Pla del joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 La importància d'un desplegament específic i contextualitzat a les zones més pobres de la ciutat. 1 1- Per què Barcelona necessita un Pla del joc a l’espai públic? 2- El joc a l’espai públic des d’una nova perspectiva 3- Eixos i actuacions del Pla del joc 4- Un Pla per a tota la ciutat 5- La mirada específica als barris més desafavorits 6- Actuacions contextualitzades 7- El joc a l’espai públic 2030: quin és l’horitzó? 2 1. PER QUÈ BARCELONA NECESSITA UN PLA DEL JOC A L’ESPAI PÚBLIC? “No hi ha una revelació més intensa de l’ànima d’una societat que la manera com aquesta tracta als seus infants.” (Nelson Mandela) 3 4 MOTIUS 1r 2n 3r 4t Perquè és un dret: Perquè té beneficis: Perquè enriqueix la Perquè millora vida comunitària: l’espai públic: Els infants i El joc i l’activitat física adolescents tenen són beneficiosos per a Al voltant del joc es Els espais de joc són DRET AL JOC i AL la SALUT FÍSICA I recupera l’espai una oportunitat per TEMPS LLIURE MENTAL i un element públic com a LLOC NATURALITZAR, indispensable per al seu D’INCLUSIÓ I PACIFICAR i FER MÉS DESENVOLUPAMENT TROBADA SOCIAL SEGUR l’espai públic FEM LA CIUTAT MÉS FEM LA CIUTAT MÉS FEM LA CIUTAT MÉS FEM LA CIUTAT MÉS AMIGA DE LA INCLUSIVA I PLENA SOSTENIBLE I SALUDABLE INFÀNCIA DE VIDA AL CARRER RESILIENT 4 2. EL JOC A L’ESPAI PÚBLIC DES D’UNA NOVA PERSPECTIVA “We don’t stop playing because we grow old, we grow old because we stop playing” (George Bernard Shaw, Nobel Prize for Literature) 5 3 CAPES PER UNA CIUTAT JUGABLE I JUGADA: El Pla del joc aporta un nou concepte d’infraestructura lúdica que analitza per primera vegada tot allò que ofereix la ciutat per al joc i l’activitat física a l’aire lliure amb una mirada àmplia que transcendeix les àrees de joc: 1a capa: Llocs de joc per excel·lència: àrees de joc i patis escolars. 2a capa: Els voltants: espais verds com a espais Àrees de joc Patis escolars lúdics i entorns escolars. Espais lúdics Entorns escolars 3a capa: Altres espais urbans (superilles, pistes esportives obertes, etc....) espais Ciutat jugable naturals o recorreguts de vianants (camins escolars) amb joc +- fortuït 6 7 CRITERIS PER UNA CIUTAT JUGABLE I JUGADA 1 Múltiples propostes de jocs creatius i amb reptes pel desenvolupament (enfilar-se, lliscar...) 2 Espai físic divers, estimulant, versàtil, connectat i accessible 3 Espais de joc inclusius per edats, gèneres, orígens i diferents capacitats 4 Contacte amb la natura, el verd i el joc amb elements naturals (aigua, sorra...) 5 Joc compartit, intergeneracional i col·laboratiu 6 Lloc de trobada i convivència comunitària 7 Ecosistemes lúdics i entorn segur i jugable 7 3. EIXOS I ACTUACIONS DEL PLA DEL JOC “Mr. Mayor, we don’t want swings or slides, we want the city” (An illustrated child by Frato - Francesco Tonucci) 8 PLA DEL JOC A L’ESPAI PÚBLIC Eix 1. Més i millors espais pel joc a l’entorn urbà 3 eixos Eix 2. L’estímul de l’activitat lúdica i física a l’aire lliure estratègics Eix 3. L’impuls d’un canvi de paradigma 1 Retirar els cartells de “prohibit jugar a pilota” 2 Diumenges al carrer: tall de trànsit d’un carrer principal per districte 3 Juguem a les places: propostes lúdiques per afavorir l’hàbit de trobar-se 63 actuacions 4 Prioritzar el joc a les places i carrers els dissabtes per a caus i esplais. 5 Transformació dels patis escolars 6 Microintervencions als entorns escolars perquè siguin espais de trobada 7 Més jocs d’aigua i sorra 8 Cocrear nous parcs esportius urbans i espais lúdics singulars. 10 projectes 9 Obrir guinguetes-bar en espais lúdics amb lavabos i préstec de jocs tractor 10 Suport al joc dels infants amb diversitat funcional. 9 4.UN PLA PER A TOTA LA CIUTAT: La diagnosi de la infraestructura lúdica “Children playing in the street is a good indicator of the quality of community life” (Jan Gehl, urban planner) 10 1a CAPA: El principal problema no és de manca d’àrees de joc ni tampoc de distribució desigual a la ciutat, és un problema de qualitat ➢ Només 2 de cada 10 àrees tenen 6 activitats lúdiques o més. ➢ No hi ha hagut cap planificació global de ciutat ni uns criteris estàndards de mínims ➢ Són poc diverses i molt estandaritzades, dissenyades prioritzant la seguretat, el manteniment i tranquil·litat dels adults i no els interessos dels infants, les diferents edats o les diverses capacitats funcionals Mapa: Distribució de les àrees de joc a Barcelona, segons el nombre d’activitats lúdiques que ofereixen (2018) 11 D’on venim? Poca diversitat D’on venim? Pràcticament la meitat (47%) d’infants de la ciutat, amb independència del seu nivell socioeconòmic, no12 estan satisfets amb els espais per jugar i divertir-se al barri. Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona Aj. de Barcelona i Institut Infància i Adolescencia de Barcelona (EBSIB 2017). 12 D’on venim? Poc espai de joc 51% de les àrees de la ciutat es poden considerar petites perquè tenen una mida inferior a 150m2 13 On anem? Joc divers, creatiu, col·lectiu, inclusiu i amb repte D’on venim? 14 Parc de les Glòries 14 On anem? Joc més integrat a l’espai públic i més verd D’on venim? Parc de la Pegaso 15 2a CAPA: No s’aprofita prou el potencial dels espais verds com a espais lúdics per a tothom i com a motors de vida comunitària ➢ Els espais verds de la ciutat apropen la natura als infants (és especialment rellevant per als infants Espais verds d’entorns urbans) ➢ La vegetació dels espais verds no està pensada per a que els infants interactuïn amb ella. ➢ Només el 18% d’àrees de joc tenen fonts d’aigua properes. ➢ Només un 9% d’espais verds tenen taules de pícnic. 16 Mapa: Distribució de les àrees de joc segons el nombre d’activitats lúdiques, els espais verds i les fonts disponibles (2018) 3a CAPA: A la ciutat hi ha espais que han de formar part de la infraestructura lúdica i pensar-los com a “espais jugables” per a tothom Pistes Skate Entorns escolars Elements esportius urbans Carrers exclusius per a vianants Pistes esportives obertes Superilles 17 L’abast del Pla del joc és global perquè els principals dèficits d'infraestructura lúdica es donen de forma transversal al conjunt de la ciutat ➢ El dèficit d’àrees de joc amb diversitat d’activitats lúdiques, la manca d’espais verds, la manca d’infraestructura lúdica per a la vida comunitària o l’alta densitat es donen tan en barris de renda alta, mitja o baixa. Prosperitat: Renda Baixa, àrees de joc poc diverses de baixa, escassetat de verd i fonts Font d’en Fargas: Renda Mitja, alta densitat, àrees de joc escasses i poc diverses, escassetat de verd i cap font Dreta de l’Eixample: Renda Alta, àrees de joc de baixa qualitat, escassetat de verd i fonts Mapa: Distribució de les àrees de joc segons el nombre d’activitats lúdiques, espais verds i fonts d’aigua pròximes a àrees de joc, i 18 identificació dels 10 barris amb menys i més densitat infant/m2 d’àrea de joc, per nivell de renda per barris (2018) 5. LA MIRADA ESPECÍFICA ALS BARRIS MÉS DESAFAVORITS A Barcelona hi desigualtats importants entre els infants: 3 dades clau En 2 districtes de la ciutat, El 62% dels infants i El 29,5% infants de la ciutat 4 de cada 10 infants no es adolescents de la ciutat viu en es troben en situació de poden permetre anar de districtes amb rendes familiars pobresa moderada, un vacances “almenys 1 baixes (la renda baixa s’associa 8,5% en pobresa severa vegada a l’any” (surten poc a altres necessitats de la ciutat) específiques) Font: Informe de Dades clau d’Infància i adolescència a Barcelona 2018. IIAB-IERMB i Aj.de Barcelona 19 1) Els infants de barris més desafavorits, tot i jugar més al carrer, estan menys satisfets amb els usos del seu temps (- lleure educatiu, + avorriment i – diversió amb la família) Més temps de joc al carrer. Desequilibri entre el joc lliure i el temps de lleure dinamitzat i Només juguen al barri i amb acompanyat. Fan menys poca mobilitat a la resta de la extraescolars (lleure educatiu) ciutat. (IIAB 2019) (IIAB 2019 i EBSIB 2017) (Renda baixa + origen estranger) Es mostren menys Se senten més avorrits que els satisfets amb els usos d’aquest altres nens i nenes temps i no s’ho passen tant bé amb la seva família (Font: EBSIB 2017) (Font EBSIB 2017) Font: Aproximació etnogràfica. Dinàmiques lúdiques i relacionals en barris desafavorits de la ciutat de Barcelona. IIAB 2019 Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB 2017) Aj. de Barcelona i IIAB 2019 20 2) Els adolescents de barris desfavorits presenten pitjors indicadors de salut, i hi ha un important biaix de gènere (entre els infants les diferències són poc importants) Auto-percepció de la • El 14% de noies de barris de renda baixa, gairebé el doble que en barris de salut com a regular o renda alta (8%) • Els nois tenen una millor percepció de la seva salut: únicament el 6% la dolenta, sobretot en les percep com a regular o dolenta (independentment de la renda del barri on noies viuen) Inactivitat física, més • El 18% noies de rendes baixes i el 15% noies de rendes altes tenen rellevant en les noies inactivitat física. • En el cas dels nois, és menor: un 9% en els nois de rendes baixes i un 7% adolescents entre els nois de rendes altes. • El 12% de nois i noies adolescents de barris de rendes baixes veuen 2 hores Més “pantallisme” i o més la televisió en el seu temps lliure un dia de classe. • Als barris de renda alta, el percentatge és només del 5%. sedentarisme • Els infants de 10 a 12 anys que viuen en barris de rendes baixes i viuen amb privació material passen més temps mirant la televisió. (EBSIB 2017) Font: Enquesta de Factors de Risc d’Estudiants de Secundària (FRESC 2016) ASPB (Agència de Salut Pública de Barcelona) 21 3) Els infants de barris desafavorits presenten pitjors indicadors per a la socialització i la vida comunitària Menys satisfacció Pitjor percepció amb... sobre… La llibertat i L’amabilitat Rebre suport per part de Seguretat les persones adultes del l'autonomia Els amics i de les dels espais persones barri on viuen quan tenen de la que amigues un problema si tenen per jugar disposen adultes del pares i/o mares nascudes barri a l’estranger. Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB 2017) Aj. de Barcelona i Institut Infància i Adolescència 22 Com podem identificar barris prioritaris a l’hora de planificar les actuacions? Analitzant les 3 capes de jugabilitat + desigualtats renda + indicadors de salut + vida al barri Barris observats: Raval i Besòs Maresme Mapa: Distribució de les àrees de joc segons el nombre d’activitats lúdiques, espais verds i fonts d’aigua pròximes a àrees de joc, i identificació dels 10 barris amb menys i més densitat infant/m2 d’àrea de joc, per nivell de renda per barris 23 6. ACTUACIONS CONTEXTUALITZADES 24 Observació de les dinàmiques lúdiques i relacionals en 2 barris desafavorits Diferents Similar context Similars espais dinàmiques de social de joc joc i relació Pobresa, atur, dificultat Espai disponible, d’accés a l’habitatge, diversitat de possibilitats conflictes a l’espai públic, d’activitats lúdiques en menys oportunitats les àrees de joc educatives (poca observades... participació dels infants a activitats extraescolars...) 25 Besòs Maresme Raval Joc individual i més conflictiu Joc col·lectiu i més cooperatiu Joc segregat Joc intercultural i intergeneracional Percepció d’inseguretat Percepció d’espai segur per jugar Segregació espaial i horària en el propi joc Convivència en l’espai de joc Diferents nens i nenes cada dia jugant Mateixos companys de joc cada dia Desconfiança en altres adults que estan a l’espai Corresponsabilitat dels adults en la cura Percepció d’espai insegur i poc cuidat pels veïns i veïnes Percepció d’espai segur i cuidat Presència dels adults, només per a vigilància Espais de joc com a espai relacional també entre adults Major socialització, capacitat de comunicació, empatia i respecte Arribar a acords i buscar solucions col·lectives Aprendre dels més grans (estímul per assolir reptes i posar a prova habilitats motrius) Que contribueixen al desenvolupament integral dels infants i adolescents 26 Què pot explicar aquestes diferències? Diferents Similar Similars ? dinàmiques context espais de de joc i social joc relació 27 Factors diferencials ➢ Major presència i participació d’entitats socials amb suport municipal ➢ Més projectes de dinamització sòcio-comunitària continuats en el temps ➢ Processos participatius per definir els espais de joc ➢ Ús més quotidià dels espais de joc per part dels espais familiars, escoles, etc. Les dinàmiques comunitàries afavoreixen un joc positiu i el joc positiu genera vida comunitària. 28 Per oferir més i millors oportunitats de joc no n’hi ha prou en intervenir en la infraestructura lúdica també cal intervenir a nivell social identificant de forma acurada la realitat i els reptes de cada territori. Calen intervencions contextualitzades BESÒS-MARESME RAVAL REPTE PRINCIPAL: millora de la convivència i la relacions entre REPTE PRINCIPAL: Millorar l’accés a propostes lúdiques que iguals a través del joc afavoreixen aprenentatges de caràcter cognitiu a través del joc Els infants del Raval tenen baixos resultats escolars i menys participació a activitats extraescolars PROJECTE TRACTOR: Juguem a les places PROJECTE TRACTOR: Juguem a les places ACTIVITATS: programació lúdica de jocs cooperatius, jocs ACTIVITATS: dinamització de jocs de taula que afavoreixi populars de carrer, jocs d’equip, acompanyada per un l’aprenentatge de competències lingüístiques, matemàtiques, dinamitzador a l’espai públic i vinculada als centres educatius. socials, etc. 29 En resum… Reptes de ciutat Pla del joc Pitjors indicadors Priorització barris renda baixa Necessitats especifiques Intervencions de cada a mida territori 30 6. EL JOC A L’ESPAI PÚBLIC 2030: QUIN ÉS EL NOSTRE HORITZÓ? “El joc és la forma més elevada d’investigació” (Albert Einstein) 31 Horitzó a 2030: una Barcelona jugable amb 6 visions 1 Una ciutat on els infants gaudeixen el seu dret al joc i al temps lliure i tothom recupera el gust de jugar a l’espai públic. Una ciutat que promou la salut, el desenvolupament integral i el 2 benestar a través del joc i l’activitat física a l’aire lliure. 3 Una ciutat que ofereix i integra arreu més i millors oportunitats de joc. 4 Una ciutat amb entorns naturalitzats, segurs i pacificats que afavoreixen el joc al carrer. 5 Una ciutat que estimula el joc inclusiu tenint en compte la diversitat d’edats, gèneres, orígens i capacitats funcionals. Una ciutat que enriqueix la vida comunitària i la convivència de 6 persones i usos al voltant del joc. 32 Jardins de Mas Ravellat (Horta – Guinardó) Per més informació • Document del Pla del joc a l’espai públic complet • Resum del Pla del joc • Article Ciutat Jugada, Ciutat Jugable: Diagnosi de les oportunitats de joc a l’espai públic de Barcelona. 33