AJUNTAMENT DE BARCELONA COMISSIÓ DE CULTURA ELS JARDINS DELS INFANTS ABRIL 1920 □□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□D De rexcessiu allunyament de la natura L'actual organització de la societat amb ela seus grans centres de producció industrials i comercials, ha estat ima de les causes primordials que, atreient l'home vers els nuclis de les ciutats, l'ha anat allunyant de la natura. Mes, aquest allunyament ha estat tal i els nuclis de les nostres ciutats han anat densificant-se de tal que la mena, vida en les ciutats que de primer antuvi semblava l'ideal per acomplir les necessitats d'aqueUs que hi acudien plens podria d'aspiracions, esdevenir-los i els esdevé, de fet, nocius, fent-los sucmnbir als periUs que les excessives aglomeracions porten sempre aparellats tan per la salut del cos com per la moralitat de l'ànima. Del retorn de la ciutat a la natura Cal doncs, que els governs que han de vetUar pel bé dels ciuta- dans es captinguin per medi d'una bona instaüació lliures, de d'espais parcs i de jardins, d'aUiberar-los, en quant sigui possible, d'aquests periUs que els vénen de l'aUunyament excessiu de la natura i de la consegüent absència de les influències dels elements naturals, així com de les d'altres elements d'ordre espiritual que pròvidament sempre ens porta la natura. En la nostra ciutat s'hi deixa sentir aquesta necessitat; car, degut a la seva gran preponderància ha esdevingut centre d'atracció i d'immigració de la resta d'Espanya, trobant-se actualment amb districtes d'una densitat gairebé inconcebible i només explicable sistema pel nefast dels reUogaments que és, sens dubte, una de les causes majors de desmoralització i de baixos contagis de la nostra ciutat. Barcelona, amb més Uum, més sol i més aire podria minvar en gran paTt la mortalitat que l'afligeix, així com la criminalitat i altres baixos instints dels seus ciutadans que no l'honoren pas gens. Mes, ja no és solament en aquest sentit negatiu que ha de captenir-se la nostra ciutat d'evitar tots aquests mals, sinó, positivament, per béns arribar assolir amb garantia els nombrosos i interessants que a s'hi oposen, curant que un dels elements que influeixin en els plans de i projectes que es vagin fent de la ciutat sigui un bon sistema parcs. Si be és cert que el dur a terme aquesta millora farà créixer d'una manera considerable els pressupostos de la ciutat, no ho és menys que augment de pressupost l'acompanyarà indefectiblement un a aquest augment de moralitat, de goig i de salut dels ciutadans que el com- de l'ordre espiritual, sinó fins i tot, en el pensarà ja no sols dins econòmic. Ningú pot dubtar que a l'augment de benestar material i espiritual i de salut corpòria de l'individu, ha de respondre-li'un augment de capacitat productiva, i això dintre tots els ordres. De quina intervenció ha de tenir la Comissió de Cultura en el sistema de parcs de la ciutat El sistema de parcs i jardins que correspon a la nostra ciutat segons l'extensió que ocupa, així com el pla a què ha d'obeir la seva ins- tallació i distribució en la Ciutat i en els seus voltants, és un problema dintre el cercle d'acció en què s'ha de moure cau aquesta que no Comissió de Cultura. Majorment quan existeix dintre l'Ajuntament es capté de l'urbanització de la ciutat i d'una un altre organisme que refereix manera especial dels seus parcs i jardins. Això en quant es a aquest sistema de parcs en general; car dintre d'aquest sistema hi ha elements en els quals evidentment, com ja es veu pel que són i pel lligats que estan amb l'obra de cultura- general, només pot entendre-hi aquesta Comissió: aquests són els jardins d'infants i els camps de joc. Sapigut és que a totes les ciutats importants d'arreu, a part de les en grans reserves de natura que respecten espandir-se i dels parcs i urbans i suburbans destinats a l'esplai de tots els ciuta- jardins dans, se'n destinen part als infants, curant d'instaflar, exclusivament per a ells, jardins i camps de joc. La nostra ciutat si bé és cert que s'ha captingut, encara que po- quíssim, de reserves i de parcs i jardins urbans i suburbans (parcs Montjuich, Guinardó, VaUvidrera, Ciutadella, etc.) no ho és menys que ha tingut en oblid els jardins d'infants i els camps de joc, no sol comptant encara avui ni amb un sol jardí d'infants ni amb un camp de joc oficial. 6 — I De ço que ha defer l'Ajuntament de Barcelona, en l'actualitat, davant el poblema dels jardins d'infants i dels camps de joc L'Ajuntament de Barcelona, degut al seu estat actual econòmic, no pot procedir tot d'una a la installació de camps de joc i de jardins d'infants en el nombre que correspon a la nostra ciutat; però sí que pot i deu preparar-se i captenir-se d'aquest problema, per quant, tro- bant-se amb millors condicions, el pugui abordar amb garanties d'èxit. Aquesta preparació la pot dur a terme, installant un jardí d'in- fants tipus en el qual es puguin anar fent ja els assaigs que es cre- guin convenients i del qual es vagin traient les experiències de la realitat de casa nostra, esdevenint així el patró de tots els altres que més tard hagin d'anar integrant el pla de conjunt. Aquest pla de conjunt és precís tenir-lo ja preconcebut de tal manera, que aquest primer jardí d'infants tipus que es creï i els al- tres que vagin creant-se més endavant, quedin ja dintre d'aquest pla i obeint els principis que ens han governat al fer-lo. De no ser així ens exposaríem a malversar quantitats en institucions que probablement més tard foren desplaçades dintre l'obra de conjunt que en aquest cas com en tots és la que ha de perseguir l'Ajun- tament. Del sistema de parcs davant les grans ciutats Abans d'assenyalar les característiques que tindrà el nostre jar- di d'infants tipus, creiem oportú transcriure el capítol <(Notes sur les parcs de quelques grandes villes», de l'obra «Grandes viUes et systèmes de parcs» de Forestier, perquè a la vegada que ens ser- virà d'orientació al veure el que han fet altres ciutats del món en aquest punt, veurem per contrast el desnivell enorme en què ens trobem en institucions d'aquesta mena. Mes hem de notar que en aquest resum de Forestier hi són compresos no solament jardins d'infants i camps de joc, sinó tat el referent a un sistema complet de parcs; grans reserves, parcs urbans i sub-urbans, jardins de bar- riada, camps de joc, jardins d'infants i les grans avingudes i pas- seigs. Comença el capítol de Forestier: — 7 BOSTON La primera idea d'un sistema de parcs sortí de Boston l'any 1891. Això que de primer antuvi fou considerat com un somni, i semblava no poder realitzar-se sinó després d'una sèrie de generacions, fou pro- jectat en l'espai de dos anys i executat en el de set. El que persegueix essencialment el sistema metropolità de Boston (ciutat de 500,000 habitants aproximadament), és: assegurar reserves, el més grans possibles, de boscos, de parcs i de llocs comunals dins del districte i de jardins públics a dins mateix de Boston i a dins de cada municipalitat i ciutat del districte; organitzar-los, reUigar-los entre eUs i constituir un conjunt ben equilibrat, ben protegit i adaptat a lea exigències de la realitat. Aquest sistema comprèn, doncs, els 70 petits parcs i play-grounda (camps de joic), repartits dintre de Boston, els parcs i jardins par- ticulars de cada municipalitat del districte, les reserves del dis- tríete i, finalment, les grans avingudes que les ajunten. Per tot això ha calgut la gran cooperació de 39 municipis. L'any 1894 fou nomenada una comissió i, quan en un pla de- mostrà el que podria realitzar-se pels voltants de Boston, causà una sorpresa general. Després el moviment ha donat bé de resultats : la Comissió activament ha prosseguit la tasca que s'imposà de donar a Boston í als seus voltants un sistema de parcs i de passeigs el més gran entre els que es coneixien i tal vegada el miUor de tot el món. La Comissió volia enllaçar toit d'una les 1,000 hectàrees d'espais Uiures de Boston i els passeigs dispersos per les diferents corpora- ci'ons de les diverses municipalitats del districte per medi de park- wais (avingudes-passeigs, camins de parcs), després d'afegir a aquest primer fons, el més important, llargues reserves fora de la zona de les aglomeracions. ^ El primer de desembre de 1903 la Comissió havia gastat 56.000,000 de francs i el pressupost del 1903 preveia la continuació del projecte destinant-li una quantitat anyal de 15.000,000 de francs. Els resultats obtinguts ja, són els següents: Els espais con- fiats a la Comissió especial comprenen aproximadament 3,750 hec- tàrees. Ha construït 25 quilòmetres d'avingudes-passeigs (park- ways), i ha adquirit terrenys per a fer-ne 15 quilòmetres més. El conjunt d'espais lliures de Boston i de les altres ciptats del districte és de 6,140 hectàrees. El total de les despeses invertides en adquisició de terrenys i en noves habilitacions en tot el districte s'ha elevat a 166.000,000 de francs. Això pot donar una idea de l'importància d'aquesta opera- Pati cl e recreació Newmgton - LonJres - 9 1 ció. La Comissió s'ha esforçat en treure partit i en fer prevaldré les cinc característiques d'aquesta regió, els tres rius i les dues mun- tanyes: Middlesex-Fels (760 hectàrees), Blue Hills Reservation (2,000 hectàrees). Ha previst també terrenys vora les costes de l'Occeà. Totes aquestes parts estan enllaçades l'una amb l'altra segons els prín- cipis que ja hem indicat més amunt: parcs, avingudes, passeigs. No hi ha, doncs, encara cap enllaç entre la part del nord i la del sud, en què cada divisió forma un conjunt coordenat i enUaçat per un seguit de parkways. L'enUaç serà probablement fet entre aquestes dues grans parts per un parkway partint d'Hardard, Bridge, tra- vessant Cambridge i SomerviUe i que arribi a Fels Way. Aquest enUaç que és un dels més importants del projecte exigirà la demo- lició de certs barris ja construïts. I en fi, els habilitaments nous de terrenys ja adquirits consti- tuiran el seguit d'aquest esforç admirable, les conseqüències del qual han estat tan excel·lents que l'exemple ha estat imitat, a no tardar, per tots els Estats Units, a Anglaterra, a l'Àustria, i a Es- panya. Heu's aquí algunes ratlles del report de la Comissió de Parcs de Boston (report de 1904), que és interessant de citar: No podem més que acréixer la nostra esperança de veure com els esperits il·lustrats i consagrats al bé públic es convencen que no hi ha doi a la ciutat que sigui més útil i agradable al conjunt dels ciutadans i que honorí més inoblidablement al donador que im ter- reny públic de recreació. Per tots els medis s'ha procurat d'encoratjar la creació de play- grounds. Dues lleis han estat votades amb aquest objecte i l'una d'e- lles estava destinada a desenrotllar la construcció d'habitacions amb espais lliures que els propietaris desitjaven guardar per jardins o camps de joc. Sota l'aprovació de la Comissió de parcs, aquests terrenys poden ser llogats a un preu, no excedint la quantitat de la taxa de contri- bució, per ésser destinats a un emplaçament de jocs. L'adminis- tració és confiada al propietari sots la vigilància del servei de parcs. Aquesta llei dóna al filàntrop propietari la facilitat de cooperar, amb els serveis municipals, a la construcció de cases models i d'obrir i airejar els barris de massa densitat i mal sans (Boston Heralt, 19 se- tembre de 1904). Hi havia a Boston, el 1904, sota el control del servei de parcs, 15 play-grounds. La Uur repartició és tal, que cada nen en té un a menys de 800 metres de distància i els joves a menys de 1,600 me- tres els grans camps de joc. — 13 3 Aquesta municipalitat no ha ohlidat pas, malgrat el desenrotlla- de ment admirable dels seu sistema de parkways, de grans parcs i dels reserves exteriors, l'interès tant gran dels petits jardins, camps de joc i de recreació. NEW-YORK A New York l'esforç ha estat tal vegada més remarcable encara, en raó de l'enormitat de despeses que han calgut invertir-se per ad- quirir els terrenys necessaris per la realització del projecte. La mu- nicipalitat no ha temut d'haver de pagar certs terrenys a prop de 1,000 francs per metre quadrat. (L'adquisició dels terrenys de Mul- berry-Park que no té gaire més d'una hectàrea, ha costat prop de 8.000,000 de francs i aquell de Seward-Park poc més a menys de la mateixa extensió, prop de 12.000,000 francs). Però ella havia com- près la gravetat actual d'aquesta qüestió i, malgrat tot, ha prosseguit vigorosament el seu projecte. El 1902, New-York ha destinat aproximadament uns 26.000,000 de francs per a habilitar nous parcs en la part vella de la ciutat, co- neguda actualment per Borough of Manhattan. Ha dut a terme avenços molt considerables, sobre tot a l'est, que s'ha cobert de jocs. El sistema de parcs que ha estat adoptat preveu la prolon- gació de la famosa avinguda de Riverside (Riverside Drive), cap al nord. Deu atènyer un parc que cobriria les declius boscanes al Uarc de lea vores del riu, fins a l'extremitat nord de la illa de Manhattan. Aquest parc serà enllaçat per una sèrie de jardins i passeigs ja aprovats amb el Central Park. El Bronx, que és una prolongació de New-York, té el seu sistema de parcs ja en part executats. Un dels parks-ways sobre una llargada de tres quilò- metres i mig, és ample aproximadament de 130 metres. Un altre ample de 200 metres que té un quilòmetre de llarg. El més ample park-way que hi ha, és la Bay Ridge Park-way de Brooklyn I'am- piada del qual varia entre 100 i 300 metres. Però el park-way més interessant, i que constitueix l'eix del sistema de Brooklyn és l'Océan Park-way o Boulevard de l'Océan. Ample de 65 metres i llarg de vuit quilòmetres i condueix de Prospect Park a Coney Island. Es projecta el conservar un passeig sobre l'Occeà, a Rockaway, ample també com el Central Park. El report de M. Nelson P. Lewis, enginyer en cap, declara que els park-ways han sigut apreciats i considerats com d'un inesti- mable aventatge. 14 — El preu a què New-York ha de pagar avui dia la seva im- previsió és un dels arguments més convincents a favor dels siste- mes de parcs. Demostra quant necessari és a tota ciutat, qualsevol que sigui, en vies de creixença, de preveure, quan s'hi és a temps encara, un programa complet d'espais Uiures, de jardins, de grans parcs i de reserves. La població de New-York, avaluada per Board of Health l'any 1914, és de 3.838,000 habitants. La superfície de la ciutat és de 85,000 hectàrees i la superfície dels parcs serà de 2,800 hectàrees. L'exemple dels voltants de New-York mereix ésser citat. A Essex- Country, que està habitat sobretot per persones ocupades a New- York, l'any 1894, no hi havia més que 15 hectàrees de reserva i cap passeig avinguda. E&s habitants preveient el desenrotllament de Hur municipi han nomenat una Comissió per a estudiar un projecte i executar-lo. Mitjançant emprèstits que s'eleven a 25.000,000 de francs, comprà 1,400 hectàrees i 5 quilòmetres d'avingudes-passeigs que no són més que el començ d'un sistema més complet. Passa el mateix en tots els voltants de New-York, a Manhattan Island o, dintre el Bronx a Staten Island, a Essex or Hudson Coun- try els sistemes de parcs dels quals estan progressivament enUa- çats. New-York estarà així voltada d'una admirable xarxa d'espais Diures i de passeigs, després d'haver temut d'ésser asfixiada per són foirmidable desenrotllament. Més al preu de quins esforços! XIC AGO El meravellós engrandiment de Xicago, que de 1840 a 1914 ha vist créixer sa població de 5,000 a 2.000,000 d'habitants ha posat més ràpidament en evidència l'insuficiència d'espais Uiures i de parcs per als quals cap programa havia estat previst i que havien habilitat, segons les aspiracions del moment, sense cap idea directriu, sense cap estudi de conjunt. Aquests últims anys, davant els esforços d'altres ciutats, Xicago s'ha adonat de la situació desfavorable en què eUa anava a trobar-se i ha constatat que era una de les últimes ciutats dels Estats Units des del punt de vista de l'extensió mitja de sos parcs calculada per 1,000 habitants. En el Report anyal de la Comissió especial (ge- ner 1901), la preocupació comença a manifestar-se més vivament; aquesta Comissió proposava la realització d'un sistema de parcs més oomplet i miUor estudiat. El Report constatava que l'any 1900 no hi havia més que un acre (4,046 metres quadrats), de parcs per 846 habitants, però això. — i5 no era més que un promig molt menys interessant que la constatació següent: alguns barris, solament, contenien la massa més gran de parcs i boulevards, quan aquelles barriades en què la població era més densa es trobaven sense espais lliures i sense parcs. Onze districtes contenien 1,814 acres de superfície de parcs, en els quals la població era aproximadament de 425,000 habitants o sigui 234 habi- tants per acre de parc. Els altres 33 districtes, amb una població supe- rior a 1.000,000 d'habitants tenien, entre tots, 228 acres d'espais lliures. A partir del 1902, el 1903 i 1904, la Comissió de parcs de Xicago començà la realització dels seus sistemes de parcs. Es decidí el 1903, el nomenament d'pna Comissió per a la creació d'un cinyell exterior de parcs i d'avingudes i, en 1904, la Comissió declarava que era indispensable establir nombrosos terrenys de recreació en els di- ferents barris i de posar-se tot seguit a l'obra sense por de cap mena, davant la quantitat que s'hi hagués d'esmerçar. Cal assenyalar, com a detall interessant, que l'estudi de parcs « i play-grounds de Xicago ha estat començat l'any 1899 per una petita societat de ciutadans coneguda pel nom de Municipal Science Club. L'any 1903, la municipalitat destina 32.000,000 de francs a la creació de nous parcs de 2 a 100 hectàrees de superfície, preferent- ment en les barriades populars. A la part en què la població era més densa els camps de joc de cinc que eren a l'any 1900, el 1904 son 9, pels quals es va invertir de 50 a 100,000 francs cada any. Però el sistema complet constituirà un esforç d'una importància infinita- ment més gran i resultarà a Xicago assolir quasi les mateixes con- dicions de Boston. Actualment (1906), posseeix 84 parcs, cobrint aproximadament, 130 hectàrees i enllaçats per 80 quilòmetres d'a- vingudes-passeigs. En l'estudi de complements, sobretot a l'ex- terior de són programa de conjunt, es tracta de formidables pre- visions. Al nord devora el llac Michigan, a l'oest, cap al migdia, devora el Uac Calumet, les reserves en terrenys elegits per la be- Ilesa natural del paisatge s'estenen sobre de tres a quatre mil hectà- rees ; els 80 o 90 nous parcs cobriran aproximadament 15,000 hectà- rees i les despeses de camps s'elevaran ben aprop de 150.000,000 de francs. Xicago creu aquest projecte suficient per una població de 2.000,000 d'habitants que pensa tenir ben prompte, però preveu la ne- cessitat d'eixamplar aviat, per als 8.000,000 que poblarán (pensa eU), abans de cinquanta anys la ciutat i ses rodalies. El contagi de l'exemple ha guanyat la majoria de ciutats amo- ricanes. Philadelphia, Kansas, Portland, San Francisco, San Lluís, Bal- timoré que fou una de les primeres ciutats en inspirar-se en l'ensenya- ment de Boston i entre les ciutats de menys importancia, Harrisburg. i6 — BALTIMORE La ciutat de Baltimore té estudiat un programa molt interessant La seva població és d'uns 500,000 habitants aproximadament. El projecte constitueix principalment en preservar les vores dels cursos d'aigües i formar parcs, seguint els fons de les valls que són, se- gons sembla, els punts més pintorescs dels voltants de la ciutat. HARRISBURG Aquesta ciutat presenta un exemple certament curiós^ En eUa s'ha atès el millorament de parcs i espais Uiures da pocs anys ençà; aquesta qüestió, però, va ser judicada d'aital importància que decidí l'elecció de l'alcalde. Malgrat ésser majoria els republicans, un demòcrata M. Vance Mr. Cormick va ser elegit perquè havia pres com a tema de sa cam- panya electoral la necessitat per a Harrisburg d'estudiar un sis- tema de parcs. A Europa l'exemple ha sigut imitat a quan menys ha suscitat moviment i miUores. Barcelona ha obert un concurs de projectes per a l'embelliment i extensió de la ciutat. A Bolònia fa alguns anys que es tracta de formar una nova cintura exterior d'espais lliures. Viena i Londres s'ocupen activament en crear reserves i miUorar el seu sistema actual. VIENNE Després de la «Ringstrasse)) de ses places i jardins, va, a dos o tres quilòmetres més Uuny una segona cintura, la Francisco F. Celaya A. Soliva José » Catalina H. Petisme Virgilio » Sebastian S. Domicilio J. Ripoll Fernando » Miguel Guiu Eladio » Antonio P. José » Francisco Punto J. Lago Hora J. Borrell Ricardo » José Francisco Martin Calle N.° Piso P.a J. Lago L. Armengol Jaime Engracia Figueras Torró Pablo » Isabel Lalluna J. J. Borrell Juan > José ]. Gumerá Ricardo > Alberto Lladó Juan » José J. F. Ibafiez Manuel » Julián Robador 52 1 1 Ronda de San Pablo 8 J. Lago Jesús » Federico J. Borrell José »■ Catalina Mariano Cubí 164 Pelayo 8'45 J. Torró Claudio > José J. Molina Antonio » Josefa Arco de San Onofre 1 3 2 Francisco Hospital 9 J. Pedro Guillermo » j. Lladó Casimiro » Francisco Paja 13 1 2 Rambla de los Josefa Estudios 10 J. Porcell Andrés » ^ J. Gumerá Ricardo » Teresa José Roig 19 2 1 Plaza Teatro 10'30 R. Guerrero Juan » J. Lladó Virginia Isabel 17 2 1 Rambla del Centro 10'40 ]. Pascuas Abelardo Ramón Roig Arturo » María F. Ibañez Paloma 3 3 2 Paseo de Colón 10'45 J. Lladó Ernesto » José » Pedro L. Armengol Juan Poniente 46 2 4 Paseo de Hañas Colón Rosa 10'45 » F. Vives José Armengol Antonio » Antonio L. Paloma 4 3 2 Plaza Teatro 11 J. Lago Ramón » Joaquin » Modesto Q. Valls José Roca 8 1 Rambla de los Estudios 11'15 J. Borrell Joaquin » Joaquin L. Lázaro Federico » Jaime San Pedro Mártir 20 1 1 Cortes 11'30 Consejo de Ciento 478 Puerta del Angel 11'45 Bot 14 3 1 Plaza Teatro 12 Atlántida 12 1 2 Rambla del Centro 13 Este 12 3 4 Rambla del Centro 14 Lancáster 10 2 3 Rambla del Centro 14'10 Asalto 20 3 1 Rambla del Centro 14'10 Mediana de San Pedro 48 4 1 Paseo de Gracia 14'15 Ramalleras 2 1 2 Ronda San Antonio 14'30 Mediodía 8 2 3 Rambla del Centro 15'10 Angeles 4 2 3 Rambla del Centro 15'15 Consejo de Ciento 52 1 2 Rambla San José 15'25 Comercio 16 1 1 Carmen 15'25 Mediodía 14 3 4 Rambla del Centro 16*15 San Pedro Mártir Rambla San José 16'20 Durán y Bas 5 2 1 Rambla délos Estudios 16*25 Lancáster 13 2 1 Rambla del Centro 17'10 Mirallers 18 3 Fernando 17'20 Argenter 12 4 Rambla San José 17'25 Sal 5 4 1 Rambla San José 17*20 San Ramón 4 Rambla Canaletas 17*30 Torrente de la Olla 43 4 Lauria 17*30 Obradors 22 Rambla San José 17*30 Ferlandina 45 4 1 Fontanella 17*40 Cadena 39 4 1 Carmen 17*45 Estrella 43 1 Rambla San José 17*45 Julián Romea 11 Paseo de Gracia 17*50 Villarroel Aribau 18*10 Tarrasa Paseo de Gracia 19*15 Cabras 9 1 2 Llano de la Boqueria 19*20 Felipe Gil 9 Paseo de Gracia 19*25 Torres 2 2 1 Rambla de las Flores 20*10 Aragón 281 Paseo de Gracia 21*15 - 49 48 - De la finalitat que han d'acomplir els jardins d'infants i els camps de joc problema dels jardins'i de lloics d'esbarjo per als infants, a El part d'aquest concepte de prevenció que ha de tenir, desUiurant-IoiS dels nombrosíssims perills que els amenacen, en té un altre de po- sitiu i educacional, que, enc que aquell primer no fes necessària de tota necessitat la seva solució, aquest la faria convenient de tota conveniència. El jardí d'infants i el camp de joc no ha de tancar la seva fina- litat en evitar purament els perills que hem exposat en el capítol anterior, sinó que, aprofitant-se dels medis educatius que té per da- munt de l'escola, li ha d'ésser un bon complement en l'obra de la formació dels nois. De quant bon instrument d'educació és el joc Un dels primers i dels millors elements educatius amb què compta la institució de jardins i de camps de joc per als infants, és el joc lliure. Si cap medi-ambient mereix ésser qualificat d'eminentment educatiu, és el del joc. EU és un dels miUors camins per arribar a una deguda educació del caràcter i fins a la victòria de sí mateix. El joc, a part dels aventatges que té d'aUunyar l'enuig que pervé de de la inacció, arribant i tot a endolcir els mals de la vida, i fer-nos reposar del trebaU i fins essent font de noves energies, té aqueU altre aventatge que no tenen altres medis de posar en activitat totes les nostres facultats i tots els nostres sentits ja siguin d'ordre inteUectual, ja d'ordre purament moral. El qui juga continuament ha d'engi- nyar-se i ha da tenir iniciativa, i el mateix aprèn de tenir fortitud en defensar-se, que audàcia en atacar; de entregar-se a la joia un moment de triomf, com de resignar-se en un altre moment de pèrdua ; ara es defensa eU sol en sentit individualista, ara s'ajunta i se suma col·lectivament a tots els altres per assolir un terme desitjat; ara és amb foirça física que ha de vèncer un obstacle, ara és amb un pur en- giny: no hi ha facultat, no hi ha sentit, no hi ha energia en l'home que no estigui en aquest va i vé durant el joc. Aquesta simultaneïtat en què es posen en acció en el joc tots els elements de l'home té l'alta valor de facilitar aquella recta coordinació i harmonia entre les forces de l'esperit i les de la matèria, entre uns elements d'un estament social i uns altres d'un altre estament, sobre la qual ha de basar-se la felicitat i el benestar de l'home i de la societat. 5o — Del joc i de les forces subconscients del és UNA altra de les valors joc l'adjutori que ens presta, en tractar de voler-nos conèixer nosaltres mateixos. Aquesta ciència de conèixer-se a sí mateix sempre ha estat considerada com una de les més àrdues d'assolir. I n'és més encara, si considerem el fons de subconsciència que tots duem en nosaltres, ja siguin fruits d'herències, ja d'altres causes desconegudes. Tots en tindrem alguna experiència. Sovint certs sentiments que ens meravellarien en els altres els hem de combatre dins de nosaltres. Ës aleshores que ens meravellem de nosaltres mateixos i tenim la sensació que duem dintre nosaltres un home que ens és desconegut. Aquest fenomen és freqüent en el joc, arribant i tot a constituir un dels seus perills per l'exposició amb què esclaten aquestes forces i passions que ens eren insospitades. No és rar veure en el joc que en una d'aquestes expio- sions l'home més mansuet de cor se'ns presenta amb totes les carac- rístiques d'un colèric. De la necessitat d'una deguda direcció en el joc PER analitzar i treure resultat de totes aquestes virtuts que té el joc, així com per treure profit d'aquests sentiments que només en ocasions del joc se'ns manifesten, en tractar-se d'infants i de nois, és necessària una deguda direcció. Tant és així que sense aquesta direc. ció, totes les virtuts educatives que té el joc esdevindrien, i esdevenen de fet, perills. D'aquí ve que les hores de joc siguin considerades per molts mestres de casa nostra com una vera tortura, car el joc que hauria d'ésser l'instrument per afermar més encara els bons hàbits adquirits pel noi en l'escola, especialment el de l'ordre, els hi desor- denen d'una manera tal que el desordre i la distracció els perdura encara, les hores de classe, en perjudici, naturalment, del treball que correspon a aqueUa hora. Això és degut no a altra cosa que a la manca d'intervenció del mestre. A les nostres institucions, salvant honroses excepcions, és corrent trobar, les hores de recreació, els nods jugant desordenadament, mentre qui els hauria de vetUar es passeja abstret en les seves cavilacions, escudat en aqueU principi que mentre no axafin res, ni es trenquin cap braç els nois es diverteixen. Cal intervenir en el joc dels nois i cal fer-ho, com hem dit, d'una manera deguda.- Sempre que aquesta direcció ultrapassi els seus termes, el joc també esdevindrà ineficaç. Els termes dintre els quals s'ha de — 5i moure aquesta direcció han d'ésser sempre limitats per la iniciativa del noi que juga. Hem de vetUar el joc, no l'hem d'imposar. Per això la millor intervenció del pedagog creiem que és el que jugui eU i tot amb els nois, i així, suaument, anirà afinant, en molta part, amb la seva sola presència, els hàbits dels nois i les manifestacions dels sentiments Uurs. A part d'aquestes raons, la direcció en el joc es fa necessària per un altre concepte, car, com diu Claparede, per molt gran que sigui en els nois la tendència al joc, molts cops es troben que no saben en què jugar i s'avorreixen cercant d'aquí i d'aUà. La impulsió ja la tenen, els manca la idea que la sistematitzi en una activitat coordinada. És Uavors que també cal la intervenció, però no mai imposant-los un joc, sinó proposant-ne de diversos i ajudant-los a trobar-lo. D'aquí la importància que als Estats Units es dóna a aquesta funció del peda- gog, comptant avui ja amb més de 6,000 directors de joc «play leaders». Del restabliment dels nostres jocs populars Aquesta direcció que exerciria la institució de jardins i camps de joc d'infants en el joc dels nostres nois podria dur a terme una obra tan interessant com és la del restabliment dels nostres jocs popu- lars que tant podria contribuir a retrobar la nostra ànima amb l'abun- dor de Uegendes d'història i de costums que contenen. Majorment interessant fóra aquesta obra, quan a Barcelona hem anat deixant perdre aquests jocs i els hem anat suplint per altres d'estrangers, moltes vegades de no tan bon gust, i sempre desplaçats dintre la ma- nera d'ésser del nostre poble. Avui a Barcelona ja na existeix gairebé cap joc dels nostres, i per a restablir-los tots es farà ja necessari el fer alguna excursió cap als pobles rurals més Uunyans de les grans ciutats, que és a on es con- serven encara lliures i purs del contagi d'aqueUs altres jocs importats de fora. Afortunadament no manquen particulars i fins algunes en- titats que es captenen amb zel d'anar recodlint els nostres jocs populars i d'una manera molt especial la Protectora de l'Ensenyança Catalana. De les diverses temporades dels jocs UNA altra de les influències en el joc dels nostres nois que pot tenir l'obra dels jardins i dels camps d'infants, és el dirigir i orientar les diverses temporades dels jocs. Sovint en institucions particulars educacionals hi veiem jugar als 52 — nois no amb aquell interès viu amb què haurien de jugar. Moltes vegades és degut a la excessiva abundor de jocs que tenen, no sabent quin escollir, jugant un moment amb un, un moment amb un altre joc, i no deixant-se endur l'interès per cap. El camí a seguir en aquest punt ens el donen els mateixos nois lliures a la nostra ciutat. Així haurem observat que els nois hi ha temporades juguen p. e. a baldufa, altres a bales, altres al bòlit, altres al cèrcol, altres a bitlles, altres al rescat i a joc de córrer, arribant així a fer d'un joc la moda de la temporada. Allavors si que els nois juguen amb interès i arriben a sentir com una foUia per aquell joc, esperant els moments Uiures per a donar-s hi de ple. I és interessant observar, comparant els jocs amb el temps de l'any en que els fan de moida, l'avinentesa que guarden entre sí: així, mentre l'hivern els veiem escollir els jocs de córrer i de més moviment, als temps de la calor escoUeixen aquells altres que poden fer sota les ombres, i és també característic, als capvespres estivals, de les nostres barriades suburbanes i fins d'algunes places de l'interior de la ciutat, el sentir- s'hi cants, ben avinents d'aquella hora—amb què les nenes acom- panyen els seus balls rodons. Aquesta funció d'anar orientant les diverses temporades dels jocs, segons les estacions i els temps de l'any, podrà fàcilment exercir-la la institució de jardins i camps per als infants, ja per l'abundor de diversos jocs que tindrà cada jardí, ja per l'avinent que li serà l'or- ganitzar, en dia determinat, grans conjunts del joc que cregui oportú, reunint els nois de diversos jardins. De les plantes, dels ocells, de les cançons i d'altres elements educatius Entoe els medis educatius que podran usar-se en els jardins d'in- fants té una gran importància el fer-los conviure entre les plan- tes, respectant-les i fins curant i tot de llur cultiu. El cultiu de les plantes té una gran infiuència sobre el noi, afinant els seus sentiments i afectes i despertant noves modalitats de la seva sensibilitat, fruit de les noves sensacions que li pervenen en veure créi- xer les plantes, obrir-se les flors i tants altres fenòmens nous com el sor- pendran. Això a part del complement que en treurà per als coneixe- ments de l'escola, sobre el canvi de les diverses estacions, sobre les diverses parts de la planta i de la flor, sobre la influència del sol, de la lluna i de l'aire i sobre tants altres coneixements que en l'escola havien après d'una manera teòrica. — 57 Un altre aspecte interessantíssim que veiem en el cultiu de les plantes, és que, per aquest medi, pren vida dintre el noi tota la skn- bologia que omple i anima el nostre folk-lore i els nostres proverbis a base de plantes i de flors, i de l'arbre que no fa fruit, i de l'arbre que no puja dret i del bon sembrador i d'aqueU qui no sembra no cull, i a base de tants altres temes afins. Semblants consideracions podríem fer sobre l'amor alls ocells que en els jardins i camps se'ls podrà inculcar, fent-los-hi respectar i installant a més menjadores de les quals curaran ells i llocs avinents a on puguin venir-hi els oceUs a beure. A part d'aquests medis educatius que acabem d'exposar, als jardins d'infants es disposarà de molts altres com cançons, cançons amb gestos, contes, conferències, lectures, visites als monuments i a les intitucions i museus de la ciutat, excursions els dies lliures de classe i tants i tants altres. Una altra de les obres que es podrà dur a terme per medi dels jardins, és l'atansament de la ciutat a la infància, fent adonar als ciutadans de com és necessària la seva collaboració per la formació dels nostres nois, especialment aquelles hores en què queden lliures dels seus mestres i de la família. De la mateixa manera atansarà als petits a la ciutat, fent que se sentin ja petits ciutadans* fent-los inter- venir en actes de la ciutat i organitzant grans festivals entre nois de diversos jardins, evitant sempre l'espectacle purament teatral que els fes esdevenir exclusivament divertiment dels majors. De com els jardins d'infants foren complement d'altres institucions COM ja hem avençat més amunt els jardins d'infants foren un excellent complement de l'escola. Una bona part de l'educació cívica fóra duta a la pràctica per via dels jardins i camps de joc. L'Estadística podrà trobar-hi també un bon complement, prenent nota de noás que hi acudirien i que, avui, no acudeixen a les escoles ni a cap de les institucions; com també li trobaria la Inspecció mèdica; com també les nostres institucions benèfiques, car la insti- tució de jardins i de camps de joc podria canalitzar aquests estols de petits vagabunds que van per la ciutat, portant-los a la Junta de Protecció a la Infància o a les institucions corresponents. 58 — r De l'aspecte higiènic i d'ornament de la ciutat pels jardins d'infants a Un altre concepte positiu dels jardins és l'higiènic, car, part que ja de sí constitueixen l'ambient adequat per a l'educapió física, en eUs l'infant trobaria sol, llum i aire, i es deslliuraria de tants centres de contagi i d'infecció com el volten pels carrers, ja sigui per la companyia de nois malalts, ja sigui per jugar i terrejar damunt la pols poc neta que poit ésser vehicle de microbis de tantes malalties. La ciutat en general també en treuria un gran bé des del punt de mira higiènic, car li proporcionarien major número d'espais lliures, i les plantes i l'arbrat purificarien més la seva atmósfera i minvarien els corrents d'aire en gran manera. Això, apart del repòs i del se- dant que hi trobaria, les hores lliures del trebaU. I, finalment, els jardins i camps d'infants seran gran ornament per la ciutat. EUs faran plaents a la vista certs indrets de la ciutat, donant-los i tot una fesomia que pot ésser ben personal en diversos llocs, fent-hi jugar els efectes de la beUesa natural dels arbres i de les plantes en ben composta Oirdenació, bassins de aigua, fontanes, sortidors, petits monuments, bancs i tanques i altres elements. És també un valor estètic important l'agrupació d'arbres de di- ferent massa en conjunt què, combinat amb l'arquitectura de les illes de les cases, augmenten la beUesa de composició, treient la monotonia de repetició de mases verticals que resulta de la ininterrompuda juxtar posició d'edificis. Contribuiran molt, també, a donar fixesa a l'or- denació de places i carrers, destriant-ne el trànsit, i donant aparença harmònica al que, deixat obertament el transit, donaria no sols la confusió d'aquest, sinó im espectacle gens aquistador. Pla de conjunt dels jardins d'infants i camps de joc de Barcelona En haver considerat tots els aspectes que té el problema dels jar- dins i dels espais Uiures per als infants, podem procedir ja a assenyalar les característiques que ha de tenir el jardí d'infants tipus de la nostra Ciutat; però abans creiem oportú, com ja hem avençat en els primers capítols, deixar concretat, en quant sigui possible, un bon pla de conjunt per les raons ja exposades. Fer un jardí d'infants i un camp de joc en un determinat Uoc en el qual poguessin acudir tots els nois d'edat escolar d'una barriada de- — 59 á ü terminada en major o menor quantitat, poca eficàcia tindria en re- lacio a tot Barcelona, donat l'actual cens escolar tan crescut amb què compta. Cal, doncs, al planejar el conjunt de jardins d'infants i de joc que ha de tenir Barcelona, distribuir-los d'una tal camps manera, que tot noi de Barcelona, de qualsevol barriada que sigui, de tingui una relativa avinentesa de poder trobar un jardí o camp joc. Fixant-nos en el que comunment es fa arreu del món on tenen jardins i camps de joc per als infants i, més encara, en el que la reali- tat exigeix, cada noi de la ciutat no deu fer més de 800 metres a 1 qui- lòmetre de camí per a trobar el seu jardí, i de 1,000 a 2,000 per arribar al ha de seu camp de joc. Aquest, doncs, ha d'ésser el principi que governar el pla de conjimt que determinem. En la Memòria explicativa de la distribució de grups escolars elevada a aquesta Comissió per l'Assessoria hi trobem ja una norma que ens pot servir de guia en aquest altre cas dels jardins i camps de joc. Una de les raons que s'atengué al distribuir els grups escolars fou, precisament, que cada noi no hagués de fer de camí més d'un qui- lòmetre per anar a l'escola. Curant, doncs, d'instaUar un jardí d'infants o un camp de joc, veí a cada escola, com així ho creiem convenient, cada noi tindrà a un quart de distància el seu jardí o el seu camp de joc. Que aquesta conveniència existeix no en podem dub- tar, car, a part de que les raons que s'allegaren per plaçar les escoles en els llocs on són plaçades, resten per a que hi siguin plaçades també aquestes altres institucions complementàries, hi ha la raó de que, més d'una de les escoles, degut a l'actual organització de la nostra ciutat, no podrà disposar de patis per a joc, ni de jardins. Amb això, tenim, doncs, que cada noi té a un quart de distància un espai lliure on anar a jugar. I, combinant aquests 30 espais Uipres amb 30 més, d'un tipus més imperfecte, tindríem que cada noi trobaria a 500 metres, aproximadament, de casa seva un lloc on esplaiar-se. El conjunt serà integrat pels tres tipus d'espais lliures. El tipus del camp, pròpiament de joc, que consistiria en una ex- tensió prou considerable de terreny per a que s'hi puguessin fer els jocs de gran moviment com el rescat, el foot-baU i altres d'aquest gènere, contenint un frontó de pilota, una col·lecció de jocs olímpics i d'apareUs de ginmàstica i una caseta pel vestuari, botiquí i guarda jocs, una font, un W. C.... Podrien ésser, també, voltats d'arbres de petits perterres i de pedriços. L'altre tipus és el jardí d'infants perfecte que, a més de jardins, tindrà un edifici amb una sala biblioteca i una altra sala de festes i audicions. Aquest tipus l'exposarem en detall més endavant d'a- questa Memòria. 6o — Plaça d Armes - Parc de la Ciutadella - Barcelona Jardí dels infants, de la Plaça Sant Joan, de Gràcia I, finalment, hi hauria I'altre tipus de jardí menys perfecte, que no consistiria més que en l'habilitació de qualsevol plaça o lloc lliure per a que hi poguessin jugar la mainada. Seria fet a base de jar- dins i placetes per a jugar i fóra isolat de la via pública per un re- clòs de ferro, d'obra o arbustes mateix. Tindria una caseta per a guardar els jocs, la seva font i els seus urinaris i W. C. El nom definitiu d'aquestes institucions se'ls aniria donant segons el caràcter del lloc on fossin installades o a base d'algun detaU que sobressortís en l'execució o dels arbres o de les flors que hi abundessin. Aquests tres tipus de Uocs d'esplai creiem que fora oportú dis- tribuir-los de la següent manera: 15 camps de joc veïns a 15 dels grups escolars, 15 jardins d'infants de tipus perfecte, veïns als grups escolars restants i 30 jardins d'infants, menys perfectes, distribuïts en diverses places i espais lliures de la Ciutat. Cap exigència es faria sobre l'edat dels nois que acudissin a cap de les tres institucions ; però ells mateixos ja es distribuirien, natural- ment, de la manera deguda: els més adults acudirien als camps de joc i als jardins de tipus perfectes, car la distància no els afectaria tant i demés hi trobarien l'ambient més apropiat als seus jocs, mentre els jardins de tipus imperfecte anirien reduint-se a llocs on només hi acudirien els pàrvuls acompanyats de les mainaderes. Per a regular la distribució d'aquests 30 jardins d'infants, de tipus imperfecte, s'atendrà a la major densitat dels districtes: a més densitat, major nombre de jardins. Seran preferides les barriades obreres i, darrerament, les places i els llocs on ordinàriament ja hi convergeix major nombre de nois en l'actualitat. El problema més greu que es presenta de cop a aquest pla, és la manca de solars. En là ciutat antiga ens trobem que els espais lliures hi són raríssims i la nova l'hem vist créixer sense cap mena de previssió de cap gènere i ens trobem només amb una que altra plaça i amb els encreuaments de les grans vies poc aptes per a que hi puguin ésser degudament installades les institucions de què parlem. Cal que l'Ajuntament, amatent a la solució d'aquest problema, cerqui tots els medis d'adquirir solars i espais Uiures amb aquest fi. Dintre la ciutat antiga el problema no pot solucionar-se d'altra manera que comprant casals antics, que no tinguin cap valor ni cap raó especial que aboni la seva conservació, enderrocar-los i destinar els solars a jardins. Dintre la nova, a part de les poques places qpe han quedat en el que ja va de construït, poca cosa pot fer-s'hi, a no ser que es volgués aprofitar l'interior d'algunes iUes. Així ho ha fet alguna ciutat americana. Creiem que és ima bona solució el destinar a jardins — 65 10 l'espai circunscrit per les cooistruccions elevades d'alguna de les iUes ja construïdes obrint uns passos que donessin al carrer. Aquesta solució, a la vegada, acreixeria d'una manera considerable el be- nestar de totes les cases que hi donessin, car a part de la bona visió que hi tindrien, fruirien de tots els bons fruits d'ordre higiènic que sempre van parells amb les arbredes i tota mena de vegetació. En la part que resta per edificar, encara el problema és de més fàcil solució, mentre l'Ajuntament, amb un bon sentit de previsió, no deixi passar ni ima sola ocasió oportuna a l'adquisició de terrenys i a la reserva d'algunes illes a les oportunes distàncies. Un dels medis que pot usar l'Ajuntament per l'adquisició de nous terrenys és que, en urbanitzar les noves vies i carrers, que suc- cessivament hauran d'anar obrint-se en la nostra Ciutat, donada la seva creixença cada dia més gran, les compensacions que fins ara ha- via exigit en metàl·lic als propietaris, per la millora que aquestes reformes suposen de la llur propietat, d'avui endavant els exigeixi que siguin satisfetes per medi de donació de terrenys que, a l'en- semps, és una manera més fàcil de que arribin a fer-se efectives. Un altre dels medis és el de fixar-se per quins cantons de la cdutat probablement seguirà fent el seu creixement, i avençar-se comprant-hi grans reserves de terrenys. Aquesta solució demés de facilitar el dia de demà l'instaMació de jardins i espais lliures, més tard facilitaria a la Ciutat, el poder donar millor emplaçament als seus edificis públics que hagués de construir i, a la vegada, podia dur-li guanys considerables, revenent la part de terrenys sobrers, en haver solucionat aquests problemes que, sens dubte, hauria pujat de preu. L'inconvenient que aquesta solució pugués portar, matant l'interès del capital que s'hi esmersaria podria obviar-se utilitzant aquests terrenys per vivers i per algun altre fi, i, millor, encara, ar- rendant-los. Darrerament, hi ha el medi d'interessar-hi els grans propietaris, fent que amb les seves deixes i donacions de terreny coadjuvessin a aquesta obra dels jardins f dels espais lliures. El problema dels jardins i camps de joc populars a part de tots els aspectes que hem exposat, en té un de social que justifica ço que acabem de proposar, car, mentre les classes privilegiades tenen jardins per als seus infants, o quan no, personal de servei que pot suplir aquest defecte, acompanyant els petits a llocs d'esbarjo, la ma- joria dels nostres obrers, mentre ells treballen a la fàbrica o al taller, tenen de deixar els seus fills completament abandonats al pis O' pel carrer com ja hem exposat abans. A diversos llocs del món, com ja hem vist en el Capítol sobre les grans Ciutats i els Sistemes de parcs, els propietaris cooperen 66 - en aquest sentit en aqueta obra, existint i tot lleis reguladores d'a- questa cooperació, i arribant a constituir societats particulars, no amb altra finalitat que la d'ajudar als Municipis en una obra tan costosa com és la instaHació de jardins, camps de joc i d'espais lliu- res, no faltant-hi fabricants que al costat de la seva fàbrica hi tenen els seus parcs infantils pels nois dels treballadors, A casa nostra passa tot al revés: si cap intervenció exerceixen en obres consemblants els nostre grans propietaris, és la de posar-hi obstacles, gelosos com estan de la propietat i amb la falsa visió que tenen d'aquestes coses, arribant a creure que és malversar la pro- pietat destinar-la a aquests fins. Una prova d'això la tenim en la Institució de la ((Ciutat-Jardí», que a pesar dels esforços i del bon zel dels que la constitueixen no ha arribat a assolir l'èxit que era d'esperar, ni la decidida cooperació dels propietaris, salvant bon- roses i rares excepcions. Aquest procedir és fruit, com hem dit, de la falsa visió de la nostra gent, no ja solament dintre el món de les valors morals, sinó fins i tot en el de les valors d'ordre purament econòmic i material. Millorant la ciutat amb tota mena d'institucioins que l'elevin d'am- bient és evident que es miUora també la valor de la propietat de la ciutat, com també la capacitat productiva dels seus ciutadans. El jardí ddnfants tipus Exposat ja el pla de conjunt que deurà regir la instalació de jar- dins i de camps de joc a Barcelona, creiem oportú assenyalar les característiques que hauran de tenir els primers que s'instaHin. L'ideal fóra començar instal·lant-ne tres, un de cada un dels tipus exposats; però com que la quantitat consignada per aquestes institu- cions no fóra prou per a diir-ho així a terme — ni per a dur-hi, tan sols, la instal·lació d'un jardí de tipus perfecte, —■ creiem oportú invertir l'esmentada quantitat en instal·lar dos jardins dels de tipus menys perfecte. Amb tot, nosaltres assenyalem les característiques del jardí d'infants tipus perfecte, ja perquè dintre d'elles hi van ner- cessàriament compreses les del jardí menys perfecte, car — en quan sigui possible — han d'éser les mateixes, ja per no perdre de vista l'ideal que ena mena en fundar aquestes institucians i donar-ne a l'ensems una sensació justa a la ciutat i a tots els qui es captenen ú'aquests problemes. Pel que es segueix de la simple presentació de les fotografies — 67 d'institucions d'aquest gènere que hem inclòs en aqu-esta Memòria i de l'obra i finalitat que hem explicat que ha de dur a terme el jardí d'infants, es veu ja en gran part quines han d'ésser les seves carac- terístiques. El jardí d'infants, si bé és cert que ha de tenir l'entrada lliure, fàcil i avinent, no ho és menys que no és convenient que sigui massa esbatanat. Per medi de la tanca, de les plantes, de l'arbrat i d'altres elements, no sols ha de constituir im lloc que deslliuri els nois de periUs, sinó que ha de fer-los-hi un bell reclòs que, amb els encants íntims que pot tenir, els atregui i els centri fent que s'hi sentin bé i els apaivagui algunes vegades la sobreexcitació que dóna a alguns r excessiu moviment de la via pública. Per això, a part del pati cen- tral i tan gran com sigui possible, que hi haurà al mig del jardí, per a que hi puguin jugar i córrer amb tot Uençament i tota mena de llibertat i, a part de les petites pistes laterals, per a jugar-hi a bitUes, a l'aixerranca i a altres jocs de poc moviment, el jardí d'in- fants ha de tenir certs racers ben amables que convidin al noi que cerqui repòs i on s'hi pugui jugar a les dames, a l'assalt, als escacs o senzillament al joc de les tres pedretes, al montícul d'agulles, a os- sets o a altres jocs d'aquet gènere. Aquesta disposició, a l'ensems que aquests jocs de quietud, facilitarà que un noi en un moment que es fixi en quelcom, es pugui donar amb tota abstracció a les seves ob- servacions. Aquests racers poden ser fets a base de placetes circuns- crites per arbustes, de petits rafals, de fonts i piquetes amb peixos, d'algun arbre o de petites piscines. Un altre element podrien ser els petits monuments i bustos dels nostres grans homes i això a la vegada que a nosaltres ens foren un excellent medi d'ornament i d'e- ducació, a ells els deslliurarien de l'oblit i de la soledat poc digna del Parc que ara els envolta. El jardí d'infants tindrà també uns petits reclosos de sorra on. els més petits hi faran els seus castells i les seves coses i podran ajassar-s'hi, acomplint així aquesta necessitat que senten tan sovint,, sense que en valgui a menys la seva roba. L'edifici del jardí d'infants, tipus perfecte, tindrà dues sales, una sala blibioteca i una sala d'audicions i de festes; un vestuari, un botiquí, una dependència per les eines del jardiner, una altra per guardar-hi la collecció de jocs que hi ha d'ésser en abundor, els uri- naris i el W. C. És a l'edifici que podran posar-se els nius i les menjadores pels. oceUs, així com en altres indrets del jardí. Caldrà parar ment en la plantació dels arbres, car alguns d'ells, segons en quina orien- tació es plantin, tindran d'ésser de fuUa caduca perquè a l'hivem no vedessin el sol. 68 — Caldrà, també, curar d'una bona installacló de llum, ja per l'u- tilitat que prestarà als caps-vespres d'hivem, ja per evitar que els jardins, a la nit, esdevinguessin amagatalls i centre de gent sos- pitosa. Com es veu, de l'exposició que acabem de fer i de la que hem anat fent en el decurs de la Memòria, es desprèn que, per a portar de- gudament a terme el funcionament del Jardí d'Infants de tipus per- fecte, caldrà posar-hi, a part d'un jardiner i d'un guardià, un di- rector tècnic i de responsabilitat. El funcionament d'aquestes institucions es regularà segons les disposicions que dictarà, oportunament, la Comissió de Cultura. Habilitació déplacés i d'espais lliures perjardins d'infants COM ja hem avençat i segons informe de l'Assessor Arquitecte d'a- questa Comissió, amb les setanta mil pessetes consignades en pressupost extraordinari de 1918, no pot fer-se altra cosa que la ins- taHació de dos jardins dels de tipus imperfecte. Els llocs on amb més avinentesa podrien, actualment, ésser instal·lats, creiem que són la Plaça de Sant Joan (Gràcia) i la Plaça d'Osca (Sans). El pro- jecte d'habilitació d'aquestes dues places, consistirà en el següent: Refer els arbres que les volten, construcció d'una tanca a base d'o- bra i de verd; d'una font; de jardins i pedriços laterals, deixant el hoc central per a jocs ; d'un quiosc amb dependències per a guardar- hi els jocs, les eines de jardineria el botiquí, lavabos, urinaris i W. C. i una instal·lació de nius i de menjadoires pels ocells. Referent al personal hi haurà prou en aquestes institucions amb el jardiner, que pot ésser un de les mateixes brigades de la secció de jardineria municipal i amb una guardiana que podrà ésser una dona de sa casa, de la mateixa barriada, que tingui una certa pre- sència d'esperit i curi de la mainada que hi acudi. El sosteniment d'aquestes dues institucions pujaria a tres mil pessetes anpals, assenyalant un sou de mil pessetes a la guardiana i les altres dues mil a compres i reparacions de jocs i a l'organit- zació de festes i altres que s'hi celebrin. L'execució d'aquests dos jar- dins, el de la Plaça de la Virreina (Gràcia) i el de la Plaça d'Osca (Sans), les perspectives dels quals adjuntem, fou aprovada per acord de l'Ajuntament en consistori de I'll de febrer d'aquest any, essent-hi des- tinada la quantitat de 52,192'50 pessetes. A la instaUadió d'aquests dos jardins fora beU la seguís la ins- taHació d'un altre jardí de tipus perfecte a la plaça de Tetuan el projecte del qual està ja plantejat. El cost de l'execució d'aquest projecte pujaria a unes 200,000 pessetes. 69 — Amb relativa facilitat podria també installar-se un jardí tipus imperfecte a la plaça de Medinaceli, restablint-hi la tanca que ja hi havia hagut temps arrera. Adjuntem les fotografies d'algunes de les places de Barcelona que ja naturalment són centres a on convergeix major nombre de nois. Pla de distribució de jardins i camps de joc de Barcelona Adjuntem un pla de Barcelona indicant-hi els llocs a on podrien ésser instaHats els jardins i camps de joc que hem proposat que ha de tenir Barcelona: únicament hi hem indicat els que tenen possibi- litats més immediates d'ésser habilitats, o bé perquè són actualment propietat de l'Ajuntament, o bé perquè ho han d'ésser en el temps, al ésser un fet el pla d'enllaços aprovat per l'Ajuntament. La distribupió és la següent: Jardins d'infants Jardins d'Infants Camps de joc Tipus perfecte Tipus imperfecte 1 Casa Aníunis I Solar de la Galera a Plaça de Victor Bala- 2 Escola de Bosch II Plaça Letamendl guer b > de (Montjuïc) Màlaga III » Tetuan c :» d'Osca 3 Montjuïc sobre IV » de Joanlc d > del Centre d'Hostafranchs e » d'Erennl V » 4 Coll-Blanc Josepets f d'Espanya VI Parc de la Ciuta- g > de Medinaceli 5 Voltants de la Presó Y delia h Reial Model 1 > de Catalunya f. Turó VII Wad-Ras canto- î » de Molina U nada k > de la Bonanova 7 Voltants de la Casa Igualtat I » de Sant Joan Gomis II del Nord 8 Gulnardó m Davant la Sagrada Família 9 Voltants del manlco- n Plaça de l'Esglésla ml de Santa Creu Nova > 10 Extrems dels fi Valentí Almirall carrers > Córcega, Indústria, 0 de Prim » Rosselló (Sta. Coloma) P de Bacardí Nacional 11 Extrems dels carrers r de Nadal Pujades, LIull, Pallars s de St. Francesc (S. Adrià) t d'Orfila 70 — 4^'îVi-3 COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA Biblioteca 3330167907 leVLPwE'Lts DECOPATIVB iblioteca