sòl municipal i impulsar el lloguer públic. i l’autogestió dels cooperativistes durant tot ons específiques amb La Borda i amb l’edi- proporció de m2 d’espais comuns; la neces- Malgrat el nostre compromís amb el lloguer el projecte. fici del carrer Princesa, es va crear la Taula sitat de comptar amb assessorament tècnic públic, havíem de tenir en compte l’arrela- L’objectiu de La Borda era aixecar el pri- d’Habitatge Cooperatiu a final de 2015. per accedir al sòl públic, com era el cas a al- ment del model imperant i el grau d’inversió mer edifici de cohabitatge en un antic recin- Aquest organisme agrupa la banca èti- tres països; o fins i tot el finançament privat. que comportava. te fabril abandonat durant anys i que el ve- ca i cooperativa, les associacions veïnals, Arran d’aquestes llargues jornades de Alhora, el 2015, a la ciutat naixia un nou ïnat reivindicava. Per la seva banda, Sostre els grups cooperatius, i els diferents equips debat es va elaborar de forma col·lectiva moviment cooperativista que pretenia su- Cívic, creat el 2005, tenia la intenció de de- municipals implicats. La copresideix el regi- dos concursos públics. El primer, publicat perar el model tradicional basat en la pro- senvolupar aquest nou model d’habitatge dor d’habitatge, Josep Maria Montaner, i el el novembre de 2016, oferia set solars en pietat privada i la privatització del sòl pú- no especulatiu basat en la cessió d’ús. En el comissionat d’economia social i cooperativa, cessió d’ús. El segon, tres solars de propi- blic. I és que fins aleshores, tant els poders cas concret de Barcelona, Sostre Cívic te- Álvaro Porro. El propòsit de la Taula era cons- etat col·lectiva, i tres més per donar conti- públics com les entitats s’havien mantin- nia el repte de rehabilitar un antic immoble truir els cinc-cents habitatges promesos. nuïtat a les cooperatives tradicionals, però gut al marge de la tradició associativa que, de propietat municipal, situat al centre de la Durant els primers anys, els dos reptes sota la fórmula del dret de superfície, és a a l’Uruguai, Dinamarca, Itàlia i tants altres ciutat, en una zona altament gentrificada. principals van consistir a idear un sistema dir, sense perdre sòl públic. Tanmateix, els 250 251 PARTICIPACIÓ solars en dret de superfície eren molt més que l’interès que va suscitar la cessió d’ús en grans. I és que en aquell moment, era difícil el segon concurs va ser més gran que l’es- imaginar-se promocions en cessió d’ús de perat. En total es van presentar quinze pro- més de trenta habitatges. postes per als tres solars. Paradoxalment, A diferència de les licitacions conven- el cohabitatge en cessió d’ús no va ser ben cionals es va optar per un tribunal de per- vist per tots els partits polítics d’esquerres, sones expertes proposades des del sector, i que consideraven una gestió cent per cent una valoració que tingués especialment en pública com l’únic model possible. compte, més enllà de la proposta arquitec- tònica, el model cooperatiu, la vinculació amb el barri, l’aportació a la comunitat i la CAP A LA CONSTRUCCIÓ sostenibilitat ambiental. D’UN COMMUNITY LAND TRUST La problemàtica dels aparcaments es BARCELONÈS va resoldre a través d’una modificació del La pandèmia havia fet evident la imperiosa planejament urbanístic de tal manera que necessitat no només de disposar d’habitat- actualment les promocions amb la màxi- ges assequibles, sinó de generar comuni- ma qualificació energètica estan exemp- tats fortes com a recepta davant de la sole- tives del sector les responsables de selec- factible, sinó que és fins i tot més satisfac- tes de l’obligació. A més, es va aprofitar la dat no desitjada. Alhora, l’aposta del sector cionar la millor proposta per a cada solar i tòria, ja que garanteix l’aprenentatge mutu, conjuntura per rebaixar el nombre de pla- cooperatiu amb la construcció sostenible edifici públic. A més a més, agilitza la ces- i ajuda a anticipar errors. ces obligatòries de tots els edificis de nova avançava solucions en el context de crisi sió de finques de manera transparent i ga- Un altre avenç interessant té a veure construcció. climàtica global. ranteix la governança conjunta amb el ter- amb l’arquitectura. Si bé l’Ajuntament va Davant de la dificultat d’obtenir finan- Però la complexitat de les licitacions pú- cer sector i el món cooperatiu. posar el focus en altres àmbits, la implica- çament, la solució va consistir a facilitar un bliques, l’impacte brutal de la Covid-19 i la L’acord, signat el novembre de 2020, ha ció d’una generació d’arquitectes joves en aval municipal en cas d’impagament. Per la multiplicació de grups cooperatius requeri- posat a disposició de les organitzacions so- l’impuls del model ha permès una simbiosi seva banda, l’absència d’un marc normatiu en nous mecanismes. Per una banda, calia lars i edificis per desenvolupar-hi sis-cents perfecta entre arquitectura, sostenibilitat i 04 va provocar que el concurs públic hagués de superar els límits dels concursos públics, habitatges, 60 % de lloguer social i 40 % en noves formes de convivència. Aquesta ex- definir algunes característiques com l’obli- és a dir, accelerar els terminis, rebaixar la cessió d’ús. Aquests dos primers anys s’han cel·lència, reconeguda amb el premi Mies gació de disposar de la màxima qualifica- competència entre grups, i per l’altra banda, dedicat a garantir el finançament públic de van der Rohe a la cooperativa La Borda,9 ció energètica. Però aspectes bàsics de la generar un mètode que facilités la cogover- totes les promocions8 i a eliminar barreres s’expressa en l’obsessió de tots els projec- cessió d’ús, com la possibilitat o no de re- nança i la visió a llarg termini. econòmiques mitjançant subvencions. tes de facilitar l’intercanvi espontani entre cuperar les quotes aportades mensualment Amb la mirada posada en l’experiència Arribats en aquest punt, amb sis comu- veïns i amb el barri, i en la cerca de l’equitat en cas d’abandonar la cooperativa o el per- dels Community Land Trusts (CLT) impul- nitats cooperatives en marxa i més de dos- —a l’interior de les llars i en els espais com- centatge imprescindible d’espais comuns, sats als Estats Units i més recentment a cents habitatges planejats, podem confir- partits— en aspectes tan diversos com la es van deixar en mans de cada grup. Brussel·les,6 Londres7 i altres ciutats eu- mar que hi ha hagut alguns èxits i també llum natural, els metres quadrats i les vistes. A poc a poc, les potencialitats del model ropees, la solució va consistir a establir un avançar alguns reptes. Segurament, una en una ciutat amb un teixit associatiu fort, conveni marc de col·laboració amb funda- de les victòries més significatives d’aques- juntament amb l’èxit dels projectes en fun- cions i cooperatives en cessió d’ús. Aquesta ta aventura és haver demostrat que és pos- cionament va anar omplint la Taula d’Habi- fórmula rebaixa la competència entre col- sible relacionar-se amb l’administració des  Primera trobada de cohabitatge. Barcelona, setembre 2018. tatge Cooperatiu de nous grups. Fins al punt lectius, ja que són les entitats representa- d’un altre lloc. Que la cogestió no només és Font: Ajuntament de Barcelona 252 253 PARTICIPACIÓ L’interès creixent en aquesta nova forma 1 «Experiències Internacionals d’Habitatge Cooperatiu». de viure que parteix de l’ecodependència i Col·lecció Construïm Habitatge Cooperatiu. Disponible a: https://sostrecivic.coop/wp-content/uploads/2020/06/ de la necessitat intrínseca d’ajuda mútua, ha Guia_5-experie%CC%80ncies-internacionals_WEB.pdf permès avançar en la inclusió de col·lectius 2 Per més informació: https://sostrecivic.coop/ 3 Per més informació: http://www.laborda.coop/es/ amb necessitats específiques. Així, Barcelona 4 El Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025 es va ela- es disposa a aixecar el primer cohabitatge sè- borar a través d’un ampli procés de consulta i va ser aprovat pel plenari municipal a finals de 2016. Vegeu https://www. nior en sòl municipal, Can 70,10 i està posant habitatge.barcelona/es/estrategia/plan-derecho-vivienda les bases de projectes de convivència amb 5 La Dinamo Fundació, Impuls públic d’habitatge cooperatiu als persones amb discapacitat intel·lectual. municipis, pag. 4. https://ladinamofundacio.org/wp-content/ uploads/2022/05/Impuls-public-habcoop-municipis.pdf No obstant això, si l’objectiu és crear una 6 Community Land Trust a Brussel·les, https://www.cltb.be/ lògica habitacional alternativa, cal anar més what-do-we-do/?lang=en 7 Community Land Trust a Londres, https://www.londonclt. enllà. El primer desafiament, seguint la filoso- org/ fia dels Community Land Trusts (CLT) estatu- 8 https://www.icf.cat/es/sala-de-premsa/El-ICF-el-ICO-y- el-Ayuntamiento-de-Barcelona-suscriben-un-innovador- nidencs, és incorporar l’antiracisme i la lluita convenio-de-140-millones-de-euros-para-ampliar-la- contra la discriminació com a pilars del siste- vivienda-social-de-la-ciudad 9 https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20220426/ ma, a la vegada que la lluita contra l’especula- vivienda-la-borda-barcelona-premio-mies-van-der-ro- ció. Es tractaria, per exemple, de garantir que he-13569428 10 https://sostrecivic.coop/can70-sera-el-primer-proyec- les comunitats beneficiades incorporin, com to-de-vivienda-cooperativa-senior-sobre-suelo-publi- a mínim, el percentatge de persones negres i co-de-cataluna/?lang=es https://aster.vlaanderen/nl migrants que hi ha a la ciutat. En aquest sen- tit, una possibilitat seria, com al nord d’Euro- pa, atorgar a l’administració pública la capa- citat de proposar cooperativistes. Davant de la creixent hipermercantalit- zació de l’habitatge, resulta igualment im- 04 prescindible que l’incipient CLT barcelonès sigui una eina contra la gentrificació. És a dir, que l’operador publicocomunitari impedeixi l’aterratge de fons d’especulació; que disposi de la possibilitat d’interrompre compraven- des d’edificis; i que promogui la cooperati- vització de les comunitats veïnals existents. En definitiva, no es tracta tant de fomen- tar comunitats cooperatives meravelloses, sinó de mostrar que una altra lògica habi- tacional és possible. Davant de la creixent  Promocio d’habitatge cooperatiu en cessio d’us. inseguretat habitacional, recuperar el valor La Chalmeta (Llar Jove). Carrer Ulldecona, 26-28. d’ús de l’habitatge és una eina emancipado- La Marina del Prat Vermell. Arquitectura: Vivas Arquitectos, Pau Vidal ra que ajuda a imaginar-nos un món millor. Font: José Hevia 254 255 PARTICIPACIÓ  Operadors de les promocions CONVENI AMB ENTITATS El Conveni ESAL representa la culminació d’un delegades amb entitats sense ànim SENSE ÀNIM DE LUCRE (ESAL) procés de foment de l’habitatge de lloguer social i de lucre. Barcelona, 2014-2021. cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat, que va néixer Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona Entre els mètodes de promoció delegada destaca, mitjançant l’adjudicació directa del dret de super- pel seu caràcter innovador i funcional, el Conveni fície sobre sòl municipal i, posteriorment, es va de- Marc amb Entitats sense Ànim de Lucre (Conveni senvolupar mitjançant concursos competitius, i es- ESAL), que es va firmar l’any 2020, en el qual l’Ajun- tableix les bases del primer Community Land Trust tament cedeix sòl públic en dret de superfície a les a l’Estat. entitats més representatives del sector d’habitatge A tancament del 2021 hi havia 114 cohabitatges social i cooperatiu de la ciutat. en funcionament a la ciutat, 8 en obres, 124 en pro- 02 En aquest conveni hi conviuen dos sectors: el jecte, 17 en concurs i 287 en estudi. Pel que fa al 12 19 28 10 de les fundacions d’habitatge i lloguer social i el lloguer de fundacions, hi ha 39 promocions finalit- 18 14 29 de les cooperatives i els habitatges en cessió d’ús. zades, 105 en obres, 48 en concurs i 268 en estudi. 17 25 Concretament, el conveni inclou les entitats 21 23 següents: • Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS) • Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES)  Signatura Conveni ESAL. Barcelona, 03 • Federació de Cooperatives d’Habitatge 04 novembre 2020. 07 16 • Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social 13 Font: Ajuntament de Barcelona 20 22 05 24 01 15 08 06 26 09 11 27 04 Cooperatives en dret de superfície i lloguer 15 Abril Poblenou (C. Pere IV, 115) 17 1 Pl. de la Gardunya, 5 39 16 La Domèstika de la Farga (C. Rossend Arús, 36 i 38) 31 2 Av. Estatut de Catalunya, 15-17 105 17 Ruderal (C. de Gustavo Bécquer, 11) 27 3 C. Constitució, 49 48 18 Via Augusta, 375 i 383 23 4 C. Binèfar, 18 46 19 Vida Cooperativa (Via Augusta, 389-393) 7 5 C. Bolívia, 23-27 74 20 Empriu (C. Mossen Amadeu Oller, 17-21) 24 Cooperatives en cessió d’ús (cohabitatge) 21 Pg. de Torras i Bages, 126-128 26 6 Princesa49 (C. Princesa, 49) 5 22 C. Gessamí, 13 8 7 La Borda (C. Constitució, 83-89) 28 Fundacions en lloguer 8 La Balma (C. Espronceda, 133) 20 23 C. Teresa Boronat i Fabra, 10 35 9 La Chalmeta (C. Ulldecona, 26-28) 32 24 Fundació Hàbitat3 (Pg. Joan de Borbó, 44-45) 18 10 Cirerers (C. Pla dels Cirerers, 2-4) 29 25 Fundacions Salas i Nou Lloc (Av. de Vallcarca, 110) 37 11 La Xarxaire (Pg. Joan de Borbó, 11) 8 26 Fundacions FIBS i Iniciativa Social (C. Ulldecona, 11) 84 12 Torrent Viu (C. General Vives, 4-6) 17 27 Fundacions Salas i Nou Lloc (C. Sant Martí, 12-16) 43 13 Sotrac (C. Constitució, 43) 31 28 Fundació Hàbitat3 (Mont-Ral-Letamendi) 38 14 C. Aiguablava, 74-76 8 Total Habitatges 986 256 257 PARTICIPACIÓ El principi bàsic d’aquest conveni entre l’Administra- En el marc del Conveni ESAL, l’adjudicació del dret Interior de la promoció ció, les entitats socials i les cooperatives és la ges- de superfície es duu a terme prèvia concurrència en- d’habitatge cooperatiu en cessió tió no especulativa i a llarg termini d’habitatges as- tre les cooperatives i fundacions, en un procés que d’ús La Borda. Carrer Constitució sequibles. Aquest principi representa una forma de té lloc al marge de la Llei de contractes del sector 83-89. Can Batlló, la Bordeta. fer créixer el parc d’habitatge desmercantilitzat a la públic, com ja permet la Llei del dret a l’habitatge de Font: Ajuntament de Barcelona ciutat i un exemple de gestió dels recursos públics i Catalunya. Així, les entitats signatàries del conveni dels serveis d’interès general de manera menys bu- proposen les adjudicacions després d’una consulta rocràtica i més comunitària, i amb un enfocament de interna, i posteriorment l’Ajuntament i els Gestors baix a dalt (bottom-up). d’Habitatge Social de Catalunya (GHS) les validen Concretament, el conveni té per objectiu la cessió (o no), alhora que garanteixen el compliment dels de sòl per poder edificar 1.000 habitatges construïts principis que regeixen el conveni: celeritat i indus- en solars i edificis municipals a rehabilitar. D’aquest trialització en la construcció o rehabilitació, capacitat total d’habitatges, es preveu que: tècnica i econòmica per garantir l’execució de l’obra, • 60 % siguin en règim de lloguer assequible (el 30 % assequibilitat de l’habitatge per sota el màxim legal es reserven per a joves i el 5 % es reserven per a vigent, eficiència energètica i no concentració de pro- persones amb discapacitat intel·lectual). jectes en pocs promotors. • 40 % siguin per a cooperatives de cessió d’ús (s’hi En el cas d’habitatges de lloguer, la selecció dels inclouen promocions de cohabitatge sènior i pro- inquilins la fa el Consorci de l’Habitatge de Barcelo- mocions per a persones amb discapacitat). na mitjançant el registre de sol·licitants d’habitatge protegit. En el cas de cessió d’ús, l’adjudicació l’as- sumeixen les cooperatives, que han de garantir el compliment dels criteris per a sol·licitants d’habitat-  Signatura del Conveni ESAL. Barcelona, ge protegit. novembre 2020. Font: Ajuntament de Barcelona 04 258 PARTICIPACIÓ L’HABITATGE COOPERATIU DANÈS1 cantilització que n’ha desdibuixat l’especi- El govern liberal-conservador al poder en- cis es lloguen habitualment per a activitats ficitat i la funció social. Tot i així, continua tre els anys 2001 i 2011, però, va introduir me- comercials o per a projectes comunitaris, LORENZO VIDAL essent un model amb normes i pràctiques sures liberalitzadores que van engegar pro- com ara escoles bressol. A Dinamarca tam- Investigador, pròpies dins del sistema d’habitatge danès. cessos de mercantilització i encariment dels bé hi ha una tradició relativament estesa Institut d’Investigació Urbana i Habitatge, habitatges cooperatius. Actualment, el mo- de projectes de cohabitatge, en els quals Universitat d’Uppsala, Suècia del s’apropa més a la propietat que al lloguer, el grau d’espais comuns i de convivència CONTEXT HISTÒRIC tot i que continua essent més assequible que és molt elevat. Molts d’aquests projectes Les primeres cooperatives d’habitatge a l’opció de compra en propietat individual. de cohabitatge es desenvolupen sota l’ai- Dinamarca sorgeixen a finals del segle XIX, xopluc d’una cooperativa d’habitatge. de la mà del moviment obrer organitzat. A mesura que van rebent suport públic, es CARACTERÍSTIQUES EDIFICATÒRIES van regulant fins a integrar-se, en el perí- La principal via d’accés del sector a patri- MARC LEGAL I FINANCER ode d’entreguerres i el període posterior moni és a traves de l’exercici del dret de Les cooperatives d’habitatge sovint comp- a la Segona Guerra Mundial, en l’àmbit de tempteig i retracte de llogaters d’un immo- ten amb una garantia municipal per accedir l’«habitatge comú» (Almene bolig), un sec- ble organitzats en cooperativa. Per poder a un préstec amb institucions privades de L’habitatge cooperatiu (andelsbolig) a tor d’associacions de llogaters d’habitatge exercir aquest dret, un mínim del 60 % dels crèdit hipotecari, moltes de les quals eren Dinamarca té una llarga història i una àm- que també fa la funció d’habitatge social. residents de l’immoble han de ser socis de originalment cooperatives de crèdit. A més, plia implantació social i institucional. En L’habitatge cooperatiu no reapareix com la cooperativa. Si la compra col·lectiva tira entre els anys 1981 i 2004 va existir un pro- l’actualitat, el sector d’habitatge coopera- a model diferenciat fins la dècada del 1970. endavant, els llogaters que prefereixin no grama estatal de subsidis directes que po- tiu es compon d’unes deu mil cooperatives L’any 1976 es promulga una llei que dona associar-se poden continuar com a arren- dien cobrir fins al 10 % del cost inicial dels d’habitatge, que representen el 8 % de l’es- dret de tempteig i retracte als llogaters d’un dataris, amb la cooperativa com a nou ar- projectes, sense superar el límit de 600 co- toc d’habitatges del país. Aquest percen- immoble si aquests s’organitzen en una co- rendador. En el context de programes de rones daneses per metre quadrat. Un estu- tatge es multiplica a les principals àrees operativa d’habitatge. Amb gran part de regeneració urbana dels centres de les ciu- di realitzat l’any 2006 a escala nacional va urbanes. A la ciutat de Copenhaguen, per l’estoc de lloguer en propietat vertical i amb tats, organismes públics sovint han actuat estimar que al voltant del 22 % de les co- exemple, més d’un de cada tres habitatges els preus dels lloguers fortament regulats, d’intermediaris per facilitar aquests can- operatives s’havien beneficiat d’aquest fi- 04 pertanyen a una cooperativa. el context era propici perquè els tenidors vis de tinença en edificis antics de lloguer. nançament públic, mentre que el 70 % es La majoria d’aquestes cooperatives pro- privats venguessin les propietats i els llo- Les cooperatives d’habitatge també poden van constituir sense subsidis a partir de la venen de canvis en els règims de tinença: gaters les compressin col·lectivament. A comprar sòl urbanitzable en el mercat per conversió des del lloguer privat i un 6 % són immobles en lloguer que passen a ser pro- la dècada dels noranta, alguns municipis, generar projectes de nova construcció. de nova constitució sense subsidis des de pietat col·lectiva dels llogaters organitzats com el de Copenhaguen, també van vendre La majoria de les cooperatives han he- l’any 2000. en cooperativa. En aquest cas, els socis te- habitatge públic de propietat municipal als retat immobles antics construïts per al El sector gaudeix d’una llei pròpia nen una participació (andel) en la propietat llogaters organitzats en cooperativa. Entre mercat de lloguer privat i han estat agents (Andelsboligloven) que opera com el prin- col·lectiva de la cooperativa —amb el valor els anys 1981 i 2004, a més, va existir un actius en la seva rehabilitació. En aquest cipal marc regulador de les cooperatives regulat per llei. programa estatal de subsidis públics per a procés han millorat l’eficiència energèti- i en defineix les característiques i normes Cada cooperativa és autònoma i el sec- la constitució de cooperatives d’habitatge. ca dels edificis i hi han introduït nous es- bàsiques. Cada soci posseeix una partici- tor ha gaudit de diferents formes de suport Com a resultat d’aquest conjunt de factors, pais comuns. Solen comptar amb un espai pació (andel) en la propietat de la coopera- per part de les administracions públiques al el cooperativisme d’habitatge es va esten- comú polivalent, una bugaderia col·lectiva, tiva i gaudeix del dret d’ús de l’habitatge i llarg de la història. Ara bé, en els últims anys dre significativament, sobretot als nuclis aparcaments per a bicis i els patis i jardins dels espais comuns. Aquesta participació i ha sofert un procés de desregulació i mer- urbans del país. compartits del recinte. Els locals dels edifi- els drets que habilita es poden cedir entre 260 261 PARTICIPACIÓ persones que cohabiten, a familiars propers BALANÇ I FUTUR UNA NECESSITAT: PENSAR del tractament arquitectònic, cas per cas, o a un beneficiari que hagi estat notificat a L’habitatge cooperatiu es va concebre ori- EN LA TRANSFORMACIÓ DE dels edificis que ja estan construïts, sense la junta de la cooperativa. ginalment com una alternativa assequible L’HABITATGE COL·LECTIU que això impliqui necessàriament despla- La llei marca límits màxims de preus per a les classes populars daneses. Amb çar-ne els habitants. Així doncs, per actua- d’aquestes participacions (andel) i l’assem- l’encariment dels habitatges arran dels pro- CHRISTOPHE HUTIN litzar edificis que fa molt de temps que es- blea pot decidir mantenir el preu de les acci- cessos de liberalització i mercantilització ja Arquitecte, tan deteriorats, s’estudien, es dissenyen i es ons per sota d’aquests límits. Tot i així, me- esmentats, aquesta funció social ha quedat Investigador a l’École d’Architecture, Toulouse, duen a terme una sèrie d’intervencions en- Professor a l’École d’Architecture, Bordeaux sures desreguladores en els darrers anys desdibuixada. Molts dels socis originaris de focades, principalment, a aspectes tècnics han facilitat la inflació del valor patrimonial les cooperatives d’habitatge eren llogaters (obres d’adequació a les normes energèti- de les cooperatives i, per tant, dels preus de d’ingressos modestos que, en un context ques, de seguretat i d’accessibilitat), però compravenda de les participacions (andel). històric concret, havien pogut adquirir col- també patrimonials (conservació i restaura- Va ser particularment rellevant una lectivament els seus habitatges. En l’actua- ció), formals (modificació de l’aspecte exte- mesura de l’any 2005 que permet als so- litat, amb la rotació de socis a les coopera- rior de les façanes) i, més excepcionalment, cis utilitzar les seves participacions indivi- tives s’han anat incorporant perfils amb una comunitaris (establiment de mecanismes duals com a garantia per accedir a crèdit capacitat adquisitiva més alta, necessària La complexitat dels canvis que s’estan pro- de «co-construcció» amb la societat civil personal, transformant-les de facto en una per fer front a les aportacions inicials ele- duint actualment en l’arquitectura, la ciutat i els habitants). Partint d’aquesta realitat, mercaderia hipotecable. La gran majoria vades. Tot i així, els valors socials i solidaris i la societat ens convida, com a professio- esperem que la constatació de la inevitable de les assemblees de les cooperatives han de la ideologia cooperativa (andelstanken) nals amb missions d’interès públic, no a re- actualització convidi a l’obertura d’un pen- votat a favor de seguir els increments en no han desaparegut del tot de les relacions dissenyar el plànol de les ciutats vist des de sament crític de requalificació arquitectò- els límits de preus de les participacions, tot socials que es desenvolupen a les coopera- dalt, sinó a estudiar el paisatge detallat de nica, ja no sols des del punt de vista tècnic, i que moltes no arriben al màxim permès tives d’habitatge. l’habitatge contemporani. La constatació patrimonial o formal, sinó també de millora per evitar els sobreendeutament dels nous El principal repte del sector és salva- que l’habitatge no està adaptat a les expec- de les condicions de vida. socis. El que sí que està prohibit és la divi- guardar el que queda de la ideologia coo- tatives socials i ecològiques de la societat sió horitzontal de les cooperatives. Si una perativa i, sobretot, resistir la desregulació contemporània obre la porta a plantejar-nos cooperativa es dissol, els seus habitatges completa de la compravenda de les parti- la necessitat d’actualitzar-lo. A França, el ARQUITECTURA AUGMENTADA: 04 només poden passar a ser gestionats per cipacions (andel). La liberalització total del desencant de vint anys de política de reno- UNA ESTRATÈGIA DE TRANSFORMACIÓ una altra cooperativa o passar al règim de sector, de fet, és a l’agenda política de certs vació urbana basada en la demolició i la re- La noció d’augment de les arquitectures ens tinença de lloguer. partits liberals i conservadors. La federa- construcció de zones d’habitatge social és proporciona un mètode teòric i pràctic per Les cooperatives d’habitatge que ha- ció del sector i els partits d’esquerres, però, objecte d’investigació sociològica. Des del intentar respondre als reptes del segle que gin rebut suport públic també estan sub- s’oposen a aquesta via i hauran de fer front punt de vista arquitectònic, tècnic, ecològic ve. Per a això, es necessita un canvi d’enfo- jectes a parts de la llei «d’habitatge comú» tant a la pressió política com a les tempta- i econòmic, els arquitectes han demostrat cament: de l’escala dels interiors domèstics (Almenboligloven), tant les que han rebut cions d’enriquiment personal a l’interior de en la pràctica que la transformació dels edi- a la de les aglomeracions. En l’encreuament garanties municipals per a préstecs hipote- les cooperatives. ficis d’habitatges socials no només és més d’una sèrie d’interessos que impliquen els caris com les que han rebut subsidis direc- realista, sinó també més estratègica que la habitants, els actors polítics, els dissenya- tes. A la llei s’estableixen els drets i deures destrucció, fins i tot parcial. Si bé encara hi dors i els inversors, l’augment de la capaci- lligats a aquests ajuts, i les condicions sota ha certes dificultats per promoure la rehabi- tat dels edificis, cas per cas i independent- les quals s’han de retornar, com, per exem- Versió amb modificacions del text que apareix a la guia litació dels polígons d’habitatges col·lectius ment de la tipologia, podria convertir-se en 1 ple, en cas de dissolució de la cooperativa. «Experiències internacionals» de Sostre Cívic. entre els agents públics locals, la tendència una estratègia per al desenvolupament sos- de la política urbana està canviant a favor tenible dels nostres territoris. Però aquesta 262 263 PARTICIPACIÓ estratègia suposa, certament, orientar les antropològica. Veiem que adopta diverses ques: «L’essència tècnica es caracteritza pel la capacitat dels habitants de ser actors en preocupacions de cada actor cap a la felici- formes, segons els graus d’institucionalit- fet que roman estable al llarg de la línia evo- i sobre el seu entorn, l’autor convida a de- tat de viure, la preservació i la millora dels zació i les variacions vernacles, des de l’es- lutiva, i no sols estable, sinó que produeix senvolupar un dret a viure en la continuïtat edificis, la protecció de les poblacions vul- cala de la casa fins a l’escala dels conjunts estructures i funcions a través del desenvo- d’un dret a un habitatge digne. Quant a l’es- nerables, la prolongació de la vida útil de les col·lectius, durant llargs períodes de temps. lupament intern». Segons Simondon, l’es- pai, les operacions d’augment consisteixen construccions edificades, la preocupació El reconeixement d’aquests fenòmens plan- quema és una matriu evolutiva que es con- a ampliar les zones habitables afegint-hi per l’economia dels territoris i el desig de teja, en primer lloc, qüestions sobre els mè- creta en una diversitat de pràctiques que llocs no assignats a funcions específiques, realització democràtica de l’acció dels habi- todes de disseny. Ens permet pensar en el creen objectes tècnics. En adoptar aquesta obrint les sales d’estar a un espai exterior, tants sobre el seu entorn. Com pot la noció projecte no com una acció concreta, sinó definició, ens veiem abocats a qüestionar transformant els plànols en un plànol lliu- d’arquitectura augmentada ser un concepte com una fase de la vida dels edificis o de la possibilitat de declinació de les formes re i obrint les façanes a la llum, a la venti- operatiu per respondre a la inevitable actua- les situacions urbanes. El projecte s’entén, dels augments arquitectònics, així com les lació natural i a les vistes. Així, una inter- lització de l’habitatge en termes qualitatius llavors, com un procés temporal pragmàtic estructures sociohistòriques que en poden venció arquitectònica mitjançant l’augment i quantitatius? Podria constituir un camp i ininterromput. En segon lloc, la noció d’ar- haver afavorit l’aparició. d’un habitatge ja construït té com a objectiu d’experiència favorable perquè es produ- quitectura augmentada permet abordar la facilitar als usuaris el «tenir lloc» en el seu eixi aquesta transferència democràtica ne- sostenibilitat en l’arquitectura des de l’angle espai vital. Considerant l’augment de l’ar- cessària cap als habitants, com a operadors de la participació humana en el procés de MOVIMENTS DE LES ARQUITECTURES quitectura com a esquema, un té dret a pre- dels seus habitatges? Quines eines cientí- vida dels edificis d’habitatges. Així, tenir en CAP A LA FELICITAT DE VIURE guntar-se si el concepte a què està vinculat fiques, tècniques i digitals cal crear perquè compte l’aspecte performatiu de l’arquitec- Iniciar una reflexió crítica sobre l’hàbitat im- no és el de la felicitat de viure, definit per aquesta estratègia sigui operativa? Com po- tura permetria dissenyar edificis amb una plica abordar la transformació dels edificis Yankel Fijalkow. La seva obra ens convida a dria el concepte d’arquitectura augmentada gran capacitat de renovació. Com a camp tenint en compte la importància de les acci- considerar el viure com un dret que rau en permetre un canvi en el paradigma d’actu- d’experimentació per a una nova ciutadania ons constitutives de l’acció d’habitar: apro- la possibilitat que les persones siguin sub- ació de les polítiques urbanes, de manera urbana, la noció d’augment podria conver- piar-se dels llocs, aposentar-s’hi, ampli- jectes actius dels llocs on habiten. Si bé la que deixés d’estar enfocat a transformar les tir-se en el nou objecte de coalició d’interes- ar-los, embellir-los, modificar-los, poder-hi noció de la felicitat de viure és subjectiva, ciutats a través de la conformació de la seva sos entre les diverses parts i organitzacions escriure la pròpia història. Des de Gaston aquest treball de recerca pretén qüestionar massa tipogràfica i se centrés en l’augment que coprodueixen les ciutats. Bachelard fins a Michel Lussault, passant els dispositius arquitectònics que faciliten 04 de les capacitats dels llocs partint del cas per Georges Perec, els defensors de l’enfo- les condicions d’expressió d’aquest dret. per cas? És possible preveure si l’augment cament fenomenològic de l’habitatge con- de les capacitats de les arquitectures que ja L’ESQUEMA D’AUGMENT ceben la dimensió experimentada pels habi- existeixen permetrà reduir l’expansió de les Considerar l’augment de l’arquitectura com tants com un element essencial de la noció ciutats? Quins serien els instruments d’una un esquema significa donar-li un estatus es- d’habitar. Seguint aquest fil i basant-se en realpolitik de l’arquitectura augmentada? pecial, que està relacionat amb les pràcti- les teories de la felicitat de les ciències so- ques de la intel·ligència humana. Podem, cials, la recerca contemporània, sobretot llavors, qüestionar l’operativitat d’aquest en filosofia, sociologia i psicologia, posa de LA PERMANÈNCIA DELS AUGMENTS: esquema en la feina d’un dissenyador a l’ho- manifest la correlació entre l’autorealitza- EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC ra d’abordar la qüestió de la felicitat de viure ció i la possibilitat d’apoderar-se del propi COM A PROCÉS quan es tracta de transformar un habitatge. espai vital. Yankel Fijalkow va més enllà i En intentar percebre els edificis com a pro- El filòsof de la tecnologia Gilbert Simondon desconstrueix la visió del confort basada en cessos evolutius ininterromputs, observem amplia la noció d’esquema i el defineix com l’equipament a favor de la felicitat de viure. que el fenomen de l’augment és una realitat l’essència d’una línia d’invencions tècni- En mostrar que és crucial tenir en compte 264 265 PARTICIPACIÓ PROMOCIÓ DELEGADA A llarg termini, l’objectiu principal d’HMB és Aprovació Consulta Procés Societat AMB OPERADORS AMB ÀNIM frenar la tendència a l’alça que experimenten els del projecte preliminar de selecció d’economia DE LUCRE LIMITAT preus de l’habitatge metropolità i crear un parc de del soci privat mixta lloguer assequible. També és un objectiu rellevant del projecte la lluita contra el canvi climàtic, ja que Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) és una in- HMB promou habitatges sostenibles i saludables, novadora societat publicoprivada d’habitatge asse- construïts a partir de criteris de disseny ambiental quible en règim de lloguer que té com a objectiu i eficiència energètica, i garantint com a mínim la promoure i gestionar habitatges de lloguer assequi- certificació energètica A. ble en l’àmbit de la ciutat de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. L’objectiu de la societat és promoure nou habi- 2016-2017 2018 2019-2020 2020-2021 tatge de lloguer social i assequible amb capital pú- blic i privat no especulatiu, un nou model que per- Habitatge Metròpolis Consulta preliminar Licitació pública Operador mixt Barcelona, SA de mercat Procediment negociat Entrada del soci privat i met a l’Ajuntament de Barcelona fer més habitatge Constituïda inicialment Definició de les amb publicitat. inici de la primera fase del assequible amb menys necessitat de recursos pú- per l’AMB (100 %) el març prescripcions tècniques projecte amb 8 blics, atès que el 50 % del capital de l’empresa és del 2018. Posteriorment, del procediment de promocions (640 es ven el 50 % de les licitació per seleccionar habitatges) i ampliació de privat. Concretament, el projecte que es proposa és accions a l’Ajuntament de el soci privat. capital el novembre del la construcció de 4.500 nous habitatges en els prò- Barcelona el juliol del 2021. 2018. xims sis anys per destinar-los al lloguer protegit in-  Constitució de la societat mixta Habitatge definit en el temps, la meitat dels quals s’han de Metròpolis Barcelona. Novembre 2021. localitzar al terme municipal de Barcelona. Font: Edu Bayer. Ajuntament de Barcelona HMB representa la primera societat metropolitana Els sòls són aportats per les dues administracions mixta d’habitatge de lloguer assequible d’Espanya, (en el cas de l’Ajuntament, el 100 % en dret de super- una fórmula de participació publicoprivada amb la fície a setanta-cinc anys) i les inversions de capital voluntat d’ampliar el parc d’habitatge de protecció social són idèntiques entre socis públics i privats. oficial, tot mantenint la titularitat pública del sòl. També es busca una forta implicació del finança- 04 La societat mixta HMB està formada per l’Àrea ment de la banca pública (BEI, BCdE, ICO, ICF, etc.). Metropolitana de Barcelona (25 %), l’Ajuntament de La gestió dels habitatges de lloguer protegit serà pri- Barcelona (25 %) i NiCrent Residencial (50 %). Aques- vada, però el sector públic és coresponsable a través ta última és una societat limitada formada per dues de la presència pública del 50 % dels consellers en el empreses privades amb àmplia experiència immobi- govern de l’empresa. L’assignació dels habitatges es liària, tant en el camp de la promoció com en el de la farà a través dels mecanismes existents d’assignació gestió: Cevasa i Neinor Homes, SA, adjudicatària de dels socis públics. la licitació d’HMB del mes de juliol del 2021. HMB és una societat d’economia mixta que fun- ciona amb un nou mètode de producció i gestió d’habitatge protegit de lloguer. Els socis públics (el 50 % del capital) i els privats (l’altre 50 %) prenen les decisions mercantils estratègiques en comú, i les dues parts tenen dret a la meitat dels beneficis de les operacions, a part de compartir la meitat dels riscos. Aquesta fórmula garanteix l’experiència en promoció i gestió, i la capacitat d’inversió del sector privat, així com la perícia en bones pràctiques i la capacitat tèc- nica del sector públic. Junts, els socis públics i privats poden unir forces i ser més ambiciosos. 266 267 PARTICIPACIÓ Montgat - Turó del Sastre +1.500 La Marina del Prat Vermell Casernes R5 Habitatges: Les Bateries 18B SOCIETAT NICRENT: UNA ALIANÇA 58 S10 Sants-Montjuïc Barcelona 2PAU Montgat [4.500] Superfície parcel·la: 1.269 m2 ENTRE CEVASA I NEINOR Barcelona Sant Andreu Turó del Sastre (Fase inicial) (Fase inicial) Estat: Fase de projecte(Fase de projecte) 64 R5 110 Autoria: Pascual- Ausió-Fernández S.C.P58 Cevasa i Neinor són dues empreses líders ePBn 2 a 3 recleslo na - Sants - Montjuic S10 habitatgesBarcelona - Sant Andreu PAU 2 habitatges Pg. Torras i Bages, 136-138 habitatges +1.500 Habitatges: C. Ulldecona, 16-24 [3.000] seus sectors que operen en el mercat de l’habHaibtitatgets-: 112 ge a nivell nacional; la primera bàsicament 6e5 n la Superfície parcel·la: Superfície parcel·la: promoció d’habitatge protegit en règim de llo1.g82ue2 r 1 1.552 m2 3 4 m i la segona en habitatge destinat a la venda. Sostre HPO: Sostre HPO: 2 +860 5.211 m (concertat) 4.652 m2 (concertat) [1.500] Tant Cevasa com Neinor coincideixen en la ne- 4.404 m2 Sostre terciari: cessitat d’aplicar models en política d’habit1.a65t6 mg2e Sostre terciari: Montgat - Turó del Sastre 621 m2 Habitatges: que permetin l’accés a l’habitatge al conju t Edstat: l 72 +640 Fase inicial Estat: Superfície parcel·la: població, amb independència que es tracti d’habi- 2 Fase inicial 1.291 m Imatge de la façana Aquest sector de nova creació és un barri L’entorn es caracteritza per un pendent tatge protegit o habitatge lliure, amb preus al més Estat: molt accentuat sobre el qual s’assenten els pensat per a més de 25.000 habitants. L’ac- Parcel·la ubicada al lloc on es trobaven Fase de projecte blocs d’edificació, que queden tallats per cés al transport públic es garanteix a través Les Bateruni veial qsue e1n re8dueAix la longitud i dona ac- assequibles possible. Totes dues empreses apli- de les parades de metro de laR L105. les antigues casernes de Sant Andreu, una cés al parc. El conjunt de dos edificis limita Autoria: en un extrem amb aquest vial. zona de la ciutat en transformació prop UTE Montgat 01 02 03 04 quen aquest criteri en les seves polítiques. També Barcelona - Sant Andreu PAU 2 NITIDUS arquitectes, SLP d’un nou espai verd amb equipameEnmptlasça mpenet drel Turó del Sastre Turó del Sastre Eduard Gutiérrez Colomé fase fase fase fase 20 al barri. Pg. Torras i Bages, 136-(1F3a8se de projecte) 2021-2022 2023 2024 2025 coincideixen en la necessitat de crear un ampli parc Habitatges: 112 72 d’habitatge en règim de lloguer i veritablemenPt1 5as- habitatges Barcelona - Sants - Montjuic S10 sequible al nostre país, i que en la promoció d’una SCu. Cpael rCfiíscói,e 4 4parcel·la: FR02 UP51.552 m2 Habitatges:  Desenvolupament temporal en fases part d’aquest parc hi participi el sector privat, e60spe- 8 PPR2O3MOCIONSBarcelona - Sagrera PAU 1Sostre HPO: C. Gran de la Sagrera, 52-58 del programa HMB. cialment empreses amb capacitat d’oferir estSaupberfiícliei p-arcel·la: 640B aHrAceBloITnAa T- GSaEnSHtasb i-ta tMgeos: ntju4i.c6 5S21 m02 (concertat) 1.410 m2 Font: Dossier HMB. Desembre 2021 1.600 PERSONES C. Ulldecona, 16-24 106 4.404 m2 tat en la gestió i el manteniment del parc. Habitatges: Sostre HPO: 65 2 Aquests punts de vista compartits entre Ce4.v848 ms (concertat) Superfície parcel·lSa: ostre terciari:  Aportacions dineràries i no dineràries A laA p lla nptla nbtai xbaa six’hai su’hbii cuab eicla v esl tvíebsutlí bpuriln pcrii-nci- Superfície parcel·la: 1.558 m2 pal pda’al cdc’éasc caélsS haoalssb thirtaebt gitteeastr gc–eioasb r–eio:r tb peertr puenr cuons -cos- 621 m2 2 al projecte. i Neinor, juntament amb la complementatart atail tce alr rctearr ri epre tir pl’eaerlt rl’ean ltarle p -alr cp–a,r cd–o,s d eossp easisp ais 1.824 m Sant Adrià de Besòs 2 comceormciearlsc iia llas1 ria .la0m r5pa1am dmp’ac dc’éasc caé ls’a ap al’arcpamrceanmt.e nt. Sostre HPO: Habitatges: 56 Font: Dossier HMB. Desembre 2021 Sostre HPO: 3.112 m2 (concerEtasttat: tre amb dues societats en la promoció i eElxs E1lps1 01 1hl0ao bhitEaatbstgtiataeatst:g c es iedósis tdrii bstureibixueenix en e7n 7 ) 5.211 m2 (concertat) Superfície parcel·la: planptleasn,t easm, baFm 1ab6s eu16 ni intuaintcsiti aaptles r ppelra nptla n–ta8 –a8 a 5.374 m2 Fase inicial 1.820 m2 d’habitatge, ha motivat les dues companyla falaç afançaa noa rndo-ersdt- ei s8t ai 8la a f alaç afançaa snuad s-uesdt-–e st– i uni eusn teips otl iopagoileo sg ciqeus eoq uesel r-eesp eretepiexteenix. eAn .l eAs les Sostre terciari: Estat: Parcel·la ubicada al lloc onF ase sde ptrorjoecbteaven planptleasn tPe1s iP P12 i nPo2m noésm héis h hai 1h5a h1a5b hitaabtgiteastg es 1.656 m2 Sostre terciari: Imatge de la façana L’edifici se situa a la cantonada del carrer laborar en aquests objectius. perqpuerèq unè éusn a édsa apdtatp.tat. En aque1st. 3se2c4to mr d2e nova creació ja s’han les antigues casernes de SanAtu tAorina: dreu, una Joanot Martorell amb l’avinguda de Can Estat: acabat alguns edificis residencials. Al barri Ibon Bilbao i Caterina Figuerola, Serra. La proposta segueix els criteris de L’esLtr’euscttrurcat udrea ld’eed li’feicdii feicni deno bdleo bblleo cb laomc bam b zona de la ciutat en transfo mació prop s’hi construirà un parc central de 2,4 hectà- arquitectes volum que proposa la Modificació puntual En aquesta línia, Cevasa i Neinor han vuins puantt ip c aedtin ctreeanl tpr aelr mpeertm aqeute -q tuoet st oetls helasb hitaabt-itat- Fase inicial rees i divEesrtsaots: equipaments. d’un nou espai verd amb equipaments per del PGM, que busquen plasmar una dife- gesg teins gtuining uvienn vtielanctilóa cciróe ucareduaa id bao i nbao inl·alu i-l·lu- rència clara de tres plantes entre el cos alt Fase inicial Ajuntament nera favorable la iniciativa de l’Ajuntamimnmacinióa,c fieót, qfeute q aujeu daaju ad ao bat oenbitre unnira u bnoan bao na al barri. que articula la cantonada i la resta, un cos quaqliutatl ietastp eanscpiaaltc eian l teodnte tso tles elesst aensctaens.ces. Aquest sector de nova creació és un barri més baix i allargat; s’accentua així el valor de la torre com a element de referència so0- 4 de Barcelona pensat per a més de 25.000 habitants. L’ac-Parcel·la ubicada al costat de la gran trans-Emplaçament del Turó del Sastre bre l’avinguda Can Serra. Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 25 cés al transport públic es garanteix a travésf ormació de la futura estació1 8intermodal de de les parades de metro de la L10. la Sagrera. El parc lineal que es construirà (AMB) d’augmentar el parc d’habitatges en règim sobre les vies contribuirà a l’apropament FR02 UP5 de la ciutat existent a tots dos costats. de lloguer mitjançant la col·laboració publicopriva- 50 % 25 % da. Com a projecte compartit, l’aliança s’ha materi- Barcelona - Sagrera PAU 1 24 C. Gran de la Sagrera, 52-58 P15 Nicrent alitzat en la societat NiCrent, la finalitat de la qual Barcelona - Sants - MontjuHiacb Sita1tg0es: Residencial, 106 C. Cal Cisó, 44 SL 25 % és donar resposta a aquests objectius de manera Habitatges: 60 Superfície parcel·la: econòmicament viable, oferint una rendibilitat rao- 1.558 m2 Superfície parcel·la: Àrea nable i estable a llarg termini, en benefici dels acci- 1.410 m2 2 4 Sostre HPO: Imatge de la façana Es projecta un edifici a quatre vents format Metropolitana EncaEinx cvaoilxu vmoèlutrmicè dtrei cla d per loap porsotpaosta per planta soterrani, planta baixa, 5 plantes onistes públics i privats, i garantint als usuaris una SaSloóst rCe HePnO: tral H1 3.112 m2 (concertat) La Catalana R16 pis, planta àtic i coberta plana no transita- de Barcelona Sant B4.8o48i md2e (c oLnlcoerbtarte) gat Sant Adrià dblee. Lal faBçanae nosrdò-ests dona al nou passeig La cLoab ceortbae drtea ld’eed li’feicdi iféics i aécsc eascsciebslsei bpler pl’ers -l’es- 5.374 m2 Antonio Machado, mirant cap al parc fluvial oferta estable i de qualitat. (Fase dcaelac acpolam cruonmitujàenriatcà ir sita’u eit sil’i)utztaili ptzaar cpiarlcmiaelnmt ecnotm c om (Fase de pdreol Bejseòs; ccapt ael su)d-oest, l’edifici es relaci- Sostrea etesatre censiaetedrnio:e r.d Loar .r Least rae dstea l da ec olab ceortbae értsa d é’asc dc’éasc cés ona amb l’espai obert entre blocs. 1.0151r em1str2eins0gtriitn ig si’th ii ss’ihtui seintu elns pealsn peallns efollsto fvootoltvaoicltsa ics Sostre terciari: Emplaçament de La Catalana i elsi eqlsu eipqsu dip’esn de’ergniear gaiear oateèrromtèicrma.ica. 1.324 m2 22 56 Ehstaatb: itatges habitatges Fase inicial Estat: Fase inicial La Marina del PrEant a qVueestr smectoer ldle nova creació ja s’han FR02 UP5 La Sagrera acabat alguns edificis residencials. Al barri  Promocions de la primera fase d’Habitatge Barcelona Barcelona 1PAU s’hi construirà un parc central de 2,4 hectà- Parcel·la ubicada al costat de la gran trans- PlanPtala tniptau sti 1p:u5s0 01:500 Sants-Montjureïecs i dSiv1er0so s equipaments. La Safogrmrearcaió de la futura estació intermodal de Metròpolis Barcelona (HMB). 17 17 (Fase inicial) (Fase lian Sicagiarelr)a. El parc lineal que es construirà Font: Barcelona Regional a partir del Dossier HMB. 60 10sob6re les vies contribuirà a l’apropament Desembre 2021 25 de la ciutat existent a tots dos costats. habitatges habitatges 268 24 269 Marina Prat Vermell Marina Prat Vermell Marina Prat Vermell Marina Prat Vermell La Sagrera Casernes La Sagrera Casernes La Catalana R16 Les Bateries 18A Les Bateries 18B PARTICIPACIÓ 1 3 2 4 04  1. Promoció de 64 habitatges de protecció  2. Promoció de 60 habitatges de protecció  3. Promoció de 110 habitatges de protecció  4. Promoció de 106 habitatges de protecció oficial de lloguer. Carrer Ulldecona, 16-24. oficial de lloguer. Carrer Cal Cisó, 44-48. oficial de lloguer. Passeig Torras i Bages, oficial de lloguer. Carrer Gran de la Sagrera, La Marina del Prat Vermell. La Marina del Prat Vermell. 136-138 (les Casernes de Sant Andreu). 52-58. La Sagrera. Font: Musquera Arquitectura. Habitatge Metròpolis Font: Ademà Canela Comella Arquitectes. Habitatge Sant Andreu. Font: Arquitectura Produccions. Habitatge Metròpolis Barcelona Metròpolis Barcelona Font: Joan Pascual-Ramon Ausió Arquitectes. Habitatge Barcelona Metròpolis Barcelona 270 271 PARTICIPACIÓ LLUM, AIRE I SOL: L’HABITATGE ons de polítiques d’habitatge, sobretot grà- ENTÈS COM UN DRET UNIVERSAL. cies a la postura clara que defensa el Pla pel UNA COMPARATIVA DEL MODEL dret a l’habitatge 2016-2025. Malgrat que el D’HABITATGE SOCIAL DE VIENA model de governança de Barcelona i el de AMB EL PLA PEL DRET A Viena no es puguin comparar, les dues ciu- L’HABITATGE DE BARCELONA tats han desenvolupat eines per millorar les condicions de vida de la població. MICHAELA KAUER Emprendre polítiques a favor d’un habi- Directora de la Oficina del Parlament Europeu tatge assequible i decent no és tampoc anar de la ciutat de Viena a la Lluna. El que les ciutats necessiten són tant mecanismes de finançament per cons- truir i renovar habitatges com superfície edificable assequible. Alhora, han de prote- gir la població vulnerable i mantenir la co- hesió social dels barris. Per aconseguir-ho, els cal un marc de governança amb què fer front als diversos reptes —com la gentrifi- cació, la turistificació i la financerització—, a les conseqüències del canvi climàtic i als efectes dels conflictes armats, que provo- quen moviments poblacionals i grans alte- Des que es van començar a construir les racions en els mercats energètics. L’objectiu primeres cases decents per a la classe tre- d’aquest article és reflexionar sobre les no- balladora, just després de la Segona Guerra ves polítiques d’habitatge social que estan Mundial, a la ciutat de Viena el model d’ha- apareixent en molts llocs d’Europa a través 04 bitatge social i assequible s’ha basat en la de la comparació dels elements que carac- idea que l’accés a un immoble és un dret teritzen les dinàmiques d’intervenció en els universal. Per això, als anys vint, el Govern mercats de l’habitatge de Barcelona i Viena. municipal va impulsar una sèrie de meca- nismes per oferir “llum, aire i sol”, com deia el lema de l’ambiciós programa, per crear L’HABITATGE ENTÈS COM UN habitatge per a tothom, i no només per a DRET HUMÀ REQUEREIX UNA uns quants. Aquestes actuacions i estratè- FORTA INTERVENCIÓ ESTATAL gies han consolidat el model únic d’habitat- Tant Barcelona com Viena han demostrat ge social i assequible de la capital austríaca, una forta voluntat de controlar, o de tor- Promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d'ús Cirerers (Sostre que està estretament lligat a l’alta qualitat nar a controlar, les disfuncions en el mercat Cívic). Carrer del Pla de Cirerers, de vida de la ciutat, reconeguda arreu del immobiliari, que sovint tenen a veure amb 2. Les Roquetes. món. Durant els últims anys, Barcelona tam- la seva financerització. Ambdues aspiren a Arquitectura: Celobert cooperativa Font: Adrià Goula bé s’ha convertit en un referent en qüesti- diversificar el parc d’habitatges: Barcelona 273 PARTICIPACIÓ ha apostat per incrementar l’habitatge pú- ha crescut. A més, els costos de construcció model de mercat social, amb més control els llogaters i les seves organitzacions. En blic i cooperatiu, mentre que Viena, que ja estan pels núvols, i els sòls edificables so- i regulació per part de l’Estat i amb habi- l’àmbit estatal, la llei austríaca d’habitatges té una dotació rellevant en aquest sector, len ser escassos i a uns preus desorbitats, tatges sense ànim de lucre, cooperatives de lucre limitat (WGG, per les seves sigles està aconseguint superfície edificable a la qual cosa encara complica més l’accessi- i solucions públiques. En canvi, Espanya i en alemany) i la llei d’arrendament establei- través d’una nova categoria de sòl, quali- bilitat i l’assequibilitat dels habitatges. Les Barcelona es caracteritzen per tenir un sis- xen un marc legal que dona competències ficat com a habitatge subvencionat. A tra- famílies i els individus amb rendes mitjanes tema d’habitatge dual, sotmès en gran part tant a la ciutat com, sobretot, a la província vés d’una cooperació intensa amb la ciu- viuen sota pressió, i cada cop més gent, so- a una lògica de mercat, però amb un petit de Viena per establir la seva pròpia política tadania a diverses escales de governança, bretot els joves, s’enfronta a una situació de parc d’habitatges públics, dirigit sobretot a d’habitatge. Finalment, també hi tenen molt totes dues ciutats incorporen la política precarietat pel que fa a l’habitatge. Els més col·lectius vulnerables. Viena, com a ciutat a veure els impostos: a Àustria hi ha un im- d’habitatge en estratègies de desenvolu- vulnerables viuen en condicions insalubres i província (bundesland), disposa d’un con- post per al foment de l’habitatge que paga pament urbà integrades i inclusives. Tant i d’amuntegament, i estan més exposats a la junt de competències, fins i tot legislatives, tothom —es reté un 1 % dels salaris (un 0,5 Barcelona com Viena treballen a escala pobresa i als desnonaments. A més, l’aug- per dirigir, gestionar i finançar les polítiques % a l’empresa i un 0,5 % al treballador)— i dels barris i adopten metodologies i eines ment dels preus de l’energia ha accentuat d’habitatge. A Barcelona, en canvi, les com- que es dedica a potenciar l’oferta d’immo- noves i innovadores per aconseguir ciutats aquesta tendència. Els sensellar, en comp- petències municipals es veuen subordina- bles arreu del país. Això permet que les pro- més inclusives on tothom tingui accés a tes de rebre suport per tenir un sostre de- des a la governança regional i estatal. Tot víncies tinguin uns ingressos estables per un habitatge assequible. No dubten a fer cent i segur, són discriminats i fins i tot cri- i això, les dues ciutats volen crear un parc finançar l’habitatge. Aquesta base d’ingres- servir totes les eines polítiques, adminis- minalitzats, tal com passa a Hongria. d’habitatge divers, assequible i segur per a sos regulars és, entre altres motius, la raó tratives i legals que tenen al seu abast per Un Govern municipal, per si sol, no pot la ciutadania. per la qual a Viena s’estan construint 14.000 influir en les decisions polítiques a esca- abordar totes aquestes qüestions. Tanmateix, habitatges nous. la estatal i europea. Un exemple podria ser Barcelona i Viena han engegat mecanismes En general, la llei WGG regula el funci- l’obligació a les plataformes de lloguer tu- per posar els ciutadans al centre i per respon- ELS FONS DE ROTACIÓ, UNA SOLUCIÓ onament de les associacions d’habitatge rístic a compartir les dades amb els muni- sabilitzar-los pel que fa al desenvolupament UNIVERSAL PER A L’HABITATGE sense ànim de lucre i les obliga a reinver- cipis. Finalment, les dues ciutats treballen urbà, la planificació dels barris i la construc- L’origen de la majoria de les mesures del tir els guanys en el sistema. D’aquesta ma- per posar en relleu, tant en l’àmbit europeu ció d’habitatges. Han trobat mètodes fiables i model vienès d’habitatge social es remun- nera, es creen fons de rotació, uns instru- com en el mundial, que l’habitatge, entès transparents per implicar tots els agents qua- ta fins a la primera meitat del segle xx. El ments de finançament que garanteixen que 04 com un dret humà, ha de ser al centre del lificats en el sistema i així sostenir i oferir ha- 1923, l’Ajuntament de Viena va crear un im- els diners es quedin al sector, en comptes desenvolupament de les nostres societats. bitatges assequibles i crear un marc polític post de luxe sobre construccions d’habitat- de sortir-ne per a guanys a curt termini o A escala municipal, no és fàcil promoure amb diversos nivells i agents. Aquestes ciu- ges que va permetre finançar l’edificació de altres propòsits. Aquest mètode té més en polítiques basades en la idea de l’habitat- tats han demostrat la seva intenció de prote- 64.000 immobles fins al 1933. Avui en dia, compte la dimensió a llarg termini de l’habi- ge com un dret, ja que fa més d’una dècada gir, d’una banda, els ciutadans de l’especu- Viena compta amb un sistema de gran en- tatge, des del punt de vista de l’interès pú- que el mercat immobiliari pateix una gran lació, els desnonaments i el sensellarisme i, vergadura per assegurar, mantenir, millorar blic i d’una inversió sensata dels ingressos manca d’inversió en habitatge social i asse- de l’altra, els mercats immobiliaris de la gen- i renovar el parc d’habitatges. Per exem- fiscals per al bé comú. Tot això està recollit quible i l’entrada d’inversors institucionals a trificació, la financerització i la turistificació. ple, es finança la construcció i la renovació a la llei de promoció i renovació dels habi- qui s’han ofert grans desgravacions fiscals Mentre que Barcelona continua sent una d’habitatges, s’estableixen uns estàndards tatges de Viena, que estableix directrius per i altres incentius, per la qual cosa la distor- ciutat basada en els habitatges de propie- de qualitat a través del reglament de cons- a les ajudes a l’habitatge, per a la rehabilita- sió ha augmentat encara més. Els mercats tat, Viena sempre ha estat una ciutat de llo- trucció, es té cura del sòl edificable, es tre- ció i la promoció d’ajuts d’habitatge en tres immobiliaris estan generalment sobrees- gaters. A més, si ens fixem en la teoria de la balla amb els agents de les cooperatives i grans àmbits (nova construcció, renovació calfats i fragmentats, i la segregació terri- governança de l’habitatge, Àustria i Viena les associacions d’habitatge de lucre limitat i els ajuts individuals). Tanmateix, l’objectiu torial i social dins de les mateixes ciutats mostren tots els elements constitutius d’un i hi ha acords sòlids de col·laboració amb principal és mantenir els diners al sistema 274 275 PARTICIPACIÓ un cop ja s’han invertit per primer cop, i des- pisos, etc.). Té una correlació molt estreta l’àmbit municipal, o fins i tot estatal. Per desnonaments que els llogaters. Les lliçons prés d’haver pagat tots els préstecs. L’ús de amb el Pla de desenvolupament urbà, que exemple, una ciutat o un estat no té prou apreses després de la crisi financera mun- fons de rotació com a instruments de finan- especifica si una àrea està qualificada com eines per impedir més financerització del dial, quan milers de ciutadans van perdre la çament és un model econòmicament soste- a espai verd o com a espai per al trànsit, per sector o per frenar els lloguers turístics, casa, ja van ser dures, però es van repetir nible i té un efecte antiespeculatiu molt im- a edificis comercials o per a la construcció que ocupen una gran part dels habitatges durant la pandèmia, quan la gent va haver portant. El que Barcelona ha posat en marxa d’habitatges. Barcelona és la primera ciu- disponibles. En aquest sentit, cal actuar a de fer front a una baixa d’ingressos, mentre amb el programa Habitatge Metròpolis s’hi tat a Espanya que ha engegat, juntament escala europea per poder controlar millor que les hipoteques i el cost de vida es man- assembla molt, ja que limita els beneficis de amb els representants del sector de l’habi- les socimis i les plataformes de lloguer tu- tenien igual. Barcelona ha engegat diverses les companyies a un 4 % de la inversió. tatge assequible, un nou sistema per crear rístic. Si bé el model de Viena no és perfec- intervencions potents per evitar que les fa- més de 1.000 immobles en sòl públic (el 60 te en tots els àmbits, en podem extreure mílies es quedin sense casa, i les lliçons que % de lloguer i el 40 % cooperatiu), que con- una lliçó: la gran proporció d’habitatge mu- se n’han après van molt més enllà de l’ajuda CONTROL DEL SÒL PER GARANTIR tribuiran a diversificar encara més el parc nicipal, cooperatiu, de lucre limitat i sub- immediata als més necessitats. Avui en dia, L’ESTABILITAT INTERGENERACIONAL d’habitatges. Es fa una cessió dels terrenys vencionat públicament té un efecte clar en moltes ciutats i països tenen més ganes que Viena fa molt de temps que vetlla per reser- per un període de 99 anys, la qual cosa as- la baixada dels preus del mercat, especial- mai de regular un mercat que no és capaç var sòl edificable per a la construcció d’ha- segura que la ciutat en mantingui el control ment quan es combina amb la regulació i el d’oferir el que la gent necessita: pisos asse- bitatge social i assequible utilitzant diver- a llarg termini. control dels lloguers i la defensa dels drets quibles, en barris habitables i en ciutats on sos instruments. Amb uns fons propis per dels llogaters i de les seves organitzacions. les persones siguin partícips del disseny, la comprar i vendre terra, la ciutat controla creació i la presa de decisions sobre el pre- propietats arreu del territori des de fa més LA DIVERSITAT D’HABITATGE sent i el futur. de 25 anys. Moltes vegades la terra no es ASSEQUIBLE FOMENTA LA RESILIÈNCIA CIUTADANS COMPROMESOS EN ven, sinó que se cedeix a proveïdors d’habi- El sistema d’habitatge vienès pretén bene- LA CREACIÓ D’UNA CIUTAT MILLOR tatge en forma de contracte d’arrendament ficiar gairebé tots els grups de la societat Mentre que la llei de lloguers austríaca es- a llarg termini. A més, en una ciutat en crei- i mantenir la barreja social arreu de la ciu- tableix els drets i els deures dels llogaters, xement com Viena, on impera la necessitat tat. Viena té 220.000 immobles municipals els dona una gran protecció i en reconeix les d’assegurar un parc d’habitatges assequi- i associacions d’habitatge de lucre limitat. organitzacions, Viena encara ha empoderat 04 bles per a les generacions futures, el 2019 A més, s’hi fomenta la millora i la renovació més els arrendataris. Els llogaters d’habitat- es va desenvolupar un nou instrument per en el sector privat sota condicions determi- ge municipal i cooperatiu s’organitzen en aturar l’especulació del sòl: en el marc del nades i s’ofereix una gran varietat d’opci- comitès i la ciutat els ofereix un servei d’as- reglament de construcció, es va introduir ons d’habitatge assequible. Tot això fa que sistència, té una pàgina web per calcular si una nova categoria de sòl perquè dues ter- dues terceres parts dels vienesos visquin l’import del lloguer és raonable i legal, i dona ceres parts dels nous edificis residencials, en algun tipus d’habitatge públic i molt suport als ciutadans que s’enfronten a un a partir d’una certa mida, anessin desti- protegit. Per la seva banda, Barcelona s’ha desnonament en tots els sectors del mercat nades a habitatges de protecció oficial. El fixat un objectiu clar: no només vol aug- immobiliari. Finalment, s’han creat unitats reglament de construcció de Viena és una mentar l’oferta d’habitatge públic en més que s’encarreguen de resoldre conflictes llei regional molt completa que regula totes de 4.500 immobles en els pròxims anys, menors entre llogaters i propietaris d’una les qüestions de planificació urbanística i sinó també diversificar el parc d’habitatge manera ràpida, fàcil i gratuïta. A Barcelona, de zonificació, a banda de tots els aspectes assequible. És obvi que aquesta fita de ga- com a moltes altres ciutats a Espanya, s’ha constructius (tecnologia emprada, alçada rantir més habitatges assequibles a la ciu- vist que els propietaris d’habitatges no es- mínima de les estances, mida mínima dels tat no es pot assolir actuant només des de tan automàticament més protegits dels 276 277 PARTICIPACIÓ PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DISSENY DE LA POLÍTICA D’HABITATGE Ja des d’un principi, amb l’elaboració del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025, la participació ciutadana s’ha posat en primer pla en les polítiques d’habitatge, organitzant trobades per conèixer de primera mà les problemàtiques detectades als barris. Aquesta voluntat de millorar i aprofundir la participa- ció de la ciutadania i els actors rellevants en la matè- ria ha perdurat des de llavors amb l’objectiu de donar resposta a un nou marc social en què l’habitatge ha esdevingut un tema prioritari a tots els nivells. En els últims anys, s’han impulsat espais de partici- pació, debat, seguiment i anàlisi de polítiques que s’estructuren sobre la base de la representativitat i la 03 pluralitat d’actors, i que serveixen com a espais de tro- bada entre la ciutadania, els professionals, les entitats i l’Ajuntament. El seu objectiu és enriquir i millorar les polítiques públiques que s’implementen a la ciutat. 04  Sessió plenaria del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB). Barcelona, novembre 2022. Font: Ajuntament de Barcelona 278 PREVENCIÓ PARTICIPACIÓ CONSELL DE L’HABITATGE SOCIAL GRUPS DE TREBALL DEL CONSELL DE BARCELONA (CHSB) DE L’HABITATGE SOCIAL En el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, La tasca efectiva del Consell és dona en els seus format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajunta- grups de treball. Són grups oberts on hi poden par- ment de Barcelona, neix el Consell de l’Habitatge ticipar fins i tot entitats no presents al propi CHSB Social de Barcelona (CHSB), un òrgan consultiu i de i són reflex de les opinions que tenen els agents participació sobre la política d’habitatge a la ciutat. d’habitatge de la ciutat respecte els problemes i L’objectiu del CHSB és facilitar un espai de les solucions a emprendre. participació ciutadana en matèria d’habitatge, và- La «Taula d’Habitatge Cooperatiu» ha propiciat lid per generar opinió, plantejar propostes i promo- el diàleg entre el sector de l’habitatge cooperatiu i cionar els resultats de les seves anàlisis. l’Administració i ha permès conformar el model ac- El Consell de l’Habitatge Social va tenir els tual respecte el cohabitatge, les cooperatives de seus orígens en l’experiència que va dur a terme el lloguer i les Fundacions sense ànim de lucre. grup de treball d’habitatge social del Consell El grup de «Producció industrialitzada d’habi- Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de tatge sostenible», ha permès recollir les aportaci- Barcelona. L’especificitat i la importància de la te- ons de bona part del sector professional i altres màtica van impulsar el Consorci de l’Habitatge de agents implicats, per desenvolupar aquesta forma Barcelona a crear el CHSB i a dotar-lo d’una amplia de construcció en algunes promocions de l’IMHAB representació dels diversos agents socials conei- i modular, a través d’aquest espai, diferents licita- xedors de la matèria i d’unes funcions específi- cions municipals d’adjudicació de sòls i projectes ques, amb una implicació i un seguiment en els industrialitzats. temes relacionats amb la política d’habitatge i l’ac- El grup de «Pobresa Energètica» és un espai de tivitat del Consorci. trobada i discussió entre companyies energèti- El Consell es va constituir el 26 de febrer de ques i de consum i amb el món associatiu i tècnic. l’any 2007, per donar resposta a un nou marc so- El grup del «Decàleg per al Dret a l’Habitatge» cial en què l’habitatge s’ha convertit en un tema és autor d’un document que ha estat la guia reivin- prioritari i que, per tant, necessita un marc parti- dicativa dels passos a seguir per millorar la situa- 04 cipatiu que garanteixi la representativitat i la plu- ció de l’habitatge a la ciutat, dirigit especialment ralitat. D’aquesta manera, es crea un espai de de- a l’Estat i a la Generalitat. bat, de participació i de compartició que enriqueix En paral·lel, es generen grups de treball puntu- la política d’habitatge d’àmbit municipal. als, com el grup de la «Revisió del Pla pel Dret a El Consell es compon d’un plenari, una comissió l’Habitatge 2016–2025», que es va generar per ava- permanent i una sèrie de grups de treball. luar i fer aportacions després del primer quinquen- ni d’execució del Pla, amb una participació molt important de les entitats i institucions del Consell. També s’ha creat el grup del «Pla Territorial Sectorial d’Habitatge», on les entitats han pogut debatre directament amb la Generalitat els punts importants d’aquest futur Pla i les seves lògiques internes, afegint les al·legacions municipals a la de les entitats participants.  Sessió plenària del Consell de l’Habitatge  Acte del Pla per al dret a l’habitatge. Barcelona, Social de Barcelona (CHSB). Barcelona, juny 2021. novembre 2022. Font: Ajuntament de Barcelona Font: Ajuntament de Barcelona 280 281 PARTICIPACIÓ El grup de «Col·lectius específics» té per objec- tiu analitzar els criteris d’adjudicació d’habitatge en relació amb els diferents col·lectius (gent gran, joves, famílies monomarentals o persones amb discapacitat, entre d’altres) per avaluar la necessi- tat d’introduir-hi ajustos. El grup de treball «International Social Housing Festival» ha estat creat per impulsar i coordinar la participació de les entitats en els actes que se ce- de lebrin entorn a aquest esdeveniment, que tindrà lloc na ORGANISMES/ rba a Barcelona al 2023. EMPR u ES S E S L at P iet Finalment, cal assenyalar l’existència d’altres SEL DE PÚBLIQUES ROMO op ON C RIALS Ó I OPERADORS I I GES TOR a pr grups que també han funcionat com el d’ «Expulsió I CTO IPAC ES GESTORS D’H T O S E IC M R e l S RT IS D’HAB A IT S d ATG BITA ra de veïnes», el de «Rehabilitació», el de «les PA GAN S E a OR ICIPAL SOC T IA GE mb N L lon Ca ce ne Modificacions del Pla General Metropolità (MPGM)» MU r Ba e Dig itatg pel que fa a l’àrea de tanteig i retracte i al 30 % d’ha- un hab t a bitatge assequible (fet conjuntament amb l’espai de l Dre a pe a participació d’Ecologia Urbana), el del «Consell de form luny Plata a AC Cat diana Ciutat» per analitzar la situació d’habitatge, o el del ATT ri AVB utat Me «Nou Reglament del propi CHSB». F i AA.VV C atori DESC En total, les xifres són força importants: només CONSELL Observ ssociació 500x20 al 2021 hi han participat 290 entitats i agents, DE L'HABITATGE A Plataforma d’Afectats per la Hipoteca molts més que els propis 117 integrants del Consell. SOCIAL DE Organització de c d o BARCELONA e n C su a m ta i l d u o n r y s a i usuaris Sindicat (CHSB) F de u F n L d lo a g c a i t ó eres Òrgan consultiu des del 2007 ede M r B a e e c n i a ó ll ar n cata C la a t r a i l t e na Ta a n d u s 1 D ª i p o e c r ’ s enti la es o a n n a tats de d s e a a F l l ut F u e nda T c erce C de r 04 A reu r i a ó c S a S ió n ector F rre Roj E itàr u ls a CO ia San Pr nd M C S A ob a F t P O T s e c und ere S NS A ió a Cla O E NTIT ES/ F L E I A e s d í R s ns SE c C R ió ver UN D C E IA LS NCE IES A DB er e .G L n I IV LE S FINA BILIÀR S ss ac tr E S MO RS IAL oc ió e i ca R d S ’ I C T O A O T PE IM LLA C R SO ac ta aco S D’H A A TIVE S E i l l B S I AME TG ó P a l TATGE A na id PROGR ABIT r ’H oh d a D a e b D it ro a g t o g d e epend GRUPS DE TREBALL ències • Taula d’habitatge cooperatiu • Producció industrialitzada d’habitatge sostenible • Pobresa energètica • Decàleg per al Dret a l’Habitatge • Revisió del Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025 • Pla Territorial Sectorial d’Habitatge • Col·lectius específics • International Social Housing Festival 282 a cel on Bar e ió AJUNTA t ial d c ME tu igr a DE BA NT en ocRCE m LON S A DI ov i mP I es B U la J mic A TA e ò de la n Do an I R s r l CO C C E IÓ d ell Econ icip al le G ia D’ N LO DE ns ll n al de ent Soc HA SO NA Co nse u ip la GB star IT R A C Co sel l M nic de e T IS n Mu sors de B en PB) GE Co ll e l (AS ons e ss ipa lica C nse ll a nic úb Co ll M u lut P ons e a de Sa C enc i UQV Ag DB - IMP IMP ND IMSS - O al de l’Ene rgia oc Agencia L e l’Habitatge i Institut Munici pal d Barcelona Rehabilitació d e Institut català del Sòl REGESA IMU Agencia de l’Habitatge de C F a u t n al d u a n c ya ió M F a u m n b d r a é c F i u ó F n Fa E d m D a í c lia i B D E FU Fun i d ó enR e E A ND a Fom se tar S L C AC GH c IO S i ó H nt o TE I Ha cial R NS O àb bi C t E R D N ’ S E N I A itat a 3 tge S S EC T T I o O T s c A de s ial R TS C oc a i t a a c l i u ó n d y ea P (A ro P mC oE t) ors i constructors PARTICIPACIÓ ial s c is So ve PLATAF ORMES I er S ANITZACIONS u S SE l E RES , ORG DEFENSA DE a Dé ocia PR O DE d e ll s M UCT RS DRETS ie n n d de ra E R O S viv oa ba O b ST OT IAR Pro Jnt e S a ible ON OM T E qu C R P IE TG a TA S anc d sse P RO I a P AB B kia e I Ban itat g tate D’H Hab Cai xa a Re al S La ticip pula r stalvi’e An nco Po a caix es d Ba BVA alan B eració cat er Fed a nd Banco Sant CaixaB ank Abanca Buildingcen ter rativa Lacol arquitectura coope CC.OO Celobert Associa F ció e S d o e st r re a C c í i v ó ic d’h a d b e i t c a o t operativ Q es u ge a d li e t C a a t t H alu a y S a ocial b L i l t a atg La D r i C e na at m alo o nià (UGT C ) ons C e o ll n Soci C s a o el n l l S UB se o l cial AL Con l S E U se o U N D c U n ll i PC B R i a v S l UA TRI RIO A II ers oc B UPE ÍC IA ita ial U ENERALITA T S T L G JUS A tC Ra P IS m F DE CATALUN YA F on Llull LA GESTIÓ PUBLICOCOMUNITÀRIA tratègia d’inclusió amb el barri. La cultura l’habilitat de les llogateres de generar una bitatge de Barcelona (IMHAB), el servei de DEL PARC D’HABITATGE DE organitzativa de l’administració pública no visió i unes polítiques pròpies. En aquest mediació en habitatges públics, els serveis LLOGUER MUNICIPAL s’ha diferenciat gaire de la de l’administra- sentit, Hansen i Langergaard (2017) ens ex- socials, els cossos de seguretat i el distric- ció de finques del mercat privat. Tots dos pliquen que hi ha tensions entre la concep- te de Sant Andreu. Per dur a terme aques- CARLOS MACÍAS CAPARRÓS s’han centrat en les obligacions contractu- ció individualista de l’habitatge i el veïnat, ta anàlisi, s’han fet cent nou entrevistes a Llicenciat en Ciències Polítiques i de l′Administració als i en actuacions ordinàries de manteni- i la col·lectiva, és a dir, entre el pensament les llogateres i s’han detectat les principals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ment, sense dinàmiques participatives. individual i el col·lectiu. queixes i problemes associats a la finca, re- Assessor en polítiques públiques d’habitatge a l’Alcaldia de Barcelona i Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació Davant d’aquesta realitat, volem fer un Per explorar aquests models contrapo- lacionades amb qüestions de convivència, repàs d’algunes reflexions teòriques sobre sats i avaluar les possibilitats de participa- manteniment i espai públic. També s’ha tre- CARLA ZOLLINGER BRANDAO els models d’habitatge i de gestió pública, ció de la ciutadania, ens interessa fixar-nos ballat el vincle de les veïnes amb el territori Doctora Arquitecta i Urbanista per la Universitat així com, a través de la investigació empí- en les experiències de gestió del parc d’ha- per reduir els processos d’exclusió i afavorir Politècnica de Catalunya, rica, proposar elements d’innovació en la bitatge públic de lloguer de Barcelona que el vincle comunitari. Consultora i professora al Màster Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya, a la Universitat gestió del parc d’habitatge públic de llo- han incorporat dinàmiques comunitàries i A partir de la diagnosi conjunta, s’ha deci- de Girona i a Elisava guer que ens permetin incloure la gestió de cogovernança. dit fer una intervenció en la comunitat veïnal, publicocomunitària. entesa com un tot. Principalment, s’ha tre- Trilla (2010) afirma que els models de ballat el vincle amb l’entorn i temes interns gestió no s’expliquen de manera aïllada, EL CAS DE LA PROMOCIÓ PÚBLICA de dinamització d’espais comuns, gestió de sinó que formen part de les polítiques que AL CARRER QUITO 18 conflictes i actuacions de manteniment. adopten els països. Pareja i Sánchez (2015) Quito 18 és un edifici de promoció pública en Molts dels problemes detectats són per En els debats actuals sobre habitatge a ho anomenen path dependence, i assenyalen règim de lloguer social amb 150 habitatges, falta del sentiment de pertànyer a la comu- Espanya, i en particular a Barcelona, hi ha que és un factor que aporta rigidesa davant situat a Baró de Viver, un barri amb concen- nitat, és a dir, no entendre que els espais un consens sobre la necessitat d’ampliar el dels canvis de context. tració d’habitatge públic, pocs usos mixtes comunitaris són propis i s’han de cuidar i parc d’habitatge públic de lloguer social. En Amb aquesta mirada, ens plantegem com del sòl i baixa connectivitat del transport pú- respectar. Per aquest motiu s’ha iniciat un aquest context, creiem que és interessant la inclusió de dinàmiques comunitàries, par- blic. És un veïnat que no està organitzat, amb treball de dinamització comunitària. S’ha observar les contradiccions en la gestió de ticipatives i de cogestió del parc d’habitatge persones amb pocs recursos econòmics, la fomentat el coneixement mutu entre veïnes 04 l’habitatge social que Primeus, Dielman i públic de lloguer pot generar comunitat en- majoria desnonades prèviament i poc vincu- amb activitats en els espais comuns i l’orga- Clapham (1999) apunten, entre l’aproxima- tre les llogateres i l’entorn social. lades amb l’entorn. La relació amb l’adminis- nització de la comunitat, i s’ha consensuat ció emancipadora (que estimula la partici- En els debats sobre la participació, tració pública ha estat contractual i domina- una normativa de convivència interna i la pació de les persones llogateres) i l’actitud Preece (2019) ens alerta sobre la individua- da per una visió paternalista. rotació de referents per a les veïnes i l’ad- paternalista (que imposa normes i regles de lització de la participació com a mecanisme Aquest cas ens interessa perquè, el ministració pública. També s’ha treballat la conducta per al col·lectiu). per millorar el negoci, enfront de la partici- 2019, arran d’un conflicte que es va generar relació amb l’entorn (serveis, equipaments, A Barcelona, i en general a Espanya, la pació col·lectiva, entesa com la veu del con- al voltant d’aquesta promoció, s’ha assajat projectes i referents del barri). gestió del parc d’habitatge públic de llo- junt de les llogateres i una eina d’activisme. una experiència d’intervenció comunitària En el següent diagrama identifiquem els guer ha estat individualitzada, paternalis- Distingeix dos models principals de gestió: per abordar les problemàtiques de convi- principals elements facilitadors i els obsta- ta, amb la imposició d’unes normes de dalt la individualitzada, que, com indica, rebut- vència i fomentar la responsabilització de cles a l’hora d’introduir dinàmiques de ges- a baix. S’ha caracteritzat per la inexistència ja posar el focus en la col·lectivitat, enfront les llogateres a través de la cogovernança. tió publicocomunitària en el cas de Quito 18. de canals de comunicació àgils, d’espais de d’altres models que busquen una aproxima- Per aconseguir-ho, s’ha dut a terme un treball, interlocució i participació de les llo- ció col·lectiva, basats en el compromís amb diagnòstic. S’ha creat una taula de treball gateres com a col·lectiu, així com d’una es- la democràcia directa, l’acció col·lectiva i on participen l’Institut Municipal de l’Ha- 284 285 PARTICIPACIÓ ELEMENTS FACILITADORS ELEMENTS FACILITADORS Xarxa amb el teixit associatiu En xarxa amb el Sentiment de pertinença Coneixement teixit associatiu del territori Comunitat de veïns/es Disponibilitat per participar petites Experiència en el manteniment de la finca Proximitat d’equipaments Voluntat d´innovar amb Disponibilitat Voluntat d’innovar municipals dinàmiques comunitàries d’espais comuns amb dinàmiques comunitàries Comunitat organitzada Identitat de grup Ràpida resposta a peticions Barri petit EQUIP MULTIDISCIPLINAR de manteniment i referents clars COMUNITAT DE VEÏNS/ES IMHAB Edificacions en planta més pis Relació amb l’entorn COMUNITAT DE VEÏNS/ES DE L’AJUNTAMENT QUITO 18 PONS I GALLARZA Cultura organizativa Inexistència del IMHAB de referents Canals de comunicació Absència de canals Comunitat Excés de burocràcia individualitzada de participació no organitzada Por a tenir persones Imposició de normes Absència de canals Falta de vinculació Absència de sentiment Canals de comunicació Contractes de lloguer llogateres organitzades top-down de participació amb l’entorn de pertinença individualitzats temporals Manca d’acompanyament Manca d’una estratègia No identitat de grup Inexistència de referents per i integració amb lentorn d’inclusió la comunitat de veïns/es OBSTACLES OBSTACLES  Quito 18: Elements facilitadors i obstacles. REFLEXIONS  Pons i Gallarza: Elements facilitadors i obstacles. Font: La gestió público-comunitària del parc d’habitatge Com hem vist, les dinàmiques col·lectives i Font: La gestió público-comunitària del parc d’habitatge públic de lloguer com un mecanisme per a generar públic de lloguer com un mecanisme per a generar comunitat. Carlos Macías Caparrós (2021) comunitàries topen amb la cultura organit- comunitat. Carlos Macías Caparrós (2021) zativa del gestor públic, acostumat a relaci- EL CAS DE PONS I GALLARZA: blic de lloguer. L’organització de les veïnes onar-se amb les llogateres individualment, Com Bliss et al. (2015), identifiquem El carrer de Pons i Gallarza se situa al cen- ha donat peu a un procés de dalt a baix, en sense canals ni espais de comunicació col- l’organització de la comunitat de veïnes tre de Sant Andreu, un barri amb usos que l’administració pública ha proposat a lectiva. Per tant, fomentar l’organització, la com a element clau per a la implementació mixtes i bona connectivitat del transport les llogateres una prova pilot de masoveria participació i la cogestió, xoca amb l’aproxi- d’elements de gestió publicocomunitària. públic. És un barri objecte dels processos urbana mixta. La introducció de la maso- mació paternalista de l’administració. També L’organització és el pas previ per generar 04 d’acumulació per despossessió que patei- veria urbana en el parc d’habitatge públic xoca amb la falta de recursos de la matei- sentiment de pertinença i identitat col·lec- xen les nostres ciutats (Harvey, D. 2005). de lloguer és un element innovador que in- xa institució, un problema que assenyala tiva, que permet corresponsabilitzar les llo- En aquest carrer, vuit cases s’hi han ha- corpora aspectes de la gestió publicocomu- Leal (2010) en la gestió dels parcs públics a gateres. Els autors mencionats identifiquen gut d’enfrontar. El 2017, després d’anys de nitària i de cogovernança. Espanya, o la poca tradició de treballar trans- factors importants perquè la participació si- convivència i relació amb l’entorn, les veï- L’IMHAB executarà les obres més grans, versalment, amb equips multidisciplinaris, gui efectiva, com són el desenvolupament nes s’han mobilitzat davant d’un inversor les de l’estructura o els espais comuns, com com en el cas de Quito 18. Blanco i Gomà de la cultura de la confiança, el rendiment que pretenia expulsar-les per rehabilitar la impermeabilització i aïllament tèrmic de (2002) expliquen que això reflecteix la crisi de comptes i el treball col·laboratiu. els habitatges i especular amb la venda. la teulada o el clavegueram, i les veïnes, en del model tradicional de l’administració pú- Cal destacar que la proposta d’incloure di- Organitzades com a col·lectiu, les veïnes el rol de masoveres, faran les obres de l’in- blica. Encara que experiències com els casos nàmiques comunitàries, de la participació i de han interpel·lat l’Ajuntament perquè vetlli terior de les cases. analitzats, que incorporen una visió emanci- la implementació d’elements de cogestió ha pels seus drets. En el següent diagrama identifiquem els padora, mostren una substitució progressiva estat de dalt a baix, és a dir, ha estat impulsa- És un cas interessant perquè el 2020 principals elements facilitadors i obstacles per paradigmes alternatius de gestió públi- da pel gestor públic (Bonet, J. 2012). Així es fa l’Ajuntament ha comprat aquestes cases, a l’hora d’introduir dinàmiques de gestió pu- ca. És a dir, la nova governança que mencio- palès un procés de reflexió sobre la necessitat que han passat a ser parc d’habitatge pú- blicocomunitària en el cas de Pons i Gallarza. nen Blanco i Gomà (2002). d’incorporar una visió emancipadora. 286 287 PARTICIPACIÓ ELEMENTS NECESSARIS PER A tès com el mecanisme de poder col·lectiu PORTO 15. verses, d’una ciutadania que té dificultats UNA GESTIÓ PUBLICOCOMUNITÀRIA i el dret a canviar i reinventar la ciutat. I en LA RESPOSTA DE BOLONYA per accedir al mercat privat de lloguers. Per implementar dinàmiques de gestió pu- aquest sentit, s’ha demostrat que la gestió A LA DEMANDA D’HABITATGE Alhora, són persones que volen construir, blicocomunitàries que promoguin un canvi paternalista i individualista no ha reeixit. COL·LECTIU mitjançant l’habitatge, xarxes de solidaritat cultural en l’organització del gestor d’habi- A partir d’aquesta investigació podem entre veïns amb la finalitat de crear suport tatge i en la corresponsabilització de les llo- afirmar que un enfocament emancipador SILVIA CALASTRI mutu en el dia a dia i tenir espais de trobada gateres, cal introduir elements facilitadors. en la gestió del parc d’habitatge públic de Responsable de la Unitat d’Habitatge Col·laboratiu i d’inclusió social per al barri mateix. Cal generar espais de diàleg, de conei- lloguer permet introduir dinàmiques per i Suport als lloguers, Ajuntament de Bolonya, Itàlia Així, una de les característiques princi- xença i de confiança entre les veïnes, l’en- generar comunitat, sentiment de pertinen- MARCO GUERZONI pals del cohabitatge són els espais comuns, torn i l’administració. Per a això, s’han d’es- ça i col·lectivitat, apropiació i participació, Departament d’Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient, els usos dels quals els decideixen els futurs tablir canals de comunicació col·lectius així com crear xarxa amb el teixit social de Ajuntament de Bolonya, Itàlia habitants en un procés participatiu. Són es- i referents tant de la comunitat de veïnes barri. En definitiva, la gestió publicocomu- pais difícils de tenir en un pis privat estàn- com de l’administració pública. nitària permet fer ciutat. dard: un gimnàs o un taller de reparació Convé impulsar dinàmiques d’organitza- REFERÈNCIES d’objectes i de bicicletes; una habitació per ció comunitària i promoure accions que di- HABITATGE COL·LECTIU a convidats que poden reservar els residents; • Blanco, I. Y Goma, R. (2002). “Gobiernos locales y redes par- namitzin els espais comuns, la comunitat i la ticipativas”. Barcelona: Ariel. I COOPERATIU PER A LA REGENERACIÓ una cuina comuna, a part de la que hi ha en vinculació amb l’entorn. Com, per exemple, • Bonet, J. (2012). “El territorio como espacio de radicalización URBANA I LA COHESIÓ SOCIAL cada pis, i un espai de trobada i de festes. democrática. Una aproximación crítica a los procesos de que les veïnes elaborin una normativa comu- participación ciudadana en las políticas urbanas de Madrid Bolonya és la ciutat de l’habitatge coopera- Aquests mateixos espais, o una part, es po- nitària de convivència i usos dels espais co- y Barcelona”. Athenea Digital, 12(1), 15-28. tiu. Fa més d’un segle que hi trobem coope- den compartir amb la resta del barri per a ac- • Bliss, N., Lambert, B., Halfacre, C., Bell, T. & Mullins, D. muns o que s’obrin aquests espais al barri. (2015). “An investment not a cost: The business benefits of ratives de residents, sobretot de titularitat tes o projectes. El format, el contingut i l’ho- És imprescindible corresponsabilitzar tenant involvement”. Tenants Leading Change, Department mancomunada, que són l’instrument més rari, els decideixen els residents. A Bolonya, for Communities and Local Government, National Tenant les veïnes en la gestió i el manteniment dels Organisations, recuperado de https://nationaltenants.files. avançat d’un model històric de vida col·lec- l’obertura a l’entorn és l’objecte d’un acord de seus habitatges i dels espais comuns. Per wordpress.com/2015/03/tlc-an-investment-not-a-cost.pdf. tiva, i tenen més de 3.000 pisos a la ciutat. col·laboració amb l’Ajuntament. • Harvey, D. (2005). “El nuevo imperalismo: acumulación por exemple, amb l’elaboració d’un pla de re- desposesión”. Pág. 114 Buenos Aires. Socialist register 2004. La titularitat de les propietats recau en la habilitació i manteniment dels habitatges • Hansen, A. V. & Langergaard, L. L. (2017). “Democracy and cooperativa i els membres paguen una quo- 04 non-profit housing. The tensions of residents involvement in i dels espais comuns que les comprometi the Danish non-profit sector”. Housing Studies, 32, 1085-1104. ta mensual. La majoria dels edificis tenen PORTO 15, EL PRIMER a executar i controlar una part de la feina. • Leal, J. (2010). “La formación de las necesidades de vivienda espais comuns i projectes de solidaritat i COHABITATGE PÚBLIC A ITÀLIA La durabilitat dels contractes és un factor en la España actual”. In J. Leal (coord.) La política de vivienda en España. Madrid: Fundación Pablo Iglesias. de suport mutu entre els veïns. Aquesta fi- El primer projecte de cohabitatge públic, determinant per enfortir el sentiment de per- • Macías Caparrós, C. (2021) “La gestión público-comunitaria losofia ha motivat l’aparició a Bolonya d’un Porto 15, es va aprovar a Bolonya gràcies a tinença, comunitat i identitat, un requisit per del parque público de alquiler como mecanismo para gene- rar comunidad” (disertación de Máster). Barcelona: Univer- procés de reflexió sobre l’habitatge col·lec- una mesura del Govern estatal que desti- fomentar la participació veïnal en la gestió sitat Oberta de Catalunya. tiu i solidari en clau moderna. nava ajudes econòmiques per incrementar del parc d’habitatge públic de lloguer. • Pareja, M.; Sanchez Martinez, M.T. (2015). “El sistema de vi- vienda en España y el papel de las políticas ¿qué falta por re- les oportunitats d’accés a l’habitatge de les Si entenem que l’habitatge públic de llo- solver?” Cuadernos Económicos de ICE número 90, 149-174. persones joves menors de trenta-cinc anys. guer ha de contribuir a fer ciutat des de la • Preece, J. (2019). “Understanding approaches to tenant par- DESCRIPCIÓ D’UN COHABITATGE La promoció de Porto 15 es va fer amb un ticipation in social housing”. UK Collaborative Centre for perspectiva del dret a la ciutat, cal introduir Housing Evidence. University of Sheffield. La ciutat de Bolonya va ser una de les pri- equip totalment públic amb la col·laboració dinàmiques de gestió publicocomunitària • Primeus, H., Dielman,F. & Clapham, D. (1999). “Current deve- meres ciutats d’Itàlia a explorar les possi- de l’Ajuntament de Bolonya i l’ASP Ciutat de lopments in social housing management”. Netherlands jour- i de vinculació amb l’entorn. No només com nal of housing and the built environment v.14, n.21. bilitats que oferia el model de cohabitatge. Bolonya (empresa pública de serveis a les a mecanisme per garantir el dret a l’habi- • Trilla, C. (2010). “Una reflexión sobre el modelo español de L’objectiu era respondre a les noves deman- persones, titular de la propietat), i amb el co- política de vivienda”. In J. Leal (coord.) La política de vivienda tatge d’una persona o col·lectiu, sinó en- en España. Madrid: Fundación Pablo Iglesias. des d’accés a l’habitatge, cada cop més di- finançament del Departament de Joventut de 288 289 PARTICIPACIÓ la Presidència del Consell de Ministres. Per plien els requisits, la resta del procés d’as- tant, aquest cas no es tracta d’una experièn- signació d’habitatges va ser completament cia cooperativa, ja que l’edifici, l’adequació, innovador per ser d’un organisme públic. la titularitat i la gestió són íntegrament pú- De fet, es va iniciar un procés d’autoselecció bliques. Sí que és, però, una experiència que participatiu de les candidatures amb la me- parteix de la idea d’una manera de viure co- diació d’un expert en cooperativisme social i operativa, en col·lectiu i solidària. A Porto 15, models d’habitatge col·lectiu. Després es va s’hi han invertit 2 milions d’euros per cons- haver d’encaixar les candidatures amb les di- truir divuit pisos on viuen quaranta-nou per- verses mides dels habitatges, entre 36 i 54 sones des de la tardor del 2017. metres quadrats. Les persones seleccionades Per fer possible aquest projecte, l’agèn- van participar en una planificació comunitària cia que gestiona l’habitatge social de la ciu- dels espais comuns i en la construcció de l’es- tat (ACER) va renovar un edifici històric si- perit comunitari de l’edifici, a través de dot- tuat al centre de la ciutat. Es troba a prop ze reunions al llarg de set mesos durant els d’alguns llocs culturals simbòlics, com el caps de setmana. Els acords es van redactar Museu d’Art Modern de Bolonya, el centre col·lectivament en una Carta de valors i en un LGTBI+ Il Cassero, la Cineteca de Bolonya Reglament de cohabitatge. i la Universitat. Alhora que entraven a l’habitatge, el L’edifici disposa d’espais comuns per grup de cohabitatge va crear una associa- als habitants, que s’espera que participin ció de promoció social amb el mateix nom, activament en la comunitat on viuen per Porto 15 APS. La finalitat de l’associació era explorar noves maneres de viure en col·lec- donar suport material per posar en marxa tiu. A causa de les normes imposades per la aquest model de cohabitatge col·lectiu i mesura del Ministeri, els habitatges estan promocionar-lo, participant en la vida as- pensats només per a persones joves d’en- sociativa de la ciutat i en xarxes nacionals 04 tre divuit i trenta-cinc anys. L’Ajuntament i internacionals. Al llarg dels anys, el grup de Bolonya i l’ASP han acordat un indica- de cohabitatge ha desenvolupat i proposat dor econòmic de la renda d’entre 6.000 i a la ciutat diversos actes culturals, educa- 40.000 euros com un dels requisits indis- tius, ambientals, el punt d’informació abi- pensables per accedir a Porto 15. El lloguer tare (‘viure’) per ajudar en la cerca d’habi- oscil·la entre 290 i 390 euros al mes amb un tatges adequats i sostenibles i un espai de contracte de lloguer de sis anys, més dos. lectura per a infants. Un cop es van anunciar aquests dos requi- sits d’entrada (la renda i l’edat), la proposta pública va ser molt ben rebuda: hi havia divuit habitatges disponibles, la qual cosa equivalia a uns cinquanta habitants. Van presentar la sol·licitud 143 famílies, és a dir, 232 persones.  Porto 15. Residencia col·laborativa per a joves de menys de 35 anys. Bolonya, Italia. Un cop fet el triatge de les persones que com- Font: Fabio Mantovani 290 291 PARTICIPACIÓ EL PERFIL COMUNITARI CAP A LA DEFINICIÓ D’UN HABITATGE i de qualificació d’edificis que desenvolupin Si es compara amb la magnitud dels pro- L’anàlisi de les sol·licituds rebudes ofereix COL·LECTIU I SOLIDARI formes de cohabitatge, s’acorda un incentiu blemes en l’accés a l’habitatge, socials i eco- un perfil interessant dels joves que volen Aquesta experiència va animar l’Ajunta- únic de fins a un màxim del 20 %, després lògics, aquestes experiències poden sem- viure en aquest mena d’habitatges: ment de Bolonya a definir, per primera ve- d’haver signat un acord amb l’Ajuntament. blar bombolles. És cert que són difícils de gada en tot Itàlia, la regulació del concepte Així mateix, a Bolonya, l’impost per a la re- reproduir a gran escala, però representen un • Una comunitat conformada principal- d’habitatge col·lectiu i solidari. La definició collida de residus s’exclou de les parts de laboratori per al creixement d’experiments ment per dones (el 60 % dones i el 40 % proposada reconeix l’existència de noves l’habitatge comunes. que es poden adaptar a altres contextos. És homes). necessitats en l’accés a l’habitatge i com- el cas dels grans barris d’habitatge social, • El predomini de solters i parelles sen- promet l’Administració pública a trobar-hi on hi ha problemàtiques socials i econòmi- se fills (el 53 % solters, el 28 % parelles solucions amb bones pràctiques, fins i tot EL FUTUR ques, normalment relacionades amb la pre- i el 13 % famílies amb fills, un terç dels en el mercat privat. L’experiment de Porto 15 a Bolonya va supo- sència de gent gran aïllada, que obliguen a quals monoparentals). Els punts principals d’aquesta definició es sar el primer pas en un camí d’innovació des- repensar la necessitat de reconstruir llaços • Una forta vinculació amb el territori (el troben dins del Pla urbà general, en què les tinat a estimular noves maneres de viure co- de proximitat, petites xarxes de suport mutu 70 % veïns de Bolonya, el 15 % veïns de intervencions d’habitatges col·lectius s’in- munitàries, per contrarestar l’aïllament social populars i mesures diàries d’estalvi (ambien- l’àrea metropolitana i el 15 % estudiants clouen dins de l’habitatge residencial social. i promoure el benestar de la població. Una tal i econòmic). Aquests són els trets carac- o treballadors en remot). És per això que els diferents tipus d’edificis part fonamental d’aquest procés és l’inter- terístics de les maneres de viure en col·lec- • Una comunitat oberta i cosmopolita (10 % de cohabitatge, els blocs de pisos col·lectius, canvi i la comparació amb ciutats europees tiu, i són unes necessitats que la pandèmia amb ciutadania de països no europeus). les cooperatives d’habitatge i les altres ma- que estan implementant nous models de co- ha accentuat encara més. • La necessitat de tenir autonomia quant neres de viure en comú estan exemptes de habitatge. Sobretot, la comparativa entre les a l’habitatge i sostenibilitat econòmi- pagar l’impost sobre construccions. ciutats que pertanyen a la xarxa Eurocities, la ca (el 20 % viuen amb les seves famí- Un projecte d’habitatge col·lectiu ha de xarxa UCLG i la ciutat de Barcelona, amb qui lies d’origen, el 70 % de lloguer i el 30 % complir amb un seguit de regulacions: Bolonya ha desplegat un projecte d’intercan- comparteixen pis). vi i una publicació sobre el model de cohabi- • La constitució d’una associació amb al- tatge que està en procés de consolidar-se a L’experiment de Porto 15 ha posat de menys cinc unitats de convivència. Itàlia i a Espanya. L’objectiu general que per- 04 manifest un nou model d’habitatge públic • Una carta de valors o normes de convi- segueix l’Ajuntament de Bolonya és la imple- en què els habitants no només són usuaris vència que regulin la planificació com- mentació d’habitatge col·lectiu, a través del d’un servei, sinó també impulsors de noves partida de l’edifici, la gestió dels espais desenvolupament de nous models de coha- xarxes al barri i de la cura de la comunitat. comuns i les pràctiques per obrir la ini- bitatge que tinguin en compte les noves ne- Aquesta experiència de redefinició d’un ha- ciativa al territori. cessitats, a més de continuar amb iniciatives bitatge públic en el marc d’un diàleg i d’una • Un acord de col·laboració que es com- públiques i de motivar iniciatives d’emprene- col·laboració entre cohabitants, propieta- prometi a l’obertura del projecte al barri doria social i cooperatives. Els models d’habi- ris i la comunitat ha estat la incubadora de i a la ciutat. tatge col·lectiu, com ara el cohabitatge, que nous models d’habitatge i ha representat afavoreixen la cohesió social, l’autonomia en una fusió entre polítiques d’habitatge tra- Si es compleixen aquests requisits, l’Ajun- matèria d’habitatge i la creació de xarxes co- dicionals i l’empoderament social i comu- tament, a més de l’exempció del tribut so- munitàries, són una part de la solució: donen nitari. A la vegada, ha estat un laboratori de bre construccions, garanteix la possibilitat resposta a noves necessitats i ajuden a ga- bones pràctiques de cohabitatge. de bonificacions volumètriques. Per incenti- rantir el creixement de la comunitat i la cura  Porto 15. Residencia col·laborativa per a joves de menys de 35 anys. Bolonya, Italia. var intervencions de reestructuració urbana dels barris. Font: Fabio Mantovani 292 293 PARTICIPACIÓ TRANSPARÈNCIA I GOVERNANÇA DE DADES Disposar de dades de qualitat permet estar en con- dicions d’avaluar el rendiment de les polítiques que s’implementen i d’analitzar, amb informació verídica, qüestions que sovint es poden silenciar o tergiversar. És fonamental disposar d’informació extensa i de qualitat, relativa tant a l’estat i l’ús del parc residencial com a les característiques i necessitats de la població, per poder dissenyar polítiques que ofereixin la respos- ta més adequada a les necessitats reals en matèria d’habitatge per a la ciutat. Encara més, en camps com el de l’habitatge, en què el procés de formació dels preus és psicològic, explicar el funcionament real del mercat pot ajudar en la matei- xa transformació del sector cap a dinàmiques menys especulatives, més estables i amb més capacitat d’oferir productes i serveis per a tot tipus de demanda. 04 % total habitatges del barri Cap habitatge Menys del 5% % total habitatges del barri z Cap habitatge Del 5% a menys del 10%  Grans propietaris que no són administracions públiques z Menys de 5 % segons la normativa estatal. Barcelona, 2021. z Del 5% a menys del 10 % Del 10% a menys del 20% Font: Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), z Del 10% a menys del 20 % Laboratori de concentració de la propietat z Més de 20 % Més del 20% 294 PARTICIPACIÓ OBSERVATORI METROPOLITÀ En síntesi, les tasques principals de l’Observa- LABORATORIS EN CURS PERÍODE DE L’HABITATGE DE BARCELONA tori en els darrers cinc anys han estat: Estructura i concentració propietat de l’habitatge 2018 - 2022 Oferta i demanda del lloguer a partir dels portals immobiliaris 2018 - 2022 L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de • La construcció d’un sistema d’indicadors d’ha- Barcelona (O-HB) és un instrument supramunici- bitatge per detectar els temes de més interès Estratègies i potencial de rehabilitació 2018 - 2022 pal dedicat a la recerca i l’anàlisi de dades relacio- que serveixin per avaluar i dissenyar les políti- Impacte de la Llei 11/2020 en el mercat de lloguer a la demarcació de Barcelona. 2022 nades amb l’habitatge. La seva finalitat és donar ques d’habitatge. Per poder tenir accés a les LABORATORIS CONCLOSOS PERÍODE suport en el disseny i l’avaluació de les polítiques dades, l’Observatori ha signat convenis de col- públiques d’habitatge en l’àmbit metropolità. laboració amb institucions públiques i priva- Enquesta Habitant en confinament 2020 L’O-HB va ser creat el 2017 com una iniciativa des. Els indicadors s’analitzen anualment en Característiques de la demanda d’habitatge a Catalunya 2020 de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana l’informe «L’habitatge a la metròpolis de de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Barcelona», disponible des de l’any 2017. Mesures dirigides al lloguer per pal·liar els efectes del Covid 19 a Espanya, Alemanya i França 2020 Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’As- • L’elaboració d’estudis de caràcter estratègic, Models de gestió de l’habitatge de lloguer 2018 - 2019 sociació de Gestors d’Habitatge Social (GHS). anomenats laboratoris, que omplen buits d’in- Envelliment i habitatge. La dimensió econòmica i socioassistencial de l’autonomia residencial Des del 2018, l’O-HB està integrat en l’estructura formació, ja sigui a partir de l’explotació i l’encre- 2019 de les persones grans: perspectives de futur a l’àmbit metropolità de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de uament de bases dades que fins ara no s’explo- Cobertura de les necessitats d’habitatge a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Del PTSH al PDU 2018 Barcelona (IERMB) i, a través de la realització de taven o mitjançant la creació de noves dades. recerques específiques, dona suport a l’Ajunta- • Realització de recerques, en el marc de conve- Solars disponibles de les administracions locals a l’àrea metropolitana de Barcelona 2018 ment de Barcelona en el disseny de polítiques nis de col·laboració, que responen a demandes D’habitatge buit a habitatge social. Metodologies de detecció i oportunitats 2018 partint del seu profund coneixement de la realitat específiques de l’Ajuntament de Barcelona o Sobrecàrrega en habitatge 2018 de la ciutat. bé d’altres administracions i que afecten la ciu- L’activitat de l’O-HB pivota al voltant de sis tat de Barcelona. Estudi comparat de la regulació de lloguers a Berlin i Paris 2017 capítols temàtics (persones i llars, parc d’habitat- • Participació en diferents iniciatives, debats i ges, construcció i rehabilitació, mercat, proble- congressos a través d’entitats internacionals mes d’accés i permanència, i polítiques) que del món de l’habitatge (Smart City Congress, s’estructuren en tres eixos de treball: sistema BBConstrumat, 2nd Expert Group Meeting COL·LABORACIONS EN CURS ENTITAT COL·LABORADORA PERÍODE d’indicadors, laboratoris i col·laboracions. UNHabitat Brussels, ENHR, University of D’aquesta manera, es complementen mútuament Sheffield, projectes europeus com l’ELISE i Anuari Metropolità Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) 2018 - 2022 04 i es consoliden al llarg dels anys. l’SMARTDEST, etc.). AMB en Xifres Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) 2018 - 2022 COL·LABORACIONS CONCLOSES ENTITAT COL·LABORADORA PERÍODE Xifres d’habitatge Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) 2017 - 2022 Mapificació de l’activitat de l’IMHAB Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) 2017 - 2022 State of Housing Barcelona i Catalunya Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (ODESC) 2021 - 2022 Exclusió residencial - Pla Director Urbanístic (PDU) Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 2021 - 2022 Memòria per a la declaració d’àrea amb mercat Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Institut Municipal 2021 d’habitatge tens d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) Projeccions de població i llars - Pla Director  Principals laboratoris desenvolupats per l’O-HB Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 2021 Urbanístic (PDU) durant el període 2017-2022. Juliol 2022. Font: Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona Avaluació de la revalorització patrimonial Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) 2021  Principals col·laboracions desenvolupades per Vulnerabilitat residencial als barris del Besòs Consorci del Besòs 2018 - 2020 l’O-HB durant el període 2017-2022. Juliol 2022. Memòria habitatge - Pla Director Urbanístic (PDU) Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) 2018 Font: Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona 296 297 PARTICIPACIÓ  Imatge del portal web de l’O-HB, secció «Visor». Font: Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona Aquests són alguns dels coneixements clau que ha propietat d’habitatges a Barcelona (conjunt permès assolir l’O-HB: del parc i segment en lloguer), així com del detall dels grans propietaris de la ciutat a es- • Anticipació en l’evolució del mercat de lloguer cala global i a escala de barri. a la metròpoli de Barcelona mitjançant l’anàli- • Informació sobre l’estat físic del parc d’habi- 04 si de l’oferta i la demanda d’habitatges de llo- tatges de Barcelona, el seu potencial de millo- guer en els portals immobiliaris Habitaclia i ra mitjançant rehabilitacions energètiques i la Fotocasa, principalment en l’evolució del vo- viabilitat d’optar a les convocatòries d’ajuts a lum i dels preus mitjans. la rehabilitació dels fons Next Generation EU. • Ampliació de la informació sobre el mercat de lloguer a Catalunya a través de l’explotació de Els projectes desenvolupats a l’Observatori es poden la base de dades de fiances dels contractes consultar al portal web (www.ohb.cat) i, per mitjà de d’arrendament amb ús d’habitatge permanent la secció «Notícies», es pot fer un seguiment de les i habitual de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). activitats de difusió i comunicació. D’altra banda, el • Identificació de l’impacte de la Llei 11/2020, visualitzador dinàmic (www.ohb.cat/visor) permet de 18 de setembre, en el mercat de lloguer de accedir a la informació produïda, a més de servir la demarcació de Barcelona, en concret, en com a eina de consulta i repositori de dades en Colors Estructura l’evolució dels preus, del nombre de contrac- obert per a l’Administració i la ciutadania. L’objectiu z Col·laboracions 2017-2021 tes i del volum d’habitatges arrendats. és que aquest visualitzador esdevingui un portal de z Laboratis z Indicadors • Coneixement de les principals característi- referència de noves dades per al sector de l’habi-  Esquema del funcionament de l’O-HB i els seus z Eixos temàtics continguts de treball (la galàxia). ques de l’estructura i la concentració de la tatge a Barcelona i la resta de l’àrea metropolitana. Transversal als eixos temàtics Font: Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona 298 299 PARTICIPACIÓ L’APP DE COMPRAVENDA DE OFICINA MUNICIPAL DE DADES PROPIETATS IMMOBILIÀRIES (OMD) I APP DE COMPRAVENDA DE BARCELONA Total Total L’Oficina Municipal de Dades (OMD) es va crear al L’app de compravenda de propietats immobiliàries Nombre de transmissions 6.115 imm Superfície transmesa 826.992 m2 febrer del 2018 i és responsable de la gestió, la és un instrument creat durant els mesos de confi- Variació interanual 9,6 % Variació interanual -5,3 % qualitat, la governança, l’anàlisi i la difusió de les nament per la Covid-19 que ofereix la lectura, gai- dades de l’Ajuntament de Barcelona i els associ- rebé en temps real, de les estadístiques de les ats. També treballa per obtenir i publicar dades compravendes registrades per notaris a la ciutat Residencial Residencial d’alta freqüència, que permetin el desenvolupa- de Barcelona. Aquesta aplicació té com a objectiu Aparcaments i ... Aparcaments i ... ment de polítiques públiques basades en l’evidèn- oferir una visió bàsica de les compravendes de Comercial Comercial cia, l’avaluació de les actuacions municipals i propietats immobiliàries i reflectir la dinàmica del No Consta No Consta l’aprofitament d’aquestes per part d’altres institu- mercat pel que fa a operacions, preus i geolocalit- cions, d’empreses i de la ciutadania. zacions en el mapa de Barcelona. La informació Oficina Oficina Tot i que la incorporació dels formats interac- s’obté a partir dels registres notarials. Solars Solars tius de dades és relativament recent, la recopilació L’aplicació presenta una primera visió general Industrial Industrial estadística de dades immobiliàries de l’OMD és un dels principals indicadors (nombre de transmissi- Turístic Turístic llegat de l’estadística municipal que es remunta al ons i superfície, personalitat jurídica i nacionalitat Equipaments Equipaments darrer terç del segle passat. A títol d’exemple, es del comprador d’habitatge) i una visió evolutiva disposa d’una sèrie històrica de l’estimació del (preu unitari, preu €/m² i superfície dels habitat- 0 2k 4k 6k 0 200k 400k 60 ... preu de venda dels habitatges de segona mà en ges), i també ofereix una comparativa de preus resi- Nombre transmissions Superfície transmesa oferta del 1972 al 2012. Aquesta recopilació com- dencials a partir de fonts diferents: notaris, oferta, prèn diferents formats, dels quals destaquen: registradors i taxació (compravendes notarials re- gistrades d’habitatges; preus d’oferta dels habitat- • El web d’Estadística i Difusió de Dades, en el Habitatge Habitatge ges usats que elabora Idealista; preus del Col·legi qual es difonen tabulacions estadístiques ca- de Registradors, i valor taxat dels habitatges del dastrals i censals, per una banda, i tot un ventall Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana). Nombre de transmissions 3.838 hab Comprador persona física 83,0 % de xifres del mercat immobiliari, per una altra: Variació interanual + 10,9 % Comprador nacional 94,1 % construcció i llicències d’obres, compravendes 04 registrades, preu d’oferta d’habitatge de sego- na mà, lloguer d’habitatges, contractes d’ac- cés, hipoteques i transmissions patrimonials. Eixample Persona física • La publicació Barcelona Economia, editada en Sant Martí paper del 1988 al 2011 i actualment publicada Sants-Montjuïc Resta en format digital, una font històrica que ha Horta-Guinardó 0 50 100 anat recollint i analitzant sistemàticament la Ciutat Vella Percentatge realitat immobiliària de la ciutat, incidint en el compradors físics cost de l’habitatge i en l’accés a l’habitatge. Nou Barris • L’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona Sarrià-Sant Gervasi Nacional (ESDB), en les dues edicions 2017 i 2020, una Gràcia font que proporciona informació sobre les llars Sant Andreu Resta segons el tipus de tinença i sobre el cost mitjà Les Corts (€/mes) del lloguer o de la hipoteca, fent èm-  Darrers Indicadors del tercer trimestre 2022. 0 25 50 75 100 0 250 500 750 Percentatge fasi en les condicions de vida i les rendes de Barcelona. Font: App de compravenda de propietats immobiliàries Nombre transmissions compradors nacionals les persones. de Barcelona. Ajuntament de Barcelona 300 301 Districte Ús Nacionalitat Tipus Ús jurídic PARTICIPACIÓ CÀTEDRA D’HABITATGE DE BARCELONA Amb l’objectiu de fomentar la innovació i la inves- tigació, i poder donar així noves respostes al pro- blema de l’accés a l’habitatge i el manteniment de RECERCA l’habitatge, s’ha establert un acord entre la EDUCACIÓ Recerca aplicada Generalitat de Catalunya, l’Estat i quatre universi- interdisciplinària Màsters i Postgraus Per a gestors tats públiques —la Universitat de Barcelona (UB), Tesis Doctorals i Premis i investigadors la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)— per crear la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, un espai multidisciplinari, interuniversitari i amb vocació internacional. La Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge es ASSESSORAMENT crea, d’una banda, amb la voluntat de concentrar DISSEMINACIÓ Producció de el talent acadèmic de diferents disciplines relaci- coneixement aplicat Networking Comunicació mediàtica onades amb el problema de l’accés a l’habitatge i Assessorament Congressos el manteniment de l’habitatge, com el dret, l’eco- institucional nomia o l’arquitectura, i de l’altra, per impulsar la docència i la investigació en matèria de polítiques públiques d’habitatge i rehabilitació que donin resposta als principals reptes actuals i de futur. A través de la Càtedra està previst crear el primer màster oficial d’habitatge de tot l’Estat, s’organit- zaran postgraus, cursos i tallers, i es participarà en projectes d’investigació a escala nacional i in- 04 ternacional. Altres objectius d’aquest nou òrgan universitari són assessorar les administracions públiques i organitzar congressos acadèmics. La Càtedra està finançada al cent per cent amb diners públics procedents de tres administracions.  Josep M. Montaner presentant el treball de Treballarà en diferents disciplines relacionades la Càtedra d’Estudis d’Habitatge de Barcelona. Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona amb l’habitatge i implicarà les quatre universitats (FHAR), 2021. públiques de la ciutat. Font: Ajuntament de Barcelona GOBIERNO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO 302 PARTICIPACIÓ ELS INICIS DE LA «CÀTEDRA Durant l’any 2020, es va reunir un pri- Per això, es necessita un enfocament in- que la pluridisciplinarietat. L’equip de do- BARCELONA D’ESTUDIS mer grup impulsor format per una vintena tegral que englobi diferents sabers acadè- cència i investigació està format per per- D’HABITATGE» de docents de les quatre universitats públi- mics per investigar i intervenir en la realitat sones procedents dels camps de l’arqui- ques de Barcelona, per anar perfilant i am- de l’habitatge. En aquesta tasca és fona- tectura, l’urbanisme, el dret, l’economia, la JOSEP M. MONTANER (UPC); MONTSERRAT pliant la idea de la Càtedra. Durant tot el mental el paper de les universitats públi- sociologia, la geografia, l’antropologia, l’en- PAREJA-EASTAWAY; JULI PONCE SOLÉ (UB); 2021 es va treballar intensament a crear el ques com a centres d’investigació, docèn- ginyeria, les ciències ambientals, etc. JUDITH GIFREU I FONT (UAB); JOSEP FERRER marc del conveni entre les set institucions cia i transferència de coneixements; i de les El camp d’investigació de la Càtedra RIBA (UPF) públiques de tres escales de l’administra- administracions públiques com a agents de comprèn l’habitatge en un sentit ampli i Junta directiva de la Càtedra ció i les quatre universitats. Així doncs, el 3 disseny i implementació de polítiques públi- posa l’èmfasi en qüestions com: les situaci- de juny de 2021 es va firmar el protocol per ques al servei de l’interès general, també en ons d’emergència i les condicions de llocs DAVID HERNÁNDEZ FALAGÁN (UPC) impulsar la creació de la Càtedra Barcelona col·laboració amb el sector privat. com els camps de refugiats o les interven- Coordinador de la Càtedra d’Estudis d’Habitatge entre el Ministeri de S’ha acordat que la Càtedra tracti les cions en barris de barraques; la cultura del Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d’Es- diverses problemàtiques vinculades a l’ha- manteniment, el bon ús i la rehabilitació de panya, la Generalitat de Catalunya i l’Ajun- bitatge, amb l’objectiu de col·laborar en la l’habitatge; la problemàtica de l’habitatge tament de Barcelona, amb les quatre uni- promoció de polítiques públiques innova- des de la perspectiva de l’envelliment de la versitats: la Universitat de Barcelona (UB), dores i basades en l’evidència. Això es con- societat; els mecanismes del mercat immo- la Universitat Politècnica de Catalunya creta en programes de formació —s’està biliari, especialment els factors que influei- (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) treballant en la creació d’un màster interu- xen en els preus de compravenda i lloguer, i la Universitat Autònoma de Barcelona niversitari multidisciplinari—, investigació i l’estudi de les mesures adoptades inter- (UAB). El 12 de novembre de 2021 les quatre —es promouen línies d’investigació com- nacionalment per a regular els lloguers; i el universitats, la Generalitat i l’Ajuntament partides amb relació a qüestions i neces- marc legal protector del dret a l’habitatge van signar el conveni definitiu (el Ministeri sitats actuals—, i transferència i difusió del que impulsa la creació de xarxes de barri de s’hi adherirà en un futur). coneixement en aquests àmbits —es pro- cooperació i cures. Tot això es farà amb la L’objectiu principal és coordinar i de- gramen jornades i actes, i es participa en col·laboració de plataformes, sindicats, ob- senvolupar diverses activitats d’investiga- fòrums nacionals i internacionals sobre ha- servatoris, xarxes cooperatives i organis- 04 ció, docència, debat i difusió sobre l’habitat- bitatge col·lectiu. mes dedicats a la defensa del dret a l’habi- ge col·lectiu, i alhora actuar com un hub de L’aspiració de la Càtedra és formar i pro- tatge i en sintonia amb els estudis fets pel relacions internacionals des de Barcelona. moure un grup transdisciplinari de persones tercer sector. I es posarà l’accent en la igual- La Càtedra pren com a punt de partida la investigadores interessades a aprofundir en tat de gènere en l’habitatge i en la flexibili- certesa que la crisi de l’habitatge és una re- l’intercanvi de coneixements, investigacions tat, l’accessibilitat i la inclusió. alitat reconeguda i abordada en diferents i experiències útils per al disseny de les po- La Càtedra vol ser, en definitiva, una xar- investigacions empíriques i acadèmiques. lítiques i instruments en matèria d’habitat- xa de coordinació i promoció de la investi- Després de dos anys de tramitació, amb les Així mateix, la característica essencial de la ge. Es treballarà conjuntament amb el món gació, el pensament i la reflexió universitària restriccions de la pandèmia per entremig, a crisi de l’habitatge és que és polièdrica, en acadèmic de tot l’Estat i s’establiran con- sobre les polítiques públiques d’habitatge, principis de 2022 va arrencar l’activitat de la mesura que és un problema sistèmic, de tactes internacionals, sobretot amb Europa en el sentit més ampli i internacional. La la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge, gran complexitat, i interconnectat amb múl- i Amèrica, amb la finalitat de generar i trans- seva feina se sintonitzarà amb l’elaboració de caràcter publicoprivada, pluridisciplinà- tiples factors. Per tant, és clau promoure, ferir coneixements de qualitat. de dades de l’Observatori Metropolità de ria i interuniversitària, i amb la Barcelona coordinar, desenvolupar i enfortir aquestes L’expertesa en polítiques d’habitatge pú- l’Habitatge de Barcelona, i amb els requisits metropolitana com a àmbit d’actuació. investigacions i estudis en el nostre context. blic serà un dels elements essencials, igual i propostes de les institucions promotores. 304 305 PARTICIPACIÓ BARCELONA EN EL MÓN. PROJECTES I INICIATIVES INTERNACIONALS Festival internacional d’Habitatge Social (ISHF) Per poder incidir en matèria d’habitatge des de Intercanvi tècnic l’àmbit local cal promoure aliances a tots els nivells Internacional Urban Cooperation i amb diferents tipus d’actors. En aquesta línia, des de (IUC) l’Ajuntament de Barcelona es treballa per teixir com- Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU) plicitats i col·laboracions amb actors internacionals Ciutats més actives del grup de treball que comparteixen reptes i oportunitats amb la ciutat. d’habitatge de la xarxa Eurocities Aquestes complicitats es desenvolupen a través de Xarxa Eurocities la participació de Barcelona en xarxes internacionals diverses i de l’intercanvi de coneixement tècnic i po- HELSINKI lític a diferents nivells. La constant voluntat i disponibilitat de la ciutat per col·laborar en diferents projectes i iniciatives a nivell internacional incrementa la capacitat d’incidència de Barcelona en l’àmbit internacional, sobretot a escala europea, i fomenta la creació d’una xarxa de ciutats cada vegada més connectada i amb més DUBLIN POZNAN capacitat d’incidència. AMSTERDAM GANT BERLIN LONDRES 04 PARIS VIENA NOVA YORK LOS ANGELES LIUBLJANA LIÓ MEDELLIN BOGOTÀ BOLONYA LIMA SANTIAGO BUENOS AIRES LA PLATA BARCELONA 306 PARTICIPACIÓ XARXA, INCIDÈNCIA ganitza cada dos anys. Després de participar molt INTERNACIONAL I INTERCANVI activament en les edicions d’Amsterdam, el 2017; TÈCNIC Lió, el 2019, i Hèlsinki, el 2022, Barcelona ha estat seleccionada per acollir la quarta edició del La Gerència d’Habitatge i l’IMHAB han consolidat Festival Internacional d’Habitatge Social el 2023. en els últims anys la seva participació en xarxes El lideratge de Barcelona en l’àmbit de l’habitat- internacionals d’habitatge i en jornades i con- ge també ha estat reconegut per la xarxa de re- gressos sectorials que han permès posicionar la cerca European Network for Housing Research ciutat com un referent internacional en l’àmbit de (ENHR), que va organitzar el seu congrés a l’habitatge. Barcelona del 30 d’agost al 2 de setembre de 2022. Des del 2017, Barcelona ostenta la vicepresi- Barcelona ha establert relacions bilaterals amb dència del grup de treball d’habitatge de la xarxa diverses ciutats d’arreu del món. Arran d’un projec- Eurocities, conjuntament amb la ciutat de Viena. te europeu Internacional Urban Cooperation (IUC) Aquest grup es reuneix un cop cada semestre per amb Nova York, s’ha construït una relació de treball tractar sobre temes d’interès per als seus membres estable amb el Departament d’Habitatge de l’Ajun- i impulsar accions conjuntes en l’àmbit de les insti- tament de Nova York, la qual cosa ha permès rea- tucions europees. Com a ciutats més actives en el litzar diversos viatges a la ciutat per part dels grup destaquen Berlín, Dublín, Gant, Ljubljana, equips tècnics de la Regidoria, la Gerència i Poznań, Lió o Viena, entre les més de seixanta ciu- l’IMHAB, i rebre els homòlegs novaiorquesos a tats membres. Barcelona en diverses ocasions. Entre els temes Més enllà de l’àmbit europeu, s’han impulsat d’interès comú entre les dues ciutats destaquen la diverses iniciatives en el marc de la xarxa Ciutats regulació dels lloguers, els Community Land Trusts, i Governs Locals Units (CGLU). En aquesta escala, la producció industrialitzada i modular d’habitatge, pren especial rellevància la declaració «Ciutats per els instruments de planejament urbanístic per in- un habitatge adequat», que va presentar l’alcal- troduir reserves d’habitatge assequible, i els siste- dessa Ada Colau el 16 de juliol de 2019 davant de mes de finançament d’habitatge assequible. les Nacions Unides i que han subscrit trenta-set També s’han establert intercanvis tècnics bi- ciutats d’arreu del món. Arran d’aquesta declara- laterals estables amb París, Londres, Berlín o 04 ció i de la col·laboració establerta amb diferents Bolonya, entre d’altres ciutats, uns intercanvis que ciutats, es va crear una comunitat de pràctiques han permès organitzar sessions presencials i en d’habitatge que reuneix periòdicament els respon- línia a l’entorn de temàtiques com la regulació dels sables polítics i tècnics d’habitatge de les ciutats lloguers o l’impuls de models alternatius d’habi- que en formen part. tatge col·laboratiu. Barcelona també participa habitualment en En l’àmbit llatinoamericà, s’ha donat resposta les activitats i iniciatives de Housing Europe, la a nombroses peticions d’intercanvi provinents de Federació Europea d’habitatge públic, cooperatiu governs locals i nacionals. Per tal de sistematitzar i social, i molt especialment en el Festival aquestes relacions, a finals del 2021 es va crear Internacional d’Habitatge Social (ISHF), que s’or- una microxarxa d’habitatge sota el paraigua del Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU), que ha permès dur a ter- me sessions temàtiques en línia amb la participa-  High-Level Political Forum (HLPF) de ció de representants d’Antioquía, Bogotà, Buenos les Nacions Unides. Nova York, juny 2018. Aires, Lima, Montevideo i Tijuana, als quals s’ha Font: Ajuntament de Barcelona sumat Santiago de Xile el 2022. 308 309 PARTICIPACIÓ PROJECTES EUROPEUS, PREMIS persones mobilitzades al voltant de Can Batlló, al Workshop del European Network I RECONEIXEMENTS districte de Sants-Montjuïc. L’edifici, que compta for Housing Research (ENHR). amb un total de vint-i-vuit habitatges respectuo- Barcelona, agost 2022. Font: Ajuntament de Barcelona Les polítiques d’habitatge de Barcelona han rebut sos amb el medi ambient, està fet de fusta i incor- nombrosos reconeixements que posen en valor la pora sistemes passius d’eficiència energètica. feina realitzada en el marc de l’atenció a la vulne- rabilitat, la innovació social o l’excel·lència arqui- European Responsible Housing Award (2019) a tectònica, entre d’altres aspectes. A continuació les polítiques d’habitatge antiespeculatives de es citen alguns dels premis rebuts: l’Ajuntament per establir mecanismes de finan- çament i d’habitatge assequible equitatius. Els Urbact Best Practice (2017) a la Unitat Contra Els European Responsible Housing Awards van l’Exclusió Residencial (UCER) per la seva tasca de néixer l’any 2004 com una iniciativa finançada per prevenció dels desnonaments i el sensellarisme. La la Unió Europea i centrada en la responsabilitat so- feina de la Unitat Antidesnonaments i la Xarxa cial corporativa en el sector de l’habitatge social i d’Oficines de l’Habitatge de la ciutat ha estat reco- assequible, i amb el temps han esdevingut una neguda pel programa URBACT d’innovació urbana, oportunitat per als proveïdors d’habitatges pú- promogut per la Comissió Europea el 2015, al cap blics, socials i cooperatius per participar en una de poc temps de ser creat. L’objectiu d’aquest ser- competició d’àmbit europeu i mostrar casos d’èxit, vei és prestar atenció integral en situacions de pèr- innovacions i bones pràctiques. dua de l’habitatge, reforçant el treball preventiu i de El premi que va rebre l’Institut Municipal de mediació amb l’objectiu de trobar alternatives que l’Habitatge de Barcelona reconeix la tasca feta pel permetin a les famílies romandre als seus habitat- consistori, que, tot i no tenir un gran parc d’habi- ges i a la propietat mantenir un contracte vigent. tatge públic i assequible, ha creat eines per fer-lo créixer, i també reconeix les polítiques contra l’es- World Habitat Award (2019) al Programa de peculació que s’integren en el Pla pel Dret a l’Ha- Cessió d’habitatge gestionat per la Fundació bitatge 2016-2025. Hàbitat3 a la categoria de millor iniciativa inno- En aquesta mateixa edició, el projecte La vadora. La Fundació Hàbitat3 té com a objectiu fo- Borda de cohabitatge sobre sòl públic també va 04 namental cercar i obtenir habitatges de lloguer a rebre el premi especial d’innovació. preus per sota del preu de mercat. Una de les tas- ques vinculades a aquest objectiu és la rehabilitació Premi de l’Associació Espanyola de Gestors i dignificació d’habitatges mitjançant la col·labora- Públics d’Habitatge i Sòl (AVS) 2020 a la promo- ció amb empreses d’inserció laboral. Des de la seva ció d’habitatge per a joves de Can Fabra com a creació, la Fundació Hàbitat3 ha contribuït al crei- millor promoció d’obra nova. Can Fabra ha estat xement del parc d’habitatge social de Catalunya i reconeguda en la categoria de millor edificació en actualment gestiona uns cinc-cents habitatges en obra nova pel projecte de transformació de la nau una vintena de municipis, fonamentalment situats industrial en un conjunt d’habitatges socials. en l’àmbit metropolità de Barcelona. També per la capacitat de conservar el patrimoni industrial d’aquesta antiga fàbrica, que es va cons- Premi de bronze dels World Habitat Awards truir el 1905, amb dues ampliacions posteriors, el (2019) a la cooperativa d’habitatge La Borda. La 1923 i el 1950. Can Fabra compta amb quaran- Borda adopta un model pioner d’habitatge coope- ta-quatre habitatges destinats a joves d’entre di- ratiu en cessió d’ús en sòl públic, impulsat a vuit i trenta-cinc anys amb una superfície mitjana Barcelona des de l’any 2012 per part d’un grup de de 64 metres quadrats. És el primer edifici d’habi- 310 311 PARTICIPACIÓ 04 Promoció d’habitatge per a joves Can Fabra. Carrer Segre, 24-32. Sant Andreu. Arquitectura: Roldán + Berengué arquitectes Font: Ajuntament de Barcelona PARTICIPACIÓ PREMI ANY PROJECTE CATEGORIA Urbact Best Practice 2017 UCER World Habitat 2019 Hàbitat3 Millor iniciativa innovadora European Responsible Housing Awards 2019 La Borda Menció Asociación Española Gestores Vivienda Social 2020 Can Fabra Millor edificació d’obra nova Mapei + Green Building Council Spain 2020 Can Fabra Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2020 APROP Finalista AIT- Award 2021 Can Fabra Primer premi d’habitatge plurifamiliar Solucions modulars, adaptables New European Bauhaus 2021 APROP i flexibles Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2021 Can Fabra Finalista Premi Mies Van der Rohe 2022 La Borda Emergent World Habitat 2022 Unitat Antidesnonaments Bronze tatges de lloguer públic de Barcelona construït en Premi Mies van der Rohe emergent (2022) a La una nau industrial, mantenint l’estructura exterior Borda. El Premi d’Arquitectura Contemporània de i sense oblidar criteris de sostenibilitat i energètics. la Unió Europea —premi Mies van der Rohe— té Amb aquest premi, els habitatges, dissenyats una periodicitat biennal i té com a propòsit princi- pel despatx Roldán Berengué Arquitectes i promo- pal reconèixer i recompensar la qualitat de la pro- guts per l’Institut Municipal de l’Habitatge i ducció arquitectònica a Europa. Les candidatures Rehabilitació de Barcelona sumen un nou reconei- de les obres considerades per al premi són propo- xement. A banda d’aquest premi AVS, Can Fabra sades per un ampli grup d’experts independents va rebre el 2021 el premi FAD Arquitectura i el pri- procedents de tot Europa, a més dels col·legis d’ar- mer premi d’habitatge plurifamiliar als AIT- quitectes que formen part del Consell Europeu Awards. A més, va rebre el premi AEDAS Homes a d’Arquitectes i d’altres associacions nacionals 04 la construcció industrialitzada en els Advanced d’arquitectes europees. Architecture Awards 2020. New European Bauhaus Prize (2021) a l’APROP Ciutat Vella, en la categoria de solucions d’habi- tatge modular, adaptable i mòbil. Els allotjaments de proximitat provisionals (APROP) són un projec- te de l’Ajuntament de Barcelona per construir pi- sos socials provisionals per a famílies i persones en risc de vulnerabilitat que necessiten una ajuda provisional dels serveis socials fins que puguin ac- cedir a un habitatge definitiu. El primer edifici d’aquest tipus es va construir al barri Gòtic i dis-  Promoció d’habitatge industrialitzat APROP posa de dotze allotjaments, dels quals quatre són Ciutat Vella. Carrer Nou de Sant Francesc, 8-10. El Gòtic. de dues habitacions i 60 m2 de superfície y els al- Arquitectura: Straddle3, Eulia Arkitektura, Yaiza Terré tres vuit són d’una habitació i 30 m2 de superfície. Font: Adrià Goula 314 315 PARTICIPACIÓ INNOVACIÓ ORGANITZATIVA DE L’ADMINISTRACIÓ No hi ha bon govern sense bona administració i per tenir una bona administració cal invertir en capacitat d’innovació. La política d’habitatge de l’actual govern de la ciutat es dissenya sobre la base del que es coneix com a governança col·laborativa, un paradigma on es prioritza la gestió de les relacions entre administració i societat civil. La governança col·laborativa en política d’habitatge incorpora conceptes, estratègies, institucions i po- lítiques com són el co-disseny i la co-producció, els projectes pilot, la participació ciutadana i la cultura de la avaluació, entre d’altres, i es basa principalment en: entendre el sector públic com un organitzador d’allò públic, amb un lideratge promotor, relacional i cooperador que vertebra i dona coherència als inte- ressos col·lectius; una bona administració i un servei públic dinàmic i professional, a més de transparent, que funciona a través de la planificació estratègica i la gestió sistemàtica per objectius compartits basats en l’evidència; i la creació d’un ecosistema innovador 04 cap a fora que requereix d’un sector públic en perma- nent procés d’innovació interna. L’objectiu de crear un parc públic de lloguer perma- nent requereix d’un canvi en el model de gestió, ja que es passa de promoure fonamentalment habitat- ge social per vendre a tirar endavant un model de pro- moció i gestió permanent de parc de lloguer social i en dret de superfície. Aquest canvi incrementa la complexitat en la gestió i necessita de l’existència d’una empresa pública coordinada i eficient.  Promoció d’habitatge industrialitzat APROP Glòries. Estructura de l’edifici a gener del 2022. Arquitectura: Lluis Roig i Javier Ramos Arquitectes Font: Laura Guerrero. Ajuntament de Barcelona 316 PARTICIPACIÓ DEL PATRONAT A L’IMHAB Juntament amb l’IMHAB, la política de l’habi- tatge a Barcelona implica la cooperació amb al- Fins al 2017, la implementació de la política d’ha- tres actors. bitatge a Barcelona s’articulava a través de dos organismes principals: el Patronat Municipal de • El Consorci d’Habitatge de Barcelona (CHB) és l’Habitatge de Barcelona (PMHB), encarregat de una entitat públic-associativa multinivell parti- la promoció i gestió de l’habitatge públic munici- cipada per l’Ajuntament de Barcelona i la pal, i l’empresa municipal Barcelona Gestió Generalitat de Catalunya en virtut del article 85 Urbanística (BAGURSA), encarregada de prestar de la Carta Municipal de Barcelona. En aquest serveis a la ciutadania en matèria d’habitatge organisme, el Govern local i autonòmic pacten (Oficines de l’Habitatge, ajuts al lloguer, rehabili- les línies d’actuació i costegen els serveis (la tació, assessorament i mediació). Generalitat hauria d’assumir un 60 % i l’Ajunta- Aquesta estructura organitzativa diferenciada ment un 40 %). Aquest organisme, al no disposar per àmbits d’intervenció va ser replantejada per tal de personal propi, articula les seves competèn- de millorar la coordinació dels programes trans- cies i funcions a través de l’Institut Municipal de versals i gestionar totes les polítiques d’habitatge de manera integral sota un sol organisme. Així doncs, la fusió del PMHB i de part dels ser- veis i departaments de BAGURSA en l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), perfeccionada a mitjans de 2017, va tenir com a objectiu produir un model basat en: • Reorganitzar els ens municipals que gestionen serveis vinculats a l’habitatge amb l’objectiu d’integrar-los sota una única lògica organit- zativa i vetllar per a una major i més senzilla col·laboració amb altres proveïdors socials 04 d’habitatge (HMB, ESAL), així com amb altres Total personal pròpi empreses públiques (IMU, IMSS). (BAGURSA + Patronat 143 2015 214 l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), Metropolità de l’Habitatge, la Càtedra d’Habi- • Concentrar funcions, tant de promoció i gestió Municipal de l’Habitatge) ens responsable de la prestació dels serveis tatge o l’Observatori de Rehabilitació. Tots de parc públic com de provisió d’altres serveis Personal externalitzat serveis 71 derivats de les competències del Consorci. aquests participen en la co-producció i avalua- d’habitatge (Oficines d’Habitatge, ajuts al llo- IMHAB total personal propi 287 • El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona ció del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona, guer, adjudicació d’habitatge, ajuts a la reha- 2022 381 (CHSB) és un agent consultiu creat al 2007 en la peça mestre de la política d’habitatge de la bilitació, etc). Personal externalitat seveis 94 el marc del Consorci de l’Habitatge de ciutat. La provisió d’informació, seguiment del • Reorganitzar i alinear els serveis tècnics (con- Barcelona, que obre un espai de participació pla, avaluació dels indicadors, propostes de tractació pública, gestió patrimonial, gestió Increment del personal intern + 100,1 % cívica i de diàleg per a totes les entitats inte- millora i correcció del mateix és la formula per econòmica, serveis jurídics, etc.) amb la gestió ressades i vinculades al món de l’habitatge. En el qual el govern de Barcelona rendeix comp- de la nova entitat.  Equip de treball de Regidoria i IMHAB. el CHSB s’informa sobre els avantprojectes tes davant la ciutadania organitzada. Barcelona, 2018. d’ordenança municipals relacionats amb l’ha- Font: Ajuntament de Barcelona bitatge, es generen espais de debat, s’elaboren propostes i es controla l’acció municipal.  Seu de l’Institut Municipal de l’Habitatge  Plantilla dedicada a gestionar els serveis i Rehabilitació de Barcelona. Carrer del Dr. d’habitatge, 2015-2022. • Per últim, juntament amb aquests actors, se su- Aiguader, 36. La Barceloneta. Font: Ajuntament de Barcelona men altres entitats clau com són l’Observatori Font: Ajuntament de Barcelona 318 319 PARTICIPACIÓ PRESERVACIÓ I SOSTENIBILITAT La missió preservació té com a objectiu aconseguir un sistema d’habitatge neutre en carboni. En aquesta secció es presenten mesures i polítiques orientades a la regeneració i rehabilitació del parc d’habitatge públic i privat de la ciutat, un parc envellit i que no només produeix altes emissions contaminants, sinó que també genera pobresa energètica pel fet de no disposar de sistemes energètics eficients. Les mesures i polítiques que es presenten són el Programa de Regeneració Urbana, els àmbits en els quals s’està treba- llant i els seus objectius; les ajudes a la rehabilitació de Fin- ques d’Alta Complexitat, d’elements comuns i d’interiors d’ha- bitatge, i els objectius del programa Barcelona Renovable 2030, que estructura l’estratègia per aprofitar els fons euro- peus Next Generation en política d’habitatge. Aquesta secció també inclou els articles de Josep Maria Montaner, Oriol Nel·lo i Clara Mafé. Josep Maria Montaner pre- senta l’estratègia de rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelo- na, una estratègia que posa especial atenció en la inversió pro- activa en els barris i edificis en pitjor estat de la ciutat i en les P zones on viuen comunitats més vulnerables. Oriol Nel·lo, per la seva banda, fa èmfasi en la necessitat de vincular les polítiques d’habitatge i les de rehabilitació per tal d’incidir tant en el dret a l’habitatge com en el dret a la ciutat, i garantir un habitatge digne al mateix temps que s’assegura que tothom, indepen- dentment del seu lloc de residència, tingui un accés equitatiu als serveis i a la qualitat de l’espai urbà. Finalment, Clara Mafé, de Housing of Europe, escriu sobre la importància d’incorporar la participació comunitària publi- 05 coprivada en projectes de rehabilitació com a clau de l’èxit i per evitar el que s’ha anomenat renoviction. L’article presenta alguns projectes innovadors en què els veïns i les veïnes s’im- pliquen en la renovació de casa seva. 321 CAP A BARRIS I HABITATGES REGENERATS I VERDS A Barcelona, les carències en el parc edificat són con- seqüència de l’antiguitat dels habitatges, les deficièn- cies constructives, les afectacions urbanístiques i la precarietat econòmica. Disposar d’un parc residencial en bon estat és essencial per garantir el dret a un ha- bitatge digne i promoure la salut i la qualitat de vida de les persones residents a la ciutat. Així mateix, un parc residencial de qualitat i ben mantingut permet la conservació del patrimoni arquitectònic i facilita la transició energètica. L’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona posa en el primer pla en l’agenda de polítiques d’habitatge la rehabilitació com a eina principal per aconseguir un parc suficient d’habitatges assequibles i en unes condicions d’habitabilitat adequades. La rehabilitació s’orienta a la millora de l’habitabilitat urbana, a l’accés als serveis bàsics per a tota la població de la ciutat, a la millora de l’accessibilitat física dels habitatges i a la garantia del confort tèrmic i l’aïllament acústic. 05  Ajuts a la rehabilitació. Barcelona, 2021. Font: Barcelona Regional a partir de dades de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) 322 PRESERVACIÓ L’ESTRATÈGIA DE REHABILITACIÓ Aquest esforç no s’ha repartit de la mateixa z Ajuntament 100 % A BARCELONA manera entre administracions, ja que entre el 2016 z Generalitat i el 2021 el 82 % de les subvencions públiques han 80 % L’estratègia de rehabilitació a Barcelona avança im- estat finançades amb fons municipals, mentre que pulsant mesures que permeten intervenir a dife- la Generalitat tan sols ha aportat un 18 %. Les con- 60 % rents escales (a l’habitatge, a l’edifici i al barri) i que vocatòries d’ajuts a la rehabilitació es divideix en: tenen en compte tres línies estratègiques: les per- 40 % sones i la salut, l’eficiència energètica i la sosteni- z Ajuts als elements comuns dels edificis, que bilitat, i la millora de l’economia i l’ocupació local. s’ha mantingut com a línia d’ajuts tot i la pro- Amb una lògica proactiva, des de l’Administra- gressiva reducció dels fons destinats. 20 % ció es reformulen els ajuts a la rehabilitació amb z Ajuts a l’interior dirigits a la captació d’habi- un abordatge amb tres nivells d’intervenció: tatge, que es basen en ajuts a la rehabilitació 0 per a la incorporació d’habitatges a la Borsa de 2016 2017 2018 2019 2020 2021 • Atenció als entorns més vulnerables, a través de Lloguer. la convocatòria per a Finques d’Alta Complexitat  Programa de Regeneració Urbana a Canyelles,  Import destinat a la rehabilitació per z Ajuts a l’interior de l’habitatge per a perso- i la convocatòria de Regeneració Urbana. Nou Barris. administracions, 2016-2021. nes vulnerables, que permeten dotar de con- Font: Ajuntament de Barcelona Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona • Intervencions específiques als interiors d’ha- dicions d’habitabilitat i accessibilitat els habi- bitatges, adreçades tant a col·lectius vulnera- tatges de persones sense els recursos bles com als habitatges incorporats a la Borsa econòmics necessaris per garantir les bones de Lloguer. condicions del seu propi habitatge. • Una convocatòria general, adreçada a espais comuns d’edificis, amb una perspectiva de se- z Ajuts a entorns vulnerables, que es donen en guretat, accessibilitat i millora ambiental. entorns del Pla de barris (2016-2021), i Àmbits de Regeneració, on es treballa sobre conjunts ur- Entre el 2016 i el 2021 s’ha transformat el des- bans. tí dels ajuts a la rehabilitació amb l’increment d’ajuts a persones i entorns vulnerables i ajuts des- tinats a la captació d’habitatge assequible. En aquest període s’han atorgat ajuts que han Ajust a entorns Ajuts a elements beneficiat a 62.895 habitatges, amb una inversió vulnerables comuns pública de 145,7 M€ i una privada de 237,4 M€. Aquesta important inversió ha permès crear més de 16.680 llocs de treball. 40 % % 44 % 3 % 13 % 05 Ajust a l’interior Ajust a la vulnerables captació  Distribució del pressupost a la rehabilitació del parc privat per tipus d’ajuts. Barcelona, 2021. Font: Consorci de l’Habitatge de Barcelona 324 325 PRESERVACIÓ OBJECTIUS I ESTRATÈGIES EN CANVI DE CRITERIS • Més convenis que convocatòries. S’ha per sota de l’índex de referència de preus LA REHABILITACIÓ D’HABITATGES Des del 2015, i a partir del Pla pel Dret a donat preferència a establir convenis per que, el 2017, va establir la Generalitat de l’Habitatge (2016-2025), a Barcelona s’ha a intervencions de regeneració urbana, Catalunya per a les grans ciutats amb un JOSEP MARIA MONTANER I MARTORELL produït un canvi de paradigma i de menta- a escala dels conjunts residencials, defi- mercat d’habitatge tens. Doctor arquitecte, litat pel que fa a les polítiques d’habitatge nint en cada cas les condicions específi- Catedràtic de Teoria e Història de i rehabilitació. Aquest canvi s’expressa en ques de les ajudes, de les accions, dels En definitiva, per avançar cap a un nou l’Arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), dos grans fets. deures i de l’acompanyament social. concepte de patrimoni adaptat al segle XXI, Regidor d’Habitatge de l’Ajuntament D’una banda, hi ha hagut un increment • Diversificació. Es tracta de superar la entès com a bé comú, és imprescindible de Barcelona (2015-2019) exponencial de les inversions, cosa que és idea simplista de la rehabilitació (espe- aproximar els mecanismes i les qualitats imprescindible si es volen canviar la inèr- cialment de les façanes) i intervenir en de la restauració a la rehabilitació, de ma- cia i els hàbits heretats dels períodes ante- totes les escales, des del programa de nera imaginativa, flexible i oberta. Als va- riors. S’ha passat dels 3,5 milions invertits millora d’interiors (iniciat el 2016) fins a lors socials i urbans de la rehabilitació s’hi en rehabilitació l’any 2014 als 46,5 del 2017. la implementació aportada per la Llei de han de sumar els valors simbòlics i de me- Tenint en compte que la majoria de les in- barris a partir del 2015. mòria de la restauració, cosa que reforça la tervencions es desenvolupen durant dos o • Eficiència energètica. La rehabilitació sostenibilitat i la resiliència dels barris i en tres anys i que una part del capital inver- ja no pot tenir com a únic objectiu refer millora la qualitat urbana. tit es va traslladant a les convocatòries se- i mantenir físicament, sinó que ha güents, s’ha mantingut fins avui una mitjana d’anar lligada a l’eficiència energètica, d’inversió de 25,5 milions d’euros l’any. millorant els aïllaments, posant èmfasis EL MODEL BARCELONA ACTUAL D’altra banda, perquè aquestes inver- en els recursos renovables i potenciant És per tot això que es pot afirmar que l’Ajun- sions no segueixin la inèrcia funcionarial la presència de cobertes i façanes ver- tament de Barcelona ha establert un nou dels anys anteriors, els criteris han canviat des. La relació entre rehabilitació i salut model en què es dona prioritat a la reha- totalment. Els conceptes essencials per a ha passat a ser essencial aquests últims bilitació (privada o de parc públic) i en què aquest canvi han estat la diversificació dels anys, especialment a partir de la crisi de s’inverteix per fomentar-la. Entre el 2016 i camps d’intervenció, la inversió proactiva la Covid-19. el 2020 s’hi han dedicat un total de 126,7 en aquells barris i edificis en pitjor estat, • Antigentrificació. A partir del 2016 es milions d’euros, que han permès intervenir i un repartiment més equitatiu entre tots van començar a prendre mesures perquè en uns 50.000 habitatges i millorar la qua- els barris de la ciutat, posant èmfasi en les la rehabilitació no servís com a instru- litat de vida d’unes 140.000 persones. zones on viuen les comunitats més vulne- ment exclusiu d’obtenció de plusvàlues I és que la ciutat que va inventar el pro- rables. A més de l’increment pressupostari, privades, com a lucre per a la indústria grama «Barcelona, posa’t guapa», pensat hi podem distingir cinc criteris: turística i com a mecanisme de gentrifi- per a les façanes, torna a ser l’avantguarda, El futur de les ciutats radica molt més en cació. Les intervencions en el patrimoni amb una proposta que parteix de la realitat 05 la rehabilitació dels barris que en la nova • Proactivitat. Per poder intervenir en i la rehabilitació són necessàries i posi- de cada barri i que diversifica les diverses construcció o en les demolicions. Aquesta aquells barris i edificis que més ho neces- tives, però han d’anar acompanyades de escales: des de la intervenció en els interi- transformació té a veure amb els nous va- sitessin, es van agafar com a base els ma- mesures de control perquè no comportin ors o la millora de les façanes, passant per lors de la ciutadania, sensibilitzada pels pes de vulnerabilitat residencial de l’expulsió del veïnat ni l’apropiació priva- les convocatòries generals en els elements problemes ecològics, a favor de la sosteni- Barcelona, elaborats el 2016, i es va co- da dels símbols patrimonials de la ciutat. comuns i per les accions en les finques en bilitat de les ciutats i defensora dels valors mençar a intervenir en les «finques d’alta A més, les ajudes estableixen l’obligació mal estat, fins a la rehabilitació urbana de del que ja existeix. complexitat» a partir del 2017. als propietaris de mantenir els lloguers conjunts d’habitatge i del seu espai públic. 326 327 PRESERVACIÓ Així, una de les novetats introduïdes, i accés tenen a la convocatòria general. En veix realment per aconseguir una ciutat intervenint en el foment d’una quarta part que expressa un canvi de paradigma, consis- aquesta línia, hi ha també ajudes a la reha- més justa i sana, ja que redistribueix els va- de les inversions en el patrimoni residencial. teix a passar de les convocatòries generals bilitació de fins a 20.000 euros per als pro- lors urbans. Si a aquest esforç hi afegim una conso- tradicionals (que es mantenen en la inversió pietaris que cedeixen els habitatges buits a Un altre dels valors que poden aportar lidació de la cultura preventiva del mante- i posen èmfasi en les patologies estructurals, la Borsa de Lloguer Assequible durant, al- les ajudes públiques a la rehabilitació, a niment i una conscienciació del fet que no la instal·lació d’ascensors, els elements co- menys, cinc anys. més d’incentivar el sector de la construc- intervenir a temps sempre implica un cost muns i la rehabilitació energètica) a inver- ció i la formació de professionals, és el fo- més elevat, anirem pel bon camí. Per a això tir molts més recursos econòmics i humans ment de l’economia legal, basada en petites ha estat essencial l’obligatorietat de la ins- en una posició proactiva per part de l’Ajun- QUALITATS DEL MODEL i mitjanes empreses, que paguen impostos pecció tècnica d’edificis, les ITE. tament, que actua directament en aquells DE REHABILITACIÓ i segueixen les normatives, lluny de l’eco- En resum, podríem dir que les qualitats barris i edificis on, per les característiques Ben gestionada, per tant, la rehabilitació nomia submergida, l’especulació i les sub- de la rehabilitació són múltiples: en primer socials dels habitants, la rehabilitació és ur- es pot convertir en una eina en contra de la contractacions que caracteritzen gran part lloc, crea llocs de treball i fomenta la res- gent i necessita la intervenció municipal. La gentrificació, que fomenti els lloguers rao- d’aquest sector. Les ajudes s’han de justi- ponsabilitat i la intervenció de la iniciativa rehabilitació actua com una eina de redistri- nables i consolidi la vida als barris. ficar amb pressupostos, plans, permisos i privada; en segon lloc, és clau per redistri- bució en el territori: dels drets, de la qualitat Un altre canvi qualitatiu és que, pel fet contractes laborals. Així s’intenten poten- buir el dret a la ciutat (que té a veure amb de vida, de la salut i de la cohesió social. d’haver implementat la compra d’edificis, ciar processos clars, regulats i transparents, l’habitatge i l’espai públic, i amb el dret al D’una Administració que feia convocatò- l’Ajuntament comença a disposar d’un parc i es fomenten llocs de treball en aquest sec- lloc, al barri) i, finalment, té una gran relació ries perquè qui tingués mitjans o assessora- propi d’habitatges que s’han de refer. El tor professional i tècnic local. amb l’estalvi energètic, la millora de la sa- ment pogués accedir a les ajudes, s’ha pas- 2018, doncs, es van començar a convocar No obstant això, tot aquest esforç l’ha lut i l’esperança de vida de les persones. Tot sat a una Administració que pren la iniciativa concursos entre arquitectes per a projec- fet majoritàriament el mateix Ajuntament això, però, sempre que s’aconsegueixi que en detectar les finques amb dificultats, que tes de rehabilitació, i no sols de nova plan- de Barcelona. Malgrat que el Consorci de no sigui una eina d’especulació, d’expulsió diversifica les intervencions i que té delimi- ta, com feia dècades que es feia. Les pione- l’Habitatge de Barcelona, que és qui s’en- del veïnat i de gentrificació. tades les àrees en pitjor estat i més priorità- res han estat les finques del carrer Hospital, carrega d’aquestes convocatòries, està in- ries, és a dir, les «finques d’alta complexitat», 116 i els tres edificis del carrer Lancaster, 7, tegrat tant per la Generalitat de Catalunya pendents de rehabilitació i d’instal·lació 9 i 11. com per l’Ajuntament de Barcelona, la d’ascensors, amb unes comunitats de ve- Una altra de les grans aportacions és la Generalitat només fa una inversió del 25 % ïns amb poca capacitat d’autoorganització distribució territorial. Això es veu si super- de la suma de totes ajudes (tot i que els es- i finançament. De fet, la majoria d’aquestes posem els plànols dels tres tipus d’ajudes: tatuts del Consorci estableixen que ha de finques són dins del Pla de Barris. la convocatòria general, que comprèn, so- ser del 60 %), mentre que l’Ajuntament ha Una altra novetat són les ajudes per a la bretot, Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia; la de cobrir el 75 % restant. intervenció en interiors d’habitatges on vi- dels interiors dels habitatges, especialment Tot i això, la rehabilitació ha arrencat a uen persones econòmicament vulnerables present en districtes com Horta-Guinardó, un ritme que permetrà que, a mitjà termi- 05 per millorar-ne cuines, lavabos, instal·laci- Gràcia, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, ni, Barcelona s’aproximi a la mitjana euro- ons i aïllaments. De vegades aquests casos i la de les finques de gran complexitat dins pea. L’any 2017, per exemple, es van finan- han estat detectats pels assistents socials del Pla de Barris, que actua principalment a çar aproximadament el 42 % dels 63 milions al domicili de persones grans o a partir de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant totals dedicats a rehabilitació amb ajudes. les consultes als PAEs (Punts d’Assessora- Martí. D’aquesta manera, tenim un mapa Això significa que, si la inversió privada total ment Energètic). Tot això és una mena de molt diferent al dels últims anys, la qual del 2017 en rehabilitació va ser d’aproxima- plugim que va regant els barris que menys cosa ens demostra que la rehabilitació ser- dament 250 milions, l’Ajuntament va estar 328 329 PRESERVACIÓ ÀMBITS DE REGENERACIÓ URBANA D G El Programa de Regeneració Urbana de Barcelona A (PRU) es configura com una estratègia global i F E G H H multidisciplinària d’actuacions dirigides a dife- rents teixits urbans de la ciutat amb l’objectiu de B I B A F H millorar les condicions d’habitabilitat de les perso- F nes que hi resideixen. F A E G D El programa està format per un conjunt de projectes que aposten per transcendir les consi- D B A J deracions habituals de la rehabilitació integral N J (millores en habitabilitat, accessibilitat i eficièn- H cia energètica) i donar solucions específiques per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, C L C K M la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest i la resiliència. PB+1 (Baixa densitat)  Programa de Regeneració Urbana Així doncs, el programa incorpora mesures A. Habitatges unifamiliars en filera el Besòs-Maresme. socials, ambientals i econòmiques dirigides prin-  Àmbits de Regeneració Urbana. B. Habitatges plurifamiliars Font: Barcelona Regional sobre dades Institut cipalment a reduir les vulnerabilitats socials a la Font: Barcelona Regional a partir de dades de C. Blocs mixtes d’habitatges plurifamiliars i comerç en planta baixa Municipal d’Urbanisme (IMU) l’Ajuntament ciutat i reforçar la resiliència urbana. Els cinc eixos estratègics que defineixen el programa són: millorar la qualitat del medi urbà, 8,70m 9,50m afavorir un ús eficient dels recursos, garantir la En la fase de diagnosi es fan inspeccions tèc- A B C 16,00m cohesió i el benestar social, promoure la diversi- niques als edificis residencials amb l’objectiu 24,30m PB+5 (Mitja densitat) tat funcional i social, i reforçar la integració i d’analitzar l’estat en què es troba el parc d’habitat- Blocs residencials d’habitatges plurifamiliars l’equilibri territorial. ges. Així es pot definir amb exactitud quines són Actualment hi ha sis àmbits de regeneració les actuacions que cal dissenyar per regenerar la urbana: barris del Besòs, Canyelles, Trinitat Vella, zona i establir un ordre de prioritats. En les inspec- Can Peguera, la Pau i Congrés-Indians. Les inter- cions s’analitzen tant els elements comuns dels vencions previstes en aquests àmbits es definei- edificis (estructura, façanes, escales, cobertes, 12,50m 7,50m 9,50m 9,50-10m 9,50m xen per assolir, principalment, tres objectius: instal·lacions, etc.) com l’interior dels habitatges. D E F G H I 8,00m Per al desenvolupament de les actuacions, • Rehabilitar els edificis residencials perquè l’Ajuntament aporta una part de finançament pú- PB+11 (Alta densitat) aquests ofereixin el màxim de prestacions, blic i acorda amb la propietat dels habitatges la Blocs mixtes d’habitatges plurifamiliars i comerç en planta baixa confort i condicions d’habitabilitat. seva aportació al cost integral de la rehabilitació • Fomentar la generació d’energia verda, tant en funció del seu percentatge de propietat. 11,50m als mateixos edificis com a l’espai públic. Les actuacions compten amb els ajuts dels 05 • Reurbanitzar l’espai públic per posar al dia els fons europeus Next Generation, que centren el fi- carrers i posar a disposició del veïnat un nou en- nançament en la rehabilitació energètica, el trac- torn urbà de qualitat que convidi a fer-hi vida. tament adequat de residus i la implantació de cri- 18,00m 8,50m teris de circularitat en la regeneració dels edificis. 9,50-11m 8,50m 22,50m Dos dels àmbits en què s’ha avançat més a tra- Així doncs, assolir una rebaixa important de la 37,17m 20,50m vés de proves pilot són els barris del Besòs i la demanda energètica és un dels punts més impor- Trinitat Vella. tants del projecte. J K L M 25,00m N 330 331 PRESERVACIÓ L Tarbà 4 Sasser 6 Marsala 6 Benevent 6 Rodes 6 Amb aquests primers projectes pilot, es vol po- TA ON M Núm. hab. 12 Núm. hab. 24 Núm. hab. 24 Núm. hab.24 Núm. hab. 24 sar a prova el protocol a seguir en les intervencions NÇ VICE / C-58 futures en relació amb els aspectes següents: C F1 • Determinar les possibles solucions que es dona- F4 ran al veïnat en el transcurs de l’actuació, com / DE LA FORADADA C l’allotjament temporal. • Mesurar el temps de realització de les diferents F3 PARC accions. F2 DE LA TRINITAT VELLA • Extreure una primera mostra d’indicadors; • Monitorar l’estalvi energètic amb les noves so- lucions executades. • Avaluar el grau d’implicació dels residents en la cultura del manteniment. • Fomentar el grau de cohesió de les comunitats un cop executada l’actuació; • Pensar en les possibilitats de gestió d’energia Prada 12 Alfons el Magnànim Messina 11 Epir 6 Tessàlia 4 produïda, com poden ser les comunitats ener- Núm. hab.12 Núm. hab. 24 Núm. hab. 12 Núm. hab. 24 Núm. hab. 24 gètiques. FASE 1: 96 habitatges. Pressupost aproximat: 5.148.434 €  Programa de Regeneració Urbana el Besòs- FASE 2: 108 habitatges. Pressupost aproximat: 5.736.142 € Maresme.  Àmbit del programa de Regeneració Urbana la TOTAL: 204 habitatges termini d’execució estimat de 4 anys Font: Barcelona Regional a partir d’informació de l’Institut Trinitat Vella (subdividit en 5 fases). Municipal d’Urbanisme (IMU) Font: Barcelona Regional sobre dades de Institut Municipal d’Urbanisme (IMU)  Edifici del carrer Messina 11. El Besòs-Maresme. Font: Institut Municipal d’Urbanisme (IMU)  Edifici de Via de Bàrcino, 19. La Trinitat Vella. Font: Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) ABANS DESPRÉS ABANS DESPRÉS 05 332 333 C/ PARE PÉREZ DE C L/ M PU AR L E G D A E R DÉU DE LORDA PRESERVACIÓ DRET A L’HABITATGE I DRET L’HABITATGE, NECESSITAT ESSENCIAL tenen menys accessibilitat i una pitjor quali- les trajectòries vitals de cadascú. D’aquesta A LA CIUTAT I FILTRE SOCIAL tat urbana. Per això, l’habitatge de més alta manera, l’habitatge esdevé un filtre que no Tenir sostre, disposar d’un lloc on viure, qualitat ha tendit a concentrar-se en unes només acondueix cada persona a viure allà ORIOL NEL·LO I COLOM constitueix una necessitat bàsica, essenci- parts de la ciutat determinades, i el de qua- on li pertoca segons la lògica del mercat, Geògraf, al. Per això és considerat un dret. La mesura litat inferior, en d’altres. sinó que també li fa molt difícil de sortir-ne. Professor del Departament de Geografia en què cada societat garanteix aquest dret En l’actualitat, la segregació ha assolit de la Universitat Autònoma de Barcelona té incidència directa en la vida d’aquells que una escala metropolitana. En comptes de en formen part. La residència de la qual ca- produir-se només a l’interior d’una mateixa DRET A L’HABITATGE I DRET dascú disposa, els esforços que calen per localitat, abraça un conjunt municipis que A LA CIUTAT tenir-la, el nivell de confort que proporciona tendeixen a diferenciar-se entre si per les Tradicionalment, les polítiques públiques i les persones amb les quals podem (o hem característiques i la renda de la seva pobla- per al dret a l’habitatge han tractat de faci- de) compartir-la condicionen en gran mane- ció. A Sant Cugat del Vallès, el 67 % de la po- litar l’accés a l’habitatge dels sectors soci- ra els nostres projectes i trajectòries vitals. blació adulta té estudis superiors; a Cunit, als més vulnerables a través de la construc- Ara bé, la manera com cada societat ga- només el 26 %. Aquesta diversitat en els ció d’habitatge assequible per part de les ranteix el dret a l’habitatge no té només nivells de renda determina en bona part la mateixes administracions (habitatge pú- efectes de caràcter individual, sinó que base fiscal dels municipis i, per tant, condi- blic) o per part de promotors privats (habi- comporta també destacades conseqüèn- ciona les possibilitats dels ajuntaments de tatge protegit). Un cop construïts, aquests cies col·lectives. La forma com habitem prestar serveis als ciutadans. Per posar un habitatges, destinats prioritàriament a defineix en gran manera el funcionament altre exemple, Cabrera de Mar compta amb llars amb un baix nivell de renda, s’han po- i el caràcter de la societat que habitem, i uns ingressos locals de 1.831 € per capita, sat en venda o lloguer a preus inferiors als viceversa. Així, la casa i les possibilitats de mentre que Mataró, la ciutat veïna, disposa del mercat. cadascú d’accedir-hi i viure-hi tenen una d’uns ingressos de només 1.114 € per capi- Paradoxalment, les polítiques destina- relació estreta amb la manera com s’es- ta. Es produeix així la paradoxa que aquells des a garantir el dret a l’habitatge han estat tructuren les nostres ciutats. que, pel seu baix nivell de renda, més neces- un dels factors que més han contribuït a fo- Una de les conseqüències més visibles siten els serveis públics van a raure als mu- mentar la segregació residencial en moltes de la relació entre l’habitatge i la ciutat és nicipis amb menor capacitat per prestar-ne. ciutats europees. Els esforços de les admi- la segregació residencial. En una ciutat com Veiem, doncs, que la segregació residen- nistracions públiques per construir grans Barcelona, on l’accés a l’habitatge està re- cial constitueix una plasmació espacial de volums d’habitatge assequible han facili- gulat principalment a través del mercat, la les desigualtats socials. Però és més que tat, certament, l’accés a l’habitatge a una capacitat de cadascú de triar lloc de resi- això: la segregació contribueix de manera part important de la població, però han ten- dència és, sobretot, resultat de la combina- decisiva a mantenir-les i reproduir-les. El dit sovint a recloure els grups socials més ció de dos factors: d’una banda, els recursos lloc on vivim —els serveis als quals podem vulnerables en barris destinats únicament a 05 dels que hom disposa, i de l’altra, els preus accedir, el temps que esmercem per arribar aquesta finalitat, situats a les perifèries de del sòl i l’habitatge. En aquest context, a la feina, la qualitat urbanística i ambiental les àrees urbanes. Són barris (sovint locali- aquells que compten amb més ingressos de l’entorn— condiciona tant la nostra qua- tats senceres) que contribueixen a separar poden triar de residir als barris que gaudei- litat de vida com les oportunitats de millo- els grups socials sobre l’espai i pateixen els xen de més serveis i comoditats. En canvi, rar-la. Els estereotips i prejudicis relatius a efectes negatius de la segregació residen- els qui menys tenen es veuen abocats a viu- les diverses parts de la ciutat contribueixen cial pel que fa als serveis, l’accessibilitat, la re als barris que disposen de menys serveis i encara a consolidar l’«efecte barri» sobre qualitat urbana i els recursos disponibles. 334 335 PRESERVACIÓ Per altra banda, en moltes ciutats euro- de substitució de la població. Per aquestes den acabar tenint una incidència substanti- als barris de la ciutat, amb una política de pees s’han emprès actuacions destinades a raons, tot projecte polític que es proposi va. Entre aquestes destaca la delimitació de rehabilitació atenta a les condicions de l’ha- pal·liar els efectes de la segregació sobre la avançar cap a una ciutat més equitativa ha tota la ciutat com a àmbit per a l’exercici del bitatge i l’evolució dels preus en cada bar- població més desafavorida, impulsades en d’abordar ensems les polítiques d’habitatge dret de tanteig i retracte per part de l’Admi- ri. En aquest esforç, la ciutat ha esmerçat molts casos per les demandes dels matei- i les de rehabilitació urbana. No es poden as- nistració, que permet adquirir habitatge a en els darrers anys un volum important de xos veïns. Així, s’han dut a terme programes segurar unes condicions d’habitatge dignes preus interessants o per consideracions de recursos i energies. Perquè aquestes polí- de rehabilitació o de regeneració urbana, per a tots sense aconseguir, al mateix temps, caràcter estratègic. La introducció, prou po- tiques puguin donar fruits duradors, calen consistents sobretot a millorar la qualitat de que tothom, independentment del seu lloc lèmica, de la reserva obligatòria en les actu- dues condicions: que es mantinguin durant la urbanització, l’accessibilitat i la provisió de residència, tingui un accés raonablement acions de gran rehabilitació realitzades en un període prou llarg per deixar emprem- de serveis als barris on resideix la població equitatiu als serveis i a la qualitat urbana. sòl urbà consolidat va també en la direcció ta i que s’estenguin per l’àmbit metropolità més vulnerable. Per dir-ho en termes més abstractes: no és d’incrementar l’habitatge protegit als teixits per comprendre l’espai real de vida urbana. Aquestes polítiques han pogut contri- possible garantir el dret a l’habitatge sense urbans ja existents. Així mateix, la regulació Sostenir les polítiques en el temps i esten- buir a millorar les condicions de vida de la garantir el dret a la ciutat, i viceversa. de l’allotjament turístic ha permès limitar dre-les en l’espai són els requisits per acon- població, però a vegades han tingut efectes una dinàmica que incideix sobre els preus i seguir que Barcelona avanci en la garantia perversos, ja que, quan les millores han es- que està transformant el mercat residencial del dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. tat detectades pel mercat, han acabat com- L’EXPERIÈNCIA DELS DARRERS ANYS: en moltes ciutats europees. portant augments dels preus de l’habitatge. VOLUNTAT POLÍTICA, TEMPS I ESPAI Per la seva banda, les polítiques de reha- Aquests poden haver tingut una importàn- Barcelona compta amb una llarga tradició bilitació, canalitzades en bona part a través cia limitada en els barris amb habitatge de de polítiques urbanes, en la qual els esfor- del Pla de barris, han estat particularment preu públic regulat o en aquells on l’habitat- ços en matèria d’habitatge i de rehabilitació atentes a les necessitats de l’habitatge i de ge pertany predominantment als mateixos no sempre han estat coordinats, ni s’han tin- manteniment del parc construït. Entre les veïns, que, en tot cas, han vist incrementar gut prou en compte els seus efectes sobre la mesures adoptades destaca el Pla de fin- el valor del seu patrimoni. Allà on el lloguer segregació. En els darrers anys s’ha actuat ques d’alta complexitat, destinat a promoure té més pes, però, els increments de preus de manera intensa en un i altre àmbits, i això i acompanyar la rehabilitació d’edificis d’ha- poden contribuir a desplaçar la població s’ha volgut fer vinculant estretament les po- bitatges en barris vulnerables, que, per man- de baix poder adquisitiu fora del barri i a lítiques d’habitatge i rehabilitació, cosa que ca de recursos o d’organització, no han po- substituir-la per població més benestant. confereix a aquesta experiència una singu- gut accedir anteriorment als ajuts en aquest D’aquesta manera, les polítiques reclama- laritat especial. camp. El programa conté un conjunt de clàu- des pel veïnat, inicialment destinades a mi- En l’àmbit de l’habitatge, malgrat les ex- sules per evitar els processos de gentrifica- llorar les seves condicions de vida, poden pectatives existents i l’esforç realitzat, les ció que poden considerar-se modèliques, acabar afavorint el seu desplaçament. possibilitats d’incidir en el mercat a través com ara l’obligació de limitar el preu del llo- Heus aquí, per un costat, que les políti- de la promoció d’habitatge públic o protegit guer per poder accedir a les subvencions, el 05 ques destinades a satisfer el dret a l’habi- de nova construcció havien de ser, per si so- retorn (total o parcial) de la subvenció en cas tatge que no tenen prou en compte l’estruc- les, necessàriament limitades en una ciutat de venda de l’habitatge o la inscripció obli- tura de la ciutat poden acabar propiciant físicament tan consolidada. Però allò que fa gatòria dels pisos buits ubicats en aquestes un increment de la segregació urbana, i particularment interessant les execucions finques en la borsa de lloguer social. per l’altre, que la rehabilitació urbana que dels darrers anys és que aquest esforç ha S’ha volgut combinar així una política no consideri el seu impacte sobre el mer- format part d’un conjunt més ampli de me- d’habitatge destinada a incrementar l’ofer- cat de l’habitatge pot comportar processos sures que, si es mantenen en el temps, po- ta assequible i mantenir la diversitat social 336 337 PRESERVACIÓ AJUTS A LA REHABILITACIÓ DE A partir d’aquest estudi, l’Ajuntament de Barcelona als entorns amb més deficiències de la ciutat i on LES FINQUES D’ALTA COMPLEXITAT va delimitar els àmbits del Pla de Barris on s’aplica la població té menys capacitat per fer front al man- (FAC) - PLA DE BARRIS el programa Finques d’Alta Complexitat, que teniment dels seus habitatges. s’adreça de manera proactiva a finques que, per la En aquests primers anys de desenvolupament Els problemes de manteniment de l’habitatge seva complexitat socioeconòmica, acostumen a del programa s’ha acompanyat 90 finques, i se afecten especialment les unitats de convivència quedar fora de les convocatòries generals d’ajuts i n’han beneficiat 1.726 unitats de convivència. amb menys recursos per fer front a les millores que requereixen un acompanyament específic per dels seus habitatges, de manera que l’augment de portar a terme un procés de millora. les desigualtats socioeconòmiques suposa un in- Aquesta mesura representa un clar exemple  Diagrama i mapa d’àmbits del Pla de Barris. crement de les diferències entre les condicions del nou enfocament de la política de rehabilitació Font: Barcelona Regional a partir de dades de residencials de la població de la ciutat. de l’Ajuntament, ja que es dirigeix proactivament l’Ajuntament de Barcelona A través d’un estudi encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l’any 2017, es van 1 la Marina del Port detectar les finques més vulnerables de la ciutat. 2 la Marina del Prat Vermell 3 el Poble Sec 4 el Raval sud 5 el Raval nord 6 el Gòtic sud Vulnerabilitat  Ajuts a Finques d’Alta Complexitat. Barcelona, 7 Can Baró z Imperceptible 2021. 8 el Carmel z Baixa 9 la Teixonera Font: Barcelona Regional a partir de dades del Consorci z Moderada de l’Habitatge de Brcelona 10 Sant Genís dels Agudells Alta 11 el Turó de la Peira z z Acusada 12 Can Peguera 17 Extrema 13 la Prosperitat 10 z 16 18 14 Verdun 15 les Roquetes 15 9 12 14 16 Torre Baró 8 19 17 Ciutat Meridiana 11 13 18 Vallbona 7 20 19 la Trinitat Vella 20 Baró de Viver 21 21 el Bon Pastor 22 la Verneda i la Pau 22 23 el Besòs i el Maresme 1 5 23 3 4 2 6 Vulnerabilitat 10 plans de barri amb 0un5 desplegament integral i intensiu 6 plans de barri amb un desplegament de polítiques estructurals i de manteniment Plans de Barri que van començar 2016-2020  Estudi de vulnerabilitat residencial de Plans de barri Barcelona, 2017. z Amb desplegament integral i intensiu Font: Ajuntament de Barcelona, ETSAB-UPC, z Amb desplegament de polítiques estructurals Dra. Pilar García Almirall, Catedràtica de Tecnologia i de manteniment de l’Arquitectura Iniciats entre el 2016 i 2020 338 339 PRESERVACIÓ Finques d'Alta Complexitat. Carrer Ample, el Gòtic. Font: Adrià Goula 05 PRESERVACIÓ AJUTS A LA REHABILITACIÓ ABANS DESPRÉS DELS ELEMENTS COMUNS Les subvencions a la rehabilitació dels elements comuns serveixen per fer front a: • Obres de millora d’elements comuns com faça- nes, patis o escales. • Mesures de millora de l’accessibilitat, com la supressió de barreres arquitectòniques o la ins- tal·lació d’ascensors, • Actuacions de millora de l’eficiència energèti- ca, entre d’altres. Aquests ajuts estan adreçats a comunitats de pro- pietaris i a propietaris d’edificis d’habitatges d’ús residencial amb l’objectiu de fomentar la rehabili- tació del parc existent d’edificis d’habitatges de  Ajuts als elements comuns. Barcelona, 2021. Barcelona, amb especial atenció a les obre de re- Font: Barcelona Regional a partir de dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona habilitació energètica. Per evitar que les millores en edificis i habitat- ges es tradueixin en l’expulsió del veïnat, recent- Les actuacions subvencionables actualment són: ment s’han establert les mesures següents: Obres estructurals: Reducció de la demanda energètica de l’edifici: • En el cas que la propietat llogui l’habitatge, el • Façanes seu preu s’haurà de vincular a l’Índex de preus • Cobertes • Mitgeres de lloguer de la Generalitat de Catalunya. • Celoberts i patis • En el cas d’habitatges buits i propietats verticals, • Cobertes verdes l’ajut estarà condicionat a la incorporació de l’ha- Obres a realitzar en les instal·lacions generals bitatge a la Borsa de Lloguer durant cinc anys. comunes: • En el cas que hi hagi habitatges turístics a la • Aigua, gas, electricitat i sanejament finca, aquests no seran subvencionats. • Aigua directa • Eliminació d’elements obsolets d’amiant • Instal·lació d’energies alternatives: plaques d’energia Entre el 2016 i el 2021 es van resoldre subven- • Solar, tèrmica i/o fotovoltaica cions a la rehabilitació d’elements comuns per un import de 102,6 M€. En el 2021 es van destinar 8,3 Obres destinades a la millora de l’accessibilitat: • Ascensors M€ a la mateixa convocatòria, la qual cosa ha per- 05 • Supressió de barreres arquitectòniques i millores mès millorar 325 edificis amb 4.539 habitatges. d’accessibilitat • Escales i vestíbuls Ajuts complementaris: • Programa de cohesió social • Utilització de material amb baixa petjada ecològica • Actuacions en edificis catalogats  Rehabilitació de la façana posterior. Carrer Villarroel, 26. Sant Antoni. Conjunts urbans i conjunts d’interès especial Font: Ajuntament de Barcelona 342 343 PRESERVACIÓ ACCESSIBILITAT ABANS  Instal·lació d’una plataforma elevadora. Carrer Mireia, 1. La Trinitat Vella. L’envelliment de la població de Barcelona s’accen- Font: Ajuntament de Barcelona tuarà en els propers anys, segons les projeccions  Rehabilitació de la façana posterior demogràfiques. Aquesta situació fa palesa la ne- amb tractament d’eficiència energètica cessitat d’ajuts de rehabilitació especialment diri- i sostenibilitat. Carrer Bascònia, 17. gits a adequar el parc d’habitatges a les necessi- Sant Andreu. Font: Ajuntament de Barcelona tats d’aquest col·lectiu en creixement. Entre els ajuts d’elements comuns s’inclou la millora de l’accessibilitat a les finques (instal·la- ció d’ascensors i millora de vestíbuls, entre d’al- tres). En aquest context, millorar l’accessibilitat ABANS física dels habitatges és equivalent a facilitar la permanència de la població. Instal·lar ascensors comporta intervenir als re- plans i refer les circulacions verticals dels edificis. La diversitat social dels barris és una qüestió d’in- DESPRÉS terès públic, i els ascensors s’han de considerar in-  Ajuts a la rehabilitació energètica. fraestructures col·lectives per a les persones amb Barcelona, 2021. mobilitat reduïda que faciliten el manteniment Font: Barcelona Regional a partir de dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona d’aquesta diversitat social. Entre el 2016 i el 2021 s’han reduït les subven- cions a la millora general del parc (elements co- muns), però ha augmentat la proporció destinada a millores a l’accessibilitat dins d’aquesta, que el 2020 va representar el 32,7 % de la subvenció atorgada, i el 2021, el 38,5 %. Amb els ajuts a la rehabilitació, entre l’any 2016 i 2021 es van instal·lar 893 ascensors, que han per- DESPRÉS mès millorar l’accés a 11.452 habitatges i a unes EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 28.600 persones, i es van intervenir 475 vestíbuls. Dins els ajuts a la rehabilitació d’elements comuns, s’afavoreix especialment la millora i l’adaptació 45 % dels habitatges i edificis amb criteris d’eficiència 40 % energètica. Es promou la millora del seu compor- 35 % tament energètic per evitar així consums inneces- 05 30 % saris i fomentar l’estalvi energètic, recorrent tant 25 % a fonts d’energia renovables, com l’energia solar, 20 % la geotèrmica i l’eòlica, com a la cogeneració i a la 15 % millora de l’aïllament tèrmic. 10 % A més, l’antiguitat del parc de la ciutat de  Percentatge d’habitatges beneficiats per la 5 % incorporació d’ascensors en relació al total. Barcelona fa necessari el manteniment continuat 0 Barcelona, 2015-2021. d’aquest per tal d’allargar la vida útil dels edificis, 2015 2018 2017 2018 2019 2020 2021 Font: Consorci d’Habitatge de Barcelona fet que també promou la seva sostenibilitat. 344 345 PRESERVACIÓ REHABILITACIÓ D’INTERIORS D’HABITATGES La gestió de la rehabilitació d’interiors d’habitatges es divideix actualment en diverses convocatòries: • Ajuts dirigits a persones en situació de vulne- rabilitat i, durant el 2020 i el 2021, ajuts per a les persones en situació de rescissió del seu contracte de treball, ERTO o cessament d’ac- tivitat per la Covid-19. • Ajuts per incentivar la inclusió d’habitatges en la Borsa d’Habitatges de Lloguer de Barcelona. La rehabilitació d’interiors d’habitatges per a persones vulnerables és una eina que té per objec- tiu garantir les condicions d’habitabilitat, segure- tat, accessibilitat, higiene i eficiència energètica  Ajuts a la rehabilitació d’interiors d’habitatge- mínimes dels habitatges en què resideixen unitats Borsa. Barcelona, 2021. de convivència vulnerables i sense recursos econò- Font: Barcelona Regional a partir de dades del Consorci mics. Aquesta estratègia pot aplicar-se tant a habi- de l’habitatge de Barcelona tatges en propietat com a habitatges de lloguer. Els ajuts per a persones en situació de vulnera- bilitat tendeixen a concedir-se en casos detectats pels Serveis Socials i a partir de les consultes en els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) de cada Aquest programa ha implicat un elevat esforç districte. Les intervencións que es realitzen són: de coordinació tècnica, ja que les obres són realit- zades directament per l’Ajuntament, a partir d’un • Reparacions de banys: intervencions que mi- model de clau en el pany, per evitar que les perso- ren de millorar l’accessibilitat i facilitar les ac- nes residents hagin de fer-se càrrec del procés de tivitats d’higiene personal. millora. Aquestes ajudes han permés millorar 298 • Reparacions de cuines: intervencions que habitatges entre els anys 2020 i 2021. tracten de millorar la seguretat i facilitar les Els ajuts per incentivar la inclusió d’habitat- activitats de cuina. ges a la Borsa de Lloguer permet que les persones • Reparacions generals: intervencions que per- propietàries cedeixin els seus habitatges buits segueixen una millora de l’eficiència energè- amb un màxim de 20.000 euros per a la rehabili- tica de l’habitatge. tació de l’habitatge. 05  Interior d’habitatge a Canyelles, Nou Barris. 2019. Font: Ajuntament de Barcelona 346 347 PRESERVACIÓ HABITATGE I FONS EUROPEUS Davant els fons europeus Next Generation (NGEU), l’estratègia de Barcelona és donar resposta a la crisi provocada per la Covid-19 i preparar la ciutat per als reptes del futur. Aquest plantejament pretén aprofi- tar l’oportunitat que representen els fons per dur a terme un canvi integral que permeti a la ciutat esde- venir més resilient davant futures crisis, apostant per la transició energètica i ecològica, la transició digital i la cohesió social. Un dels eixos estratègics al voltant dels quals s'es- tan articulant els fons l’Ajuntament de Barcelona és precisament la transició responsable cap a un model d’energies renovables i rehabilitació sostenible. En els fons europeus s’estableixen els percentatges a subvencionar i els límits màxims per habitatge en funció de l’estalvi energètic aconseguit amb la reha- bilitació. El mínim exigible és el 30 % de reducció del consum d’energia primària no renovable. En aquest sentit, s’han fet estudis que constaten que el 85 % dels edificis de la ciutat són subvencionables pels fons si s’apliquen estratègies passives de millora energètica. Es preveu que els fons puguin subvencionar, de mit- jana, entorn el 46 % dels costos d’intervenció i que un 15 % dels edificis puguin gaudir dels imports màxims de subvenció. 05  Pla Barcelona Renovable 2030. Font: Barcelona Regional 348 PRESERVACIÓ BARCELONA RENOVABLE 2030 3 Reactivar l’economia i els llocs de treball acompanyant la transició del sector de la En política d’habitatge, l’arribada dels fons euro- construcció cap a les energies renovables. Els peus Next Generation (NGEU) permet donar conti- objectius concrets són crear 20.000 llocs de nuïtat a programes i mesures que ja s’estan imple- treball vinculats al sector de la rehabilitació i de mentant en rehabilitació i reforçar-los. En aquest les energies renovables, promoure la creació de sentit, i en relació amb l’habitatge, la utilització dels 100 empreses d’innovació en el sector de la fons s’ha articulat a partir de cinc objectius: construcció i crear oportunitats de negoci en la CCRR EmCI ISSCRIISRISIS IGGSLLOOB I BAALLSS NNOOVVEESS MMAANNEERREESS DDEE FFEERR CCIIUUTTAATT ergència G GcLliLmOOBBAAL LS NOVESS M MAANNERRESE SD ED E FE RI CTIAUT AT reconversió d’empreses com a part de l’esforç EEmmeEeregrmgrèèegnnrècgcinèaiacn r icecaislai imc à clàli tica itmicàattiicaa SSalut i benestar Saalluutt i ib beneensetsatrar EmEEemermgregèernrgègcènèinacnc icriaaeia srs ire dseincial S odecesiniadcleianlciiaall Re RRee assliuliiltèi èin bciean sRileièsnilcnièicanica estar ia 1 Reduir el nivell d’emissions de la ciutat i in- per reconduir activitats obsoletes. EmEEemrmgEeèrmengrcèeginraègc nèeiancc ocsiainoa òc ssiaol Reorientació de la transformació urbana micciiaa ll ReRoeroRireieenontrtaieacnciitóóa cddieóe ldlaae t rtlaar antrsnafsonfrsomfroamrcmiaóac cuiiórób uuarnrbbaaannaa EmEeermgrgèenrègcnèiacn iceaica oe enccòoomniòcma iiccaa CaCnanvi del model productiu amb retorn social CavnCiv adi ndeveli l m dmeool ddmeeoll dpperrlo opddruoucdtciutuci uatim ua bmam rbebt rorerenttoo srronnc isaol cial crementar l’eficiència energètica. Els objec- social tius són reduir les emissions de CO2 de calefac- 4 Desenvolupar mecanismes de governança ció i aire condicionat en un 50 %; generar entre els agents del sector públic i el sector 500.000 MWh/any d’energia renovable per a privat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. ús local i incrementar la producció local en un Aquests mecanismes de governança publi- 500 %; reduir les emissions de CO en 200.000 coprivada estan relacionats amb l’adquisició PLA BARCELONA 2 RENPPOLLPVAALAANNBN BBL EBCC 2CNN0N 3 0 1. Reduir les emissions i incrementar l’eficiència t, mitjançant la producció d’energia fotovoltai- d’habitatge per rehabilitar, que facilita poder RRREENNENOOOVVAAVABBBLLEEL E22 0023300030 1. Re1en.d eRruegidrè ulteiicsr a leems eismsiiosnssio in isn ci rinecmreemnteanr tl’aerfi lc’eièfinccièian cia eneerngeèrtgicèatica ca; reduir les emissions de CO2 en 41.000 t mit- incrementar el parc d’habitatge social de forma no segregada i que es desenvolupa a partir dels 22.. MMiilllloorraarr les condicions de vida dels ciutadans jançant la rehabilitació del parc construït; dis- 2. Millorleasr lceosn cdoincidoincsio dnes vdied av ideal sd eclisu tcaiudtaandsans instruments de tanteig i retracte. També tenen 33.. RReeaaccttiivvaarr ll’’eeccoonomia i els llocs de treball minuir la demanda del parc rehabilitat en un aa 3c.o Rmepacompaa cnti nyy v aa anr tl ’lennt laa c otormn traa oinamns ii cieailó si elllosc lslo dces tdree btrae sició ddeel sector de llalb all 40 % i els consums d’electricitat en un 30 %, i a veure amb la promoció delegada a través del conasctorumcpcaió cyaapn ta l ale tsr aennseircgióconstrucció cap a les energiiee l dsse erlec snteoocrv tdaoebr lldease la construcció cap a les enersg ireesn roevnaobvleasbles disminuir el consum domèstic d’aigua a 100 L conveni ESAL, firmat amb entitats socials de la 44.. CCoonnsstrui a4g.e Cnottsnr upsitúr r r uunna governança entre els diferents ciutat i que serveix per promoure el cohabitat- bliirca us g ni oapv rgeiovranvetasrn ndçaean leç'enant erteon rtenrle sm edelisfte rdoriepfenortlesitn àts per habitant i dia. ageangtesn ptúsb plúicbsl iic psr ii vpartisv adtes ld'een lt'eonrnto mrne mtroeptrooliptoàlità ge, o l’Habitatge Metròpolis Barcelona, una ali- 55.. PPoossiicciioonnaarr BBaarrcceelloonnaa ccoomm aa rreeffeerreenntt dde la re5g. Penoesircaicoinóa urr Bbaarncae, leofincai ècnocmia a e rneefergreènteitc ldaae i la 2 Millorar les condicions d’habitabilitat dels ança publicoprivada entre l’Ajuntament, l’AMB regreengeer rreehhaabbiilliit naaeccriióaó cu diróeb ualarnb raae, ngeaifió,c emièfiencdcièiitane cerirnaàe nernigaeèrtgicèat iic a i rehatbailcitióa cdieó ldae r elag rióe gmióe mditeedrirtàenrriaània ciutadans i reduir els desequilibris urbans. Els i NicRent, societat formada per CEVASA i objectius són millorar els estàndards d’habita- NEINOR. bilitat dels habitatges; renovar un 20 % del parc construït de més de quaranta anys d’antiguitat; 5 Posicionar la ciutat de Barcelona com a refe- reduir la pobresa energètica i facilitar l’accés a rent a la regió mediterrània quant a regene- ració urbana, eficiència energètica i rehabi- Entitats públiques l’habitatge als sectors més desafavorits i/o més Centres d’investigació envellits; incrementar el parc d’habitatge soci- litació. Portant a terme projectes pilot de AGE Consorci del Besòs al (actualment l’1,9 % del total); i posar especial renovació urbana i eficiència energètica, estu- AMB Entitats privades atenció als edificis d’alta vulnerabilitat, amb diant i experimentant mecanismes i mètodes Generalitat de Catalunya Comissió Europea Promotors l’objectiu de rehabilitar 100 edificis/any. de renovació urbana exportables a la regió me- BEI i BCDE Constructors CENTROS DE INVESTIGAC diterrània, aprofundint en l’estudi de les comu- CENTCREONST DREOB SIN DVrEEo SINkTVIGeEASrCTs IÓN IIÓG NAiCmIÓNmoENbTiIDlAiaDErS SOCIALES ENTIDEANDTEIDSiA SsDOE CSI ASLOECSIA LES Gremis nitats energètiques com a opció per definir pro- Entitats socials Arquitectes/tècnics jectes de referència amb participació de les ITEC Operadors energètics 05 entitats ciutadanes i els diferents agents del Fons d’inversió Bancs sector de la rehabilitació, i generant models de comunitats energètiques exportables als dife- ENTIDADES PÚBLICAS rents àmbits de la ciutat. 3 XEMENEIES DEL BESÒS ENTIDADES PÚBLICAS ENTIDADES PRIVADAS 3 XEMENEIES DEL BESÒS AGE ENTIDAD3ES XPÚeBLmICAeS neies del Besòs ENTID Hub 3in tXerEnaMcioEnNalE dIeE cSon DocEimLie BntEo SÒS ACGOEN SORCIO DEL BESOS PROMEOANTDOTERIDESAS PDREIVSA PDRAIVSA DAS AGE CONSTRUCTORES HubP ianrtaernaciona AMB el desarrol ldloe scosntoecniimbliento CONS ORC Hub internacional de conocimiento GENERCAOLN ISOO DRECLIO B EDSEOL SB ESOS PROMPORTOOMREOSTORES AMB ITAT CBROONKSETR Para el desarrollo sostenible COMISAIMÓNB EUROHPEuA b internacioGRnEMaCIOO SUN CISNTTMORORUEBCSITLOIARREIOSS Para el desarrollo sostenible GENERGA S ELNITEARTA LITAT B OKEBRRlO dIKNEMeROS BIcNILMIoARnIOSe BEI I B OBILIA RiIxOSe ment COMISCCIOÓDMNE IESUIÓRNOp AR PEEeUAR rO P aEAl desenvoGluQEMUpIGITORE BEI I BCDE AITEC BEI I BCDE RQUIATREaSE CMTOIOSS/TÉCNICOS C OPERADOQRU TmOITSE/CeTTÉOnCSN/tITC ÉsOCSoN ICsOtS enible. ITEC ITEC ES ENERGÈTICOS FOOPNERDAOODSPO BAN EINRREVASED ROESNRIEEÓSRN GEÈNTEIRCGOÈST ICOS FO DCOFOSN INDVOESR ISNIVÓENRSIÓN BANCOBASNCOS Font: Barcelona Regional 350 351 PRESERVACIÓ Pel que fa a programes i convocatòries d’ajuda, habilitació i l’acompanyament integral) a zones el Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, regula els tensionades acústicament (500 €/habitatge), i un programes d’ajuda en matèria de rehabilitació resi- 10 % extra respecte dels límits màxims per a re- dencial i habitatge social del Pla de recuperació, duccions de despesa energètica superiors al 40 %, transformació i resiliència, amb convocatòries a per fomentar estalvis superiors al mínim del 30 %. partir de les quals es distribueix el pressupost dels A Catalunya, els objectius que ha establert la fons europeus Next Generation i que han de ser Generalitat per a l’any 2026 són rehabilitar 65.000 aprovades per la Comissió Permanent del Consorci habitatges, dels quals 15.000 han de ser a de l’Habitatge de Barcelona el maig del 2022 i pu- Barcelona. Com a objectiu intermedi, s’ha establert blicades el juny del 2022. Està previst que aquestes que, el novembre del 2023, s’hauran d’haver reha- estiguin obertes fins al juny del 2023. bilitat un mínim de 6.000 habitatges a Barcelona. A continuació, es despleguen els diferents pro- La gestió operativa a nivell municipal de tots els grames d’actuació: cada convocatòria inclou els fons i les convocatòries es farà a través d’una nova ajuts a la rehabilitació energètica dels edificis, els Oficina de Rehabilitació, impulsada pel Consorci de ajuts per a millores a l’habitatge i els ajuts per al l’Habitatge de Barcelona i l’Ajuntament de llibre de l’edifici. Barcelona. Aquesta oficina específica de rehabili- tació comptarà amb els recursos materials i hu- Programes d’ajudes a les actuacions de rehabi- mans necessaris per a les tasques d’informació i litació a nivell de barri: difusió, i per tramitar les ajudes a la rehabilitació • Convocatòria de subvencions Pla de barris (23 amb una funció de «finestreta única». També fun- barris), que inclou finques d’alta complexitat. cionarà com a espai de trobada i relació amb agents • Convocatòria de subvencions Regeneració i professionals del sector, i de foment de la col·labo- Urbana (6 àmbits). ració publicoprivada en matèria de rehabilitació. • Convocatòria a escala de barris en sòl públic. Es preveu una distribució municipal de les fun- cions de l’Oficina de Rehabilitació. L’IMHAB i el PPPPrrrrooogggrrraaammaaaa F FFFAAAACCCC (F (((inFFFqinuqesu de’sa ltda’a clotma pclo Programa d’ajudes a les actuacions de rehabili- Consorci de l’Habitatge de Barcelona controlaran rogra a F (Fiiiiinnnqqquuueeesss ddd’’’’aallllttaa ccooemmxitpppallllteee) xxxiiiitttaaattt))) PPPPrrrrooogggrrraaammaaaa d ddde eeere rrrheeeahhh l i baaailbbbitiiiiialllllciiiiitttióaaa cccdiiiiieóóól ’ apdlaetralc pco plexitat) rogra a de rehabilitació dddeeelllll ppp paaaúrrrbcccli cppp úúúdebbb lllllliiiiiocccg dddueeer lllll lllll(oIMgH arc públic de lloooggguuu ueeeArrrB ((()IIIIMMHHAABB))) tació a escala d’edificis: la gestió i coordinació de l’Oficina, la gestió dels PPPPrrrrooogggrrraaammaaaa d ddde eeere rrrheeeahhhbaaailbbbitiiiiialllllciiiiitttióaaa cccdiiiii’eóóód dddifi’’’’’eeecdddisiiiii fififipúcccbiiiiisssli cpppsúúú pbbballllltiiiiircccimsss ppponaaaitttarrrliiiiism eorn (iIImoonniiiiaaalsHAB) rogra a de llllss • Convocatòria de subvencions d’edificis (50 pagaments i les campanyes de comunicació. GGGeeennneeerrrraaaacció de eneracccióiiiiióóó d ddde eeen r oneuho huaab hbiilatiatbatiigtceaió teg nde ’e eelsdn i cis públics patri onials nnoouu hhaabbiiittaattggee eennf reeeolllllns fronts a consolidar i edificis industrials a reconvertir del 22@. Rehabiilliitaciió dneollu c hoambpitllaetxg dee e llne se l3s sst sfffr rraooo ncnnotttnsss s aaao lcccidoooannnr ssi ooe Xemeneiies +so El dlllliiiiididdfiaaacrrris iiiii i eneedduiiifistccriii ERR + ifi i dIImi pcllias assl siiiiinnn addd ruuuescssotttrrrniiiiivaaaelllllsrsst iaaar drrreeelccc 2ooo2nnn@vvveee. rrrtttiiiiirrr dddeeelllll 222222@..... RRehabiillititaacciói ód edl eclo cmoplepx ldeex l edse 3 l eXse m3 eXneiese +n eEiEeRsR + + E ImERplRan +ta Icióp floatonnvttoaalcctaiiióóic affoottoovvoolllttaaiiiccaa barris). Foment de Ciutat es responsabilitzarà del Pla in- Reehabilitació del complex de les emeneies Implantació fotovoltaica PPPPrrrroo hgabiilliitaciió dell co pllex d oggrrraaammaaaa d ddde eeere rrrgeeeegggneeennnraeeecrrriaaaó cccuiiiiró ureb allensa 3 d eX eBarecneelioiensa + EERR + II pllantaciió fotovolltaiica IInrostgrruamean dtse d re i ’’iingteenremraecdiiió óób uauunrrrbabb aaadnenn aaaB adddreeec e BBloaaanrrraccceeelllllooonnnaaa • Programa d’ajudes a les actuacions de millora de tegral d’atenció, acompanyament i dinamització IIIInnssttrruumeeennntstt ssd ’ddin’’’iiitnnerttmeerremdieeacddiiiióaaa ecccniiiiióóó r eeecnnne rrrrceeeaccc eeenrrr cccsaaao seeetennnn sssiboooilsssitttaeeetnnn aiiiiilbbb Ciiiiilllllaiiiiitttmaaapttt uaaaslllll dCCCeaaa Dmmiapppguuuosssn adddl eeeB DDDesiiiiióaaasggg UoooPnnnCaaalllll BBesós Instru ents d’inter ediació en recerca en sostenibilitat al a pus de iagonal Beeesssóóósss UUPPCC Programa de rehabiilliitaciió ii miillllora de lles àrees productives dels polígons industrials de Ul BPeCsòs l’eficiència energètica en habitatges. de les ajudes a la rehabilitació amb finançament PPPrrrrooogggrrraaamaaaa d dddee eer e rrrheeeahhhbaaailbbbitiiiialllliciiitttiaóaa ccci iiiimóóó iiliii l omraiiiil lllldllloooerrr alaae sddd àeeer elllleeesss pàààrrrroeeedeeusscConstrucciió d’’una xarxa de callor ii fred públliice-sp ptppivrrreooosddd duuecclsttiii pvveeolssíg ddoeenlllsss i nppdooulllsíííggtrooiannlss diiinneldd Buuesssttòrrsiiiaalllss ddeelll Beessòòss CCoonnsstttrrruuuccccccióiii óód ’ddun’’’uuann xaaa rxxxaaarr dxxeaa cddaeelo ccr aai fllloorerrd iii pffúrreebddlic pp-púúrbbivlllaiiiccd--app errrniiiiivvv zaaaoddd uac etin ives del lí i i l l B onstrucció d’una xarxa de calor i fred públic-privadnaaa eee2nnn2@ zzzoona zoo nnnnoaaard l2s2 pol 22, S22a@@gr íngoornds,, Sinadgursetrraia iil sp odel esòs ennrooarr idd p,,, oSSlíaagggonrrees rrdaae liii Bppeooslllllóííííígggsooonnnsss dddeeelllll BBBeeesssóóósss • Programa d’ajudes a l’elaboració del llibre de dels fons Next Generation (actuacions a escala Progr 22 nord, agrera i polígons del esós ( P ! PPPr rrogr rrooogggrrraaa aammmaaaa a a ¨ H¨¨H¨¨Haa dHaeba ari b bbbtaiiiii ittt Ca eatla aa a it CCCzrmaa aaerrrmml¨ eeel ( llll¨¨¨ (( !! PPrrooggrraamaa ddee rreeaalllliiiittzzaaccraciiiiióóó eddd l’’’’ ¨ ’aaalllllllllloootttjjjjjaaammeeennntttsss eeennn cccooonnnttteeennniiiiidddooorrrsss mmaaarrrííííítttiiiiimmsss (((APROP) l’edifici existent, per a la rehabilitació i la dels edificis i actuacions a escala dels barris) i ! Pr rogrra aa d dee r eraelaitlziatzciaóc dió’a ldlo’atjlalmotejants en tcso netne nciodonrtse mniadroítrims s (AarPíRtiOPs) (AAPPRROOPP))) redacció de projectes de rehabilitació. l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) gestionarà -- -- PPPrrrooogggrrrama P rorgorgarmaaaam daaae dd de rehabilitació dreeeh rrraeeebhhhilaiaatbabbciiiiillllliióiiiittt aaadc’cchiiiiiaóóób d’habitatge dddit’’’’’ahhhtagaabebbiiiiitttaaatttgggeee els àmbits de regeneració urbana. --- PPPrrrooogggrrraaammaaa dddeee cccooommppprrraaa pppúúúbbbllllliiiiicccaaa ddd’’’’’hhhaaabbbiiiiitttaaatttgggeee iiiii eeedddiiiiififificcciis per a lla seva posteriior rehabiilliitaciió energètiica --P - ro PProrrgoorgjjjae r emcacttaee d a PPe RdRc eoIIIMm c AAp or p add eeú rlallb’’ pública d’habitatge i edi c ’IIIlnnicssatt iiidtt’uuhtta bddieeta RRtgeeecc ee errdcciaafi cEEisnnpeeerrrgg aèè ttla iiiss ppeerr aa lllaa sseevvaa ppoosstteerriiioorr rreehhaabbiiillliiittaacciiióó eenneerrggèèttiiiccaa -- Prroojjjeeccttee PRIIIMA ddee lll’’’IIInnssttiiittuutt ddee Reecceerrccaa Enneerrggèèttiii iics sa ep vdeaer p aCo slaatte aseva pos ica de Catarilllouurnn ryyeaaha ((bIIRi t IRl eiEtraCicoi)ró reenhEC) eragbèitlictació energètica Es preveu també que fons municipals comple- --P AAromjecpptllleia PcRióIM dAe dl eM l’eIncsatnituistm dee R peecr rac al’ EEnneerrggèitaic Sa odse tCeanitc c iaba alu ddneeya C (IaaRttEaalunya (I ) - Ampll le de BarCllcu)enlyoan a(IIREC) --A Pmropljjpiealci iiaciió dell ecaniis e per a ll’’Energiia Sosteniiblle de Barcellona mentin els programes en relació amb temes de co- - Projecc iiaaiócc idiióóe ldd Meelell cManeeiccsamanneiii sspmere ea ppl’Eeernr eaar glll’’’iEa nnSeeorrsggt iia Sosteniiblle de Barcellona -- Prroojjjee t ccttteee e RRRec eeecccuuu upppeeeració i Reu perrraaaccciiiiióóó iiiii RReeeuuu tttiiiiillllliiiiització de tilitttzzzaaaccciiiiióóó dddeee eMian iaabtos tleee rrdii t iea e a lllB n ssai dd brcle’’’EEe lnoddneae rraorccaenderrocamloennaenttss 05 ---P PProrrrjoooegggcte Recuperació i Reutilització de MateriaMls aadtt’Eeenrrrrraaammaaa ddd’’’’uuurrrbbbaaannniiiitttzzzaaaccciiiióóó sssooosssttteeennniiiibbblllleee::: i : diiaaelllrssr oddc’’’aEmnneddneetrrsrrooccaameennttss hesió social i cohesió territorial per protegir les - P Prorgorgarmaa dZa’uo drnb’’uarsnb iVtazenarciidtióze asco:: is ióte snoibsltee: niiblle:: ZZoonnaass VVeerrddeess::: unitats de convivència amb alts factors de vulne- Conas CCeeeZnnnotttnrrraaaslllll V eMerde Maaardrrrei s: iiiinnns:aaa ZZZFFF,,,,, MM... entral arina F, ... d dddee ee DDD..... . de dddeee LL Looorrrdddaaa;;;;; PPPaaarrrqqquuueee JJJ RRRaaavvveeentós-Torr Lorda; arque J avennntttóóósss---TTooorrrrrree ennnttt dddeee eeellllsss Monges Fase2, Colònia Castells, Parque Can Batlló Fase 1, Leepnatn dte - eLlliss b oa rabilitat i per facilitar acords dins les comunitats. Mooo Cnneggntr ngeeesss al FFMaaassreein22a,,,, ZCCFoo, llllMòònn. diiiiaae DCC.aa de Lorda; P Fase2, sstteellllllllss,,,, PPaarraqqrquuueee CC J aaRnna vBBenaattóllllllllsóó-T FFoaarrsseeen t11 d,,, eLL eepplsaa Mnnott n--g LLeiiisss Fbbaoosaae2, Colònia Castells, EEje , i jjjeePsssar vvvqeeeurrreddd Ceeeasssn:::: CCBa.... tdlleó o FMlònia a ddee Maoseu r1,a L -e psPatueniltgl s-c ,Le irsadbràoq;a uBeo lívaina - Patullióg cFearsdeà 1, Lepant - Lisboa També es preveuen complements a través dels - IIncentiuE i s jj aeE sjllea vs e iivnreiidrceiast:: iCdies:i va.. C. ddeeem Mporo oouuurrraaa --- PPuuuiiiiigggccceeerrrdddààà;;;; Boolllííívviiiaa -- Puuiiiggcceerrddàà -- IIInncceennttiiiuuss aa lllaa iiinniiicciiiaattiiivvaa eempprrueeersssaaaa -rrr iiiiiPaal.* ; Bollíívi P i - Incentius a la iniciativa e presariaaulllll.....i***gcerdà; Bolívia - Piuai g- ceurdigàcerdà fons municipals dirigits a finques vulnerables de ---- CCCInaaacpppenacitació del talent i foment -- Praopgaa at rcc ciuii aiiimtt tsaaa accc iiiiilóaóó a de idddneieecllli rella attttaaaivllllleeean nnetttm iiilitzaciói i p fffroooemsaeeerinnnatlt d’allott . *dddeee lllll’’’’’ooocccuuupp j adme el’notcsuppaaa accciiiiióóó *** --- PPCrraoopggarrcaaitmacaaió dd deee lrr eetaaalelllliiiitz ció * ntzt aai fccoiiiimóó eddn’’’’aat lllldllllooe ttljjjj’oaacmupeeanncttissó eee*nnn cccooonnnttteeennniiiiidddooorrrsss mmaaarrrííííítttiiiiimmsss ((AAPPRROOPP)) miiittjjjaannççaanntt l’àmbit del Pla de barris (que poden arribar a finan- (APROP) miitjjançant lllllaaa iiiiinnnddduuussstttrrriiiiiaaallllliiiiitttzzzaaaccciiiiióóó dddeee ppprrroooccceeessssssooosss  Desplegament territorial dels programes. -(( **)) rTTooogttraaa lllaa acc iiiduuett realització d’allotja ents en contenidors aríti s ( ) itjançant la industrialització de processos ((-** ))P at i AMB rTooogttraa m lllaaa ccdiiieuu trteaaaatttl iiiiiit zAAaMcióBB d’allotjaments en contenidors marítims (APROP) mitjançant la industrialització de processos çar-se al 100 %, amb l’objectiu d’incentivar la re- Font: Barcelona Regional, Ajuntament de Barcelona (*) Tota la ciutat i AMB 352 353 PRESERVACIÓ PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA la importància de la participació dels habi- ciutadans, un full de ruta participatiu per a la En comptes de portar la mà d’obra per re- PUBLICOPRIVADA EN PROCESSOS tants, a qui «s’haurien de consultar els cos- transició energètica en l’horitzó 2050.2 construir Vivalla d’altres parts de la ciutat, DE REHABILITACIÓ D’HABITATGES tos i l’abast de la rehabilitació de casa seva». Segons Alejandro Gómez Gil, tècnic l’objectiu era trobar la manera de millorar A EUROPA És essencial que els ciutadans liderin en projectes d’energia a València Clima i les condicions socioeconòmiques del dis- QUÈ ES FA PER IMPULSAR LA TRANSICIÓ aquest procés per augmentar la disponibili- Energia,3 aquesta fundació pública pel canvi tricte a través de la renovació. Segons Peter ENERGÈTICA A LES CIUTATS, ALS BARRIS tat d’un parc d’habitatges sostenibles i amb climàtic i la transició energètica ha creat una Hovlund, que s’encarrega del districte de I A LES CASES? APORTACIONS DE LA un bon rendiment energètic, sobretot per a aliança de ciutat per facilitar la col·laboració Vivalla-Baronbackarna a ÖrebroBostäder, CIMERA HOUSING EUROPE RENOVATION les llars amb rendes mitjanes i baixes, que entre les entitats i els serveis municipals per «quan va arribar el moment de dur a terme un han de fer front a unes factures energètiques treballar per un objectiu comú. Una de les gran projecte de renovació en aquesta zona, CLARA MAFÉ elevades i a uns habitatges poc eficients. tasques principals de l’aliança és identificar ÖBO va voler formar-ne part». L’Ajuntament Responsable de projectes d’innovació S’ha d’emprar la renovació com una palanca projectes pilot que estableixin un pla d’acció d’Örebro, el Centre de Formació d’Adults i a Housing of Europe per abordar el tema de la pobresa energèti- per a una transició energètica participativa l’Administració del Mercat de Treball, junta- L’objectiu d’haver duplicat el 2030 la taxa de ca i de l’accés a un habitatge saludable per a a la ciutat que incloguin campanyes massi- ment amb l’Oficina de Treball local, van po- renovació energètica dels edificis a Europa tothom, incloent-hi les persones amb disca- ves sobre com fer ús de l’energia, programes sar-se en contacte amb sol·licitants d’ocupa- és un repte ambiciós i complex, sobretot en pacitats i la gent gran. En aquest sentit, les educatius, la renovació energètica d’edificis, ció que poguessin formar part, de diverses un context de postpandèmia en què el dis- comunitats energètiques poden garantir que la creació de finestretes úniques, el desple- maneres, de l’equip durant el projecte. seny de les nostres cases, barris i ciutats ha les renovacions es facin des d’un vessant col- gament de comunitats energètiques i la pre- Urban Johnsson, un veí de Vivalla de 54 pres una dimensió completament diferent lectiu, local i just. sència de districtes neutres en carboni. anys, va compartir la seva història com a par- pel que fa al benestar de les persones. La Comissió Europea considera que En reflexionar sobre què cal perquè els ticipant del projecte Homebuilder. «Quan va L’onada de renovació és una oportunitat acompanyar les persones en la transició ciutadans impulsin la transició energètica a començar, jo feia molt temps que estava sen- única per fer que els edificis consumeixin energètica significa, en paraules de Kadri les ciutats, Gómez Gil ho té clar: «Estar a la se feina. Em vaig posar en contacte amb el menys i siguin, al mateix temps, més ha- Simson, la comissària europea d’Energia, seva disposició per guiar-los i crear relacions projecte a través dels serveis d’ocupació de bitables i assequibles per a tothom. Com «entendre des de l’arrel els reptes a què s’en- de confiança amb les associacions de veïns». Vivalla i vaig sol·licitar el lloc de treball com a va dir la moderadora de l’acte, Barbara fronten els ciutadans, empoderar-los perquè constructor de cases», explicava. «Gràcies a Steenbergen, en representació de la Unió impulsin el canvi, donar ajudes financeres RENOVACIONS DE BARRIS això, vaig tenir per fi una oportunitat laboral. Internacional de Llogaters1 (IUT, per les se- per aplanar el camí cap a la renovació i re- PER A LES PERSONES A més, després de treballar cinc anys en el ves sigles en anglès), serà crucial assegurar conèixer que una casa només és part d’una Els barris estan aplicant estratègies innova- projecte, he après prou per poder ser super- una renovació que garanteixi la neutralitat comunitat més àmplia». dores per involucrar els veïns en la renova- visor», continuava. «Ara entenc molt millor dels costos de l’habitatge i que sigui asse- ció de casa seva. Els proveïdors d’habitatge la gent que viu aquí i com les seves condi- quible per als llogaters per evitar, d’aquesta FULLS DE RUTA PARTICIPATIUS públic, cooperatiu i social treballen de bra- cions de vida han canviat amb el temps. He manera, que es produeixi el que en anglès PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA cet amb la gent per crear comunitats soste- entès com de dur pot arribar a ser per a al- s’ha batejat com a renoviction, és a dir, el A LES CIUTATS nibles amb un alt nivell de qualitat de vida i guns grups ètnics. Els veïns de Vivalla ara ve- 05 fet que la renovació acabi amb un desno- Moltes ciutats europees ja han aconseguit un cost assequible. uen que tenen més oportunitats. Se senten nament (eviction en anglès). Caldrà força involucrar la ciutadania en la planificació a A Suècia, el proveïdor d’habitatge pú- orgullosos de la seva comunitat», concloïa.6 voluntat política per «aplicar mecanismes i llarg termini per assolir la neutralitat de car- blic ÖrebroBostäder (ÖBO),4 ha impulsat El projecte Nettlebeckplatz7 és un al- condicions de protecció que garanteixin el boni de cara al 2050. València n’és un exem- el projecte Boendebyggarna,5 a Vivalla, un tre exemple de renovació participativa per dret a mantenir l’habitatge davant dels aug- ple, ja que, en el marc del projecte europeu districte amb força desocupació i un índex a la creació de comunitats energèticament ments del lloguer», va explicar la modera- Tomorrow, s’hi està desenvolupant, amb la educatiu baix en comparació a la resta de la eficients, en aquest cas al barri obrer de dora. Així mateix, Steenbergen va destacar col·laboració de les parts interessades i dels ciutat, Örebro. Wedding, a Berlín. La cooperativa d’habitat- 354 355 PRESERVACIÓ ge 1892 va impulsar un pla de renovació a comunicació transparent sobre els costos renovin els habitatges. El marc legal, les for- bon ús de casa seva i a mantenir-la. Segons la plaça Nettelbeck amb la participació ac- i el model de negoci va ser fonamental per macions, els incentius fiscals i les solucions Geert De Pauw, «per contracte, els arquitec- tiva dels veïns. La guanyadora dels Premis guanyar-se la confiança i l’acceptació dels predefinides són només algunes de les eines tes amb qui treballem han d’acompanyar les Europeus de l’Habitatge Responsable del llogaters i dels seus representants. Avui en que s’estan fent servir a Estònia per incenti- persones que viuran en aquells habitatges 20198 va dur a terme grans assemblees on dia, ja s’han beneficiat d’aquest sistema un var les renovacions per part dels propietaris. per donar-los pautes tècniques». van presentar el projecte als habitants de la total de 90.000 llars. EKYL també participa en el projecte eu- Aissa Dmam va descriure l’experiència de manera més transparent possible i on els llo- ropeu Powerpoor,14 que té com a objectiu de- viure en una casa del CLTB. L’Aissa va sol·li- gaters van poder transmetre les seves ide- RENOVACIÓ CIUTADANA senvolupar programes de suport a les llars en citar un habitatge al CLTB després d’acabar es i peticions. Així mateix, els representants Un aspecte que cal tenir en compte és que situació de pobresa energètica. Segons ex- els estudis treballant a temps parcial i amb la locals van participar en la planificació de les els sistemes d’habitatge i el grau de suport plica Anu Sarnet, «un d’aquests programes família a càrrec seu. Li va costar molt trobar zones comunes i de les instal·lacions exte- social varien segons el context de cada són les oficines locals de lluita contra la po- un lloc on viure a Brussel·les que fos decent riors. A més, es van oferir formacions als ve- país. En aquest sentit, és molt important bresa energètica: unes finestretes úniques i assequible, ja que, en aquesta ciutat, la llis- ïns sobre sostenibilitat i consum energètic i que els països amb un sector d’habitatge on els usuaris poden trobar informació sobre ta d’espera per accedir a un habitatge social es van fer entrevistes a les llars per avaluar social i assequible més feble i amb una gran mesures d’eficiència energètica, sobre plans és extremadament llarga i l’oferta del mer- les condicions de vida i les necessitats de ca- quantitat de llars en propietat també es be- de finançaments i sobre canvis d’hàbits que cat privat és inaccessible per a la gent amb dascú abans i després de la renovació. Va ser neficiïn de les ajudes europees per a la re- poden millorar el comportament energètic i rendes mitjanes. La família de l’Aissa, però, un procés participatiu que, finalment, es va novació d’habitatges. disminuir el risc de pobresa energètica». va ser la primera que es va poder benefici- traduir en més espais compartits, en nous es- A Estònia, on gran part del parc d’habi- Tornant a Bèlgica, el Community Land ar de les cases passives del CLTB i va rebre pais per viure per a la gent gran i els estudi- tatge és d’època soviètica, el 70 % de la po- Trust Bruxelles (CLTB)15 és un bon exemple suport pel que fa a la gestió de les despeses ants, en la instal·lació de sistemes fotovoltaics blació viu en cases mal reformades i gaire- de fideïcomís comunitari de terres; un mo- domèstiques, la gestió tècnica de l’energia i a les teulades i, sobretot, en un increment del bé el 97 % dels edificis residencials són de del d’habitatge assequible per a famílies el comportament energètic eficient. sentit de comunitat i de pertinença al barri.9 propietat privada, ja que es van privatitzar. amb una renda baixa i compromeses amb A Bèlgica, l’Associació Flamenca d’Habi- Així ho explica Anu Sarnet, responsable de la transició verda i participativa. «El CLT és 1 https://www.iut.nu/ 2 https://www.citiesoftomorrow.eu/ tatge Social10 (VVH, per les seves sigles en relacions internacionals de la Unió d’Associ- un model innovador en què el terreny se se- 3 https://climaienergia.com/ neerlandès) lidera Aster,11 una entitat instru- acions Cooperatives d’Habitatge d’Estonia para de l’edifici. Mentre que els habitants es 4 https://www.obo.se/ 12 13 5 https://www.housingevolutions.eu/project/homebuil- mental subvencionada pel programa Elena (EKYL), que afegeix que «durant els últims converteixen en propietaris de l’habitatge, la der-creating-new-job-opportunities-in-a-major-re- del Banc Europeu d’Inversions que ajuda els 10 anys s’han rehabilitat més de 1.000 edifi- propietat del terreny continua sent de l’òrgan newal-project-to-the-benefit-of-residents-of-vivalla/ 6 Vegeu l’entrevista sencera: proveïdors d’habitatge i els llogaters a reduir cis de pisos, però encara en queden 14.000 de gestió (el trust)», explica Geert De Pauw, https://www.youtube.com/watch?v=iWor_odepYU&ab_ les factures energètiques a través de l’accés més per renovar d’aquí al 2050»; i això que, coordinador del CLTB. channel=HousingEurope 7 https://www.housingevolutions.eu/project/nettelbeckplat- a les energies renovables. a Estònia, el procés de presa de decisions Un aspecte important dels CLT és que z-an-experimental-way-of-renewing-a-cooperative-hou- El procés de renovació planificat per pel que fa a la renovació dels habitatges els veïns s’involucrin en el disseny i la ges- sing-estate-in-berlin/ 8 https://www.responsiblehousing.eu/2016-copy ASTER va prioritzar la instal·lació en habitat- compta amb la participació dels residents. tió dels seus projectes d’habitatge. El CLTB 9 Podeu trobar-ne més informació aquí: 05 ges socials d’aproximadament 20.000 pla- En un context com l’estonià, en què la reno- els acompanya en aquest procés, perquè se https://www.youtube.com/watch?v=VM3RGDpcEic&ab_ channel=HousingEurope ques solars, de les quals es poden beneficiar vació recau en la voluntat del propietari de sentin capaços de gestionar ells mateixos 10 https://www.vvh.be/nl11 directament els llogaters. Segons el director fer la inversió, posar aquest arrendador al casa seva. Les noves cases col·lectives del https://aster.vlaanderen/nl de VVH, Björn Mallants, «l’estalvi energètic centre del projecte és un element clau. CLTB segueixen les normes d’energia passi- 11 https://aster.vlaanderen/nl 12 https://www.eib.org/en/products/advisory-services/elena/ sempre ha de ser superior a la inversió, que Una gran part de la feina d’EKYL és cons- va, tal com estableix la llei a Brussel·les des index.htm els llogaters pagaran en funció del que hagin cienciar els propietaris de la importància de la del 2006. A més, s’hi ofereix formació i ori- 13 https://ekyl.ee/en/ 14 https://powerpoor.eu/ estalviat a la factura». En aquest projecte, la transició energètica i empoderar-los perquè entació als veïns perquè aprenguin a fer un 15 https://www.cltb.be/?lang=en 356 357 PRESERVACIÓ 03 REPTES PENDENTS I CLAUS DE FUTUR RESULTATS I IMPACTE DEL Promocions NOU PARADIGMA EN HABITATGE 5.987 habitatges de nova promoció SSaarrriàr-iSàa-nSt aGnertv aGsie 1r13vasi (113) Nou Barris 545 Horta-Guinardó (354)Horta-Guinardó 354 Nou Barris (545) LLees sC oCrtos r6t8s (68) Saantn Atn Adrneud 1r3e3u4 (1334) GGràrcàiac i2a0 1(201) Després de quasi vuit anys d’execució del Pla pel Dret a l’Habi- EEiixxaammplep 6le18 (618) tatge es poden recollir resultats. SSaannt tM Martaí r15t5í 9(1559) En quant a finançament, la despesa i inversió pública executa- da o en procés d’execució en habitatge ha estat de 1.350 M€ (una Sants-Montjuïc (919) Sant-Montjuïc 919 Ciutat Vella (276) Ciutat Vella 276 despesa municipal que inclou la dels socis en el Conveni marc amb entitats sense ànim de lucre —ESAL— i Habitatge Metròpolis Barcelona). La despesa d’altres administracions (Generalitat i Estat) ha estat de 150 M€. Per fer front a la inversió municipal s’ha comptat amb el finan- çament següent: • 264 M€ provenen del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i del Banc del Consell d’Europa per al finançament de parc muni- del 54 % en menys de vuit anys. A més, amb la finalització de les cipal de lloguer social. promocions d’obra nova ja iniciades o que disposen de finança- • 140 M€ provenen de l’Institut del Crèdit Oficial (ICO), en col- ment i ara estan en fase de projecte (promocions que amb total laboració amb l’Institut Català de Finances (ICF) per al finan- seguretat s’acabaran i s’entregaran als seus usuaris), sabem que çament del parc publicoprivat d’habitatge en cessió d’ús i llo- superarem les 15.000 unitats a finals de l’any 2025. guer social. Així doncs, l’objectiu de duplicar en deu anys el parc generat • 20 M€ provenen del ICF per al finançament de compra d’habi- en els 88 anys anteriors és una meta avui clarament assolible, tatge privat i la seva inclusió en el parc públic de lloguer. sobretot si tenim en compte que no estem computant que les compres d’edificis i la captació d’habitatges buits continuarà En relació amb la política de promoció d’habitatge social i asse- al llarg dels anys 2023-2025 i representaran poder afegir més quible, en aquests quasi vuit anys, el parc municipal d’habitatge unitats al parc municipal. Amb això, en un únic pla d’habitatge a Barcelona ha passat de les 7.642 unitats de què es disposava de deu anys, com a mínim es duplicarà el parc d’habitatge que el 2015, abans de l’actual Pla pel dret a l’habitatge, a 11.737 (dada l’antic Patronat de l’Habitatge va generar des de l’any 1927 fins Font: Ajuntament de Barcelona en prevista a tancament del 2022). El que representa un increment col·laboració amb 300.000 km/s a l’exercici 2015. 360 361 Adquisicions Captacions 1.561 habitatges 1.746 habitatges adquirits captats Sarrià-Sant Gervasi (2) Sarrià-Sant Gervasi (26) Horta-Ginardó (133) Nou Barris (450) Horta-Guinardó (228) Nou Barris (349) Les Corts (35) Les Corts (38) Gràcia (23) Gràcia (88) Sant Andreu (70) Sant Andreu (172) Eixample (152) Eixample (142) Sant Martí (148) Sant Martí (296) Ciutat Vella (204) Sants-Montjuïc (344) Sants-Montjuïc (256) Ciutat Vella (151) La construcció d’habitatge social i assequible (es treballa amb un En relació amb la compra d’habitatges públics, amb data conjunt de més de 100 solars municipals) es promou a través de: 10/2022 es computen més de 1.500 habitatges comprats. La • Programa en marxa de promoció directa (IMHAB) per a la majoria es troben en més de 40 edificis sencers, mentre que la construcció de més de 4.000 habitatges. resta d’habitatges s’han adquirit de manera individual. • Programa en marxa de promoció delegada sense ànim de lucre Finalment, en relació amb la mobilització d’habitatges buits, (Conveni ESAL) per a la construcció de 1.250 habitatges.1 amb data 10/2022 es computen més de 1.700 habitatges privats • Programa en marxa de promoció delegada amb ànim de lu- buits mobilitzats cap als tres programes públics de lloguer asse- cre limitat (Habitatge Metròpolis Barcelona) per a la cons- 1, 2 Unes dades que no inclouen les quible (Borsa Lloguer) i social (conveni amb Hàbitat3 i programa darreres fases del Conveni ESAL Font: Ajuntament de Barcelona en trucció de 2.250 habitatges.2 i HMB col·laboració amb 300.000 km/s de captació temporal d’habitatges d’ús turístic (HUTs). 362 363 Parc d’habitatges gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, 2022 10 Any 2015: 7.642 habitatges 136 Any 2022: 11.737 habitatges 28 Any 2025: 15.900 habitatges* 38 305 79 *projecció tenint en compte l’actual ritme de construcció, 9 compra i captació. 272 116 Evolució 2015-2022: 29 132 increment de 4.095 habitatges 88 688 48 199 19 52 34 4 257 82 23 103 Compra 89 419 1 3 12 31 239 17 461 Captació privada 37 51 9 7 70 24 24 602 % 130 236 69 10 27 39 184 25 78 65 31 57 177 119 Obra nova 42 133 38 63 125 439 15 66 783 81 1164 426 724 346 130 254 200 179 51 272 191 Font: Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb 300.000 km/s 364 365 Referent a la política de protecció de les persones residents,  Benvinguda al veïnat en els darrers anys s’han desenvolupat un seguit de capacitats de la finca adquirida al carrer de n’Arai 3. orientades a pal·liar els efectes més durs de l’emergència habi- El Gòtic. Novembre tacional, així com a contribuir a la defensa de la funció social de 2022. la propietat de l’habitatge, evitar l’especulació amb l’habitatge Font: Ajuntament de Barcelona protegit i tractar de limitar el creixement dels preus del lloguer a les zones de mercat tensionat. Entre les mesures impulsades, cal destacar les següents: • Regulació de l’habitatge d’ús turístic a través del PEUAT (2017). • Creació de la Unitat contra l’assetjament immobiliari (diferent de la de Disciplina Urbanística, tot i col·laborar-hi de manera fluida) per a la protecció de la funció social de la propietat de l’habitatge (2017). • Tasca de lobby a favor de la qualificació indefinida de l’habi- tatge protegit a Catalunya, avui substancialment aconsegui- da (Decret llei 17/2019). • Control de l’increment dels preus dels lloguers en el mercat lliure. Va estar en vigor en alguns municipis de Catalunya du- rant 18 mesos i va demostrar la seva eficàcia (Llei 11/2020).  Lliurament de claus Aquest debat s’ha traslladat a les Corts en forma de projecte d’habitatges de la Mesa d’Emergències Socials. de legislació estatal. Barcelona, març 2022. Font: Ajuntament de Barcelona En relació amb la política de prevenció de l’emergència habi- tacional, s’ha creat la Unitat Antidesnonaments, que centralitza de manera integral la gestió de l’atenció a les famílies en proces- sos de pèrdua de l’habitatge, i un nou ajut muncipal al pagament del lloguer per facilitar l’acord en els processos de mediació. Els ajuts al lloguer (ja siguin per facilitar el pagament del parc públic o privat; i consorciats amb altres administracions o ges- tionats només per l’Ajuntament) han passat d’atendre a 20.325 unitats de convivència l’any 2015 a les 32.208 unitats de convi- vència ateses el 2021.3 L’increment de 11.883 unitats és imputa- ble als grans operadors amb els percentatges següents: 82,3 % 3 No s’inclouen els ajuts munici- a l’Ajuntament de Barcelona (9.785 ajuts addicionals) i 17,7 % a pals al pagament del lloguer que la Generalitat + Estat (2.998 ajuts addicionals). es van llençar a mitjans de 2015 per permetre la lectura de la si- En relació amb la política de participació i coproducció de les tuació prèviament a l’aplicació de les actuacions previstes al Pla pel polítiques d’habitatge, per a l’actual equip d’habitatge munici- Dret a l’Habitatge 366 367 pal, sempre ha estat important dissenyar, implementar, avaluar i redissenyar les accions municipals en matèria d’habitatge amb tots els sectors, col·lectius i professionals afectats. Això es va poder observar des del mateix procés participatiu (professionals públics i privats, col·lectius socials, territoris, etc.) d’elaboració del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. L’actual Pla ha representat un profund enfortiment del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB), òrgan de representació i diàleg de tots els actors en matèria d’habitatge de la ciutat, que el 2015 disposava de tres grups de treball (Coordinació, Prevenció i Revisió de Processos; Modificació del Reglament d’Emergènci- es, i Mobilització d’Habitatge Buit) i que avui en té nou. Aquests grups són: Taula d’Habitatge Cooperatiu; Rehabilitació; Pobresa Energètica; Decàleg pel Dret a l’Habitatge; Producció Industrial d’Habitatge Sostenible; Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya; International Social Housing Festival 2023; Col·lectius amb Necessitats Específiques d’Habitatge, i Revisió del PDHB 2021-2025. Altres projectes municipals de participació ciutada- na, com ara decidim.barcelona i els consells de barri, s’amalga- men de manera perfectament funcional amb l’operativa del CHSB. Per altra banda, només amb dades de qualitat es pot fer una política pública basada en l’evidència científica. I només amb dades robustes es pot fer un seguiment del mercat de l’habitat- ge i informar-ne la ciutadania. Per això, l’Ajuntament va impul- sar el projecte de creació de l’Observatori Metropolità d’Habi- tatge de Barcelona (2017), al qual més tard es van sumar l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona per generar l’observatori públic de l’habitatge més in- tegral dels que hi ha a l’Estat. Un cop es disposa de dades de qualitat en matèria d’habitat- ge és obvi, almenys des de l’Ajuntament així s’ha entès, que des de l’Administració s’han de fomentar la recerca, la formació i la Fòrum de l’habitatge transferència de coneixement que la universitat pot aportar. Per  cooperatiu en cessió això s’ha impulsat la creació de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’ús «La via cooperativa d’Habitatge (2021), que suma tres administracions al projecte pel dret a l’habitatge». Campus UPF, (Ajuntament, Generalitat i Estat) i les quatre universitats públi- Barcelona, novembre ques amb seu a la ciutat (UPC, UAB, UB i UPF). 2022. Finalment, en relació amb preservació i sostenibilitat, tot i Font: Ajuntament de Barcelona que la ciutat es jugui part del seu destí en matèria d’habitatge 368 369 en el creixement del parc públic i publicoprivat de lloguer social i assequible, així com en la regulació del mercat privat del llo- guer, és evident que els reptes energètics i ecològics, així com d’accessibilitat i habitabilitat, ens obliguen a parar especial atenció a l’estat del parc d’habitatge privat ja construït. D’aquí l’estratègia de l’Ajuntament d’enfortir diferents programes de rehabilitació d’habitatges i edificis i de regeneració de barris. Aquests són els següents: • Ajuts a la rehabilitació d’elements comuns d’edificis (s’incor- poren mesures per a protegir a les persones llogateres, pos- sibilitar la captació per part de la Borsa de lloguer i evitar l’ús turístic). • Projectes de regeneració urbana —ARRUs, avui denominats ERRPs en la terminologia Next Generation. • Programa d’ajuts a la rehabilitació interior d’habitatges (refor- çats i ampliats l’any 2017). • Programa de finques d’alta complexitat, vinculat al Pla de bar- ris municipal (des del 2018). • Creació del fons d’inversió publicoprivat d’energia renovable —MES Barcelona (2021). Entre el 2016 i el 2021 es van invertir 143 milions d’euros en les dues polítiques, rehabilitació d’habitatges i edificis i rege- neració de barris, que han permès rehabilitar 63.000 habitat- ges. Això ha generat un efecte induït en l’economia de la ciutat de 383 milions d’euros en termes de PIB i més de 16.700 llocs de treball. Partint d’un estudi de vulnerabilitat socioespacial de la UPC, s’ha dut a terme una reorientació del foment de la rehabilitació mitjançant la concentració de recursos en determinades zones de la ciutat i en certs tipus d’edificis i famílies. Així, mentre que el 2016 el 99 % de les subvencions es van destinar a la convocatò- ria d’elements comuns (la més generalista), el 2021 el 44 % dels recursos es va fer servir per a aquest programa i el 56 % restant per a programes més dirigits socioterritorialment (interior d’ha- bitatges, finques d’alta complexitat i ARRUs). Cal assenyalar que  Finques d’Alta el 82 % dels fons dedicats a la rehabilitació els ha aportat l’Ajun- Complexitat. Carrer Ample, el Gótic. tament i la resta, conjuntament la Generalitat i l’Estat. Font: Adrià Goula 370 TOT ÉS HABITATGE Sovint, les administracions locals no poden ha escollit temes i llocs primordials des d’on governs municipals, autonòmics i estatals. planificar estratègies a llarg termini, ni acti- fer pivotar les diferents polítiques transver- El poc habitatge públic que es va construir, JOSEP BOHIGAS ARNAU var projectes que relacionin territoris con- sals, encara que recaiguessin en àrees dife- s’ha anat desqualificant i privatitzant amb el Director de Barcelona Regional trolats per administracions diferents, com rents de l’administració. pas del temps. S’ha fet molt poc habitatge tampoc estan preparades per projectar A la dècada dels vuitanta, el reconegut i al mateix temps, un esforç enorme en ne- amb metodologies de diverses disciplines. «model Barcelona» es va forjar des de la tejar i dignificar façanes, amagant darrere La seva capacitat executiva s’emmarca en- idea de la reconstrucció urbana, reformu- d’un escenari maquillat, un drama que ni es tre els cicles electorals i es veu obstaculitza- lant espais públics oblidats o desconnectats veia ni es quantificava. da per les múltiples urgències del dia a dia. per tal de celebrar la vida quotidiana de la També sabem que la solució al greu Les responsabilitats estan delimitades en jove democràcia. Anys més tard, amb la ma- problema de l’habitatge no és només cons- àrees administratives i temàtiques, i costa teixa finalitat, però a diferent escala, va arri- truir, com s’havia fet anys abans, resolent generar estratègies realment transversals bar el model olímpic que va prioritzar grans l’emergència quantitativament amb barris que responguin a la necessària i desitjada projectes d’infraestructures i d’equipa- mal construïts i desconnectats de la ciutat. complexitat urbana. ments amb obres de transformació potents Sinó que es tracta més aviat d’activar un en- A més, les ciutats assumeixen grans en llocs escollits estratègicament. Aquests tramat complex de respostes transversals compromisos per solucionar els problemes projectes van definir noves relacions amb a les diferents casuístiques que assegurin que causa la globalització creixent. A l’hora els límits naturals de la ciutat —el mar i la el dret constitucional a un habitatge digne. de la veritat, però, tenen poques competèn- muntanya— i amb les perifèries oblidades Construir, sí, però també rehabilitar, adqui- cies per resoldre’ls. Fa poc que hem sortit de barris i ciutats metropolitans. L’èxit del rir, subvencionar, coproduir i regenerar, te- d’una crisi sanitària global, que sense so- model olímpic es va allargar durant anys, nir clar que el problema de l’habitatge no lució de continuïtat, s’ha enllaçat amb una consolidant la ciutat en un pol d’interès tu- es limita a les quatre parets que tenim llo- nova crisi energètica i econòmica, que se- rístic i d’inversió immobiliària que ha gene- gades o hipotecades, sinó que casa nostra guidament, ens portarà cap a una altra crisi rat ingents beneficis econòmics (sobretot i la ciutat formen una equació complexa de ambiental i de l’habitatge... Anar de crisi en entre unes poques persones) però que va complicitats que comencen en la intimitat crisi no sembla una resposta ni estratègica provocar —i continua provocant— nombro- del llit i acaben al carrer, extravertit i com- ni sostenible, però a escala local, no es dis- sos problemes de convivència i de justícia partit. El replà, la porteria, el bar de davant, posa dels recursos ni de les eines legals per socioespacial. la parada del bus, l’arbre de la plaça, l’aire construir models significatius que assegu- Avui, amb l’evolució d’aquest model, que respirem i la plaça on ens emplacem. rin una adaptació gradual i transformativa s’obren camí noves polítiques igual d’ambi- Una ciutat on tot és habitatge. a llarg termini. cioses, encara que centrades en altres te- L’Ajuntament de Barcelona actual ha po- Una possible excepció és l’Ajuntament mes, llocs i objectius. Podem afirmar que si sat les persones al centre de totes les polí- de Barcelona perquè des dels anys vuitan- l’obsessió olímpica va ser els espais públics, tiques municipals desplegant al seu voltant ta ha desenvolupat models d’actuació que avui ho és l’habitatge i la salut, des d’on se’n diferents escales d’actuació. Si dibuixéssim han superat les limitacions comentades. deriven diverses polítiques transversals que un diagrama per il·lustrar-ho, veuríem les Així, s’han materialitzat projectes a través articulen les noves estratègies de regenera- persones al centre d’una espècie de cer- d’estratègies urbanes ambicioses que han ció urbana. cles concèntrics que representen els drets situat el consistori com l’actor més eficaç en Sabem, i queda ben reflectit en aquest fonamentals, la primera capa dels quals, la la transformació de la societat. Cada època llibre, que el problema de l’habitatge ha es- més propera a les persones, és el dret a l’ha- ha formulat un model i una visió de futur, i tat ignorat sistemàticament pels successius bitatge. Sense tenir aquest dret garantit, és 372 373 a dir, una casa on empadronar-se, no es po- Les implicacions de la Superilla Barcelona den aconseguir els altres, no se’t considera són profundes i s’encabeixen dins de la com- ciutadà i gairebé no pots ni tan sols exercir plexitat dels fenòmens urbans i dels drets de els teus drets democràtics més bàsics. Per la ciutadania. El dret a la ciutat implica pro- tant, el dret al barri i a la ciutat són secun- porcionar habitatge assequible per a tothom daris. L’habitatge és refugi, però també veu, i transport públic accessible; garantir prou i per extensió, és la veu de la comunitat ve- serveis urbans i un espai públic segur; i faci- DRET A LA ïnal, del barri i de la ciutat. litar les cures en espais de proximitat, sense ME L TRÒP Així doncs, el nou model de ciutat que discriminació per renda, edat, sexe o proce- BA OLIS proposa l’Ajuntament es basa en la idea de dència. la proximitat, és a dir, escurçar la distància Aquesta dimensió social de la Superilla entre la llar i els serveis bàsics que garan- Barcelona té un gran potencial i ja es va co- teixen una vida plena, i que estenen l’ha- mençar a incorporar a les polítiques del go- RI bitatge en la ciutat. És una estratègia que vern municipal amb el Pla per la justícia de R també s’està desplegant a altres ciutats gènere (2016) i amb la Mesura de govern per del món, amb altres noms, però amb la ma- una democratització de la cura (2017), amb teixa idea de fer més habitables els barris. el concepte de ciutat cuidadora. Diferents Alguns exemples són: la ciutat de quinze projectes, previs o posteriors, s’han anat ori- minuts de París, els barris de vint minuts de entant amb aquesta visió de la responsabi- Melbourne, els barris complets de Portland litat social de la cura en un entorn de pro- (complete neiborhoods), els barris vitals de ximitat (projecte Radars, projecte Concilia, Bogotà (barrios vitales), i els cercles de vida etc.). El projecte que està desenvolupant B local (community life circles) de diverses més clarament aquesta dimensió social de D A RET A L’H ciutats xineses. Totes aquestes iniciatives les superilles és el projecte Vila Veïna amb s’orienten cap a la reconquesta de l’espai múltiples vectors, però que posa l’accent públic des de la vida quotidiana, per equili- sobre la importància de les cures en proxi- brar el despropòsit d’un espai urbà que fins mitat. El projecte crea una «residència dis- ara ha estat segrestat pel vehicle privat i per tribuïda» o «virtual», en la qual es reben tots ofertes comercials que desertifiquen la vida els serveis necessaris a casa, o a una distàn- diària del veïnat. cia prou curta de casa per a persones amb A Barcelona, aquest model de proximi- mobilitat reduïda. tat s’ha anomenat «Superilla Barcelona». És una estratègia multidimensional que neix EL SEGÜENT PAS: de la jerarquització de la mobilitat, però on SUPERILLA HABITACIONAL la salut de les persones, l’habitatge, els ser- A l’ambiciosa estratègia de mobilitat i d’es- veis i els comerços de proximitat tenen un pai públic de la Superilla Barcelona, i a la paper fonamental en l’enfortiment del dret de salut i cures de Vila Veïna, es sumen una a la ciutat. sèrie de mesures derivades del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. És un pla que as- 375 DRET A UNA CIUTAT GLO T CIUTA LA T A E DRET AL BA ITATGE DR senta una estratègia global d’habitatge per L’objectiu és ambiciós: superilles habita- REPTES DE FUTUR a la ciutat, i que també ofereix diverses me- cionals per tot el territori. Els càlculs i l’es- sures a petita escala que se sincronitzen tratègia ja s’han engegat, posant l’habitat- amb les operacions de regeneració urbana. ge al centre de les polítiques urbanes. Cada JAVIER BURÓN CUADRADO Aquestes mesures tendeixen a incrementar superilla ha de tenir el seu propi pla d’ha- Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i millorar el parc públic d’habitatge, sigui bitatge, amb comerç de proximitat, espais amb processos innovadors de redensifica- productius i reproductius i tots els serveis ció, o amb una aposta clara per la rehabilita- bàsics resolts. És a dir, cal articular molts ció. Ara bé, són igual d’importants les diver- sectors al voltant de l’habitatge per fer que ses mesures de mediació comunitària per la ciutat sigui la casa de tothom. Els governs Tots els esforços que s’han fet en els últims vuit anys han assen- evitar la pèrdua de l’habitatge, que pot afec- municipals no tenen totes les competènci- tat les bases d’un nou model de polítiques públiques d’habitatge tar comunitats senceres. És per això que es per executar-ho, però són els únics que «a la manera europea» que, en el mitjà-llarg termini (sempre que s’han anat reforçant les Oficines de l’Habi- poden aspirar a promoure i defensar la com- es mantingui fermament aquesta nova direcció), ens conduiran tatge a cada barri on s’aglutinen diferents plexitat, perquè són els que més a prop es a resultats apreciables en la consecució d’un sistema d’habitat- serveis, reforçant els equips de rehabilitació troben dels anhels i les adversitats de la ciu- ge que contribueixi a garantir el dret a l’habitatge en l’àmbit lo- i els diversos programes de protecció i as- tadania. cal. No obstant això, cal assenyalar alguns desafiaments i reptes sessorament en temes de violència immobi- de futur que afronta el sistema d’habitatge de Barcelona i que liària. La idea és poder assegurar una aten- han de ser tractats amb especial atenció en el futur immediat. ció propera i eficaç a escala de superilla. El primer gran desafiament que afronta Barcelona és l’es- La resposta a aquests fenòmens im- cassetat de sòl disponible. Barcelona està físicament limitada: mobiliaris no desitjats és comprometre’s a la muntanya de Montjuïc i el riu Besòs a l’est i a l’oest; la munta- construir i rehabilitar edificis i recuperar ha- nya de Collserola i el mar Mediterrani al nord i al sud. D’aquesta bitatge digne i assequible, comerç de proxi- limitació física, que coincideix amb els límits municipals, en re- mitat i espais públics quotidians per donar sulta la dada següent: només hi ha sòl disponible per construir resposta a les necessitats d’una població uns 40.000 nous habitatges, dels quals es preveu que més de la diversa. El perill de només transformar l’es- meitat siguin protegits, amb un percentatge important de sòl pai públic és que pugin els preus dels ha- i habitatge municipals. L’escassedat de sòl obliga a repensar el bitatges dels voltants i que el veïnat en si- futur de la política d’habitatge. A Barcelona ciutat no és possible gui expulsat. Com a alguns els hi agrada dir: assolir un estoc d’habitatge social i assequible «a la manera «qualsevol millora, empitjora». Per tal d’evi- europea» només construint. I això requereix afrontar canvis tar-ho, cal situar l’habitatge al centre de to- estructurals, entre els quals hem de considerar els següents: tes les polítiques i entendre que els canvis n’afecten el preu i la qualitat. En aquest sen- • Metropolitanitzar la política d’habitatge a través del creixe- tit, seria fonamental poder exigir un estu- ment de l’oferta fora dels límits municipals de Barcelona i anar di d’impacte habitacional a tots els projec- cap a una gestió metropolitana de l’habitatge, tal com sugge- tes de nova urbanització per quantificar els reix el «Compromís metropolità 2030». Els passos fets amb danys i promoure mesures compensatòries, l’Observatori de l’Habitatge Metropolità (O-HB i empresa mix- a semblança dels estudis de mobilitat gene- ta de lloguer protegit (Habitatge Metròpolis Barcelona), tots rada, impacte ambiental o de gènere. dos instruments metropolitans són de gran interès. Però es- 376 377 tem lluny d’una gestió metropolitana de la demanda i l’oferta El segon gran desafiament comú a totes les grans ciutats, i en d’habitatge social i assequible. el qual a Barcelona ja s’han començat a fer passos, és la genera- • Escalar la política de compra d’habitatge existent a través ció d’una governança pública i publicoprivada entorn de la missió d’un fons d’inversió publicoprivat de compra-rehabilitació-llo- de l’habitatge més coherent i robusta. Són necessaris consensos guer d’edificis per disposar d’un estoc diversificat d’habitatge polítics estables en diferents àmbits que alineïn totes les norma- a la ciutat construïda. 4 ATRI, acrònim d’agrupacions tàc- tives amb impacte directe o indirecte en matèria d’habitatge de • Optimitzar al màxim l’ús dels espais disponibles en el sòl urbà tiques de rep oblament inclusiu, és un projecte experimental en les administracions europea, estatal, autonòmica i local. Tot i que consolidat, apostant per canvis d’ús més grans, de locals o ofi- curs que ex plora vies alternatives no hem de fer-nos trampes al solitari: no hi haurà una política pú- per incrementar el parc d’habitat- cines a ús residencial, sempre que sigui per a habitatge prote- ge social i assequible de la ciutat blica d’habitatge amb potencial transformador sense una inversió sense introduir regulacions noves git i en entorns on no restin equipaments, serveis i dinamisme i incidint en els barris més sotme- estable en el temps aportada fonamentalment per l’Administració comercial, sinó que injectin vida als barris. I seguir explorant sos als impactes de la indústria turísti ca i el mercat immobiliari. General de l’Estat i les comunitats autònomes. Hem de caminar el potencial de la tècnica ATRI4 en espais amb edificabilitat Concretament, els ATRI plan- amb passos ferms amb l’objectiu de poder dedicar durant més tegen que petites promocions concedida pel planejament i encara pendent de concretar. d’habitatge d’execució ràpida, d’una dècada l’1 % del nostre PIB a la generació del capital físic i • Densificar allà on encara sigui possible. Tot i que Barcelona ja econòmica i sostenible puguin aprofitar els espais lliures encara humà necessari per transformar les polítiques públiques d’habi- és una ciutat altament densa, continua havent-hi alguns barris existents en el teixit urbà i densi- ficar-los incorporant-hi nou parc tatge. En el moment de màxima inversió pública de les dues dè- amb potencial, bé per maximitzar la volumetria ja permesa, bé assequible. De moment, aquest cades anteriors gastàvem en habitatge vuit cops menys que l’ob- projecte és en fase pilot i no s’ha per augmentar legalment la densitat mitjançant remuntes. fet cap promoció a Barcelona jectiu assenyalat de l’1 % del PIB. Avui dia, fins i tot amb els fons Next Generation, estem encara molt més lluny d’aquest objectiu. El tercer gran desafiament comú té a veure amb què fer du- C rant el «mentrestant». La generació d’un parc públic i publi- coprivat de lloguer social i assequible requerirà dècades, enca- ra que comptem amb el consens polític i els recursos econòmics A necessaris. Per això és fonamental aprovar normatives, que hau- ran de ser sobretot estatals, que posin un límit a l’augment dels B D preus de l’habitatge de lloguer, tenint en compte la inflació i sobretot els salaris. Com ja hem comentat, no es pot dir a di- verses generacions que han nascut en el moment inadequat i que els seus descendents tindran el problema resolt d’aquí a unes quantes dècades. Cal actuar de manera estructural a mitjà i a llarg termini, però també cal operar tàcticament aquí i ara. I els limitadors legals dinàmics dels preus dels lloguers, tan fre- qüents avui a Europa i Occident, són imprescindibles, tot i que sigui de manera acotada en alguns territoris (mercats tensio- nats) i durant determinats períodes de temps (mentre canvia l’oferta d’habitatge tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu). El rent control en aquestes condicions té, a banda de l’efecte evident (a curt termini, reduir el preu sense menyscabar  La ciutat compacta (ATRI). l’oferta), un altre d’addicional i no menor: permet dissenyar mi- A B C D Font: Straddle3 llors programes d’ajuts públics per al pagament del lloguer. Les 378 379  Lliurament de claus d’habitatges de la Mesa El quart gran desafiament en matèria d’habitatge, tant a d’emergències socials. Barcelona com a la resta dels territoris urbans tensionats, és Barcelona, març 2022. Font: Ajuntament de la generació d’un ampli ventall de proveïdors públics i publi- Barcelona coprivats d’habitatge social i assequible a llarg termini (llo- guer i cessió d’ús). Per aconseguir-ho, cal reforçar les aliances estratègiques amb els proveïdors d’habitatge social i asse- quible. Vies com el Conveni marc amb entitats sense ànim de lucre (Conveni ESAL) o Habitatge Metòpolis Barcelona (HMB) no podran reproduir-se a gran escala en tot tipus de zones urbanes catalanes i espanyoles sense una sèrie d’acompa- nyaments, sobretot de l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes, que avui són manifestament insufici- ents. Construir, comprar, rehabilitar i gestionar habitatge soci- al o assequible a molt llarg termini és una activitat que implica fortes inversions inicials, alts riscos financers, minuciositat en  Declaració de Barcelona la gestió dels de les persones llogateres i els edificis, i mol- per l’habitatge ta certesa en relació amb els retorns a llarg termini de tots cooperatiu. Barcelona, novembre 2022. aquests esforços. La claredat i seguretat en relació amb les Font: Laura Guerrero. condicions econòmiques és clau. La ciutat de Barcelona ha Ajuntament de Barcelona pogut generar projectes com els esmentats, en absència de suport estatal i autonòmic, gràcies a un impuls polític inusi- tat i a les capacitats jurídiques, econòmiques i de gestió de la segona ciutat estatal. Però això no és ni esperable ni exigible en el cas d’altres administracions locals. Calen suports més grans a les ciutats, les entitats sense ànim de lucre i les em- preses que vulguin treballar en la generació de parcs estables de lloguer social i assequible. Per això, a banda de l’esmentada inversió de l’1 % del nostre PIB durant diverses dècades, són necessaris alguns viratges acusats en el rumb de les coses. Molt significativament els següents: • Es requereix una fiscalitat que incentivi la promoció d’habi- subvencions públiques per al lloguer són, en el «mentrestant», tatge social i assequible i desincentivi la promoció privada un instrument necessari. Però si no es vinculen amb el control d’habitatge i la compra especulativa d’actius immobiliaris. La legal dels lloguers, poden acabar provocant una transferència nostra fiscalitat hauria d’anar dirigida a l’habitatge protegit, de diners del Tresor Públic a les butxaques dels arrendadors que el lloguer social i assequible a llarg termini, la rehabilitació especulen. Per això, el rent control i els ajuts al lloguer han d’anar energètica i mediambiental del parc existent i els projectes de bracet i els dos instruments s’han de coordinar tant pel que públics i publicoprivats. Malauradament, avui la fiscalitat fa al disseny com a l’avaluació de l’impacte real i el redisseny. afavoreix les inversions a curt termini més especulatives. 380 381  Promoció d’habitatge • El canvi fiscal necessari hauria de poder ajudar a generar una de lloguer assequible inversió publicoprivada (core i el core+) més gran per a obra i social. Carrer de Cal Cisó, 49. La Marina nova, compra, rehabilitació i gestió en lloguer a llarg termini. del Prat Vermell. • De la mateixa manera, una inversió pública sostinguda en el Arquitectura: Coll-Leclerc, Josep Mias temps i una fiscalitat de les entitats sense ànim de lucre gai- Font: Ajuntament de rebé idèntica a la de les empreses públiques hauria d’ajudar Barcelona a consolidar un sector fort d’habitatge sense ànim de lucre, al nostre paper, orientat als Community Land Trust (CLT) in- duïts i coliderats pel sector públic. El cinquè gran desafiament de totes les grans urbs en ma- tèria d’habitatge és l’ecològic i mediambiental. Descarbonitzar el nostre parc d’habitatge existent, així com el de nova creació, és un objectiu innegociable (no hi ha planeta B). Però, alhora, és evident que les inversions necessàries han de poder finan- çar-se. D’altra banda, les diferències socioeconòmiques de base entre la població no poden veure’s agreujades per aquest pro- cés de descarbonització de l’habitatge. El gran repte és des- carbonitzar el sector de l’habitatge sense empitjorar la crisi  Primera pedra de la promoció d’habitatge per a gent gran al solar de l’antiga Quirón. Barcelona, juny 2022. Font: Edu Bayer. Ajuntament de Barcelona 382 383  Roda de Premsa del d’habitatge. Els fons Next Generation i la Renovation Wave de la Sindicat de Llogateres: UE són al mateix temps un gran estímul i un fort desafiament. denúncia fons voltors. Barcelona, febrer 2020. Hem de ser capaços de fer servir aquests recursos d’una manera Font: Ajuntament de ecològicament eficaç i socialment equilibrada, i tot això en un Barcelona període de temps molt curt. A més, és important generar me- canismes que permetin mantenir, en un futur, aquesta dinàmi- ca, un cop que els fons europeus disminueixin o desapareguin. No és senzill, però hem de ser capaços de compatibilitzar pro- jectes i filosofies com les superilles verdes amb la lluita contra les renovictions (desnonaments de població després de proces- sos de rehabilitació d’habitatges). Les superilles també seran socials o d’habitatge assequible o no seran. I el sisè gran desafiament que cal esmentar en matèria d’ha- bitatge, i és probablement el més gran de tots, és l’empodera- ment de les persones llogateres en la presa de decisions en les polítiques públiques que els afecten. Alguns dels canvis espe- rançadors que s’han produït en els darrers deu anys no es poden explicar sense l’impuls de moviments socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i els sindicats de llogaters. Els canvis futurs també dependran en gran manera de la vitalitat d’aquests moviments i d’altres. Tal com passa en molts països de la UE, seria convenient generar taules tripartides de disseny, avaluació i redisseny de polítiques públiques d’habitatge en què s’asseguin l’oferta (propietaris d’habitatges i empreses privades del sector), la demanda (les persones llogateres, que a més po- drien col·laborar amb certs tipus d’hipotecats) i les administra- cions públiques. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, ja s’ha embarcat en aquest procés, entre altres mecanismes, a través del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB) i de l’impuls del cohabitatge a partir de cooperatives en cessió d’ús on les futures persones residents són les impulsores i ges- tores del projecte. En un futur, continuarem veient passos en aquesta direcció  Sessió plenària com són el Conveni ESAL i el HMB. Però cal que es produeixin di- del Consell de nàmiques d’aquest tipus a totes les ciutats amb mercats tensos, l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB). de manera que la demanda d’habitatge estigui ben informada, Barcelona, novembre formada, representada i escoltada. En la salut del mercat de 2022. lloguer, ens hi juguem bona part del futur de les nostres ciutats. Font: Ajuntament de Barcelona I és peremptori actuar amb decisió, aquí i ara. 384 385 HABITATGE BARCELONA DIRECCIÓ Observatori Metropolità de Tots els drets reservats Imatges de les pàgines d’inici del llibre Barcelona 2015-2023 Ajuntament de Barcelona l’Habitatge de Barcelona (O-HB) © de l’edició: Ajuntament de Barcelona pàg. 2 | Promoció d’habitatge industrialitzat Javier Burón (Gerent d’Habitatge) i Barcelona Regional Habitatge Metròpolis Barcelona APROP Ciutat Vella. EDITA Vanesa Valiño (Cap de Gabinet © dels textos: els autors i les autores Font: Adrià Goula Societat NiCrent Ajuntament de Barcelona esmentades de la Regidoria d’Habitatge) pàg. 3 | Finca adquirida per l’Ajuntament. Articles © de les imatges: Ajuntament de Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Carrer Encuny, 7. Barcelona Regional Fuensanta Alcalá, Álvaro Ardura, Barcelona, Barcelona Regional, Maite Feminismes i LGTBI Font: Adrià Goula Josep Bohigas (Director General) Gianpaolo Baiocchi, Sandra Carames, Alain Delange, Essepi, José Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació Hevia, Ivan Giesen, Adrià Goula, iStock, Bestraten, Josep Bohigas, Javier pàg. 4 | Promoció d’habitatge industrialitzat Carrer Ciutat, 4-6 Fabio Mantovani, Lluís Merino, Daniel APROP Glòries. COORDINACIÓ Burón, Eduard Cabré, Silvia Calastri, 08002 Barcelona Sorando, Structurlam, Jon Tugores Font: Ajuntament de Barcelona I REVISIÓ TÈCNICA Jake Carlson , María Teresa Costa- https://barcelona.cat/habitatge/ Ajuntament de Barcelona Campi, Josep Ferrer, Pablo Feu, Judith pàg. 5 | Promoció d’habitatge cooperatiu en Gerència d’Habitatge i Rehabilitació Eduard Cabré cessió d’ús La Chalmeta (Llar Jove). Gifreu, Eduardo González de Molina, Font: José Hevia Institut Municipal de l’Habitatge i Núria Colomé Marco Guerzoni, David Hernández, Rehabilitació (IMHAB) Eduardo González de Molina Christophe Hutin, Daniel Ibáñez, pàg. 6 | Promoció d’habitatge social amb Reconeixement – No comercial – Sense Carrer Doctor Aiguader, 24-36 Joan Recasens Jordi Jofre-Monseny, Elisenda Jové, serveis per a gent gran. Carrer Puigcerdà, 100. obra derivada (BY-NC-ND): No es permet Font: Ajuntament de Barcelona 08003 Barcelona Michaela Kauer, Lucie Lescudé, Barcelona Regional un ús comercial de l’obra original ni de la https://www.habitatge.barcelona/ca/ Carlos Macías, Clara Mafé, Iñigo Margherita Neri generació d’obres derivades (copyright). pàg 7 | Llar Casa Bloc: habitatge social en qui-som/institut-municipal-habitatge- Maguregi, Xavier Mauri, Elga Molina, edifici històric. Miquel Pybus rehabilitacio Josep Maria Montaner, Oriol Nel·lo, (CC BY-NC-ND 4.0) de tots els textos, Font: Adrià Goula Anna B. Sánchez Observatori Basc de l’Habitatge, excepte Fuensanta Alcalá, Álvaro Ardura, Anna Subirats Imatges de les pàgines finals del llibre Barcelona Regional Jaime Palomera, Montserrat Pareja- Gianpaolo Baiocchi, Sandra Bestraten, Josep Bohigas, Javier Burón, Eduard Carrer, 60, 25-27 Eastaway, Ignacio Paricio, Juli Ponce, pàg. 392 | Promoció d’habitatge de protecció EDICIÓ DE TEXTOS Cabré, Silvia Calastri, Jake Carlson , oficial en règim de lloguer social i allotjament Edifici Z. 2a planta Irene Sabaté, Albert Sales, Florian I D’IL·LUSTRACIONS, I SUPORT María Teresa Costa-Campi, Josep Ferrer, temporal d’emergència. Carrer Tànger, 40. Sector A Zona Franca Schmidt, Daniel Sorando, Walker Pablo Feu, Judith Gifreu, Eduardo Font: Adrià Goula 08040 Barcelona A LA MAQUETACIÓ Toma, Carme Trilla, Vanesa Valiño, González de Molina, Marco Guerzoni, www.bcnregional.com Barcelona Regional Lorenzo Vidal, Carla Zollinger David Hernández, Christophe Hutin, pàg. 393 | Promoció d’habitatge industrialitzat Daniel Ibáñez, Jordi Jofre-Monseny, APROP Glòries. Margherita Neri, Anna B. Sánchez, Elisenda Jové, Michaela Kauer, Lucie Font: Adrià Goula COORDINACIÓ GENERAL Anna Subirats CORRECCIÓ Lescudé, Carlos Macías, Clara Mafé, Direcció de Serveis Editorials pàg. 394 | Promoció d’habitatge cooperatiu Olistis SCCL Iñigo Maguregi, Xavier Mauri, Elga de l’Ajuntament de Barcelona en cessió d’ús La Balma (Sostre Cívic). TEXTOS Manners Traduccions SL Molina, Josep Maria Montaner, Oriol Font: Ajuntament de Barcelona Passeig de la Zona Franca, 66 Ajuntament de Barcelona Nel·lo, Observatori Basc de l’Habitatge, 08038 Barcelona Javier Burón, Eduard Cabré, Jaime Palomera, Montserrat Pareja- pàg. 395 | Promoció d’habitatge per a joves DISSENY GRÀFIC Tel. 93 402 31 31 Can Fabra. Núria Colomé, Eduardo González de Eastaway, Ignacio Paricio, Juli Ponce, Almonacid estudi Irene Sabaté, Albert Sales, Florian Font: Ajuntament de Barcelona barcelona.cat/barcelonallibres Molina, Lucia Martín, Joan Recasens, Schmidt, Daniel Sorando, Walker Toma, tècnics i tècniques de la Gerència pàg. 396 | Promoció d’habitatge cooperatiu La publicació es pot descarregar ASSESSORIA EN L’EDICIÓ Carme Trilla, Vanesa Valiño, Lorenzo en cessió d’ús La Borda. d’Habitatge i Rehabilitació, de Vidal, Carla Zollinger. gratuïtament a barcelona.cat/ Susanna G. Larios Font: Ajuntament de Barcelona l’Institut Municipal d’Habitatge barcelonallibres i Rehabilitació (IMHAB), de l’Oficina (CC BY-NC-ND 4.0) de les imatges: pàg. 397 | Promoció d’habitatge dotacional ADMINISTRACIÓ Municipal de Dades (OMD) Edu Bayer, Lidia Carbonell, Mariona Gil, per a gent gran i allotjament temporal. Maria Vila d’Abadal Goroka, Laura Guerrero, Martí Petit, Carrer Ali Bei, 100-102. Barcelona Regional i tot l’equip tècnic i administratiu Isaac Planella, Straddle3, Vicente Font: José Hevia Margherita Neri, Anna B. Sánchez, de Barcelona Regional Zambrano González. Contraportada | Promoció d’habitatge cooperatiu Anna Subirats, tècnics i tècniques de ISBN: 978-84-9156-475-1 (versió digital) en cessió d’ús La Chalmeta (Llar Jove). l’Àrea d’Anàlisi i Estratègia Urbana Barcelona, març del 2023 Font: José Hevia de Barcelona Regional Personatges blanc i negre: iStock, varis autors. !!!!!!!! !! ! ! !!!! ! !!!!!!!!! ! ! ! ! !! ! !!!!!! !!! ! ! !! !! ! ! ! ! ! ! !! !! !! !! ! ! ! ! !! !!!! En els últims anys, l’Ajuntament de B! a!r!c! elona ! ! ! ! PARC D'HABITATGE! ! !!!! ! ! !! ! ! !!! ! !! !! ! !!! !! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !!!! !! ! !!! ! ! ! ! ! !!!!! !!! ! ! ( ! ! !! !!!!! !!! !!! !!!! ! ! ! ! (! ! ! !! !! ! ! ! !! !! !! !!! ! ! ha desplegat tot els instruments possibles (re- ! ! ! ! !!! ! !!!!! ! !! ! !! !! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! !!!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! gular, construir, comprar i mobilitzar habita(tge) ! S! OCIAL !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!! !! ! ! ! ! ! !!! ! !! !((! ! )" ! ! ! !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! "! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! )"()" ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! a!mb l'objectiu d’in ! ! creme(!n! tar el p!arc d’habitat- ! ! I AS)S ! ! !! ! ! !! EQU! ( IBL!E! !! ! ! ! !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!! ! !! ! ! ! ! " ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ) ! " ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! )"! ! ! ! ! !! ! (! ! ! ! !! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ge social i assequible de la ciutat. ! !! ! ! ! (! ! ! !! ! ! ! ! ! !!!!! !! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! (! ! (" !! ! " ! ! ! ! !(! !!!(!! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !(!! ! ! ! ! ! ! !!! !! DE BARCEL!!!ON! A, ! !! ! (!)!! ! ! !! ! ! ! ! ) ! ! ! )"!! ! " ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !!!!! !! ! ! !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! " ! ) ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! " ! (! ! !! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ()! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!!! ! !!!!!!!!! ! ! ) ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! " (! !! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! La construcció d’habitatge socia ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!! !! ! ! ! l! i! as!s!!e!! q! uible es !!2!01!!! !6! !! ! -202! ! ! ! ! ! 1 ! ! ! ! ! !!! ( ! ! ! ! )" ! ! (! !! ! ! ! ! ! !!! !! ! ! ! ! ! !! )!"! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! ! !!! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! ! !! ! ! ! !!! ! ! ! ! ! !! ! ! ! (! ! "!!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! !(! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !(! !! ! ! ! ! ! ! !(! ! ! ! !!! ! !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ) ! ! )" !! ! !! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!!! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! promou de manera directa a través de l’IM!! HAB i a ! ! ! ! ! ! ! ! ! "( ! !!! ( !! ! ! ! ( ! ! ! ! ! !!! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!!! ! ! ! ! !!! ! )! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! !! ! !! !!!! ! !!!!!!!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ! ! ! ! !!! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! !!! ! # ! ! ! ! ! ! !!! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! !! !! ! !! ! ! (! ! partir de do! ! s programe!s de! ! ! ! p!romoció! !! ! deleg! ada: ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!)*"(! ! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! !! ! !!! ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ) ! ! ! " !!!! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ( !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! (! ! ! ! ! el C! onveni ES!AL (a! mb! entitats sen(!se! à ! ! # ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! (! !!n!im de lu- ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! * ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !!)*! ! "#(! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! cre) i Habitatge Metròpolis B!arcelona (amb o!pe- !! !! ! ! ! !! ! ! ! ! (! ! ! ! ! ! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! # ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! * ! ! ! ! ! radors amb ànim de lucre !limit!at). ! (! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Simul!tàn! iament, a! partir de! la mesura de tan- ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !!!(( !!!(! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! ! !!! ! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! teig !i retracte! a! l’àrea d!e! ! B!a! rcelona, l’Ajun ! !!! ! ! ! ! t! ament ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! * !! (! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! # ! ! ! ! !!!(! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !(!!!(! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! (! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! com! ! ! ! ! ! ! ( pra hab!itatges i edificis p !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! (!! ! ! ! ! ! ! ! !rivat!s pe!! r! des! ! ti- (! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! # ! ! ! ! n! a! ! r-los a lloguer social! i assequible ! ! ! ! ! ! . A m!! é!! ! s, amb !(*!!#)" ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! * ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ( ! ! )"! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! )"(!! !! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! )"! ! ( ! ! ! ! ! ! ( ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! t!res p! !rograme! s públics es mobilitza h! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! )! ! ! " ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! abitatge ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !(#)"! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! privat cap al llog!! !! ! ! ! ! uer assequib(l!e (amb (l!a Borsa (! )"! ! !! ! ! ! !! ! ! ! * ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! " ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! (! (! )("! ! ! !(! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! !! ! ! ! ) ! (! ! !! ! ! ! ! ) ! ! ! " ! ! (! ! !! ! ! ! !! " ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! de lloguer!) i !social (amb Hàbitat3( i e ! l pro ! ! (g)r"ama !! ( ( ! ! )! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! *# ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !!!!!! (! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( ( ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! de ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!! ! ! ! ! !! ! !captac! ió te! m)"poral d’! ! h! ! a! bitatges d’ús t! urísti(c!s).! (! ( ! !!!!! !!!! ! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! (! ! !! ! (! ! !! ! ! ! (!! *) ) ! ! ! ! ! ! ! ! ! (! ! ! ! ! ! ! ! ! )" ! ! # " ! ! " ! ! ! !! ! ! )" !! ! ! ! " ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ) !! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !)" !! ! ! !! ! !! !! ! ! ! ! ! # ! !! ! ! !! ! !! !! ! ! ! (! (! (! (! !! En m! enys d!! ! ! e v ! ! ui!t anys, a! ! Barcelona s’h*a# aconse- ! ! ! ! !! ! !! * ! ! ! ! ! ! ! ! ( ( ! ! !!!!!!! )" ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! )" ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! " ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!!!!!! ! !! ! ) ! ! ! !!! ! !! ! !! ! !! ( ! ! ! ! ! !! ! (! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! guit!! in! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ( !crem! en! ! ta(r! e! ! !l par!c d’habitatge social i as- !! ! ! ! ! ! ! )"! ! )"! ! ! ! ! # ! ! ! ! ! ! !! ! ! *)" ! ! ! )" ! (! ! ! !! !!(! ! ! ! ! ")( ! " ! ( ! ! ! !" !! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! *! ! ! ! ! ! ! *#) ! ! #! " !!! ! *# )" ! ! !)! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! # ! ! ! sequible en un 54 % i es p(r!eveu que, amb la fina- )"!!!! ! ! ! ! ! )" * ! ! ! ! ! ! !!!! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! !! ! ! ! ( ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! " ! ! ! ! ! lització de les promo!cion)s"! d! ’!obra nova ja iniciades (!!*)("#!!(*! ! #) ! " !!! ! *# ! ! ! ! (! ! ! )! ! " ! ! ! ! ! ! ! ! ! i les que estan actualme ! ! ! nt en fase de projecte, ! ! ! )! "! ! ! ! a finals del 2025 se superin les 15.000 unitats. ! ! ! ! ) ! "! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Els esforços fets en els últims anys han assentat les bases d’un nou model de polítiques públi- Promoció directa d’habitatge públic 4.044 ques d’habitatge a Barcelona que, sempre que Promoció delegada amb entitats socials (! 22-10 es mantingui en el temps, aPr ommoicgió dii relcltaarg termini 41-481-800! sense ànim de lucre (Conveni ESAL) 1.188 ! permetrà generar un sist)"emPraom qoci ! uó dee lecgaodna sternsieb àunime dixe liu cre 1 1 CComomprpersa Mobilitzacions Promoció delegada amb ànim de lucre limitat ! 11-114 ( -40 Promoció directa (Habitatge M2-10 41-8e0tròpolis Barcelona) 860 a garantir el dret a l’habi*#tatPgroem oceión d elle’gàamda abmibt à nliomc dea llu.cre 81-8211-2414 )" Promoció delegada sense ànimC doe mlucp !! rera d’habitatges 1 Compres ! Mobilitzacions 1.213 Mobilització11- 4d0’habitatge privat cap al lloguer *# Promoció delegada amb ànim dseo lcucirael i asse8q1-2u14ible 1.567