LA METRÒPOLI LA METRÒPOLI 
(POST)-COVID
IMPACTES, ESCENARIS  (POST)-COVID
I REPTES
IMPACTES, ESCENARIS  
ANUARI METROPOLITÀ  
DE BARCELONA 2020 I REPTES
ANUARI METROPOLITÀ  
DE BARCELONA 2020
Coberta_ANUARI_IERMB_2020.indd   1 28/5/21   11:54
LA METRÒPOLI (POST)-COVID. IMPACTES, ESCENARIS I REPTES
LA METRÒPOLI 
(POST)-COVID
IMPACTES, ESCENARIS  
I REPTES
ANUARI METROPOLITÀ  
DE BARCELONA 2020
La MetròpoLi en transició. reptes i estratègies 
anuari Metropolità de Barcelona 2020 
coordinador editorial: Juan carlos Migoya Martínez 
Dipòsit Legal: B10497-2021 
isBn: 978-84-92940-45-5 
Bellaterra, maig de 2021
SUMARI
Presentació. La metròpoli (post)-covid ..................................................................................  5
Jordi Martí Grau
Reconstruir i transformar la metròpoli postcovid: les aportacions de la recerca ...................  7
Ricard Gomà
I. Metròpoli, covid-19 i impactes en l’estructura i les relacions socials
1. Els efectes de la pandèmia sobre la pobresa i les desigualtats a la metròpoli ..................  19
Lara Navarro-Varas, Sergio Porcel i Irene Cruz
2. Els efectes de la pandèmia sobre les relacions veïnals i la convivència ............................  33
Carlos González Murciano i Marta Murrià Sangenís
II. Metròpoli, covid-19 i impactes en els mercats de treball i de lloguer
3. Els efectes de la pandèmia sobre l’ocupació metropolitana .............................................  59
Joan Trullén (UAB), Sandra Aguilera, Marc Fíguls i Vittorio Galletto
4. Els efectes de la pandèmia en el mercat de l’habitatge de lloguer a la metròpoli .............  81
Jordi Bosch i Carles Donat (Observatori Metropolità de l’Habitatge)
III. Metròpoli, covid-19 i impactes en la infància i la població jove
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona ...  107
Laia Pineda, Mari Corominas, Laia Curcoll i Kenneth Pitarch  
(Institut Infància i Adolescència de Barcelona)
6. Els efectes de la pandèmia en la població jove de Barcelona ...........................................  143
Albert Julià i Sebastià Riutort
IV. Metròpoli, covid-19 i impactes sobre la mobilitat i els espais oberts 
7. La pandèmia i la mobilitat metropolitana: canvis efímers o transició permanent? ............  163
David Andrés, Xavi Bach, Samuel Nel·lo, Núria Pérez, Maite Pérez i Gemma Solé
8. La pandèmia i la contribució dels parcs metropolitans a la salut i el benestar ..................  185
Tarik Serrano, Marcos González, Raúl Velasco-Fernández, Isabel Martín (AMB), Jordi Bordanove (AMB),  
Pau Guzmán (CREAF), Joan Pino (CREAF) i Joan Marull
9. La pandèmia i l’ús social dels espais oberts metropolitans ...............................................  213
Xavier Garcia, Elena Domene i Marta Garcia-Sierra
V. Metròpoli, covid-19 i la governança de l’emergència complexa
10.  La pandèmia i el model de governança: agilitat, adaptabilitat i innovació pública  
a Barcelona ......................................................................................................................  241
Marc Martí-Costa, Roger Barres i Andreu Termes
107 
5.  Els efectes del confinament i la 
pandèmia en la infància i l’adolescència 
de Barcelona
Laia Pineda, Mari Corominas, Laia Curcoll i Kenneth Pitarch  
(Institut Infància i Adolescència de Barcelona)
Introducció
L’esclat de la pandèmia per la covid-19 el març de 2020 i la declaració de l’estat d’alarma, 
amb el consegüent confinament de la població durant diverses setmanes de la primavera 
del 2020, així com els nous períodes de restriccions intermitents de més o menys intensitat 
–coincidint amb la segona, tercera i quarta onades de la pandèmia–, han desembocat en 
una crisi social sense precedents. La covid-19 ha impactat de manera diferent segons el 
context i el grup social, i ens ha recordat que les desigualtats socials provoquen, també, 
desigualtats en la salut. Així, doncs, conèixer l’abast i les conseqüències socials de la covid- 
19 ha estat una de les preocupacions dels poders públics per poder activar actuacions 
d’urgència i mitigar-ne els impactes, en especial sobre les persones que més els patien. 
Des de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, en el marc de l’Observatori 0-17 
BCN: vides i drets de la infància i l’adolescència a la ciutat, que executem per encàrrec de 
l’Ajuntament de Barcelona, hem resseguit els impactes de la covid-19 en la infància i l’ado-
lescència de la ciutat de Barcelona. Així, durant l’any 2020, hem desenvolupat dues grans 
tasques per poder identificar els impactes socials de la covid-19 en les vides dels infants i 
adolescents. D’una banda, hem continuat actualitzant el Sistema Integral d’Indicadors d’In-
fància i Adolescència de Barcelona (SIIIAB), que, recollint dades a any tancat, ens ha per-
mès conèixer el punt de partida sobre el qual mesurar els impactes de la covid-19, a partir 
de més de 150 indicadors (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2021). D’altra ban-
da, justament per poder anar més enllà de les dades del SIIIAB, que l’any 2020 informen de 
la realitat del 2019, l’abril de 2020 vam iniciar el seguiment del que vam anomenar “Recer-
ques Socials d’Urgència” (RSU). És a dir, la localització i el seguiment d’aquelles iniciatives 
de recerca impulsades amb caràcter d’urgència per grups de recerca universitaris i equips 
de diferents institucions amb l’objectiu d’aproximar-nos als impactes concrets tant de la 
pandèmia com de les mesures preses per fer-hi front. Un dels criteris principals per selec-
cionar les 32 RSU analitzades va ser que estiguessin connectades amb la ciutat de Barcelo-
na: 4 de les 32 RSU es duen a terme en el marc d’un treball de camp exclusivament a la 
108 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
ciutat de Barcelona, 3 s’han desenvolupat en el context de l’Àrea Metropolitana de Barce-
lona o la província de Barcelona, 13 en el marc de Catalunya (on la ciutat de Barcelona 
queda prou representada), 10 d’Espanya (amb cobertura de Catalunya) i 2 internacionals 
(amb cobertura d’Espanya). Convé tenir en compte que la convocatòria de totes les RSU 
identificades va arribar a infants i adolescents, famílies, professionals d’infància i/o la pobla-
ció adulta de la ciutat de Barcelona, de manera que la integració dels resultats i les conclu-
sions de les RSU es converteix en una de les fonts singulars que possibiliten l’anàlisi i el 
coneixement de la infància i l’adolescència en temps de covid-19 a la ciutat de Barcelona 
(Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020d).
Complementàriament, a l’hora de poder analitzar els impactes de la covid-19 en la infàn-
cia i l’adolescència de la ciutat de Barcelona, també hem utilitzat algunes dades i publica-
cions de referència que no formaven part del SIIIAB ni de les RSU.
L’afectació de la covid-19 entre els infants i adolescents ha estat menor  
que per a la resta de grups de població
Després d’uns primers mesos de gran incertesa sobre quina seria la incidència i l’afecta-
ció de la covid-19 entre els infants i adolescents, l’evidència epidemiològica ha mostrat que, 
si bé en cap cas han estat totalment exempts de la malaltia, l’afectació de la covid-19 entre 
la infància i l’adolescència ha estat menor que per a la resta de grups de població. 
Com s’observa en el Gràfic 1, fins a finals de juny del 2020 menys d’un 5% del total de 
casos amb diagnòstic confirmat de covid-19 eren infants o adolescents d’entre 0 i 14 anys. 
Al juliol, coincidint amb l’ampliació de les mesures de desescalada, aquest percentatge va 
augmentar i es va situar en un 7,1%, i a l’agost, en un 8,8%. Des de llavors, el percentatge 
d’infants 0-14 afectats ha augmentat lleugerament fins a arribar al 14,9% del total dels casos 
registrats (març de 2021). 
En paral·lel, dues recerques epidemiològiques catalanes ens han permès conèixer el 
comportament de la covid-19 entre la població infantil i adolescent. D’una banda, Kids 
C orona, de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, mostra que un 17,5% dels infants que 
conviuen amb una mare o pare malalts per covid-19 també contrauen el virus, un percen-
tatge molt semblant al que s’identifica en els adults (18,9%), la qual cosa significa que els 
infants s’infecten igual que els adults quan estan exposats a una font d’infecció. En canvi, 
segons la mateixa recerca, la malaltia es manifesta molt més lleu en els infants i adolescents 
que en els adults, ja que més del 99% dels menors d’edat diagnosticats no mostraven símp-
tomes o aquests eren menors (Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, 2020).
La segona de les recerques, Covid pediàtric a Catalunya: sumant esforços per donar 
respostes a la covid-19 (COPEDI-CAT), del Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha mostrat 
que un 8% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic confirmat de covid-19 a Catalunya en-
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 109 
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
11,9% 11,6% 11,9% 10,9 14,9% 14,9%
0,2% 0,1% 3,3% 3,7% 7,1% 8,8% 10,2%
0%
0-14 15-34 35-64 65-74 75+
Gràfic 1. Evolució mensual del percentatge de persones amb diagnòstic confirmat de covid-19, 
segons grups d’edat. Barcelona, 2020 i 2021.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de les dades de #COVID19aldiaBCN de Consorci Sanitari de Barce-
lona & Agència de Salut Pública de Barcelona (2021).
tre l’1 de juliol i el 31 d’octubre van ser els transmissors de la infecció per covid-19 a altres 
membres del seu nucli familiar. També s’hi assenyala que gairebé la meitat dels infants i 
adolescents que havien contret la malaltia havien estat asimptomàtics (un 47% dels paci-
ents pediàtrics amb covid-19) i que el nombre d’infants que va requerir un ingrés hospita-
lari per la covid-19 va ser del 2,5%. En els casos amb símptomes, el més habitual va ser la 
febre (70,6%), seguit de tos (36,9%), mal de cap (24,5%), fatiga (24,3%) i diarrea (16,3%). 
Dels casos hospitalitzats, el 99,2% es va recuperar totalment i el 0,4% van presentar seqüe-
les, sense registrar-se cap mort infantil per covid-19 (Vall d’Hebron Institut de Recerca, 
2020). 
Les mesures decretades per fer front a l’emergència social han impactat  
en totes les dimensions de les vides de tots els infants i adolescents
L’evidència epidemiològica acumulada en relació amb la covid-19 en la infància i l’adoles-
cència (poca transmissió i poca gravetat) ens confronta a un fenomen contraintuïtiu: els 
principals impactes de la covid-19 en la infància i l’adolescència s’han derivat més de les 
24/02/2020 - 29/03/2020
30/03/2020 - 26/04/2020
27/04/2020 - 31/05/2020
01/06/2020 - 28/06/2020
29/06/2020 - 26/07/2020
27/07/2020 - 30/08/2020
31/08/2020 - 27/09/2020
28/09/2020 - 01/11/2020
02/11/2020 - 29/11/2020
30/11/2020 - 27/12/2020
28/12/2020 - 31/01/2021
01/02/2021 - 28/02/2021
01/03/2021 - 21/03/2021
110 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
mesures preses per fer front a la pandèmia i la seva emergència social que no pas de l’afec-
tació de la malaltia mateixa en infants i adolescents.
Com desenvoluparem seguidament, les mesures decretades per fer front a l’emergència 
social (sobretot les del confinament absolut entre el decret d’estat d’alarma del 14 de març 
i el 26 d’abril de 2020, però també les que s’han mantingut o reactivat per fer front a les 
successives onades de la pandèmia) han impactat en totes les dimensions de les vides de 
tots els infants i adolescents. Alguns d’aquests impactes no es podran conèixer amb detall 
ni quantificar fins a mitjà o llarg termini (entre d’altres, amb les diferents actualitzacions del 
SIIIAB), però alguns d’aquests ja s’han pogut identificar suficientment a partir de les diver-
ses RSU. 
En termes generals, la covid-19 i la crisi social que se n’ha derivat han impactat (i ho fan 
encara) en tota la vida dels infants, tant en els aspectes materials com en els relacionals i els 
principals àmbits de les seves vides: la salut, l’escola, el temps fora de l’escola i molts dels 
seus hàbits quotidians. No tan sols s’han modificat les rutines diàries (horaris, àpats, exerci-
ci físic o descans), sinó també les relacions interpersonals i socials habituals (amb familiars, 
amistats, mestres, companys/es i altres adults propers). Però el més preocupant és que, 
com sol passar en temps de crisi, els impactes no han estat iguals per a tots els infants, sinó 
que han intensificat les desigualtats preexistents.
Primers impactes identificats
Desigualtat social
Contextos desiguals
Les condicions de vida dels infants deriven del nivell d’estudis de les mares i/o pares, del 
seu origen geogràfic, del nivell de renda de la llar, de les condicions de l’habitatge i de si hi 
ha o no situacions de precarietat laboral i/o atur, així com dels contextos socioeconòmics on 
viuen i creixen. Aquestes condicions tenen un impacte no tan sols a curt termini, sinó també 
per a les trajectòries vitals. En aquest sentit, l’Alt Comissionat contra la pobresa infantil posa 
de manifest dues qüestions rellevants en relació amb la pobresa infanti. La primera, que el 
risc de pobresa és més gran dins les llars amb infants i adolescents a càrrec, i la segona, que 
per efecte de la reproducció del cicle de les desigualtats, els infants que han crescut en la 
pobresa tenen altes probabilitats de ser pobres en l’edat adulta (Gobierno de España, 2020).
Resseguint el Mapa 1 s’observa que, a la ciutat de Barcelona, abans de la crisi oberta per 
la covid-19, 80.003 infants i adolescents creixien en barris de renda baixa (44.365) o molt 
baixa (35.368). Aquests infants i adolescents representaven el 32,5% del total d’infants i 
adolescents de la ciutat.
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 111 
Mapa 1. Relació entre la Renda Família Disponible (RFD) de les llars i el volum de població infantil 
i adolescent. Barcelona i barris, 2017 (RFD) i 2020.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del les dades de renda familiar disponible (any 2017) de l’Oficina 
Municipal de Dades i les dades del padró d’habitants (lectura a 1 de gener de 2020) del Departament d’Esta-
dística i Difusió de Dades (Ajuntament de Barcelona).
112 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
Entre la multiplicitat de condicionants contextuals, cal destacar-ne dos de crítics. D’una 
banda, la pobresa en el treball i, de l’altra, els costos de l’habitatge. 
Pel fa a la pobresa en el treball (és a dir, el fet de viure per sota del llindar de la pobresa, 
tot i treballar), cal destacar que, ja abans de la covid-19, aquesta problemàtica afectava de 
manera més significativa les persones adultes amb fills/es a càrrec que les persones adul-
tes sense fills/es (un 22,7% vs. 16,0%, respectivament). Però no tan sols això, sinó que l’incre-
ment de l’atur en l’actual context de crisi econòmica ha impactat més als barris de rendes 
més baixes, que és on, majoritàriament, hi viuen més infants. Cal destacar que, en 8 dels 10 
barris amb més atur de la ciutat (Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, la Trinitat Vella, la Marina 
del Prat Vermell - AEI Zona Franca, Vallbona, el Raval, la Guineueta i Torre Baró), el volum 
d’infants i adolescents és superior a la mitjana de la ciutat, la qual cosa ens indica que, en 
termes relatius, la infància és molt present en els entorns més socialment vulnerabilitzats. 
Als altres dos barris, Canyelles i la Barceloneta, el percentatge d’infants i adolescents està 
per sota de la mitjana de ciutat (IIAB a partir de les Estadístiques Metropolitanes sobre Con-
dicions de Vida 2018-2019, i dades d’atur i el padró de l’Oficina Municipal de Dades, de 
l’Ajuntament de Barcelona).
El segon factor crític en l’empobriment de les 
llars i en l’increment de les privacions materials La precarització del mercat de 
dels infants són els costos de l’habitatge, que treball i els elevats costos de 
també s’han vist afectats per aquesta crisi. Per l’habitatge a la ciutat de 
exemple, ja a l’inici del confinament absolut de la Barcelona: dos factors crítics 
primavera del 2020 es va ampliar la sobrecàrre- de la pobresa infantil a la 
ga pel cost de l’habitatge a l’Àrea Metropolitana ciutat que empitjoren per la 
de Barcelona; un impacte que va ser més gran crisi de la covid-19.
per a les llars que viuen de lloguer que en hipo-
teca, ja que comptaven amb uns ingressos infe-
riors a la mitjana. A més, a un 20,7% dels enquestats (el 51,7% amb fills/es) li agradaria buscar 
un nou habitatge, però no pot per motius econòmics, els quals s’han agreujat en el marc de 
la covid-19 (Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, 2020b, 2020a). En aquest 
sentit, la crisi de la covid-19 ha posat en perill les condicions d’habitabilitat. No disposem de 
dades per al 2020, però sí de l’evolució recent d’alguns indicadors, que mostren que les difi-
cultats per cobrir els costos de l’habitatge poden condicionar les vides dels infants. Com 
s’observa en el Gràfic 2, ja abans de la covid-19, el 18,4% d’infants i adolescents vivien en llars 
que patien sobrecàrrega de despeses d’habitatge (dedicació de més del 40% dels ingressos) 
i el 14,0% vivien en llars amb algun endarreriment en els pagaments relacionats amb l’habitat-
ge. És més, el 13,3% dels infants i adolescents vivien en habitatges que no es podien mantenir 
a una temperatura adequada i el 56,5% en habitatges amb problemes d’humitats, manca de 
llum o contaminació ambiental. 
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 113 
Infants i adolescents que viuen en llars amb
sobrecàrrega de les despeses de l’habitatge 18,40%
Infants i adolescents que viuen en llars amb
algun endarreriment en els pagaments 14,0%
relacionats amb l’habitatge
Infants i adolescents que viuen en habitatges
que no es poden mantenir a una temperatura 13,3%
adequada
Infants i adolescents que viuen en habitatges
amb problemes d’humitats, manca de llum 56,5%
o contaminació ambiental
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Gràfic 2. Infants i adolescents que viuen en llars amb diferents problemàtiques relacionades 
amb l’habitatge.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de les Estadístiques Metropolitanes sobre Condicions de Vida 
(EMCV) (2018-2019), de l’IERMB.
Pobresa infantil
Un dels impactes més rellevants és que la covid-19 està empitjorant les condicions de 
vida de molts infants i està fent augmentar els nivells de pobresa infantil a la ciutat de Bar-
celona. Cal recordar que ja abans de la crisi sanitària i social oberta per la covid-19, 3 de 
cada 10 nens, nenes i adolescents a la ciutat de Barcelona vivien sota el llindar de risc de 
pobresa moderada (el 30,4%, és a dir, uns 75.000 infants i adolescents) i 1 de cada 10 sota 
el llindar de risc de pobresa extrema (el 10,8%). Aquest era el llast de la crisi del 2008 i de les 
mesures d’austeritat, juntament amb un sistema de protecció social de la infància a Catalu-
nya i a Espanya històricament feble i amb un baix impacte de les transferències socials so-
bre la pobresa infantil (Cruz et al., 2020; Porcel et al., 2020).
A dia d’avui, la crisi de la covid-19 està fent 
augmentar la pobresa infantil i està empitjorant La covid-19 fa augmentar la 
les condicions de vida de molts infants. Com pobresa infantil a la ciutat de 
s’observa en el gràfic 3, la taxa de risc a la po- Barcelona: entre 12.000 i 
bresa moderada entre els infants de la ciutat 18.000 infants i adolescents 
hauria augmentat entre 5 i 7 punts percentuals haurien entrat en la pobresa, 
per l’impacte econòmic de la covid-19 (fins al fent créixer el percentatge de 
35,3% o 37,5%), la qual cosa significa que entre pobresa moderada del 30,4% 
12.000 i 18.000 infants haurien entrat en situa- en 5-7 punts més, fins al 
ció de pobresa a causa de la nova crisi.1 En 35,3%-37,5%.
1Aquestes estimacions sobre l’evolució de la pobresa infantil provenen del mètode estadístic de simulació de renda 
desenvolupat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), que permet estimar l’impacte 
114 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
50
45 45,3
40
37,5
35 35,3
30,7 29,5 30,8 30,4
30
25 ECVHP (Base 2004)
20 EMCV (Base 2013)
15 Escenari I (aturats)
10 Escenari II 
(aturats i desanimats)
5
Escenari III 
0 (sense ERTO)
110 01
2 13 14 15 16 17 18 19 20
2 2 20 20 20 20 -20 -20 -20 20
01
6 17 18
2 20 20
Gràfic 3. Taxa de risc de pobresa moderada infantil i taxa de risc de pobresa moderada infantil 
ancorada (2018-2019). Població de 0-17 anys. Barcelona, 2011-2020.
Font: Porcel et al. (2020) a partir d’Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 
2011; IERMB i Idescat, Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2016-2017 / 2018-2019; IERMB, 
Estimacions de renda escenari COVID-19, 2020.
aquest nou escenari, entre 3 i 4 infants de cada 10 estarien vivint a dia d’avui en situació de 
pobresa a la ciutat de Barcelona. Es tractaria, doncs, d’un augment sense precedents, ja 
que en l’anterior crisi del 2008 la pobresa a Espanya va augmentar 12 punts percentuals en 
6 anys, la qual cosa significa que en menys d’un any ja s’hauria arribat a la meitat de l’aug-
ment de pobresa que en tota la crisi anterior (tot i havent-se activat mecanismes més po-
tents de protecció, com ara els ERTO) (Gràfic 3). 
Una altra dada rellevant que permet prendre consciència de l’augment de la pobresa 
infantil és el nombre d’ajudes municipals d’alimentació concedides pels serveis socials. 
L’any 2020, les ajudes en alimentació a famílies amb infants i adolescents s’han més que 
triplicat en nombre (passant de les 3.429 ajudes del 2019 a les 10.573 ajudes concedides de 
gener a setembre de 2020, amb l’any encara per finalitzar) i quadruplicat en import (de 
601.306 € el 2019 a un import de 2.551.752 € a setembre del 2020). Però no només això, 
sinó que les llars amb infants i adolescents han rebut més ajudes (tant en nombre com en 
import destinat) que les llars sense menors d’edat a càrrec, la qual cosa indica la propensió 
dels infants a patir les conseqüències de la crisi. D’altra banda, la distribució territorial de les 
socioeconòmic de la pandèmia amb dades provisionals fins que es disposi de noves dades oficials (Porcel et al., 
2020).
%
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 115 
ajudes per alimentació mostra que la pobresa infantil creix en tots els districtes de la ciutat 
(fins i tot els que tenen rendes familiars més altes) i arriba a contextos territorials que fins 
ara n’havien quedat més preservats (Gràcia, Sant Andreu, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sar-
rià-Sant Gervasi experimenten els increments relatius més importants). A Gràcia han passat 
de 29 a 219 en menys d’un any, la qual cosa suposa que s’han multiplicat per 7; a Sant An-
dreu de 124 a 690, o sigui 5 vegades més; a l’Eixample de 211 a 948, més de 4 vegades; i a 
Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi s’han quadruplicat, passant de 289 a 1.174 i de 25 a 101, 
respectivament. Tanmateix, en termes absoluts, la crisi colpeja més fort a les àrees de la 
ciutat històricament més vulnerables: Ciutat Vella (de 652 a 2.349 ajuts), Sant Martí (de 888 
a 1.831) i Nou Barris (de 764 a 1.985) concentren el 58,3% del nombre d’ajuts de tota la ciutat 
i el 57,4% de l’import dels ajuts concedits (Taula 1). 
En aquest context, les iniciatives solidàries han esdevingut estructures indispensables per 
tenir cura dels infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat social i les seves famílies. A 
partir de la covid-19, almenys hi ha hagut unes 100 iniciatives solidàries a la ciutat de Barcelo-
na, especialment per a la salut i les cures. Atenen infants i adolescents en situacions de vul-
nerabilitat social, ja sigui directament o indirecta (acompanyament familiar, més distribució 
d’aliments...). Conèixer quines són aquestes iniciatives i fer-ne una anàlisi en clau de distribu-
ció territorial permetria reforçar una acció institucional que contraresti l’increment de desi-
gualtats socials (Blanco et al., 2020; Institut de Govern i Polítiques Públiques et al., 2020).
Taula 1. Ajuts d’alimentació concedits pels serveis socials municipals a les llars amb 
infants i adolescents (nombre i import €). Barcelona i districtes, 2019 i 2020
Districtes 2019 2020 Increment 2019-2020 
(%)
Nombre 
ajuts Import (€) Nombre 
ajuts Import (€) Nombre 
ajuts Import
Sant Martí 888 172.524,9 € 1.831 473.377,2 € 106,2% 174,4%
Nou Barris 764 119.663,6 € 1.985 407.860,4 € 159,8% 240,8%
Ciutat Vella 652 102.243,4 € 2.349 584.297,1 € 260,3% 471,5%
Horta-Guinardó 359 71.501,4 € 962 237.403,5 € 168,0% 232,0%
Sants-Montjuïc 289 53.011,2 € 1.174 301.180,4 € 306,2% 468,1%
Eixample 211 35.077,4 € 984 271.207,9 € 366,4% 673,2%
Sant Andreu 124 18.937,7 € 690 123.351,3 € 456,5% 551,4%
Les Corts 65 13.010,0 € 231 57.575,0 € 255,4% 342,5%
Gràcia 29 5.781,4 € 219 58.934,2 € 655,2% 919,4%
Sarrià-Sant Gervasi 25 5.095,0 € 101 24.440,0 € 304,0% 379,7%
No consta 23 4.460,0 € 47 12.125,0 € 104,3% 171,9%
BARCELONA 3.429 601.306,0 € 10.573 2.551.752,1 € 208,3% 324,4%
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de l’Ajuntament 
de Barcelona.
116 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
Educació
Desigualtats educatives 
Abans de la covid-19, al voltant del 10% dels adolescents de la ciutat de Barcelona no 
assolien les competències bàsiques en acabar l’escolarització obligatòria (català, castellà, 
anglès, matemàtiques i/o àmbit cientificotecnològic). Els districtes amb percentatges més 
elevats de no-assoliment són Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc, mentre que a l’Ei-
xample, Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi és on hi ha menys adolescents que no asso-
leixin les competències bàsiques (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020a).
En aquest context, com expliquen Bonal i Per les desigualtats educatives 
González (2020a, 2020b), el confinament ab- i la segregació escolar, els 
solut va agreujar les desigualtats educatives ja centres de més elevada 
existents. Les famílies de classes mitjanes-al- complexitat van haver de 
tes van poder mantenir millors estàndards de prioritzar l’acompanyament i 
qualitat educativa durant el confinament ab- les cures per sobre de les 
solut, motiu pel qual el tancament dels cen- funcions docents.
tres educatius va suposar pèrdues i desigual-
tats en l’aprenentatge. Per exemple, perquè 
les famílies amb menor formació no disposen dels coneixements i/o les habilitats per 
poder donar suport a l’escolarització des de casa. Segons aquesta recerca, les pèrdues i 
desigualtats en l’aprenentatge es van produir especialment en els processos d’orienta-
ció/acompanyament i en l’educació infantil (González i Bonal, 2020). A més, convé tenir 
en compte que la segregació escolar és el que va suposar que les respostes dels centres 
i dels equips docents durant les mesures per la covid-19 fossin desiguals. En aquest sen-
tit, la concentració d’infants amb situacions de vulnerabilitat social als centres de més 
elevada complexitat va comportar que haguessin de prioritzar l’acompanyament i les 
cures per sobre de les fun cions docents (Jacovkis i Tarabini, 2020; Tarabini i Jacovkis, 
2020).
Com s’observa en la Taula 2, els districtes amb centres educatius de més elevada com-
plexitat són Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris (entre 2 i 4 de cada 10 centres són de 
complexitat molt alta), tot i que també és destacable la situació a Sant Martí i Sant Andreu 
(al voltant d’1 de cada 10 centres és de complexitat molt alta).
Per revertir els impactes educatius de l’escolarització des de casa en temps de pandè-
mia, Iglesias et al. (2020) proposen avançar cap a l’educació crítica, basada en els afectes i 
les cures, amb perspectiva intergeneracional, que sigui personalitzada, també compartida 
o connectada amb el territori i que, a més, eduqui per a la sostenibilitat ambiental, d’identi-
tats i cultural. En aquest sentit, per transformar l’educació davant la crisi global generada 
per la covid-19, després d’una consulta a docents, Edualter (2021) assenyala que les priori-
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 117 
Taula 2. Nivell de complexitat dels centres educatius de primària i ESO (%).  
Barcelona i districtes, 2017
Complexitat
Districtes Baixa Mitjana baixa Mitjana alta Alta Molt alta
BARCELONA 27,9% 28,1% 19,4% 13,5% 11,1%
Ciutat Vella 4,3% 4,3% 21,7% 30,4% 39,1%
Sants-Montjuïc 11,6% 18,6% 23,3% 20,9% 25,6%
Nou Barris 2,3% 18,2% 25,0% 29,5% 25,0%
Sant Martí 10,5% 38,6% 28,1% 12,3% 10,5%
Sant Andreu 10,8% 43,2% 29,7% 8,1% 8,1%
Horta-Guinardó 16,7% 45,2% 16,7% 19,0% 2,4%
Eixample 48,8% 32,6% 11,6% 4,7% 2,3%
Gràcia 44,8% 31,0% 20,7% 3,4% 0,0%
Sarrià-Sant 
Gervasi 88,4% 7,0% 2,3% 2,3% 0,0%
Les Corts 56,3% 37,5% 6,3% 0,0% 0,0%
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del Consorci d’Educació de Barcelona (dades primàries del Depar-
tament d’Educació, de la Generalitat de Catalunya). 
Nota: Districtes ordenats en ordre descendent segons complexitat molt alta dels centres educatius.
tats educatives dels docents són acompanyar emocionalment els infants i adolescents, 
promoure el pensament crític per evitar la infodèmia2 i prevenir qualsevol actitud discrimi-
natòria o racista. A més, Moya et al. (2020) emfatitzen que la tasca educativa és molt més 
que la transmissió de coneixement, que també és transmissió del desig de saber. És per 
això que, en un món digital, consideren imprescindible entendre la figura docent com a 
mentora de l’alumnat, acompanyant-lo en el seu aprenentatge, guiant-lo, estimulant-lo i 
potenciant-lo tant a nivell escolar com personal. 
Bretxes digitals
D’acord amb el Consorci d’Educació de Barcelona (2020), durant el tancament de les 
escoles el tercer trimestre del curs 2019-2020, les famílies en situacions de vulnerabilitat 
social a la ciutat de Barcelona es van trobar amb més dificultats per garantir l’educació 
formal dels fills i filles des de casa (en comparació amb les famílies que no es troben amb 
aquesta problemàtica), aspecte que va condicionar negativament les oportunitats educa-
tives i d’aprenentatge dels infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat social. A la 
2Difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un pro-
blema de salut pública paral·lelament a la seva propagació o evolució. La denominació infodèmia s’ha popularitzat 
en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l’OMS a l’entorn de soroll 
mediàtic sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i la propagació de la covid-19 (TERMCAT-Centre de Terminologia, 2021).
118 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
ciutat de Barcelona, aquests infants i adolescents solen tenir orígens estrangers (ells o els 
seus pares i/o mares), residir als districtes amb rendes més baixes i anar a centres públics. 
La dificultat més rellevant amb què es van trobar va ser la derivada per les bretxes digitals. 
En aquest sentit, és destacable que 4 de cada 10 infants en situació de vulnerabilitat social 
a la ciutat de Barcelona no disposaven d’ordinador o tauleta a la llar per a les tasques esco-
lars (i gairebé la meitat dels que sí, la compartien). 
A més de la mancança de dispositius, també A part de la manca de 
convé tenir en compte les llars amb fills/es que connexió i de dispositius entre 
no es poden permetre connexió a internet per els infants i adolescents en 
motius econòmics. Abans de la covid-19, els situacions de vulnerabilitat 
districtes amb més proporció d’infants que vi- social, cal tenir en compte les 
uen en llars amb aquesta mancança eren Nou dificultats d’acompanyament 
Barris (14,4%), Ciutat Vella (12,8%) i Sants-Mont- familiar en la realització de les 
juïc (10,2%). Els tres districtes es troben per so- tasques escolars.
bre de la mitjana global de la ciutat de Barcelo-
na, que se situa al voltant del 5%; i molt per 
sobre dels districtes amb menys dificultats de connexió: les Corts i Sarrià-Sant Gervasi 
(0,6% dels infants viuen en llars que no es poden permetre connexió a internet) (Institut 
Infància i Adolescència de Barcelona, 2020a).
Així mateix, a part de la manca de connexió i de dispositius, entre les famílies amb més 
dificultats socials, convé tenir en compte les dificultats d’acompanyament familiar en la 
realització de les tasques escolars (Jacovkis i Tarabini, 2020; Tarabini i Jacovkis, 2020). Però 
també és rellevant considerar que no tots els centres van poden oferir una oferta educativa 
en línia. D’acord amb l’Ajuntament de Barcelona (2021), 1 de cada 4 infants i adolescents 
escolaritzats (26,8%) no va poder seguir l’escolarització des de casa a la ciutat de Barcelona, 
essent la manca d’una oferta educativa en línia per part del centre la causa més assenyala-
da per les famílies.
Salut
Hàbits saludables
Ja abans de la covid-19, hi havia importants marges de millora pel que fa als hàbits d’ali-
mentació, descans i activitat física, tots tres per sota dels nivells recomanats. Una gran part 
d’infants i molts adolescents no dormien prou hores al dia (43,0% dels infants i 70,0% dels 
adolescents), i molts pocs menjaven les 5 racions de fruita recomanades al dia (7,1%). Tot i 
que el 76,6% d’infants i adolescents declaraven que feien exercici físic de manera regular 
fora de l’horari escolar, 1 de cada 4 en feia de forma insuficient –menys d’un cop a la setma-
na– o no en feia (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020a).
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 119 
Durant el confiament absolut es van alterar L’alteració dels hàbits de salut 
els hàbits de salut de tots els infants i adoles- durant el confinament absolut 
cents pel canvi de rutines, però especialment va ser més acusat per als 
dels que es troben en situacions de vulnerabili- infants i adolescents en 
tat social. D’una banda, el nivell de formació for- situacions de vulnerabilitat 
mal de les famílies va condicionar els hàbits de social: menys activitat física, 
salut (a menys formació: manca d’activitat físi- menys fruita i més pantalles. 
ca, consum insuficient de fruita/verdura i major 
exposició a pantalles). A més, les condicions 
dels habitatges són pitjors entre els infants de llars amb més dificultats econòmiques (pre-
sència d’humitats, manca de llum natural, presència de problemes per soroll, manca d’es-
pai exterior i presència de fum de tabac) (Morteruel et al., 2020; Valero et al., 2020). Pel que 
fa especialment al pantallisme dels infants, cal destacar que va augmentar durant el confi-
nament absolut, però amb dinàmiques diferenciades segons el tipus de llar: l’ús de panta-
lles o l’entreteniment digital va augmentar considerablement entre les famílies amb fills/es, 
però la millora de la percepció de la tecnologia va donar-se quan el teletreball permetia 
conciliar la vida familiar i laboral de les famílies. També quan hi havia espais per parlar sobre 
la tecnologia i els seus conflictes (educació digital, hàbits de desconnexió o relacions so-
cials a internet) (Empantallados.com i GAD3, 2020).
En aquest context, Mayordomo (2020)3 va alertar que el comportament dels infants i 
adolescents durant el tancament de les escoles i les vacances d’estiu podia esdevenir més 
obesogènic, és a dir, més propens a afavorir l’excés de pes (sobreprès i obesitat). Com que 
l’activitat estructurada va desaparèixer, es va propiciar una disminució de l’activitat física, 
més consum de pantalles, seguiment de patrons més irregulars de son i dieta més calòrica 
(amb més consum d’snacks entre àpats), la qual cosa origina un augment de pes i una pèr-
dua de la forma cardiorespiratòria.
Pel que fa als hàbits alimentaris específicament, d’acord amb un estudi fet a infants de 
10-12 anys a la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, durant el tancament de les 
escoles va disminuir el percentatge de nens i nenes que feien cinc àpats al dia, passant del 
75,8% d’abans del tancament al 66,3% de després. A més, van augmentar els infants que no 
menjaven ni a mig matí ni prenien berenar (del 6,1% al 15,1%); un canvi vinculat a la desapa-
rició de les rutines escolars. Tanmateix, convé assenyalar una millora en el consum d’ali-
ments (més verdura, menys begudes ensucrades i menys menjar ràpid) i que el 47% dels 
infants té la percepció que els seus hàbits alimentaris van millorar durant el confinament 
(Tomando Concienca Schools i Tandem Social, 2020).
3A partir de Brazendale et al. (2017).
120 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
Així mateix, és destacable que l’alteració dels hàbits de salut se suma a uns indicadors 
d’excés de pes (sobrepès i obesitat) que ja abans de la covid-19 afectaven gairebé 1 de cada 
4 infants a la ciutat de Barcelona (el 16,1% sobrepès i el 10,5% obesitat), amb diferències 
destacables segons el context social del barri de residència (Mapa 2). 
Mapa 2. Infants de 6 a 12 anys amb excés de pes (sobrepès i obesitat) (%). Barcelona, districtes i 
Àrees Bàsiques de Salut (ABS), 2016.*
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
*Nota: La divisió correspon a les 68 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de les quals el Departament de Salut dis-
posava d’informació actualitzada (novembre de 2020) sobre l’excés de pes que es correspon a l’any 2016.
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 121 
Salut mental
Ja abans de la covid-19, 3 de cada 10 infants Amb l’esclat de la pandèmia, 
d’entre 10 i 12 anys de la ciutat de Barcelona es els canvis i la incertesa van 
mostraven no prou satisfets amb la seva vida provocar un estat d’ànim més 
en global i, entre els infants que creixen en un baix que l’habitual en població 
context de privació material, eren 4 de cada 10 infantil i adolescent, més 
els que no estaven prou satisfets amb la vida preocupant quan havien tingut 
(Corominas i Pineda, 2020). En població infantil problemes de salut mental 
i adolescent, el risc de patir un problema de sa- anteriorment, o bé per als 
lut mental entre els 4 i els 14 anys era d’un 5,9% infants i adolescents amb més 
i de patir, en concret, depressió o ansietat entre dificultats socials.
els 15 i els 17 anys, d’un 3,5%. En base a aquestes 
xifres, s’estimava que almenys 11.000 infants i 
adolescents de la ciutat de Barcelona es trobaven en una situació de patiment psicològic 
abans del confinament absolut (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020a). Com 
s’observa en el Gràfic 4, la població atesa als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CS-
12.000
11.057 10.994
10.686
10.383 10.462
10.000 9.435
8.000
7.211 7.458 63,7% 63,8% 63,4%
6.000
36,3 36,2 36,6
4.000
2.000
0
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Total atesos CSMIJ Nenes-noies Nens-nois
Gràfic 4. Infants i adolescents atesos als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), total i 
per sexe (%). Barcelona, tendència 2012-2019.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del Consorci Sanitari de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i 
l’Ajuntament de Barcelona.
122 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
MIJ) mostrava una tendència creixent en els darrers anys, superant els 10.000 atesos des de 
l’any 2015.
Durant el confinament absolut, els canvis personals, familiars i escolars que els infants i 
adolescents van viure, així com la incertesa que generaven, van provocar un estat d’ànim 
més baix que l’habitual en població infantil i adolescent, a més d’un conjunt de pors i preo-
cupacions inusuals. Convé tenir present que els infants i adolescents que van perdre algun 
familiar van viure el confinament amb estats d’ànim més baixos (amb presència, especial-
ment, de sentiments de ràbia) i climes familiars trasbalsats en processos de dol. Tanmateix, 
la majoria d’alteracions van ser lleus, i així es va mostrar l’adaptació dels infants i adolescents 
a un esdeveniment vital estressant com és un confinament absolut (Projecte Òrbita, 2021).
Malgrat l’adaptació generalitzada, però, els infants i adolescents amb antecedents de 
problemes psicològics van trobar-se més exposats a desenvolupar un trastorn de salut 
mental durant el confinament absolut. En aquest sentit, amb resultats referents a Catalu-
nya, el 35% dels infants i adolescents entre 4 i 18 anys van estar en risc de desenvolupar 
trastorns de salut mental, ja fos a partir de símptomes depressius, d’ansietat o de conducta. 
Sobretot quan els infants i adolescents ja havien manifestat problemes de salut mental 
prèviament, o bé les seves mares i/o pares (Via et al., 2020).
A més, convé tenir en compte que l’impacte en salut mental va ser més greu per als 
infants i adolescents de famílies que es troben amb més factors d’estrès i dificultats so-
cials. Entre els infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat, per exemple, hi va ha-
ver més dificultats per concentrar-se i manifestacions més freqüents d’avorriment, irritabi-
litat, inquietud, nerviosisme, sensacions de solitud i preocupacions (Orgilés et al., 2020). A 
més, la majoria de mares i/o pares en situacions de vulnerabilitat econòmica van manifes-
tar que les circumstàncies per la covid-19 havien afectat la seva salut mental, i considera-
ven que la convivència familiar havia empitjorat per l’estrès i les preocupacions econòmi-
ques familiars, la manca d’espai a l’habitatge i l’avorriment (Save the Children-España, 
2020a, 2020b).
Discapacitat
D’acord amb les dades de l’any 2018 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies 
proveïdes per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 4.562 infants i adolescents 
de la ciutat de Barcelona tenen alguna discapacitat legalment reconeguda, és a dir, l’1,9% 
del total de la població infantil i adolescent, percentatge que es manté relativament estable 
des de l’any 2013 (3.705 infants i adolescents, que representaven l’1,6% del total). Entre les 
diverses tipologies de discapacitat, preval la discapacitat intel·lectual (60,4% dels casos), 
seguida de la discapacitat física (22,4%), els trastorns mentals (9,5%), la discapacitat auditi-
va (4,6%) i la discapacitat visual (3,3%).
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 123 
Tal com va exposar el Síndic de Greuges de Els serveis de suport per a 
Catalunya, que alhora es feia ressò de les reco- infants i adolescents amb 
manacions de la relatora especial de les Naci- discapacitat en temps de 
ons Unides sobre els drets de les persones covid-19 són essencials per 
amb discapacitat (Catalina Devandas), en les les especials dificultats i el 
mesures per reduir la propagació de la covid-19 sobreesforç de les famílies.
no sempre es van tenir en consideració les cir-
cumstàncies concretes i les necessitats de les 
persones amb discapacitat. Així que el Síndic manifestava la seva preocupació pel risc de 
saturació i interrupció dels serveis de suport essencial per a persones amb discapacitat. Si 
bé és cert que, a partir del 19 de març, el Ministeri de Sanitat va donar permís per sortir al 
carrer amb un acompanyant a les persones amb discapacitat que tinguessin alteracions 
conductuals, com ara persones amb diagnòstic de l’espectre autista i conductes disrupti-
ves que es veiessin agreujades per la situació de confinament, el Síndic considerava que 
reclamar la identificació visual de les persones amb aquestes característiques quan sorti-
en al carrer suposava una afectació dels seus drets i una estigmatització de la persona 
6.671 6.897
7.000
6.097 6.281
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2016 2017 2018 2019
Nens Nenes Nens-nenes
Gràfic 5. Infants d’entre 0 i 5 anys atesos als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Pre-
coç (CDIAP). Barcelona, tendència 2016-2019.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), de 
l’Ajuntament de Barcelona (dades primàries del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Gene-
ralitat de Catalunya). 
Nota: No es disposa de dades desagregades per sexe per a l’any 2016.
6.097
4.259 2.022
4.456 2.215
4.592 2.305
124 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
afectada. També va fer referència al fet que el tancament de centres educatius (i, en espe-
cial, dels centres d’educació especial) va comportar un esforç molt important per a les 
famílies dels infants i adolescents amb discapacitat, sobretot dels infants amb discapaci-
tat intel·lectual (Síndic de Greuges de Catalunya, 2020).
Tot i les especials dificultats que van viure els infants i adolescents amb algun tipus de 
discapacitat i les seves famílies, cal assenyalar la tasca dels serveis de suport i acompanya-
ment. És el cas, per exemple, dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç 
(CDIAP), un dels recursos essencials per als primers anys de vida dels infants, que atenien 
6.897 infants de 0-5 anys a la ciutat de Barcelona l’any 2019 (Gràfic 5). Els CDIAP van facili-
tar la tramitació de permisos per a la sortida al carrer dels infants menors de sis anys que ho 
requerien i van continuar acompanyant les famílies amb pautes i consells. Durant el període 
d’estat d’alarma es van rebre més de 2.400 consultes telemàtiques als dos CDIAP de Barce-
lona gestionats per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (Ajuntament de Bar-
celona, 2020d).
Entorns relacionals i espai públic
Activitats més enllà de l’escola
Amb dades prèvies a la covid-19, un 66% dels infants d’entre 10 i 12 anys no veia els seus 
amics i amigues gaire sovint fora de l’escola i un 14,9% dels adolescents deia que no tenia 
cap amic o amiga (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020a). 
Però, més que mai aquest 2020, una man-
cança generalitzada per a tots els infants i ado- Malgrat l’oferta singular i 
lescents –independentment del seu entorn so- ampliada d’activitats de lleure 
cioeconòmic– ha estat la pèrdua d’espais de durant l’estiu, els infants i 
relació amb els amics i les mancances de joc adolescents no van poder 
compartit amb els iguals, tots dos espais amb gaudir-ne amb normalitat i 
una contribució important en el benestar dels recuperar les relacions amb 
infants. S’ha fet evident que les comunicac ions altres infants i adolescents, 
en línia o bé jugar amb el pare, la mare o amb segurament per les incerteses 
alguna altra persona adulta no poden suplir la encara presents de la 
necessitat de joc entre iguals, a través del qual covid-19.
es vehiculen aprenentatges tan importants 
com regular les emocions, desenvolupar habilitats socials, posar en pràctica diferents rols i 
conformar-se una identitat. 
D’aquesta manera, sense l’oportunitat de jugar estretament amb els amics i amigues, els 
infants poden sentir-se sols i aïllats socialment. Les limitacions en temps de desescalada 
amb els anomenats “grups bombolla” també van implicar una disminució important de les 
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 125 
oportunitats de relació dels infants i adolescents amb les seves amistats i els companys/es 
d’escola.
Suplir el contacte físic o les trobades amb familiars i amics a través de videotrucades va ser 
una de les sortides a la necessitat de contacte social durant, sobretot, el confinament absolut 
de la primera onada de la pandèmia. Però, malgrat les possibilitats de comunicació en línia, els 
infants i adolescents van trobar a faltar els seus amics i amigues per parlar-hi o jugar-hi, ja que 
van fer-ho menys del que haurien volgut o, directament, no van poder-ho fer (sobretot en el 
cas dels més petits o bé els infants amb situacions prèvies de vulnerabilitat que no disposa-
ven d’equipaments digitals adequats) (Queen’s University Belfast i Terre des hommes, 2020).
A més, convé tenir en compte que no totes les famílies van poder acompanyar prou el 
lleure i el joc dels infants i adolescents durant el confinament absolut. Les famílies amb 
opcions de teletreball (habitualment amb rendes mitjanes-altes) van poder acompanyar les 
cures i el lleure d’infants i adolescents més satisfactòriament, tot i que, en perspectiva de 
400.000 383.664
345.975
350.000
317.520
300.000
257.394
250.000 231.598 232.136
202.293
200.000
150.000 123.650
125.499 126.292
114.767
102.920
100.000 92.325 81.948
62.375 68.885
50.000
0
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Nombre de places ofertes Ocupació final
Gràfic 6. Nombre de places ofertes i ocupació final a la Campanya de Vacances d’Estiu (CVE) de 
l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona, tendència 2013-2020.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran (Departa-
ment de Promoció de la Infància, de l’Ajuntament de Barcelona).
126 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
gènere, la desigualtat es manté: si abans del confinament absolut les dones s’ocupaven de 
les tasques de cura i l’acompanyament escolar dels fills/es en major mesura que els homes, 
durant el confinament absolut i amb opcions de teletreball es va mantenir el mateix patró 
(Centre d’Estudis d’Opinió, 2020).
Amb el desconfinament progressiu i un estiu que va venir després de tres mesos sense 
activitats organitzades, van arribar noves mancances o pèrdues. Malgrat els esforços de 
l’administració per posar a l’abast de la infància, l’adolescència i les seves famílies una cam-
panya d’estiu molt reforçada (tant amb places com amb beques d’accés), la participació en 
casals i activitats de lleure (dins de la Campanya de Vacances d’Estiu) va disminuir un 35,1% 
respecte del 2019 (de 126.262 places ocupades pels infants i adolescents el 2019 a 81.948 
el 2020) (Gràfic 6).
Ús de l’espai públic
Ja abans de la covid-19, els nens i nenes disposaven de poc temps per jugar de forma 
lliure a l’aire lliure. A la ciutat de Barcelona, 1 de cada 4 infants de 3 a 14 anys (26,1%) no juga-
va cap dia al parc o al carrer, i 4 de cada 10 dels infants d’entre 10 i 12 anys (38,4%) no juga-
ven ni passaven gaire temps a l’aire lliure (entre mai i, com a molt, 1 o 2 dies per setmana). 
Només el 42% dels infants jugaven a l’aire lliure almenys 5 dies a la setmana, mentre que el 
49% de nens i nenes entre 10 i 12 anys usaven les xarxes socials i el 65% miraven la televisió 
almenys 5 dies a la setmana (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020a). 
Les restriccions d’accés al carrer van ser una de les mesures principals per combatre la 
primera onada de la pandèmia per la covid-19. El confinament absolut va mostrar la impor-
tància de l’ús de l’espai públic i la vida a l’aire lliure per a tota la ciutadania i, en especial, per 
als infants i adolescents, ja que els nens i nenes necessiten jugar i fer-ho en diferents formes 
col·lectives de lleure, recreació o joc a l’aire lliure que no es podien cobrir amb la comunica-
ció en línia (Plataforma de Infancia-España, 2020; UNICEF-España, 2020a). 
Prohibir la sortida al carrer va significar negar El confinament absolut 
a molts infants que viuen en habitatges petits, evidencia la importància de 
sense pati, terrassa o espai exterior, la dosi dià- l’espai públic i el seu rol 
ria de sol, aire lliure, moviment, activitat física igualador de les oportunitats 
expansiva, joc motor d’alta intensitat i contacte de salut i joc a l’aire lliure. 
amb la natura que només es pot cobrir fora de 
casa, al carrer.  I és que l’espai públic, sobretot 
quan és verd i pacificat, juga un rol imprescindible en la salut i en el desenvolupament de 
les nenes, nens i adolescents; i permet cobrir necessitats específiques de la infància que 
difícilment es poden cobrir a casa. Però, sobretot, permet igualar oportunitats de salut per 
a tota la població, també per als infants i adolescents, independentment de quin es siguin 
les característiques diferenciades dels seus habitatges (Cortés i Curcoll, 2020). 
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 127 
En aquest sentit, el Mapa 3 mostra com la superfície mitjana dels habitatges varia se-
gons els barris i les rendes familiars del barris on viuen els infants. A més, convé tenir pre-
sent que es calcula que hi ha un 16,4% d’habitatges sobreocupats, és dir, habitatges on no 
es disposa del nombre d’habitacions adient en relació amb el nombre de persones que hi 
habiten (Porcel et al., 2020).
Mapa 3. Relació entre la superfície mitjana dels habitatges (m2) i la Renda Familiar Disponible 
(RFD). Barcelona i barris, 2016 (m2 habitatges) i 2017 (RFD).
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de dades cadastrals (any 2016) de l’Observatori Metropolità de l’Ha-
bitatge de Barcelona i les dades de renda familiar disponible (any 2017) de l’Oficina Municipal de Dades, de 
l’Ajuntament de Barcelona.
128 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
Violències i desemparament
Violències familiars contra els infants
Pel que fa a les relacions dels infants i adolescents en els entorns familiars, un 18% dels 
infants d’entre 10 i 12 anys de la ciutat de Barcelona no es mostren prou satisfets amb la 
seva família i un 21% dels adolescents d’entre 13 i 17 anys pensen que les relacions amb 
la seva família no són prou bones, amb dades prèvies a la covid-19 (Institut Infància i Ado-
lescència de Barcelona, 2020a). 
Pel que fa a les violències familiars contra els infants, l’any 2019, 12 de cada 10.000 infants 
i adolescents de la ciutat Barcelona eren víctimes de maltractaments al seu domicili famili-
ar (Gràfic 7); xifra amb una tendència lleugerament de millora respecte els darrers 5 anys. 
En aquest context, el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que va adreçat a per-
sones víctimes de situacions de violència masclista, va atendre un total de 529 casos amb 
infants i adolescents víctimes de violència masclista (268 nenes i 246 nens) l’any 2019. En 
els darrers anys (2015-2019), el nombre total ha anat oscil·lant entre els 400 i 500 casos, 
amb una lleugera tendència creixent des del 2017.
60 23 25
50 20
17
40 16
13 13 15
30
9 8 10
20 7
6 6
10 5
30 44 43 51 32 31 18 13 8 16
0 0
Nombre de casos (Barcelona = 286/246.266) Casos per 10.000 (Barcelona =12)
Gràfic 7. Infants i adolescents víctimes de violència domèstica (‱ i total). Barcelona i districtes, 
2019
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del Departament d’Interior, de la Generalitat de Catalunya.
Nota: Districtes ordenats de manera descendent segons nombre de casos per 10.000.
Ciutat Vella
Sants-Montjuïc
Nou Barris
Sant Martí
Horta-Guinardó
L'Eixample
Sant Andreu
Gràcia
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 129 
Tot i que no disposem d’estudis específics sobre els impactes del confinament en la vio-
lència familiar contra els infants, algunes dades d’ús del telèfon Infància Respon de la Gene-
ralitat de Catalunya (que dona resposta immediata a comunicacions, denúncies socials i 
sol·licituds d’informació en relació amb casos de maltractament infantil) ens indiquen més 
indicis de violència domèstica i masclista, però menys denúncies que abans del confina-
ment absolut. De l’abril a l’agost de 2020, les trucades al telèfon Infància Respon van dismi-
nuir fins a arribar al voltant de les 900 trucades mensuals i, a partir del setembre, van tornar 
a augmentar fins al voltant de les 1.300 mensuals (xifres similars a les d’abans del confina-
ment) (Generalitat de Catalunya, 2020b). En relació amb la violència masclista, durant el 
confinament es van reduir les denúncies (les víctimes havien de continuar convivint amb 
els seus maltractadors), però, en canvi, les trucades a la Línia d’atenció contra la violència 
masclista 900 900 120 van augmentar un 88% més que els mesos anteriors al confinament 
(Generalitat de Catalunya, 2020a). 
Davant d’aquesta problemàtica, convé tenir 
present que, en termes generals, la tensió i la Tot i la tendència de millora 
inseguretat que han viscut les famílies durant el dels últims anys en el volum 
confinament absolut han repercutit en les dinà- d’infants i adolescents 
miques parentals o de cures dels fills i filles víctimes de violència 
(Günther-Bel et al., 2020). És més: l’aïllament fí- domèstica, el context de la 
sic pel confinament absolut, l’impacte de la cri- covid-19 fa créixer el risc de 
si en els llocs de treball, la inestabilitat econò- violència familiar contra els 
mica, els nivells alts de tensió o la por del virus, infants i adolescents.
així com les noves formes de relació a distàn-
cia, van fer augmentar els nivells d’estrès de les famílies en situacions de més vulnerabilitat 
social i va créixer el risc de violència familiar envers els infants i adolescents en aquestes 
circumstàncies (Pereda i Díaz-Faes, 2020). En aquest sentit, al voltant de 3 de cada 10 famí-
lies catalanes afirmen haver viscut situacions de tensió o conflicte amb els seus fills o filles 
durant el confinament, mentre que 2 de cada 10 famílies afirmen haver perdut els nervis en 
alguna ocasió, arribant a cridar o insultar els seus fills/es. A més, seguint amb el desenvolu-
pament d’una espiral de violència des de la violència emocional fins a la violència física, 1 
de cada 10 famílies admeten haver pegat els seus fills/es durant el confinament (Perazzo et 
al., 2020).
D’altra banda, la majoria de famílies amb adolescents va viure experiències relacionals 
negatives durant el confinament absolut, que van provocar un empitjorament de la convi-
vència familiar. Per exemple, alguns adolescents van utilitzar males respostes i insults cap a 
les mares i/o els pares, convertint-se en un mal hàbit més enllà del confinament absolut. En 
aquest sentit, convé tenir en compte que la violència psicològica filioparental pot progres-
sar des dels insults lleus o moderats fins als insults greus o, fins i tot, l’agressió física (Amal-
gama7 i Fundació Portal, 2020).
130 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
Violències escolars entre els infants
Abans de la covid-19, un 24,4% dels infants d’entre 10 i 12 anys de Barcelona deien no 
sentir-se prou segurs a l’escola (Gràfic 8), aspecte que, més enllà d’afectar el benestar a 
l’escola, contribueix negativament al benestar subjectiu de la infància en general. En aquest 
sentit, el 36,5% dels infants pensava que no rebria el suport dels seus companys/es de l’es-
cola en cas de tenir un problema. I, més concretament, 4 de cada 10 infants afirmaven que 
quasi sempre hi havia baralles entre nens i nenes a la seva escola, o 7 de cada 10 infants 
deien que havien viscut situacions de violència física i/o verbal a l’escola (Institut Infància i 
Adolescència de Barcelona, 2020a).
Si bé el tancament de les 
Amb el tancament de les escoles, si bé van escoles suposava que els 
atenuar-se els efectes més evidents associats infants no es trobessin amb 
al bullying, com ara l’ansietat i la depressió, per situacions de violències a les 
part dels infants que el pateixen, amb la represa escoles, convé preguntar-se 
del curs presencial el mes de setembre de per la soledat amb què els 
2020, el més probable és que els infants es tor- infants i adolescents víctimes 
nessin a trobar amb la mateixa problemàtica de bullying han viscut el 
(Gómez León, 2021). Abans de la covid-19, un confinament i la desescalada.
60%
53,6%
49,5%
45,5%
40%
24,4% 24,4% 24,4%
18,2% 18,6%
20% 17,9%
0%
Total Nenes Nens
No em sento prou segur o segura a casa
No em sento prou segur o segura a l'escola
No em sento prou segur o segura quan passo pel barri on visc
Gràfic 8. Infants que no se senten prou segurs segons entorns relacionals; total i per sexe (%). 
Barcelona, 2017.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de l’EBSIB-2017.
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 131 
6,3% d’adolescents afirmava ser víctima de bullying i un 10,4% de ciberbullying (Institut In-
fància i Adolescència de Barcelona, 2020a).
És aquí on també convé tenir en compte que, d’acord amb l’Estratègia municipal contra 
la Soledat, la falta de companys/es de joc, les situacions de bullying i el rebuig del grup 
d’iguals són elements de risc per a la soledat (Ajuntament de Barcelona, 2020a). Les con-
seqüències derivades de la pandèmia de la covid-19 han intensificat les soledats ja exis-
tents i n’han afegit de noves, la qual cosa incrementa el risc d’exclusió social de qui la pa-
teix (Escapa, 2020). És a dir, els infants i adolescents que patien bullying abans de la 
covid-19 poden haver viscut el tancament de les escoles i la desescalada amb més senti-
ment de soledat, sentint-se més sols que els altres infants i adolescents; aspecte que no tan 
sols interfereix en la seva salut mental, sinó també en la seva identitat i socialització en 
sentit ampli. 
Desemparament i sistema de protecció
L’any 2019 hi havia 1.616 infants i adolescents d’entre 0 i 17 anys a la ciutat de Barcelona 
amb mesura protectora (7 de cada 1.000) i, per tant, sota la tutela i a l’empara dels recursos 
dels poders públics; el 47,6% d’aquests vivien en acolliment familiar i el 52,4% en centres 
residencials (Gràfic 9).
29,6%
52,4% 47,6% 13,1%
4,9%
Centre residencial Acolliment familiar
Família extensa Família aliena Família preadoptiva
Gràfic 9. Infants i adolescents amb mesura protectora d’acolliment familiar (família extensa, ali-
ena i preadoptiva) i centre residencial (%). Barcelona, 2019. 
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGA-
IA), de la Generalitat de Catalunya.
132 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
Convé tenir en compte que els infants i adolescents migrants sols, un cop arribats a 
l’Estat espanyol, reben una mesura protectora directa en un centre residencial. És per això 
que, entre els infants i adolescents en centres residencials, s’hi compten els que arriben 
d’un procés de migració sense referents familiars. Com s’observa en el Gràfic  10, l’any 
2020, el nombre d’adolescents migrants sols acollits en centres residencials de la ciutat de 
Barcelona va disminuir dels 998 (any 2018) i 574 (any 2019) als 173 (any 2020), xifres que 
mostren la disminució important en el volum d’infants i adolescents migrants sols acollits 
l’any de l’esclat de la pandèmia (Generalitat de Catalunya, 2020c).
D’acord amb Montserrat et al. (2020), entre els infants i adolescents amb mesura protec-
tora per part de la Generalitat de Catalunya, el confinament va afectar més negativament 
els infants i adolescents en acolliment residencial que els qui viuen en acolliment familiar (ja 
sigui amb família aliena o extensa). No tan sols per les restriccions de mobilitat o d’accés a 
recursos, sinó perquè el fet de viure en un entorn familiar és sempre més favorable per al 
benestar dels infants i adolescents que es troben en el sistema de protecció. Els mateixos 
infants i adolescents en acolliment residencial opinen que la seva vida va empitjorar a causa 
de la covid-19, sobretot els qui viuen en centres residencials de més de 12 places, ja que no 
van poder gaudir de tranquil·litat i perquè haurien necessitat espais propis a les habitacions. 
D’altra banda, els infants i adolescents en els centres residencials grans també perceben 
100%
90%
80%
70% 34,0%
350 50,4%
639 65,8%
60% 73,1%
1.438 74,2% 78,6%
3.709 2.224 807
50%
40%
30%
20% 66%
231 49,6%
317 34,2%
10% 26,9%
492 25,8% 21,4%
998 574 173
0%
2015 2016 2017 2018 2019 2020
Pes relatiu Barcelona Pes relatiu resta de Catalunya
Gràfic 10. Adolescents migrants sols acollits pel sistema català de protecció a la infància i l’ado-
lescència en centres residencials (nombre i %). Catalunya i Barcelona, tendència 2015-2019.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir dels informes estadístics del Departament de Treball, Afers Socials i 
Famílies. Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut.
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 133 
que no poden establir el mateix vincle amb els i Els infants i adolescents que 
les educadores que en els centres més petits; van viure el confinament en 
un aspecte important, ja que els educadors/es centres residencials (incloent-
van facilitar l’escolarització des dels centres hi els adolescents migrants 
residencials durant el confinament. Pel que fa a sols) van veure com 
la relació amb la família d’origen, els infants i empitjoraven les seves 
adolescents que viuen en centres residencials oportunitats de contacte i 
van trobar a faltar la seva família perquè abans relació social. 
del confinament acostumaven a veure-la sovint 
i tenir-la més present en les seves vides. Encara 
que poguessin comunicar-s’hi de manera virtual, pensen que s’hi van poder relacionar 
menys i no n’estan prou satisfets. En aquest sentit, opinen que als centres residencials no hi 
va haver l’accés digital suficient i perceben que el seu ús va ser problemàtic.
També en relació amb la socialització dels infants i adolescents que viuen en centres 
residencials, van trobar a faltar anar a l’escola per veure els seus amics i amigues i, en aquest 
sentit, van sentir-se sols (especialment les noies, que també van mostrar-se menys satisfe-
tes amb la seva vida durant el confinament). A més, la majoria dels que viuen en centres 
residencials no han estat d’acord amb el tractament que van rebre al principi de la desesca-
lada: expressen que, quan es va permetre que els infants i adolescents sortissin al carrer 
durant unes franges horàries, a ells i elles no se’ls deixava sortir. Els resultats i conclusions de 
Montserrat et al. (2020) van en la línia dels expressats per UNICEF-España (2020): que du-
rant el confinament absolut els infants i adolescents que viuen en centres residencials van 
veure com empitjoraven les seves oportunitats de contacte i relació social, especialment 
quan no podien sortir al carrer, però, en canvi, podien fer-ho els altres infants i adolescents. 
D’altra banda, pel que fa específicament als serveis d’intervenció socioeducativa no resi-
dencial a la província de Barcelona, van caldre modificacions i adaptacions de l’acció soci-
oeducativa al llarg de la situació de crisi per la primera onada de la covid-19. D’una banda, 
per les necessitats dels infants i adolescents atesos pels serveis d’atenció a la infància en 
situació de risc (sobretot mancances emocionals, tot i que també d’altres d’educatives i de 
socials), i de l’altra, també per les necessitats de les seves famílies (mancances emocionals, 
econòmiques i parentals). En termes generals, les modificacions i adaptacions principals es 
van basar en la priorització de l’enfocament assistencial per respondre a l’emergència (mal-
grat l’aturament de les activitats presencials), la inclusió de continguts relacionats amb la 
covid-19, la realització de noves tasques i funcions derivades de la situació econòmica de 
les famílies, així com l’atenció en línia o telefònica. Més concretament, les noves tasques i 
funcions donen resposta a la situació d’emergència econòmica de les famílies, la gestió 
d’ajuts i tràmits, l’acompanyament escolar, el suport a les necessitats digitals de les famílies 
(sobretot d’acompanyament tecnològic dels fills/es en els serveis d’atenció diürna), i també, 
l’acompanyament i contenció emocional per mitjà d’eines telemàtiques (Fuentes-Peláez et 
al., 2020).
134 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
Reflexió final
Sobre la necessitat de tenir una mirada holística per a les respostes  
que donem als infants
En paraules del president del Comitè dels Amb la crisi de la covid-19 no 
Drets dels Infants, Luis Pedernera, les respostes s’ha partit d’una mirada 
a la pandèmia (especialment les de la primera holística ni s’ha tingut prou en 
onada) no han tingut prou en compte les ne- compte la situació i l’opinió 
cessitats i els punts de vista dels infants i ado- dels infants, ni tampoc com 
lescents. Segons Pedernera, les mesures de les mesures de contenció de la 
contenció de la pandèmia es van prendre des covid-19 podien danyar el seu 
d’una triple mirada parcial: sanitarista (priorit- benestar.
zant el dret a la salut per sobre d’altres drets 
igualment importants i irrenunciables, com el dret a la vida digna, l’educació, el lleure, el 
joc...), classista (pressuposant que tots els infants viuen en llars de classe mitjana-alta en 
una casa amb sortida a l’exterior, bona connexió a internet i una família de tipus nuclear 
amb dues persones adultes amb possibilitats d’acompanyar l’escolarització des de casa) i 
adultocèntrica (sense tenir en compte les necessitats específiques de la infància: estar en 
contacte amb els seus iguals, la necessitat d’acompanyament adult, de suport en l’apre-
nentatge..., ni tampoc les seves opinions). Així, Pedernera també va posar sobre la taula que 
les mesures de contenció de la covid-19 es van desplegar sense preguntar als infants i 
adolescents per poder-los escoltar i per tenir en compte les seves veus. Segons Pedernera, 
aquesta manca d’una perspectiva holística en la presa de decisions per donar resposta a la 
pandèmia ha perjudicat enormement els infants i adolescents i no ha contemplat els seus 
drets, les seves necessitats i les seves especificitats. De fet, en relació amb el confinament 
absolut de la primavera, Pedernera afirma que “molts infants i moltes famílies s’han vist 
abandonats a la seva sort”, ja que les administracions no han complert la seva responsabi-
litat de garantir els suports necessaris a les famílies per tal que aquestes puguin tenir cura 
dels seus fills i filles (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020c).
Sobre la necessitat que els nens, nenes i adolescents puguin sentir-se part  
de la societat en què viuen
Malgrat l’omissió generalitzada de les veus dels infants, els adolescents i de les seves 
famílies, cal reconèixer els espais d’escolta que hi ha hagut en l’àmbit social, els quals han 
estat molt valuosos i han recollit informació rellevant sobre com els infants i adolescents 
han viscut i estan vivint la pandèmia a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, l’actuació 
“Estimat Diari BCN”, el programa “L’Alcaldessa respon” de Betevé,4 el programa especial 
4https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/noticia/lalcaldessa-respon-els-dubtes-i-les-inquietuds-dels-in-
fants-sobre-el-confinament_937033
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 135 
“Pregunta al president” de l’InfoK5 o el “pregó dels infants” 2020/2021,6 així com les consul-
tes “Infancia Confinada” o la de Save the Children, en són alguns exemples:
–  A partir de l’actuació “Estimat Diari BCN” constatem que el confinament absolut va 
provocar un calidoscopi divers d’experiències, sentiments i pensaments als infants i 
adolescents de la ciutat de Barcelona. Els infants i adolescents van gaudir més de la 
família i menys de les amistats; amb una mescla de diversió i alegria, però també de 
solitud, angoixa i avorriment. Es van trobar amb experiències noves (ús intensificat de 
l’habitatge i comunicació en línia) i d’altres de frustrants (anul·lació de les activitats de 
lleure o recreatives). Algunes pèrdues van ser acceptades amb menys dificultats i d’al-
tres van ser doloroses, com la mort d’algun familiar o persona propera del seu entorn 
(Ajuntament de Barcelona, 2020c, 2020b; Carbonell, 2020).
–  A partir de la consulta “Infancia Confinada”, amb un 10% aproximat de participants 
catalans i amb representació de la ciutat de Barcelona, s’evidencia que els impactes 
socioafectius del confinament absolut (avorriment, tristesa i preocupació) van ser de-
siguals en funció de contextos personals i socials diferenciats. Els infants i adolescents 
que van viure el confinament absolut amb més malestar van ser, d’una banda, les ne-
nes i els adolescents, que es van mostrar menys satisfets amb la seva vida. A part, 
també cal comptar-hi els infants i adolescents que valoren el seu estat de salut negati-
vament o mostren malestar psicològic (per exemple, els infants i adolescents amb 
necessitats especials/discapacitat), o bé infants i adolescents amb famílies en situaci-
ons socioeconòmiques desafavorides i condicions complexes per a l’escolarització 
des de casa (Martínez et al., 2020a, 2020b).
–  A partir d’un procés participatiu infantil de Save the Children, amb representació de la 
ciutat de Barcelona, es posa de manifest que rebre una informació adequada es con-
verteix en un element clau per exercir la ciutadania activa en temps de pandèmia. Les 
propostes identificades pels infants i adolescents per tal d’afrontar la desigualtat en la 
nova normalitat giren al voltant de la protecció social (garantir les necessitats bàsiques 
i millorar els salaris), la conciliació (en termes d’igualtat de gènere), la salut i l’educació 
(major personalització), la discriminació i el racisme, el medi ambient, l’accés a la infor-
mació i la seva participació social, i el seu ús del temps lliure per al lleure i les relacions 
socials (Save the Children-España, 2020c).
Aquests espais d’escolta, però, no han estat mecanismes majoritaris ni generalitzats i, un 
cop més, també en context de pandèmia, cal dir que encara som lluny d’una participació 
real, efectiva i generalitzada de la infància i l’adolescència en aquelles qüestions que els 
5https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/especial-pregunta-al-president-20032020/video/6036198/
6http://www.elpregodelsinfants.cat/uncategorized/el-prego-dels-infants-2020-21-ja-esta-en-marxa/
136 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
afecten. Fer efectiu el principi de la participació en tota la seva amplitud vol dir escoltar els 
infants, però, sobretot, tenir en compte el que ens diuen (article 12 de la Convenció dels 
Drets de l’Infant). I tot plegat, sense obviar el dret a l’interès superior de l’infant (article 3), 
que exigeix l’establiment de mecanismes per garantir que les decisions preses en l’àmbit 
municipal tenen en compte els interessos dels infants per sobre de l’interès adult.
Sobre la necessitat d’idear respostes que no danyin els infants 
Finalment, tal com afirmen les Nacions Unides, cal establir un equilibri raonable en l’ob-
servança i preservació dels drets, sense que un sol dret hagi de comprometre tots els altres 
(United Nations, 2012). En aquest sentit, convé assenyalar que malgrat la petició del Comitè 
Internacional dels Drets dels Infants en el seu comunicat del 8 d’abril de garantir que tots 
els infants i adolescents poguessin sortir, almenys, una hora al dia a l’aire lliure durant el 
confinament de la primera onada de la pandèmia, a l’Estat espanyol, els infants de fins a 14 
anys van ser l’únic grup de població que es va haver de sotmetre a un confinament absolut 
durant 6 setmanes. Així, doncs, s’incomplia la recomanació del Comitè de considerar els 
impactes de la pandèmia sobre els drets dels infants i “vetllar perquè les respostes a la 
pandèmia, incloses les restriccions i decisions sobre l’assignació de recursos, reflecteixin el 
principi de l’interès superior de l’infant” (United Nations, 2020).
En aquesta línia, recordem les paraules de Jaume Funes7 en el marc del debat organitzat 
pel Grup d’Igualtat d’Oportunitats de la Infància del Consell Municipal de Benestar Social 
de Barcelona, quan diu: “Les autoritats públiques no tenen dret a provocar cap mal que es 
pugui evitar a un infant. No podem pensar que ja hi posarem remei més endavant. [...] Da-
vant d’aquesta o qualsevol altra crisi no val qualsevol mirada, no val qualsevol interpretació 
i no val qualsevol resposta. [...] Hem de buscar respostes que permetin tenir infància i ado-
lescència i que els nens, nenes i adolescents puguin sentir-se com a persones que formen 
part de la societat en què viuen” (Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2020b).
En la línia de les respostes que hauríem de donar als infants en temps de pandèmia, Fu-
nes proposa desplegar una atenció a la infància preocupada per la qualitat i l’acompanya-
ment, i no tant pel nombre d’infants que s’hagin pogut atendre superficialment. I, després, 
poder-ho explicar analitzant com els recursos impacten en el benestar dels infants, en la 
millora del clima familiar i en la possibilitat de generar espais de temps o d’escolta entre 
adults i infants (mitjançant avaluacions qualitatives). Entre les prioritats de resposta, n’asse-
nyala cinc (Funes, 2020b, 2020a): 
7Psicòleg, educador i periodista. Adjunt del Síndic de Greuges per a la Defensa dels Drets dels Infants entre el 2004 
i el 2007.
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 137 
1) La necessitat de donar ajudes no estigmatitzadores, davant les quals tots els infants 
se sentin com un més (i d’aquí la necessitat de desplegar-les en llocs que els nens i 
nenes visquin com a quotidians, essent l’escola el principal).
2) La necessitat de suports decidits per a les famílies, per suplir aquelles mancances i 
impotències que poden tenir mares i/o pares en aquest context i evitar que els su-
ports els “incapacitin” en el desenvolupament de la seva funció parental (reforçant els 
serveis de proximitat al territori i no el sistema especial de protecció de la infància, 
garantint entorns enriquits a les famílies empobrides i condicions que els permetin 
disposar de temps per fer de mare o de pare).
3) Activar prestacions vinculades a la condició d’infant i no tan sols a la d’adult (això és, 
prestacions orientades a la cobertura de les necessitats específiques de la infància: 
alimentació, roba, material escolar, activitats fora de l’escola...).
4) Garantir tots els temps de la infància i l’adolescència: el temps d’escola, el temps de 
lleure i el temps de relació amb els companys/es (en el marc dels quals es recupera la 
relació amb les persones professionals que atenen i acompanyen els infants). 
5) Fer possibles les respostes fent que la infància sigui una de les preocupacions centrals 
i que així es reflecteixi en els pressupostos. Les ajudes no han de ser de beneficència, 
sinó de garantia de drets, l’única manera que els infants puguin sentir-se part del ma-
teix grup i, per tant, sentir-se tractats com a iguals. 
Referències
AJuntAMent De bArCelonA (2020a). Barcelona posa en marxa una Estratègia per combatre la soledat 
entre la ciutadania, intensificada arran la Covid-19. Estratègia municipal contra la Soledat. 
https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/07/20-07-17NPEstratè-
gia-de-soledat3-amb-decla.pdf
AJuntAMent De bArCelonA (2020b). Estimada escola, estimat infant: Carpeta d’aprenentatge i acom-
panyament emocional en context de pandèmia. Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als 
Barris de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.
cat/jspui/handle/11703/119698
AJuntAMent De bArCelonA (2020c). Estimat Diari BCN. Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als 
Barris de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. https://estimatdiari.barcelona/
AJuntAMent De bArCelonA (2020d, abril 19). “Més de 2.400 consultes telemàtiques ateses pel servei 
d’atenció precoç a la infància”. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/
gracia/ca/noticia/mes-de-2-400-consultes-telematiques-ateses-pel-servei-datencio-precoc-
a-la-infancia_939489
AJuntAMent De bArCelonA (2021). La bretxa digital a la ciutat de Barcelona: 2020. Ajuntament de 
Barcelona i BIT Habitat. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2021/ 
01/BretxaDigitalBarcelona_2020_cat.pdf
138 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
AMAlgAMA7; FunDACió portAl (2020). Resultats de l’estudi “Famílies, Adolescents i COVID-19: convi-
vència o supervivència?”. https://www.amalgama7.com/ca/resultats-de-lestudi-families- 
adolescents-i-covid-19-convivencia-o-supervivencia/#.YBLEGuj0nIU
blAnCo, i.; nel·lo, o.; goMà, r. (2020). “Per una ofensiva solidària: L’acció col·lectiva davant de 
l’epidèmia”. Política & Prosa. https://politicaprosa.com/per-una-ofensiva-solidaria/
bonAl, X.; gonzález, s. (2020a). Desigualtats d’aprenentatge en confinament: Resultats destacats. 
Grup de recerca “Globalisation, Education and Social Policies” (GEPS) de la Universitat Au-
tònoma de Barcelona. https://blogs.uab.cat/aprenentatgeiconfinament/files/2020/05/ 
Resultats-Destacats_CAT-1.pdf
bonAl, X.; gonzález, s. (2020b). “The impact of lockdown on the learning gap: Family and school 
divisions in times of crisis”. International Review of Education, 66, 635-655. https://doi.org/ 
10.1007/s11159-020-09860-z
CArbonell, J. (2020). “I ara què podríem fer amb tots aquests textos i dibuixos?”. El Diari de l’Edu-
cació: Educa Barcelona. https://educa.barcelona/2020/05/30/i-ara-que-podriem-fer-amb-tots- 
aquests-textos-i-dibuixos/
Centre D’estuDis D’opinió (2020). Enquesta sobre els usos del temps i el confinament 2020: Dossier 
de premsa. Generalitat de Catalunya. http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/7608/Dossier de 
premsa-966.pdf
ConsorCi D’eDuCACió De bArCelonA (2020). Els alumnes de la ciutat de Barcelona en situació de vul-
nerabilitat durant el confinament per la covid-19: Informe de resultats. Consorci d’Educació de 
Barcelona (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) i GESOP (Gabinet d’Estudis 
Socials i Opinió Pública). https://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referen-
cia/informes/Informe_resultats_confinament_alumnat_vulnerable_maig2020.pdf
ConsorCi sAnitAri De bArCelonA; AgènCiA De sAlut públiCA De bArCelonA (2021, març 22). #COVID19 
aldiaBCN. https://aspb.shinyapps.io/COVID19_BCN/
CoroMinAs, M.; pineDA, l. (2020). “Desigualtats socials, entorns relacionals i benestar de la infància 
a Barcelona”, dins: ClApés, J. (ed.), Anuari Metropolità de Barcelona 2019. La metròpoli en tran-
sició: Reptes i estratègies (pàg. 127-150). https://iermb.uab.cat/es/anuari/la-metropoli-en- 
transicio-reptes-i-estrategies-2/
Cortés, e.; CurColl, l. (2020). “L’espai públic garanteix necessitats vitals de la infància i iguala 
oportunitats de joc i salut (Institut Infància i Adolescència de Barcelona)”. El Crític. https://
www.elcritic.cat/opinio/lespai-public-garanteix-necessitats-vitals-de-la-infancia-i-iguala- 
oportunitats-de-joc-i-salut-58664
Cruz, i.; nAvArro-vArAs, l.; porCel, s. (2020). Una aproximació als efectes socioeconòmics de la 
covid-19 a la metròpoli de Barcelona: Estimacions desigualtat social i pobresa. Institut d’Estu-
dis Regionals i Metropolitans de Barcelona. https://iermb.uab.cat/ca/estudi/una-aproximacio- 
als-efectes-socioeconomics-de-la-covid-19-a-la-metropoli-de-barcelona-estimacions- 
desigualtat-social-i-pobresa/
eDuAlter (2021). Davant de crisis globals, transformar l’educació: Consulta a docents. Manuscrit 
inèdit, Edualter.
eMpAntAllADos.CoM; gAD3 (2020). El impacto de las pantallas en la vida familiar durante el confina-
miento. http://files.empantallados.com/INFORME_El_Impacto_de_las_Pantallas_en_la_Vida_
Familiar_durante_el_Confinamiento.pdf
esCApA, s. (2020). “La soledat en temps de pandèmia”. Revista Barcelona Societat, 26, 71-75. 
https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/barcelona-societat-num-26
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 139 
Fuentes-peláez, n.; Crous, g.; lApADulA, C.; rAbAssA, J. (2020). Com ha impactat la crisi de la CO-
VID-19 en els serveis adreçats a la infància i l’adolescència en situació de risc a la província de 
Barcelona? Reptes i propostes dels i les professionals per al desenvolupament de l’acció soci-
oeducativa en temps de pandèmia: Informe complet. Grup de Recerca sobre Intervencions 
Socioeducatives en la Infància i la Joventut (GRISIJ) de la Universitat de Barcelona. http:// 
diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/172051/11/reptes_i_propostes_en_temps_de_ 
pandemia_informe_complet_barcelona.pdf
Funes, J. (2020a). Perquè no val qualsevol resposta quan es tracta de fer possible la infància: Al-
guns criteris (a debatre) per pensar l’atenció. Consell Municipal de Benestar Social. https://
institutinfancia.cat/wp-content/uploads/2020/05/20200522_xerrada_JaumeFunes_CMBS.
pdf
Funes, J. (2020b). Què hem après de la gestió de les anteriors crisis des del punt de vista de l’atenció 
a la infància i l’adolescència? Quins criteris hem de tenir en compte per no donar-los respostes 
que els facin mal? Com podem pensar les millors respostes per fer justícia i garantir les infànci-
es? Consell Municipal de Benestar Social. https://www.youtube.com/watch?v=-gjo9q9Mmc4
generAlitAt De CAtAlunyA (2020a). Anàlisi de les trucades al telèfon 900 900 120 durant el confina-
ment (de 16 de març a 30 d’abril). Institut Català de les Dones. https://govern.cat/govern/
docs/2020/05/09/16/24/6e88167b-61d6-4c82-ab0d-fd413d5f3281.pdf
generAlitAt De CAtAlunyA (2020b). Dades del sistema de protecció a la infància de Catalunya. De-
partament de Treball, Afers Socials i Famílies. https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ 
ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/dades-del-sistema-de-proteccio-a-la-infancia- 
de-catalunya/
generAlitAt De CAtAlunyA (2020c). Infants i joves migrants sols: Informe estadístic (2020, desem-
bre). Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. https://treballiaferssocials.gencat.cat/
ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/estrategiacatalanaacollida/dades/
gobierno De espAñA (2020). La transmisión intergeneracional de la desigualdad en España. Alto 
Comisionado contra la Pobreza Infantil. https://www.comisionadopobrezainfantil.gob.es/ 
sites/default/files/DB 16.pdf
góMez león, M. i. (2021). “Disminución de la ansiedad en las víctimas del bullying durante el con-
finamiento por el COVID-19. Revista de Educación a Distancia (RED)”, 21(65), 8-9. https://doi.
org/10.6018/red.439601
gonzález, s.; bonAl, X. (2020). “La primera infància en temps de pandèmia: Desigualtats educati-
ves i reptes per a un futur immediat”. Revista Guix d’Infantil, 106. https://cat.grao.com/ca/pro-
ducte/la-primera-infancia-en-temps-de-pandemia-desigualtats-educatives-i-reptes-per-a- 
un-futur-immediat-gi10699712
günther-bel, C.; vilAregut, A.; CArrAtAlA, e.; torrAs-gArAt, s.; pérez-testor, C. (2020). “A mixed-met-
hod study of individual, couple, and parental functioning during the State-regulated CO-
VID-19 lockdown in Spain”. Family Process, 59(3), 1060-1079. https://doi.org/10.1111/famp.12585
hospitAl sAnt JoAn De Déu De bArCelonA (2020). Els infants tenen una prevalença d’anticossos de la 
COVID-19 similar als adults però més del 99% presenten símptomes lleus. https://www. 
sjdhospitalbarcelona.org/ca/infants-tenen-prevalenca-anticossos-covid-19-similar-adults- 
pero-majoria-amb-simptomes-lleus
iglesiAs, e.; gonzález-pAtiño, J.; lAluezA, J. l.; estebAn-guitArt, M. (2020). “Manifiesto en tiempos de 
pandemia: Por una educación crítica, intergeneracional, sostenible y comunitaria”. Revista 
Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(3), 181-198. https://doi.org/10.15366/ 
RIEJS2020.9.3.010
140 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
institut De govern i polítiQues públiQues; institut D’estuDis regionAls i MetropolitAns De bArCelonA; grup 
De reCerCA energiA territori i soCietAt (gurb) De lA universitAt AutònoMA De bArCelonA (2020). 
SOLIVID: Mapa col·laboratiu. https://www.solivid.org/construim-un-mapa/
institut inFànCiA i ADolesCènCiA De bArCelonA (2020a). Dades clau d’infància i adolescència a Barcelo-
na: Focus en gènere i desigualtats territorials (Informe 2019) (Pineda, L.; Corominas, M.; Pi-
tarch, K.; Curcoll, L.). Institut Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals 
i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/mediate-
ca/dades-clau-dinfancia-i-adolescencia-a-barcelona-2019/
institut inFànCiA i ADolesCènCiA De bArCelonA (2020b). Evitar qualsevol dany i donar respostes que 
garanteixin la infància i adolescència: Notícia. Institut Infància i Adolescència de Barcelo-
na-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). 
https://institutinfancia.cat/noticies/evitar-qualsevol-dany-i-donar-respostes-que-garanteixin- 
la-infancia-i-adolescencia/
institut inFànCiA i ADolesCènCiA De bArCelonA (2020c). La manca d’una mirada holística en les respos-
tes a la covid-19 ha perjudicat els infants i adolescents: Blog. Institut Infància i Adolescència de 
Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barce-
lona). https://institutinfancia.cat/blog/la-manca-duna-mirada-holistica-en-les-respostes-a-la-
covid-19-ha-perjudicat-els-infants-i-adolescents/
institut inFànCiA i ADolesCènCiA De bArCelonA (2020d, novembre 20). Covid-19 i infància a Barcelona. 
Institut Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans 
de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/projectes/covid-19-i- 
infancia-a-barcelona/
institut inFànCiA i ADolesCènCiA De bArCelonA (2021, març 1). Dades clau d’infància i adolescència a 
Barcelona. Institut Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metro-
politans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/projectes/ 
dades-clau-dinfancia-i-adolescencia-a-barcelona-2/
JACovkis, J.; tArAbini, A. (2020). Desigualtat i confinament: “Les dificultats per fer escola des de la 
distància”. Fòrum: Revista d’Organització i Gestió Educativa, 53, 20-26. https://cat.grao.com/
ca/producte/desigualtat-i-confinament-les-dificultats-per-fer-escola-des-de-la-distancia- 
fo053100259
MArtínez, M.; roDríguez-pAsCuAl, i.; velásQuez, g. (2020a). “Hacia una Sociología de Urgencia: Por 
qué escuchar a las niñas, niños y adolescentes confinados”. Documentación Social: Revista 
para Pensar la Intervención Social, 6. https://www.documentacionsocial.es/6/ciencia-social/
hacia-una-sociologia-de-urgencia-por-que-escuchar-a-las-ninas-ninos-y-adolescentes- 
confinados/?print=pdf
MArtínez, M.; roDríguez-pAsCuAl, i.; velásQuez, g. (2020b). “Infancia Confinada: ¿Cómo viven la situ-
ación de confinamiento niñas, niños y adolescentes?”. Infancia Confinada & Enclave de Eva-
luación y Enfoque de Derechos Humanos. https://infanciaconfinada.com/wp-content/ 
uploads/2020/05/informe-infancia-confinada.pdf
MAyorDoMo, e. (2020). “La infància: Del marge al confinament”. Revista Barcelona Societat, 26, 
28-34. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/revista- 
barcelona-societat-26-cat.pdf
MontserrAt, C.; gArCiA-MolsosA, M.; sitJes, r. (2020). Benestar i valoració de la pandèmia per part 
dels infants i adolescents en acolliment familiar i residencial: Informe de resultats. Grup de 
recerca en Infància, Joventut i Comunitat (Liberi) de la Universitat de Girona. https://www.udg.
edu/ca/Portals/47/OContent_Docs/informeCOVID_20-11-2020UdG.pdf
5. Els efectes del confinament i la pandèmia en la infància i l’adolescència de Barcelona 141 
Morteruel, M.; bACigAlupe, A.; CAbezAs, A.; giné, A.; DoMínguez, A.; vAlero, e.; JiMénez, M.; utzet, M.; 
MArtín, u.; gonzález, y. (2020). La salut de la infància confinada: Dades preliminars sobre l’im-
pacte del confinament en la salut dels nens i nenes d’entre 3 i 12 anys. Grup de Recerca en 
Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic (OPIK) de la Universitat del País Basc en 
col·laboració amb Bidegintza i el Centre d’Investigació en Salut Laboral (CiSAL) de la Univer-
sitat Pompeu Fabra. https://www.ehu.eus/documents/3638427/14308653/Infància+confina-
da+i+salut_català/8e6529e0-9d36-1b6b-f5d9-cc2ebfb9b4ea
MoyA, J.; AnguerA, M. t.; De ArMAs, M.; CAtAlán, M.; Fornells, e. (2020). Análisis prospectivo de los 
cambios en las relaciones interpersonales en el contexto de la pandemia covid-19. DIXIT Cen-
tre de Documentació de Serveis Socials. https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/analisis_
prospectivo_cambios_relaciones_interpersonales
observAtori Metropolità De l’hAbitAtge De bArCelonA (2020a). Enquesta ‘Habitant en confinament’: La 
demanda d’habitatge a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Observatori Metropolità de l’Habi-
tatge de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de 
Barcelona i Generalitat de Catalunya). https://www.ohb.cat/wp-content/uploads/2021/01/
LAB-Enquesta-OHB-Covid-19_Demandahabitatge.pdf
observAtori Metropolità De l’hAbitAtge De bArCelonA (2020b). Enquesta ‘Habitant en confinament’: La 
negociació de les hipoteques i els contractes de lloguer. Observatori Metropolità de l’Habitat-
ge de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de 
Barcelona i Generalitat de Catalunya). https://www.ohb.cat/wp-content/uploads/2020/07/
Enquesta-OHB-Covid19_Negociacio-hipoteques-i-lloguers_juliol2020.pdf
orgilés, M.; MorAles, A.; DelveCChio, e.; MAzzesChi, C.; espADA, J. p. (2020). “Immediate psychological 
effects of the COVID-19 quarantine in youth from Italy and Spain”. PsyArXiv Preprints. https://
doi.org/10.31234/osf.io/5bpfz
perAzzo, C.; Del MorAl, C.; sAn JuAn, C.; rivAs, e. (2020). Més mal em fa a mi: La violència que patei-
xen els infants a casa i la protecció especial que necessiten durant el confinament. Save the 
Children-España. https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-06/Informemes 
MalemfaamiCAT.pdf
pereDA, n.; DíAz-FAes, D. A. (2020). “Family violence against children in the wake of COVID-19 pan-
demic: A review of current perspectives and risk factors”. Child and Adolescent Psychiatry and 
Mental Health, 14. https://doi.org/10.1186/s13034-020-00347-1
PlAtAForMA De inFAnCiA-espAñA (2020). Parques infantiles y COVID-19: los derechos de los niños y 
niñas en juego. https://plataformadeinfancia.org/documento/parques-infantiles-y-covid-19-
los-derechos-de-los-ninos-y-ninas-en-juego/
porCel, s.; nAvArro-vArAs, l.; Cruz, i. (2020). La situació de la pobresa infantil a Barcelona abans del 
covid-19 i una aproximació a l’impacte de l’actual crisi social i econòmica. Manuscrit inèdit, 
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
proJeCte òrbitA (2021). “Impacte de la Covid-19 en el benestar emocional d’infants i adolescents”. 
Protagonistes, ja!, 14-15. https://protagonistesja.wordpress.com/2021/01/08/impacte-de-la 
covid-19-en-el-benestar-emocional-dinfants-i-adolescents/
Queen’s university belFAst; terre Des hoMMes (2020). #CovidUnder19: Children’s Rights during Coro-
navirus: Children’s Views and Experiences. https://www.tdh.ch/sites/default/files/covidunder 
19_thematic_summaries_english_20201209.pdf.pdf
sAve the ChilDren-espAñA (2020a). A tu lado: ¿Qué nos cuentan las familias? (Primera versión). 
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-03/informesavethechildrenatulado.
pdf
142 La metròpoli (post)-covid. Impactes, escenaris i reptes
sAve the ChilDren-espAñA (2020b). A tu lado: ¿Qué nos cuentan las familias? (Segunda versión). 
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-07/QueNosCuentanLasFamilias_JU-
NIO_2020.pdf?utm_source=NotaPrensa&utm_medium=referral&utm_campaign=Coronavirus
sAve the ChilDren-espAñA (2020c). Infancia en reconstrucción: Medidas para luchar contra la desi-
gualdad en la nueva normalidad. https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-07/
Informe_Infancia_En_Reconstruccion.pdf
sínDiC De greuges De CAtAlunyA (2020). Resolució de Síndic de Greuges de Catalunya sobre l’AO 
00063/2020, sobre la garantia dels drets de les persones amb discapacitat i les mesures pre-
ses per fer front a la pandèmia de COVID-19 a Catalunya. http://www.sindic.cat/site/unitFiles/ 
6991/APP coronavirus-discapacitat (3)-rev.pdf
tArAbini, A.; JACovkis, J. (2020). Recerca Escoles Confinades: Informes 1-5. Grup de recerca “Globa-
lisation, Education and Social Policies” (GEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. 
https://geps-uab.cat/informes-recerca-escoles-confinades/
toMAnDo ConCienCiA sChools; tAnDeM soCiAl (2020). L’impacte del confinament en els hàbits salu-
dables dels nens i nenes. Manuscrit inèdit, Tomando Conciencia Schools.
uniCeF- espAñA (2020a). Cuadernos para la acción local: Medidas para la creación de entornos 
protectores de cuidado y recreación para la infancia y adolescencia en el post-confinamiento. 
Ciudades Amigas de la Infancia. https://ciudadesamigas.org/documentos/cuadernos- 
accion-local-post-confinamiento-entornos-protectores/
uniCeF- espAñA (2020b). Impacto de la crisis por covid-19 sobre los niños y niñas más vulnerables: 
Reimaginar la reconstrucción en clave de derechos de infancia. https://www.unicef.es/sites/
unicef.es/files/recursos/informe-infacia-covid/covid19-infancia_vulnerable_unicef.pdf
uniteD nAtions (2012). Human Rights Indicators: A Guide to Measurement and Implementation. 
https://www.ohchr.org/Documents/Publications/Human_rights_indicators_en.pdf
uniteD nAtions (2020, abril 8). Committee on the Rights of the Child statement. https://www. 
unicef.nl/files/INT_CRC_STA_9095_E.pdf
vAlero, e.; MArtín, u.: DoMínguez-roDríguez, A.: grupo ConFisAluD (2020). “Covid-19 y salud infantil: El 
confinamiento y su impacto según los profesionales de la infancia”. Rev. Esp. Salud Pública, 
94. https://www.mscbs.gob.es/biblioPublic/publicaciones/recursos_propios/resp/revista_
cdrom/VOL94/ORIGINALES/RS94C_202007064.pdf
vAll D’hebron institut De reCerCA (2020). Un estudi prospectiu de Vall d’Hebron confirma que els 
menors d’edat són poc transmissors del SARS-CoV-2. http://www.vhir.org/portal1/news-detail.
asp?t=un-estudi-prospectiu-de-vall-d%92hebron-confirma-que-els-menors-d%92edat- 
son-poc-transmissors-del-sars-cov-2&contentid=218887&s=actualitat
viA, e.; estrADA-prAt, X.; tor, J.; virgili, C.; FàbregA, M.; DurAn, l.; AlDA, J.; keAting, C.; Dolz, M. (2020). 
“COVID-19 Pandemic: Increased risk for psychopathology in Children and Adolescents?”. Re-
search Square. https://doi.org/10.21203/rs.3.rs-104507/v1