Reptes demogràfics: 
infància, famílies i ciutat
Una lectura en clau demogràfica de 
l’informe Dades clau d’infància i 
adolescència a Barcelona 
 2021
Maig 2022 #Observatori017BCN   |    #DadesClauInfancia
Edita: 
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB) 
Equip: 
Laia Pineda (Direcció)
Elisa Stinus (Coordinació del programa i Informe Dades 
clau d’infància i adolescència a Barcelona) 
Laia Curcoll (Publicacions i comunicació)
Aquest document s’ha elaborat en motiu del seminari 
Nuevas movilidades, consecuencias demográficas, 
socioeconómicas y territoriales en las áreas urbanas: de la 
postcrisis a la postpandemia (19 de maig de 2022) 
organitzat pel Grup de recerca “Territori, població i 
ciutadania” de la Universitat de Barcelona 
La font principal de dades d’aquest document és l’informe 
Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2021, 
elaborat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona 
per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de 
l’Observatori 0-17 BCN: vides i drets de la infància i 
l’adolescència a la ciutat
1 Reptes demogràfics
2 Reptes socials
3 Oportunitats i estratègies municipals
REPTES Envelliment de la població i baix pes del 
DEMOGRÀFICS segment de població 0-17
Piràmide de població 0-99+ (segment 0-17, segons nacionalitat) Barcelona, 2021
Barcelona té una estructura poblacional envellida, 
que correspon a la d’una societat desenvolupada del 
primer món. 
L’any 2021 es registren 241.954 infants i adolescents 
d’entre 0 i 17 anys a Barcelona (4.499 infants i 
adolescents menys que el 2020).
El segment de pobació 0-17 representa el 14,6% de 
la població global a la ciutat, és el segment de 
població amb menys pes relatiu.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del Padró Municipal d’Habitants del 2021 (lectura a 1 de gener 
2021). Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
REPTES Caiguda molt pronunciada del nombre de 
DEMOGRÀFICS naixements
Evolució de la taxa de natalitat i del nombre de naixements. 
Barcelona, tendència 2000-2020
El descens de la població s’explica també per la 
caiguda de la natalitat, que ha assolit el segon 
valor més baix dels darrers cinquanta anys, un 
6,4% menys que l’any anterior (11.753 
naixements davant de la mitjana de 13.500 
naixements en els darrers deu anys). 
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir dels moviments d’alta i baixa al padró municipal 
d’habitants. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
REPTES Amb la covid-19, trencament del creixement
DEMOGRÀFICS demogràfic suau
La pandèmia de la covid-19 trenca una tendència de cinc 
Evolució de la població de 0 a 17 anys. Barcelona, 2016-2021 anys de creixement demogràfic suau de la infància i 
l’adolescència a Barcelona, ja que ha disparat la mortalitat, 
ha reduït el nombre de naixements i ha frenat l’arribada de 
nova població a la ciutat i n’ha afavorit la marxa.
Després de la fase més severa del confinament, l’emigració 
creix un 27% en relació amb l’any anterior. Augmenta la 
preferència per emigrar a la resta de Catalunya i cap a 
municipis amb poca població; fora de l’àrea metropolitana 
de Barcelona; la població que emigra prové de zones de la 
ciutat amb un nivell de renda entre mitjà-alt i alt
Entre el 2020 i el 2021 hi ha hagut un decreixement del 
nombre d’infants i adolescents en 63 dels 73 barris de la 
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del padró municipal d’habitants 2016-2021. 
Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona. ciutat.
REPTES Revisió a la baixa de les projeccions de 
DEMOGRÀFICS població d’infants i adolescents?
Infants i adolescents projectats segons tipus d’escenaris de creixement 
demogràfic. Barcelona (base 2018 població oficial), 2018-2031
Les projeccions 2018-2031 preveien un 
petit decreixement de la població infantil i 
adolescent fins a arribar a un 14,7% l’any 
2031 (escenari intermedi i alt) o al 14,5% 
(escenari). 
Però les dades demogràfiques actuals 
mostren que s’han complert i superat els 
pitjors pronòstics. Avui els  infants i 
adolescents representen només el 14,6%, 
per la qual cosa les projeccions s’hauran 
de revisar a la baixa.
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de dades del Departament d’Estadística (Ajuntament de Barcelona) i d’Idescat.
RETROE PSTOECSI AL
La bretxa entre desitjos i realitats reproductives  
SOCIALS
• La baixa taxa de fecunditat a Espanya (una de les més baixes del món: 1,3 fills/es al 2018 en 
comparació amb la mitjana de 1,5 de la UE) és un fenomen estructural i s’ha accentuat 
amb la pandèmia.
• La meitat de les llars amb infants de la ciutat de Barcelona (el 54,4%) tenen un únic infant o 
adolescent (possiblement famílies amb un fill/a únic), però el nombre de fills desitjats es 
manté al voltant de dos. 
• La bretxa entre desitjos i realitats reproductives apunta a l’existència de barreres que 
dificulten els projectes vitals i familiars: precarietat laboral i la incertesa sobre el futur, por 
a les dificultats econòmiques, dificultats d’accés a l’habitatge, escàs suport institucional a 
les responsabilitats de cura, la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral i familiar, conciliació 
entre vida laboral i familiar insatisfactòria.
Com millorar la natalitat a Espanya? (Castro-Martín, Martín-García, Cordero & Seiz, Fedea, 2021) 
Models familiars en evolució a Espanya (OCDE, 2022) 
REPTES L’Habitatge: un factor crític a la ciutat, també 
SOCIALS per als infants (I)
Entre la multiplicitat de condicionants contextuals, la 
Infants i adolescents que viuen en llars amb diferents pobresa en el treball i els costos de l’habitatge són dos 
problemàtiques relacionades amb l’habitatge (%). factors crítics en el risc dels infants a patir situacions de 
Barcelona, 2016-2017 a 2019-2020 pobresa o risc d’exclusió social. 
L’increment del cost de l’habitatge a la ciutat en els 
darrers anys ha situat moltes famílies contra les cordes 
(Antón-Alonso i Porcel a IERMB, 2019). Els indicadors 
d’habitatge empitjoren:
• El 17,4% d’infants i adolescents, sobrecàrrega de despeses 
d’habitatge (dedicació de més del 40% dels ingressos de la llar) 
• El 23,6% amb algun endarreriment en els pagaments relacionats 
amb l’habitatge (9,6 punts percentuals més que l’any anterior). 
• El 16,1% en habitatges que no es poden mantenir a una 
temperatura adequada (2,8 punts percentuals més que l’any 
anterior)
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de 
vida (EMCV) (2016-2017 a 2019-2020), de l’IERMB. • El 54,5% en habitatges amb problemes d’humitats, manca de 
llum o contaminació ambiental.
REPTES L’Habitatge: un factor crític a la ciutat, també 
SOCIALS per als infants (II)
Superfície mitjana dels habitatges (m2). 
Barcelona i barris, 2016 La població 0-17 és la que disposa d’un espai menor, amb 25,3 m2,  seguit de 
la població de 18 a 34 anys amb una mitjana de 33,9 m2, la de 35 a 64 anys 
amb 36,9 m2 i la de 65 i més anys de 51,4 m2, amb grans diferències segons 
districte (Nou Barris: 18,2 m2/individu; Ciutat Vella: 19,7 m2/individu). 
A Barcelona, els infants són el col·lectiu de població que més ha acusat 
l’evolució negativa de la sobreocupació*: del 16% dels habitatges amb 
infants i adolescents el 2011 al 21,8% el 2017-2018 
(*) la sobreocupació dels habitatges indica la població resident en un habitatge que no 
disposa del nombre d'habitacions considerat adient)
Cruz, I., Antón-Alonso, F., Porcel, S., & Sànchez, A. (2019).  Infàncies i habitatge: sobrecostos, gentrificació i 
emergència habitacional a Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Ajuntament de 
Barcelona (pendent de publicació). 
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir de dades cedides per l'Observatori 
Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) en base al Cadastre del 2016.
REPTES Frenar l’emigració, millorar el parc d’habitatge, construir 
SOCIALS ciutats més amables
D’acord amb l’enquesta “Habitant en confinament (2020)” (dades per al conjunt de l’AMB):
El maig de 2020 el 16,9% de les llars estava buscant activament habitatge o tenia intenció de 
fer-ho en acabar el confinament. D’aquestes llars:
• 3 de cada 10 llars desitgen emigrar cap a altres municipis
• 7 de cada 10 llars desitgen canviar d’habitatge en el mateix barri o municipi 
(Motius destacats: que el nou habitatge s’ajusti més a les necessitats familiars, 
que sigui més gran i que s’adapti millor a les necessitats sorgides pel 
confinament).
(Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, 2020)
Ampliar mirada: ocupar-se de la infància i l’adolescència 
OPORTUNITATS
és ocupar-se, també, de les seves famílies
Malgrat que els infants i 
Pes relatiu de la població segons Infants i adolescents (0-17) i població adulta 
grups d’edat (N i %). Barcelona, 2021 que hi conviu (N i %). Barcelona, 2021 adolescents representen 
només el 14,6% de la 
població, si ampliem la 
mirada i pensem en la 
població adulta que hi conviu 
i en té cura (el 23,8%) podem 
afirmar que 4 de cada 10 
ciutadans (el 38,4%) és la 
població que viu la realitat de 
la infància i l’adolescència en 
la seva quotidianitat. 
Font: Elaboració pròpia de l’IIAB a partir del padró municipal d’habitants del 2021 (lectura l’1 de gener de 2021). Departament d’Estadística 
i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona 
Incrementar el benestar de les famílies i els infants,  
OPORTUNITATS
afavorir la conciliació 
Vies de solució:
• millora en l’accés, estabilitat i qualitat del treball entre els adults joves; 
• millora de les taxes i la qualitat de l’ocupació dels pares i/o mares
• reduir les dificultats existents per compaginar responsabilitats familiars i laborals: millores 
en la baixa parental i en els temps de treball
• fomentar la plena incorporació dels homes en la cura 
• redistribuir de forma més equitativa els costos associats a la criança 
o prestació universal per a fills/es a càrrec
o garantir l’accés universal i assequible a escoles bressol de qualitat
o despesa social focalitzada en famílies amb baixos ingressos
Com millorar la natalitat a Espanya? (Castro-Martín, Martín-García, Cordero & Seiz, Fedea, 2021) 
Models familiars en evolució a Espanya (OCDE, 2022) 
L’oportunitat de l’espai públic i els espais de joc, en la construcció 
OPORTUNITATS de ciutats més amables per les famílies i els infants (I)
1. La pandèmia fa més evident que mai la necessitat d’espai públic de qualitat per a les 
persones i la vida comunitària (combatre aïllament social, per reforçar xarxes suport 
comunitari)
2. L’espai públic ofereix la possibilitat de cobrir necessitats vitals específiques de la infància 
que difícilment es poden cobrir a casa 
✓ el moviment i joc, imprescindible pel desenvolupament motriu i saludable dels 
infants + coneixement propi cos + ajuda a regular les emocions+ autonomia i alegria 
de viure ; combat sedentarisme, pantallisme i sobrepès infantil; 
✓ la relació amb altres infants, element central per benestar dels infants en el seu dia a 
dia
L’oportunitat de l’espai públic i els espais de joc, en la construcció 
OPORTUNITATS
de ciutats més amables per les famílies i els infants (II)
3. La pandèmia ha fet evident el rol igualador de l’espai públic en les oportunitats dels infants 
(davant habitatges petits, sense balcó o terrassa, males condicions d’habitabilitat, 
sobreocupació,..  l’espai públic esdevé la sortida a l’exterior de les persones i famílies i un 
lloc on tots els infants poden jugar, relacionar-se amb els seus iguals i fer exercici físic 
sense cost afegit).
4. L’espai públic juga un paper important en el benestar dels infants: disposar d’un lloc a l’aire 
lliure per jugar-hi de manera segura a prop de casa, és un dels elements que afavoreix més 
la satisfacció dels infants amb el barri + contribueix al fet que un infant es manifesti satisfet 
amb la seva vida en global (EBSIB, 2017)
13 mesures enfocades als reptes demogràfics i socials (Pla 
ESTRATÈGIES d’Infància 2021-2030 de Barcelona) (I)
Benestar material de les famílies i els infants
▪ Fons d'infància 0-16: ajuts per a infants i adolescents menors de 16 anys
▪ Punts d’assessorament energètic (PAE) per combatre la pobresa energètica per 
ciutadania i famílies amb menors d’edat
▪ Prevenció i actuació davant de situacions de pèrdua d’habitatge amb menors d’edat
▪ Acompanyament a les famílies monoparentals per facilitar l’habitatge i accedir als 
recursos i serveis disponibles
Afavorir la criança i conciliació 
▪ Escoles bressol municipals: més, millors i més obertes
▪ Creació i reforç de la Xarxa d’Espais Familiars de Criança Municipals
▪ VilaVeïna, posant la vida al centre: comunitats de cura de la petita infància
▪ Concilia: servei de canguratge
▪ Barcelona Cuida: espai d’informació i orientació per la cura de la petita infància
13 mesures enfocades als reptes demogràfics i socials (Pla 
ESTRATÈGIES d’Infància 2021-2030 de Barcelona) (II)
Espai públic, joc i vida comunitària
▪ Millora de la infraestructura lúdica de la 
ciutat per a millorar i diversificar les 
oportunitats de joc en el conjunt de l’espai 
públic
▪ Protegim les escoles: transformació co-
creada d’entorns escolars
▪ Superilla Barcelona: espai públic més 
saludable, verd, just, segur i relacional
▪ Foment de la mobilitat sostenible i 
autònoma en la infància i l’adolescència
institutinfancia.cat
@InstInfancia