Per a qualsevol ús de les informacions o imatges fotogràfiques incloses en el present estudi serà necessari citar- ne l'origen i autoria. Les imatges d’arxiu no poden reproduir-se ni publicar-se per a un ús diferent al d’aquest estudi. ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic (B59371195) veclus@veclus.cat / 933196551 / www. Veclus.cat Juny de 2018 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Crèdits i sumari Sumari Crèdits Consideracions prèvies .................................................................................................... pàg. 2 Situació ...................................................................................................................... pàg. 3 Direcció: Francesc Caballé Notícies històriques.................................................................................................. .......... pàg. 5 Recerca i realització: Francesc Caballé Evolució històrica de les cases. Pont, 2 ........................................................... pàg. 7 Núria Nolasco Fases constructives. Pont, 2 .......................................................................... pàg. 11 Evolució històrica de les cases. Pont, 4 ........................................................... pàg. 15 Fases constructives. Pont, 4 ........................................................................... pàg. 18 Conclusions: Valoració patrimonial.................................................................................... pàg. 22 Aoèndix Documental ................................................................................................ .......... pàg. 23 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 1 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Consideracions prèvies Consideracions prèvies El Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’equip “Feu-Godoy arquitectura” la redacció del Pla Director sobre el conjunt de les finques delimitades pels carrer del Pont, del Segre i del Cinca al centre històric de Sant Andreu. L’estudi històric-arqutiectònic de les finques del carrer del Pont 2-4 que es presenta en aquest treball ha tingut com a objectiu documentar els edificis objecte d’estudi per tal d’establir una valoració patrimonial raonada que aportés els criteris que havien de tenir-se en compte en el propi Pla. Tot i que el Pla director comprèn la totalitat de les edificacions de l’illa i per tant engloba les cases de Pont 6 i Pont 8, les recerques del present treball s’han centrat exclusivament en les finques de Pont 2 i 4. Amb tot, les dades obtingudes durant la recerca permeten una valoració patrimonial de tot el conjunt. El treball ha tingut dos eixos. Per una banda, l’anàlisi arquitectònica a partir del treball de camp realitzat i que s’ha centrat en el seguiment dels materials constructius i els elements d’acabat i revestiment dels edificis i de les seves realitats projectuals. Per una altra banda, la realització d’una recerca documental específica que permetés establir les cronologies i l’evolució històrica de cadascuna de les cases objecte d’estudi. En aquest sentit, cal esmentar que es disposava ja d’un treball precedent realitzat pel Centre d’Estudi Ignasi Iglésias l’any 2016 que l’actual recerca ha permès completar en 1 alguns aspectes . Agraïm als CEII la col·laboració en l’aportació de les dades que ells disposaven i que complementen les que s’han recercat a l’estudi. De les dades del treball de camp i les notícies documentals s’ha elaborat una proposta de cronologies i una evolució històrica de les finques que han quedat reflectides en un seguit de plantes que s’adjunten al document. Les plantes emprades en aquesta proposta han estat facilitades per Feu-Godoy arquitectura. 1 PETIT, J., MARTI,X. “Informe de les cases del carrer del Pont”, CEII, 2016 (inèdit) Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 2 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Situació Situació L’actual forma de l’illa de cases delimitada pel carrer del Pont, carrer del Cinca i carrer del Segre es deu a una profunda modificació urbanística duta a terme a la segona meitat del segle XX, consistent en el cobriment de l’antic Rec Comtal que passava pel traç del carrer del Cinca i l’obertura del tram del carrer del Segre que embocava amb la plaça Orfila i el passeig de Torres i Bages. Podem observar perfectament l’abast d’aquesta operació comparant el parcel·lari actual amb el que ens indica el plànol aixecat el 1930 pel servei del Pla de la ciutat dirigit per Vicenç Martorell, i que reproduïm en aquesta pàgina. Per a dur a terme l’obertura del carrer del Segre, el consistori va haver d’expropiar la casa del carrer de l’Ajuntament 12 (que feia mitgera amb la de Pont 2 objecte d’estudi) i el solar dels núms. 13-14-15. En aquest cas es tractava d’una parcel·la que, com indica el plànol de Vicenç Martorell, només tenia uns coberts i una bàscula. La seva amplària, però, coincidia quasi exactament amb la del nou carrer que s’urbanitzava, la qual cosa en facilità la seva obertura. Fotografia aèria actual on, amb línia vermella, s’ha traçat la forma de L’enderroc de les finques i l’execució de les obres d’obertura del carrer del l’antiga illa de cases abans de l’obertura del carrer del Segre l’any 1952. Segre es van materialitzar el 1952 (vegeu notícia de la Vanguardia), en la febre constructora prèvia al Congrés Eucarístic que havia d’acollir la ciutat. Des d’aleshores, l’illa de cases on es troben les finques objecte d’estudi va quedar limitada al que seria la llargària del nou temple parroquial bastit a la segona meitat del segle XIX. Plànol parcel·lari de Vicenç Martorell (1930) on es pot veure l’antiga forma de l’illa de cases i les parcel·les que van haver d’expropiar-se per a poder materialitzar l’obertura del carrer del Segre fins a la plaça d’Orfila. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 3 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Situació L’enderroc de la casa del carrer Ajuntament 12 a inici de la dècada de 1950 va suposar la creació d’una ampli espai fins arribar al carrer del Segre que, com veurem, va ocasionar algun problema entre propietaris. Finalment va esdevenir una ampla vorera on hi dóna la mitgera de la finca del carrer del Pont 2 objecte d’estudi. Fins l’any 2016, a la part posterior de les llargues parcel·les de Pont 2 i 4 hi havia construïdes unes naus i alguns coberts que, un cop enderrocats han donat lloc a l’espai públic enjardinat que podem veure avui dia. Parcel·lari cadastral on pot veure’s la forma que adquirí l’illa després de l’obertura del carrer Segre. La franja de l’antiga casa del carrer Ajuntament 12 –i on dóna la mitgera de la finca de Pont 2- no està considerada com a vial. A les parts posteriors de les cases de Pont 2 i 4 encara hi surten grafiades les naus i els coberts que van enderrocar-se l’any 2016. Espai resultant de l’enderroc de la part posterior de les finques objecte d’estudi. Antigament les parcel·les arribaven fins al Rec Comtal –actualment traç del carrer del Cinca. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 4 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques Notícies històriques L’origen de les parcel·les d’aquestes parcel·les que es va realitzar el 1775 perquè no es trobava el Per la seva situació a tocar de l’antiga església de Sant Andreu del document original de l’establiment. Josep Babot havia rebut Palomar (reconstruïda al segle XII), els terrenys on actualment l’establiment d’aquests tres cossos en una data anterior a 1762 –any en s’aixequen les finques objecte d’estudi eren coneguts amb el nom de què redactà el seu testament- i el seu hereu Valerià Babot instà al nou “Peça de la rectoria”. Es tractava d’una peça de conreu situada entre un rector Fidel Costa que li fes el reconeixement de l’establiment. Encara pati del davant de l’església -dit “el padró”- al costat del cementiri i el que de fet es tracta d’una referència documental de les cases del carrer traçat del Rec Comtal que circulava pel que avui és el carrer del Cinca. La del Pont 6-10, reproduïm aquest document (vegeu Doc. 1 de l’apèndix) finca havia esta propietat del pagès Joan Cuyàs el qual, en una data no per la informació que ens aporta d’aquest procés d’urbanització. documentada d’inici del segle XVIII, la va traspassar a mans de la rectoria de l’església de Sant Andreu, segurament per una deixa testamentària. En aquell moment, el poblament de Sant Andreu del Palomar era certament escàs, i el nucli més consolidat es trobava a l’eix de l’actual carrer Gran de Sant Andreu. L’observació del detall del plànol del setge de Barcelona 1713 que reproduïm en aquesta pàgina permet veure aquesta realitat poblacional, així com l’espai encara sense urbanitzar que hi havia al costat de l’església i el Rec Comtal. Joan Llagostera, rector de l’església de Sant Andreu del Palomar entre 1723 i 1757, és qui va decidir urbanitzar aquesta “Peça de la rectoria”, creant un carrer nou a tocar del pati davanter i el cementiri de l’antiga església. Seguint el que va ser una pràctica habitual a la Catalunya del segle XVIII i principis del XIX en la formació de nous carrers, el rector (propietari del terreny) va dividir la peça en diferents parcel·les de l’amplària d’un “cos de casa” (entre 24 i 28 pams), i els va anar establint a diversos propietaris. Per tal d’assegurar-se l’èxit de la urbanització d’aquests solars, s’obligava els nous propietaris a l’execució d’obres i la construcció efectiva de les cases que acabarien configurant el nou frontis del carrer. Desconeixem la data exacta en la qual el rector Joan Llagostera va realitzar els establiments, que el més normal era que AHCB: 02845. “Plan de Barcelone Ou Est Marqué Le Camp de fossin tots més o menys simultanis. En l’”Informe de les cases del carrer l'Armée Du Roy Qui en Fait Le Blocus Depuis Le Juillet 1713 Avec la del Pont” realitzat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglesias l’any 2016, Ligne de Contrevalation Et d'Autres Postes Avencez Contre la Place” s’aportava el document de la confirmació d’un establiment de tres El cercle indica les terres al costat de l’antiga església que s’urbanitzarien a mitjan segle XVIII. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 5 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques En les parcel·les de les finques objecte d’estudi del carrer del Pont 2 i 4 La divisió en dues finques ens trobem amb un cas gairebé idèntic. La primera referència documental que tenim és també la d’un reconeixement de l’establiment La família Molins va continuar en possessió de la doble parcel·la que el mateix rector Fidel Costa va fer a favor de Jaume Molins l’any establerta a mitjan segle XVIII fins l’any 1827. En aquella data, la vídua 1792. (vegeu Doc. 2). En aquest cas no es diu que no es trobi el de Jaume Molins, Teresa, i el seu fill Manuel Molins van decidir vendre la document original, sinó que explícitament es reconeix que l’anterior part que encara llavors no havia estat edificada i que s’especificava que rector Joan Llagostera va concedir l’establiment a favor de Jaume Molins era “la mitat de la part de solixent de aquells cinquanta plams de “de paraula”, imposant un cens de 6 lliures i l’obligació de construir-hi amplaria en la restant mitat dels quals es troba edificada la nostra casa” una casa. La peça establerta era de doble cos, és a dir que tenia 51 pams (vegeu Doc. 3). La meitat de llevant és, doncs, la parcel·la de l’actual d’amplària (poc més de 10 metres) per una llargària de 204 pams (quasi carrer del Pont 4 i per tant la casa construïda com a residència de la 41 metres). Al moment de protocol·litzar l’escriptura s’indica que només família Molins a mitjan segle XVIII va ser la que es corresponia amb la del s’ha construït la meitat –és a dir una única casa de cos-. La totalitat de la carrer del Pont 2. parcel·la incloïa i es correspon amb la de les cases del carrer del Pont 2 i 4. Els límits que fixa el document al 1792 són a l’est part amb la Teresa i Manuel Molins van haver de vendre la parcel·la per fer front a propietat de la família Babot i part “amb lo rech condal, mediant un diversos deutes de Jaume Molins, entre els quals hi havia la mateixa camí que allí es”, al sud amb Jaume Guardia, a l’oest amb Mariangela pensió del cens emfitèutic imposat per les parcel·les, algunes deixes Borrell, i al nord “amb lo pati anomenat lo Padró de dita Igelsia de Sant testamenatàries i un préstec d’ordi que havia fet el veí de la peça veïna, Andreu” i part amb el cementiri “mediant un camí públic”. Tot i que no Joan Babot. L’adquiridor del solar va ser el prevere Domènec Bover, qui s’indica l’any en el qual el rector Joan Llagostera va fer l’establiment de l’adquirí com a laica i privada persona i no com a figura del rector. Per paraula, en un document posterior de transmissió de la família Molins tant, no es tractava de la reversió de la propietat i extinció de datat el 1870 s’indica que l’origen de la finca havia estat l’establiment l’establiment emfitèutic a mans de la rectoria de Sant Andreu –que realitzat per rector a favor de Joan Molins –pare de Jaume Molins- vers n’ostentava el domini directe. Senzillament, el rector va intervenir com els anys 1740 o 1750 “según se afirma” (vegeu Doc. 9). No deixa de ser un propietari privat i va abonar una quantitat total de 450 lliures. Plànol parcel·lari cadastral. curiós que la família Molins mantingui la memòria oral de l’establiment i no aporti la documentació notarial que precisament es va generar el La intenció de Domènec Bover era la de construir una vivenda –no La finca del carrer del Pont 4 es la que es troba a la banda més oriental i és la que es va segregar el 1827 per passar a formar una 1792 per pal·liar la mancança d’un títol que només era “de paraula”. sabem si per a habitar-hi presonalment- que es trobava a tocar de la entitat independent a mans del rector Domènech Bover mateixa rectoria i el temple parroquial. I la va construir, com veurem, de En qualsevol cas, les dues parcel·les objecte d’estudi tenen un mateix manera immediata. La casa de ponent, actualment Pont 2, va continuar origen: l’establiment de dos cossos realitzat a favor de Joan Molins a a mans de la família Molins, on hi tenia la seva residència. mitjan segle XVIII per a què s’urbanitzés “el carrer nou” de davant l’església. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 6 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques EVLUCIÓ HISTÒRICA DE LES CASES Carrer del Pont, 2 Com s’ha documentat, la parcel·la de l’actual casa del carrer del Pont 2 va ser conjuntament establerta amb la parcel·la de Pont 4 a Joan Molins en una data indeterminada de mitjan segle XVIII. Joan Molins hi van fer construir una casa amb front al nou carrer a la banda més occidental i va destinar la part posterior fins arribar al Rec Comtal com a hort. Quedava sense construir la meitat del front del carrer corresponent a l’actual casa de Pont 4. L’edifici original no hauria de diferir dels que es bastiren en aquella mateixa operació d’obertura del nou carrer, com els establerts a la família Babot i que ens han arribat gairebé sense modificacions fins als nostres dies. Es tractava de cases de planta baixa i un pis sota teulada, aixecades amb parets de tàpia, i que servien de residència unifamiliar. Construccions senzilles alineades al nou carrer que configuraven un característic paisatge de filera de cases de cos més o menys homogeni. Cases del carrer del Pont 6-8 No hi ha cap mena de dubte en pensar que, originàriament, la casa Estat actual de la façana de l’edifici del carrer del Pont 2 edificada a mitjan segle XVIII per Joan Molins havia de ser anàloga als edificis veïns construïts durant el amteix procés d’urbanització de la peça de terra de la rectoria. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 7 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques Els successius hereus de la família Molins van ser propietaris d’aquesta L’edifici que veiem avui dia és, clarament, una reedificació de la finca senzilla casa fins a una data indeterminada del final del segle XIX. Les original duta a terme per Andreu Basté a final del segle XIX. Les inicials descripcions que es fan al Registre de la Propietat són ben minses: “Una de la porta no deixen dubte de qui va ser el seu promotor. La recerca casa con su huerto al detrás de la misma... en la plaza vieja o de la documental realitzada no ha pogut localitzar el projecte original de Constitución señalada de num. 56”. Serveixen, si més no per dixar l’edifici. A l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu no es conserva constància del ball de noms que va tenir aquest carrer: Nou, Plaça Vella, cap sèrie de permisos d’obra, i a l’Arxiu Municipal Contemporani de Ajuntament, Constitució, Pont. Aquest darrer es va acabar imposant Barcelona no consta cap expedient a nom d’Andreu Basté. La manca després que es construís un pont per damunt del Rec Comtal i el carrer d’aquesta llicència d’obres a l’ajuntament de Barcelona fa que la menés directament a l’estació de Sant Andreu “Comtal” el 1854. hipòtesi més versemblant sigui que Andreu Basté fes construir la nova casa en una data anterior a l’annexió de Sant Andreu a Barcelona (1897). La darrera dada que tenim de la finca a mans de la família Molins data de 1870, any en què Maria Tristany Pericas –vídua de Manuel Molins- va Encara que en desconeguem la data exacta o l’autoria del projecte, cedir amb un seguit de condicions la casa del seu difunt marit a la seva podem afirmar que la reedificació de la nova casa d’Andreu Basté no va Segon pis de l’edifici, aixecat durant la reedificació de la casa de final del segle XIX. Observi’s el parament de maó de la mitgera. filla Antònia Molins Tristany (vegeu Doc. 9). De la lectura del document mantenir res del primitiu edifici, més enllà del que serien, òbivament, les se’n desprèn que la casa continuava essent la residència familiar dels parets mitgeres. Tota la resta (escala, forjats, aixecament segon pis...) Molins, des de feia ja més de 100 anys. Tot i amb això, devien també respon a aquesta operació finisecular. A façana, el projecte del nou edifici va dissenyar dues obertures per tenir algun vincle amb Sant Feliu del Llobregat, ja eu el testament de nivell. A planta baixa, la porta d’accés a una petita botiga i la de la caixa Manuel Molins el va fer a un notari d’aquell poble. d’escala, lleugerament més gran ja que dóna pas a l’escala i, segregada per un envà, a un petit passadís que condueix a l’espai posterior de la En una data indeterminada entre 1870 i 1899, la casa va passar de mans finca. Als dos pisos superiors, hi ha sengles balcons correguts suportats de Maria Tristany a les del forner Andreu Basté i Baratau. Aquest és el per mènsules de pedra artificial i amb baranes de ferro forjat. propietari de la casa al 1899 (vegeu Informe del carrer del Pont fet pel CEII) i les seves inicials són les que apareixen a les llindes de les portes de l’actual edifici: A B. A l’esquerra, inicials d’Andreu Basté (A B) sobre les portes d’eaccés de l’edifici. Sobre aquestes línies, detall de la tàpia del mur de la casa original del segle XVIII i parament de maó de la remunta de l’edifici feta a final del segle XIX. A la dreta, detall dels balcons. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 8 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques A nivell de planta, el projecte és certament curiós, tota vegada que Tot i les reduïdes dimensions dels habitatges (un amb front al carrer,i planteja una àmplia caixa d’escala centrada (amb unes voltes realment l’altre al pati posterior) consta que el seu propietari Andreu Basté i singulars de mitgera a mitgera) que redueixen molt els metres quadrats Baratau hi vivia i que la construcció de la casa no va ser exclusivament dels dos habitatges per nivell. Els pisos només tenen llum i ventilació per convertir-la en una casa de renda. Desconeixem si la resta per la façana principal i la façana posterior. d’habitatges va tenir un ús també familiar. Imatges de l’escala de tres trams amb graons de rajola i marxapeus de fusta. La seva grandària resulta excessiva per la tipologia de casa i l’amplada del solar. La paret presenta un arrimador estucat al foc molt comú a l’arquitectura de final de segle XIX Estat actual. Planta baixa i planta pis. Observi’ls l’entrada forçada fins a l’escala amb el petit passadís, l’espai que ocupa la caixa d’escala i la distribució dels dos petits pisos de cada nivell Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 9 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques A mitjan segle XX, amb l’enderroc de la finca veïna pel projecte Tot i l’afectació urbanística que tenia tant aquesta casa com les seves d’obertura i urbanització del carrer Segre, l’edifici va quedar amb la seva veïnes dle carerr del Pont, l’Ajuntament no va executar mai el projecte. antiga mitgera lateral afrontant al nou vial. La port posterior de l’antic No ha estat fins al segle XXI que finalment les finques han estat hort va ser ocupada per una petita nau, on s’hi instal·là un taller. En adquirides per l’Ajuntament de Barcelona. aquestes cronologies, la finca ja pertanyia a Francisco Giol Ventura i tenia el taller llogat a Hilario López. L’any 1967, Hilario López havia obert A les pàgines següents, hi ha una proposta gràfica il·lustrada de les un pas a la tanca que separava el seu taller del solar propietat de diferents vases constructives i elements arquitectònics de la finca. l’ajuntament fruit de l’enderroc de la finca veïna, i n’ocupava il·legalment aquest espai. El fet va ser denunciat pel mateix propietari Francisco Giol (vegeu Doc. 11). Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 10 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del Pont núm. 2. Fases constructives. PB La reedificació de la finca en el darrer 1/3 del segle XIX va transformar la fesomia de l'antiga "casa de cos" en un petit edifici d'habitatges, amb els baixos destinats a usos comercials i industrials. La imatge de la dreta mostra el taller que ocupava la part posterior. Els murs, molt irregulars, conserven part del tapial d'origen, mentre que el forjat mostra ja bigueta metàl·lica amb revoltó ceràmic, d'acord amb la cronologia de l'obra. La nova configuració com a habitatge plurifamiliar, requeria d'un accés a l'escala de veïns. Les reduïdes dimensions de la parcel·la van determinar la creació d'un estret corredor (a l'esquerra), paral·lel a la mitgera que separa l'edifici de la casa núm. 4 1ª fase: Mitjan s. XVIII 2ª Fase: Darrer terç del segle XIX Les imatges mostren dos escrostonats que permeten observar el tapial amb que va ser construïda la mitgera original de la planta baixa de l'edifici, avui frontis lateral arrel de l'obertura del c/ del Segre a mitjans del segle XX. Estan ubicats en la cara externa (imatge de l'esquerra) i interna (a la dreta). Aquesta tècnica està associada a la primera fase constructiva de l'immoble, situada cronològicament vers el segon terç del segle XVIII. Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Realització: Veclus,s.l. Data 001 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) Fases constructives de la planta baixa de la casa núm. 2 Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 11 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del Pon t núm. 2. Fases constructives. P1 Les plantes superiors de l'edifici mostren ja la configuració arquitectònica pròpia de l'arquitectura civil que es produeix a Barcelona en una cronologia avançada del segle XIX. Des d'aquest punt de vista, cal destacar la pervivència del projecte de reforma en la seva globalitat. Tant les característiques de l'escala, la distribució dels espais, les motllures i plafons visibles en alguns sostres i bona part dels paviments poden data-se en el darrer terç d'aquesta centúria. Tant sols les zones de serveis (lavabos i cuines) s'han anat adaptant mínimament. 2ª Fase: Darrer terç del segle XIX Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Realització: Veclus,s.l. Data 006 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) Fases constructives de la primera planta de la casa núm. 2 Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 12 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del Pon t núm. 2. Fases constructives. P2 Tal i com succeïa en la primera planta, la distribució que mostren els petits habitages existents correspon a la reedificació del darrer terç del segle XIX. Val a dir que, en aquest cas, els acabats no s'han conservat i l'aspecte general que mostren els espais (paviments, sostres aplacats, etc) és el resultat d'adeqüacions recents. 2ª Fase: Darrer terç del segle XIX Les imatges que ocupen la part inferior de la làmina mostren el darrer tram de l'escala. Es pot observar que aquest element també s'ha mantingut en el seu estat original. Conserva la barana i la graonada originals i la volta catalana en bon estat de conservació. L'existència de terrat transitable determina la presència de badalot l'estructura del qual es cobreix amb un tosc forjat de bigues i una petita claraboia que proporciona llum natural a l'interior. Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Realització: Veclus,s.l. Data 003 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) Fases constructives de la segona planta de la casa núm. 2 Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 13 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del Pont núm. 2. Fases constructives. Seccions Escrostonat que deixa al descobert el Fragments de tapial identificats en la cara interna i tapial que configura la mitgera que separa externa de l'antiga mitgera oest de la casa núm. 2 les finques núm. 2 i 4 del C/ del Pont vist del C/ del Pont, avui configurada com una façana des de l'interior d'aquesta darrera finca 1ª fase: mitja segle XVIII lateral com a resultat de l'obertura del C/ del Segre (c. 1950) 2ª Fase: Darrer terç del segle XIX Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Fases constructives en l'alçat de la casa núm. 2 Realització: Veclus,s.l. Data 004 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) (seccions) Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 14 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques Carrer del Pont, 4: La casa de l’Oficial Tot i que els pactes de l’establiment emfitèutic obligaven els propietaris Els encarregats de construir el nou edifici –suposem que com a habiatge a l’aixecament de cases, quan Jaume Molins va rebre de paraula del del mateix Domènec Bover, a un lloc privilegiat a tocar de l’església i la rector de Sant Andreu l’equivalent a dues peces de casa de cos (51 rectoria- van ser els mestres de cases d’Horta Joan Puiggalí i Joan Dausà. pams) en una data propera a mitjan segle XVIII, només en va fer Durant l’execució de les obres es van produir algunes millores respecte construir una. I la que va aixecar –i on hi vivia- va ser la que es correspon el projecte original, com van ser el tancament de l’hort i les pedres del a l’actual edifici de Pont 2. La resta del terreny adquirit va quedar com a portal i balcó. Aquest fet va suposar cert malentès entre els mestres hort. El nou carrer, doncs, havia quedat amb un solar sense edificar, el d’obres i Domènec Bover quant a les partides que calia abonar de mes, de l’actual Pont 4. En el reconeixement i protocol·lització de que es va resoldre en un pacte entre ambdues parts el març de 1829 l’establiment a favor de la família Molins s’indica explícitament que “de (vegeu Docs. 4 i 5). alguns anys a esta parte se troba construhida la mitad de la sobredita casa per lo mateix Molins” (Vegeu Doc. 2). L’edifici de nova planta construït el 1828 era una casa unifamiliar, amb un sol accés a planta baixa, efectivament realitzada amb peces de El solar va restar sense edificar fins al 1827. En aquell any, els successors pedra, igual que el balcó. El pis superior es trobava a una cota superior de la família Molines, la mere i fill Teresa i Manuel Molins, van decidir al que eren les antigues ases del XVIII veïnes de la família Babot, i vendre la parcel·la-la no edificada, identificada com “la mitat de la part suposem que la Molins i es va aixecar amb maons –perfectament visibles de solixent de aquells cinquanta palms de amplària en la restant mitat a la mitgera. dels quals se troba edificada la nostra casa” (vegeu Doc. 3). Motivaven la venda en la gran quantitat de deutes que tenien sorgits de les deixes testamentàries del difunt Jaume Molins, d’un pre´stec d’ordi fet pels seus veïns (la família Babot) i les pensions del cens que gravava la propietat i que no s’havien satisfet. La parcel3la va passar a mans del prevere i rector Domènec Bover, qui la va adquirir com a laica i privada persona. Es a dir, en benefici seu personal i no de l’església parroquial que en continuava mantenint el domini directe i a qui s’havia de satisfer el cens. Que l’adquisició de la parcel·la es va fer per a construir-hi una casa no hi ha cap mena de dubte, ja que les notícies sobre el seu aixecament són Estat actual de la façana de l’edifici immediates. El setembre de 1827 Domènec Bover va adquirir el solar i el Detall de les peces de pedra del portal d’accés, llossana del balcó i muntants i arc de la porta del balcó. Elements el pagament dels quals va suposar certa desembre de 1828 la casa ja estava dempeus i Bover procedia al seu discòrida entre el propeitari Bover i els mestres de cases Joan Puiggalí i Joan Dausà. pagament (vegeu Doc. 4). Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 15 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques n’especifiqui el motiu. I davant no poder fer front al seu pagament va anys posteriors i cap tenir-lo com a precedent, per exemple, de vendre la casa “en la plasa de la Iglesia de esta población” als mateixos l’aixecament dels Quarterons de Miquel Garriga i Roca de Barcelona. Busquets el mateix preu del deute (vegeu Doc. 7) El fill del Francesca Vila, Joaep Busquets i Vila era mestre d’obres i director de camins. El juliol de 1862, l’ajuntament de Sant Andreu del Palomar va concertar i contractar amb ell l’aixecament del plànol geomètric que se li exigia en una reial ordre de 19 de desembre de 1859, afegint que també havia de fer un parcel·lari “con expresión de su cabida, extensión linderos nombres de los propietarios y demás accidentes notables” (Vegeu Doc. 8). Josep Busquets es va comprometre a tenir el plànol geomètric i parcel·lari aixecat en 18 mesos, cobrant un total de 33.500 rals. Com a garantia de l’execució dels treballs i de les indemnitzacions que potser hauria d’assumir si feia La mitgera amb la finca veïna del carer del Pont 6 permet veure el parament de amons amb el que es va construri la casa el 1828 malbé alguna peça de terra durant la presa de dades, es va hipotecar la casa de la seva mare del carerr del Pont. Un plànol aixecat el 1836 on es recollien totes les parcel·les contigües o Detall del plànol del Rec Comtal de1836 on s’han assenyalata les finques regades pel Rec comtal ens dóna quina era la realitat constructiva i Malauradament no tenim més notícies d’aqeust plànol geomètric que objecte d’estudi. La superior (núm. 64 al plànol) era la consrtruïda per la parcel·lària de la zona al primer terç del segle XIX (vegeu Doc. 6). El llistat família Molins a mitjan segle XVIII i limitava amb la finca 70 d’Epifani de creiem que sí que es va realitzar, però que no s’ha conservat dins la Fortuny –dedicada al conreu. La inferior, núm. 65, era l’aixecada per adjunt al plànol ens dóna les mesures dels horts: el de Manuel Molins i documentació municipal de Sant Andreu. De ben segur que les Domènec Bover el 1828 i limitava amb el Rec. el de Domènec Bover eren de 116 i 115 canes, i mentre el de Molins informacions que ens aportaria sobre el poblament de Sant Andreu a limitava a la peça de terra d’Epifani de Fortuny (núm. 70 del plànol Aquesta venda de 1845 es va fer mitjançant una escriptura privada. mitjan segle XIX seria molt valuoses. adjunt), el de Bover arribava al Rec Comtal. L’hort de la família Babot Després de la mort de Domènec Bover succeïda el 1849, la família (Pont 6-8-10) era més gran, d’una mundina i també arribava al Rec. El Busquets va sol·licitar elevar-la a pública, protocolaritzant-la el 1854. Seguint les dades aportades per l’”informe del carrer del Pont” realitzat que és interessant del detall del plànol que reproduïm és veure quina pel CEII el 2016, la casa no va arribar a ser propietat de Josep Busquets, i havia estat la peça que havia vist la seva parcel·lació i urbanització al Josep Busquets i Vila, un propietari singular i poc conegut el 1883 la va heretar el seu germà Domènec Busquets i Vila. Des de segle XVIII, amb la construcció de cases definint la plaça anterior a l’antic El creixement que estaven experimentat els pobles i ciutats de l’estat llavors, l’edifici ha tingut diferents propietairs (Igansi Roviralta, Dolors temple. Un espai que temps a venir va servir per a la reedificació del nou durant la primera meitat del segle XIX, i la voluntat de controlar i Salveny, Dolors Alemany..), però sempre ha mantingut el seu caràcter de temple. ordenar l’espai urbà va fer que el juliol de 1846 es publiqués una reial casa de cos unifamiliar. En algun moment, alguns d’aquests propietaris ordre que obligava els municipis a l’aixecament d’un plànol geomètric degueren afegir el petit espai de la galeria posterior . Domènec Bover va posseir la nova casa, on segurament hi vivia, fins del seu territori. L’ordre, reiterada en posteriors decrets, és l’origen dels l’any 1845. Bover havia adquirit un deute de 2.415 lliures que devia a nombrosos plànols geomètrics de població que es van anar aixecant els Josep Busquets i la seva esposa Francesca vila , sense que se Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 16 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques La casa com a “Casa de l’oficial” Mentre que durant la primera Guerra Carlina (1833-39), l’enclau liberal de Barcelona va quedar allunyat dels escenaris bèl·lics del principat, La presència d’una rajola ceràmica amb el text de “Casa de Oficial” durant la segona Guerra Carlina (1846-49) va existir un terç liberal del encastada a la façana principal d’aquest edifici no deixa lloc a dubtes. La Pla de Barcelona, i durant la tercera (1872-1876) Bareclona també va casa va servir com a allotjament de comandaments militars. allotjar diferents tropes que lluitaven contra els carlins. Aqeusts dos moments semblen que podrien ser els únics en els que la casa funcionés com a “casa de l’oficial”, i coincidirien en el moment en què l’edifici pertanyia a la família Busquets. Això explicaria el fet que en el moment en el qual el van adquirir (1845) no s’inidiqués capservitud da’llotjament. El que realment és sorprenent d’aquest episodi històric de l a finca és que ens hagi arribat fins avui dia la “segregació” interior que suposà el fet de l’obligatorietat d’allotjar l’oficial. Efectivament, a nivell de planta baixa aquesta segregació és evident amb la creació d’una peça aïllada consistent amb una sala i alcova a la part davantera de la casa , amb 2 finestra la carrer, creada a partir de la construcció d’un envà que la separava de la resta d’estances. La porta d’accés a l’habitació de l’oficial, avui cegat però visible gràcies dels repicats parietals realitzats, es produïa a l’entrada, en l’angle aixafranat de l’envà. Des d’època moderna, diverses ordres reials obligaven la població civil a allotjar les tropes en casos de conflictes bèl·lics, com ara setges, provocant no pocs enfrotnaments i disputes. Les tropes s’allotjaven als hostals, si ni havia, mentre que es cercaven cases particulars per als comandaments. A Sant Andreu es té constància, com a mínim, de la presència d’una casa pel sergent a la desapareguda masia de Can Xandri,o la casa del comandant a la casa de Cal Borni, a més de la casa de l’oficial del carrer del Pont. Tintada sobre el plànol l’àrea que ocupava l’habitació i alcova de la casa destinada a alltojar l’oficial. El 1 seu accés es realitzava a partir d’una En cap de la documentació recercada hem trobat cap referència sobre porta oberta a l’envà que definia aquest ús, que no deixava de ser una important càrrega p0er a la aquest espa (feltxa 1)i, just un cop s’entrava a l’interior de l’edifici. propietat de la finca. Descartem que la casa sevís d’allotjament durant la Posteriroment aquest envà es va cegar i s’accedia a aquest espai per Guerra del Francès –ja que ni tan sols estava construïda- i per tant la sota de la volta d’escala (fletxa 2). seva funció només es podia haver produït durant les “carlinades” . Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 17 5 4 3 5 2 1 6 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del P ont núm. 4. Fases constructives. PB Les imatges superiors (a dalt i a l'esquerra) mostren l'aspecte actual de la dependència pressumiblement destinada a l'allotjament de l'Oficial. Tenia accés des de l'entrada de l'edifici per una petita porta, avui cegada però identificable. A dalt, petita dependència destinada a cuina. Tant la distribució com el forjat de l'estança corresponen a la primera fase Probablement la construcció d'aquest espai en de l'edifici que la documentació escrita permet datar a l'any 1828. un cos avançat en direcció al pati formava part de la configuració original, tot i que avui mostra reformes poteriors. Pel contrari, l'altre angle d'aquest cos (a baix) és posterior i podria correspondre a la segona fase constructiva, quan s'hauria aixecat la galeria. Configuració original de l'anomenada dependència de l'Oficial (mitjan segle XIX?) 1ª fase: Mitjan segle XVIII. Partes mitgera de tàpia de les finques veïnes Passadís que dona accés a l'escala de l'edifici. A l'esquerra s'aprecia un 2ª fase: 1828. Construcció de l'edifici escrostonat al mur que deixa visible el tapial que configura la mitgera amb la veïna finca núm. 2. 3ª Fase: Finals del segle XIX Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Realització: Veclus,s.l. Data 005 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) Fases constructives de la planta baixa de la casa núm. 4 Escala: 1:100 Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 18 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del Pont núm. 4. Fases constructives. P1. Detall d'una finestra localitzada en la primera planta. Aquest element podria correspondre a la primera façana posterior de la casa, posteriorment anul·lada per la galeria. 2ª Fase: 1828 3ª Fase: Finals del segle XIX La imatge superior correspon a la sala amb alcoba que afronta a la façana. Mostra forjat de bigues tosques de fusta amb revoltó d'obra. El paviment hidràulic podria correspondre a una reforma posterior. Al centre de la plana, vista interior del mur de façana amb l'obertura del balcó avui cegada. A baix, detall del rebedor del petit habitatge que té accés des del replà de l'escala. Espai que ocupava la galeria o cos avançat en direcció al pati, en el que es pot apreciar l'ús de bigueta metàl·lica i revoltó ceràmic, que situen cronològicament la seva constru- ció a finals del segle XIX (3ª fase) Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Realització: Veclus,s.l. Data 006 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) Fases constructives de la primera planta de la casa núm. 4 Escala: 1:100 Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 19 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del Po nt núm. 4. Fases constructives. P2. 2ª Fase: 1828 3ª Fase: Finals del segle XIX Vista de la dependència sota teulada que afronta a la façana principal de la casa i que conforma un espai similar a unes golfes amb un petit muret com a únic Petit espai destinat a cuina i igualment element de distribució. emplaçat sota la teulada; té accés des des del terrat situat sobre la galeria. La imatge de l'esquerra permet apreciar la configuració de la teulada de l'edifici amb bigues sense polir i llates que suporten les teules. L'estructura no s'ha reformat d'ençà la seva construcció en el primer terç del segle XIX (1828). A l'esquerra, la imatge mostra la galeria que avança el volum de la casa en direcció al pati. Aquesta operació se situa igualment al segle XIX, tot i que podria correspondre a una actuació sensiblement posterior. Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Realització: Veclus,s.l. Data 007 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) Fases constructives de la segona planta de la casa núm. 4 Escala: 1:100 Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 20 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Notícies històriques C/ del Pont núm. 4. Fases constructives. Seccions Detall de la mitgera més oriental de la casa núm. 4 que permet apreciar el parament de maó massís datable al 1828, moment en que va ser construït l'edifici. Detall de la mitgera que separa la casa núm. 4 de la núm. 2 on s'identifica el tapial que conforma el mur, datable al segon terç del segle XVIII, moment en què va ser construïda la finca veïna 1ª fase: mitjan segle XVIII parets mitgeres finques veines 2ª fase: 1828 3ª Fase: Finals del segle XIX Núm. plànol Projecte: Estudi històric i arquitectònic de les cases del C/ del Pont Títol: Fases constructives en l'alçat de la casa núm. 4 Realització: Veclus,s.l. Data 008 núms. 2 i 4 (Districte de Sant Andreu) (seccions) Escala: 1:100 Francesc Caballé i Núria Nolasco Abril 2018 Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 21 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Conclusions: Valoració patrimonial Conclusions: Valoració patrimonial  Aquestes reformes del segle XIX han suposat una diferenciació  Més que una valoració patrimonial individual de cada casa, cal  El solar buit del carrer del Pont 4 va passar a mans del prevere formal de les façanes entre les cases de Pont 2 i 4 i una manca considerar-les en conjunt, i això inclou també les finques núm 6 i Domènec Bover, el qual el 1828 feu construir l’actual casa de correspondència de forjats que fa difícil una unificació dels 8 del carrer del Pont. Aquest conjunt té un origen comú en la unifamiliar de planta i pis que ens ha arribat fins avui dia. dos edificis. Amb aquests premisses i tenint en compte la parcel·lació i urbanització de l’antic Hort de la Rectoria a mitjan singularitat de la Casa de l’Oficial (Pont 4) i la manca de valors segle XVIII. En aquell moment es formen les parcel·les amb front  En aquesta casa es va produir una segregació d’espai a planta específics històrico–patrimonials de la casa del carrer del Pont 2, al carrer i un hort posterior que arribava fins al traçat del Rec baixa per tal de respondre a l’obligatorietat d’acollir les tropes, la futura intervenció hauria de tenir en compte aquesta comtal. esdevenint –segurament durant la segona o tercer carlinada- la diferència a l’hora de plantejar solucions no conservatives. “Casa de l’Oficial”. Una rajola ceràmica mantinguda a la façana  Aquesta parcel·lació original ha estat històricament alterada per així ho indica. Aquest fet és d’una gran singularitat dins la  Qualsevol actuació que afecti el subsòl haurà de fer-se mitjançat diverses actuacions urbanístiques com han estat: història de Sant Andreu. control arqueològic. - Obertura del carrer del Segre (dècada de 1950) i enderroc finques veïnes  La casa del carrer del Pont 2 va ser reedificada amb un projecte - Cobrició del traçat del Rec –carrer Cinca (dècada de 1950). que no va mantenir massa res de l’edifici original –més enllà de - Enderroc de les estructures del jardí posterior de les parcel·les i l’estructura murària de les mitgeres- en algun moment del urbanització d’un nou espai públic (2016) darrer terç del segle XIX, entre 1870 i 1897. El seu promotor va ser Andreu Basté.  Les estructures que conserven la morfologia original del segle XVIII són les de les cases del carrer del Pont 6 i 8 que no formen  Aquesta reedificació integral va convertir la casa de Pont 4 en un part d’aquest estudi. El seu estat de conservació és, però, molt edifici d’habitatges –amb uns pisos de reduïdes dimensions- en precari. un dels quals hi vivia el propi Basté  Les cases del carrer del Pont 2 i 4 tenen un origen comú en un  En resum, doncs, ens trobem davant del que fou un projecte de mateix establiment d’un doble cos a favor de la família Molins. traçat de carrer de mitjan del segle XVIII, on es van construir un Tanmateix , a mitjan segle XVIII només es va construir la casa del seguit de cases unifamiliars de cos, l’exemple dels quals serien carrer del Pont 2, restant el solar de la del carrer del Pont 4 buit las cases de Pont 6 i 8. Les dues cases objecte d’estudi, o bé van fins al 1828. transformar la seva fesomia inicial –cas de la reedificacióde Pont 2 al darrer terç del segel XIX, o bé van ser construïdes seguint un  La construcció de la casa del carrer del Pont 2 havia de ser altre paràmetre, cas de l’edifciació de Pont 4 al 1828. similar a les que encara es mantenen dempeus al carrer del Pont 6 i 8, amb murs de tàpia. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 22 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental En aquest apartat s'inclouen les fitxes dels documents recercats durant APÈNDIX DOCUMENTAL la investigació i que fan referència d'una manera explícita a l'evolució històrica de les finques objectes d'estudi i el seu entorn urbà. A banda de la seva identificació arxivística, cadascun dels documentals que s'inclou disposa d'un apartat de resum i/o transcripció parcial, d'on s'extreuen aquelles informacions més útils i significatives per a la història de l'evolució de la propietat i de la configuració estructural de l'edifici. Sempre que ha estat possible s'ha realitzat una còpia de la documentació, seguint i respectant les normes i criteris de cada arxiu consultat. Arxius i fonts consultades Registre de la Propietat (RP) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 23 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 1 Reconeixement de l’establiment de tres cossos de la peça de terra de la Rectoria que s’havien fet anteriorment 1775 AHPB Resum/transcripció Notari Gaietà Simó El rector de Sant Andreu del Palomar Fidel Fita reconeix que el seu antecessor Joan Llagostera havia fet establiment d’aquests tres cossos a favor de Josep Babot amb l’obligació d’edificar-hi cases, però no es troba cap títol. Per tal que es pugui inscriure el dret de propietat dels successor de Josep Babot, fidel Fita atorga de nou l’escriptura de l’establiment, on ja hi figura construïda una casa. La casa de Valerià Babot, limita a l’oest amb un “cos” –no casa de Joan Molins (actual Pont 4) i a l’est amb la casa del germà de Valerià, el traginer Pau Babot. Com a origen de la peça de terra es cita la donació que es es va fer de la mateix per part del pagès Joan Cuyàs, snese que s’indicqui la data. Observacions: La notícia corespon a la finca del carrer del Pont 6. S’inclou per les dades de context que aporta Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 24 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 25 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 26 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 2 El rector Fidel Costa signa establiment a Jaume Molins d’una peça de terra pertanyent a “la pessa de terra de la Rectoria”, confirmant un establiment 1792 anterior 5 desembre APNB Resum/transcripció Not. Miquel Mir El prevere i rector de la parròquia de Sant Andreu del Palomar Joan Llagostera va establir de paraula en emfiteusi a Jaume Molins un tros de terra per a que aquest construís una casa. Molins va construir la meitat de dita casa, en la que habitava, i pagava el cens imposat de 6 lliures, però no tenia cap títol de l’establiment. Per aquest motiu va sol·licitar al llavors rector Fidel Costa que li atorgués una escriptura, cosa que es formalitzà el 1792 davant del notari. La finca que s’estableix es descriu com “tot aquell tros de terra de tinguda de amplaria 51 palms y de llargaria 204 [...] que de alguns anys a esta part se troba construhida la mitad de la sobredita casa per lo mateix Molins, que es part i de pertinències de aquella pessa de terra [...] tinc y possehesc en lo expressat lloch de Sant Andreu y cerca la casa de la Rectoria o del curat anomenada la pessa de terra de la Rectoria”. Aquesta peça de terra pertany a la rectoria per la donació que en va fer –no es diu l’any- el pagès Joan Cuyàs. Afronta la propietat establerta a l’est, part amb Mariangela Babot, vídua de Josep Babot i de Joan Babot, mare i fill, “part amb lo rech condal, mediant un camí que allí es”; a migdia amb Jaume Guardia; a ponent amb Mariangela Borrell, vídua de Bartomeu Borrell; i, a tramuntana, amb “lo pati anomenat lo Padro de dita Iglesia de Sant Andreu” i part amb el cementiri, “ mediant un camí públic que va a la rectoria a entrada”. L’establiment fixa un termini de 5 anys per a construir la meitat que resta de la casa i confirma el cens anual imposat de paraula de 6 lliures. L’entrada va ser un pollastre. Observacions: Reproducció digital íntegra del document. No es diu la data de l’establiment verbal. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 27 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 28 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 29 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 3 1827 Teresa i Manel Molins venen al prevere Domènec Bover una peça de terra 1 setembre APNB Resum/transcripció Not. Francesc Mas i Fontana Teresa Molins, vídua de Jaume Molins, i Manuel Molins, fill del matrimoni, com a usufructuària i hereu universal dels seus béns, segons el testament que va atorgar el 20 de maig de 1813, per tal de satisfer diferents deutes que tenen, venen al prevere Domènec Bover, qui ho adquireix com a privada i laica persona “tot aquell tros de terra de tinguda de amplària vint y cinch palms y de llargària dos cents quatre palms que es la mitat de la part de solixent de aquells cinquanta palms de amplària en la restant mitat dels quals se troba edificada la nostra casa”. Els deutes corresponien tant a les pensions que es devien del cens, com a satisfer els llegats del testament i saldar el compte per un prñestec d’ordi que li havia fet el seu veí Joan Babot. L’origen de la propietat de Jaume Molins és l’establiment que li atorgà el rector Fidel Costa (Not. Miquel Mir, 5 desembre 1792; vegeu document 1) i “es part y de pertinències de una pessa de terra situada cerca la casa de la Rectoria o del Curat nomenada la pessa de la terra de la Rectoria”. Afronta a l’est amb Joan Babot i part “ab lo Rech Condal mediant un camí”; a migdia amb els successors de Jaume de Guardia; a ponent “ab la casa de nosaltres dits venedors”; i, al nord “part ab lo pati nomenat del Padró y part ab lo cementiri de la Iglesia mediant un camí publich que va a la Rectoria”. Està gravat per un cens de 6 lliures que percep la pròpia rectoria de Sant Andreu de Palomar. El preu de la venda es va fixar en 450 lliures barceloneses. Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 30 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 31 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 4 1828 Carta de pagament atorgada per Joan Puigalí i Joan Dausà a favor de Domènec Bover 7 desembre APNB Resum/transcripció Not. Salvador Clos Joan Puigalí i Joan Dausà, mestres de cases d’Horta, confessen i reconeixen haver rebut del prvére Domènec Bover la quantitat de 1.117 lliures, 10 sous i 8 diners “en pago a saber en quant a vuyt centes trenta sis lliures per iguals que importaren los Jornals y materials empleats en las obras de la casa que habem edificat de ordre de dit mosen Domingo Bober en la Plasa de la Iglesia de est poble fins a deixarla en lo estat que contractarem primitivament y antes de comensar las obras y en quant a las doscentas vuytanta una lliura setse sous y vuyt que restant [...] son en pago de totes las demes obras o millora que habem posteriorment fet a mes de las que marcaba lo plan de la citada casa fins a deixar esta acabada com en lo dia esta a les quals [...] han valorat las dites millores Matheu Marques y Llorens Buxareu experts per nosaltres y dit Mosen Domingo nomenats a fi de desvaneixer algunes disputes que sobre est particular se han suscitat. Y ab dites quantitats no sols quedem enterament satisfets de tot lo concernent a nostre ofici com es de construir dita casa parets de son hort o eixida y pedres de portal y balcó y demés, sinó que també de lo que te mira a fuster, mañá y altres oficis que pugan haver treballat en la fabricació de dita casa”. Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 32 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 33 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 5 1829 Conveni signat entre Joan Puigalí, Joan Dausà i Domènec Bover 31 març APNB Resum/transcripció Not. Salvador Clos Joan Puigalí i Joan Dausà, mestres de cases, exposen que el 7 de desembre anterior van atorgar carta de pagament a favor de Domènec Bover per la quantitat de 1.117 lliures, 10 sous i 8 diners satisfeta per la construcció de la casa. Aquesta xifra incloïa el pagament de “la pedra picada que se ha esmersat en dita casa [...] lo que se digué així equivocadament pues ha resultat dels comptes passats a dit Domingo Bover que est deu pagar lo import de la tal pedra a son dueño per separat sobre la cual circunstancia y sobre alguns altres partits contenguts en dits comptes se suscitaren varias discussions pretenent nosaltres que sens debien abonar també per separat com a equivocacions partides y averiguadas despues de haver firmat la tal apoca”. Segons el document per resoldre aquestes desavinences es va acudir al Vicari General de la Diòcesi i al Jutjat Provincial, finalment “per medi de ben intencionades persones la pau y quietud de dites parts zelants se han terminat las nostres disputes”, establint-se el conveni següent: o Bover ha de satisfer 37 duros de plata a Puigalí i Dausà o Puigalí i Dausà assumiran les reclamacions de pagaments que poguessin esdevenir-se per part d’altres oficials participants en l’obra. o Les dues parts renuncien a prosseguir amb els recursos presentats a les diferents instàncies legals Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 34 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 35 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 6 1836 - "Número 2. Plano que comprende el terreno cultivo regable con las aguas de la Acequia Real en una parte del término de San Andrés de Palomar". ACA Coleccions de Mapes i Resum/transcripció pl`+anoals , 39-48 E Domingo Bover Pbro. Conjunt de 10 plànols realtizats el 1836 per Tomas soler Ferrer S Epifanio de Fortuny 64 Manuel Molins on S’indiquen totes les parcel·les regades pel Rec Comtal. W Bartolomé Frescals El full núm. 2 correspon a part del municipi de Sant Andreu del N La casa del mismo Molins Palomar. Reproduïm el detall de la zona objecte d’estudi, E Franca Babot on es grafia l’antiga església i s’aprecia perfectament el S La Acequia Real 65 Domingo Bober Pbro. conjunt e cases que es van aixecar a la peça de la Rectoria. W Manuel Molins Les finques objecte d’estudi es corresponen als núms 64 i 65, N La casa del mismo Bober que a la llista adjunta al plànol i que també reproduïm E Juan Giró parcialment surten a nom de Manuel Molins i Domènec Bober. La Acequia Real 66 Un huerto de Franca. Babot S La dicha Acequia Real W Domingo Bover Pbro. N La casa de la misma Babot E La bajada a la Acequia Real S Franca Babot 67 Un huerto deJuan Giró W La dicha Babot N La casa del mismo Giró E La Acequia Real S Otro huerto del mismo Parroco y la Yglesia El referido Cura parroco del Pueblo de del Pueblo 68 Sn Andrés W La dicha Iglesia pedro Mesadas N Pedro Sagristá E La Acequia Real S La bajada de la plaza a la Acequia Real 69 El mismo parroco W La Iglesia del Pueblo N La dicha Iglesia y otro huerto del mismo Parroco E La Acequia Real S Pedro Jordi mediante un torrente 70 Epifanio de Fortuny W Caserio y huertos del Pueblo N Los huertos de las casas del mismo sitas en la plaza de la Iglesia Observacions: Agraïm el buidatge d’aquesta font a Jordi Petit del CEII. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 36 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 7 1854 Protocol·lització de l’escriptura privada de venda realitzada entre Domènec Bover i el matrimoni Josep Busquets i Francesca l’any 1845 26 març APNB Resum/transcripció Not. Salvador Clos Domènec Bover devia a Josep Busquets i a la seva esposa Francesca Maria Busquets 2.415 lliures. Per tal fer front al seu pagament els hi va vendre la casa que posseïa amb hort situada en l’anomenada plaça de l’Església. L’edifici es descriu com “tota aquella casa ab sa eixida u hort”. Les seves mesures concorden amb les que figuren en els documents precedents i es fa constar la seva situació “en la plasa de la iglesia de esta població y frente la mateixa plasa antes fossar, señalada de número 51”. Afronta a l’est amb els successors de Joan Babot i part “amb el rech condal mediant un camí”; a migdia amb Epifani Fortuny, a ponent amb la casa de Manel Molins i, al nord, “amb la referida plaça antes part padró y part cementiri”. La propietat del rector es remunta, quant al solar, a la venda atorgada per la família Molins l’any 1827 vegeu document 2 i pel que fa a l’edifici per haver-ho fet construir a les seves costes (vegeu document 3 i 4). El preu de la venda es va fixar en 2.415 lliures. La venda, però, es va fer mitjançant una escriptura privada expressant, però, la voluntat d’elevar-la a pública. I això és el que va fer Josep Busquets l’any 1854, després que Domènec Bover hagués mort l’any 1849. Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 37 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 38 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 39 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 40 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 8 1862 Francesca Vila Busquets hipoteca la finca com a garantia de l’aixecament del plànol topogràfic de Sant Andreu de Palomar 28 juliol APNB Resum/transcripció Not. Narcís de Puig L’alcalde de Sant Andreu de Palomar, Jaume Basté i Josep Busquets i Vila, mestre d’obres i director de camins procedeixen a la contractació per a la realització del plànol geomètric del terme de la població i del plànol parcel·lari “marcándose claramente en el todas las divisiones de propiedad con los nombres de los propietarios como y también los parcelarios” . Es fixen les característiques dels plànols, i els terminis de pagament sobre el pressupost anual de 16.000 rals, sobre el total de 33.500 rals. El compromís de l’agrimensor és aixecar els plànols en el termini de 18 mesos. El contracta fixa les següents obligacions: Josep Busquets es compromet a dibuixar “el parcelario de todo el termino municipal, marcando en el la forma conveniente de todas las parcelas rústicas y urbanas con expresión de su cabida, extensión linderos nombres de los propietarios y demás accidentes notables” i assumeix les despeses de personal o material necessàries per a la confecció i aixecament dels plànols i les indemnitzacions per possibles perjudicis que es puguin ocasionar. L’alcaldia es compromet a facilitar a Busquets les dades que necessiti i a prestar-li cooperació i protecció. Com a garantia Francesca Busquets hipoteca “toda aquella casa compuesta de bajos primero y segundo piso con su salida o patio”; les dimensions de la parcel·la continuen coincidint amb les de la documentació precedent i afronta a la data a l’est amb els successors de Joan Babot i part “con la acequia condal mediante un camino” a migdia, amb Epifani de Fortuny, a ponent amb la vídua de Manuel Molins i al nord amb la referida plaça. Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 41 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 42 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 43 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 44 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 45 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 9 1870 Maria Tristany dóna la casa a la seva filla Antònia Molins 1 juliol APNB Resum/transcripció Not. Agustí Obiols Maria Tristany, vídua de Manuel Molins fa donació a la seva filla Antònia Molins –casada amb Joan Culell i Virgili- de “toda aquella casa con su huerto al detrás de la misma contiguo que posee en la Plaza Vieja o de la Constitucion del pueblo de San Andrés de Palomar”. Es fan constar les mesures (24 pams d’amplària per 408 de fons, és a dir poc menys de 5 metres per 81,5) i un valor de 2.000 lliures. Afronta a orient amb Francesc Busquets (Pont núm. 4), a migdia amb Marià Puig, abans Epifani de Fortuny, a ponent amb els hereus d’Agustí Trescals i al nord amb la plaça. Està gravada per un cens de 28 rals anuals que percep l’Estat succeint a la rectoria de la parròquia de Sant Andreu i per altres càrregues hipotecàries que es detallen. La propietat de la donadora remunta a l’herència del seu espòs Manuel Molins i Fontanet (amb testament atorgat el 1856), aquest la va heretar del seu pare Jaume Molins l’any 1811 i aquest també del seu pare Joan Molins a qui va ser establerta pel rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, vers els anys 1740 o 1750 “según se afirma”, és a dir, sense documentació notarial que ho acrediti. Com era habitual en aquestes donacions, la donadora obligà la donatària a mantenir-la en vida a la casa o, si se separen, pagar-li una pensió diària. Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 46 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 47 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 48 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 10 1958 Expedient relatiu a l’expropiació de la finca del carrer del Pont 2 AMCB Obres Públiques Resum/transcripció Exp. 7224 El gener de 1958, el conseller delegat del districte de Sant Andreu es dirigeix al negociat d’urbanització i reconstrucció de l’ajuntament sol·licitant l’expropiació de la finca del carrer del Pont,2 per tal de poder completar el pla d’urbanització de l’àrea de la plaça Orfila. Els serveis tècnics d’urbanisme i valoració van aixecar un plànol parcel·lari de la finca que apareix com a propietat de Francisco giol Ventura. Al plànol pot observar-se el carrer del Cinca -ja obert- la parcel·la veïna del carrer de l’Ajuntament 12 -ja de propietat municipal- i la casa del carrer del Pont 4 –que consta com a propietat de Josefa Busquets Salvany. S’indica, a més, la forma que havia de tenir la nova illa, amb la data d’aprovació d’aquest planejament: 22 de setembrte de 1930. En tinta de color blau s’indica la superfície vial que el propietari estava obligat a cedir –i que es correspon gairebé amb el solar de la casa- i una petita porció de només 3 metres quadrats –tintada de groc- que seria exclusivament la part que caldria expropiar. La resposta del negociat d’urbanisme al mes de maig va ser negativa, ja que no hi havia partida prevista i a més calia la definició d’un programa urbanístic amb la cooperació necessària dels propietaris Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 49 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 50 ESTUDI HISTÒRICO-ARQUITECTÒNIC DE LES FINQUES DEL CARRER DEL PONT 2 I 4 DE BARCELONA (DISTRICTE DE SANT ANDREU) Apèndix Documental Doc. 11 1967 Ocupació del solar expropiat per l’Ajuntament AMCB Patrimoni: exp. Pont 2 Resum/transcripció El propietari de la casa del carrer del Pont 2, Francisco Giol Ventura, dirigeix una instància on fa constar que el llogater que té a la part posterior de la seva finca – Hilario López- ha passat a enderrocar part de la tanca que el separa del solar veí propietat de l’Ajuntament. Giol vol deixar constància que aquesta obra, i l’ocupació del solar de l’ajuntament per part del seu llogater- s’ha fet sense el seu consentiment i que ell no en té cap responsabilitat. Adjunt a la instància, s’acompanya un plànol on s’indica la part de tanca enderrocada. Observacions: Reproducció digital íntegra del document. Veclus s.l. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic 51