Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2021 Edita: Institut Infància i Adolescència de Barcelona – Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IIAB-IERMB) Equip de treball: Laia Pineda (directora) Mari Corominas (coordinació i recerca: estadística, anàlisi i redacció) Alicia Sánchez (estadística) Laia Curcoll (publicació i comunicació) Barcelona Primera edició, juliol de 2022 Versió actualitzada, setembre 2022 (correcció dades pàgina 62) La manera de citar el present informe serà: Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2022). Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2021. IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona. Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement – No comercial – Compartir igual (by-nc-sa) amb finalitat no comercial i amb obra derivada. Es permet copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà i format, sempre que no tingui finalitats comercials; així com remesclar, transformar i crear a partir del material, sempre que es difonguin les creacions amb la mateixa llicència de l’obra original. Programa municipal promogut per: Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI (Ajuntament de Barcelona) Amb la col·laboració de: Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) Equip de Recerca en Infància, adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV), de la Universitat de Girona Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona (OCCB) – en procés I el reconeixement de: Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), que incorpora el programa al seu banc d’experiències El Grup Motor del Parlen els nens i nenes: El programa compta amb un Grup Motor conformat per 20 representants de l’administració municipal que té per funció debatre i aprovar els aspectes estratègics del programa, conèixer el desenvolupament i resultats de primera mà i, també, identificar oportunitats d’aprofitament o impacte a la ciutat. El Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona és un programa de recerca i participació infantil de l’Ajuntament de Barcelona que té com a objectiu principal generar coneixement sobre el benestar de la infància vinculat a l’agenda pública per contribuir a millorar polítiques locals i enriquir debats socials. Com a la 1a edició, la 2a consta de tres fases diferenciades: ❖ Enquesta de Benestar Subjectiu (octubre-desembre 2021). Es pregunta directament als infants enlloc de les persones adultes amb qui conviuen. A una mostra representativa de nens i nenes de la ciutat de Barcelona, amb la implicació de les escoles. ❖ Tallers participatius (primer semestre curs 2022-23). A les mateixes escoles, es retornen els resultats de l’enquesta per cointerpretar-los amb els nens i nenes per tal que puguin fer propostes de millora del seu benestar per a la nova Agenda dels infants. ❖ Grup Altaveu de Ciutat (des d’octubre 2023 fins al 2025): a partir de la nova Agenda dels infants, els nens i nenes expliquen com millorar el seu benestar des de les escoles i, en paral·lel, es constitueix el Grup Altaveu de Ciutat amb la missió d’obrir diàlegs amb representants polítics i socials. 4 A més de generar coneixement sobre el benestar de la infància vinculat a l’agenda pública per contribuir a millorar polítiques locals i enriquir debats socials, el programa Parlen els nens i nenes contribueix a garantir el dret de la infància d’ésser adequadament escoltada en l’àmbit social per afavorir la seva ciutadania activa. És per això que és una actuació destacada del Pla d’infància 2021-2030 de l’Ajuntament de Barcelona: ➢ REPTE 21. Ampliar els canals i els espais perquè els infants i adolescents siguin escoltats adequadament i participin en la presa de decisions, empoderant-los en l’exercici de la seva ciutadania activa El document que teniu a les mans és l’informe de primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona, en la seva segona edició (l’any 2021). 5 1 INTRODUCCIÓ 1.1. Què és l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona? 1.2. Qui ha respost l’enquesta? 1.3. Com hem preguntat “com esteu”? 1.4. Estratègia analítica en base a la 1a edició del programa Parlen els nens i nenes 2 OBJECTIUS DE L’INFORME 3 RESULTATS 3.1. Satisfacció global amb la vida 3.2. Satisfacció per àmbits 3.3. Temàtiques noves de l’EBSIB 2021 4 LES PRIMERES 9 CONCLUSIONS DE L’EBSIB 2021 5 LES 3 PRIMERES PROPOSTES PER MILLORAR EL BENESTAR DE LA INFÀNCIA REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ANNEXOS 1 INTRODUCCIÓ 1.1. Què és l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona? 1.2. Qui ha respost l’enquesta? 1.3. Com hem preguntat “com esteu”? 1.4. Estratègia analítica en base a la 1a edició del programa Parlen els nens i nenes INTRODUCCIÓ 1.1. Què és l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona? ▪ L’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) és la primera fase del programa de recerca i participació infantil Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona, promogut per l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i desenvolupat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona*. ▪ La primera edició de l’EBSIB va ser l’any 2017 (gener-abril), en el marc de la 1a edició del programa Parlen els nens i nenes. La segona edició ha estat l’any 2021 (setembre-desembre), en el marc de la 2a edició del programa, que coincideix amb l’inici del tercer curs escolar (curs 2021-22) des de l’esclat de la pandèmia (març del 2020: curs 2019-20). - A nivell de ciutat, l’EBSIB 2021 ha coincidit amb l’Enquesta Factors de Risc a l'Escola Secundària (FRESC) 2021 i l’Enquesta sobre Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (ECESC) 2021, ambdues dirigides a l’adolescència (12-17 anys), de manera que amb l’EBSIB 2021 es genera coneixement singular sobre la infància (8-11 anys) de Barcelona. * L’Institut Infància i Adolescència és un instrument públic que actua com a pont entre el coneixement i la política pública; 8 està promogut per l’Ajuntament de Barcelona dins l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. INTRODUCCIÓ ▪ Els objectius de l’EBSIB són: Identificar els marges de millora en el benestar de la infància Conèixer el benestar dels infants Identificar els impactes negatius de des dels seus determinades condicions de vida en el punts de vista benestar dels infants Identificar les experiències significatives en la vida dels nens i nenes que afavoreixen el seu benestar 9 INTRODUCCIÓ 1.2. Qui ha respost l’enquesta? ▪ L’any 2017, uns 4.000 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys (cursant 5è i 6è d’educació primària) van respondre l’EBSIB (3.971 infants enquestats, amb una mostra d’anàlisi de 3.962 infants, de 52 centres educatius diferents) [Fitxa tècnica de la mostra estadística de l’EBSIB 2017]. ▪ Per a l’EBSIB 2021, s’han incorporat dues millores importants: s’ha ampliat la mostra des dels 8 anys (és a dir, s’han enquestat infants de 3r a 6è de primària) i, a part de la mostra estadística, els centres interessats han realitzat l’enquesta de manera autònoma (mostra voluntària a partir de la Convocatòria Unificada de Programes del Consorci d’Educació de Barcelona*). De manera que: ❖ L’any 2021, un total de 5.364 nens i nenes d’entre 8 i 11 anys (cursant de 3r a 6è d’educació primària) han respost l’EBSIB 2021: - Mostra estadística: 4.715 infants enquestats, amb una mostra d’anàlisi de 4.666 (58 centres). - Mostra voluntària (inclou pilotatges): 649 infants (7 centres). * Els centres inscrits al programa “Parlen els nens i nenes” a través d’aquesta via, provinguin de la mostra estadística o siguin 10 voluntaris, s’han compromès a col·laborar en les diferents fases del programa: EBSIB, tallers participatius i la creació del Grup Altaveu. INTRODUCCIÓ ▪ Per garantir una representativitat social adequada, l’informe de primeres dades de l’EBSIB 2021 es realitza a partir de la mostra estadística, on la selecció de centres s’ha estratificat per districte educatiu i titularitat, tenint en compte la mida del centre i el context de vulnerabilitat social [Fitxa tècnica final de l’EBSIB 2021]. ▪ D’aquesta manera, posteriorment s’ha pogut construir la variable d’anàlisi de CONTEXT ECONÒMIC dels infants que han respost l’enquesta: (també veure la fitxa tècnica) Segons l’estrat de la ALT renda de les llars CONTEXT MITJÀ a Barcelona (Any 2018), ECONÒMIC de l’Oficina Municipal de Dades BAIX (Ajuntament de Barcelona) 11 INTRODUCCIÓ 1.3. Com hem preguntat “com esteu”? ▪ A partir d’un qüestionari internacional per valorar diversos aspectes de la seva vida i el seu dia a dia: com a l’EBSIB 2017, el referent principal de l’EBSIB 2021 és el qüestionari de la recerca internacional Children’s Worlds, de la International Society for Child Indicators. És un qüestionari que fins al 2019 s’ha utilitzat a El benestar subjectiu de la infància més de 40 països del món (també algunes inclou les avaluacions que els ciutats) i, a mig termini, es podrà realitzar una infants fan sobre les seves vides, les comparativa internacional perquè alguns circumstàncies que els afecten i els països i ciutats estan utilitzant el qüestionari contextos on viuen (Savahl, 2017). complementari sobre la vivència de la pandèmia per part dels infants. 12 INTRODUCCIÓ [Qüestionari de l’EBSIB 2021] ▪ Enriquint-lo amb noves preguntes: s’han construït noves preguntes relacionades amb Bloc 1. Sobre tu l’agenda pública/social. A partir d’altres Bloc 2. Sobre la teva família recerques i enquestes. Principalment: Bloc 3. Sobre la casa on vius - International Civic and Citizenship Education Study, de l’IEA Bloc 4. Sobre la teva escola - Family Affluence Scale (FAS); també l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) de l’Ajuntament de Barcelona i l’indicador AROPE (At Bloc 5. Sobre els teus amics i amigues risk of poverty or social exclusion) d’Eurostat - Enquesta Factors de Risc a l’Escola Secundària (FRESC), de l’Agència de Bloc 6. Sobre el barri o la zona on vius Salut Pública de Barcelona Bloc 7. Sobre com utilitzes el teu temps - Trends in International Mathematics and Science Study 2019, de l’IEA - Indicadors estratègics per a una ciutat amiga de la infància (Gill, 2021) Bloc 8. Sobre com et sents - Ethical Research Involving Children (ERIC) - Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, de l’Ajuntament de Bloc 9. Sobre com has viscut la covid-19 Barcelona Mòdul 1. Sobre com et veus en el futur - Health Behaviour in School-aged Children (HBSC), de l’Organització Mundial de la Salut Mòdul 2. Sobre les teves relacions amb els altres - Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (ECESC), de la Generalitat de Catalunya Mòdul 3. Sobre la teva vida a la ciutat / Sobre l’ús - Enquesta dels Hàbits Esportius de la població en edat Escolar de la d’internet ciutat de Barcelona (EHEEB), de l’Ajuntament de Barcelona - Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, de 13 l’Ajuntament de Barcelona NOVETATS PRINCIPALS RESPECTE L’EBSIB 2017 INTRODUCCIÓ ▪ Amb qüestionaris adequats a l’edat i les capacitats dels infants: - Els infants de 10 i 11 anys (5è i 6è) responen el qüestionari complet (blocs 1-9 i 1 dels 3 mòduls). - Els infants de 8 i 9 anys (3r i 4t) responen els blocs 1-8 amb menys preguntes (amb les preguntes base per a l’anàlisi). - Els infants amb possibles dificultats especials responen un qüestionari ajustat/reduït (amb les preguntes clau per a l’anàlisi). • Amb el suport i acompanyament necessari: El qüestionari és online i es respon en sessions d’una hora de durada vetllades per un equip especialitzat (textos sobre com seguim orientacions de recerca ètica a l’Annex). 14 1.4. Estratègia analítica en base a la 1a edició del INTRODUCCIÓ programa Parlen els nens i nenes El biaix de l’optimisme vital és el fenomen pel qual els 1. Per escoltar els infants, infants tendeixen a respondre més positivament calen unes ORELLES que les persones adultes ESPECIALS que tinguin en quan se’ls pregunta sobre el seu benestar ara i aquí. compte el biaix de l’optimisme vital. Cal tenir-lo en compte en analitzar dades informades És a dir, per analitzar pels infants per, davant les puntuacions altes, no adequadament el benestar infravalorar les seves subjectiu de la infància, cal problemàtiques garantir una estratègia i necessitats. analítica que minimitzi el biaix de l’optimisme vital dels infants a l’hora interpretar el benestar de la [Casas (2011); Casas, Bello, González-Carrasco, et al. (2012); infància. González-Bueno et al. (2010)] 15 FINS A QUIN PUNT ESTÀS SATISFET/A AMB LA TEVA VIDA? Centre d’Estudis d’Opinió Pauta Children’s Worlds Pauta EBSIB-2017 Catalunya 2015 (+18 anys) Espanya 2013-14 (12 anys) Barcelona 2017 (10 i 11 anys) INTRODUCCIÓ % MOLT D’acord amb el biaix de l’optimisme vital dels infants, són les 2. L’ESTRATÈGIA ANALÍTICA per (puntuacions puntuacions més habituals i esperables: normalment les 9-10) puntuacions 9-10 són les puntuacions de la mediana i, per tant, minimitzar el biaix de l’optimisme s’hi observa la majoria de les respostes, és a dir, més del 50% vital parteix d’entendre quines són dels infants. les respostes habituals i % BASTANT E n t re les puntuacions 7-8 normalment s’hi observa el segon esperables per interpretar cada (puntuacions grup més important d’infants (voltant del tercer quartil). Els valor numèric segons el significat 7-8) infants responen 8 sobre 10 o menys quan hi ha alguna cosa que els molesta o preocupa, en major o menor intensitat*. que li correspon, en base a les “orelles especials”: % POC E n t re les puntuacions de 6 i inferiors normalment s’hi observa el (puntuacions tercer grup més important d’infants, amb una mida suficient per 5-6) garantir l’anàlisi. Els infants responen 6 o menys quan tenen perspectives més negatives que positives*. % GENS L a r ecerca internacional Children’s Worlds (referent principal de (puntuacions l’EBSIB) defineix el “benestar baix” dels infants amb les 0-4) puntuacions 0-4. Quan un infant puntua 4 o menys és un indicador que es poden estar trobant amb problemes rellevants per a ells*. *Montserrat et al. (2021) 16 1.4. Estratègia analítica en base a la 1a edició del programa Parlen els nens i nenes INTRODUCCIÓ - Àmbits de la vida amb menys d’un 64% dels infants molt satisfets: són els àmbits amb els marges de millora més importants i 3. L'aplicació d’aquesta estratègia analítica a nivell que, per tant, caldrà tractar amb caràcter d’àmbits per minimitzar el biaix de l’optimisme vital ens prioritari. Són els àmbits amb les proporcions porta a considerar (com a l’EBSIB 2017): més importants d’infants amb perspectives més negatives que positives (poc/gens satisfets) o amb aspectes que els molesten o preocupen amb major o menor intensitat (bastant satisfets). - Àmbits de la vida entre el 65% i el 79% dels infants molt satisfets: són àmbits amb marges de millora importants, però amb menys proporció d’infants gens/poc i/o bastant satisfets. - Àmbits de la vida entre el 80% i el 100% dels infants molt satisfets: són els àmbits amb més proporció d’infants molt satisfets. 17 [IIAB (2017b, 2019)] 2 OBJECTIUS DE L’INFORME OBJECTIUS INFORME Els objectius d’aquest informe són: Conèixer la satisfacció global amb la vida Compartir les primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Conèixer Infància a Barcelona les satisfaccions per àmbits (EBSIB) 2021: Conèixer les respostes clau envers les noves temàtiques de l’EBSIB 2021 → Al llarg de la 2a edició del programa (2021-2025) es realitzaran diferents publicacions d’anàlisis específiques, amb una compilació final del coneixement generat des de les perspectives dels infants i el seu protagonisme. 19 OBJECTIUS Conèixer les respostes clau INFORME envers les temàtiques noves de l’EBSIB 2021 (10-11 anys): Conèixer les satisfaccions per àmbits (10-11 anys) ▪ Ús d’internet i pantalles ▪ Sentiment de soledat en la Conèixer la satisfacció global ▪ Comparar les satisfaccions per infància amb la vida (10-11 anys) àmbits de l’EBSIB 2017 i ▪ Espais a l’aire lliure del barri i la l’EBSIB 2021 ▪ Comparar la satisfacció global ciutat ▪ Identificar els àmbits més amb la vida de l’EBSIB 2017 i ▪ Vida i mobilitat a la ciutat significatius per a què els l’EBSIB 2021 ▪ Preocupacions socials infants es mostrin més ▪ Identificar les experiències satisfets amb la seva vida més significatives per a què els globalment (EBSIB 2021) infants es mostrin més ▪ Identificar si hi ha diferències satisfets amb la seva vida significatives per edat*, sexe i globalment (EBSIB 2021) context econòmic (EBSIB ▪ Identificar si hi ha diferències 2021) significatives per edat*, sexe, ▪ Respostes clau envers els (* Totes les dades i anàlisis comprenen la mostra context econòmic i districte de estadística d’infants de 10-11 anys, menys quan àmbits valorats s’identifiquen les diferències per edat, on també s’hi residència (EBSIB 2021) inclou la mostra exploratòria d’infants de 8-9 anys). ▪ Vivència de la pandèmia per part dels infants 20 3 RESULTATS 3.1. Satisfacció global amb la vida 3.2. Satisfacció per àmbits 3.3. Temàtiques noves de l’EBSIB 2021 3 RESULTATS 3.1. SATISFACCIÓ GLOBAL AMB LA VIDA 3.1.1. Canvis després de la pandèmia en la satisfacció amb la vida 3.1.2. Diferències segons edat, sexe, context econòmic i districte de residència 3.1.3. Les 8 experiències més significatives per a la satisfacció amb la vida 3.1.4. Canvis en la rellevància de les experiències després de la pandèmia 3.1.5. Vivència de la pandèmia per part dels infants SATISFACCIÓ 3.1.1. Canvis després de la pandèmia en la VIDA satisfacció amb la vida Els infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona estan menys satisfets amb la seva vida en global que abans de la pandèmia: d’una mitjana de 9,0 sobre 10 (any 2017) a 8,7 sobre 10 (any 2021). ▪ 6 de cada 10 nens i nenes (60,1%) estan molt satisfets amb la seva vida (abans de la pandèmia eren 7 de cada 10: el 69%) ▪ Augmenta la xifra d’infants menys satisfets amb la seva vida: - 29,8% bastant satisfets (23% abans de la pandèmia) - 10,1% d’infants poc o gens satisfets (8% abans de la Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar pandèmia) Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2017 i 2021, de l’Ajuntament > Específicament s’ha doblat el percentatge d’infants de Barcelona. gens satisfets (del 2% el 2017 al 3,9% el 2021) 23 SATISFACCIÓ VIDA ▪ La disminució de la satisfacció amb la vida s’associa amb la vivència de la pandèmia per la covid-19 per part dels infants (i les experiències que se n’han derivat), ja que la satisfacció amb la vida dels infants a Barcelona, Catalunya i Espanya ha empitjorat en temps de covid-19. D’acord amb les dades disponibles: Un 60% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat Barcelona estan molt satisfets - Abans de la pandèmia: la mitjana de satisfacció amb la vida era amb la seva vida (69% abans de la de 9,2 als 10 anys i 8,8 als 12 anys [Catalunya/Espanya 2016- pandèmia), la resta tenen un nivell de 2019] (Casas et al., 2020; Rees et al., 2020). benestar que no és el desitjable ni l’esperable per aquesta edat: el 30% - Durant el confinament obligatori: la mitjana era de 8,3 als 8-17 diu que ho està bastant (23% abans de anys i, entre finals de 2020 i principis de 2021, la mitjana era de la pandèmia) i el 10% que ho està poc o 7 als 11-18 anys [Espanya] (Martínez et al., 2020; Rivera et al., gens (8% abans de la pandèmia). 2020). - El primer semestre de l’any 2021: la satisfacció global amb la vida dels adolescents d’entre 13 i 17 anys de Barcelona era de 7 sobre 10 (Sánchez-Ledesma et at., 2022). 24 SATISFACCIÓ 3.1.2. Diferències segons edat, sexe, context econòmic VIDA i districte de residència Els infants més grans, les nenes i els infants que viuen en contextos econòmicament desafavorits estan menys satisfets amb la seva vida que la resta d’infants. ▪ Els infants de la ciutat de Barcelona es mostren menys satisfets amb la seva vida a mesura que es fan grans: - Als 11 anys, hi ha un 18,3% menys d’infants molt satisfets amb la seva vida respecte els 8 i 9 anys (75,2%-56,9%). ▪ Als 10-11 anys, les nenes es mostren menys satisfetes que els nens amb la seva vida (aspecte significatiu que no s’observava amb l’EBSIB 2017): - Hi ha gairebé el doble de nenes poc/gens satisfetes amb la seva vida que de nens (12,9% de nenes i 7,4% de nens). ▪ Als 10-11 anys, els infants que viuen en contextos econòmicament desafavorits es mostren menys satisfets amb la vida: - El 12,8% d’infants de contextos econòmicament desafavorits estan poc/gens satisfets amb la vida, un percentatge sensiblement superior al Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de 8,9% dels contextos econòmicament més afavorits (3,9 punts percentuals Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. de diferència; el 2017 la diferència era menor: 9% poc/gens satisfets contextos desafavorits vs. 7% contextos afavorits: 2 punts percentuals de 25 diferència). SATISFACCIÓ 3.1.2. Diferències segons edat, sexe, context econòmic VIDA i districte de residència ▪ El districte on els infants d’entre 10 i 11 anys es mostren més satisfets amb la seva vida és Gràcia (8,8 de mitjana; 67,7% molt satisfets). ▪ No hi ha diferències mitjanes estadísticament significatives de Gràcia amb l’Eixample, Sant Andreu, Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc ni Sant Martí i Les Corts (més del 56% molt satisfets). ▪ Els 3 districtes on la satisfacció mitjana és més baixa són Nou Barris (55,8% molt satisfets), Horta-Guinardó (53,8% molt satisfets) i Ciutat Vella (51,7% molt Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de satisfets). 26 Barcelona. SATISFACCIÓ 3.1.3. Les 8 experiències més significatives per a la VIDA satisfacció amb la vida Hi ha experiències rellevants per a què els infants es mostrin més satisfets amb la vida ▪ Com a resultat d’un model de regressió, a partir del qual globalment després de l’esclat de la pandèmia s’identifiquen les experiències que contribueixen més que tenen a veure amb gaudir de temps de significativament a la satisfacció global amb la vida (43% de la variància), les 8 experiències que generen més benestar durant qualitat amb la família, sentir-se segurs a la infància (10 i 11 anys) són: l’escola, que les amistats els tractin bé i fer coses divertides a l’aire lliure i en espais 1. Passar-s’ho bé amb la família (β=0,222). naturals. 2. Que les amistats els tractin bé (β=0,217). 3. Sentir que la família els ha ajudat en les seves preocupacions durant la pandèmia (β=0,182). 4. Sentir-se segurs a l’escola (β=0,138). 5. Passar temps amb la família (β=0,135). 6. Anar a espais a l’aire lliure del barri per trobar-se amb les amistats i fer coses divertides (β=0,086). 7. Que els veïns i veïnes siguin amables amb els nens i nenes (β=0,044). 8. Anar a espais naturals de la ciutat, com les platges, la serra de Collserola o els voltants dels rius Besòs i Llobregat (β=0,037). Més informació sobre el model i la β a l’Annex 27 SATISFACCIÓ 3.1.4. Canvis en la rellevància de les experiències VIDA significatives després de la pandèmia EXPERIÈNCIES SIGNIFICATIVES 2021 EXPERIÈNCIES SIGNIFICATIVES 2017 ▪ Les 8 experiències de l’EBSIB 1. Passar-ho bé amb la família 1. Passar-ho bé amb la família 2021 són força coincidents amb les 6 experiències que es van 2. Que les amistats els tractin bé 2.Tenir suficients amics i amigues mostrar més significatives el 3. Passar temps amb la família 3. Passar temps amb la família 2017. 4. Sentir-se segurs a l’escola 4. Sentir-se segurs a l’escola - N’hi ha 2 que apareixen com 5. Anar a espais a l’aire lliure del barri per 5. Jugar o passar temps a l’aire lliure a significatives per primera trobar-se amb les amistats i fer coses divertides vegada (una d’elles ja es (Pregunta nova EBSIB 2021) preguntava a l’EBSIB 2017) 6. Que els veïns i veïnes siguin amables amb els - N'hi ha tres que no són les nens i nenes mateixes, però són experiències dins el mateix 7. Sentir que la família els ha ajudat en les seves 6.Que els pares i mares els donin llibertat preocupacions durant la pandèmia (Pregunta suficient àmbit que el 2017 nova EBSIB 2021) 8. Anar a espais naturals de la ciutat, com les platges, la serra de Collserola o els voltants dels SIGNIFICATIVES rius Besòs i Llobregat (Pregunta nova EBSIB 2021) PER PRIMERA VEGADA! 28 SATISFACCIÓ 3.1.5. Vivència de la pandèmia per part dels infants VIDA En un context de recuperació de la vida social (enquesta contestada a la tardor 2021), els infants encara manifesten preocupacions importants relacionades amb l’esclat de la pandèmia, en especial per si les persones a qui coneixen s’infectaran de coronavirus i per l’economia familiar. ▪ Des de l’esclat de la pandèmia, els infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona principalment han trobat a faltar les seves amistats (61,8% totalment d’acord, 30,4% bastant d’acord i 7,8% poc/gens d’acord). ▪ Entre les experiències més significatives per estar més Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu satisfets amb la vida hi ha sentir que la família els ha ajudat de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. en les seves preocupacions durant la pandèmia, però el 8,7% estan gens/poc d’acord amb que la família ho hagi fet, mentre que el 38,5% bastant d’acord i el 52,8% molt d’acord. 29 SATISFACCIÓ VIDA ▪ Les preocupacions principals dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona en relació a la pandèmia són: - Si les persones a qui coneixen s’infectaran de coronavirus (50,2% molt preocupat). - La preocupació per l’economia familiar (26,6% molt preocupat). - Pels possibles canvis en la vida escolar (25,1% molt preocupat). - Per si trauran males notes (23,3% molt preocupat). Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 30 SATISFACCIÓ VIDA ▪ Menys de 4 de cada 10 infants està totalment d’acord amb què a casa seva es prenen seriosament les seves opinions sobre el coronavirus (34,1%) i que ha rebut informació sobre el coronavirus per part dels i les mestres (37,8%). ▪ Així mateix, el 45,4% (33,1% bastant d’acord i 12,3% molt d’acord) es posa nerviós/a o ansiós/a quan mira notícies i històries sobre el coronavirus a la televisió o les xarxes socials Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 31 3 RESULTATS 3.2. SATISFACCIÓ PER ÀMBITS 3.2.1. La satisfacció àmbit a àmbit 3.2.2. Canvis després de la pandèmia en la satisfacció per àmbits 3.2.3. Diferències segons edat, sexe i context econòmic dels infants 3.2.4. Els 3 àmbits més significatius per a la satisfacció amb la vida 3.2.5. Respostes clau envers els àmbits valorats RESULTATS ÀMBITS 3.2.1. La satisfacció àmbit a àmbit ▪ En comparació amb els resultats de l’EBSIB 2017, l’àmbit menys ben valorat pels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona continua sent la quantitat de temps lliure disponible (menys del 50% d’infants molt satisfets). ▪ També hi ha importants marges de millora en els companys/es de classe, la vida al barri, l’ús del temps, l’autonomia personal i l’escolta adulta (menys del 65% d’infants molt satisfets). Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 33 Menys del 65% molt satisfets Menys del 80% molt satisfets Menys del 100% molt satisfets RESULTATS 3.2.2. Canvis després de la pandèmia en la satisfacció ÀMBITS per àmbits ▪ Després de la pandèmia hi ha hagut canvis rellevants (-/+5% punts percentuals de variació): Disminució de la satisfacció amb els companys/es de classe: • De 65,6% molt satisfets a 54,8% (-10,8%) → Passa a ser un dels aspectes menys ben valorats (amb -65% molt satisfets) Disminució de la satisfacció amb la vida al barri: • De 65,9% molt satisfets a 55,3% (-10,6%) → Passa a ser un dels aspectes menys ben valorats (amb -65% molt satisfets) Augment de la satisfacció amb l’autonomia personal: • De 52,7% a 59,9% (+7,2%) → Tot i així, segueix sent un dels aspectes menys ben valorats (amb -65% molt satisfets) Augment de la satisfacció amb la vida escolar: • De 57,8% molt satisfets a 65,4% (+7,6%) → Tot i així, segueix amb marges de millora importants (amb -80% molt satisfets) 34 Gràfic a la pàgina següent → RESULTATS ÀMBITS Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2017 i 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 35 RESULTATS 3.2.3. Diferències segons edat, sexe i context ÀMBITS econòmic dels infants DIFERÈNCIES PER EDAT ▪ A mesura que es fan grans, els nens i nenes de Barcelona es mostren menys satisfets amb la seva vida en global: als 11 anys, hi ha un 18,3% menys d’infants molt satisfets amb la seva vida respecte els 8 i 9 anys (56,9% vs. 75,2%). ▪ A més, hi ha una disminució generalitzada en la satisfacció àmbit a àmbit: - L’ús del temps és l’àmbit on la satisfacció disminueix més amb l’edat (74,7% als 8 i 9 anys vs. 55,3% de molt satisfets als 11 anys: -19,4%). - Els altres aspectes amb les disminucions més destacables són: Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a > La vida al barri (-14,0%) Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. > Els companys/es de classe (-12,6%) 36 > La quantitat de temps lliure disponible (-10,5%) RESULTATS ÀMBITS DIFERÈNCIES ENTRE NENS I NENES ▪ Les nenes es mostren menys satisfetes amb el seu propi cos que els nens (-6,9% molt satisfets/es). ▪ Mentre que els nens es mostren menys satisfets que les nenes amb: - els aprenentatges escolars (-7,6% molt satisfets) - la vida escolar (-6,1% molt satisfets) (10 i 11 anys) Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 37 RESULTATS ÀMBITS DIFERÈNCIES SEGONS CONTEXT ECONÒMIC Les desigualtats socials condicionen la satisfacció i el benestar de la infància. Així, s’observen diferències rellevants segons el context econòmic en què creixen els infants: ▪ els infants que viuen en contextos econòmicament desafavorits es mostren menys satisfets amb: - la vida al barri (-10,3% molt satisfets) - el seu propi cos (-9,0% molt satisfets) - la salut (-5,6% molt satisfets) - les amistats (-5,3% molt satisfets) (10 i 11 anys) Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 38 RESULTATS ÀMBITS ▪ Tanmateix, els infants que viuen en contextos econòmicament desafavorits es mostren més satisfets amb: - la quantitat de temps lliure disponible (+7,1% molt satisfets) - l’ús del temps (+5,7% molt satisfets) - els aprenentatges escolars (+5,6% molt satisfets) (10 i 11 anys) Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 39 RESULTATS 3.2.4. Els 3 àmbits més significatius per a la ÀMBITS satisfacció amb la vida ▪ No tots els àmbits contribueixen de la mateixa manera a la satisfacció amb la vida en global, és a dir, hi ha alguns àmbits en què, com major és la satisfacció, també augmenta la satisfacció amb la vida en global. Els 3 àmbits més significatius per a què els infants es mostrin més satisfets amb la seva vida en global són (62% de a variància amb els 15 àmbits): 1. La satisfacció amb la seguretat personal (β=0,230) 2. La satisfacció amb la vida amb la família (β=0,214) 3. La satisfacció amb el propi cos (β=0,169) ▪ L’ any 2017, els 4 àmbits més significatius van ser la satisfacció amb l’escolta adulta, la seguretat personal, l’ús del temps i el propi cos. - Respecte al 2017, l’escolta adulta i l’ús del temps han perdut efecte en la satisfacció global dels infants amb la vida, mentre que la seguretat personal es posiciona com l’àmbit més significatiu per a què els infants es mostrin més satisfets amb la vida i la satisfacció amb el propi cos es manté com a un dels àmbits més rellevants. Més informació sobre el model i la β a l’Annex 40 RESULTATS 3.2.5. Respostes clau envers els àmbits valorats ÀMBITS ▪ L’EBSIB aprofundeix a través de diferents preguntes en diversos aspectes de cada un dels àmbits valorats. A continuació es fa un repàs d’algunes respostes clau, àmbit a àmbit: - Quantitat i ús del temps lliure - Companys/es de classe i relacions amb violències - Vida al barri - Autonomia, escolta adulta i seguretat personal - Vida escolar i aprenentatges - Propi cos i salut - Benestar material (habitatge i coses que tens) - Amistats - Vida amb la família (ordenació de menys a més satisfacció, amb alguns aparellaments conceptuals d’alguns àmbits per facilitar la integració de les valoracions) 41 RESULTATS ÀMBITS Quantitat i ús del temps lliure Respecte els 15 àmbits valorats des del 2017, l’àmbit de la vida pitjor valorat pels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona continua sent la quantitat de temps lliure disponible i, tot i que en menor mesura, també l’ús del seu temps. Respecte els 15 àmbits valorats des del 2017, la quantitat de temps lliure disponible continua sent l’àmbit menys ben valorat pels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona (20,0% poc o gens satisfets; 30,6% bastant satisfets i 49,3% molt satisfets). L’ús del temps també es troba entre els àmbits menys ben valorats (9,6% poc o gens satisfets; 31,7% bastant satisfets i 58,6% molt satisfets). - La satisfacció que disminueix més amb l’edat és l’ús del temps (74,7% molt satisfets als 8 i 9 anys vs. 55,3% als 11 anys; diferència de 19,4 punts) i la satisfacció amb la quantitat de temps lliure disponible també es troba entre les disminucions més destacables (59,4% vs. 48,9%; diferència de 10,5 punts). - Els infants que creixen en contextos econòmicament afavorits estan menys satisfets amb la quantitat de temps lliure disponible (45,2% de molt satisfets en contextos econòmics alts vs. 52,4% en contextos econòmics baixos; diferència de 7,2 punts) i també l’ús del seu temps (55,8% de molt satisfets en contextos econòmics alts vs. 61,5% en contextos econòmics baixos; diferència de 5,7 punts). - No s’observen diferències significatives per sexe en cap dels dos àmbits. 42 RESULTATS ÀMBITS ▪ Entre les experiències més significatives per estar més satisfets amb la vida hi ha passar temps amb la família, que també era un dels aspectes més significatius per al benestar abans de la pandèmia (EBSIB 2017). ▪ Però el 22,7% dels infants passa temps amb la família 2 dies a la setmana o menys (14,2% entre 3-4 dies a la setmana i 63,1% 5 dies a la setmana o més). Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 43 RESULTATS ÀMBITS ▪ L’activitat fora de l’escola que els nens i nenes fan amb més freqüència és fer els deures i estudiar, tot i que hi ha variabilitat a nivell de ciutat: el 39,5% dels infants de 10 i 11 anys fan deures i/o estudien almenys 5 dies a la setmana, mentre que el 31,8% entre 3-4 dies i el 28,7% dos dies a la setmana o menys. ▪ Respecte al marge de decisió dels infants en la tria de les activitats fora de l’escola, les classes extraescolars de reforç, idiomes i/o informàtica són les que els infants realitzen fan amb menys marge de decisió (el 34,8% pensa que ha decidit poc o gens fer o continuar fent l’activitat). - En canvi, les activitats extraescolars esportives o físiques (futbol, patinatge, hoquei o dansa) són les més decidides conjuntament amb la família i/o altres agents (el 61,9% pensa que ha decidit totalment fer o continuar fent l’activitat). Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 44 RESULTATS ÀMBITS Companys/es de classe i relacions amb violències Els companys i companyes de classe és un dels àmbits menys ben valorats pels infants de 10 i 11 anys, a diferència del que passava el 2017, i un dels àmbits on hi ha més disminució de la satisfacció amb l’edat. A diferència de l’any 2017, abans de la pandèmia, els companys i companyes de classe és un dels àmbits menys ben valorats (10,7% poc o gens satisfets; 34,5% bastant satisfets i 54,8% molt satisfets). - És un dels àmbits on hi ha més disminució de la satisfacció amb l’edat (50,9% de molt satisfets als 11 anys vs. 63,5% als 8 i 9 anys; diferència de 12,6 punts). - En canvi, no s’observen diferències significatives per sexe ni context econòmic. 45 RESULTATS ÀMBITS ▪ Gairebé la meitat dels infants ha patit una de les formes de relació amb violència més habituals entre els infants: - Un 49,1% ha rebut insults alguna vegada durant el darrer curs escolar (4,8% sempre + 11,7% sovint + 32,6% a vegades) - Un 45,9% ha patit, alguna vegada, que es diguin mentides sobre ell/a durant el darrer curs escolar (3,5% sempre + 9,3% sovint + 33,1% a vegades) ▪ Altres formes de relació amb violència que també afecten els infants són: - Que els altres infants diguin coses que no els agraden sobre el seu aspecte físic (10,5% ho pateix sempre -3,3%- o sovint - 7,2%-) - Que els altres infants els deixin de banda Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a quan parlen o queden (9,8% ho pateix Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. sempre -3,0%- o sovint -6,8%-) 46 RESULTATS ÀMBITS ▪ Habitualment menys de la meitat dels infants que pateixen formes de relació amb violència amb els companys/es demanen ajuda: - el 54,0% demana ajuda als pares i/o mares - el 41,7% a les amistats - el 37,2% als mestres - el 22,9% als companys/es d’escola - el 10,1% a altres persones adultes ▪ Així mateix, el 44,1% dels infants pensa que necessita ajuda per aconseguir que els altres nens i nenes no els molestin: - el 3,2% pensa que necessita molta ajuda - el 5,3% pensa que en necessita bastanta - el 35,6% pensa que en necessita una mica Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 47 RESULTATS ÀMBITS ▪ En general, els infants volen i intenten ajudar al nen o nena a qui maltracten: - el 44,1% dels infants intenta ajudar, com pot - l’11,5% voldria ajudar, però no sap com fer-ho Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 48 RESULTATS ÀMBITS Vida al barri A diferència de l’any 2017, abans de la pandèmia, la vida al barri és un dels àmbits menys ben valorats pels infants de 10 i 11 anys de la ciutat, pel que hi ha marges de millora importants en aquest sentit. A diferència de l’any 2017, abans de la pandèmia, la vida al barri és un dels àmbits menys ben valorats (12,6% poc o gens satisfets; 32,0% bastant satisfets i 55,3% molt satisfets). - És un dels àmbits on hi ha més disminució de la satisfacció amb l’edat (54,3% de molt satisfets als 11 anys vs. 68,3% als 8 i 9 anys; diferència de 14,0 punts). - També s’observen diferències per context econòmic: els infants que viuen en contextos econòmicament desafavorits es mostren menys satisfets amb la seva vida al barri (-10,3% molt). - En canvi, no hi ha diferències per sexe. 49 RESULTATS ▪ Entre les experiències més significatives per estar ÀMBITS més satisfets amb la vida hi ha que els veïns i veïnes siguin amables amb els nens i nenes. ▪ Malgrat ser l’aspecte de la vida al barri amb què els infants estan més d’acord, no arriba al 50% els infants que estan totalment d’acord amb què els veïns i veïnes els tracten bé (46,1% hi està totalment d’acord, 48,0% bastant d’acord i 5,8% poc/gens d’acord). ▪ L'aspecte de la vida al barri que presenta més marges de millora és la possibilitat de prendre decisions sobre coses del barri que són importants per als infants (47,3% bastant d’acord i 17,6% poc/gens d’acord). ▪ En cap dels aspectes valorats relacionats amb el barri no hi ha més del 50% d’infants que hi estiguin totalment d’acord: oportunitats per decidir temes del barri, escolta adulta al barri en clau de Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de ciutadania activa, suport del veïnatge en cas de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. problemes al barri, seguretat personal al barri o amabilitat dels veïns i veïnes. 50 RESULTATS Autonomia, Després de la pandèmia, els infants de 10 i 11 anys ÀMBITS de la ciutat valoren la seva autonomia més escolta adulta positivament, però encara hi ha marges de millora i seguretat personal importants, així com en l’escolta adulta i en la seguretat personal. Tot i que continua sent un dels aspectes menys ben valorats, l’autonomia personal es posiciona millor l’any 2021 (11,4% gens/poc satisfets, 28,5% bastant satisfets i 59,9% molt satisfets) que l’any 2017. Així mateix, com l’any 2017, l’escolta adulta és un dels aspectes amb marges de millora importants (10,3% gens/poc satisfets, 29,5% bastant satisfets i 60,1% molt satisfets). Per la seva banda, la seguretat personal també té marges de millora globals i específics importants (10,5% gens/poc satisfets, 21,1% bastant satisfets i 68,3% molt satisfets). És rellevant parar atenció a la seguretat personal perquè contribueix significativament a la satisfacció amb la vida dels infants. A més, tant les percepcions de seguretat personal, d’autonomia personal (en la presa de decisions), com d’escolta adulta (i confiança de rebre suport en cas de problemes) disminueixen des de la vida amb la família fins quan els infants es troben al barri on viuen de la ciutat: - Participació en la presa de decisions: 42,0% totalment d’acord amb la família, 45,0% a l’escola i 17,6% al barri. - Escolta adulta: 53,7% totalment d’acord amb la família, 55,0% a l’escola i 23,7% al barri. - Seguretat personal: 79,0% totalment d’acord amb la família, 50,4% a l’escola i 36,1% al barri. - Suport en cas de problemes: 81,7% totalment d’acord amb la família, 69,0% amb les i els mestres, 65,2% amb les amistats, 47,4% amb els companys/es de l’escola i 31,1% al barri. <<<< les dades es poden veure al llarg dels diferents àmbits contextuals valorats, els quals estan a aquest apartat de resultats per àmbits >>>> 51 RESULTATS ÀMBITS Vida escolar Respecte el 2017, la satisfacció amb la vida escolar deixa de ser un dels àmbits pitjor valorats pels infants de 10 i 11 anys de la ciutat, però els nens en continuen menys satisfets que les nenes i els infants que creixen en contextos desafavorits es mostren més satisfets amb els aprenentatges escolars. A diferència de l’any 2017, abans de la pandèmia, la vida escolar deixa de ser un dels àmbits menys ben valorats (8,7% poc o gens satisfets; 25,9% bastant satisfets i 65,4% molt satisfets). - Però els nens estan menys satisfets que els nenes amb la vida escolar (-6,3% molt) i també amb els aprenentatges escolars (-7,7% molt). - Els infants que viuen en contextos econòmics desafavorits es mostren més satisfets els aprenentatges escolars (+5,6% molt). 52 RESULTATS ÀMBITS ▪ Entre les experiències més significatives per estar més satisfets amb la vida hi ha sentir-se segur a l’escola, que també era un dels aspectes més significatius per al benestar abans de la pandèmia (EBSIB 2017). ▪ La meitat dels infants (50,4%) està totalment d’acord amb què se sent segur a l’escola. Per contra, el 46,0% ho està bastant i 3,6% poc/gens. ▪ L'aspecte de la vida escolar que presenta més marges de millora és la possibilitat de prendre decisions sobre coses de l’escola que són importants per a ells/es (46,6% bastant d’acord i 8,4% poc/gens d’acord). ▪ A cap dels aspectes valorats relacionats amb l’àmbit escolar hi ha més del 60% d’infants totalment d’acord: oportunitats per decidir temes de l’escola, suport dels companys i companyes en cas de problemes a l’escola, seguretat personal a l’escola, Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de escolta adulta per part dels i les mestres, o suport la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. dels i les mestres en cas de problemes a l’escola. 53 RESULTATS ÀMBITS Propi cos i salut Tot i que la salut és l’àmbit més ben valorat pels infants, la satisfacció amb el propi cos no ho és tant i presenta marges de millora importants: hi ha un percentatge elevat, sobretot de nenes i infants de contextos econòmics desafavorits, que es manifesten poc/gens satisfets amb el seu cos. Com l’any 2017, tot i que la salut és l’aspecte més ben valorat pels infants, la satisfacció amb el propi cos segueix presentant marges de millora importants. Convé constatar la rellevància de sentir-se satisfet amb el propi cos, ja que és una de les satisfaccions que més contribueix a la satisfacció amb la vida. És a dir, els infants que es mostren menys satisfets amb el seu propi cos també ho estan menys amb la seva vida globalment, pel que es poden estar trobant amb problemes importants per a ells i elles. - Propi cos: 10,7% poc o gens satisfets; 17,3% bastant satisfets i 72,0% molt satisfets. - Salut: 3,5% poc o gens satisfets; 11,2% bastant i 85,3% molt. Tant el sexe com el context econòmic dels infants influeixen en la satisfacció amb el cos: - Les nenes estan menys satisfetes amb el seu propi cos que els nens (68,5% molt satisfetes vs. 75,4% molt satisfets: diferència de 6,9 punts percentuals) - Els infants de contextos econòmics desafavorits també n’estan menys satisfets (67,3% molt satisfets quan contextos econòmicament desafavorits vs. 76,3% quan afavorits: diferència de 9,0 pp) El context econòmic també influeix en la satisfacció amb la salut: - Els infants de contextos econòmics desfavorits també n’estan menys satisfets (82,2% molt satisfets quan contextos econòmicament desafavorits vs. 87,8% quan afavorits: diferència de 5,6 pp) 54 RESULTATS ÀMBITS Benestar material Tot i que les coses que tenen els infants és un dels àmbits millor valorats, els nens i nenes de 10 i 11 anys de la ciutat no es mostren tan satisfets amb l’habitatge on viuen: hi ha un 5,3% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona poc/gens satisfets amb la casa on viuen. Tot i que les coses que tenen és un dels àmbits millors valorats pels infants, igual que al 2017, no es mostren tan satisfets amb l’habitatge on viuen: - Pel que fa a la satisfacció amb les coses que tenen, hi ha un 82,3% d’infants molt satisfets, un 13,5% de bastant satisfets i un 4,2% de poc o gens satisfets. • El 4,2% d’infants poc o gens satisfets amb les coses que tenen representen uns 1.000 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. - Pel que fa a la satisfacció amb l’habitatge, hi ha un 77,7% d’infants molt satisfets, un 17,0% de bastant satisfets i un 5,3% de poc o gens satisfets. • El 5,3% d’infants poc o gens satisfets amb l’habitatge representen uns 1.250 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. 55 RESULTATS ÀMBITS ▪ És destacable que, en comparació amb els infants que creixen en contextos econòmicament afavorits, els infants que creixen en contextos econòmicament desafavorits tenen en menys mesura les coses següents: - un escriptori per fer els deures i estudiar (-6,7%) - un ordinador amb micròfon i càmera per fer classes online (-6,7%) - una habitació per a ells sols (-4,1%) - en canvi, tenen telèfon mòbil en major mesura (+19,2%) Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 56 RESULTATS ÀMBITS Amistats Tot i la importància de tenir bons amics i amigues a l’hora de poder estar satisfets amb la vida, la satisfacció amb les amistats continua presentant marges de millora importants, especialment entre els infants que creixen en contextos econòmicament desafavorits. Les amistats és un dels àmbits amb marges de millora importants (79,8% molt satisfets; 15,2% bastant satisfets i 5,0% poc o gens satisfets). - Els infants que viuen en contextos econòmics desafavorits es mostren menys satisfets amb les amistats (-5,3% molt). - No hi ha diferències per sexe ni segons l’edat. 57 RESULTATS ÀMBITS ▪ Entre les experiències més significatives per estar més satisfets amb la vida hi ha que les amistats els tractin bé, mentre que abans de la pandèmia ho era tenir amistats suficients (EBSIB 2017). ▪ El 61,7% està totalment d’acord amb què les amistats els tracten bé (36,2% bastant i 2,1% poc/gens). ▪ L'aspecte de les amistats que presenta més marges de millora és la possibilitat de fer amics i amigues fàcilment (48,7% bastant d’acord o 9,1% poc/gens d’acord). ▪ A cap dels aspectes valorats hi ha més del 70% d’infants totalment d’acord: facilitat a l’hora de fer amics i amigues, bon tracte per part de les amistats, suport de les amistats en cas de problemes i quantitat suficient Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. d’amistats. 58 RESULTATS ÀMBITS Vida amb la família La vida amb la família és un dels àmbits més ben valorats pels nens i nenes, però tot i amb això, el 4,8% d’infants n’estan poc/gens satisfets, indicant que es poden estar trobant amb problemes importants per a ells i elles en un dels àmbits que més contribueixen al benestar durant la infància. Com l’any 2017, la vida amb la família és un dels àmbits més ben valorats (4,8% poc o gens satisfets; 11,0% bastant satisfets i 84,2% molt satisfets), però convé prestar una atenció especial al 4,8% d’infants poc o gens satisfets, ja que és un des àmbits que més contribueix al benestar durant la infància i, per tant, tenir-ne perspectives negatives significa que es poden estar trobant amb problemes importants per a ells i elles. Representen uns 1.250 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. - No s’observen diferències significatives per edat, sexe o context econòmic, és a dir, les diferències en la satisfacció amb la vida amb la família van més enllà d’aquestes tres circumstàncies/contextos. 59 RESULTATS ▪ Entre les experiències més significatives per ÀMBITS estar més satisfets amb la vida hi ha passar- s’ho bé amb la família, que també era un dels aspectes més significatius per al benestar abans de la pandèmia (EBSIB 2017). ▪ La meitat dels infants (el 50,7%) està totalment d’acord amb passar-ho bé amb la família (46,1% bastant i 3,2% poc/gens). ▪ L'aspecte de la vida amb la família que presenta més marges de millora és la presa de decisions conjunta entre mares i/o pares i els infants (49,4% bastant d’acord i 8,6% poc/gens d’acord). ▪ A cap dels aspectes valorats hi ha més del 90% d’infants totalment d’acord: amb les oportunitats per decidir temes conjuntament, passar-s’ho bé amb la Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de família, l’escolta adulta dels pares i/o mares, la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. la seguretat a casa o l’ajuda de la família en cas de problemes. 60 3 RESULTATS 3.3. TEMÀTIQUES NOVES DE L’EBSIB 2021 3.3.1. Ús d’internet i pantalles 3.3.2. Sentiment de soledat en la infància 3.3.3. Espais a l’aire lliure del barri i la ciutat 3.3.4. Vida i mobilitat a la ciutat 3.3.5. Preocupacions socials TEMÀTIQUES NOVES 3.3.1. Ús d’internet i pantalles Gairebé la meitat dels infants de 10 i 11 de la ciutat de Barcelona tenen telèfon mòbil propi (47,5%) i habitualment fan un ús problemàtic d’internet, ja que els resulta difícil deixar-lo d’utilitzar, tot i que reconeixen que haurien d’utilitzar-lo menys. ▪ Gairebé la meitat dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat tenen telèfon mòbil propi amb connexió internet (47,5%). ▪ En termes generals, entre aquests: - el 57,3% l’utilitza quan està al llit abans d’anar a dormir - el 58,5% té algun límit a casa seva sobre quant de (10 i 11 anys) Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de temps pot fer servir el seu telèfon mòbil Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. diàriament. 62 TEMÀTIQUES NOVES ▪ La gran majoria d’infants de 10-11 anys de la ciutat fa un ús intensiu d’internet: - al 75,4% li resulta difícil deixar d’utilitzar internet -li passa almenys alguna vegada- (12,9% sempre + 22,4% sovint + 40,1% a vegades) - el 74,6% pensa que hauria d’utilitzar-lo menys (12,7% sempre + 21,5% sovint + 40,4% a vegades) ▪ La meitat dels infants en fa un ús que està Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de condicionat pels seus estats d’ànim i que la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. condiciona el seu temps d’estudi: - el 54,5% es connecten a internet quan estan ▪ En aquests contextos, es troben amb discussions amb la família tristos o se senten sols (19,5% sempre + sobre l’ús d’internet: 13,4% sovint + 21,6% a vegades) - el 49,8% té discussions amb la seva família sobre el temps que - el 58,7% acaben els deures o estudien utilitza internet (4,7% sempre + 10,2% sovint + 34,9% a ràpidament per poder-s’hi connectar (14,0% vegades) sempre + 14,3% sovint + 30,4% a vegades) - el 14,9% en té sempre -4,7%- o sovint -10,2%- 63 TEMÀTIQUES NOVES 3.3.2. Sentiments de soledat en la infància 4 de cada 10 infants (39,3%) de 10 i 11 anys de la ciutat s’han sentit sols en algun moment de la seva vida en general (5,0% sempre o molt sovint, 7,6% sovint i 26,7% a vegades), especialment les nenes i els infants que creixen en contextos econòmicament desafavorits. ▪ El 12,5% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona se senten sols habitualment (5,0% sempre o molt sovint i 7,6% sovint). - Representen uns 3.000 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. ▪ La xifra augmenta a 4 de cada 10 infants (39,3%) si tenim en compte els infants que s’han sentit sols en algun moment de la seva vida en general (5,0% sempre o molt sovint, 7,6% sovint i 26,7% a vegades). Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. - Representen uns 10.000 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. 64 TEMÀTIQUES NOVES ▪ Les nenes de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona s’han sentit soles en algun moment de la seva vida més sovint que els nens (diferència de 14,2 punts): - el 46,7% de les nenes i el 32,5% dels nens s’han sentit sols/es en algun moment de la seva vida (sempre/molt sovint, sovint o a vegades). ▪ Els infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona que creixen en contextos econòmics desafavorits se senten sols habitualment amb més freqüència que els que creixen en contextos més alts (diferència de 7,8 punts): - 16,9% se senten sols sempre, molt sovint o sovint (contextos econòmics baixos) - 9,1% quan contextos econòmics alts Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 65 TEMÀTIQUES NOVES 3.3.3. Espais a l’aire lliure del barri i la ciutat Anar a espais a l’aire lliure del barri per trobar-se amb les amistats i fer coses divertides és una de les experiències que ▪ És el primer cop que es pregunta a l’EBSIB (seguint generen benestar durant la infància, però els infants de 10 i 11 les recomanacions de l’expert internacional Tim anys de la ciutat de Barcelona pensen que no disposen dels Gill per a una ciutat amiga de la infància) i menys espais a l’aire lliure que voldrien. de la meitat dels infants de 10 i 11 de la ciutat de Barcelona es mostren molt satisfets amb els espais a l’aire lliure del barri i la ciutat (46,3%), mentre que el 33,1% ho està bastant, el 12,9% poc i el 7,8% gens. - És un àmbit específic on la satisfacció disminueix amb l’edat (41,5% de molt satisfets als 11 anys vs. 50,9% als 10 anys; diferència de 9,4 punts), ja que les necessitats i les demandes dels infants canvien. - No s’observen diferències significatives per sexe ni per context econòmic, és a dir, la baixa satisfacció és transversal entre els nens i nenes, així com per estrat de renda. Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 66 TEMÀTIQUES NOVES ▪ Entre les experiències més significatives per estar més satisfets amb la vida hi ha poder anar a espais a l’aire lliure del barri per trobar-se amb les amistats i fer coses divertides. ▪ El 38,8% dels infants estan totalment d’acord amb què ho poden fer. Per contra, el 40,0% hi estan bastant d’acord i 21,2% poc o gens d’acord. ▪ L’aspecte dels espais a l’aire lliure i la ciutat que presenta més marges de millora és la possibilitat d’anar a espais tranquils i poc sorollosos (50,3% bastant d’acord i 25,6% poc/gens d’acord). ▪ A cap dels aspectes valorats amb relació a Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a aquest àmbit hi ha més del 50% d’infants Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. totalment d’acord: disponibilitat d’espais tranquils i poc sorollosos, d’espais verds, de trobada amb les amistats, de pícnic o la quantitat suficient d’espais a l’aire lliure. 67 TEMÀTIQUES NOVES 3.3.4. Vida i mobilitat a la ciutat Quant a la vida a la ciutat de Barcelona dels nens i nenes de 10 i 11 anys, es perceben nivells baixos de mobilitat autònoma sense persones adultes i d’accés als ▪ Entre les experiències més significatives per estar més equipaments municipals i/o participació en activitats satisfets amb la vida hi ha poder anar a espais naturals de culturals. la ciutat, com les platges, la serra de Collserola o els voltants dels rius Besòs i Llobregat. Tot i així, el 25,8% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona no hi va ▪ En clau de mobilitat a la ciutat, hi ha una xifra important mai o gairebé mai. d’infants de 10 i 11 anys que mai o gairebé mai: ▪ Pel que fa a activitats que els infants realitzen a la ciutat, - No van amb bicicleta a l’escola o a les botigues també hi ha una xifra important d’infants que mai o gairebé properes sense cap persona adulta (78,7%) mai: - No van caminant a l’escola o a les botigues properes - No van a activitats culturals o artístiques organitzades sense cap persones adulta (42,6%) al seu barri o la ciutat (45,2%) - No van a peu, en bicicleta o en transport públic (amb - No van a equipaments municipals del seu barri o la adults o sense) des del seu barri fins a llocs allunyats de ciutat (biblioteques, centres cívics, esplais o casals) la ciutat (29,0%). (38,4%) - No juguen a l’aire lliure molt a prop de casa seva de manera segura (15,0%) Gràfic a la pàgina següent → 68 TEMÀTIQUES NOVES Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 69 TEMÀTIQUES NOVES 3.3.5. Preocupacions socials Més enllà de les qüestions relacionades amb el seu dia a dia, els nens i nenes de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona ▪ Pel que fa a les preocupacions socials, cal subratllar l’àmplia consciència que tenen els nens i nenes sobre mostren preocupació pels problemes de l’Agenda local i els problemes per al futur del món. internacional, especialment la contaminació i el canvi climàtic, però també les crisis econòmiques i la violència contra les ▪ Més del 75% dels infants de 10 i 11 anys estan dones. preocupats pels temes de l’Agenda local i internacional: el 53,0% es mostren totalment preocupats per la contaminació i el canvi climàtic i el 49,0% per la manca d’aigua, aliments i energia. Aquests percentatges arriben fins al 85,6% i 83,5%, respectivament, si es tenen en compte els infants que s’hi mostren bastant preocupats. ▪ També es mostren preocupats per: - els crims o delictes com la violència contra les dones i el terrorisme (47,8% totalment preocupats i 29,8% bastant) - les crisis econòmiques amb pobresa i atur (41,1% totalment preocupats i 38,8% bastant) - les malalties infeccioses (40,9% totalment 70 preocupats i 35,0% bastant) Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 4 LES PRIMERES 9 CONCLUSIONS DE L’EBSIB 2021 Resum de les primeres 9 conclusions a partir de l’EBSIB 2021 - Sobre el benestar dels infants després de gairebé 2 anys de pandèmia - Sobre la satisfacció amb els diferents àmbits de la vida (de menys a més satisfacció) - Sobre els aspectes novedosos per una major comprensió del benestar dels infants de Barcelona Les primeres 9 conclusions, en detall RESUM Resum de les primeres 9 conclusions a partir de l’EBSIB 2021 CONCLUSIONS SOBRE EL BENESTAR DELS INFANTS DESPRÉS DE GAIREBÉ 2 ANYS DE PANDÈMIA 1) En comparació amb els resultats del 2017, els infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona estan menys satisfets amb les seves vides que abans de la pandèmia: d’una mitjana de 9,0 sobre 10 (any 2017) a 8,7 sobre 10 (any 2021). És a dir, en temps de covid-19, els infants es mostren menys positius o optimistes amb les seves vides. 2) La satisfacció amb la vida està condicionada per tres eixos importants que fan baixar la satisfacció: fer-se gran, ser nena i créixer en contextos econòmicament desafavorits. Els infants que es troben amb aquestes circumstàncies estan menys satisfets amb la seva vida que la resta. La pandèmia ha agreujat les desigualtats per sexe i context econòmic. 3) A banda de les circumstàncies personals (edat, sexe i context econòmic), la satisfacció amb la vida també està condicionada per la vivència de certes experiències en la vida quotidiana. Per això la disminució de la satisfacció amb la vida es pot relacionar amb el fet que algunes de les experiències més rellevants per a què els infants es mostrin més satisfets amb la seva vida s’han vist limitades durant la pandèmia, com per exemple passar temps de qualitat amb la família i les amistats, així com fer coses divertides a l’aire lliure i en contacte amb la natura. 4) Tot i el context de recuperació progressiva de la vida social (l’enquesta es contesta la tardor del 2021), els infants encara manifesten preocupacions importants relacionades amb la pandèmia per coronavirus, en especial per si les persones a qui coneixen s’infectaran de coronavirus i per l’economia familiar. 72 RESUM CONCLUSIONS SOBRE SATISFACCIÓ AMB ELS DIFERENTS ÀMBITS DE LA VIDA (DE MENYS A MÉS SATISFACCIÓ) 5) Dels 15 àmbits valorats des del 2017, en primer lloc convé destacar els 6 àmbits menys ben valorats pels infants (menys del 65% d’infants de 10 i 11 anys molt satisfets). Aquests són la quantitat i l’ús del temps lliure, els companys/es de classe, la vida al barri, l’autonomia personal i l’escolta adulta. D’aquests 6 <65% àmbits, n’hi ha 2 que apareixen entre els menys ben valorats per primera vegada: la satisfacció amb els companys/es de classe i la vida al barri. 6) També convé remarcar els àmbits amb menys del 80% d’infants molt satisfets ja que, d’acord amb el biaix de l’optimisme vital, això indica que ens aquests àmbits els infants es troben amb aspectes que els molesten o <80% preocupen. Hi ha marges de millora importants en la vida escolar, la seguretat personal, el propi cos, els aprenentatges escolars, l’habitatge i les amistats. 7) També convé fixar-se en els 3 àmbits més ben valorats (les coses que tenen, la família i la salut) i, malgrat els alts nivells de satisfacció, no menystenir aquells infants que diuen estar poc o gens satisfets en aquests <100% àmbits. D’acord amb el biaix de l’optimisme vital, aquests infants poden estar vivint problemes importants per a ells: el 4,2% de poc/gens satisfets amb les coses que tenen, el 4,8% de poc/gens satisfets amb la vida amb la família i el 3,5% de poc/gens satisfets amb la seva salut. 73 RESUM CONCLUSIONS 8) En relació als àmbits, no tots contribueixen de la mateixa manera a la satisfacció amb la vida en global, és a dir, hi ha alguns àmbits en què, com major és la satisfacció, també augmenta la satisfacció amb la vida. Aquests àmbits són la satisfacció amb la seguretat personal, la vida amb la família i el propi cos. En aquests àmbits és necessària una atenció especial als infants que es mostren poc o gens satisfets perquè es poden estar trobant amb problemes en àmbits que contribueixen de forma més rellevant en el benestar. SOBRE ELS ASPECTES NOVEDOSOS PER UNA MAJOR COMPRENSIÓ DEL BENESTAR DELS INFANTS DE BARCELONA 9) Per últim, convé subratllar els aspectes novedosos que s’han incorporat a l’EBSIB 2021 i que es corrobora que és pertinent incorporar-los per a l’anàlisi del benestar de la infància a Barcelona. Es tracta de qüestions com els usos segurs de les noves tecnologies, el patiment de sentiments d’aïllament o soledat, la disponibilitat d’espais a l’aire lliure ajustats a l’edat, qüestions sobre la mobilitat autònoma a la ciutat, l’ús dels equipaments municipals, la participació en activitats culturals i considerar molt seriosament les seves preocupacions socials envers el món. 74 En comparació amb els resultats del 2017, els infants de 10 i 11 anys de la ciutat de 1 Barcelona estan menys satisfets amb les seves vides que abans de la pandèmia: d’una mitjana de 9,0 sobre 10 (any 2017) a 8,7 sobre 10 (any 2021). És a dir, en temps de covid- 19, els infants es mostren menys positius o optimistes amb les seves vides. A banda de la mitjana, també cal fixar-se en la distribució: un 60% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona estan molt satisfets amb la seva vida en global, la resta tenen un nivell de benestar que no és ni el desitjable ni l’esperable per aquesta edat (tenint en compte el biaix de l’optimisme vital): - el 30% diu que ho està bastant (que significa que algun aspecte els molesta o preocupa) - el 10% que ho està poc o gens (que significa que es poden estar trobant amb problemes importants per a ells i elles) En aquest sentit, es poden estar trobant amb problemes Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de importants en les seves vides uns 2.500 nens i nenes del total de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 25.000 infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona. - És destacable que el 2021 hi ha el doble d’infants que es mostra gens satisfets amb la seva vida 75 (del 2,0% del 2017 al 3,9% del 2021). La satisfacció amb la vida està condicionada per tres eixos importants que fan baixar la 2 satisfacció: fer-se gran, ser nena i créixer en contextos econòmicament desafavorits. Els infants que es troben amb aquestes circumstàncies estan menys satisfets amb la seva vida que la resta. La pandèmia ha agreujat les desigualtats per sexe i context econòmic. - Als 11 anys hi ha un 18,3% menys d’infants molt satisfets amb la seva vida respecte els 8 i 9 anys (56,9 vs. 75,2%). - Hi ha gairebé el doble de nenes poc/gens satisfetes amb la seva vida que de nens (12,9% vs. 7,4%). El 2017 no s’observaven diferències significatives. - El 12,8% d’infants de contextos econòmicament desafavorits estan poc/gens satisfets amb la vida, un percentatge sensiblement superior al 8,9% dels contextos econòmicament més afavorits. El 2017 la distància era menor. 76 Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. A banda de les circumstàncies personals (edat, sexe i context econòmic), la satisfacció 3 amb la vida també està condicionada per la vivència de certes experiències en la vida quotidiana. Per això la disminució de la satisfacció amb la vida es pot relacionar amb el fet que algunes de les experiències més rellevants per a què els infants es mostrin més satisfets amb la seva vida s’han vist limitades durant la pandèmia, com per exemple passar temps de qualitat amb la família i les amistats, així com fer coses divertides a l’aire lliure i en contacte amb la natura. ▪ Pel que fa al temps de qualitat amb la família: - Només la meitat dels infants (50,7%) està totalment d’acord amb què s’ho passa bé amb la seva família (1a experiència més significativa) - Gairebé 1 de cada 4 infants (22,7%) diu que passa poc temps amb la família (3a experiència significativa) - A més, poc més de la meitat (52,8%) està totalment d’acord amb què la seva família els hagi ajudat en les seves preocupacions durant la pandèmia. Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de 77 Barcelona. 3 ▪ Pel que fa al temps de qualitat amb les amistats i a la possibilitat de fer coses divertides a l’aire lliure: - El 38,3% no està totalment d’acord amb què les seves amistats els tractin bé (2a experiència significativa) - Només el 38,8% està totalment d’acord amb què pot anar a espais a l’aire lliure del barri per trobar- se amb les amistats i fer coses divertides - Només el 42,7% va sempre o sovint a espais naturals de la ciutat Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 78 Tot i el context de recuperació progressiva de la vida social (l’enquesta es contesta la 4 tardor del 2021), els infants encara manifesten preocupacions importants relacionades amb la pandèmia per coronavirus, en especial per si les persones a qui coneixen s’infectaran de coronavirus i per l’economia familiar. ▪ Les preocupacions principals dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona en relació a la pandèmia són per si les persones a qui coneixen s’infectaran de coronavirus (50,2% molt preocupat) i, tot i que en menor mesura, també és destacable la preocupació per l’economia familiar (26,6% molt preocupat). ▪ Cal subratllar el paper molt significatiu que ha tingut en el benestar dels infants sentir que la família els ha ajudat en les seves preocupacions des de l’esclat de la pandèmia, però només la meitat estan molt d’acord amb què la família ho hagi fet (el 52,8%), mentre que el 38,5% hi està bastant d’acord i el 8,7% poc o gens d’acord. ▪ És destacable que el 45,4% es posa nerviós/a o ansiós/a quan mira notícies i històries sobre el coronavirus a la televisió o les xarxes socials (12,3% totalment d’acord i 33,1% bastant d’acord). Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de 79 Barcelona. Dels 15 àmbits valorats des del 2017, en primer lloc convé destacar els 6 àmbits menys CONC5LUSIONS ben valorats pels infants (menys del 65% d’infants de 10 i 11 anys molt satisfets). Aquests són la quantitat i l’ús del temps lliure, els companys/es de classe, la vida al barri, l’autonomia personal i l’escolta adulta. D’aquests 6 àmbits, n’hi ha 2 que apareixen entre els menys ben valorats per primera vegada: la satisfacció amb els companys/es de classe i la vida al barri. - Dels 15 àmbits valorats des del 2017, l’àmbit de la vida pitjor valorat continua sent la quantitat de temps lliure disponible. - L’ús del temps és la satisfacció que més disminueix amb l’edat, a mesura que es fan grans. - A part de les qüestions sobre l’oferta i l’accés equitatiu a les activitats extraescolars, cal subratllar que el 34,8% dels infants de 10 i 11 de la ciutat de Barcelona pensa que ha decidit poc o gens realitzar les classes extraescolars que fa (reforç, idiomes i/o informàtica). 80 Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. CONC5LUSIONS - La satisfacció amb els companys/es de classe disminueix respecte el 2017. Cal subratllar els percentatges elevats d’infants que pateixen violència en les relacions amb els companys i companyes (un 49,1% ha rebut insults alguna vegada durant el darrer curs escolar). També és destacable que el 49,6% dels infants no se senten totalment segurs a l’escola, un aspecte molt rellevant perquè la seguretat a l’escola contribueix significativament al benestar dels infants. - Hi ha marges importants per millorar la satisfacció amb la vida al barri (que també ha disminuït respecte el 2017), especialment als barris amb contextos econòmicament més desafavorits. Entre les experiències més significatives per estar més satisfets amb la vida hi ha que els veïns i veïnes siguin amables amb els nens i nenes, però només el 46,1% pensa totalment que sigui així. - Després de l’esclat de la pandèmia, els infants valoren la seva autonomia personal més positivament que l’any 2017, però encara hi ha marges de millora importants, així com en l’escolta adulta. Pel que fa a l’autonomia personal, el 58,0% dels infants no està totalment d’acord amb què prenen les decisions conjuntament amb les seves mares i/o pares. En clau de ciutadania activa, l'aspecte de la vida al barri que presenta més marges de millora és la possibilitat de prendre decisions sobre coses del barri que són importants per als infants (64,9% no hi està totalment d’acord). 81 També convé remarcar els àmbits amb menys del 80% d’infants molt satisfets ja que, 6 d’acord amb el biaix de l’optimisme vital, això indica que en aquests àmbits els infants es troben amb aspectes que els molesten o preocupen. Hi ha marges de millora importants en la vida escolar, la seguretat personal, el propi cos, els aprenentatges escolars, l’habitatge i les amistats. - La satisfacció amb la vida escolar deixa de ser un dels àmbits pitjor valorats respecte el 2017. - Tot i així, l'aspecte de la vida escolar que presenta més marges de millora és la possibilitat de prendre decisions sobre coses de l’escola que són importants per als infants (55,5% no hi està totalment d’acord). - Els infants que creixen en contextos econòmicament desafavorits es mostren més satisfets amb els aprenentatges que fan a l’escola. Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 82 6 - La seguretat personal contribueix significativament a la satisfacció amb la vida, però continua tenint marges de millora importants respecte el 2017, especialment la seguretat al barri on els infants fan vida: el 63,8% no se sent totalment segur quan passa pel barri on viu, ja sigui durant la nit o el dia en general. - La satisfacció amb el propi cos també contribueix significament a la satisfacció amb la vida i continua presentant marges de millora importants respecte el 2017. A més, hi ha un percentatge elevat, sobretot entre les nenes (15,1%) i els infants de contextos econòmics desafavorits (13,3%), que es manifesten poc/gens satisfets amb el seu cos, per la qual cosa es poden estar trobant amb problemes important en un àmbit clau. - Concretament un 5,3% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona es manifesten poc o gens satisfets amb la casa on viuen. Aquests infants es poden estar trobant amb problemàtiques d’habitatge importants per a ells i elles. Representen uns 1.250 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. - Tot i la importància de tenir bons amics i amigues per poder estar satisfets amb la vida, la satisfacció amb les amistats continua presentant marges de millora respecte el 2017. És destacable que només el 61,7% està totalment d’acord amb què les amistats els tracten bé (36,2% bastant i 2,1% poc/gens). 83 També convé fixar-se en els 3 àmbits més ben valorats (les coses que tenen, la família i 7 la salut) i, malgrat els alts nivells de satisfacció, no menystenir aquells infants que diuen estar poc o gens satisfets en aquests àmbits. D’acord amb el biaix de l’optimisme vital, aquests infants poden estar vivint problemes importants per a ells: el 4,2% de poc/gens satisfets amb les coses que tenen, el 4,8% de poc/gens satisfets amb la vida amb la família i el 3,5% de poc/gens satisfets amb la seva salut. - Les coses que tenen és un àmbit globalment ben valorat pels infants, però els infants que creixen en contextos econòmicament desafavorits tenen en menys mesura que la resta: un escriptori per fer els deures i estudiar (17,1% dels infants que viuen en contextos econòmicament desafavorits no en tenen) o un ordinador personal (22,3% desafavorits no en tenen). Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 84 (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 7 - Estar satisfet/a amb la vida amb la família és un dels àmbits que contribueix més significativament al benestar durant la infància, però un 4,8% dels infants n’està poc o gens satisfet, els quals es corresponen amb uns 1.250 nens i nenes del total de 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. - Tot i que, dels 15 aspectes valorats, la salut és l’àmbit més ben posicionat, els infants molt satisfets tampoc no arriben al 100%. El 3,5% d’infants poc/gens satisfets amb la seva salut i l’11,2% que ho està bastant sobretot creixen en contextos econòmicament desafavorits de la ciutat. 85 En relació als àmbits, no tots contribueixen de la mateixa manera a la satisfacció amb la CONC8LUSIONS vida en global, és a dir, hi ha alguns àmbits en què, com major és la satisfacció, també augmenta la satisfacció amb la vida. Aquests àmbits són la satisfacció amb la seguretat personal, la vida amb la família i el propi cos. En aquests àmbits és necessària una atenció especial als infants que es mostren poc o gens satisfets perquè es poden estar trobant amb problemes en àmbits que contribueixen de forma més rellevant en el benestar. - La seguretat personal és l’àmbit que més contribueix a la satisfacció amb la vida. - Tot i així, hi ha un 10,5% d’infants que n’estan poc/gens satisfets. - El nivell de seguretat personal varia en funció del context: - el 79,0% se senten totalment segurs amb la seva família - el 50,4% totalment segurs a l’escola - el 36,1% totalment segurs al barri on viuen Font: Institut Infància i Adolescència a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB) 2021, de l’Ajuntament de Barcelona. 86 CONC8LUSIONS - Com l’any 2017, la vida amb la família és un dels 3 àmbits més ben valorats pels infants (4,8% poc o gens satisfets; 11,0% bastant satisfets i 84,2% molt satisfets). - Convé prestar una atenció especial al 4,8% d’infants poc o gens satisfets, ja que significa que es poden estar trobant amb problemes importants per a ells i elles. Aquest 4,8% representa uns 1.250 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. - Com l’any 2017, tot i que la salut és l’aspecte més ben valorat pels infants, la satisfacció amb el propi cos segueix presentant importants marges de millora. - Tant el sexe com el context econòmic dels infants influeixen en la satisfacció amb el cos: - Les nenes estan menys satisfetes amb el seu propi cos que els nens (68,5% molt satisfetes vs. 75,4% molt satisfets: diferència de 6,9 punts percentuals) - Els infants de contextos econòmicament desafavorits també n’estan menys satisfets (67,3% molt satisfets quan contextos econòmicament desafavorits vs. 76,3% quan afavorits: diferència de 9,0 pp) 87 Per últim, convé subratllar els aspectes novedosos que s’han incorporat a l’EBSIB 2021 i que CONC9LUSIONS es corrobora que és pertinent incorporar-los per a l’anàlisi del benestar de la infància a Barcelona. Es tracta de qüestions com els usos segurs de les noves tecnologies, el patiment de sentiments d’aïllament o soledat, la disponibilitat d’espais a l’aire lliure ajustats a l’edat, qüestions sobre la mobilitat autònoma a la ciutat, l’ús dels equipaments municipals, la participació en activitats culturals i considerar molt seriosament les seves preocupacions socials envers el món. - Gairebé la meitat dels infants de 10 i 11 de la ciutat tenen telèfon mòbil (47,5%) i habitualment els resulta difícil deixar d’utilitzar internet (75,4%) o l’utilitzen quan se senten tristos o sols (74,6% alguna vegada) -els passa almenys alguna vegada-. - El 12,5% dels infants se senten sols habitualment (5,0% sempre o molt sovint i 7,6% sovint). Representen uns 3.000 infants dels 25.000 barcelonins de 10 i 11 anys. - Els infants de 10 i 11 anys de la ciutat pensen que no disposen dels espais a l’aire lliure que voldrien: el 61,2% no està totalment d’acord amb poder anar a espais a l’aire lliure amb les amistats per fer coses divertides. 88 CONC9LUSIONS - Quant a la vida a la ciutat de Barcelona dels nens i nenes de 10 i 11 anys, es perceben nivells baixos de mobilitat autònoma sense persones adultes i d’accés als equipaments municipals i/o participació en activitats culturals. Per exemple, el 42,6% no van mai caminant a l’escola o a les botigues properes sense cap persones adulta, el 45,2% no van mai a activitats culturals del barri o la ciutat i el 38,4% no van mai a equipaments municipals. - Els nens i nenes de 10 i 11 anys de Barcelona mostren preocupació pels problemes de l’Agenda local i internacional, especialment la contaminació i el canvi climàtic (53,0% totalment preocupats), però també per la violència contra les dones (47,8% totalment preocupats) i les crisis econòmiques (41,1% totalment preocupats). 89 5 LES 3 PRIMERES PROPOSTES PER MILLORAR EL BENESTAR DE LA INFÀNCIA 3 premisses a l’hora de plantejar les 3 primeres PROPOSTES propostes per millorar el benestar de la infància 1. La millora del benestar de la infància és una responsabilitat compartida, la qual cosa implica que les actuacions de millora del benestar dels nens i nenes s’han d’impulsar des de diferents àmbits: ▪ els poders públics (els responsables polítics i de l’Administració en tot els seus nivells, especialment, en aquest cas, de l’Ajuntament de Barcelona) ▪ la comunitat educativa (especialment des de les escoles perquè és un espai clau educatiu i de socialització) ▪ les famílies (mares, pares i/o tutors legals com a primers cuidadors dels infants) ▪ els mateixos infants (ells i elles poden prendre actituds i accions per millorar el seu benestar i el del seus iguals) 2. Les propostes per millorar el benestar de la infància han de partir del diàleg amb els infants i de les seves perspectives. Seguint les orientacions de recerca ètica del programa Parlen els nens i nenes, amb els tallers participatius (primer semestre del curs 2022-23) es cointerpretaran els resultats de l’EBSIB 2021 i els mateixos infants faran propostes de millora del seu benestar, les quals es recolliran a la nova Agenda dels infants (prevista per a l’estiu de l’any 2023). 3. Ara bé, en base al coneixement generat a partir d’aquest informe, ja és possible i necessari identificar propostes d’actuació per millorar el benestar de la infància. Independentment de les següents anàlisis més específiques i aprofundides, els infants d’entre 8-11 anys de la ciutat de Barcelona ja ens han informat sobre els àmbits de les seves vides amb marges de millora i de les preocupacions del seu dia a dia. Per això, des de l’Institut Infància i Adolescència plantegem 3 possibles propostes d’actuació: 91 1a PROPOSTA: PROPOSTES Per revertir la disminució de la satisfacció global amb la vida en temps de pandèmia, convé garantir que els infants puguin viure les experiències que contribueixen més significativament al benestar durant la infància, a part d’assegurar que tenen una informació actualitzada i comprensible sobre la situació de la pandèmia. - Quines són les experiències que contribueixen més significativament al benestar durant la infància i què caldria fer per afavorir-les? ▪ Passar temps de qualitat amb la família (disponibilitat de temps i climes familiars favorables perquè els infants es relaxin, parlin o s’ho passin bé amb la família) → Actuar front a les dificultats de criança, com les provocades per la manca de conciliació familiar-laboral (especialment de les famílies més afectades per la vulnerabilitat econòmica). ▪ Passar temps de qualitat amb les amistats → Treballar perquè els infants es relacionin sense violències dins i fora l’escola, sense infants que se sentin sols i des del bon tracte per evitar discriminacions i assetjaments entre iguals. ▪ Fer coses divertides a l’aire lliure i en contacte amb la natura →Més enllà de les àrees de joc infantil, afavorir que els espais a l’aire lliure de la ciutat puguin acollir les dinàmiques relacionals dels infants, sobretot les dels més grans, en transició cap a l’adolescència. - És especialment necessari garantir una informació actualitzada i comprensible per als infants sobre la situació de la pandèmia (i les preocupacions socials que se’n deriven) perquè els infants tenen dret a tenir una informació adequada sobre les qüestions que els afecten i, particularment, perquè els inquieten els missatges dels mitjans de comunicació o les xarxes socials (45,4% hi estan molt i bastant d’acord) o tenen por que les persones del seu voltant s’infectin de coronavirus (50,2% molt preocupats). 92 2a PROPOSTA: PROPOSTES Tenint en compte la satisfacció baixa amb la quantitat i l’ús del temps lliure per part dels infants, tant abans com després de la pandèmia, cal qüestionar-nos 3 aspectes importants relacionats amb el temps lliure dels infants: el temps que ocupen els deures en el seu dia a dia, les oportunitats i l’autonomia que tenen per decidir les activitats extraescolars, així com la intensitat d’ús que fan de les pantalles i internet. ▪ L’activitat escolar fora de l’horari lectiu que els nens i nenes de 10-11 anys fan amb més freqüència és fer els deures i estudiar, tot i que hi ha variabilitat a nivell de ciutat: el 39,5% dels infants de 10 i 11 anys fan deures i/o estudien almenys 5 dies a la setmana, mentre que el 31,8% entre 3-4 dies i el 28,7% dos dies a la setmana o menys. Tanmateix, és destacable la millora en aquest sentit respecte del 2017: el 71% deia que feia deures o estudiava almenys 5 dies a la setmana. ▪ A part de les qüestions sobre l’oferta i l’accés equitatiu a les activitats extraescolars, respecte al marge de decisió dels infants en la tria de les activitats extraescolars, les classes de reforç, idiomes i/o informàtica són les que els infants de 10-11 anys de la ciutat de Barcelona realitzen amb menys marge de decisió (el 34,8% pensen que han decidit poc o gens fer l’activitat). ▪ La gran majoria d’infants de 10-11 anys de la ciutat fa un ús intensiu de pantalles i internet: al 75,4% li resulta difícil deixar d’utilitzar internet i el 74,6% pensa que hauria d’utilitzar-lo menys (els infants ho han pensat almenys alguna vegada en ambdues situacions). 93 3a PROPOSTA: PROPOSTES Tenint en compte la rellevància que tenen la satisfacció amb el propi cos i la seguretat personal per al benestar dels infants (i que l’aspecte físic és un dels principals motius de discriminació a l’escola), cal activar noves mirades des de la corresponsabilitat per tal de lluitar contra l’impacte de la pressió estètica ja en la infància per evitar que condicioni negativament l’autoestima i les relacions personals dels infants. ▪ La satisfacció amb el seu propi cos és l’àmbit que més contribueix al benestar durant la infància i les nenes n’estan menys satisfetes que els nens (15,1% nenes gens/poc satisfetes vs. 6,4% nens gens/poc satisfets: 8,7 punts percentuals de diferència, més del doble), així com els infants que creixen en contextos econòmicament desafavorits (13,3% gens/poc satisfets vs. 9,2% quan contextos econòmicament alts: 4,1 punts percentuals de diferència). ▪ Sentir-se segur, especialment a l’escola, també contribueix especialment al benestar durant la infància, però només la meitat dels infants (50,4%) està totalment d’acord amb què se sent segur a l’escola (per contra, el 46,0% hi està bastant d’acord i el 3,6% poc o gens d’acord). ▪ En aquest sentit, que els altres infants diguin coses que no els agraden sobre el seu aspecte físic és una de les formes més freqüents de relació amb violència entre els infants de 10-11 de la ciutat de Barcelona (10,5% ho pateix sempre o sovint; xifra que augmenta fins al 33,9% comptant els infants que ho han patit alguna vegada el darrer curs escolar). 94 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES (de les referències i els enllaços que consten a l’informe) Ajuntament de Barcelona. (2021a). La renda de les llars a Barcelona: distribució per districtes, barris i seccions censals 2018. Oficina Municipal de Dades. https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/sites/default/files/LA RENDA DE LES LLARS_2018_juliol.pdf Ajuntament de Barcelona. (2021b). Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona. Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/canal/parlen-els- nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-barcelona Ajuntament de Barcelona. (2021c). Pla d’infància 2021-2030: reptes i actuacions per millorar les vides i els drets de la infància i l’adolescència a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/123199 Andresen, S., Ben-Arieh, A., Bradshaw, J., Casas, F., Joo-Lee, B., Rees, G., Bruck, S., & Kosher, H. (2020). Children’s Worlds, the International Survey of Children’s Well-Being. http://www.isciweb.org/ Casas, F. (2011). Subjective social indicators and child and adolescent well-being. Child Indicators Research, 4(4), 555-575. https://doi.org/10.1007/s12187-010-9093-z 96 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES (de les referències i els enllaços que consten a l’informe) Casas, F., Bello, A., González-Carrasco, M., Aligué, M., Bertrán, I., Montserrat, C., Navarro, D., González-Bueno Uribe, G., & Bredow, M. von. (2012). Calidad de vida y bienestar infantil subjetivo en España: ¿Qué afecta al bienestar de niños y niñas españoles de 1o de ESO? UNICEF España. https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/Bienestar_infantil_subjetivo_en_Espakua.pdf Casas, F., González-Carrasco, M., Malo, S., Boulahrouz, M., Navarro, D., Corominas, M., & Figuer, C. (2020). Children’s Worlds National Report: Catalonia (Spain). University of Girona. https://www.udg.edu/ca/portals/47/ERIDIQV/Childrens Worlds/3waveChW10-12CATALONIA.pdf?ver=6GVMSCiyBHOqYHVUwQOcxw%3D%3Dhttp:// González-Bueno, G., von Bredow, M., Becedóniz, C., Casas, F., Agustín, S., Ochaita, E., & Espinosa, M. Á. (2010). Propuesta de un sistema de indicadores sobre bienestar infantil en España. UNICEF España. https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/Indicadores_Bienestar_INF.pdf Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2016). Qui som. Institut Infància i Adolescència de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/institut-infancia/qui-som/ Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2017a). Fitxa tècnica de la mostra de l’EBSIB 2017: Document de treball. Institut Infància i Adolescència de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). . https://institutinfancia.cat/mediateca/fitxa-tecnica- mostra-enquesta-benestar-subjectiu/ 97 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES (de les referències i els enllaços que consten a l’informe) Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2017b). Primeres dades de l’enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona: Informe (Truñó, M., Pineda, L., Corominas, M., Gonzàlez, N., Pagès, J., & Curcoll, L.). Institut Infància i Adolescència de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/mediateca/primeres-dades-lenquesta- benestar-subjectiu-infancia-barcelona/ Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2019). Presentació general del programa «Parlen els nens i nenes»: Resum executiu. Institut Infància i Adolescència de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/mediateca/presentacio-general-del-projecte-parlen-els-nens-i-nenes/ Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2021a). Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona. Consorci d’Educació de Barcelona (Convocatòria Unificada de Programes). https://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_convocatoria_unificada_programes/2021_2022/V2401_PARLEN_valors_DES CRIPTIVA.pdf Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2021b). Parlen els nens i nenes (2a edició). Institut Infància i Adolescència de Barcelona - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/projectes/parlen-els-nens-i-nenes-2021-2025/ 98 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES (de les referències i els enllaços que consten a l’informe) Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2022a). Fitxa tècnica final de l’EBSIB 2021. Institut Infància i Adolescència de Barcelona - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/mediateca/fitxa-tecnica-ebsib-2021/ Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2022b). Qüestionari de l’EBSIB 2021. Institut Infància i Adolescència de Barcelona - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). https://institutinfancia.cat/mediateca/questionari-ebsib-2021/ Martínez, M., Rodríguez-Pascual, I., & Velásquez, G. (2020). Infancia Confinada: ¿Cómo viven la situación de confinamiento niñas, niños y adolescentes? Infancia Confinada & Enclave de Evaluación y Enfoque de Derechos Humanos. https://infanciaconfinada.com/wp-content/uploads/2020/05/informe-infancia-confinada.pdf Montserrat, C., Savahl, S., Adams, S., Grigoraș, B. A., Bacter, C., & Bălțătescu, S. (2021). Children’s Perspectives on Scale Response Options of Subjective Well-Being Measures: A Comparison between Numerical and Verbal-Response Formats. Child Indicators Research, 14(1), 53-75. https://doi.org/10.1007/s12187-020-09748-2 Rees, G., Savahl, S., Lee, B. J., & Casas, F. (2020). Children’s views on their lives and well-being in 35 countries: A report on the Children’s Worlds project, 2016-19. Children’s Worlds Report. https://isciweb.org/wp- content/uploads/2020/08/Childrens-Worlds-Comparative-Report-2020.pdf 99 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES (de les referències i els enllaços que consten a l’informe) Rivera, F., Moreno, M. C., Luna, S., Ramos, P., Salado, V., Moreno-Maldonado, C., Ciria-Barreiro, E., Leal-López, E., Paniagua, C., Vilafuerte-Díaz, A. M., & Velo, S. (2020). ¿Qué opinan los niños, niñas y adolescentes? Resultados de la segunda edición del Barómetro de Opinión de Infancia y Adolescencia, 2020-2021. UNICEF España. https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/Barometro infancia 2021.pdf Sánchez-Ledesma, E., Serral, G., Ariza, C., López, M., Pérez, C., & Grup col·laborador enquesta FRESC 2021. (2022). Enquesta Factors de Risc a l’Escola Secundària (FRESC) 2021. Agència de Salut Pública de Barcelona. https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquesta-fresc/ Savahl, S. (2017). Book review: Tobia Fattore, Jan Mason and Elizabeth Watson (2016) children’s understandings of well-being, towards a child standpoint. Applied Research in Quality of Life, 12(4), 1021–1023. https://doi.org/doi.org/10.1007/s11482-017-9561-4 100 ANNEXOS - Aplicació d’orientacions de recerca ètica - Retorn als centres educatius de l’EBSIB 2021 - Anotacions d’estadística i anàlisi - Infografia Aplicació d’orientacions de recerca ètica ▪ L’aplicació de l’EBSIB 2021 s’ha fet amb un Observacions en clau de la recerca ètica amb infants: acompanyament acurat i especialitzat durant ▪ Una mirada sobre la diversitat i interculturalitat, a el treball de camp. Des de l’Institut Infància i partir del treball de camp de l’EBSIB 2021 Adolescència hem publicat un seguit de textos (Mariana Rico, 22-02-2022). i orientacions al voltant d’aquest acompanyament: ▪ Una mirada sobre què contribueix al benestar dels infants i què els suposa malestar, a partir del treball de camp de l’EBSIB 2021 (Raquel Lluch, 22- 02-2022). ▪ Què passa quan preguntes a 4.000 nens i nenes “com estàs”? –Treball de camp de l’EBSIB 2017– (Joana Pagès i Natàlia Gonzàlez, 17/07/2017). ▪ Què implica fer recerca social amb infants i adolescents? –EBSIB 2017– (Mari Corominas, 18/12/2017). II (tornar a la pàgina 14) Retorn als centres educatius de l’EBSIB 2021 ▪ El total dels 65 centres col·laboradors (58 de la mostra estadística i 7 de la mostra voluntària), abans de finalitzar el curs 2021- 22, han rebut un informe amb resultats específics del centre perquè puguin retornar els resultats principals de l’EBSIB 2021 als infants del centre i el Claustre. III Anotacions d’estadística i anàlisi ▪ Les dades de l’EBSIB 2017 amb les quals es comparen els resultats de l’EBSIB 2021 poden localitzar-se a l’informe de primeres dades de l’EBSIB 2017 i a la presentació general de la 1a edició del programa Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona. ▪ Per l’arrodoniment a 1 decimal, com és habitual en treballs tècnics com aquest, les sumes de les distribucions poden sumar 99,9 o 100,1 sense significar que les dades siguin incorrectes. ▪ Com es diu a la pàgina 20, totes les dades i anàlisis comprenen la mostra estadística d’infants de 10-11 anys, menys quan s’identifiquen les diferències per edat, on també s’hi inclou la mostra exploratòria d’infants de 8-9 anys. ▪ De manera transversal a tot l’informe, per destacar disparitats en els resultats segmentats, sempre es té en compte que la diferència de mitjanes en les satisfaccions sigui estadísticament significativa almenys al nivell 0,05. ▪ Gràfic de les pàgina 77 i 78. Per a la variable de passar temps amb la família les categories són: % 2 dies a la setmana o menys / % entre 3-6 dies a la setmana / % 5 dies a la setmana o més. Per a la variable d’anar a espais naturals de la ciutat: % Mai o gairebé mai / % A vegades / % Sovint + Molt sovint o sempre. ▪ La variable de satisfacció global amb la vida per als 10-11 anys i els 8-9 anys s’ha construït a partir de la Children’s Worlds Subjective Well-Being Scale (CW-SWBS) [Rees et al., 2020] i tenint en compte la correspondència amb els treballs metodològics de Children’s Worlds (Andresen et al, 2020). ▪ Les variables específiques del qüestionari de l’EBSIB 2021 no incorporades a aquest informe de primeres dades perquè necessiten d’una anàlisi més específica i en profunditat s’analitzaran i publicaran al llarg de la 2a edició del programa Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona. IV (tornar a la pàgina 27) (tornar a la pàgina 40) Anotacions d’estadística i anàlisi ▪ Sobre els models multivariants per identificar les experiències i els àmbits que contribueixen més significativament a la satisfacció global amb la vida: - Es realitza una anàlisi de regressió múltiple amb la satisfacció global amb la vida com a variable referent/dependent i les variables d’experiències i àmbits com a variables predictores, amb dos models independents. És a dir, s’analitza si la mitjana de la satisfacció global amb la vida varia segons el conjunt d’experiències (model 1) i d’àmbits (model 2). - L’estimació es realitza mitjançant el mètode pas a pas, és a dir, s’identifiquen les variables que expliquen la major part de la variància de la satisfacció global amb la vida i la resta s’afegeixen fins que no hi ha variables significatives addicionals (la significació estadística és al nivell 0,05). o En el model 1 (experiències), primer s’han identificat les experiències més significatives dels 8 blocs principals de l’EBSIB 2021 (mitjançant models multivariants inicials) i després s’han corroborat les 8 experiències identificades en un únic model multivariant final. o En el model 2 (àmbits), s’han inclòs els 15 àmbits valorats dels del 2017 (EBSIB 2017) en un únic model multivariant final. - El coeficient beta és un indicador estadístic que mostra el grau de contribució única específica de cada una de les variables predictores, en el marc del model, a la variable referent. Són coeficients que arriben fins als 0,2 punts perquè es calcula la contribució única específica de cada variable predictora. Convé tenir en compte que els coeficients beta no són correlacions, les quals arriben fins als 0,6 punts perquè amb una correlació no s’aïlla la contribució de cada variable predictora a la referent. - S’utilitza l’estadístic R quadrat ajustat per contrastar la hipòtesi que la variància de la satisfacció global amb la vida explicada pels models és superior a l’explicada per la mitjana. És important no renunciar a cap variable amb contribucions úniques específiques per tal de no reduir la variància explicada pels models. Convé recordar que són models independents sobre les experiències i els àmbits, pel que no és correcte sumar les variàncies de cada model, sinó que s’han d’interpretar complementàriament. V Anotacions d’estadística i anàlisi MODEL 1 (EXPERIÈNCIES): VI Anotacions d’estadística i anàlisi MODEL 2 (ÀMBITS): VII Infografia de retorn de resultats als infants ▪ En resposta al dret a una informació adequada (article 17 CDI), per tal de donar a conèixer les primeres dades de l’EBSIB 2021 als nens i nenes de la ciutat, hem preparat una infografia amb caràcter child-friendy. ▪ La infografia també servirà com una de les bases dels tallers participatius (anàlisi qualitativa) del programa Parlen els nens i nenes. ▪ A través d’aquest enllaç es pot descarregar la Infografia de primeres dades de l’EBSIB 2021. VIII institutinfancia.cat @InstInfancia