CAP A LA CAP A LA METRÒPOLI 2030 METRÒPOLI 2030 REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS INNOVADORS REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS ANUARI METROPOLITÀ DE BARCELONA 2021 INNOVADORS ANUARI METROPOLITÀ DE BARCELONA 2021 CAP A LA METRÒPOLI 2030. REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS INNOVADORS CAP A LA METRÒPOLI 2030 REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS INNOVADORS ANUARI METROPOLITÀ DE BARCELONA 2021 ANUARI_IERMB_2021.indb 1 1/7/22 10:06 CAP A LA METRÒPOLI 2030. REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS INNOVADORS Anuari Metropolità de Barcelona 2021 Coordinador editorial: Juan Carlos Migoya Martínez Dipòsit Legal: B13506-2022 ISBN: 972-84-92940-50-9 Bellaterra, Juliol de 2022 ANUARI_IERMB_2021.indb 2 1/7/22 10:06 SUMARI Presentació. Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors ......... 5 Jordi Martí Grau Introducció. El compromís amb la recerca metropolitana innovadora .................................. 7 Ricard Gomà 11. C apacitat d’innovació, renda i dimensió urbana: una anàlisi de les Àrees Urbanes Funcionals espanyoles ..................................................................................................... 11 Rosa García-Hernández, Marc Figuls, Vittorio Galletto 12. El preu de l’habitatge de lloguer a la metròpoli de Barcelona (2019-2021): una anàlisi comparada entre portals immobiliaris i contractes formalitzats ...................................... 29 Jordi Bosch Meda, Jofre López Oller (Observatori Metropolità de l’Habitatge) 13. Exclusió residencial a l’àrea metropolitana de Barcelona: un fenomen complex, un problema creixent........................................................................................................ 49 Sergio Porcel, Fernando Antón-Alonso, Carles Donat 14. La dimensió metropolitana del sensellarisme: trajectòries de la població atesa als centres residencials de Barcelona .............................................................................. 63 Albert Sales 15. Pobresa hídrica i desigualtats socioespacials a la metròpoli de Barcelona: cap a un sistema multidimensional d’indicadors ............................................................. 79 Elena Domene, Mar Satorras 16. La seguretat de les dones com a eix d’equitat en el transport públic metropolità: evidències per a l’abordatge de les violències sexuals ................................................... 109 Marta Murrià Sangenís, Gemma Solé Massó 17. Noves mobilitats quotidianes a la metròpoli de Barcelona. La irrupció del patinet elèctric: tendències recents i oportunitats ....................................................................... 133 Samuel Nel·lo Deakin, Xavi Bach Coma, Núria Pérez Sans 18. El nexe aigua-energia-aliments de la infraestructura verda metropolitana i la seva interrelació amb el canvi climàtic ..................................................................................... 155 Tarik Serrano-Tovar, Joan Marull ANUARI_IERMB_2021.indb 3 1/7/22 10:06 4 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors 19. Participació metropolitana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Anàlisi i perspectives d’aprofundiment .............................................................................................................. 183 Roger Barres, Marc Martí-Costa 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció a partir del diàleg i l’intercanvi.......................................................................................... 197 Elisa Stinus, Laia Pineda ANUARI_IERMB_2021.indb 4 1/7/22 10:06 197 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció a partir del diàleg i l’intercanvi Elisa Stinus, Laia Pineda (Institut Infància i Adolescència de Barcelona) Introducció L’elaboració del «Pla d’Infància 2021-2030. Reptes i actuacions per millorar les vides i els drets de la infància i l’adolescència a Barcelona», presentat l’octubre de 2021 per part de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB1), ha significat un repte per tal de connectar coneixement i acció (polítiques basades en l’evidència) a partir del diàleg i l’intercanvi, davant d’una realitat complexa que requereix la interacció de tots els actors per trobar solucions més enriquides. Per tal d’explicar com hem connectat el coneixement amb l’acció (una aposta subjacent en el procés d’elaboració del Pla d’Infància), el present article s’inspira en les vuit habilitats i competències per generar polítiques públiques basades en l’evidència identificades pel Joint Research Centre de la Comissió Europea, el servei que connecta coneixement i ciència per tal de donar suport a les polítiques de la Unió Europea. Aquestes agrupacions de competències representen la base del fil conductor de l’article, a tall d’ingredients ne- cessaris per explicar com s’ha elaborat el Pla d’infància i com connecta l’evidència amb les polítiques públiques. Aquest és, justament, un dels principals rols de l’Institut Infància i Ado- lescència de Barcelona. A més, l’article vol evidenciar l’ampli procés de diàleg i intercanvi que ha tingut lloc entre els diversos actors implicats en l’elaboració del Pla d’Infància i que ha impactat en el resultat final. De fet, una de les vuit habilitats identificades pel Joint Research Centre és, precisament, la d’involucrar els actors clau i la ciutadania, posant en relleu que les proble- màtiques complexes no tan sols es podran abordar des de l’òptica científica dels investiga- dors o des de la mirada tècnica dels gestors públics, sinó que cal involucrar-hi una diversi- tat de punts de vista per trobar respostes més adequades davant d’una realitat polièdrica. És, en aquest sentit, que l’article recolza en literatura més àmplia a partir de la teoria de la 1L’Institut Infància i Adolescència és una unitat especialitzada dins de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona amb autonomia de gestió i amb l’Ajuntament de Barcelona com a entitat promotora. ANUARI_IERMB_2021.indb 197 1/7/22 10:06 198 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors deliberació i, especialment, de la deliberació que té lloc en les institucions mateixes (en aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona): el que s’anomena transversalitat. La transversalitat és necessària per abordar reptes integrals, com els que plantegen la infància i l’adolescèn- cia, on cal anar més enllà dels compartiments estancs o segmentats de l’Administració i incorporar una mirada holística. Connectar coneixement i acció Tal com afirmen Topp i Mair (Joint Research Centre, 2018) en el seu article «Gestió del coneixement per les polítiques públiques: un nou conjunt d’habilitats col·lectives», la gestió del coneixement connectada a les polítiques públiques implica assegurar-se que es genera i es comprèn l’evidència en el període temporal adequat perquè els responsables de políti- ques públiques puguin tenir-la en compte en el procés de presa de decisions. L’emergèn- cia de la política basada en aspectes més emocionals que deixa de banda la política basa- da en fets (segurament estimulada pels mitjans de comunicació i les xarxes socials) sembla dificultar la reconciliació entre l’expertesa basada en l’evidència i les polítiques públiques. Mentre la relació entre l’evidència i la política (és a dir, entre la comunitat científica i aca- dèmica i el món dels gestors públics i els polítics) està en tensió, els reptes i les problemà- tiques socials són cada cop més complexos i estan més interconnectats, per la qual cosa es necessita evidència que doni suport a l’elaboració de polítiques. Actualment estem en- voltats d’una gran quantitat de coneixement, sovint no gaire robust, i de problemes cada cop més complexos en l’àmbit de les polítiques públiques (wicked problems) que requerei- xen la cooperació entre diferents àmbits de polítiques i disciplines. Tal com afirmen els autors, cal tenir en compte que el procés d’elaboració de polítiques públiques ja no és lineal ni estructurat, i que hi ha problemes de sincronització, ja que les dades no estan sem- pre disponibles en el moment de la presa de decisions. També hi ha una manca de com- prensió i empatia entre els científics i els responsables de polítiques públiques. Així doncs, tant els gestors públics com els recercadors necessiten adquirir una sèrie d’habilitats i competències per tal de fer front al repte de desenvolupar polítiques públi- ques més ben informades i basades en l’evidència. En aquest repte, esdevé essencial el rol dels «intermediaris de coneixement»: són investigadors que comprenen la dinàmica de les polítiques públiques i gestors públics (tècnics i directius, però no polítics) que comprenen com gestionar l’evidència generada pels recercadors. Atès que aquesta col·laboració difícilment es donarà de forma natural, cal incentivar les competències que la facilitin. En aquesta línia, el Joint Research Center ha desenvolupat un marc amb el conjunt d’habilitats que necessiten els que anomena «intermediaris de coneixement» (recercadors i gestors de polítiques públiques amb voluntat d’aproximar els seus mons) per incrementar l’impacte de la recerca i l’evidència en l’elaboració de polítiques públiques i trencar les ha- bituals fronteres que existeixen. Ja sigui per elaborar coneixement científic o per dissenyar i implementar polítiques públiques, ambdues parts necessiten desenvolupar aquest con- ANUARI_IERMB_2021.indb 198 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 199 a partir del diàleg i l’intercanvi junt d’habilitats. Aquest marc de desenvolupament professional es basa en vuit grups de competències o habilitats per a l’elaboració de polítiques basades en l’evidència. Entendre les lògiques de les polítiques públiques i el coneixement Gestionar científic comunitats Sintetitzar col·laboratives la recerca d’experts Fer seguiment i Involucrar els avaluació actors clau i la ciutadania Comunicar el Desenvolupar coneixement habilitats científic interpersonals Assessorar als responsables de polítiques públiques Figura 1. Habilitats per a l’elaboració de polítiques basades en l’evidència. Font: Joint Research Centre, 2017. En l’article «Revisant la ciència per a les polítiques públiques sota condicions de comple- xitat?» (Joint Research Centre, 2020), Krieger constata que, tenint en compte la complexi- tat de les problemàtiques, el procés d’elaboració de polítiques no pot tan sols tenir en compte els gestors públics i els científics, sinó que ha d’incorporar altres punts de vista, i per això cal incloure-hi la visió d’altres actors i de la ciutadania. Tenir en compte altres visions del coneixement, contribueix a incorporar la diversitat i complexitat d’opinions pre- sents en la societat que els recercadors i els responsables de polítiques públiques no po- den copsar per si sols. La innovació passa per involucrar aquesta diversitat d’actors en la generació de coneixement i generar polítiques públiques basades en l’evidència. Partir del diàleg i l’intercanvi Tal i com afirmen Brugué, Canal i Payá (2015) en el seu article «Intel·ligència administra- tiva per abordar problemes maleïts?”», el terme wicked problems expressa aquelles situa- ANUARI_IERMB_2021.indb 199 1/7/22 10:06 200 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors cions que semblen desbordar les capacitats de l’Administració i de les polítiques públi- ques. L’Administració, entesa de forma clàssica, tendeix a simplificar els problemes, reduint-los a un àmbit especialitzat capaç d’abordar-los des del coneixement sectorial (ra- cionalitat tecnocràtica weberiana). La realitat actual, però, és massa complexa i diversa per ser compresa de forma parcial. S’ha preparat l’Administració per treballar amb eficiència però no se l’ha preparat prou per treballar amb intel·ligència per tal d’abordar problemàti- ques complexes (Brugué, 2009). Tenint en compte que la intel·ligència floreix a partir de diàleg i l’intercanvi (Habermas, 1999), l’Administració intel·ligent serà la que es dediqui a gestionar les relacions, els contactes i les interaccions per abordar problemàtiques multidi- mensionals (racionalitat deliberativa habermasiana). En l’article «De l’eficiència a la intel·ligència», Brugué, Canal i Payá (2010) argumenten que la deliberació és un factor clau a l’hora d’aconseguir polítiques públiques eficaces en un entorn de complexitat. Els sistemes complexos es caracteritzen pel seu vessant holístic (realitat polièdrica), l’evolució discontínua (passant de l’ordre al caos), la incertesa (no exis- teix una millor solució per part d’un únic expert) i el dinamisme (sistemes en moviment). Cal tenir en compte que la deliberació es dona en diferents nivells, i que sovint s’ha parlat molt sobre les estructures de participació ciutadana (el hardware), mentre que no s’han treballat prou les pràctiques i dinàmiques deliberatives de les institucions mateixes (el software). Els diferents nivells deliberatius són: • Entre els ciutadans i les institucions públiques (participació ciutadana). • Entre les diverses parts d’una mateixa institució (transversalitat). • Entre institucions públiques diferents (govern multinivell). • Entre tots plegats (gestió de xarxes). La complexitat implica no tan sols recórrer al coneixement expert. La deliberació ajuda a generar respostes creatives per mitjà de la interacció i el diàleg, ja que facilita el flux de coneixement i la coordinació necessària per prendre decisions en contextos de complexi- tat. La deliberació es pot donar fora de les institucions o dins d’aquestes a través de la transversalitat. Les administracions poden basar-se en l’especialització i el silenci, o en la conversa i el diàleg entre les diverses parts, passant de les instruccions verticals a les con- verses laterals. Aquesta realitat administrativa es pot concretar en el concepte de xarxes (Rhodes, 1997), que incorporen el contacte, el diàleg i la interacció com a característiques definitòries de les seves dinàmiques de funcionament. Les xarxes pretenen abordar la complexitat per mitjà de la interacció entre les parts. Brugué, Canal i Payá identifiquen qua- tre qüestions clau per al funcionament de les dinàmiques transversals basades en el funci- onament de les xarxes: ANUARI_IERMB_2021.indb 200 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 201 a partir del diàleg i l’intercanvi • Els objectius (el perquè). Els objectius han de ser compartits i s’han de construir conjun- tament a través del diàleg i la negociació entre les parts. • Els actors (el qui). Els membres de la xarxa han de satisfer criteris de necessitat, com- plementarietat i interdependència, tenint en compte el paper més o menys central que desenvolupa cadascú. • Els factors tangibles (processos i recursos). El projecte transversal requereix d’una cer- ta institucionalitat: espais, suports administratius, recursos econòmics i humans, etc., trobant l’equilibri entre estabilitat i flexibilitat. • Els factors intangibles (relacions, confiança i lideratge). Les xarxes són espais relacio- nals, en què són clau factors com la confiança i el lideratge. Els vuit ingredients subjacents en l’elaboració del Pla d’Infància A continuació s’expliquen les vuit habilitats per a l’elaboració de polítiques basades en l’evidència que hem intentat posar en pràctica a través de l’experiència del Pla d’Infància de Barcelona. En l’elaboració del Pla, el rol d’«intermediaris del coneixement» ha estat assu- mit per part de l’Institut Infància i Adolescència, des de l’àmbit de la investigació i la recer- ca, i el Departament de Promoció de la Infància de l’Ajuntament de Barcelona, des de l’àm- Investigadors: Institut Infància i Adolescència de Intermediaris de Barcelona coneixement (IIAB-IERMB) Gestors públics: Departament de Promoció de la Infància (Ajuntament de Barcelona) Actors implicats: Regidoria d'Infància i Tinença d'Alcaldia de Drets Socials (colideratge del Pla) Actors clau i ciutadania (àrees de l'Ajuntament involucrades en la infància, experts, entitats, etc.) Figura 2. Intermediaris de coneixement en l’elaboració del Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030. Font: Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2022. ANUARI_IERMB_2021.indb 201 1/7/22 10:06 202 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors bit de la gestió de polítiques públiques. El present article s’escriu des de l’òptica de la recerca per tal d’explicar com les persones investigadores poden desenvolupar habilitats i competències que contribueixin a generar polítiques basades en l’evidència; unes habili- tats que, com hem dit anteriorment, també són necessàries en els que dissenyen i imple- menten les polítiques públiques des de l’Administració, per a una òptima connexió entre coneixement i acció. Taula 1. Habilitats i competències necessàries per a la generació de polítiques basades en evidències: el cas del Pla d’infància de Barcelona 2021-2030 1. Entendre les lògiques • A ntecedents del Pla: Focus infància i ciutadania 2017-2020 i mesures de les polítiques i estratègies de govern relacionades amb la infància públiques i el • O bservatori 0-17 BCN (sistema amb 150 indicadors des de 2017) coneixement científic • Lideratge polític i tècnic de l’Ajuntament (suport IIAB-IERMB) 2. Sintetitzar la recerca • Document sintètic (primera proposta de 7 drets i 18 reptes que es posaran a debat, basats en la recerca existent) 3. Involucrar els actors • G rup motor (responsables clau a nivell intern) clau i la ciutadania • Comissió transversal (diferents àrees, departaments i serveis de l’Ajuntament) • Districtes (mirada territorial del Pla) • C onsell assessor (persones expertes de l’àmbit acadèmic) • Entitats en l’àmbit de la infància i l’adolescència • I nfants (espais en què es garanteix una participació adequada) • C iutadania a títol individual (plataforma Decidim) 4. Desenvolupar habilitats • Habilitat d’arribar a consensos per a un full de ruta compartit interpersonals • Gestió de les dificultats que sorgeixen al llarg del procés • Comunicació al llarg del procés 5. Assessorar els • Colideratge Regidoria d’Infància i Tinença d’Alcaldia Drets Socials responsables de • Assessors polítics amb un paper singular i de major proximitat polítiques públiques • Grups municipals per generar marcs d’acord amplis 6. Comunicar el • J ornada “Estratègia cap als reptes d’infància a Barcelona, coneixement científic amb horitzó 2030” (aliança amb el CUIMPB) • Mitjans de comunicació i xarxes socials (titulars, missatges clau) • Infografia i vídeo amb llenguatge child friendly • Documents sintètics del Pla d’Infància (resum executiu) 7. Fer seguiment • Actualització i avaluació triennal (tenint en compte els espais i avaluació de governança i la veu dels infants) • Importància de la transversalitat 8. Gestionar comunitats • Grups d’expertesa (persones expertes, entitats i gestors públics col·laboratives d’experts al voltant de temes prioritaris per aprofundir i fer-los avançar) Font: Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2022. ANUARI_IERMB_2021.indb 202 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 203 a partir del diàleg i l’intercanvi Entendre les lògiques de les polítiques públiques i el coneixement científic Des de la recerca s’han de comprendre els prin- cipals motors del procés de polítiques públiques RECERCA (que mai no és tan senzill com un cicle estructurat • M otors de les polítiques de fases que van des de la creació d’agenda fins a públiques l’avaluació) i adaptar l’estratègia de presentació • Estratègia de presentació d’evidències al context polític. Implica compren- de les evidències dre el públic objectiu, inclosos els responsables de • C omprendre el públic polítiques públiques, les institucions i les persones objectiu i actors que tenen influència en l’àmbit de la políti- ca pública. Així mateix, des de les polítiques públi- POLÍTIQUES PÚBLIQUES ques, les persones responsables han de compren- • A nticipar-se a l’evidència necessària dre el context en què opera la recerca i anticipar-se • Identificar l’evidència valuosa a l’evidència que serà necessària en el futur. Pren- per a les polítiques dre consciència del nexe entre ciència i política és crucial per aportar evidència que sigui valuosa i que s’adapti de la millor manera possible a les estructures organitzacionals (Joint Research Centre, 2017). Tot i que incorpora novetats substancials, el Pla d’Infància 2021-2030 no parteix de zero, té uns antecedents als quals dona continuïtat. «Entendre les lògiques de les polítiques pú- bliques» implica partir dels marcs establerts i tenir en compte els antecedents, a partir dels quals es tanca un cicle per començar-ne un de nou basat en aquells aspectes més relle- vants de l’anterior Pla. En primer lloc, és imprescindible una identificació i actualització dels marcs de la política pública per a la infància que operen a nivell supramunicipal: Convenció sobre els drets de l’infant de 1989 (CDI), Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infàn- cia i l’adolescència (LDOIA), Invertir en infància, trencar el cicle de desigualtats (2013), Agenda 2030 dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides (2015), Pilar europeu de drets socials (2017), Estratègia de la Unió Europea sobre els drets de la infància i Garantia Infantil Europea (2021). En segon lloc cal tornar al Focus infància i ciutadania 2017-2020, l’anterior marc de pla- nificació i transversalització de les polítiques per a la infància i l’adolescència a la ciutat de Barcelona. El Focus no incorporava totes les mesures que es realitzen a nivell de l’Ajunta- ment, però sí els principals reptes i accions amb una visió de full de ruta a mitjà termini. Tam- bé apostava per una agenda d’infància amb visió integral, perspectiva de drets (en línia amb la Convenció dels Drets de l’infant de les Nacions Unides) i una mirada universal de totes les infàncies, posant una atenció especial a les situacions de més vulnerabilitat o exclusió social. En paral·lel, es van tenir en compte les diferents estratègies i mesures de govern mu- nicipals aprovades en els darrers anys i amb focus en la infància, per tal d’incorporar els ANUARI_IERMB_2021.indb 203 1/7/22 10:06 204 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors reptes al nou Pla, com per exemple: Pla per a l’educació i criança de la petita infància 2021- 2024, Pla d’adolescència i joventut 2017-2021, Pla del joc a l’espai públic amb horitzó 2030, Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030, Pla de barris de Barcelona 2021-2024 o Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030. El nou Pla d’Infància dona continuïtat a aquests objectius i estratègies, posant el focus en els principals reptes i accions, tot i que fa una aposta per ampliar la visió integral incor- porant-hi àmbits que anteriorment no hi eren com ara l’habitatge, la bretxa digital o la mo- bilitat (passant de 10 a 23 reptes i de 27 a 70 actuacions), manté la perspectiva de drets (7 drets) i la mirada universal, posant una atenció especial en la pobresa infantil, les desi- gualtats per gènere, discapacitat i origen, i la mirada territorial (els 3 eixos transversals). A més, el Pla d’Infància aposta per una visió de full de ruta a més llarg termini, establint l’horitzó del 2030 (en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Naci- ons Unides), amb un marc flexible que permetrà oportunitats d’actualització de les actua- cions destacades (es farà una parada cada tres anys), en col·laboració amb els principals actors involucrats (òrgans de governança i ciutadania). 4 reptes Dret a les 12 actuacions condicions econòmiques i materials Dret a 1 repte Dret a adequades l’educació, 5 reptes 5 actuacions l’interès el lleure, superior la cultura, 19 actuacions de l’infant el joc i el descans Dret a la participació, Dret a la 2 reptes l’escolta i a salut 3 reptes 7 actuacions rebre una integral i als 7 actuacions informació serveis adequada sanitaris Dret a la Dret a la familia protecció i les seves contra les responsabilitats, 3 reptes discriminacions i a la protecció 5 reptes 8 actuacions i les violències social de la 12 actuacions infància Pobresa infantil Desigualtats per gènere, discapacitat i origen Mirada territorial Figura 3. 7 drets, 3 eixos transversals, 23 reptes i 70 accions del Pla d’Infància de Barcelona 21-30. Font: Ajuntament de Barcelona, 2021. ANUARI_IERMB_2021.indb 204 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 205 a partir del diàleg i l’intercanvi En segon lloc, la diagnosi del Pla d’Infància se sustenta en l’Observatori 0-17 BCN i l’in- forme Dades Clau d’infància i adolescència, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència. Es tracta d’un sistema amb prop de 150 indicadors que recullen la tendència des de 2017 sobre les dimensions clau de la vida dels infants i adoles- cents a la ciutat de Barcelona. «Entendre el coneixement científic» implica tenir en compte que sense el desenvolupament de l’Observatori 0-17, previst en l’anterior Focus infància i ciutadania amb una diagnosi força més reduïda, no hagués estat possible dotar-se d’una àmplia diagnosi, que incorpora la tendència d’anys anteriors i respecte de la qual es podrà fer seguiment anual fins al 2030. De fet, la diagnosi s’ha basat en aquest sistema d’indica- dors i apunts sobre les recerques socials d’urgència que s’han anat seguint al llarg del 2020 per tal de captar els primers impactes de la pandèmia de la covid-19 en les vides dels infants i adolescents, tenint en compte que (a causa de la sistemàtica recollida d’indicadors pro- vinents de diverses fonts) aquests només arribaven a reflectir la realitat de 2019. En tercer lloc, més enllà del cicle del marc de polítiques públiques que s’acaba i s’ha de renovar i d’un coneixement científic que sustenta la diagnosi del nou Pla d’Infància, les persones són clau a l’hora d’impulsar polítiques. Sense un lideratge polític i tècnic a nivell de l’Ajuntament de Barcelona, i l’elaboració i dinamització per part de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (amb la missió de generar coneixement vinculat a l’agenda pública), no hagués estat possible l’impuls i el sosteniment del Pla. D’una banda, el lideratge polític ha estat assumit per la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat (amb el colideratge de la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI en l’àmbit de la pobresa infantil), i de l’altra, el lideratge tècnic ha anat a càrrec del Departament de Promoció de la Infància (depenent de la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans). A més, aquests lideratges s’han vist reforçats amb un Grup motor amb responsables clau a nivell de l’Ajuntament en l’àmbit de la infància. Cal tenir en compte que les polítiques d’infància estan força fragmentades a les administracions públiques i no acostuma a ha- ver-hi un sol departament que en tingui el lideratge complet, per la qual cosa (més enllà de col·laborar externament amb la ciutadania i els actors clau) resulta fonamental construir una visió integral treballant internament des de la transversalitat dels diversos departa- ments implicats i amb la visió holística que facilita la recerca. Sintetitzar la recerca Una recerca efectiva fa ús de mètodes i eines RECERCA per facilitar la comprensió del coneixement en • Eines per facilitar la comprensió relació amb un determinat tema. Les polítiques del coneixement públiques requereixen decisions informades • Diversitat de fonts i estudis per respondre davant d’una problemàtica. L’evi- ANUARI_IERMB_2021.indb 205 1/7/22 10:06 206 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors dència (quantitativa i qualitativa) per informar les polítiques públiques no s’ha d’extreure d’un POLÍTIQUES PÚBLIQUES sol estudi o d’una sola font, sinó d’una diversitat • Polítiques públiques informades d’estudis i fonts. En aquest sentit, sintetitzar la recerca disponible facilita fer accessible una gran quantitat de coneixement tot analitzant de forma crítica, seleccionant i mostrant l’evi- dència (també els buits de coneixement) que més pot ajudar a entendre una determinada problemàtica en l’àmbit de les polítiques públiques (Joint Research Centre, 2017). Per tal d’iniciar la col·laboració amb els espais de governança del Pla d’Infància i involu- crar-los en el procés participatiu que té lloc sempre que l’Ajuntament de Barcelona ha d’elaborar un Pla, es decideix dur a terme una participació informada, sintetitzant la recerca duta a terme per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. Així doncs, s’elabora un document sintètic amb una breu explicació de les grans línies i el procés d’elaboració del Pla, i s’identifica una primera proposta de drets i reptes que es posaran a debat. La propos- ta de drets i reptes s’inspira en la feina feta per a la diagnosi a través de l’Observatori 0-17 BCN i el seguiment de les recerques socials d’urgència durant els primers mesos de la pandèmia (març-desembre de 2020). Per tant, aquesta proposta inicial de drets i reptes als quals el Pla d’Infància ha de fer front és una manera de sintetitzar l’evidència per mitjà d’un llenguatge que ajudi a generar debat. A sota de cadascun dels reptes del document sintètic es fa un buidatge de les prioritats ex- pressades per part dels infants, el govern i altres agents de la ciutat, amb l’objectiu d’establir un lligam entre l’evidència i la pluralitat de veus i punts de vista rellevants per al Pla, per tal de faci- litar un debat informat. D’una banda, s’identifiquen les prioritats dels infants en base a l’Agenda dels infants de 2018 en el marc del programa Parlen els nens i nenes; a les propostes dels in- fants respecte del Programa d’Actuació Municipal 2020-2023; als tallers realitzats amb infants durant el desplegament del Focus infància i ciutadania 2017-2020, i a les darreres Audiències públiques a les noies i els nois de Barcelona (2016-2020). D’altra banda, es recullen les prioritats per part del govern i els agents de la ciutat en base a l’Agenda 2030 de Barcelona, el Pacte per Barcelona de 2020, les propostes del grup de treball d’igualtat d’oportunitats en la infància del Consell Municipal de Benestar Social arran de la crisi provocada per la covid-19, el PAM+ 2020- 2023 (Programa d’Actuació Municipal de l’actual mandat) i l’informe d’UNICEF amb recomana- cions per a Barcelona com a Ciutat Amiga de la Infància per al període 2018-2022. Les prioritats detectades s’extreuen de documents marc que incorporen una mirada in- tegral, tenen una mostra representativa adient i estan formulades en clau de proposta. A més de les prioritats detectades i sintetitzades, a sota la proposta de drets i reptes per deba- tre amb la ciutadania i els actors clau també s’hi inclouen les primeres actuacions municipals identificades (a partir d’una revisió de les diferents estratègies i plans municipals que impacten en la infància i l’adolescència), que suposen l’inici d’una exploració que s’anirà contrastant amb les diverses àrees i departaments de l’Ajuntament en base a un treball transversal. ANUARI_IERMB_2021.indb 206 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 207 a partir del diàleg i l’intercanvi Taula 2. Extracte del document sintètic per al debat del Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030 Dret a l’educació, el lleure, Repte: Avançar en la universalització dels serveis educatius la cultura, el joc i el descans i de suport a la criança dels 0 als 3 anys Prioritats detectades: • C onstruir més escoles bressol (Tallers d’infants Focus Infància 2017-2020). • Situar la taxa d’escolarització a un any d’edat per sobre del 60%, i a dos anys d’edat per sobre del 80%, i alhora reduir a la meitat la diferència en la taxa d’escolarització a dos anys entre el districte amb la taxa més alta i el districte amb la taxa més baixa (Agenda 2030 Barcelona ODS 4.2). • Assegurar la universalització de l’accés a les oportunitats educatives: reforçar l’atenció en la franja dels 0 als 6 anys, tot ampliant les places d’escola bressol (Pacte per Barcelona) (PAM+ 2020-2023). • A vançar en la universalització d’entorns educatius per a la petita infància ampliant places de la Xarxa d’Escoles Bressol municipals i impulsant la Xarxa d’Espais Familiars de Criança Municipals (EFCM) (PAM+ 2020-2023). Actuacions municipals detectades (en exploració): • Pla d’educació i criança de la petita infància (EBM). • X arxa d’EFCM i socioeducatius. Font: Ajuntament de Barcelona, 2021. Involucrar els actors clau i la ciutadania Involucrar els actors clau i la ciutadania (a tra- vés de consultes o espais deliberatius) contri- RECERCA bueix a alinear la recerca i l’elaboració de políti- • Proposta d’actors clau i ques públiques amb les necessitats i deman- disseny d’espais de debat des de la societat. Es tracta també de crear amb ciutadania espais d’interacció i aprenentatge mutu entre • Criteris per a la selecció recercadors/ responsables de polítiques públi- d’actuacions, identificació ques i la societat o les organitzacions clau invo- de buits/mancances lucrades en un determinat tema. L’aprenentat- ge mutu no es basa tan sols en l’adquisició de POLÍTIQUES PÚBLIQUES coneixements, sinó també a compartir visió, • Proposta d’actors clau polítics marcs i perspectives, i fer aflorar la innovació i tècnics en la qual qualsevol actor pot aportar una idea • Crida a la participació o interpretació que no s’havia tingut en comp- te, ja que el coneixement es nodreix de les múl- INFANTS, ENTITATS, EXPERTS/ tiples perspectives i àmbits involucrats. A més, ES I CIUTADANIA aporta legitimitat al resultat de les decisions • P articipació en els espais preses. En aquest procés deliberatiu, el paper deliberatius en marcs de la recerca per aportar criteris de selecció i adequats a les característiques decisió hi és fonamental (Joint Research Cen- de cada actor tre, 2017). ANUARI_IERMB_2021.indb 207 1/7/22 10:06 208 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors De gener a juliol de 2021 va tenir lloc el procés participatiu del Pla d’Infància, involu- crant-hi els actors clau i la ciutadania, i establint alhora els espais de governança del Pla. Més enllà del Grup motor, esmentat anteriorment, es fa una aposta per treballar des de la transversalitat dels diversos departaments de l’Ajuntament de Barcelona implicats en les polítiques d’infància (Comissió transversal), amb l’objectiu de construir una visió integral que superi l’habitual fragmentació d’aquestes polítiques. Per tal de dur a terme aquest tre- ball intern, es va realitzar una sessió participativa amb els diversos responsables tècnics, que a posteriori es va complementar amb contactes i reunions bilaterals amb els diferents departaments que havien d’incorporar actuacions al Pla (i que al llarg del seu recorregut seran els responsables del seguiment i l’avaluació d’aquestes actuacions). Teixir complici- tats internes és fonamental tant per a l’elaboració com per al posterior desenvolupament i seguiment del Pla d’Infància. Són espais on també es detecten oportunitats o buits que ajuden a replantejar-se les premisses inicials o a plantejar-ne de noves. A més, es va fer una aposta no tan sols per incloure-hi els diferents àmbits temàtics de l’Ajuntament, sinó per iniciar també un camí d’implicació dels districtes de la ciutat i les persones responsables en l’àmbit de la infància d’aquests, per tal d’incloure la mirada terri- torial (sens dubte un dels reptes que s’haurà d’anar treballant en el desenvolupament del Pla). El Pla d’Infància ha de significar un marc per als districtes de la ciutat a partir del qual podran realitzar les seves pròpies estratègies en l’àmbit de la infància i l’adolescència, adaptant els reptes i actuacions a la seva realitat, tenint en compte les necessitats del terri- tori i els recursos, serveis i xarxes en l’àmbit de la infància. Més enllà de l’imprescindible treball a nivell intern de l’Ajuntament, les persones exper- tes que constitueixen el Consell assessor del Pla i les entitats en l’àmbit de la infància i Infants Entitats d’infància Consell assesor Districtes Comissió transversal Grup motor Figura 4. Governança del Pla d’Infància de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona, 2021. ANUARI_IERMB_2021.indb 208 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 209 a partir del diàleg i l’intercanvi l’adolescència resulten clau, pel seu coneixement i experiència, per debatre sobre els rep- tes que afecten aquest col·lectiu amb l’horitzó 2030 i que marcaran el rumb de les actua- cions incorporades al Pla. A partir del document sintètic elaborat per al debat, es va dur a terme, d’una banda, una sessió participativa amb persones expertes de l’àmbit acadèmic i, de l’altra, una sessió participativa en l’àmbit de les entitats socials aprofitant els espais exis- tents, com ara el grup de treball d’igualtat d’oportunitats en la infància del Consell Munici- pal de Benestar Social, al qual es van afegir les entitats que formen part de la Xarxa dels Drets dels Infants (en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva). El contrast dels reptes del Pla es va complementar amb la participació ciutadana a títol individual a través de la plataforma Decidim.Barcelona. En el marc del Pla d’Infància els infants esdevenen un agent primordial i imprescindible, i és per això que se situen al nivell més alt de la governança. Escoltar la veu dels infants és una necessitat que ens permet tenir, de primera mà, una informació contextualitzada i molt valuosa sobre aquells aspectes de la vida que els afecten. És en aquest sentit que cal com- prendre que els infants disposen d’un coneixement i una expertesa que les persones adul- tes no tenim, ja que parteixen d’una mirada pròpia que resulta imprescindible per a la iden- tificació de les prioritats i els principals reptes que haurà d’encarar el Pla. Però cal tenir igualment en compte que en els espais de participació per als infants es garanteixi una participació adequada i representativa de les infàncies. És per això que es decideix que la participació dels infants en el Pla d’Infància es vehicularà a partir del coneixement generat en processos anteriors d’escolta i participació dels infants de la ciutat (amb garanties de representativitat i adequació dels espais de participació dissenyats), desestimant fer una participació ad hoc sense el temps ni les condicions necessàries per garantir que es recull la seva veu de forma adequada. Així, tal com s’ha esmentat anteriorment, en el document en què es va sintetitzar la re- cerca feta i es va fer una primera proposta de drets i reptes per posar a debat, s’hi van in- corporar les prioritats i els reptes expressats pels mateixos infants en processos de partici- pació. Cal assenyalar que l’aposta per una participació diacrònica dels infants se sosté no tan sols a garantir que els espais de consulta i participació siguin adequats i representatius, sinó que tinguin un caràcter permanent. Per això, durant l’elaboració dels Pla es comptarà amb la propera edició del programa Parlen els nens i nenes (2021-2025),2 la celebració de noves audiències públiques, un nou PAM-PAD a partir del 2023 en el qual també es consul- tarà els infants, i la realització de tallers paral·lels durant el desplegament del Pla. Per a una correcta incorporació de les veus dels infants al Pla d’Infància, tal com s’explica més enda- vant, aquest es dota d’un marc flexible que preveu oportunitats d’actualització amb caràc- ter triennal. 2En la primera edició del programa (2016-2020), 4.000 nens i nenes de Barcelona d’entre 10 i 12 anys van respondre l’enquesta de benestar subjectiu i 2.000 van participar en l’elaboració de l’Agenda dels infants. La tardor del 2021 ja ho han fet 5.000 nens i nenes des dels 8 anys i fins als 12, per ampliar la representativitat de la infància, bona part dels quals tindran l’encàrrec de revisar i actualitzar l’Agenda dels infants (2022-2023). ANUARI_IERMB_2021.indb 209 1/7/22 10:06 210 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors Com a resultat del fet de compartir visió, marcs i perspectives a través d’aquests espais participatius i de la recollida de prioritats dels principals actors, en els quals es van involu- crar més de 150 persones, es va passar d’una proposta de 7 drets, 18 reptes i 52 actuacions als 7 drets, 23 reptes, 3 eixos transversals i 70 actuacions que actualment recull el Pla d’In- fància. El procés deliberatiu va permetre reformular drets i reptes i introduir-ne de nous (com unir el dret a l’educació amb el dret al lleure, la cultura, el joc i el descans, en línia amb el concepte d’educació 360, o introduir els reptes en relació amb l’educació postobligatò- ria i l’acompanyament a l’adolescència). Aquest full de ruta és el que marca els propers 10 anys del Pla d’Infància i la bateria d’actuacions, que s’anirà actualitzant de forma triennal, comptant amb els espais de governança que s’han implicat des de l’inici en la seva elabo- ració i amb l’escolta activa de la veu dels infants en els diversos marcs de participació. Val a dir que per a la selecció de les 70 actuacions del primer període del Pla, s’establei- xen tres criteris: la novetat, la innovació o el caràcter estratègic de les actuacions. En aquest sentit, 34 actuacions ja existien però incorporen novetats substancials per respondre a les necessitats d’infants i adolescents, 20 actuacions no existien i són per tant innovadores, i 16 actuacions ja existien però es consideren estratègiques per incorporar-les al Pla, ja que donen resposta als reptes plantejats de forma deliberativa amb els actors implicats. De fet, una de les actuacions previstes són les «Taules de debat per al seguiment, impuls i desen- volupament d’actuacions estratègiques de ciutat que ajudin a assolir els reptes plantejats en el Pla d’Infància», amb l’objectiu d’abordar buits o dèficits en les actuacions existents per tal de donar resposta als reptes ambiciosos que identifica el Pla. ANUARI_IERMB_2021.indb 210 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 211 a partir del diàleg i l’intercanvi Taula 3. Reptes compartits que marcaran el rumb del Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030 REPTE 1. Reforçar les condicions econòmiques i materials dels infants 1. Dret a les condicions en situació de vulnerabilitat econòmiques i REPTE 2. Disposar d’un habitatge adequat, i tenir garantits els materials adequades subministraments energètics bàsics (aigua, llum i gas) REPTE 3. Combatre la bretxa digital dels infants i les seves famílies REPTE 4. Garantir espais públics pacificats, segurs, accessibles i saludables REPTE 5. Avançar en la universalització dels serveis educatius i de suport a la criança dels 0 als 3 anys REPTE 6. Garantir el dret a l’educació, amb el reconeixement de l’escola 2. Dret a l’educació, com a servei essencial per a tots els infants el lleure, la cultura, el REPTE 7. Vetllar per la transició i continuïtat en l’educació postobligatòria joc i el descans com a via per prevenir l’abandonament escolar prematur REPTE 8. Reconèixer i avançar en el pes del lleure com a factor essencial en el benestar dels infants REPTE 9. Més i millors oportunitats de joc a l’aire lliure REPTE 10. Promoure hàbits saludables en la infància i l’adolescència (alimentació, exercici, descans, sexualitat i prevenció de les addicions) 3. Dret a la salut REPTE 11. Vetllar per l’accés dels infants en situació de vulnerabilitat integral i als serveis a l’assistència sanitària no coberta per la xarxa pública de salut (salut ocular sanitaris i bucodental) REPTE 12. Atendre les necessitats emocionals dels infants i els adolescents, amb programes i serveis per als que pateixen soledat no volguda, i ampliar les mesures de cura de la salut mental REPTE 13. Reforçar espais de confiança, xarxes comunitàries i de suport entre famílies en l’àmbit de les cures 4. Dret a la família i les REPTE 14. Evidenciar la fragilitat i les necessitats específiques de l’adolescència seves responsabilitats REPTE 15. Reforçar el suport a les famílies amb infants i adolescents amb i a la protecció social discapacitat i/o necessitats d’atenció precoç i a les famílies monoparentals de la infància REPTE 16. Millorar l’atenció de la infància en situació de risc i desprotecció REPTE 17. Vetllar pel contacte social dels infants i adolescents tutelats, amb pares/mares a la presó, i als migrats sols 5. Dret a la protecció contra REPTE 18. Fer sensibilització sobre qualsevol tipus de discriminació les discriminacions REPTE 19. Reforçar els programes de prevenció contra les violències i les violències REPTE 20. Reforçar les mesures de lluita contra la violència masclista 6. Dret a la participació, REPTE 21. Ampliar els canals i els espais perquè els infants i adolescents a l’escolta i a rebre una siguin escoltats adequadament i participin en la presa de decisions informació adequada REPTE 22. Facilitar que els infants rebin una informació adequada, afavorir el pensament crític i la difusió i vivència dels drets 7. Dret a l’interès REPTE 23. Assegurar que qualsevol decisió, política o actuació que pugui superior de l’infant afectar la infància de la ciutat tingui en compte què és el millor per als nens i nenes Font: Ajuntament de Barcelona, 2021. ANUARI_IERMB_2021.indb 211 1/7/22 10:06 212 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors Desenvolupar habilitats interpersonals La capacitat d’interactuar amb els altres, fent ús d’habilitats comunicatives verbals i no ver- RECERCA bals més enllà de les habilitats tècniques, és es- • G arantir la comunicació sencial per generar confiança i gestionar els constant entre actors problemes que tenen lloc quan es crea i s’apli- • Vetllar per la claredat en les ca el coneixement a les polítiques públiques. La convocatòries (pre: objectius intel·ligència emocional, per part dels recerca- i metodologia), compartir dors i dels responsables de polítiques públi- informació (durant), retorn ques, contribueix a gestionar les relacions intra dels resultats (post) i interpersonals, a millorar la comunicació i afa- vorir les dinàmiques grupals (Joint Research POLÍTIQUES PÚBLIQUES Centre, 2017). En tot el procés d’interacció re- • L ideratge i participació sulta essencial la comunicació (pre-durant- a les convocatòries post), compartir la informació del procés amb • C omissió de seguiment transparència i vetllar perquè les convocatòries i validació del procés participatiu siguin clares (objectius, metodologia) i es faci retorn de resultats (acta i localització de les aportacions en la documentació final). L’elaboració del Pla d’Infància va tenir lloc de gener a octubre de 2021 i, tal i com s’ha explicat, s’hi van involucrar més de 150 persones a nivell tant intern com extern de l’Ajunta- ment. Al llarg del procés, cal interactuar amb persones amb mirades diferents (de vegades contradictòries) respecte dels drets, reptes i actuacions que ha d’incorporar el Pla, i es fa necessari desenvolupar l’habilitat d’arribar a consensos per tal de poder avançar i arribar a un full de ruta comú. Entre sessió i sessió, l’equip tècnic que elabora el Pla ha de sospesar les diferents veus escoltades i anar introduint novetats i modificacions al document inicial per fer-lo avançar tenint en compte els espais de deliberació que tenen lloc. De fet, es va crear una Comissió de seguiment del procés participatiu que tant a l’inici com al final del procés va validar com s’havia generat la participació i els seus resultats. El fet de facilitar i escoltar grups amb experteses diverses implica una tasca constant per part dels «interme- diaris de coneixement» (en aquest cas, l’Institut Infància i Adolescència) de reelaboració del document de base en funció d’allò conversat, tenint en compte tots els ingredients, com són l’evidència mateixa (recerca) i les dinàmiques de les polítiques públiques. D’altra banda, la gestió de les dificultats també és especialment present al llarg del procés d’elaboració d’un Pla. Conflictes naturals que sorgeixen, com poden ser els impre- vistos (per exemple, no poder externalitzar la gestió del procés participatiu a causa de difi- cultats administratives) o la dificultat mateixa de tenir un temps limitat (inferior a un any) per elaborar un Pla que incorpori molts ingredients (poc temps per a la revisió de docu- ments o documents que no s’envien amb el marge de temps desitjable, etc.). Finalment, cal ANUARI_IERMB_2021.indb 212 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 213 a partir del diàleg i l’intercanvi anar prenent decisions que permetin assolir en gran mesura els objectius proposats amb els recursos i el temps disponibles, deixant per a posteriors etapes altres reptes que no es poden assolir en el curt termini (com pot ser generar una sistemàtica de seguiment i avalu- ació elaborada del Pla i planificar revisions intermèdies que permetin recuperar qüestions que no s’han pogut treballar amb prou profunditat durant l’elaboració del Pla). Com a principal estratègia per minimitzar els obstacles, la comunicació és un factor clau. En aquest sentit, el paper de la recerca també rau a vetllar perquè les convocatòries siguin clares, quant als objectius i la metodologia, vetllar per un flux transparent i perma- nent de la informació amb els principals referents de l’Administració (Grup motor), i vet- llar igualment per un retorn de resultats a tothom qui hi ha participat, amb actes detalla- des i una identificació dels elements que s’hauran tingut en compte com a fruit de la participació. Assessorar els responsables de políti- ques públiques RECERCA La cooperació entre els responsables de po- • Negociació i consens per lítiques públiques i els recercadors no sempre a la inclusió de les fites té lloc de forma natural. Una sèrie d’obstacles polítiques en base a les (de cultura organitzativa i/o institucional, lin- evidències (més enllà del procés güístics, de desconeixement de les lògiques de participatiu) la recerca, etc.) poden fer més difícil la interac- • V etllar per l’equilibri entre ció. Cal una certa sensibilitat a l’hora d’assesso- els diferents interessos polítics, rar i aportar evidència científica per aconseguir en base a les evidències que l’evidència sigui un ingredient important en l’elaboració de polítiques públiques. L’èxit i POLÍTIQUES PÚBLIQUES la sostenibilitat en les polítiques públiques so- • Conjugar els lideratges polítics vint no es basa a incorporar una única visió, (quan són plurals) sinó a arribar a consensos que tenen en comp- • E xplicitar les fites de política te múltiples punts de vista que de vegades pública del mandat competeixen entre si. En aquest sentit, els pro- • Vetllar per un consens polític cessos participatius contribueixen a incorporar ampli (altres grups municipals) diferents marcs i visions en relació amb una problemàtica. Assessorar els responsables de polítiques públiques requereix que la recerca conegui i comprengui el procés d’elaboració de polítiques públiques i ajudi, des d’un punt de vista científic, a entendre els impactes que tenen les diferents opcions de polítiques (Joint Research Centre, 2017). Al llarg de l’elaboració del Pla d’Infància, el treball de base va ser eminentment tècnic, tot i que hi va haver moments crucials en què va ser necessari fer el lligam polític, tant per ANUARI_IERMB_2021.indb 213 1/7/22 10:06 214 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors teixir complicitats com per prendre decisions sobre el rumb i el focus del Pla, i per donar legitimitat al procés participatiu en el qual està implicat un ampli nombre de persones que volen tenir la seguretat que el debat i els resultats compten amb el lideratge institucional necessari. A nivell polític, hi va haver dos aspectes importants per al bon curs del Pla d’Infància. D’una banda, conjugar el lideratge de la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat amb el colideratge de la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. De fet, tot i que el Pla té una mirada universal de les infàncies (tots els infants i adolescents han de tenir garantits els seus drets reconeguts), en un context d’ampli consens social vers la realitat de la pobresa infantil a la ciutat,3 l’elabora- ció del Pla esdevé una finestra d’oportunitat per dotar d’un pes específic les accions de la ciutat en l’àmbit de la pobresa infantil (30 de les 70 accions tenen aquest objectiu). És en aquesta confluència d’interessos on entra en joc el colideratge per part de la Tinença d’Alcaldia i on es decideix que cadascun dels lideratges polítics tinguin la respon- sabilitat de vetllar per la combinació de mirades del Pla: la mirada universal de la infància i la mirada a les situacions de més vulnerabilitat, que impacten de forma transversal en tots els àmbits d’un infant que viu en situació de pobresa, més enllà de l’econòmic. En les diver- ses reunions amb els responsables polítics, els «intermediaris de coneixement» (Institut Infància i Adolescència i Departament de Promoció de la Infància) han d’anar explicant l’evidència científica i les diferents opcions de polítiques i actuacions per millorar les vides i els drets de la infància, adaptant el relat als interlocutors i duent a terme un procés de negociació i consens més enllà del procés participatiu mateix. Cal destacar el paper espe- cífic dels assessors de la Tinença i la Regidoria, pel seu rol assessor tant de directrius políti- ques com d’espai més permeable a la comprensió de la realitat de la ciutat. D’altra banda, al final del procés, previ a la presentació del Pla el 19 d’octubre de 2021 a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va tenir lloc una sessió de treball amb els grups municipals que no formen part de l’equip de govern. Aquest tipus de sessions, que caldria tenir en compte en la planificació des de l’inici del procés, són crucials per generar marcs d’acord amplis, especialment per a les polítiques públiques que tenen un horitzó temporal llarg i que volen ser sostenibles en el temps més enllà dels canvis de govern en finalitzar cada mandat, com és el cas del Pla d’Infància. Els reptes que es marca el Pla d’Infància tenen l’any 2030 com a horitzó, tot i que estan previs- tes avaluacions i actualitzacions triennals del Pla (especialment pel que fa a les actuacions), comptant amb la participació dels òrgans de governança i incorporant la veu i les prioritats dels infants en aquells moments en què sigui més adequat, assegurant que tenen lloc pro- 3Barcelona és la primera ciutat de l’Estat que decideix formar part de l’Aliança País Pobresa Infantil Zero i desenvo- lupa un treball específic vers el desplegament de la Garantia Infantil Europea. ANUARI_IERMB_2021.indb 214 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 215 a partir del diàleg i l’intercanvi cessos que vetllen per tenir en compte les seves característiques i necessitats. Hi ha mo- ments estratègics en què, més enllà d’assessorar els responsables de polítiques públiques, cal comptar amb un consens polític ampli per incrementar la robustesa del Pla i de les po- lítiques i actuacions associades. Comunicar el coneixement científic La comunicació de la recerca a una audièn- cia que no és científica requereix d’altres habili- RECERCA tats comunicatives, com fer servir eines amb • Garantir documents per a disseny infogràfic per tal de donar visibilitat a la comunicació efectiva del les dades i l’evidència (fins i tot la incertesa ci- coneixement científic amb entífica i els buits de coneixement), adaptant-se diferents públics potencials a les característiques dels diversos públics. Els i (documents sintètics, les investigadores han d’intentar comunicar-se infografies, vídeos) de forma efectiva amb persones no investiga- • Aprofitar el potencial dels dores per fer arribar els missatges, ja sigui oral- mitjans de comunicació i les xarxes socials per comunicar ment o per escrit, en contextos digitals o pre- l’elaboració i aprovació del Pla sencials, a través d’un llenguatge entenedor i fàcilment comprensible. Quan es comunica de POLÍTIQUES PÚBLIQUES forma efectiva des de l’àmbit de la recerca, es • R ecolzar esdeveniments de tendeix a donar més suport a la ciència i a pren- comunicació del Pla (consell dre decisions de polítiques públiques basades municipal, roda de premsa, en l’evidència en tots els nivells, des del go- jornada, etc.) verns fins a les comunitats i els individus (Joint Research Centre, 2017). Al llarg de l’elaboració del Pla, en les diverses sessions i reunions que es van realitzar, sempre hi havia un moment introductori reservat a l’explicació del plantejament i els aven- ços del Pla fent ús d’un document sintètic de presentació que incorporava elements info- gràfics i que anava evolucionant i enriquint-se a partir de la interacció amb els diferents públics (document dinàmic). Però el moment àlgid de comunicació va ser el novembre de 2021, un cop aprovat el Pla i aprofitant el mes en què es commemoren els drets dels infants en els quals s’emmarquen els reptes i les actuacions del Pla mateix. La Jornada «Estratègia cap als reptes d’infància a Barcelona, amb horitzó 2030», en format presencial i virtual, va ser una oportunitat per unir el món de la recerca i el coneixement amb el de les políti- ques públiques, i aquesta filosofia es reflecteix en les mateixes institucions organitzadores, ja que l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (II- AB-IERMB) s’alien amb el CUIMPB (Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona) – Centre Ernest Lluch per dur a terme la Jornada al Centre de Cultura Contem- porània de Barcelona (CCCB). ANUARI_IERMB_2021.indb 215 1/7/22 10:06 216 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors Aquesta aliança va permetre arribar a un públic ampli, des de l’àmbit acadèmic i univer- sitari fins als gestors de polítiques públiques i a les entitats que treballen en l’àmbit de la infància i l’adolescència. De fet, el programa mateix de la Jornada reflecteix aquesta diver- sitat d’actors. En primer lloc, en la inauguració es va incorporar el colideratge polític del Pla d’Infància de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, al qual es va decidir sumar la representació de l’Oficina del Alto Comisionado para la Lucha contra la Pobreza Infantil a nivell estatal, aprofitant el context de mobilització actual d’aquest àmbit de polítiques. En segon lloc, en la conferència inaugural es va reflectir el coneixement científic sobre políti- ques d’infància a través d’un acadèmic internacional que a més forma part de l’Aliança italiana per la Infància, un think tank en l’àmbit de la infància i l’adolescència que uneix re- cercadors, societat civil i actors diversos per tal de fer xarxa i influir en les polítiques públi- ques. Novament, un exemple d’unió entre coneixement i acció. En tercer lloc, es va presen- tar el Pla d’Infància per part de l’equip tècnic responsable d’elaborar el Pla i algunes de les entitats que van participar en el procés de participació i que estan implicades en els espais de governança del Pla. En quart lloc, es va produir un diàleg amb els responsables tècnics de l’Ajuntament d’algunes de les actuacions destacades del Pla per a cadascun dels àmbits Figura 5. Programa de la Jornada «Estratègia cap als reptes d’infància a Barcelona, amb horitzó 2030». Font: Ajuntament de Barcelona, 2021. ANUARI_IERMB_2021.indb 216 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 217 a partir del diàleg i l’intercanvi (condicions econòmiques, educació i lleure, salut, família, protecció, participació i interès superior de l’infant). A posteriori, tant la relatoria de la Jornada, com el vídeo, com el docu- ment mateix del Pla i la presentació estaven accessibles a través de la pàgina web. Més enllà de la comunicació en reunions, sessions i jornades, hi ha altres canals dels quals cal tenir cura, com són els mitjans de comunicació i les xarxes socials. L’aprovació del Pla d’Infància a l’octubre i la roda de premsa convocada per l’Ajuntament van generar impactes en més de 15 mitjans de comunicació diferents, entre diaris, televisió, ràdio i on- line. Revisant els titulars, aquests parlen de l’aprovació del Pla i molts destaquen dades de l’Observatori 0-17 BCN, la base per elaborar el diagnòstic del Pla (per tant, l’aprovació del Pla ha resultat ser una oportunitat de comunicació de l’evidència i les dades que fa uns quants anys quer se sistematitzen a nivell de l’Institut Infància i Adolescència). Es tracta de les dades en relació amb la pobresa infantil, que generen un gran impacte a nivell social, la qual cosa porta a fer una reflexió sobre com des de l’àmbit científic cal conèixer el llenguat- ge dels mitjans de comunicació, que sovint va per vies diferents, per tal d’anticipar els possibles titulars i aconseguir generar impactes en aquells missatges clau que es volen destacar. Les xarxes socials també resulten un espai important per difondre el coneixe- ment, on cal resumir els missatges en pocs caràcters i on, de vegades, les respostes i la interacció per part dels seguidors no són les esperades, ja que hi tenen lloc dinàmiques que sovint s’escapen dels objectius concrets d’un determinat projecte pel fet de ser espais que la ciutadania utilitza per fer-se ressò d’altres qüestions o crítiques socials. Actualment es continua treballant en la comunicació del Pla, des del compromís d’arribar també a co- municar el Pla als nens i nenes de Barcelona, treballant una infografia i un vídeo en clau child-friendly i incorporant-hi les veus dels infants per tal d’arribar a totes les nenes i nens de la ciutat i a més persones, amb formats breus i de fàcil comprensió. El Pla d’Infància es farà arribar a tots els infants a partir d’una tramesa de la infografia (que inclourà un codi QR al vídeo) a totes les escoles de primària i als instituts de secundària, amb una demanda específica a les mestres de comunicar-ho als nens, nenes, noies i nois, així com de penjar-la en un lloc visible del centre, al qual també tinguin accés totes les famílies. Fer seguiment i avaluació El seguiment i l’avaluació són necessaris tant en el pla de la recerca com en el pla de la RECERCA política pública. D’una banda, cal resseguir i monitorar l’evidència científica disponible de • Dissenyar la sistemàtica de manera continuada, per incrementar-ne la re- seguiment i avaluació tant percussió en les polítiques públiques. Sense de la realitat social (outcomes) una sistemàtica efectiva de seguiment i ava- com del desplegament de les luació tant de la realitat (recerca) com de les accions (outputs) actuacions (polítiques públiques), no és pos- ANUARI_IERMB_2021.indb 217 1/7/22 10:06 218 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors sible fer seguiment dels avenços, fer ajustos i descobrir espais d’actuació que no estaven pla- • D issenyar el sistema de revisió nificats i/o identificar impactes inesperats als i actualització del pla (exercici quals caldrà donar resposta (Joint Research triennal) amb la participació Centre, 2017). En un pla de llarga trajectòria, cal dels actors clau estar especialment atents als nous objectius po- • Identificar els aspectes/reptes lítics que es puguin desprendre dels canvis de en els quals no s’avança prou mandat. POLÍTIQUES PÚBLIQUES L’aposta per una llarga temporalitat del Pla en • Facilitació de les dades de la qual fos possible evidenciar canvis en l’assoli- seguiment de les actuacions ment dels reptes requereix l’establiment d’un (outputs) marc flexible que permeti una actualització i • Compromís amb les fites avaluació triennal del Pla d’Infància 2021-2030. del Pla Això implica generar una sistemàtica efectiva de • Comunicar els nous objectius seguiment i avaluació tant de la realitat social polítics (canvis de mandat) (àmbit de la recerca) com del desplegament de les 70 accions (polítiques públiques), fixant indi- cadors de procés en relació amb les actuacions i indicadors d’impacte en relació amb els reptes (a partir de la diagnosi mateixa del Pla). Aquesta revisió periòdica, prevista inicialment de cara al 2024, disposarà també dels espais de governança del Pla que s’han involucrat en la seva elaboració i amb les veus i prioritats dels infants, que hauran format part de nous processos participatius (programa Parlen els nens i nenes, tallers específics, nou PAM-PAD el 2023). L’avaluació implicarà establir un sistema de seguiment dels reptes (que tenen l’horitzó 2030, s’emmarquen en drets i es complementen amb eixos transversals) i un seguiment del desplegament de les actuaci- ons, ja que actualment el pressupost previst per a les 70 accions del Pla es correspon als anys 2021, 2022 i 2023 del pressupost municipal. Els canvis en els mandats municipals poden impactar en el Pla d’Infància, tot i que el seu rumb ve marcat per 23 reptes que han estat àmpliament consensuats i la resolució dels quals requereix una mirada llarga. Així doncs, la mateixa sistemàtica de seguiment i avalu- ació és un repte del Pla en el qual encara ens cal aprofundir (Udina i Balaguer, 2018). El sis- tema haurà de poder mesurar els progressos de les actuacions (outputs), l’evolució dels reptes mitjançant l’evidència aportada (outcomes), i poder proposar noves estratègies en aquells aspectes relacionats amb la infància i l’adolescència en els quals no s’estigui avan- çant prou. En el procés de seguiment i avaluació del Pla, la transversalitat esdevé novament un aspecte fonamental, ja que les polítiques d’infància i adolescència es troben força frag- mentades a nivell organitzatiu i hi ha una diversitat d’unitats responsables de les diverses actuacions, repartides en diferents àrees de l’Ajuntament. Per tant, caldrà treballar nova- ANUARI_IERMB_2021.indb 218 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 219 a partir del diàleg i l’intercanvi 2021: 2024: 2027: 2030: Aprovació 1a avulació 2a avulació 3a avulació Actualització Actualització Actualització de novetats de novetats de novetats Figura 6. Seguiment i avaluació del Pla d’Infància de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona, 2021. ment amb els diferents responsables tècnics a nivell de l’Ajuntament per tal d’establir indi- cadors i fer-ne seguiment. Val a dir que, a causa dels curts temps en l’elaboració del Pla, no s’ha fet un treball de quantificació de les fites a assolir, motiu pel qual potser caldrà obrir el debat, durant la construcció de la sistemàtica d’avaluació. També caldrà fer una especial atenció a nous objectius de política pública que es puguin desprendre de la renovació dels mandats municipals (nous representants municipals i definició dels plans d’acció municipal del nou mandat). Gestionar comunitats col·laboratives d’experts Les comunitats de persones expertes, que comparteixen un mateix llenguatge i comprensió RECERCA del tema a abordar des de la interdisciplinarietat, • Impulsar i dinamitzar són fonamentals per generar o aplicar coneixe- comunitats col·laboratives ment davant de problemes complexos (wicked d’experts (o grups problems) i reduir, per mitjà de la seva interacció, d’expertesa) a l’entorn de la compartimentació de les diferents disciplines i problemàtiques complexes de les polítiques públiques. Per tant, resulta fona- mental facilitar la interacció i col·laboració inter- POLÍTIQUES PÚBLIQUES disciplinària de comunitats de persones expertes • Contribuir a les comunitats com a comunitats de pràctica. Les comunitats de col·laboratives d’experts pràctica o persones expertes en relació amb un per aportar la visió determinat tema o problemàtica, formades per de l’Administració recercadors, gestors o responsables de políti- ques públiques i altres actors, aporten innovació a través de compartir coneixement i cocrear solucions. Les comunitats de pràctica contri- bueixen a anar més enllà dels límits de la ciència i la política, estimulant la interacció al voltant de problemes o temes, facilitant l’intercanvi d’idees i la comprensió de les necessi- tats i els objectius dels diversos actors (Joint Research Centre, 2017). ANUARI_IERMB_2021.indb 219 1/7/22 10:06 220 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors Un dels objectius de l’Institut Infància i Adolescència en relació amb el Pla d’Infància és justament l’impuls i dinamització de comunitats col·laboratives d’experts (en el document del Pla s’anomenen grups d’expertesa), per tal d’implicar persones expertes de l’àmbit acadèmic, però també d’entitats i gestors de polítiques públiques, al voltant de temes pri- oritaris en els quals cal aprofundir per poder avançar. Justament, una de les 70 actuacions previstes en el Pla s’anomena «Taules de debat per al seguiment, impuls i desenvolupa- ment d’actuacions estratègiques de ciutat que ajudin a assolir els reptes plantejats en el Pla d’Infància», amb l’objectiu d’obrir debats a l’entorn dels reptes del Pla que queden menys ben coberts per les accions previstes, per tal de proposar noves actuacions o revisions d’actuacions que permetin alinear millor l’actuació municipal amb els reptes en els quals es vol avançar. De la mateixa manera que la sistemàtica de seguiment i avaluació és un repte a desen- volupar en la implementació del Pla, la creació de grups d’expertesa, en línia amb la filosofia de les comunitats de pràctica, també ho és. Més enllà de les reflexions generals i la mirada transversal i integral del Pla, en determinats moments (i amb els limitats recursos existents) caldrà aprofundir en temàtiques molt concretes en les quals el fet de compartir coneixe- ment de forma col·lectiva amb diferents actors pot ajudar a comprendre millor les proble- màtiques i indagar noves vies de solució. Un cop finalitzada, doncs, l’elaboració del Pla, l’intercanvi de coneixement de forma interdisciplinària i la cerca de consensos per cocrear respostes innovadores continua sent un dels reptes per mantenir un Pla viu i amb oportu- nitats d’actualització. Reflexions finals Les vuit habilitats per a l’elaboració de polítiques basades en l’evidència, identificades pel Joint Research Centre de la Comissió Europea, han servit de fil conductor per explicar els ingredients que vam considerar necessaris per a l’elaboració d’un bon Pla d’Infància 2021-2030 per als nens i nenes de Barcelona. La millora d’aquestes competències tant per part dels recercadors com dels gestors de polítiques públiques contribueix a potenciar la connexió entre coneixement i acció i a generar polítiques més efectives per respondre a les necessitats complexes de la societat actual. Els reptes per millorar les vides i els drets de la infància i l’adolescència responen clarament a problemàtiques multidimensionals (wicked problems) que cal abordar des de diferents àmbits (tal i com es veu reflectit en l’estructura del Pla: condicions econòmiques, educació i lleure, salut, família, protecció, participació i interès superior de l’infant), des de diferents disciplines i des de la cooperació de diferents actors. L’elaboració del Pla d’Infància va requerir «entendre les lògiques de les polítiques públi- ques i el coneixement científic» per part dels «intermediaris de coneixement» (Institut In- fància i Adolescència i Departament de Promoció de la Infància), comprenent el context ANUARI_IERMB_2021.indb 220 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 221 a partir del diàleg i l’intercanvi d’ambdós mons, ja que es partia d’uns marcs i uns antecedents que calia tenir en compte. La perspectiva de drets (a la base de la Convenció dels Drets dels Infants i de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides) i el Focus infància i ciutadania 2017-2020 (l’anterior Pla que reconeixia els mateixos marcs i prioritzava 27 accions clau) suposaven el precedent en el qual inspirar-se i al qual donar continuïtat a través del nou Pla (amb innovacions, com l’abordatge més ampli de problemàtiques, l’horitzó llarg fins al 2030 o l’ampli procés parti- cipatiu que fonamenta i dona més robustesa al Pla). L’Observatori 0-17 BCN ha resultat ser un instrument imprescindible per poder partir d’una àmplia diagnosi, gràcies a l’aposta ferma de l’Ajuntament de recollida de dades i evidència en relació amb la infància i l’ado- lescència a la ciutat, a través de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (encàrrec que es formalitzava en l’actuació 27 de l’anterior Pla d’Infància). Aclarir el lideratge polític i tècnic era també fonamental per dotar de legitimitat i fortalesa les polítiques del Pla. Un cop establertes les bases a partir d’uns antecedents, «sintetitzar la recerca» i l’evidèn- cia provinent de diverses fonts en relació amb la infància i l’adolescència va ajudar a dur a terme un procés participatiu informat per «involucrar els actors clau i la ciutadania». Davant d’una realitat complexa totes les veus i punts de vista (des de les entitats fins als experts acadèmics i els infants mateixos) són necessaris per copsar la diversitat d’interpretacions, així com les possibles vies de solució o els aspectes que cal abordar. Un actor clau van ser els responsables tècnics dels departaments i districtes de la mateixa administració, ja que la deliberació té lloc en diferents nivells i si no es genera diàleg i intercanvi entre els com- partiments de la mateixa Administració difícilment es pot donar resposta als reptes i les prioritats que es plantegen a nivell de la ciutadania. Tenint en compte la compartimentació de les polítiques en l’àmbit de la infància i l’adolescència, resulta molt rellevant treballar el Pla d’Infància des de la transversalitat, tant a nivell del disseny com de la implementació i l’avaluació. El flux de coneixement, doncs, s’ha de produir entre diferents mons (científics, gestors públics, societat civil), però també a nivell intern en cadascun dels mons a causa de l’especialització, que és útil per aprofundir en el coneixement però que ha d’interaccionar entre si per innovar i donar resposta a reptes complexos. «Desenvolupar habilitats interpersonals» i «assessorar els responsables de polítiques pú- bliques» implica posar en pràctica la intel·ligència emocional necessària per arribar a con- sensos, un cop escoltades les diferents veus i partint de l’evidència que representa la base per dur a terme diàlegs informats. Implica també gestionar els possibles conflictes i enten- dre que els resultats del procés generat han d’encaixar amb les prioritats polítiques i els moments adequats tenint en compte els cicles del govern municipal. Cal facilitar el camí per tal que l’abordatge de la diversitat i la complexitat no generi traves sinó que la suma de les diverses parts aporti una mirada enriquidora que generi un més bon resultat. Un cop aprovat el Pla d’Infància, cal fer esforços per «comunicar el coneixement científic» reflectit sobretot en la diagnosi, així com el pla d’acció, adreçant-se a un públic ampli a través de diversos canals i formats innovadors que facilitin la comprensió dels continguts, i que tam- bé tinguin en compte els infants. ANUARI_IERMB_2021.indb 221 1/7/22 10:06 222 Cap a la metròpoli 2030. Reptes emergents, coneixements innovadors Després d’haver-se elaborat el Pla d’Infància, amb un horitzó fins al 2030, queden reptes pendents. En línia amb les habilitats identificades per a l’elaboració de polítiques basades en l’evidència, el mateix document del Pla apunta en la direcció de dos aspectes que encara estan per desenvolupar: «fer seguiment i avaluació» i «gestionar comunitats col·laboratives d’experts». Caldrà desenvolupar un sistema robust de seguiment i avaluació triennal, tant des de l’àmbit de la recerca (indicadors i nova evidència) com des de les polítiques públi- ques (desplegament de les 70 actuacions), on, novament, treballar des de la transversalitat de l’Administració serà imprescindible per anar de la mà de les diverses àrees i departa- ments implicats en l’àmbit de la infància i l’adolescència. El diàleg amb les diverses àrees serà continuat, ja que caldrà no tan sols establir indicadors que ajudin a comprendre l’avenç de les accions, sinó també actualitzar-les periòdicament, ja que es tracta d’un Pla viu amb horitzó 2030 en què el marc flexible permetrà posar el focus en aquelles prioritats que són més importants, alhora que factibles i d’acord amb els objectius polítics de cada mandat. Aquest diàleg tindrà lloc no tan sols a nivell intern de l’Administració, sinó també amb els actors clau que formen part de la governança del Pla, a través de les comunitats col·labora- tives d’experts o grups d’expertesa. A partir d’un marc de reptes ja consensuat, caldrà con- tinuar aprofundint en aquells buits o reptes poc coberts en els quals, a partir de la suma d’experteses dels diversos actors (entitats, administració, acadèmics, infants, ciutadania), caldrà continuar indagant i explorant noves propostes i vies innovadores de solució. Així doncs, les vuit competències o ingredients que ens han guiat per explicar l’elabora- ció del Pla d’Infància 2021-2030 seguiran estan presents al llarg de la implementació, ava- luació i actualització del Pla, i seguirà sent molt rellevant el paper dels «intermediaris de coneixement». Per això continuarem teixint complicitats entre diferents mons i diverses mirades (que sovint parlen llenguatges diferents), i continuarem generant diàlegs en l’inte- rior d’aquests mons per superar les barreres de l’especialització i del desconeixement de l’altre. És un camí imprescindible per abordar els reptes complexos que tenim al davant, i per generar millors oportunitats i condicions de vida en l’àmbit de la infància i l’adolescèn- cia que garanteixin el màxim desenvolupament de cadascun dels nens, nenes, noies i nois de Barcelona. Bibliografia AJuntAment de BArCelonA (2021). Pla d’Infància 2021-2030. Reptes i actuacions per millorar la vida i els drets de la infància i l’adolescència a Barcelona. Departament de Promoció de la Infància. Brugué, q.; CAnAl, r.; PAyá, P. (2015). ¿Inteligencia administrativa para abordar “problemas maldi- tos”? El caso de las comisiones interdepartamentales. Gestión y Política Pública. Brugué, q.; CAnAl, r.; PAyá, P. (2010). De l’eficiència a la intel·ligència. El cas de les comissions in- terdepartamentals al Govern de Catalunya. Institut de Govern i Polítiques Públiques - Univer- sitat Autònoma de Barcelona. Brugué, q. (2009). Una administración que habla es una administración que piensa. Participación ciudadana para una administración deliberativa. Saragossa: Gobierno de Aragón. ANUARI_IERMB_2021.indb 222 1/7/22 10:06 10. El nou Pla d’Infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció 223 a partir del diàleg i l’intercanvi inStitut inFànCiA i AdoleSCènCiA de BArCelonA (2021). Dades clau d’infància i adolescència a Barce- lona. Informe 2020 (PinedA, l.; StinuS, e.; PitArCh, k.; CorominAS, m.; CurColl, l.). Institut Infàn- cia i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). inStitut inFànCiA i AdoleSCènCiA de BArCelonA (2020). Eina de cocreació d’espais lúdics amb infants i adolescents (truñó, m.; PinedA, l.; CortéS, e.; gimBer, S.; gener, J.; CurColl, l.). Institut Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajun- tament de Barcelona). inStitut inFànCiA i AdoleSCènCiA de BArCelonA (2018). Agenda dels infants. Propostes per millorar el nostre benestar. Institut Infància i Adolescència de Barcelona-Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). Joint reSeArCh Centre - euroPeAn CommiSSion (2017). Skills for evidence-informed policy making: continious professional development framework. krieger, k. (2020). Revisiting science for policy under conditions of complexity? New methods, actors and evidence. Joint Research Centre - European Commission. European Public Mosaic 10 – Escola d’Administració Pública de Catalunya. SuChA, V.; SienkieWiCz, m. (2020). Science for Policy Handbook. Elsevier. toPP, l.; mAir, d. (2018). Knowledge Management for Policy: a new collective skillset. Joint Rese- arch Centre - European Commission. European Public Mosaic 4 – Escola d’Administració Pú- blica de Catalunya. udinA, F.; BAlAguer, m. (2018). Public policies and evidence: reflections based on Ivàlua’s experien- ce. Idescat - Ivàlua. European Public Mosaic 4 – Escola d’Administració Pública de Catalunya. ANUARI_IERMB_2021.indb 223 1/7/22 10:06 CAP A LA CAP A LA METRÒPOLI 2030 METRÒPOLI 2030 REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS INNOVADORS REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS ANUARI METROPOLITÀ DE BARCELONA 2021 INNOVADORS ANUARI METROPOLITÀ DE BARCELONA 2021 CAP A LA METRÒPOLI 2030. REPTES EMERGENTS, CONEIXEMENTS INNOVADORS